OCTUBRE 2010 · NÚM. 01 TERRASSA · RUBÍ · MATADEPERA

2

3

44

S U M A R iOCTUBRE 2010 · NÚM. 01 TERRASSA · RUBÍ · MATADEPERA

Llocs Infoguia: NIF 45486689A Disseny gràfi c: Equip Propi Equip comercial: Equip propi Ofi cines centrals: C. Sant Pau, 5 / Terrassa Impressió: Sanvergrafi c, Servicios Gràfi cos Integrales Dipósit Legal: B39605-2010LLOCS no es fa responsable de la opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de LLOCS.

11 LA CRISI: Einstein

NOU A RUBÍ: Sant Jordi Park14

EDITORIAL

ha nascut Llocs! Som una publicació que neix del fruit de la evolució, fruit de l’aprenentatge i fruit

de l’esforç d’una colla d’amics tossuts i convençuts de que el que fan ho fan bé.És per això que la infoguia que tens a les teves mans, vol ser una eina actual i pràctica per donar a conèixer els millors establiments gastronòmics, co-mercials i d’oci de la teva ciutat.inspirada en les darreres tendències, Llocs t’oferi-ra, mes a mes, tot el nou, diferent i destacable dels nostres carrers envoltat d’una informació pràctica i simpàtica.Esperem que us agradi i que Llocs ben aviat formi part del paisatge de la teva ciutat.

L’equip de Llocs.

AGENDA TERRASSA16

50è ANIVERSARI PENYA BLAUGRANA RAMÓN

18

ESCAPADA: Puig-Cerdà i la Cerdanya20/21

ESTRENES DEL MES24

EL POSTER DE LLOCS30/31

L’ACUDIT40

51 TEMA DEL MES

6

77

8

99

10

Reflexions

LA CRISIFilosofia d’un geni

No hem de pretendre que les coses canviïn si seguim fent el mateix.

La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca.

És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.

Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar “superat”.

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als pro-

blemes que a les solucions.

La veritable crisi és la crisi de la incompetència.

L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i solucions.

Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia.

Sense crisi no hi ha mèrits.

És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.

En comptes d’això treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora que és la tragèdia

de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein (1879 - 1955)

11

12

1313

1414

15

16

Agenda Terrassa

LA MAJORIA DELS SUÏCIDISSÓN EN DIUMENGED’ANNA BURZYNSKA[ TEMPORADA DE TEATRE 2010 - 2011 ]Dissabte, 16 d’octubre9 del vespreDiumenge, 17 d’octubre6 de la tardaUNA PRODUCCIÓ DEL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA I LA TROCATeatre AlegriaGaudí, 15Tel: 937 832 711Organitza: Ajuntament de Terrassa - Cultura i CAETPreu:14 euros

LA IDEA D’EUROPA, DE GEORGE STEINER[ TEMPORADA DE TEATRE 2010 - 2011 ] Divendres, 22 d’octubre10 de la nitUNA PRODUCCIÓ DEL CENTRE D’ARTS ESCÈNI-QUES DE TERRASSA I INÚTILS PRODUCCIONSSala Maria PlansGaudí, 11Tel: 937 887 440Organiza: Ajuntament de Terrassa - Cultura i CAETPreu:10 euros

OJOS VERDES. MIGUEL DE MOLINA IN MEMORIAM,DE MARC VILAVELLA[ TEMPORADA DE TEATRE 2010 - 2011 ]Dissabte, 23 d’octubre9 del vespreDiumenge, 24 d’octubre2/4 de 7 de la tardaTeatre AlegriaGaudí, 15Tel: 937 832 711Organiza: Ajuntament de Terrassa - Cultura i CAETPreu: 14 euros

NEGRET DE GUINEA. SOBRE LA VIDA I OBRA D’EN GUILLEM D’EFAK, DE JOAN FULLANA[ L’INSTITUT PROPOSA 2010-2011 ]Divendres, 29 d’octubre10 de la nitDissabte, 30 d’octubre10 de la nitDiumenge, 31 d’octubre2/4 de 7 de la tardaDIRECCIÓ: XAVIER MARTÍNEZ COMPANYIA CORCADA TEATRESala Maria PlansGaudí, 11Tel: 937 887 440Organiza: Institut del Teatre (ESTAE) - Centre del Vallès

CALÍGULAD’ALBERT CAMÚSDissabte, 30 d’octubre10 de la nitDiumenge, 31 d’octubre6 de la tardaGRUP DE TEATRE D’AMICSDE LES ARTS I JOVENTUTS MUSICALSAmics de les ArtsTeatre, 2Tel: 937 859 231

1717

18

Noticies

50è aniversari de la Penya Blaugrana Ramón LlorensRubí va quedar vestit de blaugrana!

El passat diumenge dia 29, es va viure a Rubí una gran celebració blaugrana que va comptar amb

la destacada presència del president del FCB San-dro Rosell i de l’alcaldessa de Rubí, Carme García.

Els actes van començar dijous amb un sentit home-natge a les víctimes que van perdre la vida en l’ac-cident de tràfi c que va patir l’autobús de la penya blaugrana quan es disposaven a assistir a la Final de la Copa del Rei a Madrid l’any 1984. En aquest acte, el president de la penya i Jordi Quintas van dedicar unes emotives paraules als familiars i amics de les víctimes que hi van assistir.

Diumenge següent, van tindre lloc diversos actes multitudinaris. Sandro Rosell, va visitar en primer lloc, els jugadors del futbol base de la Penya Blau-grana Ramón Llorens. Paral·lelament, al centre de Rubí, s’estava celebrant una cercavila que va comptar amb la participació d’entitats locals com els castellers, els diables de Rubí o els Trabucaires, que van desfi lar des de la rambla del Ferrocarril fi ns a la plaça Catalunya.

Posteriorment, el nou president del Barcelona va in-augurar a la plaça Montserrat Roig, el nou local de la Penya, on va ser rebut entre aplaudiments pels culers i on va signar nombrosos autògrafs. Per fi nalitzar la jornada, es va celebrar un dinar on hi van assistir unes 160 persones a la Masia Mas Janer. Aquesta celebració, va comptar de nou, amb la pre-sència de Sandro Rosell, Ton vàzquez, el president de la penya blaugrana, acompanyat per directius de la penya, l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals i l’antic porter del Barça Pere valentí Mora.

Durant el banquet, es va fer un repàs a la història de la Penya i als membres que l’havien integrat i es va fer un recordatori al seu fundador, Ramón Llorens. Rosell per la seva part, va mostrar la seva admiració per tot el que la penya havia creat i li va donar ànims per que continués amb aquesta força durant molts anys més.

1919

20

Escapades

El paisatge de la Cerdanya és realment únic gràcies a la combinació de l’alta muntanya amb una plana on aquesta comarca discorre

entre els Pirineus i els PrePirineus, d’aquesta forma, podem apreciar grans becs catalans com el Cadi o el Puigmal en la part sud de la Cerdanya mentre que en el seu extrem nord trobem cotes de major altura que formen una frontera natural amb els nostres ve-ïns francesos i de la Catalunya Nord.La Cerdanya és una comarca singular, per la seva ge-ografia, que combina un altiplà tancat pels Pirineus i els PrePirineus; però també per la seva proximitat amb França i Andorra, que la converteix en una pri-vilegiada terra de passada. Gràcies a això, la Cer-danya és una zona molt rica, tant a nivell econòmic com cultural. Els pobles que la formen s’han conver-tit en refugi de cap de setmana de molts barcelonins i francesos que aprofiten la poca distancia que hi ha amb les pistes d’esquí al hivern i la suavitat dels es-tius ceretans. D’aquesta forma, localitats com Alp, Bellver de Cerdanya o la pròpia capital de la comar-ca, Puigcerdà, han experimentat en els últims anys, un creixement immobiliari extraordinari que sembla no tenir fi per moltes crisis del sector que apareguin en l’horitzó. Les principals estacions d’esquí de la Cerdanya són les de la Molina, la Masella i la de Lles de Cerdanya.

Puigcerdà, una dinàmica capital amb historiaLa capital de la comarca és Puigcerdà, una localitat d’una bellesa extraordinària tant pel seu patrimoni arquitectònic com pel paisatge que li envolta. Ofici-alment la vila es funda en l’any 1117 i des dels seus orígens, ha estat el motor de tota la Plana de Cer-

Puigcerdà i la Cerdanya

21

danya. El Puigcerdà actual és un poble a lloms d’un pujol situat entre el Puigmal i Bourg-Madame. Per aquesta raó, l’orografia del poble és completament irregular, encara que trobem el centre del poble en el punt mes alt d’aquest. Puigcerdà s’ha convertit en un punt de trobada per a la classe mitja alta de Barcelona i Girona que ha comprat en les proximitats del poble la seva sego-

na residència. Una bona prova d’això és la prolife-ració de botigues de moda i complements de les signatures mes reconegudes. El mateix succeeix amb la seva oferta gastronòmica, de molta quali-tat, i les instal·lacions hoteleres de la ciutat, entre les quals cap destacar el club de golf de la Cerda-nya, una exclusiva i elitista instal·lació considerada entre les millors del país.

Paisatge i naturalesaTOT i QUE A LA COMARCA PODEM TROBAR UNA

PRESSió iMMOBiLiàRiA CONSiDERABLE QUE hA

REDUïT ELS ESPAiS NATURALS vERGES, LA NATU-

RALESA AQUESTA CONSTANTMENT EN CONTAC-

TE AMB EL viSiTANT.

Tant si es practiquen esports d’hivern com l’esquí alpí o l’esquí de fons, com si es

tracta d’una visita ràpida a la comarca, és fàcil veure des del mateix cotxe o el tren, vaques o cavalls pasturant plàcidament en terrenys per-fectament ordenats per al cultiu o l’explotació ramadera. Però si volem un major contacte amb la mare naturalesa, trobarem molt satisfacto-ri visitar algun dels parcs naturals propers a la comarca com el Parc Natural del Cadí Moixe-ró, o simplement, realitzar una suau ascensió al Puigmal.

Als Peus dels Pirineus trobem

lA CerdAnyA, una de les comarques

amb major creixement urbanístic dels

últims anys gràcies a l’extraordinària

bellesa d’aquests paratges i una rica

oferta en oci i esportts de muntanya,

oberta a tota la família.

2222

2323

LOS OJOS DE JULIA

STONE

GRU: MI VILLANO FAVORITO

Estreno: 22 Octubre 2010.

Estreno: 29 Octubre 2010.

Estreno: 8 Octubre 2010.

Título original: Despicable me Dirección: Chris Renaud y Pierre Coffi n Género: Anima-ción, comedia, familiar Doblaje: Florentino Fernandez (Gru)

SinopsisEn una alegre urbanización sobresale una casa negra con el césped amarillento. Los vecinos ignoran que debajo de la vivienda hay un enorme escondite secreto. Allí está Gru, rodeado por un pequeño ejército de lacayos, planeando el mayor robo de toda la historia: hacerse con la Luna. Un día se topa con tres niñas huérfanas que ven algo inaudito en este oscuro personaje: un padre en potencia.

Dirección: Guillem Morales Género: Thriller, suspense Interpretación: Belén Rueda (Julia), Lluís homar (isaac)

SinopsisBelén Rueda da vida a Julia, una joven que padece una enfermedad degenerativa de la vista y que está perdiendo visión progresivamente. Cuando su hermana gemela, Sara, ciega a causa de la misma enfermedad, aparece ahorcada en su casa, Julia se niega a aceptar que se trata de un suicidio y decide investigar el suceso. Julia irá adentrándose cada vez más en un mundo de oscuridad.

Dirección: John Curran Género: Drama, thriller Interpretación: Milla Jovovich, Robert De Niro, Edward Norton.

SinopsisDe Niro interpretará a un agente correccional que es seducido por la esposa de Norton en la fi cción, siendo este último un pirómano convicto que está a punto de conseguir la libertad condicional.

Título original: Let me in Dirección: Matt Reeves Género: Drama, fantástico, terror Interpretación: Chloe Moretz (Eli), Kodi Smit-McPhee (Owen), Richard Jenkins (padre)

SinopsisBasada en la novela “Déjame entrar” de John Ajvide Lindqvist, cuenta la historia de Oskar, un niño solitario e introvertido cuya vida cambia cuando conoce a Eli, su nueva vecina. Eli es una extraña y misteriosa niña que sólo sale por las noches. Comienzan a sucederse una serie de macabros asesinatos en la ciudad que hacen pensar a la policía en la presencia de un asesino. Pero las apariencias siempre engañan…

Estreno: 22 Octubre 2010.DÉJAME ENTRAR

Estreno: 15 Octubre 2010.LA RED SOCIALTítulo original: The Social Network Dirección: David Fincher. País: USA. Año: 2010.Género: Drama Interpretación: Jesse Eisenberg (Mark Zuckerberg), Justin Timberlake (Sean Parker), Rooney Mara (Erica)

SinopsisEste fi lm explora el momento de la invención de Facebook, el fenómeno social más revolucionario del nuevo siglo. En el ojo del huracán se encuentran Mark Zuckerberg, el brillante alumno de harvard que concibió una página web que parece haber redefi nido nuestro tejido social de la noche a la mañana.

Cartelera

2525

2626

2727

2828

2929

El p

oste

r d

e

3333

3434

3535

36

Agenda Rubí

RUBÍ. L’EVOLUCIÓ D’UN POBLE EXPOSICIÓ PERMANENT

Amb aquesta exposició volem plantejar un viatge enrere en el temps, partint des de la nostra realitat més propera, fins a arribar a conèixer les diferents aportacions culturals de cadascun dels pobladors que s’han anat establint al llarg de la història al territori que és l’actual ciutat de Rubí.

Data:del 2 de desembre del 2009 al 31 de desembre del 2012 cada dimarts, dimecres, dijous i divendres de les 16 a les 20 h. Lloc:Museu Municipal. El Castell Ecomuseu UrbàC/ del Castell, 35

OBSERVAR I MIRARDibuixos i gravats de Joaquim ConcaData: del 10 de setembre al 31 de desembre del 2010Lloc: Biblioteca Municipal Mestre Martí TaulerC/ Aribau, 5

L‘EUROPA FA 1 MILIÓ D’ANYS EXPOSICIÓ AL MUSEU MUNICIPAL

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i d’altres habitants de la sabana sempre sota l’atenda mirada de carronyai-res com les antigues hienes o el primer europeu: l’avantpassat de l’Homo antecessor. Aquesta és la fauna que hi havia a la Península ibèrica ara fa un milió d’anys. Un ecosistema similar al de les saba-nes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits.

La mostra ha estat produïda per l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ci-encia y la Tecnología (FECYT).Data: del 23 de setembre al 19 de desembre del 2010Lloc:Museu Municipal. El Castell Ecomuseu UrbàC/ del Castell, 35

BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 2010La Biennal d’Art Contemporani Català és una bi-ennal d’art d’ampli prestigi avui reconegut al país, sorgida de la seva activa societat civil, que ha acon-seguit implicar-hi diferents administracions públi-ques i privades. En aquesta nova edició, la Biennal serà fidel reflex del que és el país i els seus artistes, ja que s’intentarà que els que siguin seleccionats representin l’art que es fa a tot el territori.

Amb les obres seleccionades pel jurat es realitza una exposició itinerant per Catalunya i el Principat d’An-dorra, que arribarà a la nostra ciutat a l’octubre.Data:del 7 d’octubre al 31 d’octubre del 2010Lloc:Antiga Estació-Sala d’ExposicionsC/ Josep Serra, s/n

37

38

3939

40

humor

4141

42

43

44

4545

46

4747

48

49

gastronomia

salutestètica

humor

oci

comerç

motor

serveis

llar

viatges

cinema

concerts

TOT HO TROBARÀS A

T E R R A S S A · R U B Í · M ATA D E P E R A

L’ I N F O G U I A

50

Tema del mes

INCREÍBLE PERÒ CERT!explicació d’un paleta gallec a la companyia asse-guradora que no entenia, degut a la naturalesa de les seves lesions, com havia pogut passar l’acci-dent. Aquest és un cas real. la transcripció es va agafar d’una còpia d’arxiu de l’asseguradora. el cas fou jutjat pel tribunal de Primera instància de Pon-tevedra, espanya.

Excel·lentíssims Senyors:

En resposta a la seva petició d’informacions ad-dicionals declaro: en el punt número 1 sobre la

meva participació en els esdeveniments, vaig dir: “intentant fer la meva feina i sense ajuda”, com la causa del meu accident. Em demanen a la seva carta que faci una declaració més detallada, pel que espe-ro que el que segueix aclari d’una vegada per totes els seus dubtes.

Sóc paleta des de fa 10 anys. El dia de l’accident es-tava treballant sense ajuda, posant totxos a una pa-red del sisè pis de l’edifici en construcció d’aquesta ciutat. Un cop acabada la meva feina, em vaig ado-nar que havien sobrat aproximadament 250 quilos de totxos. En comptes de carregar-los a mà fins a la planta baixa, vaig prendre la decisió de posar-los dins d’una bota i baixar-los amb l’ajut d’una politja que casualment estava fixada a una biga del sostre del sisè pis.vaig baixar fins a la planta baixa, on vaig lligar la bota amb una corda, i amb l’ajuda de la politja, la vaig fer pujar fins a la sisena planta, lligant l’extrem de la corda a una columna de la planta baixa. Llavors vaig pujar i vaig col.locar els totxos dins de la bota. Tot seguit vaig baixar a la planta baixa, vaig deslligar la corda i la vaig agafar molt fort per així aconseguir fer baixar suaument els 250 Quilos de totxos (haig d’indicar que el meu pes corporal és de 80 Quilos). Sobtadament els meus peus es van separar del ter-ra i vaig començar a pujar molt depresa, arrossegat per la corda. De l’ensurt, irreflexivament encara m’hi vaig agafar més fort mentre pujava a gran velocitat.Quan anava pel tercer pis em vaig trobar amb la bota que baixava mes o menys a la mateixa velocitat que jo pujava, i em va ser impossible evitar la topa-da. Crec que va ser en aquell moment quan es va produir la fractura de crani.vaig continuar pujant fins que els meus dits van quedar enganxats dins la politja, la qual cosa va

provocar l’aturada de la meva ascensió i també la trencadissa múltiple dels dits i el canell. En aquest punt, tot i el terrible mal que em feia vaig continuar agafat a la corda. En aquell moment la bota es va estavellar contra el terra, i tots els totxos van quedar escampats.Sense totxos a dins, el barril pesava aproximada-ment 25 quilos. Degut a un simple principi físic vaig comença a baixar ràpidament cap a la planta baixa. A mig camí em vaig tornar a trobar el que quedava de bota que pujava. Amb l’impacte que va tenir lloc estic gairebé segur que hem vaig produir les frac-tures de turmells i del nas. Aquesta topada, per la meva sort va reduir la velocitat de la meva caiguda, de forma que quan vaig aterrar sobre la muntanya de totxos només em vaig trencar tres vertebres.Això no és tot: em sap greu informar que, quan em vaig veure estès damunt dels totxos, amb uns dolors insuportables, sense poder moure’m i veient a sobre meu la bota, vaig perdre l’enteniment i vaig deixar anar la corda. Degut a que la bota pesava mes que la corda, aquest va baixar ràpidament ensopegant amb les meves cames, la qual cosa em va provocar el trencament de les dues tíbies.Espero que els hi hagi aclarit definitivament les cau-ses i desenvolupament dels esdeveniments, m’aco-miado atentament.

52

5353

5454

5555

56

5757

5858

5959

6060