LÍPIDS

Biomolècules formades per C, H, O + N, S i Psimples

complexes• Grup molt heterogeni (estructura i funcions)

• Insolubles en aigua (hidròfobs) i altres dissolvents polars

• Llargues cadenes de C i H (O en poca quantitat)

• Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè...)

• Untosos al tacte

• Poc densos

• Substàncies bastant reduïdes al oxidar-se alliberen molta energia

Classificació

1. Àcids grassos = Acils

• No es solen trobar lliures a la cèl·lula formen els lípids saponificables

Cadena llarga de C units a H + grup carboxílic –COOH

(nº parell entre 12-24) (àcid)

Molècula anfipàtica

Cadena hidrocarbonada (cola apolar) Cap polar

Enllaços de Forces de Van derWaals (dèbils) angle

En dissolució es pot

dissociar: R-COO- + H+

• Propietats conferides per la cadena:

– Punt de fusió depèn de la llargària de la cadena + llarga + enllaços + punt fusió

– Solubilitatmolècules amfipàtiques (bipolars) la cua és responsable de la insolubilitat en l’aigua

Monocapa Bicapa

Micela

• ÀC. GRASSOS SATURATS

NO tenen dobles enllaços (insaturacions)

Les cadenes són lineals

S’estableixen enllaços de Van der Waals entre cadenes contigües major empaquetament

Punt fusió ↑↑ sòlids a Tª ambient

Ponts d’H entre els caps (grups –COOH)

16 C

18 C

• ÀC GRASSOS INSATURATS

– Tenen algun doble enllaç (insaturació)

– Provoca un “colze” en la cadena no lineals

– És més difícil establir enllaços entre cadenes menys empaquetats

– ↓punt de fusió líquids a Tª ambient

COOH

Monoinsaturats Poliinsaturats

• De forma natural els = dels àcids grassos adopten disposició CIS

• De forma artificial (hidrogenació) es poden crear àcgrassos en disposició TRANS aconseguim:– Subst sòlides o semi-sòlides a Tª ambient

– No es posen rancis

• El procés requereix Ní i Al que poden deixar traces als aliments

Els H al mateix costat

Nomenclatura àcids grassos

22 : 2 Δ 4,7

Nº de carbonos

Nº de dobles enlaces

Posición de los dobles enlaces

Reacció d’esterificació

Unió del grup -COOH de l’àcid gras amb el grup –OH de l’alcohol per a formar un enllaç ester (-COO-) amb la pèrdua d’una molècula de d’aigua

Durant la digestió els EZ lipases hidrolitzen els greixos en ac. grassos i alcohol hidròlisi enzimàtica

Hidròlisi

Reacció de saponificació

Els àcids grassos reaccionen en bases fortes (com el NaOH o el KOH) per a donar la sal de l'àcid gras (SABÓ) i l’alcohol hidròlisi química (no intervé l’aigua)

2. Lípids: saponificables

Contenen àcids grassos poden saponificar

1. Acilglicèrids o greixos (sòlids o líquids)– Es formen per esterificació d’1, 2 o 3 AG mono-

, di- o triacilglicèrids o triglicèrids (apolars cap -OH de la glicerina està lliure insoluble en aigua)

– Si: - tots els àcids grassos iguals simples

- àcids grassos diferents mixtes

– Si: - àcids grassos saturats sòlids -> animals

- àcids grassos insaturats líquids ->vegetals

• Funció dels acilglicèrids:

– Reserva energètica les cèl·lules els oxiden per a obtindre energia 9Kcal/g S’emmagatzemen de forma anhidra (sense aigua, a diferència del glucógen que ho fa hidratat)

• En animals en els adipòcits

• En vegetals en vacúols de fruits i llavors

– Aïllament tèrmic i físic

2. Lípids de membrana

• CLASSIFICACIÓ:

– En funció del tipus d’alcohol:

1) Glicerolípids: contenen glicerina:

- gliceroglucolípids

- fosfolípids

2) Esfingolípids: contenen esfingosina

- Esfingomielines

- (Esfingo)glucolípids:

- Cerebròsids

- GangliòsidsEsfingosina

1) Glicerolípids• GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) +el tercer grup

alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:

1.1) Gliceroglucolípids

GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS + OSA

En membranes de bacteries i vegetals

1) Glicerolípids• GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) +el tercer grup

alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:

1.2) Glicerofosfolípids =Fosfolípids

GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS + ÀC. FOSFÒRIC + ALCOHOL

Àcids grassosGlicerinaàc. fosfòric

FUNCIÓ DELS FOSFOLÍPIDS:

• FormEn la BICAPA de las membranEs ceL·lulars:

o Caps polars en contacte amb medi aquos exterior i interior

(citoplasma). Interaccionen amb l’aigua, formant ponts d’hidrógen.

o Cues apolars: repelides per l’aigua, organizant-se entre elles i formant

un empaquetament en forma de bicapa.

2) EsfingolípidsCERAMIDA + GRUP POLAR (molt variat i complexe)

(ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga)

enllaç amida

ENLACE AMIDA

+ R-COOH

- Esfingomielines- (Esfingo)glucolípids

FUNCIONS-Constitueixen les memb cel animals i vegetals-Molt abundants al teixit nerviòs

2) Esfingolípids

ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR

2.1) Esfingomielines

– GRUP POLAR: fosforilcolina o fosforiletanolamina

(àcid fosfòric + aminoalcohol =colina o etanolamina)

– Presents en las beinas de mielina de las fibres nervioses

(cel. de Schwann)

Colina

2) Esfingolípids

ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR

2.2) Esfingoglucolípids

– GRUP POLAR: glúcid

o si glúcid = 1 monosacàrid cerebròsid

o si glúcid = oligosacàrid (>15 oses)gangliòsid

3. Ceres

- Esters ac. grassos + alcohols

(cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 16 a 30 C)

- 2 parts hidròfobes Molt insolubles en aigua

Nº parell

• FUNCIONS

– Recobriment i impermeabilització friutes, fulles, plomes, pèl...

– Estructural rusc d’abelles

3. Lípids NO saponificables

•NO tenen àcids grassos no saponificació

•NO són esters

•Menys abundants que els saponificables

•Importants com a hormones i vitamines.

•Constitueixen una família molt heterogènia.

1. Esteroides- Derivats de l’esterà (ciclopentanoperhidrofenantré)

1.1 Fitoesterols en cels vegetals

1.2 Ergosterols en fongs (precursor de la vit D2)

Precursor d’atres molècules:- Hormones sexuals: progesterona i testosterona-Hormones suprarenals: cortisol i aldosterona-Ac. biliars-Vitamina D3

1.3 Esterols-OH en C3 i cadena hidrocarbonada en C17

• Dóna estabilitat a la membrana xq fixa els fosfolípids

• Disminueix la permeabilitat de la membrana

2. Terpens o isoprenoides

- Es formen per unió de molècules d’isopré

- Estructura lineal o cíclica

- Alguns tenen color per la presència de = conjugats e- deslocalitzats

- Abundants en vegetals

CLASIFICACIÓN DE LOS TERPENOS

Nombrenº de isoprenos

Función Ejemplo

Monoterpenos 2 Aromas y esencias Geraniol, mentol

Sesquiterpenos 3Intermediario en lasíntesis del colesterol

Farnesol

Diterpenos 4Forman pigmentos yvitaminas

Fitol, vitaminaA, E, K

Triterpenos 6Intermediario en lasíntesis del colesterol

Escualeno

Tetraterpenos 8 Pigmentos vegetalesCarotenos,xantofilas

Politerpenos n Aislantes Látex, caucho

3. Prostaglandines

- Descobertes al líquid prostàtic realment són produïdes per quasi tots els teixits

- Deriven de

- Tenen acció local regulant el metab de la cel on es troben:

Fosfolípids de membrana

1) Por su SOLUBILIDAD

• Insolubles en agua

• Solubles en disolventes orgánicos: acetona, éter…

2) Tinción con SUDAN III

• Se colorean selectivamente de rojo-anaranjado

MÉTODOS DE IDENTIFICACIÓN