05. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

Història del Món Contemporani

IPB / Joan Corbalán

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)

1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)

2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME3. EL REPARTIMENT DEL MÓN4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS

COLONIALS

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)0. A TALL D’INTRODUCCIÓ

Per imperialisme es pot entendre la forma en que la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns pocs estats sobre dels altres.

Aquests pocs estats són els estats industrialitzats: europeus, EEUU i Japó. L’any 1914 controlaven el 85% del món.

Els seus enfrontaments van ser una de les causes de la IGM.Al s. XIX es va generalitzar, amb un caràcter ràpid i global,

especialment entre 1870 i 1914. En aquest procés té molt a veure la Segona Revolució

Industrial.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.1. El creixement demogràfic i les migracions La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX,

passant d’uns 190 milions d’habitants a uns 400 milons (1/4 de població mundial a Europa).

La millora de la dieta i certs avenços sanitaris provoquen el descens de la mortalitat, el manteniment de la natalitat elevada i l’augment de l’esperança de vida.

Aquest creixement demogràfic va provocar fortes onades migratòries, entre el 1800 i el 1914 60 milions d’europeus abandonaren Europa cap a Amèrica, Austràlia, Àfrica... Buscant millorar les seves condicions de vida.

“Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe”. (Comissió d’emigrants de les colònies).Anunci publicat al Northampton Herald, 1849.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.2. Les noves fonts d’energiaA finals del XIX i inicis del XX dues fonts d’energia es popularitzen: el petroli i l’electricitat (descens del preu de l’energia i augment de la productivitat). Són unes energies més eficients i flexibles. Van canviar la

ubicació de les empreses, les formes de transport i de comunicació, així com la vida quotidiana (ràdio, telèfon, bombetes, cinematògraf…).

Aquestes fonts d’energia van impulsar una nova revolució dels transports (automòbils, bicicletes, vaixells a vapor, avions…) que van permetre una nova mobilitat amb desplaçaments massius a llargues distàncies.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.3. Els nous mitjans de transportTransport urbà: tramvies, trens urbans. Navegació: viatges més curts/ràpids. Obertura canals: Suez (1869), Panamà (1914).Bicicleta: transport popular.Automòbil: va revolucionar el transport (1900) amb la producció

massiva de vehicles. Aviació: 1903, primer vol, germans Wright.A partir de 1909 fenomen industrial i militar.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.3. Els nous mitjans de transportLa millora dels transports i l’augment de la producció va

incrementar el comerç intern i l’internacional. A nivell intern

-Aparició dels grans magatzems. A nivell internacional

-Es multiplica per set entre el 1850 i el 1914. -Apareixen “noves potències industrials i comercials”, com

Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, encara que la principal eren els EUA.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.4. Invents nous, indústries novesLes innovacions tecnològiques van propiciar un gran impuls

industrial. Múltiples especialistes investigaven per millorar la producció industrial.

Es van descobrir nous productes i noves aplicacions, creant-se nous tipus d’indústries amb un creixement espectacular:

-Siderúrgica: acer i alumini.-Metal·lúrgica: automòbil i aparells elèctrics.-Elèctrica: enllumenat, mitjans transport, telecomunicacions...-Sector químic: productes nous, i farmacèutics.La millora tècnica va comportar un fort increment de la

competència, tant a nivell intern com a nivell internacional.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treballLes innovacions tècniques, la competència, la renovació

constant, demanaven grans inversions. Això donarà peu a l’aparició de grans gegants empresarials i a l’aparició del capitalisme financer.

També es van donar/aparèixer diversos sistemes de concentració empresarial: -Horitzontal: Agrupa empreses del mateix sector productiu. -Vertical: Agrupa empreses que treballen activitats complementàries.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treballLes grans empreses volen monopolitzar el mercat, controlar en

exclusiva un producte, imposar els seus preus. Apareixen: -Càrtel: Acord entre empreses del mateix sector, per reduir o

eliminar la competència. -Trust: Fusió de diverses empreses. -Hòlding: Societat financera que posseeix participacions en el

capital de diverses i variades empreses i que en controla l'activitat.

1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treball

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treball

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treballLa competència demanava més producció i millor productivitat. Taylorisme:-Es basa en l’organització científica del treball.-Calia eliminar moviments inútils i optimitzar l’esforç de l’obrer i

així es reduïen costos.-El treballador havia de ser més ràpid i productiu.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treballFordisme:-Aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils.-Cercar el consum massiu: maquinària moderna i especialistes

creen una producció enorme i barata.-A més Henry Ford va pagar més al seus treballadors, els va

reduir la jornada laboral i els va concedir vacances.

ANYS FABRICACIÓ(nombre de cotxes)

PREU(dòlars)

1909 18.664 950

1910 34.528 750

1911 78.440 690

1912 168.220 600

1913 248.317 550

1914 308.213 490

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)1.5. La nova organització del capital i del treballL’estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps

de fabricació. La producció massiva permet reduir el preu de cost.El consum s’estimula:-Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu.-Amb crèdits.-Amb la publicitat.-Pagaments a terminisApareixen els grans magatzems (grans superfícies comercials polivalents) que utilitzen algunes de les estratègies anteriors.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.0. Causes de l’Imperialisme

-Econòmiques. -Polítiques. -Demogràfiques. -Ideològiques.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.1. L’Europa dominant//2.2. Les causes econòmiquesContext de la Segona Revolució Industrial. Superioritat

tecnològica (i militar).A partir del 1873 Europa va patir una greu crisi econòmica: El camp pateix una forta crisi. La indústria mantenia la producció i els preus baixos. Crisi de sobreproducció Les indústries tancaven i augmentava l’atur. Polítiques proteccionistes. Sortir crisi:

-RENOVANT ESTRUCTURES PRODUCTIVES-CALIA CERCAR NOUS MERCATS I NOVES MATÈRIES

PRIMERES-NOUS LLOCS D’INVERSIÓ

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.1. L’Europa dominant//2.2. Les causes econòmiques

“Les fàbriques nordamericanes produeixen més del que el poble pot utilitzar,... El destí ens marca la política a seguir.

El comerç mundial ha de ser nostre. Establirem factories comercials al món, cobrirem els oceans amb els nostres vaixells. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà i la bandera nordamericana es plantaran a les regions i costes del món”.

Discurs del senador per Indiana Albert J. Beveridge davant un club d’empressaris (1898).

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.2. Les causes econòmiquesEstablir mercats per exportar-hi.Aconseguir matèries primeres i energètiques.Utilitzar mà d’obra no qualificada.Donar feina als aturats de les metròpolis.Cercar nous territoris per invertir-hi capital.

Les causes econòmiques: no tenen una preeminència especial en l’expansió imperialista.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.3. Els factors polítics i demogràficsEns trobem en una època d’exaltació nacionalista (xovinisme, jingoisme).Les fronteres europees s’havien “estabilitzat” a finals del s. XIX,

per tant l’expansió territorial s’havia de fer fora d’Europa.Es relaciona directament amb el poder colonial. Les colònies donaven prestigi intern (enfortiment del sentit nacionalista del poble) i internacional, augmentant el poder militar (campanyes militars igual prestigi militar, ascensos, condecoracions, salaris més alts...).

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.3. Els factors polítics i demogràficsLes grans potències entren en forta competència política i

militar per controlar zones geogràfiques d'interès econòmic i/o estratègic.

(Exemple dels imperis continus de GB i França a Àfrica).

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.3. Els factors polítics i demogràfics

“Afirmo que la política de França s’ha de fonamentar sobre una realitat evident: cal que el nostre país es posi a fer el mateixque els altres, i atès que la política de conquesta de colònies ésel mobil general de les potències europees, hem de prendre partita favor seu”.

Discurs al parlament francès del primer ministre Jules Ferry, 1864

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.3. Els factors polítics i demogràfics

Gran boom demogràfic (Explosió Blanca).

Les colònies podien ser una bona vàlvula d’escapament a la tensió social provocada per l’atur.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)

“Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats.El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir noves colònies per a col·locar-hi l’excès de població que patim.“

Carta de Cecil Rhodes (empresari i ministre britànic), 1895.

2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.3. Els factors polítics i demogràfics

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.4. Les causes ideològiquesInterès científic: expedicions geogràfiques i antropològiques

(“La volta al món en 80 dies”, “Aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica austral”...)

Concepcions racistes: superioritat de la raça blanca (“Tarzan”, “Tintin”...).

Exaltació nacionalista: xovinisme i jingoisme.Colonialisme disfressat de paternalisme (“la responsabilitat de

l’home blanc”). Darwinisme i racisme.Activitats missioneres: evangelitzar.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.4. Les causes ideològiques“Conclussions:

1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra.

2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que entre els micos i els ximpanzés.

3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu.4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a

l’europeu que sota cap altre circumstància.5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus”.

Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME2.4. Les causes ideològiquesL’imperialisme es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic. Ràpidament es dominen gran part d’aquests territoris, que

passen a ser controlats per una minoria europea. L’imperialisme ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb els

pobles dominats i entre les potències dominants (Guerra de Cuba, 1898, entre EUA i Espanya.; Fashoda, 1898; Guerres dels Boers, 1880-81 i 1899-1902)...

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.1. Del colonialisme a l’imperialisme L’imperialisme és la culminació del colonialisme iniciat al segle

XVI.Abans: Amèrica. Ara: Àfrica, Àsia i Oceania.Abans: territoris d’assentament. Ara: territoris d’ocupació.Abans: escassos conflictes. Ara: caràcter bèl·lic amb guerres

freqüents.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.1. Del colonialisme a l’imperialisme3.1.1. La conferència de BerlínPer prevenir aquestes friccions el canceller alemany Bismarck

va impulsar la Conferència de Berlín (1885).En aquesta conferència de potències imperialistes es van

estbalir unes normes per regular l’expansió colonial a Àfrica. Cada potència havia de comunicar quins territoris considerava

com a propis. Qui ocupava una zona costanera tindria dret a un territori

interior (hinterland).

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.1. Del colonialisme a l’imperialisme3.1.1. La conferència de Berlín L’ocupació del territori havia de ser efectiva (no només drets

històrics). Aquesta “efectivitat” es dividia en dues fases: La primera, l’exploració i conquesta (fàcil degut a la gran

superioritat tècnica i militar). La segona, l’organització de la colònia per, com a darrera

etapa, iniciar la seva explotació. També es va decidir la lliure navegació pels grans rius

africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.1. Del colonialisme a l’imperialisme3.1.1. La conferència de BerlínMalgrat les normes instaurades a la Conferència de Berlín, les

tensions colonials van continuar i van contribuir a l’esclat de la PGM.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.2. El desmembrament/repartiment d’ÀfricaContinent on més es farà efectiva l’ocupació colonialProjecte britànic: connectar el nord amb el sud per la façana

oriental.Projecte francès: domini franja est-oest

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.3. L’ocupació d’Àsia A diferència d’Àfrica intervenen, a més, altres potències com

Rússia, Japó, Estats Units...Colonització britànica

Zona Índia (revoltes dels sipais)Reina Victòria: emperadriu Índia (1877)

Expansió francesaZona Indoxina; ConxinxinaUnió Indoxina (1887)

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)3. EL REPARTIMENT DEL MÓN3.3. L’ocupació d’Àsia Imperi rus

Zona de la SibèriaGuerra russo-japonesa (1904-05)

La XinaControl diversificatGuerres de l’opi (1839-42; 1856-96)Reaccions nacionalistes (1911, revolució)

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES4.1. L’imperialisme dels Estats Units Causes econòmiques: dificultats aranzelàries europees.Base ideològica:

Darwinisme socialDoctrina Monroe

Colonialisme americà: Neocolonialisme Diplomàcia del dolar

Exemple: la guerra contra Espanya (1898)

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES4.1. L’imperialisme dels Estats Units

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES4.2. L’expansionisme japonés Revolució Meiji: fi del feudalisme (shogunat).Estat: principal impulsor del desenvolupament econòmic.Potència imperialista: creixement econòmic i modernització

social.Objectius principals:

CoreaManxúria

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES4.3. L’expansionisme rus

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS5.1. L’administració colonialExisteixen diverses modalitats de colonització.COLÒNIES. Va ser la modalitat més estesa. La metròpoli

exercia un control absolut sobre el seu territori.Existeixen dos tipus de colònies: De poblament: Servien per establir de forma permanent

població europea. Van gaudir de certs privilegis polítics, ja que van gaudir d’autogovern (dominis). Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, SudÀfrica, Argèlia.

D’explotació: La colònia quedava totalment sotmesa a les estructures econòmiques i administratives de la metròpoli (empreses i governs). Índia, la majoria de colònies africanes, IndoXina .

L’assimilació duanera i el monopoli metropolità van provocar un intercanvi desigual -primeres matèries per manufactures-.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS5.1. L’administració colonialPROTECTORATS. A aquests territoris se’ls respecta

(aparentment) el govern propi, però tot està controlat/ sotmès per la metròpoli. Es va aplicar a territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena. Com Marroc o Egipte.

CONCESSIONS. El govern local cedeix (obligatòriament) i durant un cert període de temps un territori a la metròpoli (sobretot ports, com per exemple Shangai, Hong Kong a la Xina).

MANDAT. Van sorgir després de la PGM. Una de les potències guanyadores exercia la tutela d’un territori de les potències derrotades en la guerraen representació de la Societat de Nacions.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS5.2. La dominació dels pobles colonitzatsÀmbit econòmic

Va empitjorar per a la majoriaPlantacions: necessitats metròpolis

Àmbit demogràficReduir mortalitat i augmentar població

Àmbit socialNous ritmes de treballSeparacions ètniques, afavorir unes elits

Àmbit culturalPerdre part identitat: impacte cultura occidental.Difusió ensenyament, cristianisme.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS5.2. La dominació dels pobles colonitzats

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISMEa) ECONÒMIQUES

a) Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les metròpolis i les seves empreses.

b) Expropiació de terres als indígenes.

c) S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans plantacions de les empreses multinacionals, que produeixen per a vendre en les metròpolis.

d) Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de millor qualitat → desapareix la indústria tradicional pròpia de les colònies.

e) En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpoli compra (o s’emporta sense pagar) aliments i matèries primeres a baix preu i ven productes industrials més cars.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISMEb) DEMOGRÀFIQUES

a) Passat l'impacte inicial de la introducció de noves malalties, la població creix gràcies als emigrants que arriben d’Europa i la reducció de la mortalitat. Gran creixement: Explosió demogràfica.

b) Però el creixement de la població provoca subalimentació crònica, fam i morts.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISMEc) SOCIALSa) Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la

tribu, el paper dels ancians…b) Es va produir una important aculturació (nous valors, llengües,

religions...) sobretot a Àfrica. c) Es va imposar una nova estructura de classes:

-Alta: els colonitzadors, acaparaven terres i recursos. -Mitjana: funcionaris, fins i tot nadius occidentalitzats i formada a Europa. -Baixa: camperols, jornalers, són la majoria indígena i viu

en la misèria.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISMEd) POLÍTIQUESa) La introducció del concepte Estat-Nació i la instauració de

fronteres artificials generarà greus conflictes, que encara perduren.

05. L’IMPERIALISME (1870-1914)6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISMEe) CULTURALS

-Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme.

-Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen (aculturació).