Nous temps, noves mirades: El llibre digital a l’institut Joan Boscà

Nous objectius, iniciatives i organització

Tendències i paròdies cinematogràfiques

Boscà viatja

març 2011

Revista editada per

l’AMPA de l’Institut Joan Boscà

20

2

03 Presentació

04 Nous temps, noves mirades: El llibre digital a l’institut Joan Boscà

06 Nous objectius, iniciatives i organització

08 Agenda 21 escolar

09 L’AMPA informa-breus

10 En record de Pilar Medrano i Xavier Aguilera

11 John Lennon, el mite que es manté

12 Equinoteràpia: una font de salut física i mental

13 Adolescents rebels

14 L’altra cara de la moneda: Futures estrelles de la música al nostre institut

17 Jugadors catalans a la selecció espanyola de futbol

18 Tendències i paròdies cinematogràfiques

20 Chuck Norris: “sóc llegenda”

21 Boscà-Viatja: A letter from Chicago

22 Modes urbanes i entrevista

23 Boscà- activitats

24 Boscà recomana

Amb el suport de

AGRAÏMENTS

Agraïm la col·laboració del professorat, pares i mares, alumnes i altres membres de la comunitat educativa. Cada vegada sou més els qui us voleu implicar amb la revista i feu possible que ens identifiqui i reflecteixi el tarannà del nostre institut.

El crèdit de la revista

Una de les ofertes de crèdits variables del nostre institut és la que permet l’elaboració de la major part del contingut de la nostra revista. Durant el primer trimestre, els nois i noies de 4t d’ESO que han escollit aquest crèdit cerquen i redacten una part dels continguts de la primera revista del curs. Al tercer trimestre són els alumnes de 3r d’ESO, que posen en pràctica tot allò que han après durant el curs so-bre la premsa i els gèneres periodístics a les assignatures de Llengua i elaboren part del segon número de la revista. Tots acaben el crèdit amb el carnet que els acredita com a periodistes, com a record... i esperem que també amb el bon record d’haver-hi participat i haver-vos fet passar a tots una bona estona llegint les seves cròniques, entrevis-tes i recomanacions.

L’AMPA s’encarrega d’editar i finançar la publicació.

Revista de l’Associació de Mares i Pares de l’Institut Joan Boscà de Barcelona.Consell de redacció: Ona Cerdán (coordinadora), Patricia Cuevas (coord. adjunta), Dani Zoppetti (art i fotografia), Laura Estrada (correctora), Inma Tutzó (professorat), Bet Mañé (AMPA), Joan Enric Bellet (AMPA). Disseny de la maqueta: Xavier Aguilera Maquetació: Joan Antoni BalcellsDisseny de capçalera: Joan Antoni BalcellsImprimeix: Barcelona Digital

Institut Joan Boscà, av. d’Esplugues, 4008034 BarcelonaTel. 93 203 83 86http://www.iesjoanbosca.orghttp://www.ampajoanbosca.org (AMPA)

SUMARI

3

SECCIÓPRESENTACIÓ

Tenim la nau a punt en un viatge que serà llarg,perquè volem arribar molt lluny, més lluny. Amb la proa ben orientada, hem augmentat l’autonomiai hem definit un rumb clar per als propers anys

L’INS Joan Boscà inicia una nova travessia. Han estat mesos d’una preparació intensa, de reflexió, d’organització, de documentació.Un nou equip directiu, un nou consell, un professorat compromès, un alumnat participatiu, una AMPA activa, un personal de serveis dedicat.

Tenim la nau a punt en un viatge que serà llarg,perquè volem arribar molt lluny, més lluny. Amb la proa ben orientada, hem augmentat l’autonomiai hem definit un rumb clar per als propers anys.

Viatjarem pel mar del coneixement i del creixement.Compromesos en preservar la riquesa de la Terra, amb la nostra Agenda 21.Compromesos en adquirir la saviesa científica i humanística, amb els nostres itineraris.Compromesos en el desenvolupament personal, amb l’orientació i el treball diari.

Ens esperen altres països, altres continents, on intercanviarem cultura, llengua, idees i pensaments. Que ens eixamplaran l’horitzó, que ens dimensionaran com a grup i que ens projectaran al món. Acollits i acollidors, sortim de nosaltres mateixos i trenquem les fronteres de l’espai, abracem la globalitat del nostre temps.

La nostra nau és més robusta i reforçada.Dia a dia millora els seus espais per a fer-los més funcionals i còmodes per al treball, més agradables per a la convivència. Pistes, passadissos, aules, taules... reformats per donar un bon servei. Per facilitar, per potenciar, per gaudir.

Les tempestes no ens faran malbé els instruments. Som avesats tècnicament i avançats tecnològicament.Els bytes són al nostre servei: dominem les màquines.

En un temps d’aigües revoltades, confuses i insegures,la nostra nau navega amb un rumb clar, amb el timó subjectat amb fermesa.Amb paciència quan no bufa el vent. Amb resistència quan bufi massa fort.Acumulem l’experiència de mil viatges, l’energia de milers de marineres i mariners que hem format com a persones i com a ciutadans.Com a bones Boscanes i bons Boscans.

Bona travessia!La nostra nau renovada i a punt.La nostra tripulació experimentada i entusiasta.La marineria jove, adolescent i disposada a l’aventura.Les famílies plenament compromeses.Hem iniciat un temps nou.Emprenem el viatge.A tota vela Joan Boscà!Tot un món espera!

4

BOSCÀ-A FONS

Nous temps, noves mirades El llibre digital a l’institut Joan BoscàUna revista com aquesta, un canal de comunicació i debat de tota la comunitat educativa del nostre institut, no podia deixar passar l’ocasió de fer una men-ció especial als canvis que s’han produït recentment a l’institut. I no només des del punt de vista estètic (ja que aquests resulten evidents fent una ullada a dins i a fora de l’edifici), sinó també d’altres que no són tan perceptibles a simple vista. Per una banda, aquest curs 2010-2011, la direcció de l’institut ha canvi-at i, per l’altra, s’ha introduït una nova eina de treball dirigida als alumnes de primer i segon d’ESO: el llibre digital. És precisament sobre aquest darrer canvi que l’equip del Consell de redac-ció de la revista ens hem volgut centrar en aquesta secció. Ens hem posat mans a l’obra i hem intentat esbrinar l’opinió de professors, direcció i alumnat per conèixer les avantatges i els inconveni-ents del llibre digital.

Diferents visions d’un mateix tema

Dins de l’institut es respira un ambient d’expectació sobre el llibre digital, ja que els ordinadors fa poc que han arri-bat i les coses han d’acabar d’encaixar. Són moltes les preguntes que ronden pel cap de, sobretot, el professorat: Funcionarà el llibre digital? Tindran els alumnes la capacitat d’utilitzar-lo correctament? I si es “penja” inernet, què farem? La primera persona que vam entrevistar sobre aquest tema va ser el director de l’institut, en Nacho García de la Barrera.

Què penses del llibre digital?Que és el futur, per mi irreversible, i comparable al descobriment de la im-premta.

Creus que és millor el llibre de paper o el llibre digital?Jo crec que el llibre de text és millor en digital que en paper, perquè a In-ternet ho trobes tot. Però, potser per la meva edat, personalment prefereixo llegir una novel·la en paper.

Què creus que pensaries del llibre digital si fossis un alumne?Estaria molt content, per la curiositat cap a les coses noves. El llibre digital

t’apropa molt a l’aprenentatge, a l’oci, etc. L’únic que em fa una mica de por és allò que se’n diu la cultura del “zap-ping”; aprendre per Internet és anar d’un lloc a un altre.

Com a humanista i director, el lli-bre digital no et provoca sentiments contradictoris?Sí, exactament, la definició és aquesta. Com a humanista, m’agraden molt els llibres, i crec amb el llibre digital es perd la part més profunda, ja que és la cul-tura del “zapping”. Però també aporta coses bones, com la fàcil accessibilitat i la gran quantitat d’informació. Crec que és un suport meravellós.

L’entrevista amb en Nacho ens va fer pensar que ell observa el llibre des de dues perspectives diferents: des de la seva disciplina (filosofia) i des del seu càrrec com a director de l’institut. Per continuar aprofundint en el tema, vam decidir buscar altres visions, concreta-ment vam contrastar dues visions dife-rents: una més científica amb la Neus Mercader, professora de biologia, i una altra des del vessant més lingüís-tic, amb l’Àngels Rodríguez, professo-ra de llengua castellana.

Creus que està correctament enfo-cat el llibre digital?Àngels (À): No. Crec que les editorials s’han limitat a carregar els llibres a un programa d’ordinador. Pel que fa a les llengües, és absolutament impossible, o poc útil, fer lectures o exercicis orals lle-gint directament de l’ordinador. Crec que el llibre de paper és una eina encara molt vàlida per fer la classe de llengua.Neus (N): D’entrada la paraula “llibre digital” vol dir moltes coses (Nota de redacció: vegeu la reflexió sobre el tema de la Neus que us reproduïm en aquesta mateixa secció)

Quina utilitat creus que ha de tenir el llibre digital?À: Poder accedir fàcilment a diferents pàgines d’Internet; com per exemple, en el cas de la llengua castellana, ac-cedir ràpidament al diccionari, a imat-ges que puguin interessar (escriptors i obres), o bé a textos comparatius. Però com ja he dit abans, aquesta feina s’ha de fer també a casa o puntualment.

Creus que tot seguirà igual d’aquí a uns anys?À: Això no depèn exclusivament de nosaltres. Haurà de ser la comunitat educativa qui decideixi si això és ren-dible o no pedagògicament, ja que no s’ha endegat una preparació pedagò-gica al professorat sobre la rendibilitat d’aquesta eina.N: No. Jo crec que el sistema anirà can-viant. Ara, en l’àmbit educatiu, el llibre de paper és substituït pel llibre digital, per l’e-Book. Pel que fa als centres, aquests funcionaran amb un seguit de plataformes (estil Moodle, com la que tenim aquí al Boscà) en què el profes-sorat hi escollirà allò que trobi més bo didàcticament per a les seves classes. I ja està, així de senzill: escollirem el que estigui millor al mercat. A més, segurament els e-Books aniran millo-rant, sempre acostant-se al màxim als llibres, perquè és el que volen ser! Aquí rau la diferència: l’ordinador NO vol ser un llibre, és un altre instrument pensat amb altres prestacions. I jo crec que la generació que puja està més preparada: als professors ens ha vingut tot de nou, ho hem hagut d’aprendre tot. I ara, cada vegada més, els alumnes estan més acostumats a fer servir les noves tecnologies. Però no cal pa-tir per si el llibre de paper desapa-reixerà o no. Amb l’aparició del cine va de-saparèixer el teatre? Quan va sortir la televisió, va deixar d’existir la ràdio? No, perquè cada instrument aporta coses diferents. El llibre de pa-per té, per si mateix, unes qualitats, uns ingredients, unes virtuts, que faran que no desaparegui. Modernitzar no vol dir anar cap al camp més tecnològic pos-sible.

Ona Cerdán.Entrevistes: Laura Estrada

i Patricia Cuevas.

5

BOSCÀ-A FONS

Llibre digital: Avantatges i desavantatges Una reflexió de la Neus Mercader

Primer vull parlar del que entenem per llibre digital: alguns l’entenen, tal com indica el seu nom, com un e-Book: un apa-rell que té un format semblant a un llibre de paper i amb un seguit d’avantatges, com ara que no cal endollar-lo en-lloc perquè disposa d’una bateria i que allà dintre hi caben moltíssims llibres. Crec que això és el llibre digital, ja que en comptes de ser de paper, ho té tot en una pantalla i ens ofereix les mateixes prestacions.

D’avantatges en pots tenir moltíssims més: no cal tenir tan-tes prestatgeries; això, des del punt de vista ecològic, és for-midable. A nivell pràctic guanya molt: ocupa poquíssim i és còmode de transportar. Imagineu que tots els llibres del curs estiguessin en un de sol. No caldria un llibre per cada ma-tèria i això equivaldria a menys pes. Però, quin desavantatge té? Doncs que no es pot subratllar. Una cosa és un llibre per

llegir, de lectura, i una altre és un llibre per ense-nyar, que ha de servir per interioritzar, me-

moritzar i aprendre. I en aquest cas, la diferència entre la pantalla di-

gital, respecte al que dóna el paper, és que tu no el podràs manipular, fer teu. Perquè, per més que

tu puguis anotar o subrat-llar en una pantalla, els

nostres sentits no ho cap-ten tan bé com si ets tu qui ho escrius i ho manipules.

Però això que acabo d’ex-plicar no és el que en-tén la gent. Ens diuen: “els nois de 1r treba-

llaran amb llibre digital”. No, això és una altra cosa,

perquè el que et venen és un ordinador; llavors necessitaràs

entrar en una determinada pàgina, després tenir un password... El negoci

està al darrera, on hi ha una editorial que l’únic que ha fet és passar les imatges i el text que

tenien els seus llibres en paper a una pantalla, quan per a l’alumne és molt millor tenir-ho en un llibre de paper.

Resultat: un llibre digitalitzat. Un simple llibre que en comp-tes de tenir el paper com a suport, té una pantalla. I això no és cap avenç, és un endarreriment. Perquè això requereix unes infraestructures a les aules, una quantitat de proble-mes tècnics (pàgines web que no es carreguen, problemes amb els passwords...).

Però siguem realistes: d’avantatges n’hi ha, encara que jo parlaria més d’un “llibre digital com a producte educatiu”. No és només un llibre, és un producte que, gràcies a la tèc-nica digital, pot contenir animacions, vídeos... això sí que és un gran avenç educatiu! És a dir: oi que és més fàcil entendre un contingut o coneixement de tot allò més dinàmic si VEUS

el procés en comptes d’anar-lo explicant amb un llibre i fent dibuixos a la pissarra que sempre dependran de la traça del mestre? És clar, aquest és un tercer aspecte: si per “llibre digital” o per “aprenentatge a través del mitjà digital” s’entén que hi ha moltíssims més continguts i, a més a més, plas-mats en animacions, o filmacions, en aquest sentit sí que és un salt brutal i és molt més eficient des del punt de vista didàctic.

Però avui en dia, el que s’ha produït majoritàriament a les nostres escoles, és la introducció del llibre digitalitzat que, com ja he dit, no aporta molt més que un llibre. En aquest sentit, és millor continuar amb el llibre de paper! Així l’alum-ne el fa més seu, és més barat, ens evitem les infraestructu-res, no cal patir per si el wi-fi està a punt... Perquè si depe-nem el 100% d’Internet, ens exposem a què si pel que sigui, aquell dia no funciona, no es podrà avançar matèria. Es con-verteix en una feina burocràtica, tècnica i de manteniment que no compensa l’eficiència d’un llibre, o d’una pràctica al laboratori, o d’una excursió. És a dir: No al llibre digitalitzat, Sí al llibre digital que he dit, sobretot als suports didàctics (filmacions i animacions). Perquè per això no cal gastar res: ho pengem al moodle.

També juga un paper molt important el fet de que ara l’ordi-nador és una eina de treball però també una eina d’oci, i no diré quina és la preferida. Si un alumne no sap distingir entre oci i feina, amb l’ordinador encara li costarà més, perquè ara s’ha d’evitar la temptació tant a l’escola com a casa. Esbar-gir-se és humà, és natural voler consultar el correu o con-nectar-te al Facebook quan acabes de treballar i has estat concentrat. Però és que tal i com estan les coses, no estem ajudant a aquests nens que s’estan formant quan els pro-porcionem aquesta eina tant temptadora, perquè no oblidem que són de 1r i 2n d’ESO, els petits de l’institut.

Per altre banda, un dels desavantatges és que els éssers humans tenim moltes capacitats, moltes habilitats per de-senvolupar, però les hem de practicar. Amb un ordinador, acabes fent anar els ulls (si hi ha sort, l’oïda també) i els dits; però, tenir un bon traç per dibuixar, que no serveix? És a dir, quantes capacitats tenim que no es desenvolupen en abso-lut per culpa d’un ordinador? Enganxar, retallar, capacitats intel·lectuals i imaginatives!

Tinc els meus dubtes de si aquesta inversió econòmica i aquest “creure” no sigui molt il·lusori: és més una creença que una realitat. L’experiència ens portarà al paper; el fu-tur passa pel llibre digital del que he parlat, o per productes concrets i didàctics que serveixin de suport visual del que s’explica a classe. Per exemple: si he d’explicar a un nen de 1r d’ESO què és una selva, és clar, amb un documental ho veurà i ho entendrà abans que no si ho dibuixo a la pissarra o ho explico una mica per sobre i cadascú imagina el que creu. Per tant, hi ha coses en què val més una imatge que mil paraules. Però hi ha un límit! Actualment, hi ha experiments que l’alumne no fa a classe, sinó que va al Youtube i allà veu el procediment. Llavors em pregunto: l’interioritzarà si no el fa ell?

Per acabar: el llibre digital és un mitjà, no és el fi o l’objectiu. Hi ha mitjans digitals bons i altres que no tant. Ara han volgut substituir el paper per una pantalla, i un serveix per una cosa i l’altre per una altra; però que no s’intenti substituir un per l’altra perquè són coses diferents.

6

BOSCÀ-A FONS

El llibre digital: l’opinió dels alumnes

A mi els ordinadors m’agra-den i per això prefereixo

estudiar amb l’ordinador. Em va millor. El llibre digital ens serà molt útil ara que ja te-nim tots un ordinador portàtil i que ja podem entrar sense tantes dificultats a la pàgina de l’editorial. Si hi ha gent que encara no hi pot entrar, li pot demanar a un company que comparteixi el seu ordinador, de la mateixa manera que es pot compartir un llibre.

Pau Martret, 1r ESO

La meva opinió sobre el lli-bre digital és bona, per una

banda, i dolenta, per l’altra. És bona perquè a la motxilla hi portes menys pes. I és dolen-ta perquè a l’ordinador hi ha moltes distraccions: la gent es posa a jugar i els profes-sors no sempre se n’adonen. També hi ha professors que es posen molt nerviosos quan l’ordinador es bloqueja, es penja o va lent.

Clara Pastor,1r ESO

La meva opinió és negativa, ja que els alumnes no ren-

deixen tant a classe, princi-palment perquè és més difícil controlar l’alumnat. La segona cosa a tenir en compte és que si et deixes l’ordinador a casa, no perds només una classe, sinó que les perds totes. A més a més, per a mi l’ordina-dor no pesa menys que un lli-bre i no pots fer-hi anotacions. Fins hi tot, si el teu llibre és un ordinador, costa més concen-trar-se a casa. Jo sempre es-taré a favor del llibre, el paper i el boli!!

Georgina Juan Insa, 3r ESO

El llibre digital pot ser una eina de treball molt pràc-

tica. Està substituint les novel-les editades fins ara. No ocupa espai i permet estalviar paper. Però també pot reduir places laborals, perquè hi haurà fei-nes que es tornaran prescin-dibles. Les novel·les escrites i publicades amb esforç, ara les podem tenir només clicant un botó.

Guillem Grao Grasa, 3r ESO

Tenir els llibres digitals és molt més pràctic, en el

sentit que la motxilla no pesa tant. Tot ho tenim digitalitzat i només cal portar l’ordinador. D’altra banda, però, a vegades no podem entrar-hi per culpa de la connexió a internet. En-cara que últimament no ha fa-llat, mai se sap... Prefereixo el portàtil, però tenir els llibres reciclats de l’any passat tam-poc em molesta.

Marina Casturera, 1r ESO

Jo crec que el llibre digital és una eina molt útil, tot

i que, alhora, tampoc ho és tant. Té coses bones: com que conté moltes activitats bastant divertides i no has d’agafar un full i copiar-ho tot. Fas la feina i ho envies. Com a coses do-lentes diria que va molt lent (amb un llibre, en canvi, pas-ses la pàgina i ja està), a més a més, de vegades no hi ha in-ternet i els alumnes tenen una pestanya amb el llibre digital i una altra amb altres coses. El llibre digital té més coses do-lentes que no pas bones.

Albert López, 1r ESO

La redacció del Pla d’autonomia i la determinació dels objec-tius anuals han generat molts moments de reflexió i han posat unes bases clares sobre el futur de l’institut amb els dos objectius següents: millorar els resultats educatius, per una banda, i la co-hesió social, per l’altra.

El nou organigrama del centre ha augmentat la coordinació entre els departaments i el funcionament general. S’han establert comissions específiques d’impuls del pla d’autonomia, així com de documentació i de qualitat. I s’ha augmentat la coordinació i el su-port a l’equip directiu. Cal destacar la gran implicació i entusiasme de tot el claustre en la implementació de la nova organització i en l’aportació d’idees i materials, així com la seva disponibilitat en les activitats proposades.

Està millorant la documentació, tant pel que fa a l’homogene-ïtzació de les programacions dels Departaments, com de les co-municacions a les famílies. També ha canviat la web de l’Institut, amb un augment de l’accés als horaris, l’organització, les sortides i els resultats.

Han millorat els processos i els canals participatius, especi-alment pel que fa a la presència de l’alumnat en el consell esco-lar, que ha completat el nomenament de tots els seus membres (quatre), els quals fan aportacions constructives i crítiques, tant al consell com a les assemblees de delegats.

S’ha racionalitzat i flexibilitzat l’oferta educativa, amb el canvi dels itineraris de 4t d’ESO i la variació de les assignatures optatives al Batxillerat, amb la finalitat de reforçar l’oferta en l’àrea de les Humanitats.

Ha estat incorporat definitivament el professorat dels llocs sin-gulars. El Pla d’autonomia va permetre definir tres llocs singulars en el centre. Això ha permès la incorporació, ja definitiva, de tres professors en les matèries de llengües, matemàtiques i ciències socials. I d’aquesta manera es poden impartir part de les matèries en llengua anglesa, amb el suport informàtic de WebQuest, garan-tint-se la continuïtat de les sortides internacionals.

Ha continuat la incorporació de les tecnologies de l’aprenentat-ge i del coneixement (TAC). La implantació de l’1 x1 a 1r i 2n d’ESO en el final del primer trimestre, amb l’arribada dels ordinadors al novembre, ha estat satisfactòria. S’ha iniciat un procés d’avaluació interna d’aquests primers mesos d’implantació de l’1X1 per tal de conèixer l’adaptació de l’alumnat i del professorat a la nova reali-tat.

L’adquisició del programa Bones Notes per a tots els cursos, una aplicació informàtica que ofereix exercicis i preguntes a les àrees de matemàtiques, física, català, castellà i anglès, permet que el professorat encarregui exercicis, o que l’alumnat els pugui realitzar com a treball personal. En tots el casos queden registra-des les respostes i es pot accedir a les solucions, especialment útils a l’hora de visualitzar la manera de resoldre els problemes. L’alumnat té una motivació extra amb el rànquing de puntuació i les famílies tenen accés als continguts i als resultats. D’altra ban-da el Moodle continua la seva extensió. També és una aplicació informàtica que permet al professorat penjar els continguts que ha elaborat de les matèries a impartir, incorporar exercicis, ofe-rir enllaços i vídeos complementaris, visualitzar les notes, establir l’agenda i la programació del trimestre...

El control de l’assistència resulta més eficient en incorporar un nou programa de gestió amb caràcter general per a tot l’alumnat, que permet a les famílies accedir a la informació sobre absències i retards. També ha estat incorporada la cotutoria (doble tutor per classe) a 1r d’ESO. Tanmateix resten dos deures pendents per tal

Nous objectius, iniciatives i organ ització a l’institut

7

BOSCÀ-A FONS

d’adequar el funcionament de l’institut als reptes que planteja el nou Decret d’Autonomia de Centres: redactar el Projecte de Convi-vència i revisar el Pla d’Acció Tutorial.

El reforç escolar dirigit a 1r i 2n d’ESO també està funcionant amb molt d’èxit. Alumnat escollit de Batxillerat ajuda l’alumnat de 1r i 2n que ho necessita, per indicació del tutor/a i en connexió di-recta amb ell/ella, en la gestió dels deures, de l’agenda i en espe-cial en les matèries instrumentals.

S’han portat a terme diverses millores: en les instal·lacions, especialment pel que fa a la pintura i adequació dels passadissos; en la introducció de les taquilles a les classes de 1r i 2n d’ESO, per permetre una major seguretat a l’hora de conservar els ordina-dors; s’ha remodelat una pista d’esport, així com substituït la xarxa metàl·lica perimetral. La incorporació de dues taules de ping-pong i una nova cistella (adquirides per l’ AMPA) ha augmentat l’oferta lúdica a les hores del pati, i s’han adequat els espais d’estudi amb noves taules i cadires, per poder treballar també amb els ordina-dors.

Ja són visibles molts canvis, que es van consolidant. I encara estan previstes i en estudi moltes més millores que s’aniran im-plantant en aquests propers cursos, amb l’ajut i el suport de tota la comunitat educativa.

Consell de redacció

NOVA ETAPA A L’INSTITUTParlem amb el nou equip directiuAquest curs s’ha renovat l’equip directiu del centre i, des de la revista, hem volgut entrevistar els nous ocupants dels càrrecs.

Ignacio García de la Barrera, el nou director

Quants anys portes al centre?Porto vint-i-cinc anys en aquest centre. Trenta donant classe.

Què et va impulsar a ser el director?Ja ho havia estat i m’agradava. M’agrada molt donar classe, però també la gestió.

Ho havies estat abans?Sí, ja havia estat director d’aquest institut, aquesta és la segona vegada. La primera em van nomenar per designació i vaig ser-ho durant deu anys. Després vaig marxar a treballar a l’ajunta-ment i, a continuació, ara fa quatre cursos, vaig tornar.

Com pensaves que seria el teu càrrec abans de començar?L’imaginava amb més burocràcia, però després te n’adones que veritablement pots ajudar a fer que les coses millorin.

Com ho trobes ara?Un institut és com un vaixell, que pot navegar millor o pitjor. L’im-portant, però, és que el vaixell arribi a port, que els alumnes acon-segueixin les seves metes. La gran diferència és que la primera vegada que vaig ser director tenia 35 anys, ara en tinc 55.

Nous objectius, iniciatives i organ ització a l’institut

Susana Garaizábal Martínez de Tejada, nova cap d’estudis

Quines van ser les teves primeres impressions dels cen-tre?Bé, jo tenia moltes ganes de fer el trasllat a aquest institut per-què abans estava a un centre de Badia del Vallès i em quedava força lluny. Quan vaig arribar al Joan Boscà vaig veure un cen-tre vell, que necessitava una reforma, però amb un bon ambient de treball i bons companys.

Què et va impulsar a ser la cap d’estudis?Crec que puc oferir la meva experiència, que tinc d’altres cen-tres.

Aleshores, ja ho havies estat abans?Sí, havia estat cap d’estudis, però durant molt poc temps. Tam-bé havia estat secretaria i, durant un bon temps, vaig ocupar un càrrec que en aquest centre no existeix: és el de subdirectora, des del qual m’encarregava de portar a terme tota la part orga-nitzativa del centre.

Quines coses voldries canviar del centre?Volem renovar una mica el centre, tasca que ja hem iniciat i vo-lem continuar. Hem pintat, hem modernitzat les aules, posant-hi més ordinadors, etc.

Al començament, com pensaves que seria el càrrec?Mai saps el que et pots trobar; per això mateix em creava una sensació de respecte.

Com ho trobes ara?Hi ha molta feina i és molta responsabilitat. De vegades et trobes amb coses que no saps molt bé com gestionar, o com t’agradaria fer-ho. I el que és difícil són les incidències, com poder reconduir bé les “fechorías” (malifetes) dels alumnes.

Paco Cabrera

8

BOSCÀ-A FONS

“Agenda 21 escolar”El nostre centre, com a un dels objectius del PAC 09 per

augmentar la cohesió social tot enfortint els mecanismes d’equitat i participació de la comunitat educativa, va sol-licitar el mes de juny de 2010 adherir-se al projecte Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona.

El projecte és una resposta a la iniciativa de les Nacions Unides per a promoure un món més sostenible. L’Ajunta-ment de Barcelona, des de l’any 2001, ha animat als centres escolars a participar en aquest projecte d’educació medi-ambiental, participació ciutadana i implicació cívica de la comunitat educativa.

Un cop aprovat el projecte, presentat al mes de juny, el 6 d’octubre es va firmar el compromís ciutadà per a la soste-nibilitat de l’Agenda 21 Escolar en un acte solemne al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Els responsables de Medi Ambient i d’Educació de l’Ajuntament van rebre la carta de compromís lliurada per una representació de la comunitat educativa de l’institut Joan Boscà formada pel director (Ignacio García), un representant de l’AMPA (Joan Enric Bellet), tres representants de l’alumnat (Anna Barjau, Clàudia Mulet i Ariadna Rodríguez) i dos representants del professorat (Marta Adell i J. Gabriel Arce).

Les activitats i accions que ha desenvolupat l’Agenda 21 del centre són les següents:

• Presentació a l’alumnat de l’Agenda 21 a partir de dues presentacions multimèdia a la sala d’actes, el 7 de setem-bre de 2010.

• Muntatge d’una exposició al vestíbul de l’institut sobre “Any 2010 de la biodiversitat”.

• Muntatge d’una exposició per part de 1r i 4t d’ESO, i d’alumnat de batxillerat, sobre espècies invasores i en perill d’extinció.

• Participació de l’alumnat de batxillerat, sota la direcció de la professora d’Educació Visual i Plàstica, Elisabeth Fer-rer, en l’exposició Drap-Art 2010 Barcelona (que es pot veure al CCCB del 17/12/2010 fins el 09/01/2011). Aquesta activitat s’engloba en el Festival Internacional de Reci-clatge Artístic.

• Participació de l’alumnat de 1r d’ESO en l’exposició de l’institut: “Per un Nadal sostenible”, dirigida pel professor Toni Montero del Departament de Tecnologia.

L’actuació prevista més important, en el marc d’aquest projecte, és la creació d’una Comissió de Sostenibilitat que pugui participar en les decisions que afectin a la vida quo-tidiana de l’institut i que promogui accions concretes per aconseguir una dinàmica més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

PARTICIPEU-HI! Si creieu que podeu aportar idees de canvi o, senzillament, sou persones sensibles i interessa-des en temes mediambientals, apunteu-vos a la comissió. Ho podeu parlar a les tutories!

Gabriel Arce, professor

EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT

El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat és l’Agenda 21 pròpia de Barcelona, fruit d’un procés participatiu. Entenent que per avançar cap a un món millor i més sostenible cal “pensar glo-balment i actuar localment”, Nacions Unides va fer una crida a totes les ciutats per tal que aquestes elaboressin uns plans locals ambientals inspirats en l’Agenda 21. El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat és la resposta de Barcelona a la petició de les Nacions Unides.

[ A G E N D A 2 1 B C N ]

e s c o l e s + s o s t e n i b l e s

Els objectius mediambientals marcats per a l’any 2012 referents a la ciutat de Barcelona són:

- Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà.

- Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat.

- Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.- Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una

ciutat saludable.- Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels

renovables.- Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la

reutilització i el reciclatge.- Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes

d’equitat i participació.- Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un

desenvolupament sostenible.- Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant

l’educació i la comunicació ambientals.- Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la

cooperació internacional.

BON FUNCIONAMENT DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Les activitats extraescolars que orga-nitza l’AMPA a la franja del migdia han augmentat el nombre de participants res-pecte de l’any passat. TEATRE: 29 participants, en dos grups. ESCACS: 10 participants.ANGLÈS: L’augment més important, 48 participants. Es va decidir canviar l’ori-entació de l’activitat, sols de conversa, per una altra més sistematitzada i pro-gramada, amb la possibilitat d’obtenir una titulació oficial d’anglès (First Cer-tificate) al final de l’últim nivell. També es va canviar l’acadèmia, que ara és BRI-TANNIA School. Això ha fet pujar el nom-bre d’alumnat inscrit, amb participants en quatre nivells. Fins i tot s’ha obert un grup de 2n de Batxillerat. Les famílies han rebut l’informe trimestral abans del Nadal. Pensem que el canvi d’estratègia ha tingut molt d’èxit.DANSA: Des de l’alumnat de l’institut es va fer la proposta a l’AMPA de recuperar una activitat de dansa, un dia a la setma-na, també a la franja del migdia. Us fem saber que més d’una trentena d’alumnes van assistir a les dues classes obertes, però només van acabar inscrivint-se dues persones, per la qual cosa no ha estat possible iniciar l’activitat.

GRAN ACOLLIDA DE LES NOVES TAULES DE PING-PONG I DE LA CISTELLA DE BÀSQUET

Com a complement de les obres de condicionament dels patis (pel Pla PROA de l’Institut) i amb la idea de facilitar les activitats esportives a les hores del pati i del migdia, l’AMPA, de comú acord amb l’equip directiu, va adquirir dues taules de ping-pong i una cistella de bàsquet. Una taula de ping-pong i la cistella han es-tat instal·lades al pati del davant, el que dóna accés a la rampa i a les escales de l’Institut. L’altra taula està situada en un patit petit annex al pati del darrera. Tots aquests elements es caracteritzen per ser resistents a la intempèrie i antivandà-lics, per la qual cosa el seu preu ha estat més elevat: 845€ per cada taula i 743,75€ per la cistella, amb un total de 2.873,60€ (IVA inclòs), pagats per l’AMPA. La instal-lació ha estat realitzada per l’empresa de manteniment del centre.

Aquestes incorporacions han tingut molt bona acceptació entre l’alumnat. Organitzen partides multitudinàries, tant pel que fa als participants com pel que fa al públic. Ha millorat la diversitat de l’en-treteniment en el temps lliure, que era l’objectiu que es volia aconseguir.

COORDINADORA D’AMPES DE LES CORTS

El dia 3 de febrer va tenir lloc la primera trobada de les AMPES del Districte de Les Corts. Organitzada per l’ AMPA de l’ Esco-la Les Corts, va aplegar representants de quasi totes les escoles, col·legis i instituts del Districte, tant públics com concertats. A partir del coneixement mutu podrem establir lligams, compartir els problemes i les respostes, així com la divulgació de les activitats que organitzem. Va quedar palesa la voluntat de continuar aprofun-dint en la coordinació d’una manera més estable i sistemàtica. Ja hi hagut un im-portant intercanvi d’informació per la via dels correus electrònics, que anima a continuar aquesta experiència. La prope-ra trobada està fixada per al 3 de maig a l’escola Pau Romeva. L’ AMPA de l’Institut participa activament en aquest iniciativa, amb la seva experiència organitzativa i la seva vinculació amb el Consell Escolar del Districte de Les Corts. També hi apor-tarem el nostre contacte amb la Coordi-nadora d’Ampes de Sarrià.

EL JOAN BOSCÀ, MOLT PRESENT AL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS

El 23 de febrer han tingut lloc les elec-cions per a la renovació de membres del Consell Escolar del Districte de Les Corts. El nostre institut té una llarga tradició de presència i col·laboració ac-tiva en aquest organisme consultiu on es troba representada tota la comunitat educativa del Districte. Pel sector dels directors de centres públics ha estat es-collit l’Ignacio García de la Barrera. Pel sector de l’alumnat de consells escolars ha resultat elegit en Guillem Bellet, de 4t d’ESO. Pel sector de pares i mares de consells escolars, ja en forma part el pare del nostre centre, en Joan Enric Be-llet. També és un moment per agrair pro-fundament el treball i la dedicació d’en Xavier Sellarès i Esmarats, que durant vuit anys, en la seva qualitat de membre de l’AMPA del nostre institut, ha estat un dels representants de les AMPES al Con-sell Escolar del Districte.

ÈXIT DE LA JORNADA DE PORTES OBERTES A NOVES FAMÍLIES DEL 25 DE GENER DE 2011

L’institut va organitzar una jornada de portes obertes el dia 25 de gener de 2011 amb la finalitat de presentar el centre a les noves famílies de l’alumnat que vulgui matricular-se a l’ESO i al BATXILLERAT.

L’acte començà a les 18.30h amb una vi-sita al centre i a les 19.00h van tenir lloc les presentacions de l’ESO i del Batxillerat. L’AMPA hi va participar amb l’explicació del seu funcionament, de les activitats que realitza a l’escola i sobre el funcionament de les extraescolars. Vam preparar la cor-responent documentació i vam reeditat 100 exemplars del número 19 de la revista DBOSCAN’S que es van entregar a les fa-mílies amb les carpetes d’informació.

Aquesta jornada i les visites concerta-des estan dirigides a les famílies de nova incorporació al centre. Pel que fa especi-alment a les famílies de 4t d’ESO de l’ins-titut, l’alumnat ja ha rebut la informació sobre els batxillerats i molt properament les famílies sereu convocades a una reu-nió específica.

L’acte va tenir una assistència molt nombrosa, que va omplir totalment la sala d’actes i la sala annexa, amb un gran nombre de famílies interessades i con-vençudes del Boscà com a primera opció.

PETICIÓ DE COL·LABORACIÓ INFORMÀTICA

Des de l’ AMPA i des del Consell escolar vam demanar a l’institut la millora de la pàgina web. L’Equip Directiu també tenia aquesta inquietud i, junt amb el professo-rat d’informàtica i de tecnologia, la web de l’Institut facilita ara molta més informació i permet una actualització més fàcil i rà-pida dels continguts.

Nosaltres, com a AMPA, també hem de millorar la nostra web. I aquí és on fem una crida per a la vostra col·laboració. Us fem la petició d’alguna o algunes perso-nes de les famílies de l’institut amb conei-xements informàtics per a refer la pàgina web de l’ AMPA i per a penjar-hi els con-tinguts i documents que generem. Agrai-ríem molt aquest ajut. És un element im-portant que voldríem poder gestionar més eficaçment. Les persones interessades podeu contactar amb nosaltres al correu de l’AMPA.

LA SETMANA BLANCA

L’AMPA va oferir una sèrie d’activitats per a la setmana de vacances d’hivern (del mes de març). Us fem saber que no hi ha hagut cap preinscripció per part de les famílies i, per tant, no es realitzaran. Podeu trobar informació de les entitats que oferten activitats a la web de l’Ajun-tament de Barcelona http://www.bcn.cat/vacanceshivern/ca/welcome.htm

9

4. L’AMPAINFORMA-BREUS

JOHN LENNON,el mite que es manté

El dia 9 d’octubre de 2010, John Lennon hauria fet se-tanta anys, si no hagués mort a mans d’un dels seus ad-miradors. Amb motiu del setantè aniversari del seu nai-xement i del trentè de la seva mort, recordem la figura d’aquest gran músic i analitzem el fenomen Beatles i la transcendència que va tenir a l’època.

John Lennon (nascut com a John Winston Lennon el 9 d’oc-tubre de 1940 i mort el 8 de desembre de 1980) va ser un cantant i compositor anglès que va saltar a la fama per ser el fundador del grup The Beatles, juntament amb Paul McCart-ney, amb qui va formar una de les parelles de compositors més famoses i amb més èxit de la història de la música pop.

El seu pare, Alfred Lennon, mariner mercant, va abando-nar la família quan John Lennon tenia només cinc anys. La seva mare, Julia, va decidir deixar l’educació del seu fill a càrrec de la seva germana, Mimi (i del seu marit George), amb qui Lennon va viure des d’aleshores en el 251 de Menlove Avenue de Li-verpool. Ella el visitava de tant en tant, però el 15 de juliol del 1958, quan Lennon tenia 17 anys, va morir quan un policia, que conduïa sota els efectes de l’alcohol, la va envestir amb el seu vehicle. En aquell moment en John ja formava part del seu primer grup de música, The Quar-rymen, conseqüència de les seves preferències per l’skiffle, el rock, el soul i el blues (especial-ment d’artistes com Elvis Presley, Buddy Holly, Ray Charles o Chuck Berry). Va ser en aquesta època quan va conèixer a Paul McCartney i a Ge-orge Harrison, amb els qui va decidir formar el grup que esdevindria, amb la incorporació de Ringo Starr, The Beatles.

A banda de la seva carrera musical, Lennon també va exer-cir d’activista polític pacifista, dibuixant, actor i escriptor. Casat en primeres núpcies amb Cynthia Powell, amb qui va tenir el seu primer fill, Julian Lennon, el seu gran amor va ser posteriorment l’artista japonesa Yoko Ono, amb qui es va casar el 1969 i va tenir el seu segon fill, Sean Len-non. Amb ells va conviure fins a la seva mort, que va ser a Nova York el 1980 com a conseqüència d’un atemptat pro-duït per un admirador amb problemes mentals, en Mark David Chapman. Aquest va llegir la novel·la El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye), de J.D. Salinger, que va tenir un gran significat per a ell, fins al punt de vo-ler modelar la seva vida a l’estil del protagonista del llibre, en Holden Caulfield.

Com a curiositat, cal dir que s’ha fet una pel·lícula basada en aquesta historia, Chapter 27, el contingut de la qual re-sumiria la següent frase: “He came to New York to meet John Lennon...and the world changed forever” (referint-se a Mark David Chapman).

10

BOSCÀ-RECORDA

En record de Pilar Medrano antiga professora del centre

“Que se haya marchado no es definitivo. Ahora ya no está, pero sigue existiendo. En todos nosotros ha dejado un profundo recuerdo de aquello que fue: lecciones de castellano, clases de literatura española, pinceladas sobre la literatura de la vida... sólo es una réplica a modo

de palabra de aquello que recibimos de ella. Sin embargo, su versión completa

permanecerá en nuestra memoria y entre las paredes de este instituto, tras la fachada de lo que fue y será siempre el puente que une su recuerdo y el nuestro.”

De tus alumnos y alumnas del Instituto Joan Boscà con afecto, respeto y

admiración

Xavier Aguilera pare del centre

El passat mes de desembre de 2010, en Xavier Aguilera, pare d’en Jordi, en Víctor i en David Aguilera Revuelta, els dos primers alumnes de l’institut, ens va deixar a causa d’una greu malaltia. Hi ha persones que deixen empremta, ja sigui per la seva alegria, la seva bondat, la seva empenta… En Xavier n’ha deixat per la seva generositat, per la seva valentia i per la seva força en la lluita contra una de les pitjors malalties. Només ha de saber que la seva família no està sola, i que el seu record persistirà en tots aquells que el vam arribar a conèixer. Des de la revista Dbosca’ns volem retre-li un sentit i afectuós homenatge; a ell devem el disseny i maquetació de la revista en el inicis de la segona etapa. Des d’aquí el nostre agraïment

pel seu esforç, la seva il·lusió i entusiasme. Agraïment que

fem extensiu a la Sally, la seva companya, el treball de la

qual va ser fonamental en aquesta nova etapa.

Una abraçada molt forta

Beatles: Un fenomen de masses

The Beatles ve ser un grup de música procedent de Liver-pool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCart-ney, George Harrison i Ringo Starr. És un dels grups de música pop amb més èxits i vendes de discos de la histò-ria de la música popular i que ha aconseguit el reconei-xement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, fet que es va perllongar d’una manera o altra en els anys posteriors.

The Beatles van ser el grup amb més vendes de tot el segle XX. Al Regne Unit van llançar més de 40 singles i àlbums que van arribar al número u. El seu èxit es va repetir tam-bé en molts altres països: la discogràfica EMI va confirmar que durant el 1985 el grup havia venut més de mil milions de discos o cintes a tot el món.

Sorgits a principi dels anys 60, The Beatles van ser els ini-ciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del

rock, les seves composicions foren una veritable troba-lla en l’aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l’arribada de l’èxit internacional, la seva música es va decantar cap a una forta influ-ència Oriental, que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.

Les seves cançons van començar a reflectir el feno-men hippy, amb tota la filosofia de l’alliberament se-xual i l’antimilitarisme.

La seva dissolució oficial va tenir lloc el 1970 i els seus integrants van seguir les seves respectives car-

reres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells.

The Beatles o els Rollings Stones?Una enquesta entre el professorat, el personal no docent, com també entre l’alumnat del nostre institut ens ofereix el següent resultat:

Víctor Campos, Patricia Cuevas, Judit Palau

11

BOSCÀ-RECORDA

Professorat i personal no docent

Beatles Beatles

Alumnat del centre

Rollings RollingsAltres Altres

Fans, fins on poden arribar? John Lennon va morir a mans d’un fan seu, en Mark David Chapman, al qual havia firmat un disc aquell mateix dia. A continuació analitzarem el fenomen FAN i les seves conse-qüències.

Per fenomen “fan” entenem tot allò que ens inspira interès o inspira a un grup de masses. Aquest interès duu a ser se-guidors d’aquest fenomen i seguir-lo amb els ulls clucs: a ser-ne fan. La paraula “fan” és una abreviatura de la paraula anglesa “fanatic”, que procedeix del llatí “fanaticus” i signifi-ca “frenètic o inspirat per Déu”.

Els/les fans van començar a sorgir els anys 50 inspirats per la música d’Elvis Presley, el Rei del Rock. Algunes noies van començar a entapissar les parets de casa seva amb fotos del seu ídol i es desmaiaven quan el veien actuar.

Fanatisme

És una forma d’intolerància extrema que empeny a la perse-cució de l’alteritat sota totes les seves formes. El terme fa-nàtic també designa la persona que és capaç de fer qualsevol cosa per tal de fer triomfar la seva fe.

Aquest terme va ser tractat pel pensador francès Voltaire que deia: “aquell que sosté la seva bogeria per l’homicidi, és un fanàtic”. En canvi, el sociòleg canadenc Albert Brie definia el fanàtic com a l’“heroi que, per al triomf dels seus prejudicis, està llest per fer el sacrifici de la seva vida”.

Club de fans

És un grup de persones que tenen en comú el fet d’admirar especialment a un famós, un grup musical, una idea o fins i tot a un objecte inanimat. La majoria de clubs de fans estan a càrrec de persones que dediquen el seu temps i recursos a donar-hi suport. Alguns són oficials i estan dirigits per per-sones relacionades amb l’objecte d’admiració. Els clubs de fans poden organitzar trobades amb els seus seguidors.

Part perillosa del fenomen fan

El fenomen fan també comporta certs riscos que s’han d’as-sumir. El principal problema que plantegen els fans és que moltes vegades es poden obsessionar amb els seus ídols.

En la història del fanatisme, a banda de l’esmentat cas de John Lennon, podem trobar diversos casos en els quals per-sonatges famosos han estat assassinats per individus obses-sionats en la seva persona. És per això que molts famosos tenen grans dispositius de seguretat al seu voltant donat que el fanatisme pot dur a les persones a cometre actes terribles contra els seus ídols.

Albert Fernàndez Lagunas i Pau Majó Vila

12

BOSCÀ-LLETRES

EQUINOTERÀPIA: UNA FONT DE SALUT FÍSICA I MENTAL

L’Equinoteràpia, ahir i avui

Hipòcrates (460 a.C), metge grec el nom del qual precisament vol dir “aquell que hi entén molt de cavalls”, ja aconsellava en les seves anotacions la pràctica de l’equitació com a una manera de millorar l’ànim de les persones amb malalties incurables.

Des d’aleshores, al llarg dels segles, metges eminents han recomanat la pràctica de l’equitació com a una de les maneres més saludables de mantenir la salut i prevenir malalties greus. R. Pic-kenbach, amb el seu assaig “La influència de l’esport de l’equitació en l’organisme de l’ésser humà” (1909), i Max Senator, amb la seva obra “El valor saludable de l’equitació” (1930), van assentar les bases per incorporar el cavall en certs mètodes de treball de l’àmbit terapèutic. Però si algú va predicar amb l’exemple, aquesta va ser l’amazona danesa Liz Härtel, que va patir la poliomielitis en edat adulta. Després de passar-se cinc anys en cadira de rodes, amb un mètode de recuperació intensiu mitjançant cavalls, va aconseguir una medalla de plata en la disciplina de Doma Clàssica als Jocs Olímpics d’estiu d’Hèlsinki (1952) i de Melbourne (1956).

Hipoteràpia? Què és això?

Aquest terme s’utilitza de vegades com a sinònim d’equinoteràpia, cosa ben lògica si es té en compte que significa el mateix, és a dir, “tractament d’una malaltia mitjançant el cavall”. S’utilitza amb més freqüència per a referir-se a una de les modalitats més im-portants de les teràpies eqüestres. L’hipo-teràpia es dirigeix a aquelles persones que, per la seva discapacitat física i/o cognitiva, no poden exercir pràcticament cap acció sobre el cavall. Són pacients que pateixen alguna paràlisi ce-rebral, atàxies, esclerosi múlti-ple, politraumatisme, retard psicomotor, lesions medul·lars, lesions cerebrals, espina bífida, problemes de salut mental, re-tard mental profund o autisme profund.

L’hipoteràpia reactiva diversos àmbits del pacient

Físic i psicomotor: potencia la musculatura.

Psicomotriu: Incrementa l’elasticitat y l’agilitat. Desenvolupa l’equilibri global.Social: Augmenta l’atenció, l’autoconfian-ça y l’autoestima. Desenvolupa la comu-nicació, a voluntat i la responsabilitat.Fisiològic: Estimula el sistema respirato-ri y circulatori. Dalt del cavall el cos d’un pacient experi-menta, no només una reacció muscular, sinó també sensorial. D’aquesta manera l’equinoteràpia, a través dels seus diver-sos tractaments, incideix sobre el pacient en tres aspectes:Fisiològics: Augmenta la capacitat de percepció d’estímuls en una situació de moviment.Psíquics: S’estimula l’atenció, la concen-tració i la motivació i augmenta l’autoesti-ma i la seguretat en un mateix.Físics: El cavall té una temperatura cor-poral i un volum molt superior a l’ésser humà, cosa que provoca una gran trans-missió de calor i solidesa quan, per exem-ple, és abraçat i tocat per un nen.

Per què un cavall per millorar la qualitat de vida de les persones?

Un cavall que es desplaça transmet al genet un total de 110 moviments diferents per minut. No hi ha ni un sol múscul ni una zona corporal del genet, que no rebi un estímul mentre munta un cavall.

La Equinoteràpia es basa en aprofitar aquests moviments multidimensionals del cavall, sota la direcció d’un grup de professionals que varia en funció de les diferents afeccions físiques i mentals a tractar (fisioterapeutes, experts en equi-tació, professors d’educació física, psicò-legs i sociòlegs).

Sobre un cavall el pacient està exposat a moviments de vaivé molt similars als que realitza el cos humà quan camina. En conseqüència, el pacient no s’enfronta passivament al moviment, sinó que es veu obligat a reaccionar als diferents estímuls provocats pel trot del cavall.

EntrevistaEntrevistem a Agatha Lafuente, una alum-na de segon de batxillerat del nostre insti-tut que ha centrat el seu treball de recerca en l’equinoteràpia.

Per què vas escollir el tema de l’equinote-ràpia per al teu treball de recerca?

Inicialment no sabia molt bé què es-collir, però basant-me en el que vull es-tudiar en un futur (Educació Infantil), em vaig centrar en els nens amb autisme o paràlisi cerebral. Llavors, tafanejant per internet, vaig trobar aquesta teràpia i em va semblar molt interessant.Què opines sobre l’equinoteràpia?

Trobo que com a teràpia alternativa és molt interessant i que els pacients que la practiquen passen una estona diferent i agradable amb aquests magnífics animals.Coneixes alguna persona que en faci?

Personalment no, però fent el treball de recerca he conegut a algunes perso-nes que en fan (com en Pablo o en Beren-guer).Abans de fer el treball què en sabies de l’hipoteràpia?

No sabia que existia aquest tipus de te-ràpia. Sabia que se’n feien amb gossos o dofins, però mai no havia sentit parlar de l’equinoteràpia.Què opines de l’ús que es fa del cavall amb la finalitat d’ajudar a persones amb problemes psicològics o físics?

Penso que és una molt bona idea, ja que el cavall és un animal que té molta no-blesa, i si tenim en compte que és per a aquest tipus de persones...Sabies abans de fer el treball que pujar al llom d’un cavall ajuda el nostre cos a activar i relaxar tots els músculs i així poder millorar la nostra condició física i psicològica?

Alguna cosa havia sentit sobre el rela-xament dels músculs, però no sabia que ajudava també psicològicament.Algun cop has muntat a cavall? Què et va semblar l’experiència? Què vas sentir?

Sí, fa uns anys muntava a cavall. Ara

8 The great Lorenzo 8 Agatha Lafuente

encara hi vaig alguna vegada. Sempre m’han agradat molt els cavalls, per tant, l’experiència sempre és única. Em fa sen-tir molt relaxada i lliure.T’ha resultat difícil trobar informaó sobre l’equinoteràpia?

No, si busques a internet hi ha força in-formació.Algú t’ha ajudat a trobar fonts d’informa-ció? O has anat fent amb el que tenies?

Sobre l’equinoteràpia no, ja que el tre-ball de recerca es tracta d’això, de cercar informació amb els mitjans que un mateix té. Per tant, la informació la vaig treure d’internet; però també de la Gemma Padell i l’Oriol Vivas, que són una psicòloga i un fi-sioterapeuta.Què has après de l’equinoteràpia?

Que no només serveix per a pacients autistes o amb paràlisi cerebral, sinó que també per aquelles persones amb proble-mes de personalitat, lideratge o depressió. A més a més, he comprovat que els malalts amb deficiències milloren molt després d’un any d’anar a classes.

Els xiuxiuejadors de cavalls: veritat o mite?

Diuen que la seva frase secreta era: “t’ho ordeno d’aquesta manera”. En xiuxiuejar la frase a l’oïda d’un poltre indomable, els xiuxiuejadors eren capaços d’aconseguir el que volguessin de l’animal. Però a mesura que va augmentar la utilització de la ma-quinària, els xiuxiuejadors van començar a desaparèixer i a ser considerats un mite, producte de la ignorància i la superstició. Pel·lícules com “L’home que xiuxiuejava als cavalls” (1998), dirigida i interpretada per Robert Redford, van tornar a posar de moda una forma de doma que no només es creia enterrada, sinó llegendària.

Quan la gent pensa en “xiuxiuejadors de cavalls”, el primer que els ve al cap és una persona que xiuxiueja a cau d’orella a un cavall i aquest li fa cas. Això, des de el meu punt de vista, no és del tot cert, ja que la comunicació entre el cavall i la persona és majoritàriament tant física com psicolò-gica.

Els qui treballem dia a dia amb cavalls, tenim la ment oberta per assimilar que mai acabarem d’aprendre d’aquells que verita-blement demostren resultats i, òbviament, són els millors mestres: els cavalls. Aques-ta tècnica no només és eficaç amb els ca-valls, és una filosofia de vida.

Laura Sierra Garcia

13

BOSCÀ-LLETRES

Adolescents rebels“És curiós com canvien els conceptes...”L’adolescent és aquell que no obeeix ningú , que sempre fa el que vol i, sobretot, que no vol estudiar sota cap circumstància; això és el que tothom en pensa. Però, en realitat, poca gent sap que aquest tòpic no és cert en la gran majoria de casos.

L’adolescent d’abans havia de fer allò que li manaven els seus pares: per exem-ple, anar a treballar i continuar el negoci familiar; per tant, era innecessari es-tudiar. Els rebels eren, en canvi, els que volien continuar estudiant. Els pares pensaven que mentre els seus fills poguessin treballar no hi havia cap necessitat d’estudiar.

Alguns exemples de l’època són:

Joan Maragall va ser un rebel

Fill de fabricant tèxtil, el Maragall adolescent es va rebel·lar quan la seva família va intentar incorporar-lo a la indústria de teixits familiar. És un període que ell mateix defineix com “d’infelicitat”, ja que va ser arrencat dels llibres només aca-bar el batxillerat per a ser col·locat a la indústria familiar. Va ser un cop molt fort per al jove Joan, que començava a es-criure poesies furtivament a estones que robava a la feina.

Santiago Rusiñol va ser un rebel

Va néixer a Barcelona en el si d’una família d’industrials del tèxtil provinent de Manlleu. Després dels primers estudis, va treballar en el negoci familiar de teixits, però el va aban-donar molt aviat, trencant amb la tradició industrial de la família. Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir em-prendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professional-ment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afició: la pintura.

Durant els anys cinquanta, ser rebel no significava estar en contra de la societat, sinó que es va convertir en una moda. Abans els pares volien que els seus fills seguissin el negoci

familiar, que deixessin d’estudiar per ajudar econòmicament a la família i així aspi-rar a millors condicions de vida. Aquells que volien estudiar eren els rebels.

La gent feia veure que era rebel, ja que el que volia era progressar amb els seus coneixements i incrementar-los. Però, com en totes les etapes, també hi havia al-tres tipus d’adolescents: tots aquells que seguien els passos del seu pare, que l’obeïen sempre i que no es queixaven per res; eren els que ara coneixem com a “adolescents normals”.

Avui dia la gent rebel és la considerada generació “NINI” (Ni estudia Ni treballa): són tots aquells que volen viure la vida i no seguir el seu procés acadèmic, ja que consideren inútil i estúpid aprendre coses que, segons ells, no necessitaran en cap moment de la seva vida.

Rubén Álvarez, Anna MenendezCol·laboració: Patricia Cuevas

Amariah Cook

• A quina edat vas començar a dedicar-te a la música? Et va animar algú a fer-ho?Vaig començar a cantar als 2 anys. Els meus pares em van explicar que un dia va venir un home a casa per afinar el piano i, mentre ell tocava una nota, jo l’imitava perfectament.• Quin tipus de cançons t’agrada més cantar?M’agrada cantar rock i heavy metal (però no les parts en la qual els cantants cri-den!), però també m’encanta cantar jazz i pop.• Vas a una acadèmia o ho practiques a casa?Ho practico a casa.• Ho practiques com a hobby o t’agrada-ria dedicar-t’hi professionalment?No estic ben segura de si em vull dedicar a la música professionalment, ara per mi només és un hobby.• Has escrit alguna cançó? Ho has inten-tat?Sí, he escrit diverses cançons, algunes m’han sortit bastant bé, però altres no tant.

• Algun cop has actuat davant d’un pú-blic?Sí, moltes vegades. Majoritàriament a l’institut, però també a un grup de rock amb un amic meu que se li dóna molt bé tocar la guitarra.• Què sents normalment quan interpre-tes una cançó?Uff!...em sento molt contenta i ho trobo molt divertit, mai m’avorreixo cantant. Però és clar, moltes vegades intervé el nerviosisme i, de vegades pot arribar a afectar-hi molt.• Algun cop has tingut algun problema que t’ha impedit cantar?Generalment només em quedo afònica per algun refredat, però mai res greu.• Algun personatge de la música et va inspirar?No ho tinc molt clar, ja que hi ha molts cantants que m’agraden i, per això, no en puc escollir un concretament. Puc nom-brar alguns dels meus preferits com: en Gerard Way, del grup My Chemical Ro-mance, i la Mariah Carey en els anys 80.• T’agradaria formar un grup de música?Ja estic en un grup de música, però no fem gaire cosa, per això m’agradaria for-mar-ne un de més seriós.

• Es veu que això del talent normalment és hereditari. Algun familiar teu tenia o té contacte amb la música o tu ets la pri-mera?Sí, la meva mare és cantant d’òpera i el meu pare és pianista i director d’orques-tra, encara que també canta bastant bé.

Laura Sierra García

• Quins instruments toques?L’harmònica, l’acordió, la flauta, el tam-bor, la bateria i la guitarra.• Quin de tots aquests instruments és el que més t’agrada? Per què?Doncs la veritat el que més m’agrada és la guitarra. Perquè em transmet tranquil-litat.• A quina edat vas començar a dedicar-te a la música?No m’enrecordo, perquè des de petita que m’agrada tocar.• Pel que es veu no només toques, sinó que també cantes. Qui va descobrir la teva veu? Sí, és cert. Va ser a 6è de primària. La professora de música un dia va fer unes proves de veu per fer un duet de veu a l’auditori i em va dir que m’animés a fer la prova, i va donar la casualitat que em van agafar per cantar.• El tema música ho practiques com a hobby o t’agradaria dedicar-t’hi profes-sionalment?Només ho practico com a hobby. • Has composat alguna cançó? Encara no, però actualment estic treba-llant en una.• Algun cop has actuat davant d’un pú-blic?Si, a l’institut: l’any passat per Carnestol-tes i per Sant Jordi.• Per Sant Jordi vas cantar una cançó del grup Efecto Mariposa. Qui et va animar per a que cantessis? Doncs en realitat va ser perquè no sabíem

14

BOSCÀ-LLETRES

L’altra cara de la moneda Futures estrelles de la música al nostre institutSón joves estudiants, amb talent, que saben compaginar els seus estudis amb quelcom que és molt més que una afició i que pot convertir-se en una carrera.A l’institut Joan Boscà hi ha molts alumnes músics que poden arribar molt lluny dedi-cant-se a això: la música. Hem decidit entrevistar a alguns alumnes i al professor de música de l’institut.

8 Amariah Cook 8 Daniel Zoppetti 8 Pau Agraz Dachs8 Laura Sierra García

quina cançó tocar per Sant Jordi, i un dia vam començar a tocar la cançó de “Por quererte” i jo l’anava cantant mentre to-càvem, i en Carlos Gómez i en Daniel Zop-petti em van animar a cantar-la davant de tothom.• Algun cop has tingut algun problema que t’ha impedit tocar?Uff... (riu) molts cops... L’últim cop va es-tar a principis d’aquest any. Vaig tenir un accident als dits amb un cúter i vaig estar dues setmanes amb tres dits de la mà es-querra embenats, fet que em va suposar no poder tocar.• Quin estil de música t’agrada més? El teu grup de música preferit?L’estil de música que més m’agrada és el rock català. El grup que més m’agrada? Lax’n’Busto, sens dubte (riu).• Es veu que això del talent normalment és hereditari. Algun familiar teu tenia o té contacte amb la música? O tu ets el primer?El meu avi era un gran aficionat de l’acor-dió. Però a part, el meu tiet i les meves co-sines també els agrada la música, i quan ens reunim, tots portem instruments i to-quem alguna cançó. El meu germà també toca la guitarra, igual que jo.

Daniel Zoppetti

• Quins instruments toques?Toco varis instruments: el piano, la gui-tarra, el baix, el calaix i l’ukelele.• A quina edat vas començar a dedicar-te a la música?Quan tenia 7 anys.• Et va animar algú a fer-ho?Sí, gran part de la família.• Vas a una acadèmia o aprens sol a casa?Abans, quan estava a primària, feia músi-ca com a extraescolar.Ara tinc una professora particular que em fa 1 o 2 classes a la setmana.

• Ho a practiques com a hobby o t’agra-daria dedicar-t’hi professionalment?Actualment només ho practico com a hobby, però en un futur m’agradaria dedi-car-m’hi i ser professor de música.• Has composat alguna cançó? Sí, unes quantes.• Algun cop has actuat davant d’un pú-blic?Si, a l’institut he actuat varies vegades. També he tocat algun cop al carrer, a al-gun funeral i a esglésies.• Algun cop has tingut algun problema que t’ha impedit tocar?M’he torçat varies vegades el canell, però no m’ha afectat gaire, tot i així he seguit tocant.• Algun personatge de la música o algun grup musical et va inspirar?No, cap en concret.• T’agradaria formar un grup de músi-ca?Sí, estaria bé.• Es veu que això del talent normalment és hereditari. Algun familiar teu tenia o té contacte amb la música? O tu ets el primer?Uff...! (riu) quasi tota la família toca algun instrument.• Què sents quan toques?No es pot descriure. És massa...

Pau Agraz Dachs

• Quins instrument toques?El piano.• A quina edat vas començar a dedicar-te a la música?Als 6 anys.• Et va animar algú a fer-ho?No, ja m’agradava. Els pares em van con-vèncer.• Vas a una acadèmia o aprens sol a casa?A una acadèmia.• Ho practiques com a hobby o t’agrada-

ria dedicar-t’hi professionalment?Com a hobby. No m’agradaria dedicar-me com a professional perquè és massa complicat (riu).• Has composat alguna cançó? Sí, però només trossos molt petits i molt curts.• Algun cop has actuat davant d’un pú-blic?Sí, ja que a l’acadèmia cada tres mesos tenim concerts i també he actuat aquí a l’institut alguns cops.• Algun cop has tingut algun problema que t’ha impedit tocar?Jugant a bàsquet... un cop em vaig es-quinçar la mà i no vaig poder tocar durant un temps.• Algun personatge de la música et va inspirar? No, ningú la veritat.• T’agradaria formar un grup de músi-ca?Sí, per què no?... amb amics sí.• Es veu que això del talent normalment és hereditari. Algun familiar teu tenia o té contacte amb la música? O tu ets el primer?El meu tiet.• Què sents quan toques el piano?Sento llibertat.

Mateu Martí

• Quins instruments toques?Uff!...una mica de tot: el piano, la guitar-ra, la bateria, el calaix i també una mica de percussió.• A quina edat vas començar a dedicar-te a la música?Vaig començar als 2 anys fent piano i ori-entació musical.• Per què vas decidir tocar aquests ins-truments? Et va animar algú?Perquè m’agradaven i em cridaven molt l’atenció; llavors, un cop que vaig comen-çar a tocar el piano, em vaig interessar

15

BOSCÀ-LLETRES

8 Mateu Martí 8 David Pascual 8 Ramón Güell

16

BOSCÀ-LLETRES

pels altres instruments. Em van animar molt els pares.• Vas a una acadèmia o aprens sol a casa?Ara només vaig a una acadèmia de pia-no, i la resta d’instruments els practico a casa. • Ho practiques com a hobby o t’agradaria dedicar-t’hi professionalment?De moment només com a hobby, però si sorgeix l’oportunitat per dedicar-m’hi, ho acceptaria.• Algun cop has actuat davant d’un públic?Sí, moltes vegades. Per exemple, a l’insti-tut per Sant Jordi o actuacions semblants; però fora també.• Has composat alguna cançó? Sí, varies, unes 5 o 6 cançons.• Algun cop has tingut algun problema que t’ha impedit tocar?Doncs sí, com que jugo a bàsquet, més d’un cop m’he fet mal al canell.• Et vas fixar concretament en algun per-sonatge de la música o algun grup musi-cal per tocar aquests instruments?Sí: la Pegatina, que és un grup que gene-ralment toca rumba.• T’agradaria formar un grup de música?Ja en tinc un, es diu: Smokin’ Kills.• Es veu que això del talent normalment és hereditari. Algun familiar teu tenia o té contacte amb la música, o tu ets el primer?Doncs la veritat és que jo sóc el primer (riu).

David Pascual

• Quins instruments toques?Toco diversos instruments, com per exemple: la guitarra, percussió, el teclat, la flauta irlandesa, l’harmònica, l’ukele-le… Una mica de tot.• A quina edat vas començar a dedicar-te a la música?Vaig començar a l’escola quan feia primà-ria, ja que teníem classes de música.• Et va animar algú a fer-ho?Em va animar el meu pare.• Vas a una acadèmia o aprens sol a casa?Al principi feia classes a una acadèmia, però ara ja no.• Ho a practiques com a hobby o t’agra-daria dedicar-t’hi professionalment?La veritat és que ho practico més com a hobby.• Has composat alguna cançó? Amb grup sí que ho fet, però individual-ment, no.• Algun cop has actuat davant d’un pú-blic?A l’institut sí: per Sant Jordi, Nadal, etc... però fora de l’institut, no.

• Algun cop has tingut algun problema que t’ha impedit tocar?No, mai.• T’agradaria formar un grup de música?Ja en tinc; de moment es diu: “A quina hora arriba la mama?”• A què es deu aquest nom?(Riu) Perquè un dia que estàvem assajant amb el meu grup de música, va entrar la meva germana i de cop va preguntar: “A quina hora arriba la mama?” Des de lla-vors té aquest nom, però ja el canviarem quan se’ns acudeixi un altre.

Ramon Güell

• Des de quan portes ensenyant música al Joan Boscà? Porto tres anys a l’institut.• Durant aquest temps: t’has trobat amb alumnes amb un gran talent per a la mú-sica?M’he trobat amb un escenari completa-ment diferent al que estava acostumat. Vinc d’un centre on pràcticament cap alumne estudia música com a matèria extraescolar. Al nostre centre és una al-tra cosa, per exemple, a cada classe de 1r d’ESO, hi ha uns deu alumnes que estudi-en, han estudiat música o, tenen alguna afició relacionada amb la pràctica musi-cal. És evident que amb aquesta cantera hi ha d’haver algú amb talent. No diré noms perquè segur que em deixaria algú, però penseu amb les actuacions que fem al centre per Nadal, Carnaval, Sant Jordi etc., sempre hi ha algú l’actuació del qual ens en recordem per la seva manera es-pecial de fer música• Què prefereixen més els alumnes: aprendre a tocar la flauta o la guitarra?Crec que els agrada més la guitarra. Al-guns m’ho diuen o m’ho fan saber. Però, de fet, amb la flauta es gaudeix molt a l’hora de fer música en el grup classe. Té uns avantatges superiors a la guitarra i a qualsevol altre instrument, ja que és fàcil de tocar, afina prou bé, etc. En la part ne-gativa trobem que és un instrument que també pot ser un xiulet i la veritat, quan es posen a xiular totes les flautes és in-suportable. La guitarra té l’avantatge sobre la flau-ta que és polifònica i, per tant, permet acompanyar cançons amb acords. No obstant això, la guitarra està plena d’in-convenients: és gran, gairebé sempre està desafinada, és fràgil, és prou més cara i més difícil de tocar i transportar. Però, en canvi, agrada a tothom. Suposo que al haver-hi tants grups de música rock que agraden a la majoria, la influèn-cia dels seus instruments es fa palesa en els gustos dels alumnes.

• Respecte els alumnes. T’has endut al-guna sorpresa veient-los actuar a les ac-tuacions que es fan a l’institut?Generalment no tinc gaires sorpreses. Si ja has escoltat a una persona abans, un cop actua en directe, ja contes que el seu rendiment pot baixar una mica (ens passa a tots), però la seva manera d’interpretar és la mateixa.La sorpresa la tens quan escoltes una persona per primer cop sense haver-la escoltat mai. Per exemple, a mi em sor-prenen molt els alumnes quan mostren les seves habilitats ja sigui en alguna obra de teatre, quan reciten algun text per Sant Jordi, quan els veus practicant algun esport o ballen per carnaval. També em sorprenen els bons articles a la revista dbosca’ns. Veure un alumne fora del seu rol descobreixes unes qualitats que des-coneixies que tingués aquella persona. Tenim alumnes molt interessants. • Algun cop t’has trobat en alguna situ-ació en què un alumne sabia, o es creia que sabia més que tu, tocant algun tipus d’instrument?Sí. No diré noms. Hi ha de tot però, per sort, a la gran majoria dels alumnes els passa el contrari. Més aviat es pensen que ho fan més malament del que real-ment ho fan. És una sensació que crec que la tenim tots especialment quan hem de tocar en públic, mai ens surt com no-saltres volem. Però la música no és com pintar un quadre o escriure un llibre que sempre pots rectificar si veus algun error i millorar-ne el resultat. La música és im-mediata i irrepetible. Aquí rau també la seva gràcia.• Una pregunta curiosa: és veritat que els nois prefereixen més tocar instru-ments com, per exemple, el baix o la gui-tarra, i que a les noies se’ls hi dóna més bé cantar? Sí. La guitarra és un instrument que el to-quen molts més nois. La flauta travesse-ra, el piano o el violí està prou equilibrat, però a la veu hi ha més noies. No recordo haver vist mai una noia tocant el contra-baix, la tuba o el trombó de vares. Potser alguna vegada he vist tocar la bateria a una noia. No em pregunteu les raons de la masculinitat o feminitat dels instruments perquè no les sé. Sí puc dir-vos, però, que nois i noies poden fer bona música inde-pendentment del seu sexe.

Patricia Cuevas, Hilary Martínez i Laura Sierra

Col·labora: Inés García-Berro Navarro

Jugadors catalans a la selecció espanyola de futbolLa selecció espanyola ha guanyat el mundial de futbol de 2010 a Sud-àfrica. Els grans jugadors catalans que en for-men part han estat molt elogiats aquest estiu, és lògic. Però, aquesta admiració i els elogis duraran molt de temps?

Fa un parell de temporades que, sobretot en el Barça, s’ha notat un augment de

jugadors catalans que han sorgit de la cantera blaugrana. Jugadors locals amb molt de talent que en Josep Guardiola va saber combinar per guanyar tots els títols als que as-pirava el Barça en la seva prime-ra temporada com a entrenador. Aquests jugadors, com és lògic,

van ser reclamats per jugar amb la selecció.

S’han convertit en jugadors increïbles, capaços de tot i, per damunt de tot, ESPA-

NYOLS. Només cal sentir les gravacions de rà-dio de cadenes com la SER o Ràdio MARCA durant el mundial, i comparar-les amb les d’un Barça-Madrid, per exemple.

Però després, quan han tornat als seus respectius equips cata-lans, són molt criticats, principalment pels comentaristes del Madrid. Els insulten, els acusen de nacionalistes, de no sentir la selecció... la mateixa selecció a la que han contribuït de ma-nera decisiva per assolir el triomf. Els mateixos jugadors han passat de la categoria d’herois a la d’enemics. Tenim l’exemple del cas Puyol: un parell de setmanes abans de que es reunís la selecció, mentre encara jugava amb el Barça, molts periodistes comentaven que ja estava vell i que no li quedaven molts anys com a jugador de futbol. Fins i tot proposaven que anessin ce-dint la seva posició a uns altres jugadors. Però... sorpresa! Quan va començar el mundial i van veure que a la defensa tot rutllava, tot eren felicitacions per a ell.

En definitiva, el futbol català ha augmentat en qualitat. El pro-blema és que la resta d’Espanya només aprecia els jugadors catalans quan juguen amb la selecció nacional. Creiem que és una posició una mica infantil, ja que els agrada el profit que en poden treure quan estan de la seva part, però els rebutgen quan els tenen en contra.

Com us penseu que s’han de sentir aquests jugadors? M’ima-gino que sóc un futbolista criticat des de fa molt de temps per les meves creences i per l’equip en què jugo, un dels equips nacionals. Ara m’han seleccionat per a representar a tot el país en una gran competició, i m’estan elogiant com a un gran reforç per a l’equip. Sé que ara seré un més entre ells, però quan torni a la meva terra tornaré a ser l’enemic. Tornaré a ser aquell a qui es pot menysprear i insultar simplement perquè no jugo a favor seu. De vegades penso si val la pena l’esforç, perquè un esport que hauria d’unir es fa servir d’arma política. Potser m’hauria de retirar i d’aquesta manera no tindria més problemes, però aquest joc m’agrada i no el deixaré per uns simples insults.

Jo només vull passar-m’ho bé, fent el meu joc, i que els aficio-nats també s’ho passin bé. Només això.

Víctor Campos

JO, VANCETYRecordeu la pel·lícula “jo, robot”? A en Vancety Díaz González, un alumne de 1r C, sempre li han agradat els robots, i en fabrica.

Va néixer al nord de Xile, va arribar aquí el 2004, amb sis anys, i va tornar a Xile als 11 anys; aquest any ha tornat a venir a Bar-celona.

El seu pare és escriptor i guanyador del premi literari Vargas Llosa, però a la vega-da també és taxista. La seva mare és disse-nyadora de moda d’una marca anomenada Sixyu (el nom és una paraula que ell deia de petit) i també fa classes de costura.

Al Vancety des de sempre li han apassionat els cotxes i la mecànica, i de gran li agrada-ria estudiar robòtica i dedicar-s’hi. Té com a meta obrir la seva pròpia empresa de robots. Voldria inventar un cotxe que pogués anar per terra i aigua.

També li agradaria estudiar cuina i obrir un restaurant. Vol rela-cionar les seves aficions i estudiar; a més a més, s’ha presentat a les eleccions al Consell escolar i actualment ja n’és membre. Tot un fitxatge.

Martí Micó, Roger Guilemany, Maties Tortosa

17

BOSCÀ-LLETRES

Història dels tatuatges Un tatuatge és una modificació del color de la pell que, com tots sabem, consisteix en crear un dibuix, una figura o un text, amb tinta o amb un al-tre pigment sota l’epidermis d’una persona o d’un animal.

Els tatuatges ja eren una pràctica euroasiàtica en temps neolítics. També s’han trobat mòmies ta-

tuades de milers d’anys.El 1991 es va trobar una mòmia neolítica dins d’una gla-

cera dels Alps austroitalians, amb 57 tatuatges a l’esquena. Aques-ta mòmia és coneguda com a l’“Home del gel” o Ötzi: és el cadàver humà amb pell més antic que s’ha trobat, encara que la seva an-tiguitat varia segons els autors. Cate Lineberry, per exemple, cal-cula que té uns 5.200 anys d’edat. A partir d’aquest descobriment podem dir que el tatuatge és tan antic com el propi ser humà. En canvi, les diferents cultures que han utilitzat el tatuatge ho han fet de diferents maneres: tant com a art, en el sentit de creació de sig-nificats rituals o simbòlics (com passava a l’antic Egipte), com per marcar o senyalar als criminals, és el cas de les antigues Grècia i Roma. Fins i tot es creu que les marques tatuades de l’“Home de gel”, per la seva posició, van complir una finalitat terapèutica.

Els tatuatges no s’esborren...Henna És una tinta natural de color vermellós que s’utilitza pel cabell o per decolorar la pell en forma de tatuatge. S’elabora amb la fu-lla seca del Lawsonia alba Lam (un arbre). Aquesta tinta natural es d’ús comú a l’Índia, el Pakistan, l’Iran, el Iemen, l’Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord. Els patrons del mehandi (tècnica de decoloració de la pell amb henna) són bastant complexos i a algunes cultures s’utilitzen com a ornament nupcial. A Occident s’utilitza des dels anys 70!

Història dels piercingsLes diferents cultures del món, a vegades desconegudes per les

societats més avançades, són l’origen d’aquesta pràctica. El pier-cing era una mena de ritual o senyal de pertinença a una tribu, o a vegades servia per indicar que una persona ja era madura. Aques-ta pràctica difereix de les actuals. Ara, a Occident, un piercing es col·loca normalment per qüestions estètiques.

Els esquimals són els que originàriament van emplear els pi-ercings i anomenaven aquesta pràctica “labrets”. Segons la seva cultura, s’usava per indicar als joves que ja passaven de ser nens a adults responsables (amb capacitats per sortir a caçar).

Un altre dels orígens de la perforació corporal el trobem a les tribus masai, a l’Àfrica. En concret, sobre la població femenina, a la que es deforma la seva cavitat bucal amb discos per augmentar-ne el tamany i allargar els seus lòbuls, portant uns carrets metàl·lics de grans dimensions.

Actualment els piercings són una moda. La seva pràctica és una qüestió d’estètica. El piercing industrial és molt divertit i original. A diferència de la majoria dels piercings, no és típic, quasi ningú el porta, i això et fa especial si en portes un. Ens agrada molt!

Laura Álvarez, Pol Ribera

Riu-te’n d’elles amb elles Paròdies cinematogràfiques

Hem agrupat segons gèneres paròdies cinematogràfiques d’al-tres pel·lícules d’èxit o de temes polítics i socials de tots els temps. Tenim diversió assegurada!

Gènere vampirEl baile de los vampiros (Roman Polansky, 1967)Roman Polansky és el director, guionista i també actor d’aquesta pel·lícula. Els protagonistes són el professor Ambrosius i el seu ajudant, l’Alfred, que arriben en ple hivern a Transilvània per in-vestigar uns successos que ells creuen que estan relacionats amb els vampirs. L’Alfred s’enamora d’una noia que es diu Sara, però de cop i volta un dia aquesta desapareix i ell creu que un vampir l’ha raptada. Entren al castell de l’aristòcrata, seguint les petjades de Sara, i allà descobreixen que el fenomen dels no-morts existeix.

Paròdies

Amor al primer mordisco (Stan Dragoti, 1979)Després de ser desnonat del seu castell per la burocràcia, el compte Dràcula (George Hamilton) i el seu fidel ajudant aban-donen Transilvània amb un objectiu molt concret: viatjar fins a Nova York per trobar a la dona que ha estat el seu gran amor al llarg de l’eternitat, de vida en vida. Però la bella estimada del compte resulta ser una model cosmopolita i amb algun que altre vici. Dràcula haurà d’esforçar-se com mai per aconseguir el seu amor i evitar, al mateix temps, els atacs del fill del doctor Van Helsing, resident a Nova York, i casualment promès i psicò-leg de l’estimada del compte.

Híncame el diente (Jason Friedberg y Aaron Seltzer, 2010)És una pel·lícula que paròdia, principalment, les sagues de Cre-púsculo i Luna Nueva. En el film també es fan paròdies de grups musicals i altres llarg metratges coneguts: Destino Final 3, Black Eyed Peas, Shrek Felices Para Siempre, Jonas brothers, Como perros y gatos 2.

Gènere època (greco-romana)300 (Zack Snyder, 2007)Basada en la història èpica de la novel·la gràfica de Frank Milles, 300 narra un cop més l’antiga Batalla de les Termòpiles, en què el rei Leónidas (Gerard Butler), junt amb 300 espartans, lluita a mort contra l’Emperador Jerjes i el seu gran exèrcit persa. Fent front a insuperables adversitats, el valor i el sacrifici d’aquests homes va inspirar a tota Grècia per unir-se contra l’enemic per-sa. La pel·lícula dóna vida a l’aclamada novel·la gràfica de Miller (Sin City) al combinar l’acció real amb efectes digitals, els quals reprodueixen la seva marcada visió d’aquest antic conte històric.

18

Tendències Tatuatges i piercings

BOSCÀ-LLETRES

Paròdia

Casi 300 (Jason Friedberg i Aa-ron Seltzer, 2008)Dirigida per Jason Friedberg i Aaron Seltzer, i produïda per Jason Friedberg, Aaron Seltzer i Peter Safran, la pel·lícula és protagonitzada per Sean Maguire, Carmen Electra i Kevin Sorbo. És un film que parodia diverses pel·lícules, però fa referència principalment a 300, de Zack Snyder. Altres films en què s’inspira són: Rocky Balboa, Happy Feat, Tranformers, Shrek 3, Spiderman 3, Ghost Rider i James Bond, entre d’altres. És una comèdia per a tota la família que es centra en un grup de 13 espartans, dirigits por Leónidas, que ha de lluitar contra els perses i contra Jerjes. Hi ha escenes molt divertides com, per exemple, quan els espartans surten amb els abdominals pintats per a què semblin més forts.

Gènere terrorEl jovencito Frankeinstein (Mel Brooks, 1974)El jovencito Frankenstein és una pel·lícula còmica nord-ame-ricana de 1974 dirigida per Mel Brooks i protagonitzada per Gene Wilder. La pel·lícula és una paròdia del cinema de ter-ror, en particular, de les adaptacions cinematogràfiques de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. Això es reflecteix en el fet que la majoria de les peces del laboratori són les matei-xes que les utilitzades en la pel·lícula Frankenstein de 1931. El 2003, aquest film va ser considerat com a “culturalment signi-ficatiu” pel National Film Preservation Board (Comitè Nacional de Preservació de Pel·lícules) dels Estats Units i escollit per a la seva conservació en el National Film Registry de la biblio-teca del Congrés.

Scary Movie 1, 2, 3 i 4 (David Zucker, 2000-2006)És un film de comèdia/paròdia que té diferents versions basades en diverses pel·lícules. La primera parodia les pel-lícules: Scream, Matrix, Viernes 13...; la segona les pel·lícules: El exorcista, Colega donde esta mi coche, Titanic, Cazafantasmas, Rocky 4...; la tercera: The ring, Señales, 8 millas, Matrix, Els señor de los anillos...; i la quarta: La guerra de los mundos, Scream, Saw, Saw2 , Broke Back Mountain...

Cites a partTo be or not to be (Ernst Lubitsch, 1942)Ser o no ser és una comèdia d’Ernst Lubitsch, estrenada el 1942. Com a actors hi trobem a Carole Lombard, Jack Benny, Robert Stack, Felix Bres-sart, Lionel Atwill, Stanley Ridges y Sig Ruman. El títol fa referència al monòleg de la tragèdia Hamlet de Wi-

lliam Shakespeare.

A la Polònia ocupada pels alemanys du-rant la Segona Guerra Mundial, un grup d’actors de teatre de recursos limitats realitzen interpretacions en les que es ridiculitzen als nazis. Un espia els comu-nica una informació que, si és coneguda pels nazis, resultaria molt perjudicial per Polònia. Per això, el grup decideix mobi-litzar-se per evitar que aquesta informa-ció caigui en mans dels alemanys.

La loca historia de las galaxias (Mel Brooks, 1987)Dirigida per l’actor i director Mel Brooks el 1987, aquesta pel-lícula és una paròdia de nombroses pel·lícules de ciència ficció, principalment de La Guerra de les Galaxias, Star Trek, Alien i El planeta de los simios.La princesa Vespa decideix fugir just abans de la seu casament amb el príncep Valiumm, i s’emporta el seu robot Dot Matriz i una petita nau espacial. El seu pare, el rei Roland de Druidia ofereix una recompensa per a qui trobi a la seva filla. La recom-pensa interessa molt a Lone Starr i al seu ajudant Vomitoleo, que deuen molts diners a un delinqüent anomenat Pizza el Hutt. En la seva fugida, la princesa Vespa és interceptada per la nau del malvat Lord Casco Oscuro, que treballa per a Pol, el presi-dent del planeta Spaceballs. Lone Starr, amb l’ajuda del mestre Iogurt, que l’ensenya a fer servir la sort, ha de rescatar a la prin-cesa i acabar amb els Spaceballs.

Xavier Fernández, David Crespo, Rubén Álvarez

19

BOSCÀ-LLETRES

20

BOSCÀ-LLETRES

Chuck Norris: “Sóc llegenda”Per què Chuck Norris és tan famós? Per què Chuck Norris és el motiu de tants acudits? Per què alguns el tracten com si fos un déu, fent de les seves pel·lícules el seu llibre sagrat? Repassem la trajec-tòria d’un personatge que és molt més que un actor i que s’ha convertit en una llegenda d’una manera no sempre ente-sa o compartida per tothom.

Carlos Ray Norris, Chuk, va néixer el 10 de març de 1940 a Oklahoma, als EUA. Chuck es va allistar a les Forces Aèries per participar en la Guerra del Vietnam a finals de la dècada dels 50, concretament va ser destinat a la base aèria d’Osan, a Corea del Sud. Una vegada allà, els companys el van mote-jar “Chuck”, degut a què el seu nom era difícil de pronunciar.

Abans d’allistar-se es va casar amb Dianne, una companya d’institut amb la qual va tenir dos fills: Mike Norris (1963) i Eric Norris (1965). Però pos-teriorment es va divorciar per casar-se amb Gena, amb qui va tenir bessons: Dakota Alan Norris i Daniel Kelley Norris (2001).

Chuck Norris, aprofitant la seva estança a Corea del Sud, va ini-ciar el seu aprenentatge de les arts marcials. El “tang soo do” va ser la primera modalitat que va aprendre i, després de dominar-la, va continuar amb altres arts, com el “ta-ekwondo” i el “hapkido”. Quan va tornar als Estats Units, encara va aprendre molts més estils, com el “machado jiu jitsu”. Així que, més endavant, va obrir un gimnàs per ense-nyar tot allò que havia après, com el “Chun Kuk Do”, una nova art marcial. Es podria dir que va ser la primera persona que va por-tar les arts marcials a Estats Units. Abans d’obrir el gimnàs, però, en Chuck va viat-jar per entrenar amb diferents professors d’arts marcials i per adquirir més coneixe-ments dels que ja posseïa. Després de competir en tots els tornejos possibles, i arribar així al seu màxim po-tencial, es va proposar un nou i difícil rep-te: convertir-se en actor. Va començar amb petites aparicions en algunes pel·lícules, oferint algunes mostres de la seva capa-

citat de moviments amb les arts marcials. Però després d’un temps, ja va començar a treballar amb el seu famós company i amic, en Bruce Lee, amb el qual es reunia moltes vegades per entrenar i instruir-se mútuament. Van actuar junts en el film “El furor del Drac”, pel·lícula en la qual Chuck i Bruce s’enfronten entre ells per fer “la baralla del segle”, de la qual en surt ven-cedor en Bruce Lee. Les seves pel·lícules tracten de guerres, en les que en Chuck

representa un supersoldat que tot sol pot acabar amb un exèrcit sencer.

Des de que en Carlos Ray Norris va comen-çar a aparèixer en la seva sèrie “Walker Texas Ranger” ja no el van tornar a con-tractar a cap pel·lícula (només va aparèi-xer en moments puntuals en unes quantes pel·lícules o sèries, com en “Qüestió de pilotes” o “Family Guy). Tot i així, la seva sèrie va ser la cúspide artística de l’actor.

El seu apartat “humorístic”

En els últims anys han proliferat a Internet una sèrie d’acudits sobre Chuck Norris, anomenats “Fets de Chuck Norris”, els quals el presenten com el tipus dur que acostuma a interpretar en les seves pel-lícules i sèries. El bloc conservador World-

NetDaily va lliurar a Norris el 2006 una columna en la qual l’actor escriu certes bromes o acudits anomenats “fets”, els quals circulen per Internet i estan relacio-nats amb la seva persona i els seus poders sobrehumans . A continuació us en oferim una mostra:

•“Quan l’Home del Sac se’n va a dormir cada nit, mira en el seu armari per veure si hi ha en Chuck Norris”.

•“Chuck Norris es va menjar una vegada un pastís sencer abans que els seus amics po-guessin dir-li que hi havia una ballarina a dins”.•“Si et mires a un mirall i dius Chuck Norris tres vegades, ell apareixerà i matarà a tota la teva família ... però almenys hauràs aconseguit veure a en Chuck Norris”.

Aquest es el motiu pel que milers de fans l’han convertit en la seva “religió”, tractant-lo com un ésser sobrenatural, tal com ell mateix s’acostuma a interpretar en les sèries o pel·lícules: un home dur i expert en arts marcials. Es consideren tant creients que han elaborat una seguit de manaments als quals seguei-xen els més fidels sense im-portar-los fer el ridícul davant del públic.

1. Estima els Chuck Norris sobre totes les coses.2. No prendràs el nom de Chuck Norris en va.3. El convidaràs a totes les te-ves festes i la dels amics, so-bretot si són les de Pinhor.4. L’has d’honorar.

5. No el mataràs, és impossible.6. No li mentiràs, el càstig serà la mort.7. Ni se’t passi pel cap intentar robar-li.8. No aixecaràs fals testimoni ni mentides ni fets que no hagi realitzat, encara que, si ell vol, tot ho pot fer.9. No li desitgis pensaments ni desitjos impurs.10. No cobejaràs cap bé, tot pertany a Chuck Norris

Aquest són els “10 manaments” que els admiradors de Chuck Norris (o dels seus “fets”) segueixen de forma subjectiva, ja que cap d’ells és real, sinó que han estat elaborats a partir dels seus acudits.

Carlos Martín, Álex del Valle

A letter from Chicago

Waiting in the airport for the two travellers from Barcelona who would over the next two weeks become my sons born of another mother, I could not have anticipated the warm memories that we as hosts would enjoy.

We broke the ice watching America’s Funniest Home Videos, and soon found that laughter would be our common language, assisted of course by Google Translator, which I used regularly to clarify “Do you eat this?”

I was blessed to join many of the field trips, and as my mind re-winds to these adventures I can’t help but chuckle picturing Bernat and Daniel washing windows high above the city at the John Han-cock Center. Of course the student’s reactions to the anatomically correct human statues in the You! The Experience exhibit at the Mu-seum of Science and Industry was only topped by the laughter of 11 students squeezed into that small wooden box during the team exercises in Washington Park.

Several events allowed the entire group to get together after school including celebrating Julia’s birthday at the Hartigan Park beach and dancing in the Ringo family’s backyard, as well as han-ging out the last night watching WipeOut in our basement. Again, a soundtrack of laughter replays with these memories.

As the end of their visit grew near, I’d become accustomed to pre-paring four mugs of chocolate milk at breakfast and the assembly line process of making lunches had become routine for my hus-band. It was during these repetitive tasks that we realized just how much we would miss our new sons and the joy they brought into our home. I miss them both terribly, and can’t enjoy a cup of cocoa without hearing them laugh, prompting the question, “when will you be coming home again?”

Linker familyAdenia and Brian (parents), Adam and Ethan (sons),

Bernat Bellet and Daniel Astort (catalan partners)

Una carta de Chicago

Quan esperava a l’aeroport els viatgers procedents de Barcelona que, nascuts d’una altra mare, serien durant les properes dues setmanes els meus fills no podia imaginar els moments càlids que nosaltres, com a amfitrions, gaudiríem.

Vam trencar el gel veient “America’s Funniest Home Videos”, i aviat vam veure que el riure seria la nostra llengua comuna, i també el Traductor de Google, que jo usava regularment per aclarir “Mengeu d’això?”

Vaig tenir la sort d’unir-me a moltes de les sortides, i ara no puc deixar de riure quan recordo a en Bernat i en Daniel rentant finestres sobre la ciutat al Centre John Hancock. O revivint les reaccions dels estudiants a les estàtues humanes anatòmica-ment exactes a“You! The Experience”, l’exposició del Museu de Ciència i Indústria, o les rialles dels onze estudiants atapeïts dins d’una petita capsa de fusta a les proves en equip al Parc Washington.

Diversos esdeveniments van permetre que tot el grup es reunís després de l’escola: vam celebrar l’aniversari de la Júlia a la platja Hartigan Parc, un ball al pati de la família de Ringo, i l’última nit vam gaudir veient el WipeOut en el nostre soterrani. Un cop més, somric amb aquests records.

Quan arribava el final de la seva estada, ja m’havia acostumat a preparar quatre tas-ses de llet amb xocolata per esmorzar, i el procés de cadena de muntatge dels dinars ja s’havia convertit en una rutina per al meu marit. Va ser durant la realització d’aquestes tasques repetitives que ens vam adonar de com trobaríem a faltar els nostres “nous fills” i quina alegria havien portat a casa nostra. Els enyoro tant, que no puc gaudir d’una tassa de cacau sense sentir les seves rialles, i em pregunto “quan vindreu a casa una altra vegada?”

Llapis del Boscà al cel de l’ÍndiaEl mes de maig del 2010 es va portar a ter-me una recol·lecta de llapis entre l’alum-nat de 1r d´ESO de l’institut Joan Boscà, ja que els pares d’una alumna d’aquest curs anaven el següent mes de juliol a vi-sitar un centre d’acollida de dia a l’Índia. Cada alumne va lliurar un llapis seu (no comprat), amb l’objetiu d’entendre que amb una mica de no res, oferint alguna d’aquelles coses que en tenim tantes, es podia fer molt.

Amb aquests llapis, els nens i nenes del centre indi van poder fer uns estels (PATAN, en hindi) per celebrar el dia de la indepen-dència del país, el 15 d’agost de 1947, quan l’Índia es va independitzar del Regne Unit. Cada 15 d’agost, des d’aleshores, tot el cel de l’Índia s’omple d’estels de mil colors com a símbol de llibertat.

21

BOSCÀ-VIATJA

8 En Jim, el director del centre, i una mestra que parla i escolta els problemes dels alumnes.

8 Una nena ensenya l’estel ja acabat amb els colors de la bandera de l’Índia..

22

BOSCÀ-ENTREVISTA

EntrevistaJesús i Lídia: coneguem als nostres consergesEn Jesús i la Lídia són els conserges del nostre institut. Són els primers d’arribar i, moltes vegades, els últims en marxar. Sem-pre hi són quan necessitem ajuda, ja sigui perquè ens hem deixat les claus de la taquilla, o bé perquè hem perdut llibres i llibretes; també per moltes altres tantes coses a les que de vegades no do-nem importància però que, en el fons, són fonamentals per al bon funcionament de l’institut. Hem volgut parlar amb ells i ens han explicat alguns dels canvis que han notat al centre en el decurs dels darrers anys. En citarem dos.

En Jesús Martínez fa quatre anys que treballa al centre i quinze des de que exerceix com a conserge. “Bé, especialment veig com el centre s’està renovant i es va obrint, cada cop més, a les noves tecnologies. Cada vegada hi ha més or-dinadors i veiem com s’està modernitzant el centre.”La Lídia Argudo fa vint-i-vuit anys que és al centre. Va començar a treballar com a conserge en aquest institut i des d’aleshores sem-pre ha estat amb nosaltres.“Jo vaig començar quan aquí al centre érem tots una família i, és clar, molta gent ja no hi és. Però de tots en tinc un bon record. El que sí que no he notat cap canvi ha estat en els alumnes; són bons alumnes y els estimo molt a tots, de tot cor”.

Paco Cabrera

L’skate és un crim?Molta gent té aquesta idea, que l’skate és un crim; els hi han posat al cap i ara no hi ha manera de treure-la... ara ja és gairebé una missió impossible. Però el cert és que no ho és. Se suposa que el problema és que els pa-tinadors van pel carrer i fan malbé el mo-biliari urbà. La solució seria que es fessin skateparks. I ara em direu que ja n’hi ha... sí, però són molt deficients per als patina-dors (en aquest moment ja es nota que jo patino, oi?).

8 Skateparks de Puerto Rico

8 Skateparks de Forallac (Empordà)

Agafem, com a exemple, aquestes dues imatges de dos skateparks Com es pot veure clarament, els skateparks catalans son força inferiors. No creieu que seria millor fer-ne un de gran i ben fet que no pas fer-ne deu mil, però petits, mal fets i horribles? Si els ajuntaments no construei-xen skateparks presentables, no s’haurien de queixar tant.

Roger Guilemany

Què en sabem de la música Ska?T’agrada realment l’ska? Amb aquest petit test descobriràs fins on arriben els teus co-neixements.

1. On va néixer l’Skà? A Jamaica No va néixer

A Catalunya A Espanya A Brasil

2. A quina època va començar? Anys 90 - 2000 Anys 80 - 90 Anys 70 - 80 Anys 60 - 70 Anys 50 - 60

3. En realitat, quin era el seu principal objectiu? Llibertat de sexe Igualtat entre dones i homes Igualat de la població negra Revolta contra el sistema de lleis Un càntic a un Déu

4. Què simbolitzava aquesta música? El burro Que no es matessin animals Que no desaparegués la natura Independència Els seus Déus

5. Quin va ser un dels principals grups d’Skà? The Balckmans The Specials HighTimes The Whitemans Els Skanistes

Va existir un grup d’Skà els...

6. Anys 50? 7. Anys 70? The Ethiopians Homers The Ambiotics Los Hooligans Olimpio The Fishers Blinkis Skape

Cat 44

8. Quin d’aquests grups catalans d’Skà no existeix? Pepper Pots Dr. Calypo Skatalà The pinguins Fight 404

9. Quin d’aquests grups d’Skà combinat amb altres gèneres no existeix? Okupats Skandol públic La Big Bond Band Skatimat Callo Malallo

10. Quant creus que en saps d’Skà? Compara-ho amb el teu resultat final: 2 4 6 8 10

ResultatsCompta el teu resultat i per a cada pregunta que encertis et sumes un punt.Si has tret :0-1 = No en tens ni idea de Skà.2-3 = Vas força malament.4-5 = Tens una certa idea de l’Skà, encara que no gaire.6-7 = T’agrada l’Skà.8-9 = Vas encaminat al coneixement màxim! 10 = Ets un crac de l’Skà.

Carlos González

Modes urbanes

Dance4lifeDance4life és un moviment internacional que té com a propòsit inspirar, mobilitzar i unir als joves amb l’objectiu d’acabar amb el VIH/SIDA al món.

Entrevista a una monitora de Dance4life:

“Start dancing, stop aids” és el potent missatge que defineix aquest moviment internacional: el Dance4life. Què significa concretament?Aquesta simple frase, es podria dir que és la filosofia d’aquest projecte; significa que mitjançant el ball, que podríem definir com un idioma universal, es pot arribar a acabar amb el VIH/SIDA.

Quin és el propòsit de Dance4life?El propòsit és implicar als joves de tot el món amb l’objectiu d’aturar l’epidèmia del VIH/SIDA. Així, a través de la participació en el projecte, els joves aprenen habilitats imprescindibles per protegir-se; però, més enllà d’això, dance4life els inspira, els mobilitza per a l’acció, per prendre partit i involucrar-se.

Quins són els pilars que donen a Dance4life un enfocament únic per frenar el desenvolupament del VIH/SIDA?Els principals pilars de Dance4life es podria dir que són: la inspiració, l’apoderament i l’acció, a més de ser l’únic moviment en què hi participen països de tot el món. Tots ells ajuden a la prevenció del VIH/SIDA d’una manera col·loquial i divertida.

Per què diries que Dance4life no és un altre projecte clàssic més sobre la prevenció del VIH/SIDA?Perquè intenta involucrar als joves d’una manera atractiva per a ells, amb coses que sabem que els hi agraden.

Quines entitats hi col·laboren?Les principals entitats que hi col·laboren són: ACASC (Associació Ciutadana Anti-sida de Catalunya), ACCAS (Asociación Ciudadana Cántabra Antisida) i ALAS (Associació de lluita anti-sida de les Illes Balears).

23

BOSCÀ- ACTIVITATS

La Diada Nacional de Catalunya

L’11 de setembre, diada na-cional de Catalunya, com-mamorem la resistència de Barcelona el 1714, des-prés de gairebé 14 mesos de guerra per la Corona Espanyola. La disputa fou entre Carles d’Àustria (que comptava amb el suport dels Països Catalans) i Fe-lip V (amb el suport de la Corona de Castella). La vic-tòria de Felip V va portar un nou sistema polític, que va eliminar els privilegis nobi-liaris, els Furs Locals i les institucions d’autogovern. Per això, l’11 de setembre, també recorda l’eliminació de les institucions i lliber-tats civils catalanes. També celebrem que l’11 de setembre de 1983 es va emetre per primer cop TV3.

La Mercè: la festa de la patrona de Barcelona

La nit del 24 de setembre de 1218, a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort se’ls va aparèixer la Mare de Déu de la Mercè, qui els va demanar que cre-essin una ordre de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns.La Mare de Déu de la Mercè també va aparèixer en al-tres casos de crisi, com en la plaga de llagosta de 1687 a Barcelona. Per això la van nomenar patrona de la ciu-tat. Actualment, el dia 24 de setembre s’ha proclamat dia festiu a Barcelona, es-sent així la setmana de les Festes Majors de la ciutat. La Diada Nacional del País Valencià

De la mateixa manera que aquí celebrem la diada de l’onze de setembre, no ens hem d’oblidar de què en al-tres comunitats també cele-bren festes amb arrels molt

semblants a les nostres. Com tampoc hem d’oblidar que la nostra cultura i la dels valencians (encara que alguns d’ells no ho vulguin reconèixer), comparteixen les mateixes arrels, i per això hem cregut oportú fer un petit cop d’ull a les fes-tes d’una de les comunitats veïnes: València.La Diada Nacional del País Valencià se celebra el 9 d’octubre, data en què es commemora l’entrada de Jaume I a València el 1238. Després de cinc mesos de setge, el rei de València, Za-yyan ibn Mardanix, va signar la rendició de la ciutat de Balansiya a Jaume I, amb la condició de disposar de cinc dies per a què tothom po-gués sortir lliurement amb tots els béns que poguessin portar. Diu la tradició que Zayyan va ser l’últim que va sortir de la ciutat el 8 d’octubre, i que l’endemà el rei Jaume i el seu seguici haurien fet l’entrada solemne a la ciu-tat, on el nou Bisbe de Va-lència va consagrar la mes-quita major com a Catedral i va celebrar la primera missa d’agraïment. Mal-grat que la conquesta no havia finalitzat, pocs mesos després, Jaume I donaria els Furs de València a la ciutat, que proclamaven la fundació del nou Regne de València.Octubre és un mes festiu a València. S’inicia amb la Diada Nacional i s’acaba amb els Premis Octubre, certamen literari convocat des del 1972 a València per Edicions Tres i Quatre. Els premis es convoquen el 28 d’octubre de cada any.

La llegenda del ratpenat

A l’Ajuntament de Barce-lona, al Saló de Cent, s’hi poden veure unes figures de ferro d’uns ratpenats que pengen dels llums.

També hi havia un ratpenat a l’escut del rei Jaume I, i encara n’hi ha un a l’escut del València F.C. Per què s’associa aquest curiós ani-mal als Països Catalans i al rei Jaume?Existeix una llegenda ba-sada en el Llibre dels feits (la crònica de Jaume I el Conqueridor) que diu que el ratpenat va ser popularitzat per aquest rei i que comme-mora el fet que un ratpenat va evitar una desfeta de la Corona d’Aragó a la vora de Borriana i va permetre la conquesta de València. Aquesta llegenda és sem-blant a una altra mallor-quina, segons la qual el rei va protegir un ratpenat que es trobava dins la primera mesquita consagrada com a església de la ciutat de Mallorca, l’actual església de Sant Miquel.Tot i així sembla que l’origen més versemblant d’aquest animal com a símbol és la vibra de la Cimera Reial de Pere el Cerimoniós. La vibra era un drac que abans co-ronava els escuts d’algunes ciutats importants del Me-diterrani, com Palma, la ciutat de València i Barce-lona. Amb el pas del temps l’antiga vibra es va arribar a identificar amb un ratpe-nat i en va prendre també la forma. L’ús del ratpenat substituint a la vibra va co-mençar cap al segle XVII, i es va imposar plenament durant el segle XIX, arraco-nant gairebé completament a la vibra.

Pau Majó, Albert Fernández,

Núria González, Laia Sagristà

i Júlia Vila

Festes de tardor als Països Catalans: Història i tradició

24

BOSCÀ-RECOMANA

Boscàrecomana LlibresTots els participants de l’equip de redacció de la revista hem fet una recomanació i una crítica literàries. Segons els articles recollits, hem pogut saber que Ghostgirl ha estat el llibre més llegit. I aquest és precisament el llibre que no recomanem, perquè pensem que la protagonista és massa infantil i, a més, és la típica història d’amor entre dos adolescents. Tampoc recomanaríem el llibre The Sun, perquè pensem que s’hi diuen massa mentides sobre les notícies, a banda de què aquestes són falses.Les recomanacions que sí faríem són les següents: Viatge d’anada i tornada, un llibre escrit pel futbolista blaugrana Gerard Piqué, que ens explica principalment com ha estat la seva lluita per arribar al capdamunt del seu estimat Barça; i Un saco de canicas, ja que és una lectura molt agradable que, ja des del segon capítol, et deixa amb l’intriga de saber què passarà. Alguns ja l’hauran llegit o la llegiran a les classes de castellà. Aquesta novel·la ha estat molt comparada amb El noi del pijama de ratlles, tot i que creiem que aquella té molt més argument i trama.Una altra lectura a destacar és Amor se escribe sin hache. És una novel·la de l’any 1928, la primera que llegeixo d’Enrique Jardiel Poncela i crec que és el llibre més divertit i surrealista que he llegit mai. De principi a fi està ple de situacions còmiques de la mà dels seus protagonistes: la Lady Silvia i en Ximbomba (gran personatge)

que viatgen per Europa. De vegades no ens queda clar cap a on ens vol portar l’autor. El llibre és una sàtira completa de les històries insubstancials que idealitzen l’amor. Quan el vaig acabar de llegir vaig arribar a la conclusió que hem d’aprendre a riure’ns de la vida en si mateixa. La filosofia de l’autor és que la vida és humor. (Laura Sierra)

MúsicaEls estils de música que recomanem segons els nostres crítics musicals són l’ska, la rumba i el rap, sempre i quan les seves lletres enviïn un missatge que no sigui d’amor. Un grup de rap que recomanem escoltar és At Versaris, perquè amb les seves lletres critiquen els punts foscos de la societat.L’estil que no recomanem és el reggeton, perquè és molt repetitiu i, a més a més, les lletres sempre parlen d’amors i desamors. Creiem que hi ha altres temes més importants: nosaltres ens decantem per les crítiques a la societat d’avui dia.

MÚSICA MADE IN CAT

Us oferim un recull dels grups musicals catalans més actuals, amb un resum de la seva trajectòria i dels seus estils

At Versaris, a la que ja hem fet referència, és una banda formada per Pau Llonch (ex membre de Batzak), Rodrigo Laviña (ex component de Pirat’s Sound Sistema) i Joan Riera o DJ Singular. És un dels grups de rap en català més consolidats i el pioner en utilitzar aquesta llengua i aconseguir difusió i reconeixement. Les lletres del grup toquen un gran ventall de temàtiques, entre les quals destaquen les que posen de manifest la seva militància anticapitalista. Vegeu més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/At_Versaris

Dr. Calypso és un grup barceloní d’ska fundat el 1989. Després de gravar la seva primera maqueta al 1990, han editat quatre àlbums d’estudi, un doble CD en directe i dos recopilatoris. Early Years (2004) està dedicat als seus primers anys, i en ell es troba la seva maqueta, per primera vegada disponible en CD. The Best of Dr. Calypso (Groover, 2004) és un recopilatori exclusiu per a la seva distribució a Europa.

També hi col·laboren l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i, a més a més, Durex i Springfield, gràcies als quals s’ha pogut dur a terme la nova col·lecció de samarretes del Dance4life.

Quins personatges públics hi han posat el seu granet de sorra?Els més famosos han sigut: Black Eyed Peas, Christian de Hugo, Ojos de Brujo, Dj Tiesto i el Chojín.Dance4life ha pogut guanyar el Premi Nobel de la Pau.

Des de que va començar aquest projecte (2003 o 2004), quants joves s’hi ha involucrat fins ara? N’hi participen molts a Barcelona?Des del començament del projecte, s’hi han involucrat més de 600.000 joves a diferents països d’arreu el món i 450.000 agents de canvi (joves que hi col·laboren). La idea és que a Barcelona s’hi involucrin uns 4.500 joves.

Què es farà aquest any a Barcelona pel Dia Mundial de la Sida?Se solen fer manifestacions i actes voluntaris, com oferir tallers artístics, repartir preservatius gratuïtament, etc.

Què ens trobarem els joves que hi participem al programa escolar que ofereix Dance4life?El passat 27 de novembre hi va haver una festa a Barcelona pels agents de canvi que havien participat en el projecte. Va haver-hi una connexió via satèl·lit d’altres festes del Dance4life a altres països i, a més a més, van participar-hi diferents personatges públics famosos.

Patricia Cuevas amb la col·laboració d’Inés García-Berro Navarro

25

BOSCÀ-RECOMANA

Dr. Calypso es caracteritza pel seu estil especial de música on barreja l’essència de l’ska amb el seu toc personal de jazz i latin però sense oblidar mai el punt jamaicà que sempre els acompanya formant un estil peculiar i a la vegada únic que els ha portat molt lluny en els seus vint-i-un anys de trajectòria. Vegeu més informació a la seva pàgina de Facebook.

High Times és una banda d’Ska de Barcelona, de la Vila de Gràcia. Està formada per vuit components entre el que destaca el quartet de vent que té un gran protagonisme en la majoria de les seves cançons. El grup neix l’any 2000 però no és fins l’any 2007 que assoleixen major volada, després d’un punt d’inflexió en l’estil musical i una renovació en la formació. Actualment, amb els ulls posats en el seu pròxim treball, el directe de High Times segueix oferint un potent combinat de temes originals amb versions clàssiques de l’univers skatalític. Vegeu més informació a la seva pàgina de Facebook.

Els Dekrèpits és un grup d’ska-rock combatiu, amb tendències folk.El grup va començar a actuar a l’Alt Empordà a finals del 2003, on, després de la desaparició d’Skamot Empordà, van començar a treballar i a fer rodar aquest projecte, que es va formar definitivament, amb noves incorporacions a principis del 2004. La ideologia dels Dekrèpits és clarament de crítica social, on reivindiquen i defensen uns ideals que consideren bàsics per poder aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes que ens identifiquen com a poble. Basen la seva música amb ritmes de reagge i ska, tot i que amb unes pinzellades imprescindibles de folk. Vegeu més informació a la seva pàgina de Facebook.

Maties Tortosa, Martí Micó, Roger Guilemany

CinemaDes de l’equip de redacció hem demanat a nois i noies de la nostra edat que ens recomanessin pel·lícules de tots els gèneres. Així hem recollit diferents títols, sobretot d’acció. No us recomanem ‘’El equipo A’’, ja que es tracta d’un remake de la mítica sèrie dels anys vuitanta per a tots aquells amants de l’acció trepidant i, sobretot, dels plans enrevessats. Tampoc recomanaríem ‘The karate kid’’, un altre remake dels vuitanta que canvia molt poc la trama de la pel·lícula original i, a més, no té massa acció. ‘’Noche y dia’’ també ens sembla fluixa perquè, a part dels actors famosos, no té res d’interessant: l’argument està molt vist i el protagonista és un tipus de ‘’superman amb pistoles’’ que mata a tothom sense despentinar-se.

Passem al gènere de ciència-ficció:

No recomanem ‘’Air Bender, l’últim guerrer de l’aire’’, ja que esperàvem més escenes de lluita en una pel·lícula de l’últim guerrer del vent. En canvi, recomanem ‘’Predators’’, per a totes aquelles persones que els agradi l’acció i les escenes que es podrien catalogar de sanguinàries.

Les comèdies les recomanem totes:

‘’Todo sobre mi desmadre’’, que tracta de la història d’una companyia discogràfica que ha fet fallida i un empleat té la idea de fer un concert per celebrar el 10è aniversari d’un cantant de rock. La seva missió serà que arribi a l’hora el dia del concert.

‘’Spanish Movie’’ és una parodia de pel·lícules espanyoles, amb actors espanyols de sèries com: ‘’Los Serrano’’, ‘’Camera Café’’, “Los hombres de Paco’’, etc. I per acabar, tenim pel·lícules d’animació, totes recomanades, com ‘’Toy Story 3’’, ‘’Shrek felices para siempre’’ i ‘’Vaya vacaciones’’.

També recomanem“Zombieland” explica la historia d’un noi que sobreviu a l’atac d’un virus que ha afectat la població dels Estats Units, transformant la gent en “zombies”. La trama s’acaba desenvolupant en un parc d’atraccions. Aquesta és una pel·lícula de por però enfocada des d’un punt de vista humorístic. Hi apareixen moltes escenes de sang i no està recomanada per a menors de 16 anys.

Guillem Peiró

Mystic riverClint Eastwood ens deixa impressionats, combinant el thriller i el drama. És una pel·lícula que des del principi ens posa els pèls de punta. Es tracta d’una història sobre la moralitat, i fa reflexionar sobre la idea de les segones oportunitats. Mystic River ens ensenya la “síndrome de l’estrany”, que fa referència al fet de desconfiar de l’altre perquè és “diferent”. Ser diferent en aquest cas significa haver experimentat un fet en el seu passat (com la violació del noi al principi de la pel·lícula) no gaire comú o, fins i tot, traumàtic. Al protagonista l’acusen d’una cosa que ell no ha fet, però pel sol fet de ser “diferent”, ja consideren que és culpable.També cal destacar la bona actuació dels seus actors, en Sean Penn, en Tim Robbins i en Kevin Bacon. La recomano molt.

Laia SagristàSet ànimesSet ànimes és la història d’un home, en Ben Thomas (Will Smith), que decideix canviar dràsticament la vida de set persones desconegudes a causa d’un inquietant secret. Així, tot comença amb una llista de set noms: persones que l’únic que tenen en comú és que cada un d’ells ha arribat a un punt de la seva vida en el qual necessita ajuda financera, espiritual o mèdica i que, sense saber-ho, han estat escollits acuradament per en Ben Thomas per formar part del seu pla. La trama de la pel·lícula, però, és molt més complexa que tot això i la primera mitja hora pot resultar una mica confusa. En aquesta part, el director aprofita per explicar qui és en Thomas i què l’ha portat a fer algunes de les coses estranyes que farà durant el film. Com a espectadors, simplement veiem seqüències en què el protagonista parla amb diferents persones, sense que sembli que estiguin enllaçades les unes amb les altres. En general, la pel·lícula planteja qüestions sobre la vida i la mort, la culpa i el perdó, els estranys i l’amistat, l’amor i la redempció, i busca la connexió entre aquests llaços que uneixen el destí de la gent d’una manera sorprenent. La història és molt maca, però és una mica complexa d’entendre. És d’aquelles pel·lícules que quan la veus per segona vegada és quan de veritat ho entens tot.

Rubén Álvarez

The Big Bang theoryTambé us volem recomanar una sèrie de televisió. Es tracta de “The Big Bang theory”. És nord-americana i està ambientada a Califòrnia en l’actualitat. Explica les històries d’un grup de joves físics i els dos protagonistes (Sheldon i Leonard) comparteixen feina i casa. També hi apareixen dos amics seus (en Howard i en Rajesh), així com la seva veïna, la Penny. Tot i que tots aquests nois són superdotats, no els resultarà fàcil interactuar amb la gent, sobretot amb les noies. Tots ells són fanàtics dels videojocs, la ciència-ficció i els còmics.

Martí Micó

26

SECCIÓ

NO recomanemEl canal de televisió “Intereconomía”. Una cadena de televisió amb clara inclinació per l’extrema dreta espanyola, la religió catòlica i l’anticatalanisme. Una cadena on gairebé tots els seus programes són de debat polític i on tothom ataca el president Zapatero i Catalunya. Ho fan des de programes com: “El gato a l’agua”, “Otro gallo cantaría”, “Dando caña”...A part, també hi ha una radio de la mateixa cadena, “Radio Intereconomia”, que ve a ser el mateix però, en aquest cas, no els veus la cara.

Martí MicóNO recomano ser una persona inculta

Carlos Martín

Intel·ligència artificialSi estàs avorrit a casa i no tens res interessant a fer, Cleverbot és la solució.Cleverbot és una màquina creada per Rotller Carpenter que pot a mantenir converses amb qualsevol persona. Tot i que les seves respostes estan extretes d’una base de dades que conté més de 20 milions de converses de xats i comentaris emmagatzemats, de vegades et contesta coses sense sentit o, directament, en un altre idioma. Per això, encara s’esperen certes millores en el seu aprenentatge de conversa.

Cleverbot acumula una gran i llarga trajectòria: va obtenir la segona posició en el Loebner Prize for chatterbots (2005 i 2006) i prové d’una sèrie de desenvolupaments previs que li han permès progressar més enllà dels resultats obtinguts en un inici. El seu creador, en Rotlle Carpenter, ha utilitzat la tecnologia de cleverbot per fabricar altres productes destinats a l’automatització dels sistemes d’atenció al client: Icogno and Existor. Els chatbots de Rotlle Carpenter també tenen aplicació en l’àmbit del lleure i podem trobar-los en l’aplicació per a Facebook 221 B.Vegem-ne un exemple:

User: Hola.Cleverbot: Que tal estás?User: Bien ¿y tu?Cleverbot: Bien.User: Me alegro.Cleverbot: Yo también.User: Ya lo sé.Cleverbot: ¿Que sabes?User: Que eres un robot.Cleverbot: Eso ya lo sé.

Aquest exemple és una petita part d’una conversa que podem dur a terme amb aquest robot, encara que sovint canvia de tema per dinamitzar la conversa.

Carlos Martín i Àlex del Valle

InternetGoogle ChromeAquest recent navegador pertany, com es pot suposar, a Google. És recomanable la seva utilització, ja que és més ràpid, fiable, eficaç i segur que alguns altres navegadors, com l’Intenet Explorer, Mozilla Firefox, Opera, etc. Dels molts que podeu trobar és dels més senzills, i a més és gratuït. També té altres avantatges, com la rapidesa de suggerir webs a les que vols accedir, la facilitat d’editar marcadors, l’eficàcia de càrrega de noves pestanyes, etc. Resumint, des del meu punt de vista, és un dels millors navegadors que podeu trobar.

Carlos Martín

Pàgines graciosesCada cop més i més gent utilitza la xarxa, no tan sols per buscar informació, sinó també per entrar a pàgines d’entreteniment, ja sigui per riure una estona o per no estar avorrit.

A continuació us en oferim una selecció:

“Asco de vida”: Pàgina semblant a un fòrum en què cadascú pot penjar els seus comentaris i compartir-los amb la resta d’usuaris de la web, els quals també en poden opinar. Sobretot s’hi pengen els fets i anècdotes que amarguen les vides de les persones que hi escriuen.

“Cuanta razón”: Lloc web en què s’exposen imatges curioses amb un títol i la resta d’usuaris poden votar-hi positivament o negativament.

“Visto en FB y otras redes”: Pàgina semblant a “cuanta razón” però amb imatges i comentaris vistos a xarxes socials, on es demostra que hi ha gent que no sap el que hi penja.

“Tenia que decirlo”: Web molt semblant a “asco de vida” on la gent també hi penja comentaris, però en aquest cas sobre coses que els fa ràbia i, com diu el títol, havien de dir.

Per tal de comprovar l’edat i el sexe de la gent que visita aquest tipus de pagines, hem creat una entrada al “Tenia que decirlo”. Tot i que els resultats no són del tot fiables degut a què no coneixem veritablement qui ha votat i de quina manera, podem dir que hem observat que la majoria de gent que visita aquest tipus de webs són menors de 20 anys i majoritàriament noies. Aquí tenim l’entrada que vam posar:“Gente de TQD, tenía que decir que tengo curiosidad por saber la edad de la gente que lee estas páginas. Podríamos hacer una encuesta, los que tienen menos de 20 años que pulsen en Cuánta razón, los que tengan entre 20 y 40 en Te fastidias, no hay para tanto y los de más de 40 en Menuda chorrada”. TQD

Els resultats obtinguts van ser els següents:Cuánta razón (13.324); Te fastidias, no hay para tanto (9.266); Menuda chorrada (214)

Una altra entrada va ser:“Gente, tras la encuesta de la edad, esta vez propongo también por curiosidad una de género. Las chicas que pulsen Cuánta razón y los chicos Te fastidias, no hay para tanto”. TQDI els resultats van ser:Cuánta razón (14.286); Te fastidias, no hay para tanto (6.450)

Com veieu, són pagines que enganxen. Potser s’hi perd el temps, però el que és segur és que t’hi entretens.

Daniel Zoppetti, Guillem Peiró, Víctor Campos

31

BOSCÀ NOTÍCIES

L'equip de redacció ◗ Laura Álvarez, Pau Majó, Pol Ribera, Laura Sierra, Daniel Zopetti, Paco Cabrera, Patricia Cuevas, Roger Guilemany, Hilary Martínez, Anna Menéndez, Judit Palau, Maties Tortosa, Rubén Álvarez, Víctor Campos, David Crespo, Albert Fernández, Xavier Fernández, Carlos Gómez, Núria González, Carlos Martín, Martí Micó, Guillem Peiró, Laia Sagristà, Albert del Valle, Julia Vila. Alumnes de 4rt. d’ESO

Viatjar. Viatjar és un luxe que és considerat per ben pocs. No pel fet del preu, sinó pel plaer de co-nèixer altres cultures i maneres de fer diferents de la teva pròpia.

Els viatges a Berlín, Irlanda, Venècia i els inter-canvis amb Chicago i Dinamarca tenen com a principal objectiu poder conèixer món.

L’intercanvi amb Dinamarca és potser el viatge que s’adapta més a aquest propòsit, ja que els alumnes que hi van tenen setze i disset anys i han de conviure sí o sí amb la cultura danesa.

El viatge a Dinamarca va ser espectacular. Molt enriquidor, vam conèixer molta gent i els dane-sos encantats que hi anéssim. L’experiència va ser molt bona i tots haguéssim desitjat haver-nos quedat uns dies més. I com a conclusió, només es pot dir una cosa: Sempre que pugueu, viatgeu i conegueu gent nova, és una experiència que no té preu.

Cormac Hally, 2n Batxillerat

Intercanvi amb Dinamarca

El Boscà de festa! Nadal 2010 i Carnestoltes 2011