Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
NUacute
M 6
8Se
tem
bre
2014
PUBLICACIOacute TRIMESTRAL DE LrsquoASSOCIACIOacute DE QUIacuteMICS I ENGINYERS DE LrsquoIQS
MANEL CERVERA FITALrsquoASSOCIAT MEacuteS ANTIC DE LrsquoAIQS
TERESA VIDAL
GUANYADORA DEL
PREMI VALORTEC PER
LA PATENT CELBIOTECH
NOU GRUP PROFESSIONAL
DE PLAgraveSTICS
TAULA RODONA
ldquoREPTES ACTUALS
I FUTURS A LA
PRODUCCIOacute DE
PLAgraveSTICS DrsquoEUROPArdquo
4
10
32
39
16
28
30
16
23
30
39
SUMARIFLAIXOS | FLASHES | NEWS IN BRIEF
Altes i baixes Protagonistes
Experiegravencies i perspectives en els laboratoris drsquoanagravelisi i de control
A FONS | A FONDO | IN DEPTH
Manel Cervera Fita Promocioacute 1935 Lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS
AIXIacute SOacuteNMarta Sans ldquoHauriacuteem drsquoaprendre de la filosofiacutea de treball
dels Paiumlsos Baixosrdquo Entrevista a la Dra Rosa Nomen (Promocioacute 1978) Degana de
lrsquoIQS School of Engineering
OCI AIQS | OCIO AIQS | AIQS LEISURE
Visita al monestir de Sant Cugat
GRUPS PROFESSIONALS | GRUPOS PROFESIONALES | PROFESSIONAL GROUPS
Jornada sobre aplicacions pragravectiques en APIs de QbDICH Q11 Jornada Clean Label alguna cosa meacutes que una etiqueta neta
Jornada Omega- 3 Al final del alfabet comenccedila la salut Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa
OPINIOacute PERSONAL | OPINIOacuteN PERSONAL PERSONAL OPINION
ldquoQuiacutemica Analiacuteticardquo per Josep Obiols Professor emegraverit de lrsquoIQS
LrsquoASSOCIAT EMPREgraveN | EL ASOCIADO EMPRENDE AIQS ENTERPRENEURS
Teresa Vidal Promocioacute 1973 Directora del Grup de Recerca Celbiotech guanyador del premi Valortec 2013
Arxiu AIQSDes de lrsquoAIQS agrairem als Associatsdes que de cop i volta obren un calaix i troben un aparell fotografia escrit manual de quiacutemica llibret etcegravetera antic perograve en bon estat de quan estudiaven o de quan estudiava el seu pare mare avi agravevia etcegravetera que si no ho volen conservar si us plau que no sersquon desfacin que ens avisin o ens ho facin arribar a lrsquoAIQS
10
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIOacute DE QUIacuteMICS I ENGINYERS DE LrsquoINSTITUT QUIacuteMIC DE SARRIAgrave
President Jaume Aacuterboles Muntadas
Vicepresident Josep Beumala Grintildeoacute
Secretagraveria Laia Ros Blanco
Vicesecretari Josep-Albert Jover Serra
Tresorer Pedro Farreacutes Ribeacute
Sots-tresorer Ivan Anaya Benavides
Vocals Jordi Abellagrave Iglesias Ricard Aguirre
Alpuente Joan Grimalt Obrador Jordi Martiacute
Gascoacuten Albert Palomer Benet Josefina
Pons Calabuig Alberto Puyuelo Goacutemez
AIQS
Via Augusta 390 08017 Barcelona
Tel 93 267 20 12 ndash 93 267 20 00
Tel i fax directe 93 280 42 76
wwwaiqses - aiqsaiqses
Consell de redaccioacute Josep-Albert Jover
Lidia Sirera Peacuterez
Tiratge 2000 exemplars
Dipogravesit legal B-37419-97
AIQS EacuteS MEMBRE DE LA FEDERACIOacuteN ESPANtildeOLA DE INGENIEROS QUIacuteMICOS
AIQS EacuteS MEMBRE DE LrsquoEUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974
AIQS News no comparteix necessagraveriament les opinions expressades pels seus colmiddotlaboradors DOacuteNArsquoNS LA TEVA OPINIOacute SOBRE ldquoAIQS NEWSrdquo Volem saber quegrave opines de la revista de lrsquoAIQS Et resulten interessants els continguts Trsquoagrada el disseny Canviaries alguna cosa Eacutes la teva oportunitat Fes-nos arribar la teva opinioacute a lidiasireraaiqses Ens ajudaragrave a millorar la teva revista A partir del 10 de setembre podreu consultar al nostre web la versioacute iacutentegra de lrsquoAIQS News en els idiomes catalagrave i castellagrave
AIQ
S N
EWS
NUacute
M 6
8
Sete
mbr
e 20
14
Compartir experiegravencies i establir sinergies interessants entre els professionals eacutes una de les raons de ser de la nostra Associacioacute Per tant i com reflectim en aquest nou nuacutemero de lrsquoAIQS News eacutes una gran notiacutecia poder parlar de la creacioacute drsquoun nou grup professional com eacutes el de Plagravestics un grup de treball multidisciplinari que es va estrenar fa uns dies amb lrsquoorganitzacioacute drsquouna interessant taula rodona sobre Reptes actuals i futurs per a la produccioacute de plagravestics a Europa
Lrsquoegravexit drsquoaquest acte ens fa estar segurs que els seus membres ens oferiran un gran valor afegit els progravexims anys Un valor afegit del qual ja gaudim per part de la resta de grups professionals de la nostra Associacioacute dels quals tambeacute podreu tenir notiacutecies en aquest nou nuacutemero Per exemple a partir de les jornades sobre etiquetes netes i omega-3 per part del Grup Alimentari o sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) que va organitzar el Grup Professional Farmacegraveutic ambdoacutes amb una trajectograveria consolidada dins de la nostra Associacioacute
Perograve per trajectograveria histograverica la del nostre estimat Manuel (al report hi deia Manuel comprovar) Cervera Fita a qui fa uns mesos lliuragravevem la distincioacute que reconeix els meacutes de seixanta anys que fa que forma part de lrsquoAIQS i a qui ara hem tornat a visitar per fer un repagraves de la seva trajectograveria professional i de com ha evolucionat la quiacutemica des que es va llicenciar al Quiacutemic com a part de la Promocioacute 1935 Un reconeixement que fem extensible tambeacute a la docent i investigadora Teresa Vidal directora del Grup Celbiotech que ha estat guanyador del Premi Valortec a la millor patent del 2013
Finalment en aquest nou nuacutemero de lrsquoAIQS News tambeacute podreu llegir un nou article del Dr Obiols saber quines soacuten les uacuteltimes activitats que han organitzat els associats a meacutes del segon acte de la Xarxa IQS i conegraveixer de primera magrave lrsquoexperiegravencia professional als Paiumlsos Baixos de lrsquoenginyera Marta Sans
Esperem que en gaudiu
EDIT
OR
IAL
JAUME AacuteRBOLES MUNTADASPRESIDENT
4 AIQSNews68
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA Per beneficiar-se drsquoaquests serveis eacutes imprescindible presentar el carnet drsquoAssociat a lrsquoAIQS Trobareu informacioacute meacutes detallada a la nostra pagravegina web httpwwwaiqseu
Naturlandia Lrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus 15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoany Reserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
CIC Aprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC Tel 932 001 133 - web wwwiccicedu
Grupo ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras Maacutes informacioacuten wwwaiqses
Viajes Ecuador Els associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials
Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornet
AYCE Consulting SL 5 de descompte en la contractacioacute de qualsevol dels nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i elaboracioacute de la declaracioacute de la renda Tel 934158441 generalaycees - wwwaycees
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom Descuentos en el alquiler de vehiacuteculos Motos 25 sobre tarifa general Turismos 25 sobre tarifa general Minibuacutes y vehiacuteculos industriales 25 sobre tarifa general
Derby Hotels Collection 10 de desecompte sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i Londres Reserves reservasderbyhotelscomusuariosloginphp
GHT Hoteles Pregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun descompte del 10 (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008Veure tarifes i hotels visitant la web wwwghthotelscat
Pinchazos 24 h Tel 93 426 13 56 wwwpinchazosyneumaticos24hcom Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013 50 de descuento en reparacioacuten de pinchazo 40 de descuento en equilibrado de ruedas 15 de descuento en cubiertas Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios vigente Moto y Coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivos
DAGUISA Hotels Andorra Tarifa privilegi Informacioacute i reserves reservesdaguisacom wwwdaguisacom 10 de descompte tot llsquoany 2013
Llibreria Hispano Americana 5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute Tel 93 317 53 37 wwwllibreriahacom
Oradesa serveis de consultoria juriacutedica Des de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediques Primera consulta gratuiumlta
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials Meacutes informacioacute Escola de vela telegravefon 937921600 E-mail escolavelacnarenyscom
Asedesa Corredoria drsquoassegurances Tel 93 201 05 21 Realitzacioacute de tot tipus dlsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 60
News publicat 60
News publicat 65
News publicat 64
News publicat 58
News publicado 50
News publicat 62
News publicat 54
News publicat 52
News publicat 50
News publicat 59
News publicat 49
News publicat 48 News publicado 48
AIQS
NEW
S 67
4N
EWS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXO
S
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
AIQS
NEW
S 67
4NE
WS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXOS
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
5 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
Prestigi Hoteles Tel (00) 376 873 600 booking1prestigiad wwwprestigihotelscom 10 de descompte en els hotels Prestigi Andorra
Hoteles Silken Reservas 902 36 36 00 bookinghoteles-silkencom wwwhoteles-silkencom Descuento del 10 sobre la mejor tarifa disponible (best available rate ndash BAR) a la venta el diacutea de intereacutes
Mariacutetim Tel 93 224 04 40 Fax 93 224 04 41 maritimclarorcat wwwclarorcat 50 de descompte en la matriacutecula + 750 de descompte en la quota mensual
DiR
10 de descompte quota o Modalitat Club Empresa Regal drsquouna motxilla en el moment drsquoalta
Coses a tenir en compte A partir dels 50 anys eacutes obligatori passar una revisioacute megravedica (es paga a part) Els descomptes no soacuten acumulables ni vagravelids en modalitats amb descomptes inclosos Inscripcioacute gratuiumlta Descomptes per edats
Quegrave srsquoha de fer Tant si ja ets client DIR o vols ser-ho nomeacutes has drsquoanar al centre DIR que trsquointeressi i presentar el teu carnet drsquoAssociat en vigor de lrsquoAIQS
News publicat 50
News publicat 62
News publicat 50
News publicado 50
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Aries Manuel Barreto Barreto 1965
Emilia de Alonso Parareda 2012
Marina Pandis Gallo 1999
Gabriel Rosintildeol Vidal 2014
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Enrique Baixas Veiga 1965
Francisco Clarasoacute Marfaacute 1950
Pablo Garciacutea de Arteaga 1946
Robert Navarro Gonzaacutelez 1951
Altes i baixesIncorporacions
Defuncions tant drsquoassociats com de no associats
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
6 AIQSNews68
Reunioacute del Grup Professional
de Farmagravecia (GPF)
El passat 14 de maig el Grup Professional de Farmagravecia va convidar a la seu de lrsquoAIQS a Beatriz Artalejo presidenta de la Asociacioacuten Espantildeola de Farmaceacuteuticos de la Industria (AEFI) amb qui van bescanviar informacioacute sobre els respectius colmiddotlectius i valorar possibilitats de colmiddotlaboracioacute i projectes comuns amb molt bona sintonia AEFI va oferir la seva xarxa per publicitar activitats del GPF com ja va fer per les Jornades QdB ICHQ11
Assistents drsquoesquerra a dreta Eva Muntildeoz Beatriz Artalejo Martiacute Monragraves Mariacutea Fernaacutendez Maribel Tarrat Ester Torras Sebastiagrave Sancho Fritz Friedrich i Ricard Aguirre
Protagonistes
La Carme Majoacute llicenciada en quiacutemica en lrsquoespecialitat drsquoanaliacutetica per lrsquoIQS lrsquoany 2004 ha comenccedilat a treballar recentment en el departament de regulatory a una empresa drsquoaromes drsquoaliments on desenvolupa un ampli ventall de tasques com dur la part documental (gestionar fitxes tegravecniques de seguretat implentar lrsquoAPPCC ISO OMG donar suport al department de qualitat) gestionar els residus les auditories (Sanitat Halal Kosher) la prevencioacute de riscos i els psicotrogravepics aixiacute com entrar al laboratori per fer anagravelisis fisicoquiacutemiques Tot un repte per la professional que fins ara havia treballat al moacuten de la induacutestria en el qual exercia funcions de comercial product manager i gestionava part de produccioacute de barreges per a productes alimentaris Un nou horitzoacute laboral que la Carme diu afrontar amb molta ilmiddotlusioacute
Sopar del GPF
El passat 12 de juny el Grup Professional Farmacegraveutic va celebrar un sopar Ens va acompanyar Alicia Tebar Product Manager QA amp QbD a Azbil Telstar que va colmiddotlaborar amb nosaltres a la Jornada Aplicacions Pragravectiques en APIs de QbDICH Q11
Assistents drsquoesquerra a dreta i de dalt a baix Jaume Agraverboles Montse Laacutezaro Sebastiagrave Sancho Ricard Aguirre Eva Muntildeoz Martiacute Monragraves Maribel Tarrat Ester Torras Luciacutea Saacutenchez Fritz Nolte Joan Claramunt Alicia Tebar i Mariacutea Fernaacutendez
FlaixosFlashes
News in Brief
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
4
10
32
39
16
28
30
16
23
30
39
SUMARIFLAIXOS | FLASHES | NEWS IN BRIEF
Altes i baixes Protagonistes
Experiegravencies i perspectives en els laboratoris drsquoanagravelisi i de control
A FONS | A FONDO | IN DEPTH
Manel Cervera Fita Promocioacute 1935 Lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS
AIXIacute SOacuteNMarta Sans ldquoHauriacuteem drsquoaprendre de la filosofiacutea de treball
dels Paiumlsos Baixosrdquo Entrevista a la Dra Rosa Nomen (Promocioacute 1978) Degana de
lrsquoIQS School of Engineering
OCI AIQS | OCIO AIQS | AIQS LEISURE
Visita al monestir de Sant Cugat
GRUPS PROFESSIONALS | GRUPOS PROFESIONALES | PROFESSIONAL GROUPS
Jornada sobre aplicacions pragravectiques en APIs de QbDICH Q11 Jornada Clean Label alguna cosa meacutes que una etiqueta neta
Jornada Omega- 3 Al final del alfabet comenccedila la salut Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa
OPINIOacute PERSONAL | OPINIOacuteN PERSONAL PERSONAL OPINION
ldquoQuiacutemica Analiacuteticardquo per Josep Obiols Professor emegraverit de lrsquoIQS
LrsquoASSOCIAT EMPREgraveN | EL ASOCIADO EMPRENDE AIQS ENTERPRENEURS
Teresa Vidal Promocioacute 1973 Directora del Grup de Recerca Celbiotech guanyador del premi Valortec 2013
Arxiu AIQSDes de lrsquoAIQS agrairem als Associatsdes que de cop i volta obren un calaix i troben un aparell fotografia escrit manual de quiacutemica llibret etcegravetera antic perograve en bon estat de quan estudiaven o de quan estudiava el seu pare mare avi agravevia etcegravetera que si no ho volen conservar si us plau que no sersquon desfacin que ens avisin o ens ho facin arribar a lrsquoAIQS
10
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIOacute DE QUIacuteMICS I ENGINYERS DE LrsquoINSTITUT QUIacuteMIC DE SARRIAgrave
President Jaume Aacuterboles Muntadas
Vicepresident Josep Beumala Grintildeoacute
Secretagraveria Laia Ros Blanco
Vicesecretari Josep-Albert Jover Serra
Tresorer Pedro Farreacutes Ribeacute
Sots-tresorer Ivan Anaya Benavides
Vocals Jordi Abellagrave Iglesias Ricard Aguirre
Alpuente Joan Grimalt Obrador Jordi Martiacute
Gascoacuten Albert Palomer Benet Josefina
Pons Calabuig Alberto Puyuelo Goacutemez
AIQS
Via Augusta 390 08017 Barcelona
Tel 93 267 20 12 ndash 93 267 20 00
Tel i fax directe 93 280 42 76
wwwaiqses - aiqsaiqses
Consell de redaccioacute Josep-Albert Jover
Lidia Sirera Peacuterez
Tiratge 2000 exemplars
Dipogravesit legal B-37419-97
AIQS EacuteS MEMBRE DE LA FEDERACIOacuteN ESPANtildeOLA DE INGENIEROS QUIacuteMICOS
AIQS EacuteS MEMBRE DE LrsquoEUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974
AIQS News no comparteix necessagraveriament les opinions expressades pels seus colmiddotlaboradors DOacuteNArsquoNS LA TEVA OPINIOacute SOBRE ldquoAIQS NEWSrdquo Volem saber quegrave opines de la revista de lrsquoAIQS Et resulten interessants els continguts Trsquoagrada el disseny Canviaries alguna cosa Eacutes la teva oportunitat Fes-nos arribar la teva opinioacute a lidiasireraaiqses Ens ajudaragrave a millorar la teva revista A partir del 10 de setembre podreu consultar al nostre web la versioacute iacutentegra de lrsquoAIQS News en els idiomes catalagrave i castellagrave
AIQ
S N
EWS
NUacute
M 6
8
Sete
mbr
e 20
14
Compartir experiegravencies i establir sinergies interessants entre els professionals eacutes una de les raons de ser de la nostra Associacioacute Per tant i com reflectim en aquest nou nuacutemero de lrsquoAIQS News eacutes una gran notiacutecia poder parlar de la creacioacute drsquoun nou grup professional com eacutes el de Plagravestics un grup de treball multidisciplinari que es va estrenar fa uns dies amb lrsquoorganitzacioacute drsquouna interessant taula rodona sobre Reptes actuals i futurs per a la produccioacute de plagravestics a Europa
Lrsquoegravexit drsquoaquest acte ens fa estar segurs que els seus membres ens oferiran un gran valor afegit els progravexims anys Un valor afegit del qual ja gaudim per part de la resta de grups professionals de la nostra Associacioacute dels quals tambeacute podreu tenir notiacutecies en aquest nou nuacutemero Per exemple a partir de les jornades sobre etiquetes netes i omega-3 per part del Grup Alimentari o sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) que va organitzar el Grup Professional Farmacegraveutic ambdoacutes amb una trajectograveria consolidada dins de la nostra Associacioacute
Perograve per trajectograveria histograverica la del nostre estimat Manuel (al report hi deia Manuel comprovar) Cervera Fita a qui fa uns mesos lliuragravevem la distincioacute que reconeix els meacutes de seixanta anys que fa que forma part de lrsquoAIQS i a qui ara hem tornat a visitar per fer un repagraves de la seva trajectograveria professional i de com ha evolucionat la quiacutemica des que es va llicenciar al Quiacutemic com a part de la Promocioacute 1935 Un reconeixement que fem extensible tambeacute a la docent i investigadora Teresa Vidal directora del Grup Celbiotech que ha estat guanyador del Premi Valortec a la millor patent del 2013
Finalment en aquest nou nuacutemero de lrsquoAIQS News tambeacute podreu llegir un nou article del Dr Obiols saber quines soacuten les uacuteltimes activitats que han organitzat els associats a meacutes del segon acte de la Xarxa IQS i conegraveixer de primera magrave lrsquoexperiegravencia professional als Paiumlsos Baixos de lrsquoenginyera Marta Sans
Esperem que en gaudiu
EDIT
OR
IAL
JAUME AacuteRBOLES MUNTADASPRESIDENT
4 AIQSNews68
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA Per beneficiar-se drsquoaquests serveis eacutes imprescindible presentar el carnet drsquoAssociat a lrsquoAIQS Trobareu informacioacute meacutes detallada a la nostra pagravegina web httpwwwaiqseu
Naturlandia Lrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus 15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoany Reserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
CIC Aprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC Tel 932 001 133 - web wwwiccicedu
Grupo ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras Maacutes informacioacuten wwwaiqses
Viajes Ecuador Els associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials
Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornet
AYCE Consulting SL 5 de descompte en la contractacioacute de qualsevol dels nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i elaboracioacute de la declaracioacute de la renda Tel 934158441 generalaycees - wwwaycees
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom Descuentos en el alquiler de vehiacuteculos Motos 25 sobre tarifa general Turismos 25 sobre tarifa general Minibuacutes y vehiacuteculos industriales 25 sobre tarifa general
Derby Hotels Collection 10 de desecompte sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i Londres Reserves reservasderbyhotelscomusuariosloginphp
GHT Hoteles Pregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun descompte del 10 (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008Veure tarifes i hotels visitant la web wwwghthotelscat
Pinchazos 24 h Tel 93 426 13 56 wwwpinchazosyneumaticos24hcom Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013 50 de descuento en reparacioacuten de pinchazo 40 de descuento en equilibrado de ruedas 15 de descuento en cubiertas Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios vigente Moto y Coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivos
DAGUISA Hotels Andorra Tarifa privilegi Informacioacute i reserves reservesdaguisacom wwwdaguisacom 10 de descompte tot llsquoany 2013
Llibreria Hispano Americana 5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute Tel 93 317 53 37 wwwllibreriahacom
Oradesa serveis de consultoria juriacutedica Des de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediques Primera consulta gratuiumlta
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials Meacutes informacioacute Escola de vela telegravefon 937921600 E-mail escolavelacnarenyscom
Asedesa Corredoria drsquoassegurances Tel 93 201 05 21 Realitzacioacute de tot tipus dlsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 60
News publicat 60
News publicat 65
News publicat 64
News publicat 58
News publicado 50
News publicat 62
News publicat 54
News publicat 52
News publicat 50
News publicat 59
News publicat 49
News publicat 48 News publicado 48
AIQS
NEW
S 67
4N
EWS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXO
S
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
AIQS
NEW
S 67
4NE
WS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXOS
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
5 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
Prestigi Hoteles Tel (00) 376 873 600 booking1prestigiad wwwprestigihotelscom 10 de descompte en els hotels Prestigi Andorra
Hoteles Silken Reservas 902 36 36 00 bookinghoteles-silkencom wwwhoteles-silkencom Descuento del 10 sobre la mejor tarifa disponible (best available rate ndash BAR) a la venta el diacutea de intereacutes
Mariacutetim Tel 93 224 04 40 Fax 93 224 04 41 maritimclarorcat wwwclarorcat 50 de descompte en la matriacutecula + 750 de descompte en la quota mensual
DiR
10 de descompte quota o Modalitat Club Empresa Regal drsquouna motxilla en el moment drsquoalta
Coses a tenir en compte A partir dels 50 anys eacutes obligatori passar una revisioacute megravedica (es paga a part) Els descomptes no soacuten acumulables ni vagravelids en modalitats amb descomptes inclosos Inscripcioacute gratuiumlta Descomptes per edats
Quegrave srsquoha de fer Tant si ja ets client DIR o vols ser-ho nomeacutes has drsquoanar al centre DIR que trsquointeressi i presentar el teu carnet drsquoAssociat en vigor de lrsquoAIQS
News publicat 50
News publicat 62
News publicat 50
News publicado 50
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Aries Manuel Barreto Barreto 1965
Emilia de Alonso Parareda 2012
Marina Pandis Gallo 1999
Gabriel Rosintildeol Vidal 2014
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Enrique Baixas Veiga 1965
Francisco Clarasoacute Marfaacute 1950
Pablo Garciacutea de Arteaga 1946
Robert Navarro Gonzaacutelez 1951
Altes i baixesIncorporacions
Defuncions tant drsquoassociats com de no associats
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
6 AIQSNews68
Reunioacute del Grup Professional
de Farmagravecia (GPF)
El passat 14 de maig el Grup Professional de Farmagravecia va convidar a la seu de lrsquoAIQS a Beatriz Artalejo presidenta de la Asociacioacuten Espantildeola de Farmaceacuteuticos de la Industria (AEFI) amb qui van bescanviar informacioacute sobre els respectius colmiddotlectius i valorar possibilitats de colmiddotlaboracioacute i projectes comuns amb molt bona sintonia AEFI va oferir la seva xarxa per publicitar activitats del GPF com ja va fer per les Jornades QdB ICHQ11
Assistents drsquoesquerra a dreta Eva Muntildeoz Beatriz Artalejo Martiacute Monragraves Mariacutea Fernaacutendez Maribel Tarrat Ester Torras Sebastiagrave Sancho Fritz Friedrich i Ricard Aguirre
Protagonistes
La Carme Majoacute llicenciada en quiacutemica en lrsquoespecialitat drsquoanaliacutetica per lrsquoIQS lrsquoany 2004 ha comenccedilat a treballar recentment en el departament de regulatory a una empresa drsquoaromes drsquoaliments on desenvolupa un ampli ventall de tasques com dur la part documental (gestionar fitxes tegravecniques de seguretat implentar lrsquoAPPCC ISO OMG donar suport al department de qualitat) gestionar els residus les auditories (Sanitat Halal Kosher) la prevencioacute de riscos i els psicotrogravepics aixiacute com entrar al laboratori per fer anagravelisis fisicoquiacutemiques Tot un repte per la professional que fins ara havia treballat al moacuten de la induacutestria en el qual exercia funcions de comercial product manager i gestionava part de produccioacute de barreges per a productes alimentaris Un nou horitzoacute laboral que la Carme diu afrontar amb molta ilmiddotlusioacute
Sopar del GPF
El passat 12 de juny el Grup Professional Farmacegraveutic va celebrar un sopar Ens va acompanyar Alicia Tebar Product Manager QA amp QbD a Azbil Telstar que va colmiddotlaborar amb nosaltres a la Jornada Aplicacions Pragravectiques en APIs de QbDICH Q11
Assistents drsquoesquerra a dreta i de dalt a baix Jaume Agraverboles Montse Laacutezaro Sebastiagrave Sancho Ricard Aguirre Eva Muntildeoz Martiacute Monragraves Maribel Tarrat Ester Torras Luciacutea Saacutenchez Fritz Nolte Joan Claramunt Alicia Tebar i Mariacutea Fernaacutendez
FlaixosFlashes
News in Brief
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIOacute DE QUIacuteMICS I ENGINYERS DE LrsquoINSTITUT QUIacuteMIC DE SARRIAgrave
President Jaume Aacuterboles Muntadas
Vicepresident Josep Beumala Grintildeoacute
Secretagraveria Laia Ros Blanco
Vicesecretari Josep-Albert Jover Serra
Tresorer Pedro Farreacutes Ribeacute
Sots-tresorer Ivan Anaya Benavides
Vocals Jordi Abellagrave Iglesias Ricard Aguirre
Alpuente Joan Grimalt Obrador Jordi Martiacute
Gascoacuten Albert Palomer Benet Josefina
Pons Calabuig Alberto Puyuelo Goacutemez
AIQS
Via Augusta 390 08017 Barcelona
Tel 93 267 20 12 ndash 93 267 20 00
Tel i fax directe 93 280 42 76
wwwaiqses - aiqsaiqses
Consell de redaccioacute Josep-Albert Jover
Lidia Sirera Peacuterez
Tiratge 2000 exemplars
Dipogravesit legal B-37419-97
AIQS EacuteS MEMBRE DE LA FEDERACIOacuteN ESPANtildeOLA DE INGENIEROS QUIacuteMICOS
AIQS EacuteS MEMBRE DE LrsquoEUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974
AIQS News no comparteix necessagraveriament les opinions expressades pels seus colmiddotlaboradors DOacuteNArsquoNS LA TEVA OPINIOacute SOBRE ldquoAIQS NEWSrdquo Volem saber quegrave opines de la revista de lrsquoAIQS Et resulten interessants els continguts Trsquoagrada el disseny Canviaries alguna cosa Eacutes la teva oportunitat Fes-nos arribar la teva opinioacute a lidiasireraaiqses Ens ajudaragrave a millorar la teva revista A partir del 10 de setembre podreu consultar al nostre web la versioacute iacutentegra de lrsquoAIQS News en els idiomes catalagrave i castellagrave
AIQ
S N
EWS
NUacute
M 6
8
Sete
mbr
e 20
14
Compartir experiegravencies i establir sinergies interessants entre els professionals eacutes una de les raons de ser de la nostra Associacioacute Per tant i com reflectim en aquest nou nuacutemero de lrsquoAIQS News eacutes una gran notiacutecia poder parlar de la creacioacute drsquoun nou grup professional com eacutes el de Plagravestics un grup de treball multidisciplinari que es va estrenar fa uns dies amb lrsquoorganitzacioacute drsquouna interessant taula rodona sobre Reptes actuals i futurs per a la produccioacute de plagravestics a Europa
Lrsquoegravexit drsquoaquest acte ens fa estar segurs que els seus membres ens oferiran un gran valor afegit els progravexims anys Un valor afegit del qual ja gaudim per part de la resta de grups professionals de la nostra Associacioacute dels quals tambeacute podreu tenir notiacutecies en aquest nou nuacutemero Per exemple a partir de les jornades sobre etiquetes netes i omega-3 per part del Grup Alimentari o sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) que va organitzar el Grup Professional Farmacegraveutic ambdoacutes amb una trajectograveria consolidada dins de la nostra Associacioacute
Perograve per trajectograveria histograverica la del nostre estimat Manuel (al report hi deia Manuel comprovar) Cervera Fita a qui fa uns mesos lliuragravevem la distincioacute que reconeix els meacutes de seixanta anys que fa que forma part de lrsquoAIQS i a qui ara hem tornat a visitar per fer un repagraves de la seva trajectograveria professional i de com ha evolucionat la quiacutemica des que es va llicenciar al Quiacutemic com a part de la Promocioacute 1935 Un reconeixement que fem extensible tambeacute a la docent i investigadora Teresa Vidal directora del Grup Celbiotech que ha estat guanyador del Premi Valortec a la millor patent del 2013
Finalment en aquest nou nuacutemero de lrsquoAIQS News tambeacute podreu llegir un nou article del Dr Obiols saber quines soacuten les uacuteltimes activitats que han organitzat els associats a meacutes del segon acte de la Xarxa IQS i conegraveixer de primera magrave lrsquoexperiegravencia professional als Paiumlsos Baixos de lrsquoenginyera Marta Sans
Esperem que en gaudiu
EDIT
OR
IAL
JAUME AacuteRBOLES MUNTADASPRESIDENT
4 AIQSNews68
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA Per beneficiar-se drsquoaquests serveis eacutes imprescindible presentar el carnet drsquoAssociat a lrsquoAIQS Trobareu informacioacute meacutes detallada a la nostra pagravegina web httpwwwaiqseu
Naturlandia Lrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus 15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoany Reserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
CIC Aprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC Tel 932 001 133 - web wwwiccicedu
Grupo ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras Maacutes informacioacuten wwwaiqses
Viajes Ecuador Els associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials
Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornet
AYCE Consulting SL 5 de descompte en la contractacioacute de qualsevol dels nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i elaboracioacute de la declaracioacute de la renda Tel 934158441 generalaycees - wwwaycees
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom Descuentos en el alquiler de vehiacuteculos Motos 25 sobre tarifa general Turismos 25 sobre tarifa general Minibuacutes y vehiacuteculos industriales 25 sobre tarifa general
Derby Hotels Collection 10 de desecompte sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i Londres Reserves reservasderbyhotelscomusuariosloginphp
GHT Hoteles Pregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun descompte del 10 (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008Veure tarifes i hotels visitant la web wwwghthotelscat
Pinchazos 24 h Tel 93 426 13 56 wwwpinchazosyneumaticos24hcom Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013 50 de descuento en reparacioacuten de pinchazo 40 de descuento en equilibrado de ruedas 15 de descuento en cubiertas Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios vigente Moto y Coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivos
DAGUISA Hotels Andorra Tarifa privilegi Informacioacute i reserves reservesdaguisacom wwwdaguisacom 10 de descompte tot llsquoany 2013
Llibreria Hispano Americana 5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute Tel 93 317 53 37 wwwllibreriahacom
Oradesa serveis de consultoria juriacutedica Des de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediques Primera consulta gratuiumlta
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials Meacutes informacioacute Escola de vela telegravefon 937921600 E-mail escolavelacnarenyscom
Asedesa Corredoria drsquoassegurances Tel 93 201 05 21 Realitzacioacute de tot tipus dlsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 60
News publicat 60
News publicat 65
News publicat 64
News publicat 58
News publicado 50
News publicat 62
News publicat 54
News publicat 52
News publicat 50
News publicat 59
News publicat 49
News publicat 48 News publicado 48
AIQS
NEW
S 67
4N
EWS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXO
S
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
AIQS
NEW
S 67
4NE
WS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXOS
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
5 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
Prestigi Hoteles Tel (00) 376 873 600 booking1prestigiad wwwprestigihotelscom 10 de descompte en els hotels Prestigi Andorra
Hoteles Silken Reservas 902 36 36 00 bookinghoteles-silkencom wwwhoteles-silkencom Descuento del 10 sobre la mejor tarifa disponible (best available rate ndash BAR) a la venta el diacutea de intereacutes
Mariacutetim Tel 93 224 04 40 Fax 93 224 04 41 maritimclarorcat wwwclarorcat 50 de descompte en la matriacutecula + 750 de descompte en la quota mensual
DiR
10 de descompte quota o Modalitat Club Empresa Regal drsquouna motxilla en el moment drsquoalta
Coses a tenir en compte A partir dels 50 anys eacutes obligatori passar una revisioacute megravedica (es paga a part) Els descomptes no soacuten acumulables ni vagravelids en modalitats amb descomptes inclosos Inscripcioacute gratuiumlta Descomptes per edats
Quegrave srsquoha de fer Tant si ja ets client DIR o vols ser-ho nomeacutes has drsquoanar al centre DIR que trsquointeressi i presentar el teu carnet drsquoAssociat en vigor de lrsquoAIQS
News publicat 50
News publicat 62
News publicat 50
News publicado 50
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Aries Manuel Barreto Barreto 1965
Emilia de Alonso Parareda 2012
Marina Pandis Gallo 1999
Gabriel Rosintildeol Vidal 2014
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Enrique Baixas Veiga 1965
Francisco Clarasoacute Marfaacute 1950
Pablo Garciacutea de Arteaga 1946
Robert Navarro Gonzaacutelez 1951
Altes i baixesIncorporacions
Defuncions tant drsquoassociats com de no associats
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
6 AIQSNews68
Reunioacute del Grup Professional
de Farmagravecia (GPF)
El passat 14 de maig el Grup Professional de Farmagravecia va convidar a la seu de lrsquoAIQS a Beatriz Artalejo presidenta de la Asociacioacuten Espantildeola de Farmaceacuteuticos de la Industria (AEFI) amb qui van bescanviar informacioacute sobre els respectius colmiddotlectius i valorar possibilitats de colmiddotlaboracioacute i projectes comuns amb molt bona sintonia AEFI va oferir la seva xarxa per publicitar activitats del GPF com ja va fer per les Jornades QdB ICHQ11
Assistents drsquoesquerra a dreta Eva Muntildeoz Beatriz Artalejo Martiacute Monragraves Mariacutea Fernaacutendez Maribel Tarrat Ester Torras Sebastiagrave Sancho Fritz Friedrich i Ricard Aguirre
Protagonistes
La Carme Majoacute llicenciada en quiacutemica en lrsquoespecialitat drsquoanaliacutetica per lrsquoIQS lrsquoany 2004 ha comenccedilat a treballar recentment en el departament de regulatory a una empresa drsquoaromes drsquoaliments on desenvolupa un ampli ventall de tasques com dur la part documental (gestionar fitxes tegravecniques de seguretat implentar lrsquoAPPCC ISO OMG donar suport al department de qualitat) gestionar els residus les auditories (Sanitat Halal Kosher) la prevencioacute de riscos i els psicotrogravepics aixiacute com entrar al laboratori per fer anagravelisis fisicoquiacutemiques Tot un repte per la professional que fins ara havia treballat al moacuten de la induacutestria en el qual exercia funcions de comercial product manager i gestionava part de produccioacute de barreges per a productes alimentaris Un nou horitzoacute laboral que la Carme diu afrontar amb molta ilmiddotlusioacute
Sopar del GPF
El passat 12 de juny el Grup Professional Farmacegraveutic va celebrar un sopar Ens va acompanyar Alicia Tebar Product Manager QA amp QbD a Azbil Telstar que va colmiddotlaborar amb nosaltres a la Jornada Aplicacions Pragravectiques en APIs de QbDICH Q11
Assistents drsquoesquerra a dreta i de dalt a baix Jaume Agraverboles Montse Laacutezaro Sebastiagrave Sancho Ricard Aguirre Eva Muntildeoz Martiacute Monragraves Maribel Tarrat Ester Torras Luciacutea Saacutenchez Fritz Nolte Joan Claramunt Alicia Tebar i Mariacutea Fernaacutendez
FlaixosFlashes
News in Brief
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
4 AIQSNews68
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA Per beneficiar-se drsquoaquests serveis eacutes imprescindible presentar el carnet drsquoAssociat a lrsquoAIQS Trobareu informacioacute meacutes detallada a la nostra pagravegina web httpwwwaiqseu
Naturlandia Lrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus 15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoany Reserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
CIC Aprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC Tel 932 001 133 - web wwwiccicedu
Grupo ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras Maacutes informacioacuten wwwaiqses
Viajes Ecuador Els associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials
Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornet
AYCE Consulting SL 5 de descompte en la contractacioacute de qualsevol dels nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i elaboracioacute de la declaracioacute de la renda Tel 934158441 generalaycees - wwwaycees
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom Descuentos en el alquiler de vehiacuteculos Motos 25 sobre tarifa general Turismos 25 sobre tarifa general Minibuacutes y vehiacuteculos industriales 25 sobre tarifa general
Derby Hotels Collection 10 de desecompte sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i Londres Reserves reservasderbyhotelscomusuariosloginphp
GHT Hoteles Pregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun descompte del 10 (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008Veure tarifes i hotels visitant la web wwwghthotelscat
Pinchazos 24 h Tel 93 426 13 56 wwwpinchazosyneumaticos24hcom Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013 50 de descuento en reparacioacuten de pinchazo 40 de descuento en equilibrado de ruedas 15 de descuento en cubiertas Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios vigente Moto y Coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivos
DAGUISA Hotels Andorra Tarifa privilegi Informacioacute i reserves reservesdaguisacom wwwdaguisacom 10 de descompte tot llsquoany 2013
Llibreria Hispano Americana 5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute Tel 93 317 53 37 wwwllibreriahacom
Oradesa serveis de consultoria juriacutedica Des de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediques Primera consulta gratuiumlta
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials Meacutes informacioacute Escola de vela telegravefon 937921600 E-mail escolavelacnarenyscom
Asedesa Corredoria drsquoassegurances Tel 93 201 05 21 Realitzacioacute de tot tipus dlsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 60
News publicat 60
News publicat 65
News publicat 64
News publicat 58
News publicado 50
News publicat 62
News publicat 54
News publicat 52
News publicat 50
News publicat 59
News publicat 49
News publicat 48 News publicado 48
AIQS
NEW
S 67
4N
EWS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXO
S
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
AIQS
NEW
S 67
4NE
WS
IN B
RIEF
FLA
SHES
FLA
IXOS
Relacioacute drsquoempreses amb les quals lrsquoAIQS teacute en vigor un acord de colmiddotlaboracioacute
NOTA PER BENEFICIAR-SE DrsquoAQUESTS SERVEIS EacuteS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET DrsquoASSOCIAT A LrsquoAIQS TROBAREU INFORMACIOacute MEacuteS DETALLADA A LA NOSTRA PAgraveGINA WEB HTTPWWWAIQSEU
Viajes EcuadorEls associats de lrsquoAIQS disposen drsquoexcelmiddotlents avantatges i un 5 de descompte en paquets vacacionals exceptuant promocions especials Oficina responsable VIAJES ECUADOR - Sra Gloria Martiacutenez - 933181416 aiqsviajesecuadornetNews publicat 64
Oradesa serveis de consultoria juriacutedicaDes de lrsquoAssociacioacute us facilitarem els contactes dels advocats drsquoOradesa que podran resoldre les vostres consultes juriacutediquesPrimera consulta gratuiumltaNews publicat 59
NaturlandiaLrsquoecoparc temagravetic dels Pirineus15 de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia els 365 dies lrsquoanyReserves reservesnaturlandiaad wwwnaturlandiaad
News publicat 60
AsedesaCorredoria drsquoassegurances
drsquoassegurances amb tracte preferent
News publicat 48
AYCE Consulting SL
nostres serveis drsquoassessoria laboral comptable-fiscal mercantil LOPD FTFE i
la renda
News publicat 58
Vanguard Rent a Car wwwvanguardrentcom
sobre tarifa general sobre tarifa general Minibuacutes
sobre tarifa general
News publicado 50
Llibreria Hispano Americana5 de descompte en llibres Meacutes informacioacute
News publicat 54
DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi
reservesdaguisacom wwwdaguisacom
News publicat 62
GRUPO ADEO El Grupo Comercial Adeo Internacional propone a los Asociados AIQS diferentes ofertas hoteleras
wwwaiqsescastellanoficha2aspori=ofeampid=52
News publicat 65
Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5 de descompte
News publicat 53
CICAprendre idiomes teacute un 10 de descompte per a tots els membres de lrsquoAIQS a la Secretaria drsquoIdiomes de la Institucioacute Cultural del CIC
News publicat 60
GHT HotelesPregravevia acreditacioacute els Associats gaudiran drsquoun (segons tarifa vigent) en el cost de lrsquoallotjament i el tipus de pensioacute que escullin des de la temporada de 2008
visitant la web wwwghthotelscat
News publicat 50
Pinchazos 24 h
Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (Imprescindible presentar el carnet de socio) hasta el 31 de diciembre de 2013
ruedas
Premium (PIRELLI CONTINENTAL MICHELIN DUNLOP BRIDGESTONE) Aplicable a la tarifa oficial de precios
coche Todos estos descuentos son aplicables tambieacuten en nocturnos y festivosNews publicado 48
Club Nagraveutic drsquoArenys de Mar Vela lleugera caiac cursos de vela (tots els nivells) parasailing banana sala de reunions festes infantils i molt meacutes Descomptes especials
Escola de velaE-mail
News publicat 49
Derby Hotels Collection
sobre la millor tarifa disponible i 10 en restaurant en els seus hotels de Barcelona Madrid i LondresReserves
comusuariosloginphpNews publicat 52
5 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
Prestigi Hoteles Tel (00) 376 873 600 booking1prestigiad wwwprestigihotelscom 10 de descompte en els hotels Prestigi Andorra
Hoteles Silken Reservas 902 36 36 00 bookinghoteles-silkencom wwwhoteles-silkencom Descuento del 10 sobre la mejor tarifa disponible (best available rate ndash BAR) a la venta el diacutea de intereacutes
Mariacutetim Tel 93 224 04 40 Fax 93 224 04 41 maritimclarorcat wwwclarorcat 50 de descompte en la matriacutecula + 750 de descompte en la quota mensual
DiR
10 de descompte quota o Modalitat Club Empresa Regal drsquouna motxilla en el moment drsquoalta
Coses a tenir en compte A partir dels 50 anys eacutes obligatori passar una revisioacute megravedica (es paga a part) Els descomptes no soacuten acumulables ni vagravelids en modalitats amb descomptes inclosos Inscripcioacute gratuiumlta Descomptes per edats
Quegrave srsquoha de fer Tant si ja ets client DIR o vols ser-ho nomeacutes has drsquoanar al centre DIR que trsquointeressi i presentar el teu carnet drsquoAssociat en vigor de lrsquoAIQS
News publicat 50
News publicat 62
News publicat 50
News publicado 50
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Aries Manuel Barreto Barreto 1965
Emilia de Alonso Parareda 2012
Marina Pandis Gallo 1999
Gabriel Rosintildeol Vidal 2014
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Enrique Baixas Veiga 1965
Francisco Clarasoacute Marfaacute 1950
Pablo Garciacutea de Arteaga 1946
Robert Navarro Gonzaacutelez 1951
Altes i baixesIncorporacions
Defuncions tant drsquoassociats com de no associats
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
6 AIQSNews68
Reunioacute del Grup Professional
de Farmagravecia (GPF)
El passat 14 de maig el Grup Professional de Farmagravecia va convidar a la seu de lrsquoAIQS a Beatriz Artalejo presidenta de la Asociacioacuten Espantildeola de Farmaceacuteuticos de la Industria (AEFI) amb qui van bescanviar informacioacute sobre els respectius colmiddotlectius i valorar possibilitats de colmiddotlaboracioacute i projectes comuns amb molt bona sintonia AEFI va oferir la seva xarxa per publicitar activitats del GPF com ja va fer per les Jornades QdB ICHQ11
Assistents drsquoesquerra a dreta Eva Muntildeoz Beatriz Artalejo Martiacute Monragraves Mariacutea Fernaacutendez Maribel Tarrat Ester Torras Sebastiagrave Sancho Fritz Friedrich i Ricard Aguirre
Protagonistes
La Carme Majoacute llicenciada en quiacutemica en lrsquoespecialitat drsquoanaliacutetica per lrsquoIQS lrsquoany 2004 ha comenccedilat a treballar recentment en el departament de regulatory a una empresa drsquoaromes drsquoaliments on desenvolupa un ampli ventall de tasques com dur la part documental (gestionar fitxes tegravecniques de seguretat implentar lrsquoAPPCC ISO OMG donar suport al department de qualitat) gestionar els residus les auditories (Sanitat Halal Kosher) la prevencioacute de riscos i els psicotrogravepics aixiacute com entrar al laboratori per fer anagravelisis fisicoquiacutemiques Tot un repte per la professional que fins ara havia treballat al moacuten de la induacutestria en el qual exercia funcions de comercial product manager i gestionava part de produccioacute de barreges per a productes alimentaris Un nou horitzoacute laboral que la Carme diu afrontar amb molta ilmiddotlusioacute
Sopar del GPF
El passat 12 de juny el Grup Professional Farmacegraveutic va celebrar un sopar Ens va acompanyar Alicia Tebar Product Manager QA amp QbD a Azbil Telstar que va colmiddotlaborar amb nosaltres a la Jornada Aplicacions Pragravectiques en APIs de QbDICH Q11
Assistents drsquoesquerra a dreta i de dalt a baix Jaume Agraverboles Montse Laacutezaro Sebastiagrave Sancho Ricard Aguirre Eva Muntildeoz Martiacute Monragraves Maribel Tarrat Ester Torras Luciacutea Saacutenchez Fritz Nolte Joan Claramunt Alicia Tebar i Mariacutea Fernaacutendez
FlaixosFlashes
News in Brief
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
5 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
Prestigi Hoteles Tel (00) 376 873 600 booking1prestigiad wwwprestigihotelscom 10 de descompte en els hotels Prestigi Andorra
Hoteles Silken Reservas 902 36 36 00 bookinghoteles-silkencom wwwhoteles-silkencom Descuento del 10 sobre la mejor tarifa disponible (best available rate ndash BAR) a la venta el diacutea de intereacutes
Mariacutetim Tel 93 224 04 40 Fax 93 224 04 41 maritimclarorcat wwwclarorcat 50 de descompte en la matriacutecula + 750 de descompte en la quota mensual
DiR
10 de descompte quota o Modalitat Club Empresa Regal drsquouna motxilla en el moment drsquoalta
Coses a tenir en compte A partir dels 50 anys eacutes obligatori passar una revisioacute megravedica (es paga a part) Els descomptes no soacuten acumulables ni vagravelids en modalitats amb descomptes inclosos Inscripcioacute gratuiumlta Descomptes per edats
Quegrave srsquoha de fer Tant si ja ets client DIR o vols ser-ho nomeacutes has drsquoanar al centre DIR que trsquointeressi i presentar el teu carnet drsquoAssociat en vigor de lrsquoAIQS
News publicat 50
News publicat 62
News publicat 50
News publicado 50
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Aries Manuel Barreto Barreto 1965
Emilia de Alonso Parareda 2012
Marina Pandis Gallo 1999
Gabriel Rosintildeol Vidal 2014
NOM COGNOMS ANY PROMOCIOacute
Enrique Baixas Veiga 1965
Francisco Clarasoacute Marfaacute 1950
Pablo Garciacutea de Arteaga 1946
Robert Navarro Gonzaacutelez 1951
Altes i baixesIncorporacions
Defuncions tant drsquoassociats com de no associats
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
DES DEL 04032014 FINS AL 21072014
6 AIQSNews68
Reunioacute del Grup Professional
de Farmagravecia (GPF)
El passat 14 de maig el Grup Professional de Farmagravecia va convidar a la seu de lrsquoAIQS a Beatriz Artalejo presidenta de la Asociacioacuten Espantildeola de Farmaceacuteuticos de la Industria (AEFI) amb qui van bescanviar informacioacute sobre els respectius colmiddotlectius i valorar possibilitats de colmiddotlaboracioacute i projectes comuns amb molt bona sintonia AEFI va oferir la seva xarxa per publicitar activitats del GPF com ja va fer per les Jornades QdB ICHQ11
Assistents drsquoesquerra a dreta Eva Muntildeoz Beatriz Artalejo Martiacute Monragraves Mariacutea Fernaacutendez Maribel Tarrat Ester Torras Sebastiagrave Sancho Fritz Friedrich i Ricard Aguirre
Protagonistes
La Carme Majoacute llicenciada en quiacutemica en lrsquoespecialitat drsquoanaliacutetica per lrsquoIQS lrsquoany 2004 ha comenccedilat a treballar recentment en el departament de regulatory a una empresa drsquoaromes drsquoaliments on desenvolupa un ampli ventall de tasques com dur la part documental (gestionar fitxes tegravecniques de seguretat implentar lrsquoAPPCC ISO OMG donar suport al department de qualitat) gestionar els residus les auditories (Sanitat Halal Kosher) la prevencioacute de riscos i els psicotrogravepics aixiacute com entrar al laboratori per fer anagravelisis fisicoquiacutemiques Tot un repte per la professional que fins ara havia treballat al moacuten de la induacutestria en el qual exercia funcions de comercial product manager i gestionava part de produccioacute de barreges per a productes alimentaris Un nou horitzoacute laboral que la Carme diu afrontar amb molta ilmiddotlusioacute
Sopar del GPF
El passat 12 de juny el Grup Professional Farmacegraveutic va celebrar un sopar Ens va acompanyar Alicia Tebar Product Manager QA amp QbD a Azbil Telstar que va colmiddotlaborar amb nosaltres a la Jornada Aplicacions Pragravectiques en APIs de QbDICH Q11
Assistents drsquoesquerra a dreta i de dalt a baix Jaume Agraverboles Montse Laacutezaro Sebastiagrave Sancho Ricard Aguirre Eva Muntildeoz Martiacute Monragraves Maribel Tarrat Ester Torras Luciacutea Saacutenchez Fritz Nolte Joan Claramunt Alicia Tebar i Mariacutea Fernaacutendez
FlaixosFlashes
News in Brief
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
6 AIQSNews68
Reunioacute del Grup Professional
de Farmagravecia (GPF)
El passat 14 de maig el Grup Professional de Farmagravecia va convidar a la seu de lrsquoAIQS a Beatriz Artalejo presidenta de la Asociacioacuten Espantildeola de Farmaceacuteuticos de la Industria (AEFI) amb qui van bescanviar informacioacute sobre els respectius colmiddotlectius i valorar possibilitats de colmiddotlaboracioacute i projectes comuns amb molt bona sintonia AEFI va oferir la seva xarxa per publicitar activitats del GPF com ja va fer per les Jornades QdB ICHQ11
Assistents drsquoesquerra a dreta Eva Muntildeoz Beatriz Artalejo Martiacute Monragraves Mariacutea Fernaacutendez Maribel Tarrat Ester Torras Sebastiagrave Sancho Fritz Friedrich i Ricard Aguirre
Protagonistes
La Carme Majoacute llicenciada en quiacutemica en lrsquoespecialitat drsquoanaliacutetica per lrsquoIQS lrsquoany 2004 ha comenccedilat a treballar recentment en el departament de regulatory a una empresa drsquoaromes drsquoaliments on desenvolupa un ampli ventall de tasques com dur la part documental (gestionar fitxes tegravecniques de seguretat implentar lrsquoAPPCC ISO OMG donar suport al department de qualitat) gestionar els residus les auditories (Sanitat Halal Kosher) la prevencioacute de riscos i els psicotrogravepics aixiacute com entrar al laboratori per fer anagravelisis fisicoquiacutemiques Tot un repte per la professional que fins ara havia treballat al moacuten de la induacutestria en el qual exercia funcions de comercial product manager i gestionava part de produccioacute de barreges per a productes alimentaris Un nou horitzoacute laboral que la Carme diu afrontar amb molta ilmiddotlusioacute
Sopar del GPF
El passat 12 de juny el Grup Professional Farmacegraveutic va celebrar un sopar Ens va acompanyar Alicia Tebar Product Manager QA amp QbD a Azbil Telstar que va colmiddotlaborar amb nosaltres a la Jornada Aplicacions Pragravectiques en APIs de QbDICH Q11
Assistents drsquoesquerra a dreta i de dalt a baix Jaume Agraverboles Montse Laacutezaro Sebastiagrave Sancho Ricard Aguirre Eva Muntildeoz Martiacute Monragraves Maribel Tarrat Ester Torras Luciacutea Saacutenchez Fritz Nolte Joan Claramunt Alicia Tebar i Mariacutea Fernaacutendez
FlaixosFlashes
News in Brief
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
bull AdreccedilA drsquoemAil Amb el domini aiqses aiqseu aiqscat
bull borsA de TrebAll
bull PublicAcions
bull buTlleTiacute drsquoAnuncis
bull reunions de GruPs ProfessionAls
bull Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides soPArs de Promocioacute eTc
bull Tens A lA TevA disPosicioacute les sAles dels locAls de lrsquoAiQs nomeacutes cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT
al teu servei
Recorda que des de lrsquoAssociacioacute gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
8 AIQSNews68
MOSTREIG
Pel que fa al mostreig tots vam estar drsquoacord en la gran importagravencia que teacute en el proceacutes analiacutetic Un mostreig inadequat pot invalidar completament una anagravelisi De res serveix utilitzar la instrumentacioacute meacutes sofisticada i tenir cura en els calibratges i liacutemits de quantificacioacute si la mostra no eacutes representativa del total
Teacute molta meacutes transcendegravencia en mostres poc homogegravenies sent meacutes complicat el mostreig de sogravelids que de liacutequids El mostreig de grans partides de fuel-oil per exemple eacutes drsquouna gran complexitat Un altre punt important eacutes el nombre de mostres que cal prendre que eacutes en funcioacute del tipus de mostra Per
exemple en mostrejos de sogravels aquest srsquoha de dividir en parcelmiddotles i prendre mostres de cadascuna drsquoelles per separat Existeixen normatives sobre aquest tema
Tambeacute es va comentar que en alguns casos com en el de mostreig de cereals eacutes possible que nomeacutes hi hagi una petita zona contaminada amb aflatoxines i que la resta del contenidor estigui beacute Si es prenen diverses submostres i srsquohomogeneiumltzen en una uacutenica mostra per analitzar aixograve podria conduir a invalidar tot el contenidor Per evitar-ho la tendegravencia de futur eacutes realitzar una anagravelisi de cada zona per separat
Es va apuntar que algunes vegades el mostreig el duu a terme un inspector
de la policia judicial o un notari que garanteixen la procedegravencia de la mostra perograve no sempre la seva idoneiumltat per a la seva posterior anagravelisi Aixiacute per exemple si la grandagraveria de mostra no eacutes suficient eacutes impossible realitzar totes les anagravelisis solmiddotlicitades Tambeacute eacutes important tenir en compte la seva caducitat i estabilitat especialment en mostres peribles com els aliments o les aiguumles residuals
Va sorgir el comentari que en lrsquoanagravelisi drsquoantidograveping el laboratori no pot participar en el mostreig a fi drsquoassegurar la seva imparcialitat
Eacutes tan important el mostreig dins de tot el proceacutes analiacutetic que lrsquoENAC acredita per separat la presa de mostres de lrsquoanaliacutetica
EXPERIEgraveNCIES I PERSPECTIVES ALS LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI I CONTROLEl passat 28 de maig ens vagraverem reunir a lrsquoIQS uns quants ex alumnes professionals de lrsquoagravembit dels laboratoris drsquoanagravelisi juntament amb alguns professors amb lrsquoobjectiu de debatre sobre el sector de les anagravelisis quiacutemiques
Va ser una jornada molt entranyable en la qual vam tenir oportunitat de retrobar-nos amb antics companys drsquoestudis alhora que van sorgir idees molt interessants i comentaris sobre els quals reflexionar
Lrsquoacte va estar presidit pel Dr Josep Obiols professor emegraverit de lrsquoIQS qui va orientar el debat seguint lrsquoordre logravegic mostreig mesura i interpretacioacute de resultats Tambeacute es va parlar sobre les actuals tendegravencies del mercat
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
9 AIQSNews68
FlaixosFlashes
News in Brief
MESURA
Srsquoobserva una evolucioacute en les mesures analiacutetiques Srsquoha passat en alguns casos de mesurar una propietat quiacutemica a realitzar una mesura fiacutesica Per exemple substituir lrsquoanagravelisi de clorurs per valoracioacute amb nitrat de plata per una mesura de conductivitat que ens aporta la mateixa informacioacute si el que ens interessa saber eacutes el nivell global de sals meacutes que el seu origen Tambeacute es prescindeix de lrsquoanagravelisi de residu sec que eacutes molt lenta i es passa a utilitzar el valor de conductivitat multiplicat per un factor (063 per a la majoria de casos) aportant la mateixa informacioacute Aquesta tendegravencia srsquoaplica sobretot en anagravelisi de rutina drsquoaiguumles de consum o drsquoaiguumles de proceacutes Tambeacute srsquoestagrave introduint la nanotecnologia que permet realitzar mesures in situ amb sensors especiacutefics
Una altra tendegravencia eacutes la drsquoanalitzar famiacutelies de paragravemetres com AOX TOC VOC o XVOC doncs interessen meacutes els valors globals que els paragravemetres individuals Aixograve srsquoaplica especialment en el medi ambient
Tambeacute srsquoobserva una evolucioacute de la tecnologia des de la instrumental cap a la biotecnologia
Srsquoestagrave dedicant una especial atencioacute al desenvolupament dels tests sensorials
Es va debatre tambeacute sobre el tema dels calibratges la norma ISO exigeix traccedilar els patrons fins a unitats primagraveries perograve no sempre eacutes possible Es va apuntar que per a professionals del mateix ram i en grups interns de treball lrsquoobjectiu del calibratge eacutes parlar un mateix llenguatge Eacutes una pragravectica bastant estesa la participacioacute en exercicis drsquointercomparacioacute per aconseguir el reconeixement dels usuaris
Quant a les acreditacions es va coincidir que els criteris perquegrave un laboratori srsquoacrediti a Espanya soacuten molt meacutes estrictes que per a la resta
de paiumlsos europeus A Espanya des de lrsquoinici es va posar el llistoacute molt alt i ara els auditors no estan disposats a baixar les exigegravencies Aixograve suposa un desavantatge competitiu per als laboratoris espanyols que han drsquoinvertir molt meacutes en lrsquoagravembit tegravecnic i econogravemic en aquest aspecte
INTERPRETACIOacute DE RESULTATS
Aquiacute va sorgir el dilema el laboratori ha drsquointerpretar o no els resultats
Dependragrave del tipus de laboratori Hi ha laboratoris industrials de lrsquoAdministracioacute drsquoajuntaments laboratoris independents de serveishellip
En laboratoris drsquoanagravelisis de rutina on el que interessa eacutes realitzar moltes mesures per unitat de temps i on els analistes poden ser professionals de titulacioacute mitjana la interpretacioacute ha drsquoanar a cagraverrec del departament que hagi de prendre una decisioacute en funcioacute dels resultats
En canvi a laboratoris drsquoanagravelisis de serveis a empreses moltes vegades aquestes esperen que el laboratori els ajudi a interpretar els resultats sobretot si qui solmiddotlicita les anagravelisis no teacute una titulacioacute tegravecnica Per exemple a les anagravelisis de les aiguumles residuals eacutes bastant frequumlent que el laboratori ajudi a lrsquoempresa a detectar les causes drsquoun possible valor fora dels liacutemits legals drsquoabocament
En qualsevol cas el laboratori nomeacutes eacutes responsable de lrsquoevidegravencia cientiacutefica no de les decisions que es prenguin a partir dels resultats
Es va comentar que tot resultat analiacutetic ha drsquoanar acompanyat de la seva incertesa de mesura La legislacioacute hauria de tenir-la en compte
TENDEgraveNCIES ACTUALS DEL MERCAT
Sembla ser que la tendegravencia del mercat eacutes anar cap a grans laboratoris centrals en detriment
dels petits laboratoris drsquoanagravelisis Lrsquoagilitat actual en el transport de mostres refrigerades fa que sigui possible
Lrsquoavantatge del gran laboratori central eacutes la concentracioacute la rapidesa el control de les empreses de subministrament de material i la reduccioacute de costos per generacioacute drsquoeconomies drsquoescala La quantitat enorme de mostres per analitzar el porta cap a la robotitzacioacute El desavantatge eacutes que no li resulta rendible la realitzacioacute drsquoanagravelisis no rutinagraveries per engegar un equip per a anagravelisi de sang aiguumles residuals etc ha de disposar com a miacutenim de meacutes de 200 mostres per analitzar Qualsevol paragravemetre que se surti de la rutina no lrsquoanalitzaragrave
En canvi el petit laboratori teacute major flexibilitat i podragrave atendre qualsevol tipus de peticioacute drsquoanaliacutetica sense importar el nombre de mostres
Actualment els macrolaboratoris es concentren a Alemanya i Holanda recullen mostres de tota Europa i les envien al laboratori central Estan fagocitant als petits laboratoris
Aixograve unit al major cost de certificacioacute a Espanya com hem comentat anteriorment situa en desavantatge al petit laboratori espanyol La sortida que li queda eacutes especialitzar-se en paragravemetres no rutinaris i oferir assessoria als clients
Loreto Guitart Montalbaacuten Promocioacute 1985
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
10 AIQSNews68
ldquoSoacutec lrsquouacutenic home viu que
pot dir que ha conegut
Antoni Gaudiacuterdquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
11 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Quan era petit ja somiava a convertir-se en quiacutemic
No Perograve quan vaig acabar el batxillerat amb disset anys el meu pare em va portar a un gabinet drsquoorientacioacute professional de Barcelona lrsquouacutenic que hi havia al paiacutes en aquells moments Allagrave uns psicogravelegs van estudiar les meves aptituds i van dictaminar que el meu futur professional havia de ser com a arquitecte o com a quiacutemic
I llavors es va decantar per la quiacutemica
La veritat eacutes que en un primer moment vaig optar per lrsquoarquitectura perograve lrsquoescola drsquoarquitectura era plena pel prestigi del modernisme catalagrave i de Gaudiacute especialment i vaig acabar estudiant quiacutemica Tot i aixograve puc dir que soacutec segurament lrsquouacuteltim home viu que ha conegut Antoni Gaudiacute I nrsquoestic orgulloacutes perquegrave era una persona drsquoaquelles que marquen
Com descriuria al gran Antoni Gaudiacute
Gaudiacute era membre drsquouna societat de pietat a Sant Felip Neri a la qual pertanyia tambeacute el meu pare que els diumenges celebrava diferents activitats com cant conferegravencies dogravemino o altres activitats populars Gaudiacute no solia venir gaire ja que sempre estava enfeinat amb algun gran projecte Era drsquoaquelles persones que arrossegava els peus i encara tenia feina Perograve un diumenge que havia acompanyat el meu pare i estava allagrave jugant a futbol amb altres nens escolanets ens van avisar que pareacutessim perquegrave entrava Antoni Gaudiacute Tots estagravevem molt emocionats i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil Recordo que portava una casaca plena de taques drsquooli i estrips perquegrave era pobre i volia morir sent pobre Va travessar el pati i quan va arribar a la porta de la sala es va girar i ens va dir ldquoNois moltes gragravecies ehrdquo Ens vam quedar tots mig atogravenits perquegrave tenia una figura de
El 19 de desembre passat lrsquoassociat meacutes antic de lrsquoAIQS Manel Cervera Fita (Promocioacute 1935) va rebre de mans de dos membres de la junta ndashPere Farreacutes i Josep-Albert Joverndash la distincioacute que reconeix els 60 anys de la seva promocioacute Uns mesos despreacutes ens hi hem tornat a reunir per fer des del saloacute de casa seva a Vilafranca del Penedegraves un repagraves de tota una vida plena drsquoanegravecdotes brillants com la impressioacute que li va produir conegraveixer Antoni Gaudiacute amb tan sols vuit anys aixiacute com altres episodis meacutes grisos com ara lrsquoimpacte que va tenir la Guerra Civil Espanyola en la seva vida Durant lrsquoagradable xerrada el Sr Cervera va aprofitar per ensenyar-nos diversos estris de la seva etapa com a quiacutemic com lrsquoestovataps per adaptar-los als colls dels tub drsquoassaig o lrsquoincomparable llibre del PVitoria Praacutecticas quiacutemicas
ENTREVISTA MANEL CERVERA FITA (PROMOCIOacute 1935)
ldquoEn un primer moment vaig optar per estudiar arquitectura perograve la cagravetedra drsquoarquitectura liderada per Antoni Gaudiacute estava plena i per aixograve vaig acabar estudiant quiacutemica Va ser un gran decisioacuterdquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
12 AIQSNews68
profeta un magnetisme i un carisma indescriptibles capaccedilos drsquoatreure tothom qui el mirava Jo devia tenir uns vuit o nou anys i ho recordo com si fos avui
Quins altres records teacute de la seva infagravencia a Barcelona
El meu pare un aragonegraves fill de pastors va arribar a Barcelona amb una magrave al davant i una altra al darrere perograve la feina constant i lrsquohonradesa li van permetre pujar amb la meva mare onze fills Es va fer fabricant de corbates i encara avui sempre que puc mersquon poso una Eacutes en part una manera de fer-li un homenatge Vam arribar a viure en set pisos diferents de Barcelona ja que cada cop que naixia un germagrave en buscagravevem un de meacutes gran Recordo amb estima el pis del carrer de Fontanella 12 on vaig neacuteixer teacute el balcoacute de ferro meacutes llarg de tota la ciutat i era el nostre
Els germans ens hi posagravevem i vegraveiem passar la gent Tambeacute haig de fer esment del pis de la placcedila drsquoUrquinaona on vivia quan estudiava a lrsquoIQS uns anys que recordo amb gran tendresa
Com definiria aquells anys
Van ser tres anys durs i sacrificats perquegrave a lrsquoIQS si no estudiaves valia meacutes marxar perograve va ser una gran decisioacute estudiar quiacutemica Recordo que cada dia com un rellotge mrsquoaixecava a les set esmorzava i cap a un quart de nou baixava per la placcedila drsquoUrquinaona fins a agafar el tren de Sarriagrave Sempre em trobava pel camiacute amb dos companys drsquoestudis en Canela i en Moret un superhome que amb poques hores drsquoestudi era capaccedil de treure les millors notes del Quiacutemic i sempre fegraveiem la broma que en sabia meacutes que els mateixos professors De tornada sovint anagravevem a peu del Quiacutemic a casa
Tambeacute recordo el primer examen oral de final de curs del primer any de carrera Em va examinar el pare Vitoria i nomeacutes posar-me davant seu ja em tremolaven les cames perograve ell em va ajudar a tranquilmiddotlitzar-me i vaig superar-lo amb bona nota Del pare Vitoria tambeacute recordo que no li agradava gens el futbol cosa que a mi siacute ja que deia que jugar amb pantalons curts com si anessin amb calccedilotets no era de cavallers
Tambeacute va coincidir aquells anys amb el pare Gil Quins records en teacute
El pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca De fet a la segona classe que ens va fer ja ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del catalagrave i el castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomes A meacutes era un home
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
13 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
molt assequible sempre tenia la porta del despatx oberta per a qui necessiteacutes entrar-hi I gragravecies a ell vaig aconseguir tan sols tres mesos despreacutes drsquoacabar la carrera de quiacutemica una feina com a cap de laboratori a la fagravebrica Freixa que actualment eacutes Uniland als Monjos
Com van ser els seus inicis professionals
Sempre dic que aquesta primera ocupacioacute em va canviar completament la vida perquegrave jo que era un barceloniacute de tota la vida vaig venir aquiacute i vaig comenccedilar a valorar la importagravencia que tenen les comarques davant de la capital Vivia en una fonda al costat de la fagravebrica amb un bon matrimoni que llogava habitacions Treballava de dilluns a dissabte i diumenge aprofitava per baixar a Barcelona a visitar la famiacutelia Perograve la tranquilmiddotlitat va durar poc ja que poc temps despreacutes va esclatar la Guerra Civil
Com recorda aquella etapa negra
Quan va esclatar la guerra em van obligar a deixar la fagravebrica ja que tenien por de la gent que tenia una certa cultura i formacioacute Perograve en pocs dies em van obligar a tornar-hi per fer-me cagraverrec de la direccioacute ja que el director anterior lrsquohavien matat Molt avanccedilada la guerra em van dir que havia drsquoanar al front i tot i que tenia un carnet drsquoimprescindible que em deslliurava drsquoanar-hi perquegrave havia drsquoestar a lla fagravebrica al final mrsquohi van obligar
Recordo aquell moment amb molta por Vaig decidir escapar-me i amb dos germans meus ens vam amagar a la casa drsquoestiu que teniacuteem a Canyet al costat de Badalona Fins que un dia van aparegraveixer uns milicians demanant per nosaltres a la mare que els va dir que ja haviacuteem marxat al front Nosaltres estagravevem amagats al pou de la casa damunt drsquouna petita base de fusta que haviacuteem construiumlt Els buscadors que no es van acabar de creure la mare mare i van escorcollar la casa fins que van trobar el pou Llavors hi van llanccedilar una pedra per comprovar que estava ple drsquoaigua i que no hi podia haver ninguacute amagat Per
sort la pedra va caure caure i va topar amb lrsquoaigua i no pas amb la fusta Si no Deacuteu sap on seriacuteem avui Aquell dia vaig comprovar que el cor de lrsquoeacutesser humagrave fa soroll els tres germans estagravevem abraccedilats ben fort i en silenci fins que els milicians van marxar Poc temps despreacutes es va acabar la guerra i la meva vida va canviar per sempre
Despreacutes de la tempesta va sortir el sol
I tant que va sortir Vaig tornar a assumir la direccioacute de la fagravebrica Freixa als Monjos i poc despreacutes a Vilafranca vaig conegraveixer la Maria Agravengels i ens vam enamorar vam enamorar de
ldquoEl pare Gil era un home molt obert i avanccedilat per a lrsquoegravepoca Ens va dir que si voliacuteem aprovar el curs haviacuteem drsquoaprendre un nou idioma a part del
castellagrave perquegrave segons ell un bon quiacutemic no podia anar pel moacuten sense parlar meacutes idiomesrdquo
ldquoLa sort i el destiacute van voler que els meus germans i jo no hagueacutessim
drsquoanar al front en plena Guerra Civilrdquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
14 AIQSNews68
debograve Un amor que va perdurar al llarg de la nostra vida i del qual van neacuteixer vuit fills Tot i que abans de casar-nos encara vaig haver drsquoanar a fer les miliacutecies a Saragossa cap al 1941 i fins i tot vaig jugar al Futbol Club Saragossa Una anegravecdota molt divertida que em va passar quan era a la mili eacutes que em van fer anar a la classe de defensa quiacutemica i un dels caporals ens va explicar que els gasos toacutesicos es deien aixiacute perquegrave produiumlen tos Quin fart de riure No en tenien ni idea Lrsquoany 1942 vaig tornar a Vilafranca per casar-me amb la Maria Agravengels i formar la nostra famiacutelia A poc a poc van anar arribant els fills en Manel en Jordi la Maria Agravengels en Xavier en Raimon lrsquoOriol la Montserrat i en Daniel Quan naixien enviava una participacioacute a parents i amics dibuixades la majoria pel meu germagrave Josep
Aquells anys va continuar treballant per la fagravebrica de Freixa o va canviar el seu rumb professional
Durant alguns anys meacutes vaig continuar treballant a la fagravebrica fins que el meu sogre es va posar malalt i em van demanar que em fes cagraverrec de la destilmiddotleria de licors familiar Destilmiddotleries Gallemiacute Lrsquoamo de la fagravebrica dels Monjos el baroacute de Viver no volia que marxeacutes i fins i tot em va posar al davant un xec en blanc perquegrave em quedeacutes perograve soacutec un home de paraula i sobretot de famiacutelia i al final li vaig fer entendre que era un negoci familiar i que me nrsquohavia drsquoocupar
Tinc entegraves que despreacutes de la guerra tambeacute va recuperar la passioacute per la muacutesica
De petit havia cantat a lrsquoOrfeoacute Catalagrave i era un gran apassionat tambeacute del cant gregoriagrave Per aixograve despreacutes de la guerra vaig decidir recuperar el cant coral Vaig conegraveixer una petita coral de Vilafranca que des del 1947 es dedicava a anar pels carrers per Nadal cantant nadales amb un fanalet encegraves Mrsquohi vaig apuntar i els vaig convegravencer que haviacuteem drsquoassajar tot lrsquoany i no nomeacutes
els mesos previs al Nadal Els vaig oferir el saloacute de casa per assajar i en poc temps es va convertir en lrsquoAgrupacioacute Polifogravenica de Vilafranca que continua plenament activa
Em consta que fins i tot van acabar viatjant a Viena per cantar-hi als anys setanta
Siacute vam passar de cantar nadales pel carrer a fer un concert a Viena la capital europea de la muacutesica Van ser anys molt feliccedilos Recordo un viatge a Brusselmiddotles que vam cantar una canccediloacute amb text de Josep Carner davant del poeta exiliat en aquella ciutat En acabar ens va dir emocionat ldquoCatalans canteu i canteu beacute que aixiacute tambeacute serviu Catalunyardquo A la coral hi van anar entrant alguns dels meus fills Aixograve siacute meacutes drsquoun dia els nanos srsquoenfadaven perquegrave cada dilluns el menjador de casa
Manel Cervera acompanyat dels seus fills Manel i MAgravengels i dels membres de la Junta de lrsquoAIQS Pere Farreacutes i Josep-Albert Jover
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
15 AIQSNews68
A fonsA fondoIn depth
Des de ben petit Manel Cervera va heretar la passioacute de la seva famiacutelia pels pessebres De fet recorda haver muntat els pessebres nadalencs de casa dels seus pares drsquoenccedilagrave que teacute uacutes de raoacute Per aixograve anys despreacutes va recuperar la passioacute pels pessebres i es va especialitzar a buscar figures uacuteniques per colmiddotleccionar
La majoria les encarregava a lrsquoescultor Castells ldquoJo ideava la figura que volia per al pessebre el meu germagrave Josep la dibuixava i ell ens la feia a midardquo comenta en Manel Fruit drsquoaquesta passioacute va cofundar lrsquoany 1951 lrsquoAssociacioacute de Pessebristes de Vilafranca que encara existeix i que teacute lrsquoobjectiu de mantenir i promoure el
pessebre com a tradicioacute popular i com a creacioacute artiacutestica i bon costum cristiagrave Actualment a la prestatgeria principal del saloacute de la seva casa familiar a Vilafranca del Penedegraves hi ha exposada una gran colmiddotleccioacute formada per meacutes drsquoun centenar de peces drsquoalt valor artiacutestic i sentimental tal com subscriu el Sr Cervera
lrsquoocupava la coral [riu] Actualment hi canten tres fills sis nets i un besneacutet i per mi eacutes tot un orgull haver-los transmegraves la passioacute pel cant Quan la coral de Vilafranca ja estava consolidada vaig fundar la coral Sant Sadurniacute i meacutes tard la de Torrelles de Foix el poble on estiuejagravevem amb la famiacutelia Els darrers anys vaig reprendre lrsquoactivitat i la direccioacute de la Schola Gregoriana de Vilafranca i per promoure aquest cant uacutenic junt amb lrsquoschola vaig organitzar al monestir de Sant Cugat una trobada de tots els grups de Catalunya que srsquoha anat repetint bianualment en diversos llocs i que aplega uns 140 cantaires
Tambeacute va ser un dels fundadors de la casa de cologravenies Penyafort fa meacutes de cinquanta anys
Siacute a la casa Penyafort que eacutes al terme de Pontons em vaig treure lrsquoespineta que tenia per no haver arribat a ser arquitecte ja que vaig ajudar lrsquoarquitecte Josep Brugal a projectar sobre un antic moliacute de blat en desuacutes una casa de cologravenies per als nois i noies de Vilafranca que encara doacutena servei Encara ho recordo el 17 de novembre del 1957 es va fer la cerimogravenia de la colmiddotlocacioacute i benediccioacute de la primera pedra de la Casa de Cologravenies Penyafort La casa propietat de les parrogravequies de Vilafranca tenia una vocacioacute acollidora i aixograve es va voler evidenciar amb un xiprer que vaig plantar al costat de la casa continuant la tradicioacute de sant Francesc drsquoAssiacutes com a siacutembol drsquoacollida i hospitalitat Recordo que cada setmana pujava a regar-lo i que en un any va fer una estirada de dos metres
Drsquoon treia el temps i lrsquoenergia per poder ocupar-se de tants temes
No dormint gaires hores posant passioacute i estima a tot el que feia i eacutes clar gragravecies al fet que la meva dona sempre em va ajudar en tot i es va ocupar molt de la famiacutelia
Lrsquoexcursionisme va ser una de les seves altres grans aficions
Des de ben jove sempre mrsquoha agradat practicar esport rimer amb el futbol despreacutes quan els caps de setmana feia els 67 km dels Monjos fins a Canyet en bicicleta i finalment un cop casat va comenccedilar la meva aficioacute per la muntanya Agafagravevem la ruacutebia la furgoneta de fusta de lrsquoegravepoca i anagravevem amb els fills a fer excursions pel Pirineu dormint en tendes o refugis En arribar dalt drsquoun cim cantagravevem un cagravenon de Bach tots junts
Lrsquo1 de gener del 2015 faragrave cent anys Quin balanccedil fa de la seva trajectograveria vital
Soacutec una persona molt afortunada perquegrave he conegut lrsquoamor en totes les seves facetes com a fill marit pare avi i besavi he compartit temps amb persones excelmiddotlents i he viscut histograveries i moment irrepetibles La meva fe cristiana mrsquoha guiat sempre la manera de fer i ha sigut el gran suport en tots els actes materials i espirituals de la meva vida
Colmiddotleccionista de pessebres
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
16 AIQSNews68
En lrsquoobertura de lrsquoacte el president de lrsquoAIQS Jaume Aacuterboles va remarcar ldquoel caragravecter arriscat que caracteritza a la nostra associacioacute en lrsquoorganitzacioacute de jornades sobre camps tan innovadors com el que ens reuneix avui aquiacuterdquo A continuacioacute va prendre la paraula Alicia Teacutebar en representacioacute del Grup Telstar que va oferir una panoragravemica a manera drsquostate of the art de les aplicacions de QbD
A partir drsquoaquiacute la Dra Georgina Pujals i Naranjo del Servei de Control
Farmacegraveutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya es va centrar en els beneficis de la utilitzacioacute de la metodologia QbD en el compliment de les Normes de Correcta Fabricacioacute (NCF-II)
La segona part de la jornada es va dedicar a les exposicions de representants de diferents
empreses respecte a lrsquoaplicacioacute de la metodologia QbD Per exemple la Dra Carmen Boix drsquoInduacutestries Farmacegraveutiques Almirall va aportar una aproximacioacute pragravectica a lrsquooptimitzacioacute del desenvolupament drsquoAPI per QbD Centrada en els reptes del desenvolupament industrial drsquoun API va afirmar que implica ldquodesenvolupar un proceacutes de fabricacioacute que produeixi de forma consistent API de la qualitat requerida en un temps miacutenim complint amb la legislacioacute GMP i SHE i que siguin econogravemicament rendiblesrdquo
El Grup Professional Farmacegraveutic de lrsquoAIQS va organitzar a lrsquoabril una jornada sobre lrsquoaplicacioacute de la metodologia Quality by Design (QbD) i meacutes concretament la Guia ICH Q11 per al desenvolupament de principis actius farmacegraveutics (APIs)
Jornada sobre aplicacions pragravectiquesen APIs de la QbDICH Q11
Experiegravencies en relacioacute a la
metodologia QbD
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
17AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Partint drsquoaquesta base i drsquoun cas pragravectic va voler destacar els principals avantatges de la QbD ldquouna aproximacioacute sistemagravetica a lrsquooptimitzacioacute de processos que compregraven la fase de desenvolupament o screening que explora rangs amplis dels paragravemetres per obtenir mapes del proceacutes i identificar la zona de fallada mentre que la fase drsquooptimitzacioacute fita els rangs de validacioacute i perfila els detalls operatius del proceacutesrdquo Una aproximacioacute que en les seves paraules ldquodoacutena lloc a un coneixement del proceacutes considerable que facilita la millora contiacutenua i la innovacioacute durant el cicle de vida del proceacutesrdquo
Per la seva banda Pere Talavera drsquoEsteve Quiacutemica va mostrar els avantatges i desavantatges que suposa la posada a punt drsquoun projecte per a tercers amb QbD Per exemple va esmentar com a avantatges que ldquola relacioacute amb els clients acostuma a aportar sinergies positivesrdquo mentre que quant a la implementacioacute dels core teams va subratllar que ldquofacilita la proximitat de lrsquoexpertise intern durant el transcurs del projecte mentre que el flux de la informacioacute circula de forma molt agravegil entre les diferents agraverees de lrsquoempresardquo
Des de lrsquoempresa Sandoz Industrial Products Juan Ramoacuten Casellas va centrar la seva ponegravencia en la possibilitat drsquooptimitzar una liacutenia de fabricacioacute monodedicada mitjanccedilant la implementacioacute de Process Analytical Technology (PAT) a partir drsquouna intervencioacute
molt pragravectica centrada en lrsquoexperiegravencia de la progravepia Sandoz en el proceacutes de fabricacioacute drsquoAmoxicilina Trihidrato en Liacutenia 1 en un entorn PAT Sobre aquest tema va subratllar que quant a reaccions no srsquoha registrat cap canvi respecte a la siacutentesi actual mentre que en flux del proceacutes tampoc srsquoha detectat cap canvi respecte a les etapes actuals
La recta final de la jornada va tenir com a protagonista a Magraverius Valls de Moehs Iberia qui va analitzar el pas de la teoria a la pragravectica en el desenvolupament drsquoun megravetode UPLC robust Es va preguntar per exemple la necessitat de treballar de forma diferent a partir de variants com el cost de la no qualitat menys temps dedicat a lrsquoetapa de desenvolupament la millora del coneixement dels megravetodes lrsquoengegada a QC aixiacute com les sinegravergies entre projectes
La jornada va comptar amb la presegravencia de diversos professors de lrsquoIQS en el context drsquoaprofundir en la sinegravergia de lrsquoactivitat docent i la dinagravemica del sector farmacegraveutic i lrsquoAIQS En la clausura de la jornada el director de lrsquoIQS el Dr Pere Regull es va dirigir als assistents destacant la implicacioacute de lrsquoIQS en la difusioacute de la innovacioacute i a mantenir el contacte amb el sector industrial quiacutemic-farmacegraveutic i particularment en ocasioacute del nou grau en Farmagravecia que srsquoiniciaragrave el proper curs 2014-2015
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
18 AIQSNews68
En quegrave consisteix la metodologia de Quality by Design (QbD) aplicada al desenvolupament de principis actius i de fagravermacs
Quality by Design com el seu nom indica eacutes una sistemagravetica de treball per tal de dissenyar i desenvolupar medicaments segurs i eficaccedilos a partir drsquoun coneixement profund del proceacutes de fabricacioacute Aixograve es concreta en un proceacutes industrial robust producte de la qualitat desitjada right first time i nivells molt baixos de defectes Eacutes la situacioacute ideal per millorar la qualitat i alhora reduir despeses industrials per la disminucioacute de costos de no qualitat
Eacutes un plantejament logravegic quina eacutes la novetat doncs
QbD en realitat no eacutes una metodologia nova i altres sectors industrials lrsquoestan aplicant amb egravexit des de fa anys Podriacuteem dir que les tegravecniques drsquoexcelmiddotlegravencia operacional com Six Sigma es basen en els mateixos conceptes QbD eacutes un terme que srsquoha aplicat al sector farmacegraveutic per la situacioacute especial de regulacioacute extrema i precisament per tal de fomentar la innovacioacute i la millora contiacutenua
Alicia Teacutebar responsable QbD QA de la divisioacute de Consultoria de Telstar
ldquoEl QbD es concreta en un proceacutes industrialrdquo
El sector farmacegraveutic teacute marge de millora en la qualitat
El sector farmacegraveutic tant de principis actius com de medicaments treballa amb uns nivells de qualitat elevadiacutessims perograve el sistema per garantir aquesta qualitat encara estagrave molt basat en la inspeccioacute El producte acabat se sotmet a controls de qualitat exhaustius i el producte que no compleix els estagravendards no arriba al mercat El que proposa QbD eacutes un proceacutes de fabricacioacute optimitzat i monitorat en temps real cosa que permet detectar a temps qualsevol desviacioacute i si no nrsquohi ha cap alliberar el producte tan bon punt srsquoacaba la fabricacioacute Aixograve eacutes el que srsquoanomena alliberament en temps real Sembla ciegravencia-ficcioacute perograve en realitat eacutes nomeacutes ciegravencia i en vam veure un exemple real en una de les ponegravencies de la jornada
Quins avantatges poden obtenir les companyies que treballin amb QbD
Els avantatges soacuten evidents increment de produccioacute reduccioacute drsquoestocs reduccioacute de no conformitats i desviacions Beacute estem parlant de competitivitat Recentment he vist exemples de desenvolupament QbD en paiumlsos emergents com lrsquoIacutendia No ens podem quedar enrere El preu que srsquoha de pagar eacutes un desenvolupament meacutes metodologravegic basat en disseny drsquoexperiments i anagravelisis de riscos Per arribar a nivells drsquoalliberament en temps real tambeacute calen automatitzacioacute i tecnologies analiacutetiques de proceacutes Drsquoaltra banda en aquest camp soacuten molts els enginyers quiacutemics que participen en els equips QbD La seva visioacute i coneixements dels processos quiacutemics i farmacegraveutics fan que la seva aportacioacute sigui molt valorada i soacuten un dels perfils meacutes solmiddotlicitats
Quina valoracioacute fan de la jornada sobre QbD ICH Q11 organitzada per lrsquoAIQS
Pensem que ha estat una experiegravencia molt enriquidora per al sector i per als ponents ja que srsquohan pogut compartir opinions i experiegravencies en un entorn distegraves
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
19AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
El desenvolupament mitjanccedilant QbD eacutes una obligacioacute o una recomanacioacute per part de lrsquoAdministracioacute sanitagraveria
Pel que fa a lrsquoentorn europeu no eacutes una obligacioacute perograve en canvi per al desenvolupament de nous medicaments genegraverics als EUA (FDA) siacute que ho eacutes Cal destacar que moltes guies ICH que tenen caragravecter de recomanacioacute srsquohan acabat incorporant a les NCF i per tant han passat a ser de compliment obligatori Eacutes per aixograve que no seria tan estrany que per al desenvolupament de nous medicaments ho acabeacutes sent
Quin parer teacute lrsquoAdministracioacute de la implantacioacute de QbD a les empreses quimicofarmacegraveutiques Quines recomanacions els faria a aquestes empreses
La implantacioacute del QbD eacutes una oportunitat de millora en la qualitat i la competitivitat de les empreses tant fabricants de principis actius com de medicaments Els recomanariacuteem que no tinguessin por dels nous enfocaments i que el personal de gestioacute de la qualitat i el desenvolupament de productes traslladeacutes a la direccioacute la relacioacute cost - benefici favorable que pot tenir lrsquoaplicacioacute del QbD en el compliment de les NCFIII i la reduccioacute dels costos de la no qualitat
Georgina Pujals del Servei de Control Farmacegraveutic i Productes Sanitaris Generalitat de Catalunya
ldquoLa implantacioacute delQbD eacutes una oportunitatde millora en la qualitati la competitivitat de les
empresesrdquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
20 AIQSNews68
Sota el tiacutetol de ldquoEs pot connectar amb la ment dels consumidors drsquoetiquetes netes i incrementar les vendesrdquo Julian Mellentin expert en Aliments Begudes Nutricioacute i Salut va dir que lrsquoetiqueta neta ldquoeacutes una forma de comunicar el terme natural sense usar aquesta paraula i de pas evitar problemes regulatorisrdquo Quant a aixograve el ponent va explicar que tot i ser nomeacutes un pas tegravecnic ldquolrsquoetiqueta neta ha de convertir-se per a les marques drsquoalimentacioacute en una oportunitat per tenir una comunicacioacute meacutes proactiva amb els consumidors donant-los meacutes informacioacute sobre els productes que estan comprantrdquo
Per la seva banda Johan Decatelle cap tegravecnic de Bienca va centrar la seva presentacioacute en el producte SEA-I ldquoun sistema enzimagravetic natural anti-microbiagrave inspirat en la natura i sobre la base del sistema de la lactoperoxidasa que es composa de diferents enzims substrats i cofactorsrdquo El resultat drsquoaquests processos naturals va afegir ldquoeacutes la inhibicioacute de microorganismes un producte de qualitat millorada produiumlt sense lrsquouacutes drsquoadditius artificialsrdquo
Quant a la seva actual agraverea drsquoaplicacioacute va citar com a exemples les begudes lagravecties formatges crema de llet postres lagravectics
Clean Label una cosa meacutes que una etiqueta neta
DAVANT DE LA CREIXENT DEMANDA
DE PRODUCTES CLEAN LABEL PER
PART DEL CONSUMIDOR EL GRUP
ALIMENTARI PROFESSIONAL AIQS
VA ORGANITZAR EL 6 DE MAIG UNA
JORNADA AMB LrsquoOBJECTIU DrsquoOFERIR
UNA VISIOacute AgraveMPLIA A TRAVEacuteS DE
RECONEGUTS EXPERTS EN ELS
AgraveMBITS RELLEVANTS I DEBATRE
AMB LA INDUacuteSTRIA ESPECIALITZADA
SOBRE SOLUCIONS CLEAN LABEL
Drsquoesquerra a dreta Miquel Carreras Joseacute Luis Zeichen Jaume Aacuterboles Jordi Rafart Johan Decatelle i Julian Mellentin
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
21AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
productes derivats de lrsquoou ous cuits pollastre fresc i marinat carn salses i condiments i amanides
lsquoClean labelrsquo a la fleca brioixeria i pastisseria
Des de Puratos Espanya el seu director de R+D Jordi Rafart va explicar durant la seva ponegravencia que ldquoactualment no existeix una definicioacute reglamentada que expliqui el que realment significa Clean Label i donada lrsquoambiguumlitat del concepte els fabricants poden interpretar-la relacionant-la amb les seves necessitatsrdquo Drsquoaquesta manera i en absegravencia de regulacioacute va concloure que ldquola interpretacioacute i definicioacute del seu significat recau sobre el consumidorrdquo
Partint drsquoaquesta base va voler especificar que ldquoen el concepte de Clean Label els enzims soacuten el factor clau per a la innovacioacute i la percepcioacute de qualitat dels productes en lrsquoagravembit dels consumidorsrdquo
Altes Pressions Hidrostagravetiques per conservar
Des drsquoAPA Processing Helena
Nunes va ser lrsquoencarregada drsquoaportar una nova temagravetica a la jornada les altes pressions hidrostagravetiques com a alternativa per a la conservacioacute drsquoaliments ldquouna tecnologia innovadora que aconsegueix preservar la seva qualitat originalrdquo En quegrave consisteix A sotmetre als productes alimentosos a pressions isostagravetiques transmeses per lrsquoaigua entre 3000 i 6000 bars o 300-600 MPa (3-6 tonescm2)
A partir drsquoaquiacute va afegir ldquoaconseguim alguna cosa meacutes que una etiqueta neta amb seguretat alimentagraveria reduint i eliminant patogravegens clau i microflora vegetativa reduir minvaments per defectes en lrsquoenvagravesrdquo Quant a qualitat del producte aquesta tecnologia permet retenir el sabor i lrsquoolor de fresc un producte meacutes natural i conservar al magravexim el valor nutricional i la funcionalitat Tampoc cal oblidar va assegurar altres aspectes com ldquola reduccioacute de costos reduir additius sense perjudicar la vida uacutetil augmentar la vida comercial i millorar la gestioacute drsquoestocs i magrave drsquoobrardquo
Amb tot aixograve va concloure aquesta
tecnologia de conservacioacute ldquopermet als fabricants diferenciar-se en lrsquoetiquetatge del producte gragravecies a productes amb la magravexima qualitat organolegravepticardquo
La responsable del Departament drsquoElaboracioacute i Qualitat de Guzmaacuten Gastronomiacutea Cristina Alsina va aportar a continuacioacute el seu testimoni en lrsquoaplicacioacute de les altes pressions en els sucs de fruita i verdura fresca que teacute com resultat ldquolrsquoaugment de la vida uacutetil del producte per la destruccioacute de microorganismes patogravegens i la reduccioacute de la presegravencia de aerobis mesogravefilsrdquo Tot aixograve a meacutes de la disminucioacute de lrsquouacutes drsquoadditius ldquobeacute perquegrave no soacuten necessaris o beacute perquegrave tenen efectes negatius en les caracteriacutestiques sensorials del producterdquo
Pel que fa als propers passos que cal realitzar va explicar que passen per ldquoaprofundir en lrsquouacutes drsquoaltres productes frescos per disminuir el pH sense modificar el sabor alhora que srsquoaconsegueixen altres millores com la drsquoevitar la separacioacute de dues fases dels sucsrdquo Tambeacute intentar estandarditzar aquestes millores en
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
22 AIQSNews68
la major varietat de sucs a partir de simplificar la produccioacute i el cost
Sabors naturals
Despreacutes del dinar Alain Bernard gerent de Desenvolupament de Mercat de Galactic va parlar sobre conservants amb etiqueta neta en la carn processada Per exemple va dedicar part de la seva presentacioacute a parlar drsquoun gust natural per a aplicacions de carn i etiqueta neta denominat ProMeat Flavor KTM que ldquoteacute un sabor uacutenic per a aplicacions de carn i aus proporcionant un sabor salat a la carn picada sense lrsquoaddicioacute de salrdquo Per aquesta raoacute va afegir ldquoeacutes una alternativa saludable al sodi en productes amb base de carn que eacutes etiquetada com a sabor natural i una bona alternativa als conservants tradicionals amb nuacutemeros Erdquo
Sobre les solucions per a la pastisseria sense fosfats va explicar que ldquoGalactic ha desenvolupat un nou acidificant controlat per activar als bicarbonats que es diu ProDough Adagio FTMrdquo
Per la seva banda Colin Haine director tegravecnic de Sensient Flavours Europa va comenccedilar explicant que ldquola mega tendegravencia de salut inclou un gran ventall de comportaments de consum que reflecteixen una elevada preocupacioacute pel benestarrdquo per tant el ldquodesig dels consumidors de prendre un paper actiu en la millora i el manteniment del benestar fiacutesic i mental de si mateixos i tambeacute de la seva famiacuteliardquo
Quant a lrsquoetiqueta neta va destacar que ldquohi ha una forta demanda de
productes per satisfer les necessitats dels consumidors a Europa que volen aliments que siguin sans autegraventics i sobretot naturalsrdquo Finalment va presentar lrsquoaromatitzant Boost Dairy Natural un porfoli de sistemes aromatitzants naturals que proporcionen sabor lagravectic de primera qualitat i que milloren el perfil nutricional dels productes alimentaris i begudes sense sacrificar el sabor
Segons va explicar ldquola seva funcioacute principal eacutes utilitzar components no volagravetils emulant un autegraventic sabor de lagravectic En segon lloc els components volagravetils han de capturar el veritable sabor del producte naturalrdquo
Envasat en atmosfera modificada
Per la seva banda Sonia Guri va aportar a la jornada el concepte drsquoenvasat en atmosfera modificada per a una conservacioacute sostenible i natural dels aliments que teacute com a objectiu ldquoallargar la vida uacutetil dels aliments canviant la composicioacute de lrsquoatmosfera que envolta al producterdquo Tot aixograve utilitzant gasos bagravesicament Nitrogen Oxigen Carbogravenic en diferents proporcions
Per demostrar com reduir o eliminar en alguns casos els additius allargant la vida uacutetil dels mateixos va aportar un exemple ldquoEn el cas de la carn vermella lrsquoestimacioacute de la vida uacutetil dels productes envasats en MAP (en anglegraves envagraves amb atmosfera modificada) eacutes de sis a deu dies mentre que en el cas de lrsquoenvasat amb aire eacutes de quatre dies Meacutes significativa eacutes la millora en el cas de la fleca amb tres dies de vida
uacutetil amb envasament amb aire i de deu dies a dos mesos quan srsquoutilitza envasat en MAPrdquo
Aixiacute mateix va introduir la figura del Laboratori de Conservacioacute drsquoAliments creat fa meacutes de deu anys amb lrsquoobjectiu ldquodrsquoestablir contacte directe amb els clients per donar solucioacute a les seves necessitats i fomentar relacions oferir solucions integrades que permetin allargar la vida uacutetil dels aliments tant sensorial com microbiologravegicament aixiacute com incrementar el nostre propi coneixement sobre la tecnologia MAP i altres tegravecniques relacionades amb la conservacioacute drsquoalimentsrdquo Un laboratori en el qual des de lrsquoany 2000 fins a lrsquoactualitat srsquohan estudiat meacutes de cent productes i srsquohan dut a terme meacutes de 25 projectes interns de R+D
Etiquetes Netes Consumidor i Seguretat Alimentagraveria
En la mateixa liacutenia Rosaura Farreacute va subratllar que ldquoels consumidors busquen en primer lloc productes amb caracteriacutestiques organolegraveptiques acceptables un aliment que ens nodreixi perograve el consum del qual no impliqui cap risc i que tambeacute compleixi amb les especificacions i la legislacioacuterdquo I eacutes que en les seves paraules ldquoel 70 dels consumidors considera la llista drsquoingredients un aspecte important a lrsquohora de triar un alimentrdquo
Quant al propi concepte drsquoetiqueta neta va destacar que ldquoeacutes molt difiacutecil veure exactament quegrave eacutes si beacute no ha de tenir additius ha de ser una llista el meacutes simple possible i de productes amb un processament miacutenimrdquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
23AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Julian Mellentin expert en Alimentacioacute Begudes Nutricioacute i Salut
ldquoEl magraverqueting de permiacutes eacutes una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptarrdquo
Quegrave significa natural per als consumidors
Per als consumidors natural teacute un fort significat positiu que els proporciona una idea de salut i tambeacute drsquoaliments produiumlts amb ingredients simples com els aliments lliures de colorants artificials conservants o additius
Quin eacutes lrsquoestat de lrsquoart de lrsquoetiqueta neta a Espanya en comparacioacute drsquoaltres paiumlsos
Hi ha moltes diferegravencies en funcioacute del paiacutes Per exemple als Estats Units o Anglaterra a causa de la seva gran industrialitzacioacute estan separats de la terra i no tenen relacioacute amb ella No obstant aixograve a Itagravelia Franccedila i crec que fins i tot a Espanya la gent no estagrave tan preocupada pel que menja perquegrave siacute estagrave meacutes prop de la terra del cultiu Per exemple a paiumlsos com Nova Zelanda tothom teacute un familiar treballant a una granja i per tant les etiquetes netes no soacuten un tema important en el qual pensar
En quin sentit lrsquoeducacioacute eacutes la clau
El nivell drsquoeducacioacute eacutes molt important Particularment en el cas de les mares amb nens petits i sobretot amb el primer fill totes volen donar-los el millor producte i estar absolutament segures del que els estan donant Entre els sis mesos i els sis anys drsquoedat les mares estan centrades en aquestes quumlestions i per exemple marques com Nestleacute ofereixen etiquetes netes i ingredients naturals
A la seva conferegravencia ha parlat sobre el que podriacuteem traduir com a magraverqueting de permiacutes Quegrave eacutes exactament
Consisteix en lrsquoenviament drsquoun missatge als consumidors que els doacutena permiacutes per gaudir i sentir-se virtuosos al mateix temps Aquesta ha demostrat ser una de les estrategravegies meacutes intelmiddotligents que qualsevol empresa pot adoptar Dos exemples drsquoegravexit soacuten les galetes Belvita i TruMoo Al mateix temps els consumidors volen menjar meacutes sa perograve sense comprometre el sabor
Quegrave ens ofereix el futur i quin seragrave la resposta de les marques a les demandes dels consumidors
Lrsquointeregraves dels consumidors eacutes fort en aquest tipus de productes perograve la realitat eacutes que induacutestria i consumidors estan pressionant al mateix temps Drsquoaltra banda en alguns mercats hi ha marques de productes orgagravenics que estan tenint un gran egravexit
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
24 AIQSNews68
Despreacutes de la presentacioacute a cagraverrec del Dr Josep Obiols la jornada va comenccedilar amb la ponegravencia del Dr Ramon Segura sobre els beneficis i els riscos per a la salut dels agravecids grassos omega-3 Centrat en la relacioacute entre agravecids grassos omega-3 i sistema nervioacutes va subratllar que ldquosoacuten essencials per a lrsquoestructura i la funcioacute de les neurones indispensables per a lrsquoadequat desenvolupament neurologravegic dels nens a meacutes de millorar lrsquoiacutendex de desenvolupament mental dels prematursrdquo Tot aixograve unit al fet de contribuir a un millor desenvolupament psicomotor dels petits ja que ldquoreforcen el seu sistema immunologravegic i prevenen la hipertensioacute graviacutedicardquo
Tambeacute va dedicar part de la seva intervencioacute a parlar dels aspectes cliacutenics dels omega-3 ldquoque exerceixen un important paper en la prevencioacute o la millora drsquoalgunes malalties mentals com la depressioacute degraveficits drsquoatencioacute la siacutendrome drsquohiperactivitat o el trastorn bipolarrdquo Enfront drsquoaquestes malalties va destacar que entre els canvis cliacutenics observats al llarg del periacuteode de suplementacioacute amb agravecids
grassos omega-3 figuren una millora de lrsquoestat de lrsquoagravenim i de la rapidesa de reaccioacute als estiacutemuls verbals i visuals a meacutes drsquouna millor claredat mental i fluiumldesa cognitiva vitalitat i forma fiacutesica i forccedila muscular
Omega-3 i prevencioacute de les malalties cardiovasculars
El professor Aacutengel Gil de la Universitat de Granada va ser lrsquoencarregat drsquoaportar a la jornada la seva visioacute sobre el paper dels agravecids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3 en la prevencioacute de les malalties cardiovasculars Drsquoaquesta manera va explicar en primer lloc que ldquose sap que determinats tipus de dieta fan baixar el risc drsquoaquestes malalties per exemple el consum abundant de fruites i verdures disminueix la prevalenccedila de malalties cardiovascularsrdquo
Deixant clar que ldquono tots responem igual davant del consum drsquoomega-3 sinoacute que els genotips de cada individu tenen alguna cosa que veurerdquo va voler repassar alguns dels efectes contrastats drsquoaquests agravecids entre ells ldquola disminucioacute dels triglicegraverids que inhibeixen el
Sota el tiacutetol Al final de lrsquoalfabet comenccedila la salut el Grup Professional Alimentari AIQS va organitzar el passat 5 de juny una jornada al voltant dels olis omega-3 en la que es va debatre sobre els diferents aspectes rellevants drsquoaquests agravecids grassos per a la seva aplicacioacute en la induacutestria alimentagraveria
OMEGA-3 AL FINAL DE LrsquoALFABET COMENCcedilA LA SALUT
EL PAPER DELS ALIMENTS FUNCIONALSLa intervencioacute de Santiago de lrsquoEscala de lrsquoempresa Bioserch Life es va centrar en els aliments funcionals que permeten augmentar la ingesta drsquoEPA i DHA Partint de la base que ldquoexisteixen meacutes estudis cliacutenics sobre els omega-3 que sobre qualsevol altra substagravencia amb meacutes de 20000 articles publicatsrdquo el ponent va afirmar que ldquomeacutes del 16 de les morts derivades drsquoatacs al cor als Estats Units podrien prevenir-se incrementant la ingesta fins als 250 mg per dia drsquoEPA i DHArdquo
Amb aquestes dades com a teloacute de fons es va preguntar fins a quin punt estagrave sa el mercat dels omega-3 Quumlestioacute a la qual Santiago de lrsquoEscala va respondre amb les perspectives de creixement anual drsquoentre el 13 i el 14 per al periacuteode 2012 i 2016 Un creixement en el qual incidiran els nous llanccedilaments de productes que incorporen EPA i DHA Finalment va analitzar alguns dels aliments que meacutes egravexit comercial han tingut fins al moment com un pa australiagrave un oli que es comercialitza a Xina o la llet Puleva Omega 3
La jornada tambeacute va comptar amb la participacioacute del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon sobre la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica
creixement de la placa drsquoateroma prevenen la trombosi i lrsquoaugment de la dilatacioacute arterial disminueixen la pressioacute arterial i prevenen lrsquoariacutetmia i la parada cardiacuteacardquo
Josep Obiols Albert Sabateacute i Angel Gil
Santiago de la Escalera
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
25AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
Entrevista amb Xavier Turon professor associat al Departament de Biogeninyeria de lrsquoIQS
ldquoLrsquoextraccioacute eacutes un dels nostres reptes principalsrdquo
La jornada es va acabar amb una ponegravencia centrada en la produccioacute drsquoagravecids grassos poliinsaturats (PUFA) per via biotecnologravegica a cagraverrec del professor associat al Departament de Bioenginyeria de lrsquoIQS Xavier Turon
Quegrave ha volgut aportar a la jornada amb la seva ponegravencia
Des drsquoun punt de vista de produccioacute en lrsquoagravembit de la recerca com es poden obtenir aquests greixos omega-3 mitjanccedilant una via alternativa com eacutes la biotecnologravegica a partir de microalgues heterotrogravefiques (no fotosintegravetiques) que podem cultivar en condicions controlades al laboratori i extreurersquon uns greixos omega-3 drsquoalta puresa i de molt bona qualitat per la falta de contaminants
Eacutes un tema punter que ja srsquoestagrave comenccedilant a aplicar a la induacutestria alimentagraveria
Actualment teacute una quota de mercat petita perograve que hauria drsquoaugmentar On pot dominar meacutes eacutes sobretot en el sector dels preparats materns infantils que eacutes un niacutenxol on la necessitat de qualitat encara eacutes meacutes alta
Quina investigacioacute srsquoestagrave duent a terme actualment sobre omega-3 a lrsquoIQS
Fa cinc anys que treballem en aquest tema i vam triar lrsquoomega-3 perquegrave era un producte drsquoalt valor afegit que ens podia donar viabilitat econogravemica i un producte interessant La nostra recerca srsquoha centrat bagravesicament en com aconseguir la magravexima qualitat drsquooli al reactor que eacutes on fem creacuteixer les algues mentre que lrsquouacuteltim any hem comenccedilat a fer proves sobre lrsquoextraccioacute que ara eacutes un dels nostres reptes principals Aixiacute mateix ja hem fet les primeres proves amb una escala pilot
industrial per servir forccedila quantitat drsquooli ric en omega-3 Tambeacute estem estudiant lrsquoopcioacute de patentar el proceacutes
Quegrave ha drsquoarribar en lrsquoaplicacioacute drsquoaquests olis a la induacutestria
Per arribar a la induacutestria falta millorar una mica la produccioacute i ens falta treballar meacutes cosa que eacutes primordial per a la induacutestria alimentagraveria el sistema drsquoextraccioacute i purificacioacute per tal que no involucri cap tipus de solvent orgagravenic i sigui compatible amb la induacutestria alimentagraveria partint de la base que com meacutes qualitat millor i competir amb lrsquooli de peix pel que fa a la qualitat Lrsquoaltra cosa important per millorar seran els costos de produccioacute i faltaragrave la part de transferir tot aquest coneixement a la induacutestria i adaptar-lo als processos industrials En el nostre cas ens estem plantejant de patentar el proceacutes i veure si lrsquoexplotem o el llicenciem a alguacute meacutes per exemple A partir drsquoaquiacute ja podriacuteem fer servir la difusioacute de resultats
Vam triar lrsquoomega-3 perquegrave
era un producte drsquoalt valor
afegit que ens podia donar
viabilitat econogravemica i un
producte interessantrdquo
rdquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
26 AIQSNews68
El nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS va celebrar el primer esdeveniment com a grup organitzant la taula rodona Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa en la qual van participar diversos noms propis de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers com Paco Lobo (Solchem) Antoacuten Rovira (Basell) i Daniel Gambuacutes (Sabic)
Aquest nou grup professional de lrsquoAIQS estagrave colmiddotlaborant estretament amb la SPE Society of Plastics Engineers (www4speorg) que eacutes la mes gran associacioacute sense agravenim de lucre de professionals del sector Plagravestics amb 16000 membres en 84 paiumlsos de tot el moacuten i amb la missioacute de fer discussioacute del coneixement tegravecnic i cientiacutefic al llarg de tota la cadena de valor aixiacute com connectar la comunitat global de professionals del sector entre ells
El president de lrsquoAIQS Jaume Agraverboles i Ricard Aguirre vocal de la Junta Directiva de lrsquoAssociacioacute van presentar la jornada davant drsquouna nodrida audiegravencia formada per meacutes drsquouna cinquantena drsquoassociats i professionals del sector plagravestic Agraverboles no va perdre lrsquoocasioacute per felicitar el GPPlagravestics-AIQS per la gran acollida de la jornada i va ldquoanimar els presents a unir-se al grup per tal de poder compartir experiegravencies i establir sinergies interessantsrdquo A continuacioacute els impulsors del GPPlagravestics-AIQS Agravelex Capuz Paco Garulo i Laura Carrillo van introduir el tema de debat llegint la carta oberta que Jim Ratcliffe president drsquoIneos va enviar fa uns mesos a la Comissioacute Europea demanant respostes a la Unioacute Europa per tal de salvar la induacutestria plagravestica i quiacutemica europea que en conjunt factura meacutes de 45 bilions drsquoeuros a lrsquoany
al Vell Continent i fent referegravencia al perill que suposa la competegravencia deslleial drsquoaltres paiumlsos ldquoLa produccioacute de plagravestics a Europa no srsquoha recuperat encara als nivells previs a la crisi a diferegravencia del que ha passat en altres indrets del moacuten com els Estats Units Quegrave ha de fer Europa per trencar aquesta tendegravenciardquo va preguntar als experts de la taula rodona Laura Carrillo
Per a Paco Lobo en lrsquoactualitat existeix una polaritzacioacute en el moacuten de les poliolefines que es mou cap a lrsquoOrient Mitjagrave a causa en gran mesura que gaudeix drsquoun mercat laboral meacutes barat i flexible i cap als Estats Units per lrsquoimpacte del shale gas que estagrave creixent a nivells molt alts ldquoPerograve Europa teacute alta tecnologia i eacutes en aquest punt on hem de lluitar ja que eacutes una bona oportunitat
El 22 de maig es va celebrar a la sala N2 de lrsquoIQS la primera conferegravencia del nou Grup Professional de Plagravestics de lrsquoAIQS que sota el tiacutetol Reptes actuals i futurs de la produccioacute de plagravestics a Europa va generar un interessant debat entre els professionals del sector Amb un gran egravexit drsquoassistegravencia la conferegravencia va marcar el tret de sortida del nou grup professional
Reptes actuals i futurs de la
produccioacute de plagravestics a Europa
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
27AIQSNews68
Grups professionals Grupos profesionales Professional groups
per convertir-nos en proveiumldors i exportadors de maquinagraveriardquo va sentenciar Lobo Lrsquoexpert tambeacute va assegurar que la Xina teacute una forta dependegravencia del subministrament de poliolefines de tercers paiumlsos com els Estats Units i lrsquoOrient Mitjagrave i que a mitjagrave termini hauran de reduir-la tot i que no srsquohan fet reformes significatives per assolir aquesta fita
Antoacuten Rovira va centrar el discurs en les oportunitats del shale gas al moacuten Lrsquoexpert va incidir en el fet que la revolucioacute del shale gas als Estats Units impactaragrave significativament en la induacutestria petroquiacutemica drsquoEuropa destruint llocs de treball si no srsquoacceleren els processos de desenvolupament i explotacioacute ldquoEl shale gas en pocs anys estagrave canviant la situacioacute de les poliolefines a tot el moacuten i srsquoestagrave convertint en una eina de desenvolupament a escala global
I de moment eacutes clar que els grans beneficiats estan sent els Estats Units que en tenen grans reserves i unes infraestructures petrolieres que marquen la diferegravencia La induacutestria quiacutemica europea ha de considerar el shale gas com una gran oportunitat per al seu desenvolupament segur i sostenible i com lrsquouacutenic camiacute que pot reforccedilar la nostra competitivitat i la creacioacute de llocs de treballrdquo va concloure Rovira
Per la seva banda Daniel Gambuacutes va parlar de la importagravencia de la sostenibilitat en el moment actual quan el moacuten estagrave habitat per 7000 milions de persones i les dues terceres parts del PIB es troben repartides entre els paiumlsos emergents
ldquoCada vegada soacuten meacutes les persones al moacuten que volen viure meacutes beacute envoltades de magravequines i eines que els facin la vida meacutes fagravecil posant meacutes pressioacute sobre els recursos que hi ha al planeta El moacuten srsquoestagrave enfrontant amb problemes incontrolats com el canvi climagravetic lrsquouacutes de lrsquoaigua potable i el creixement del cicle del nitrogen i el fogravesfor Tot aixograve fa que la sostenibilitat sigui meacutes important que mai per tal que amb un mateix ritme de produccioacute siguem capaccedilos
drsquoutilitzar menys recursos i fer menys mal al planetardquo va insistir Gambuacutes que a meacutes va recordar que cap al 2025 la poblacioacute del planeta arribaragrave als 8 bilions drsquohabitants
Per aquest motiu segons lrsquoexpert eacutes el moment de canviar la mentalitat a lrsquohora de produir pensant en el final de vida drsquoun producte en el moment de comenccedilar-lo a idear ldquoTan sols aixiacute serem capaccedilos de fer productes totalment reciclables amb impacte quasi zero sobre el medi ambient i que a meacutes facin estalviar costos a les empreses i millorin la seva imatge per als consumidorsrdquo En aquesta liacutenia Gambuacutes va explicar que companyies com Coca-Cola srsquoestan plantejant per al 2020 que un gran percentatge de les seves ampolles srsquoelaborin amb materials bio ldquoLes empreses que no vulguin perdre aquest tren srsquohan de posar en marxa Nomeacutes les que siguin capaces drsquoobrir el niacutenxol bio triomfaranrdquo
Posteriorment es va donar pas al torn de preguntes del qual va sorgir un debat interessant sobre temes com la desaparicioacute de la induacutestria plagravestica a Europa la defensa de la tecnologia per part dels Estats Units i el futur de la sostenibilitat entre drsquoaltres
lsquoShale gasrsquo i sostenibilitat
oportunitats per a la induacutestria quiacutemica
europea
EL GRUP PROFESSIONAL DE PLAgraveSTICS
El Grup Professional de Plagravestics (GPPlastic-AIQS) teacute com a objectiu facilitar la relacioacute entre professionals de la induacutestria plagravestica i de poliacutemers formant un grup de treball multidisciplinari en el qual estan representades totes les agraverees involucrades en el cicle de vida drsquoun producte plagravestic des de la idea passant per la R+D fins a la produccioacute i la comercialitzacioacute posteriors
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
28 AIQSNews68
Quiacutemica Analiacutetica
OPINO QUE ELS AVENCcedilOS DE LA CIEgraveNCIA QUIacuteMICA ESTAN RELACIONATS DrsquoUNA
BANDA AMB LA SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES INORGAgraveNICA
ORGAgraveNICA FISICOQUIacuteMICA BIOQUIacuteMICA ETC I DE LrsquoALTRA AMB LrsquoACUMULACIOacute
DE DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES EN LABORATORIS DrsquoANAgraveLISI DELS QUALS
ES TRACTA EN AQUEST ARTICLE DEIXO PER A UNA ALTRA OCASIOacute COMENTAR LA
SINERGIA ENTRE LES DIFERENTS DISCIPLINES DE LA QUIacuteMICA
Conegraveixer la composicioacute quiacutemica de la mategraveria ocupa lrsquoatencioacute dels analistes que seguint el progreacutes en lrsquoart drsquoobservar objectivament i sistemagraveticament desenvolupen tegravecniques experimentals i aprofundeixen en els fonaments teograverics per argumentar conclusions i lleis generals sobre lrsquoaplicacioacute de la quiacutemica
Segons la meva experiegravencia hi ha hagut tres etapes en el desenvolupament drsquoaquesta disciplina anagravelisi quiacutemica quiacutemica analiacutetica i anagravelisi instrumental per proporcionar lrsquoevidegravencia cientiacutefica necessagraveria per prendre decisions a la induacutestria la recerca el comerccedil la legislacioacute etc
Anagravelisi quiacutemica
Srsquoatribueix als ilmiddotlustres cientiacutefics Fressenius i Ostwald que a la segona meitat del segle XIX van posar en ordre els coneixements heretats dels alquimistes aplicant criteris cientiacutefics per facilitar la comprensioacute la comunicacioacute i la reproduccioacute drsquoexperiments sobre la composicioacute de la mategraveria
Entre la bibliografia editada a lrsquoIQS cal recordar els Tratados de anaacutelisis quiacutemico mineral escrits pel professor P Eugeni Saz SJ com un paradigma del coneixement de la quiacutemica a la primera meitat del segle XX El professor E Saz pensava que ldquoteoritzar sobre lrsquoanagravelisi sense practica eacutes un contrasentitrdquo i durant diverses degravecades es va dedicar a lrsquoensenyament teograveric i pragravectic de lrsquoassignatura drsquoanagravelisi quiacutemica a lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave prenent com punt de partida la classificacioacute periogravedica dels elements publicada el 1869 per Dimitri Mendeleacuteiev de la qual el P E Saz SJ en tenia una versioacute personal Els conceptes de valegravencia i afinitat van ser la base per a lrsquoestudi dels fenogravemens drsquooxidacioacute- reduccioacute agravecid-base dissociacioacute etc en els procediments drsquoanagravelisi quiacutemica
Les marxes analiacutetiques per abordar lrsquoestudi de substagravencies complexes eren capiacutetols importants per a la pragravectica de lrsquoanagravelisi quiacutemica la meacutes extensa va ser lrsquoanomenada marxa del sulfhiacutedric
La balanccedila analiacutetica (drsquooscilmiddotlacioacute) va ser lrsquoinstrument meacutes important als laboratoris drsquoanagravelisi quiacutemica per la pragravectica de gravimetries i la clagravesica bureta per les volumetries
Quiacutemica analiacutetica
Cal completar el coneixement qualitatiu de les substagravencies drsquointeregraves en medicina medi ambient agricultura alimentacioacute comerccedil etc amb informacioacute de la composicioacute quantitativa tant dels components principals com dels minoritaris
Lrsquoaugment constant de les consultes va esperonar la recerca de procediments drsquoanagravelisi adequats per a cada cas augmentant la varietat i la complexitat de les opcions de la quiacutemica analiacutetica que a meacutes dedica lrsquoatencioacute a comprendre lrsquoobjectiu pel qual es consulta el laboratori com un conjunt drsquooperacions des del
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
29 AIQSNews68
Opinioacute personalOpinioacuten personalPersonal opinion
mostreig i el tractament de la mostra passant per la seleccioacute del procediment de mesura fins a la interpretacioacute dels resultats La responsabilitat dels quiacutemics analistes va meacutes enllagrave drsquoexecutar les mesures experimentals i srsquoesteacuten fins a la coordinacioacute del conjunt drsquoaccions per garantir la informacioacute final Normes internacionals com lrsquoISO 17025 assenyalen els criteris per acreditar la bona pragravectica als laboratoris drsquoanagravelisi
Eacutes molt gran la diversitat de procediments i detalls tegravecnics entre els quals cal decidir en cada cas particular segons el fonament (quiacutemic electromegraveric drsquoespectrometria ograveptic cinegravetic etc) lrsquoespecificitat la sensibilitat les possibles interferegravencies etc El control industrial sol prioritzar la rapidesa i en la investigacioacute eacutes important lrsquoexactitud i la sensibilitat
La metrologia que srsquoaplica a cada etapa del proceacutes analiacutetic eacutes diversa (massa volum temps voltatge llum etc) raoacute per la qual la calibracioacute dels instruments i reactius juntament amb la seleccioacute de les substagravencies patroacute soacuten pragravectiques importants per assegurar el significat i el valor del resultat final
Anagravelisi instrumental
La separacioacute en continu dels components de la matriu que cal analitzar eacutes lrsquoobjectiu de lrsquoanomenada cromatografia que ha evolucionat fent servir diferents suports i fases perograve sobretot amb la irrupcioacute de lrsquoelectrogravenica i la micromecagravenica de precisioacute als laboratoris drsquoanagravelisi canviant el model de treball i la formacioacute acadegravemica que cal adquirir per a lrsquoexercici de la quiacutemica analiacutetica Un altre cas soacuten les espectroscogravepies que comenccedilant amb la fotometria de flama-visible troben aplicacions en tot lrsquoespectre des dels rajos X fins a les microones
La digitalitzacioacute dels senyals generats en un instrument electrogravenic i el seu tractament amb programes informagravetics especiacutefics permet automatitzar el procediment analiacutetic i executar-lo de manera robotitzada des de la introduccioacute de la mostra (una aliacutequota de pocs microlites) fins a la redaccioacute de la butlleta de resultats
Tot i la important inversioacute necessagraveria en instruments i equipament els laboratoris robotitzats i especialitzats en tipus drsquoanagravelisi concrets soacuten competitius gragravecies al fet de
recollir lots grans de mostres per les facilitats en la conservacioacute i el transport per exemple en lrsquoanagravelisi de dioxines les anagravelisis cliacuteniques etc
Al segle XXI la nanotecnologia permet dissenyar sensors selectius que proporcionen informacioacute especiacutefica de caracteriacutestiques quiacutemiques per a les quals han estat dissenyats i calibrats Soacuten precedents els elegravectrodes de pH i les sondes de temperatura Actualment srsquoinvestiga en la mesura del gust lrsquoatribut sensorial que encara estagrave pendent de poder-se mesurar objectivament
La disponibilitat de sensors especiacutefics en punts estrategravegics del proceacutes quiacutemic o en un reactor permetragrave automatitzar del control industrial de manera immediata amb la qual cosa quedaran per al laboratori les funcions de disseny i calibre
En conclusioacute les possibilitats per obtenir informacioacute quiacutemica dels materials ha evolucionat i continua canviant amb molta rapidesa ggracies al creuament i solapament entre les diferents especialitats cientiacutefiques
Drsquoacord amb el professor Eugeni Saz SJ cal tenir present que nomeacutes amb una base teograverica teacute sentit practicar lrsquoanagravelisi
J Obiols professor emegraverit de lrsquoIQSJuny 2014
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
30 AIQSNews68
Acaben de rebre el premi Valortec per la patent en Enginyeria Paperera En quegrave consisteix exactament
Lrsquoobjectiu del grup de recerca drsquoenginyeria paperera de la UPC ha volgut des dels inicis ndashfa meacutes de dues degravecadesndash fer passos significatius per lrsquoaplicacioacute de la Biotecnologia a la induacutestria paperera com per exemple aconseguir lrsquoeliminacioacute de contaminants en processos com el blanqueig de fibres papereres o la biomodificacioacute de fibres celmiddotlulogravesiques per donar noves propietats hidrofiacuteliques hidrofogravebiques o antimicrobianes
Ara despreacutes de deu anys de recerca sobre la biomodificacioacute de suports celmiddotlulogravesics hem aconseguit una patent de fagravecil implantacioacute industrial La patent eacutes un compost aquoacutes que permet donar impermeabilitat al paper o altres suports celmiddotluloacutesics i que a diferegravencia dels que ja existeixen al
mercat no proveacute del petroli sinoacute que substitueix els reactius quiacutemics tradicionals per productes naturals i enzims eacutes biodegradable i no comporta impacte mediambiental
Quegrave suposaragrave per a la induacutestria paperera aquest nou compost bio
El compost aquoacutes que fa servir recursos naturals renovables i enzims donaragrave lloc a productes paperers que ajudaran a disminuir molt el consum del plagravestic en els sectors de lrsquoenvagraves i lrsquoembalatge Drsquoaquesta manera les empreses que apliquin el nou compost podran fabricar papers impermeables drsquouna manera alternativa sense emprar els productes quiacutemics comuns que dificulten el proceacutes de reciclatge del paper En aquesta liacutenia aquesta innovacioacute tecnologravegica facilitaragrave significativament la creacioacute de nous productes paperers drsquoalt valor afegit com per exemple papers multifuncionals amb diverses propietats tals com hidrofogravebiques
ldquoTeresa Vidal eacutes la directora
del grup de recerca Celbiotech
del Campus de la UPC de
Terrassa que el mes de
marccedil va guanyar el prestigioacutes
premi Valortec atorgat per
la Generalitat de Catalunya
en la categoria de patents
La docent i investigadora ens
doacutena meacutes detalls drsquoaquesta
nova patent que de ben segur
revolucionaragrave la induacutestria
papererardquo
ldquoLa patent en Enginyeria Paperera del grup Celbiotech eacutes el guardoacute a tota una vida dedicada a la recercardquo
TERESA VIDAL (promocioacute 1973) CATEDRAgraveTICA DrsquoUNIVERSITAT DOCENT I INVESTIGADORA DEL CAMPUS DE LA UPC DE TERRASSA I DIRECTORA DEL GRUP CELBIOTECH GUANYADOR DEL PREMI VALORTEC A LA MILLOR PATENT DEL 2013
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
31AIQSNews68
Lrsquoassociat empregravenEl asociado emprendeAIQS enterpreneurs
antioxidants antimicrobianes barrera de una manera senzilla i sense parar el proceacutes productiu De fet ja han mostrat lrsquointeregraves per la patent diverses empreses de la induacutestria paperera
Per a un investigador quegrave significa rebre un premi com Valortec
Aconseguir la patent i despreacutes el premi Valortec eacutes el reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i una satisfaccioacute personal immensa pel que suposa veure que una recerca en la qual tot el grup feia meacutes de deu anys que treballava ha donat uns fruits com aquest reconegut per la comunitat cientiacutefica i la societat i molt interessant per a la induacutestria paperera A meacutes el premi de Valoretec ens ha permegraves rebre un pressupost per poder acabar drsquoimplantar la patent en lrsquoagravembit industrial alguns assajos que ens faltaven i el full de seguretat del producte
La passioacute per la recerca i la induacutestria paperera sempre han estat presents al seu ADN
El meu objectiu quan estudiava enginyeria quiacutemica a lrsquoIQS era treballar per la induacutestria farmacegraveutica perograve quan vaig aconseguir la titulacioacute em va sorgir lrsquooportunitat de treballar per lrsquoescola drsquoenginyeria industrial de la UPC a Terrassa i vaig decidir aprofitar-la En poc temps vaig especialitzar-me en la induacutestria paperera
I lrsquoany 1992 ja em vaig iniciar en la recerca en la biotecnolgia focalitzada en la induacutestria paperera en un moment en quegrave encara no se li donava la importagravencia que teacute avui dia i menys en una escola drsquoenginyeria a I en aquesta decisioacute va ser clau la meva formacioacute a lrsquoIQS on ens ensenyaven a tenir passioacute per la recerca a trobar noves respostes a no abaixar mai la guagraverdia i a tenir curiositat per buscar coses noves
Si mira enrere i repassa els seus 40 anys de trajectograveria professional quin balanccedil en fa
Molt positiu Tot i que no ha estat un camiacute fagravecil perquegrave quan vaig aterrar a la UPC a Terrassa lrsquoany 1974 tan sols eacuteren dues dones treballant en temes de recerca Ha estat una lluita constant perograve la meva constagravencia lrsquoesforccedil i sobretot la confianccedila i els agravenims que persones com el pare Ferrer Pi o del pare Pedro Victory de lrsquoIQS van depositar en mi han donat els seus fruits La meva formacioacute cientiacutefica i enginyera rebuda a lrsquoIQS va ser una sinergia positiva dins la meva evolucioacute a la UPC ja vaig comenccedilar sent mestra de laboratori de la UPC i he passat per tots els esglaons acadegravemics fins a arribar a ser des de lrsquoany 2003 la primera dona catedragravetica drsquouniversitat en
lrsquoagraverea de coneixement en Enginyeria Paperera Aquiacute tampoc puc deixar de dir que sense el suport del meu marit que tambeacute eacutes IQS i les meves dues filles la meva dilatada trajectograveria no hauria estat possible
Si mira cap al futur quins reptes professionals li queden per assolir
Estic a la recta final de la meva vida acadegravemica i puc dir que aquests 40
anys no mrsquoha faltat mai ilmiddotlusioacute per continuar aprenent i formant nous professionals El que espero el dia que em jubili eacutes que el meu esforccedil en recerca per fer publicacions i treballs de recerca no es perdi I sobretot que el grup de recerca drsquoenginyeria paperera no perdi mai la voluntat i el tarannagrave drsquoinnovacioacute
Tambeacute mrsquoencantaria veure la patent desenvolupada pel grup Celbiotech aplicada a la induacutestria paperera
ldquoEl dia que em jubili mrsquoagradaria que el grup de recerca drsquoenginyeria
paperera no perdi mai la voluntat i el
tarannagrave drsquoinnovacioacuterdquo
40 anys dedicats a la docegravencia i la recerca
Enginyera quiacutemica per lrsquoInstitut Quiacutemic de Sarriagrave llicenciada i doctora en ciegravencies quiacutemiques per la Universitat de Barcelona des que lrsquo1 de maig del 1974 Teresa Vidal ha estat vinculada professionalment a la UPC Un total de
40 anys dedicats a la docegravencia i a la recerca en quegrave ha participat en meacutes de 500 publicacions i projectes drsquoR+D de caragravecter nacional i europeu com per exemple els projectes Biorenew Biosurfacell Biofibracell i Biouncicell Actualment compagina la tasca de directora del departament i del grup de recerca Celbiotech amb la docegravencia Tambeacute coordina el programa de doctorat en Enginyeria Tegravextil i Paperera ndashamb mencioacute drsquoexcelmiddotlegravenciandash i el magravester en Enginyeria Tegravextil Paperera i Gragravefica Des de lrsquoany 2003 eacutes catedragravetica drsquoUniversitat
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
32 AIQSNews68
ldquoAls Paiumlsos Baixos pensen que si has de fer
hores extres a la feina eacutes perquegrave no trsquoorganitzes
beacute el temps A Espanya nrsquohauriacuteem drsquoaprendre
drsquoaquest discursrdquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
33 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Quan va sortir drsquoEspanya i quegrave la va impulsar a marxar fora
La meva primera experiegravencia laboral a lrsquoestranger va ser a Zuric el curs 2007-2008 on vaig fer el TFC Despreacutes vaig tornar a Catalunya i vaig treballar a Dow Chemical a Tarragona durant dos anys amb diferents funcions relacionades amb el negoci de polietilegrave La meva primera feina va ser a TSampD (Technical Service and Development) i despreacutes a Qualitat Lrsquoagost del 2010 vaig decidir marxar a treballar a Terneuzen (Paiumlsos Baixos) per la companyia Styron una spin-off de Dow acabada de crear Lrsquooportunitat de treballar del que jo volia (TSampD) i el fet que lrsquoexperiegravencia a Zuric fos molt positiva van ajudar a prendre la decisioacute de marxar
Aixiacute doncs ja fa temps que eacutes fora
Siacute Lrsquo1 drsquoagost del 2014 faragrave quatre anys que vaig marxar cap a Ternezuen on vaig viure els primers dos mesos Despreacutes em vaig mudar a Gant (Begravelgica) a 40 quilogravemetres de Terneuzen Meacutes lluny de la feina perograve la ciutat eacutes meacutes internacional i teacute meacutes oferta sociocultural
Quines van ser les coses que li van xocar meacutes al principi de viure fora
Una de les coses que em van sorprendre eacutes el coneixement de llenguumles estrangeres entre els flamencs La majoria parlen flamenc anglegraves i francegraves de manera fluida cosa que facilita la comunicacioacute quan ets nouvingut
al paiacutes Lrsquoaltra cosa que em va xocar eacutes la planificacioacute de la vida social Tenir una agenda al dia eacutes imprescindible perquegrave les festes les excursions els sopars etc es planifiquen amb mesos drsquoantelacioacute Improvisar a uacuteltima hora quasi mai funciona perquegrave les agendes ja estan plenes
I com eacutes treballar en un paiacutes com Holanda Quegrave creu que en podriacuteem aprendre
El departament on treballo eacutes forccedila internacional tot i que amb una majoria de flamencs i holandesos Una de les coses que meacutes em van xocar al principi eacutes lrsquoassertivitat i lrsquoestil directe dels holandesos Diuen les coses tal com les pensen Drsquoaltra banda la majoria drsquoholandesos donen molta importagravencia a lrsquoequilibri famiacutelia - feina Treballen les hores que toca i prou perograve quan estan a la feina eviten distraccions per ser el magravexim de productius Molts pensen que si has de fer hores extres eacutes perquegrave no et pots organitzar beacute el temps Tot el contrari del que passa a Espanya on fer hores extres estagrave molt valorat i es considera senyal de dedicacioacute a lrsquoempresa Crec que en aquest aspecte hauriacuteem drsquoaprendrersquon dels holandesos
A dia drsquoavui se sent plenament integrada al paiacutes on resideix
El meu xicot eacutes flamenc i aixograve mrsquoha ajudat sens dubte a integrar-me i poder participar en les seves tradicions i costums Tot i que crec que es necessiten anys per integrar-se en un paiacutes i certament parlar la llengua de
Marta Sans va posar rumb als Paiumlsos Baixos a lrsquoagost del 2010 motivada per complir el desig de treballar drsquoenginyera de Servei Tegravecnic i de Desenvolupament (TSampD) Quatre anys despreacutes viu a cavall entre Terneuzen (Holanda) on treballa i la ciutat belga de Gant on viu i afirma sentir-se plenament integrada en ambdues cultures fins i tot comparteix lrsquoesperit de treball que tenen i lrsquoequilibri que busquen constantment entre la vida laboral i la personal
MARTA SANS
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
34 AIQSNews68
manera fluida eacutes imprescindible cada dia que passa em sento meacutes com a casa aquiacute
Teacute intencioacute de tornar a Espanya
De moment no em plantejo tornar professionalment i personalment no eacutes fagravecil
Quegrave eacutes el que meacutes enyora de Catalunya
Doncs mrsquoimagino que el mateix que molts altres catalans que soacuten a lrsquoestranger El clima mediterrani i sobretot el sol i el cel blau I despreacutes el menjar Tot i que hi ha molts
productes catalans i espanyols que es poden trobar en grans supermercats o botigues especialitzades nrsquohi ha drsquoaltres com el xatoacute o els calccedilots que aprofito per menjar quan vaig a casa dels meus pares I eacutes clar els amics i la famiacutelia tambeacute tot i que amb la tecnologia eacutes molt fagravecil estar en contacte
Quines coses drsquoEspanya i del paiacutes on viu ajuntaria per fer una combinacioacute perfecta
De Begravelgica em quedaria amb la bona qualitat de vida alguns exemples soacuten la qualitat dels serveis socials i megravedics i el nivell de desenvolupament de la xarxa de tragravensit i la infraestructura de comunicacions Drsquoaltra banda els belgues soacuten treballadors i molt disciplinats i a la vegada els agrada gaudir de bona vida com es pot veure en la quantitat drsquoexcelmiddotlents cerveses que produeixen i consumeixen DrsquoEspanya em quedo amb el clima i lrsquoespontaneiumltat de la gent
En quegrave lrsquoha influiumlt positivament la seva experiegravencia a lrsquoexterior Ho recomanaria a altres persones que srsquoestan plantejant donar un gir internacional a la seva vida
Viure i treballar a lrsquoestranger eacutes una experiegravencia fantagravestica que recomanaria a tothom qui en tingui ganes i estigui obert a comenccedilar una nova etapa Una de les experiegravencies meacutes enriquidores i satisfactograveries eacutes poder parlar i viure en un altre idioma
Viure a Begravelgica mrsquoha permegraves conegraveixer i aprendre a interaccionar amb gent de molts altres paiumlsos i respectar altres formes de
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
35 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
vida costums menjars actituds valors creences tradicions etc Tambeacute em va ajudar a madurar i a aprendre de mi mateixa El fet de trobar-me de cop en un entorn diferent drsquoalguna manera mrsquoobliga a desenvolupar i
posar en pragravectica recursos personals i habilitats drsquoadaptacioacute que desconeixia que tenia
Pot explicar-nos alguna anegravecdota derivada de la seva situacioacute drsquoestrangera al paiacutes on viu
Una de les anegravecdotes meacutes divertides estagrave relacionada amb la inspeccioacute tegravecnica de vehicles (ITV) Vaig venir cap a Holanda i Begravelgica amb el cotxe de la meva mare i al cap de sis mesos vaig decidir importar-lo a Begravelgica i fer-li el canvi de matriacutecula Al cap drsquoun any em tocava passar la ITV del cotxe i llavors nomeacutes parlava una mica de neerlandegraves Durant la revisioacute tot va anar normal i els tegravecnics van dir que tot estava correcte Seguit de la revisioacute srsquoha de fer el pagament i llavors et donen un paper conforme has passat la ITV Doncs jo vaig pagar i em van donar el paper i sense mirar-lo vaig guardar-lo en un dels compartiments del cotxe Aquest paper srsquoha de portar al cotxe conforme srsquoha passat la ITV Al cap de nou mesos vaig anar al garatge del meu concessionari per fer la revisioacute periogravedica al cotxe canvi drsquooli frens etc Llavors em vaig adonar que el paper de la inspeccioacute tegravecnica deia que no havia passat el control per un problema dels llums Doncs siacute vaig circular per Begravelgica i Holanda durant nou mesos sense haver passat la ITV i sense saber-ho Per sort ho vaig poder solucionar de seguida i tot va quedar en una anegravecdota divertida Els meus amics encara en fan broma perquegrave vaig ser una meacutes dels immigrants que circulen per les carreteres sense papers
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
36 AIQSNews68
ldquoA la meva colmiddotleccioacute de
sobres de sucre hi ha trossets
drsquohistograveriardquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
37 AIQSNews68
Aixiacute soacutenAsiacute son
The way they are
Drsquoon li ve lrsquoaficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Des de ben petita tenia aficioacute per colmiddotleccionar i recollir coses com bitllets de tren amb diferents numeracions bitllets drsquoautobuacutes que eren capicuahellip I uns anys abans de comenccedilar a estudiar a IQS vaig comenccedilar a colmiddotleccionar sobres de sucre De fet a IQS vaig conegraveixer lrsquouacutenica persona que com jo colmiddotleccionava sobres de sucre
Quina casualitat I van compartir lrsquoaficioacute
I tant De fet avui eacutes el meu marit i colmiddotlega de feina [riu] ja que en Juliagrave tambeacute eacutes professor drsquoIQS Ens vam conegraveixer quan estudiagravevem segon de carrera i temps despreacutes quan ens vam casar ara fa 34 anys vam decidir unir les nostres colmiddotleccions Aixograve siacute vam unificar els criteris ja que jo els colmiddotleccionava buits perquegrave no es fessin malbeacute mentre que en Juliagrave els guardava plens Vam tenir una bona feinada buidant-los i organitzant-los
Actualment quants sobres de sucre formen la seva colmiddotleccioacute
Meacutes de 5000 papers de sucre drsquouna trentena de paiumlsos drsquoarreu del moacuten com Franccedila Itagravelia la Xina el Japoacute i el Salvador entre drsquoaltres Els guardem en uns arxivadors ordenats alfabegraveticament i per paiumlsos
Deuen prendre molts cafegraves al dia doncs
No I de fet ja fa molts anys que vam
deixar de prendre sucre amb el cafegrave La majoria dels sobres que formen la nostra colmiddotleccioacute provenen dels dinars o els sopars a restaurants que hem fet per feina o amb la famiacutelia A meacutes la veritat eacutes que des de fa molts anys la colmiddotleccioacute ja no eacutes uacutenicament fruit de les nostres recollides sinoacute que els amics i familiars al llarg dels anys tambeacute han contribuiumlt a fer-la creacuteixer Per aixograve tenim sobres de sucre de molts indrets del moacuten com per exemple Indonegravesia on no
hem estat mai
Aixiacute en comptes drsquoun souvenir els porten de record un sobre de sucre quan tornen de les vacances
Siacute Quan ho penses eacutes maco perquegrave saps que sempre que algun dels nostres amics o familiars es pren un cafegrave sigui on sigui es recorda de tu
Quegrave ha apregraves de colmiddotleccionar sobres de sucre
Moltes coses Per exemple quina eacutes la relacioacute que teacute un paiacutes amb el sucre Perquegrave mentre a Amegraverica del Sud adoren el sucre i per aixograve els sobres soacuten de 10 grams actualment
A la immaculada taula del despatx de la degana de lrsquoIQS School of Engineering la doctora Rosa Nomen srsquohan colat per uns instants uns nous habitants els meacutes de 5000 sobres de sucre que ha colmiddotleccionat les darreres quatre degravecades i que ha portat a lrsquoentrevista per explicar-nos curiositats com quines diferegravencies hi ha entre lrsquoAmegraverica del Sud i lrsquoAgravesia respecte als dolccedilos Confessa perograve que la colmiddotleccioacute eacutes compartida tant amb el seu marit com amb els familiars i els amics que han contribuiumlt a fer-la creacuteixer
ENTREVISTA DRA ROSA NOMEN (Promocioacute 1978) Degana de LrsquoIQS School of Engineering
ldquoDes de fa molts anys la colmiddotleccioacute eacutes compartida amb els amics i familiars que han
contribuiumlt a fer-la creacuteixerrdquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
38 AIQSNews68
encara a lrsquoAgravesia els eacutes bastant meacutes indiferent i es nota en la mida dels sobres Tambeacute per exemple es pot veure com a Europa sobretot a paiumlsos com Franccedila Espanya o Itagravelia on hi ha molta tradicioacute de cafegrave es teacute molta cura del disseny dels sobres i els bars i restaurants cuiden molt la seva personalitzacioacute En canvi als Estats Units nomeacutes hi ha tres o quatre tipus de sobres de sucre i els hotels i restaurants no els personalitzen al seu gust
Com diria que han evolucionat els sobres de sucre aquestes tres darreres degravecades
Moltiacutessim Hem passat dels terrossos de sucre que eren molt quadrats als sobres de 10 grams posteriorment als de 8 i als de 5 grams ja que la gent cada cop pren menys sucre per cuidar-se fins a arribar als minisobres de 3 grams que hi ha avui dia o beacute als drsquoedulcorants
Meacutes de quaranta anys com a colmiddotleccionista de sobres de sucre deuen haver donat de ben segur moltes anegravecdotes
Siacute Recordo que la primera vegada que vaig anar a Anglaterra fa meacutes de vint anys vaig portar sobres de sucre drsquoallagrave per afegir a la colmiddotleccioacute La meva tieta es va oferir a ajudar-me a tallar els sobres per arxivar-los i per error els va tallar al reveacutes de com li havia dit Quan vaig arribar a casa al vespre i vaig veure el resultat em vaig angoixar molt perquegrave no sabia quan tornaria a Anglaterra [riu] Per sort lrsquoenfadada amb la tieta em va durar poquet Tambeacute recordo quan fa anys una
amiga em va regalar la colmiddotleccioacute de sobres de sucre que havia comenccedilat a fer perograve que havia deixat a mitges perquegrave lrsquoajunteacutes amb la meva I quan els estava arxivant en vaig recuperar un de quan els nostres marits havien fet la mili I eacutes que a la meva colmiddotleccioacute tinc trossets drsquohistograveria
I li agrada ensenyar i compartir la colmiddotleccioacute amb altres persones
Suposo que amb els anys he comenccedilat a ensenyar-la meacutes als amics i familiars que veacutenen a casa Altres vegades eacutes una mena drsquoobligacioacute explicar que colmiddotlecciono sobres de sucre perquegrave la gent es queda una mica sorpresa quan veuen que al restaurantem guardo els sobres de sucre per endur-mersquols a casa [riu]
I quegrave pensa la gent quan li explica la seva aficioacute
Tenen curiositat i de seguida es comprometen a portar-me nous sobres que vagin trobant
Suposo que no deu faltar sucre a casa seva
No I de fet ja eacutes tanta la gent que em porta sobres de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro Fa un parell drsquoanys ja que he comenccedilat a guardar-lo en
pots i quan estan plens els regalo als amics i familiars que em porten sobres Eacutes una mena de recompensa per lrsquoajuda
Meacutes enllagrave del seu marit ha conegut alguacute meacutes que comparteixi la seva aficioacute per colmiddotleccionar sobres de sucre
Personalment no tot i que siacute que tinc amics que mrsquohan comentat drsquoamics que tenien aquesta mateixa aficioacute Amb tot no eacutes una aficioacute tan estesa com per exemple la de colmiddotleccionar taps de cava que fins i tot tenen fires especialitzades per anar a intercanviar taps Fa poc navegant per internet vaig trobar un bloc drsquoun colmiddotleccionista de sobres de sucre perograve em penso que en tinc meacutes que ell [somriu]
Quins altres hobbies teacute
Fer esport Mrsquoagrada molt esquiar anar a la muntanya anar amb bicicletahellip Perograve el primer que fareacute quan trobi una mica de temps lliure seragrave de ben segur arxivar els nous sobres de sucre que les meves amigues mrsquohan portat els darrers mesos Se mrsquoacumula la feina
Ja eacutes tanta la gent que em porta sobres
de sucre que deu fer cinc o sis anys que no en compro
EN PRIMER PLAUn llibre que lrsquohagi marcat lsquoEl senyor dels anellsrsquo em va agradar molt
Un viatge que recorda amb una estima especial El viatge a Israel i el meu primer viatge a lrsquoAmegraverica Central al Salvador Nicaragua i Guatemala
Un plat que li agradi molt Les amanides de tot tipus
Un moment que recordi com si fos ahirhellip El dia que vaig conegraveix-er en Juliagrave el meu marit a IQS
Una canccediloacute lsquoLrsquoestacarsquo de Lluiacutes Llach
Un desighellip Que es poguessin re-duir les desigualtats del moacuten
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
39 AIQSNews68
Oci AIQS Ocio AIQS
AIQS leisure
Dissabte passat 10 de maig lrsquoAIQS va organitzar una meravellosa visita al monestir de Sant Cugat Comencem amb una visita a lrsquoesgleacutesia on ens van explicar la seva histograveria i com havia evolucionat la seva construccioacute Al llarg de la seva histograveria iniciada al segle IX com una petita esgleacutesia va anar ampliant-se i adaptant el seu estil del romagravenic al gogravetic Ens van
mostrar els punts de trobada dels dos estils dins de la nau i com havien resolt el pas de lrsquoarc de mig punt a lrsquoogival Dins tambeacute es veia com evolucionava el romagravenic al nou estil lluminoacutes A la zona meacutes antiga propera a lrsquoaltar les finestres eren relativament petites comparades amb les quals es podien construir amb la nova tegravecnica del gogravetic destacava en el nou estil la rosassa pel qual entrava una gran quantitat de llum
En el monestir de Sant Cugat els intents de reformar les finestres romagraveniques ampliant la seva amplagraveria van conduir al fet que srsquoobrissin esquerdes en les parets Aixograve demostra la dificultat de conjugar dos estils tan diferents Per tal de solucionar aquest problema els abats de Sant Cugat van recoacuterrer a construir una ampliacioacute que contrapeseacutes els esforccedilos que havia de mantenir el temple
Internament aquesta ampliacioacute srsquoha decorat amb petites capelles aiumlllades En una drsquoelles ens mostrar-vos al gall meacutes veloccedil del moacuten ja que se li pot veure a lrsquointerior del temple perograve quan els visitants surten a lrsquoexterior el gall ja ha volat a coronar el campanar i gens meacutes sortir els visitants ja ho veuen al capdamunt Eacutes clar que es tracta de dos galls perograve aquesta llegenda aviva la imaginacioacute dels nens que vesteixin el monestir
Meacutes tard passem al museu que conteacute la joia de lrsquoimpressionant claustre Cadascuna de les seves columnes estagrave rematada amb un capitell amb un motiu diferent Un treball extraordinari que els monjos van voler reconegraveixer donant oportunitat a lrsquoescultor Arnau Gatell de representar-se en un dels capitells de les columnes i colmiddotlocant al seu costat una placa commemorativa Gragravecies a aixograve podem conegraveixer despreacutes de gairebeacute vuit segles a lrsquoautor drsquoaquest impressionant treball
Dins del claustre ens van mostrar el punt on es va originar la histograveria del monestir Al principi aquesta petita lloma albergava el que devia ser una guarnicioacute romana que custodiava la vila de Barcino i expliquen que en aquesta guarnicioacute eacutes on es va martiritzar a Sant Cugat (sant Cucufato en castellagrave) I explica la llegenda que en els diferents intents de martiri i intents de matar al sant els martiris es tornaven contra els seus aplicadors fins que finalment el van degollar al no poder matar-ho cremant-ho o obrint-li els budells (que el sant ficava dins de nou com si res hagueacutes ocorregut)
Amb el temps en aquest lloc es van ser construint diverses esgleacutesies fins a arribar al monestir actual A mi em va sorprendre moltiacutessim la devocioacute que al sant se li tenia durant lrsquoedat mitjana i que convertia al monestir en un gran centre de peregrinacioacute
Animo a tots els que llegeixin aquest relat al fet que visitin aquesta meravella que tenim tan a prop i que potser no coneguem amb lrsquointeregraves que es mereix La seva histograveria i el paper que ha exercit en la progravepia histograveria de Catalunya no pot descriurersquos en aquesta petita crogravenica Cal anar i gaudir drsquoun dia a Sant Cugat
Federico Nolte (Fritz per als amics)Promocioacute 1980
VISITA AL MONESTIR DE SANT CUGAT
Els associats assistents acompanyats amb els seus familiars a la visita del Monestir de Sant Cugat van ser Anna Accensi Alemany Eduard Barberagrave Moral Josep Lluiacutes Lliberia Blasco Agustiacute Massoacute Barnadas Xavier Medina Diacuteez Federico Nolte Porta Joan Pedrola GardeFina Pons Calabuig i Lluiacutes Sala Alcubilla
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo
Una cosa eacutes dir que treballem en PRO del seu negociUna altra eacutes fer-ho
CompteExpansioacute Negocis PROUn compte que posa al seu abast financcedilament alamida del seu negoci- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
bull Li abonem el 10 de la seva quota bull Targeta de cregravedit i de degravebitgratisdassociat fins a un magravexim de 100 euroslrsquoany per compte
bull 0 comissions drsquoadministracioacute i bull Regraventing liacutesing i preacutestecs enmanteniment unes condicions preferents
bull TPV en unes condicions preferents bull Servei drsquoassistegravencia juriacutedicatelefogravenica inclograves
bull I molts avantatges meacutes No en va el Compte Expansioacute Negocis PRO eacutes el compte pensat per tal que despatxosprofessionals autogravenoms comerccedilos i petites empreses es facin grans
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Trucarsquons al 902 383 666 identifiquis com a membre del seu colmiddotlectiu organitzem una reunioacute i comencem a treballar
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excelmiddotlents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansioacute Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a miacutenim un dels requisits seguumlents un cagraverrec enconcepte drsquoemissioacute de nogravemina un cagraverrec en concepte drsquoassegurances socials un cagraverrec en concepte drsquoimpostos o dos cagraverrecs en concepte de rebuts Si al tercer mes no escompleixen aquestes condicions automagraveticament el Compte Expansioacute Negocis PRO passaragrave a ser un compte estagravendard
sabadellprofessionalcom
El banc de les millors empreses I el teu
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
ncioacute
delrsquoe
volu
cioacute
delm
erca
tSrsquo
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ioacute
Gen
erde
2014
AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP
Captura el codi QR iconeix la nostra newslsquoProfessional Informarsquo