Júlia López Valera (Institut Banús)

Unitat 6: L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

Júlia López Valera (Institut Banús)

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

Any 1870 països industrialitzats = gran prosperitat econòmica i gran

creixement demogràfic.

Les grans potències europees es llencen

a la conquesta de noves terres

Per invertir els capitals excedents.

Per aconseguir matèries primeres a cost baix.

Per trobar nous mercats per a la seva producció industrial.

Llocs: Àsia i Àfrica

Imperis més extensos: Britànic i

Francès.

Van explotar econòmicament i

van controlar políticament.

Júlia López Valera (Institut Banús)

Júlia López Valera (Institut Banús)1. E

LS F

ACTO

RS IM

PULS

ORS

DE

L’ IM

PERI

ALIS

ME

Des de finals del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals economies europees. Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya... Europa es llença a la conquesta de nous territoris.

1.1. Causes econòmiques i demogràfiques

Fonamentalment van ser MOTIVACIONS ECONÒMIQUES:1. Necessitat de buscar nous mercats per vendre l’excedent de la producció

industrial.2. Volen comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú...) i productes

colonials (sucre, xocolata, te...) al millor preu possible.3. Volen invertir els seus excedents de capital a llocs on la mà d’obra, més

barata, els permetés obtenir beneficis més grans. També van haver-hi MOTIVACIONS DEMOGRÀFIQUES:

- Les transformacions econòmiques del s.XIX van tenir com a resultat un gran augment de la població europea.

- Volum de població excedent que va estimular l’emigració cap a altres continents.

Al segle XIX, 40 milions de persones

van emigrar

BRITÀNICSIRLANDESOSALEMANYS

IMPERIALISME: Domini d’un país (la metròpoli) sobre d’altres (les colònies) per

mitjà de la força militar, econòmica o política. En conseqüència, l’economia, la política i la cultura de les colònies queden sotmeses als

interessos dels Estats estrangers colonitzadors.

Júlia López Valera (Institut Banús)1. E

LS F

ACTO

RS IM

PULS

ORS

DE

L’ IM

PERI

ALIS

ME

1.2. Interessos polítics i estratègics.

Les fronteres dels diferents estats s’havien estabilitzat molt. Poques possibilitats d’ampliar territoris dins Europa. Es prepara l’expansió cap a altres continents. Volen construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i el seu poder internacional. Les colònies contribuïen al desenvolupament del comerç i la indústria i a la formació d’exèrcits nacionals poderosos. Les grans potències van competir per controlar àrees geogràfiques d’interès econòmic o estratègic: rivalitat política i militar.

1.3. Motivacions ideològiques.

El nacionalisme conservador europeu i gran part de l’opinió pública defensaven la superioritat d’algunes nacions a imposar-se sobre altres pobles: missió civilitzadora dels europeus. A vegades aquestes posicions desembocaven en el racisme: home blanc superior.

Alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics, es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l’explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret dels diferents pobles a decidir sobre el seu destí.

Júlia López Valera (Institut Banús)1. E

LS F

ACTO

RS IM

PULS

ORS

DE

L’ IM

PERI

ALIS

ME

Al darrer quart del segle XIX potències europees, EE.UU. i el Japó

dominar i conquerir el món1914 85% del mónCAUSES

són protagonistes les

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològics

Competència i superproducció

Obrir nous mercatsCercar matèries primeres

Excedent de població europea

Exaltació nacionalista

Motius estratègics Control de rutes marítimesObstaculitzar als competidorsProtecció colònies importants

Missió civilitzadora Racisme (superioritat - raça blanca)

Grups de pressióSocietats geogràfiquesExpansió del cristianisme (missions)Missió civilitzadora d’Europa

Poder i prestigi internacional

Caiguda de la mortalitatExplosió demogràficaÈxode ruralEmigració (ultramar)Polítiques i militars

Júlia López Valera (Institut Banús)2. C

ON

QU

ESTA

, ORG

ANIT

ZACI

Ó I

EXPL

OTA

CIÓ

CO

LON

IAL

A mitjans s.XIX, gran part de l’interior d’Àfrica, d’Àsia i dels oceans era pràcticament desconeguda. La recerca de nous territoris va propiciar viatges científics i exploracions geogràfiques. Sobretot per britànics i francesos. Alguns dels exploradors més importants:

DAVID LIVINGSTONE HENRY STANLEY BRAZZA

Va fundar i donar nom a l’actual capital de

República del Congo , Brazzaville

“El doctor Livingstone, suposo”

Descobriment de les cascades Victòria

Júlia López Valera (Institut Banús)2. C

ON

QU

ESTA

, ORG

ANIT

ZACI

Ó I

EXPL

OTA

CIÓ

CO

LON

IAL

Segons el tipus de poblament

Colònies d’explotació - Amb poca població emigrada de la metròpoli- Explotació sistemàtica dels recursos

Models colonials

Segons el tipus de govern

Colònies

Protectorats

Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.

La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior.

Colònies de poblament - Establiment permanent de població europea - Aquesta s’imposava a la població indígena.

Dominis Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

LS G

RAN

S IM

PERI

S CO

LON

IALS

3.1. El repartiment del món

A partir del 1870, les grans potències europees van arribar a controlar gairebé tot Àfrica i tot Àsia, també les illes de l’oceà Pacífic i Oceania i amplis territoris d’Amèrica del Nord.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

LS G

RAN

S IM

PERI

S CO

LON

IALS

Colonització del CONTINENT AFRICÀ:1. Va ser molt ràpida.2. No es va colonitzar ni Libèria ni Abissínia.

3. Xoc d’interessos entre les potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885). Es van decidir les normes i les zones que ocuparia cada potència.

19141870

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

LS G

RAN

S IM

PERI

S CO

LON

IALS

Gran part del CONTINENT ASIÀTIC també va ser ocupat: Gran Bretanya, França i Alemanya i altres.

1. La Xina oferia un gran mercat.2. Guerres de l’Opi (1840-1860): obertura ports de l’Imperi xinès al comerç exterior i

entrada dels interessos occidentals a l’explotació de les seves riqueses. La intromissió estrangera va tenir resposta en diferents revoltes, entre elles les dels bòxers.

A la Xina: guerres de l'opi (1840-1858), van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses.

França la Indoxina: Vietnam, Laos, Cambodja, etc.

GB: des de l'Índia, la seva colònia principal, es van annexar Birmània, sud de Malàsia, Nova Zelanda i Austràlia.

Imperi Rus: guerra contra Japó per Manxúria. Es va estendre fins al Turquestan i fins Sibèria (tren Siberià).

Altres imperis:- Japó: Corea i Formosa.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

LS G

RAN

S IM

PERI

S CO

LON

IALS

3.2. L’Imperi Britànic

A finals del s.XIX, Gran Bretanya posseïa el major imperi colonial, amb més de 33 milions de km2, 450 milions d’habitants, i controlava les rutes comercials marítimes amb bases a l’Atlàntic, a l’Índic, al Pacífic i al Mediterrani. La principal colònia britànica va ser l’Índia, que es va convertir en un gran mercat per als productes britànics i en una proveïdora important de matèries primeres.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

LS G

RAN

S IM

PERI

S CO

LON

IALS

3.3. L’Imperi Francès

Era el segon imperi colonial amb 11 milions de km2 i 95 milions de persones. Especialment al nord d’Àfrica i al sud-est asiàtic. Alguns incidents militars: Fachoda (1898) amb el britànics.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

LS G

RAN

S IM

PERI

S CO

LON

IALS

3.4. Altres Imperis Europeus

Altres països que es van llançar sobre el continent africà i l’asiàtic:

BèlgicaAlemanya: Tanganyoka, Àfrica sud-occidental.Itàlia: Líbia.Holanda: Indonèsia.Portugal: Angola, Moçambic...Rússia: des del Turquestan cap a Manxúria.Espanya: zona del golf de Guinea, el Sàhara i el nord del Marroc (Rif).

3.5. Els imperis extraeuropeus: els EEUU i el Japó.

Estats Units: es van expandir cap al Pacífic (Filipines i Hawaii, 1898), al Carib (Cuba i Puerto Rico, 1898) i Panamà. Van intervenir en l’elecció dels governs i en els afers interns d’aquests països, que van quedar sotmesos als interessos econòmics de les grans companyies nord-americanes.

L’expansionisme japonès va ser el resultat de la modernització social i la industrialització del país.

Júlia López Valera (Institut Banús)4. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA C

OLO

NIT

ZACI

Ó4.1. L’impacte de la civilització europea.

Modificació del paisatge:1. Nous països, noves fronteres, tales

de boscos, noves terres de conreu.2. Van construir infraestructures i van

aixecar ciutats.

No va tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques i religioses de les poblacions.

Fort impacte demogràfic:1. Introducció de mesures

higièniques=reducció epidèmies.

Disminució de la mortalitat, la població va augmentar.Situació de subalimentació crònica.

Alfabetització:1. Construcció d’escoles. S’encarregaven els missioners.2. Aculturació: imposició de les formes de vida dels colonitzadors.

Descens de l’analfabetisme. Obra d’evangelització per convertir els indígenes al cristianisme.

Júlia López Valera (Institut Banús)4. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA C

OLO

NIT

ZACI

Ó4.2. Les transformacions econòmiques.

A les colònies s’hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. La major part de la població indígena va quedar sotmesa. Moltes terres van passar a mans dels colonitzadors. Es van potenciar les plantacions. Els indígenes treballaven a les plantacions i havien de comprar els aliments. Economia monetària i de mercat. L’artesania local es va arruïnar a causa de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli.

4.3. Els canvis socials i culturals .

L’estructura social dels pobles colonitzats també va patir canvis. A les societats colonials hi havia una profunda segregació social i fins i tot racial. L’impacte de la cultura occidental va provocar una pèrdua de la identitat, sobretot a Àfrica.

Júlia López Valera (Institut Banús)

A les metròpolis

- Una sortida per a l’excedent de població europea

A les colònies

- Aculturació- Pèrdua d’identitat- Pertorbar les seves creences i tradicions

Demogràfiques

Econòmiques

Polítiques

Socials

Culturals

-Increment de la població (reducció de la mortalitat: vacunes, mesures higièniques)- Desequilibri entre població-recursos

- Expropiació de terres indígenes- Abandó de conreus tradicionals- Plantacions i nous monoconreus- Intercanvi comercial desigual

- Estímul per a la industrialització- Obtenció de matèries primeres- Obertura de nous mercats- Acumulació de riquesa

- Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat- Va generar molts conflictes entre països (Balcans)

- Imposició d’una administració forànea- Enfrontaments entre metròpolis i colònies- Creació de fronteres artificials

- Creença en la superioritat de la cultura europea- Difusió de llengües, creences i formes de vida europeus

- Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes- Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris)

- Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials

Les conseqüències de la colonització.