Embed Size (px)
Citation preview
L’època de l’imperialisme(1860-1918)
a) Introducció a l’època.
b) Què és l’imperialisme?Causes i conseqüències? Elnou repartiment del món.
c) La Primera GuerraMundial (1914-1918).
d) La Revolució russa (1917)
e) El dret de vot de lesdones.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Europa es va llançar al domini delmón, aprofitant la seva superioritattècnica, financera i militar, ocupantterritoris a l’Àfrica i al’Àsia, principalment, tot creant elsgrans imperis colonials.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Les rivalitats econòmiques, colonials inacionals entre els països europeus vanportar una escalada de tensions id’armament que va desembocar en laPrimera Guerra Mundial(1914-1918).
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
La gran guerra
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Entre 1860 i 1914 es va desenvolupar la Segonarevolució industrial. Fou una nova etapa de
creixement econòmic, caracteritzada per unextraordinari progrés científic i tècnic que vafacilitar un ràpid desenvolupament de tots elsmitjans de producció i de noves formesd'organitzar la producció i el treball.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
De la primera revolució industrial a la segona.
Primera Segona
Element energètic
Carbó Electricitat i petroli
Indústries bàsiques
Tèxtil i Metal·lúrgicaQuímica, Siderúrgica i
Automobilística.
Força motriu Màquina de Vapor Motor d’explosió
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
La fabricació en sèrie fou lamillor manera d’augmentar laproductivitat, estalviar temps iabaratir la producció. EnginyerF.W. Taylor. Conegut com a
Taylorisme.
AnyFabricació
(n· vehicles)Preu (en dòlars)
1909 18.664 950 $1910 34.528 780 $1911 78.440 690 $1912 168.220 600 $1913 248.317 550 $1914 308.213 490 $
Fabricació i preus dels automòbils Ford.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntamentamb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència queassegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes idones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop mésbaixos.
Pedal (1865)
Pneumàtic (1888)
Rails d’acerXarxa elèctrica
ferroviària (1887)
Motor dièsel
aplicat a la navegació
(1865)
Bierot travessa el canal de la Mànega en avió
(1909)
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
Ferdinand de Lesseps(enginyer francès).
Canal de Suez (1869)
Canal de Suez (1869)
Canal de Suez (1869)
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
Punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.
Canal de Panamà (1914)
Canal de Panamà (1914)
Canal de Panamà (1914)
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’explosió blanca i migracions
Població d’alguns estats europeus
País 1850 1900Alemanya 35,1 56,4
Imperi austrohongarès 36 50
França 35,8 40,7
Regne Unit 27,5 41,7
Itàlia 25 32,5
Rússia 57 100
Espanya 15,0 18,6
Quadre estadístic. Font: llibre digital de Barcanova. Quart de la ESO.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’explosió blanca i migracions
Uns 40 milions d’europeus van emigrar a ultramar entre 1870 i 1914.
Destinació: EEUU, Amèrica Llatina, Austràlia, Nova
Zelanda, Sibèria...
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Com es justifica en aquest text la causa demogràfica?
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i desprésd’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com uncrit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que maide la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és lasolució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es volestalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrorsd’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrirnous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a lesmines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per anosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil calesdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
El proletariat
El Moviment obrer cada vegada
s’organitzava més i millor.
Promulgació d’algunes lleis favorables a les
millores de vida de la classe obrera.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Treball Cooperatiu...
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Ideologia i pràctica política que propugnal'expansió territorial dels estats industrialitzatsper exercir el seu dominipolític, econòmic, cultural i militar sobre unsaltres pobles.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Explotació econòmica
Espoliació de recursos
Domini polític
Tot Àsia, Àfrica i Oceania.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Causes
Polítiques
EconòmiquesExcés de població
Recerca de matèries primeres
Idees racistes
Exaltació nacionalista
Rivalitat entre potències
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
CausesQuina és la idea principal del text?
“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleugeri menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquestasuperioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir al’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negress’acosten a certes espècies animals per les seves formesanatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien is’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte.Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hirelacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual delsnegres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ensimposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.”
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Causes
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en laraça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les racesimperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions delglobus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservarcolònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món.Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadansbritànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen al’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896 (polític anglès).
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Conseqüències
Polítiques
Socials
Noves fronteres artificials
Esclavitud i misèria
Aniquilació de cultures i llengües indígenes
Introducció del Monocultiu
Culturals
Econòmiques
Explotació de Mines
Obligacions comercials
Construcció del ferrocarril
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Conseqüències
Polítiques
Alguns territoris que van ser colonitzats durant
l’imperialisme mantenen actualment un grau de
subdesenvolupament per culpa d’aquesta època.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món
Treball
• Busca informació a internetsobre la conferència deBerlín (1885) i l’anomenatincident de Fachoda.
• Explica en què van consistir iquins eren les estratègiesexpansives de les potèncieseuropees a l’Àfrica.
• Defineix colonialisme iimperialisme. Digues quinesdiferències hi ha entreMetròpoli i Colònia.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món Treball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) il’anomenat incident de Fachoda.
La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zonesd’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquestamanera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”.
L’autèntica causa de la Conferència fou la necessitat de posar ordre a la cursacolonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis, arran del conflictegenerat per les rivalitats entre França i Bèlgica al Congo i l’interès creixent delscomerciants alemanys per l’Àfrica central.
La Conferència acordava la distribució efectiva del continent entre les diferentspotències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per GranBretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat Lliure del Congocom a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món Treball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) il’anomenat incident de Fachoda.
La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zonesd’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquestamanera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”.
Font: Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món Treball• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
Incident diplomatic i militar entre francesos i britànics, que va tenir lloc a l'aldeasudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona del'Àfrica. Quan una expedició francesa hi va arribar, els britànics la van obligar aretirar-se, tot i que a l'any següent van arribar a un acord, fruit del qual va ser eldomini francès del Txad.
Font: Pàgina Buxaweb, http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món Treball• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie deviatges científics i d’exploracions geogràfiques. Entre els exploradors mésprestigiosos cal destacar els anglesos Livingston i Stanley que van recórrer l’Àfricacentral i la van cartografiar.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món Treball• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. Lasuperioritat militar i tècnica europea era molt molt gran. Els europeus vanutilitzar rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los i quedar-se ambel territori.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món Treball• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
Un cop sotmès el territori, la Colònia era organitzada per tal que fos controlada iadministrada per la metròpoli.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
Hi podem distingir tres classes de Colònies:
Colònies d’explotacióEren les Colònies pròpiament dites, aquelles on lametròpoli es dedicava de manera especial a l’explotacióeconòmica.
Colònies de poblament
Eren les Colònies que, per les seves condicionsclimàtiques, i per l’escàs nombre d’habitants o per lesseves riqueses especials, rebien població blanca que hiemigrava per establir-s’hi de manera permanent.
Protectorats.Eren territoris que, després de l’ocupació europea, vanmantenir l’organització estatal, i el govern indígena i unaparell administratiu propi.
Revolució Russa (1917)
• L’absolutisme monàrquic.
Autocràcia
Burocràcia fidel
Un exèrcit poderós
Recolzament de l’església ortodoxa
Aristocràcia privilegiada
Majoria de pagesos pobres
Règim gairebé feudal
Condicions miserablesTsar Nicolau II
(1868-1918)
Última fotografia (1918)
Nicolau II va col·locar a l'hereu en els seus genolls mentre prenia seient al costat de latsarina, les filles es van asseure enrere i els servents i el metge als costats, de peu. Vanpassar uns instants i de sobte va entrar Iàkov Yurovski amb un revòlver en mà i 17 soldatsarmats amb fusells i baionetes.
Fills del tsar Nicolau II
Poques zones havien iniciat un procés industrial. Moscou, Sant Petersburg...
Només un 10% de la població era obrera.
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Primera fase
Febrer 1917
Menxevics
Partit Socialdemòcrata
Rus (1898)
Soviets de Petrograd
Volen una Revolució Social
El tsar Nicolau II i el seu govern eren incapaços de gestionar aquesta situació.
Bolxevics
Julius Martov
Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin)
escissió 1903
Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades perobrers i soldats revolucionaris. El 1917, també es van crear soviets decamperols i van esdevenir la forma organitzativa del movimentrevolucionari. Hi havia soviets locals i regionals (Petrograd).
Soviet regionalCauses de l’esclat del febrer de 1917
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial.
Descens de la producció agrícola. Misèria absoluta.
La Manca de drets i llibertats.
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Primera fase
Febrer 1917
El Govern Provisional de Kerenski
Caiguda del TsarParticipants de la rev. febrer de 1917
Partits Burgesos (liberals)
Pagesos (socialrevolucionaris)
Obrers (manxevics i bolxevics)
Formació d’un govern provisional
República democràtica
Lentitud en les reformes.
Manteniment de Rússia en la
guerra.
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Segona fase
Octubre 1917
El 25 d’octubre de 1917 els soviets es van sublevar.
Lenin va formar un
govern obrer.
Les primeres mesures (oct. 1917)
Les terres van ser expropiades.
Les fàbriques queden sotacontrol obrer.
Signatura del Pacte Brest-Litovsk(1918)
Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entreAlemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primergovern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris dePolònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia laindependència d'Ucraïna i Finlàndia i s'obligava a pagaruna indemnització. Fou anul·lat amb l'armistici dels aliats(1918) i el tractat de Versalles (1919).
Destitució del govern
provisional.
Moment de la signatura del tractatal Saló dels Miralls del
Palau de Versalles (1919).
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Segona fase
Octubre 1917
La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia vapassar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquialiberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment vaacabar essent una república socialista obrera.
