L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA - Desembre, 2010

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

L’Ajuntament de Manacor decidí retardar l’encesa de la il·luminació nadalenca fins el passat 10 de desembre per contribuir així a l’estalvi energètic i a la contenció de la despesa.

S’endarrereix l’encesa de llumsde Nadal per mor

de la crisi 4

6

“La gent té molt poques ganes de

pensar”

Entrevista a Biel Florit Sabateret,

escriptor

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

2 De

sem

bre

de 2

010

Menys expropiacions

per refer la línia Manacor-Artà

El projecte modificat de la nova línia Manacor-Artà contempla una reducció de la plataforma ferroviària que passa-rà dels 8 als 5 metres, per a que així la superfície expropiada sigui la menor possible.

Matances: el Govern torna a fomentar l’anàlisi per detectar la triquina

3

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / DESEMBRE 10

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 42 Desembre’10Edita:

Hypericum Balearicum S.LCoordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONESInformació 667 51 51 85

Agenda


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

Ja es poden llegir per Internet (des del mes de novembre de 2009 amb descàrrrega de tota la revista en PDF) a les següents adreces electròniques:

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

MANACORDimarts, dia 14. Presentació del llibre,

Un alçament carlí a Mallorca l’any 1835, de Gabriel Fuster. Institució Pública An-toni M. Alcover a les 20 h.Dijous, dia 16. Rondalles, Na Francine-

ta. A l’Institució Antoni M. Alcover a les 18 h. Mostra de dansa contemporània. Teatre de Manacor 19 h. I 20:30 h.Divendres, dia 17. Mostra de dansa

clàssica. Teatre de Manacor 19:30 h.De 17 a 19 de desembre. Campus Rock

Manacor 2010 a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Manacor.Dissabte, dia 18. Concert The Meeting

Point. Teatre de Manacor a les 20:30 h.Diumenge, dia 19. Concert de cloenda

dels alumnes del Campus Rock de Ma-nacor 2010. A la plaça de Sant Jaume a les 19 h. Documental del mes: The edge of dreaming. Teatre de Manacor 19:30.Dilluns, dia 20. Tot. Teatre de Manacor

20:30 h.Dimarts, dia 21. Conte de Nadal. Bibli-

oteca de Son Macià 17:30 h.Dimecres, dia 22. El viatge del pirata

Toni Trons. Biblioteca de Manacor 18 h.Dijous, dia 23. Rondalles, S’aigo ba-

llant i es canariet parlant. A la Institució Antoni M. Alcover 18 h.Dissabte, dia 25. Teatre, Iglú. Teatre

de Manacor 19 h. Concert d’Ars Anti-qua. Convent de Sant Vicent Ferrer 20 h. Concert, Nadal de pel·lícula. Teatre de Manacor 20:30 h.Diumenge, 26 de desembre. Teatre,

Iglú. Teatre de Manacor 19 h. Teatre, Love & Marriage. Teatre de Manacor 20:30 h.Dilluns, dia 27. Teatre, Des del primer

dia de la creació. Teatre de Manacor 20:30 h.Dimarts, dia 28. Teatre, Othello. Teatre

de Manacor 20 h.

Dimecres, dia 29. Teatre, Alícia. Teatre de Manacor 20:30 h.Dijous, dia 30. Teatre. Els amics d’en

Peter. Teatre de Manacor 20:30 h.Divendres, dia 31. Espectacle: Dansa

al carrer. Plaça del Rectot Rubí, 12 h.

PORTO CRISTODiumenge, dia 19. Teatre infantil, El

molinet màgic. Biblioteca de Porto Cris-to a les 12 h.Dilluns, dia 20. Contacontes: El tren-

canous. Biblioteca de Porto Cristo a les 17:30 h.Dimarts, dia 21. Concert de Nadal de

l’Escola de música de Porto Cristo. A l’Església de la Mare de Déu del Carme a les 20:15 h.De dia 28 a 30. Pista d’aventures. Poli-

esportiu de l’IES Porto Cristo de 10 a 13 h. i de 16 a 20 h.

S’ILLOTDimarts, dia 21. Rondalla: Es tres ger-

mans i es nou gegants. C.P. Talaiot a les 17 h.

SANT LLORENÇDilluns, dia 13. Contacontes amb plasti-

lina. Bebeteca de sa Coma a les 17:30.Dissabte, dia 18. Concert de Nadal.

Auditòrium sa Màniga a les 18 h.Dilluns, dia 20. Conte i taller de Nadal

amb plastilina. Biblioteca Son Carrió a les 16.30 h. i a les 18 h.Dimecres, dia 22. Contacontes de Na-

dal. Biblioteca de Sant Llorenç a les 18.Diumenge, dia 26. Concert de la Coral

de sa Coma i banda de Música de Sant Llorenç “ A CONTRATEMPS “. Auditòri-um sa Màniga a les 18 h.Dimecres, dia 29. Concert de piano i

solista, Andreu Riera & Antonio Aragón. Auditòrium sa Màniga a les 20 h.

Dijous, dia 30. Teatre, Hansel i Gretel. El Musical. Auditòrium sa Màniga a les 18 h. 6 €

ARTÀDijous, dia 16. Concert de Nadal a càr-

rec de l’Escola Municipal de Música. Convent dels Pares Franciscans a les 19:30 h.Dissabte, dia 18. Nit de la cultura, or-

ganitzat per l’Obra Cultural Balear. Tea-tre d’Artà 21:30 h.Diumenge, dia 19. Presentació del lli-

bre, Cuina mallorquina vegetariana. Sala d’Actes a les 18 h. Cinema, La red soci-al. Teatre d’Artà a les 19:30 h.Dimecres, dia 22. Concert de Nadal.

Església de la Colònia de Sant Pere a les 19:30 h.Dijous, dia 23. Cinema a la Cafeteria,

Tres dies amb la família, a les 20:30 h. Gratuït.Dissabte, dia 25. Betlem vivent, dins

el recinte emmurallat de Sant Salvador a les 18:30 h.Diumenge, dia 26. Alícia al País de les

Meravelles. Teatre d’Artà, a les 19 h. 12 euros, reduïda 8 euros.Dilluns, dia 27. Alícia al País de les

Meravelles. Teatre d’Artà, a les 20:30 h. 12 euros, reduïda 8 euros.Dimecres, dia 29. A la Cafeteria, Fes-

ta de l’Estendard i Homenatge a la Nova Cançó. 20 h. Gratuït. CAPDEPERADijous, dia 16. Inauguració de l’exposi-

ció “El Castell de Capdepera, la defensa d’una illa”. A la Casa del Governador del Consell a les 18:30 h.Dissabte, dia 18. Trobada-Concert de

Corals a l’Església de Capdepera a les 18 h.


COMARCA DE LLEVANT

DESEMBRE 10 / NOTÍCIES 3

El nombre d’afectats ascendeix a 800 i cobraran uns 7,5 euros per metre quadrat expropiat

Mobilitat redueix els metres que s’hauran d’expropiar per refer la línia Manacor-Artà

Redacció. Comarca.

El projecte modificat de la nova línia Manacor-Artà contempla una re-ducció de la plataforma ferroviària que passarà dels 8 als 5 metres, perquè així la superfície expropiada sigui la menor possible. Tal com figura en el pla actu-al, en alguns trams, fins i tot, només farà falta expropiar dos metres a banda i banda de la via.

La darrera versió del projecte ja ha sortit a informació pública i la relació final d’expropiats es publicà diu 4 de desembre al BOIB. En total, són uns 800 els afectats pel tram ferroviari: uns 224 de Manacor, 190 de Son Ser-vera, 230 de Sant Llorenç i 160 d’Ar-tà. La Conselleria ofereix la possibilitat que els propietaris i usuaris puguin consultar les modificacions que s’han fet sobre el projecte en resposta a les al·legacions i també als nous metres d’ocupació que haurà de mester la lí-nia. Tota aquesta documentació actu-alitzada es pot consultar a les oficines de Serveis Ferroviaris de Mallorca i també als ajuntaments dels quatre ter-mes municipals implicats, on també es podran presentar noves al·legacions en un termini màxim de 30 dies. L’Associ-ació Alternativa al Tren de Llevant ja ha anunciat que analitzarà la documenta-ció i que presentarà al·legacions. També han recordat que d’ençà que s’iniciaren les obres del tren ja s’han produït un nombre considerable de modificacions sobre la marxa. De tota manera, des de els ajuntaments afectats asseguren que els propietaris estan conformes amb l’acord final: se’ls paguen 7,5 euros per metre quadrat expropiat.

RESPECTE A L’ANTIC TRAÇATA la visita que el Conseller de Mobi-

litat, Gabriel Vicens, i el delegat del Go-

vern, Ramon Socias, feren al Llevant, s’especificà que els 14 ponts, un via-ducte i les antigues casetes, així com

l’estructura original de totes les estaci-ons, quedaran intactes.

L’objectiu és minimitzar l’impacte visual recuperant els elements inicials i aconseguint que la nova línia ofereixi una imatge els més semblant possible a la fesomia que tingué el tren fins que deixà de circular als anys 70.

El conseller va dir que s’ha realitzat un gran “esforç” per intentar rehabilitar i preservar tots els elements originals

El Govern assegura que el tren del Llevant començarà a circular el darrer trimestre del 2011

de l’antic traçat, i va recordar també la recuperació de la vegetació del trajecte antic, que actualment es pot veure en solars públics dels municipis afectats.

El conseller va confirmar que la nova línia estarà a punt per entrar en funcio-nament el darrer trimestre de 2011, “el tren-tram serà innovador, molt modern, i molt interessant per a la comarca del Llevant com a element dinamitzador”, va dir Gabriel Vicens.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / DESEMBRE 10

MANACOR

Segon any de campanya per prevenir la triquina

Redacció. Manacor.

La Conselleria de Salut promou al-tra vegada la campanya i posa a l’abast dels particulars una xarxa de menescals que poden fer l’anàlisi en només dues hores el mateix dia de la matança.

El paràsit, si es consumeix carn de porc infectada, pot causar insuficiència cardíaca, rampes, epilèpsia o, fins i tot, la mort.

La triquina podria arribar al siste-

ma de l’animal per haver menjat rates, per exemple, però com que el porc no mostra símptomes de malaltia, se’n fan matances i el paràsit roman a la carn crua, com la sobrassada.

Per difondre el missatge de la Con-selleria de Sanitat, els ajuntaments compten amb una xarxa de menescals per fer la prova de la triquinosi a cada un dels municipis mallorquins. Jaume Roig, menescal assignat a l’Ajuntament de Manacor aclarí que la prova “pot ser

molt ràpida; només ens han de cridar i anem el mateix dia de les matances a fer la prova, tot just el porc és mort”. El resultat s’obté en només dues hores. Després, si la prova és positiva, s’infor-ma la Conselleria que fa un segon anà-lisi de contrast. Si torna a ser positiu, la carn s’ha de destruir. A Manacor, però, la incidència l’any passat va ser míni-ma i només es feren set proves triqui-nostòsiques, totes elles amb resultat negatiu.

S’endarrereix l’encensa de llums de Nadal per mor de la crisi

Redacció. Manacor. L’Ajuntament de Manacor decidí retardar l’encesa de la il·luminació nadalenca fins el passat 10 de desembre per contribuir així a l’estalvi energètic i a la contenció de la despesa.

Redacció. A Manacor, i com marca la tradició,

dins el programa de festes del bar-ri de Crist Rei, els carrers s’ompliren de color gràcies a les danses dels In-dis. Un balls que només es conserven en aquest municipi mallorquí i que es ballen amb interrupcions des de l’any 1897. Enguany però la novetat han es-tat els dracs, que sempre acompanyen

els Indis, i que amb motiu del 30 è ani-versari del Club d’Esplai Crist Rei s’han restaurant. Després de l’aparició dels dracs sortiren els indis que tornaren a generar molta expectació amb els seus balls. Vuit al.ltots vestits d’indis trenen i destrenen cintes de tela de diferents colors a un pal sostingut per la dama. Fa més de 100 anys que aquestes dan-ses ancestrals es ballen a Manacor.

MANACORIntenten segrestar una menor del col·legi Simó Ballester

La Policia Nacional va detenir tres persones per intentar segrestar una menor al CEIP Simó Ballester. Segons la investigació, el pare de la nina, que tenia una ordre d’allunya-ment de la filla i dels seus familiars, fou qui encarregà el segrest. El varen detenir a Reus, Tarragona, i ja ha es-tat posat a disposició judicial.

MANACOR600 mil euros per fer els accesos a l’IES Son Fangos

L’Ajuntament destinarà gairebé 600.000 euros per fer els accessos a l’Institut de Son Fangos. ALM-UM i PSM-Esquerra-Verds estan d’acord amb la construcció dels accessos però no en destinar diners del roma-nent per executar les obres. Segons ALM-UM aquesta actuació pot com-prometre els pressuposts de l’any que ve. Mentrestant, la coalició PSM-Esquerra-Verds acusa el con-sistori de falta de previsió

CALES DE MALLORCAOci i suport escolar, prioritat del departament de Serveis Socials

Per als infants a partir de 3 anys i els joves fins al 18, el servei d’in-fància i família de l’ajuntament de Manacor oferirà aquest curs suport escolar gratuït i activitats d’oci els dijous horabaixa. També hi haurà grups de treball de pares i mares on es treballaran temes relacionats amb la criança i cura dels fills i tècniques d’afrontament de situacions difícils.

“Petit cafè del món” i la transformació lingüística

Redacció. Manacor. L’exposició es feu a l’escola de mallorquí i és el resultat de l’estudi “Les llengües a les Illes Balears” fet per Linguamón i la UIB. Recull la transformació lingüística que es viu a les Illes i posa de manifest l’obertura cultural de l’arxipèlag.

Jaume Prohens, a la Sacma

Redacció. Manacor. Prohens, que esposà fins el pas-sat 10 de desembre, fa una pintura alliberada de la re-presentació, desenvolupant un llenguatge propi, fruit de la espontaneïtat.Una obra simple i profunda que delata, tanmateix, una energia pictòrica irreprimible

Els indis i els dracs ballen junts a Crist Rei

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA DESEMBRE 10 / NOTÍCIES 5

El portal en línia de l’ajuntament serverí presenta el seu contingut traduït a l’anglès i alemany des d’aquesta mateixa setmana

L’Ajuntament de Son Servera, des del Departament de Modernització (cartera gestionada per Pep Álvarez), continua completant i millorant el seu servei te-lemàtic, un dels pioners de Mallorca, oferint als ciutadans serveis com el que acaba d’estrenar, que permet consul-tar i obtenir certificacions,-dins de la secció de licitacions- , amb la novetat que tenen la mateixa validesa jurídica i legal que en l’administració ordinària, i s’agilitzen part dels processos de li-citació.

D’aquesta forma, els veïns de Son Servera i interessats poden accedir a tota la documentació d’un procés con-cret, els relacionats amb les licitacions o concursos, amb les seves signatures certificades i segellat de temps, pel qual es testifica l’existència d’aques-tes dades electròniques en una data i hora concrets, els quals no han estat alterats. Per tant, la secció de Perfil del Contractant del portal web municipal de Son Servera ha adoptat un canvi en el seu servei, ja que, fins ara, oferia aquestes dades dels processos única-ment a nivell informatiu. No obstant això, amb aquesta novetat, les gestions es realitzaran de forma més ràpida i àgil i sobretot, de forma totalment và-lida, jurídica i legal. Amb aquest nou servei, qualsevol interessat pot consul-tar i descarregar certificats signats per l’ajuntament, que es generaran cada vegada que el consistori publiqui algu-na novetat en la secció del perfil del contractant.

El web municipal ofereix un Manual d’Usuari per ajudar els interessats a po-der accedir, a través de la configuració del seu ordinador personal, a la vali-dació de signatura i segellat de temps d’aquests certificats. D’altra banda, i en la mateixa línia de anar millorant de l’administració electrònica de Son Ser-vera, el Departament de Modernització

Son Servera estrena el servei de certificacions telemàtiques amb validesa jurídica i legal en l’àmbit Perfil del Contractant

SON SERVERA

informa que part del contingut de la web municipal ja es presenta traduïda als idiomes anglès i alemany. En par-ticular aquelles seccions relacionades amb informació general del municipi i turística.

Les gestions es realitzaran de forma més ràpida i àgil i de forma vàlida, jurídica i legal

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / DESEMBRE 10

Entrevista a Biel Florit “Sabateret”, escriptor

“La meva quimera sempre ha estat el lèxic: sé cert que per entendre els meus articles molts de joves han de cercar alguna paraula al diccionari”

BIEL FLORIT I FERRER, ‘SABATERET’, ÉS FILL D’UNA NISSAGA DE FUSTERS, PERÒ DE SABATERS JUSTAMENT CAP NI UN. VA NÉIXER L’ANY 1944 EN UNA FUSTERIA DE SINEU. DESPRÉS DE RESIDIR UN BON GRAPAT D’ANYS

A CALA GAMBA, HA TORNAT A SINEU PER ENVELLIR-HI. ÉS ARTICULISTA DE L’OBSERVADOR I DE DIARI DE BALEARS. L’ANY PASSAT PUBLICÀ EL SEU DARRER POEMARI COM L’AIGUA I ARA ESTÀ PREPARANT UN ASSAIG

SOBRE SINEUERS QUE ELL CONSIDERA “IL·LUSTRES” PERÒ QUE OFICIALMENT NO HO SERAN MAI.

MARTA BERGAS FERRIOL

Si li diuen Sineu, què contesta?El meu amor.

I per què no Cala Gamba?Hi ha un poema, a Diàstole i Quatre Po-emes d’Amor que explica perfectament la meva relació amb Cala Gamba. Si-neu ha estat, és, i serà, sempre, el meu gran amor. Cala Gamba és la meva gran amant.

Com ha canviat la vida als pobles, res-pecte a quan eres petit?(pensa uns segons...) Eren uns altres temps. No hi havia ni televisió ni rà-dio, ni òbviament Internet, ni res de tot això. La gent no tenia més nassos que haver de sortir al carrer. I per això es relacionava més, sigui per bé o per mal. Jo el que record més són les vet-llades d’estiu. Fèiem les deu i mitja o les onze, a la fresca, fent rotllada, i després a dormir, que no hi havia res més a fer. Ara tot això ha canviat: de cada vegada hi ha menys gent del po-ble, moltes cases són buides, i altres plenes de gent de fora. És un fenomen relativament recent. Basta miris Sineu, que en tres o quatre anys ha augmentat la població en 700 persones. Aquestes persones viuen com a Palma. No es fi-quen. Viuen al poble sense ficar-se. I clar, allò es perd.

Quan escriu ho fa “per feina”, per dir-ho d’alguna manera, o per esbravar-se?

Depèn. La poesia és més ‘moment’, més inspiració. En canvi la narrativa, o un article de premsa, és més ‘anar per feina’, és aferrar-s’hi, és potser menys passional.

La poesia, és vertaderament per a les minories?Mmmm... (pensa) Jo crec que a la gent li agrada, la poesia, si la serveixes bé. El que passa és que la gent té molt poques ganes de pensar, i la poesia és participació, és pensar. Bé, com l’art en general. En el cas de la poesia, has de formar part del poema, t’hi has de ficar, t’ha de fer plantejar coses. Per això es llegeix poca poesia.

“La gent té molt poques ganes de pensar”

Les estadístiques diuen que es llegeix poc, en general. No només poesia...Hi ha poc hàbit de lectura, d’acord. I menys en poesia. Però l’any passat me varen convidar a fer unes xerrades a l’Institut de Secundària de Sineu, a al-lotets de devers setze anys, i vaig que-dar sorprès. Un dia els vaig demanar que me llegissin poemes seus i a un grapat d’al·lotes els vaig notar vena, es-perit. Ara bé, sí, el percentatge de gent que llegeix poesia és escàs. La gent es passa el temps davant l’ordinador, i es

perd l’hàbit de lectura.

S’escriu millor, especialment en poe-sia, quan s’està ben fotut?Sí. Qualsevol sentiment que et trasbal-sa, et mou per dins. Observa que no hi sol haver cap poemari en el que falti un poema d’amor. Amor no només entès com aquell amor cap a una dona, sinó també amor en termes més generals: la mort de persones estimades també et fa reaccionar.

Vostè sempre ha emprat un llenguatge molt quotidià,... ha fugit del català més estàndard per anar cap a les variants més col·loquials que potser ara la gent jove ni coneix... Jo tenia vint-i-cinc anys i un magne-tòfon. Aleshores vaig començar a anar pel mercat de Sineu, els dimecres, a gravar. A gravar el que fos. Jo què sé, quan dues persones feien ‘barrina’. Uti-litzaven un llenguatge molt del poble. I

ara encara, veus una persona major pel carrer i li dius ‘com anem?’ i la con-testa mai serà bé o malament, sempre s’expressarà més enrevessadament. És el català de la gent de la pagesia. Un català amb un lèxic riquíssim. Jo sem-pre he procurat transmetre’l, ha estat la meva quimera. I de fet, si els meus articles d’opinió en la premsa tenen res bo, és això, aquest lèxic. Sé cert que per entendre els meus articles molts de joves han de cercar alguna paraula al diccionari!!!

Qui foren aquestes persones de les quals va agafar-ne el lèxic al que es re-fereix?Són gent arrelada a la terra. Ara tenc en marxa un llibre nou, el títol del qual serà “fills il·lustres alternatius” o semblant. I serà un homenatge a tota aquesta gent que té notorietat per ella mateixa, sense cap possibilitat ni una de ser fill il·lustre oficial.


SON SERVERA

Vía Palma, 142 - Tel 971 843818 MANACOR l C/ Gremi Forners, 23 Son Castelló - Tel 971 900 189 PALMA l C/ Ter, 12-3º Son Fuster - Tel 971 900 188 PALMA

EMPRESA CONSTRUCTORA I DE SERVEIS

Les obres de la variant estaran acabades el març de 2011

Redacció. Son Servera.

Les obres de la circumval.lació ja estan executades al 80% i estaran acabades el març de 2011 amb un pressupost previst de 10,4 milions d’euros. La nova carretera solucionarà la congestió que es genera tant en el nucli urbà com a les zones costaneres del municipi. El Batle de Son Servera, Antoni Servera, el delegat de Cala Millor, Josep Barri-entos, i altres autoritats municipals van rebre el passat novembre, la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Ar-mengol, i el conseller insular d’Obres Públiques, Antoni Alemany, per visitar l’avançat estat de les obres.

12 MESOS D’OBRAL’execució, que està en una fase molt

avançada, compta ja amb els murs de contenció i delimitació de les finques construïdes al 60%, s’ha completat un dels dos passos a diferent nivell, el del pont des Setri, i s’ha iniciat el segon, el del Comellar Fons. Les dues rotondes de connexió es duran a terme al final de l’obra.

La variant de Son Servera, a més, connectarà les dues carreteres que ar-

ticulen el trànsit a banda i banda del poble. A la costa connectarà la carre-tera de Porto Cristo amb Son Servera, i a l’interior, la carretera general que ve de Palma, Manacor i Sant Llorenç i que segueix cap a Capdepera. La connexió d’aquests dos eixos servirà per desviar

del nucli de la localitat tot el trànsit de pas.

Les obres de la nova circumval.lació van començar el novembre de 2009. Aquesta infraestructura tindrà una lon-gitud total de dos quilòmetres i mig que discorreran per la vall en direcció al lle-

El Consell de Mallorca ha invertit 14 milions d’euros a les carreteres del Llevant

vant de la localitat, entre la via del tren i el Puig de son Corb. La variant queda en tot moment separada del nucli urbà per la línia del ferrocarril.

L’Ajuntament de Son Servera i el Consell de Mallorca, en estreta rela-ció al costat de veïns de la zona, estan duent a terme un esforç important per integrar la nova infraestructura respec-tant l’entorn, el caràcter del paisatge i els seus valors naturals i patrimonials.

14 MILIONS AL LLEVANTA la visita d’obres, les autoritats

també assenyalaren que el Consell ha invertit més de 14 milions d’euros en la millora i construcció de la xarxa viària del Llevant de Mallorca. Si bé la variant de Son Servera és el projecte cabdal a la comarca, també són de mencionar les millores a la carretera de Son Ser-vera a Capdepera, on s’ha reforçat el ferm, i les de Sant Llorenç a Son Ser-vera, que podrien estar llestes el proper mes d’abril. També, la presidenta del Consell i el conseller d’Obres Públi-ques, Toni Alemany, anunciaren que en breu es licitarà la millora dels accesos al Port Vell amb una inversió prevista de 3 milions d’euros

SON SERVERA15 mil euros per a serveis socials

El conveni subscrit entre l’ajun-tament i l’IMAS aporta 15 mil eu-ros al municipi que es destinaran a ajuts als asuaris per al pagament de lloguers o hipoteques, compra de productes bàsics, beques per a la realització de cursos de formació, pagament de mesures de conciliació laboral i familiar i a la contractació de personal de serveis socials.

Conveni per introduïr la compra ètica

L’Ajuntament de Son Servera s’afegeix a la llista de municipis que comencen a implantar criteris de Compra Pública Ètica i Comerç Just amb la signatura d’un conveni amb el Casal de la Pau-S’Altra Senalla. Així, el consistori es compromet a treballar cap a la inclusió de criteris de Compra Pública Ètica i de suport al comerç just en el seu dia a dia. Sant Llorenç, Artà i Petra ja s’han sumat al programa.


CAPDEPERA

8 NOTÍCIES / DESEMBRE 10

Aprovada la moció en defensa del catalàRedacció. Capdepera.

El PP de Capdepera va agra-ir l’interès del Consell insular per alleugerir l’economia dels municipis, i va puntualitzar que el partit té una preocupació per l’augment del consum de l’ener-gia elèctrica, amb factures que arriben als 500.000 euros. Des de l’equip de govern es va recor-dar que s’està fent el canvi de bombetes de baix consum, i que el centre de mesura energètica ajudarà a racionalitzar l’energia. EU-EV, per la seva banda, va recordar que s’ha de fer “una auditoria energètica als edificis municipals”, una petició que segons el regidor de Vies i Obres, Mateu Garau, ja s’està duent a terme mitjançant “un estudi que reuneix les factures d’en-

170 usuaris dels centres de dia, de festa a Sa Font de Sa Cala

Redacció. Capdepera.Per tercer any consecutiu la residèn-

cia de Sa Font de sa Cala organitzà una diada lúdica per a tots els usuaris dels centres de dia d’Artà, Capdepera i Son Servera i per als de la residència de Cap-depera. La idea principal és passar un dia

de festa i que els professionals que treba-llen als centres puguin discutir sobre ide-es o propostes noves que algun servei ha dut a terme. Els participants realitzaren un taller de pintura, presenciaren un es-pectacle d’animació i mostraren el treball que realitzen als seus centres.

Destruïts uns 1300 objectes intervinguts per la Policia Local

Redacció. Capdepera.La Policia Local de Capdepera

destruï el material intervingut durant els anys 2008 i 2009. La destrucció, que es feu a una finca del municipi gabellí, consistí a trepitjar amb un tractor les ulleres de sol i els dis-cos compactes i després, cremar les restes. Entre els anys 2008 i 2009 s’intervingueren uns 1300 objectes, principalment rellotges, ulleres i dis-cos compactes procedents de la ven-da ambulant.

Data d’exàmens, dia 16 de Decembre de 2010

llumenat per saber possibles despeses extres”.

En aquest sentit, el Consell de Mallorca ha donat a l’Ajuntament de Capdepera 180 mil euros que es desti-naran a despesa de l’Ajuntament. Prin-cipalment, 115.000 euros s’usaran per pagar factures de GESA.

Al mateix ple, que començà amb la presa de possessió del re-gidor pel PP, Jaume Tous Pellicer, s’aprovà la moció en defensa del català, presentada pel PSM-En-tesa de Capdepera i Cala Rajada com a signe d’identificació i co-hesió social, i s’insta a respectar la vigència i importància tant de la Llei de Normalització Lingüís-tica com del Decret de Mínims.

La moció fou aprovada amb els 6 vots en contra del PP. El PP

va justificat el seu vot al·legant que no estaven d’acord amb dos dels tres punts de la moció i va repassar la llei de Nor-malitzac ió Lingüística i el Decret de Mí-nims on s’especifica que hi ha d’haver un ús per igual tant del castellà com del català, i que el seu partit creu que no es compleix.

CAPDEPERAVolen potenciar el Castell amb bars i botigues

A les jornades de l’agenda local 21 es proposà potenciar el reclam del Cas-tell amb la possibilitat de crear una ofer-ta complementària de bars, restaurants i botigues. També es va xerrar de crear una pàgina web de Cala Rajada com a lloc turístic on es pugui trobar tota la in-formació necessària de serveis. També es va parlar de la necessitat de treba-llar per apropar les segones generaci-ons d’immigrants, de potenciar el banc d’aliments i ampliar les branques d’FP.

CAPDEPERALes IV Jornades d’Estudis Locals versen sobre el turisme

Les IV Jornades d’Estudis Locals han tractat sobre turisme a les Illes Balears, i concretament a Capdepera i Cala Rajada, abans de l’arribada del turisme de masses. Es parlà sobre turisme i fotografia, sobre el desenvolupament de Cala Rajada com a nucli turístic i sobre personatges que han passat per Cala Rajada i que han deixat constància de la seva visita en llibres o bi-ografies. Les jornades es complementaren amb l’exposició La mirada d’un viatger.


ARTÀ

El municipi d’Artà rebrà 3,9 milions per impulsar la desestacionalització

Redacció. Artà.Artà rebrà durant els pròxims

tres anys un total de 3,9 milions d’euros que es destinaran a la desestacionalització del munici-pi mitjançant la potenciació del turisme cultural, gastronòmic i esportiu. En el pla de compe-titivitat ‘Mallorca diversa, Artà sorprèn’, Turespaña i el Govern han aportat tots dos 1,3 milions d’euros, 800.000 el Consell de Mallorca i 500.000 el consistori del municipi. El director general

de Turespaña, Antonio Bernabé, remarcà que la iniciativa pretén “aprofitar els recursos autòctons de l’illa i generar productes” com les excursions de senderis-me. Per la seva banda, la conse-llera insular de Turisme, Isabel Oliver, afegí que el pla ambicio-na posicionar millor el producte ofert per Mallorca “aprofitant el de sol i platja”. El batle, per part seva, Rafel Gili, destacà que hi ha un intent de què els turistes que visiten el municipi no ho

facin únicament durant un dia, sinó que se’ls brindi una oferta cultural que els faci romandre durant més jornades. El projec-te inclou la construcció d’una estació nàutica, o l’el·laboració de rutes culturals i gastronòmi-ques.

ESTRATÈGIA COMÚEl teixit empresarial i social

d’Artà participarà amb l’Ajun-tament per tal dedissenyar una estratègia conjunta per impul-

sar el turisme. En base en això s’ha constituït la mesa per a la qualitat turística integrada per la Conselleria de Treball i Turis-me, l’ajuntament i representats

de l’Associació de Comerços i serveis, l’Associació d’Allotja-ments Turístics i la cooperativa agrícola i ramadera Sant Salva-dor.

L’ajuntament haurà de pagar 2 milions d’euros per no requalificar uns terrenys

Redacció. Artà.

El consistori haurà de pa-gar prop de 2 milions d’euros a un grup de propietaris de la Colònia de Sant Pere per no haver reconvertit uns ter-renys en sol urbà. L’any 1995 els propietaris d’uns 11 mil metres quadrats de sol rús-tic del la Colònia, en cediren prop de 1.300 perquè l’ajun-tament hi construïs el polies-portiu. A canvi, demanaven

que la superfície restant es requalifiqués i fos urbanit-zable. La modificació de les NNSS no es pogué fer, però, perquè entrà en vigor el Pla Territorial de Mallorca. Els propietaris demanaren l’any 2000, quan governaven els Independents, el pagament dels terrenys, però en no re-bre resposta, acudiren a la via judicial que ha dictami-nat que la Sala els pagui el valor de les parcel·les.

SON SERVERAUIA demana més presència policial a Artà i la Colònia de Sant Pere

Unió Independent d’Artà (UIA) ha denunciat la insegu-retat ciutadana que es pateix a Artà i a la Colònia de Sant Pere i ha demanat que els caps de setmana es perllongui el servei de policia fins a les 4 de la matinada. També, els independents demanen que s’intensifiqui la presència dels agents als voltants dels centres esportius o de l’escola de música. El grup insta la corporació municipal a que es creï una comissió amb tots els partits per incidir en la tasca que realitza la policia.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / DESEMBRE 10

Desembre, el mes dels bons propòsits

Per a molts de nosaltres, el mes de desembre és el mes dels bons propòsits. Amb la vista posada damunt l’any nou, ens disposem

a planificar i imaginar fites i reptes amb il·lusió. I quantes vegades veiem que, per una mala planificació, aquests projectes acaben sense donar el fruit esperat.

Per poder aconseguir els objectius fi-xats s’han de tenir en compte aquests senzills consells:

1. Descriure clarament quin és l’ob-jectiu final que volem aconseguir i què obtindrem a través d’ell. Per exemple l’objectiu final pot ser millorar la nostra vida social.

2. Una vegada ben determinat l’ob-jectiu final, hem de pensar quins són els objectius intermedis que necessitem re-alitzar primer. L’objectiu intermedi seria prendre part en més activitats socials,

on ens podrem relacionar amb un major nombre de persones, o unes activitats formatives.

3. Quan ja tenim clar què és el que volem fer haurem de pensar en totes les maneres possibles per obtenir el que de-sitgem. Aquests seran els objectius a mig termini. Seguint els exemples anteriors es tractaria d’imaginar de quina manera podríem participar en activitats que ens obrissin cap a noves relacions. Ens podrí-em decidir entre diferents propostes de grups d’oci (grups d’excursionisme, de ball, d’escacs...), o bé per l’aprenentatge (classes d’informàtica, d’idiomes, de cui-na...), entrar en grups o associacions cul-turals, folklòriques.... En aquesta fase, quantes més idees tinguem millor.

4. Ordenar i decidir com durem a ter-me els objectius a mig termini farà que definim els objectius immediats. En el

nostre cas haurem de decidir quines ac-cions realitzarem: si apuntar-nos a clas-ses d’anglès o bé cercar un grup d’excur-sionisme. I sols faltarà que ho posem en pràctica immediatament.

Per assegurar-nos que els objectius es-tan ben plantejats ens hem de preguntar si els objectius a mig termini i els objec-tius immediats ens acostaran realment a la consecució de l‘objectiu final i si real-ment estem en condicions de poder rea-litzar els objectius projectats. És impres-cindible sentir-se motivats i veure tots els avantatges que aconseguirem. També s’han de valorar les dificultats i incon-venients i posar-los a la balança enfront dels avantatges, i sols disposar-se a dur els objectius endavant si tenim clar que els avantatges superen les dificultats.

En el cas que les dificultats vencin haurem de replantejar-nos els objectius

i cercar objectius possibles, on l’esforç necessari per la seva consecució estigui al nostre abast i la motivació sigui molt elevada.

La manca d’objectius personals fa que en moltes ocasions ens sentim desorien-tats i això facilita l’aparició de proces-sos de depressió o ansietat. Així doncs, és important, encara que sigui un cop a l’any, fer una anàlisi de les nostres ne-cessitats, i anar planificant la manera de realitzar-les tant a nivell personal, com laboral o social. La felicitat l’hem d’anar consolidant dia a dia i no deixar que sigui l’atzar qui la dirigeixi.

D’aquesta manera vos desitjo a tots un feliç i fructífer 2011.

Molts d’anys!!!

(*) Psicò[email protected]

Carme Aguiló Casabona (*)

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA DESEMBRE 10 / 11

SANT LLORENÇ

Presentat “Aplec culinari”, recull de les receptes de Tomeu Caldentey

als cursos del centre d’adultsRedacció. Sant Llorenç.

Després de 10 anys de cursos de cuina realitzats al Centre d’adults per Tomeu Caldentey,del Molí d’en Bou, s’ha fet un recull de les receptes no-menat “Aplec culinari”. Aquests cursos començaren l’any 2000, quan el presti-giós cuiner obrí el Restaurant Molí d’en Bou a Sant Llorenç. Fou llavors que l’Ajuntament va tenir l’oportunitat de poder comptar amb Caldentey per ofe-rir una sèrie variada de cursos de cuina innovadors, basats en una gastronomia creada a partir de la investigació i l’ex-perimentació.

Gràcies a aquests cursos, Tomeu Caldentey, que ha dignificat l’ofici de cuiner amb la seva professionalitat, ha trencat també amb un mite: el secre-tisme de les receptes dels professionals de la cuina, ja que no només les ha mostrat sinó que també ha ensenyat els seus alumnes a elaborar-les. El cuiner, a la presentació del llibre, donà les grà-

cies per la satisfacció a nivell professi-onal i personal, i per les millores que ha pogut aconseguir com a docent que li han permès investigar en el camp de la gastronomia. També agraí les mostres d’admiració i estimació que rebut de la

El centre per a infants autistes ja treballa amb

5 famílies

Redacció. Sant Llorenç.La seu d’APNAB , l’assocació de

pares de nins autistes de Balears, de la comarca del Llevant, ja atén cinc famílies de la zona que conviuen amb un infant autista. Va obrir les seves portes al març d’aquest any i poc a poc ha augmentat els serveis oferits i millorat les instal·lacions. Ara disposa d’una aula on es realit-zen tota classe d’activitats amb un terapeuta titulat. A més, als centres educatius del municipi llorençí es realitzen tasques de detecció de la malaltia entre els escolars. Una de-legació que va sorgir de la necessitat de descentralitzar els serveis.

També amb l’ànim d’ajudar i alleugerir la càrrega d’aquestes fa-mílies, al municipi d’Algaida s’es-tà construint un centre de dia per a persones adultes diagnosticades amb autisme. Tindrà capacitat per a 12 persones i en el futur l’associa-ció espera poden ampliar-lo perquè també sigui un centre de nit.

gent que ha participat dels seus cursos. “Aplec culinari”és el resultat de totes aquestes vivències i el fruit d’un projec-te basat en l’esforç i la il·lusió d’impar-tir cursos per fomentar una alimentació sana, mediterrània i molt nostra.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / DESEMBRE 10

Tomàs Vibot

En aquest lliurament oferim una ruta amb bicicleta força interessant paisatgísticament i culturalment, amb un gran pro-

tagonisme del medi rural i de l’orografia. Tot i això, la ruta ens permetrà passar per la vora de diverses possessions d’en-titat com Son Baró, Son Mieres, Son Montserrat i sa Vall Vella. Però també els elements etnològics tenen un important protagonisme, amb exemples de sínies, ponts o pous. Hi invertirem unes dues hores de recorregut.

Iniciam la ruta al carrer Major de Sant Joan, vora el cantó de l’església parro-quial. En sentit descendent, a pocs me-tres d’haver iniciat la ruta, ens desviam a l’esquerra, pel carrer de Petra. En la cantonada, s’alça Ca Don Xim, un inte-ressant edifici de finals del segle XIX.

Ja dins el carrer de Petra, podrem contemplar diversos habitatges d’inte-rès, com Can Mallol, Ca les Beines, Ca na Calvona, Cal Secretari, Ca na Betxana o Can Parric. Més endavant, trobarem a la dreta les restes des Pou Llarg, ja que en 1973 va ser enderrocat. A l’altra ban-da s’ubica es Pou de Sa Sínia.

Al davant trobarem la desviació del camí de Son Baró, per on continuarem (esquerra). Sobre la mateixa la cruïlla hi ha la creu d’en Reüll, instal·lada en 1941. A partir d’aquest punt sortim del nucli urbà per endinsar-nos en la part fornada santjoanera. El camí ascendeix de manera lleugera, sense esforços. Du-rant els primers metres flanquejam les primeres quarterades on es barregen les construccions modernes amb altres més genuïnes. Deixam a l’esquerra Can An-dreu i més endavant una curiosa cons-trucció ornamentada amb rajoles que mostren fruites. Aviat rebassarem Son Falconer i Can Felet. El camí travessa pel mig dels puigs d’en Baldiri (esquer-ra) i el puig des Càrritx (dreta). Els cul-tius són força diversos: cítrics, horta, ametlers, garrovers, vinya, etc.

En passar l’altura del puig des Càrritx, ens sortirà a la dreta el camí d’Es Rafal, que obviarem. Més enda-vant, després de flanquejar un atapeït pinar, arribarem al camí per on hem de continuar. Se situa a la dreta, al costat d’un senyal de trànsit i una figuera.

Continuam ara per una camada més estreta, també asfaltada. Més endavant el camí marca un revolt a l’esquerra,

deixant de banda l’entrada a Can Bon-jesús. El camí es troba flanquejat per un xaragalló. Des d’aquí podem contemplar dues de les possessions més emblemàti-ques de Sant Joan: Son Baró i Son Baró d’en Soler. La primera, encastellada so-bre un atapeït turó, té actualment 50 quarterades. Al segle XVI era de Lleo-nard de Sales i més tard de Jeroni de Berard. La segona, a la nostra esquerra, presenta una rehabilitació recent, el que no li ha restat bellesa i genuïnitat.

El camí avança entres bells sementers flanquejats pels turons que dominen la contrada. Aviat el camí puja cap a un collet, mentre que a la nostra esquerra podem contemplar el puig de Bonany. Deixam a l’esquerra un petit rafal de dues plantes d’alçat i dos ai-guavessos. Poc més amunt ens queda-rà a l’altra banda una vella barraca. El camí davalla suaument i dibuixa un re-volt bastant marcat a la dreta (obviant el camí de Son Maimó) i tot seguit un altre a l’esquerra. Rere els grans sementers, interromputs lleugerament per qualque figuera solitària, s’albira la vila de Pe-tra amb el seu característic campanar. De fons, les muntanyes d’Artà. Deixam a l’esquerra propietats com Can Revull o Cas Manescal. El camí finalment arri-ba a una cruïlla situada davant les vies del tren. Nosaltres hauríem de continuar recte però les noves disposicions viàries ens obliguen a desviar-nos a la dreta, passar per davall el pont i sortir damunt la carretera nova. Aquí retrocedim, tra-vessam el pont i ens desviam per la pri-mera entrada a la dreta. Aquí trobarem dos camins, on nosaltres continuarem

recte, cap a Son Mieres. El camí és estret. Els primers metres

són ascendents i flanquegen diverses propietats petites, amb hortes i tanques. Més amunt dibuixa un revolt a la dreta i tot d’una un altre a l’esquerra, vora unes solls. L’itinerari avança pel costat d’una suau coma. Més endavant l’itinerari ser-penteja suaument i deixarà de banda Son Mieres, un vell rafal que manté un aire força rústic i genuí. Es troba docu-mentat al segle XV i durant els segles XVII i XVIII fou destinat a llatzaret. El camí llavors descendeix suaument, amb la vila de Petra constantment a la nos-tra dreta. En un revolt hi trobarem una solitària sínia, dotada encara del rodet metàl·lic. Avançam recte, obviant un camí que ens sortirà a la dreta, per on haurem de continuar fins a Petra.

Avançam planers, mentre que a la dreta, sobre un turonet, s’emplaça una casa amb molí de vent. Tot d’una des-prés d’un revolt ens trobam al davant amb el nucli urbà de Petra. Davallam amb rapidesa deixant a la dreta el pou des Rentadors i a l’esquerra sa Creu. En la següent cruïlla voltam a l’esquerra i llavors a la dreta per sortir immediata-ment al final del carrer de les Gerreries. Val la pena fer un descans en el centre del poble.

Des de Petra prenem per la carretera Ma-3330 que va a Son Serra de Marina, situada a l’extrem nord-est de la vila. La carretera inicialment puja amb una certa intensitat fins a situar-se damunt ses Comunes. Deixarem a la

dreta la possessió de Son Montserrat i més endavant el puig de ses Pedreres. Aviat trobarem a la dreta la carretera se-cundària que va a Manacor per dins la vall de la Nou (Ma-3321), per on segui-rem. Hem de circular amb molta cura ja que el tram davalla amb celeritat i amb uns quants revolts molt traïdors. En un d’ells, deixarem de banda la possessió de sa Vall Vella. Sabem que en 1253 era propietat d’Arnau Vidal i pocs anys més tard d’un tal Romeu Bremont. A finals del segle XIV passà a la família Sant Martí, qui la tingué fins a 1493, quan passà als Torrella. D’aquesta famí-lia, tal com passà amb el Rafalet, acabà en mans dels Cotoner. A finals del segle XIX, aquesta antiga nissaga mallorquina la va vendre ni més ni manco que a Va-lerià Weyler Nicolau.

Un cop a sota, la carretera –encara no gaire ampla- cirula pel bell mig del barranc. Deixarem el molí Paperer i més endavant es Rafalet de sa Vall. En 1578 pertanyia al senyor Pere Ignasi Torrella. Tenia aleshores un hort denominat l’hort de les fonts del Rafalet. En 1640 passà a mans de la família Cotoner i al segle XVIII era de Marc Antoni Cotoner i Su-reda, qui obtingué el títol de marquès d’Ariany. En 1818 fou propietat de Jo-sep Cotoner i Despuig.

A poc a poc anirem sortint de la vall, fins assolir la cruïlla amb Bendrís, on continuarem recte, això és, pel camí principal. D’aquí en pocs minuts asso-lirem la ciutat de Manacor, on posam punt i fi a aquesta ruta entre el Pla i el Llevant mallorquí.

De Sant Joan a Petra i Manacor

(pel camí de Son Baró i el pou d’en Bosc)



JOAN MELIÀ

EL PRONÒSTIC DEL MES

D’un temps ençà podem veure que es va fent lloc, en el discurs públic i en l’ideari social, la creença que allò que importa són

els objectius i que, en aquesta em-presa, hi valen tots, o gairebé tots, els mètodes que s’hi usin. La discrepància d’aquest pensament no sol tenir gaire acollida efectiva. Sembla que l’ombra del triomf és prou intensa perquè les maneres puguin passar desapercebu-des.

És indiscutible per a aquesta manera de veure el món que les entitats finan-ceres han d’incrementar anualment els percentatges de beneficis, que l’única funció de les grans empreses és fer do-blers i dels partits polítics guanyar les eleccions... com ho facin és secundari. Si prenen mesures abusives, situades a zones difuses de la legalitat, o si men-teixen, però assoleixen els objectius sembla que no ha d’importar a ningú. De fet, la sensació és que la societat, en general, no hi reacciona per a evitar-

ho, sinó que ho va assumint com a part de la normalitat.

En la mateixa línia se situen els comportaments que són promoguts en determinats mitjans de comunicació, els quals tenen, a més, audiències con-siderables. Em referesc a les aparicions d’aquestes persones que cobren sous escandalosos per mostrar-se en públic com a provocadors, mentiders, grollers, desconsiderats amb els adversaris... No sé fins a quin punt som encertat, però no sé evitar la idea que l’accés d’aquests comportaments a la “normalitat” de la vida pública i, més en concret, a l’acti-vitat política va molt lligat a la segona presidència d’Aznar, la de la majoria absoluta. El mateix president en moltes de les seves actuacions va ser-ne bon exponent, d’aquestes actituds desafi-ants, desconsiderades amb els adversa-ris, deformadores de la realitat, “sense complexos”, qualcú diria. D’aleshores

ençà, s’han fet acompanyants habitu-als d’una part considerable dels prota-gonistes de la vida política.

D’aquests conductes, sempre n’hi ha hagut –en la política i més enllà de la política–, però socialment no solien te-nir gaire suport explícit ni possibilitats d’esdevenir referents positius. Darrera-ment, però, sembla que això ha canviat i aquesta classe d’actitud s’ha estès, com a mètode, per amplis sectors.

El qui millor en representa la versió en el món de l’esport, com a mínim el més conegut, deu ser Mourinho. Les seves sortides de to, l’actitud provoca-dora, de menyspreu dels adversaris té molts d’avaladors, que diuen que for-ma part de la seva manera d’aconseguir victòries per als equips que dirigeix.

No sé fins a quin punt Mourinho s’es-força per representar el paper de Mou-rinho, per no decebre les expectatives que el seu personatge ha creat, ni fins

a quin punt li surt de natural. Tampoc no sé l’esforç que ha de fer Guardiola per fer de Guardiola. Però no crec que hi hagi dubte sobre quin perfil públic és més convenient promoure.

Altre temps es deia que, al marge que no tots els objectius són justifica-bles, els objectius no justifiquen tots els mitjans. Vull creure que, avui dia, hi ha consens generalitzat sobre la prime-ra part, però dubt que la segona en ten-gui tant. Aznar va perdre les eleccions, no perquè els seus refusassin les seves maneres, sinó perquè la gran mentida al voltant dels atemptats de Madrid va fer reaccionar els altres (els documents fets públics per Wikileaks, a més de moltes altres coses, també ho diuen). Igualment, el partit que va fer el Bar-ça dilluns passat potser no hauria estat possible sense l’aportació de Mourinho.Hi ha, massa de tant en tant, fets que semblen voler-nos recordar que els mit-jans i les maneres honorables, a més de ser rendibles, poden donar les millors victòries.

Les bones maneres

Joan Barceló

Encara queden dies per arribar-hi, però els motius nadalencs ja ho de-coren tot. Sembla que es torna pre-sentar un hivern com pertoca. La lluna assolirà el Ple dia 21 a les 9 hores i 15 minuts de l’horabaixa. La manca de lluminositat és acusada els capvespres de desembre. La nit cau ràpidament, sobretot els dies plujo-sos, en els quals la foscor és notòria i predominant.

Ara hi ha poques hores de sol per encalentir la terra i, en canvi, moltes hores de nit per refredar-la. Dia 13, arriba Santa Llúcia, patrona de les modistes, matalassers, oculistes, fo-tògrafs, cecs i altres oficis que reque-reixen bona vista. Serem als dies de menor durada de l’any. Una jornada, aquesta, molt indicada per proveir-se de l’aviram que es necessitarà per ce-lebrar les festes nadalenques, de ma-nera especial galls i indiots.

Els comptes de Salomó o “dies d’en-coure”. Així són coneguts a Manacor i com a “pactes de Nadal” a Felanitx. S’elaboren a partir del dia de Santa Llucia i fins a la nit del dia 24. Dia 14, és Sant Filemó, protector dels

xirimiers. D’entre el santoral del mes també podríem destacar a Sant Llàt-zer, dia 17, que protegeix els cans i ens guarda de cremades i llagues de mal curar. Si plou, l’aigua d’Advent serà bona per a omplir les cisternes i els aljubs. És apropiat sembrar pa-tata primerenca, alls, cebes i porros. També es sembren llenties, enciam i espinacs. L’hivern obrirà les portes el dia del sorteig de la loteria, dia 22, a les 0 hores i 38 minuts de la nit. Arribarà l’estació del fred, de la neu, de les gelades, i també de les pluges i el vent, especialment el que prové de tramuntana o de gregal que a les Illes

són vents frescs, d’hi-vern. Durant segles l’hi-vern va començar per Sant Tomàs, que tenia fama de ser el dia més curt de l’any, fins que a la darrera reforma del santoral li modificaren la celebració.

Nadal, en lluna vella. Les festes arribaran amb una temperatura més alta del que sol ser habitual, impròpia de les llargues nits de

desembre. Si heu de fer matances, no espereu la lluna vella. Antigament un refrany recordava que per Sant To-màs, s’agafa la porcella pel nas. La terra dorm, la natura ha entrat en re-pòs i la vida sembla que es suspèn. Els capvespres començaran a créixer tímidament. Aleshores, la nova esta-ció extremarà els seus rigors.

No és dolent que faci fred. Amb fred d’hivern i calor d’estiu la salut reviu, recorda un altre refrany. Es po-drà plantar tota classe d’hortalissa per a la primavera. Serà temps també d’arrencar patates. Es poden cavar a fons els arbres malaltissos i se’ls posa

terra nova ben abonada. Aprofitau el Nadal per donar els molts anys i les bones festes a tothom. Intentau so-breviure a tot plegat posant-vos davall una flassada i pensau que l’endemà de Nadal és Sant Esteve i a una casa on no hi ha menjar, ningú està ale-gre.

Sant Silvestre, el darrer vespre. Sant Esteve, el rei de la segona festa, és el patró dels cavalls i protector dels amnèsics. Dia 27, Sant Joan, “el de les purgues en gran”. L’evangelista, a més de protegir de calabruix, és patró dels gremis d’escriptors, astròlegs, poetes i reporters. Dia 28, serà el torn dels Sants Innocents, “que n’hi ha molts i viuen tan contents” i di-vendres, dia 31, per descomptat, és l’últim dia de l’any i Sant Silvestre. Diuen que durant la seva nit les brui-xes comanden. “Sant Silvestre duu les bruixes pel cabestre”.

Segurament han estat elles les que han imposat l’actual forma de donar la benvinguda al nou any. Aquest ves-pre, les Colomes també en fan de fes-ta. Celebrarem la darrera jornada de l’any amb un final de desembre d’au-tèntica amargor meteorològica i amb la vegetació en aturada vegetativa.

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral

En un any de mal temps fins i tot a les velles surten dents.



PER MARGALIDA [email protected]

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

Ja veis que podem cuidar-nos, dels excessos que solem fer per Nadal. La carabassa ens hi ajudarà.

Molts d’anys i bon començament d’any.

CREMA DE CARABASSA

400 g de carabassa, 4 alls, un manat de porros, 500 ml de brou, oli, gingebre, comí

Saltejam els alls, porros tallats a ro-danxes, la carabassa pelada i tallada a daus. Incorporam el brou,que just ha de cobrir la verdura, afegim les espècies, que podem variar al nostre gust. Tritu-ram en ser cuita i si volem, hi afegim nata líquida. Per obtenir una crema més fina la podem passar pel colador xinès.

CARABASSA OFEGADA

300 g de carabassa a daus, 5- 6 car-xofes xapades en quarts, 2 cebes talla-des a llunes, alls, oli, brou, vi (opcional)

Tallam les verdures i les saltejam en l’oli. Les podem acabar de fer al foc o al forn, amb brous que faciliti la cocció i perfumant amb les espècies i herbes que ens agradin.

També podem mesclar el brou amb un vi. El plat serveix com sopa o com

guarnició de carn o peix, també per ser-vir amb pasta o arròs bullits.

ARMORONIA

500 g de carabassa, 250 g de mon-getó, 1 pebre verd, 6 carxofes, 100g de tomàtiga triturada, 1 carabassó, 1 ceba picada, 6 cullerades d’oli, 1 pot petit de ciurons cuits, sal, alls, comí mòlt, brou

El cuinat sol dur carabassa. Aquest és un d’ascendència àrab, que es fa a

Granada. Es saltegen tots els ingredi-ents en l’oli dins l’olla a pressió, excep-te els ciurons, l’all i el comí.

Es salen al gust i es cobreixen de brou.

Es couen uns 10’ a pressió. En poder destapar, s’hi afegeixen els

ciurons i mentre continua la cocció, per amorosir-los, picam un alls o dos, el comí mòlt i ho desfeim amb un poc de brou.

S’incorpora al cuinat en estar el foc apagat.

MENJAR RÀPID, SA I BO

Aquest mes retrem homenatge des d’aquest espai a la carabassa, un vegetal que acompanya molts de plats d’hivern i del qual en coneixem poc les qualitats. Per aquest motiu sovint se’l descarta, ja que no es considera imprescindible. Però vegem-ne les propietats: és laxant, pel seu alt contingut de fibra i també diürètica –aquestes dues, la fan aconsellable a les dietes per reduir pes-, és antioxidant i ajuda el sistema de defenses a enfrontar-se a les infeccions pròpies de l’hivern, ajuda a reduir el nivell de colesterol i també, les seves llavors torrades i menjades com pipes, com-baten els cucs.

Potser ara, ens en recor-dem més de la carabassa, però és que, a més té un gust dolcenc, que contrasta amb el d’altres verdures i tant la trobam a plats salats com a la rebosteria.



Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

COMARCA DEL LLEVANT

COMARCAEls Castells i el cant de la Sibil·la, patrimoni cultural de la humanitat

Els Castells i el cant de la Sibil·la han estat declarats per la Unesco Patri-moni cultural inmaterial de la humitat. La Sibil·la, d’origen medieval, anun-cia amb versos profètics la fi del món i la tradició es remunta als temps de la conquesta de Mallorca. En canvi, els castells sorgiren fa 200 anys a Tarra-

Dos nous itineraris al Parc Natural de Llevant realitzats per deu persones en risc d’exclusió social

Redacció. Comarca.

Des de principis del passat se-tembre, dues brigades formades per 10 persones en risc d’exclusió soci-al –una, de la Fundació es Garrover (Inca), i l’altra, de s’Estel de Llevant (Manacor)- han treballat en el Parc Na-tural de la Península de Llevant en el condicionament de dos nous itineraris per adaptar-los a la visita pública: la Volta pels Establits de s’Alqueria Vella,

antiga zona de conreu amb nombroses casetes i edificacions tradicionals; i la pujada fins al Puig Figuer, cim on ro-manen les restes talaiòtiques d’un po-blat prehistòric.

Tant l’un com l’altre permetran al visitant gaudir de la riquesa natural i etnològica del parc natural, així com d’espectaculars panoràmiques de la costa nord de Mallorca, de la Talaia Freda o del Puig des Corb.

Aquest projecte s’emmarca en el

conveni entre l’Obra Social “la Cai-xa” i la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern per a la millora i conservació dels espais naturals i la inserció laboral de persones en situació desafavorida.

L’entitat financera destina a aquest projecte 84.200 euros. El condiciona-ment dels dos itineraris inclou la se-nyalització de les rutes, la instal·lació de diversos panells interpretatius que ajudaran el senderista o excursionista a conèixer la història de la zona, i la realització de petits treballs forestals. D’aquesta manera, s’ha incrementat l’oferta d’itineraris al parc natural, pas-sant dels 9 anteriors als 11 actuals.

gona. La colla castellera Al·lots de Lle-vant s’ha alegrat molt que els castells siguin reconeguts.

BALEARSDol per l’actriu i dramaturga Catalina Valls

La gran dama del teatre balear morí el passat mes de novembre als 90 anys. Valls conreà la interpretació, la drama-turgia, la narrativa i la poesia. Actuà en més de 40 obres, però les seves inter-pretacions estelars foren en el paper de dona Obdúlia a Mort de dama, a El rei Pepet de Llorenç Capellà i La dida de Salvador Galmés. Es formà a Barcelo-

na i Madrid i tornà a Mallorca als anys 40. El Govern i el Consell de Mallorca expressaren el condol per la mort de la cèlebre actriu.



Documents

L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA - Desembre, 2010