Pàgina 1 de 28

MARC GENERAL

Pàgina 2 de 28

PRESENTACIÓ El marc general del pla ha estat elaborat pels orientadors i orientadores de les escoles maristes conjuntament amb l’Equip d’Educació del Servei d’Obres Maristes. S’adreça a les etapes d’Infantil, Primària, ESO, Batxillerat, cicles formatius i PQPI de les escoles maristes. El Pla de Convivència (PdC) és el document que reflecteix les accions que el nostre centre docent desenvolupa per tal de capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva de conflictes. Aquestes accions van adreçades a la millora de la convivència a l’aula, al centre o a l’entorn, ja que la interrelació d’aquests tres àmbits d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals. També recull els mecanismes que les escoles Maristes estableixen a l’hora de resoldre els conflictes que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de treball i convivència entre els membres de la comunitat educativa i de l’entorn.

Pàgina 3 de 28

PER QUÈ UN PLA DE CONVIVÈNCIA? La nostra societat, que s’ha definit com a complexa, necessita persones capaces de saber conviure en un pla d’igualtat, des del profund respecte a la diferència, per construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els inevitables conflictes que se'n deriven. Ajudar a construir una nova ciutadania davant les constants amenaces de totes les noves formes d'exclusió i violència vol dir, entre altres coses, aprendre i ensenyar a pensar, a gestionar emocions, a compartir valors i a trobar noves i millors formes de relació. Estem convençuts que continuar treballant conceptes com la comunicació, les emocions, les relacions interpersonals, la resolució dialogada dels conflictes, les habilitats socials, etc i revitalitzant valors com ara la responsabilitat, el respecte, la dignitat i la solidaritat, ofereix a l’escola una eina molt potent per l’autoconeixement i la socialització dels nostres alumnes.

Conviure significa viure plegats i en bona relació.

Pàgina 4 de 28

PdC a l’estil Marista La idea de treballar per una escola del diàleg i la convivència i la maduració de les persones, no és nova; aquest pla és fidel a l’esperit original de la institució Marista.

Nombrosos documents institucionals Maristes recullen aquesta idea (Caràcter Propi dels col·legis Maristes de Catalunya, Estil Educatiu Marista, Missió Educativa Marista i Metodologia educativa de l’escola Marista).

DEL CARÀCTER PROPI

DELS COL·LEGIS MARISTES DE CATALUNYA

� “Eduquem en la solidaritat acollint infants i joves de diferents contextos socials i religiosos, i promovem el diàleg i la tolerància per viure de manera positiva la

diversitat. ( Apartat: "Estil educatiu i trets pedagògics", punt 3).

DE L’ESTIL EDUCATIU MARISTA

� “Hem de fomentar un clima de convivència en la pluralitat”. (pàg 13)

� “Hem d’afavorir el desenvolupament de la sensibilitat i els sentiments”. (pàg. 18).

� “Vetllar per tal que les relacions entre els alumnes es basin en el respecte, l'acceptació mútua i l’amistat”. (pàg. 19).

� “Hem de desenvolupar la capacitat de treball en equip i organitzar la classe en grups de treball i comissions”. (pàg. 20).

� “Hem de fomentar un clima de solidaritat i convivència en la pluralitat entre els alumnes”. (pàg. 20).

� “A l'aula, hem de fomentar l'aprenentatge en grups”. (pàg. 21).

� “S’han d’afavorir les interrelacions i el diàleg dins i fora de l’aula”. (pàg. 25).

Pàgina 5 de 28

DE MISSIÓ EDUCATIVA MARISTA

� “Eduquem en la solidaritat, bo i acollint en la mateixa escola joves de contextos socials i religiosos diferents i també alumnes necessitats i marginats. Promovem el diàleg i la tolerància per a ajudar als alumnes a viure de manera positiva aquesta diversitat cada cop més freqüent en les nostres obres. Creem un ambient d'acceptació, de respecte mutu i d'ajuda, on els forts donen suport als més dèbils”. (punt 152).

DE METODOLOGIA EDUCATIVA DE LES ESCOLES MARISTES

� “La persona aprèn a través de la interacció amb els altres i amb el medi que l’envolta: relacions educador-alumne, alumne-alumne, alumne-coneixements, família-escola. A l’Escola Marista, proposem una línia metodològica que contempli totes aquestes relacions, els valors que se’n deriven i el tractament de la diversitat. (pàg. 9).

� Trobem moments per a l’expressió dels sentiments i les vivències en un clima de llibertat i respecte. (pàg. 25).

� Desvetllem la sensibilitat en temes com la solidaritat, la pau, la tolerància, el respecte i el consum: eixos transversals, dies especials, campanyes, moments de pregària i reflexió personal... (pàg. 25).

� Oferim models de convivència a classe, basats en el diàleg, la reflexió i el consens. (pàg. 41).

� Organitzem convivències, campanyes de sensibilització i dinàmiques de coneixement personal. (pàg. 41).

� Contrastem els trets de la nostra cultura amb els d’altres cultures. (pàg. 41).

� Afavorim la participació dels alumnes en la dinàmica de l’escola com a membres actius de la comunitat. (pàg. 46).

Pàgina 6 de 28

El Pla de Convivència Marista queda integrat, com a marc referencial, dins del Projecte Educatiu de les escoles maristes. I com a document viu i en constant evolució, les millores que es proposin quedaran incloses dins dels plans estratègics dels centres.

MISSIÓ, VISIÓ I VALORS DEL SERVEI D’OBRES MARISTES (extracte) Garantir que les obres educatives de la Província de l’Hermitage a Catalunya promoguin una educació integral, amb la finalitat d’aconseguir una societat més humana, justa, lliure i solidària, conforme els principis de l’Evangeli i la concepció cristiana de la persona, de la vida i del món. (MISSIÓ) Fomentar una acció educativa i pastoral reconeguda pel seu carácter integrador i de compromís en la societat. (VISIÓ) L’atenció a les persones, el diàleg i l’escolta activa com a manera de ser i com a actituds que formen part de la nostra organització. (VALORS) Un ideari de servei, de col·laboració i de no-competència entre les persones. (VALORS)

Pàgina 7 de 28

Marc normatiu La Llei Orgànica d’Educació de 2/2006 de 3 de maig, estableix a l’article 121 apartat 2n., l’obligatorietat que tots els centres elaborin un Pla de Convivència i l’incloguin dins el PEC. D'altra banda el decret 279/20061, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya reforça el caràcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que s'emprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer el dret al desenvolupament personal i el deure d'aprendre i mantenir actituds de responsabilitat per a resoldre conflictes de convivència. Es recull, també, la voluntat de potenciar la resolució pacífica de conflictes que en altres àmbits del dret i de la convivència social s'ha desenvolupat de forma efectiva mitjançant els processos de mediació2.

1 La normativa de referència s’inclou en l’Annex 1 d’aquest document.

2 Consultar els articles 4, 5 i 6 del títol1del decret 279/2006, de 4 de juliol, que fan referència explícita a la millora de la convivència, al que es recull

en el reglament de règim interior, i a la comissió de convivència. Així com el títol 3 del mateix decret que fa referència a la mediació escolar com a procés educatiu de gestió de conflictes.

Pàgina 8 de 28

Principis Els principis bàsics que sustenten el nostre Pla de Convivència són:

1. La convivència és imprescindible per aconseguir un bon ambient escolar.

2. El Pla de Convivència ha d’incloure estratègies de prevenció. 3. Cal un plantejament integral i coordinat de tota la comunitat

educativa. Les mesures parcel·lades no contribueixen a generar un bon clima ni a garantir una bona convivència.

4. La millora de la convivència es planteja a partir d’una organització que gestioni, articuli i doni sentit a les actuacions i als processos.

5. S’entén la resolució de conflictes des d’una perspectiva de model integrat, lluny del model punitiu de tipus sancionador, que posa l’accent, en la comunicació directa entre les parts. Qualsevol actuació ha de regir-se i ha d’estar recollida en el Pla de Convivència evitant les iniciatives personals. Aquest model integrat pretén atendre aquestes facetes: la reparació, la reconciliació i la resolució.

6. El Pla de Convivència ha d’involucrar a tota la comunitat educativa i els òrgans unipersonals en un procés d’aprenentatge col·lectiu, compartint significats i aprenent plegats. Cal que tothom hi estigui implicat per facilitar canvis més globals:

a. Els alumnes, en primer lloc han d'entendre i participar responsable i activament d'aquesta transformació.

b. Els educadors de l'escola han de liderar el procés, planificant-lo i prenent les decisions que n'assegurin el seu compliment.

c. Les famílies i/o tutors legals també hi han de participar i col·laborar.

d. Totes les persones que participin de la vida de l'escola s’han d’incloure en aquest Pla: monitors de menjador, entrenadors d'esports, monitors d'activitats de lleure, extraescolars...

Aprendre a conviure en el context escolar implica un esforç individual i col·lectiu de totes les persones que comparteixen el dia a dia en el centre educatiu que es concreta, sobretot, en la correponsabilitat, la participació i la millora contínua.

Pàgina 9 de 28

Objectius generals 1. Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat

educativa per tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos.

2. Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.

3. Ajudar a cada alumne/a a relacionar-se amb ell mateix, amb els

altres i amb el món.

4. Vetllar per una aplicació ferma i flexible de les normes.

5. Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del

conflicte.

Objectius específics 1. Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat 1. Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat 1. Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat 1. Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat educativa peducativa peducativa peducativa per tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos.er tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos.er tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos.er tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos. 1.1. Crear o recrear una comissió de convivència amb un enfocament clarament proactiu i preventiu i un format flexible i plural. 1.2. Potenciar la participació, la representativitat i la corresponsabilitat de tots els agents de la comunitat educativa en la vida del centre. 1.3 Potenciar una gestió dels recursos, (humans, temps, espais..) orientada a facilitar la convivència i el bon clima del centre. 1.4. Potenciar la formació de la comunitat educativa en relació a la convivència.

Pàgina 10 de 28

2. Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.2. Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.2. Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.2. Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat. 2.1. Procurar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la cultura del centre. 2.2. Establir normes de consens que potenciïn i permetin la diversitat, sempre que no s’atempti contra els drets fonamentals de les persones i els principis de l’organització escolar. 2.3. Establir accions a favor de les diferents cultures presents al centre. 3. Ajudar a l'alumnat a relacio3. Ajudar a l'alumnat a relacio3. Ajudar a l'alumnat a relacio3. Ajudar a l'alumnat a relacionarnarnarnar----se amb si mateix, amb els altres i amb else amb si mateix, amb els altres i amb else amb si mateix, amb els altres i amb else amb si mateix, amb els altres i amb el món.món.món.món. 3.1. Potenciar les competències personals relacionades amb aprendre a pensar, a gestionar les emocions i a assumir valors. 4444. . . . Vetllar per Vetllar per Vetllar per Vetllar per una aplicació ferma i flexible de les normes . una aplicació ferma i flexible de les normes . una aplicació ferma i flexible de les normes . una aplicació ferma i flexible de les normes . 4.1. Potenciar la gestió participativa de la norma amb la implicació de la comunitat educativa en la seva elaboració. 4.2. Garantir la difusió, l’explicació i l’aplicació de la norma. 4.3. Concretar en el Reglament de règim interior l’aplicació del règim disciplinari previst al Decret de drets i deures de l’alumnat no universitari (DOGC 6 de juliol de 2006). 5555. Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del. Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del. Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del. Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del conflicte.conflicte.conflicte.conflicte. 5.1. Sensibilitzar la comunitat educativa perquè adquireixi l’hàbit del diàleg i posi en pràctica la mediació. 5.2. Organitzar el servei de mediació al centre amb la participació dels diferents membres de la comunitat educativa.

Pàgina 11 de 28

PdC i Competències

1. Les Competències Personals1. Les Competències Personals1. Les Competències Personals1. Les Competències Personals El PdC ha de contribuir a potenciar la construcció de la identitat personal, social o cultural dels alumnes, des de l’estil marista. En totes les àrees d’aprenentatge, cal utilitzar la pròpia manera de ser de cada alumne/a, partint de les situacions que a l’alumne/a li planteja la pròpia vida i l’àmbit escolar. Podríem implementar i portar a l’aula activitats que afavoreixin un millor coneixement d’un/a mateix/a. - Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetència d’autonomia i iniciativa personalCompetència d’autonomia i iniciativa personalCompetència d’autonomia i iniciativa personal El nostre PdC ha de contribuir a que els nostres alumnes estiguin motivats i siguin capaços d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. Tot això implica una actitud positiva cap els canvis i una flexibilitat de plantejaments. 2. Competència2. Competència2. Competència2. Competència conviure i habitar el món conviure i habitar el món conviure i habitar el món conviure i habitar el món El nostre PdC hauria de fonamentar en la premissa que aprendre a conviure comporta tenir en compte l’enriquiment que proporcionen les relacions socials i valorar la diversitat de produccions culturals (manifestacions literàries, lingüístiques,...). Des de les diferents àrees s’hauria de treballar el reconèixer la pertinença al grup i a la societat. Es necessari que l’alumne tingui coneixement dels valors en els que es fonamenta la societat democràtica i els drets humans. ---- Comp Comp Comp Competència Social i ciutadanaetència Social i ciutadanaetència Social i ciutadanaetència Social i ciutadana Suposa comprendre la realitat social en la que vivim, cooperar, conviure, resoldre els conflictes de valors i interessos amb una actitud constructiva, solidària i responsable davant dels drets i obligacions cívics, promoure la reflexió crítica emprant pràctiques democràtiques, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, participar i prendre decisions.

Pàgina 12 de 28

Parteix d’haver treballat el coneixement i valoració d’un mateix. El funcionament participatiu a diferents nivells en la institució escolar, el treball en equip, l’ús del diàleg en la resolució de conflictes i el plantejament crític són eines per assolir aquesta competència.

Pàgina 13 de 28

Nivells d’actuació

Dins de les actuacions que preveu el pla diferenciem dos nivells segons les accions que es duguin a terme corresponguin a la prevenció o a la resolució de conflictes:

A. Treball de valors i actituds

Es farà un treball de valors i actituds amb els membres de la comunitat educativa, especialment adreçat a l’alumnat per tal de preveure l’aparició de qualsevol tipus de conflictes.

B. Resolució de conflictes

Quan es produeixen situacions que vulnerin la convivència calen mecanismes d’actuació per poder recuperar la relació positiva entre les parts implicades, reparar-ne els danys i aportar resolucions positives a les situacions.

Pàgina 14 de 28

Àmbits d’actuació Un plantejament global de la convivència necessita d’una acció coordinada i coherent entre tots els agents educatius que intervenen en els diferents espais i temps dels nostres alumnes. És per això que entenem que el projecte de convivència ha de plantejar-se des de tres àmbits d’intervenció: El nostre Pla de Convivència s’hauria de treballar des de l’aula i des de tots els àmbits d’aprenentatge (no tan sols des de tutoria), perquè realment sigui un projecte de centre. Això suposa un canvi important en la metodologia de tot el professorat. A partir d’aquí, queda el compromís de mantenir el que hem treballat i generalitzar-ho, anant implicant a tota la comunitat educativa. De manera complementària i/o alternativa podríem aprofitar les jornades proposades a l’escola com: El dia de la Pau, la setmana de la Solidaritat, el lema de cada any, les JOVS (Jornades d’Orientació Vocacional), els Jocs Atlètics, la Cançó Resposta...

Pàgina 15 de 28

Fases

1. Diagnosi compartida de la pròpia realitat escolar.Diagnosi compartida de la pròpia realitat escolar.Diagnosi compartida de la pròpia realitat escolar.Diagnosi compartida de la pròpia realitat escolar. L’objectiu de la diagnosi és detectar, en base al diàleg i la reflexió, encerts i mancances, punts forts i febles i possibles àrees d’intervenció i millora:

� Coneixement detallat del clima social del centre. � Relacions que s’estableixen entre els diferents membres de la comunitat

educativa (educadors-alumnes, educadors-famílies, etc...). Tipus de conflictes que hi ha. Periodicitat.

� Recursos de que disposa l’escola. Gestió de temps i espais. Gestió dels espais de relacions i participació… Responsabilitats i funcions ...

� Diagnòstic de situacions de risc.

2. Propostes d’actuació.Propostes d’actuació.Propostes d’actuació.Propostes d’actuació. Tenen per objectiu orientar el centre mitjançant un ventall de possibles vies d’intervenció. � Possibles plans de formació dirigits a qualsevol membre de la comunitat

educativa. � Estructuració dels programes d’acció tutorial � Preveure vincles amb totes les matèries � Contemplar els programes del Pla de l’entorn � Potenciar la implicació familiar en l’acció tutorial a l’escola � Assegurar la participació de l’alumnat, no només en les tasques de

mediació, sinó també en les tutories, consells escolars i en general en tot el centre.

Pàgina 16 de 28

MARC ORGANITZATIU A les escoles maristes disposem de dues estructures que ens ajuden a gestionar la convivència del centre i a vehicular els objectius propis del pla: a. Comissió de convivència b. Equip de mediació. Tot seguit definim l’estructura, les funcions de cada estructura i les persones que en formen part.

Comissió de convivència

Definició i Definició i Definició i Definició i estructura estructura estructura estructura de la Comissió de de la Comissió de de la Comissió de de la Comissió de convivènciaconvivènciaconvivènciaconvivència3333 Diferenciem duesduesduesdues comissions de convivència per tal d’aconseguir una actuació més propera i assertiva en el moment que calgui intervenir i també una visió més contrastada entre el dia a dia i una perspectiva global, resultat de la cooperació entre les dues comissions. Una Comissió GeneralComissió GeneralComissió GeneralComissió General formada per diferents membres de la comunitat educativa que proposa, revisa i coordina el pla de convivència i es reuneix trimestralment o en situacions molt greus. Una Comissió específica o d’ EtapaComissió específica o d’ EtapaComissió específica o d’ EtapaComissió específica o d’ Etapa que es reuneix setmanalment i vetlla pel bon funcionament de la convivència.

3 La normativa de referència s’inclou en l’Annex 1

La finalitat d’aquesta comissió és la de vetllar per la correcta aplicació del RRI, així com la de planificar mesures prevenció, processos de mediació escolar i la resolució de conflictes disciplinaris.

Pàgina 17 de 28

Comissió generalComissió generalComissió generalComissió general Aquesta comissió està vinculada per normativa al consell escolar del centre. Té com a finalitats garantir l’aplicació correcta de la normativa i vetllar per la planificació de mesures preventives i correctives. En casos que perjudiqui greument la convivència en el centre és la responsable de decidir les mesures oportunes. Funcions específiquesFuncions específiquesFuncions específiquesFuncions específiques � Definir i aprovar la proposta de pla de convivència i les seves

adaptacions i modificacions posteriors. � Informar a la comunitat educativa del pla de convivència i del

funcionament de la comissió de convivència. � Efectuar el seguiment i la coordinació de l’aplicació del pla de

convivència escolar durant tot el curs a totes les etapes. � Aprovar l’informe anual del pla de convivència. � Informar al consell escolar de les actuacions que es porten a terme per

millorar la convivència al centre. � Impulsar les activitats de formació relacionades amb la millora de la

convivència. � Establir criteris de coordinació amb serveis municipals: policia municipal,

serveis socials, etc. � Sensibilitzar a la comunitat educativa sobre tot el procés del Pla de

convivència. � Avaluar les accions fetes per conèixer l’avenç realitzat o els ajustos que

calguin.

Persones que la formenPersones que la formenPersones que la formenPersones que la formen

Director. Representants dels professors.

Representants dels pares. Representants dels alumnes4.

4 Veure l’Annex 2, Article 86, punt 2

Pàgina 18 de 28

Comissió Comissió Comissió Comissió específica o etapa:específica o etapa:específica o etapa:específica o etapa:

Funcions especFuncions especFuncions especFuncions especíííífiquesfiquesfiquesfiques � Formular la proposta de pla de convivència i les seves adaptacions i

modificacions posteriors. � Fer una anàlisi de les “situacions concretes” de convivència que es

donen en el centre. � Identificar les mancances de convivència i les que cal millorar. � Prendre decisions de les actuacions que cal fer davant d’un conflicte:

procés de mediació, entrevista amb la família, entrevista amb el tutor, sanció, serveis externs (mossos esquadra, serveis socials...), derivació a orientació i en els casos més greus traspassar-ho a la comissió general.

� Informar a l’equip de professors corresponent de les decisions preses. � Portar a terme les decisions preses, avaluar i seguir el procés. � Crear materials didàctics sobre la convivència per treballar amb els

alumnes. � Buscar materials de suport per les famílies. � Crear documents per enregistrar: incidències, actuacions fetes, avaluació

i propostes de millora. � Informar trimestralment de les actuacions realitzades, fer avaluacions

periòdiques i propostes de millora a la Comissió General i/o Equip Directiu.

Persones que la formenPersones que la formenPersones que la formenPersones que la formen Els membres que formen la comissió són designats per la direcció. La composició mínima recomanable és: Cap d’estudis. Un representant de l’equip d’orientació. Un representant dels professors. Un representant dels alumnes, quan s’escaigui.

Pàgina 19 de 28

Aspectes que cal contemplar per la comissió de convivència.Aspectes que cal contemplar per la comissió de convivència.Aspectes que cal contemplar per la comissió de convivència.Aspectes que cal contemplar per la comissió de convivència. La normativa determina els aspectes que cal contemplar per la comissió de convivència (RRI de l’article 89 al 93):

� Respecte a l’educació, la integritat física i la dignitat personal. � Aplicació i gradació de les mesures correctores i de sancions. � Decisions sobre l’assistència a classe. � Conductes contràries a les normes de convivència. � Competència per aplicar mesures correctores. � Constància escrita. � Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre. � Responsabilitat penal. � Inici de l’expedient.

Pàgina 20 de 28

Equip de mediació

L’estratègia principal d’actuació en la gestió de conflictes serà la mediació. En la línia de fomentar la cultura de la mediació l’actuació d’un equip específic en aquest àmbit és una eina valuosa en la convivència dels centres. Definició i Definició i Definició i Definició i característiques de la Mediació.característiques de la Mediació.característiques de la Mediació.característiques de la Mediació.

La mediació és un mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, amb formació específica i imparcial amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori. Contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDIACIÓ • Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada

persona en mantenir un clima pacífic. • Accepta les diferències, no intenta canviar a les persones, ni les

seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i crear consens.

• Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de “jo” o “tu”, sinò de “jo i tu”, és a dir, “nosaltres”.

• Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat, monitors, famílies i personal de serveis i administració.

Pàgina 21 de 28

RolRolRolRol del mediador del mediador del mediador del mediador El mediador treballa per tal de: � Crear un ambient relaxat. � Obrir canals de comunicació. � Explorar les posicions inicials de cada persona. � Fomentar el pensament creatiu. � Aportar criteris de realitat. � Valorar les manifestacions de reconeixement d’una part envers l’altra. � Atorgar autonomia als protagonistes del conflicte. � Enfortir les relacions afectives i d’interrelació. � Aprendre a generar mecanismes de resolució dels conflictes. � Preparar els participants per a un món divers i multicultural. Persones que Persones que Persones que Persones que formen part de l’equip de mediacióformen part de l’equip de mediacióformen part de l’equip de mediacióformen part de l’equip de mediació Formen part de l’equip de mediadors els professors, alumnes, pares i/o personal no docent que ha rebut la formació específica en l’esperit i tècniques de la mediació. Aquest equip estarà coordinat per un professor, preferentment de l’EO, nomenat per l’equip directiu. L’equip de mediació pot coincidir en composició amb la comissió de convivència però no necessàriament.

S’aconsella que el programa sigui coordinat per un membre de l’equip d’orientació, donant-li unes hores de dedicació. Es donarà un espai i un temps dins l’horari lectiu adient per l’execució de les mediacions que no s’hagin resolt prèviament amb les eines ordinàries (Tot pensant, acció tutorial, ...).

Pàgina 22 de 28

Procés dProcés dProcés dProcés d’implantació’implantació’implantació’implantació del servei de mediació del servei de mediació del servei de mediació del servei de mediació

1. La direcció del centre ha de garantir el desenvolupament del programa de mediació.

2. Realitzar un claustre informatiu i de sensibilització amb el professorat i recollir les seves impressions.

3. Si la resposta del professorat es majoritàriament positiva s’informa al Consell Escolar.

4. Un cop informat el Consell, s’informa del programa als alumnes, demanant la seva participació de forma voluntària.

5. Es reuneixen els voluntaris i se’ls informa de manera més àmplia.

6. S’informa als diferents grups que conformen la Comunitat educativa (famílies, monitors d’extraescolars, menjador, membres del PAS,...) que el centre tindrà un servei de mediació i el que això implica.

7. Formació intensiva per les persones interessades (professorat, alumnat, pares, monitors, ...).

Quan fem servir la mediació?Quan fem servir la mediació?Quan fem servir la mediació?Quan fem servir la mediació? Els processos de mediació5555 poden utilitzar-se com a estratègia preventiva i educativa en la gestió dels conflictes interpersonals, que són freqüents en els centres docents i no estan necessàriament lligats a conductes contràries a la convivència del centre. � Es pot oferir la mediació de conflictes generats per les conductes contràries

a normes de convivència del centre o per conductes greument perjudicials per a la convivència que hagin originat un perjudici a altres, llevat que es doni algunes de les circumstàncies següents:

� Que s’hagi produït una agressió, amenaça o vexació a algun

membre de la comunitat, si s’ha emprat greu violència o intimidació, o si es tracta d’una reiterada i sistemàtica conducta contrària a les normes de convivència del centre.

5 Veure Annex 3: Desenvolupament del procés de mediació

Pàgina 23 de 28

� Que ja s’hagi utilitzat el procés de mediació repetidament amb el mateix alumne durant el mateix curs escolar, independentment del resultat d’aquests processos.

� Es pot oferir també la mediació com a estratègia de reparació o de

reconciliació un cop utilitzada la mesura correctora o una sanció, per tal d’establir la confiança entre les persones i oferir nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir.

� Els casos en els quals s’hagi decidit aplicar un procediment sancionador, la

direcció del centre pot oferir la possibilitat de resoldre’ls per la via de la mediació sempre que les parts ho acceptin voluntàriament. En aquest cas, s’atura provisionalment el procediment sancionador i comença el procés de mediació amb el nomenament o elecció de la persona o persones mediadores, segons les circumstàncies previstes en el reglament de règim interior del centre. Aquestes persones no poden tenir cap relació directa amb els fets que han originat l’obertura de l’expedient disciplinari. També es podrà utilitzar la mediació en casos que hagin estat sancionats. Si es produeix una conciliació, en procediments sancionadors la persona mediadora ho ha de comunicar al director del centre, que haurà de tancar el procediment sancionador. Si aquest s’havia obert com a conseqüència d’una conducta greu, s’ha de comunicar la resolució al consell escolar del centre.

� També es pot iniciar el procés mediador en altres casos no definits

anteriorment on es cregui que la mediació pugui millorar la convivència escolar.

Pàgina 24 de 28

ANNEX1 DECRET

279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

Es recull, també, la voluntat de potenciar la resolució pacífica de conflictes que en altres àmbits del dret i de la convivència social s’ha desenvolupat de forma efectiva mitjançant els processos de mediació, tot incorporant entre les funcions dels directors dels centres la de garantir la mediació en la resolució de conflictes.

Es reforça el caràcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que s’emprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure d’aprendre i mantenir actituds de responsabilitat, amb la incorporació de la mediació escolar com un procés de caràcter educatiu per resoldre determinats conflictes de convivència.

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1.1 Aquest Decret té per objecte la regulació dels drets i deures de l’alumnat, de les normes de convivència, de la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes i del règim disciplinari en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

Article 2

Principis generals

2.1 Tot l’alumnat té els mateixos drets i deures, sense més distincions que aquelles que es derivin de la seva edat i de les etapes o els nivells dels ensenyaments que cursin.

2.2 L’exercici dels drets per part de l’alumnat implica el deure correlatiu de coneixement i respecte dels drets de tots els membres de la comunitat escolar.

2.3 En el context d’aquest Decret, qualsevol referència feta genèricament als pares de l’alumnat comprèn al pare, la mare, o persona que exerceix la tutela de l’alumne o alumna.

Article 4

Millora de la convivència

4.3 Els òrgans de govern i de participació i el professorat dels centres han d’adoptar les mesures necessàries, integrades en el marc del projecte educatiu del centre i del seu funcionament habitual, per tal d’afavorir la millora permanent del clima escolar i de garantir l’efectivitat en l’exercici dels drets de l’alumnat i en el compliment dels seus deures, per prevenir la comissió de fets contraris a les normes de convivència. Amb

Pàgina 25 de 28

aquesta finalitat s’ha de potenciar la comunicació constant i directa amb l’alumnat i amb els seus pares.

Article 5

Reglament de règim interior

5.1 El reglament de règim interior dels centres educatius ha de concretar, les normes de convivència i les d’organització i participació en la vida del centre, els mecanismes afavoridors de l’exercici dels drets de l’alumnat i els seus deures, així com les correccions que corresponguin per a les conductes contràries a les normes de convivència esmentades, de conformitat amb allò que disposa aquest Decret.

5.2 També ha d’establir els mecanismes de comunicació als pares de l’assistència a classe dels alumnes i de les alumnes, i les corresponents autoritzacions o justificacions, per als casos d’inassistència, quan aquests són menors d’edat.

5.3 Els centres educatius que decideixin utilitzar la mediació en el procés de gestió de la convivència han de concretar als seus reglaments de règim interior el procediment de mediació previst en aquest Decret.

Comissió de convivència

6.1 A cada centre s’ha de constituir una comissió de convivència, que té com a finalitat garantir una aplicació correcta del que disposa aquest Decret així com col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

6.2 El reglament de règim interior de cada centre ha de determinar el nombre de representants que la integren, el procés d’elecció, les seves funcions i la vinculació entre aquesta i el consell escolar.

6.3 En qualsevol cas la comissió de convivència ha d’estar integrada per un nombre igual de professors/res que de pares/mares i alumnes, elegits entre els membres d’aquests sectors del consell escolar del centre, i el director o la directora del centre que la presideix. En els centres d’educació primària aquesta comissió s’ha de formar amb pares i professorat. Així mateix, en les seves sessions hi poden participar altres professionals, amb veu i sense vot, quan la temàtica a tractar així ho aconselli.

Pàgina 26 de 28

ANNEX 2 En el Reglament de Règim Intern de les escoles maristes.

Títol tercer COMPONENTS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Capítol I : L’ALUMNE a l’article 86.

Article 86

Comissió de convivència

1. A cada centre s'ha de constituir una comissió de convivència, que té com a finalitat garantir una aplicació correcta del que disposa aquest reglament de règim interior així com col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

2. La comissió de convivència està integrada per dos professors/es, dos pares/mares, elegits entre els membres d’aquests sectors del consell escolar del centre, i el director o la directora del centre que la presideix. Així mateix, en les seves sessions hi poden participar altres professionals, amb veu i sense vot, quan la temàtica a tractar així ho aconselli.

Article 87

Consell escolar i claustre de professors

1. El consell escolar del centre ha de vetllar pel correcte exercici dels drets i deures de l'alumnat, ha de conèixer la resolució dels conflictes disciplinaris i ha de vetllar perquè s'atinguin a la normativa vigent. Quan les mesures adoptades per la direcció del centre es corresponguin a conductes de l'alumnat que perjudiquin greument la convivència en el centre, el consell escolar, a instància dels pares, podrà revisar la decisió i proposar, si escau, les mesures oportunes.

2. El consell escolar ha d'avaluar els resultats de l'aplicació de les normes de convivència del centre, analitzar els problemes detectats en la seva aplicació efectiva i proposar l'adopció de les mesures per a la seva resolució.

El claustre de professors ha de conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions, i ha de vetllar perquè aquestes s'atinguin a la normativa vigent. La direcció és l'encarregada d'informar al claustre.

Pàgina 27 de 28

ANNEX 3 DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DE LA MEDIACIÓDESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DE LA MEDIACIÓDESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DE LA MEDIACIÓDESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DE LA MEDIACIÓ Diferenciem tres moments dins del procés de mediació: Abans de la mediacióAbans de la mediacióAbans de la mediacióAbans de la mediació

� En els centres on existeix un servei de mediació, les persones que tenen un conflicte poden optar per demanar la intervenció del mediador, o bé el pot oferir el centre un cop detectat un conflicte. La persona que detecta el conflicte el comunica. Aquesta pot ser una de les persones implicades en el conflicte o qualsevol altre observador.

� Qui rep la denúncia la passa a l’equip de mediació, si ho creu escaient. En cas contrari intenta resoldre el conflicte o donar-hi suport.

� El mediador es posa en contacte amb cadascuna de les parts implicades. � Si ambdues parts estan disposades a seguir el procés de mediació, s’inicia

el procés. La participació és sempre voluntària, allò que es diu és confidencial i cadascú pren les seves decisions lliurement.

� Cada centre establirà un lloc i un moment de la franja horària lectiva per a dur a terme les tasques de mediació.

Durant la mediacióDurant la mediacióDurant la mediacióDurant la mediació � El mediador reuneix les persones en conflicte i explica que treballaran per

canviar la situació. � El mediador no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions. � Hi ha tres normes: parlar i escoltar per torns, evitar les desqualificacions i

cooperar en la recerca d’una via de sortida. � Un cop comença la trobada, el mediador escolta a cada persona per

separat i mira de posar-se en el seu lloc per tal d’entendre com veu la situació, com la fa sentir i què li suposa.

� A continuació es reuneixen les parts implicades amb els mediadors… per elaborar una definició conjunta del conflicte que reculli les preocupacions de cada part.

� Després convida a formular el màxim d’idees creatives i suggeriments per canviar la situació. Els protagonistes del conflicte n’escolliran les dues o tres

Els principis que regiran l’actuació dels mediadors seran. - la voluntarietat - la imparcialitat - la confidencialitat

Pàgina 28 de 28

més interessants i les exploraran, cooperant en la busca d’una via satisfactòria pels dos.

� Finalment, es pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual depèn de que, durant la trobada, s’hagin transformat les actituds negatives d’una persona envers l’altra en reconeixement i revalorització mútues.

� És usual i recomanable el treball en co-mediació (2 mediadors- un expert i un novell-), això permet que quan el conflicte és entre dos alumnes els mediadors siguin, també, alumnes; en canvi, entre docent i alumne els mediadors serien un/a docent i un/a alumne.

� Quan no hi hagi predisposició d’una de les parts implicades en la mediació, el mediador pot prendre la decisió d’interrompre el procés.

Després de Després de Després de Després de la mediacióla mediacióla mediacióla mediació

� Al finalitzar cada sessió de mediació s’ha de concretar un termini en el que es revisaran els acords presos. Es realitzaran tantes sessions com convinguin per tal d’arribar a un acord.

� El procés de mediació, per ser eficaç, ha de ser àgil. Es recomanable que no excedeixi el termini màxim d’un mes.

� Cal elaborar al final del procés un informe de tancament del procés de mediació.