LES AVALUACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL DE LES INFRAESTRUCTURES VIÀRIES 12 de Juliol de 2007 UNA APROXIMACIÓ INTERDISCIPLINARA. Garola, F. Magrinyà, M. Mayorga,

LES AVALUACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL DE LES INFRAESTRUCTURES VIÀRIES 12 de Juliol de 2007

UNA APROXIMACIÓ INTERDISCIPLINAR A. Garola, F. Magrinyà, M. Mayorga, T. Navas



Estudi d’Impacte Territorial i Mediambiental de la Variant de la N-240 sobre la Comarca de l’Alt Camp

encarregat en el marc d’un conveni entre la Cambra de Comerç de Valls i

la Universitat Politècnica de Catalunya (C-5554)

a través del

Departament d’Infraestructures del Transport i Territori



El treball ha estat elaborat per l’Equip de recerca sobre Infraestructures del Transport

i Territori:

i han participat:

Francesc Magrinyà. Enginyer de CaminsAlvar Garola. Economista

Teresa Navas. HistoriadoraMiguel Mayorga. Arquitecte

Mercè Taberna. Becariaamb la col.laboració de

Mare Nostrum. Consultoria i Enginyeria Mediambiental



Les relacions de la infraestructura amb el territori i el medi ambient

no es resolen amb Estudis d’Impacte Ambiental

de caràcter lineal



Alternativa A: Alternativa per l’Oest de la Petroquímica i allunyada del nucle urbà de Valls

Alternativa B: Desdoblament de la actual N-240 fins arribar al casc urbà de Valls on se segueix una traça de ronda per l’oest del casc urbà

Alternativa C: Alternativa per l’Oest de la Petroquímica, apropant-se al casc urbà de Valls on se segueix una traça de ronda per l’oest del casc urbà

Alternativa D: Equivalent a l’alternativa B, pero amb una variant al barri de San Salvador de Tarragona

Alternativa C Modificada: Equivalent a l’alternativa C però una mica més allunyada del casc urbà de Valls

Alternativa E : Alternativa per l’Est de Valls



L’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA)

es converteix en un instrument de legitimació ambiental

d’un traçat prèviament escolliten el que no es qüestionen

les seves implicacions territorials



El territori no existeix com a tal, tan sols

una abstracció esquemàtica.

Només existeixen nuclis urbans que es connecten.

La infraestructura recorre el territori sense analitzar les seves

interaccions al seu pas.



Prèviament ha d’existir un tractament ambiental y territorial

en la presa de decisions delsPlans de Carreteres

i que no consideri la infraestructura com una línia

sino com una part d’un sistema territorial



Elements metodològics per a una nova aproximació

territorial i ambiental



L’anàlisi de la inserció a l’escala territorialLa solució per l’Est es molt més central a la comarca de l’Alt Camp



Des d’una perspectiva dels impactes territorials de qualsevol infraestructura cal prèviament avaluar els potencials del territori

El present estudi ha posat prèviament en valor els potencials de la Comarca de l’Alt Camp explicitats en:

• Potencial Socio-econòmic• Potencial de Patrimoni Històric• Potencial Mediambiental



Potencial Socioeconòmic: industrial

La comarca ha desenvolupat un creixement industrial equilibrat i ben distribuit en el territori sobre pocs polígons industrials distribuits a l’est de la N-240 i sobre les connexions a l’autopista A-2



Potencial Socioeconòmic: residencial

La comarca de l’Alt Camp té una tendència natural ha creixer cap a l’Est basculant en una primera fase sobre Alió i Puigpelat, i en un segon entorn sobre la Plana de Nulles-Alió-Bràfim-Vilabella-



Potencial de Patrimoni Històric

La comarca disposa d’un potencial de patrimoni que no està posat en valor



Es proposen uns recorreguts que posin en valor el patrimoni del Camp de Tarragona des de la perspectiva de l’Alt Camp



Potencial de Medi natural: la xarxa ecològica

El conjunt d’espais que resulten estratègics per a la conservació dels sistemes naturals i de la biodiversitat a la comarca de l’Alt Camp han estat adequadament identificats.



Potencial de Medi natural: les tipologies paisatgístiques

S’han identificat a més les diferents tipologies paisatgístiques de la Comarca de l’Alt Camp.



Potencial Territorial Global

Es proposa definir unes unitats territorials i paisatgístiques per tal de preservar el territori de la Comarca de l’Alt Camp



Potencial Territorial Global:

Es proposa un model territorial en el que les unitats territorials i paisatgístiques estiguin ben articulades amb l’activitat econòmica i residencial



La variació de l’accessibilitat: element clau de canvi

Es constata que la variant de l’est dona accessibilitat a l’activitat socioeconòmica i protegeix el potencial mediambiental mentre que la variant de l’oest proposa tot el contrari



L’impacte sobre el potencial socioeconòmic

La variant de l’Oest s’observa totalment excentrica a l’activitat industrial de la Comarca de l’Alt Camp mentre que la variant per l’Est esdeve un element central.



L’impacte sobre el potencial socioeconòmic

La variant de l’Est se situa sobre el centre de gravetat de l’activitat residencial mentre que la variant de l’Oest no.



L’impacte sobre el potencial de patrimoni

La variant de l’Oest afecta de forma important el patrimoni romà de Centcelles, mentre que la variant per l’Est no afecta cap patrimoni.



L’impacte sobre el paisatge

El traçat oest, genera dues afectacions paisatgístiques greus que es produeixen sobre els paratges fluvials del riu Francolí i sobre la serra de Miramar a l’alçada del Coll vell; l’alternativa est, per la seva part, planteja un recorregut més llarg.



L’impacte sobre el Potencial Territorial Global: La variant de l’Oest trepitja l’unitat paisatgística del Francolí i l’unitat residencial de Picamoixons-Valls-Fontscaldes mentre que la variant de l’Est passa per les vores de les unitats paisatgístiques.



Avaluació econòmica dels impactes sobre el territori



Relació entre el VAN i la taxa de descompte en els dos projectes

-100

0

100

200

300

400

500

600

0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% 11% 12% 13% 14% 15% 16%

EST

OEST

VAN(milions)

Taxa de dscompte



Zonas agrícoles i espais naturals afectats

Variant C Variant E

Modificada (Est)

(%) (%)

Fruiters en regadiu

44,50% 5,70%

Fruiterst en secà

23,00% 17,50%

Coníferes 11,70% 9,00%

Matolls 2,60% 8,50%

Vinyes en secà 9,70% 53,40%

Improductiu 8,50% 5,80%

100,00% 100,00%

L’Estudi d’Impacte Ambiental • no distingeix entre zones de regadiu i zones de secà• no posa en valor l’espai natural del Francolí a protegir

L’impacte de travessar regadiu o secà



Utilitzant valors del mercat del sòl per ús agrícola (amb preus del Ministeri d’Agricultura de 2004),

s’obté que el valor del sòl afectat per l’alternativa del Ministerio de Fomento-Oest és d’uns 110 milions d’euros

mentre en el cas de la variant Est el valor del sòl afectat és d’uns 45 milions d'euros.



L’impacte econòmic des d’una perspectiva territorial: la urbanització dels Boscos de Valls a tall d’exemple

Si considerem que el seu valor cadastral mitjà se situés en la banda alta dels immobles de la ciutat, (al voltant de 5 vegades per sobre la mitjana), la posada en marxa de la zona podria arribar a augmentar fins representar un increment del 20% el valor del parc immobiliari de la ciutat.



L’impacte econòmic des d’una perspectiva territorial: la urbanització dels Boscos de Valls a tall d’exemple

Si considerem que el seu valor cadastral mitjà se situés en la banda alta dels immobles de la ciutat, (al voltant de 5 vegades per sobre la mitjana), la posada en marxa de la zona podria arribar a augmentar fins representar un increment del 20% el valor del parc immobiliari de la ciutat.



Cal entrar en una nova cultura del territori en la que s’observin i analitzin els impactes de les infraestructures des d’una visió realment interdisciplinar

Aquesta grup de treball aporta una metodologia de treball

Documents

LES AVALUACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL DE LES INFRAESTRUCTURES VIÀRIES 12 de Juliol de 2007 UNA APROXIMACIÓ INTERDISCIPLINARA. Garola, F. Magrinyà, M. Mayorga,