Era un matí de primavera i una xiqueta jugava en la seua habitació. Va jugar amb un tren, amb una pilota i amb un trencaclosques. Però, prompte s’avorria de tot. 1

Després va començar a jugar amb un periòdic. Primer va fer un barret de paper i se’l va posar al cap. 2

Després va fer una barqueta i la va posar dins de la peixera. La xiqueta també es va cansar de jugar amb el barret i la barqueta.

3

Llavors va fer un homenet de paper amb un periòdic. 4

I va estar tot el matí jugant amb ell. 5

A la vesprada la xiqueta va baixar al parc per a jugar amb els seus amics i amigues. Anava amb ella l’homenet de paper. 6

A l’homenet de paper li agradava el joc dels xiquets. Estaven molt contents amb aquell amic tan estrany que tenien. 7

Per fi tots van seure a descansar. L’homenet de paper era molt feliç i volia que els xiquets estigueren contents. 8

Per això va començar a contar-lis les històries que sabia. Però, les seues històries eren de guerres. 9

De catàstrofes i misèries. 10

I els xiquets quan van escoltar aquelles històries es van quedar molt tristos. Alguns es van ficar a plorar. Llavors l’homenet de paper va pensar: “El que jo sé no és bo perquè fa plorar els xiquets”. 11

I es va ficar a caminar sol pel carrer. Anava molt trist perquè no sabia fer riure als xiquets. 12

De sobte, va veure una bugaderia. L’homenet de paper va donar un salt d’alegria i va decidir entrar-hi. 13

“Ací podran esborrar totes les coses que duc escrites. Tot el que fa plorar els xiquets”. 14

15

Quan va eixir ningú el va reconèixer, blanc com la neu. 16

Molt content va anar cap al parc. 17

Els xiquets el van envoltar molt contents i van jugar en rogle. L’homenet de paper somreia molt satisfet. 18

Però, quan va voler parlar, de la seua boca no eixia ni una paraula. Es va sentir buit per dins i per fora. 19

I molt trist va tornar a marxar. Va caminar per tots els carrers de la ciutat. I va eixir al camp. I llavors, es va sentir feliç. 20

I el seu cor de paper feia bots dins del seu pit. I l’homenet somreia, pensant que tenia un pardal guardat en la seua butxaca. 21

I va començar a amerar-se de tots els colors que veia en el camp. Del roig, groc i rosa de les flors; del verd de l’herba, del blau de l’aigua i del cel i de l’aire. 22

Després va anar omplint-se de paraules noves i belles. 23

I va tornar junt els xiquets. 24

Mentre descansaven del seus jocs i de les seues rialles, va començar a parlar. 25

Els va parlar de totes les persones que treballen per als altres; perquè la vida fóra millor, més justa, més lliure i més bella. 26

La veu de l’homenet de paper es va fer molt suau quan els va parlar de les flors. 27

I dels pardals de l’aire… i dels peixos del riu i de la mar… Els rostres dels xiquets i de l’homenet de paper es van omplir de somriures. I van cantar i van ballar agafats de les mans. 28

I tots els dies a partir d’aquella vesprada, l’homenet de paper feia ploure sobre la ciutat tot un món de color i d’alegria.

29