LLEVANT 44 Març 2011

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

Un 15% més d’espectadors alTeatre la Unió de

Son Servera18

6, 7 i 8

Candidats a lapresidènciadel Consellde Mallorca

Entrevista aFrancina Armengol,

Maria Salom i Joan Font

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

4 M

arç

de 2

011

Els expropiats de la carretera

Palma-Manacor volen cobrar

3

Primavera teatral: del 22 de març al 17 de juny es desplega la XXV Mostra de Teatre Escolar de Manacor

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / MARÇ 11

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 44 Març’11Edita:

Hypericum Balearicum S.LCoordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONESInformació 667 51 51 85

Agenda febrer


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

CAPDEPERAFins el 31 de març. Excursions a peu,

amb bicicleta i marxes nòrdiques, per a més informació OIT Cala Rajada Centre Cap Vermell. Tel: 971 81 94 67.Disssabte 12 de març. Diada Mallorca

m’agrada organizat per l’Obra Cultural Ba-lear. A les 17 h. Plaça l’Orient.Dissabte 12 de març. Premis Cap Vermell

2010. A les 19 h. Al teatre de Capdepera.Diumenge 13 de març. I fira d’oportuni-

tats de comerciants locals. A partir de les 10 h. a la plaça l’Orient.Diumenge 13 de març. Cross de Cala

Agulla. A les 10 h. pàrquing Cala Agulla.Diumenge 13 de març. Cinema: Enre-

dados. A les 17 h. Teatre de Capdepera 4 euros.Dijous 17 de març. Contacontes. A les 18

h. llibreria Bolic.Dijous 17 de març. Audició de distints

instruments. A les 19 h. Aula 4 de l’Escola Municipal de Música de Capdepera.Divendres 18 de març. Jugant a l’Atletis-

me. A les 17 h. Al poliesportiu de Capde-pera.Divendres 18 de març. Xerrada informati-

va: “¿Què és la terapia Gestalt? a càrrec de Biel Moll, terapeuta gestàltic. A les 19 h. A la llibreria Bolic.Dissabte 19 de març. Joan Monse pre-

senta Incògnita. Màgia psicològica. A les 21 h. al Teatre de Capdepera.Diumenge 20 de març. Cinema: También

la lluvia. A les 19 h. Teatre de Capdepera.Divendres 25 de març. Teatre: L’Assem-

blea de les dones, d’Aristófanes, compa-nyia TEATR-EROS. A les 21 h. al Teatre de Capdepera.Dissabte 26 de març. Teatre: El Bany,

presentat per ES MUSSOL Teatre. A les 21 h. al Teatre de Capdepera.Diumenge 27 de març. Teatre: Besos,

companyia MAI SOM TOTS. A les 20 h. Teatre de Capdepera.Dijous 31 de març. Conferència sobre

alimentació i salut contra el càncer. Ho Organitza: AECC. A les 20 h. a la Sala Po-livalent del Teatre de Capdepera.

MANACORDijous 10 de març. Presentació llibre:

Cent anys de la CNT a Mallorca. A les 20 h. Sala Sacma.Divendres 11, dissabte 12 i diumenge

13 de març. Teatre: Ens ha tocat la sogra. Companyia IMAS Teatre. A les 20 h. (div. i diss.); a les 19 h el diumenge. Sala 1 Teatre de Manacor.Diumenge 13 de març. Documental: Un

jove Freud a Gaza. A les 19:30 h. Teatre de Manacor.Dimecres 16 de març. Cine Fòrum: Frida

Kahlo a càrrec de Nina Parrón. A les 19:30 h. Sala Sacma.Dissabte 19 de març. Inauguració: L’art

contemporani a través de la dona, Obra gràfica. A les 20 h. Sala Sacma.Diumenge 20 de març. Teatre: Primer

amor, companyía La Villarroel – Bitò Pro-duccions. A les 19 h. sala 2 Teatre de Ma-nacor.Del 22 de març. Xerrada col·loqui:

L’aportació femenina a l’art contemporani, a càrrec de Toni Sansó. A les 20 h. Sala Sacma.Dimecres 23 de març. II Cicle de cinema,

medi ambient i comerç just. A les 20 h. Teatre de Manacor.Dissabte 26 de març. Homenatge a les

Dones escriptores. A les 20 h. Teatre de Manacor.Diumenge 27 de març. Cinema Indepen-

dent de petit format: El cinema d’Antoni Riera Nadal. A els 19 h. Teatre de Mana-cor.Diumenge 27 de març. Teatre: S’hereu de

sa farinera, companyia Argelades Teatre. A els 19 h. Teatre de Manacor.Dimarts 29 de març. Presentació del lli-

bre: Víctimes invisibles. A les 20 h. Teatre de Manacor.

SANT LLORENÇ DES CARDASSARDel 5 de març al 2 d’abril. Exposició Art

Emergent a les Illes Balears. Sala d’exposi-cions de l’Auditòrium sa Màniga.Dissabte, 26 de març. Concert: Festival

de Veus, Maria Del Mar Bonet i Manel Camp. A les 20 h. Auditòrium Sa Màniga.

SON SERVERADiumenge 20 de març. Teatre infantil:

Pèlpunxa, el misteri del bosc encantat. A les 18 h. Teatre La Unió.Dissabte 26 de març. Concert: Els Vallde-

mossa. A les 20 h. Teatre La Unió.Diumenge 27 de març. Teatre: Coran

45321, companyia TSHOCK. A les 19 h. Teatre La Unió.

ARTÀDijous 10 de març. Documental del mes:

El jove Freud a Gaza. A les 20:30 h. A la cafeteria del Teatre.Divendres 11 de març. III Mostra de tea-

tre no professional: Full Monty, companyia Esqueix Teatre. A les 20:30 h. Teatre d’Ar-tà. Representacions cada divendres. Con-sultau cartellera a www.teatrearta.comDissabte 12 de març. Pla de Competiti-

vitat Turística Mallorca Diversa, Artà Sor-prèn. A les 20 h. Teatre d’Artà.Diumenge 13 de març. Cinema: Más allá

de la vida, director Clint Easwood. A les 19:30 h. Teatre d’Artà.Diumenge 20 de març. Cinema: Enreda-

dos, per a tots el publics. A les 17 h. Teatre d’Artà.Diumenge 20 de març. Cinema: El cisne

negro. A les 19:30 h. Teatre d’Artà.Disabte 26 de març. Dansa: Aguirre, el

ballarí crea una simbiosi entre ell i Klaus Kinski. A les 21 h. Teatre d’Artà.Dissabte 26 de març. I.N (work in pro-

gress). A les 21 h. Teatre d’Artà.Diumenge 27 de març. Cinema: El discur-

so del Rey. A les 19:30 h. Teatre d’Artà.

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat


COMARCA DE LLEVANT

MARÇ 11 / NOTÍCIES 3

El Consell diu, en canvi, que un 80% sí ha cobrat.

Els expropiats pel desdoblament de la carretera Palma-Manacor diuen que encara no han cobrat

Redacció. Comarca.

Després de 8 anys de les expropi-acions fetes als afectats pel traçat de la carretera Palma-Manacor, no tots els afectats han cobrat les indemnitzacions del Consell. Així al manco ho al·lega la Plataforma MA-15, que representa els expropiats d’aquesta via que s’inaugurà al 2007 sota el mandat de Maria Antò-nia Munar.

La qüestió de les expropiacions sem-pre ha estat un assumpte tendent a en-callar-se. A final de l’any 2009, només un 2% dels expropiats havia cobrat les indemnitzacions per la superfície ocu-pada arran de la construcció del desdo-blament.

Més d’un any més tard, no tots els afectats han percebut la liquidació mal-grat haver signat l’acord d’expropiació. Toni Frau, advocat i portaveu dels pro-pietaris, afirma que “una cosa és signar

i una altra molt diferent és cobrar, no els han ingressat els doblers.” Un dels fronts cabdals que té dividits els veïnats ocupats i el departament de carreteres del Consell és el preu.

Ara, diu Frau, la institució insular “els crida amb compta-gotes” per revi-sar aquest import: “no té sentit accep-tar 8 euros per metre quadrat quan per terres annexes al tren se n’han arribat a pagar 20”.

Els que no hi estan d’acord, podran acudir al jurat provincial o fins i tot a la via contenciosa-administrativa. El con-sell, però, rebat les xifres que maneja la plataforma. La institució insular diu que més d’un 90% d’afectats sí han cobrat els preus acordats i que, en els casos en què no s’ha fet ha estat per mor que no s’ha localitzat alguns pro-pietaris o perquè hi ha finques que en tenen més d’un.

Les obres del tren-tram per dins Manacor podrien començar

abans del mes de maig

L’ajuntament vol que es mantinguin les palmeres

Redacció. Comarca.Les obres del tren-tram al seu pas

per Manacor començaran, previsible-ment, la privamera d’enguany després que s’adjudiquin a principi del mes d’abril. Toni Verger, director general de Mobilitat del Govern, diu que els com-bois arribaran a final del mes de març. Superat, per tant, el tema senzill que és el de les unitats mòbils, els capítols que estan per venir seguiran aquesta cronologia: des d’ara mateix, redactar el projecte constructiu, després, adju-dicar les obres, i damunt la primavera o a principi d’estiu començar els treballs. Per tant el tren-tram per dins Manacor estaria acabat a final d’any o a principi del 2012.

Toni Verger insisteix que l’ajunta-ment manacorí ha presentat infinitat d’al·legacions al projecte bàsic. Les

respectaran en el projecte final només si són raonables. El consistori reconeix que s’ha mostrat combatiu, però al-leguen que era necessari reaccionar. A més, troba el regidor d’urbanisme, Ber-nat Amer, i els tècnics de l’ajuntament, que la convivència entre el trànsit rodat pel casc urbà i el tren-tramvia és invia-ble i que s’hauria de fer una circumval-lació.

Torna el tren Sineu i Manacor sense incidències però amb

retards de 15 minutsRedacció. Comarca.

El passat dia 7 de març, després de més de nou mesos d’ençà de l’acci-dent ferroviari, es va restablir el servei de tren entre Manacor i Sineu. El pri-mer trajecte fou el de les 6 i 22 minuts del dematí des de Manacor en direcció a Palma. No es registrà cap incidència greu, però el servei anà acumulant re-tards al llarg del dia. I així i tot, el tra-jecte Manacor-Sineu és de 10 minuts més ràpid en tren que amb autobús. També es pogué detectar algun pro-blema de comunicació entre l’empresa d’autocars que cobria el servei fins ara i Serveis Ferroviaris perquè els autobu-sos encara esperaven viatgers a Sineu i, fins i tot, alguns perderen el tren per aquest mateix motiu.

No obstant això, la majoria d’usu-aris, que han suportat pacientment les molèsties d’aquests nou mesos

d’obres, gairebé no es podien creu-re que en comptes d’un autocar, els esperés un tren. Gabriel Vicens, con-seller de Mobilitat del Govern, apel·là novament a la tolerància dels viatgers perquè, va dir, “les obres de reparació del talús a Sineu encara han de durar dos mesos més”.

Moment en què les màquines tomen el mur sinistrat per a que pugui tornar a passar el tren

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / MARÇ 11

SANT LLORENÇ

Sant Llorenç es compromet a la

reducció d’un 20% en les emissions de C02

Redacció. Sant Llorenç.

En el darrer ple de la corporació mu-nicipal, el consistori va aprovar adhe-rir-se al Pacte de Batles amb l’objectiu d’adoptar un compromís per combatre el canvi climàtic. L’any 2009, la Unió Europea va aprovar una Directiva en la que es comprometia a reduir les emis-sions de CO2 en un 20% per a l’any 2020, com a resultat d’augmentar en un 20% l’eficiència energètica i cobrir un 20% de la demanda energètica amb energies renovables. En aquest sentit, la UE va detectar la necessitat d’unir

esforços a nivell local i regional i va considerar com a imprescindible el de-senvolupament d’un Pacte de Batles.

Per això, l’Ajuntament de Sant Llo-renç ha decidit incorporar-se al Pacte de Batles i iniciar així un camí que permeti reduir les emissions de CO2. Les passes a seguir a partir d’ara seran l’elaboració d’un inventari d’emissions de CO2 i la redacció d’un Pla d’Acció per a l’energia Sostenible (PAEE’s) en el termini d’un any a partir de la firma del Pacte de Batles.

Aquesta sensibilitat l’han assumida ja 42 països a tot el món, inclòs Es-panya on, segons informes de la Unió Europea, hi ha 793 + 1 (Sant Llorenç de’s Cardassar) ciutats i pobles que s’han adherit al Pacte de Batles per a la reducció de les emissions de CO2. A la comarca del Llevant, concretament, han signat l’acord Son Servera, Capde-pera i ara Sant Llorenç. Tots ells estan obligats a enviar informes periòdics a la Comissió Europea sobre les estratègies que estan duent a terme per contribuir

a una major eficiència energètica.

DINAMITZACIÓ JUVENILVal a dir, també, en un altre ordre

de coses, que Sant Llorenç ha rebut el distintiu que l’acredita com a municipi beneficiari del servei de dinamització juvenil del Consell de Mallorca. Aquest servei consisteix a la prestació, en for-ma d’intervenció directa i de perma-nència, de dinamitzadors i dinamitza-dores professionals especialitzats. És a dir, un equip de sis dinamitzadors del Consell de Mallorca (cinc dinamitza-dors més una coordinadora) s’ha des-plaçat fins als municipis participants i han treballat a partir de l’anàlisi de les necessitats detectades i de les deman-des dels regidors de Joventut i dels col-lectius de joves de cada un dels pobles implicats.

Altres 15 ajuntaments de Mallorca també l’han rebut.

Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

Torna a arrencar la campanya “Un llibre = Un tresor, dóna-li + vida”

Redacció. Sant Llorenç.

L’ajuntament de Sant Llorenç ha tornat a posar en marxa, per quart any consecutiu, la campa-nya “Un llibre = un tresor, dóna-li + vida”.

Es tracta d’una iniciativa amb fins solidaris ja que la recaptació que es faci de la venda dels llibres anirà destinada íntegrament a la ONG Dignitat i Feina. Aquesta en-titat nasqué al 2010 de mans del capellà de Cala Millor, Tomeu Pas-tor, i amb l’objectiu d’ocupar persones en risc d’exclusió social en les tasques del camp.

Enguany la recollida de llibres usats serà fins el 31 de març i els punts de recollida seran els habituals: oficines generals de l’Ajuntament, delegació

d’Educació (ca s’Escaleta), bibliote-ques del terme municipal i escoles del terme. No s’admetran llibres un cop haver finalitzat el termini de recollida, així com tampoc s’acceptaran llibres de text. Els llibres que aportin els lloren-cins han d’estar en bon estat.

794 pobles i ciutats espanyoles ja s’han sumat a l’acord

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA MARÇ 11 / NOTÍCIES 5

ARTÀ

El Parc de Llevant gestionarà les finques d’Aubarca i Es Verger Redacció. Artà.

El Consorci Aubarca-Es Verger s’ha dissolt degut a les dificultats econòmi-ques i a partir d’ara, el personal i les tasques que li eren assignades seran assumides pel Parc Natural de la Pen-nínsula de Llevant.

D’aquesta manera, s’aboleix la du-plicitat de competències i el solapa-ment de l’àmbit d’actuació. Fins ara les finques públiques d’Albarca i Es Verger estaven gestionades per la Conselleria

de Medi Ambient, Presidència i Treball i Turisme i l’ajuntament d’Artà, però amb el canvi de model farà que pas-sin a mans de l’empresa pública Espais de Natura Balear que depèn directa i únicament de la Conselleria de Mobili-tat i Medi Ambient. No obstant això la participació de l’Ajuntament d’Artà en la gestió d’Aubarca i Es Verger queda garantida a través de la junta rectora del Parc Natural de Llevant.

Els Verds-Esquerra d’Artà s’alegren

d’aquesta fusió, que representa una major eficàcia dels recursos econòmics públics, eficiència en la gestió del Parc Natural de la Península de Llevant, unificació de les funcions i de la je-rarquia. Així, diuen “s’acaba amb els dubtes, problemes, contradiccions i so-lapaments que presentava l’existència

L’ajuntament participarà en la gestió a través de la junta rectora.

Antiga casa dels senyors de la possessió d’Albarca.

de dos organismes per a la gestió d’un idèntic territori”.

Precisament el passat 5 de març el parc muntà un itinerari per descobrir l’arquitectura popular de les terres del Llevant a través de la visita a les sínies, barraques, tafones i altres elements pa-trimonials de la possessió d’Albarca.

ARTÀEs presenta la campanya “Artà Sorprèn”

Tal com L’Observador informà el passat mes de desem-bre, Artà rebrà durant els pròxims tres anys un total de 3,9 milions d’euros que es destinaran a la desestacionalització del municipi mitjançant la potenciació del turisme cultural, gastronòmic i esportiu. Es farà a través del pla de competi-tivitat ‘Mallorca diversa, Artà sorprèn’, al qual Turespaña i el Govern han aportat tots 1,3 milions d’euros, 800.000 el Consell de Mallorca i 500.000 el consistori del municipi. El projecte inclou la construcció d’una estació nàutica, o l’el·-laboració de rutes culturals i gastronòmiques i es presentarà dissabte 12 de març a les 10 hores al Teatre d’Artà.

Maria Francisca Servera, candidata la batlia pel PSIB-PSOE

Els Socialistes d’Artà presentaren Maria Francisca Ser-vera com a candidata a la batlia del municipi per a les eleccions municipals del 22 de maig en un acte on Fran-cina Armengol, candidata socialista a la presidència del Consell de Mallorca, afirmà que “Maria Francisca mereix ser batlessa d’aquest poble i Artà mereix una batlessa com Maria Francisca”.L’acte, que també serví per inaugurar la nova seu dels Socialistes d’Artà, comptà amb la presència de Francesc Dalmau, secretari general de Joventuts Soci-alistes, a més de nombrosos dirigents socialistes dels mu-nicipis de la comarca de Llevant. Servera anuncià que la seva candidatura “es basa en el compromís, la humilitat i la feina, com hem fet sempre els Socialistes a Artà”.

Els Verds-Esquerra volen prevenció davant el becut vermell

Els Verds-Esquerra instaren l’Ajuntament d’Artà a adop-tar les mesures de prevenció obligatòries, així com facilitar informació a la ciutadania, als propietaris de palmeres i als empresaris locals de jardineria, relativa a la molt agressiva plaga del “Becut vermell”, tal i com s’està duent a ter-me en d’altres municipis encara no afectats, com són els d’Andratx i Son Servera. El municipi d’Artà no està afectat encara, oficialment, per aquesta plaga; els ecosocialistes artanencs, no obstant això, estan preocupats per l’aspecte d’algun exemplar de palmera de les que hi ha a les instal-lacions municipals del punt verd d’Artà.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / MARÇ 11

Entrevista a Francina Armengol, candidata pel PSIB-PSOE a la presidència del Consell de Mallorca

Francesca LLuch armengoL socías nasqué a Inca L’onze d’agost de 1971. es FarmacèutIca de FormacIó I també té estudIs de dret. son pare, Jaume armengoL coLL, també socIaLIsta, Fou batLe de La capItaL deL raIguer eLs anys 90. FrancIna ha estat regIdora a L’aJuntament d’Inca, conseLLera I portaveu aL conseLL, I dIputada aL parLament de Les ILLes. és presIdenta deL conseLL de maLLorca des de L’any 2007.

Es critica des d’alguns fronts que el Consell de Mallorca té un funciona-ment poc àgil i, fins i tot, s’ha qüestio-nat durant aquesta legislatura el sentit mateix dels Consells insulars: què s’ha de millorar si és que creu que alguna cosa no funciona?Crec que en temps de dificultats és quan més hem de defensar la nostra re-alitat insular, l’autogovern de Mallorca; som una illa i això, juntament amb la llengua i la cultura, és el que ens di-ferencia. Aquesta és la justificació del Consell de Mallorca. Amb l’objectiu de millorar-ne el funcionament, hem apro-vat el nou Reglament Orgànic, ROC, que per primera vegada dota de més transparència i control l’activitat insti-tucional, amb la creació de la Comissió de Control de l’Acció de Govern, que es reuneix de forma mensual, abans de la celebració de cada sessió plenària. i on es poden presentar preguntes als membres del govern insular.

Reestructurà alguns departaments o l’actual organització li pareix la més adient?Com a presidenta del Consell soc ben conscient dels moments de crisi que tra-vessem i en conseqüència la institució insular ja ha ajustat la seva estructura: s’han suprimit 14 càrrecs i tres conse-lleries; s’han congelat els sous dels càr-recs públics per segon any consecutiu, s’han reduït les retribucions mensuals i indemnitzacions dels membres de la corporació, dels organismes autònoms del Consell i del personal eventual, i s’ha disminuït un 15% l’assignació dels grups polítics al Consell. I s’ha fet sense perdre de vista la nostra principal bandera, les polítiques socials, que han augmentat enguany un 50%

Eliminarà les ART total o parcialment?El Consell de Mallorca aposta per un nou model territorial a l’illa que poten-cia la recuperació del paisatge. Així la institució ha aprovat definitivament la modificació del Pla Territorial de Ma-llorca, que redueix el sostre de creixe-ment previst en 465 hectàrees i elimi-na 19 àrees de reconversió territorial. El Pla va més enllà i preveu la creació de cinc Àmbits d’Intervenció Paisatgís-tica en zones on es fa necessària una intervenció per a millorar el paisatge, al Secar de la Real, Son Reus, Son Serve-ra, l’antiga central tèrmica d’Alcúdia i al Torrent Gros de Marratxí. Així mateix

“El Consell de Mallorca aposta per un nou model territorial que potencia la recuperació del paisatge”

hem aturat la urbanització d’Es Guix, un projecte d’urbanització per mil ha-bitants en plena Serra de Tramuntana, que és candidata a Patrimoni de la Hu-manitat

Considera que hi ha marge per modifi-car el pla de carreteres? Hi inclourà les vies i infraestructures d’interès general que no hi estan per a que no es repetei-xi una situació d’il·legalitat com la del Pont de’s Riuet a Portocristo?El Pla director sectorial de carreteres compta amb el consens de la ciutada-nia, s’adequa a les necessitats de mo-bilitat de Mallorca i aprofita l’estructura de la xarxa de carreteres existent a l’illa per a dotar-la de vies segures i respec-tuoses amb el territori. El Pla elimina projectes com l’autopista Inca-Manacor i el segon cinturó de Palma - que s’ha substituit per la via connectora, un pro-jecte més assumible i respectuós amb l’entorn - i suposa l’eliminació de 27 actuacions respecte a l’anterior Pla. La via connectora millora les connexions a tot Mallorca descongestionant l’entrada a Palma, suposa un impacte molt me-nor i no afecta barris emblemàtics de Palma com són Son Sardina i sa Gar-riga. Un projecte que s’elabora en con-sens amb les entitats, partits polítics i

ciutadania, així com els ajuntaments de Palma i Marratxí.

Com pretén encarar la gestió i el futur, ara mateix incert, de Radiotelevisió de Mallorca? A hores d’ara, Televisió de Mallorca té garantit el seu pressupost i és clar que des de la institució insular segui-rem treballant per garantir el present i el futur de l’ens, l’única televisió insu-lar que no té dèficit, encapçalada per professionals independents i amb ex-periència demostrada, que dóna feina directa a 130 treballadors i a prop de 40 productores mallorquines

Mantindrà que els ajuntaments hagin de pagar una part del que costa mante-nir els Bombers de Mallorca?La darrera Assemblea de batles i batles-ses de Mallorca ja va arribar a un acord per a l’elaboració d’un nou conveni del Servei de Bombers. Ara l’Assemblea ha acordat presentar una proposta flexible i oberta a totes les aportacions que pre-sentin els municipis per tal de consen-suar una nova fórmula de finançament. Sigui com sigui, l’objectiu és anar cap a un model unificat d’emergències, entre Govern de les Illes i Consell, per optimitzar els recursos existents amb

l’objectiu sempre d’oferir un millor ser-vei a la ciutadania.

Com ho farà per a que els ajuntaments que encara no s’han adherit a la Agèn-cia de la Disciplina Urbanística s’hi ad-hereixin?De moment ja són set els municipis que han delegat les tasques de preservació de la legalitat a l’Agència: Valldemossa, Campanet, Puigpunyent, Marratxí, Al-gaida, Son Servera i Montuïri, i d’altres tenen prevista la seva incorporació. El fet que els municipis no formin part en-cara de l’Agència no vol dir que aquesta no segueixi exercint les seves funcions de prevenció, control i restitució de la disciplina urbanística

Quina rellevància tindrà el que es deci-deixi a l’Assemblea de Batles i Batles-ses? Seran vinculants les decisions que en surtin?L’Assemblea neix per millorar la coor-dinació entre institucions, establir una col·laboració permanent i els mecanis-mes que facin possible treballar en xar-xa i cercar solucions per als principals problemes dels municipis. Precisament, en la darrera reunió s’aprovaren temes fonamentals per als ajuntaments, com la recollida i acolliment d’animals de companyia, i s’ha decidit impulsar un pla de refugis que partirà de les infras-tructures i recursos actualment exis-tents als distints municipis de l’illa; o com hem dit presentar un nou conveni per al Servei de Bombers de Mallorca.

Quin tipus de conveni signarà amb els ajuntaments quan li siguin transferides al Consell totes les competències en matèria de dependència?El Consell ja està treballant en coordi-nació amb Govern de les Illes i ajunta-ments de l’illa per a desplegar la Llei de dependència a tot Mallorca. De fet, ja s’han anat incorporant els profes-sionals valoradors i treballadors de la Fundació Balear per a la Dependència que el Govern autonòmic ha facilitat per al desplegament de la llei, acostar la tramitació als municipis i reforçar els serveis d’atenció primària munici-pal. Així mateix s’han signat plans de serveis socials amb tots els municipis de l’illa menors de 20.000 habitants per tal que aquests municipis, que són els que més ho necessiten, millorin el funcionament dels seus serveis socials a la localitat.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA MARÇ 11 / ENTREVISTA 7

Entrevista a Maria Salom, candidata pel PP a la Presidència del Consell de Mallorca

“Televisió de Mallorca ens costa 11 milions d’euros; no ens la podem permetre”marIa saLom coLL nasqué a Inca eL setembre de L’any 1967. és LLIcencIda en cIèncIes econòmIques I empresarIaLs. d’ençà que s’ImpLIcà en poLítIca, ha estat sempre LLIgada aL pp: presIdí Las nuevas generacIones de maLLorca, ha estat regIdora a L’aJuntament d’Inca, dIputada aL parLament baLear I aL congrés deLs dIputats, I també conseLLera aL govern baLear. a FInaL deL 2010, es reveLà com L’aposta sorpresa deL pp de José ramón bauzá a La presIdèncIa deL conseLL de maLLorca.

Es critica des d’alguns fronts que el Consell de Mallorca té un funciona-ment poc àgil i, fins i tot, s’ha qüestio-nat durant aquesta legislatura el sentit mateix dels Consells insulars: què s’ha de millorar si és que creu que alguna cosa no funciona?El Consell de Mallorca ara no és una administració operativa i efectiva. És poc àgil i necessita una reestructura-ció per adaptar-se a la realitat actual i respondre a les vertaderes necessitats i problemàtiques de la gent. Les coses avui en dia no són igual que fa quatre anys. Aquest és el vertader problema que té. Necessita un canvi profund i re-distribuir molt millor els seus recursos.

Reestructurà alguns departaments o l’actual organització li pareix la més adient?Com comentava abans, el Consell no està adaptat als temps actuals. No res-pon a les necessitats de la gent. Gesti-ona d’esquena a la societat i això s’ha de corregir. Necessita un canvi valent, modern, per ajudar als que realment ho necessiten. No hem d’oblidar mai que el Consell va néixer amb una fina-litat social i ara aquesta no es una és una prioritat.

Eliminarà les ART total o parcialment?Ja estan totes eliminades.

Considera que hi ha marge per modifi-car el pla de carreteres? Hi inclourà les vies i infraestructures d’interès general que no hi estan per a que no es repetei-xi una situació d’il·legalitat com la del Pont de’s Riuet a Portocristo?Mallorca té necessitats en matèria de infraestructures viàries. És qüestió d’estudiar què s’ha de fer i què no. Ara per ara, el projecte que s’ha presentat del segon cinturó a Palma no té ni cap ni peus i ha estat més una imposició que un projecte nascut del consens. La legalitat sempre ha d’estar per da-munt de tot, però no només per a al-guns, sinó per a tots. Aquí es tracta de resoldre problemes i aportar solucions, no crear-ne més als que ja té la gent.Sobre el tema del Pont de’s Riuet, en-cara que no va ser aprovada per un Go-vern del Partit Popular, considero que és una infraestructura necessària per Portocristo. Però com estam a un es-tat de dret i som un partit demòcratic,

acceptem i respectem les decisions ju-dicials.

Com pretén encarar la gestió i el futur, ara mateix incert, de Radiotelevisió de Mallorca?Sense cap dubte, l’ens de Radiotele-visió de Mallorca està costant molt als ciutadans i ara s’han de prioritzar més que mai els recursos que tenim a l’ad-ministració. D’aquí no res tenim una reunió prevista amb l’associació de cor-responsals de la Televisió de Mallorca i intentarem trobar la millor solució per a tots. Tal i com estan les coses, la nostra illa no es pot permetre tenir un mitjà de comunicació públic amb un cost anual superior als 11 milions d’euros,

perquè amb aquests doblers es podrien fer moltes coses.

Mantindrà que els ajuntaments hagin de pagar una part del que costa mante-nir els Bombers de Mallorca?Si hi ha ajuntaments que s’estan opo-sant a aquesta mesura deu ser perquè s’han de fer càrrec econòmicament d’un servei que no reben. Aquesta és una conseqüència de crisi que es viu a la nostra societat, que els ajuntaments, que també ho passen molt malament, comencen a dir basta i no estan dis-posts a pagar allò que creuen que no els hi pertoca competencialment. Aquí és necessari asseure’s amb els ajunta-ments per trobar la millor solució. No

és qüestió d’imposar, sinó de dialogar per trobar un consens.

Com ho farà per a que els ajuntaments que encara no s’han adherit a la Agèn-cia de la Disciplina Urbanística s’hi ad-hereixin?Aquesta és una decisió que depèn d’ells. Sé que n’hi ha que ho han fet i estan contents, però això depèn de la voluntat de cada un i de les caracterís-tiques pròpies de cada ajuntament. Sense cap dubte, des del Consell se’ls han d’oferir les eines i ajuts necessaris per desenvolupar la seva tasca el millor possible, però no oblidem que ells són els que tenen la darrera paraula.Intentarem que el major nombre possi-ble d’ajuntaments s’afegeixin a l’Agèn-cia de Disciplina Urbanística.

Quina rellevància tindrà el que es deci-deixi a l’Assemblea de Batles i Batles-ses? Seran vinculants les decisions que en surtin?Els ajuntaments són com els fills del Consell. Sempre hem de respectar-los i escoltar-los. No crec que el problema estigui en que les decisions que es prenen a l’Assem-blea de Batles o no, crec que Consell i ajuntaments han de ser un i que entre tots han de prendre les decisions que afecten la nostra illa, perquè sense cap dubte, som les administracions més properes al ciutadà.

Quin tipus de conveni signarà amb els ajuntaments quan li siguin transferides al Consell totes les competències en matèria de dependència?Aquesta és una qüestió de gran impor-tància, perquè els ajuntaments assu-meixen actualment moltes competènci-es en matèria sociosanitària que no els hi pertoquen. Aquest és un dels grans eixos de futur de la nostra proposta de futur pel Consell de Mallorca, perquè el nostre projecte, com he dit moltes vegades, versa sobre reduir la adminis-tració pel que fa a duplicitat de compe-tències, reduir despeses i dedicar els recursos als qui més ho necessiten. Indubtablement, els serveis socials se-ran crucials a la pròxima legislatura, perquè així ho requereix la situació i la gent.Tot dependrà de les quanties que rebi el Consell de Mallorca per complir amb la Llei de Dependència.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA8 NOTÍCIES / MARÇ 11

Entrevista a Joan Font, candidat de la coalició PSM-INICIATIVAVERDS-Entesa per Mallorca a la Presidència del Consell de Mallorca,

Es critica des d’alguns fronts que el Consell de Mallorca té un fun-cionament poc àgil i, fins i tot, s’ha qüestionat durant aquesta legislatura el sentit mateix dels Consells insulars: què s’ha de millorar si és que creu que algu-na cosa no funciona?El Consell de Mallorca ha de mi-llorar i pot fer-ho. Ara per ara, manté un funcionament massa burocratitzat. S’ha de racionalit-zar la seva estructura i per tant eliminar els càrrecs o àrees du-plicats, simplificar les tramita-cions tot el que sigui possible. Això, però, no significa eliminar les competències que li corres-ponen al Consell segons l’Estatut d’Autonomia. Tot al contrari, se-guim reclamant que es complei-xin les transferències que li cor-responen a Mallorca, i el Govern de les Illes Balears deixi anar responsabilitats cap a les institucions insulars.

Reestructurà alguns departaments, o l’actual organització li pareix la més adient?Com diem, és urgent ja una racionalit-zació i agilització del Consell de Ma-llorca que no hem estat capaços de completar totalment durant aquesta legislatura perquè el pes de la buro-cràcia encara és molt fort. Però ja hem avançat sobretot assumint competènci-es del Govern que permeten adjudicar funcions concretes a departaments fins ara poc operatius. Volem simplificar en-cara més els tràmits i les gestions per oferir solucions ràpides i efectives als ciutadans.

Eliminarà les ART total o parcialment?El Consell de Mallorca va aprovar la mo-dificació del Pla Territorial de Mallorca aquest mes de gener amb l’eliminació definitiva de 19 Àrees de Reconversió Territorial gràcies a la persistència del PSM dins la institució per acabar amb els pelotazos urbanístics. Ja s’han eli-minat les ARTs que no eren res més que excuses per urbanitzar zones rústiques a la carta. Les que encara són vigents

consideram que són vàlides, ja que sí són vertaderes eines de reconversió -de millora- tant del paisatge urbà com rús-tic. El problema va sorgir quan UM i PP les varen pervertir i, permeteren la construcció de macrourbanitzacions. No som partidari de modificar el PTM aquests propers quatre anys perquè la darrera modificació ha estat molt con-sensuada.

Considera que hi ha marge per modifi-car el pla de carreteres? Hi inclourà les vies i infraestructures d’interès general que no hi estan per a que no es repetei-xi una situació d’il·legalitat com la del Pont de’s Riuet a Portocristo?El Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca és una eina de planifica-ció que s’ha de coordinar amb els plans urbanístics, amb estudis de mobilitat i amb l’impuls al transport públic indis-pensable per dur endavant un vertader canvi de model de mobilitat. És evident que situacions com la del “Pont del Riuet” o d’altres, no es poden repetir. No es poden construir urbanitzacions o edificis públics primer i decidir després com s’hi arribarà; com tampoc es po-den fer carreteres sense tenir en comp-te les millores en transport públic o el

que ja està construït. Es tracta de coordinació, i també lleialtat, en-tre les diferents administracions per resoldre les necessitats i els problemes de la gent.

Com pretén encarar la gestió i el futur, ara mateix incert, de Radi-otelevisió de Mallorca? En primer lloc, defensam RTV de Mallorca com a motor imprescin-dible del sector audiovisual pro-pi, basat en un model d’informa-ció i entreteniment de proximitat i eficiència. S’ha demostrat com amb un pressupost molt limitat, els professionals independents que gestionen l’ens públic oferei-xen dia rere dia un producte de qualitat a tots els mallorquins. Ara bé, és necessari també fer front al futur i per tant comen-çar a estudiar des de ara mateix una fórmula que permeti integrar

tant l’ens de RTV de les Illes Balears (IB3) com RTVM per tal de racionalit-zar i optimitzar la gestió dels recursos, però sense eliminar cap radiotelevisió pública.

Mantindrà que els ajuntaments hagin de pagar una part del que costa mante-nir els Bombers de Mallorca?S’ha de replantejar l’actual sistema de finançament del servei dels Bombers del Consell de Mallorca perquè és antic i caldria renegociar la inversió que fan alguns ajuntaments, principalment els municipis més petits. Ara bé, això no significa que mentre no s’arriba a un acord entre les administracions locals i insular, els ajuntaments no assumeixin la seva responsabilitat de destinar un 1 % del seu pressupost al servei d’extin-ció. No és el mateix un municipi com Calvià, que té un parc de bombers del Consell de Mallorca al seu territori i deu una millonada, que un ajuntament pe-tit que ni tan sols té les competènci-es. D’altra banda, és necessari afrontar una altra qüestió com és la unificació del sistema d’emergències a nivell au-tonòmic per facilitar la tasca i la gestió del servei i rendibilitzar els recursos existents.

Com ho farà per a que els ajuntaments que encara no s’han adherit a la Agèn-cia de la Disciplina Urbanística s’hi ad-hereixin?No hem d’oblidar que les competènci-es urbanístiques, són dels ajuntaments i no podem obligar a la seva cessió al Consell o a l’Agència. D’altra banda alguns ajuntaments tenen por de per-dre els ingressos que suposen els ex-pedients d’infracció. Ara bé, l’Agència va néixer per ajudar i facilitar la tasca als ajuntaments, especialment els pe-tits que no tenen suficients recursos humans per afrontar la disciplina urba-nística; es tracta de fer molta pedago-gia, de demostrar que l’Agència els és útil i de resoldre definitivament com es reparteixen els ingressos que hi pugui haver.

Quina rellevància tindrà el que es deci-deixi a l’Assemblea de Batles i Batles-ses? Seran vinculants les decisions que en surtin?Aquest mes de febrer ja s’ha reunit l’As-semblea de batles i batlesses per nove-na vegada i ha estat, un cop més, una reunió molt fructífera perquè permet posar damunt la taula les principals necessitats i reclamacions del gestors municipals, i poder plantejar possibles solucions conjuntament amb el Consell de Mallorca. L’Assemblea ha de ser un organisme de consens per resoldre els temes cabdals de preocupació dels Ajuntaments, les seves decisions seran vinculants des d’aquest consens.

Quin tipus de conveni signarà amb els ajuntaments quan li siguin transferides al Consell totes les competències en matèria de dependència? En el marc de les competències muni-cipals, segons les ràtios de població. Pel que fa a benestar social, proposa-rem els corresponents acords tenint en compte les necessitats i optimitzant els recursos per poder arribar a tothom que ho necessitat, sempre tenint molt clar que no han de suposar cap nova càr-rega econòmica per als ajuntaments i que han de donar resposta i solucions als ciutadans.

“No es poden construir urbanitzacions o edificis públics primer i decidir després com s’hi arribarà”Joan Font massot nasqué a petra eL 18 de novembre de 1961. cursà estudIs de magIsterI I exercí de marger, com son pare. abans de ser mILItant de psm-entesa nacIonaLIsta, va pertànyer a La candIdatura Independent de petra. L’any 1995 entrà aL psm I Fou nome-nat batLe deL seu pobLe gràcIes aL pacte subscrIt entre psm, um I unIó petrera. aL 1999 psm-en obtIngué maJorIa absoLuta, reva-LIdada aL 2003 I aL 2007, I d’aquesta manera, a FInaL deL 2010, Joan Font posava punt a 4 LegIsLatures consecutIves com a batLe. actuaLment és conseLLer de cuLtura I patrImonI deL conseLL de maLLorca.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA MARÇ 11 / NOTÍCIES 9

Nou èxit del Carnaval a

Es CruceEl 2011 Es Cruce també ha complert amb la tradició de

festejar el Carnaval. Així, el passat dissabte 5 de març, Guillem Garí i la sepa esposa Margalida Barceló, propietaris del restau-rant organitzaren un sopar a la carta, que incloïa carn, peix i postres variats, per a més de 800 persones. La vetllada fou amenitzada amb la música del grup BRIMS.

A dalt, en Guillem Garí i la seva esposa Margarida Barceló, els propietaris de Es Cruce. A l’esquerra el grup de cambrers del restaurant. Abaix, alguns dels assis-tents a la vetllada i el grup musical BRIMS en plena actuació.

Entrevista a Joan Font, candidat de la coalició PSM-INICIATIVAVERDS-Entesa per Mallorca a la Presidència del Consell de Mallorca,

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / MARÇ 11

Què és la depressió?

Els símptomes depressius (in-somni, fatiga, ansietat, estrès, dolors i malestars sense causa coneguda) es la queixa més

freqüent a les consultes d’atenció pri-mària. Hi ha tres punts bàsics a tenir en compte en la depressió: 1. És una malaltia, 2. No és culpa de ningú, ni del malalt, ni de la família. 3. Pot ser tractada i conseqüentment curada.

Els principals símptomes de la de-pressió es troben: a l’estat d’ànim, als pensaments, a l’estat psicomotriu i als trastorns vegetatius.

A l’estat d’ànim els símptomes són tristor i falta de plaer en les activitats de les que abans es gaudia. Al pensament destaquen les idees de culpa, el pessi-misme, la baixa autoestima, les idees recurrents de mort i suïcidi i la pèrdua de memòria, atenció i concentració. Els símptomes psicomotors més caracterís-tics de la depressió són: l’alentiment dels moviments, la pèrdua de fluïdesa verbal, la incapacitat per a prendre de-cisions, l’agitació i la inquietud motora.

I per acabar, els símptomes vegetatius que més sovint es donen són: alteració de les ganes de menjar, bé per augment o per manca; trastorn de la son (dor-mir poc o bé dormir massa); disminu-ció de la sexualitat i dolors indefinits sense causa orgànica a qualsevol part del cos.

Les causes de la depressió són va-riades: Hi pot haver una predisposició genètica, la pèrdua d’una persona es-timada, males relacions amb els altres, problemes laborals, una baixa autoes-tima, patir malalties cròniques; també pot ser secundària a altres malalties or-gàniques (alteració del tiroides, càncer, malalties d’origen neurològic...)

És convenient posar-se en mans d’un professional per fer un bon diagnòstic i posar un tractament adequat per su-perar la situació. Els psiquiatres i psi-còlegs actuem per tal de alleugerar els símptomes i ajudar a superar els estats de crisi. Els trastorns depressius fan que ens sentim inútils i desemparats i aquests pensaments fan que la recu-

peració sigui més dificultosa; és impor-tant ser conscient que aquesta manera de pensar és causada per la depressió i no correspon a la realitat. Una vega-da que el tractament comença a actuar aquests tipus de pensaments desapa-reixen. Mentre tant és important:

• Fixar-se metes realistes, prenent en compte la depressió. Cal evitar l’excés de responsabilitats.

• Dividir les metes en parts petites establint prioritats.

• Tractar d’estar acompanyat i confi-ar en alguna persona.

• Prendre part en activitats que aju-din a sentir-se millor.

• No desesperar si l’estat d’ànim no canvia immediatament.

• És aconsellable posposar les deci-sions importants. Abans de fer canvis importants consultar amb persones que ens coneguin bé.

• Procurar aconseguir patrons posi-tius de pensament.

• Deixar que els familiars i amics ajudin.

• No hem d’identificar-nos amb la depressió, no és part de nosaltres ma-teixos, sinó alguna cosa que ens està passant en aquests moments. No hem d’oblidar que la depressió té remei, té cura.

• Més del 80% de les persones que tenen depressió podrien seguir amb èxit un tractament i curar-se.

• La depressió arrabassa el sentit de la vida, en superar-la es torna a sen-tir entusiasme, benestar i el sentiment que la vida té un propòsit.

• És important fer tot el possible per no sentir-se culpable ni avergonyit per estar deprimit. Moltes vegades això és difícil ja que la culpa i la vergonya són precisament uns dels símptomes de la depressió.

És important recordar que quan es-tem deprimits, no percebem el món o a nosaltres mateixos de forma adequada. Els nostres judicis o decisions poden ser erronis.

(*) Psicòloga [email protected]

Carme Aguiló Casabona (*)

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA MARÇ 11 / 11

COMARCA DE LLEVANT

Princeses, moltes. Superherois, una bona grapada. Pirates i mosqueters, no tants. Papallones, abelles i marietes, a rom-pre!! Els menuts s’han decantat, un any més, pels insectaris. Les ruetes i rues d’aquests dies de carnaval han posat colo-raines a tots els pobles de Mallorca. Aquí teniu una espipellada d’instantànies que ens han fet arribar els nostres lectors

El Carnaval deixondeix Mallorca

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / MARÇ 11

De Manacor a Vilafranca(pels horts de Llodrà, Son Moix i la Síquia Llarga)

Tomàs Vibot

En aquest nou lliurament, us proposam una magní-fica ruta amb bicicleta que enllaça la ciutat de

Manacor amb el poble de Vila-franca. Cal dur cobertes mixtes ja que en alguns trams el camí no es troba en òptim estat de conserva-ció i a més uns tres-cents metres circularan per terra. Com a sug-geriment, us recomanam que us proposeu una ruta circular afegint a aquesta la que traguérem en l’anterior número d’aquesta pu-blicació.

Partim des de Manacor per la mateixa carretera de Felanitx. Després de superar un collet, la carretera passa vora una àrea re-creativa, just a rere de la qual hi ha la possessió del Llodrà Vell. Aquí mateix, a la dreta, neix el camí dels horts de Llodrà, per on ens endinsam. La ruta inicialment per-fila dos revolts i surt a una llarga tira-da recta on trobarem dues basses i un conjunt de síquies encara ben actives d’aquells antics horts de la possessió.

El camí, després de deixar de banda unes vinyes amb llur celler, surt al camí de Son Fangos, on voltarem a l’esquerra. La tirada és molt ampla, amb una mica més de circulació que no el primer camí. A l’esquerra ens queda el puig de Llodrà (300 m) i l’ermita de Santa Llucia (215 m). Aviat passarem vora Son Fangos i un poc més endavant, després d’un lleuger coster, assolirem les cases de Justaní, situades a l’esquerra, d’arquitectura molt austera i simple, però gens absenta d’encant i genuïnitat. Aquesta possessió pren nom del seu primer propietari, Jus-taní de Marí. El 1405, Bernat Vinyes, fill de Guillem, féu donació d’una peça de terreny de l’alqueria de Justaní, reser-vant-se l’empriu de la garriga. El 1578 estava dividia en dues parts. A la mei-tat del segle següent pertanyia al senyor Pere Moll, qui tenia la casa pairal al car-rer Nou de Manacor

Des d’aquest turó, podrem veure de lluny les cases de Son Joan Jaume, de volums molt més generosos. Aquesta possessió és documentada en 1517, quan pertanyia a Joan Jaume. En 1578 fou valorada en un total de 5.200 lliures. A la meitat del segle següent es recull que tenia celler i molí de sang, i era dedicada a vinya, conreu de cereals i lleguminoses. En 1700 era de Pere de Verí.

Deixam les cases senzilles de Justa-ní, perfilam un revolt a l’esquerra i en la propera cruïlla sortim del camí principal cap a la dreta, ara pel camí des Rafa-let. Es tracta d’una tirada recta, lleuge-

rament ascendent, entre un gran nombre de tanques de secà. Aquí deixam Can Rigo i més amunt Can Roseta -identificable pel pou amb capella blava que hi ha a l’entrada- fins que assolirem el cim del turó de Justaní, amb sols 114 m, alçada suficient com per gaudir d’un entorn espectacular. Hi destaquen una altra vegada les muntanyes de Llodrà i, com no, el puig de Sant Salvador de Felanitx.

Als poc metres trobam un cruïlla, voltam a la dreta (est) i davallam amb rapidesa, un altre cop entre parets seques. Aquí deixarem a ambdós costats Can Marçal i Can Picarol, fins assolir novament una cruïlla, on segui-rem cap a l’esquerra, obviant el suggerent vial que se’ns obre al davant.

El camí avança fent ziga-za-gues al cor de l’hort de Son Moix.

Desembocarem en una nova tirada llar-ga orientada a llevant, on deixarem les cases de l’hort a la dreta fins assolir una nova cruïlla, on seguirem a l’esquerra. La tirada és estreta, entre vinyes i camps amb alguns arbres de secà. A l’esquerra s’obriran dues tirades que obviarem fins arribar al fons del vial, el qual al final volta a la dreta. A l’alçada de Can Pan-xeta, voltarem a l’esquerra.

Avançam i als pocs metres deixarem el camí de Son Caules a la dre-ta per ara continuar cap a ponent, pel camí de les Pedreres, una nova tirada recta i que aviat ascendirà entre ullas-trars. Travessam el torrent de Son Cau-les i entram en el terme de Vilafranca. El camí serpenteja fins assolir la banda alta del turó, conegut com el Castellot, nom que també designa la possessió que s’hi assenta. És actualment el latifundi més extens de tot el terme i conté un dels ta-laiots més importants de la rodalia. Aquí les vistes sobre la Vilafranca i també el puig de Bonany són magnífiques.

El camí surt entre la Franquesa Ve-lla i Son Pou Vell, ambdues cases de possessió ben visibles des de la nostra posició.

Sortim a la carretera i avançam ara amb molta cura. El nostre nou camí ve prop a tres-cents metres de les cases de Son Pou Vell, on seguirem ara cap a l’esquerra. La tirada supera les cases de Can Teuler i més endavant la caseta d’en Marc. Desembocarem al camí de la Síquia Llarga, element hidràulic que podrem observar just al costat del ferm.

Al final de la tirada, el camí dibuixa una nova ziga-zaga i sortirem en el pont que supera l’autovia per la part de lle-vant. Des d’aquí entram a Vilafranca on acabam la ruta.



MANACOR

Redacció. Manacor.La consellera de Turisme i Treball

del Govern, Joana Barceló, es compro-meté a finançar una part del mig milió d’euros que encara falten per dotar l’auditori de Manacor d’equipaments tècnics: llum escènica, taules de so i mobiliari.

A la visita que va fer al majestuós teatre manacorí, la portaveu de l’Exe-cutiu assegurà que a abans que aca-bi el mes de març signarà un acord econòmic amb l’ajuntament per tal de tancar el finançament del teatre. I és que no és aquesta, precisament, una obra menor: l’auditori té 5000 metres quadrats de superfície i el pati de bu-taques té aforament per a 800 espec-

tadors. De moment, les obres duen un any de retard i han costat 6 milions d’euros. La data d’inauguració és en-cara incerta.

El Govern ajudarà a acabar l’auditori però no saben quan s’inaugurarà

L’obra ja està acabada però faltenels equipaments

PSM-ERC-Verds vol que es suprimeixin 15 aparcaments reservats a autoritats

Redacció. Manacor.PSM-ERC-VERDS considera que els

quinze aparcaments que hi ha reservats als voltants de l’Ajuntament per als po-lítics, fiscals i jutges són un abús de po-der. Aquestes places estan reservades de vuit a tres de dilluns a divendres i resten lliures la resta d’hores i per estacionar-hi és necessària una targeta acreditativa. PSM-ERC-VERDS troba que en una de-mocràcia consolidada les autoritats han de fer feina per eliminar els privilegis que uns ciutadans puguin tenir per damunt d’altres i sobre tot els seus propis privi-legis. En un moment en què els polítics, segons el Centre d’Investigacions Socio-lògiques, són el tercer problema de l’es-tat, el grup aposta per suprimir aquestes

Els aparcaments estan reservats entre les 8 i les 15 hores.

places d’aparcament i que les autoritats tinguin els mateixos drets i deures que la resta de la població.

COMARCAPSOE i ALM presenten al·legacions als pressuposts

El grup ALM vol vol que la regi-doria d’hisenda destini una part dels 800 mil euros d’urbanisme a embe-lliment de carrers i a la creació de nous espais d’oci per als infants ma-nacorins. Per la seva banda, el PSOE ambiciona reduir els 500 mil euros de “despeses diverses”, “comunica-cions” i “representacions de batlia” i que es facin, en canvi, millores als parcs infantils.

La nova escoleta municipal tendrà 74 placesRedacció. Manacor.

La oferta educativa de Manacor per al proper curs escolar es veurà augmen-tada amb les 74 places de 0 a 3 anys que acollirà la nova Escoleta municipal del carrer Son Boga. L’edifici de l’esco-leta es troba annex a l’edifici del nou Centre d’Educació infantil i primària. El programa de l’escoleta es desenvo-lupa al voltant d’un pati que dota de llum natural els espais annexos i que dóna una continuïtat visual i espacial a la sala polivalent.

Les tres aules d’infantil s’obren cap a l’exterior, amb l’espai d’aula exterior que es requereix segons les edats dels infants. Els espais més foscos de les classes s’han reservat per al descans dels infants i la distribució està pen-sada per a que el professorat tingui sempre una bona vigilància sobre els menuts.

El cost total d’aquest nova escoleta ha estat de 818.000 euros, finançats al 50% entre l’ajuntament de Manacor i el Govern Balear.

Nou local per a l’associació

de pares de sords

Redacció. Manacor.

L’Associació de Pares de Per-sones amb Discapacitat Auditiva gaudeix d’una nova seu a Manacor que fou inaugurada per la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, s’hi atendran 65 famílies de la comarca del Llevant que tenen algun fill sord al seu càrrec.

S’hi ofereixen serveis de logopè-dia, d’atenció psicològica i també d’inserció laboral. Val a dir que el Govern ha ampliat un 20% la con-certació de places a centres com aquest, unes places a les quals hi destina uns 750 mil euros anuals. La seu d’ASPAS al Llevant ha estat finançada gràcies a 57 mil euros aportats per Afers Socials.

L’escoleta es comunica amb l’escola de primària.

Catalina Julve no es presenta a la batlia

Vestuaris, magatzem i despatxos nous al camp de futbol de Portocristo

Redacció. Manacor.

Després de la dissolució d’UM, Catalina Julve declarà que la coali-ció ALM-UM, de la que n’és la pre-sidenta, no es presentarà a les pro-peres eleccions municipals. Catalina Julve digué que Alternativa Liberal per Manacor es presentarà en solitari als comicis tot i que ella no en serà

la cap de llista. Això sí, mantingué que ella continuarà al capdavant de la presidència del partit manacorí i que ara s’obrirà un procés democrà-tic per triar un nou candidat d’ALM a la batlia de Manacor. Julve descarta que ALM concorri a les eleccions en coalició amb el nou partit de Josep Melià, Convergència per les Illes.

Redacció. Manacor.Els usuaris del Camp de Futbol Mu-

nicipal de Porto Cristo ja poden gaudir de les noves instal·lacions que s’han inaugurat: vestuaris, magatzem i des-patxos nous que els veïns del nucli costaner varen poder visitar després de l’acte inaugural on hi participaren el delegat de Porto Cristo, Joan Gomila,

la delegada d’Esports, Bel Febrer, i el d’Indústria, Andreu Vecina. Les instal-lacions compten amb un sistema de plaques solars instal·lades a la seva teulada per abastir de potència els sis-temes d’escalfament.

Aquesta era una millora reivindi-cada per famílies i usuaris del camp municipal.

Julve no vol presentar-se amb Convergència per les Illes.

Hi ha també un sistema de plaquessolars.


Divendres matí va arribar a Mallor-ca la primera unitat del nou tram-tren (composada per tres cotxes) de les 6 que SFM ha encomanat a l’empresa Vossloh i que donaran servei a la nova línia ferroviària entre Manacor i Artà. Així, aquest capvespre, han estat tras-lladada des del Moll Vell de Palma als tallers d’SFM Son Rullan.

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), empresa pública adscrita a la Conselleria de Medi Ambient i Mobi-litat, va encarregat a Vossloh Espanya la construcció i el desenvolupament de sis unitats del tram-tren per a la línia Manacor–Artà, per un valor de 24,5 milions d’euros. Vossloh Espanya, com-panyia amb seu a Albuixech (València), especialitzada en el disseny i en el de-senvolupament de material ferroviari, també es farà càrrec del manteniment dels trens per un període de 3 anys, prorrogable fins a un màxim de dos exercicis.

Cada unitat de tren–tram (composta per motor–remolc–motor) que prestarà servei entre Manacor i Artà tendrà una longitud de 37 metres, una amplada de 2,55 metres, capacitat per a 317 pas-satgers i assolirà a una velocitat de 100 km/h, que es reduirà a 30 a les zones urbanes. A diferència dels trens con-vencionals de rodalies, l’acceleració i la desacceleració del tram-tren és molt

Les unitats de tram-tren ja són a Mallorca

més ràpida i també és més factible a l’hora de circular per corbes de radis mínims.

De les característiques del tram-tren destaquen l’aprofitament de la in-fraestructura que hi ha (utilitza les vies convencionals dels trens de rodalies i dels tramvies), el confort i l’accessibi-litat. En aquest sentit, les plataformes d’accés són de “tipus baix” i l’amplitud de les portes és major que en un tren convencional, cosa que facilita l’accés a les persones amb mobilitat reduï-da. Tant les cabines com les àrees de passatgers disposen de climatització. També hi haurà àrees específiques per transportar-hi les bicicletes.

CARACTERÍSTIQUES Alta velocitat comercial Sense intercanvis modals Velocitat de 100 km/h a vies ferro-

viàries Alta acceleració (1,2 m/s²) Frenada (2,6 m/s²) Pendent de fins al 8% Portes d’accés amples Aprofitament de les infraestructures

existents Aprofitament de la infraestructura

existent Les modificacions són preferibles al

vehicle Interacció entre la roda i el carril Únic depòsit de manteniment (tram-

vies, rodalies, tram-tren, etc.)

INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES El tren-tram de Manacor-Artà és el

primer tren d’Espanya que disposa d’un sistema de recompte de passatgers. Per-metrà a SFM realitzar un seguiment de les zones d’entrades sense pagament i fer la gestió total de l’explotació en funció dels horaris i de la quantitat de passatgers.


BIEL FLORIT

Eren les nou i mitja del matí, quan llegia el diari a la sala d’estar de ca nostra, més tot sol que la una em pas-

sava per la garrova allò de: “Gaddafi arma a sus seguidores para defender Trípoli a sangre i fuego... El régimen se desmorona en un clima de guerra civil...”, i en una d’aquestes, sense més ni manco vaig sentir un oís com a retingut, “atxxsss!”, claríssim, net i precís, tant és així que ben a punt vaig estar d’exclamar-me amb el “Je-sús!” reglamentari.

Però tot d’una vaig posar en ordre el meu capet i reconvenir que no hi podia haver ningú dins la casa, ni constipat ni sa, per tant allò que havia sentit ben segur que havia succeït al carrer, la frenada d’una bicicleta, una veïnada que xitava una altra o anau a saber què. I vaig continuar immers dins el diari i els deliris perillosíssims del sàtrapa sanguinari i aquest sí que enorme fantasma de veritat Moam-

mar al-Gaddafi, el defensor de Líbia fins a la darrera gota de la sang dels altres. “Europa miró a otro lado mi-entras recibía petróleo y capital del régimen líbio... El dictador, acorrala-do por la rebelión, se apresta para la batalla final... El encarecimiento de las importaciones de petroleo y gas amenaza con retrasar la recuperación económica en España y Europa...”.

Quan després d’una estoneta un altre “atxxsss!” net i definit em sonà ben a prop altre pic, audible a la per-fecció, la cosa ja canvià el cantet i vaig començar a sentir-me un batec rar devers la part alta de l’espinada, unes pessigolles estranyes. Era un clar símptoma de por, que mai no he estat dels més valents davant allò desconegut, jo, la veritat allà on és. I com que no crec en fantasmes in-corporis (que dels altres pel món en circulen molts), ni amb mals ni bons esperits, em ve just creure amb una embosta de bones persones de carn i

os ben escollides, incrèdul però mos-quejat em vaig aixecar de la butaca, em vaig dirigir primer de tot al vàter i cala buida, la cuina igual, l’habitació de baix, i no, la televisió apagada, tot per ordre, no hi havia res que no es-tigués a son centre, ni per descomp-tat ningú que pogués haver fet un oís tan clar com el que jo acabava d’escoltar.

Res, m’ho dec haver imaginat, vaig pensar, no gaire convençut, però. Vaig continuar amb el diari. “El Consejo de Seguridad acelera las gestiones para aislar a Gadafi. El borrador califica de crimen contra la humanidad la represión en Libia...”. Era feresta la cosa, el foll aquell, amb el grup d’acòlits sangoneres de sem-pre i un grapat de mercenaris pagats a preu de canari jove massacraven, metrallaven, bombardejaven la ciuta-dania líbia... Un bany de sang. Allò no podia tenir marxa enrere. En el millor dels casos, estàvem assistint a les darreres espolsades eixelebrades

d’un dictador, esdevingut un perill públic absolutament intolerable per occident. Ja no podien mirar cap a una altra banda. L’autarca dèspota estava acabat, llest, els era qüestió de dies, potser d’hores, vaig pensar. I mentre ho pensava, “atxxsss!” altre pic, ostres, l’atxem dels enagos. Biel, posa’t tranquil i analitza la situació i cada una de les coses de l’entorn amb molta calma. El frigorífic potser? El rentavaixelles? La Termomix...? I res, negatiu tot. Després de molt cercar (i ensumar) vaig afinar un ambientador blanc damunt un prestatge de la sala, perfectament camuflat enmig d’unes peces de ceràmica també blanca. De piles. Cada deu minuts (es podia re-gular el temps de la cadència) feia l’oís, el “atxxsss!” dels orgues. “Air Wick Fresh/Matic, made in China” per més senyes, la mare que el va pa-rir! No hi havia més fantasmes que, al diari, a Líbia, el Gaddafi i la colleta que encara li aguantaven la coa. Molt perillosos, això sí.

L’estrany cas del fantasma constipat

GUILLEM FRONTERA

És cert que la cultura, en disposar de les eines del pensament, tendeix a ser un estat (intel·lectual) dins l’estat, amb capaci-

tat per erigir-se en l’única força mo-ral legitimadora.

Res, fora de la cultura, pot des-legitimar-la: aquest quasiaxioma ex-plica els abusos comesos en nom de la cultura i les seves derives grotes-ques. Qüestionar el comportament dels agents i funcionaris culturals, des del ministre fins a l’ordenança d’un teatre municipal, passant pel milionari en dòlars que crea una fundació, és considerat una acció pròpia de ments retrògrades, auto-ritàries, retorçudes i, finalment, re-pressores.

Hi ha prou antecedents que ava-larien la negativa corporativa a ser jutjats des de fora del món de la cultura –de límits tan incerts–: des de la Inquisició fins al Comitè d’Ac-tivitats Antiamericanes, moltes for-mes i expressions de la cultura han

estat perseguides, castigades amb la foguera, el desterrament, l’exili. A compte d’aquesta intervenció en la cultura des de fora de la cultura, també han estat severament jutjats per la història unes classes socials o uns països sencers que permeteren la creació de la figura de l’artista in-comprès. Ens agrada pensar que les cotitzacions assolides per les obres de Van Gogh castiguen els burgesos que no li compraren cap quadre en vida. En realitat, les cotitzacions són fets merament col·laterals, no avalu-en els productes culturals més que des del punt de vista menys interes-sant.

Però no ha d’estranyar que les fe-rides més calamitoses a la cultura provenguin del mateix camp. Sobre-tot, dels gestors contra els creadors. Quan algun d’aquests casos –diaris, d’altra banda– assoleix una especi-al notorietat, es posa de manifest la lluita interna, aferrissada, pels pri-vilegis. Recordareu, sens dubte, la

desprogramació –per part de Marcel Bozonnet, administrador general de la Comédie Française- d’una obra de Peter Handke. L’escriptor austríac havia acudit al funeral de Slobodan Milosevic i n’havia fet l’elogi. La divisió que aquest afer causà en el món de la cultura francesa traduïa, un cop més, la càrrega inexhaurible

d’ambigüitat que acompanya tota situació on la llibertat d’expressió sigui posada en joc.

Molts d’intel·lectuals tradicional-ment associats a l’àmbit de l’esquer-ra donaren suport a Handke contra el gestor Bozonnet, qui, per la seva banda, rebé testimonis d’adhesió

d’intel·lectuals i artistes igualment identificats amb l’esquerra; a cada un dels bàndols, s’hi afegiren intel-lectuals situats més a la dreta, de manera que, afortunadament, no es va poder fer un judici moral en blanc i negre. La lliçó era senzilla: les con-tradiccions constitueixen el principi actiu de la reflexió crítica.

Res a veure amb la cacicada del director de la Biblioteca Nacional argentina, que pretenia vetar Mario Vargas Llosa a la fira del llibre de Buenos Aires, per la distància polí-tica que separa Vargas del peronis-me kirschnerista. Si ens haguéssim d’atendre a aquestes distàncies per anihilar la llibertat d’expressió, més de mig món estaria privat d’expres-sar-se.

Hi ha multituds que, des de la cultura, persegueixen aquest ob-jectiu. Afegiu-hi, per si us n’havíeu descuidat, els intel·lectuals peronis-tes argentins. Ah, molt més a prop també en trobareu unes quantes dotzenes.•

No hi ha res d’un sol color

Les contradiccions són el principi

actiu de la reflexió crítica


EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan Barceló Lluna plena i primavera. Els amena-çadors canvis tèrmics seran la tònica dominant del mes. De nit farà fred i de dia calor. Els matins de març en-cara solen ser freds i s’ha d’esperar al migdia perquè s’escalfi una mica l’ambient. L’arribada del temps ven-tós i sec no sol dur precipitacions massa significatives. La lluna plena de dia 18, a les 19 hores i 11 mi-nuts, ens durà l’esperada primavera, que comença dilluns dia 21 a les 0 hores i 21 minuts de la nit. El temps té reservades petites rareses meteo-rològiques, més que justificades. Els pastors, del març no se’n fien massa i assenyalen que març, marçàs, que de l’ovella en fas pedaç. És dolent tam-bé aquest mes per als ancians i els cavalls vells.

La Jaia Corema. Són apunt d’arribar les aus migratòries, impulsades pels vents càlids de migjorn i xaloc. Si es confirmen tots els pronòstics, no hau-ria de fer massa fred, després de les fredorades tardanes que hem tengut. La Jaia Quaresma s’ha establerta en tot aquest mes i durant la meitat del que ve. L’experiència demostra que

sembrar i collir en determinats perí-odes és millor que en uns altres, ara es poden sembrar llavors de germina-ció lenta. Encara és bon temps per a sembrar ciurons. Diuen els vells pro-nòstics que quan el mes és molt fred el pagès ha d’engrandir el graner i un refrany recorda que any de fred tardà, raïm la vinya no farà.

Gran activitat als horts. És l’hora de sembrar xítxeros d’olor, síndries, meló, cogombres, albergínia, prebes,

alls, mongetes tendres, pastanagues i carabas-sons. Seria convenient adobar la terra en ge-neral, especialment la dels fruiters. S’acabarà la plantació i aturarem la poda. Es pot empel-tar d’estaca, fent una incisió als fruiters més vigorosos. És hora de desmamar els xotets i els porcells i s’han de sanar els porcs no des-tinats a reproducció. Sembrau ràvecs i naps que són espècies de ci-

cle molt curt i trasplantarem les ce-bes. La ceba és molt compatible amb enciams, ràvecs i tomatigueres i és una planta molt fàcil de fer.

El març, marceja. Serà adequat pro-gramar alguna sortida al camp, com a mínim per a cercar espàrecs, que han començat a aparèixer i resulten molt saborosos i apreciats en aquesta època. La llum va guanyant terreny i continuarà, encara, la seva progres-sió. Aquesta mesada és propicia a l’arribada del bon temps i a les pitjors pertorbacions. El pronòstic recomana

plantar o sembrar bleda que podreu collir fins el proper hivern. També és el moment de trasplantar escarola, espinacs i porros. Es pot sembrar ju-livert, maduixes i fonoll. Al jardí po-dem plantar xicarandanes i esqueixos de geranis. Es sembren alfabegueres, fúcsies, clavellers i crisantems. S’en-terren les mudes per a empeltar els magraners. Per la Mare de Déu Encarnada, la darrera gelada. Dia 25, es celebra la festa de la Mare de Déu de març o l’Encarnació, coneguda també com l’Anunciació. Si aquesta jornada re-sulta “tronera” o tempestuosa s’allu-nya la primavera durant quaranta dies. Una cita habitual que no convé oblidar. S’han de protegir els planters i arriben els dies de molts de treballs a les vinyes i als horts. En aquesta època les gallines són molt ponedo-res. També se sap que el gall de març és el millor de l’any i sembla que el seu cant és un bon talismà contra bruixes i esperits malignes. Durant la primavera anirem a tondre les ovelles, perquè no pateixin tanta calor en l’es-tiu. El març és un bon mes de produc-ció lletera.

Març, marcer, al capvespre tot un cavaller

Amb el març arriba la primavera i el canvi d’hora.


Una desena de voluntaris el propi batle participaren de la diada

SON SERVERA

Creix un 15% l’afluència d’espectadors al Teatre La Unió

Redacció. Son Servera.

El Teatre La Unió de Son Servera va registrar un total de 10.536 espec-tadors durant l’any 2010 i va acollir unes 57 funcions, segons es desprèn de la memòria elaborada des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Son Servera. Del mateix docu-ment, surt a la llum que la mitjana d’espectadors ha superat el 75 % el 2010, mentre que el 2009 arribava al 60 %, cosa que significa que hi ha hagut un augment del 15 % , tot i la reducció del nombre d’espectacles a causa de la crisi econòmica i del pla d’austeritat marcat pel consistori. Si comparem les dades de 2009 i 2010, es pot observar l’esforç de contenció econòmica i la política d’austeritat durant el darrer any, amb un estalvi d’un any a un altre de 32.618 euros. De 78 funcions el 2009, s’ha pas-sat a 57 espectacles el 2010, com a causa i efecte d’aquesta política de

contenció. La Unió ha acollit durant el 2010 iniciatives com la recupera-ció de les projeccions de cinema co-mercial, demandat pels ciutadans, i l’aposta per mantenir la dinamització local, com a eixos vertebradors de la programació. La Unió ha ofert entre dos i tres actes mensuals, i es manté el ja consolidat festival de pallassos “SonServeraClown”.

Data d’exàmens, dia 31 de Març de 2010

L’Ibanat realitza treballs de desbrossament a l’espai verd que envolta l’escola Jaume FornarisRedacció. Son Servera.

L’Institut Balear de la Natura, Iba-nat, realitzà diversos treballs de desbros-sament i neteja en els espais verds que envolten el Col·legi Públic Jaume Fornaris de Son Servera durant una setmana. Una màquina desbrossadora i diversos tèc-nics, netejaren les males herbes en una radi de 40 metres, considerat com a límit de risc per l’Ibanat. El batle de Son Ser-vera, Antoni Servera, informà que també s’han sol·licitat a la Conselleria de Medi Ambient properes actuacions de similars

L’Ajuntament de Son Servera i l’Ibanat planten 300 arbres

a la zona de Ca s’HereuRedacció. Son Servera.

La zona anomenada Ca s’Hereu de Son Servera, al costat del parc verd, fou objecte de la sembra d’uns 300 arbres, entre pins i alzines a càrrec de l’Ibanat, dependent del Govern, i del departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Son Servera. Una desena de voluntaris, entre els quals hi havia el Batle de Son Servera, Antoni Servera, i el regidor Pep Alvarez, col.laboraren en la plantació dels arbres que provenen del Viver Fores-tal de Menut, dependent de la Conselle-ria de Medi Ambient, que s’encarrega de la reproducció d’arbres i la reforestació a totes les Illes.

Maria Antonia Llabrés, responsable

de Menut, va fer una presentació prèvia a la sembra de pins i alzines i així, ex-plicà que la plantació d’aquests arbres es procura realitzar a l’estació de la tar-dor per aprofitar les pluges, encara que necessitaran d’un regadiu en els propers mesos.

La zona Ca s’Hereu, que és zona Anei i és al costat del nucli urbà de Son Serve-ra, és un dels llocs que l’Ajuntament de Son Servera vol recuperar, implantant la vegetació que presentava antigament. El Consistori s’encarregarà del regadiu dels pins i les alzines plantades a la zona de Ca s’Hereu i pretén replantar més arbres durant l’any 2011 en el mateix solar del casc urbà serverí.

característiques en els espais verds que envolten el nou Centre de Salut (PAC) de Son Servera, que s’inaugurarà en poques setmanes.


En total, i durant aquesta legislatura, s’han posat en marxa 754 places a les noves residències de Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Capdepera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, Santa Rita i Pollença.

Ha augmentat un 19% les places destinades a l’atenció integral de les persones amb discapacitat auditiva

La Conselleria d’Afers Socials ha augmentat un 19 % les places des-tinades a l’atenció integral de les persones amb discapacitat auditiva

•La Conselleria té concer-tades 161 places amb ASPAS, la qual cosa suposa una inver-sió de 750.000 euros anuals

•ASPAS compta amb centres a Pal-ma, Inca i Manacor, i ofereix serveis d’atenció primerenca, de logopèdia, de formació i suport a l’aprenentatge

La consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santi-ago, i el president d’ASPAS Mallorca, Jaime Ferrer, han inaugurat avui el nou centre d’aquesta entitat a Mana-cor. Les noves instal·lacions atendran devers 65 persones, nins i adults, de Manacor i la comarca. És un centre totalment accessible, que millora de manera significativa les instal·lacions i els serveis que en l’actualitat presta l’associació en aquest municipi.

ASPAS, en els tres centres de Palma, Inca i Manacor, presta serveis d’atenció primerenca, logopèdia, formació i suport a l’aprenentatge, atenció social i psicològica, orien-tació i inserció laboral, i atenció a les famílies, per a totes les persones amb dificultats auditives amb in-dependència del grau d’afectació.

La Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ha ampliat

aquesta legislatura el nombre de pla-ces concertades amb ASPAS, la qual cosa ha permès augmentar el nom-bre de persones ateses. En concret, la Conselleria ha ampliat el nombre de places concertades un 19 % i ha passat de 135 places concertades a 161. La Conselleria destina anual-ment 749.000 euros a la concertació d’aquestes places. A més, la Conse-lleria d’Afers Socials va subvencionar amb 57.330 euros el nou local d’aten-ció integral per a persones amb disca-pacitat auditiva d’ASPAS a Manacor.

Durant l’any 2010, ASPAS va atendre, en els tres centres, un total de 374 persones amb discapacitat auditiva. En matèria d’atenció a les persones amb discapacitat, la Con-selleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ha fet una inversió econòmica important aquesta le-gislatura, que ha permès augmen-tar l’atenció a aquestes persones.

L’ empresa Novaedat Pollença (Cle-op) ja ha posat en marxa la residència del Port de Pollença, que ha estat inau-gurada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich. La resi-dència compta amb un total de 120 pla-ces residencials i 30 de centre de dia, de les quals la Conselleria d’Afers Socials té concertades 60 places de la residència per destinar-les a les persones depen-dents. En data d’avui, la Conselleria ja ha enviat 55 dependents a la residència.

Segons ha afirmat la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, amb aquesta nova residència, ja són 754 les noves places que la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ha po-sat en marxa aquesta legislatura dins el seu compromís de desenvolupament de la Llei de la dependència. Aquestes pla-ces es distribueixen a les noves residèn-cies de Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Capdepera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, Santa Rita a Menorca i, ara, Pollença.

Està previst que durant aquest mes de febrer es posi en funciona-ment la residència de Sant Joan, la qual cosa permetrà al Govern comp-tar amb 60 places més per aten-dre persones grans dependents.

A més de les 754 noves places resi-dencials per a persones grans depen-dents que s’han posat en marxa aques-

L’obertura de la residència del Port de Pollença permet al Govern ampliar en 60 les places

destinades a atendre les persones dependentsta legislatura, el Govern de les Illes Balears, en matèria de dependència, també ha generat 687 noves places per a persones amb discapacitat depen-dents, a centres de dia, centres ocupaci-onals, residències i habitatges tutelats.

A part d’aquestes places, el Go-vern de les Illes Balears, a través de la Conselleria d’Afers Socials, Promo-ció i Immigració, al llarg d’aquests anys també ha tramitat 83 milions d’euros en ajuts econòmics a les per-sones en matèria de dependència.

Pel que fa al foment de l’ocupació, el desenvolupament de la Llei de la dependència a les Illes ha permès crear més de 1.600 nous llocs de feina, tant directes com indirectes.


PER MARGALIDA [email protected]

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

MENJAR RÀPID, SA I BO

Ametlla+ de Mallorca

El passar febrer ens regalà la flo-rida dels ametlers, com cada any, sempre espectacular, sem-

pre testimoni del cicle de la vida i per tant carregada de simbologia positiva. I també el febrer ens dugué la presenta-ció d’aquest nou producte AMETLLA+ DE MALLORCA, preparat amb base d’ametlla i amb múltiples condiments, espècies... fins fer tres gusts diferents segons es vulgui cuinar carn o pasta (preparat 1), peix (preparat 2), postres, trempar ensalades (preparat 3).

Cinc dones han creat l’empresa 3+1 INNOVACIÓ GASTRONÒMICA MA-LLORQUINA, amb una iniciativa que té la mirada en l’amor per Mallorca, el respecte al medi i la voluntat de créixer amb el que la terra ofereix i ajudar a redireccionar una part del turisme cap a possibles rutes dels ametlers i fins i tot d’animar la celebració d’activitats complementàries que promocionin al-hora l’art contemporani.

Coordina l’equip, Gemma Bes Padrós, llicenciada en Nutrició per la Universi-tat King’s College de Londres.

Trobareu el producte a les botigues de la llista que us adjuntam. I podreu comprovar el bon paladar que deixa i la seva adaptabilitat a la vostra cuina.

Cada pot del producte du un petit receptari, per despertar la imaginació i donar algunes idees que ajudin a fami-liaritzar-se amb l’ús.

Avui en coneixereu dues que ens oferiren a la presentació. Sorprenents i dins la línia de la nostra pàgina, per fer una alimentació ràpida, saludable i boníssima. Enhorabona a na Gemma Bes i les altres promotores: Dolça Feli Aymar, Maria del Mar Socias Camacho, Bàrbara Flaquer i Catalina Cañellas.

SUQUET DE RAP 500 g de rap, aigua, 500 g de verdu-

res al gust (pastanaga, espàrecs, colflori,

AMETLLA+LLOCS DE VENDA

CA’S CONILL. C/ Magalla-nes,21 Cala Ratjada

CAN MOYÀ. C/ 31 de Març, 11 Artà

CANISSERIA BONAIRE. C/ Bonaire, 8 Palma

ARTESANIA TEXTIL BUJOSA. C/ Bernat de Santa Eugenia, 53 Santa María del Camí

D’ORÍGEN. Mercat de lÓlivar 123-124 Palma

CAN JAUME ARTESANS PAL-MA. Mercat de lÓlivar 53-58

LA PAJARITA. C/ Sant Nicolau, 2-4 Palma

ESPÈCIES CRESPÍ. Mercat dÍnca, Mercat dÓlivar, Mercat de Santa Catalina, C/ Sindicat

MAGATZEM DE’N MATGÍ. Avda Constitució, 1 Son Servera

FAUSTO IZQUIERDO. Mercat de Santa Catalina 17-18, 73-74

PASTELERIA CAN MOLINAS. C/ Blanquerna, 15 Valldemossa

LA BOTIGA DE LA FRANCES-CA. Avda Joan Miró, 340 Sant Agustí

CA SES CUSSES. Jaume Do-menge, 5 Manacor

espinacs...), un sobre d’AMETLLA+ pre-parat per a peix (2).

Preparam les verdures, tallades a bocins similars i les covem al vapor (els espinacs els incorporam el darrer moment). Mentre, preparam el rap –po-dem servir tallades o daus-. Posam ai-gua a bullir, hi desfeim una part del so-bre amb preparat per a peix, hi posam

el peix i en haver passat cinc minuts hi abocam la resta d’AMETLA+. Abans de fer 10’ tastam el punt de cuit i retiram. Servim amb les verdures.

BOLETES DE BROSSAT250 g de brossat, sucre al gust, un

sobre d’AMETLLA+(preparat 3), galletes i xocolata (opcional)

Mesclam el brossat amb un sobre d’AMETLLA+, feim boletes i les mante-nim en fresc fins el moment de servir-les.

Podem oferir-les amb fruita o amb galletes, o també amb xocolata, segons com siguin de llépols els nostres convi-dats.

Documents

LLEVANT 44 Març 2011