manual internet bàsic - Consell de MallorcaInicis d’Internet. Hem de remuntar-nos a l'any 1964, per saber com va néixer Internet. La que ara anomenem xarxa de xarxes va néixer

Manual d’Internet Bàsic

CILMA – Departament de formació

Consorci d’Informàtica Local de Mallorca

Consorci d’Informàtica Local de Mallorca

Manual dÍnternet bàsic

Consell de Mallorca 2 Consorci d'Informàtica Local de Mallorca

IINNTTEERRNNEETT BBÀÀSSIICC Sumari 1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 4

Que és Internet?...............................................................................................4

Esquema de la xarxa.......................................................................................4

Inicis d’Internet. ................................................................................................5 Estructura d’ARPAnet...............................................................................................6

2. SERVEIS. ...................................................................................................... 9

E-mail................................................................................................................10

L’FTP. .................................................................................................................12

Telnet. ...............................................................................................................13

Concepte de URL ..........................................................................................15

Llenguatge HTML............................................................................................16

3. INTERNET EXPLORER ................................................................................. 20

Un poc d´història ............................................................................................20

La finestra d'internet explorer ...............................................................................20 Funcions dels botons:.............................................................................................22 Funcionament dels Favorits ..................................................................................22

Configuració d’Internet Explorer. ................................................................26 Configuració de la pàgina d’inici .......................................................................26 Configuració de la memòria cau........................................................................26 Les Cookies. .............................................................................................................27 Seguretat..................................................................................................................29

4. MOZILLA FIREFOX .................................................................................... 31

Un poc d´història ............................................................................................31 Parts de la finestra de Mozilla Firefox ..................................................................32 Navegació amb pestanyes..................................................................................32 Marcadors................................................................................................................33 Cercadors Integrats ...............................................................................................36

5. CERCADORS ............................................................................................ 37

Que és un cercador? ....................................................................................37 Cercadors generals:...............................................................................................38

Reserca dímatges.........................................................................................39

Grups de notícies ...........................................................................................40

Respondre una notícia ..........................................................................................42

Canviar les preferències ...............................................................................42

Eines d'Idioma.................................................................................................43

Directoris ..........................................................................................................44

6. WEBMAIL .................................................................................................. 47

Què és Webmail?...........................................................................................47 Quins avantatges té Webmail? ...........................................................................47 Carpetes...................................................................................................................54 Finalitzar la sessió:....................................................................................................55

7. PÀGINES D’INTERÈS.................................................................................. 56



1. INTRODUCCIÓ Que és Internet? Internet és una xarxa de comunicacions que posa en contacte sistemes informàtics (ordinadors i altres xarxes), repartits per tot el planeta. En aquesta xarxa i ha ordinadors encarregats del transport i l'ordenació del tràfic. El més important d'Internet però són els seus serveis i continguts:

• El correu electrònic (E-mail). • El diàleg en directe (Chat). • La videoconferència. • La web.

Esquema de la xarxa

Inicis d’Internet. Hem de remuntar-nos a l'any 1964, per saber com va néixer Internet. La que ara anomenem xarxa de xarxes va néixer dels requeriments necessaris per crear una xarxa ideal d'ordinadors. Hem de tenir en compte l'època de que parlem. Dins del context de la guerra freda, totes les activitats públiques i moltes de privades es dirigien cap a una política de rearmament. Tot plegat donava a aquest embrió d'Internet una necessitat bàsica, sobreviure a un possible atac nuclear, de manera que si una part de la xarxa quedava inutilitzada, l'altre havia de seguir funcionant redirigint els missatges i la informació cap a altres camins per arribar al destinatari. Per superar aquest escull, va idear-se la innovadora idea d'una xarxa descentralitzada. Si no i ha un ordinador central que controla tota la xarxa, s'elimina el risc que tocant un sol punt, inutilitzem tota la xarxa. En aquella època, quan només concebien les comunicacions entre ordinadors amb un esquema jeràrquic, aquest fet va representar una important ruptura. No va ser fins cinc anys més tard, al 1969 que el govern d'Estats Units, mitjançant l'Advanced Research Projects Agency (ARPA), del Departament de Defensa*, va desenvolupar una xarxa amb aquest esquema descentralitzat, l'ARPAnet. ARPAnet connectava diferents centres de recerca, universitaris inclosos, que estaven finançats pel Departament de Defensa, perquè estiguessin assabentats dels projectes dels altres i poguessin aprofitar els avanços conjuntament.



Estructura d’ARPAnet

Per evitar el monopoli de la xarxa per part dels fabricants, va definir-se un protocol de comunicacions obert i prou senzill perquè fos utilitzat per una gran varietat de marques i models. ARPAnet va ser un èxit gràcies a la creació al 1974 per part de Victor Cerf i Bob Kahn d'aquest eficient protocol universal de comunicacions, el TCP (Transmission Control Protocol). La segona revolució va donar-se al 1982, amb la transformació del TCP al TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que permetia l'interconnectivitat entre xarxes diferents. Fou al 1986 quan el Govern nord-americà va decidir connectar les universitats i els centres de recerca d'Estats Units. Al 1990 va desaparèixer ARPAnet, que va ser substituïda per la NREN (National Research and Education Network). La NREN podem considerar-la ja com el nucli d'Internet tal i com la coneixem actualment, ja que Internet va formar-se amb la NREN i totes les xarxes que van començar a connectar-s'i. Quan la xarxa va fer evident que era de gran interès pel món empresarial, llavors el govern va deixar de finançar la NFSnet, i va crear una nova superxarxa acadèmica. A partir d'aleshores, la xarxa (podríem dir-ne Internet) va passar a

ser finançada pels seus propis usuaris i totalment autònoma. Cal tenir en compte que el desenvolupament d'Internet no hagués estat possible sense el desenvolupament paral·lel de programes que en facilitaven l'ús. Com el correu electrònic, ideat el 1971, el WWW, creat al CERN europeu al 1993. El terme internet, en minúscula, s'utilitza per anomenar un conjunt de xarxes connectades mitjançant routers. Avui en dia, Internet, amb majúscula, és la major xarxa internet del món, amb una jerarquia de tres nivells. Quan parlem d'Internet, parlem, indubtablement d'ordinadors, d'ordinadors connectats entre si; per això entendrem, primerament, que Internet és un conjunt d'ordinadors connectats entre si, una xarxa d'ordinadors. Una xarxa d'ordinadors té com a funció bàsica, transferir informació o poder executar programes d'un ordinador a un altre. Aquesta idea de xarxa no és nova, sinó que ja cap als anys seixanta, van produir-se els primers intents d'informatització de grans empreses a Estats Units, o sense anar més lluny, també per aquelles dates, els bancs i les caixes d'Espanya, juntament amb Telefónica, van impulsar un projecte pioner a escala mundial. Comunicació amb el protocol TCP/IP

INTER



Per connectar dos ordinadors, s'han de tenir tot un seguit

de requeriments tècnics, no és tan sols un cable entre

ordinador i ordinador. Aquests requeriments es centren en

les característiques de la connexió, el format i codificació

de les dades, les ordres per controlar la codificació,

mecanismes de seguretat i d'altres requeriments que,

podem anomenar-los globalment com protocol de

comunicació. A Internet, aquest protocol és l'anomenat

TCP/IP. Així doncs, podem ampliar la nostra definició dient

que Internet és una xarxa d'ordinadors que es

comuniquen entre ells mitjançant el protocol TCP/IP.

2. SERVEIS. En un principi, podríem dir que les principals prestacions que oferia Internet eren el correu electrònic, la transferència de fitxers (FTP), l'execució remota de programes (Telnet), els grups de discussió o fòrums de notícies (news), i, sobre tot, el web. Cal dir que qualsevol servei d'Internet es redueix a l'ús d'un programa o conjunt de programes. Així doncs, en aquest apartat explicarem què fa o què ens permet obtenir el programa corresponent a cada servei. Existeixen diferents programes per cada servei, tot i així, l'únic canvi el trobem en la relació programa-usuari final, ja que el funcionament de programes que donen un mateix servei, és similar. Diferents ordinadors de la xarxa donen el mateix servei, tot i que en varia el contingut; cal tenir clara la diferència entre programa i servei, que serà el mateix, i el contingut o informació que dóna el programa.



E-mail. El correu electrònic permet que un usuari enviï un missatge, originàriament de tipus text, a un altre usuari. Cal fer la tramesa seguint el format definit pel protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol), que forma part del conjunt de protocols TCP/IP. Aquest protocol reconeix en cada missatge diversos camps o conceptes: destinataris, remitent, data, assumpte, text del missatge, destinatari de còpies, etc...

A través del correu electrònic, podem establir diferents tipus de comunicacions. Els textos enviats per e-mail, estan codificats mitjançant el codi ASCII, que només admet fitxers de text. La majoria de fitxers que avui utilitzem segueixen un sistema binari de codificació, incompatible amb l'ASCII, fins i tot els arxius de text més utilitzats són binaris: Word, Ami pro, Wordperfect, etc... Per solucionar aquest problema, tenim uns programes que transformen els arxius binaris en arxius

INTERNET

de text ASCII, el resultat que n'obtenim és il·legible, però d'aquesta manera, el programa de correu ja pot enviar l'arxiu, que serà transformat un altre cop en format binari un cop l'hagi rebut l'ordinador de destí. També existeix un protocol addicional al ja esmentat SMTP, el MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions), que transforma els arxius que volem enviar automàticament, sense que l’usuari hagi d'intervenir; d'aquesta manera, el protocol MIME de l'ordinador de destí, descodifica automàticament l'arxiu que ha rebut fins a convertir-lo en l'original. Configuració d’una bústia de correu: Totes les comptes de correu tenen un servidor pop3 i smtp, per a la rebuda i l’enviament de correu. Per exemple una bústia de correu del Consell de Mallorca: Pop3: pop3.conselldemallorca.net Smtp: smtp.conselldemallorca.net Així com un nom d’usuari i contrasenya.



L’FTP. L'FTP (File Transfer Protocol) és un servei que permet connectar-nos a un ordinador remot, moure'ns dins la seva estructura de directoris, veure el nom i les dimensions dels seus fitxers, i copiar fitxers gravats en aquest ordinador, portant-los cap al nostre ordinador local, i a l'inrevés. Perquè això sigui possible, cal disposar d'un compte a l'ordinador remot, és a dir, un nom d'usuari amb la contrasenya corresponent. Per aprofitar les facilitats de transferència de fitxers que ofereix aquest servei, els servidors que tenen instal·lat el programa FTP disposen d'un compte amb el nom anònim, amb un conjunt d'accions certament restringit: se'ls permet circular per unes branques de l'estructura de directoris molt limitada, i poden exportar fitxers, però no importar-los, l’usuari que es vulgui connectar, s'haurà d'identificar com anònim i teclejar com a contrasenya la seva adreça d'Internet. L'interès de l'FTP és que existeixen enormes quantitats de programes i documents en els centenars de milers d'ordinadors en el món d'Internet a lliure disposició de tothom que s'i vulgui connectar. S'i poden trobar programes gratuïts.

Els usuaris de l'FTP han d'anar amb compte amb els virus informàtics, ja que Internet és un lloc ideal per a la propagació i distribució d'aquests virus. Per això cal vigilar amb atenció el lloc d'on provenen els arxius que ens interessen, i assegurar-nos que qui els lliura doni garanties de seguretat en aquest sentit. Telnet. Es tracta d'un servei que permet executar programes en un ordinador remot des de l'ordinador local. Cal que l’usuari estigui donat d'alta en el sistema de l'ordinador remot, és a dir, cal que tingui un nom d'usuari i la contrasenya corresponents. És un mecanisme útil per a un usuari d'un equip informàtic multi usuari que es vulgui connectar des de fora (per exemple, des de casa seva, des d'una altra empresa o universitat, etc...) al seu compte i executar programes com ho faria en el seu lloc habitual de treball.

Usuari fent feina amb una aplicació remota des de un servidor situat a un altre país.



L'aplicació telnet és habitualment poc utilitzada pel navegant normal d'Internet. En canvi, permet als navegants experimentats superar algunes limitacions dels sistemes en els quals treballen. La idea és que, si l'ordinador local no té programes per a utilitzar algun servei d'Internet, aleshores es pot fer un telnet a un ordinador remot que els tingui i llavors, obtenir els resultats que desitjàvem. El WWW. El World Wide web o teranyina d’àmbit mundial, abreviadament WWW, és el servei més utilitzat d’Internet i el responsable de la gran expansió d’aquesta xarxa en els darrers anys. El WWW és un sistema de distribució d’informació amb un format semblant a una revista. Dins els servidors d’Internet queden emmagatzemades el que s’anomenen pàgines web, que no són altra cosa que arxius de text amb gràfics, fotografies, vídeos, música etc.… Mitjançant un ordinador i un programa, el navegador, podem accedir a aquestes pàgines i a la informació que contenen. Les pàgines web estan escrites en el llenguatge HTML que permet que les web continguin el que s’anomenen documents d’hipertexte. Aquests documents estan formats per una combinació de text i d’imatges gràfiques incloent a més un altre tipus d’objecte, els hiperenllaços (enllaços, hiperlinks, links) que es presenten per pantalla en forma de paraules o frases ressaltades, o en forma d’icones o imatges. Els enllaços constitueixen punters o referències a altres recursos WWW ja siguin imatges, altres pàgines web, etc.… que poden estar situades dins el mateix servidor WWW al que estiguem connectats, o a un altre ordinador situat a qualsevol part del món. La potència de l’hipertexte consisteix en que l’usuari per accedir a un recurs no s’ha de preocupar d'indicar l’adreça del servidor on es troba, si no que únicament fent clic sobre l’hiperenllaç i pot accedir directament.

Concepte de URL URL és l’acrònim de Uniform Resource Locator o localitzador uniforme de recursos, que permet localitzar i accedir de forma senzilla a qualsevol recurs de la xarxa des del navegador de la WWW. Amb la WWW es pretén unificar l’accés a informació de serveis que abans eren incompatibles entre ells, tractant d’aconseguir que tots els serveis d’Internet siguin accessibles a través de la WWW, d’aquesta forma des d'un mateix programa es pot tenir accés a tots els recursos d’una forma uniforme i permet que els documents HTML incloguin enllaços a altres fonts d’informació en serveis com FTP, News, etc. ... Les URL s’utilitzaran per definir el document de destí dels hiperenllaços, per referenciar els gràfics i qualsevol altre fitxer que es desitgi incloure dins d’un document HTML. Cada element d’Internet tindrà una URL que el defineixi, tant si es troba en un servidor de la WWW, com FTP, o de News.



El format d’una URL serà: servei://maquina.domini:port de protocol/cami/fitxer http://www.conselldemallorca.net ftp://rebost.cilma.net news://news.teleline.es

Llenguatge HTML HTML I L'EDICIÓ DE PÀGINES WEB HTML és l’acrònim de HIPERTEXT MARKUP LENGUAGE (Llenguatge marcador d’hipertext). Aquest llenguatge permet reproduir documents en la www. L'HTML dóna forma al contingut dels documents que volem publicar a Internet. Per fer-ho, es basa en la teoria que tots els documents tenen elements en comú, tals com els títols, els paràgrafs, les llistes, les il·lustracions,... Això és una web:

I això el seu codi: <html> <head> <title>Mi primera página web</title> <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=iso-8859-1"> </head> <body bgcolor="#FFFFCC" text="#000000"> <div align="center"> Això es una plana web Molt bàsica però, educativa </div> </body>



Exemples de pàgines web. Reserva de vols:

Reservar d´hotels:

Venda déntrades:

Biblioteques digitals:



3. INTERNET EXPLORER Un poc d´història Fa uns anys vam poder assistir a la cridada 'guerra dels navegadors'. Llavors lluitaven Internet Explorer i Netscape per ser el navegador dominant. Antany Netscape era el navegador més popular ja que va ser dels primers que van aparèixer i ademés les primeres versions d'Internet Explorer no eren massa bones. Però va arribar Internet Explorer 4.0, que començava a ser un navegador bastant bo i ràpid i per altra banda Microsoft va començar a crear estandards per a webs que solament el seu navegador entenia i que ademés eren adoptats pels webmasters a causa del "poder" de Microsoft. Netscape va perdre la guerra i Internet Explorer es popularitzà fins a percentatges altíssims. Actualment el navegador més utilitzat és Internet Explorer de Microsoft, encara que també parlarem del navegador Mozilla Firefox que també està molt bé reconegut. La finestra d'internet explorer Les finestres dels programes estan dividides en quatre zones: Una barra de botons, on podem controlar les funcions bàsiques de navegació. Una línia on s'indica la URL del document que s'està visualitzant. La finestra principal, on es mostra el contingut del document. Aquesta finestra pot estar dividida en pannells. Una línia d'estat, on es mostren missatges referents a l'activitat del navegador.

El funcionament dels programes és força intuïtiu: només cal escriure l'URL de la pàgina que volem visitar en la línia Adreça i, a partir d'aquí, navegar a partir dels enllaços que contingui. Movent el ratolí pel document es pot veure

que el punter adopta la forma d'un dit quan passeu per damunt de les paraules subratllades i d'alguns gràfics: aquests són els enllaços. Deixant el ratolí en aquestes zones podreu llegir, a la barra d'estat, la URL cap on apunta l'enllaç. Fent un sol clic damunt d'un enllaç i podreu accedir. Els enllaços acostumen a destacar-se també amb un color diferent a la resta del text. També s'utilitzen codis de color per diferenciar els enllaços que ja han estat visitats dels que porten a pàgines noves. Quan el logotip mostra una animació, indica que el navegador està esperant a rebre les dades necessàries per a mostrar tots els elements del document. Quan el vegeu aturat, vol dir que ja ha rebut tot el text i gràfics que formen part de la pàgina que esteu visitant.

Barra de botons

Document HTML

Barra d’estat

URL

Enllaços



Funcions dels botons:

Endarrera Ens permet retornar de forma

seqüencial a les pàgines que anteriorment teníem carregades en el navegador

Endavant Si hem anat cap enrera i volem

retornar a les pàgines des de les que hem retrocedit utilitzarem aquest botó

Atura Aquest botó podeu fer-lo servir per a

interrompre la recepció d'una pàgina, si està molt en aparèixer.

Actualitza Ens davalla una versió actualitzada

de la pàgina que tinguem carregada actualment en el navegador

Inici Ens retorna a la pàgina que tinguem

configurada com a pàgina d’inici quan obrim el navegador

Cerca Aquest botó porta a una pàgina des

d'on es poden posar en marxa diferents cercadors d'informació.

Preferits Ens permet tenir una llista amb les

URL de les pàgines que més visitem o que tinguem com a preferides

Multimitja Serveix per veure els continguts de

so i vídeo de la xarxa.

Historial Ens permet veure les pàgines que

hem anat visitant anteriorment ja sigui el mateix dia o en dies anteriors.

Funcionament dels Favorits Internet Explorer porta un administrador de Favorits on podrem emmagatzemar les adreces de les pàgines web del nostre interès. Per guardar una adreça en el menú de Favoritos, seguirem els següents passos : Menú "Favoritos" – “Agregar a Favoritos”:

Ens sortirà la següent finestra:

Una vegada aquí podrem acceptar per guardar l'adreça en el menú principal de Favoritos o també assenyalar o crear una carpeta per guardar l'adreça a la mateixa. D'aquesta manera cada vegada que desitgem accedir a aquesta pàgina web, ens dirigirem al menú de favorits i realitzarem un clic damunt el mateix.



O també mitjançant el botó de favorits:

Si desitgem administrar els favorits, haurem de dirigir-nos al menú “Favoritos – Organizar Favoritos”:

Una vegada aquí podrem crear carpetes, moure els favorits, canviar-lis el nom o eliminar-los.



Configuració d’Internet Explorer. Configuració de la pàgina d’inici Per defecte el navegador obri una plana web que ve configurada a l’hora de l’instal·lació del programa. Per configurar-ho anirem a la opció Herramientas Opciones de internet.

Configuració de la memòria cau La memòria cau és una carpeta on es guarden les planes web, imatges i altres fitxer de les pàgines per on hem navegat. D’aquesta manera quant tornem a visitar-les no s’hauran de carregar d’internet tota la plana i això millorarà la velocitat de visualització.

Dins la configuració podrem definir com s’ha dáctualitzar aquesta memòria, la quantitat de memòria que utilitzarem al disc.

Aquesta memòria es pot esborrar per alliberar espai o per optimitzar el disc, ja que l’excessiu emmagatzematge de fitxers pot fer que la màquina funcioni més lenta.

Les Cookies.

Les Cookies són petits fitxers que s’intercanvien amb les planes web, i serveixen per identificar usuaris o claus d’accés per tal de no haver de recordar per exemple una contrasenya. Aquests fitxers es poden considerar d’alt risc de seguretat perquè poden ser capturats de la nostra màquina i ser utilitzats per altres persones. Això no vol dir que no s’utilitzin, sols i ha que tenir en compte quin tipus d’informació s’introdueix als formularis. Exemple: Finestra de registre d’usuari que utilitza cookies per reconèixer l’usuari quan accedeix per segona vegada a la web.



Per assegurar l’ús de les cookies a la nostra màquina internet explorer té diferents nivells de privacitat. Herramientas Opciones de internet Privacidad

No es recomana l’ús d’un nivell baix perque la nostra màquina estirà totalment desprotegida davant de pàgines web malicioses que vulguin llegir les nostres cookies. Encara que l’ús d’un nivell massa alt tampoc ens permetrà una navegació cent per cent bona, ja que algunes pàgines web no permeten una visualització correcta si les cookies no són habilitades.

Seguretat A l’hora d’establir una certa seguretat a la nostra navegació cal tenir molt en compte el navegador. És el que s’encarrega de fer totes les gestions amb els servidors. Per tant seleccionar un nivell de seguretat serà una de les primeres opcions que haurem d’activar al nostre navegador. Per fer-ho cal anar a Herramientas Opciones de internet Seguridad.

Podem definir una seguretat per cada una de les xarxes que tenim a la nostra connexió. Per exemple, si nosaltres volem una navegació segura a internet, pujarem del nivell de seguretat a alta. Però a la nostra intranet local, per l’intercanvi de fitxers amb els nostres companys de feina no es veurà afectada per aquesta opció de seguretat. L’ús d’un nivell alt de seguretat impedeix que el navegador pugui mostrar les pàgines correctament, ja que moltes de les animacions, dibuixos, jocs i altres requereixen l’ús de programes exteriors que sols es poden posar en marxa quant el nivell de seguretat és mes baix.



Si cap dels nivells predeterminats va be, sempre podem personalitzar les opcions, encara que no es recomana, perque podríeu deixar inoperatiu el navegador. La modificació d’aquestes opcions requereix un coneixement profund d’internet i del seu ús.

Dins aquestes opcions podem destacar 3 tipus de controls: ActiveX, Java i Flash. Tots ells permeten als navegadors poder accedir a recursos del vostre ordinador. D’aquesta manera les pàgines web s’omplen de colors i dibuixos, sons i altres efectes. Però per altra banda totes aquestes avantatges impliquen baixar la seguretat del nostre ordinador i per tant ser més vulnerables al virus, troians i altres cucs que circulen per internet.

4. MOZILLA FIREFOX

Un poc d´història Netscape va ser un dels primers navegadors però va ser derrotat per Microsoft i va donar el codi font del seu navegador a la comunitat de programari lliure. Però aquesta va veure que el codi estava ja massa sobrecarregat i era difícil treballar damunt ell per a millorar-lo. Llavors van decidir començar des de zero provocant el naixement de Mozilla.

Mozilla va decidir treure una nova versió del seu navegador de manera que fora més ràpida, més lleugera, més bonica, segurament amb la intenció d'atreure als usuaris de Windows. Aquest nou navegador li van posar el nom Mozilla Firefox. D'altra banda cal anomenar el navegador Opera que també fa ja molts anys que és una clara alternativa. Tot l'anterior ens dóna el context actual de 4 navegadors principals:

• Internet Explorer. • Mozilla Firefox. • Opera.

En el nostre cas ens centrarem amb Mozilla Firefox que és la competència més directa a Internet Explorer. Firefox té una pantalla senzilla i intuïtiva. És molt fàcil d'instal·lar i importar els teus favorits. Porta característiques molt útils com la navegació per pestanyes, marcadors i una barra de recerca integrada.



Parts de la finestra de Mozilla Firefox

Navegació amb pestanyes Firefox pot obrir les pàgines web en finestres (igual que internet explorer) però a més té la possibilitat de carregar les webs en "pestanyes" dintre de la mateixa finestra del navegador, fent fàcil tornar a l'anterior o passar a la següent pàgina. La navegació amb pestanyes és perfecta per a llegir les notícies o moure's pels resultats d'una recerca, etc. Per a obrir una nova pestanya solament cal prémer Ctrl + clic en el link que desitgem o també pitjar botó dret damunt el link i escollir “Abrir enlace en una nueva pestaña”.

Barra de títol Barra de menús

Barra de botons

Quadre de recerca amb google

Barra de marcadors

Barra déstat

Marcadors Firefox porta un administrador de Marcadors (Favorits) on podrem emmagatzemar totes les adreces de pàgines web del nostre interès. Els passos per afegir un marcador serien: Menú "Marcadores" – “Marcar aquesta pàgina”:



Una vegada aquí, escollirem a quina carpeta guardem el marcador o també tenim la possibilitat de crear una nova carpeta. Nota: Si guardem el marcador en la carpeta " " ens apareixerà en la barra “barra de marcadores”.

Si la barra no apareix, ens dirigirem al menú “ver – barra de herramientas – barra de marcadores”: Per a accedir a aquest marcador ho farem a través del mateix menú de “marcadores”, realitzant un clic damunt del mateix.

Si desitgem administrar els marcadors, haurem de dirigir-nos a "Marcadors - Administrador de marcadors": canviar el nom propietats del marcador esborrar

moure un marcador a altra carpeta crear una carpeta crear un nou marcador



Cercadors Integrats

Quantes vegades vam usar Google al dia? Mozilla Firefox integra el cercador Google a la mateixa finestra del navegador, podent buscar a qualsevol moment. Però a més no solament podrem buscar amb Google ja que es poden integrar altres cercadors disponibles.

5. CERCADORS Que és un cercador? Un cercador és un programa que fa cerques dins una base de dades. La base de dades és de documents web. La base de dades es construeix gràcies a uns programes anomenats "robots". Els robots són programes encarregats de fer recerques periòdiques de les pàgines web. La seva finalitat és la de visitar els ordinadors que emmagatzemen informació d'accés públic, indexar-la i enviar aquest índex a l'ordinador que emmagatzema les dades on es sumen tots els índexs de forma automàtica a una gran base de dades. Fer una cerca a la web vol dir fer una consulta a una base de dades creada per una empresa o entitat que manté el cercador. El motor de cerca rep la interrogació de l’usuari que consisteix en una o més paraules, fa la cerca a la seva base de dades i extreu una llista ordenada de documents que compleixen del tot o en part. L'ordre de visualització dels resultats depèn d'una puntuació que associa el programa a cada document quan fa la cerca, i en cada cas varia. Existeixen nombrosos cercadors a la web que es diferencien per:

• la quantitat de vegades que refresquen la informació del seu índex .

• la quantitat d'informació que emmagatzemen de cada pàgina web que el robot visita.

• l'àmbit geogràfic que cobreixen: i ha cercadors d’abast mundial i dáltres que sols recullen informació d'ordinadors situats dins un domini geogràfic concret.



Cercadors generals: Google: http://www.google.es Yahoo: http://www.yahoo.es Cercat: http://www.cercat.com Som-i: http://som-i.com Cercador: http://www.cercador.com Nosaltres: http://www.nosaltres.com Altavista: http://www.altavista.es Excite: http://www.excite.es Lycos: http://www.lycos.es Exemple amb el cercador Google: Molts de cercadors permeten poder adaptar el seu aspecte a les necessitats de l’usuari, com el seu idioma. Utilitzarem el cercador Google com exemple.

Reserca de pàg. web només en català

Reserca de pàg. web amb tots els idiomes

Reserca de pàg. web només a Espanya

Reserca dímatges

Reserca de pàgs. web

Accés al grups de notícies

Reserca temàtica

• Amb totes les paraules: Buscarà pàgines web que continguin totes les paraules que hem introduït en la recerca. ·

• Amb la frase exacta: Buscarà pàgines web que continguin les paraules que hem demanat, sempre que estiguin seguides. Molt aconsellable per a noms propis i noms comercials de diverses paraules.

• Amb qualsevol de les paraules: Buscarà pàgines web que continguin almenys una de les paraules que hem introduït. ·

• Sense les paraules: Buscarà pàgines web que no continguin les paraules introduïdes.

Reserca dímatges Si accedim a l'enllaç imatges, google buscarà únicament imatges que continguin les paraules que indiquem en la recerca.

Una vegada Google ens mostra el resultat mitjançant un mosaic d'imatges, podem realitzar un clic a l´ imatge del nostre interès per a engrandir-la.



Grups de notícies

Els grups de notícies (Newsgroup en anglès) són un mitjà de comunicació dintre del sistema Usenet en el qual els usuaris llegixen i envien missatges textuals a distints taulons distribuïts entre servidors amb la possibilitat d'enviar i contestar als missatges.

Per a accedir als grups en espanyol.

Accedim notícies de proves

Nota: Per poder posar les nostres notícies hem de registrar-nos. Si únicament desitgem llegir-les no farà falta registrar-se.

Una vegada ens hem registrat com usuari, ja podrem posar les nostres notícies realitzant un clic a “Empezar un tema nuevo”:

Per això realitzarem un clic a “Empezar un nuevo tema” i posarem una nova notícia emplenant l'assumpte i el missatge. Finalitzarem prement a lópció “Enviar mensaje”. Si només desitgem visualitzar les notícies d'algun grup en particular, només haurem de realziar un clic en el mateix.

Una vegada dintre del grup podrem realitzar un clic a "leer más" per veure la notícia al complet.



Respondre una notícia Per contestar a una notícia, disposem de l'opció "Respondre".

De manera que la nostra resposta quedarà adjunta just sota la notícia i alhora altres usuaris podran contestar-nos a nosaltres. Canviar les preferències

A Preferències podem canviar d'idioma la pàgina de Google i també especificar què idioma ha de realitzar les recerques.

Eines d'Idioma A Eines d'Idioma tenim la possibilitat de traduir text (teclejat per nosaltres mateixos) o traduir el contingut d'una Pàg. web d'un idioma a un altre:

Cada cercador disposa d’opcions diferents de personalització. Cal tenir en compte que aquestes s’emmagatzemen dins les cookies, per tant si les hem deshabilitat per motius de seguretat aquests canvis no es faran.



Directoris Alguns cercadors inclouen també un directori classificat de recursos. En aquest cas realitzarem un exemple amb el buscador yahoo:

Aquest directori no és més que línformació que conté el cercador classificada per categories a la seva base de dades i desprès cada resultat s’ha enllaçat amb la seva direcció a internet. Per exemple: Diari de Balears http://www.diaridebalears.com

Tota aquesta informació juntament amb els seus enllaços és actualitzada cada dia. Encara que tot el procés d’actualització ve limitat per la quantitat de dades en forma d’enllaços que tingui la base de dades. A més dades més problemes a l’hora de controlar els enllaços que han deixat de funcionar. Moltes webs disposen, atès el seu volum, d’un cercador intern de la pròpia web. Tota aquesta informació està classificada i estructurada en directoris per tal de simplificar la cerca. Per exemple: Per a cercar el Diari de Balears al directori, hauríem de seguir els següents passos:



6. WEBMAIL Què és Webmail? És un entorn de correu electrònic basat en el servei World Wide web (WWW) amb el qual podem gestionar els nostres missatges d'una forma fàcil i simple. Quins avantatges té Webmail? Un programa de correu tradicional ha de configurar-se en cada ordinador en el qual anem a usar el nostre correu. Webmail és un entorn de correu independent de l'equip i pràcticament no necessita configuració. Webmail funciona com una pàgina web, ho podrem usar a qualsevol equip que tingui una connexió a Internet i un navegador de web. De vegades, necessitarem usar el correu en ordinadors situats en llocs públics (biblioteques, cibercafés, hotels, etc.) on no ens serà possible modificar la configuració; en aquests casos, Webmail és una possible alternativa. Webmail permet explorar la WWW i usar el correu electrònic usant el mateix programa. No necessitarem aprendre a utilitzar dos programes distints. Ens proporciona major seguretat en l'enviament i recepció de correu, ja que els missatges sempre viatgen xifrats per la xarxa. (En els programes de correu, els missatges es transmeten per defecte com text clar, és a dir, no xifrat). I ha moltes pàginas que ens donen correu gratuït mitjançant webmail. Les més conegudes són:

www.yahoo.és www.hotmail.com

www.latinmail.com www.mixmail.com

També a la nostra pàgina del Consorci d'Informàtica www.cilma.net podeu sol·licitar un compte de correu webmail.



Ens centrarem amb el funcionament del webmail de hotmail, que és un dels més populars. Ens dirigim a http://www.hotmail.com

Una vegada aquí, ens crearem un compte de correu realitzant un clic “Crear una cuenta Msn Hotmail”: Ens sortirà la següent pantalla:

Aquí haurem d'emplenar tot el formulari i finalitzarem acceptant al final del mateix. Si totes les dades han anat bé ens sortirà la següent pantalla:

Ara anam a iniciar la nostra sessió de correu. Per a això tornem a la pantalla inicial de hotmail i introduïm la nostra adreça de correu i contrasenya.

Pitjam “Iniciar sesión” i ens surt la següent pantalla:

Pitjarem el botó “Activar mi cuenta”.



Ara acceptarem les condicions d´ús. Després ens sortirà una pàgina amb butlletins gratuïts, on podrem subscriure'ns als mateixos.

Per a finalitzar anirem a sota i pitjarem “continuar”. D'aquesta manera arribem a la pantalla on podrem gestionar els nostres emails.

Aquí disposam de les opcions:

• “Nuevo mensaje”: Ens permet enviar un email. • “Nueva cita”: Ens permet crear una nova cita a la

nostra agenda personal de hotmail. • “Nuevo contacto”: Ens permet afegir un nou

contacte i dáquesta manera emmagatzemar les nostres adreces de correu.

Fem un clic a "Nuevo mensaje” i ens sortirà la següent pantalla:

A l'apartat "Para" escriurem la direcció a qui desitgem enviar el correu.



A l'apartat “CC” (con copia) escriurem la direcció a qui desitgem enviar una còpia del nostre email. A l'apartat “CCO” (con copia oculta), podem escriure una tercera adreça de correu la qual sócultarà als destinataris "Para" i "CC". A l'apartat assumpte, posarem un títol descriptiu del email. En el quadre inferior, escriurem el contingut del email.

Si desitgem guardar una còpia dels emails que hem enviat, activarem l'opció “copiar en la carpeta de Mensajes enviados”. També podem adjuntar arxius per a enviar-los per email. Per a això farem ús del botó adjuntar. Una vegada que ja hem escrit l'adreça del destinatari, l'assumpte i el contingut, pitjarem el botó "enviar". Per a comprovar si hem rebut correu, ens dirigirem a la fitxa "Correo".

Aquí podem observar que hem rebut un email de "El personal de Msn Hotmail". Per veure el contingut realitzarem un clic damunt del mateix:

En el contingut del email podem veure com ens dona la benvinguda al servei de Msn hotmail. Una vegada llegit el contingut, podem fer ús dels botons superiors:

Responder: Ens permet contestar al remitent del email. Responder a todos: Ens permet contestar al remitent de lémail i a tots els quals han rebut còpia del mateix. Reenviar: Ens permet enviar lémail actual a un nou destinatari. Eliminar: Esborra lémail duent-se'l a la paperera.



Colocar en carpeta: Ens permet moure lémail actual a la carpeta indicada.

Vista de impresión: Ens mostra una vista prèvia d'impressió del email.

Carpetes Disposem de les següents carpetes:

Bandeja de entrada: Aquí és on es col·locaran tots els emails que rebem. Correo electrónico no deseado: Si a les opcions establim un filtre per al correu no desitjat, els missatges que compleixin aquesta condició es col·locaran en aquesta carpeta. Borradores: Quan estem redactant un email i no desitgem enviar-lo al moment, podem guardar-lo a la carpeta de "Esborranys".

Mensajes enviados: Si desitjam guardar una còpia dels emails que enviam, haurem d'activar l'opció “Copiar en la carpeta de Mensajes enviados”. Papelera: A la Paperera es col·locaran tots els emails que hem eliminat.

Nota: Els emails que esborrem, es mantindran 1 dia a la paperera.

Finalitzar la sessió: Una vegada que volguem finalitzar, haurem de tancar la sessió amb hotmail prement l'opció "Tancar Sessió"



7. PÀGINES D’INTERÈS

Institucions www.cilma.net www.conselldemallorca.net www.infomallorca.net www.palmademallorca.es www.hipodromsonpardo.com www.caib.es boib.caib.es

Diaris www.diariodemallorca.es www.ultimahora.es www.diaridebalears.com www.elmundo.es www.elpais.es www.larazon.es

Televisions www.tvcatalunya.com www.telecinco.es www.antena3tv.com www.plus.es www.rtvv.es

Radios www.catalunyainformacio.com www.m80radio.com www.los40.com www.ondacero.es www.cadena100.es www.cadenaser.com

Documents

manual internet bàsic - Consell de MallorcaInicis d’Internet. Hem de remuntar-nos a l'any 1964, per saber com va néixer Internet. La que ara anomenem xarxa de xarxes va néixer