L’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT, FIL PER RANDA · amb una atmosfera emocional carregada de determinació i alhora esfereïda per la naturalesa repressiva de l’estat espan-yol. Qualsevol

DISSABTE 2 - DIUMENGE 3 DESEMBRE 2017

EDICI CAP DE SETMANA

Fires: El Mercat de Nadal del Llibre a Barcelona Cultura popular: Festivitas Bestiarum a Reus Exposicions: Palau i Fabre al Palau Robert

D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTS ESCNIQUESGASTRONOMIA / LL IBRES / MSICA

CULTURA POPULARCINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS

FIRES I MERCATS

La pluralitat dels mitjans catalans: un assetjament ms ideolgic que real

Com afectaran els robots la nostra vida quotidiana?

ENTREVISTA JENN DIAZ ERC

Des del punt de vista internacional, el 21-D funcionar com un referndum

LOCUPACI DE LA GENERALITAT, FIL PER RANDA

2vilaweb.cat2 i 3 desembre 2017 S I G N AT U R E S V E U S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

SIXENA PEDRA DE TOCMERC IBARZ

Ha canviat de banda, el procs? Aix sembla. El procs que ara cal seguir de prop s el de recentralitzaci extrema de lestat espanyol, de lEspanya de les autonomies, del caf per a tothom. Mireu el cas Sixena.

El que sigui que passi a Catalunya a partir del 21 de des-embre no ser el procs que hem conegut en els ltims cinc anys sin tota una altra cosa. Mentrestant, des de fa un mes, amb el govern i el parlament clausurats i Snchez i Cuixart empresonats durant fora dies ms, ai, qui porta la batuta s el govern central. I Sixena ns lindici i el smptoma del que pot passar, del que ja est succeint.

LES COSES VAN TAN DE PRESSA aquests dies que no hi vull pensar, si les peces conservades fins ara al museu de Lleida shan traslladat a Osca quan aquestes ratlles es publiquin. El punt s un altre: on anirien? Al museu de Barbastre? I si aix fos, on?, als magatzems? Anirien al monestir de Sixena, que no t condicions? Potser a algun museu de la capital mateixa? No sen diu res, daix. I mira que el trasllat podria ser aquest dia 11 mateix. En fi, sn incgnites dun cas que saprofita del 155 per tirar milles.

MAIL OBERT 1/2

Lart de lantiga dicesi sembla noms una arma electoral en aquests comicis impulsats i dominats pel 155

Algunes de les peces provinents del monestir de Sixena exposades al Museu de Lleida. ACN

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?text=%27Sixena%20pedra%20de%20toc%27%20Mail%20Obert%20de%20Merc%C3%A8%20Ibarz%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fsixena-pedra-de-toc-opinio-merce-ibarz%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/sixena-pedra-de-toc-opinio-merce-ibarz/https://www.vilaweb.cat/noticies/sixena-pedra-de-toc-opinio-merce-ibarz/


MAIL OBERT 2/2

Penso ms aviat en all de qu no parlem. Dos aspectes substancials que en realitat es redueixen a un: ens importa, veritablement, lart de Sixena?

Anem al primer aspecte. De moment Sixena s una arma electoral i prou. Ho podem veure als mitjans. Sobre les deci-sions drstiques del 155 respecte daquesta histria, noms es demana lopini als partits poltics. No li importa, al mn cultural? Perqu si aix s, si noms forma part del combat electoral, pleguem. Reconeguem de forma neta que noms interessa com a pedra per a llanar contra ladversari i se-guir-nos mantenint en el paper de vctimes, pobres de nosal-tres que hem conservat aquest art i no ens donen ni les grcies.

Laltre aspecte s que Sixena porta cua. Ja shan comenat a alar les veus que reclamen el retorn a larxiu de Salamanca de la documentaci catalana histrica que tant ha costat de recuperar. Sn qestions de la memria collectiva que es poden trastocar molt i molt. Si, com pareix, noms importen des del punt de vista de la brega poltica, malament rai.

Fet i fet, lafer Sixena sassembla molt al 155. Potser per aix shan posat en marxa lun i laltre a la vegada. El 155 s leina ms decisiva, ara, de la recentralitzaci de lestat espanyol comenada fa temps, en lpoca ja dAznar i el naixement de Ciutadans a Catalunya contra lescola. Fa temps que passa, s que ara el procs sha tret la mscara del tot. Les veus que sostenen que el 155 s inconstitucional, com sovint explica aqu el director Partal, no tenen de moment gaire ress. Veurem qu passa ara amb el recurs de Podem al congrs de diputats en aquesta direcci. Sixena sassembla al 155 perqu tamb tracta destablir jurisprudncia. I pot establir-ne, i tant que s.

La pregunta llavors ser: lestat espanyol est disposat a considerar les reclamacions als seus museus que li poden arribar segons com acabi el cas Sixena? Lestat espanyol tamb s part del patronat del MNAC. Amb el 155, ha deixat de donar suport al recurs del museu contra el trasllat de les obres conservades a Lleida. Aquest s el canvi substancial del ministeri. De moment, el ministeri no parla del trasllat dels murals conservats a Montjuc. Ho veurem? Qu far a partir dara, lestat? Si el 155 ha obert la capsa de pandora territorial, Sixena tamb ho pot fer en el seu ram.

En suma, que en aquesta histria no shi val a badar. Potser que tinguem clar si lart de Sixena ens importa o no: desprs de les obres del museu de Lleida pot venir la reclamaci dels murals conservats al MNAC, que seria una desgrcia cultural arrencar i que vs a saber com es conservarien a Sixena. Si no ens importa, deixem-ho crrer; per llavors no fem comdia,no ho plorem com si fos dimportncia cabdal, si us plau.

On anirien? Al museu de Barbastre? I si aix fos, on?, als magatzems? Anirien al monestir de Sixena, que no t condicions?

Lafer Sixena sassembla molt al 155. Potser per aix shan posat en marxa lun i laltre a la vegada

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?text=%27Sixena%20pedra%20de%20toc%27%20Mail%20Obert%20de%20Merc%C3%A8%20Ibarz%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fsixena-pedra-de-toc-opinio-merce-ibarz%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/sixena-pedra-de-toc-opinio-merce-ibarz/https://www.vilaweb.cat/noticies/sixena-pedra-de-toc-opinio-merce-ibarz/


TOT EL PODER PER ALS CDRXAVIER DEZ

Com succeeix en tots els moments revolucionaris, la situaci del nostre pas es caracteritza per una gran confusi en qu la multiplicaci de subjectivitats im-pedeix de llegir amb un mnim dobjectivitat qualsevol que pretengui una mirada distanciada dels fets. Potser

all ms evident s que vivim en una superposici de legiti-mitats entre un govern legtim, una part del qual s a la pres i laltra a lexili, que emana del mandat electoral del 2015 i del parlament, confrontat a la usurpaci dictada per lestat espanyol a partir duna interpretaci esbiaixada de larticle 155. Aquest intervenci respon a la deliberada voluntat davortar un moviment democrtic que qestiona la continutat no tant del rgim del 78 com de lherncia franquista. Aquesta nova situaci, que t la seva falla tectnica en la declaraci de la Repblica, seguida duna usurpaci per la fora i la versem-blana de ls de la violncia al llarg del 27 doctubre, ha fet que vivim en uns llimbs poltics que tenen un nou punt calent en la cita a les urnes del 21 de desembre. Mentrestant, som en un moment dincertesa, en qu les institucions prpies sn

El protagonisme lha de tenir la gent autoorganitzada, especialment en lespai pblic, al carrer, i tamb a les institucions

OPINI CONTUNDENT 1/4

Durant les jornades de vaga general, el paper dels CDR a lhora dorganitzar les mobilitzacions va ser clau. ALBERT SALAM

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?text=%27Tot%20el%20poder%20per%20als%20CDR%27%20Opini%C3%B3%20Contundent%20de%20Xavier%20D%C3%ADez%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Ftot-el-poder-per-als-cdr-opinio-xavier-diez%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/tot-el-poder-per-als-cdr-opinio-xavier-diez/https://www.vilaweb.cat/noticies/tot-el-poder-per-als-cdr-opinio-xavier-diez/


intervingudes per una potncia estrangera, una bona part dels partits poltics i les entitats cviques (ANC i mnium) es troben desconcertades, i saplica al pas una repressi qudruple: la policaca, la judicial, la paramilitar (a cpia dultres que assu-meixen el rol de la privatitzaci de la violncia) i la meditica.

En aquestes coordenades, la societat civil, que ja porta una dinmica danys dautogesti de les lluites i resistncies, ha anat reinventant les respostes a lerdoganitzaci dEspanya. De fet, si fem una mica de memria, a partir del moment en qu el referndum dautodeterminaci va anar prenent forma al setembre, i lestat espanyol va respondre a cpia de prohi-bicions i de lenviament de les forces repressives a perseguir urnes i butlletes i a tancar webs, la ciutadania, ms enll de la condici independentista, ja es va autoorganitzar per pen-jar cartells, imprimir butlletes electorals o participar en una xarxa clandestina dimportaci i custdia de material electoral duna manera prou exitosa. Un dels moments culminants fou la defensa dels collegis electorals de la pretensi, per part de fiscals i gurdies civils, devitar-ne lobertura en la jornada de l1 doctubre. Precisament aquest episodi va precipitar la creaci dels Comits de Defensa del Referndum, que en certa mesura van suplir, amb fora eficcia, les carncies de les institucions catalanes encarregades de lorganitzaci.

La brutal repressi del referndum de l1 doctubre va causar un impacte moral que va fer augmentar el grau de determina-ci de les persones i les agregacions ciutadanes ms o menys espontnies fins al punt que va fer fracassar la intenci de lestat espanyol de desmantellar la votaci. Malgrat la retrica propagandista, mai la monarquia ni el rgim no havien sofert una derrota al carrer tan dolorosa, cosa que explica la dura reacci del monarca i lestablishment. Malgrat la violncia, compartida de manera rpida a les xarxes socials, i mostrada al mn com el veritable rostre de la Marca Espanya, una bona part del pas, sovint amb escasses inclinacions independen-tistes, va anar a votar i va desafiar un rgim que, literalment, havia embogit, entre la indiferncia (o lhostilitat) cmplice duna part de la societat espanyola i lestupor i la covardia de les institucions europees.

Lestranya jornada del dia 3 doctubre, una vaga general re-convertida en una aturada de pas, va ser un moment intens, amb una atmosfera emocional carregada de determinaci i alhora esfereda per la naturalesa repressiva de lestat espan-yol. Qualsevol testimoni presencial haur constatat que no hi ha referents del grau de paralitzaci del pas decidit a fer una ruptura ms enll del debat independentista. La ruptura, sens dubte, va ser total respecte del passat, la monarquia i lordre derivat de la continutat de la dictadura que els seus defensors intenten transvestir de constitucionalisme. s en aquesta confluncia de forces, on no hi manquen aquells elements que van estirar lorganitzaci del moviment independentista (les

La societat civil ha anat reinventant les respostes a lerdoganitzaci dEspanya

El 3-O va ser un moment intens, amb una atmosfera emocional carregada de determinaci i alhora esfereda per la naturalesa repressiva de lestat espanyol




entitats sobiranistes i les formes innovadores de participaci poltica de les CUP, a banda duna certa espontanetat de poble i de barri) que els CDR van bescanviar la erra de referndum per la erra de repblica. Aix, mentre es va succeint lonada repressiva oficial (la de la Policia Nacional i la Gurdia Civil, i les dels sectors ms extrems de la judicatura) i loficiosa (els grups de paramilitars, disfressats dultres, atiats des de les entitats unionistes, amb la propaganda dels mitjans de comu-nicaci estatals), els CDR van articulant la resistncia a cpia de mobilitzacions i capacitat dorganitzar respostes i modular estratgies en funci de lescenari. Les primeres detencions, els primers presos poltics no fan sin apujar lescalada de tensi que, si b s previsible en circumstncies com aquestes, esquerden de manera irreparable lescassa confiana entre la majoria de catalans i un estat que no ha dubtat desacrificar la democrcia per preservar una precria unitat. A partir daqu sobren escenaris imprevisibles, tanmateix, la virulncia de lestat espanyol tan sols sexplica a partir de la conscincia de vulnerabilitat del rgim. La vaga general del passat 8 de novembre, feta contra la voluntat de les grans centrals sindicals, va ser capa de paralitzar de nou el pas i congriar una energia destacable en all que caldria considerar com a un assaig general, una gimnstica revolucionria daccions futures, en funci de levoluci dels esdeveniments.

I arriba el 155, acompanyat de la jornada electoral del prxim dia 21 de desembre, una cita probablement imposada per les institucions internacionals per intentarevitar que el conflicte acabi essent ms gros i que la Uni Europea es trobi amb un rac ingovernable i un focus de desestabilitzaci continental. Tanmateix, malgrat que formalment sn unes eleccions, ms aviat caldria considerar-les com un referndum de ratificaci de la Repblica. Malgrat que els mitjans volen normalitzar aquesta votaci com unes eleccions normals, malgrat que hi ha una aparent rebaixa dintensitat en el clima poltic, no s possible enganyar la gent. El 21-D s una data important que posar a prova, de nou, la fora i la determinaci de linde-pendentisme.

s innegable que la repressi contra el govern, els partits i les entitats sobiranistes ha desgastat la primera lnia dac-tivistes socials, encara que el ressentiment civil i la voluntat davanar amb la Repblica continua essent, permeteu-me avaluar sense haver posat lexamen, hegemnic. s aqu on els CDR o les lluites a cpia de grups ms o menys autnoms, amb una coordinaci ms o menys informal, sn importants. Perqu, a risc derrar en els pronstics, qu passa si hi torna a haver una victria independentista? Qu passa, si, a ms, la victria s prou considerable? Deixar el govern en mans, de nou, duna primera lnia de poltics i lders civils pot ser arriscat, tenint en compte la seva vulnerabilitat a cpia de gurucetismejudicial. s aqu on cal que els CDRs, en tant que sn desenes de milers de persones ms o menys organitzades

Mentre es va succeint lonada repressiva oficial i loficiosa, els CDR van articulant la resistncia a cpia de mobilitzacions

El 21-D s una data important que posar a prova, de nou, la fora i la determinaci de lindependentisme





i ms o menys decidides, han de tenir el protagonisme i portar el lideratge collectiu per fer collapsar el rgim.

Ja s que les comparacions histriques les carrega el diable i que el centenari de la Revoluci Russa ens imposa certes reflexions sobre el passat. Tanmateix, en la confusa revoluci de febrer de 1917 i els mesos posteriors, els actors precisament ms revolucionaris, aquells que podrien haver fet el procs revolucionari ms prxim a les aspiracions populars va ser el dels soviets o consells de treballadors i soldats. Salvant les distncies, la idea que tot el poder havia de restar en mans dels soviets era un clam prou important com per transmetre la idea que, davant el despotisme o el perill de la reacci, la millor garantia consistia a assumir la direcci dun procs revolucionari de manera collectiva.

A veure, els soviets i els CDRs no tenen res a veure (per sort), per, tanmateix, s que s cert que en una situaci en qu la voluntat popular sexpressi en la direcci republicana, el pro-tagonisme lha de tenir la gent autoorganitzada, especialment en lespai pblic, al carrer, i tamb a les institucions. Una victria independentista ha de ser la confirmaci de la unila-teralitat, un desbordament democrtic respecte al despotisme vigent, en qu els propis constitucionalistes se salten la seva prpia legalitat i escarneixen la ciutadania catalana ms enll de les seves possibilitats. Si els partits no poden, els CDR han de ser capaos de forar la situaci perqu lestat espanyol sigui foragitat de les institucions catalanes i desarticular la repressi dictatorial de la qual han abusat en els darrers me-sos, i esdevenir alhora la matriu del procs constituent. En unes altres paraules, parafrasejant la consigna sovitica: Tot el poder per als CDR!

Els CDRs han de tenir el protagonisme i portar el lideratge collectiu per fer collapsar el rgim

Si els partits no poden, els CDR han de ser capaos de forar la situaci perqu lestat espanyol sigui foragitat de les institucions catalanes



ALBERT SALAM

Desprs dhaver escrit sis novelles en sis anys consecutius (les dues ltimes, en catal), Jenn Daz (1988) emprn una nova aventura enfilant-se al vaixell dEsquerra

Republicana amb rumb al Parlament de Catalunya. El port de dest s un 21-D que lestat espanyol ha imposat als catalans desprs dhaver anunciat la destituci de

Des del punt de vista internacional, el 21-D funcionar com un referndumEntrevista a lescriptora Jenn Daz, que ocupa el nmero vuit a la llista dERC per Barcelona del 21-D

ENTREVISTA 1/4

tot el govern. Daz reconeix que la crida a la poltica institucional lha sentida recentment, entre el 20 de setembre i l1 doctubre, en plena ofensiva violenta i repressiva de lestat espanyol. Lequip de Marta Rovira li ha reservat la vuitena plaa per a la llista de Barcelona. Lescrip-tora i activista feminista t tots els n-meros per a ser a la cambra en un perode

encara incert i amb tot dincgnites que mirem de descobrir en aquesta conversa.

Qu hi far una escriptora, a un lloc on shan de fer lleis?Fins ara, la meva voluntat era tenir una actuaci discreta i poder fer poltica des dels meus llibres. s a dir, parlar dels temes que ms minteressen, que sn la

JENN DAZ

PERE CARDS

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?text=Jenn%20D%C3%ADaz%3A%20%27Des%20del%20punt%20de%20vista%20internacional%2C%20el%2021-D%20funcionar%C3%A0%20com%20un%20refer%C3%A8ndum%27%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fjenn-diaz-des-del-punt-de-vista-internacional-el-21-d-funcionara-com-un-referendum%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/jenn-diaz-des-del-punt-de-vista-internacional-el-21-d-funcionara-com-un-referendum/https://www.vilaweb.cat/noticies/jenn-diaz-des-del-punt-de-vista-internacional-el-21-d-funcionara-com-un-referendum/


literatura i el feminisme. Per tant, tot passava per una acci ms cultural o ms subtil i no pas tan directa. Per el 20 de setembre vaig prendre conscincia que una cosa i una altra no eren incompati-bles. Jo no em podia permetre mirar-me dac a vint anys o trenta i pensar que no vaig fer res ms mentre hi havia persones que dormien al calabs i mentre hi havia cases ocupades per policies regirant-ho tot. No podia quedar-me parlant dels meus llibres i escrivint, amb tot aix. Des del primer moment, he pensat que s tan important que faci poltica una escriptora com qualsevol altra professional. La meva opini i aportaci s igual de vlida com a escriptora que com a ciutadana. Amb les experincies del 20 de setembre i de l1 doctubre vaig decidir que volia prendre partit i implicar-me ms que no ho havia fet fins aleshores.

Desprs de Marta Rovira i dAlba Vergs, deveu ser la primera candidata de la llista que no est encausada judi-cialment. Ja sabeu on us poseu? Us fa respecte?Fa molt de respecte, perqu vaig de nmero 8, per a efectes prctics sc la quarta. Perqu hi ha la Marta Rovira, la Carme Forcadell, lAlba Vergs i jo. Qua-tre dones al capdavant. La Marta Rovira encara no est encausada, per ja han comenat a assenyalar-la. Fa impressi anar de nmero 8. Vaig molt amunt. A la primera reuni, quan parlvem danar a la llista, que volien que fos transversal i mplia, jo vaig dir que s pensant que faria un Guardiola. Pensava que aniria als llocs de tancament de la llista per a mostrar el meu suport i fer campanya. Quan em van dir que aniria a la vuite-na posici, vaig haver de reestructurar el panorama mental que mhavia fet. Aleshores vaig pensar que era una mica fort. Per exemple, el meu marit encara est en xoc, pensant qu tinc per anar a la vuitena posici. Qu han vist en mi per anar tan amunt, es demana. Jo continuo amb la idea que ho faig per coherncia i responsabilitat. No podia dir que no. I hi ha una cosa, especialment, que ha fet que no hi penss gaire. s que sempre he dit

que les dones han danar al capdavant. Si em feien la proposta danar a la vuitena posici, no podia dir que s per que ms enrere. Com a feminista no mho puc per-metre. Si alg ha pensat que jo podia anar de vuit, puc anar de vuit. Ells han fet la llista, ells saben el nmero, i jo puc apor-tar la meva visi, el meu esfor i el meu temps. Les conseqncies? Ja les veurem. De moment, em sembla una qesti de responsabilitat com a ciutadana.

I qu shaur de fer a partir del 22 de desembre?En funci dels vots i els resultats, caldr decidir qu sha de fer. Fins ara no he estat al corrent de tots els detalls dall que passava i de la informaci amb qu es prenien les decisions. Des de fora, es veu que tota previsi s molt compli-cada de fer. Fins ara, coses que ning no es pensava que passarien han acabat passant. I encara nhi ha que semblen impossibles. Es fan coses completament surrealistes. Que acabin prohibint el groc s una cosa que era difcil dimaginar que podria passar mai. Sembla ficci. Jo no sc analista poltica i mho he mirat des de fora, fins ara. I per tant, no s qu pot passar a partir del 22 de desembre. Dependr dels vots, per tamb de ms coses. El 155 encara hi ser? Qu passar amb el 155, una vegada els ciutadans hagin donat la seva resposta? No matre-veixo a ser contundent amb res.

Lobjectiu s defensar la Repblica proclamada?Sha de construir la Repblica. L1 doctubre vam tenir un mandat. El qual jo no vaig assumir com a candidata dEsquerra sin com a ciutadana. Encara no estava implicada en una candidatura. El 21 de desembre funcionar com un referndum, encara que no ho vulguin. Des del punt de vista internacional, jo crec que es mirar aix. Hi ha molt silenci i molta expectaci. Esperen que parli la gent a les urnes. Jo crec que shaur de defensar la Repblica i caldr fer lleis que la desenvolupin. El calendari daquest desenvolupament caldr fer-lo en funci dall que vagi passant. Primer

JENN DAZ 2/4

Amb les experincies del 20 de setembre i de l1 doctubre vaig decidir que volia prendre partit i implicar-me ms que no ho havia fet fins aleshores

Sempre he dit que les dones han danar al capdavant. Si em feien la proposta danar a la vuitena posici, no podia dir que s per que ms enrere



JENN DAZ 3/4

cal recuperar les institucions, deixar de tenir presos poltics, deixar de tenir un govern exiliat, i desprs cal comenar a parlar de Repblica. No dubto de la capacitat i de la feina que podran fer els partits sobiranistes.

Esquerra ha parlat molt aquests dies de la necessitat deixamplar la base sobiranista. No som prou encara? No t prou fora lindependentisme?s molt important que hi hagi una majoria social. I penso que tenir lam-bici deixamplar diu molt de la voluntat de representar un espectre tan gran com es pugui de la societat. Jo no sc tan sols escriptora. Sc castellanoparlant, sc del Baix Llobregat i tinc un perfil que molts no consideren potencial independentis-ta. Per tant, hi ha una feina a fer per a seduir la gent que pensa que la Repblica els aniria en contra, perqu s un error. I no ens ha de fer por reconixer que la societat catalana s molt diversa, t molts colors, i no els hem dobviar. Tot al contrari. La llista dEsquerra s un exemple del ventall ampli que podem trobar al carrer. s evident que es neces-

sita una majoria social i s evident que no podem governar tan sols pels qui ja estan convenuts. La gent que encara no sha decidit ha de triar si vol el 155 o la Repblica. Si vol que les coses es facin imposant-les per la fora o si la ciuta-dania sha de poder pronunciar i decidir.

Si savana en la construcci de la Repblica, la resposta ja lhan anun-ciada: reactivaci del 155. Qu caldr fer aleshores? Ser el moment de la desobedincia?El sobiranisme t uns precedents i uns aprenentatges que cal aprofitar. Ara ja sabem qu s capa de fer lestat espanyol. Hi haur noves vies i nous projectes amb el mateix objectiu. Per no podem continuar dient eternament que cal posar les urnes i votar. Aix ja ho hem fet. No serveix de res tornar a la ca-sella de sortida. Confio que lexperincia viscuda ha servit per a aprendre quina s la determinaci duns i quines sn les lnies vermelles que estan disposats a traspassar els altres.

Entre les lnies vermelles, hi havia

No podem continuar dient eternament que cal posar les urnes i votar. Aix ja ho hem fet. No serveix de res tornar a la casella de sortida. A.S.

Sha de construir la Repblica. L1 doctubre vam tenir un mandat, que jo no vaig assumir com a candidata dEsquerra sin com a ciutadana



JENN DAZ 4/4

tem fora. s important que els ciutadans spiguen quines sn les condicions ac-tuals que fan que sacati el 155.

Qu us uneix amb Bel Olid i Laura Borrs?Amb totes dues, el mn del llibre. I especialment amb la Bel Olid, un fe-minisme militant. Primer es va donar a conixer la meva candidatura, desprs la de la Bel i desprs la de la Laura. Em va fer molta illusi perqu tenia la im-pressi de ser una bstia rara enmig de poltics de carrera. Em sentia com una illa. Quan van comenar a sortir noms i va sortir el de la Bel Olid, em vaig sentir acompanyada i ens vaig imaginar fent feina plegades. La cultura i el feminisme poden anar ms enll dels partits i les ideologies. Amb la Laura i amb la Bel, podrem fer molta feina. Som dones, venim del mn literari i tenim molt clares algunes qestions que aquest pas necessita per a avanar i millorar.

Quines iniciatives legislatives es poden emprendre des duna ptica feminista?Una de les lleis ms urgents s la que serveixi per a combatre la violncia masclista. Ens nhem docupar des del primer moment. Cal que ens desfem de la violncia masclista com ms aviat mi-llor. Haurem destar ms obsessionats a combatre el masclisme subtil, que s el que est ms arrelat com a societat. Per la violncia de gnere no s subtil. Magradaria poder tractar el masclisme que governa el mn de la cultura, per exemple. Hi ha una franja de treba-lladores del mn de la cultura que sn dones, per als crrecs de dalt sempre hi ha homes. Sn coses que cal combatre i buscar mecanismes per a superar i derrotar aquesta xacra. Per dentrada hem de fer lleis contra la barbrie de la violncia de gnere. s una situaci molt preocupant. Cal actuar tamb sobre la gent jove i els adolescents. Cal cercar la superaci de patrons clarament mas-clistes que no deixen de funcionar en aquest sector dedat. El combat contra el masclisme ha de ser una prioritat poltica i social central.

aquesta amenaa de violncia extrema. Si lamenaa els ha funcionat, podem que-dar atrapats. Com ens en sortirem ara?Encara que Europa no ens ha fet costat i fa com si aix fos un conflicte intern pel qual no se sent interpellada, vull confiar que el 21-D sel prendran com un referndum legal amb les garanties que tant demanen. I que a partir daqu prendran un paper actiu. Penso que ja els toca. Si amb el 21 de desembre re-validem els resultats del 27-S i de l1-O i podem eixamplar la majoria social, jo crec que Europa seria molt irresponsable de mirar cap a una altra banda. Mestimo ms parlar de nous acords i nous camins que no pas de desobedincia. Espero que Europa no sigui irresponsable i accepti fer de mitjancera. Ser el moment de buscar complicitats a fora.

Qui s el candidat a la presidncia de Jenn Daz, Junqueras, Rovira o Puig-demont?Des dERC ja hem deixat clar que el candidat s Puigdemont perqu cal resti-tuir el govern legtim. I aix passa perqu Puigdemont i Junqueras tornin als llocs que ocupaven abans del 155. Aquesta s lopci ms responsable. Tanmateix, caldr veure qu s possible i quin s el panorama que resulti del 21-D i de lac-tuaci de lestat espanyol. Caldr pensar frmules concretes si aquest objectiu inicial no es pot concretar. I potser caldr combinar frmules mixtes. Si em perme-teu, aprofito per dir que les dones han de fer un pas endavant. s cert que aquestes eleccions no van de fer un relleu. Van de recuperar les institucions legtimes. I tant de bo que Marta Rovira sigui aviat la primera presidenta de Catalunya.

Qu en penseu, del gest dacatar el 155 per poder sortir de la pres?Em sembla que les condicions amb qu acaten el 155 ho justifiquen comple-tament. Pensem-ho al revs: no acaten el 155... Els volem a la pres? Jo, abans de ser candidata dEsquerra, sempre ho havia dit: prefereixo que els acusin dingenus o tradors que no tenir tot un govern a la pres o a lexili. Els necessi-

Mestimo ms parlar de nous acords i nous camins que no pas de desobedincia

La cultura i el feminisme poden anar ms enll dels partits i les ideologies



algunes de les conseqncies que ha patit lautogovern ca-tal per laplicaci de larticle 155. El collectiu de juristes Servidors pblics de Catalun-ya va presentar ahir al Collegi dAdvocats de Barcelona un inventari de tots els danys derivats de la intervenci de la Generalitat. Un memorial dafectacions que sempre ser provisional, ja que, segons que va explicar la presidenta del collectiu, Yolanda Her-

Memorial de danys del 155: aix ha intervingut lestat espanyol el govern

Noranta-dos contractes paralitzats, funciona-ris que han danar a Madrid a rebre ins-truccions, centenars

dassociacions pendents de rebre subvencions que ja es-taven aprovades i una setan-tena diniciatives legislatives parlamentries que han que-dat paralitzades. Aquestes sn

Intervenci El collectiu de juristes Servidors pblics de Catalunya va presentar ahir un informe de totes les actuacions que ha fet el govern de Rajoy i com ha frenat el funcionament de lautogovern

ANLISI 1/3

nndez, s un document viu que anir incorporant da-des i informaci a mesura que vagin passant els dies. Sabem quan va comenar a aplicar-se la intervenci a les institucions catalanes, per no quan acabar.

I s que, en aquest sen-tit, Hernndez ha remarcat que calia no confondre el comenament de la inter-venci a la Generalitat amb laplicaci del 155. Tot plegat

Juan Fernndez Trigo, el segon comenant per lesquerra, controla la conselleria dExteriors des de la mateixa seu del departament. ARXIU

JOSEP REXACH Un memorial dafectacions que anir incorporant dades i informaci

http://www.vilaweb.cathttps://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://twitter.com/intent/tweet?text=Memorial%20de%20danys%20del%20155%3A%20aix%C3%AD%20ha%20intervingut%20l%27estat%20espanyol%20el%20govern%20catal%C3%A0%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fmemorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/memorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala/https://www.vilaweb.cat/noticies/memorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala/


ANLISI 2/3

comena el 15 de setembre, quan es vulnera lEstatut de Catalunya i Montoro interv els comptes de la Generalitat. El govern espanyol ja ha dit que retirar el fams article desprs de les eleccions, per encara no sha pronunciat sobre el control dels comptes catalans.

Com a conseqncia, qual-sevol pagament que hagi de fer la Generalitat ha de tenir el vist-i-plau previ del min-isteri de Cristbal Montoro. Tot plegat ha comportat que hi hagi ms processos admin-istratius i que shagin alentit els pagaments que ja estaven aprovats i pressupostats pel govern catal. Segons Ser-vidors pblics de Catalunya, aix ha generat un retard en el pagament de subvencions a centenars dassociacions de carcter social per valor de diversos milions deuros. Diners que shavien de des-tinar al servei de llar per a persones afectades pel VIH, a donar suport a persones amb discapacitat social o ajudar famlies en situaci de vul-nerabilitat.

Tamb hi ha noranta-dos contractes aturats, pendents de ser desblocats quan el govern espanyol ho permeti, dotze projectes congelats, dotze activitats anullades i tres inversions paralitzades.

Al marge dels crrecs ces-sats i els organismes su-primits i dissolts, ja sabuts des del primer moment en qu el govern espanyol va aprovar laplicaci del 155 previ aval del senat, aquest inventari fa un recull de da-nys econmics, alguns dels quals tindran una incidncia a llarg termini. Hi ha un doc-ument que fa referncia a les

iniciatives parlamentries i del govern que han quedat congelades com a conse-qncia de la dissoluci del parlament. s a dir, lleis que a curt termini no podran ser tramitades i validades per la cambra catalana. Nhi ha setanta-una. Algunes dim-portncia social, com la llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminaci, la llei de creaci de lAgncia Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris o la llei de contract-es de serveis a les persones.

Tamb shan anullat proposicions de llei en curs contra labs bancari, la reforma de limpost de suc-cessions i donacions, i les mesures urgents per a incen-tivar el lloguer dhabitatges socials i assequibles.

A ms de lleis detallades que havien de tenir una in-cidncia directa sobre la ciutadania, linforme tam-b recull accions i drets dels quals sha privat lautono-mia de la Generalitat. Per exemple, la possibilitat de defensar-se jurdicament en els processos judicials en els quals est immersa la insti-tuci. La defensa jurdica de la Generalitat s en mans de

Si feu clic a la imatge podreu veure el pdf complet. SCAT

Qualsevol pagament que hagi de fer la Generalitat ha de tenir el vist-i-plau previ del ministeri de Cristbal Montoro

Linforme tamb recull accions i drets dels quals sha privat lautonomia de la Generalitat

http://www.vilaweb.cathttps://www.servidorscat.cat/altres-danys/?pdf=262https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-anuncia-que-vol-intervenir-tots-els-comptes-de-la-generalitat-referendum-montoro/https://www.servidorscat.cat/plans-i-projectes/https://www.servidorscat.cat/plans-i-projectes/https://www.servidorscat.cat/plans-i-projectes/https://www.servidorscat.cat/plans-i-projectes/https://www.servidorscat.cat/plans-i-projectes/https://www.servidorscat.cat/plans-i-projectes/https://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/activitats-cancelhttps://www.servidorscat.cat/inversions/https://www.servidorscat.cat/inversions/https://www.servidorscat.cat/inversions/https://www.servidorscat.cat/inversions/https://www.servidorscat.cat/inversions/https://www.servidorscat.cat/inversions/https://www.servidorscat.cat/persones-afectades/#personescessadeshttps://www.servidorscat.cat/persones-afectades/#personescessadeshttps://www.servidorscat.cat/persones-afectades/#personescessadeshttps://www.servidorscat.cat/persones-afectades/#personescessadeshttps://www.servidorscat.cat/persones-afectades/#personescessadeshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://www.servidorscat.cat/organismes-afectats/#organismessuprimitshttps://twitter.com/intent/tweet?text=Memorial%20de%20danys%20del%20155%3A%20aix%C3%AD%20ha%20intervingut%20l%27estat%20espanyol%20el%20govern%20catal%C3%A0%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fmemorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/memorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala/https://www.vilaweb.cat/noticies/memorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala/


ANLISI 3/3

lestat. Sn recursos que no es poden activar si el min-isteri no ho permet i que tenen uns terminis que ses-gotaran. Recuperar aix ser molt complicat, va explicar Hernndez.

El cas ms conegut s el del litigi de Sixena amb el govern aragons. La defensa jurdica que pugui fer el Departament de Cultura depn exclusiva-ment de Mndez de Vigo, qui ha assumit les competncies i ha emplaat el Museu de Llei-da a complir els requeriments del jutge.

Per hi ha ms casos, com per exemple el de la repressi policaca de l1 doctubre. La Generalitat no sha pogut personar com a causa con-tra lactuaci de la policia i la Gurdia Civil i tampoc no ha pogut obrir una comissi dinvestigaci, perqu que el parlament va ser dissolt.

Viatges a Madrid i informes en castell

A conseqncia de la inter-venci, totes les conselleries

Martnez, mentre que a Ex-teriors hi ha lex-ambaixa-dor espanyol al Paraguai Juan Fernndez Trigo.

En clau de llengua, el recull de danys tamb reserva un apartat a la vulneraci dels drets ds del catal que es cometen. I s que els docu-ments interns adreats a les persones que substitueixen el govern han de ser traduts al castell o escrits directament en castell: Aix significa una prdua de temps que no es re-tornar, explica Hernndez.

Per acabar, hi ha un apartat reservat a la prdua doportunitats econmiques. Lestat ha vetat que el port de Barcelona faci missions comercials a lexterior, sha paralitzat la implementaci de les assegurances ob-ligatries als administradors de finques i la supressi de les delegacions a lexterior ja conegudes, les quals perme-tien destar en contacte amb actors econmics estrangers i fer de pont amb empresaris catalans.

han passat a ser dirigides des de Madrid i han hagut dadaptar el seu funciona-ment administratiu al dels ministeris. Els consellers i els seus equips de confiana van ser destituts i les diferents direccions generals sn ara les mximes instncies. Se-gons linforme de Servidors pblics de Catalunya, en al-guns casos han hagut danar fins a Madrid per rebre ins-truccions, sempre a crrec del pressupost de la Generalitat.

Tot i aix, com explicava el sots-director del Servei Catal de la Salut, Josep Maria Argi-mon, en aquesta entrevista, la funci dels directors gen-erals s merament adminis-trativa i qualsevol moviment depn de Madrid. En alguns casos, com els departaments dInterior i dExteriors, han estat intervinguts de mane-ra directa i els anomenats homes de negre shan in-stallat en les dependncies corresponents. A Interior, el govern espanyol hi ha envi-at Juan Antonio Puigserver

La Generalitat no sha pogut personar com a causa contra lactuaci de la policia i la Gurdia Civil l1-O i tampoc no ha pogut obrir una comissi dinvestigaci

http://www.vilaweb.cathttps://www.vilaweb.cat/noticies/ens-diuen-que-el-155-es-per-restituir-la-normalitat-pero-escoltin-destituir-un-govern-no-es-normal/https://www.vilaweb.cat/noticies/ens-diuen-que-el-155-es-per-restituir-la-normalitat-pero-escoltin-destituir-un-govern-no-es-normal/https://twitter.com/intent/tweet?text=Memorial%20de%20danys%20del%20155%3A%20aix%C3%AD%20ha%20intervingut%20l%27estat%20espanyol%20el%20govern%20catal%C3%A0%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fmemorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/memorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala/https://www.vilaweb.cat/noticies/memorial-de-danys-del-155-aixi-ha-intervingut-lestat-espanyol-el-govern-catala/


La pluralitat dels mitjans catalans: un assetjament ms ideolgic que real

Dun temps en shan multiplicat els atacs contra els mitjans p-blics catalans, prin-cipalment TV3, i les

acusacions de no ser plurals i dadoctrinar en favor de la independncia. Aquesta es-tratgia ha esdevingut una justificaci per a controlar ms enll del govern i inter-venir els mitjans de comuni-caci i lensenyament.

Lex-ministre socialista Josep Borrell, en la manifes-taci espanyolista del 8 doc-tubre, va titllar els mitjans pblics catalans de vergon-ya democrtica; el candidat popular Xavier Garcia Albiol va proposar de tancar TV3 i obrir una televisi amb gent normal, i Albert Rivera va definir la cadena catalana com el NO-DO de Catalunya.

Aix tamb va passar als mitjans.El Pasva publicar articles com ara TV3, una cadena pblica al servei del sobiranisme o Una setmana en la bombolla de TV3 (arti-cle que TV3 denunciar), que critica especialment linfor-matiu infantil InfoK. Per una altra banda, Ignacio Martn Blanco i Joan Lpez Alegre van anar-sen de les tertlies de TV3 i Catalunya Rdio per-qu no volien, van dir, par-ticipar en aquest circ de lodi cap a Espanya.

A ms, la Junta Electoral Central, a petici de Ciuta-dans, ha prohibit als mit-jans pblics catalans ls de termes com ara llista del president, exili, president Puigdemont o consellers empresonats; a ms del color groc en les fonts i els edificis

LAravot Els atacs contra els mitjans pblics catalans sn part duna estratgia per a justificar-ne la possible intervenci

ANLISI 1/3

pblics (a petici del PP) i llaos grocs a les meses elec-torals del 21 de desembre (per una proposta del PSC).

El tractament de l1-O

El Consell de lAudiovisual de Catalunya va aprovar un informe sobre el tractament informatiu que van fer els mitjans el dia del referndum. La conclusi, amb dades, s que la cadena catalana va ser la que en va fer un seguiment ms plural.

TV3 va ser lnica cade-na que va donar veu als set partits poltics al parlament. En canvi, TVE i Telecinco van excloure els independentistes i noms van donar veu a les altres quatre forces poltiques.

Pel que fa als governs, TV3 va ser la cadena que va donar una cobertura ms equilibrada (48% del temps de paraula al govern catal i 30% a lespan-yol), mentre que Televisi Es-panyola a Catalunya va donar un 88% del temps al govern de lestat espanyol (i un 8% al catal), i TVE, un 49% al govern espanyol i un 16% a la Generalitat. A ms, tan sols la cadena catalana va donar veu als informatius a les vctimes de les agressions i els obser-vadors internacionals.

La distribuci per temes de notcia,que mostra les di-ferncies entre TV3 i la majo-ria de canals dmbit estatal, dna una informaci interes-sant de tot plegat.

Els informatius de TV3 es van centrar en el desenvo-lupament de la jornada, i la violncia dels Cossos i Forces de Seguretat de lEstat (CF-SE). El tracte que en va fer La Sexta va ser similar. En canvi, la resta de les cadenes van destacar principalment

Els mitjans de comunicaci pblics han passat a ser el punt de mira de la repressi. E.P.

SEDA HAKOBAYAN I ALEXANDRE SOLANO

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?text=La%20pluralitat%20dels%20mitjans%20catalans%3A%20un%20assetjament%20m%C3%A9s%20ideol%C3%B2gic%20que%20real%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fla-pluralitat-dels-mitjans-catalans-un-assetjament-mes-ideologic-que-real%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/la-pluralitat-dels-mitjans-catalans-un-assetjament-mes-ideologic-que-real/https://www.vilaweb.cat/noticies/la-pluralitat-dels-mitjans-catalans-un-assetjament-mes-ideologic-que-real/


ANLISI 2/3

el posicionament de lestat espanyol, la passivitat dels Mossos, la violncia contra la policia, el compliment dels requeriments per part de la policia i les illegalitats de la votaci.

Cal destacar que la primera notcia de la Televisi Espan-yola va ser que el partit del FC Barcelona shavia fet a porta tancada. La majoria de les cadenes van deixar de banda els aspectes ms destacats per TV3, inclosa la repercussi internacional.

Si tenim en compte que oferir una informaci plural, la principal diferncia de TV3 va ser que va posar laccent en aspectes (violncia contra la poblaci, desenvolupament de la jornada i repercussions internacionals) que la resta de canals van ometre. Per tant, pel que fa al seguiment del primer doctubre, va donar una visi alternativa al relat de la majoria de les cadenes.

La pluralitat en tertlies i eleccions

Linforme de les eleccions estatals del 2016 tamb va reflectir una manca de plu-ralitat de les cadenes priva-des, especialment Telecinco i Antena 3, que van menys-tenir els partits petits i tan sols van tenir en compte els quatre grans dmbit estatal (PP, PSOE, Ciutadans i Po-demos). Telecinco va fer set entrevistes, distribudes ex-clusivament entre els quatre partits grans, i Antena 3 en va fer trenta-quatre: trenta-una als partits grans i noms tres a algunes altres formacions (CDC, PNB i CC).

LObservatori crtic dels mitjans, Media.cat, vapu-blicar poc desprs del 9-N

del 2014 un informe sobre la pluralitat en leix nacio-nal a les tertlies catalanes i espanyoles. Malgrat que al-guns poltics, com ara Pere Navarro (PSC) o Alicia Sn-chez-Camacho (PP), havien acusat els mitjans catalans de centrar-se en un pensament

Parlament de Catalunya (CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA).

Els resultats mostraven un cert equilibri entre les diferents opcions a TV3 i 8tv, que donaven veu tant a par-tidaris com a detractors del 9-N, mentre que en lmbit estatal noms un 8% dels

nic, les dades van mostrar uns resultats molt diferents.

En lestudi sanalitzaven 256 tertulians de 66 tertlies dels principals mitjans que havien debatut sobre el procs catal, principalment sobre la consulta del 9-N, promoguda per una majoria mplia del

Distribuci de les informacions per tema. Dades extretes de linforme del CAC. ARAVOT

Tertulians favorables a la consulta del 9N. Dades de Informe: Lespiral del silenci a anlisi. ARAVOT



ANLISI 3/3

perqu el seu programa, que estava per sobre de la mitja-na de la cadena, tenia massa contingut poltic.

Alguns dels ltims casos van ser ls de la banda so-nora de Lexorcistacom a fons musical mentre parlava Carles Puigdemont i la pobra cobertura de la manifestaci del 18-N per un finanament just al Pas Valenci. El di-rector general de la corpo-raci, Jos Antonio Snchez, ha defensat principalment la posici de la cadena atacant TV3 i acusant-la deina de difusi dels independentistes. A ms, ha dit que la Junta Electoral Central mai no ha hagut de corregir la TVE, cosa que s que ha passat amb la cadena catalana pel fet dha-ver-se referit als membres del govern a Brusselles com a exiliats.

Pel que fa a TV3, no hi ha cap informe que sus-tenti aquesta manipulaci i, com en el cas de lescola, sembla que hi ha un s po-ltic darrere que no satu-rar mentre produeixi rdits electorals.

del Comit dInformatius de la Uni Europea de Radiodifusi, desprs dinformes negatius per manipulaci informativa. Prop de 2.200 treballadors de RTVE han denunciat els interessos partidistes de la cadena, en qu sha substitut un 95% dels responsables editorials que hi havia el 2012. Els treballadors van denun-ciar tamb el nomenament de lex-responsable dopini de La Razn com a cap dinfor-matius, i el fet que shagus creat una redacci parallela amb periodistes provinents de mitjans conservadors.

La periodista Cristina Puig, presentadora de El debat de TVE, havia demanat ms pluralitat en el seu programa, i poc desprs va ser acomia-dada per ingerncia i indisci-plina. Lacomiadament es va acabar considerant improce-dent. El fet va coincidir amb el nomenament com a director de TVE dEladio Jareo, qui fins aleshores havia estat cap de comunicaci del PP a Cata-lunya. No s un cas allat. Un any abans, la periodista Xan-tal Llavina va ser destituda

debats de TV3, com ja han fet als programes Preguntes Freqents oMs 324.

El fet que no hi hagi cap fo-nament en les acusacions de manca de pluralisme dels mi-tjans pblics catalans, no sig-nifica en cap cas que no hi hagi problemes com ara el fet que tan sols un 20% dels tertulians sn dones, el sobredimensio-nament de la plantilla, les ma-jories necessries al consell de govern de la CCMA i els errors de gesti dels qui han dirigit Catalunya Rdio o TV3.

El cas de TVE

Aquesta mateixa setmana, el Consell dInformatius de TVE, lorganisme que vetlla per les bones prctiques, ha publicat el seu informe trimestral, i ha denunciat cinquanta-cinc casos nous de manipulaci, censura o males prctiques en la televisi espanyola. En el trimestre anterior havien arribat a denunciar-ne se-tanta casos i a alertar que els gestors anomenats directa-ment pel govern responien a interessos partidistes.

La cadena ha estat exclosa

tertulians eren favorables a la consulta, i un 2% a la independncia. El cas ms greu van ser les tertlies de la cadena pblica esta-tal, RTVE, en qu cinquanta convidats hi estaven en con-tra i cap a favor.

Les conclusions van ser que les tertlies dels mitjans de comunicaci dmbit ca-tal, pblics i privats, eren ms plurals que les tertlies de les cadenes espanyoles. Amb aix, a ms del fet que a Catalunya es poden sinto-nitzar tots els mitjans, difcil-ment es podria defensar que els catalans reben un mis-satge uniforme en favor de la independncia fins i tot en cas que tan sols consumeixin mitjans catalans. En canvi, s que hi havia una dificultat de percebre les idees sobiranis-tes a la resta de lestat espan-yol, especialment als mitjans pblics (on no hi havia ni un sol defensor de la indepen-dncia o de la consulta).

Tot i aix, hem trobat que les formacions contrries a la independncia duen a terme lestratgia de no assistir als

El Consell dInformatius de TVE ha denunciat cinquanta-cinc casos nous de manipulaci

A TV3 sembla que hi ha un s poltic darrere que no saturar mentre produeixi rdits electorals



general, ni especialment els legisladors, no eren cons-cients de les implicacions que tenia: s lamenaa exis-tencial ms gran a la qual sha enfrontat la humanitat. Quan va arribar el torn de preguntes dels governadors, aquest tema va monopolitzar tot el temps. Elon Musk va dir que la primera cosa que havien de fer els legisladors era informar-se, ats el greu desconeixement que hi ha daquestes tecnologies entre els poltics. Un cop us nin-formeu, us espantareu. Per s el primer pas necessari, va concloure.

Elon Musk s un gran de-fensor de la regulaci pbli-ca de la IA per a protegir la societat. Juntament amb 115 experts ms, va fer arribar una carta a les Nacions Uni-des perqu es prohibeixin les armes autnomes, s a dir, robots militars que grcies a la IA tinguin la capacitat doperar sense supervisi i matar humans. Encara no existeixen exrcits de robots humanoides, per avancen molt rpidament. Per exem-ple, i sense una aplicaci es-trictament militar, fa quatre anys caminaven amb dificul-tat, lany passat havien millo-rat fora, i en noms un any ja sn capaos de fer acrobcies

Com afectaran els robots a la nostra vida quotidiana?

La tecnologia va arribant a un llindar en qu pot substituir els humans en la majoria dels mbits. Fins ara era una situa-

ci que es veia llunyana en el temps. Aquesta percepci persisteix entre el pblic ge-neral, per els experts que treballen amb les tecnologies ms avanades comencen a expressar preocupaci per una situaci ms prxima que no sembla, i sobre la qual no sha fet una reflexi collectiva. Som davant el perill que lespcie humana perdi lhegemonia al planeta, disputada per una nova espcie, els robots.

Lamenaa existencial ms gran per a la humanitat

El passat juliol, es va fer la trobada estiuenca de gover-nadors dels Estats Units. Hi fou convidat un dels mxims experts en Intelligncia Ar-tificial (IA), lempresari i emprenedor Elon Musk. En lacte, en qu va ser entre-vistat durant una hora pel governador de Nevada sobre diversos temes, va tornar a expressar la seva gran pre-ocupaci sobre limpacte de la IA i els robots en la so-cietat. Va dir que ni el pblic

REPORTATGE 1/4

Tecnologia Som a prop de la implantaci massiva de la intelligncia artificial. Hi ha una gran preocupaci entre els experts per les seves implicacions, especialment en lmbit laboral

Elon Musk s un gran defensor de la regulaci pblica de la IA per a protegir la societat

Atlas, el robot humanoide de Boston Dynamics. B.D.

MARC BELZUNCES

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?text=Com%20afectaran%20els%20robots%20a%20la%20nostra%20vida%20quotidiana%3F%20https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fcom-afectaran-els-robots-a-la-nostra-vida-quotidiana%2F&source=webclienthttps://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/com-afectaran-els-robots-a-la-nostra-vida-quotidiana/https://www.vilaweb.cat/noticies/com-afectaran-els-robots-a-la-nostra-vida-quotidiana/


REPORTATGE 1/4

Els robots no saturaran un cop assolides les capacitats humanes

que la majoria dhumans no poden fer.

Els robots no saturaran un cop assolides les capacitats humanes. Com ha advertit el mateix Musk recentment a Twitter, dac a pocs anys aniran tan de pressa que no serem capaos de veuren els moviments.

Impacte en lmbit laboral i renda bsica universal

Tothom est familiaritzat amb les imatges de les fbriques de cadenes de muntatge plenes de robots. Substitueixen fei-nes feixugues i repetitives. Els humans sencarreguen de les tasques que els robots, per manca dintelligncia, no poden desenvolupar. Fins ara. Lautomatitzaci dels proces-sos industrials no s un fet nou. Per la progressi tec-

nolgica s de tipus exponen-cial. Primer creix a poc a poc, de manera imperceptible, per superat un llindar, creix vertiginosament. Podrem haver entrat en aquesta fase: fins ara els robots han ocupat molt lentament uns espais molt reduts, per es poden estendre a tots els mbits en molt poc temps. Actualment ja veiem com lautomatitza-ci sha expandit ms enll de lmbit de la indstria i comena a implantar-se en lmbit logstic. Com mos-tra el vdeo, duna empresa situada a Flandes, avui un magatzem es pot automa-titzar completament, sense la necessitat de cap hum i amortitzant la inversi en noms un any.

Mentre els economistes tradicionalment han argu-

mentat que els llocs de feina que es perden per innovacions tecnolgiques es recuperen en nous sectors, algunes per-sones comencen a advertir que, als EUA, sha arribat al punt que els nous sectors no compensen la prdua de llocs de treball causada per lau-tomatitzaci. Aix comena a afectar la classe mitjana, amb la prdua de poder ad-quisitiu de persones que han dacceptar feines no pas en funci de la seva formaci, sin de la disponibilitat de llocs de treball, sovint per sota del seu nivell educatiu. Mentrestant, els propieta-ris dels robots senriqueixen rpidament, i generen una desigualtat social insalvable.

s per aix que cada dia salcen ms veus en favor duna renda bsica universal, incloent-hi empresaris mul-timilionaris com Elon Musk. Fins i tot hi ha qui defensa que leliminaci del treball grcies a la intelligncia arti-ficial alliberar els humans de feines que no volen fer per que necessiten per viure, i podran dedicar el temps a all que realment els motiva. Eco-nomistes com Gay Standing argumenten els beneficis de la renda bsica universal, ex-posen els resultats de proves fetes arreu del mn i assegu-ren que es podria pagar amb els actuals pressupostos. Per al nostre pas, situa la renda bsica universal en un import duns 700 euros mensuals per persona.

Els robots en la sanitat

La sanitat s un dels mbits fonamentals de tota societat. Els robots han comenat a im-plantar-shi. Per exemple, ja existeixen robots cirurgians

Atlas, el robot humanoide de Boston Dynamics, en qu es mostren les seves capacitats. B.D.



REPORTATGE 1/4

en desenvolupament calen uns 2,4 milions de metges i infermeres, que no es poden cobrir per manca de perso-nal qualificat. Als pasos in-dustrialitzats, mentrestant, laugment desperana de vi-da fa necessari ms personal mdic, per, per contra, no augmenten els matriculats universitaris en aquests m-bits. Als EUA podrien faltar 150.000 metges lany 2025.

Robojutges: intelligncia artificial en la justcia

Els humans som animals so-cials i cooperatius. Per aquest

dirigits per personal mdic es-pecialista. Permeten una pre-cisi mai vista fins ara amb una invasi mnima, no sequi-voquen ni es cansen, i en el futur, grcies a la intelligncia artificial, podrien aprendre. En lmbit de la diagnosi, tamb es comena a aplicar intelli-gncia en el reconeixement dimatges (radiografies, res-sonncies magntiques, etc.), detectant malalties autom-ticament. No substitueixen el personal mdic, sin que s una eina ms potent, objectiva, rpida i barata al seu servei. Un dels aspectes fonamentals en

la universalitzaci dels serveis mdics arreu del mn i per a totes les capes de la poblaci s labaratiment dels serveis mdics.

Tanmateix, potser laju-da ms gran que poden desenvolupar els robots i la intelligncia artificial s la relacionada amb la manca de personal mdic arreu del planeta. Amb laugment del benestar a tot el mn, els ser-veis sanitaris arriben a loca-litats on abans no arribaven. Segons lOrganitzaci Mun-dial de la Salut, actualment, en una seixantena de pasos

motiu hem desenvolupat sis-temes legals, i la justcia s una part cabdal de qualsevol societat. Per la justcia a ve-gades no s justa. Els sistemes judicials poden estar collap-sats pel nombre de casos o per la quantitat de documentaci que es genera. Els jutges po-den estar fatigats, tenir man-cances de formaci o tenir ideologies al servei de partits poltics que determinen les seves actuacions, especial-ment en estats autoritaris o no democrtics. Aix com-porta errors i biaixos per part dels jutges segons lorigen tnic, la llengua, lorientaci sexual o la ideologia, entre ms, de lacusat. En aquest sentit, la intelligncia arti-ficial pot actuar de manera incansable, analitzar tota la documentaci, comparar-la amb casos semblants al ma-teix pas i en daltres, i no deixar-se dur per ideologies o pressions dels governs. s a dir, es podria assolir final-ment la igualtat davant la llei de tots els ssers humans, aplicant-se de manera to-talment transparent. Malgrat aix, tamb cal tenir moltes precaucions a lhora dapli-car-la. Aquestes eines po-drien fer-se servir justament per a lobjectiu contrari: es-tablir rgims discriminatoris per part destats autoritaris. Especialment si la comunitat internacional sen desentn.

Educaci

Igual que en la sanitat, arreu del mn manquen escoles i milions de professors per a educar els infants. Tanma-teix, un experiment desen-volupat en diverses parts del mn ha demostrat que potser no calen professors. Lexpe-

Robot de cirurgia laparoscpica. WIKIMEDIA



REPORTATGE 1/4

riment en qesti consistia a posar un ordinador en un poble petit allat i deixaven que els infants i interaccio-nessin, tot i que mai havien fet servir un ordinador. A la pantalla apareixien activi-tats i jocs que desafiaven als nens. Aquests, com tots els nens, i grcies a la curiositat innata de la nostra espcie, sajudaven els uns als altres per passar la prova, adquirint els coneixements necessaris. Es va arribar a un cas extrem que el programari es mos-trava en angls, llengua que desconeixien completament els nens. Tot i aix, quan els responsables de lexperiment van fer-lo proves de nive-ll tradicionals, aquests nens obtenien un resultat gaireb equiparable al dinfants que es formaven en un entorn educatiu tradicional amb professorat. Els resultats van millorar, a ms, quan es va introduir un nou element. Es va contractar una anciana, analfabeta, la funci de la qual era posar ordre entre les dis-putes dels nens, animar-los i felicitar-los quan assolien els objectius, de manera que millorava la seva autoestima

(Vida 3.0) argumenta que la vida humana es pot caracte-ritzar des duna perspectiva tecnolgica de tres etapes. La primera, 1.0, correspon als primers humans, amb un comportament estrictament resultat de levoluci. No po-dien fer cap modificaci al cos (el maquinari) ni al seu coneixement (el programa-ri). s a dir, per caminar, manipular els braos o re-lacionar-nos socialment no necessitem anar a escola. Ho fem de manera innata. La segona fase, la 2.0, correspon a aquella on s que podem manipular el programari. Va comenar fa uns 75.000 anys amb el desenvolupament de la parla i la seva transmissi de pares a fills. Va conti-nuar amb la transmissi de coneixements cada vegada ms complexos, a mesura que sanaven descobrint, i ha acabat amb el desen-volupament dels sistemes educatius. Sn un seguit dhabilitats que no tenim de manera innata i que noms adquirim grcies a la trans-missi daltres humans que disposen daquest coneixe-ment. La tercera fase, la 3.0,

i els incentivava la curiositat.La qesti important

daquests experiments era la qualitat del material pedag-gic mostrat a lordinador. De fet, a internet, plataformes educatives com Coursera fan servir aquesta metodologia. Cursos desenvolupats per les millors universitats del mn, on els alumnes aprenen sense professors, savaluen entre ells i disposen de frums on sajuden, amb moderadors que els animen i orienten. En aquest sentit, la intelligncia artificial pot ajudar a desen-volupar materials ms bons, analitzar i detectar les millors metodologies i desenvolu-par professors virtuals que sadaptin a les caracterstiques de cada alumne. Com en el cas dels robojutges, el mate-rial pedaggic podria ser des-envolupat tenint en compte lorigen tnic de lalumne, la societat on es desenvolupar socialment i evitant discrimi-nacions per orientaci sexual, ideolgica o lingstica.

Evolucionem cap a un nou tipus de vida?

El professor del MIT Max Tegmark, al llibre Life 3.0

correspon a la modificaci tamb del maquinari (el cos). Podrem canviar o millorar el nostre cos ms enll de les condicions que ens ha pro-porcionat levoluci. Actual-ment ens trobem en una fase 2.5, ja que la medicina actual permet fer canvis, limitats, al nostre cos.

s des daquesta perspec-tiva que cal analitzar lauto-matitzaci de les societats humanes i la implantaci dels robots i la intelligncia artificial. Els robots subs-tituiran els humans? O els humans es transformaran en robots, arribant a leta-pa 3.0? El professor Max Tegmark, igual que Elon Musk, vol que hi hagi una regulaci internacional de la intelligncia artificial, co-menant per la potenciaci de la investigaci cientfica. Per aquest motiu ha fundat el Future of Life Institute, lInstitut per al Futur de la Vida. Conv que tots els ciu-tadans sinformin sobre els grans canvis que compor-taran els robots i la inte-lligncia artificial els anys vinents, especialment els poltics. Us espantareu.

Conv que tots els ciutadans sinformin sobre els grans canvis que comportar la intelligncia artificial els anys vinents

Cal analitzar lautomatitzaci de les societats humanes i la implantaci dels robots i la intelligncia artificial



REPORTATGE GRFIC 1/3

Els carrers i les xarxes socials somplen de grocReacci Arran de les prohibicions de la Junta Electoral espanyola de fer servir smbols de groc, la gent ha inundat la xarxa daquest color

1

1 1

1, 2 i 3. Petjades grogues davant els collegis electorals on hi va haver agressions policaques l1 doctubre. CEDIDES

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?url=https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fgaleria-petjades-grogues-en-collegis-atacats-per-la-policia-l1-o%2F&text=%5BGaleria%5D%20Petjades%20grogues%20en%20col%C2%B7legis%20atacats%20per%20la%20policia%20l%E2%80%991-O&original_referer=https://www.facebook.com/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/galeria-petjades-grogues-en-collegis-atacats-per-la-policia-l1-o/https://www.vilaweb.cat/noticies/galeria-petjades-grogues-en-collegis-atacats-per-la-policia-l1-o/



JOAN TURU

JOSEP BARGALL

IAIA TONETA

ADIC CULTURA

MIREIA BOYA

ANNA PONT




JPVALENCI

NITAMIU

NOEM ELIAS

VALENTINA TERRANOVA

JASMINA GMEZ

MURS PER LA LLIBERTAT



7 DIES La selecci de la setmana 27 de novembre - 1 de desembre

Divendres 1.La memria escrita de l1 doctubre perqu ning no la pugui tergiversarERNEST COSTA

Dimecres 29.Albano-Dante Fachin: Si el 21 a la nit hi ha un 60% de vots als independentistes, tornar a tremolar totALBERT SALAM

Dimart 28.Jaume Alonso-Cuevillas: El tribunal belga no hi veu violnciaALBERT SALAM

http://www.vilaweb.cat


Quatre llibres ja parlen del referndum, quan noms fa dos mesos, i combaten la postveritat

CRNICA 1/4

Avui fa dos mesos que els catalans sortiren a votar el referndum que, amb ms de dos milions de vots favo-

rables a la independncia de Catalunya, va obrir la porta a la proclamaci de la Repblica Catalana, el dia 27 doctubre. Des daquell dia, es desferm lofensiva de lestat espanyol: comen amb ms de nou-cents ferits en la violncia policaca del mateix dia del referndum menystingu-

da pblicament pel ministre Rafael Catal i continu amb lempresonament de mig go-vern i els presidents de lANC i mnium, Jordi Snchez i Jordi Cuixart; lexili fors del pre-sident Puigdemont i cinc con-sellers; la defenestraci del major Trapero; i laplicaci de larticle 155. Per aquesta ofensiva no sha centrat so-lament a ocupar fsicament el territori amb les policies es-panyoles, sin tamb a aplicar un intent de censura de totes

La memria escrita de l1 doctubre perqu ning no la pugui tergiversar

llibreries noves propostes de tot signe sobre el passat immediat que hem viscut al pas. Edicions Sidill, per exemple, acaba de publicar Hem votat, un recull foto-grfic dErnest Costa i Savoia sobre cartells, pancartes i murals de l1 doctubre. El llibre es complementa amb un text sensacional de Miquel Aguirre El president Puig-demont a Cornell de Terri i compta tamb amb texts de Miquel Buch, Neus Lloveras, Jordi Cuixart, Ernest Benach, Joan Rigol i Nria de Gispert, a ms dels editors del llibre, Xavier Cortadellas i Judit Pu-jad.

les imatges que shan vist i viscut al pas i a controlar el relat dels fets. s com una mena de postveritat de grans dimensions que fins i tot ha dut a impedir el color groc en espais pblics perqu recorda els empresonats i t un sig-nificat poltic marcat, segons la junta electoral.

Hem votat

Davant tots aquests fets, han comenat a aparixer els pri-mers llibres sobre l1 doctu-bre, b sigui com a memria fotogrfica, b sigui com a cronologia dels fets, i ses-pera que durant les setmanes i mesos vinents arribin a les

Mural amb la cara dOvidi Montllor a Arts, el Bages, demanant el vot al referndum. ERNEST COSTA

SEBASTI BENNASAR

http://www.vilaweb.cathttps://twitter.com/intent/tweet?url=https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fla-memoria-coetania-catalana-es-fixa-per-escrit%2F&text=La%20mem%C3%B2ria%20escrita%20de%20l%E2%80%991%20d%E2%80%99octubre%20perqu%C3%A8%20ning%C3%BA%20no%20la%20pugui%20tergiversar&original_referer=https://www.facebook.com/sharer.php?u=https://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-coetania-catalana-es-fixa-per-escrit/https://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-coetania-catalana-es-fixa-per-escrit/


CRNICA 2/4

Ernest Costa diu: Lob-jectiu que jo tenia abans de comenar a fer el llibre era fixar la memria dall que es veia. Tot va comenar com una cosa divertida i era una excusa per voltar pels Pasos Catalans. De manera que deu dies abans de l1 doctubre vaig decidir que havia danar a voltar el pas, prendre-hi el pols i veure lambient que shi respirava. Volia veure la diversitat de pancartes, els murals, la gent, i anava a laventura sense pensar en llocs concrets, perqu vaig pensar que les coses singu-lars, com lestelada ms gran o coses semblants, els mit-jans ja les farien. Jo preferia anar a latzar i trobar-me la diversitat i la gran quanti-tat de manifestacions que hi havia. Sempre sortia amb la cmera, i vaig pensar que aix ho hauria de publicar duna manera o duna altra.

I va resultar que els editors de Sidill cercaven el fot-graf per una altra qesti i, quan van sentir que parlava

1

2

3

4

1. Celr E.C. // 2. Cervera E.C. // 3. Oliana E.C. // 4. Tortell E.C.

Han comenat a aparixer els primers llibres sobre l1 doctubre

daquest projecte van quedar meravellats i van unir-shi de seguida. En aquesta ocasi Costa ha canviat una mica la seva manera de treballar. Normalment, em desplao en jeep, que es converteix en la meva casa: hi menjo, hi faig nit Si fos Rockfeller viatjaria igual, perqu quan arribes segons on no pots pas fer tres hores de pista per trobar un poble i un lloc on dormir No, jo dormo a peu dobra, que s la grcia. Per aques-ta vegada em vaig imposar viatges en qu passs les nits necessriament a casa, per-qu hi havia molt de trag i moltes activitats cviques a les quals volia anar. I, encara que fos una mica a contracor, estic content daquesta beneda servitud.

Malgrat aquest fet, la Fu-ji dErnest Costa que per primera vegada ha fet servir un equipament digital per fotografiar ha perms que al llibre shi incloguin imatges de 33 comarques i 107 muni-cipis diferents. Hi va haver



CRNICA 3/4

actuacions policaques, per tamb moltes de les frmu-les enginyoses per a pre-servar primer el dret de vot dels ciutadans i desprs per conservar els sufragis un cop emesos. Com explica al prleg de la crnica, publicada per Prtic, la intenci daquest llibre s retratar un dia que per sempre ms quedar en la memria de qualsevol ca-tal, tant si est dacord amb la lluita per la independncia com si no. Reportarem un pe-rode de vint-i-quatre hores sense un minut de descans, per tamb amb molta calma i dignitat. Aquesta s la histria dun poble que es va unir per

molts moments insospitats, perqu sempre passen coses sorprenents, per all que ms em va emocionar van ser les manifestacions de la gent i lentusiasme. Rarament vaig comentar que feia les foto-grafies per a un llibre. Noms alguna vegada, si sesqueia, perqu val ms no forar.

Ernest Costa est con-venut que aquest treball era necessari per servar els documents. Perqu el ca-m fins a la independncia ser llarg i costerut i caldr posar-hi esfor i imagina-ci. Sha donat a entendre massa alegrement que aix podia ser davui per dem i

no hauria estat aix ni tan sols amb un referndum pactat. La independncia comporta dificultats i esforos i ens hem destrnyer el cintur per no podem cedir ni un pam.

Els carrers seran sempre nostres

Per una altra banda, Liz Cas-tro va presentar ahir vespre al pblic el seu llibre Els ca-rrers seran sempre nostres, una crnica de les vint-i-quatre hores daquell dia de la vo-taci, recollida gaireb amb voluntat de fer una cronologia de les principals actuacions que es varen dur a terme. Castro explica moltes de les

expressar-se amb llibertat, amb la voluntat dexercir lautodeterminaci. En total, poc ms de cent pgines de crnica apressada i cronol-gica per recordar dos mesos desprs un dels dies grans de la nostra histria.

Tumulto

Diuen que els historiadors necessiten temps per a re-flexionar i aix s el que no hi ha si sha de tenir al carrer un llibre en un termini mxim de dos mesos des de lesclat dels esdeveniments. De ma-nera que, per primera vegada, tres autors de sensibilitats molt diferents shan ajun-tat per fer un instant book. Sn Enric Ucelay-da Cal, catedrtic emrit dhistria contempornia de la Univer-sitat Pompeu Fabra; Arnau Gonzlez Vilalta, professor del Departament dHistria Moderna i Contempornia de la Universitat Autnoma de Barcelona; i Plcid Garcia Plana, periodista i reporter de guerra i director del Memorial Democrtic de Catalunya. Es titula Tumulto. Meditacions sobre loctubre catal i lha publicat leditorial Gregal. Al llibre, asseguren que aquest mes doctubre ha capgirat la histria de Catalunya de dalt a baix.

El llibre aplega les medi-tacions, apunts i reaccions de tots tres des de final de lestiu i comenament de la tardor, un total de quaranta dies que asseguren que marcar un punt dinflexi en la histria del pas: Durant quaranta dies, la poltica i la societat catalana shan vist remogu-des i regirades sense pausa ni fre per una llarga llista des-deveniments transcendents:

Els carrers seran sempre nostres. PRTIC



CRNICA 4/4

detencions, referndum, re-pressi policial, empresona-ments, proclamaci dinde-pendncia, suspensi, govern cessat, exili i el carrer com a protagonista. Res no tornar a ser com abans. El catalanisme tou inclusiu, genric ha mort. Lindependentisme de masses, comptant amb la majoria parlamentria i el comproms del govern, ha intentat fer el gran salt, mentre que lespanyolisme catal adormit, acompanyat de la fora repressiva de lEs-tat espanyol, ha basat la seva ofensiva en la denncia de les tensions socials derivades del Procs.

Operaci Urnes

El quart llibre s a punt de sortir al carrer i es titula Ope-raci Urnes, el publica Co-lumna i lhan escrit els perio-distes del diari Ara Laia Vicens i Xavier Ted, amb prleg dAntoni Bassas. Des de ledi-torial diuen: Operaci Urnes s la crnica periodstica de loperaci clandestina que va permetre que l1 doctubre de 2017 a Catalunya hi hagus urnes als collegis electorals i es pogus fer el referndum dautodeterminaci. A partir del testimoni dels cervells de loperaci i dels seus prin-cipals protagonistes, molts amb pseudnim, descobri-rem una histria increble que supera qualsevol relat de ficci. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de manera secreta i pirami-dal, que va fer possible que el tresor ms preuat arribs a la destinaci. Un relat que sens dubte restar per sempre a la memria collectiva de moltes generacions.

Aquests dos periodistes han entrevistat durant el da-rrer mes i mig una cinquan-tena de persones de diversos punts del pas implicades directament en loperaci. Expliquen, per exemple, com es va fer la comanda, com van arribar les urnes a Eu-ropa, on es van amagar les setmanes prvies i com es van distribuir per tot el te-rritori. Aquest relat detalla tota la trama de les urnes des que es van comprar a la Xina fins que van arribar a cada un dels 2.243 collegis electorals repartits per tot el territori. Sexplica on i com es van amagar i quina orga-nitzaci secreta hi va haver per a aconseguir que urnes, paperetes i sobres arribessin a les meses electorals.

De segur que aquests me-sos vinents aniran apareixent molt i molts ttols que expli-caran tot el que ha passat de l1 doctubre en endavant, per aquests quatre mostren que editorials petites i grans tenen moltes ganes de fixar la nostra memria collectiva i deixar el testimoni del relat que va dur el poble catal a un dels seus desafiaments ms grans, encara que la postveritat vulgui contra-restar aquesta victria i la determinaci immensa dels catalans per a aconseguir el seu propsit malgrat la brutal repressi espanyola. Amb unes noves eleccions al davant el dia 21, no hi ha pas gaire espai per publicar llibres nous abans de Nadal, per esperau-vos per Sant Jordi, que segurament viu-rem una allau editorial de mxima actualitat sobre la poltica i la histria catalanes recents.

Operaci Urnes. COLUMNA

Deixen el testimoni del relat que va dur el poble catal a un dels seus desafiaments ms grans



De manera oficial, el primer doctubre 2.044.038 persones van votar a favor de la independncia. s una xifra que cal posar en perspectiva perqu s molt important.

Per comparaci, en la votaci del 9-N, 1.861.753 persones van votar per la inde-pendncia, i no van sofrir, per aix, cap problema dordre pblic. I en les eleccions del 27-S van ser 1.966.508 persones, que van votar independncia, per mitj de les candidatures de Junts pel S i la CUP. El primer doctubre, doncs, la xifra dinde-pendentistes senfil per primer cop ms amunt dels dos milions, i aix malgrat la gravssima agressi de qu van ser vctimes els votants que intentaven exercir el seu dret democrtic.

CINQUANTA-SIS PER CENT: EL PERCENTATGE ELECTORAL QUE US VOLEN AMAGAR

A quin extrem hauria arribat, per, el vot per la independncia, si la policia espanyola no hagus atacat els collegis de la manera que ho va fer i no hagus segrestat les urnes que va segrestar? Ara far un exercici especulatiu, que reclama, per tant, prudncia. Per el far tan sols amb lobjectiu de contestar la campanya que hi ha en marxa per a fer-nos creure que lindependentisme perdr

Documents

L’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT, FIL PER RANDA · amb una atmosfera emocional carregada de determinació i alhora esfereïda per la naturalesa repressiva de l’estat espan-yol. Qualsevol