5

S U M A R IDESEMBRE 2010 · NÚM. 03 TERRASSA · RUBÍ · MATADEPERA

Llocs Infoguia: NIF 45486689A Disseny gràfic: Equip Propi Equip comercial: Equip propi Oficines centrals: C. Sant Pau, 5 / Terrassa · tel. 648 031 030 Impressió: Sanvergrafic, Servicios Gràficos Integrales Dipósit Legal: B39605-2010LLOCS no es fa responsable de la opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de LLOCS.

6

42

50

JoRNADES GASTRoNòMiqUESsolidàries amb africa a terrassa

SiURANA

TEMA DEL MES

EDITORIALMALGRAT TOTBONES FESTES!

Desembre...Nadal...Any Nou. Anys enrere tots aquests conceptes eren sinònim de felicitat,

festa, optimisme... però aquest any semble que la majoria de nosaltres estiguem apagats, pessimistes, sense ànims de res. No ens enganyem, els temps canvien, i estem vivint una època de canvis; tot i aixo jo, com sempre he estat optimista, estic amb aquells que pensen que la crisi és bona, que serveix per renovar-se, per tenir bones idees, i és per aixo que he recopilat unes quantes frases cèlebres que rati-fiquen el que us dic. Potser no us consolen, però a lo millor comenceu a veure les coses amb uns altres ulls. Bones Festes a tots.

ENTREVISTA XAVI RASO

ESTRENES DEL MES

AGENDA DE NADAL TERRASSA

AGENDA DE NADAL RUBÍ

FIRA DE RUBÍ

28

30

54

55

62

HUMOR63

EL PoSTER DE LLoCS30/31

En els moments de crisi, tan sols la imaginació és mes important que el coneixement. Albert Einstein

En aquesta vida s’ha de morir uns quants cops per després renéixer. I les crisis, tot i que acollonen, ens serveixen per acabar una època i encetar-ne una al-tra. Eugeni Trias

Les crisis son oportunitats de canvi. Anònim

La crisi d’avui és l’acudit de demà. Herbert G. Wells

6

Noticies

El passat dimarts 23 de novembre, va tenir lloc al Restau-rant Imperial de Terrassa, la presentació de la 3a. edició

de les “Jornades Gastronòmiques Solidàries amb Africa”, que van tenir lloc del 22 de novembre fins al 5 de desembre a 25 restaurants de Terrassa i comarca.El Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, la Fundació Alba i els restaurants Bizarre, La Cuina d’en Brichs i el Cel de les Oques van ser els organitzadors, i compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de la Diputació.Les jornades tenen l’objectiu d’aconseguir una aportació eco-nòmica per a un projecte que es dur a terme a Burkina Fasso, i que consisteix en un taller de confecció per a dones. Aquest projecte de la Fundació Alba, va néixer fa tres anys i està do-nant molt bons fruits.

JORNADES GAST RONÒMIQUES solidàries amb africa a terrassa

7

JORNADES GAST RONÒMIQUES solidàries amb africa a terrassa

Mentre durin les jornades, els 25 restaurants participants ofe-riran als seus clients un menú, consistent amb un plat, una tapa o un entrepà solidaris. El 10% de l’import anirà destinat al projecte de Burkina Fasso. Unes guardioles també serviran per a qui vulgui fer donatius. En aquesta edició s’hi ha afegit el Gremi d’hostaleria, cosa que ha propiciat que es passes de 4 establiments partici-pants, als 25 d’aquest any.La recaudació de les edicions anteriors va ser d’uns 1.500€, quantitat que s’espera superar en aquesta.La presentació de les Jornades va comptar amb la presencia de 15 dels 25 establiments, que van oferir tastets als assis-tents. El preu de l’entrada era de 12€, dels quals el 50% anava cap el projecte solidari.

8

10

12

14

menúdiari

Sant Pau, 15 (davant CECOT) · TerrassaTel. 93 783 10 14

Pg. Comte d’Egara, 14 · TERRASSATel. 93 736 25 47

Pg. Comte d’Egara, 27 · TERRASSATel. 93 786 29 60

Crta. de Rellinars 181 · Terrassa (cantonada amb Avda. Abat Marcet)

Tel. 93 789 08 38

Dinars de dilluns a divendresCuina casolana · Ambient familiar

MENú DISSABTES 13’50€Qualitat i servei pel menu de cada dia

PLAT DEL DIA 4’85€De diumenge a divendres

5 opcions de primer i 5 opcions de segonSushi · Plats al wok · Cuina vegetariana

MENú MIGDIA 9’50€

MENú MIGDIA 10’75€

MENú MIGDIA 10€

16

18

tapespicapica

C/Riera núm 1 · Rubí (cantonada carrer Sant Sebastià)

Tel. 93 588 03 01

Parc Segle XXIPlanta 1 · Terrassa

Tel. 93 784 63 69

Rambleta Pare Alegre, 14 · TerrassaTel. 93 733 72 36

Av. Castellbisbal, 88 a Sant Jordi Park · RubíTel. 93 699 75 53

Embotits ibèrics · Selecció de Vins i CavesTapes variades del dia · Menús Pica-pica

Obert tota la setmana de 7h a 24h, · dilluns tancat

Gran varietat de tapes · EmbutitsTorrades fredes i calentes

Especialistas en tapas y arrozLa carta más extensa.

Nit de Tapes i Pica Pica de la casadijous, divendres i dissabte

24

cuinesdelmón

Parc Segle XXI · Planta 0 · Terrassa Tel. 93 784 63 69

Parc Segle XXI · Planta 1 · Terrassa Tel. 93 786 35 80

Parc Segle XXI · Planta 1 · TerrassaTel. 93 784 44 38

C/Sant Joan, 66 · MatadeperaTel. 93 730 00 55

Autèntiques delícies japoneses cuinades al moment en la seva taula

Amanides i aperitius · Dönner kebabDürum (pa fi i enrotllat) · FalafelLahmacun (pizza turca) vegetal

WOK BUFFET

Menú de dimecres a divendres migdiaDilluns i dimarts tancat

2525

26

La neula és dolç típic de la cuina catalana que es menja tradicionalment al Nadal, resultant

un dels productes més típics d’aquesta època de l’any,[1] sovint es suquen en cava. Hi ha documents que mostren que existeix abans del torró.Consisteix a un full prim de pasta de farina amb for-ma de canó, de vegades amb sucre. Modernament existeixen versions més sofisticades de neules, farci-des de torró de Xixona o cobertes de xocolata. El seu nom prové de la paraula llatina nebula, que significa “boira”, degut a la seva textura fina i gens densa.

ORIGENSembla que les neules són més antigues que el tor-ró, les neules ja èren conegudes a Catalunya l’any 1168 i el torró el 1453. Ja es descriuen en un es-crit de 1267 que les situa en un convit de Jaume I. També són pressents a nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral. En Ra-mon Llull ja les referència explícitament a la seva obra El llibre de les meravelles (1287-1289) i a San-tes Creus es conserven avui dia uns neulers, utilit-zats per a fer neules, amb les insígnies de l’abad que tenien al segle XIV. En aquesta època, abans de coure-les i d’enrotllar-les, era costum estampar en relleu escuts, emblemes o fins i tot textos curts, com per exemple una pregària. A l’època medieval èren molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre.Tenim referències escrites del 1778 al qual es des-criu que la gent menjava neules sucades amb vi blanc o malvasia per Nadal. Sembla que a finals del segle XVIII i començaments del XIX també es podi-en menjar per Carnestoltes, però sempre sucades en alguna mena de vi.

TRADIcIONSAbans que cagués joguines, o en algunes famílies en-cara ara, les neules, torrons, fruita seca i altres llamina-dures èren cagades pel tió la nit de Nadal o el dia de Nadal mateix.[8] Es té constància que a tota Catalunya s’han repartit neules durant les festes de Nadal.

Se sap i està documentat que a Igualada, l’any 1470, a la misa del gall hi havia la tradició de decorar l’àb-side i l’altar major de l’esglèsia amb branques d’ar-bustos, de les quals es penjàven guirnaldes d’òsties i neules, formant dibuixos que volien recordar les teranyines que hi hauria hagut a la cova on va néi-xer Jesús. A Mallorca encara actualment és tradici-onal decorar les esglèsies amb neules a la misa del gall, però aquestes no estan desenrotlades, i tenen dibuixos formats amb foradets, d’una manera que recorda les puntes de coixí.En alguns pobles de l’Empordà era costum deixar anar ocells amb neules lligades a les potes, al mig de la misa.El dia de nadal, el monjo que s’encarregava de la despensa, a Sant Pere de Rodes, regalava a cada membre de la seva comunitat tretze neules i una gerra de vi.Les persones que s’ho podien permetre tenien el costum de menjar neules tots els diumenges des del dia de la Concepció, el 18 de desembre, fins al de la Candelera, el 2 de febrer; i estava mal vist menjar-ne més tard d’aquest dia.A Mallorca, les neules amb dibuixos s’utilitzàven com una mena de calendari d’advent per a Qua-resma. N’hi havia de grosses i de petites, per a referir-se a setmanes i dies respectivament. Actu-alment ja no es fan amb pasta de neula sinó amb paper blanc, i s’usen per a decorar esglèsies i pe-sebres al Nadal.

Tradicions de Nadal

LES NEULES

28

Entrevista

com portes el fred?(riu) doncs bé, aquest any, com l’anterior repetim experiència amb la pista de gel, aqui, al VINTIú. La veritat es que va esdevenir una gran experiència i estem encantats de repetir-la. Aquest any, per això, amplieu activitat Si, a més de la pista de gel, aquest any 2010 hem cregut convenient donar a conèixer la nostra satis-facció amb el resultat de l’any passat ampliant ac-tivitat i fent partícips encara més als comerços de Terrassa. Tindrem Pista de Gel, Tobogan de gel i un iglú infl able de la carrera PIRENA en el qual es faran xerrades, passes de la carrera i pretenem fer una exhibició de mushings.Un tobogan de gel?Si, es una estructura de 30 m de llarg, aproxima-dament, tota de gel. per la qual llançar-te amb un petit trineu o infl able. Quin preu tindrà tot això?estem parlant de tota una activitat de grans propor-cions, en la qual cada espai tindrà un preu. la pista de gel seran 6 € a taquilla o 3 € amb el descompte que oferiran els locals adherits a la promoció de la Terrassa de gel. En el cas de tobogan parlem de 3 € per dues baixades o 1,5 € amb el esmentat des-compte que que la gent podrà escollir en que des-tinar. L’entrada a l’iglú de Pirena serà gratuïta. com arribeu a plantejar tot aquest muntatge? Doncs, essent molt sincer, es per a que la gent ens faci seus. Ja que el problema principal que tenim és que, en la nostra opinió, el ciutadà de Terrassa te la percepció de que nosaltres no cobrim les seves necessitats i el que volem es demostrar que si ens donen la oportunitat o podem fer. I ara com a VINT-I-ú, passat, present i futur?Discutir el passat no ens porta a res, tot i que es bo tindre’l present per ens ajuda a comprendre el pre-sent i el futur. Mirem cap endavant. La part principal del nostre present, és tindre presencia a Terrassa i

en els elements de consulta dels consumidors de la ciutat. L’altre es evidentment cobrir les seves ne-cessitats amb l’aparició de nous locals innovadors. i el nostre futur, depèn molt dels nostres companys de viatge, necessitem que el nostre entorn s’ade-qüi a la situació de l’actual mapa de la ciutat. es dir, necessitem que es modernitzin les infraestructures com les comunicacions a peu per la ciutat. creus que en aquest aspecte a Terrassa anem endarrerits?No en absolut, el que passa es que tots volem ser els primers als que se’ls hi arregli el jardí (riu). L’ajun-tament esta fent molt bona feina en molts aspectes, i no tenim queixa. però nosaltres volem provocar amb activitats com La Terrassa De Gel es accelerar aquest proces, en dates puntuals com és Nadal.Molt agraït per tot i si no tens res més a afegir?Si, una crida a que la gent gaudeixi de la activitat que tants esforços ens ha costat a tots. Gràcies a tu.

XAVIER RASOADJUNT A GERèNCIA DE VINT-I-ú

THE TOURIST

AHORA LOS PADRES SON ELLOS

LOS PRÓXIMOS TRES DÍAS

Estreno: 22 Diciembre 2010.

Estreno: 30 Diciembre 2010.

Estreno: 5 Enero 2011.

Título original: The next three days Dirección: Paul Haggis País: USA/Francia. Año: 2010 Género: Drama Interpretación: Russell Crowe (John Brennan), Elizabeth Banks (Lara Brennan), Liam Neeson (Damon), Brian Dennehy (George Brennan)

Sinopsis Remake de la película francesa “Pour elle” (2008), “Los próximos tres días” es la historia de una mujer que es arrestada por un delito que asegura no haber cometi-do, de ahí que su marido esté dispuesto a hacer todo lo posible para liberarla.

Dirección: Florian Henckel Von Donnersmarck País: USA. Año: 2010 Género: Drama Interpretación: Angelina Jolie, Johnny Depp, Paul Bettany, Timothy Dalton, Steven Berkoff, Rufus Sewell, Christian De Sica

Sinopsis Johnny Depp es un turista americano cuyo coqueteo con una desconocida conduce a una trama de intriga, amor y peligro. Durante un viaje improvisado a Europa, Frank fl irtea inesperadamente con Elise.

Título original: Little Fockers Dirección: Paul Weitz País: USA. Año: 2010.Género: Comedia Interpretación: Robert De Niro, Ben Stiller, Owen Wilson, Jessica Alba, Harvey Keitel, Barbra Streisand, Laura Dern, Teri Polo

Sinopsis Han tenido que pasar diez años, dos pequeños Focker con su mujer, Pam, e incontables obstáculos para que Greg consiga fi nalmente “entenderse” con su exigen-te suegro Jack. Tras los problemas económicos, Greg consigue un segundo empleo en una compañía farmacéutica.

Dirección: Álex de la Iglesia Género: Comedia dramática País: España/Francia. Año: 2010. Interpretación: Carlos Areces (Javier), Carolina Bang (Natalia), Antonio de la Torre (Sergio), Manuel Tallafé, Alejandro Tejería

Sinopsis “Balada triste de trompeta” arranca en 1937, durante la Guerra Civil. El payaso tonto, reclutado a la fuerza por los milicianos, perpetra una carnicería en el bando nacional sin abandonar su disfraz. Así arranca esta historia en la que Javier y Sergio, dos terrorífi cos y desfi gurados payasos, se enfrentan a muerte por el ambiguo amor de una bailarina…

Estreno: 17 Diciembre 2010.BALADA TRISTE DE TROMPETA

Estreno: 17 Diciembre 2010.TRON: LEGAcyTítulo original: Tron: Legacy Dirección: Joseph Kosinski País: USA. Año: 2010.Género: Acción Interpretación: Jeff Bridges (Kevin Flynn), Garrett Hedlund (Sean Flynn), Olivia Wilde

Sinopsis “Tron: Legacy” es una aventura de alta tecnología en 3D que tiene lugar en un mundo digital. Un experto en tecnología de 27 años investiga la desaparición de su padre y se encuentra metido en el mismo mundo de programas violentos y juegos de lucha donde su padre ha estado viviendo los últimos 25 años.

Cartelera

Shakira

El p

oste

r d

e

42

Escapades

Siurana, és un petit poble situat a la comarca del Priorat, entre la Serra del Montsant i les

muntanyes de Prades. Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifi-ci d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte mu-sulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzi-llesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que repo-

sen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli ter-ritori sota dominació musulmana i situada estratègi-cament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una pri-mera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identi-fiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154.

Siurana

43

Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per ga-rantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cris-tianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El ca-vall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipi-tar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegu-des arreu del món. Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.

INSTAL·LAcIONSDisposa de dues cases rurals, un hotel-restaurant, un restaurant, un refugi del Centre Excursionista de Catalunya, un càmping-centre d’activitats d’escala-da i una agrobotiga.

com arribar

Podem arribar a Siurana des de Reus per la N-420 fins les Borges del Camp i per la C-242

fins a Cornudella de Montsant. Passada la pobla-ció, cal continuar per aquesta carretera direcció Ulldemolins. Poc després del poble, a la dreta, trobareu la cruïlla cap a Siurana. Des de La Granadella per la C-242, passant per Ulldemolins. Des de Falset  per la N-420 fins el Coll de la Teixeta i després per Porrera per la TP-7401. D’aquí a la Venta d’En Pubill per la TP-7402, continuant fins a Cornudella per la C-242.

44

46

48

5050

Tema del mes

Tema del mes

1 Els Reis d’Orient son un simbol mul-tirracial i mai han tingut problemas

per integrar treballadors extrangers.

2 Els Reis d’Orient son “fashion” to-tal; la seva elegancia vestint no ha

passat de moda en dos milenis.

3 Els Reis d’Orient van tenir un paper destacar al Nadal. El Pare Noël és va

apuntar a la “festa” molt temps després.

4 No és una questió de religió; si no existissin els Reis d’Orient, les va-

cances s’acabarien el 2 de gener.

5 Els Reis d’Orient son ecológics, utilitzen animals reals que amb les

seus fems contribueixen a fertilizar la ter-ra per on paseen (res de vehicles volant ni idiotades que no se les creu ningú).

6 Els Reis d’Orient generen un tou de llocs de treball entre patges,

carters reials i tota la gentada que va a la cabalgata.

7 Els Reis d’Orient fomenten la in-dustria del calçat i ensenyen als

nens que les botes s’han de netejar com a mínim un cop l’any.

8 Els Reis d’Orient no es tiren tres setmanes abans de Nadal fen so-

nar una estúpida campana a la porta dels centres comercials.

9 Els Reis d’Orient fomenten el treball en equip.

10 Els Reis d’Orient no s’han ve-nut a les multinacionals cedint

la seva imatge per fer anuncis de refresc.

11 Els Reis son d’Orient, bressol de la civilització i per tan d’una

elegancia gens decadent.

12 Els Reis d’Orient són dels po-quissims usuaris que mantenen

en peu la minería del carbó del Principat d’Asturies. No l’han canviat pel Gas Na-tural ni per ni per bombetes de colors.

13 No hi ha cap cas documentat de maltractament sicológic per

part dels Reis d’Orient cap els seus ca-mells, com podría ser obligar-los a posar-se un nas vermell o possant-els-hi noms tan ridículs com “Ballarí”, “Juguener”, etc.

14 Els Reis son d’Orient son agra-ïts, sempre es cruspeixen les

“xuxes” que els hi deixem al balcó.

15 Sense els Els Reis d’Orient no existiria el Tortell de Reis.

16 I per acabar, las Els Reis d’Ori-ent mai s’els representa deixant

anar un riure fals i estúpid.

16 RAONS PER TRIAR ALS REIS D’ORIENT EN COMPTES DEL PARE NOëL

51

Nou a Rubí

54

Agenda de Nadal TerrassaDIVENDRES, 7 DE DESEMBRE19H. LA SEU D’EGARAPlaça del Rector Homs, 1AcTE DE PRESENTAcIÓ DE LARESTAURAcIÓ DEL RETAULE PETRI DE L’ESGLÉSIA DE SANT PEREExplicació i Concert de músicamedieval

DISSABTE , 8 DE DESEMBRE19H. RAVAL DE MONTSERRATBALLADA NADALENcA DESARDANESCobla Ciutat de Terrassa

DIUMENGE, 26 DE DESEMBRE18H. ESTACIó DEL NORDARRIBADA DEL PATGE XIU-XIURecorregut fins el Raval de Montserrat

DILLUNS, 27 DE DESEMBRE16:30H. CASAL CíVIC DE CAN TUSELL, TARRAGONA, 101VISITA DEL PATGE XIU-XIU

DIMARTS, 28 DE DESEMBRE16:30H. MASIA FREIXA. PARC DE SANT JORDI.VISITA DEL PATGE XIU-XIU

17H. PLAçA VELLAFESTA DE LA LLUFA2on. cONcURS DE LLUFESEspectacle: ZUM

DIMECRES, 29 DE DESEMBRE16H. PARRòQUIA DE SANT CROSTòFOR. PL.CA N’ANGLADA, 31VISITA DEL PATGE XIU-XIU

DIJOUS, 30 DE DESEMBRE10:30H. HOSPITAL DE TERRASSAVISITA DEL PATGE XIU-XIU

11:15H. HOSPITAL UNIVERSITARIMúTUA DE TERRASSAVISITA DEL PATGE XIU-XIU

12H. FUPAR. CAMPIONES OLíMPIQUES, 36VISITA DEL PATGE XIU-XIU

16: 30H. CASAL CíVIC DE CAN PALET II. TúRIA, 3VISITA DEL PATGE XIU-XIU

DISSABTE, 1 DE GENER18H. CENTRE CULTURAL UNNIM. RAMBLA D’EGARA, 340ELS PASTORETS de Josep Mª Folch i Torres

18H. TEATRE ALEGRIA. GAUDí, 15cIRc D’HIVERNde Tub d’Assaig 7.70

18,30H. SALó JUGUEM. RECINTE FIRAL DE TERRASSA. PG. 22 DE LULIOL, 265VISITA DEL PATGE XIU-XIU

DIUMENGE, 2 DE GENER11H. CENTRE CULTURAL UNNIM. RAMBLA D’EGARA, 340ELS PASTORETS de Josep Mª Folch i Torres

16, 30H. PARC VALLèS. AV. TèXTIL, 47VISITA DEL PATGE XIU-XIU

18H. CENTRE CULTURAL UNNIM.RAMBLA D’EGARA, 340ELS PASTORETS de Josep Mª Folch i Torres

18h. Teatre Alegria. Gaudí, 15cIRc D’HIVERNde Tub d’Assaig 7.70

DILLUNS, 3 DE DESEMBRE10:45H. CANAL TERRASSA VALLèS. PL. FARINERA, 5VISITA DEL PATGE XIU-XIU

18:30H. CASAL CIVIC CAN BOADA. JOAN D’ÀUSTRIA, 11VISITA DEL PATGE XIU-XIU

DIMARTS, 4 DE GENER18:15h. Centre Cultural El Social. Font Vella, 40VISITA DEL PATGE XIU-XIU A TERRASSA I LEcTURA DE cONTES AL PATGE XIU-XIU

DIMECRES, 5 DE GENER11H. PLAçA VELLABALL DE REISBastoners de Terrassa

16H. PL. DEL ROC BLANCFESTA DE BENVINGUDA ALS REIS D’ORIENT

18:30H. RECORREGUT HABITUALCAVALCADA DE REIS

DIJOUS, 6 DE GENER18H. CENTRE CULTURAL UNNIM. RAMBLA D’EGARA, 340ELS PASTORETS de Josep Mª Folch i Torres

21H. TEATRE ALEGRIA. GAUDí, 15cIRc D’HIVERNde Tub d’Assaig 7.70

DIUMENGE, 9 DE GENER18H. CENTRE CULTURAL UNNIM. RAMBLA D’EGARA, 340ELS PASTORETS de Josep Mª Folch i Torres

18H. TEATRE ALEGRIA. GAUDí, 15cIRc D’HIVERNde Tub d’Assaig 7.70

55

Agenda de Nadal Rubí

INAUGURAcIÓNEXPOSIcIÓ DE NADALDIVENDRES 17 DE DéCEMBRE A LES 19.30H

cINEMA EN VO MILLENIUM 3 LA REINA DEL PALAU DELS CORRENTS D’AIRE

cAGA TIO DE LES cULTURESDISSABTE 18 DE DESEMBRE DE 2010 A LES 18.00HInauguración de l’exposició diurames de pessebres

cANTADA DE NADALESDIUMENGE 19 DE DESEMBRE DE 2010 A LES 13 H

QUINTO DE NADALDIUMENGE19 DE DESEMBRE DEL 2010 A LES 19 H.

+ INFORMAcIÓ A LA PAGINA WEB DE L’AyUNTAMENT DE rubi.www.rubi.cat

PESSEBRE A LA PLAçADEL 22 DE DESEMBRE DEL 2010 AL 6 DE GENER DEL 2011AcTIVITATS INFANTILS A L’ATENEU-JUGANTOTS27.28.30 DE DESEMBRE A LES 17 I 18 H

ELS PASTORETSDIUMENGE 2 DE GENER DEL 2011 A LES 18H

cARTER REIALDIMARTS 4 DE GENER DEL 2011 A LES 18H

cAVALcADE DE REIS DEL 2011 A LES 18.30H

LA MARATÓ DE cONTESDIUMENGE 16 DE GENER DEL 20011 A LES 11,30H

56

58

Tradicions de Nadal

TIó DE NADALEl Tió de Nadal (també anomenat simplement

Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.Se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicio-nal, al·lusiva d’aquesta circumstància:Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comen-cen amb aquests mots, on “caga” és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tra-dició.Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i

verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l’hora d’aconseguir menjar per al Tió.La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d’estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n’hi ha, ja no se’l posa a la llar de foc.Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes gros-sos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadu-res, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d’un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

59

60

Agenda CAET

EL REToRNESPECTACLE DE CIRCData: 25 i 26 desembre. 18hEspai: Teatre Alegria · Preu: 9 €

Només en quedan tres i han reprès el camí amb l’il·-lusió d’omplir-se les butxaques. Ara us presenten els seu nou espectacle compost per un encadenament de cascades, salts, acrobàcies, força i elasticitat, barrejat tot amb un humor que a ells mateixos els sorprèn.Els Zindare presenten el seu nou espectacle, inèdit, totalmente concebut per Internet. Avui, senyores i senyors, els Zindare passaran del virtual al real.

creació artística col·lectiva:Daniel Pèan (Pépé), André Madrignac (Dédé), Emma Assaud, Xavier Martin i Miner Montell

Director: Xavier Martin

Amb: André Madrignac, Emma Assaud i Miner Montell

Escenografia col·lectiva: André Madrignac (Dédé), Daniel Pèan (Pépé), Xavier Martin i Emma Assaud

ESTRENACiRC D’HiVERNESPECTACLE DE CIRCData: 1, 2 i 9 gener. 18h8 gener 18h i 21hEspai: Teatre AlegriaPreu: 9 €

Un any més, l’Associació de circ Tub d’Assaig 7.70 us convida a gaudir del món del circ, on el ‘més di-fícil encara’ és el protagonista d’un espectacle ple de sorpreses. amb la màgia del clown, l’agilitat acro-bàtica, les filigranes malabarístiques i els sons enci-sadors de la música en directe, us animen a entrar a un univers paral·lel, on el protagonista és el circ. Espectacle multidisciplinari per a grans i petits.

Una producció del Centre d’Arts Escèniques de Ter-rassa i Tub d’Assaig 7.70

62

Fira de Nadal Rubí

DE L’11 AL 26 DE DESEMBREINAUGURAcIÓ OFIcIAL DISSABTE, 11 A LES 18H.

DISSABTE, 11Taller de decoració de boles de NadalMoments màgicscharlie Mag

DIUMENGE, 1211h. Taller titelles de Nadal17h.Taller d’imants de neveraXarivariTeatre Mòbil

DILLUNS, 13Taller de decoració d’espelmesHi havia una vegada una cançócia. Ja hi som dos

DIMARTS, 14Taller de puzzles de NadalUn Nadal com…calLa Roda Produccions

DIMEcRES, 15Jocs gegantsLa balena ElenaTitelles Babi

DIJOUS, 16Taller titelles de mitjóDanses i cançons,espectacle d’animacióMiqui Giménez

DIVENDRES, 17Taller de construcció del tió de Nadalcontes de Nadal de les G. Baldufacia. Tanaka a Teatre

22h. concert Gospel Vallès

DISSABTE, 18D’11 a 12,30h. Mostra de col.leccionismeOrg. Amics del Col.leccionisme de Rubí

D’11 a 14.30h. i de 17 a 21h. Fira d’ArtOrg. Associació Sant Galderich

18h. Taller infantil

19h. 9ª Edició cagatió de les culturesOrg. Associació Uruaguaiocatalana Los Botijas

21.30h. Espectacle musicalAcústic Broadway

DIUMENGE, 19D’11 a 14.30h. i de 17 a 21h. Fira d’Art

13h. concert de NadalesCoral de l’Escola de MúsicaCoral de l’Esglèsia EvangèlicaObrador Coral de RubíConturbat meOrg. Associació Sant Galderich

18h. Màgia itinerantJusto Thaus

DILLUNS, 20ApilablocksEscudella de contes Rosa Fité

DIMARTS, 21Raller de màgiaUtòpicMàgic cambras

DIMEcRES, 22Taller de titelles de culleraMimixcia. Katraska

DIJOUS, 23Taller de cuinetescacau de contescia. de Parranda

DIVENDRES, 24Taller de globoflèxiaEl conte de la lleteracia. Xip-Xap

DIUMENGE, 26Taller de decoració de llapisEl gall Frederic i la gallina caterinacia. Pengim-penjam diumenge

*Tots els tallers és faran a les 17h exceptuan el dissabte 12 que es farà a les 11h.

*Tots els espectacles es faran a les 18h.

63

Humor

64

Tradicions de Nadal

L’ARBRE DE NADALL’arbre de Nadal és un objecte de decoració

típica del Nadal. Sol ser una conífera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums, figuretes i llaços.Quan els primers cristians varen arribar al nord d’Europa, van descobrir que els bàrbars celebra-ven l’aniversari d’un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cris-tià. Aquest arbre simbolitzava l’arbre de l’Uni-vers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels més fondes estaven els in-ferns. Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.Sant Bonifaci, evangelitzador ale-many, davant la mirada dels ger-mans, agafà una destral i tallà l’arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va planta un pi, símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà amb pomes i es-pelmes; les pomes simbo-litzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes re-presentaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme

va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.L’arbre mateix recorda l’arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d’on va venir el pecat original; i per tant recorda que Je-sucrist va venir a ser el Messies promés per la re-conciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser

generalment una conífera), representa la Santís-sima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes

de Déu als homes, mentre que l’estrella re-presenta la de Betlem. Ja que l’arbre deu

ser perenne, representa la vida eterna.L’arbre mateix recorda a l’arbre del Para-

dís dels fruits del qual van menjar Adam i Eva, i d’on va sorgir el pecat origi-

nal; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promés

per a la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser

generalment una conífera), representa a la Santíssima

Trinitat. Els adorns simbo-litzen els dons de Déu

als homes, mentre que l’estrella representa

a la de Betlem. Ja que l’arbre ha de

ser perenne, re-presenta a la

vida eterna.

66

68

70

EL PESSEBRE

El pessebre és la representació a la llar del nai-xement del nen Jesús construïda amb molsa,

troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural que es realitza per les festes de Na-dal. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. El seu ori-gen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar.A la societat tradicional catalana el pessebre era re-presentatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l’arbre de Nadal fos introduït.

HISTÒRIAL’origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les cata-cumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen.La primera representació catalana apareix a comen-çaments del segle IV a la catedral de Barcelona.

També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen au-tonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’As-sís va fer una representació del naixement al voltant d’una menjadora d’animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l’origen del pes-sebre.Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicio-nals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixe-ment es va fer a Praga l’any 1562.A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables es-cultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitja-na i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteri-orment servirien com a model per a altres represen-tacions. Una particularitat del pessebre de Catalu-nya i al País Valencià és la figura del Caganer.

Tradicions de Nadal

71

72

74