w w w . b c n s w i n g . o r g

nº 18

staff editorial El Magaswing, la revista de la BCNswing, va néixer amb la volun-tat d’informar, entretenir i mantenir el contacte amb els seus associats. El primer número va sortir el 1998 i durant aquests 10 anys s’hi han anat reflectint no només les activitats de l’associació, sinó que també s’hi han plasmat opinions, anècdotes, entrevistes i retalls d’història, la qual cosa l’ha convertida en una publicació interessant i de qualitat. Després de més d’un any, el tornem a tenir al carrer swingant com el que més, farcit de sorpreses ben fresques! I en aquest número, el 18, ens hem proposat que el Magaswing traspassi fronteres. Hem pensat que seria bo distribuir-lo per tota Barcelo-na, a més a més de fer-lo arribar a tots els associats, de manera que esdevin-gui un mitjà de promoció i de difusió de la passió pel Swing a casa nostra. Ben aviat posarem en marxa el proper número. Us convidem a col.laborar-hi i a fer-nos arribar les vostres aportacions (escrits, il.lustracions, reflexions, propostes, etc.) a junta@bcnswing.org.

Il.lustració portada:Flor García Merinoflorgarcia23@yahoo.eshttp://florgarcia.blogspot.comIl.lustracions interiors:Ariadna GilBeatritzewww.beatritze.comMaquetació:BeatritzeComissió editorial:Beatritze / Emma Gràcia / Eva Bret / Neus Castells

Col.laboradors: BarSWINGona Team / Bernat Claramunt /Derek Zinger / Gloria García /Jose Horna / L.C.Mahoni / Marta Renom /Meritxell Borra /Nico Port /Sonja Hagemann / Xavi Balañà

www.bcnswing.org

en record de Frankie Manning  (26 de maig de 1914 - 27 d'abril de 2009)

1

En record de Frankie Manning P.1

Menú de primavera P.6Lyrics: The sunny side of the street P.6

Maganews P.7Poema P.7

Jazzografía P.2

Ressenya Discogràfica: Ella and Basie! P.8Entrevista: Max Ángelo Petruzella P.10

Passatemps! P.12

Efemèrides P.1312 edicions de barSWINGona a

l’esquena ! P.14Cap avall que fa baixada P.16

Diari d’una lindy hopper a Tokyo P.18 Història del Balboa. 1ª part P.20

índex

Jazzografía. José Horna

¿Por qué fotografíoJazz? Después de dos o tres horas de tensión, cámara en ristre, junto al escenario de un gran festival o de un pequeñoclub, salvando a veces las di-ficultades de las restricciones, el tiempo y el espacio, ésta es la pregunta que me hago habitualmente. ¿Por qué empeñarse en regresara esos universos subterráneos que nacen y mue-ren alrededor de lamedia noche? Parte de la respuesta está en esos sonidos que estallan o susurran rompiendo, en las lí-neas de un pentagrama, la más clásica de las lógicas y obligan a asumir el papel de perpetuo perseguidor de lo imprevisible.

Pero eso no es todo. Quedaría por explicar la traducción de ese tiempo tormentoso a imágenes en las que la fotografía tiende a romper las proporciones y la coloca-ción de los puntos de interés, los planos de enfoque y desenfoque, elequilibrio de luz y oscuridad, para poder expresar por qué el resultado acaba desembocando en una negrura cálida y envolvente; como si apartir de determinado mojón kilométri-co en el territorio del Jazz, la fotografía se convirtiera natural y necesariamente en lo que -de forma muy subjetiva- denomino Jazzografía.

Archie Shepp ( Festival de Jazz de Getxo 2008)

¿Por qué fotografío Jazz? Quién sabe... Podría nombrar muchas cosas: las graba-ciones de Billie Holidayo John Coltrane, las fotografías de maestros como Herman Leonard, William Claxton, William Gott-lieb o Guy Le Querrec, los programas de radio de Pío Lindegaard o Juan Claudio Cifuentes “Cifu”... Sea como fuere, des-de un punto de vista más personal sólo

puedo decir que, en ocasiones, al igual que el músico protagonista de un cono-cido relato de Julio Cortázar, he tenido la inolvidable sensaciónde que esas con-junciones de música e imágenes que me transportabana una noche larga y triste como una balada de Lester Young las es-taba fotografiando... mañana.

Sonny Rollins ( Festival de Jazz de Vitoria 2008)

página izquierda superior:Hamid Drake (con el cuarteto de David Murray. Festival de Jazz de San Sebastian 2008)

página izquierda inferior:Maria Schneider (con su orquesta, durante un solo de Ingrid Jensen. Festival de Jazz de Vitoria 2008)

página derecha:Diane Reeves ( Festival de Jazz de San Sebastian)

www.jazzografias.com

Lyrics: On the sunny side of the streetGrab your coat and get your hatLeave your worries on the doorstepLife can be so sweetOn the sunny side of the street

Cant you hear the pitter-patAnd that happy tune is your stepLife can be completeOn the sunny side of the street

I used to walk in the shade with my blues on paradeBut Im not afraid...this rover’s crossed over *If I never had a centId be rich as rockefellerGold dust at my feetOn the sunny side of the street*Now if I never made one centI’ ll still be rich as rockefellerThere will be goldust at my feetOn the sunnyOn the sunny, sunny side of the street

music: Jimmy McHugh Lyrics: Dorothy Fields

Pilla el abrigo y coge el sombreroDeja tus preocupaciones en el umbralLa vida puede ser tan hermosaEn el lado soleado de la calle.Puedes oír el claqueteoesa melodia alegre es tu pasoPuede ser una vida plenaEn el lado soleado de la calleSolía caminar por las sombras con mis penas desfilandoPero no tengo miedo, El dudar está superado *Si nunca tuve un centavoSeré rico como rockefellerPolvo de oro en mis piesEn el lado soleado de la calle* Aunque no haya conseguido nunca dineroseguiré siendo rico como rockefellerpor que tendré polvo de oro a mis piesEn el soleadoEn el lado soleado de la calle.

menú de primaveraSonja Hagemann

aperitivo: Celery Stalks at midnight 1entrante: Frim Fram Sauce 2plato principal: All that meat and no potatos 3postre: Banana Pancakes 4

1: (Carl Sigman / Will Bradley / George Harris)2:(Redd Evans) 3: (Ed Kirkeby / Fats Waller) 4: (Jack Johnson)

El Jazzman Edward Kennedy “Duke” Ellington ha sido inmortalizado en las mo-nedas de 25 ct del distrito de Columbia en Washington D.C. Esta moneda representa la elección de los ciudadanos de Columbia que votaron entre varios candidatos.El autor de It don’t mean a thing if it ain’t got that swing compuso más de 3000 can-ciones y marcó un hito en la historia de la música. Murió el 24 de mayo de 1974 de un cáncer de pulmón.

Duke Ellington efigie de las monedas de 25 ct maga-news

Desde que te conozco

puedo leerme en tus pupilas;

Desde que te acaricio

he descubierto el placer

de mis propias caricias,

el valor de la piel

Desde que caminas

sobre mis pies

y yo sobre los tuyos;

la vida es una danza de dos

que me gusta bailarla contigo.

27.Marzo 07. L.C. Mahoni

il.lustració: Ariadna Gil

7

D’acord, és un àlbum que potser costarà una mica d’aconseguir en aquests moments. D’acord, si fa temps que esteu en l’escena Lindy de Barcelona (o del món), ja el teniu i no cal que us en diguem res. Però és que aquest CD s’ha de tenir. Repeteixo: s’ha de tenir. Encara que no us agradi el Jazz, que suposo que no deu ser el cas.... Si us agrada la música, us agradarà. I no perquè m’agradi a mi o perquè estigui molt ben puntuat en llistes de música, sino perquè hi tenim, per una banda, una de les millors veus femenines en el seu millor moment: l’Ella Fitzgerald; per altra banda, una de les bandes que més ha tocat pels balladors de Lindy Hop: la del Count Basie; i finalment, però no menys important, perquè els temes

han estat arreglats per l’inigualable Quincy Jones. L’àlbum fou enregistrat el 1963 i la majoria de cançons són stàndards del jazz, que sentireu en altres versions i cantades o tocades per altres artistes. Només amb una excepció, en Quincy Jones va entendre perfectament com ho havia de fer per combinar aquests dos monstres de l’època i treure’n el millor. Per exemple, l’Ella porta la tècnica de l’scat a nivells impressionants a “Honeysuckle Rose”, i esdevé un altre instrument suau i melòdic a “Ain’t Misbehavin’” o a “’Deed I Do”. Poc a poc, però. “Honeysuckle Rose” us servirà per mostrar a qualsevol

persona què és el swing clàssic, què és l’scat i el que una cantant com l’Ella podia arribar a fer amb la veu. A més a més,és perfecte per ballar, perquè té ritme, té pauses que ens posen a prova i, a més a més, no és massa llarga. Això final és, jo crec, el “problema” de la cançó que la segueix, “Them there eyes”. És la clàssica dels solos dels intruments, que no van massa bé per ballar i que jo recomano més per escoltar que no pas per ballar. Parlant de les d’escoltar, aquí hi incloc totes les lentes del CD: “Dream a little dream of me”, “Satin Doll”, “Ain’t misbehavin’” i “My last affair”, massa lentes per ballar (en públic ;-)). “Tea for two” també és millor per escoltar que per ballar, però és deixa. Si l’hagués de ballar, ho faria amb balboa tranquilet, perquè és una canço per gaudir dels solos i no posar-hi gaire ball. El darrer minut, però, és molt més “lindy-

Ressenya Discogràfica: Ella and Basie! Bernat Claramunt

8

hopable”. “Into each life some rain must fall” és l’excepció que he esmentat anteriorment. És una cançó relativament ràpida, molt bona pels que comencen a ballar, amb canvis d’intensitat i on és fàcil jugar buscant els llocs on els vents segueixen la veu, contràriament al que passa normalment. Guanya molta intensitat a partir de la meitat, i jo diria que la cançó no es resol massa bé, a partir d’aqui. El darrer minut llarg és bàsicament el mateix: molt xivarri i poca variació que s’acaba, suposo, perquè algú va decidir que 3 minuts i mig ja estaven bé. Una bona cançó per començar una festa és “I’m begging to see the light”. És tranquila, molt coneguda, fàcil, amb moltes oportunitats per fer slides i caigudes, i amb uns vents que posen certs reptes per als més valents, jugant molt amb la intensitat del so. La versió d’”On the sunny side of the street”. no és, al meu entendre, la millor versió d’aquesta cançó, però val la pena tenir-la. Com a la primera cançó del CD, se’ns mostra un Basie pur i una Ella que no fa scat però juga amb la veu com en els seus memorables “Smooth sailing” i altres. I em deixo pel final les dues cançons més famoses del disc: “’Deed I do” és una de les més ballades, sens dubte. És una cançó magistral,

neta, calmada, amb els vents i la veu molt clars i en harmonia, evidentment. I, molt important pels balladors, tot és força predictible i, per tant, fàcil de ballar. Finalment, “Shiny stockings” és, n’estic segur, la més escoltada i ballada del disc, la que segur que està a més reculls de swing personals i oficials. I és que aquesta cançó té de tot. És dolça, té una bona introducció de piano i és fàcil, molt fàcil de ballar, també amb seus reptes interpretatius pel mig (s’ha d’escoltar bé el piano, però). Una molt bona cançó per practicar allò que en diem “interpretació”. En definitiva, és un altre disc que cal tenir. Reuneix tres grans mestres del swing clàssic i té molts temes per ballar o, simplement, per escoltar i prou.

9

¿Max, cuando empezaste a bailar? ¿Qué edad tenías?Más o menos hace 6 años. Empecé cuando tenía 18.

¿Qué fué lo que te motivó a empezar?Mi hermano ya bailaba y Thomas Blacharz me dió el empujoncito que necesitaba para empezar.

¿Qué significa el baile para ti? ¿Es mas bien un estilo de vida?La danza tiene un importante significado en mi vida, de hecho ahora es lo que me permite ganarme la vida: una pasión y un trabajo.

Max, ¿cuántas horas dedicas a bailar diarias?Ahora imparto bastantes cursos, por lo tanto empleo mucho tiempo en esto, más o menos tres o cuatro horas mínimo al día.

¿Cuantos estilos bailas?Sobretodo bailo Lindy Hop y West Coast Swing, un poco de salsa pero no realmente...

¿Eres tímido? ¿Podrías ponerte a bailar en medio del supermercado o de la calle si escuchas una música que te llega al alma?Sí, creo que soy tímido pero la verdad es que eso no me impide bailar donde sea! en la calle, en una tienda: donde sea!

¿Te daría verguenza que la gente se te quedara mirando? ¿ O simplemente te dejarías llevar por el ritmo de la música?Que va! de hecho que me miren me motiva aún más!

Entrevista: Max Ángelo Petruzella beatritze

10

¿Qué podrías aconsejarle a los principiantes para que mejoren más rapidamente?Es sencillo: ir a todos los bailes sociales que puedan, más baile social, y hacer clases, claro.

En algunos videos te hemos visto bailar con hombres, algunas mujeres en BCN empiezan a aprender o ya dominan el rol de leader, qué piensas de esto?Pienso que lo realmente importante es hacer lo que a uno le apetezca en la vida :). Me gusta ver a un hombre como leader y una mujer como follower, con Thomas no es que buscáramos aprender el rol de follower.. simplemente enseñabamos que podíamos hacerlo.....era como un delirio ;-)

BCNswing organiza bailes al aire libre y también en algunos locales, normalmente estamos buscando nuevas canciones o lugares donde bailar, ¿nos puedes recomendar algo desde Canadá?Studio 88 swing.

¿Cómo evitar lesiones bailando, como por ejemplo en los tobillos?Puff la verdad es que es difícil, evidentemente hay cosas que se pueden hacer pero no totalmente garantizados,

habría que estar en forma, haber dormido bien, comer bien y sobretodo estiramientos.

Bueno y ahora te dejamos una pregunta a tu elección o un pequeño espacio para decir lo que te apetezca. Gracias Max!Poco más que añadir, además de agradeceros por dar a conocer el Lindy Hop! Además os dejo las direcciones de mis sitios web:www.justswingdance.com www.ninjammerz.com www.rhythmjuice.com www.studio88swing.com

11

Passatemps!Descobreix a 5 músics en la nostra sopa de lletres de primavera!

Troba les diferències.

12

Vine a ballar amb nosaltresLindy Hop, Claqué,Boogie Woogie, Charleston,Shag, Balboa

Entra al móndel Swing!

www.pepiemi.com enri

cbc

solució:

efemèrides

Frankie ManningNaixement 26 de Maig 1914

Ella Fitzgerald

Naixement 25 d’Abril 1917

Està dit molt ràpid, no ? Amb cadascuna de les edicions hem anat creixent, treballant, millorant, posant-hi idees i ganes per, en definitiva fer del Festival de Swing de Barcelona un event de swing de referència a tot Europa (i potser fins i tot més enllà !). Poc ens imaginavem arribar aquí quan vàrem començar el 1998 i portavem poc més d’un any que haviem iniciat les primeres classes de lindy hop Barcelona (i de fet les primeres fetes a l’estat espanyol). Haviem aconseguit aglutinar un grapadet de hoppers, la majoria balladors de rock i algun que altre amant de la música swing. Aprofitant que una parella de profes americans, en Rob i la Diane, eren a Toulouse ens vam planejar organitzar un petit stage com els que haviem viscut als Estats Units. Amb tot l’entusiasme i una gran dosi de tossuderia, vam engatussar pràcticament tots els balladors d’aleshores i algun més i tot, i finalment reunírem prop de 50 inscrits !. Èxit de públic i èxit de crítica: durant dos dies varem gaudir de dos estels del planeta swing ballant entre nosaltres a la mítica Sala Macao de Sants. Enguany esperem rebre més de 400 hoppers de més de 20 països diferents. La llista és llarga. Tenim hoppers de comunitats habituals properses (vascs, valencians, andorrans, francesos, alemanys, suissos, anglesos, irlandesos, ...), habituals de comunitats nòrdiques (suecs, noruegs, finesos, danesos), comunitats d’Europa de l’est (Ukrania, Chequia, Lituania, Russia) de països llunyans (Islàndia, Estats Units, Canada) i de noves de l’any passat: Italia (Italia, Slovenia, Portugal). Però les NOVETATS, sempre sorprenents són Grècia, Israel, el grup de Porto (Portugal) i el grup de hoppers d’Istambul ! El barSWINGona team, arropat per amics i voluntaris, portem molts mesos treballant

per aconseguir que passin un cap de setmana inoblidable amb 4 grans festes swing a l’Aliança del Poblenou, tallers d’alt nivell al Poli de l’UPC, campionats i moltes activitats complementàries: el lindy exchange, la festa “warm up”, els una festa “after” i una festa de tota la nit, el Lindy a Gràcia amb música en directe, el concurs de fotografia, els videos del Youtube, el sopar de fi de Festival, … i alguna sorpresa més que es trobaran els participants d’aquesta edició. Són moltes coses i entre elles, com sempre, algunes de noves. A destacar els tallers que per 2a vegada, la barSWINGona ofereix 3 tracks: Lindy hop, Balboa i Original Jazz per a Followers. Savem que és una aposta arriscada. Així com la comunitat de lindy hopper a BCN és una comunitat ara ja arrelada, gran, estable i diversa (i en aquest sentit val a dir que la BCNswing hi té un gran paper), amb la balboa encara hi estem molt lluny però qui res no arrisca res no assoleix. Així que a ulls clucs, hem decidit portar de

12 edicions de barSWINGona a l’esquena !

12 edicions de barSWINGona a l’esquena !

14

intentarem que això resti el mínim temps pel ball social. Però sobretot la barSWINGona serà, com sempre, un viatge al planeta swing, un món distant de la quotidianitat diária, on cada minut ve farcit de swing, cada company és un hopper d’un país diferent i els problemes habituals també ballen a ritme de swing. Una nació swing sense fronteres on les autoritats no són bisbes, ni militars, ni banquers, ni polítics sinó una colla de balladors de swing de 1a linia internacional que són l’ànima del festival. Format majoritariament per americans, els masters de swing ens ensenyaran a ballar millor, estaran ben prop nostra en totes les activitats i brillaran amb llum propia a totes les festes. Acabar dient que organitzar una barSWINGona és sempre complicat, arriscat i esgotador. Hi ha un munt de decissions a prendre i feina per no acabar ! Malgrat això fa molt temps que el grapat de hoppers que formem el barSWINGona team treballem desinteressadament perquè tot surti ... rodó ! Algunes cares noves i d’altres no tant, però en definitiva, persones com d’altres que han fet possible celebrar un gran festival de swing a Barcelona amb l’ajuda de molts balladors i balladores que hi han participat al llarg d’aquests anys. Gràcies a tots i als que us estrenareu enguany i els que repetireu participació. Ens hi ballem. barSWINGona.team

nou a Barcelona a la Silvia Sykes i en Nick Williams, considerats els millors profes del món en aquesta modalitat, arropats per l’Anne-Helene i en Bernard de Toulouse, profes d’alta reputació internacional i amb qui guardem una bona relació personal. Per altra banda, també repetim amb el Jazz for Followers. Motivats per l’interés de les followers per millorar el seu estil i l’èxit dels tallers de Jazz Steps de cap de setmana de BALLASWING.cat, ens hi hem llençat amb una especialista vinguda d’Australia, la Sharon Davis, arropada amb dues de les millors “lindy followers” dels Estats Units en aquests moments: la Nina i la Emily. Estem contents de poder dir que les inscripcions estan superant les millors espectatives. En l’apartat dels campionats també tenim 3 divisons: el clàssic Jack&Jill, la tant esperada competició de Troupes i una divisió nova: Strictly swing. Segur que els competidors ens tornaran a oferir l’espectacle del lindy hop més sorprenent i des de l’organització

Posa més estil al teu ball!

Núria P. G 678 395 744 H vestuariscontrapunt@gmail.com

Vestuaris d’època a mida

15

Després de l’etapa Herrang, alguns dels profes que més estimem i coneixem baixen a la terra del foie, on l’ambient és més atlàntic, a donar-nos una mostra més de la màgia del swing. Això és el Summercamp de l’Studio Hop. Això és a l’Armagnac, a un parell d’hores de Tolouse, ben a la voreta de la casa den d’Artagnan, a pocs minuts d’un poble que es diu Eauze.

Aquest estiu catalans, madrilenyos i valencians ens vàrem trobar allà, en mig d’un camp de panolles, a ballar lindy hop. Això va ser del 12 al 19 d’agost. La setmana abans ja hi havia hagut un stage de balboa però cap de nosaltres hi va participar. En total érem 208 persones d’arreu del món (des d’Austràlia fins a Estats Units, passant pels Països Baixos) i de totes les edats. Les instal.lacions on ens allotjàvem eren en una casa gran, tipus casa de colònies, dedicades en un principi a la doma de cavalls. Alguns dormíem en un “dortoir” (dormitori de 16 persones) i d’altres en tenda de campanya. També hi havia gent que dormia en habitacions dobles però s’han de demanar molt aviat. El menjar era abundant i prou bo. La climatología provinent de l’ Atlàntic ens va portar un temps excepcional, amb sol llampant i vent fresquet. A pocs metres de la casa hi havia unes instal.lacions de golf amb una piscina fantàstica que anàva la mar de bé per refrescar-se a les estones lliures.

Per les classes hi havia 4 nivells (van dir que l’any que bé en faran 5). El primer dia ens van fer una prova de nivell per ubicar-nos. Hi havia tres espais per fer les classes, una carpa exterior, l’edifici de la doma, i un estudi ampli integrat a la casa. Els diferents grups anàvem rotant d’un espai a l’altre cada hora. Tots els assistents vàrem agraïr molt l’elecció de la sala on anàvem a ballar a les festes : l’edifici de la doma, una sala molt ventilada i amb molt bon terre.

A part del Bernard i l’Anne-Helene (els organitzadors), teníem com a profes l’Steven i la Virginie, el Hasse i la Marie, el Kevin i la Sandrine i la Laura i l’Andrew. El premi als més empàtics i simpàtics va ser, per unanimitat, pel Hasse i la Marie. A part dels profes, hi havia un grup d’americans que feien tallers, shows i una mica de lindy atípic. Un d’ells, del qual parlarem més endavant, era el Mike, que va fer una taller de Charleston.

Ja pensant en aquest article, vàrem aprifitar algunes estones lliures per fer quatre preguntes a uns quants professors. Doncs aquí ve el què ells pensen :

Entrevista a Marie Nahnefeldt (Suècia. Parella de vida i de ball del Hasse, els entranyables que us dèiem) :

Quan vas començar a ballar lindy hop ?Vaig començar a Herrang ballant bugy-bugy. Allà vaig entrar en contacte amb el lindy hop. Hi havia molt bons leaders i la música m’encantava. Així m’hi vaig anar enganxant.

Què és el més important a l’hora de ballar lindy hop?La passió

Quins creus que són els errors més freqüents quan s’aprèn a ballar lindy hop ?Pels followers, anticipar-se. Pels leaders, oblidar-se de l’efecte que té el guiatge sobre el follower. Hi ha diferències entre la manera de ballar dels diferents països?Sí, hi ha diferents dialectes de lindy hop. A Estats Units varia fins i tot de ciutat a ciutat. Pel què fa a Europa, a França l’estil és més suau. De totes maneres, a través de les trobades internacionals, els estils es van unificant.

Cap avall que fa baixada Xavi Balañà i Marta Renom

16

Entrevista al Mike Roberts (EEUU, va fer un taller de charleston, és nòvio de la Laura, la següent entrevistada, tot queda en familia…)

Quan vas començar a ballar lindy hop ?La tardor del 2000, al High School. Al principi no m’agradava i amb sortia molt malament però vaig seguir practicant.(i ara ho fa la mar de bé, el cabronàs…)

Què és el més important a l’hora de ballar lindy hop?

J o , la musica i la parella. El més important és expressar-se: des de la música fins al a comunicació amb la parella.

Quins creus que són els errors més freqüents quan s’aprèn a ballar lindy hop ?“Intentar ballar” en lloc d’actuar amb naturalitat. Hi ha diferències entre la manera de ballar dels diferents països?Sí. En general, a EEUU es balla més seriosament i fent més atenció a la connexió i a Europa es balla més per passar-s’ho bé.

Entrevista a Laura Glaess (EEUU, Texas, nòvia del Mike i parella de ball, en aquest curs, de l’Andrew Sutton)

Quan vas començar a ballar lindy hop ?El 2001, al college, a San Antonio, en un club molt petit. Ens hi trobàvem els estudiants. Hi havia molts balls socials. Tothom estava molt entusiasmat. Hi havia molt pocs leaders i per això jo vaig aprendre a ballar de leader. Crec que això em va ajudar molt a ballar bé com a follower perquè em va facilitar entendre el guiatge del leader.

Què és el més important a l’hora de ballar lindy hop?La musicalitat i la connexió amb la parella.

Quins creus que són els errors més freqüents quan s’aprèn a ballar lindy hop ?Per followers principiants, anticipar-se al guiatge. Pels leaders principiants, no saber com guiar. Pels balladors i balladores amb més experiència, voler impressionar. Hi ha diferències entre la manera de ballar dels diferents països?Sí, fins i tot a dintre Texas hi ha diferències. L’estil local de vegades el marquen els professors de cada lloc. A França, per exemple, es nota la influència

de l’Steven Mitchell. A EEUU, de l’Sky i la Frida. També he observat que a Estònia es balla menys social i més coreografiat. És interessant viatjar per anar veient els diferents estils.

17

Diari d’una lindy hopper a Tokyo

Viscaaaa!!! He trobat una colla de “Lindyholics” a la zona de Tokyo!!! (http://swing-gigolo.com/menu.html)

Dimecres 27 de febrer de 2008Ball social amb DJ al Firewall (antic Boomerang) al barri de Roppongi de 19H00 a 21H30 (www.swingcats.jp).Compte amb anar al local actual, l’antic “club 101” s’ha transformat en local d’strip-tease (també ballen, però amb menys roba).

Dissabte 1 de març de 2008Arriba el cap de setmana!!! Com cada primer dissabte de mes, toca “Swing Jack”, moguda amb música enllaunada al barri de Shibuya. El local “Aoi Heya” (Habitació Blava) és petit però té molt encant. (www.monster-mix.com)

Queda clar per arribar-hi, oi?A més, durant la tarda tenim un intensiu de Balboa (www.swifle.com)Total: 3,5 hores de classe de balboa + 1 hora de classe de lindy (tot en japonès, ja he trobat la manera definitiva d’aprendre l’idioma!) + 3 hores de ball social = 7,5 hores en un dia (crec que serà suficient).

Diari d’una lindy hopper a Tokyo Meri

18

Dissabte que ve torna a haver-hi moguda (C-Jam Swing), aquest cop només una horeta de classe de lindy i dues hores de ball social (www.swifle.com)

Quan hagi acabat amb Tokyo, em passaré per Osaka, diuen que també hi ha força moguda.

AGENDA SWING PER A TOT EL JAPÓ:http://www.impetus.ne.jp/

Una mica de swing japonès: concert dels Denta Rhythm Trio pel 4rt aniversari de Swing Jack a Aoi Heya (06/10/2007):http://www.youtube.com/watch?v=4Kxw-jZvXvY

19

Hal i Betty TakierEscena de la pel·lícula “soundie” Majaraja de 1943

Història del Balboa. 1ª partGloria García Pinares

20

ORÍGENSEs difícil obtenir una versió consensuada respecte dels orígens del Balboa. Molts historiadors de dansa afirmen que va derivar del Foxtrot, en canvi altres creuen que es una evolució del Charleston o del Shag. El Shag es un altre ball que probablement molts de vosaltres encara no heu vist, es aquell que es veu de fons en el vídeo de Benny Goodman del Sing Sing Sing. Willie Desatoff , un reconegut ballador de Balboa de l’època, creia que era una evolució de la Rumba. Hi havia molts diferents balls preexistents en aquella època i varis dels grans balladors de Balboa coneixien molts d’aquests balls. El Balboa es un ball de 8 temps, per tant es podria dir que la connexió amb altres balls de 8 temps es consistent. Malgrat això, aquesta norma no descarta la connexió amb altres balls de 6 temps, ja que l’evolució es quelcom molt poderós! Encara que no podem estar segurs dels orígens amb més precisió, es podria dir que els primers balladors de Balboa, probablement van ser influenciats pel seu coneixement dels altres balls de l’època.Que es el Balboa? Hi ha dos tipus de Balboa: el pure Balboa i el Bal Swing

El Pure Balboa Es balla tota l’estona en posició tancada, el Pure Balboa es va desenvolupar en sales de ball en que l’espai era molt limitat (recordeu la llei seca dels anys 20). Algunes d’aquestes sales tenien normes o codis estrictes de conducta que prohibien els grans kicks del Charleston i altres balls exuberants. El Pure Balboa es caracteritza per una posició completament vertical amb

els dos balladors posicionats pit contra pit resultant un contacte molt proper. Bé, en realitat, aquesta posició de pit contra pit sols es possible quan els dos membres de la parella tenen alçades i constitucions semblants, si no es així, el punt de contacte pot trobar-se en altres punts del tronc o inclús solsament en els braços. Mai et separes de la teva parella, no hi ha cap tipus de voltes ni girs i mantens la posició tancada tota l’estona. En principi, això no deixa molt de marge per variacions, la qual cosa fa que el Pure Balboa es consideri com un ball molt senzill. Les úniques possibles variacions eren canvis de direcció i algunes variacions amb els peus. Aquestes variacions general-ment juguen amb el ritme o canvien el que es veu i es nota de genolls en avall. Si et separes del pit, doncs no estas fent Pure Balboa. D’entrada, aquest no es un ball

Continuarà ...

21

visualment molt espectacular ja que tot el que passa es veu petit i en posició tancada però si que pot ser molt creatiu i gratificant. La simplicitat del ball i l’economia de moviments fa que sigui un ball molt adequat pels tempos ràpids. Això fa que moltes vegades es malentengui el Balboa com un ball exclusivament per ballar ràpids. Però esta clar que molts dels balladors originals podien ballar a velocitats espectaculars. Malgrat això, a aquests balladors també els hi agradava ballar musica lenta i el balboa sempre s’ha ballat amb musica de tots els tempos incloent algunes lentes. S’ha dit que el Pure Balboa es va fer pels vells balladors que sols volien trobar-se i ballar amb dones! Aaaaiii pillines i pillinas...Bal Swing Al cap d’uns anys, alguns dels balladors originals de Balboa es van cansar de fer sols Pure Balboa i van començar a introduir variacions que van forçar que es trenqués la connexió cos contra cos, obrint així la posició. No obstant, en tots els tallers de Balboa en els que he estat, sempre he sentit que els principals responsables d’aquest ball foren la generació dels fills dels que ballaven Balboa als anys 20, el qual concorda amb les edats que aparenten els que apareixen en aquesta fotografia del 1939. El Bal-Swing permet fer voltes, girs, caigudes i fins i tot aereals! Totes aquestes coses estan permeses en el Bal Swing que conserva l’estil, la connexió i el feeling del ball original. En termes explícits, es podria dir que aquesta nova estructura oberta s’ha de combinar amb el treball de peus del Pure Balboa.Hi ha alguna disputa sobre quan exactament es va començar a utilitzar aquest nom de Bal Swing. Està clar però, que en algun moment molta gent es referia a aquest ball com a simplement un ball de Swing (Swing Dancing). Altres tipus de ball de Swing també varen existir en diferents zones, però aquests clarament no provenien del Balboa. Es a dir, que sols els balladors de Swing (Swing dancers) de la regió de Los Angeles vindrien a ser els que ballaven el que ara anomenem Bal Swing.Cal aclarir que el Balboa que en general tots hem vist ballar per Barcelona i rodalies es Bal Swing.

A excepció del text en cursiva, aquest text es part d’una traducció d’untext de fa 5 anys d’una balladora de Balboa d’Estats Units.

Shim Sham Shimmy

Tranky Doo

Jitterbug Stroll

the Big Apple

BCNswing Jiggle!!!Ja tenim aquí la cançó i la rutina BCNswing Jiggle, composada pel Jonnhy Branchizio i coreografiada per la Jana Grulichova, gravada als estudis Blind Records del hopper Paco Salazar. A tots ells els agraïm la seva col.laboració desinteressada.

Trobareu la cançó i un vídeo amb la coreografia

a la web de la BCNswing, www.bcnswing.org.

Animeu-vos a ballar-la a totes les

mogudes!

www.bcnswing.org