Memoria d'actuació 2001-2011 del Parc Natural dels Ports

Memòria d’actuació 2001/2011

Sumari3 Presentació

La gestió del Parc

6 Òrgan rector8 Òrgan gestor 10 Dades generals del Parc

El Parc Natural dels Ports 2001-2011

12 Infraestructures i equipaments16 Estudis i seguiments. Planificació i projectes20 Alguns resultats del coneixement d’espècies i processos21 Actuacions de millora d’hàbitats i espècies23 Regulació d’activitats26 Plànol d’infraestructures i equipaments28 Informes i autoritzacions29 Formació32 Programa d’educació ambiental35 Comunicació i difusió 38 Centre de documentació i SIG41 Participació amb el Parc43 Brigada47 Ajuts

EditaGeneralitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Parc Natural dels PortsAv. Val de Zafán, s/n43520 [email protected]

www.gencat.cat/parcs/els_ports

Roquetes, 20 de juny de 2011.

Tiratge: 1.000 exemplarsDipòsit legal:

TextosParc Natural dels Ports

Il·lustracions Toni Tort

FotografiaJoan Mestre (p. 16, 24, 25, 28, 34, 51)Toni Buira (p. 5, 20)Antoni Borau (p. 16)Raul Valverde (p. 31, 36, 37, 40, 47)Arxiu del Parc Natural dels Ports

DissenyJoan Carles Palau

Impressió4Colors, S. Coop.

Presentació Deu anys del Parc Natural dels Ports

Amb motiu del desè aniversari del Parc Natural dels Ports, aquesta Me-mòria d’actuació 2001-2011 vol ser un

compendi històric, informatiu i legislatiu del que ha significat per a Catalunya la posada en marxa d’aquest espai protegit.

S’ha de tenir en compte que els Ports és un dels espais naturals més significatius del nostre país, que va ser declarat parc per preservar la seva importància geològica, bio-lògica i paisatgística, però també pels valors culturals de la gent que hi viu i hi treballa. En aquest sentit, la protecció del Parc s’ha combinat amb l’impuls a la dinamització de tota la zona, ja que la Generalitat considera que s’ha de compaginar el respecte cap a la natura amb el creixement econòmic.

A Catalunya, hi podem trobar una gran diversitat d’espais protegits, cadascun dels quals es defineix per les seves caracterís-tiques pròpies. Aquest conjunt d’espais aporten els recursos naturals del territori i formen el patrimoni natural del nostre país.

La conservació d’aquests espais resulta fonamental per a Catalunya, per les seves aportacions de tot tipus: paisatge, flora, fauna, diversitat biològica, geodiversitat, recursos naturals, etc. Per això és important que aquests espais es mantinguin en un estat favorable a la seva conservació, perquè d’aquesta manera puguin complir les seves funcions en el medi natural.

En el cas dels Ports, ens trobem amb un es-pai natural d’una gran categoria, a cavall de

la serralada Prelitoral catalana i el Sistema Ibèric, al sud de Catalunya, tocant amb el País Valencià i Aragó. Es tracta d’un massís calcari de relleu escarpat i abrupte, que se’ns presenta com un territori feréstec i ple de vida salvatge.

La importància dels seus valors naturals i la necessitat de conservar-los va motivar la Generalitat de Catalunya a declarar parc natural la part catalana del massís. El Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports són dues figures de protecció especial que des de l’any 2001 garanteixen la preservació dels valors naturals i vetllen per l’aprofitament sosteni-ble dels recursos.

En aquests deu anys d’existència, en el Parc s’han aconseguit fites importants pel que fa a la millora de l’espai i s’han creat infraes-tructures bàsiques. Això ha permès que, a hores d’ara, els Ports pugui desenvolupar la seva missió de gestió, formació i servei amb més eficàcia.

Per aquesta raó, crec que els objectius asso-lits en els deu anys d’aquest parc natural són un bon exemple de la política de la Genera-litat en matèria d’espais protegits, i suposen un repte per continuar millorant en el futur.

Fruit d’aquesta política és la inclusió del Parc Natural dels Ports en el territori que s’ha configurat en la candidatura de les Terres de l’Ebre a ser declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco.

Deu anys després de la seva conversió en parc, els Ports és un magnífic patrimoni que cal seguir preservant i potenciant en benefici de Catalunya.

Josep Maria Pelegrí i Aixut Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

4 Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 Parc Natural dels Ports

El Parc Natural dels Ports, el nostre patrimoni

Quan fa deu anys es va crear el Parc Natural dels Ports, els reptes eren grans: per una part es tractava de

demostrar amb fets que la salvaguar-da d’un patrimoni natural no resulta incom-patible amb els interessos públics i privats del territori; sinó que pot ser un instrument per defensar-los, és més, estem convençuts que a mig i llarg termini és el millor camí per aconseguir-los.

Per altra part, aquest espai sortia amb retràs amb relació a altres espais naturals cata-lans de categoria similar, no per manca de valors sinó perquè en un principi es va haver d’acudir als llocs amb més fragilitat o perill i aquest espai tenia una llarga tradició de ges-tió. Però tot i això no es podia allargar més la seva declaració: per una part pel greuge que suposava per al territori, per altra, per la ma-teixa exigència del Parlament de Catalunya i finalment, perquè hi havia alguns problemes que calia resoldre i la figura del parc natural era la més idònia per aconseguir-ho.

El Parc Natural dels Ports, des del primer moment de la seva creació, es va estructurar amb un òrgan gestor constituït per un equip tècnic i per una Junta Rectora integrada per tres bases: els representants dels propietaris particulars, els dels ajuntaments que formen

part del Parc i el Govern de la Generalitat de Catalunya, i dins de les limitacions exis-tents, s’ha intentat marcar unes línies de futur basades amb l’entesa i la cooperació entre les diferents parts.

Així mateix hi havia el repte de crear unes infraestructures que permetessin desple-gar les tasques que corresponen a un parc natural: centres d’informació i d’educació ambiental, brigada de manteniment per a la conservació i millora de l’espai, equip tècnic per a la gestió i altres aspectes que poc a poc es van consolidant.

Deu anys és un temps prudencial per analit-zar un camí, però no per jutjar una arribada. S’ha fet molt però queda molt a fer i, amb aquest esperit, ens hem d’exigir més en aquests moments de dificultats socials i eco-nòmiques, amb una voluntat de superació i de servei als habitants d’aquest territori, als propietaris particulars i als visitants, com la millor contribució al manteniment i millora no només del Parc Natural dels Ports sinó de Catalunya, atès que aquest espai transcen-deix el seu propi àmbit i ha estat considerat, sempre, com una peça bàsica del nostre patrimoni natural i cultural.

Josep Escorihuela i MestreDirector General de Medi Natural i Biodiversitat

La Barcina


prioritats d’inversions en infraestructures i serveis dintre de l’àmbit del Parc. A més, coordina i fa el seguiment de les actuacions que afecten l’espai protegit de les diferents administracions que hi són representades. Per tant, la Junta Rectora és objecte de con-sulta preceptiva abans de l’aprovació de les disposicions, dels plans i dels programes que es formulen per al Parc Natural.

També promou mesures i actuacions per a la millor protecció del Parc Natural, el foment del coneixement, el gaudiment or-denat dels seus valors, i per a l’afavoriment de les activitats tradicionals, entre aques-tes, les agrícoles, ramaderes i forestals, amb un desenvolupament sostenible.

La gestió del Parc

La Junta té potestat per establir un ma-jor grau de protecció en els espais que ho requereixin, i pot proposar la declaració de noves figures de protecció o la modificació de les que estableix el Decret de declaració del Parc.

L’òrgan rector crea comissions de treball específiques i n’elegeix els membres d’entre els diferents representants de la Junta Rec-tora. Aquestes comissions funcionen en rè-gim d’autonomia, tot i que únicament tenen funcions informatives, de manera que les propostes, derivades de les seves conclusi-ons, són elevades a la Junta Rectora.

2010

2.181.010

€

2009

2.340.412

2008

1.969.238

2007

1.515.020

2006

1.757.681

2005

1.744.773

2004

1.307.772

2003

1.368.933

2002

1.005.099

2001

263.930

Evolució dels pressupostos executats 2001-2011

ÒRGAN RECTORFuncions

La Junta Rectora del Parc Natural dels Ports es constituí per primera vegada el 5 d’octu-bre de 2001. Aquest òrgan estableix les di-rectrius per exercir la gestió del Parc d’acord amb les seves disposicions reguladores. Hi ha representants corresponents a departa-ments de la Generalitat de Catalunya, l’Ins-titut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre, consells comarcals, ajuntaments, propietaris forestals, i entitats conservacio-nistes, i també el director del Parc Natural. Un dels representants de la Junta és propo-sat pels restants com a president i aquest és nomenat finalment pel conseller.

Una de les funcions principals de la Junta és proposar el pressupost anual d’acord amb les

Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 7

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Departament de Medi Ambient i Habitatge2 Pere Vidal Ferré Víctor Gimeno Sanz, president (fins 15 abril 2011)5

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural3 Francesc Ramon Ferré Antoni Espanya Forcadell

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa4 Mercè Miralles Guerrero Joan Felip Monclús Benet

Departament de Política Territorial i Obres Públiques Xavier Pallarès Povill Arcadi Pallarès Povill

vicepresident Antoni Sabaté Ibarz

Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre Teresa Moya Giné Enric Roig Montagut Genoveva Margalef Valiente

Diputació de Tarragona Joan Josep Malràs Pascual, vicepresident des de 2009 (proposat president des de 15 abril 2011)5

Consell Comarcal del Baix Ebre Pere Panisello Chavarria Javier Alegret Ribas Joan Fort Fontanet

Consell Comarcal del Montsià César Garcia Esteller Celestí Hervàs Picazo Francesc Subirats Rosiñol Armando Verge Bonet

Consell Comarcal de la Terra Alta Joan Navarro Gil Àngel Ferràs Tomàs Enric Grau Fontanet Àngel Ferràs Tomàs Amadeo Milián Prades

Ajuntament d’Alfara de Carles Joan Fort Fontanet Josep Mas Sabaté

Ajuntament d’Arnes Domingo Povill Fonollosa Manuel Povill Papaseit Josep Ginebrera Masia

Ajuntament d’Horta de Sant Joan Rafel Clúa Ferrépresident entre 2001 i 2004 i actualment president honorífic Joan Alcoverro Alcoverro

Ajuntament de Mas de Barberans Francesc Subirats Rosiñol Josep M. Lleixà Lleixà

Ajuntament de Paüls Tomàs Escubedo Gracià Joan Manel Lluís Escubedo

Ajuntament de Prat de Comte Joan Ramon Pallarès i Ferràs Cristina Gracià Ferràs

Ajuntament de Roquetes Mariano Gil Agné Javier Alegret Ribas

Ajuntament de la Sénia Víctor Gimeno Sanz Víctor Pla Cervera Joan Moisés Reverté

Ajuntament de Tortosa Jordi Bonilla Martí Salvador Peiró Morell Jordi Bonilla Martí Valentí Marin Rifà

Propietaris forestals del Baix Ebre Pedro Fumadó Amenòs, vicepresident Josep M. Ferreres Puig

Propietaris forestals de la Fageda Carlos Ferreres Puig, vicepresident des de 2006

Propietaris forestals del Montsià Juan José Gimeno Tomàs

Propietaris forestals de la Terra Alta Antoni Gil Adell

Entitats conservacionistes Francesc Gas Ferré

Director del Parc Natural Rafel Balada Llasat, secretari

((1) La composició de la Junta Rectora serà reestructurada properament d’acord amb les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010 i les eleccions municipals de maig de 2011. (2) 2001-2004: Departament de Medi Ambient. (3) 2001-2004: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. (4) 2001-2004: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. (5) Acord de Junta Rectora de 15-04-2011.

Composició de la Junta Rectora Segons la Resolució de 30 d’abril de 2010, de nomenament de la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports i de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.1


ÒRGAN GESTOR

La gestió del Parc Natural dels Ports la duu a terme una unitat tècnica específica, d’acord amb les directrius de la Junta Rectora i l’assessorament de les entitats socials i científiques.

La unitat de gestió del Parc actualment s’adscriu al Departament d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i li corresponen les funcions següents:

a) Les que estableix l’article 29.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

b) Les de suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural.

c) Les referents a la formulació dels instru-ments de planificació i ordenació del Parc Natural.

d) L’execució, si s’escau, de les obres i altres actuacions que requereixi la gestió de l’espai.

Direcció

Té al seu càrrec el comandament de la unitat de gestió amb l’objectiu de conservar i mi-llorar el patrimoni natural dels Ports, a fi de fer-lo compatible amb l’activitat humana a les comarques situades dins l’àmbit d’aques-ta àrea natural.

Assumeix també la funció de secretari de la Junta Rectora, de manera que s’encarrega de

la tramitació administrativa dels acords que aquesta prengui.

Àrea Administrativa

Elabora la proposta de pressupost de l’àrea, alhora que coordina les propostes de les àrees restants per tal de tramitar la previsió de pressupost anual del Parc. Controla i su-pervisa les despeses i els ingressos generats, s’encarrega de les tramitacions relacionades amb la gestió de recursos humans, i del manteniment del registre d’entrada i sortida de documents.

Controla la recepció de correu, fax i correu electrònic. Administra, tramita i controla expedients relacionats amb ajuts econòmics, subvencions, pressupostos, etc. Dóna suport administratiu a les àrees restants del Parc en la redacció, transcripció i tramesa d’infor-mes i propostes de despesa, a la vegada que fa el manteniment del Programa anual de gestió de la memòria d’actuacions. S’encar-rega de la tramitació d’autoritzacions i de sol·licituds d’activitats o d’actuacions dins l’espai protegit.

Realitza les tasques de recepció, d’infor-mació i d’atenció personal i telefònica. Controla l’expedient dels vehicles i n’ela-bora l’informe mensual. S’encarrega de les comandes relacionades amb el material d’oficina, de les trameses de correu i del control de claus.

Àrea d’Infraestructures

Realitza el desplegament de les noves in-fraestructures del Parc així com la millora i manteniment de les existents. Redacta i fa el seguiment dels expedients patrimonials de cessions d’ús i domini i de l’adquisició de finques i solars.

Organitza, coordina i gestiona, tècnica i eco-nòmicament els projectes i obres d’edificació i rehabilitació, de manera que condueix els expedients des de la planificació fins a la cer-tificació final i la recepció de l’obra.

Dirigeix l’execució dels projectes i treballs de reforma i manteniment de les edificacions existents, incloses les seves instal·lacions i equipaments, per tal de garantir la seva adequació a la realització de les activitats per a les quals estan concebudes.

Àrea de Protecció

Té com a objectiu conèixer el funcionament i l’estat dels diferents valors naturals de l’espai a través d’estudis i seguiments o la realitza-ció, encàrrec i control de treballs. D’aquesta manera es millora el coneixement de base de les espècies i ecosistemes del Parc, incidint especialment sobre les espècies amenaçades, rares o d’interès objecte de conservació.

Desenvolupa actuacions de conservació, de millora d’hàbitat i d’espècies. Programa i realitza activitats de monitoratge d’espècies i processos per testar les accions de conser-vació realitzades o per poder registrar canvis en les poblacions.

Redacta els informes preceptius previs a l’atorgament de les autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, movi-ment de terres o explotacions dels recursos naturals, tant a l’interior com a l’exterior de l’espai protegit i que puguin afectar-lo.


Àrea d’Ús Públic i Educació Ambiental

Redacta i proposa la zonificació i regulació d’usos i accessos del Parc, segons les estra-tègies de conservació establertes, i dissenya el desplegament d’itineraris, equipaments i activitats ofertades pel Parc.

S’encarrega de l’elaboració, la coordinació i el seguiment del Programa d’educació am-biental, i de l’oferta de serveis pedagògics, turístics i de lleure. Té la missió de difondre els valors naturals del Parc amb l’objectiu d’assolir una major sensibilització i millor conducta ambiental dels usuaris, a través de la realització de publicacions, exposicions, cursos, jornades, activitats de formació i lleure i de la presència als mitjans de comu-nicació.

Elabora les estratègies de comunicació i de promoció turística, amb la finalitat d’asso-lir els objectius de conservació establerts pel Parc. Coordina i supervisa les tasques d’informació i els serveis que es realitzen des dels centres d’informació del Parc.

Assessora el sector privat per desenvolupar la seva activitat professional sota un model de preservació i sostenibilitat de l’espai natural, promou activitats de participació social i realitza la coordinació i el seguiment del Voluntariat. Treballa per a que els sectors econòmics puguin obtenir distincions d’una gestió compromesa amb la conservació de l’espai, com la Marca Parcs o la Carta Euro-pea del Turisme Sostenible.

S’encarrega de dur a terme el programa de formació del Parc adreçat a la millora pro-fessional dels educadors ambientals, guies, voluntaris, col·laboradors i altres col·lectius professionals.

Gestiona i administra el Centre de Docu-mentació, el web i el Sistema d’Informació

Geogràfica (SIG), tres recursos d’informació que donen suport a la gestió, la recerca i la difusió del Parc.

Àrea de Millora Rural

Planifica, coordina i executa les actuacions de manteniment i millora de les infraestruc-tures públiques del Parc, i de conservació del conjunt de l’espai. Recull les dades per actualitzar l’inventari de valors patrimonials i naturals.

Estableix les prioritats d’actuació i marca les pautes bàsiques d’execució a partir de les propostes de treballs que rep de la Junta Rectora, els ajuntaments, els propietaris i l’equip tècnic del Parc.

Per dur a terme aquesta tasca disposa de 16 treballadors, distribuïts en dos briga-des, la de la Terra Alta amb seu a Prat de Comte i la del Baix Ebre i Montsià amb seu a Roquetes.

L’àmbit de treball és el territori inclòs al Parc Natural dels Ports i, per extensió, la resta del territori dels municipis del Parc, sempre que sigui en terrenys de titularitat pública, de l’administració autonòmica o local, i per realitzar actuacions en benefici públic.

Ha esmerçat esforços especialment en la dotació de nous equipaments d’ús públic: àrees de lleure i interpretatives, itineraris i senyalització, a més de realitzar tasques de recuperació de fonts i senders, i de manteni-ment de cases forestals, basses d’incendis, pistes forestals, millora de les infraestructu-res ramaderes, etc.

Àrea de Planificació i Gestió Forestal

És una àrea que neix el 2006 en el marc de la redistribució de funcions de la Direcció Ge-neral de Medi Natural a les Terres de l’Ebre.

S’ocupa de la gestió forestal dins l’àmbit del Parc Natural i de l’EIN dels Ports, amb la supervisió i coordinació del cap de l’Àrea de Medi Natural per unificar criteris entre la gestió forestal dins i fora del Parc.

Planifica, gestiona i fa el seguiment dels re-cursos forestals de domini públic presents al Parc. Aquestes funcions comporten tasques com l’elaboració dels plans d’aprofitament i de millores dels recursos forestals, tramita-ció i seguiment d’expedients d’aprofitament forestal (fustes, pastures, trufes i apícola), així com l’elaboració d’informes del planeja-ment forestal en relació a ocupacions i servi-tuds en les forests d’Utilitat Pública. Redacta projectes de millora silvícola d’acord amb els objectius de conservació del Parc.

Tramita i fa el seguiment de les vies d’ajuts a la Gestió Forestal Sostenible dins l’àmbit del Parc en les forests d’entitats locals incloses al Catàleg d’Utilitat Pública i en les forests de titularitat privada quan es tracta d’actuaci-ons per a la prevenció d’incendis forestals.

Elabora els informes de planejament forestal en relació als aprofitaments i actuacions de canvi d’ús en terrenys de titularitat privada, intervé en les valoracions de denúncies per part del Cos d’Agents Rurals per agressions al medi i assessora a titulars de terrenys en l’impuls i manteniment dels seus recursos forestals.

La gestió del Parc


Creació

L’any 2001, amb el Decret 160/2001, de 12 de juny, es va declarar el Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports. (DOGC núm. 3414, pàg. 9336, de 21 de juny de 2001).

El 2006, va ser designat Zona d’Especial Protec-ció per a les Aus (ZEPA), passant a formar part de la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Dades generals del Parc

19921966 2001 2006 2008Figura

Extensió actual

Any de declaració

Figures de protecció i gestió d’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Cronologia

ReservaNaturalParcial

867 ha

ParcNatural

35.050 ha

ReservaNacionalde Caça

28.587 ha

Espaid’InterèsNatural

38.394 ha

Refugide FaunaSalvatge

205 ha

XarxaNatura2000

35.050 ha

Zona d’EspecialProtecció pera les Aus (ZEPA)

35.050 ha

Llocd’ImportànciaComunitària (LIC)

35.050 ha

Distribució de la titularitat de la propietat del Parc

% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Alfara de Carles

Paüls

Roquetes

Tortosa

La Sénia

Mas de Barberans

Arnes

Horta de Sant Joan

Prat de Comte

6.058,10 ha

2.382,80 ha

5.582,70 ha

2.049,30 ha

6.425,90 ha

3.589,80 ha

2.730,40 ha

5.134,90 ha

1.096,60 ha

Baix Ebre16.072,90 ha (45,9%)

Terra Alta8.961,90 ha (25,5%)

Montsià10.015,70 ha (28,6%)

Ajuntaments 14.521,1 ha (41,4%)

Generalitat 7.070,6 ha (20,2%)

Privats 13.458,8 ha (38,4%)

El 2008, va ser adoptat Lloc d’Importància Co-munitària (LIC) per la Comissió Europea.

El 2010, la Generalitat de Catalunya va presen-tar la candidatura EbreBiosfera, proposant les Terres de l’Ebre per ser declarades Reserva de la Biosfera dins del Programa MaB de la UNESCO. La major part del Parc Natural dels Ports forma-ria part de la zona nucli d’aquesta Reserva.

GandesaTarragona

Parc Naturaldels Ports

Tortosa

Amposta


MunicipisNúmero

d’habitants 1

Sectors d’ocupació (%)2

AgriculturaIndústria

Construcció Serveis

Alfara de Carles 398 33,3 22,2 44,4

Paüls 598 15,8 41,6 42,5

Roquetes 8.231 9,4 38,3 52,4

Tortosa 34.473 7,2 29,5 63,3

La Sénia 6.087 6,3 59,9 33,8

Mas de Barberans 645 44,4 20,2 35,4

Arnes 505 27,3 31,1 41,6

Horta de Sant Joan 1.307 28,1 35,6 36,3

Prat de Comte 198 26,9 35,8 37,3

Total 52.442

Població activa 18.916 9,04 34,90 56,06

(1) Font Idescat 2010. (2) Font Idescat 2001 Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l’INE.

Superfície

35.050 hectàrees de Parc Natural. Inclou 867 hectàrees de reserves naturals i 205 hectàre-es de Refugi de Fauna Salvatge.

De les 35.050 hectàrees del Parc, poc més de 13.000 són de propietat privada. La resta són terrenys públics que pertanyen a ajunta-ments o a la Generalitat de Catalunya.

Població local

Segons dades del Padró continu de 2010 de l’Institut d’Estadística de Catalunya, hi ha 52.442 habitants en l’àrea d’influència formada per 9 municipis. Tots els nuclis de població estan exclosos dels límits del Parc.

Ajuntaments (14.521,1 ha)

Generalitat (7.070,6 ha)

Privats (13.458,8 ha)

Dades generals del Parc


Infraestructures i equipaments

Les infraestructures i equipaments són els elements a partir dels quals es vertebren la major part d’actuacions i activitats d’un parc. Per aquesta raó, durant els primers anys, l’esforç del Parc Natural dels Ports s’ha concentrat en bona part en el seu desplegament arreu del territori, seguint un model coherent amb la realitat geogràfica de l’espai.

A través dels centres i punts d’infor-mació, el Parc ofereix als seus visitants serveis d’informació i educació ambi-ental mitjançant els quals fomenta un model de turisme respectuós amb l’es-pai protegit i el seu entorn més proper.

En aquest sentit, des de 2001, s’han posat en funcionament tres importants infraestruc-tures: el Centre d’Informació del Baix Ebre (inaugurat el 2003), ubicat a l’antic Escor-xador de Roquetes, i annex a la seu admi-nistrativa del Parc; el Centre d’Informació del Montsià, situat a les Escoles Velles de la Sénia (2006); el Centre d’Informació a Prat de Comte (2011). Aquests centres són una realitat gràcies, entre d’altres, a la important inversió econòmica de la Generalitat de Ca-talunya i a les cessions de domini aprovades pels respectius ajuntaments.

Per tal de complementar els serveis d’infor-mació, aquests centres disposen d’aules de natura, sales d’audiovisuals i d’exposicions que permeten la realització de nombroses tipologies d’activitats de difusió i educació ambiental adreçades tant a escolars com a

adults. Cal destacar el fet que s’han executat dos projectes museogràfics que doten els centres amb exposicions de caràcter per-manent: l’exposició “Geoports”, instal·lada al Centre d’Informació del Baix Ebre i l’exposi-ció “La vida als Ports”, instal·lada al Centre d’Informació del Montsià.

Paral·lelament, s’ha iniciat l’activitat de dos punts d’informació al cap de l’Ecomuseu d’Horta de Sant Joan (2001) i al Molí de l’Oli d’Arnes (2006), en aquest cas a través d’acords entre el Parc, les respectives admi-nistracions locals i entitats sense ànim de lucre (el Centre de Documentació Ecomuseu dels Ports i l’Àrea de Territori i Medi Ambi-ent de l’Obra Social Catalunya Caixa). Aques-tes iniciatives han permès la integració dels serveis d’informació del Parc en punts estratègics del seu territori.

L’agost de 2009 van finalitzar les obres d’edificació del Centre d’Educació Ambi-ental a Alfara de Carles. Es tracta d’un nou concepte d’infraestructura que ofereix la possibilitat d’allotjar fins a 38 persones i que disposa d’una aula d’audiovisuals i un laboratori, dependències que, juntament amb la bona ubicació del centre, permeten la realització de nombrosos tipus d’acti-vitats d’educació ambiental – excursions, tallers, pràctiques.

Amb la intenció de continuar amb la dotació d’aquest tipus d’infraestructures, l’any 2010 el Parc va encarregar la redacció del projecte d’edificació del Centre d’Educació Ambien-tal a Mas de Barberans.

La declaració d’un espai natural supo-sa l’increment de l’activitat turística i de l’interès naturalístic de la zona. Es fa necessari desplegar equipaments (itineraris, aparcaments, miradors,...)

El Parc Natural dels Ports 2001-2011

Senyalització d’itinerari

GenerFebrer

MarçAbrilMaigJuny

JuliolAgost

SetembreOctubre

NovembreDesembre

3,12,6 5 10,4 7,4 7 8,2 14,9 8,3 20,3 8,2 4,7

Evolució mensual dels vehicles que entren al Parc durant un any (%)


que permetin assumir l’arribada de nous visitants amb garanties per als propis usuaris i per a la conservació dels valors naturals.

En aquests anys, a més de mantenir i millo-rar les 5 àrees recreatives existents abans de la creació del Parc, se n’han fet de noves, com les de la Fou, la Vall i la Font Nova. En aquestes àrees trobem aparcaments, taules, fonts,... i el punt de partida dels itineraris.

S’han equipat un total de 24 itineraris. La dotació d’aquests equipaments s’ha fet d’acord a una planificació prèvia. L’any 2004 es va redactar el Pla de millores i usos de la xarxa de senders del Parc i se n’ha fet el des-plegament en els darrers 6 anys. La previsió és arribar a una oferta de 29 itineraris.

La creació d’itineraris implica l’estassada de la vegetació, l’adequació dels passos difícils mitjançant passarel·les o escales i la millora dels elements patrimonials que hi trobem: fonts, forns de calç, marges o altres construccions d’interès. En aquests 10 anys s’han construït 7 passarel·les de fusta i s’han recuperat 105 fonts.

Al mas de Quiquet i a l’antiga Marbrera d’Horta s’han creat dues àrees interpretati-ves. Està previst crear un nou espai inter-pretatiu al mas de l’Amat. Se n’ha fet recerca sobre la vida al mas a la primera meitat del s. XIX a partir del testimoni oral de la gent que hi va viure; i un Projecte d’ús del mas i el seu entorn.

En aquells indrets on el paisatge convida a fer una parada s’han construït miradors. És el cas del mirador del Salt de Ferrassó a Horta de Sant Joan, el del Portell a Roquetes o els dels itineraris del barranc de la Fou i el mas de Barró. El projecte més important

però, és el que planteja la reforma integral del mirador de Caro, punt mes alt del massís dels Ports i del qual ja se n’ha redactat el Projecte executiu.

Altres equipaments per ordenar els acces-sos són els aparcaments. Se n’han fet al coll d’Herbassana i al pla de les Llebres, les dos portes d’entrada a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, i a Lliberós, la via d’accés als Estrets per Horta. Està previst fer un altre aparcament a la zona d’accés als Estrets per Arnes. Els Estrets és un dels llocs mes freqüentats del Parc, amb més de 45.000 visitants enregistrats durant el 2007 i que es concentren a la setmana santa i a l’estiu.

Altres infraestructures d’ús públic són els refugis, als Ports n’existeixen un total de 8. La gestió de l’ús i el manteniment és realitza-da per diversos tipus d’entitats (propietaris privats, entitats excursionistes, ajunta-ments, etc.). Durant aquests anys, el Parc ha recolzat de forma directa algunes d’aquestes entitats per tal de garantir la seva correcta funcionalitat i el bon estat de conservació de les edificacions. L’any 2006, es va portar

a terme l’arranjament del mas de Damià que va consistir en una millora general de l’habi-tabilitat i el 2009, el refugi de la font Ferrera, ampliant l’actual instal·lació fotovoltaica. Aquest darrer refugi és un dels equipaments més freqüentats pels excursionistes i aquest arranjament ha permès millorar notable-ment la qualitat del servei que s’hi ofereix.

La instal·lació i manteniment de la senyalització és una tasca important per a la gestió del Parc. És un eina de comunicació i difusió que permet dirigir, informar, regular els usos, donar pautes de comportament, etc., en la qual s’ha treballat intensament des de l’inici del Parc.

Des de 2001 a 2003 es van senyalitzar els principals accessos al Parc amb rètols iden-tificatius del perímetre de l’espai natural i amb cartelleres informatives genèriques.

L’any 2004 es va aprovar el Manual tècnic de senyalització, amb l’objectiu de donar una imatge conjunta a la senyalització dels espais naturals protegits de la Generalitat de Catalunya, i a partir d’aquest moment s’inicià el procés de substitució de la senya-lització antiga per la nova amb el disseny corporatiu.

El 2005, es van col·locar cartelleres infor-matives d’itineraris a les àrees de lleure de la Fou i la Font Nova i es van senyalitzar els primers itineraris. Aquesta feina es comple-tà durant els darrers anys amb la instal·lació de les cartelleres de la Vall, la Franqueta i Sant Roc i la senyalització dels 24 itineraris. Es van iniciar també contactes amb algunes entitats excursionistes per tal de revisar la senyalització vertical dels GR i PR. Es van instal·lar senyals de regulació de l’accés



motoritzat al medi natural, de regulació de l’escalada i el barranquisme.

El mateix 2005 es van instal·lar cartelleres als pobles d’Arnes, Prat de Comte, Alfara de Carles, Paüls i Mas de Barberans que infor-men sobre els trets característics de cada municipi i la seva vinculació amb els Ports.

El 2006 es va fer l’Inventari de senyalització del Parc i es redactà el Pla de senyalització dels accessos al Parc Natural segons el qual es senyalitza la pista que creua els Ports des del Mascar fins a Fredes i Beseit. El desple-gament del Pla és gradual i encara no s’ha completat.

Entre 2009 i 2011 es va treballar per dotar alguns dels equipaments del Parc amb senyalització interpretativa. Es van fer les cartelleres d’entrada als Estrets per posar en valor el seu patrimoni natural i establir pautes de comportament. Es van instal·lar faristols als itineraris dels bassis de Caro i del pla de l’Hedra i al mirador del Portell.

Els Ports no és només un lloc per rebre visitants, és també un espai que la població local cuida i viu de prop. S’hi manté l’activitat agrícola, l’aprofitament ramader, cinegètic, de tòfones... El Parc vetlla per millorar les condicions en què es donen aquestes activitats, treballa per facilitar l’accés als Ports i per crear els equipaments necessaris que afavoreixin el mante-niment de les formes de vida compati-bles amb la conservació de l’espai.

La xarxa de camins dins l’àmbit del Parc Na-tural té més de 500 km de longitud. En més de 120 km de camins s’ha tallat la vegetació

deixant un pas lliure de 3 x 3,5 m per al pas de vehicles d’extinció d’incendis. És el cas dels camins de Refalguerí, la Fou, el Regat-xol, la mola de Catí, la Gavarda, cova Avella-nes, Millers i Carlares, la vall d’en Bages, les Eres, el racó de l’Avellanar, el riu d’en Piquer, el coll del Miralles, etc.

Tot i que no és competència del Parc el manteniment de la xarxa viària, també s’han fet actuacions de millora del ferm als camins de la Fou, la Vall, la mola de Catí, el toll del Vidre, l’Avellanar, les Eres, el riu d’en Piqué i Sotorres. S’assumeixen les tasques de resta-blir el trànsit en cas d’esllavissades o altres incidents que barren el pas després d’episo-dis de pluges a la tardor o per fortes nevades, es fa un manteniment de les aigüeres i altres infraestructures de drenatge, etc.

Dins l’àmbit del Parc Natural trobem 26 punts d’aigua per l’extinció d’incendis forestals de diferents tipologies i règim de propietat de les quals el Parc n’assumeix el manteniment; es tracta d’un seguiment continuat de les instal·lacions i actuacions imprescindibles per garantir que els punts d’aigua estiguin operatius quan arriba l’estiu.

Dins l’àmbit del Parc hi ha uns 680 km de senders cartografiats. D’aquests, 110 km són itineraris del Parc i la resta són senders de connexió que s’han anat recuperant en els últims anys. El Parc mitjançant la brigada de manteniment ha donat una bona em-penta a la tasca que abans havien assumit el col·lectius locals més propers als Ports com són excursionistes, caçadors, propietaris, pastors... S’han recuperat aproximadament 420 km de senders.

D’acord al Pla de pastures redactat el 2007, en els últims anys s’han desplegat infraes-tructures de gestió ramadera a les forests

públiques. Aquestes actuacions suposen una millora per als ramaders i per al paisatge i són una eina imprescindible per a l’ordena-ció d’usos dins del Parc.

A la forest de Refalguerí s’ha construït un abeurador, s’han instal·lat dos passos cana-dencs a les entrades per Fredes i per Beseit i una barrera de fusta al coll de la Rail. A la forest de la Vall, s’han construït dos abeura-dors, a la casa forestal i a la font del Bosc, dos passos canadencs al viver i al coll de l’Assu-car, porteres a les senderes de Casetes Velles al mas del Barró i a l’accés a l’àrea de lleure. A les forests dels ajuntaments de Valldebous i el Port d’Horta també s’han construït abeu-radors i col·locat porteres. S’han proporci-onat senyals d’avís als ramaders que tenen bous braus.

El Parc Natural és un servei públic. Atén tant a nivell administratiu com tècnic a tot aquell que s’hi adreça per tramitar permisos i autoritzacions dins l’àmbit de les seves competènci-es. Les oficines d’atenció al públic es-tan a Roquetes i són l’espai de trobada entre l’Administració i la població. El Parc compta també amb altres infra-estructures imprescindibles per al seu funcionament com són els magatzems de la brigada, les cases forestals, etc. L’octubre de 2003 es va inaugurar la seu ad-ministrativa a Roquetes, nucli ben comuni-cat i ubicat en un punt equidistant de la resta de municipis. Aquest edifici acull la direcció, els serveis tècnics i administratius i el Centre de Documen tació i, des de finals de 2004, els serveis tècnics i administratius de la Reserva Nacional de Caça.


Prop de la seu del Parc, la brigada del Baix Ebre i del Montsià disposa d’una nau de 210 m2 cedida per l’Ajuntament de Roquetes, que fa les funcions de garatge i magatzem. Pel que fa a la brigada de la Terra Alta des del març de 2011 disposa d’un magatzem de nova planta a Prat de Comte, al mòdul situat a la part posterior del Centre d’informació del Parc a Prat de Comte.

A la casa de Ganduls es disposa de 95 m2 de magatzem complementari per a mobiliari, equips de senyalització i material de difusió, principalment. Aquesta casa permet l’estada d’estudiants en pràctiques i becaris, així com d’altres professionals que puntualment desenvolupen estudis al Parc.

Les cases i casetes forestals patrimoni de la Generalitat de Catalunya, o aquelles ubica-des en forests d’utilitat pública i gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habi-tatge, van passar a ser gestionades pel Parc a mitjans de 2002, el qual va començar un pla de restauració i manteniment.

Són un total de 22 cases i casetons forestals, que suposen un intens esforç de manteni-ment. Entre altres coses, s’ha pintat la faça-na i l’interior de la casa del Rei, s’ha millorat la façana de la casa forestal de la Vall i la casa de la Fou, s’han sanejat les instal·lacions de subministrament d’aigua, elèctriques, s’han substituït tancaments de fusta, etc.

L’any 2003, el Parc Natural dels Ports va instal·lar una estació meteorològica a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, amb l’objectiu de recollir dades que permetessin caracteritzar l’hàbitat climàtic i l’evolució d’aquestes comunitats. Aquest equipament es va ubicar al paratge de la Por-tella de Calça. Es troba a 1.198 metres d’altitud i reporta les dades en intervals de 30 minuts, les quals es transmeten via mòdem.

L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va adquirir, a proposta del Parc Natural dels Ports, un terreny de 102 hectàrees situat al Port-Mascar. La finca limita amb la Forest Pública de cova Avellanes a l’est, amb la Mola de Catí al nord i amb el camí antic de Tortosa-Beseit al sud. Es tracta de terrenys forestals propers a zones amb freqüentació d’ús públic i això permetrà la seva integració dins d’itineraris i usos destinats al públic.


Seu administrativa del Parc Natural i Centre d’Infor-mació al Baix Ebre.

Centre d’Informació a Prat de Comte. Centre d’Educació Ambiental d’Alfara de Carles. Centre d’Informació al Montsià.


Estudis i seguiments. Planificació i projectes

Els Ports presenten una rica diversitat de valors naturals i culturals i amb la millora del seu coneixement es pot contribuir a protegir-los i conservar-los. El Parc realitza nombrosos estudis de recerca de caràcter aplicat i segui-ments per obtenir una informació de base més acurada de l’espai i poder utilitzar-la com a eina de suport a la gestió. D’aquesta manera podem preservar els valors naturals de flora, fauna i hàbitats, així com els elements d’interès del patrimoni geològic, pai-satgístic i cultural.

En aquest anys s’han dut a terme estudis de distribució i estatus d’espècies amenaça-

des o d’interès especial, que s’han utilitzat per a la protecció de les espècies i els seus hàbitats mitjançant la zonificació d’àrees de protecció i l’adopció de mesures de conser-vació específiques. Aquesta informació ha estat indispensable per a la regulació d’ac-tivitats en el medi natural, com ara l’escala-da, el descens de barrancs i l’espeleologia, a fi de fer compatible la pràctica d’aquests esports amb la preservació d’espècies ame-naçades o d’interès especial.

El coneixement derivat dels estudis s’ha emprat per desenvolupar accions de conser-vació de millora d’hàbitat o espècies. Una part de la recerca s’ha dedicat al monitorat-ge d’espècies i processos per tal de testar les accions de conservació realitzades, o per avaluar els efectes sobre les espècies

amenaçades de les activitats que es desen-volupen al Parc.

Altres estudis han tingut com a objectiu ca-talogar grups faunístics i florístics amb poca informació disponible i així poder aplicar mesures destinades a la seva protecció i fo-ment. Així mateix, s’han realitzat programes de seguiment de sistemes naturals i de cata-logació del patrimoni geològic. El patrimoni cultural ha estat també objecte d’estudi, a través d’estudis toponomàstics, de memòria oral i inventaris de construccions.

A més, el Parc Natural ha col·laborat donant suport a projectes externs que s’han de-senvolupat dintre dels seus límits. Aquests treballs són bàsicament treballs de final de carrera de determinades titulacions i estu-dis duts a terme per altres entitats.

Àliga perdiguera (Aquila fasciata). Seguiment d’avifauna. Àliga perdiguera (Aquila fasciata).


Estudis finançats pel Parc Natural dels PortsFAUNA

Any Títol2002 Caracterització d’hàbitats d’interès per tritons.2002 a 2005 Seguiment d’ocells als camps de conreu de la Vall.2003 Atlas dels amfibis i rèptils del Parc Natural dels Ports.2003-2004 Estudi de les poblacions d’esquirols (Sciurus vulgaris) al sector litoral del Parc Natural dels Ports.2003 a 2005 Inventari, pla de seguiment, conservació i gestió de les poblacions de quiròpters del Parc Natural dels Ports.2003 a 2006 Estudi de la comunitat de petits mamífers en zones de regeneració vegetal del Parc Natural dels Ports.2003 a 2007 Distribució i estatus de l’Àguila calçada (Hieraetus pennatus) al Parc Natural dels Ports.

2004-2005 Cens i distribució de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) al Parc Natural dels Ports.

2005 a 2010 Cens del voltor comú (Gyps fulvus) i seguiment de l’aufrany (Neophron pernocterus) al Parc Natural dels Ports.2006 Incidència de les comunitats de quiròpters en la gestió forestal del Parc Natural dels Ports.2006 Catalogació i anàlisi de conservació de les petites àrees humides d’interès pels amfibis al Parc Natural dels Ports.2006 a 2010 Cens del duc (Bubo bubo) al Parc Natural dels Ports.2006-2009-2010 Anàlisi de qualitat de l’hàbitat i cens de la madrilleta roja (Achondrostoma arcasii) al barranc de la Caramella.2007 Seguiment de valors ecològics del Parc Natural dels Ports: els quiròpters aquàtics.2007 Inventari de les línies elèctriques del Parc Natural dels Ports i el seu entorn.2007 Seguiment de les parelles d’àliga daurada (Aquila chrysaetos) d’Horta de Sant Joan.2007 Estudi de la dieta de la geneta (Genetta genetta) al Parc Natural dels Ports .2007 Seguiment del cranc de riu ibèric (Autrapotamobius pallipes).2008 Estudi poblacional de Macromia splendens al Parc Natural dels Ports.2008-2009 Radio-seguiment de l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al Parc Natural dels Ports.2009 Diagnosi de l’estat ecològic i del poblament de peixos en cursos fluvials del Parc Natural dels Ports.2009-2010 Estudi sobre la pressió ramadera a les àrees de pastura del Parc Natural dels Ports a través de parcel·les d’exclusió.2010 Informe de la temporada 2010 del CBMS de l’itinerari dels Estrets d’Arnes.2010 Actuacions de conservació d’amfibis i rèptils al Parc Natural dels Ports.2011 Repoblació de perdiu roja (Alectoris rufa) a la vall del Canaletes.

FLORA I VEGETACIÓ

2002 Experimentació en la reproducció d’espècies vegetals autòctones d’interès especial.2004-2005 Memòria dels treballs de millora del coneixement de la població d’espècies d’interès al Parc Natural dels Ports.2004 a 2009 Estudi de les comunitats vegetals presents en antics camps de conreu.2005-2006 Aquilegia paui: cens i estudi demogràfic.2005-2006 Informe preliminar de la diversitat del gènere Hieracium L. Asteraceae al Parc Natural dels Ports.2005 a 2010 Seguiment dels nuclis poblacionals d’Atropa baetica.2007 Incorporació de taules d’inventaris fitosociològics i citacions florístiques al sistema d’informació de la flora i la vegetació dels Ports (SilvaMc).2007 Projecte llista vermella de la Flora Vascular del Parc Natural dels Ports.

Estudis i seguiments. Planificació i projectes


Any Títol

2008-2009 Catàleg i Cartografia de la distribució de les espècies de flora incloses al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya i altres taxons amenaçats al Parc Natural dels Ports.

2008 Informe de la situació d’Aster aragonensis Asso al Parc Natural dels Ports.

2008 Caracterització fitosociològica de la vegetació de camps de cultiu abandonats al terme municipal d’Arnes.

2008 Inventari forestal de les repoblacions i proposta de gestió a la forest pública de Refalguerí.

2008 Projecte de Llista Vermella i Pla de Conservació de la Flora Vascular del Parc Natural dels Ports.

2008-2009 Seguiment de la vegetació al prat d’en Rubera.

2009 Anàlisi de la variació molecular i morfològica de poblacions de Pinus sylvestris del Parc Natural dels Ports.

2009 Avaluació de l’impacte de l’herbivorisme de Capra pyrenaica ssp hispanica sobre Salix tarraconensis al Parc Natural dels Ports.

2009 Caracterització fitosociològica dels sectors potencialment pasturats de l’àrea de Llinars - Terranyes - Llometes de Venanci.

2009 Localització i cens de noves poblacions de l’endemisme Aquilegia paui.

2009 Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d’Interès Comunitari de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports i zones adja-cents, escala 1:10.000.

2010 Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d’Interès Comunitari del Parc Natural dels Ports: Zona sudoccidental, escala 1:10.000.

2010 Estudi sobre la pressió ramadera a les àrees de pastura del Parc Natural dels Ports a través de parcel·les d’exclusió.

GEOLOGIA

2003 a 2005 Catàleg espeleològic dels Ports.

2005 Síntesi geològica de la geozona del Parc Natural dels Ports.

2005 Estudi Hidrogeològic del Parc Natural dels Ports. Subconca Hidrogràfica del barranc de Sant Antoni.

PATRIMONI CULTURAL

2002 a 2006 Inventari d’edificacions. Terme municipal d’Alfara de Carles, Mas de Barberans, la Sénia, Roquetes, Paüls, Tortosa, PEIN al Mascar.

2004-2005 Estudi toponomàstic de la vessant cara mar del Parc Natural dels Ports. Tortosa, Alfara, Paüls.

2009 Estudi etnològic de la capçalera del riu Estrets, Horta de Sant Joan.

2008 Arquitectura rural tradicional al Parc Natural dels Ports.

2009 Estudi de l’evolució del paisatge al terme municipal d’Alfara de Carles: una aproximació a la vida rural dels Ports a la primera meitat del segle XX.

2010 Viure al mas de l’Amat. Formes de vida i de treball tradicionals als Ports. Testimonis orals 1911-1950.

ÚS PÚBLIC

2003 Projecte museogràfic de l’exposició: Un passeig pel Parc Natural dels Ports.

2004 Planificació de millores i usos de la xarxa de senders del Parc Natural dels Ports.

2005 Estudi de freqüentació de la fageda del Retaule, al Parc Natural dels Ports.

2007 Pla de senyalització d’accessos al Parc Natural dels Ports.

2008 Inventari de camins i pistes forestals a l’àmbit del Parc Natural dels Ports.

2008 Projecte d’ús del mas de l’Amat i entorn.

2009 Projecte executiu. Arranjament del mirador del cim de Caro.

Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 19Estudis i seguiments. Planificació i projectes

Estudis amb col·laboració del Parc Natural dels PortsFAUNA

Any Títol Autor Entitat

2007 Sondeig de la rata d’aigua (Arvicola sapidus) a les Terres de l’Ebre.

Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companya

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

2008 Seguiment de l’ofegabous (Pleurodeles waltl) a les Terres de l’Ebre.

2008 Seguiment del cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) a Tarragona.

2008-2009 Seguiment de Macromia splendens.

2010 Estudi de la comunitat avifaunística un any després de l’incendi forestal d’Horta de Sant Joan.

Vicent Vidal i altres Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Institut Català d’ornitologia

FLORA I VEGETACIÓ

2002 Ecologia del foc de la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) als Ports. Jarkov Reverté

Universitat de Lleida. ETSEA

2004 Cartografia dels sòls i avaluació de la distribució actual i potencial de Fagus sylvatica a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

Joan Moisés

2005 Caracterització ecològica de masses de Pinus sylvestris al Parc Natural dels Ports.

Oriol Paz

2006 Caracterització ecològica de masses de Pinus nigra ssp. salzmannii, al massís dels Ports.

Xavier Cortiella

2007 Estudi de la biologia i fenologia de Thymus willkomii Ronniger al Parc Natural dels Ports.

Sara Baila

2007 Caracterització ecològica de masses de Pinus nigra ssp. salzmannii, a la zona central del massís dels Ports.

Luis Cervera

2009 Caracterització ecològica de masses mixtes de Pinus nigra i Quercus ilex al massís dels Ports.

Eloi Gamundi

2010 Aplicació de models predictius per a la localització de plantes amenaçades al Parc Natural dels Ports.

Toni Buira Universitat de Barcelona

ÚS PÚBLIC

2004 Planificació recreativa al terme municipal d’Alfara de Carles. Sergio Boix Universitat de Lleida. ETSEA

2002 Projecte de restauració : Activitat extractiva «Renacimiento». Jordi Valero Departament de Medi Ambient

2006 Projecte de construcció : Àrea interpretativa de la vall de la Jepa. Jordi Valero Departament de Medi Ambient. Ajuntament de Prat de Comte

2010 Anàlisi de la situació actual i estratègia per reduir l’impacte de l’ús públic als Estrets d’Arnes.

Ismael Montsorís Obra social Catalunya Caixa

2011 Estudi de freqüentació i de la capacitat d’acollida de dues àrees recreatives del Massís dels Ports. Àrea recreativa de la Franqueta i Àrea recreativa de Sant Roc.

Jahel Rico Conrad Ropals

Universitat Autònoma de Barcelona

Alguns resultats del coneixement d’espècies i processos

Al llarg de 10 anys, el Parc Natural ha promogut el coneixement dels valors naturals de l’espai per poder-ne fer una gestió adequada mitjançant accions preventives o proactives de conservació. Tot seguit es presenten alguns exemples d’aquest increment en el conei-xement dels valors naturals de l’espai.

Espècie/grup Accions de coneixement i gestió

Àliga calçadaAquila pennata

S’han localitzat 8 parelles d’àliga calçada i es realitza anu-alment un seguiment de productivitat, a la vegada que es condiciona la gestió forestal, les obres i les infraestructures amb mesures per evitar impactes sobre aquesta espècie.

Rapinyaires rupícoles Per tal de regular adequadament les zones de regulació d’activitats físicoesportives i realitzar mesures de conser-vació preventiva, s’han censat i localitzat fins 221 parelles de voltor, 2 parelles d’aufrany, 9 d’àliga daurada, 3 d’àliga perdiguera, 24 de falcó pelegrí, 32 de duc.

Quiròpters Els estudis i seguiments realitzats demostren l’elevada repre-sentació d’aquest grup, detectant-se un total de 19 espècies.

Macromia splendens S’han localitzat les zones de reproducció i es realitza un se-guiment anual d’aquest odonat catalogat en perill d’extinció.

Cranc de riu Autòcton Austrapotamobius pallipes

S’han localitzat i delimitat 5 poblacions d’aquest crustaci amenaçat en les quals es realitza un seguiment anual mit-jançant censos nocturns.

Plantes amenaçades i d’interès

S’ha elaborat la cartografia de la distribució de les espècies de flora incloses al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalu-nya i d’altres tàxons amenaçats, digitalitzant les seves àrees d’ocupació.

Atropa baetica Es realitza un seguiment anual d’aquesta espècie amenaça-da amb només 15 exemplars coneguts al Parc i a Catalunya, realitzant un recompte del nombre de tiges reproductives i fèrtils i una caracterització de l’hàbitat.

Aquilegia paui S’ha establert amb precisió la seva area de distribució al Parc localitzant 5 noves poblacions d’aquest endemisme estricte del Parc Natural.


Actuacions de millora d’hàbitats i espècies

El Parc realitza actuacions encamina-des a la protecció i conservació del seu ric patrimoni natural, especialment de les espècies o hàbitats més vulne-rables o amenaçats amb l’objectiu de mantenir-ne la diversitat, l’estructura i la funcionalitat.

S’han dut a terme diverses actuacions per millorar comunitats vegetals i espècies de flora d’interès. El 2010, la brigada del Parc va realitzar tractaments químics per eradicar l’ailant (Ailanthus altissima) al barranc de la Caramella. L’ailant és una espècie invasora que darrerament s’havia estès força per la part bai-xa d’aquest barranc, fins el punt que en alguns llocs havia desplaçat la vegetació autòctona.

El 2009 es van recuperar dues àrees degra-dades d’elevat interès per a la flora. En un sector del cim de Caro es va retirar runa ma-nualment per tal d’evitar danys a les plantes i es va traslladar mitjançant helicòpter. En una àrea propera al Parc on s’hi fa la planta Sternbergia colchiciflora, catalogada com en perill a Catalunya, es van retirar també escombraries i runa. Altres actuacions han anat encarades a evitar el malmetement de comunitats vegetals d’interès, com ara la instal·lació d’un pastor elèctric al prat d’en Rubera per excloure’l de la pastura.

També s’han executat diverses actuacions de diversificació d’hàbitats forestals amb l’objectiu d’afavorir les espècies d’espais oberts, d’incrementar la biodiversitat i de millorar el paisatge. La major part d’aques-tes actuacions han consistit en la creació de pastures obertes en zones abancalades i repoblades, molts cops amb coníferes al-

Parc Natural dels Ports

lòctones. Posteriorment als treballs de tallada, alguns bancals s’han sembrat amb espècies pratenses i farratgeres per tal d’oferir un complement en la dieta dels ungulats salvat-ges. Des de l’any 2004, el Parc ha creat 4 ha de pastures obertes disperses pel barranc de la Vall, Refalguerí i la forest d’Horta. Així mateix, durant l’any 2010 es va dur a terme a través de l’Obra Social “la Caixa” un projecte de diversi-ficació d’hàbitats forestals, amb la creació de 8,5 ha de pastures obertes repartides entre la forest de Refalguerí i el barranc de les Carro-veres.

Pel que fa a actuacions per a la millora d’es-pècies de fauna, s’han creat o reparat basses de caràcter temporal o permanent per a la cria i refugi d’amfibis, així com per a l’abeu-rada de la fauna salvatge. Les basses són de diverses tipologies i mides, i s’han construït en diferents zones i altituds per tal d’afavorir les diferents espècies d’amfibis, com l’ofe-

Corona de rei (Saxifraga longifolia). Actuació de millora d’hàbitat feta per la Brigada. Recuperació d’una àrea d’interès florísitc: retirada

de runam.


gabous (Pleurodeles waltl) que només és present en algunes basses de la part baixa. Durant els darrers quatre anys, la brigada de manteniment del Parc ha construït 11 basses repartides per tot el Parc. Una altra actuació en punts d’aigua ha estat la instal·lació de rampes de sortida en basses d’incendis i de rec per tal d’evitar l’ofegament de la fauna en general i en especial d’ocells rapinyaires amenaçats.

Un altre exemple són les actuacions de mi-llora d’hàbitat per al conill de bosc (Orycto-lagus cuniculus) realitzades amb la brigada de manteniment i que consisteixen en la construcció de vedrunes. Aquestes s’han realitzat al terme de Roquetes i Tortosa i

tenen com a objectiu millorar les poblacions d’aquest lagomorf, base de la dieta de dife-rents espècies amenaçades com ara l’àliga perdiguera (Aquila fasciata). Així mateix s’ha repoblat amb perdiu roja (Alectoris rufa) una zona recentment incendiada.

En quant al grup dels ratpenats, s’han habi-litat diversos refugis tant en caixes niu com en petits habitacles de cases forestals. S’ha col·laborat amb el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de companyia per frenar l’expansió del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i poder mantenir les poblacions del amenaçat cranc de riu autòc-ton (Austropotamobius pallipes).

Pesca elèctrica per a la captura i eliminació de cranc americà.

Treballs de millora d’hàbitat.


Regulació d’activitats

Regulació d’activitats lúdiques, esportives i científiques

El Parc Natural presenta una gran potencialitat per a la realització d’activitats lúdiques, esportives i ci-entífiques, però té la responsabilitat d’assegurar que aquestes activitats es realitzin de forma compatible amb la conservació dels valors ambientals objecte de protecció. Aquesta finali-tat s’assoleix mitjançant la regulació, que comporta la zonificació i l’esta-bliment de condicions i directrius que contribueixen a garantir l’ús sos-tenible de l’espai.

La regulació de les activitats d’ús públic és una de les tasques més genuïnes del Parc, que s’ha vingut realitzant amb la participa-ció de les parts implicades, de manera que la solució ha estat el resultat d’un consens, emmarcat per la legislació vigent.

En aquest sentit, la forma de participació ha consistit en la creació de comissions de treball específiques integrades pels agents socials afectats, amb la finalitat de formular propostes de regulació. Aquestes comissions han estat creades per la Junta Rectora, que al final del procés és qui aprova, esmena o desestima la proposta de regulació.

En els deu anys de Parc s’han creat 3 comis-sions per a la regulació d’activitats: la Comis-sió per a la Regulació de l’Acampada (2003), la Comissió per a la Regulació de l’Escalada (2003) i la Comissió per a la Regulació del Descens de Barrancs (2004).

La Comissió per a la Regulació de l’Acampa-da està formada per representants de la Jun-ta Rectora corresponents al Consell Comar-cal de la Terra Alta i l’Ajuntament de Paüls, de les entitats conservacionistes i el director del Parc Natural. El resultat del treball després d’aquests anys ha estat la prohibició de l’acampada a tot el Parc Natural, excepte a l’àrea dels Ateus, que continua regentada per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan com a titular de la forest.

La Comissió de Regulació de l’Escalada està formada per un representant de la Junta Rectora corresponent a l’Associació de Propietaris Forestals dels Ports, un repre-sentant de l’Obra Social de Catalunya Caixa, tres representants de la Vegueria d’Entitats Excursionistes de l’Ebre, un representant de la Federació d’Entitats Excursionistes de Ca-talunya, un representant de l’Institut per a la Conservació dels Rapinyaires, un represen-tant del Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia, el director del Parc Natural i un tècnic del Parc Natural. Aquesta Comissió va mantenir reunions periòdiques durant tres anys i va fer dues propostes de regulació, aprovades per la Junta Rectora, que suposen una zonificació, la difusió per-tinent mitjançant l’edició d’un mapa-guia i el desplegament de senyalització.

Per a la regulació del descens de barrancs es va crear un grup de treball entre els anys 2001 i 2003, i un any després es va constituir la Comissió, formada per: dos representants de la Junta Rectora (corresponents a l’Ajun-tament d’Horta i el Consell Comarcal de la Terra Alta), un representant de la Vegueria d’Entitats Excursionistes de l’Ebre, un repre-sentant de la Federació d’Entitats Excursi-onistes de Catalunya, un representant de la Federació d’Espeleologia de Catalunya, un representant de l’Espeleo Club Tortosa, tres

representants d’empreses d’esports d’aven-tura, un representant del Consell Català de l’Esport, un representant del Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia, el director del Parc Natural i un tècnic del Parc Natural. Aquesta Comissió va fer una proposta que va ser aprovada per la Junta Rectora, i que encara es manté vigent actualment.

Per a la regulació d’altres activitats, atesa la seva menor complexitat, ha estat suficient la creació de petits grups de treball. Així, entre la Federació Catalana d’Espeleologia, l’Espe-leo Club Tortosa i l’equip tècnic del Parc, es va elaborar una proposta de regulació d’acti-vitats espeleològiques, que va ser aprovada per la Junta Rectora i és vigent.

La regulació de l’accés motoritzat ha estat un dels temes més tractats a la Junta Recto-ra, que el 2010 ha donat com a fruit la limita-ció per als vehicles ATV (quads) de circular només en trams pavimentats de camins i pistes forestals, i la limitació d’accés, per a tot tipus de vehicles, a determinades finques públiques i privades.

D’altra banda, per evitar incompatibilitats entre els grups d’excursionistes nombrosos i altres activitats (cinegètiques, observació de fauna, etc.), s’ha establert que cal demanar autorització al Parc per a desenvolupar acti-vitats a l’interior de l’espai amb grups de més de 40 persones.

Regulació d’activitats d’aprofitament forestal

L’aprofitament dels recursos naturals al Parc ha estat una activitat molt consolidada al llarg del temps. Des de 2006, amb l’assignació de funcions


de gestió forestal al Parc, els aprofita-ments forestals en l’àmbit de l’espai protegit es regulen d’acord amb una nova gestió adaptativa i ajustada als seus objectius. Aquesta gestió contem-pla la conservació de la biodiversitat i dels hàbitats forestals com a objectiu prevalent a l’ús productor de béns de les forests.

El règim de regulació dels aprofitaments forestals varia en funció de la titularitat dels boscos. El Parc és l’òrgan que regula, sota la supervisió del cap de l’Àrea de Medi Natural de les Terres de l’Ebre, la planificació, gestió i seguiment dels terrenys forestals de domini públic. Els aprofitaments es planifiquen a través del Programa Anual d’Aprofitaments Forestals, que elabora anualment el Parc i que es desenvolupen atenent als corres-ponents plans d’ordenació forestal i altres plans específics com els plans cinegètics regulats per la Reserva Nacional de Caça, els plans de pastures,... Aquests aprofitaments es desenvolupen d’acord amb les especifi-cacions que el Parc Natural estableix en els corresponents plecs de condicions tècnico-facultatives particulars que confecciona a tal efecte, on s’incorporen, a més de condicions referents a l’execució de l’aprofitament, con-dicions per fer prevaler la conservació dels valors naturals establerta per la legislació.

A les forests d’Utilitat Pública propietat de la Generalitat de Catalunya l’òrgan gestor del Parc estableix els aprofitaments que cal realitzar. En el cas de les forest d’Utilitat Pú-blica propietat d’ajuntaments, l’òrgan gestor del Parc pot rebre les propostes d’aprofita-ments forestals de les entitats propietàries i es valora la seva idoneïtat d’acord amb els criteris de conservació de l’espai. També pot

2006

5

22

9

21

10

23

11

31

19

28

2007 2008 2009 2010

Forest públiquesEls expedients d’aprofitament en forests públiques fan referència a aprofitaments de: pastures, fustes, tòfones, caça major i apícola.

Forest privadesEls expedients d’aprofitament en forests privades només fan referència a aprofitaments fusters.

proposar els aprofitaments que cregui con-venients, sempre amb el vistiplau de l’entitat propietària de la forest.

En canvi, la gestió dels aprofitaments fores-tals als terrenys de titularitat privada se centra bàsicament en la regulació dels apro-fitaments fusters i les intervencions associ-ades a aquests, com poden ser construcció de pistes forestals i de desembosc. També s’intervé elaborant els informes de planeja-ment forestal a actuacions de canvi d’ús del sòl i valoracions de denúncies fetes pel Cos d’Agents Rurals.

Ramat d’ovelles pasturant. Fusta en carregador d’un aprofitament. Mustela (Mustela nivalis)..

Expedients d’aprofitaments forestals tramitats



1. pouet de la Massanera2. font del Rivet3. font de cova na Roja4. font dels Angels5. font dels Hortets6. font del Teix7. font de la cova dels Bous8. font de l’Aragall9. font de Cirers10. font del Mas de l’Amat11. font del Regatxol12. font de la Lluïsa13. font del Retaule14. font de l’Onso15. font de Pataques16. font Mala17. pouet de Borras18. font del Rojal19. font del Rivet

20. font del Cingle21. font del Paradís22. cocó del racó d’en Marc23. font del Bosc24. font dels Forestals25. font de la Llagosta26. font de la Sénia de Paraigües27. pouet de la Vimetera28. font de Campassos29. bassis del Marturi30. font del racó del Moro31. font de cova Avellanes32. font de la Mata33. font del Cànem34. font de Maso35. font de la Costa dels Dolors36. font de cova Pintada37. font de cova Ebre

38. font dels Bassiets39. font de Bunyols40. fonts Amargues41. els bassis de Caro42. font de Buc43. font dels Bassiets44. font dels Cinc Sentits45. font dels bassis de Minguet46.bassis de la vall d’Uixó47. font del Pedregal48. font del Grevolar49. font de Sant Antoni50. font dels Bassis51. font del Caragol52. font d’Ordina53. font del Socostar de Farrubio54. pouet del Josepó

55. font del Bosc Negre56. font del Ferro57. font del Cabrit58. font dels Xorros59. font del Rouret60. font de Cases61. font Malla62. font de Corretja63. font de la Franqueta64. font de la Barrinada65. font de les Baranes66. font dels Ateus67. font de Franxo68. pou Sec69. font de la Solcida

70. bassis de la Muntanyola71. pouet de Pujol72. pouet de Botana73. font Blanca74. font de Borrell75. font de Dins76. font del Cigró77. font Vella78. font d’en Solà79. font de la Pausenca80. font del Gironet81. font del Salero82. font del Sauquer

83. font del Sauquer84. pouet del Recoll85. font de la Pineda86. font dels Hortets de Curassana87. font de la Carrasca88. font de la Canaleta89. font del Teix90. font dels Ullals91. font de Domingo92. la font Nova93. font de la Creueta

Plànol d’infraestructures i equipaments

94. font de la cova del Llop95. font de Perera96. font de l’Agustí97. la Fonteta98. font de la vall d’Infern99. font de Nadal100. font del Montsagre d’Horta101. pouet de la Rasa102. font de la cova del Frare103. pouet d’Engrilló104. font de Passamonte

Seu administrativa

Centres d’informació

i1 Baix Ebrei2 Montsiài3 Prat de Comte

Punts d’informació

i4 Ecomuseu dels Portsi5 Molí de l’Oli

Exposicions permanents

E1 GeoportsE2 La vida als Ports

Aparcaments

1. Aparcament del pla de les Llebres2. Aparcament del coll de l’Herbassana3. Aparcament de Lliberós

Àrees de lleure

1. Àrea de lleure de la Fou2. Àrea de lleure de la Vall3. Àrea recreativa de cova Avellanes4. Àrea recreativa de la Franqueta5. Àrea recreativa de Sant Julià6. Àrea recreativa de Santa Madrona7. Àrea recreativa de Sant Roc8. Àrea de lleure de la Font Nova9. Àrea recreativa del Molí

Itineraris senyalitzats

1. Itineraris de la Fou2. Itineraris de la Vall3. Itineraris de cova Avellanes4. Itineraris de Caro5. Itineraris del Toscar

6. Itineraris de la Franqueta7. Itineraris de Sant Roc8. Itineraris de la Font Nova9. Itineraris de Prat de Comte

Miradors

1. Mirador del barranc de la Fou2. Mirador del mas de Barró3. Mirador de Caro4. Mirador del Portell5. Mirador del Salt de Ferrassó

Refugis

1. Refugi de Font Ferrera2. Refugi del mas del Frare3. Refugi de Cova Cambra4. Refugi del mas de Damià5. Refugi de Caro6. Refugi de Terranyes7. Refugi de les Clotes8. Refugi de la Font Nova

Cases i casetes forestals

1. Casetó de la Fou2. Casa de la Fou3. Casetó del Corral de la Bassa4. Caseta del Prat d’en Rubera5. Casetó del Prat d’en Rubera6. Casa del Rei7. Mas de l’Amat8. Viver del B. de la Galera9. Casetó de Ganxos10. Casa del B. de la Galera11. Casetó de Tall Nou12. Casa de Cova Avellanes13. Casa del Mascar14. Paridora de Ganduls

15. Casa de Ganduls16. Caseta de Ganduls17. Corral de Carreretes

Àrees interpretatives

1. Àrea interpretativa de la Marbrera2. Àrea interpretativa del mas de Quiquet3. Àrea interpretativa de la vall de la Jepa

Estació meteorològica de la Portella de Calça

Passarel·les

1. Passarel·la del racó d’en Marc2. Passarel·la de Lloret3. Passarel·la de Corretja4. Passarel·la de Picasso5. Passarel·la del monument del Guarda6. Passera del Torrero7. Passarel·la de Lliberós 18. Passarel·la de Lliberós 2

Infraestructures ramaderes

Abeuradors

Passos canadencs

Portes ramaderes

Fonts

i

i

E

P


29% Favorables

(113)

16% Altres*

(61)

9% Desfavorables

(36)

46% Favorables

condicionats(180)


Informes i autoritzacions

La creació d’un Parc Natural significa la voluntat de conservar els valors naturals d’un territori, tot garantint que les actuacions i activitats que s’hi desenvolupen ho facin de forma com-patible amb la conservació d’aquests valors. En aquest sentit, la principal missió que tenen encomanada els òrgans rector i gestor del Parc Natural és la de garantir davant la societat que els ecosistemes, el paisatge, els hàbi-tats, la flora, la fauna, i el patrimoni cultural es mantindran en bon estat de conservació. Una de les principals eines per assolir aquest objectiu són els informes i les autoritzacions.

Any Informes2001 142002 242003 272004 172005 292006 352007 612008 582009 582010 67Total 390

Barranquisme 3.844Espeleologia 188Fotografia 79Filmació 38Recerca, prospeccions i captures científiques 66Competicions esportives, marxes i activitats grup 200Arranjament, manteniment o neteges senders 42Recol·lecció pauma i boix per ús artesanal 13Ús de les cases forestals 15Ús de les sales d’actes 18Construcció i millora de pistes 6Total 4.503

El informes i les autoritzacions són eines molt efectives de conservació preventiva, i el seu compliment garanteix que les actu-acions i activitats dins el Parc Natural es desenvolupen sense afectar negativament els valors naturals objecte de protecció.

En compliment de la legislació vigent, el Parc Natural dels Ports ha emès, al llarg dels deu anys, més de 390 informes preceptius referents a plans, projectes, obres i aprofi-taments de recursos naturals previstos per dur a terme al seu interior, i més de 3.600 autoritzacions relatives a activitats esporti-ves, científiques o d’altres tipologies.

Durant aquests deu anys, el 75% dels infor-mes emesos han estat favorables, el quals generalment incorporen condicions i mesu-res per ajudar a que les actuacions s’integrin en l’espai natural. Només han estat desfavo-rables el 9% dels informes.

* Altres: informatius sobre consideracions tècniques, propostes, valoracions, etc.

Informes previs preceptius emesos entre els anys 2001-2010 Autoritzacions


Formació

Des de l’inici del Parc la formació és un dels serveis oferts amb regularitat, i un dels que ha obtingut una millor acceptació i resposta soci-al. Existia un dèficit de formació específica en l’àmbit del patrimoni natural dels Ports. El Parc ha cobert aquesta mancança, organitzant cur-sos en funció de la demanda i, com a valor afe-git, incorporant els coneixements provinents dels treballs de recerca propis de l’espai.

La formació ha servit per a millorar el currículum professional de guies i educadors que treballen en activitats d’educació i interpretació ambiental, i d’al-tres professionals del sector públic i privat, així com voluntaris, col·laboradors i afeccionats que desenvolu-pen les seves activitats de lleure a la natura.

Els cursos han tingut sempre un caràcter molt aplicat, ja que s’ha destinat més del 50% del temps a aspectes pràctics i sortides de camp, i han estat impartits per especialistes de trajectòria reconeguda i contrasta-da. Una altra característica ha estat l’acceptació d’un nombre limitat d’alumnes per curs, i s’ha aconseguit així treballar amb grups més fàcils de conduir, que estableixen una relació més propera amb els docents.

La major part dels cursos organitzats exclusivament pel Parc i els provinents de fons europeus han estat gratuïts, mentre que en la resta, els alumnes han ha-gut de sufragar una part del cost de la matrícula.

Al llarg d’aquests deu anys el Parc Natural ha finançat i/o organitzat 37 cursos, i ha participat com a docent en 8 cursos organitzats per altres entitats, amb el resultat d’haver millorat la formació de més de 600 persones.

Curs d’ornitologia.


Cursos finançats i/o organitzats pel Parc Natural dels Ports (de 10 hores o més de duració)

Any Nom del curs Financia Organitza Hores lectives

Alumnes matriculats

20012002 Agroturisme i pluriactivitat Departament de Treball i Indústria Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Parc Natural dels Ports 40 20

20012002 Treballador forestal Departament de Treball i Indústria Institut Agrícola Català de Sant Isidre


2001 El patrimoni natural dels Ports. Claus per a la seva interpretació Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports

Escola de Natura Cel Rogent 80 37

2002 Gestió de vegetació en espais naturals

Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre – URV/Ajuntament de Deltebre

Parc Natural del Delta de l’EbreParc Natural dels Ports 25 32

2003 Coneguem el Parc Natural dels Ports

Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica. 23a Escola d’Estiu

Parc Natural dels Ports/Gubiana dels Ports/ Centre de Natura Arabogues/Guies dels Ports 30 10

2003 Curs d’iniciació al coneixement de la fauna dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports

Gall Fer 30 27

2003 Curs d’iniciació al coneixement de la flora dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports

Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre 30 21

2003 Atansament al món dels bolets Diputació de TarragonaParc Natural dels Ports Gubiana dels Ports 12 15

2003 Curset de l’arquitectura dels masos dels Ports Parc Natural dels Ports Centre de Documentació Ecomuseu dels Ports


2003 Coneguem el moixons dels Ports Parc Natural dels Ports Guies dels Ports 12 11

2004 Coneguem el Parc Natural dels Ports (aprofundiment)

Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica. 24a Escola d’Estiu

Parc Natural dels Ports/Gubiana dels Ports/ Centre de Natura Arabogues/Guies dels Ports 30 20

2004 Xarxa Natura 2000: la conservació d’hàbitats i espècies en el marc europeu

Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre – URV/Ajuntament de la Sénia

Parc Natural dels PortsCentre de Natura Arabogues 15 20

2004 Determinació de plantes superiors Parc Natural dels Ports Parc Natural dels PortsGrup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre 30 20

2004 Curs d’iniciació al coneixement de la geologia dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports

Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre 30 20

2004 Horta de Sant Joan. Un poble com a recurs didàctic

Col·lectiu de Mestres de la Terra Alta. 11a Escola d’Estiu de la Terra Alta

Centre de Documentació Ecomuseu dels PortsParc Natural dels Ports 30 15

2004 Els rapinyaires dels Ports i del Delta Parc Natural del Delta de l’EbreParc Natural dels Ports

Parc Natural del Delta de l’EbreParc Natural dels Ports 15 10

2004 Lectura del paisatge: recursos didàctics per a l’educació ambiental Parc Natural dels Ports Guies dels Ports 12 16

2004 Atansament al món dels bolets Parc Natural dels Ports Gubiana dels Ports 10 25

2004 Iniciació per a l’educador i intèrpret de muntanya Parc Natural dels Ports Centre de Natura Arabogues 10 10

2004 La fauna dels Ports Parc Natural dels Ports Guies dels Ports 12 10


Any Nom del curs Financia Organitza Hores lectives

Alumnes matriculats

2005 Curs d’hidrogeologia dels Ports Diputació de TarragonaParc Natural dels Ports

Parc Natural dels Ports/Graëllsia, Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental 10 12

2005 Lectura del paisatge Parc Natural dels Ports Guies dels Ports 16 15

2005 Descobreix el món subterrani Parc Natural dels Ports Gubiana dels Ports/Espeleo Club Tortosa 15 10

2005 L’intèrpret de muntanya Parc Natural dels Ports Centre de Natura Arabogues 33 10

2005 Ungüents tradicionals Parc Natural dels Ports Guies dels Ports 13 20



2006 Espelmes amb cera verge Parc Natural dels Ports Guies del Port 10 10

2007 Introducció al coneixement dels usos de les plantes dels Ports Parc Natural dels Ports Gubiana dels Ports 12 15

2007 Sant Joan: Les Plantes màgiques dels Ports Parc Natural dels Ports Guies del Port 12 15


2007 La fauna dels Ports a través dels seus rastres Parc Natural dels Ports Guies del Port 23 14

2009 Curs d’iniciació als ocells del Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports/Picampall 12 10

2010 Curs d’introducció a l’ornitologia al Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports/Picampall 12 10

2010 Educació Ambiental als sistemes naturals dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels PortsSocietat Catalana d’Educació Ambiental 74 25

Cursos organitzats per altres entitats en els quals ha participat el Parc Natural com a docent

Any Nom del curs Organitza

2001 Dinàmica del paisatge dels Ports de Tortosa-Beseit Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre – URV/Universitat Autònoma de Barcelona

2003 Curs d’acompanyant-guia turístic de les Terres de l’Ebre Consell Comarcal del Montsià

2004 El patrimoni natural dels Ports: flora i fauna Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre.

2005 Turisme del patrimoni històric i paisatgístic Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre – URV/Ajuntament d’Ulldecona

2006 Mòdul de formació forestal bàsica al Cos d’Agents Rurals Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya

2008 Turisme cultural: conèixer i posar en valor el patrimoni local a les Terres de l’Ebre Museu Comarcal del Montsià / Consorci LIDEBRE

2009 El turisme a les Terres de l’Ebre: un ventall de possibilitats Universitat d’Estiu URV – UETE 2009/Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita/ Diputació de Tarragona

2011 Gestió de la informació turística DERUTA (Desenvolupament Rural de la Terra Alta)

Formació


Nombrosos alumnes de diferents titulacions han realitzat les seves pràctiques al Parc Natural dels Ports. L’objectiu d’aquestes pràc-tiques és preparar els estudiants per a l’exercici d’activitats profes-sionals que requereixen l’aplicació dels coneixements adquirits en les corresponents titulacions. La col·laboració es fa mitjançant conve-nis de cooperació educativa i convenis de col·laboració per a la formació pràctica. Amb això, es vol donar una oportunitat als estudiants de combinar els conei-xements teòrics amb els de contingut pràctic.

Els estudiants que fan les seves pràcti-ques al Parc venen de les titulacions de biologia, ciències ambientals, enginyeria de forest, grau superior en gestió i orga-nització dels recursos naturals i paisat-gístics, etc. Les feines que realitzen són de tipologies molt diverses: seguiments i censos de fauna i flora, redacció d’infor-mes tècnics, inventaris de senyalització, col·laboració amb la brigada de manteni-ment, etc.

Durant aquests 10 anys han passat pel Parc 20 estudiants de la Universitat de Lleida, 5 de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2 de la Universitat de Barcelo-na i 32 d’Instituts d’Ensenyança Secun-dària i Escoles de Capacitació Agrària, sobretot de l’ECA d’Amposta.

Programa d’educació ambiental

Els serveis d’educació ambiental que presta el Parc Natural van adreçats als alumnes de tots els centres d’ense-nyament de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, així com a tota la societat en temps de lleure. Famílies, turistes i grups d’amics gaudeixen d’aquests serveis gratuïts en caps de setmana i festius, mitjançant la parti-cipació en excursions guiades, tallers, cursos, conferències, etc.

El Programa d’educació ambiental és una eina que planifica i ordena l’oferta pedagògi-

ca del Parc Natural, amb la voluntat d’influir positivament en la percepció, els valors, les conductes i les actituds de la societat envers el medi ambient en general, i els espais na-turals en particular. El Programa vol educar i sensibilitzar la societat sobre la necessitat de protegir el patrimoni natural i cultural, i corresponsabilitzar-la en la conservació del Parc i de la seva àrea d’influència, alhora que ofereix als visitants un espai divers de formació i esbarjo al voltant del coneixement i del respecte per la natura.

Amb una periodicitat semestral, el Parc publica una Guia d’activitats que recull el programa d’activitats en temps de lleure i aconsegueix la participació de més de 1.400 persones de mitjana cada any. Per als visi-tants és una forma de conèixer el Parc, per a

Participants en les activitats d’educació ambiental entre 2002 i 2010

Comarca Activitats amb alumnes Activitats en temps de lleure

Baix Ebre 600 activitats 110 activitats 17.500 alumnes 2.700 participants

Montsià 500 activitats 100 activitats 13.200 alumnes 2.850 participants

Terra Alta i 660 activitats 145 activitatsRibera d’Ebre 14.600 alumnes 4.300 participants

Total 1.760 activitats 355 activitats 45.300 alumnes 9.850 participants

Educació ambiental

Aquestes fitxes pertanyen a ____________________________________

del centre ________________________ de_________________________

Els Ports i els seus habitantsLA GIMCANA DELS PORTS

Aquesta carpeta pertany al grup: ______________________________________

Prova 13: Estudiant els ossos!

A la prova 13 hauràs d'estudiar els ossos d'una egagròpila amb una lupa. Ajuda't d'aquests dibuixos per saber si es tracta de cranis de rossegardor (ratolí) o d'insectívor (mussaranya)

Crani d'insectívor.

Crani de rossegador

Educació ambiental

Aquestes fitxes pertanyen a ____________________________________

del centre ________________________ de_________________________

El riu Sénia,un riu que baixa dels Ports

Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 3333 Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 Programa d’educació ambiental

la població local és una forma de redesco-brir-lo.

Per a cada nivell escolar el Parc ofereix un catàleg d’activitats adaptades al seu currículum. Aquestes consisteixen en xerrades als centres d’ensenyament, visites als centres d’interpretació del Parc i sortides a l’espai natural. Durant aquest deu anys de Parc Natural, 45.300 alumnes de 107 centres han participat d’aquestes 1.760 activitats.

Per dur a terme el Programa d’educació ambiental ha calgut elaborar i publicar material educatiu de suport a les activi-tats: dossiers, guies de camp i altre mate-rial de difusió. Durant els deu anys s’han fet 9 publicacions.

Activitats d’educació ambiental amb escolars.


Comunicació i difusió

El Parc Natural és un espai de comu-nicació. Mitjançant el web, les pu-blicacions, els Centres d’informació, les activitats d’educació ambiental, i també a través de la participació en actes, esdeveniments i mitjans de comunicació, el Parc difon patrimoni, transmet valors i desperta inquietuds, a la vegada que informa, sensibilitza i educa. Així, el Parc compleix amb un dels paradigmes de la conservació: conèixer és protegir.

Les estratègies de comunicació i difusió del Parc tenen un caràcter transversal que afecten els diferents àmbits de treball, amb la voluntat d’aconseguir uns criteris comuns i coherents de relació del Parc amb l’exterior, i esdevenint una de les principals eines de gestió. En aquest sentit la difusió dels valors ambientals és una de les tasques que realitza

el Parc en el camp de la comunicació, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre els valors geològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals protegits en el seu àmbit.

La informació donada directament a través dels Centres d’informació és una de les for-mes més habituals i efectives de difondre els serveis i els equipaments. El tracte directe amb els usuaris permet adaptar el servei al perfil i és garantia de qualitat, alhora que permet conèixer de primera mà les deman-des i necessitats dels visitants.

Des del seu inici, els serveis d’informació del Parc han atès un total de 113.000 persones.

Les publicacions pròpies responen als objec-tius i les necessitats de difusió en diferents àmbits (informació, divulgació, orientació, educació, etc.), mentre que les participacions en publicacions externes obeeixen a l’interès de col·laborar amb altres persones o entitats que comparteixen l’interès de l’espai.

Al llarg dels deu anys, el Parc ha realitzat 56 publicacions: 1 desplegable d’informació general amb mapa-guia (2002), 1 guia d’ac-

tivitats del Programa d’educació ambiental (2002); 2 guies sobre medi natural i humà (2003); 2 manuals de pautes de compor-tament i capteniment amb mapa-guia (2003-2010); 1 opuscle d’informació general en quatre idiomes (2004); 14 programes semestrals d’activitats (2004-2011); 2 plà-nol-guia d’arbres monumentals en quatre idiomes (2005, 2009); 2 itineraris autoguiats del Mas de Corretja i de la cova de Picasso (2005); 1 mapa-guia de regulació de l’escala-da (2006); una Guia de visita del Parc en CD (2006); la memòria del 5è aniversari (2006); 1 informatiu de conducta i respecte per als boletaires (2006); 15 itineraris (2007-2011); 9 dossiers educatius (2008-2010); 1 informatiu sobre la titularitat del sòl i la propietat pri-vada (2010); el núm.1 de Cingles, el butlletí informatiu del Parc Natural (2011); el llibre Picasso als Ports: Horta, estiu 1898 (2011) i la memòria que teniu a les mans (2011). El Parc Natural també ha cofinançat amb la Diputació de Tarragona la col·lecció de guies A Espaiet elaborades per Ernest Costa (4 guies publicades entre 2008-2011).

Des de finals de 2003 fins a 2008 el Parc va disposar d’un espai quinzenal en la secció “Patrimoni al rebost” del setmanari La Veu de l’Ebre, on es van difondre alguns dels valors naturals més emblemàtics i les actu-acions i serveis més rellevants. A més, ha participat en diversos programes de televisió estatal, autonòmica i local, i en programes de ràdio.

A banda de les publicacions pròpies, també s’ha col·laborat amb els llibres Camins de l’Alba d’Ana Ávila i Josep Maria Forcadell (2006); Els Ports de Beseit de Mariano Cebo-lla i Silvestre Hernàndez (2007); Terres de l’Ebre. Terra i Colors de Vicent Pellicer (2010); La Flora del Port (tres volums: 2008, 2009, 2010) del Grup de Recerca Científica de les 2001 2003 2005 20082002 2004 20072006 2009 2010

6.106 5.9707.538 6.589

8.201

11.203

14.31116.429 15.433

20.864

Visitants dels centres i punts d’informació del Parc Natural dels Ports (2001-2010)


Voltor comú (Gyps fulvus)


Terres de l’Ebre i Els Ports. Flora i fauna del Parc Natural dels Ports de Toni Llobet (2010).

El web del Parc dóna servei com un punt més d’informació al que tothom hi pot tenir accés. El web és una eina de difusió exterior i de suport a la gestió interna, a l’activitat turística i a l’educació ambiental. S’adreça als vi-sitants, als turistes, als habitants dels pobles del Parc, i a tot aquell qui vulgui conèixer el Parc i els seus valors.www.gencat.cat/parcs/els_ports

El web dels parcs de Catalunya www.gen-cat.cat/parcs agrupa els webs dels espais

naturals de tota Catalunya. El web ha evo-lucionat tècnicament i ha ampliat progres-sivament els continguts i les possibilitats que ofereix.

El Parc ha estat present en el web des dels seus inicis, el 2001. En la primera etapa fins el 2006, els continguts eren minsos i amb escassa actualització. El 2007, el Centre de Documentació va emprendre les tasques de manteniment del web i actualització periò-dica dels continguts. Es començà amb una important reestructuració, revisió i ampli-ació amb la qual cosa es va doblar el volum d’informació. El 2009, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va impulsar la renovació del web dels parcs naturals de Catalunya amb un nou gestor de continguts i

Comunicació i difusió

Coneixeu-nos► Dades generals► Història de protecció del Parc► 10 anys de Parc► Òrgans rectors i de participació► Patrimoni natural i cultural► Instruments de planificació i gestió► Normativa específica► Centre de Documentació► Recursos geogràfics

Visiteu-nos► Accés al Parc► Guia de visita► Equipaments i itineraris► Agenda d’activitats► Comunicació i educació ambiental► Normes i consells► Galeria multimèdia

Viure-hi► Millora d’infraestructures► Ajuts i subvencions► Desenvolupament local

Participeu-hi► Els teus contes i dibuixos► Els visitants diuen► Implica’t amb el Parc► Consultes i suggeriments

Els apartats actuals:

una imatge gràfica unificada amb la línia de gencat.cat. Es van reorganitzar els apartats i es van ampliar les possibilitats 2.0 de par-ticipació social, sindicació de continguts,... El web s’ofereix en català i en castellà. Cal destacar que a aquesta darrera versió s’adap-ta als criteris “Doble A” (AA) d’accessibilitat que la llei exigeix a les administracions públiques.

Les pàgines del web del Parc consten entre les 10 més visitades del conjunt de pàgi-nes que integren el portal www.gencat.cat/parcs. Segons les dades disponibles dels 2 darrers anys, les visites al web han augmentat un 79’9% entre 2009 i 2010. La Guia d’activitats és una de les pàgines més consultades.

Parcs de Catalunya

www.gencat.cat/parcs




Augment del fons (segons dades del catàleg) Tipologia del fons


Centre de documentació i SIG

La principal raó de ser del Centre de Documentació és el conjunt de serveis que ofereix. Totes les tasques que s’hi desenvolupen giren al voltant de com-plir el seu paper i ser útil a la gestió, al coneixement i a la difusió de l’espai. Els serveis del Centre de Documentació s’alimenten bàsicament del fons docu-mental, tant del que hi ha disponible al Centre com de tot aquell al qual po-dem tenir accés per diferents vies.

El Centre de Documentació del Parc Natural dels Ports (CDPNP)es troba ubicat a la seu administrativa del Parc, a Roquetes. Aplega un fons molt especialitzat i en diferents formats i suports, sobre el Parc, la seva àrea d’influència i sobre altres espais naturals. Abasta un ampli ventall de temàtiques rela-cionades amb el patrimoni natural i cultural,

i la gestió d’espais naturals protegits. Atén les necessitats informatives del personal del Parc i d’altres professionals, estudiants i investigadors.

Juntament amb altres centres de documenta-ció d’espais naturals de Catalunya, forma part del grup de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG), amb el qual comparteix catàleg i criteris de funcionament. També està integrat a la Xarxa de Centres de Docu-mentació dels Espais Naturals de Catalunya i a RECIDA, la Xarxa de Centres d’Informació i Documentació Ambiental, d’àmbit estatal.

Les tasques realitzades engloben tot el cicle des de la selecció, l’adquisició, la catalogació, el procés tècnic, la difusió, la dinamització de la col·lecció, l’atenció de l’usuari, les con-sultes i els préstecs.

El fons del Centre de Documentació repre-senta un dels actius més importants per la seva tipologia, especialització i difícil localització. L’adquisició dels documents es realitza, en gran part, a través de donaci-

ons d’altres parcs naturals, autors, entitats i institucions. També formen part del fons els estudis i seguiments generats pel mateix Parc, tesis i projectes de final de carrera.

Actualment, la catalogació es realitza amb VTLS al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Cata-lunya (BEG). S’afegeixen 229 registres de mitjana anual.

Accés al catàleg BEG: http://beg.gencat.net

Accés al catàleg CDPNP: http://tinyurl.com/CDPNPcataleg

En els darrers anys, s’ha incidit en la catalo-gació retrospectiva de la col·lecció d’estudis inèdits en suport paper i en suport òptic, i en la col·lecció de separates. Així, el gruix de documents de més importància i interès ja consta al catàleg.

Segons les dades de maig de 2011 hi consten 2.355 exemplars constituïts per documents en diferents formats i suports. Cal remarcar

Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 39Centre de documentació SIG

el creixement del fons en suport digital i la disponibilitat de fonts i recursos d’informa-ció en accés obert a internet que faciliten en gran mesura la resolució de les consultes.

A més, el CDPNP disposa d’altres materials com fotografies en suport paper i en digital, diapositives, fulletons, reculls de premsa i altra documentació.

El fons d’imatge digital del Parc resol pràcticament cada dia consultes del propi personal per al desenvolupament de les seves tasques: informes, web, publicacions, memòries, presentacions, etc. També resol consultes d’usuaris externs. S’estima que hi ha unes 72.200 imatges digitals reparti-des en diferents suports. Aquesta col·lecció representa el testimoni gràfic de la gestió del Parc al territori i per aquest motiu té un valor molt significatiu.

Els serveis més representatius són l’atenció personalitzada de les consultes, amb 170 de mitjana anual, i el préstec amb 163 docu-ments prestats cada any. També ofereix: accés al catàleg, consulta en sala, informa-ció bibliogràfica i obtenció de documents, préstec interbibliotecari i microscopi i lupa binocular. A més, des de 2010, posem a dis-posició de tothom una selecció de recursos d’informació web a www.delicious.com/cdpnp que actualment recull 492 enllaços.

Els sistemes d’informació geogràfi-ca (SIG) són una eina indispensable per a la gestió diària de l’espai, ja que permeten emmagatzemar gran quantitat d’informació georeferenci-ada i analitzar-la. Els SIG permeten als gestors de l’espai conèixer què hi ha en cada lloc, situar esdeveniments i actuacions concretes, conèixer la dis-

tribució espacial de certs fenòmens o espècies, analitzar els canvis produïts a l’espai en el temps, etc.

Bona part de les bases cartogràfiques que s’utilitzen al Parc provenen de bases generals de tota Catalunya, per bé que al-tres són específiques de l’espai i han estat generades pel mateix equip gestor o per col·laboradors. Les bases cartogràfiques

actualment disponibles al Parc són molt nombroses i de temàtiques molt diverses, fins al punt que constitueixen un vertader model de la realitat de l’espai. Així, algunes de les capes temàtiques més emprades en el dia a dia són els models digitals de terreny, els usos del sòl, els règims de propietat, la distribució d’espècies de flora i fauna ame-naçades, la xarxa d’equipaments i infraes-tructures, etc.

http://www.delicious.com/cdpnp

http://www.delicious.com/cdpnp

Aufrany (Neophron percnopterus)


Participació amb el Parc

Un Parc Natural és, entre moltes altres coses, un equip de persones treballant prop de la gent, d’una forma oberta cap a la societat i permeable a les in-quietuds i necessitats de la població local. En aquest sentit, les formes de participar amb el Parc són moltes i molt diverses.

La Junta rectora és una porta oberta a la gestió participativa, doncs permet a propie-taris i administracions establir les directrius de gestió i línies de treball prioritàries. De la mateixa manera, la participació a través de les comissions tècniques i grups de treball, han suposat la interlocució de la societat civil amb el Parc (veure apartat Regulació d’activitats).

El Voluntariat, que va estar actiu entre 2002 i 2006, donà resposta a la demanda de totes aquelles persones que reclamaven un espai d’implicació desinteressada amb el Parc Na-tural i va oferir l’oportunitat de desenvolupar tasques de suport en campanyes d’informa-ció i neteja, seguiment de senders, treballs de recerca, etc.

Les visites a altres espais naturals protegits ha permès l’intercanvi de coneixement i experiència entre professionals de la gestió d’àrees protegides i agents socials implicats. Així, s’han visitat les reserves de Pi i Mantet (2002 i 2003), el Parc Nacional de los Picos de Europa (2004), el Parc Natural de la Sierra de Cazorla, Segura i Las Villas (2005), la Selva d’Irati (2006), els Parcs Naturals del Coma Pedrosa i la Vall de Sorteny (2007), el Paratge Natural de la Serra de Tramun-tana (2008), el Parc Natural del Alto Tajo i la Reserva Nacional de Caça de los Montes

Universales (2009), i el Parc Natural Regional de l’Ariège (2010).

D’altra banda, el Parc és cridat a molts espais de participació, com congressos, fòrums, comissions, seminaris, jornades, trobades, cicles d’activitats, fires, etc., en els quals esdevé part activa (veure també apartat Formació per a la participació en cursos). Al llarg dels 10 anys, el Parc ha format part de 4 Consells Assessors, ha participat en 7 Con-gressos, 1 Simposi, 3 Seminaris, més de 20 Jornades, més de 20 fires, i s’han fet més de 30 xerrades per difondre els valors, explicar la gestió i sensibilitzar la societat envers la conservació de la natura.

Són moltes les entitats sense finalitat de lucre i administracions amb les que el Parc ha mantingut relació. Destaquem:

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre Associació l’Arjub del Riu Associació Bitxac Associació Cultural i Ecologista Sant Josep Associació Cultural El Cerç - Unió Excursionista de Catalunya de Tortosa Associació Cultural Vent Fort Associació Veïns del Port “Mont Caro” Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya Centre d’Estudis Seniencs Centre d’Estudis de la Terra Alta Centre de Documentació Ecomuseu dels Ports Centre de Desenvolupament Rural-Museu de la Pauma Centre de la Propietat Forestal Centre Picasso d’Horta Escola de Capacitació Agrària d’Amposta Escola de Capacitació Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners

Escola Tècnica i Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida Espeleoclub Tortosa

Estels del Sud - CEITE (Jesús) EUROPARC-EspañaFederació Catalana d’Espeleologia

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Fundació Privada Massís del Port Galanthus Natura Graëllsia Grup de Natura Freixe Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre IES Solsona IES Reus IES Pont de Suert Institut Català d’Ornitologia (ICO)

Institut per a la Conservació dels Rapinyaires (ICRA)

Lo Teixet Museu del Montsià Obra Social de Caixa Catalunya Obra Social de “la Caixa”Observatori de l’Ebre Parc Natural de la Vall Sorteny Parc Natural del Comapedrosa Parc Natural Regional de l’Ariège Parque Nacional de los Picos de Europa

Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura i la Villas

Parque Natural del Alto Tajo PicampallReserva natural de Pi Reserva natural de Mantet Societat Catalana d’Educació Ambiental Unió Excursionista de Catalunya–TortosaUniversitat de Barcelona Universiat Autònoma de Barcelona Universitat Internacional de CatalunyaUniversitat Rovira i VirgiliVegueria d’Entitats Excursionistes de l’Ebre



Brigada

Mitjançant la brigada de manteni-ment, el Parc és capaç de materialit-zar les actuacions que l’equip tècnic planifica. És l’equip humà que treballa directament sobre el territori desple-gant i mantenint els equipaments i infraestructures, contribuint al conei-xement del medi i vetllant per la millo-ra general de l’espai.

ARNES2.730,4 ha

• Manteniment i millora de l’àrea recreativa de Santa Madrona i de l’itinerari de la Palan-ca, construcció de la comporta de l’embas-sament i les escales de fusta. • Adequació de l’accés i entorn del toll del Vidre i adequació de l’entorn del pou de la Neu. • Arranjament del mas de Damià. • Millora de l’itinerari dels Estrets.

• Arranjament dels senders: del coll de Monfort al mas de Pau, del coll de Miralles al mas de les Valls, del mas de l’Arriero al mas de les Valls, del coll de Xertó al Puntalet, de les Valls al coll de la Ferrera, del coll de la Ferrera a cova Gatón i les Valls, del coll de la Creu al Rivet de les Valls, del mas de les Valls al barranc de l’escaleta vella, del riuet de les Valls al mas de les Valls, del Pimpoll i el pi Ramut, del coll de Monfort al coll de Buc.

• Recuperació i manteniment de les fonts: del Cigró, de Dins, del Pedregal, del Grevolar,

de Buc, dels bassis de Minguet. • Manteni-ment i millora de les basses d’incendis del coll de Miralles i de la planeta de Roc.

• Manteniment dels camins del terme dins l’àmbit del Parc i tractament de la vegetació al camí de l’Abadia, camí del Calvari, accés al toll Blau, camí de la Franqueta al coll de Miralles, camí del Grevolar, camí del mas de Pau, accés a la via verda. • Instal·lació i manteniment del comptador de vehicles al toll del Vidre.

• Senyalització dels arbres monumentals Pimpoll, Pi Ramut. • Senyalització i regula-ció de l’escalada i el barranquisme • Senya-lització dels Estrets.

• Construcció d’un abeurador i una bassa de fauna al coll de Miralles. • Instal·lació d’una portera al camí del mas de Damià.

PRAT DE COMTE1.096,6 ha

• Manteniment i millora de l’àrea interpre-tativa de la Vall de la Jepa. • Arranjament i senyalització de l’itinerari de la Mola.

• Arranjament dels senders: GR-171 , de la vall del Garrofer, dels Viloubars a Engri-lló per l’Escalerola, de la Corderada fins al GR-171, de la mola Grossa a la Finella, del Montsagre de Paüls al Montsagre d’Horta i Engrilló, del racó d’en Cobàs al mas del So-mega, dels Avenquets al coll de la Carrasque-ta, del pla de la Refoia al tossal d’Engrilló, del coll de la Carrasqueta al pi del Paraigües, de la via verda a la Fontcalda.

• Reparació del pouet d’Engrilló, font i bassa del safareig de Passamonte, font de les basses de Llorenç. • Construcció de rampes de fauna a les basses de rec i d’incendis. • Manteniment dels camins del terme dins

l’àmbit del Parc i tractament de la vegetació. • Instal·lació de pivots del camí de la bassa de la Refoia. • Actuació de millora d’hàbitat al Prat de la Refoia

• Senyalització de l’arbre monumental Teix d’Engrilló i d’Interès Local de la vall de la Jepa.

HORTA DE SANT JOAN5.134,9 ha

• Manteniment i millora de l’àrea recreativa de la Franqueta: instal·lació de cartelleres d’informació general i d’itineraris. • Ade-quació dels itineraris del racó de Corretja, la cova de Picasso, el coll de Blanco i la roca Llisa: adequació del ferm i senyalització.

• Adequació i senyalització de l’àrea dels Ateus. • Construcció de l’aparcament de Lliberós i senyalització amb cartelleres • Manteniment i millora de l’entorn del Mas del Quiquet: reconstrucció de la barana i del clot de pega, instal·lació de l’exposició de l’evolució del paisatge de la vall del riu dels Estrets. • Senyalització i manteniment de l’àrea interpretativa de la Marbrera. • Mante-niment del mirador del salt de Ferrassó

• Arranjament dels senders: del coll de pell Negra al mas dels Pradets, del mas del Torrero al coll del Xato, dels ullals de Fran-xo, del GR-7, de la Canaleta a les creuetes de Lloà, del carrer Ample a les rases del Maraco, del coll de Membrado al coll de la Creueta, accés al Canaletes, de Sotorres al pas de la Barca, de Sotorres a les Creutes de Lloà, de les Roques de Benet, del Reguers al Pujador de Valero, del corral d’Andill a Engrilló, del coll de la Terra als masos de Fandos i Capellà, d’accés a la cova de Sant Salvador.

• Condicionament de les fonts: de Josepó, de Franxo, dels bassis de la Vall d’Uixó, de la Font del Paradís



Barrinada, de Salero, de la Paussenca, dels Ateos, d’en Malla, del mas de Corretja, de Ca-ses, de la Pineda, de la Canaleta, del Gironet, de la Carrasca, dels bassis de la Muntanyola, de la Solcida, Blanca, dels hortets de Borrell, de les Baranes, del Montsagre d’Horta, dels hortets de Curassana, del Frare, dels bassis de la cova del Frare. • Millora dels pouets: del Recoll, del Saüquer, de Botana, de la Rasa, del Pujol, de la caseta de Raga, del Torrero, de Josepó.

• Manteniment de les basses d’incendis de la vall d’Uixó, del mas de Rosset i de les Munta-nyoles. • Instal·lació de rampes per a fauna a les basses dels Ateus, del mas de Vinyals, del mas de Ferrassó, de Candido, de Gil, de les Muntanyoles. • Construcció de punts d’aigua per a amfibis al mas de Rosset, al barranc de la Pineda, les basses del Josepó i Franxo.

• Construcció d’un abeurador a la Canaleta i a la Carraca i a les Baranes. • Instal·lació d’una passera al monument del Guarda, al mas de Lliberós, a l’aparcament de Lliberós, a Picasso, a la Monrela. • Construcció d’una portera als Pradets, a la Creueta, al camí de les Muntanyoles. • Obrir bancals al mas del Torrero.

• Manteniment dels camins per esllavis-sades i tractament de la vegetació desprès de fortes nevades. Obertura de caixa als camins: de la Franqueta al coll de Pell negra, del riu d’en Piqué i l’Avellanar, de Sotorres. • Instal·lació i manteniment del comptador de vehicles a la Franqueta.

• Senyalització del arbres monumentals: els pins del Collet del Fenassar 1 i 2, l’auró de Jo-sepó, el pi de Mauri, el pi de Balija, Lo Parot. • Senyalització de la regulació de descens de barrancs i de l’escalada, senyalització d’iti-neraris i de pautes de comportament.

LA SÉNIA6.425,9 ha

• Creació de l’àrea de lleure de la Fou i ade-quació dels itineraris de la cova Roja, el camí dels Hortets i el racó de Tabac, construcció del mirador de cova Roja. • Construcció dels aparcaments del coll d’Herbassana i el pla de les Llebres.

• Restauració del mas de l’Amat. • Manteni-ment de les cases forestals: la casa del Rei i els casetons, la casa de la Fou i els casetons • Millores a l’entorn del refugi de la font Fer-rera: aparcament i tractament de la vegeta-ció. • Instal·lació i manteniments de l’estació meteorològica del barranc de Cirers i de la Portella de la Calça.

• Recuperació i manteniment de les fonts: de Pataques, del mas de l’Amat, del Teix de la Fou, de la cova dels Àngels, de l’Aragall, del Rivet, del Retaule, de l’Onso; pouets de Ser-rassoles, de Casetes Velles i de la Maçanera. • Condicionament i manteniment de les basses d’incendis: de Pinar Pla, de l’Espinal, de la Fou, Casetes Velles, Refalguerí, mas de l’Amat, Maçanera.

• Manteniment dels camins, despedregat per esllavissades i tractament de la vegeta-ció, formigonat del pont de la font del Teix • Instal·lació i manteniment dels comptadors de vehicles a la Fou i Refalguerí. • Manteni-ment de les basses d’incendis i col·locació de rampes per a fauna a la Maçanera, corral de la Bassa, la Cisterneta.

• Millora dels bassis de Valldebous. • Cons-trucció d’un abeurador i un hidrant al mas de l’Amat. • Instal·lació de passos canadencs al coll de la Creu i al corral de la Bassa. • Col·locació de tanca ramadera Refalguerí i eliminació de tanques en desús. • Col·locació de portera al coll de la Rail. • Actuacions de

millora d’habitat al mas de l’Amat i Prat d’en Rubera.

• Senyalització dels arbres monumentals: Pi Gros, Teix de la Coscollosa. • Instal·lació de senyals de la pista Caro – Fredes i del camí de Ròssec. • Senyalització d’activitats regu-lades: recollida de bolets i quads.

TORTOSA2.049,3 ha

• Adequació i senyalització del mirador del Portell. • Manteniment de la casa de Gan-duls. • Manteniment dels camins del terme dins l’àmbit del Parc pel que fa a l’eliminació d’esllavissades i tractament de la vegetació i millora dels vials, reparació de tanques i cadenes.

• Neteja del senders i recuperació i man-teniment de les fonts de Sant Antoni, del Caragol, del Socostar de Farrúbio, d’Ordina, dels Bassis, de Tortosa o Mala, de Bunyols, de Casserres, del Rojal, i del pouet de Borràs. • Manteniment de les basses del Caragol i de la font de Bunyols.

• Instal·lació de senyals indicatives d’accés al Parc. • Senyalització d’activitats regula-des: escalada, barraquisme, quads.

Font de Bunyols. Construcció d’un bassi. Adequació de camí per al pas de vehicles d’extinció

d’incendis.. Trasllat d’un bassi a la font de l’Aragall.⊗ Passarel·la. Construcció de marge de pedra seca. Pas canadenc. Abeurador per a ús ramader adaptat per a la fauna

salvatge. Treballs forestals.

Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 45Brigada


MAS DE BARBERANS3.589,8 ha

• Condicionament i senyalització dels itine-raris del racó de la cova d’en Marc, castell de l’Airosa i de les Paumes. • Recuperació del cocó d’en Marc. • Construcció de la passarel-la de fusta sobre el barranc de la Vall. • Manteniment dels camins del terme dins l’àmbit del Parc i tractament de la vegetació. Restauració del talús de la pista del barranc de la Garrofera. • Instal·lació i manteniment del comptador de vehicles a la Vall.

• Restauració de les fonts del Regatxol, de la Lluïsa i de l’Argall. • Manteniment de la bassa d’Homedes, construcció de les basses de fauna del jardí de les fibres vegetals i manteniment de l’entorn.

• Manteniment de les basses d’incendis del corral de la Xurra i les Carroveres.

• Instal·lació de senyals indicatives d’accés al Parc. • Senyalització d’activitats regula-des: escalada, barraquisme, quads.

ROQUETES5.582,7 ha

• Manteniment i millora de l’àrea recreativa de la cova Avellanes i dels itineraris del pla d’Avaria i el Marturi. • Creació de l’àrea de lleure de la Vall, itinerari del Mas de Barró, itinerari de la Barcina, itinerari dels bassis de Caro i mirador sobre el barranc de la Vall. • Manteniment del mirador de Caro. • Manteniment de la casa forestal de la Vall. • Manteniment i millora del tancat cinegètic del Clot de l’Hospital.

• Adequació dels senders de l’Embarronat, de Farrubio, del teix del Marturi, de la Barci-na, dels bassis de Caro, de la font del Paradís, del Cingle fins a la Vall, de la vall del Pastor.

• Recuperació i conservació de les fonts Amargues, de la Llagosta, del Paradís, del Cànem, de la costa dels Dolors, de cova Pin-tada, cova Avellanes, cova Ebre, del Cingle, de la sénia de Paraigües, del racó del Moro, del Marturi, de la Vimenera, del Rivet, dels Forestals, del Bosc, dels bassis de Caro, dels cinc sentits, de l’àrea de la Vall, de la Mata, de Campassos, de Masso. • Instal·lació de tanques als pouets de Casetes Velles, de Ser-rassoles i a la bassa d’incendis de la font del Bosc. • Manteniment de les basses d’incen-dis de cova Avellanes i Caro.

• Condicionament de les basses per amfibis de la Vall, de la Llagosta, i de cova Avellanes. • Construcció dels abeuradors de la font del Bosc i de la casa forestal de la Vall. • Col-locació d’una portera a la senda de Barró, a l’àrea de lleure de la Vall i a Casetes Velles. • Obertura de bancals a la Vall.

• Manteniment dels camins del terme dins l’àmbit del Parc i tractament de la vegetació.

• Instal·lació d’un comptador de vehicles a cova Avellanes i de persones a la Caramella• Instal·lació d’un pas canadenc a Casetes Velles i al Viver.

• Senyalització de la regulació d’escalada, dels itineraris, de l‘accés motoritzat al Parc.

ALFARA DE CARLES6.058,1 ha

• Creació i manteniment de l’àrea de lleure de la font Nova, arranjament del camí i equi-pament dels itineraris de les fonts, la Moleta i la vall d’Infern. • Manteniment i millora de l’àrea recreativa de Sant Julià, arranja-ment de les fonts dels Xorros i de l’entorn del Toscar. • Adequació de l’itinerari de la cova dels Adells. • Arranjament de la font Vella i

millora de l’entorn. • Manteniment del Cen-tre d’educació ambiental.

• Neteja del senders del Mas de Somega, del Mas de Supí, d’Alfara a l’Espina pels bassis, de cova Pintada.


• Recuperació i manteniment de les fonts d’en Solà, de Nadal, del pou Sec, de Domingo, Ve-lla, dels Bassiets. • Construcció d’una rampa per a fauna a la bassa de les Foies. • Instal-lació d’una tanca a la cova del Sabarins. • Col-locació d’un pas canadenc a la font Nova.

• Senyalització de l’arbre monumental del roure dels Ullals, d’accés motoritzat a l’espai, de pautes de comportament i regulació d’activitats.

PAÜLS2.382,8 ha

• Manteniment i millora de l’àrea recreativa de Sant Roc. • Condicionament i senyalit-zació dels itineraris del pla de l’Hedra, la font del Teix, la font dels Ullals. • Adequació de la font de la Creveta. • Manteniment del mirador del Castell.

• Condicionament dels senders del barranc del Camp, de les Ombries, del pla de l’Hedra, de la cova del Llop, de les fonts de Paüls, de la vall d’Infern, el GR-171 de Paüls a la Refoia, de Coves Roges, de la font de Teix, del GR-7 al camp del Castillo, de la font del Morellà.


• Recuperació i manteniment de les fonts dels Ullals, del Teix, de l’Agustí, de la vall d’Infern, la Fonteta, i la cisterna de la cova del Llop.


Ajuts

La conservació del Parc Natural és cosa de tots, però per als habitants dels pobles afectats suposa un compromís constant de corresponsabilització. Les inversions, activitats, manteniments, etc., han de complir, generalment, uns condicionants per adequar-les als cri-teris de sostenibilitat exigibles en un espai protegit. Els ajuts al finançament d’actuacions són instruments per facilitar l’encaix de les actuacions pro-mogudes per propietaris, ajuntaments, empreses i entitats sense finalitat de lucre, amb la protecció a llarg termini dels valors naturals del Parc, i els per-

(1) Les entitats amb finalitat de lucre es van incorporar a l’ordre d’ajuts l’any 2006. (2) L’any 2004, en motiu de la realització d’una auditoria econòmica, el Govern de la Generalitat de Catalunya no va publicar l’ordre d’ajuts, i només es va atorgar amb caràcter extraordinari.

Ajuts atorgats (euros)

Any Propietaris Ens sense finalitat de lucre

Ens amb finalitat de lucre1 Ens locals Total

2001 – – – 43.839 43.8392002 26.995 16.452 – 128.194 171.6422003 50.253 2.923 – 100.013 153.189 20042 9.000 – – – 9.0002005 28.625 10.127 – 72.237 110.9902006 12.956 34.551 16.889 150.988 215.3842007 11.722 11.596 7.285 60.762 91.3662008 37.234 25.092 8.747 117.710 188.782 2009 10.000 24.794 6.661 115.878 157.334 2010 23.454 39.182 4.993 108.213 175.842Total 210.239 164.717 44.576 897.836 1.317.368

meten ser partícips actius en accions directes de conservació. Els ajuts són un benefici directe per a les persones afectades pel Parc Natural.

La Generalitat anualment publica una ordre d’ajuts per a l’àmbit territorial dels espais naturals protegits, i una línia específica per als espais naturals de protecció especial, entre els quals hi ha el Parc Natural dels Ports. S’hi poden acollir entitats locals, propietaris i entitats amb i sense finalitat de lucre, que desenvolupen la seva activitat al Parc o a la seva àrea d’influència.

La naturalesa dels ajuts és molt diversa i engloba des de millores en construcci-ons i patrimoni rural fins a restauració i recuperació d’espais naturals degradats, arranjament de fonts i activitats d’educació ambiental. Entre les actuacions subvencio-nables, es prioritzen aquelles que tenen un interès biològic, o que suposen una millora dels valors naturals de l’espai.

Puput (Upupa epops). ⊗ Eriçó comú (Erinaceus europaeus). Cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica).

Relació d’ajuts atorgats

Actuacions de manteniment i inversions en edificis i equipaments.Maneig d’hàbitats.Inversions en protecció, restauració i millora del patrimoni natural.Inversions en ordenació dels usos públics i de difusió dels valors ambientals.


20011 Àrea i font de la Franqueta i font de Salero ▼ Horta de Sant Joan2 Equipaments del molí de l’Abella ▼ La Sénia3 Abeurada font de l’Ullal ▼ Paüls4 Condicionament forn de pa i destil·leria ▼ Prat de Comte5 Condicionament cova Avellanes ▼ Roquetes

20026 Recuperació i millora Font Vella ▼ Alfara de Carles7 Condicionament mirador de Ferrassó ▼ Horta de Sant Joan8 Centre ambiental d’educació i informació ▼ Arnes9 Condicionament casetó de cova Avellanes ▼ Roquetes

10 Tanca perimetral protecció bous braus ▼ Alfara de Carles11 Redacció i edició material divulgatiu ▼ Horta de Sant Joan12 Arranjament mas del Serrano ▼ Paüls13 Restauració entorn del molí de l’Abella ▼ La Sénia14 Neteja de senders ▼ Tortosa15 Col·locació de plafons informatius ▼ Paüls16 Adequar espai per a mirador ▼ Prat de Comte17 Creació de material divulgatiu ▼ La Sénia18 Millora zona d’esbarjo, finca de l’Ullal ▼ Alfara de Carles

200319 Arranjament font del Calvari ▼ Arnes20 Exteriors molí de l’Abella ▼ La Sénia21 Condicionament accés i mirador ▼ Mas de Barberans22 Senyalització mirador del castell ▼ Paüls23 Accés al molí de Blat ▼ Prat de Comte24 Pastures al camí del Toscar ▼ Alfara de Carles25 Exteriors finca del paratge mas d’en Piqué ▼ Alfara de Carles26 Exteriors caseta Garrofera ▼ Roquetes27 Abeurador d’abelles mas de Fos ▼ Arnes28 Arranjament teulada mas de Pixantó ▼ Horta de Sant Joan29 Creació itineraris a peu i en bicicleta ▼ Horta de Sant Joan30 Condicionament font Venta del Catxarro ▼ Horta de Sant Joan31 Arranjament teulada mas de Carlet ▼ Paüls32 Pou a Casetes Velles La Sénia

33 Rehabilitació caseta - refugi cova Cambra Tortosa34 Arranjament teulada vall del Lugar Paüls35 Reforma caseta mas d’en Bages ▼ Paüls36 Construcció mur barranc de Lloret ▼ Roquetes

200437 Tanca protecció finca de Lloret ▼ Roquetes

200538 Reconstrucció de talussos ▼ Paüls39 Serveis, barbacoa, piques i minidepuradores ▼ Horta de Sant Joan40 Zona a l’aire lliure per rebre visitants ▼ Mas de Barberans41 Exterior Refugi de la Carrovera ▼ Mas de Barberans42 Arranjament cova Avellanes ▼ Roquetes43 Continguts d’hidrogeologia dels Ports ▼ Roquetes44 Activitats d’educació ambiental ▼ La Sénia45 Activitats d’educació ambiental ▼ Arnes46 Tanca protecció per a bous braus ▼ Roquetes47 Accés a Sant Roc ▼ Paüls48 Arranjament teulada mas de Vallcanera ▼ La Sénia49 Mur de pedra mas de Vinya ▼ Horta de Sant Joan50 Itinerari povet de Neu ▼ Arnes51 Arranjament de teulada mas del Lugar ▼ Paüls52 Arranjament font de les Bassetes La Sénia53 Condicionament teulada mas de Pataques La Sénia54 Cobrir teulada mas de la Parra Horta de Sant Joan55 Condicionar pas entre dues parcel·les Horta de Sant Joan56 Estudi toponímic Arnes57 Arranjaments fins al dipòsit de Carlares Tortosa58 Millora hàbitats aus rapinyaires Alfara de Carles

200659 Ampliació Centre Interpretació de la Pauma Mas de Barberans60 Informació ambiental caseta cova Avellanes ▼ Roquetes61 Condicionament zona per rebre visitants Horta de Sant Joan62 Exterior de l’edifici de les Escoles Velles ▼ La Sénia63 Millora accessos Mirador Natural ▼ Paüls64 Arranjament safareigs tradicionals ▼ Alfara de Carles65 Mur contenció vall d’en Baiges ▼ Paüls66 Mur contenció mas de Vinya ▼ Horta de Sant Joan67 Restauració font de la Valleta de Fort ▼ Paüls68 Adequació d’edificis i redacció projecte Roquetes69 Canalització als Vivers ▼ Roquetes70 Arranjament font de Carlares ▼ Tortosa

Memòria d’actuació 2001 ⁄ 2011 49Ajuts

D’aquests 148 expedients d’ajuts atorgats, se n’han executat finalment un total de 111, els quals detallem al plànol adjunt.

▼ Actuacions de manteniment i inversions en edificis i equipaments.

▼ Maneig d’hàbitats

▼ Inversions en protecció, restauració i millora del patrimoni natural

▼ Inversions en ordenació dels usos públics i de difusió dels valors ambientals

Propietat Pública (Generalitat/Ajuntaments)

Propietat Privada


71 Arranjament font de les Bassetes ▼ La Sénia72 Projecte millora dels habitats rapinyaires ▼ Alfara de Carles73 Material educació ambiental del riu Sénia ▼ La Sénia74 Curs destil·lació d’aiguardents ▼ Prat de Comte75 Audiovisual de «L’home i els Ports» ▼ Horta de Sant Joan76 Arranjament façanes mas de l’Arrel ▼ Paüls77 Arranjament teulada caseta al mas de l’Arrel ▼ Paüls

200778 Tancat permanent ▼ Roquetes79 Poda de xops ▼ Horta de Sant Joan80 Recuperació habitats semi-humits ▼ Alfara de Carles81 Pas de barranc en gual ▼ Alfara de Carles82 Recuperació mur de pedra Alfara de Carles83 Adequació del Punt d’informació ▼ Horta de St. Joan84 Elaboració i redacció del projecte museogràfic ▼ Paüls85 Condicionament de zones a l’aire lliure ▼ Arnes86 Millora Centre Desenvolupament Int. Rural ▼ Mas de Barberans87 Arranjament sendera camí Piló - bosc Espina ▼ Alfara de Carles88 Arranjament caseta Paüls89 II Curs destil·lació d’aiguardents Prat de Comte

200890 Reparacions exteriors corral de la Reina ▼ Roquetes91 Recuperació de mur de pedra ▼ Alfara de Carles92 Recuperació antigues zones de cultiu ▼ La Sénia93 Consolidar façana de pedra vista ▼ Horta de Sant Joan94 Pastura a Coll Ventós i tanca ramadera ▼ Roquetes95 Manteniment masia ▼ Alfara de Carles96 Arranjament bassa i font Paüls97 Millora edificació d’ús ramader Mas de Barberans98 Manteniment masia existent Alfara de Carles99 Creació oficina a l’Ecomuseu ▼ Horta de Sant Joan

100 Condicionament zona a l’aire lliure (fase 2) ▼ Arnes101 Millora antic sender i font Vall Figuera ▼ Alfara de Carles102 Protecció font del Bosc i el seu entorn ▼ Mas de Barberans103 Millora del refugi Font Ferrera La Sénia104 Condicionament zona a l’aire lliure ▼ Mas de Barberans105 Punt informació de cova Avellanes ▼ Roquetes106 Béns mobles Centre ornitològic Paüls ▼ Paüls107 Entorn entre carrers de Dalt i Bonaire ▼ Alfara de Carles108 Millora font Pinell i tanca ramadera ▼ La Sénia109 Conservació patrimonials- producció tòfona(I) ▼ Alfara de Carles

110 Millora camí, teulada, tanca i desembosc ▼ Horta de Sant Joan2009

111 Ajut tancament sanitari ramader ▼ Roquetes112 Restauració finca de l’Ullal Alfara de Carles113 Millora sala d’imatge de l’Ecomuseu ▼ Horta de Sant Joan114 Riu Sénia, projecte museització molí l’Abella ▼ La Sénia115 Museografia i equipaments (fase III) ▼ Arnes116 Arranjament teulada del rentador «El Molí» Paüls117 Millora del refugi de Caro - Pepito Anguera Alfara de Carles118 Museització exposició museu de la Pauma ▼ Mas de Barberans119 Il·lustracions, audiovisuals Centre ornitològic ▼ Paüls120 Ascensor, serveis i exterior molí l’Abella ▼ La Sénia121 Reforma per fer museu i sala polivalent ▼ Alfara de Carles122 Arranjament solera bassa del molí del Blat Prat de Comte123 Adequació captació ullal de Banyetes Arnes124 Conservació patrimonials-producció tòfona(II) ▼ Alfara de Carles125 Camí, construcció marge pedra en sec Horta de Sant Joan126 Eliminació restes vegetals camí mas Maçano La Sénia127 Estassada, poda baixa i eliminació restes Tortosa - Roquetes

2010128 Infraestructures per pastures a Valldebous ▼ La Sénia129 Arranjament bassa i font ▼ Paüls130 Manteniment habitats amb pasturatge dirigit ▼ Prat de Comte131 Millora teulada mas pròxim casa Vallcanera La Sénia132 Reconstrucció de sèquia i camí Paüls133 Netejar arbres trencats per la neu o altres Roquetes134 Millora de la conducció d’aigua font del Bosc Mas de Barberans135 Valors naturals, artesanies i tradicions ▼ Arnes136 Arranjament teulada del rentador «El Molí» Paüls137 Restauració bassi l’Aigüeta i accés sender Alfara de Carles138 Realització audiovisual per a l’Ecomuseu ▼ Horta de sant Joan139 Audiovisuals usos industrials Riu Sénia ▼ La Sénia140 Millores i ampliació del refugi de Caro ▼ Alfara de Carles141 Neteja del camí vell de la Vallcanera La Sénia142 Redacció projecte museològic Prat de Comte143 Condicionament àrea del castell Paüls144 Museització del molí de l’Abella ▼ La Sénia145 Implementació exposició Artesania Pauma ▼ Mas de Barberans146 Museització patrimoni vall del Toscar ▼ Alfara de Carles147 Manteniment habitats amb pasturatge dirigit ▼ Roquetes148 Materials activitats de foment valors naturals ▼ Arnes

Seu administrativa del Parc Natural dels PortsAv. Val de Zafán, s/n (Apartat de correus 70)43520 RoquetesTel: 977 504 012Fax: 977 580 [email protected]

www.gencat.cat/parcs/els_ports

Centre d’informació del Parc al Baix EbreAv. Val de Zafán, s/n (Apartat de correus 69)43520 RoquetesTel: 977 500 845Fax: 977 580 [email protected]

Centre d’informació del Parc al MontsiàPasseig de la Clotada, 23-2543560 La SéniaTel: 977 576 156Fax: 977 575 [email protected]

Punt d’informació Ecomuseu dels PortsC/ de Picasso, 1843596 Horta de Sant JoanTel/Fax: 977 435 [email protected]

Punt d’informació Molí de l’oliC/ Aragó, 2 43597 Arnes Tel: 977 435 [email protected]

Documents

Memoria d'actuació 2001-2011 del Parc Natural dels Ports