Liniasantmarti 39

barcelona

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

30 de gener de 2014 · Núm.39 · www.liniasantmarti.catlíniasantmartí

El Camp de l’Arpa pàg 9S’amplia la intervencióintercultural implantada amb èxit al barri del Clot

Entrevista pàg 18Roser Pujol, de l’eixEncants Nous: “Obrintmés hores no vens més”

El Besòs i el Maresme pàg 14El Primavera Sound reuniràestrelles internacionals

Esports pàg 21Més de 2.000 equipsa les noves lligues del CEEB

Avui se celebra el judicide l’Ateneu La Flor de Maig

El jutge decidirà si s’ha de desallotjar mentre el Districte assegura que segueix negociant per comprar-lo pàg 11

417 ‘suites’ i un mirador

pàg 8

La Torre Agbar també acollirà el tercer centrede convencions més gran de la ciutat

Avortament pàg 3Més de 400 personeses manifesten a favorde l’avortament lliure

Entrevista pàg 17Carlos Martínez: “Estanfent molt mal al modelcomercial català”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 30 Gener 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 30 Gener 2014 líniasantmartí.cat

L’1 de febrer Madrid serà l’esce-nari d’una gran mobilització con-tra l’avantprojecte de la nova lleide l’avortament aprovat pel Go-vern de Mariano Rajoy el passatdesembre. Associacions a favordels drets de les dones, moltesd’elles de Catalunya i de Barce-lona, estan posant en marxa unagran concentració a la capitalespanyola amb l’objectiu de reu-nir gent d’arreu de l’estat.

La iniciativa ha rebut el nomd’El tren de la llibertat i ha estatideada per dues associacions fe-ministes d’Astúries. Des que vanfer pública la intenció de fer la ma-cro convocatòria, dia a dia van su-mant suports d’associacions de la

resta de l’estat i, fins i tot, de fora.L’objectiu és lliurar un manifest alregistre del Congrés dels Diputatsamb el lema Perquè jo decideixo.El text exigeix al Govern de Ma-riano Rajoy que no derogui l’ac-tual llei de Salut Sexual i Repro-ductiva i d’Interrupció Voluntàriade l’Embaràs, la qual permet l’a-vortament dins de les primeres 14setmanes de gestació.

El manifest diu que “com a és-ser humà autònom em nego a sersotmesa a tractes degradants,ingerències arbitràries i tuteles co-actives en la meva decisió de sero no ser mare”. Aquesta cita fa re-ferència a l’avantprojecte de lleide Protecció a la Vida del Conce-but i Drets de la Dona Embaras-sada proposat pel ministre deJustícia, Alberto Ruiz Gallardón,que només permet l’avortamenten cas de violació o de malaltia fí-

sica o psíquica de la mare si aixího certifiquen dos metges.

Les signants també subratllenque “cap majoria política nascu-da de les urnes, per molt absolu-ta que sigui, està legitimada perconvertir els drets en delictes iobligar-nos a seguir principis re-ligiosos mitjançant sanció pe-nal. Com a ciutadana, exigeixo alsque ens governen que no trans-formin el poder democràtic, sal-vaguarda de la pluralitat, en des-potisme”.

TAMBÉ A EUROPALa Llei Gallardón s’ha quedatsense suports a l'Eurocambradurant el debat sobre l’avorta-ment. Fins i tot una eurodiputa-da d’UPM, partit representant dela dreta francesa, ha lamentat elretrocés que suposa l'aprovaciód’aquesta llei a Espanya.

Tot(e)s contra la Llei Gallardón» Més de 400 barcelonins es van manifestar dissabte 18 de gener a favor de l’avortament lliure» L’1 de febrer està convocada una gran mobilització a Madrid de rebuig a la nova llei espanyola

Neus MàrmolSANT MARTÍ

REDACCIÓ4Tot i tractar-se d’u-na convocatòria de barri va aca-bar esdevenint, més aviat, unamanifestació de ciutat. Més de400 barcelonins, la majoria do-nes, es van reunir dissabte 18 degener a la plaça de la Virreina,a Gràcia, per mostrar el seu re-buig a la reforma de l’avorta-ment impulsada pel govern es-panyol. La marxa va recórrer di-versos carrers del barri amb elslemes Avortem la contrarefor-ma i Nosaltres parim, nosaltresdecidim, finalitzant a la Diago-nal amb Passeig de Gràcia.

També el consistori ha mos-trat el seu rebuig a la reforma de

la llei de l’avortament plante-jada pel PP. El grup municipald’ICV-EUiA va presentar a lacomissió municipal de Qualitatde Vida una proposició per de-manar la retirada de l’avant-projecte i instar el Parlament deCatalunya a elaborar una lleipròpia en aquesta temàtica.

La proposició va rebre elsvots favorables dels ecosocia-listes, UpB, PSC i CDC. El PP vavotar-hi en contra i els repre-sentants d’Unió es van absen-tar del debat i de la votació. L’e-quip de govern havia demanatque la votació es fes de mane-ra nominal.

Barcelona se suma a la lluita pel dret a decidir

La manifestació de dissabte 18 de gener a Barcelona a favor de l’avortament lliure i gratuït. Foto: Youtube

30 Gener 2014

Districte| 4

líniasantmartí.cat

Durant aquest mes s’han posaten marxa diferents obres a la ciu-tat que formen part del Pla de Mi-llora Integral de l’espai públic deBarcelona (PMI). Concretamentes tracta de deu actuacions alsdistrictes de Sant Martí, NouBarris, Horta-Guinardó, LesCorts i Sarrià-Sant Gervasi.

El Pla de Millora Integral del’espai públic de Barcelona con-templa actuacions fins al 2015 derenovació integral a 65 carrers i13 parcs. Hi ha previstes obresper a tots els districtes que su-posaran una inversió total deprop de 45,57 milions d’euros.D’aquests, poc més de 40 milionsd’euros es destinaran a actua-cions integrals i els altres cinc ser-viran per obres en espais verds.

Aquest pla està pensat permillorar l’accessibilitat, la il·lu-

minació, el paisatge urbà, el dre-natge, l’enjardinament i el man-teniment dels barris per aconse-guir una regeneració urbana. Amés es treballa amb materials efi-cients per incentivar l’estalvienergètic. En total, el Pla de Mi-

llora Integral preveu la plantacióde 597 arbres, la renovació demés de 56.000 metres quadratsde voreres i l’asfaltatge de més de79.000 metres quadrats.

MÉS ESPAI PER ALS VEÏNSA Sant Martí les actuacions en elmarc del PMI es concreten al ca-rrer de Joan de Peguera, a un nouinterior d’illa que s’està cons-

truint a l’avinguda Diagonal i alpassatge de Puigmadrona.

Les obres d’actuació al carrerJoan de Peguera consisteixenen la remodelació de la vorera ila calçada per convertir-les enplataforma única. La reforma esfarà en el tram comprès entre elscarrers Rogent i de l’Eterna Me-mòria. També es renovarà el cla-vegueram, es posarà un nou en-llumenat intel·ligent i es renovaràel mobiliari urbà, en unes obresque s’acabaran a l’abril. Al pas-satge de Puigmadrona, entre elcarrer Mallorca i el carrer DegàBahí, també es farà una plata-forma única amb voreres mésamples, nou clavegueram, mo-biliari, enllumenat i arbrat, i unaxarxa de reg automatitzat.

Finalment, també han co-mençat les obres per adequar unnou espai públic per als veïns al’interior d’illa de la Diagonal60, entre els carrers Pallars iAgricultura que estarà disponibleel mes de maig.

Un Sant Martí més accessible» Comencen diverses obres al districte en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic

» Les primeres actuacions es fan al carrer Joan de Peguera, al passatge Puigmadrona i a la Diagonal

REDACCIÓ4Diumenge passatvan començar els treballs derehabilitació dels sis ponts quecreuen la Gran Via de les CortsCatalanes, en el tram situat en-tre la Plaça de les Glòries i el riuBesòs. Es tracta dels ponts quehi ha a les interseccions entre laGran Via i els carrers de Bilbao,Bac de Roda, Selva de Mar,Cantàbria, i la Rambla Prim endues ocasions, la banda Llo-bregat i la Besòs.

Es reformaran les estructu-res de formigó dels sis ponts,que presenten alguns signes dedeteriorament com filtracionsd’aigua però que no tenen danysestructurals.

Aquestes obres provocaranalguns talls de trànsit en elspròxims dies. Per tal d’afectar elmínim possible els conductors,

els treballs s’han dividit en 4 fa-ses. La primera, que ja està enmarxa, i que s’acabarà el pròxim6 de febrer, només afecta elcostat mar dels ponts de Bilbao,Bac de Roda i Selva de Mar i haobligat a tallar el trànsit en sen-tit Besòs del tronc central de laGran Via. Els treballs es fan enhorari nocturn (des de les22:30h fins a les 05:30h).

Les altres tres fases aniranafectant progressivament el cos-tat muntanya i la resta de pontsque s’han de reformar, fins amitjans d’abril, quan s’acabarandefinitivament les obres.

L’Ajuntament, que invertirà710.970 euros en les obres, ex-plica que les obres suposaranuna millora de la seguretat i per-metrà que els ponts recuperin laplena funcionalitat.

Millores a la Gran Via

Actualment s’estan fent obres al carrer Joan de Peguera, al pont de Selva de Mar a la Gran Via i al passatge de Puigmadrona. Fotos: Google Maps

Sant Martí rep partde la inversió del Plade Millora Integral

RedaccióSANT MARTÍ

Glòries | Segueixen els treballs previs a la desconstruccióEl gran projecte urbanístic del districte, la nova plaça de les Glòries, segueix agafant

forma. Continua, fins al 16 de febrer, la fase 0 de la desconstrucció de l’anella, amb treballs previs al desmuntatge. A partir del març i fins al juny, començarà

l’enderrocament pel costat mar, i després, fins al setembre, el del costat muntanya.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 30 Gener 2014 líniasantmartí.cat

| 6Opinió 30 Gener 2014líniasantmartí.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@JordiGuardiolaF: Comparar el movimentcívic sobiranista català amb els anys negresdel terrorisme d'ETA és indigne. #cama-chodemanaperdó.

@raulpresseguer: El ministre Montoroanunciant en directe al TN de @tcru-anyes_tv3 que no publicaran més les bal-ances fiscals. #tenenpor.

@miquelcalcada: Cada vegada que el PPes refereix a 'los catalanes' tinc la sensacióque ho diuen com si nosaltres, els catalans,fóssim els barrufets.

El diumenge, vint-i sis-de gener,va fer 75 anys que les tropes fran-quistes van entrar desfilant perla Gran Via de Barcelona. Feiadies que podien haver entrat,però van esperar per fer-ho pre-cisament aquell dia. Ho van ferper esborrar la memòria d’un al-tre vint-i sis-de gener, el de 1641,en el qual els orgullosos terçoscastellans van girar cua i van fu-gir del castell de Montjuïc rodo-lant muntanya avall, no van pa-rar de córrer fins a l’Ebre.

A la Batalla de Montjuïc unanació sobirana va enarborarbanderes, va agafar les armes, vaaixecar exèrcits i va fer fora uninvasor aclaparadorament supe-rior en efectius, però no en valorni en compromís. Era una nacióque defensava la seva llibertat, laseva sobirania, el seu Estat. Di-umenge vam celebrar aquellavictòria, una batalla antiga d’unconflicte molt actual: ser lliure oestar sotmès. Patriotes per la De-volució, Memorial 1714 i Coro-nela de Barcelona van organitzarun acte carregat d'emoció al Cas-tell de Montjuïc, quan, just alpunt del migdia, la milícia gre-mial de Barcelona, La InvictaCoronela, va entrar al Pati d’Ar-mes i va donar inici a la celebra-ció enmig d'una gran expectació.

4La batallaPer Fiona Camps

Ho veia i no m’ho creia: la se-nyora Sánchez Camacho en uninefable discurs a la Convenciódel PP, a Barcelona, presentantels ministres com: 'mi' Mon-toro que coneix Catalunya po-ble a poble, 'mi' Cospedal, 'mi'...Semblava una reunió de “tap-pers”. Comparant el procés ca-talà amb el basc (amb ETA deconvidada) molesta i per mol-tes protestes que hi hagi no es-pereu que demani perdó; “res-suscitant” a Josep Tarradellasposant-lo com a exemple depolític modèlic, preveient elquè hauria passat si avui fospresident de la Generalitat. Perfer el caldo gros, va posartambé com a exemple de bonespanyol a l’ínclit Salvador Dalíper haver fet afirmacions de laseva espanyolitat.

La presidenta del PPC fentvictimisme (cosa de la qualsempre acusa els seus opo-nents polítics) somicant que aCatalunya se’ls exclou. Peracabar, fent un estirabot acu-sant els partits que donen su-port al procés pel referèndumque no es cuiden del que real-

ment interessa als catalans,que és les retallades, la crisi il’atur. I vénen a Barcelona perfer una Convenció que noparla del que interessa als ca-talans! Vénen a fer discursossobre el que no serà. Per quèperden el temps i les energiesen un referèndum que no esfarà? Per què enviar a totes lesambaixades uns papers carre-gats de mentides i dades falsesper rebatre un fet que no tin-drà lloc?

Esperava amb impaciènciaque Rajoy expliqués el pla queté preparat sobre Catalunya ires de res. Catalunya els im-porta un rave, el seu graner devots el tenen a Espanya i comsempre, en el seu discurs, aca-ben amb la frase “Delenda estCatalonia” i van captant clientsmés enllà de la Sénia. Resu-mint, incoherència total, ex-trema i decebedora. Em vaigpessigar per veure si ho estavasomniant o era real perquè totplegat em semblava una inter-venció surrealista i mai mésben dit, amb les al·lusions aTarradellas i Dalí.

#PPSOE#DemanaPerdó

Malgrat que els jerarques delPP pontifiquen que la crisieconòmica s’ha acabat, elgruix dels mortals cada copanem més malament. Encaraque els dirigents econòmicsdels conservadors espanyolis-tes declarin que hem entrat enel camí del “creixement” eco-nòmic, cada vegada –els par-ticulars i les famílies– han defer miracles per poder ferfront a les mortíferes i mortifi-cadores factures domèstiquesdels subministraments bàsics.

No hi ha dubte que, mésenllà de l’atur i la pobresa, elfet de poder arribar a pagar,normalment cada mes, lesdespeses bàsiques d’aigua,llum, gas, telèfon, electricitati –ja no diguem el lloguer o lahipoteca– s’ha convertit en unautèntic esport de risc. I ésclar, un ésser humà, una per-sona normal, un ciutadà es-tàndard que religiosamentpaga els seus impostos quanno pot utilitzar, per raons eco-nòmiques i socials, aquests sisserveis bàsics, ja no té cabudaen la nostra societat i esdevé,automàticament, un autèntic“mort vivent”.

Ja fa força temps que esparla (i la UE també ho posade manifest) que a casa nostra

els rics cada dia estan mésblindats de tot i, en conse-qüència, són més rics i feliçosi, per contra, els pobres cadavegada són més pobres. Peròel pitjor de tot és que aquestsistema postmodernista delcapitalisme financer, cínic i, avoltes, metafísic (en el sentitindustrial del terme) estàvampiritzant completamentla classe mitjana i creant lesbases per un sistema políticirresponsable, antidemocràtici rabiüdament insostenible.

I aquí, quan apareix la pa-raula política cal esmentar,ben clarament, que aquestaestà fracassant estrepitosa-ment; ja que la política, en de-mocràcia, és la clau de voltaque permet viure en una so-cietat, mínimament, digna ijusta; és l’instrument per llui-tar eficaçment contra la xacrade la corrupció, la qual cosa ésla conseqüència dels interes-sos econòmics descontrolatsd’una minoria molt minorità-ria. De fet, la política és la queha de fer possible una justíciasocial, eficaç i independent,que escapci de debò el càncerde la corrupció i de les desigu-altats, i ens permeti fer front ales, martiritzadores, facturesdomèstiques.

Per Josep M. Loste

4Mortíferes factures 4SurrealistaPer Jordi Lleal

#EconomiaReal

líniasantmartí.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 30 Gener 2014 líniasantmartí.cat

@CarlesMundo: Si el procés sobiranistano acaba amb el naixement de l'Estatcatalà, tinguem clar que ens tractaran coma vençuts. Això ens farà guanyar.

@Riki_CAT: Estic flipant... M'acaba de tru-car un amic federalista: "Ricard, estic es-coltant el Rajoy... com ho vas fer per apun-tar-te a l'@assemblea?"

@salvadorcardus: La força de la nostralluita és la base moral popular sobre la quales basteix, i la debilitat dels adversaris, laseva immoralitat política.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

No es pot negar que hem començat l’anyben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.

La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.

El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en

compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.

Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.

4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig

El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.

Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.

El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.

El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.

Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.

Dit això, el sistema electoral alema-

ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.

Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.

A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.

En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.

Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).

Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.

4El mirall alemanyPer Anna-Clara Martínez

4La repressió del PPPer Joan Lladonet

Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…

Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.

No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.

En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.

30 Gener 2014

Sant Martí| 8


Un total de 417 habitacions, eltercer centre de convencionsmés gran de Barcelona i un mi-rador a la cúpula que estaràobert al públic. Així serà el futurhotel de gran luxe que acollirà laTorre Agbar.

La setmana passada es vanconèixer aquests primer detallsd’un dels projectes més medià-tics de Sant Martí. Segons vanpublicar fa dies diversos mitjans,el mirador el gestionarà JordiVallverdú, directiu amb expe-riència en el sector després dedirigir el Palau Sant Jordi.

L’operació de compra es vaconèixer a mitjans de novembrei poc després l’Ajuntament vaafirmar que ho veia amb bonsulls perquè reforçaria la zonacom a pol turístic. Eduard Frei-

xedes, regidor del Districte, afe-gia en una entrevista a LíniaSant Martí que aquest anunciera “un símptoma molt clar quela nova plaça de les Glòries seràun punt d’atracció molt impor-tant”. Sigui com sigui, està pre-vist que entre finals del mes vi-nent i principis de març l’ad-

quisició de la torre per part delfons Emin Capital.

Paral·lelament, el grup Agbarfa setmanes que analitza ofertesper reubicar la seva actual seu.La seva intenció és que en el ter-mini de dos anys es pugui ferefectiu el trasllat a dos edificis al-ternatius de la ciutat.

La Torre Agbar es convertirà en un hotel de luxe. Foto: Arxiu

L’hotel de luxe de la Torre Agbartindrà 417 ‘suites’ i un mirador» El complex es convertirà en el tercer centre de convencions més gran de la ciutat i els ciutadans podran visitar la cúpula

MOBILITAT4Ja està operatiu elnou aparcament públic situat alcarrer Badajoz, al costat de la to-rre Agbar, el qual consta de tresplantes de 5.300 metres qua-drats cadascuna. Amb un totalde 366 places per a cotxes, in-cloent-hi onze per a personesamb mobilitat reduïda, i 186places per a motos, el pàrkingtindrà dues funcions completa-ment diferenciades.

El soterrani -1 servirà com aaparcament convencional de

lloguer i rotació, amb 96 placesper a cotxes, incloses 8 per a per-sones de mobilitat reduïda, i 10places de moto. D’altra banda,les plantes -2 i -3, amb una ca-pacitat per encabir 270 cotxes i76 motos, tindran ús per al ser-vei de Grua Municipal, la qualcosa permetrà el trasllat de lesactuals instal·lacions del dipòsitde vehicles Litoral–Tram VI.

L’accés de vehicles a l’apar-cament s’ha de fer a través d’unarampa de doble sentit situada al

mateix carrer Badajoz, mentreque els vianants poden accedir al’aparcament mitjançant dos nu-clis d’escales, un situat també alcarrer Badajoz, que està adaptata persones amb mobilitat reduï-da ja que, a més, incorpora un as-censor, i un altre ubicat al carrerCiutat de Granada.

L’aparcament soterrat repre-senta la primera fase d’un projecteque engloba 105 habitatges deprotecció oficial, un casal per agent gran i un CAP.


Nou aparcament a Badajoz

Trias: “No permetre la consultaseria una greu equivocació”

POLÍTICA4L’alcalde de Barce-lona ha mostrat la seva confor-mitat amb la consulta planejadapel Govern de la Generalitat peral pròxim 9 de novembre. Aixího va manifestar el passat 15 degener en l’habitual trobada en-tre el batlle i periodistes alCol·legi de Periodistes de Cata-lunya. “No permetre la consul-ta seria una greu equivocació”,va advertir l’alcalde.

En un discurs de poc mésd’una hora de durada, Trias vaenumerar els eixos de les ac-tuacions de l’Ajuntament per aaquest 2014, que passen, prin-

cipalment, per tres tasques: l’a-tenció a les persones, la reacti-vació econòmica i oferir unsserveis de qualitat.

Trias vol recuperar Barcelo-na de l’actual situació econòmi-ca perquè creu que la millor for-ma d’ajudar els que més ho ne-cessiten és “oferint feina”. A més,vol canviar la política d’habitat-ge de compra, que qualifica d’”ab-surda”, per una política de “llo-guer assequible”. En aquesta lí-nia, va anunciar que CiU votaràa favor de la proposta d’ICV desancionar els bancs que mantin-guin pisos buits a la ciutat.

L’alcalde Xavier Trias durant la trobada amb els periodistes. Foto: Ajuntament

Successos | Tiroteig en un pis de Diagonal MarEls Mossos d’Esquadra investiguen un tiroteig que va tenir lloc a primera hora de

la tarda de dissabte passat al barri de Diagonal Mar i que no va provocar ferits. Els fetsvan succeir pels volts de les quatre de la tarda quan, com a mínim, hi va haver un tret

amb arma de foc al carrer Josep Pla. En el succés hi estan implicades tres persones.

9 |

30 Gener 2014

El Camp de l’Arpalíniasantmartí.cat

Gestionar la diversitat, fomen-tar la integració i potenciar la in-terculturalitat. Aquests són al-guns dels objectius del Projected’Intervenció Comunitària In-tercultural (PICI), que desprésd’implantar-se amb èxit al barridel Clot, ara també s’expandeixal del Camp de l’Arpa del Clot.

El PICI és una iniciativa pro-moguda per la Fundació “la Cai-xa” que s’ha implantat a tres ba-rris de Barcelona gràcies al con-veni de col·laboració entreaquesta entitat i l’Ajuntament.El barri del Clot, la zona nord deNou Barris i el Raval són els tresespais de Barcelona on des del2010 es desenvolupa aquestprojecte. Ara, la iniciativa s’ex-pandeix al barri del Camp del’Arpa del Clot, ja que “es va veu-re l’oportunitat i la idoneïtat

d’ampliar-lo” segons explica IriaGarcía, Directora de Persones iTerritori del Districte de SantMartí. Segons García “la barre-ra entre el Clot i Camp de l’Ar-pa és administrativa però no

real, i algunes associacions d’a-quest barri ja participaven en elPICI del Clot”.

El projecte, que a cada dis-tricte el gestiona una entitat di-ferent (al Clot ho fa la FundacióSurt), fa un treball de proximi-tat amb associacions, entitats iveïns per promoure la partici-pació del barri en les diferentsaccions i activitats que s’orga-nitzen. “Busquem posa en solfa

el moviment de la xarxa veïnal,dins les associacions o no”, co-menta García, que diu queaquest és ara el repte al Camp del’Arpa.

El PICI estableix tres granslínies d’actuació. D’una bandatreballar les relacions ciutadanesfomentant la participació en en-titats del barri de tots els veïns.De l’altra una línia socieducati-va, on es treballa l’educació,formal i no formal, en la diver-sitat i interculturalitat dels jovesjuntament amb instituts i esco-les. I per últim una línia de sa-lut comunitària centrada en l’a-tenció a la gent gran i a les per-sones amb malalties mentals.

Dos tècnics de Surt amb elsuport de la tècnica del barri, elsserveis socials i diferents entitatsveïnals són les encarregades degestionar el projecte i desenvo-lupar accions que ajudin a acon-seguir els objectius i les líniesd’actuació per aconseguir unsbarris més cohesionats.

Cohesió social al Camp de l’Arpa» S’amplia el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural que s’ha implantat amb èxit al Clot

» La iniciativa té tres línies d’actuació: socioeducativa, salut comunitària i foment de les relacions ciutadanes

REDACCIÓ4El PICI va comen-çar al Clot el 2010 i fins al mo-ment ja s’han realitzat moltes ac-cions dinamitzadores. Un exem-ple és la trobada intercultural Josóc El Clot, una activitat lúdicai cultural a la Plaça del Mercaton es van poder conèixer dife-rents entitats del barri, partici-par en tallers i gaudir d’espec-tacles, entre altres activitats.

Al llarg dels tres anys devida del projecte, també s’han fetaccions específiques per a cadauna de les línies d’actuació delPICI. D’aquesta manera, per fo-mentar les relacions ciutada-nes, l’esport hi ha jugat un pa-per fonamental. Tornejos defutbol i frontenis interculturals,un festival de jocs del món i lacelebració d’un Sant Jordi cul-tural són algunes de les accions.

El programa de Ràdio Jove2 Quarts de Clot i diversos ta-llers i jornades han ajudat atreballar la línia socioeducativa,mentre que la Taula de GentGran i el programa Salut i Es-cales han desenvolupat el PICIen la seva vessant de salut co-munitària.

De cara al futur, i amb la pre-visió de l’extensió de les ac-cions al Camp de l’Arpa, estanpensades accions com la inclu-sió de la perspectiva intercultu-ral en el calendari festiu i en ce-lebracions com la Festa Major,els Reis, el proper Carnestolteso les Festes de la Primavera.També es seguirà potenciant laràdio com un element de cohe-sió social entre els joves i s’im-pulsarà el Servei de Bicis Co-munitàries al districte.

Accions desenvolupades

Imatges d’algunes de les accions desenvolupades en el marc del projecte PICI i una zona al Camp de l’Arpa. Fotos: Ràdio Ateneu Clot i Google Maps

El PICI vol fomentarel moviment i la

cohesió ciutadana

RedaccióEL CAMP DE L’ARPA

Gastronomia | Menjars saludables interculturalsUna de les accions desenvolupades amb la gent gran dels barris del Clot i Camp del’Arpa és l'Espai de Menjars Saludables Interculturals al Casal de Gent Gran Joan

Casanelles. Es tracta de trobades de cuiners i cuineres de diferents orígens que busquen fomentar els hàbits saludables entre la gent gran del districte.

30 Gener 2014

El Poblenou| 10


El barri del Poblenou ha inau-gurat un nou circuit gimnàstic ilúdic per a gent gran, unes ins-tal·lacions d’aparells a l’aire lliu-re dissenyades especialment per-què les persones grans puguin ferun exercici adequat a les seves ca-pacitats físiques, mobilitzant ex-tremitats, guanyant equilibri itreballant l’elasticitat muscular.Els circuits d’exercicis tambéacaben convertint-se en punts detrobada, on les persones granspoden socialitzar-se amb per-sones de la seva mateixa edat.

El circuit té un dinamitzadorprèviament format, vinculat alsequipaments de gent gran deldistricte, que ensenyarà als usua-ris el funcionament de la ins-tal·lació i en recomanarà el seuús assidu, promocionant l’exer-cici físic entre la gent gran. Totsels divendres de les onze del

matí a dos quarts d’una del mig-dia hi haurà diverses activitatsorganitzades que comptaranamb el suport d’un monitor perguiar els participants.

Eduard Freixedes, regidorde Sant Martí, destaca que“aquest nou circuit d’exercicisper a gent gran se suma al ja exis-

tent al Clot de la Mel”. “Ambaquests circuits volem contribuiral fet que tothom practiqui acti-vitat física segons les seves pos-sibilitats i defensem que mai éstard per començar”, afegeix Frei-xedes. El regidor assegura, en uncomunicat, que “la gent gran

del districte és, sens dubte, unade les prioritats” de l’equip de go-vern i que estan treballant “percompletar i millorar la xarxad’equipaments dels nostres ba-rris”. “Aquest circuit d’exercicisés un bon exemple de com estemmillorant la qualitat de vida de lagent gran del districte”, conclouFreixedes.

Una opinió que comparteixElisenda Ortega, tècnica de GentGran de la Direcció de Personesi Territori del Districte, que as-segura que els circuits tenenmolt èxit. “De moment tenimdues instal·lacions, però el dis-tricte és molt extens i aniria bétenir-ne una tercera cap al Besòsen un futur”, explica Ortega.

Tots els districtes de Barce-lona tenen els seus circuits d’e-xercicis per a gent gran. De caraa l’any que ve està previst que sen’instal·lin de nous a Gràcia,Nou Barris, Sant Andreu i Hor-ta, amb el que s’arribarà a les 15instal·lacions d’aquest tipus atota la ciutat.

L’activitat física no entén d’edats» S’inaugura el circuit d’exercicis per a gent gran als Jardins Teresa de Calcuta del Poblenou» Aquest espai se suma a l’equipament que ja està instal·lat al Clot de la Mel del barri del Clot

RedaccióEL POBLENOU

Tots els divendresde les 11h a les

12:30h hi hauràactivitats amb

un monitor

Inauguració del circuit d’exercicis per a gent gran als Jardins Teresa de Calcuta de Sant Martí i el mapa de situació. Fotos: Línia Sant Martí

REDACCIÓ4Cuidar-se l’esque-na i mantenir la mobilitat arti-cular és, probablement, un delsrequisits més importants perpoder gaudir d’un envellimentsaludable.

En aquest sentit, practicarexercici físic regularment fasentir-se millor i ajuda a portaruna vida el més saludable i in-dependent possible. Cal pro-curar incloure exercicis car-diovasculars, d’enfortimentmuscular i de flexibilitat que es-tiguin adaptats a les condicionspersonals de cada persona. Laplanificació setmanal dels exer-cicis és molt important.

Una planificació que, peraltra banda, és cabdal que laprepari un tècnic especialitzat,com és el cas del dinamitzadorque ajudarà els usuaris del noucircuit d’exercicis dels JardinsTeresa de Calcuta.

Mantenir-se actiu

Gent gran | Relacions intergeneracionalsViure en soledat pot afectar la salut. Així ho assegura el document 12 recomanacions

per envellir activament que es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona. La relació amb altres persones, sobretot si tenen altres experiències

o són d'edats diferents, és molt enriquidor i estimula la ment.

11 | El Poblenou 30 Gener 2014 líniasantmartí.cat

El conflicte entre els ocupants ila propietat de l’Ateneu La Florde Maig viurà avui un nou ca-pítol amb el judici per al des-allotjament de l’edifici. Desprésque el Districte expliqués alsocupants que, de moment, no haarribat a un acord per comprarl’edifici, avui el jutge decidirà sis’ha de desallotjar o no.

L’Ateneu Flor de Maig estàocupat des de l’octubre de 2012,després que cinc mesos abans elDistricte no renovés el contrac-te de lloguer amb la propietatperquè el preu era massa elevat.Des de llavors, diferents movi-ments associatius i veïnals delPoblenou han fet de La Flor deMaig un espai de trobada en elqual organitzen activitats i tallersper al barri.

Dimarts es van reunir re-presentants de l’Ateneu amb elregidor de Sant Martí, EduardFreixedes, i membres de l’A-juntament a la seu del Districte.Segons informen diversos mit-jans, el govern municipal va in-formar que fins ara no hi ha ha-gut acord per la compra de l’e-

difici i la cessió per a usos veï-nals. Tot i així, el Districte as-segura que les negociacions se-gueixen obertes. Els ocupants,que reclamen l’expropiació del’edifici, ja que entenen que vaser cedit a la propietat durant elrègim franquista, es van con-centrar davant la seu del Dis-tricte durant la citada trobada.

Des de Joves d’Arran Po-blenou, una de les associacionsque gestiona l’Ateneu, assegu-ren que no tenen gaires espe-

rances de guanyar el judici. Se-gons ha fet saber a Línia SantMartí Anna San Clemente, queha pogut parlar amb el col·lec-tiu, des de Joves d’Arran Po-blenou optarien per endarrerirla vista amb una mobilitzaciópopular, ja que adverteixen que“és impossible guanyar un judi-ci civil en què no tens la pro-pietat de l’espai” i avisen que, siel tanquen, “hi haurà conse-qüències”. “Si podem, hi torna-rem a entrar”, conclouen.

La façana de l’edifici. Foto: ERC Poblenou

Avui se celebra el judici de l’Ateneu La Flor de Maig

RedaccióEL POBLENOU

Jordi Martí rep suportsmediàtics per a les primàriesPOLÍTICA4El precandidat ales primàries socialistes a l’al-caldia de Barcelona, Jordi Mar-tí, ha rebut aquesta setmana elsuport de diverses personalitatsdestacades. En el marc de lacampanya Qui carai és JordiMartí?, diversos personatgesmediàtics expliquen i descriuenel precandidat en vídeos curtsque s’han penjat a la platafor-ma Youtube.

Destaquen entre els 19 ví-deos que s’han gravat el deMontserrat Tura. L’exconse-llera va ser candidata en les da-rreres primàries socialistes per

a l’alcaldia barcelonina i arasembla que dóna el seu suporta la candidatura encapçaladaper Martí.

Altres cares conegudes sónles del filòsof Josep Ramoneda,l’exrector de la UPF Joan JosepMoreso, els directors teatralsÀlex Rigola i Lluís Pascual, elpresident de la FAVB Lluís Ra-vell i el dissenyador Claret Se-rrahima, entre d’altres.

Els 19 personatges que do-nen suport a Jordi Martí seranun dels principals reclams de laseva campanya per a les pri-màries socialistes.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 12 30 Gener 2014líniasantmartí.cat


30 Gener 2014

El Besòs i el Maresme| 14


El Besòs continua sent undels barris més pobres

ECONOMIA4L’Ajuntament vapresentar ahir l’informe Bar-celona 2014. El compromísamb les persones i l’ocupació.Aquest document centrarà eldebat sobre l’estat de la ciutaten el Consell Plenari de demà.

Les dades que criden mésl’atenció són les referents a larenda familiar, ja que gairebé el40% són baixes. Això igualapràcticament el 44% de famíliesamb renda mitjana.

Tot i que a Sant Martí larenda no és especialment bai-

xa, sí que ho és al Besòs i el Ma-resme. La mitjana de la ciutat,representada amb índex 100, ésde 18.912 euros anuals, mentreque l’índex del barri és de 52,4.Això equivaldria a una micamenys de 10.000 euros anuals.

D’aquesta manera, el barrise situa en una posició negati-va respecte a la mitjana deldistricte (79,6), però encaraqueda lluny dels barris méspobres de la ciutat, que sónCiutat Meridiana (37,5) i la Tri-nitat Nova (38,9), a Nou Barris.

Amb una pel·lícula i un concert.Així es va presentar dimarts elfestival Primavera Sound queentre el 29 i el 31 de maig om-plirà el Parc del Fòrum de públici artistes internacionals i decasa. Hi destaquen els grupsArcade Fire, Pixies, The Natio-nal i Neutral Milk Hotel.

Però la sorpresa de la nit vaser l’anunci que actuarà tambéal Primavera Sound CaetanoVeloso. El cantautor brasiler,un dels màxims exponents de lamúsica del seu país, és una de lesfigures més destacades d’a-questa edició, on predominarà lamúsica indie, però on també hihaurà lloc per a altres estils.

Per la banda catalana desta-ca la presència de Sílvia-PérezCruz, que actuarà amb el músici productor Refree. També hi to-caran els Mishima i Joana Serratper completar l’oferta musical.

A banda de les actuacionsmusicals dins del recinte delParc del Fòrum, durant els diesde celebració del festival es farana la ciutat diversos actes gratuïts.

L’acte de presentació de di-marts a la nit va ser força origi-nal. Per començar, una pel·lículade 30 minuts projectada al ci-

nema Aribau i en la que es vananar desgranant els noms delcartell de l’edició d’enguany delfestival.

En acabar, un concert per alsassistents a la presentació a cà-rrec dels anglesos Temples, quevan començar a escalfar motorsal Teatre Principal.

Una imatge d’un concert de l’edició de l’any passat. Foto: Primavera Sound

El Primavera Sound reuniràestrelles internacionals i de casa

RedaccióEL BESÒS I EL MARESME

Habitatge | Barcelona multarà els bancs amb pisos buitsEl Consell de Ciutat celebrat ahir va aprovar una declaració institucional de suporta la proposta presentada per la PAH per sancionar pisos buits. D’aquesta manera,

Barcelona sancionarà amb multes de fins a 500.000 euros els bancs que tinguinpisos buits, però només en aquells barris més vulnerables. L’acord es votarà demà.


30 Gener 2014

Comerç| 16


Ja s’han repartit unes 800targetes Barcelona Solidària

SOLIDARITAT4Des que es vaposar en marxa el passat mes denovembre, ja s’han repartit gai-rebé 800 targetes BarcelonaSolidària, per un import de135.000 euros en total.

En aquesta iniciativa solidà-ria estan adherits gremis de co-merç, establiments i associa-cions diverses, que estan dispo-sats a treballar amb els seusassociats per tal d’establir un mí-nim del 3% de descompte en les

compres d’aliments efectuadesamb la targeta Barcelona Soli-dària. Entre d’altres, participena la iniciativa la Fundació Bar-celona Comerç, l’Associació deMercats de Catalunya o PIMECComerç.

Aquesta targeta funcionacom un moneder on es fan efec-tius els ajuts econòmics percomprar articles d’alimentaciódestinats a famílies que estanpassant dificultats.

Tot i les bones previsions que enun primer moment es van fer desde diverses associacions de co-merciants de Catalunya, la cam-panya de rebaixes d’enguanysembla no haver complert les ex-pectatives generades. Aquestatendència es repeteix a SantMartí però, tanmateix, els co-merciants afirmen que les re-baixes d’enguany estan sent mi-llors que les de l’any passat.

“Està sent un pèl fluixa lacampanya, tot i que no està anantmalament”, declara a Línia SantMartí Raquel Espada, presiden-ta de l’Associació de Botiguers deBesòs. Espada, a més, lamenta elpaper que hi juguen les grans su-perfícies comercials, les quals“s’estan menjant el petit co-merç”, afegeix.

En una línia molt similar esmou el president de l’Eix SantMartí, Carlos Martínez, que afir-ma que “és evident que no seranpitjors que les de l’any passat”.Martínez, però, vol esperar al fi-nal de les rebaixes per tal de po-der fer un balanç dels resultats.Tots dos comerciants coincidei-xen, a més, a criticar l’avança-

ment de la campanya de des-comptes que molts grans esta-bliments han practicat enguany.

En aquest sentit, Espada creuque “a l’àmbit de barri no escompleixen les expectatives cre-ades per les rebaixes”, ja quel’augment de les vendes durant elsdescomptes “només afecta lesgrans superfícies”, conclou.

La campanya de rebaixes d’enguany serà millor que la de 2013. Foto: Arxiu

Els comerciants de Sant Martí,optimistes amb les rebaixes» Els botiguers creuen que es milloraran els resultats del 2013

» La influència de les grans superfícies, un dels principals problemes


Art urbà i tallers per dir adéu els Encants Vells

INICIATIVES4Amb el canvi d’u-bicació del mercat de la Fira deBellcaire, els Encants Vells jahan quedat gairebé a l’oblit, i al’espai on abans hi transitavencentenars de compradors aras’erigeix un buit esfereïdor.

Per tal d’evitar la degradacióde l’espai, i donar al seu torn unasortida a les demandes dels ar-tistes urbans, a partir de l’1 de fe-brer els Encants Vells acolliranl’Ús Barcelona, una iniciativaque compta amb el suport mu-nicipal i que combinarà exhibi-cions creatives i tallers partici-

patius i de reflexió sobre els usospotencials de l’espai públic.Aquest esdeveniment, organitzatper l’associació Rebobinart i laproductora La Família, compta-rà amb la presència de 50 artis-tes urbans, tant de l’àmbit localcom internacional.

Existeix la voluntat que l’ac-te sigui participatiu i obert a to-thom. Per als organitzadors, ÚsBarcelona permetrà “observarles potencialitats d’aquelles cosesque pensàvem que ja no teniencap utilitat”. Un bon final per alshistòrics Encants Vells.

Els Encants Vells ja han estat desmuntats. Foto: Arxiu

Concurs | S’entreguen els Premis Mercuri del Comerç El primer concurs de cine Premis Mercuri del Comerç Creu Coberta va deixar com a guanyador elcurtmetratge Clautisme, obra de Pol González, Àlex Miñarro i Lídia Artigas. Aquest certamen, que

té com a objectiu fomentar la unió entre el comerç i el món del cinema, va comptar amb un jurat deluxe, entre ells l’actor i director Abel Folk, l’actriu Sílvia Bel i el presentador Roger de Gràcia.

Destinaran 1,2 milions ensubvencions al comerç local

AJUTS4L’Ajuntament destina-rà enguany un total d’1,2 milionsd’euros en subvencions desti-nades al comerç local i de pro-ximitat. El període de sol·licitudde les ajudes es va obrir abansd’ahir, i fins al 6 de febrer les en-titats i associacions interessadespodran formalitzar la seva peti-ció al consistori.

Aquestes subvencions queatorga l’Ajuntament, a travésde la Direcció de Comerç i Con-sum, tenen com objectiu fo-

mentar la competitivitat i dina-mitzar el comerç urbà a la ciutat.

Segons Raimond Blasi, regi-dor de Comerç, Consum i Mer-cats, aquestes ajudes “són deci-sives per donar impuls i reforçarel model de comerç barceloní,que representa més del 15% delsllocs de treball i que té un paperessencial com a eix vertebradorde la vida social als barris”.

L’any passat un total de 91entitats i 152 projectes es van be-neficiar d’aquestes subvencions.

17 |

30 Gener 2014

Entrevistalíniasantmartí.cat

Com està funcionant la cam-panya de rebaixes d’en-guany?

Hem de veure com acaben. El queés evident és que no seran pitjorsque les de l’any anterior. El quepassa és que ara ens trobem ambel fet que moltes grans marquescomencen les rebaixes dies abans.A més, la normativa estatal per-met fer rebaixes durant tot l’any,i això no és just. Hauríem de jugartots amb les mateixes regles, elque no pot ser és que tinguemdues legislacions. Creiem que lalegislació que ha de prevaldreés la catalana.

I el model de comerç de proxi-mitat català...Creiem que el comerç interior éscompetència exclusiva de la Ge-neralitat. Estem en contra d’a-questa ofensiva recentralitzado-ra de l’Estat envers el model catalàde comerç. Un model que fun-ciona. En aquest sentit, on s’hacreat més ocupació darreramentés al sector comercial.

Què en pensa de l’ampliaciódels dies festius d’obertura?Estem d’acord que es puguinampliar els festius d’obertura du-

rant els dies de més afluència tu-rística. Tot i que no ho veiem ne-cessari, ho acceptem perquècreiem que s’ha de mantenir launitat entre els comerciants.

En aquest sentit, es ven més perobrir més hores?Els catalans tenim un pressupostde despesa que no és elàstic. Noper obrir més hores la botiga te-nim més diners per comprar. A lesenquestes municipals, el sector deciutadans que afirmen que l’ho-rari comercial d’obertura és sufi-cient és molt majoritari. Si ara pas-sem de vuit a deu dies, i aquestsdos nous dies els fem coincidiramb el Mobile World Congress,per exemple, o esdevenimentsd’aquest tipus que porten visi-tants a la ciutat, ho acceptem.Però d’aquí a aquesta ofensivad’obrir per obrir, no. Estem segursque no incrementa la demanda.El perill que correm és que l’e-quilibri entre el comerç de proxi-mitat i la gran distribució es pu-gui trencar i, si això passa, hi per-drem tots.

Aquesta ofensiva liberalitzado-ra respòn als interessos de lesgrans superfícies?Correcte. Totes les enquestes diuenque el model de comerç català ésbo i que el client està content. Ésproper, sostenible i permet a lespersones no haver d’agafar el cot-

xe per anar a comprar. A Barcelo-na hi ha eixos comercials a cadadistricte, a part de les grans su-perfícies. Per què, llavors, hem desobredimensionar l’oferta si no

és necessari? Què volen, que tan-quin també les grans superfícies?Ara estem parlant de l’ampliacióde la Maquinista, de l’ampliació deLa Roca, de l’outletde Viladecans,del futur centre comercial de Cer-danyola… realment hi ha prou de-manda per fer això?

Què poden ocasionar aquestesampliacions?Només faran desplaçar gent d’unlloc a un altre. Aquesta bombollaesclatarà tard o d’hora. Estan fentmolt mal a aquest model de co-merç català, que tant d’èxit té.Ara per ara el consumidor potoptar pels dos models: el de petitcomerç i la gran distribució. No calampliar més l’oferta.

En l’àmbit local, preveuen queaquest any 2014 serà millorque el 2013?Enguany es trencarà la tendència,perquè cada any anaven baixantles vendes. Aquest any, per pri-mera vegada, no baixa, semblaque hem tocat fons. Però hem deveure com acaba.

Quina tasca fa l’Eix Sant Martíper dinamitzar el comerç delbarri?No s’organitzen les grans super-fícies? Si nosaltres els donem l’a-vantatge de no fer res, llavors no

seríem competitius. Nosaltres novolem perdre quota de mercat.Per això, els comerciants ens agru-pem i fem campanyes de dina-mització, promoció i publicitatdel comerç de proximitat.

Quins projectes tenen al cap decara al 2014?Tot el que ens funciona un any, hoanem repetint sistemàticamentels anys successius. A més, anem in-corporant coses noves per millorar.Cada any fem una memòria d’ac-tivitats, destinades a dinamitzar elcomerç, i també una planificacióper a l’any que s’enceta.

Són optimistes de cara al 2014?Ara sembla que hi ha molt d’in-terès a dir que les dades econò-miques són bones. Esperem queaquests símptomes ens arribin alscomerciants. S’ha de perseverar,però, en la línia de fomentar elconsum. El que no es pot fer ésapujar els impostos indirectes,que graven el consum.

Carlos Martínez“Estan fent molt mal al model comercial català, que tant d’èxit té”

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

Carles Martínez / president de l’Eix comercial de Sant Martí

El president de l’Eix Sant Martí es mostra prudent a l’hora de fer un balanç sobre la campanya de rebaixes d’enguany, tot i que explica quehi ha una certa millora en comparació amb l’any passat. A més, Martínez lloa el model comercial català i convida a defensar-lo.

“Tot i que no hoveiem necessari,

acceptem obrir mésdies festius si això beneficia

el turisme”

Eix Sant Martí | Més de 15 anys de vida al barriDes de l’Eix comercial de Sant Martí informen que actualment compten

amb 192 associats. Aquesta associació comercial ja fa més de 15 anys quetreballa al barri, i ara per ara té com a objectiu ampliar la seva massa social per tal de donar aixopluc a tots els comerciants de Sant Martí.

Entrevista| 18 30 Gener 2014líniasantmartí.cat

Roser Pujol / presidenta d’Encants Nous Eix Comercial

La presidenta de l’Eix Encants Nous fa balanç de les rebaixes i qüestiona si una ampliació dels horaris comercials

d’obertura pot suposar un augment directe de les vendes

Com van les rebaixes? Esteuincrementant les vendesrespecte al 2013?

De moment està molt tranquiltot. Els comerços petits no solemfer rebaixes tan agressives comles grans superfícies. En aquestsentit, aprofitant que parlem deltema, segons com jo les entenc,les rebaixes representen el finald’una temporada on es treuen elsestocs que han quedat de la ma-teixa. El que no és lògic, per co-mençar, són les dates en què esfan les rebaixes. Es fan en plenatemporada d’allò que s’ha devendre. El juliol es fan les rebai-xes de les tovalloles de platja? Odels banyadors? I a l’hivern de laroba d’abrigar? Per a mi no és lò-

gic. A més, de rebaixes n’hi ha du-rant tot l’any, camuflades. Quècanvia, que posen un cartellet?

Us agradaria que les rebaixescomencessin una mica més tardi acabessin abans?Haurien de celebrar-se realmentquan acabés una temporada. Po-sar les rebaixes d’estiu al setem-bre, per exemple, per treure l’es-toc estiuenc, i no rebaixar-hodurant la temporada de calor. Sino, estàs traient valor a un pro-ducte i a la teva feina.

Va ser positiva la campanya co-mercial de Nadal? En general elscomerciants pensen que van sermillors que les de l’any passat...Depèn de la botiga, del sector. Hiha de tot. Nosaltres estem més li-mitats pel que fa al nombre detreballadors. L’empresari que tédependentes i es pot permetre fer

torns, li és igual obrir una que 24hores al dia. Però el petit co-merciant què pot fer? Dur elmatalàs aquí a la botiga? A més,les campanyes que duen a termeles grans superfícies són molt po-tents, arriben a tothom per di-versos mitjans.

Esteu d’acord amb l’ampliaciódels festius d’obertura?És una cosa recorrent en malesèpoques. Normalment el petitcomerç no reivindica una am-pliació dels horaris. Qui ho fa so-len ser grans centres comercials

o zones que pel seu pes turísticaixí ho demanen. És possibleque, en el cas dels creueristes, espugui obrir alguna zona puntual.Els turistes van a llocs que estanconcertats amb els turopera-dors. El petit comerç, de mo-ment, poc se’n beneficia d’a-quest turisme. M’agradaria queem diguessin si obrint més ho-res, es vendria més. Quan algús’omple la boca amb el comerçlocal, que digui si de veritat estàdefensant el comerç de proxi-mitat, quan estan permetentque s’ampliï la Maquinista o elsoutlets. Que algú m’expliqui compot ser possible que hi hagi tantexcedent d’articles.

Quines iniciatives posareu enmarxa aquest 2014?Estem posant molt d’èmfasi enacabar d’assentar el nostre eix idonar un nou aire a les galeries.

A més, enguany volem establir lesdiferències entre els EncantsVells i els Encants Nous. Som to-talment diferents, tot i que elsfundadors provenen dels En-cants Vells. Però nosaltres somEncants Nous. Hem de trans-metre a la gent que nosaltres es-tem aquí i ells estan allà, i ja fa 83anys que som aquí.

Teniu bones expectatives els co-merciants d’Encants Nous decara a aquest nou any que ara totjust acaba de començar?Depèn de les informacions que esdonin, que poden motivar que lagent tingui més confiança. Abanda, també tenim molta feinade conscienciació de la poblaciósobre la importància del petit co-merç de proximitat. Si la gentcompra al comerç petit, és ocu-pació que donen a la gent del ba-rri, i també el revitalitzen.

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

“Obrint més horesno vens més”

“L’ampliació delshoraris és una

demanda recorrenten males èpoques”


Serveis| 20 30 Gener 2014líniasantmartí.cat

Fer família mentre fas vacances » El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques» Les preinscripcions es poden fer del 3 al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia

Viure el lleure compartit en fa-mília, enfortint vincles i valors,tot coneixent l’entorn natural, lespersones, la cultura i tradicionsdel nostre país. I fer-ho, a més, auns preus molt avantatjosos endiversos albergs de la Xarxa Na-cional d'Albergs Socials de Ca-talunya (Xanascat) i en diferentsperíodes. Això és Vacances en fa-mília, una iniciativa del Depar-tament de Benestar Social i Fa-mília, mitjançant l’Agència Ca-talana de la Joventut, que permetfer família mentre fas vacances.

El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició,està adreçat a les famílies cata-lanes amb fills i filles menors de18 anys i ofereix estada per a9.023 famílies (47.057 places),fet que suposa un augment res-pecte a l’any passat del 4% ennombre de famílies i del 5% ennombre de places. La tipologiad’estada es diferencia en torns decap de setmana, Setmana Santa,estiu i tots els ponts. El preu és

de 26,35 euros per persona init –IVA inclòs–, tot i que hi haun seguit de descomptes per alsinfants i per a les famílies nom-broses o monoparentals. El preuinclou la pensió completa i acti-vitats en estades de torns supe-riors a dues nits.

La primera convocatòria delprograma Vacances en famíliaés per a estades entre el mes demarç i setembre. El període depreinscripció serà del 3 fins al 24de febrer i les preinscripcions espodran fer per internet. En-guany hi ha nous albergs dis-ponibles i una nova eina de ges-tió de reserva i preinscripció. El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu


QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.

QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.

QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–.Els infants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte,els d’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anystenen l’estada gratuïta. A més, les famílies nombroses omonoparentals gaudiran d’un 10% de descompte en la re-serva. El preu inclou la pensió completa i activitats.

QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades en-tre el mes de març i setembre.

QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció serà del 3 de febrer a partir deles dotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.

ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgi-na web xanascat.cat/vacancesenfamilia o bé al portal gen-cat.cat/benestarsocialifamilia/familia. El procedimentés ràpid, còmode i apte per a tots els usuaris.

21 |

30 Gener 2014

Esportslíniasantmartí.cat

El Júpiter perd a Mollet i cau ala cinquena posició a la lliga

FUTBOL4El Júpiter s’allunya deles posicions capdavanteres de laclassificació després de perdre,el cap de setmana passat, davantdel Mollet (2-1). Els de SantMartí cauen d’aquesta manera ala cinquena posició de la PrimeraCatalana i s’allunyen a 14 puntsdel líder destacat, el Peralada.

El partit va començar bé peral Júpiter, que es va avançaramb un gol d’Álex Cañadilla,

però els molletans van aconse-guir capgirar el marcador i re-muntar el partit amb dos gols deMartín i Santiago.

La setmana que ve visita elCamp de la Verneda el SabadellB, que actualment és segon, 9punts per sobre del Júpiter. Unavictòria dels locals estrenyeria laclassificació i mantindria les op-cions d’ascens d’un dels conjuntshistòrics del futbol català.

Miquel Illescas, nou padrí delComitè d’Escacs del Consell

ESCACS4Com ja és habitual, elConsell de l’Esport Escolar deBarcelona (CEEB) busca per-sonatges destacats de les dife-rents modalitats esportives deles competicions que organitzaperquè les apadrinin.

El mes de desembre es vapresentar un nou padrí, enaquest cas del Comitè d’Escacs.Es tracta de Miquel Illescas,Gran Mestre Internacional.Illescas té una escola de forma-

ció d’escacs i competeix a nivellestatal, i a més treballa en el fo-ment dels escacs de base.

Segons el nou padrí, “els es-cacs poden ajudar molts jovesen diferents qüestions de for-mació”.

Després de la signatura deldiploma que l’acredita com a pa-drí del Consell, Illescas va visi-tar una jornada de competiciód’escacs organitzada pel CEEBamb més de 400 participants.

El Consell de l’Esport Escolar deBarcelona (CEEB), amb seu alCentre Esportiu de la Mar Bella,ha anunciat que més de 2.000equips participaran a la segonafase de la temporada. D’aques-ta manera, les lligues del CEEBes consoliden i mantenen les xi-fres rècords d’anys anteriors.

En els pròxims dies comen-cen la majoria de les segones fa-ses de les lligues del CEEB. Enaquestes, hi participen equipsque ja van jugar la primera partde la temporada però també sen’hi sumen de nous. En total, se-gons informa el Consell en uncomunicat, hi participaran 2.025equips, una xifra que consolidal’entitat amb nombres elevats departicipació.

Les lligues que apleguen mésparticipants són les de futbol ibàsquet, tot i que la de volei estàcreixent els últims anys. En to-

tal, a les lligues del CEEB i par-ticipen uns 20.000 nens i nenesi adolescents.

La segona volta de les dife-rents competicions incorporauna nova iniciativa, el semàforde valors. Aquest projecte pre-tén fomentar els valors posi-tius de l’esport amb un sistemaque avaluarà el comportament

dels participants. Els tutors dejoc (tal com s’anomena a la fi-gura de l’àrbitre) valoraran elcomportament dels esportistes,els entrenadors i el públic i elsatorgaran una puntuació.

De moment la mesura s’im-plantarà només als esports d’e-quip i es farà una classificaciód’“Els Equips amb + Valors”.

La seu del CEEB és al Centre Esportiu Mar Bella. Foto: Arxiu

Més de 2.000 equips participenen les noves lligues del CEEB


Carril bici | Els districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc, connectatsUn nou carril bici connecta els districtes de Sant Martí i el de sants-Montjuïc, travessant gairebé tota la

ciutat. Es tracta d’una via horitzontal que transcorre pel carrer de Provença fins al Camp de l’Arpa, onsegueix pel carrer del Degà Bahí. En aquest carrer s’han hagut de fer algunes modificacions que han

provocat la supressió de places d’aparcament, el que segons BTV ha provocat la queixa d’alguns veïns.

Agenda| 22 30 Gener 2014líniasantmartí.cat

DILLUNS 10 DE FEBRER19:00Màgia entre llibres és un espectacle de mà-

gia de petit format que demostra que aques-ta és un llenguatge artístic com qualsevol al-tre. / Biblioteca El Clot-Josep Benet

DIMECRES 12 DE FEBRER19:00 L’aventura de conèixer. La claqueta. En

aquesta jornada es parlarà de la sèrie Joc deTrons. Xerrada de Salvador Bernabé, profes-sor de la UPF. / Biblioteca Camp de l’Arpa

FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda De l’hiperrealisme a l’abstracte, de

Cisco Colomines i Ricard Bellès, és una ex-posició que té lloc al Casal de barri del Po-blenou des del passat dia 17 de gener

FINS AL 13 DE FEBRERMatí-Tarda El símbol. L’artista, Benigno Tierno,

reflexiona sobre l’analogia entre el món in-terior i l’exterior, mitjançant símbols de la psi-que profunda dels humans. / Centre cívic delParc-Sandaru

DIJOUS 6 DE FEBRER18:00 El regal. A càrrec de Pengim-Penjam,

aquesta activitat està recomanada als infantsmés grans de 4 anys. Són obres de petit for-mat i de durada curta (50 minuts), basadesen llibres per a infants. / Biblioteca Poblenou

DIVENDRES 7 DE FEBRER18:00 Llibrecadabra, és un espectacle de màgia

a càrrec del Màgic Jaïr, recomanat als infantsmajors de 4 anys. Jaïr ha trobat una pila dellibres a les golfes i ha descobert que són mà-gics. / Biblioteca Xavier Benguerel

DIUMENGE 16 DE FEBRER12:00 Partit de futbol del CE Júpiter que rep a

casa al CF Lloret, en un partit corresponenta la 21a jornada de Primera catalana de fut-bol. / La Verneda

AGENDA QUINZENAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

L'activitat parteix del supòsit de la des-aparició misteriosa de l'últim llibre del'inspector Sito. Els nens i nenes quehi participin seran els ajudants del'inspector i hauran de resoldre unqüestionari per tal de trobar el llibre./ Biblioteca Camp de l’Arpa

L’Inspector SitoDc. 5 de febrer a les 18:00

Els membres del club de lectura podrancomentar l’obra d’Amir Valle, Entre el mie-do y las sombras. Per participar en la ter-túlia cal estar-hi inscrit. / BibliotecaSant Martí de Provençals

Partit del CN Poblenou

El CN Poblenou rep el Waterpolo Se-villa amb l’objectiu de mantenir el li-deratge de la Primera Divisó mascu-lina de waterpolo. Partit corresponenta la 13a jornada de lliga. / Can Felipa

Entendre l'etapa vital de l'adolescèn-cia no és gens senzill. Aquest cicle ofe-reix un conjunt de claus des de la pers-pectiva de la salut pública que per-meten accedir a informació per rela-cionar-se millor amb joves. / BibliotecaCamp de l’Arpa

Visions de la ciènciaDl. 10 de febrer a les 19:00

Ds. 15 de febrer a les 17:15

Club de lecturaEntre el miedo y las sombras

Dj. 27 de febrer a les 18:00

E F E M È R I D E26 de gener de 1939Fa 75 anys, les tropes franquistes van entrar a Barcelonaper la Diagonal. Poc després cauria la resta de Catalunyaque encara en mantenia fidel a la Segona República. A partir d’aleshores, el règim es va dedicar a “fer net”.


Pròxima edició: 13 de febrer| 24 líniasantmartí.cat

Documents

Liniasantmarti 39