4 4 l l f i í j l * • t'*-E'^'ISTA I-ÍK G l R O N A •* N I ' M , 2 17 MAIU,.-AHIÍ I 1 20')} ^ t- PATRIMONI

Les mines de Surroca, després de dos segles d'explotació del carbó a Ogassa Martí Mercader

El municipi d'Ogassa, a la comarca del

Ripollés, té una extensió de 46 quilómetres

quadrats i es troba ais vessants merldlonais

de la serra de Conivella, Compren l'espai que

va des del Taga (2.035 m) fins a la Portella

d'Ogassa (1.807 m). La part nord limita amb

la serra Cavallera, amb el pulg Estela {2.007

m), el col! del Pal i el puig de les Pasteras

(1.893 m). També inclou els vessants

orientáis del coll de Jou i de la serra de Sant

Amand (1.854 m). Les característiques del

terreny, originat al pliocé, fa que es formin

diversos afluents per la dreta del riu Ter

(rieres d'Ogassa i de Malatosca i torrent del

coll del Pal). La vegetado és ufana i abunden

principalment els boscos de pí negre i pi

silvestre; també hi ha avets, faigs i roures.

Pía inclinat de les mines de la Gallina i de la Ramona, construit entre 18701 1875.

PATRIMONI •> f-RiEVISTA IIR OinONA •* Nl'lM, 2 17 MAIÍ(,~AIUn[ 2(H"I_1 < f ' l K i l l 4 5

Els vestigís de Texplotació minera d'Ogassa constítueíxen un valuós patrimoni que pot generar múltiples atractius museológicSr culturáis i turístics

Eljacimentdecarbó

Al sc'glc X I X , iilxHis que IV-xplolació

inint'ra flincionés ;i pie rL'iidimi.'ru, cls

seus lii ibitants v iv ien de colliccs de

cercáis i horCiilisscs. Existicii iins ning-

iiífics pracs on podi.i pastiir;ir L'I imn i -

brós bcsciar. cu especial Xíiis i vaques.

La cacera h¡ era mtilt abundauc.

H i hnvi;i grans masies agríenles i

i";iinai.lereN j n i b moka extei is ió de

teri'eny.

L'església parri>qLiial de Sant

Mnr t í d'Ogassa hi i i consagrada el

1024 per O l iba . bisbe de V ic . H i

havia tres pniToqiiies mes: Sane Martí

de SiMToca, Santa María de Vidabnna

i Sant Julia de Saltor. El poblé de

Surroca de Baix {o Sun'oca d'Ogassa),

siciiac a uns 3 Km al sud del municipi .

es forma a partir del 1855 a causa de

l'explotació de les mines d'bulla.

El periodo del carboníter va ler

que. després de mil ions d'anys, els

Tossils enterráis canviessin la vid. i

paeíílca del mun ic ip i . A Tintci del

segle X V l l l es cotueiivaren a desco-

brir seTiyals de Texistencia a la íona

de earbó tic pedra. L'agost de 17H7 el

hnu id i i a r i i escriptor Francisco de

Zamora va fer un recorrei;uc per les

terres catalanes, que recull en el Ilibre

Oiíjiio (¡r /(V I j'ii/fy lurlios cu C^'Uahiñii.

en el qiial descriu que. després de la

seva visita a Camprodon i enlilant la

talda de la serra de Cavallera. en pas­

car per la masía de Fogone l la

coment^a a vem-e senyals de carbó de

pedra i aviat es trob.i una mina, que

bavia estat LÍescoberta jx-l pagcs Si l­

vestre Cloronas. 011 treballaven dos

obrers que cada mes t r e i en 400

cárregues tle HI arroves.

Zamora apunta que es tracta tic

carbó de molt bona qualitat, i con­

d ó n : «La lástima es que no baya río

ni camino para conducirlo a la tien-a

baja». Al voltant d'aquella época es

construYrcn diversos niolíns fariners.

entre els qiials els del Cllot d 'en

C^abats, sítuat sota la casa de Fogone-

lia. Les aígiies de la Font Gran alí-

mentaven el M o l í deis Alls í mes

avall el de Malacosea.

El problema del transport

L'any 1H38 el senyor Joaquím de

Roma, veí de Figueres..preveía uns

grans jací iuents de carbó ais quals

augm'ava un maguítlc íiitur. AconsegLií

el control LLalginies pertinences mine-

res; els seus treballs. pero, coparen eom

seniprc anib el principal obstacle: la

forma de uaslladar el combustible cap

ais llocs on es podría consumir. Cap al

1844 es constituí una societat minera

denominada El Veterano Cabeza de

HieiTO, que tenia la seu central a Bar­

celona. Aquesta conipanyia conieni^a a

actuar a la contnida i al cap de poc es

va fusionar ainb Joaquím de lí.oma. La

idea príncipal se centra a instaldar inia

línía teiTÍa per tal de poder donar sorti-

da a aqueil mineral, cada veg-ada mes

buscat ctíiu a tont d'energia. Després

de diversos intents intructuosos. Hual-

ment bi bagué dos projectes que sem-

blaven viables: un (del 1S4S) -tiue no

es dugué a tenne^ anava de Sant Juan

de les Abadesses fins a Roses, passant

[ler Olot . IScsak'i i Figueres, i un altre

(IM5S) amb la intenció d'unir Barcelo­

na amb Camprodon a través de Gra-

nollers i Vic, Aixó era propicíat per la

gi'an transcendencia que podien teñir

les mines i en especial peí possible

enlla^' feíToviarí amb la frontem france­

sa. Fcró aqueil mateix any, una revolu-

ció social, t]ue coincidí amb rúhim any

de! cólera que arrasava Barcelona, va

fer qtic loe es retartlés de non. I'assaria

encara mi quarc de segle abans no ani-

bcs el tren. C al teñir preseni que en

aquells moments fúmea solució facti­

ble per tnnisportar el mÍLieral era niít-

Ían(,"ant cairos tiracs per cavallcries, cosa

que suposava un cost niolt elevat.

Ama l i o Maes t re , en la se va

memoria sobre la conca carbonífera

de Sant Joan de les Abadesses (1855).

explica clarament que s'bavíen fet

uns estudis coniparatius que donaren

com a resultat que a la zona bi havia

carbó per extreure per un períodc de

150 anys. del qual se'n podría proveír

tot C'aialunya durant mes de dos

segles, atub la prevísió que el p ro -

tlucte a boca de nnna bavia de sortir

al preu de 2(1 rals per tona, almenys

els primers cent anys.

L'explotació Industrial

La Sociedad El Veterano Cabeza de

Hierro, queja s'havia consolidat, i n i ­

cia la eonstrucció del que serícn les

grans mines; la del Pinter, la Dol^a i

la de la Gall ina. Per donar- l i i mes

impuls, la companyia Iliurava els t re­

balls a preu fet i fixava el cost per

metre lineal de túnel acabal. amb les

c i í r responents c o n d í c i o n s reg la -

ment.'iries.

La mateixa empresa també pro­

cura bastir diverses ínstablacíons de

certa envergadura, com ara ini siste­

ma per al transpi>rt del combustible

fms al peu de fescaeíó de Toralles. el

denomínat pon Macía, uns dípósits

ycv al rentat del mineral o una cen-

traleta e léctr ica. C o m e n f a v a . per

tant, la definit iva explotació indus­

trial de tota la conca carbonífera. En

la década del 1870 ana venint gent de

diversos indrets de la comarca per

treballar en les extraceions carboníte-

res. D'aquesta época és la consticució

de la nova Sociedad Especial Minera

Aurora del P i r ineo , que, amb un

capital for(,-a precari, obrí les mines

situades al pía del Coqui l ló.

L'aiiy IH72 s'adjudicava la línia

de ferrocarril des de Barcelona fms a

GranoUers. El 187b era assignada la

constnicció del traní Granollcrs-Vic.

El 1879 s'avan(;ava cap a Sant Quírze

4f) l lf iJ:! *• KhVLSTA [ÍE G l K O N A •> Nl'tM. i l 7 MAltt , . -Ali lUI. 20 t l , l •» * - PATRIMONI

Boca de la mina del Pinter, oberta el 1863.

de LicHum i el !SH(l cí críijcctc ;in"¡bñ -i

Ripol l . LLI nuiLTiia i>br;i niliiiiiia amb

l'cnllcsriniL'ni; LIC rú l t i inn hisf en t r e

Kipol l , Sant Joiin de les Abadesses i

l'cstació de c;irrcg;i J e Tor.illes, on el

e ren va a r r i b a r r i n a l i u c n c el 17

d 'occubre del [n;iteix IHSIJ.

La vida deis miners

En el sen qneíer íiiiotidiá. eK miners

es p;iss;iven vint o den bores tlins les

e x p l o t a e i o n s . satVint cota eiasse de

p e r i p e c i e s . En s o r t i r d e la fe ina

cenien unes shanes e n o n n e s d"esbarjo

per ocupa r les seves esconcs Uiurcs;

aícsbores no exisria ni la radio, ni els

einenies ni niolt nienys l'avLii acapa­

radora t e l ev i s ió . Els i inics d i v e r t i -

nients eren els balls a base d"im acor-

d ió o un violi i els jocs d 'atzar, en

timbes on es muncaven grans partide^í

de car tes . en les qnals a ves^ades es

jugavei i en mía estnna mes del que

hav ien g u a n y a t en tota la j o r n a d a ,

amb les corresponencs rcpercussions

tamiliars. A les conques niineres eren

t r e q i i e n t s els a b u s o s de l e o n s i i m

d 'aleoliol , de seqüeles desaj^radables

per a tota la familia, i molt especial-

m c n t p e r a la salut ¡.leí m.itcix niiner.

Els hab i t a tges deis t rebal ladt i rs

estaven escruetur.ics per viure-bi tres

o qiiatre estadants, pero molí snvint

s 'hi a r r ibaven a e n c a b i r set o vui t

persones. L.es coiidicions que rennien

no eren, nialain 'adament, ¡^ens c o n ­

f o r t a b l e s . En n o t l i sposar t ra i i í i i a

cürrent Tanaven a buscar a unes Iones

publ iques construVdes expressament .

T a n i p o c n o hi havia c l a v e g u e r e s ,

sino pous morts (fosses q u e ealia b u ¡ -

dar sovint) on desguassaven els resi-

dus de les comunes , l^el que fa a la

llmn tíaLulien d'una boinbeta per llar.

i,[iie t iuuit tnava només ilin-ant la nil i

a carree de l 'empresa. L'energia í]ue

produVa la t u r b i n a , n i i t j a n ^ j n t el

canal tl'aiLiua de la t o n t Círaii, n o

d o n a v a p e r a niés i les d e m a n t l e s

industriáis tenien preferencia.

L 'enscnyamcnt no era oblit^atori

i les families iiiés necessitadcs por ta -

ven la canalla a les cases de paií¿"s.

Allí, a canvi de menjar, ajudaven en

les feines tle la inasia i a guardar el

bestiar. D'aquest.i manera atjuells tjue

tenien molts tllls se sentien alleiigerits

e c t m ó m i c a m e n t . En c o n s e i j ü é n c i j .

pero , en arribar a l 'edat de trcballar la

majoria t r infants no sabicn lleij;ir m

eseriure.

Elscanvisd'empresa

El IHK2, LjLian la linia ferria fnis a

Toralles es trobava a pie rendinient .

El V e t e r a n o C a b e z a d e h l i e r r o ,

Tent i ta t p r o m o t o r a , fon subrogada

p e r luia n o v a e m p r e s a q u e es va

denonÚMar Fer roca r r i l y M i n a s d e

San Juan de las Abadesas. Una volta

assegnrat el trans]-iort. l 'eNplotació es

feia mol t mes intercssant i rendible.

D e n anys mes tard, p e r o , i en

v e m e que el nei;oe¡ no enearava un

fucur gaire bri l lant , van aeonsegu i r

e n d o s s a r - l o a la C o m p . i ñ í a d e los

Ferrocar r i les <.Íel N o r t e de España.

Atjuesla empresa estava niolt inceres-

sada en els combustibles q u e pcídien

extreure de la zona, ¡a L|ue per a ells

significava la gran solució de cara a la

seva cnntinní tat i per al descnvolupa-

n i e n t deis c o n i b o i s d e v a p o r q u e

s ' a n a v e n e s t e n e n t [ler tt>r P E s t a t ,

Aleshores ¡a s 'havien eonstru'it dues

l?ibrÍL[ues de e imen t natm"al: la tic can

lialaguer i la de can l ienet , aquesta

i'iltima iledicada mes endavant també

,iK a]irol1taments de l'aigua per p r o -

duir energía eléecrica, activitat mol t

esperoiiadora en .iqnells monients .

L 'empresa estabü mi econom. i t

o n els l íbrers ]"Hídien c o m p r a r tota

classe d'articles d 'a l imentació, roba i

cali;at. Els ¡niports de les despeses els

eren desconiptats de rú l t ima paga de

caila m e s . El ]'•){)'•) els m a t e i x o s

m i n e r s f u n d a r e n la t ' . o o p e r a t i v a

t>brera de t ^onsum La Surri>(.]uina:

mes e n d a v . m t lii van c o n s t r u i r un

cale i luia sala de ball. i íarien també

tasques culim'als, tle les quals el poblé

n'estava intilt mancat.

Elsjomalsllestnútues

Els ¡orná is tp ie es c o b r a v e n a les

mines Pany PÍH), segons im cjüestio-

nari fet p e r l ' e m p r e s a , o s c i l d a v e n

entre les tres pessetes amb cinqn.mt.i

PATRIMONI -•» *• R K V I S T A n i iU iHt iNA-*• ^ i ' M . : ! i7 MAiu , - \ i ! i í i i zi i(\( • f - | i r . ; , !47

: - ^ ' ; - : -

%r'^í^5^^^^P

Vista parcial d'Ogassa, a comengament del segle XX.

.-^*- :* r r i - •-, JT.

ccntiins per dia df fl-iiu pL>r ;ils trL-bn-

ll-uli>rs de l'iiUfricir i v in r - i - f i n f ccu-

f'iiis ni f i iys pLT ais df i \ 'x l tTÍor. Id

iii;UvÍM duL'uiiK'iit L'vidfiiciav;! qiK' i-'l

|"'ii.'wnpost L"itiin;it per a 1111 inalri i iu)-

II ' -inib LI(IS nils L-r;i de viiic:.inC;i--ícl:

pfsscrcs nu'iisiuls. iV.i ixo L'S dt-sprcn

'-l'-ii-' a 111) niincr, sciíons els faknil'^ do

lii L-i>iiip;inyi^^ li qiicdav'cn (.-IILÍH;! IU>

dcu ]x-ssctfs per nls ¡miTev is tos

doniL-scics i[UL- pogiiL'Ssiii so rg i r .

L'L'mpi-L's;! vn fundar Lin;i Caixa d i '

•^oi'ors pfv aU-iidiL' les nccL'ssicaCs

^"'-'ials mes f leni f iuaK i, per ¡nicialiva

I-IL'IS tich.illadors. es L-(íi)stitiríi-eii diies

niiuiiL's di ' picvisió: la L;ennaiK!ac de

^•iiu jnaquin i i el fVUirice]-'io de Santa

'^^'""bani. Kls tibrers podien tj;audir

'-''-'Is linbitLitLíes ipie havia eonsfiLift

' |-'iiipres;i. per nns arrendanieiits nuíl l

:>sseLiuiblfs. iíairebé simbolies.

El ereixeiiienc ile releerritleaeió

va iinpídsiir |;i eompanyia a eimslraiir

diverses eentrals Líencratiores establcr-

ces al llary; de la i!;cci!j;ral'ia espanyola.

Fai eonseqíieneia. s"aiiaven eleenif i -

eai i l arren els ciM(."als de les líi i ies

["eiTies i es proeedí .1 substituir, al llarg

deis anvs, les ni;K]iiines de va]nir ali-

inentaíies per earbó. Aixo eo]n]iortá

ipie bempres.! jn no tingues aeiiiell

anliel d'auííineiUar la prodiicció i tle

(.iesenv'Qilupar l"expKítaei(i.

Foit el 1^17 que hi va baver LIIUI

iniporianí aturada (digiiem-ne va^a),

per pare ilels treballadnrs. en la quiíl

prntestavcn y«:v les preearies ei>ndi-

e ions laborá is , que bav ie i i anat

enipit jnrant jiels lets esmentats. en

especial qiiant a normes tle setíin'etat,

i lambe pier r e i v i nd iea r m i l l o res

eecinüm¡qiies. 1 "aiiy l 'M^í . i l'Estat

espanyol es leij;al¡lza la jurnada de

vaiil hores.

f.ap al UJ2II es creava l,i Ualn

I lispano Minera. SA, L|ue expióla p ei

seu eompce dmMni quatrc anvs els

nieners sitiiats vora les niasies del

Jonear i de liassaganya i arriba n dis-

]Hisar tl'una pl.iiUilhi de S5 obrers.

EIdesmaiiteiiament

Sei^iiinl la eoniimtinM. la eiimpanvia

aprotua el nmment per desler-se de

niolts treballadors i ordena el des-

inantellanient de les extraeeions niés

l írans. inelosa la eo r responen t

maquinaria; aquesta fon n'asliadada i

reuti l i tzada a les eNph>taeions ipie

te i i ien a Uarruclo de Saiit idián {al

nord de P;ilencia); havia arribat Tii i ici

del deelivi. Vntent-se d'nna llei feta

durant la dictadura del Líencral Primo

de Rivera que determinava que les

eompaiiyies de ferroearrils no podien

ser al maleix teiiqis explotadores de

eiin^iues niineres, el U)2f) va fer el

traspas a bempresí i den i im inada

4 S I l 'M I "í^ [Í^EVISTA DE Ü I R Ü N A >* Nl' .M, 117 M AH(..-Alilíl I wUO_; • » f- PATRIMONI

Minar de 13LirruL.'lo, i aquesta al cap

d 'un any tancava l 'explotació.

Les eres fabriques de cimenc natu­

ral q u e hi havia al t c r m e ar r ibaren,

pero, a una entesa amb la companyia

per pode r con t inuar extra ient carbó

per al seu desenvoliipainent. Es cons-

ritiií alesliores l'Arr<.'ndatana de Sur ro-

ca, SA. q u e va repre i idrc a m b una

prodi[CCÍó liniitada al nianteninicnt de

les seves faetones. Encara obriren una

altra galería, la mina Nova, de la qual

en tragueren uns bons resultats. Algu-

nes d"aquel les g rans i n s t a M a c i o n s ,

c o n s t r u i d e s en aiiys a n t e r i o r s .

conien<;aren a esdevenir inservibles; ja

no s"utilitzarien niés els famosos renta-

dors, deixava de funcionar l 'ai iomena-

da ñbrica deis pans de carbó..,

La guerra i la postguerra

Entre els anys 1934-35 arribava una

crisi q u e deixa les explotacions a m b

una producció [uínima. El 1936, amb

Tesclat de la guerra civil espanyola,

TeLupresa t |uedava in tervinguda pels

treballadors. A causa de la manca de

c o m b u s t i b l e v i n g u e r e n a la z o n a

r epub l i cana obre rs d 'Anda lus i a . fet

q u e motiva en aquells anys difTcils un

trasbals afegit a tot el veVnat.

Acabada la conírontació, l 'Arren-

dataria de Surroca eomcni,-;! novanient

amb una activitat a molt pedta escala,

d'acord amb el consum de les fabriques

de eiuient. La nómina de treballadors

s'ana incrcmentant de mica en mica,

fins que els aiguats de la lardor del 1940

inundaren les mines i s 'hagué d ' aco-

miadar gran pare tlel personal. IXirant

un parell d'anys el poblé queda en una

situació sunuuamen t crítica. A poc a

poc les fabriques texdis de la comarca

augmentaren les seves plantilles i les

dones (algunes de les quals, vídues de

guerra) s'hi anarcn coMocant.

A causa de les destaiccions de la

Guerra Civil, afegides a les que p ro -

¡3 ^M-j^^^nMMi^^^l

^VH I I

I^^^B! '

w ^r~'- h.1' 1 ^ ' H M I I Í H

J^F bS* ' -'^^f^^M

r^^^^^^^H

' • ' ^ - , - - , - • •

^ ^ ! ^ t ^

^m¿^^_^^s

iiy

l y , ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ 1

Dones garbellant carbó a la plaga de la mina de la Gallina, l'any 1943.

vocava la Segona Guerra Mundial , els

combust ibles tcnieii una gran t rans­

cendencia i aixó assegurava el futur de

Tcmpresa nunera. Vingueren jornalers

d e t o t a la c o n t r a d a . p r i n c i p a l m e n t

joves. els quals peí fet de treballar a les

mines un any abans de! m o m e n l de

ter el sei'vei militar obligatori, en L[ue-

daven exempcs . n"aqucs ta forma el

govern intencava protegir la minería

per obtenir mes fonts d'energia, cosa

que bona falta feia aleshores. Es ratlla-

va el cent per cent d 'ocupació , tot ¡

que cal remarcar que els sous deis t re­

balladors eren n)olt baixos.

I Ju r an t el p e r í o d e 1945-511 les

explotac ions a cel obe r t q u e hi havia

al pía d ' en l.^olfa ten ien un r end i -

m e n t respectable. El t ransport , p e r o ,

encara s'liavia de fer a m b car re tes

arrcíssegaJes per bous i aixó feia tpie

el c o m b u s t i b l e resu l tes massa car,

Fou llavors tiue Tempresa instal^la

un cable aeri i així el ca rbó sorlia

des de la mateixa mina i se salvaven

albora els obstacles nmnlanyosos de

la zona . El sistema era s emblan t al

d ' u n teleferic i arribava tnis a unes

t remuges situades al nivell de la casa

anomenada ca TArmengol . O ' a q u e s -

ta m a n e r a la p r o d u c c i ó era mt>lt

menys costosa i, per tant , mes fiícti-

ble de vendré .

La gent del poblé vivía uns anys

forcea bons i encara que els sous s em-

pre foren migrats per la classe de t re -

ball q u e es realitzava, estaven «com-

pensatS" peí procedimeii t de pR>iUic-

tivitat que s'instaura, el preu tl't. que

consist ía q u e Tempresa vaUírava el

rendíment a partir LPuns mínims esta-

blerts. T a m b é l'Estat propugna el sis­

tema de pimts dins uns harems preile-

t e rmína t s . D'al t ra banda els nnners

podíen gandir d 'un econom.it , que en

aquells mouienls va ser molt protitós

per a les persones del poblé, ja que se

s u b m i n i s t r a v e n a l ime ius a p r e u d e

cost, cosa que equílihrava ima mica

els esquitits salaris q u e es cobraven.

Eltancamentdefinltiu

l'el voltant deis anys fill la producció

costava molt de vendré al n i ena t , fms

¡ tot a les mateixes fabriques c imen te -

res (de fet. alguna bagué ile plegar), ja

que el c iment pórtland era cada vega­

da mes acceptat per a les cons t ruc-

c íons . Llavors el ca rbó comein,-á a

pat i r la c o m p e t e n c i a directa c o m a

combust ible del petrolí i tlel gas<iíl. ja

PATRIMONI -^ f- RL:VISTA ni ' GiRdNA -» N I ' I M . J 17 .MAIU, - A I Í N I I mo^ * • l i f i - ; ! 49

;'any 1910 |uanta céntims per día eballadors de IMnterior

Miners a l'hora d'esmonar. a la plaga del Pinter, l'any 1950.

í liic It's iTibriqíK'S s'niKiven niodeni i t -

uut. Cam ;i consct i i icnc ia d";iiv:o. h

l i de J 'Ar rc i id íUnr in tlu' S i i r r o c i . SA

*-';ida dia L'S veía ii iós a p rop . V; i rL'sistir

; in ib d i f icu l tats fms al 31 de dcscmbi-L-

del 1967, en que tancü def ín i t i van icnc

'V -xp lo tnc ió . A p;u-lir d 'aq i i c l l a data

t'^t qi iL'dava en pode r de la c o n i p a -

"y ia Hn lk ' i ns VasL"o-LeíinL's;is.

La v ida ja no si'ria ignal per a la

ininiL'i isa n ia jor ia (Icls t rebal ladors: en

•'Itíuns caso'í s"arnrL;aren j n b i l a c i o n s

•intÍLÍpades. la resta hat; i ieren tic b i is -

(•'•ir noves feines, p r o i i ti iHeils i ie tvo-

b^ir, snbre t i i t ten inc en ennjpcc que

p r e d u i n i n a v e n els que sobrepassaveii

'-'l i q i i . in in ta anys.

La p r o p i e t a t de g a i r c b é un e l

terreny LlX^iíassa era de la Li>inpaiiyia

'•• 11 lenta da, que tenia la sen n m l t Ikn iy

' •el u u i i i i e i p i . eoi ieretanie iK a la p r o -

•^•'íneia de I^i lei icia. Mo l i es de les ac t i -

^'ii;its que el pob lé desit java realítzar

qLieilaveii IrLiscrades per aqiiesl n u i l i u .

'••11 diverses oeasions es van i ienerar

Converses an ib cK [iri>piecaris per fal

d imcn ta r arribar a una entesa per a la

i<>inpra de tota la pertineni, 'a. Ei i un

p i i n t i p i l 'enipresa n<i tenia iraire elara

!•* venda i, per tanc, n o es pog i ié du r a

t^e'i'nie aqnel la opemeitS. Per tant . els

l iabitants del pob lé en edat de irebal lar

l i a g i i e r e n d " e i n i i í r a r eap a d ' a l t r e s

m n n i e i p i s de la ei>niarca. A l ^ n n s es

van baver de desplanar a treballar a les

fabricines de les pob lac ions veVnes de

Sant Joan de les Ab.idesses i de R i p o l L

Ogassa Miinicipal

Passarien mes de t renta anys fms que

a i.] n e 11 e s 11 a r L; u e s n e LÍ ( ie i a e i i* n s

pot;t iessin arr ibar per fi a b o u po r t . El

MJ'J5, t lesprés de eonstHi i ¡ i " -se mía

soeietat ant jn ienada t^gassa M m i i c i -

p a l . es e o m p r a v a t o t el p a t r i m o n i .

D 'aq i i es ta m a n e r a es p r o ] i i e i ; i q n e

a q n e l l s m i n e r s q u e l i a v i e n g a u d i t

dn ran t to ta la scva v ida d ' i m l iab i ta t -

ge. niitj.in<,-ant mis l iogners i|ue en els

ú l t i n i s anys e ren m o l t b a i x o s . t i n -

giiessin l ' o p o r t i m i t a t de c o n i p r a r - l o .

l lesprés d'. iqi iesta operaeitS el m u n i -

ay] d't^gassa pod ia m i ra r ara el t i u u r

a m b mes o p t i m i s m e . L ' A j u n t a m e n t

tenia les mans I l iures per encarar els

p ro jee tes loeaK i-itie tnis l l avors no

hav ien estat possibles. A e t i i a l m e n t els

efeetes ja es c o m e n e ' c n a n o t a r , la

innnensa ma jo r i . i i lels bab i tan is l ian

arranjat els seiis t l om ie i l i s per po(.ier

v i n r e - h i i le Ib rma mes eon to r tab le . Ja

es p o t i ;andir de les eomoí l i ta ts <,]ue

m a i n o s ' b a v i e n t i n j ^ i u . p r i n c i p a l -

n ien t perqué abans de la venda si u n

i i u p i i l i v o l i a f e r o b r e s .sabia q u e

a i i to in . ' i t i can ient l i .qn i javen m o l t el

l loguer . Aquesta era, dones, la causa

p r i nc ipa l qne la t iran ma jo r i a de les

cases restaven sense re ton i ia r .

Ogassa M u n i c i p a l t a m b é ha fet

] i o s s i b l e les r e p a r c e M i K ' i o n s de

terrenvs. en alpuns deis quals ja s'haii

c o n s t r n i t n o u s ed i f i e i s . E n aquests

m o n i e n t s h i ha diversos projectes per

b a s t i r - n e m e s . M o l t c s d ' a q i i e s t e s

eonstrLiccii>ns son dntes a t e rme per

persones q u e Ja estaven v i n c u i a d e s

d 'a lg i ina manera al p o b l é , o n teñen

una segona residencia.

El patr imoni col-lectju

D u r a n t gairebé dos segles, i sobre to t

després de Parr ibada de l l e r roca r r i l , el

IHHO, T a c r i v i t a t de la z o n a v o l t á

e n t o r n de les e x p l o t a e i o n s de les

m i n e s d ' h u l l a . Els vcs t ig is q u e ens

r e s t e n m a r c a r e n la e a r a c c e r í s t i c a

indus t r ia l de la cnn t rada i a v u i f o r ­

m e n par t del p a t r i m o n i a rqueo log ie

c o M e c t i u . ( A I U I a recursos n m s e o l o -

gics, cul turáis i tm-isties pOLlen ser un

atracci l i capai," de genera r una nova

f o r m a d 'encarar el f u t n r d e s e i i v o l u -

¡ lamen l e c o n o m i c loca l .

En l 'aspecte de c o n u i n i c a c i o n s

s'ha avanc,Mt de t o r m a n o t a b l e ; u n

e x e m p l e és q u e a c t u a l m e u l es p o t

anar d'Ogassa a C l a m p r o d o n per una

p i s t a f o r e s t a l e n m o l t b o u e s t a t .

T a m b é n 'h i ha una altra que . passant

per co l l d e j o u , por ta a R i b e s de F re -

ser a t ravés d ' u n s b o n i c s pa ra tges .

l ' o d e m d i r que les nostres contrades

d i s p o s e n i , runs a b l i c i e n t s capai, 'os

d 'e i i tns iasniar m o k a gent i de manera

especial els aniics de la natura.

MartíMercaderiSuñe c.í ,UIM-i¡cíllilirc

l.es iiiiiieN lie .SiimK.i. Vcsdinuní d'un leinps.