Memòria d’activitats

2017

3

Índex

Objecte de la FICF 5 Mantenir els objectius en un entorn canviant 6 2017: La FICF en xifres 8 2017: Amb qui hem treballat 10 Observatori 2017 11 Seguretat 11 Recerca 14 Suport a la prescripció 17

Informació als prescriptors 17 Activitats a atenció primària 20 Activitat docents 22

Eines de suport a la recerca 25 Activitats conjuntes amb el Servei de Farmacologia Clínica 26

Suport assistencial i institucional 28 Producció 34 Convenis 38 Patronat 39

4

5

Objecte de la FICF

Promoure la prescripció raonada dels medicaments i la utilització

efectiva i eficient dels mitjans terapèutics

Amb aquest fi, els principals objectius de la FICF són:

▪ Promoure l’ús saludable dels medicaments en centres hospitalaris i a l’atenció primària mitjançant tasques de selecció de medicaments, participació en comissions institucionals, informació, formació i investigació.

▪ Col·laborar en la docència de pregrau i postgrau d’aquestes matèries.

▪ Elaborar material informatiu i publicacions sobre els medicaments i el seu ús en el sistema sanitari.

▪ Promoure estudis sobre farmacologia, terapèutica i toxicologia en les seves vessants experimental, clínica, epidemiològica, sanitària i docent.

▪ Cooperar amb organismes i entitats nacionals i internacionals que tinguin objectius anàlegs.

6

Mantenir els objectius en un entorn canviant

Albert Figueras

L’any 2012, The Artist va guanyar cinc premis Oscar; és una pel·lícula francesa en blanc i negre i

muda. Part del seu èxit, igual com havia passat seixanta anys abans amb el musical Singin’ in the

rain, es deu al fet que ambdues aborden una temàtica universal: la por de vegades paralitzadora

enfront dels canvis. Els dos films descriuen els problemes dels actors, els directors i els productors

de Hollywood quan l’any 1927 va aparèixer el cinema sonor.

En aquell moment, seguir endavant significava canvi i adaptació. Adaptació dels estudis a

una nova dinàmica, a tenir en compte els silencis i els sorolls. Canvis per part dels actors que, tot

d’una, havien d’aprendre de memòria els textos i es veien obligats a mostrar la seva veu; molts no

ho van aconseguir. La innovació també arraconà els pianistes de les sales de cinema que anaven

acompanyant l’acció de la pantalla amb les seves notes en viu. D’altra banda, l’arribada del cinema

sonor va suposar una gran oportunitat per a molts escriptors; ells s’encarregarien de centenars de

guions plens de paraules i d’emocions per a fer més vius els actors i més profundes les històries. El

cinema no hauria estat el mateix sense Fitzgerald, Faulkner, Capote o Auster.

Aquesta referència al canvi i a la manera com ens hi adaptem no és gratuïta. Ja fa uns quants anys

que moltes de les activitats que formen part dels objectius de la Fundació es veuen afectades d’una

manera molt profunda pels canvis socials i tecnològics que s’estan produint a escala mundial.

El fonament de la nostra activitat de formació, d’assessorament i de recerca és la

informació. Informació sobre nous medicaments, sobre nous efectes indesitjats, sobre malalts que

han presentat reaccions adverses i també sobre persones exposades a tractaments d’interès, tot

plegat amb la finalitat última de millorar la qualitat de l’atenció a la salut de les persones.

Quan la FICF inicià les seves activitats, disposar d’un llibre que recollís de manera fiable i

crítica informació sobre com fer servir els medicaments i com tractar diverses patologies habituals,

l’Índex farmacològic, suposà una veritable innovació que arribava per a omplir un buit, una

necessitat en un moment en el que l’accés a les revistes estrangeres era difícil i el concepte de

selecció crítica de medicaments no existia.

Quan la FICF començà les activitats de la targeta groga que donarien pas al Centre de

Farmacovigilància de Catalunya i al Sistema Español de Farmacovigilancia, en realitat pujava al tren

de la resposta mèdica i social moderna a un problema que havia marcat profundament la manera

com es considerava la toxicitat dels medicaments arreu, després del desastre de la talidomida.

Quan la FICF apostava clarament per participar en estudis multicèntrics de casos i controls

per tal de poder determinar el risc de diversos medicaments de produir agranulocitosi, anèmia

aplàstica, hemorràgia digestiva, nefropatia o hepatitis, participava d’una manera d’analitzar els

efectes de l’exposició a determinats fàrmacs que era la que podia fer en aquell moment amb els

mitjans disponibles: anant a entrevistar un per un cadascuna de les persones afectades.

7

Ja fa temps, però, que un seguit d’avenços tecnològics –ara ja consolidats– s’han instaurat al

sistema sanitari; són novetats que han canviat definitivament la manera com tenim accés a les

publicacions científiques i com gestionem la informació clínica dels malalts. Per a expressar-ho

gràficament, els metres de prestatgeries plens de volums de l’Index Medicus o de voluminosos

sobres amb la història clínica dels malalts s’han convertit en poc megabits d’informació que, amb

l’ajuda d’un programari apropiat, s’identifica, es classifica i s’analitza en pocs minuts. Aquestes

novetats ens afecten de ple. I això no significa que ja no calgui seleccionar la informació sobre

medicaments important, fiable i de qualitat. O que no sigui necessari vigilar els efectes dels

medicaments ni què prenen els malalts. En realitat, aquestes tasques són tan o més necessàries

que fa unes dècades perquè hi ha més informació, més medicaments i més caos.

El que significa tot plegat és que hem de ser prou imaginatius per a fer-ho d’una manera

nova. Certament, hi ha grans bases de dades de tot, d’articles publicats i de medicaments

consumits. Però aquestes grans bases de dades encara no saben aportar el valor afegit que la

Fundació ha aportat als metges, als farmacèutics i als pacients des que va començar les seves

activitats. No podem perdre de vista que els motors de cerca –les màquines– encara són incapaces

d’aplicar criteris de racionalitat terapèutica. I és en aquest camp on el paper dels farmacòlegs

clínics en general i de la Fundació en particular està buscant el seu camí.

Participem en projectes com l’anàlisi del consum de determinats medicaments per tal

d’intentar avançar-nos a possibles efectes indesitjats tot aprofitant la base de dades de la recepta

electrònica en activitats amb el CatSalut o en estudis fets en col·laboració amb la Fundació Jordi

Gol. L’equip W3Nexus/FICF està fent avenços importants en el disseny de quaderns electrònics de

recollida de dades de pacients (QRD) o la gestió de cohorts de pacients, mentre caminen cap a la

comprensió de la big data i la gamificació aplicades a la terapèutica. Els cursos virtuals de

l’aulaterapèutica/FICF han mostrat els avantatges de la microformació per a metges de l’ICS, però

també ha donat un salt qualitatiu en participar de l’elaboració d’un curs de formació sobre consum

d’antibiòtics per a un programa global de l’OMS. Aquests són només alguns exemples de la

necessària adaptació a l’època de canvis profunds de la farmacologia, però també de la societat,

dels que la Fundació no en vol quedar al marge; ans al contrari, seguim tenint la voluntat de seguir

essent pioners, al temps que segueix el nostre compromís amb el Centre de Farmacovigilància i

amb els metges d’atenció primària i d’hospital de Catalunya, especialment a les Terres de l’Ebre.

No sempre és fàcil sumar-se als grans canvis, ni tan sols per als genis. Curiosament, Charles Chaplin,

el que fou gran innovador del cinema mut, es resistí durant anys a fer “cinema parlat”. A Tiempos

Modernos pronuncià algunes paraules, però l’invent no li acabà de fer el pes. Ara bé, l’any 1940,

convençut ja que la veu era el futur del cinema, hi apostà clarament amb aquell monòleg al final

d’El Gran Dictador, on va pronunciar paraules inoblidables com allò que “L’odi passarà, els

dictadors cauran i el poder que van prendre al poble serà reintegrat al poble una altra vegada. Els

homes van finant, però la llibertat no es morirà mai”.

8

2017: La FICF en xifres

9

10

2017: Amb qui hem treballat

11

Observatori 2017

Algú va dir que només podem conèixer tots els efectes que fa un medicament

quan es retira del mercat. Per aquest motiu, observar-los per tal d’intentar

identificar-ne reaccions adverses desconegudes o fins i tot observar com es

fan servir i provar d’evitar reaccions adverses conegudes forma part de les

tasques de la FICF. El programa de la Targeta Groga, la participació activa en

l’anàlisi del consum de medicaments a través de la Recepta Electrònica o les

activitats de Recerca sobre la utilització dels medicaments i la seva seguretat es descriuen en

aquest apartat.

Seguretat

Centre de Farmacovigilància de Catalunya – El paper actiu del notificador en la

seguretat del pacient

La renovació de la pàgina de notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments l’any

2016 (www.targetagroga.cat) va suposar una millora considerable del funcionament i la visibilitat

del Centre de Farmacovigilància, per tal que els notificadors puguin comunicar-les més fàcilment. Al

mateix temps, hem automatitzat processos i millorat la traçabilitat de tot el procediment.

Aquests canvis ens plantegen el repte de dissenyar i posar en marxa noves prestacions i serveis per

als notificadors amb la finalitat d’estimular-ne la participació activa. Això passa per donar un valor

afegit al notificador; en aquesta línia s’estan pensant diferents models d’informació de retorn.

12

Durant l’any 2017 hem participat activament en la el període de proves i la posada en marxa de la

base de dades del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, l’anomenada FEDRA en la seva versió

3.0, que ha de permetre un accés més ràpid a les notificacions rebudes en qualsevol dels altres

centres de farmacovigilància i una anàlisi més completa en cerca de nous efectes indesitjats.

Durant tot l’any, s’han avaluat i inclòs 2.800 notificacions de sospites de reaccions adverses a la

base de dades, un 50% de les quals van ser notificades directament al Centre per metges i

farmacèutics.

Des del 2016 la nostra companya Glòria Cereza és la Presidenta del Comitè Tècnic del Sistema

Espanyol de Farmacovigilancia de Medicaments d’Ús Humà, l'òrgan de coordinació i assessorament

de l’Agencia Espanyola del Medicament; això suposa la seva participació a les reunions del Comitè

de Seguretat de Medicaments (https://www.aemps.gob.es/laAEMPS/comites/csmh/home.htm).

L’any 2017 s’han tractat 12 temes, entre els quals destaquen la seguretat i indicacions de

l’especialitat Inzitan®, trastorns hepàtics greus per ús fora d’indicació de flutamida, ús d’àcid

valproic en nenes i en dones amb capacitat de gestació, o alteracions hepàtiques per daclizumab.

També participem activament en la posada en funcionament, formació i seguiment de la Xarxa de

Farmàcies Sentinella de Catalunya, impulsada pel Departament de Salut i el Consell de Col·legis de

Farmacèutics de Catalunya. És una bona oportunitat per a incloure dades valuoses al Programa de

Farmacovigilància i qui sap si impulsar algun projecte de recerca sistemàtica amb reaccions

adverses que, sovint, no arriben al sistema.

Hem seguit contribuint en l’elaboració del Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya. Els cinc

números publicats enguany són:

▪ Encefalopatia posterior reversible de causa farmacològica. Actualització d'interaccions farmacològiques.

▪ Trastorns de la refracció i de l’acomodació provocats per fàrmacs. Comunicacions de riscos associats a l’ús de medicaments notificades per l’AEMPS.

▪ Joc patològic induït per medicaments per tractar la malaltia de Parkinson. Deu principis per evitar els efectes adversos en el fetus exposat a medicaments durant l'embaràs. Comunicacions de riscos associats a l'ús de medicaments notificades per l'AEMPS.

▪ Brivudina (Nervinex®) i fluoropirimidines: toxicitat mortal per interacció farmacològica. Àcid valproic i gestació: malformacions congènites i trastorns del desenvolupament neurològic. Comunicacions de riscos associats a l’ús de medicaments notificades per l’AEMPS.

▪ Trastorns del moviment induïts per antibiòtics. Comunicacions de riscos a medicaments notificades per l’AEMPS.

També formem part del comitè editorial del Butlletí de Prevenció d’errors de medicació de

Catalunya.

13

Pla d’Informació i Detecció de Problemes de Seguretat Clínica en Recepta

Electrònica – Conèixer el que es prescriu per poder reduir la toxicitat

La recerca i la informació publicada sobre qüestions de toxicitat de medicaments és una

excel·lent contribució al coneixement de l’ús dels medicaments i a la comprensió de moltes

reaccions adverses; constitueix una bona eina en farmacoepidemiologia i farmacovigilància. Un

any més, la Divisió de Prestacions Farmacèutiques de la Gerència de Prestacions Farmacèutiques

i Accés al Medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut) i la Fundació Institut Català de

Farmacologia (FICF) han treballat plegats en el Pla d’Informació i Detecció de Problemes de

Seguretat Clínica en Recepta Electrònica amb l’objectiu d'estudiar la rellevància i l’impacte a la

pràctica clínica d’una selecció de problemes de seguretat documentats per a determinats grups

terapèutics a partir de l’anàlisi de la població exposada.

L’any 2017 s’ha treballat en Medicaments i fractures, els riscos associats a l’ús concomitant

d’opioides i benzodiazepines, i l’ús d’antipsicòtics en nens i adolescents. L’anàlisi d'aquestes

dades ha permès identificar i quantificar alguns problemes que han de facilitar el disseny

d'accions per tal de revertir la situació i reduir els riscos potencials per a la població.

Algunes de les dades significatives són, per exemple, que l’any 2016 a Catalunya un 76% de les

persones de 65 anys o més va rebre un fàrmac que incrementa el risc de caiguda i fractura, i

gairebé un 20% en va rebre dos de manera simultània.

A més, s'ha vist que un 3,8% de les persones de 70 anys o més prenien de manera simultània un

opioide i un hipnosedant. Un anys després de la primers prescripció d’un opioide, un 18,5% dels

usuaris el continuava prenent; aquest percentatge era més alt en els usuaris de fentanil (23%).

D'altra banda, entre 2013 i 2016, més de 8.000 menors de 18 anys van rebre com a mínim una

recepta d’algun antipsicòtic; la quetiapina va ser el tercer més consumit, tot i que no està

autoritzada en aquest grup d’edat.

Els informes que anem elaborant sobre cada qüestió es poden consultar a

“http://medicaments.gencat.cat//ca/professionals/seguretat/fitxes-seguretat”. El 2017 es van

presentar els principals resultats de l’any anterior juntament amb propostes d’accions als

representants de les diferents regions sanitàries en una sessió al CatSalut.

14

Recerca

Bona part de les activitats de la FICF inclouen aspectes relacionats amb recerca; es descriuen en

cadascun dels apartats d’aquesta memòria. Addicionalment, i de manera conjunta amb el Servei de

Farmacologia Clínica de l’HUVH, participem en projectes específics de recerca. Aquesta és la

manera d’aportar dades noves que haurien d’ajudar a dissenyar i posar en marxa accions per tal de

millorar com podem fer servir els medicaments d’una manera més eficient i segura. A banda de

contribuir a la generació de coneixement, aquestes activitats ens permeten participar en xarxes

nacionals i internacionals mitjançant projectes competitius i no competitius.

La recerca que fem al grup s’orienta en dues línies principals: (1) farmacovigilància i (2) efectivitat,

resultats i relació benefici-risc de l’ús de medicaments en la pràctica clínica habitual. En aquestes

línies, donem prioritat a l'estudi del tractament del dolor i a les conseqüències de l’ús de

medicaments en grups de població específics, com les persones d’edat avançada i la població

pediàtrica. A més, des de l’any 2015, hem participat en diversos projectes internacionals relacionats

amb l’ús inadequat d’antibiòtics i la seva contribució a l’augment de resistències

Els principals resultats d’estudis s’han difós a través de Twitter i Facebook @FundacioICF.

Recerca en l'àmbit local

Diferents membres de la FICF, juntament amb investigadors del Servei de Farmacologia Clínica

de l'HUVH, formen part del grup de recerca en Farmacologia clínica del VHIR. Des del 2014 és

Grup Consolidat de Recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya, i durant el 2017 s’ha

renovat el reconeixement d’aquest grup de recerca (SGR-510, 2017-2019), amb la Dra. Luisa

Ibáñez com a nou cap de grup, que també és la cap del grup de recerca de Farmacologia Clínica

del VHIR.

Alguns projectes en els que hem estat involucrats són:

▪ Ús d’antidepressius i la seva associació amb ictus, freqüència d’hospitalitzacions i

mortalitat en població anciana (PI15/01429). Finançat pel Fondo de Investigaciones

Sanitarias.

▪ Risc d’acidosi làctica associat a l’ús de metformina en pacients diabètics tipus 2 amb

malaltia renal crònica moderada-severa: estudi de casos i controls (PI15/00764).

Finançat pel Fondo de Investigaciones Sanitarias.

▪ Avaluació de l’efectivitat d’una intervenció educativa en farmacèutics comunitaris per

millorar l’atenció farmacèutica en grip, refredat i altres infeccions de les vies

respiratòries altes (PI15/00844). Finançat pel Fondo de Investigaciones Sanitarias.

▪ Estudi prospectiu de sospites de reaccions adverses amb medicaments d’especial interès

en farmacovigilancia postcomercializació a Oncohematologia pediàtrica (PI16/02018).

Finançat pel Fondo de Investigaciones Sanitarias.

▪ Incidència i perfil d’efectes indesitjats en una cohort de pacients oncològics tractats amb

immunoteràpia en la pràctica clínica. Col·laboració amb el servei d’Oncologia.

15

▪ Validació externa prospectiva d’una escala predictiva de la cronificació del dolor crònic

postquirúrgic (PI16/00279). Finançat pel Fondo de Investigaciones Sanitarias.

D'altra banda, cal destacar la participació en un projecte de recerca en l'àmbit d'atenció

primària a Terres de l'Ebre, fruit de la col·laboració que portem a terme en aquesta Regió

Sanitària. Es tracta de l’estudi “Fibril·lació auricular no valvular en l’atenció primària de l’ICS:

avaluació d'una eina informàtica dissenyada per millorar l'adequació del tractament

anticoagulant i els resultats de salut”, a càrrec del grup de recerca GAVINA, del qual en

formem part.

Pel que fa a l'àrea de Targeta Groga, l'any 2017 es van publicar els resultats d’un projecte de

recerca sobre l’anàlisi de les característiques qualitatives de les notificacions rebudes, segons

el seu origen. Aquesta investigació es va iniciar durant l'estada de Lorraine Plessis al centre, i

va permetre concloure que gairebé a una tercera part de les notificacions enviades per la

indústria farmacèutica els manca la informació mínima per poder fer una anàlisi de causalitat.

És un resultat similar al que vam trobar en un estudi paral·lel realitzat al Centre de

Farmacovigilància de l’Estat de São Paulo, també publicat enguany.

Recerca en l'àmbit internacional

La creació del consorci internacional “The European Consortium “EU PE&PV Network” (European

Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance Network)” l’any 2016 permet accedir a

convocatòries de l’EMA per estudiar problemes de seguretat dels medicaments. En el context del

consorci europeu liderat per la Universitat d’Utrecht, durant el 2017 s’ha treballat en el projecte

Characterising the risk of major bleeding in patients with Non-Valvular Atrial Fibrillation: non-

interventional study of patients taking Direct Oral Anticoagulants in the EU, finançat per l’EMA

(EMA/2015/27/PH), en col·laboració amb l’IDIAP Jordi Gol, amb l’objectiu d’avaluar l’ús i la

seguretat dels anticoagulants orals d’acció directa.

L’any 2017 vam aconseguir coordinar dos dels quatre

components de la “Iniciativa de las Agencias Reguladoras

Nacionales de medicamentos para la contención de la

resistencia antimicrobiana” finançada per l’Organització Panamericana

de la Salut (OPS). En aquest context, es va dissenyar i portar a terme la

fase pilot de dos projectes de recerca: (1) Estudi del consum

d’antibiòtics a Bolívia, Costa Rica, Paraguai i Perú l’any 2016 i (2)

Adquisició d’antibiòtics en farmàcies d’El Salvador, Nicaragua i Paraguai.

Addicionalment, es va portar a terme una anàlisi de l’evolució del consum d’antibiòtics a partir de

dades d’IMS a l’Argentina, Brasil, Amèrica Central, Colòmbia, Xile, Equador, Perú i la República

Dominicana entre 2010 i 2016.

16

Conscients de la importància del treball col·laboratiu, diversos investigadors de la FICF i del Servei

de Farmacologia Clínica pertanyen a xarxes europees que s’interessen per la recerca en l’ús de

medicaments com PIPERSKA, EuroDURG, EuDAC (consorci d’agranulocitosi), i IDILIC Network

(Consorci Internacional de Patologia hepàtica associada a l’ús de medicaments DILI). S’ha mantingut

la col·laboració amb l’ENCePP (European Network of Centers for Pharmacoepidemiology and

Pharmacovigilance), sobretot amb la participació al grup de treball de metodologia de l’impacte de

les mesures de reguladores.

D’altra banda, la participació en activitats docents comporta la direcció i realització de treballs de

recerca. En aquest sentit, fruit d’haver participat en activitats de docència en el context del Màster

Europeu de Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia (Eu2P), hem dirigit els treballs de recerca:

- Treatment pattern of latent tuberculosis infection in children enrolled in the National

Tuberculosis programme of the Philippines elaborat per Aliya Mehmood (Filipines).

- Sexual adverse effects associated with the use of finasteride for male androgenic alopecia

elaborat per Emna Baba (França)

També hem supervisat els treballs de recerca següents:

- Knowledge, attitudes and practices in relation to herbal remedies and dietary supplements

among primary healthcare physicians in Cyprus, elaborat per Alexandra Demetriou (Xipre).

- Evaluation of the effect of adverse drug reactions (ADRs) on adherence to malaria

treatment in the Federal Capital Territory (FCT), Nigeria, elaborat per Ekanem Uduma

(Nigeria).

- Intensive doublet or triplet combination therapy for locally advanced rectal cancer in a

preoperative setting: Treat or trick? A literature review and final results of an academic

phase II clinical trial of bevacizumab and capecitabine with or without oxaliplatin and

radiotherapy, elaborat per Gabriela Chiritescu (Bèlgica).

- Assessment of the risk of hepatitis B virus reactivation in patients who have hepatitis B virus

and hepatitis C virus co-infection and who were treated with either Direct-Acting Antivirals

or Peg-Interferon and Ribavirin in the management of chronic hepatitis C infection, elaborat

per Mylène Tisseyre (França).

Pel que fa al Màster Oficial de Farmacologia de la UAB, hem dirigit els treballs:

- Seguiment de les Consultes sobre Metotrexat i Embaràs, elaborat per Maria Esther Ramírez

Vàzquez (Catalunya).

- ¿Hasta cuándo un Medicamento deja de considerarse nuevo? Alertas de Reacciones

Adversas tras la comercialización, elaborat per Victoria García Astudillo (Equador).

- Nous antidiabètics i anticoagulants: Una anàlisi dels autors dels assaigs clínics, elaborat per

Jordina LLavall Sánchez (Catalunya).

17

Suport a la prescripció

Informació als prescriptors – Transmetre informació per a generar

coneixement

Cada dia els metges prenen milers de decisions basades en el coneixement. A la FICF intentem

donar suport als prescriptors mitjançant diferents activitats d’informació. Identificar les novetats

rellevants per als pacients i per al sistema de salut, la seva traducció en forma de recomanacions de

pràctica clínica, la difusió dels missatges i el suport per portar-los a la pràctica són una de les

tasques principals per a la FICF. Avaluem la informació segons la seva rellevància clínica i sanitària,

la comparem i la integrem amb altres informacions sobre la mateixa temàtica i, eventualment la

convertim en missatges dirigits als professionals sanitaris que en facilitin la transformació en

coneixement. Ho fem mitjançant butlletins, resposta a consultes terapèutiques, materials i sistemes

electrònics de suport a la prescripció i informes de selecció de medicaments.

Tot i que la majoria de les activitats de la FICF acaben produint algun tipus d'informació de retorn

als prescriptors (inclosa la recerca o la farmacovigilància), en aquest apartat descrivim amb més

detall diferents productes d’informació sobre terapèutica elaborats a la FICF, com ara el Butlletí

Groc i les e-notícies del butlletí groc, el Sistema d’Informació Essencial en Terapèutica i Salut

(SIETES), la Consulta terapèutica i el TerapICS.

Butlletí groc

El Butlletí Groc va néixer associat al programa de farmacovigilància de la Targeta Groga. Des

d’aleshores, s’ha fet ressò del que es va descobrint, preocupa i és motiu de polèmica en relació amb

els problemes d’inseguretat dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública; pretén

convidar a reflexionar sobre els problemes clínics i el seu tractament d'una manera crítica.

Durant el 2017, hem parlat dels antipsicòtics (o més ben anomenats neurolèptics), fortament

promoguts per a indicacions no autoritzades i dels quals se’n comercialitzen noves formes

farmacèutiques sense oferir avantatges. També hem revisat les malalties autoimmunitàries

d’origen farmacològic, de freqüència creixent, sobretot després de la comercialització de

nombrosos fàrmacs biològics que actuen sobre el sistema immunitari. Finalment, hem dedicat un

número a la Farmacovigilància a Europa, on ens preguntem si protegeix realment els pacients.

En l’era de l’anomenada infoxicació i la velocitat, els espais de reflexió crítica tenen un paper

important com a contrapès per als prescriptors al davant de l’allau de publicacions, majoritàriament

finançades per la mateixa indústria que produeix els medicaments implicats i orientades a

estimular-ne la prescripció. Des d’aquest punt de vista, entenem que el Butlletí Groc, juntament

amb altres publicacions crítiques, per bé que de vegades puguin semblar incòmodes, segueix tenint

un paper útil per als prescriptors i el sistema de salut des de la discrepància.

18

Sistema d’informació essencial en terapèutica i salut (SIETES)

Qualsevol activitat que portem a terme tant a la Fundació com al Servei de Farmacologia Clínica

requereix identificar la informació rellevant que es va publicant, per tal de poder analitzar-la

detingudament i conèixer les novetats. En un moment d’auge de les publicacions científiques, de

facilitat d’accés a aquesta informació i d’abundància de missatges sovint desinformadors, la tasca

de seleccionar el que és rellevant i emmagatzemar-ho en una base de dades per a la seva utilització

posterior resulta fonamental.

Si disposar d’aquesta selecció és la columna vertebral de les activitats d’informació, formació i

recerca de la FICF, també pot resultar útil com a eina de consulta inicial per als professionals de la

salut, atès que suposa una feina important de selecció prèvia, classificació d’acord amb l’interès

potencial i, sovint, resum crític del contingut. Per això, des de l’any 1996, la base de dades SIETES

ha seleccionat informació sobre els avenços i les contradiccions de la investigació clínica, així com

sobre l’ús real dels medicaments.

Un article publicat a PLoS Medicine l’any 2010 deia: “Cada dia es publiquen 11 revisions

sistemàtiques i 75 assaigs clínics, i no hi ha indicis que s’hagi de reduir; de tota manera, el dia

segueix tenint 24 hores”. La tasca de selecció del que és essencial en terapèutica i salut és cada

vegada més difícil, però també més imprescindible per als prescriptors i el sistema de salut.

Identificar i recopilar aquests articles requereix temps, constància i bon criteri. Caldria fer esforços

per tal de donar més visibilitat al contingut de SIETES més enllà de la FICF, potser no tant com a

base de dades bibliogràfica, sinó mitjançant productes derivats de les mateixes actualitzacions de

SIETES que puguin ser d’interès per a les persones que prenen decisions al sistema de salut i també

per als prescriptors.

El 2017 hem incorporat 538 nous articles a SIETES, 153 dels quals hem considerat que són

d’especial interès (el que indiquem posant l'etiqueta de dues o tres estrelles).

Butlletí de la Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS (TerapICS)

Per conveni amb l’ICS i d’acord amb la Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS, farmacòlegs clínics de

la FICF elaboren els continguts del butlletí TerapICS

(http://www.ics.gencat.cat/butlleti_medicaments/public/list.php). El TerapICS forma part dels

butlletins dels centres del Sistema Integral de Salut de Catalunya (SISCAT).

Durant el 2017 s’ha publicat un número dedicat als medicaments biosimilars, en el qual es revisen

els conceptes i els aspectes clínics i reguladors més rellevants, com l’extrapolació de dades d’altres

indicacions, la traçabilitat, la immunogenicitat i la intercanviabilitat. A l’hora de seleccionar un

tractament adequat per a un pacient, cal considerar l’eficàcia, la toxicitat, la conveniència i el cost.

La prescripció de biosimilars, com la de genèrics, és una mesura complementària que pot contribuir

a un ús més eficient dels medicaments.

En un altre número s’ha tractat sobre els opioides d’acció ràpida, atès el seu consum creixent i els

riscos associats d’abús i d’addicció, a fi d’afavorir el bon ús dels analgèsics opioides en general.

19

Consultes terapèutiques i sobre teratogènia

Donar resposta a un dubte sobre un pacient concret requereix un coneixement, un entrenament i

unes habilitats que sovint el metge que està a la consulta no pot assolir: avaluar el mètode,

identificar els estudis, analitzar-ne els resultats i la seva rellevància clínica, i contextualitzar tota

aquesta informació són tasques en les quals el farmacòleg clínic pot contribuir.

Els resultats de les anàlisis sobre l’activitat del servei de consulta terapèutica al llarg dels anys

indiquen que el metge acostuma a demanar molt sovint una informació sobre qüestions de

toxicitat, de selecció de medicaments o de poblacions especials que habitualment s’exclouen dels

assaigs clínics, com ara les dones embarassades, les persones d'edat avançada o els pacients amb

comorbiditat. A més, en un percentatge elevat dels casos, el metge demana una opinió, és a dir,

valora el criteri d’un altre professional especialitzat, en aquest cas, en el medicament.

La tasca dels professionals dels serveis de consulta terapèutica i dels centres d'informació sobre

medicaments és valuosa. No només proporciona informació factual basada en proves per a un ús

millor de la prescripció, sinó també ofereix una visió de les àrees d'incertesa més freqüents dels

prescriptors.

L’anàlisi de la demanda rebuda suggereix que es dóna un servei que s’aproxima notablement a la

pràctica clínica més assistencial. Lluny de veure's com una competència entre rivals, caldria veure's

com una oportunitat per créixer i compartir coneixements generats des dels propis centres

d’informació.

Aquesta col·laboració pot anar des de la posada en comú de les bases de dades de coneixement

elaborades pels centres, com la que tenen la FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l'HUVH, fins

a la generació de dades noves a partir del seguiment dels pacients consultats o d’altres estudis

col·laboratius.

Com a membres de la xarxa ENTIS, l’any 2017 hem assistit a la 28th conference of the European

Network of Teratology Information Services (ENTIS), celebrada a Budapest del 2 al 5 de setembre de

2017, on vam presentar el pòster “Outcomes of pregnancies exposed to methotrexate”.

20

Activitats a atenció primària – Ser a prop dels prescriptors per

millorar la qualitat de l’atenció: selecció de medicaments i evitar la

toxicitat innecessària

Activitats en Atenció Primària a Terres de l’Ebre

La Gerència Territorial de l’ICS a Terres de l'Ebre i la FICF tenen un conveni de col·laboració per a

promoure l'ús raonat dels medicaments. Les activitats desenvolupades estan dissenyades i

aprovades en el marc de la Comissió Farmacoterapèutica d'Atenció Primària (CFTAP) de l'Àmbit

Terres de l'Ebre de l'ICS, on es reuneixen els responsables de medicaments, els directors de les 11

àrees bàsiques de salut i representants de la Gerència Territorial. L’objectiu d’aquestes reunions és

promoure activitats de caràcter formatiu dirigides a la millora de la qualitat de la prescripció.

Un total de 140 professionals de Terres de l'Ebre s'han beneficiat dels cursos, tallers i

actualitzacions realitzats per part de la FICF. Durant l’any 2017, la CFT es va reunir en 9 ocasions;

fins a 17 professionals van participar de manera continuada a les reunions i 7 ho van fer de manera

ocasional.

En el marc de la CFT, s’han dut a terme uns treballs dirigits a la prevenció quaternària, els quals es

van presentar al Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en

forma d’una comunicació oral i d’un pòster.

Tanmateix, s'ha posat en marxa un grup de treball amb professionals que visiten pacients ingressats

en residències geriàtriques. El seu objectiu és donar formació per tal de millorar els indicadors

promoguts per l'ICS per a valorar l'assistència geriàtrica.

A finals de 2017, Terres de l'Ebre va assolir 8,5% del 12% que suposen els indicadors de farmàcia en

els acords de gestió. D’aquests indicadors, es va assolir el 100% de la DMA i dels indicadors de

seguretat. En canvi, només es va assolir un 0,5% del 4% que suposa l’EQPF.

Activitats a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta a Terres de l’Ebre

Segons el conveni, la FICF desenvolupa activitats formatives

dirigides al col·lectiu de metges que treballen a l'Hospital de

Tortosa Verge de la Cinta (HTVC). L’objectiu de l’acord és donar

suport per a millorar la qualitat i l’eficiència de la prescripció

mèdica, segons els criteris de la Guia de la bona prescripció de

l’OMS. Les activitats desenvolupades estan dissenyades i realitzades

juntament amb el servei de Farmàcia de l'HTVC.

S'han realitzat diverses accions dirigides a millorar el contínuum assistencial. A la Comissió

Farmacoterapèutica Territorial de Terres de l'Ebre, que està formada per professionals d'Atenció

Primària i l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, es va constituir un grup de treball per actualitzar

21

la "Guia per al tractament de la dislipèmia en la prevenció secundària de la malaltia cardiovascular"

que s’havia elaborat l'any 2009. A més, es va iniciar la seva implementació entre els professionals.

També es va crear un grup de treball per elaborar un document sobre l’abordatge perioperatori

dels pacients tractats amb anticoagulants i antiagregants, i es va iniciar la seva implementació.

Finalment, treballem en la millora de l'adequació dels tractaments segons criteris d'eficàcia, de

seguretat i d'eficiència. S'ha continuat l'avaluació dels inicis de tractaments i el seguiment dels

pacients amb medicació per al tractament de l’hepatitis C i dels pacients tractats amb medicació

d'utilització en condicions diferents a les aprovades a la fitxa tècnica.

Es va desenvolupar un curs en format semipresencial dirigit a metges MIR de la Gerència Territorial

Terres de l’Ebre. El curs, que va constar de dos mòduls, va tractar sobre els criteris de selecció dels

medicaments. Hi van participar 24 metges.

Col·laboració amb la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària

(semFYC) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)

Durant el 2017 s’ha donat suport i assessorament al Comitè Editorial de la

Guía Terapéutica de Atención Primaria en l’actualització dels seus

continguts. També s’ha participat en el manteniment d’un bloc per a

difondre'n els continguts entre els metges de família.

S’ha iniciat un curs en format virtual sobre els continguts de la Guia.

Durant el 2017 s’ha realitzat el primer mòdul dels quatre que consta el

curs. Hi ha participat 95 professionals.

22

Activitats docents – El repte d’actualitzar sense interès comercial:

selecció raonada i prudent de medicaments

La docència és una de les tres activitats fonamentals de la FICF, juntament amb la generació

d'informació i la recerca. De fet, la FICF és, des de l'any 1994, Centre Col·laborador de l'Organització

Mundial de la Salut per a la recerca i l'ensenyament de la Farmacoepidemiologia. Hi ha algunes

activitats docents basals en les que participen diversos professors del grup i que es porten a terme

en el context de la Universitat Autònoma de Barcelona; cal destacar la docència d'assignatures de

farmacologia i de farmacologia clínica de pregrau, tant a Medicina com a Infermeria, i la

participació en diversos mòduls del Màster Oficial de Farmacologia del Departament de

Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la UAB o el Master of Pharmacovigilance and

Pharmacoepidemiology (Eu2P, coordinat per la Universitat Bordeaux Segalen; hi participem

juntament amb les universitats d’Erasmus de Rotterdam, d'Utrecht, de Napoli i la de Herdforshire).

Tanmateix, participem en cursos, seminaris, tallers i conferències en diversos àmbits, tant a

Catalunya com a la resta de l'Estat o a l'estranger.

Addicionalment, professors de la FICF i del Servei han participat en diverses aules del Master in

translational biomedical research (IRVH), amb classes sobre Pharmacology and pharmacy i Legal

and ethical issues of clinical research.

L’any 2017, infermeres del servei han realitzat el curs on-line i presencial Seguiment del pacient

fràgil i polimedicat en Infermeria, així com dos cursos d’actualització de coneixements en ús de

medicaments en patologies prevalents per a infermeres d’Atenció Primària. Els temes

desenvolupats són hipertensió arterial, MPOC, diabetis, insuficiència renal crònica i insuficiència

cardíaca, també hem inclòs formació en eines útils per al seguiment dels pacients, fonts

d’actualització en farmacologia, l’anamnesi farmacològica i la notificació d’efectes adversos al

Centre de Farmacovigilància de Catalunya. Finalment, han col·laborat en el mòdul d’Ús de fàrmacs

del Postgrau en Infermeria a l'atenció primària-CADI i del Postgrado en Enfermería en la Atención

primaria (SNS).

En el marc de l'European Training programme in Pharmacovigilance and Pharmacoepidemiology

(Eu2P), s’han desenvolupat dos cursos curts nous: (1) “Heterogeneity of treatment effect in Clinical

Trials” i (2) “Integrating pharmacovigilance and consumption data analysis”.

Formació virtual (e-Learning)

Ja fa més de 15 anys que la FICF va començar a desenvolupar projectes de formació virtual, tant en

l'àmbit universitari com en el de la formació continuada de professionals de la salut (medicina,

farmàcia i infermeria).

Els objectius docents d'aquesta modalitat de formació sempre han estat en sintonia amb els

objectius i valors fundacionals, i en consonància amb la tasca encomanada per l'OMS, en qualitat de

Centre Col·laborador per a la Formació i la Recerca.

23

La farmacoepidemiologia, la terapèutica i l'ús saludable dels medicaments son els principals eixos

sobre els quals gira la nostra oferta de formació virtual.

Durant l'any 2017 s'han impartit noves edicions de cursos i se n’han desenvolupat de nous.

També s'ha obert un nou espai web on s'explica l'activitat realitzada per la FICF en l'àmbit de l'e-

learning.

L'activitat realitzada s'ha desenvolupat en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut (ICS), Unió

Consorci i Formació (UCF), CIDFARMA (El Perú).

Les activitats desenvolupades en aquesta àrea han estat les següents:

▪ Impartició del curs “Prevenció quaternària per a infermeria”. Unió Consorci i Formació. Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. Maig 2017.

▪ Desenvolupament del curs sobre “Seguiment farmacològic del pacient fràgil i polimedicat en infermeria. Institut Català de la Salut. Maig 2017.

▪ Impartició del curs “Farmacovigilancia activa: Detección y manejo de reacciones adversas a medicamentos” CIDFARMA. Juliol 2017.

▪ Incorporació de membres de la FICF en la Comissió Consultiva de l'e-Health Centre de la UOC per a temes de formació i recerca. Setembre 2017.

▪ Desenvolupament del curs “Eines de lectura crítica d'estudis científics sobre medicaments”. Setembre 2017.

▪ Impartició del curs sobre el “Pacient fràgil i medicaments”. Unió Consorci i Formació. Hospital de Mataró . Novembre 2017.

En un moment en el qual els mètodes docents i les noves tecnologies estan en evolució permanent,

treballem per oferir noves estratègies i mètodes que proporcionin un aprenentatge efectiu que

repercuteixi positivament en la pràctica clínica dels professionals.

L'aposta d'aquesta àrea d'activitat de la FICF és oferir formació independent i actualitzada sobre

medicaments i terapèutica d'una manera atractiva i propera al metge i al farmacèutic, per tal de

contribuir a un ús més adequat i responsable dels medicaments.

24

Cursos per a aprendre a aplicar la metodologia de l’OMS per a la vigilància del

consum d’antimicrobians

La resistència als antibiòtics és una qüestió prioritària. Diverses agències treballen en el marc de la

iniciativa mundial One Health, que pretén coordinar professionals de la salut, veterinaris i

professionals del medi ambient per tal de reduir en la mesura del possible l’increment de les

resistències. L’OMS està potenciant la iniciativa Global Antimicrobial Resistance Surveillance

System (GLASS), un dels components de la qual és el seguiment del consum d’antibiòtics a cada

país. En aquest context, la Fundació es va presentar a una convocatòria del Departament de

Medicaments Essencials per tal de seleccionar un equip que desenvolupés els mòduls formatius del

GLASS, que finalment vam guanyar.

El projecte consisteix en cinc mòduls formatius titulats “Online training modules for the WHO

methodology for surveillance of antimicrobial consumption” i estan dirigits als membres de la

Comissió d’Antibiòtics i àrees del medicament dels ministeris de salut.

Formació mèdica continuada

S’ha organitzat el curs de formació continuada sobre Actualització en Farmacologia Clínica,

Programa 2017, de 22 sessions, activitat acreditada amb 6,6 crèdits pel Consell Català de Formació

Continuada de les Professions Sanitàries.

Estades formatives

Una part important de la docència de la FICF és l'organització i tutorització de les estades que fan

professionals i estudiants per tal d'adquirir coneixements en alguna de les àrees desenvolupades

pel grup o bé per a poder portar a terme la tesi doctoral o el treball de fi de màster o de fi de grau.

L'any 2017 van fer una estada a la FICF:

- Esther Ramirez, Pràctiques Màster Farmacologia UAB (Catalunya)

- Begüm Irmak On Seker, Ludwig Maximilians Universität München (Alemanya)

- Ceren Koçer, Faculty of Pharmacy, Yeditepe University (Istambul, Turquia)

- Luis Alberto Alvarado, Ministeri de Salut (Ecuador)

- Jordina LLavall, MOF, Universitat Autònoma d Barcelona (Catalunya)

- Victoria del Carmen Astudillo, MOF, Universitat Autònoma de Barcelona (Ecuador)

25

Eines de suport a la recerca

A més de les tasques de suport tècnic, l’Àrea d’Informàtica de la FICF juntament amb el personal

d’infermeria, ha desenvolupat nous quaderns electrònics de recollida de dades (QRD) per a estudis

clínics i epidemiològics.

Des de 2009 hem preparat quaderns per a diversos estudis tant de l’àrea de recerca de la FICF, com

per a projectes de recerca externs, un servei que la FICF ofereix des de 2010.

A més, s’ha continuat donant suport als projectes en curs iniciats en anys anteriors.

Vam començar el 2017 amb 1.400 investigadors registrats i vam acabar l’any amb 1.600 investigadors registrats. Els estudis que fan servir un QRD dissenyat per la FICF iniciats durant l'any 2017 són:

Codi projecte Àrea terapèutica Promotor/organisme IP

GELSECTAN Xiloglucà en la síndrome de l’intestí irritable HUVH

MULTIBENZ Benznidazol en la malaltia de Chagas HUVH

ONCOHEMAPEDIA Reaccions adverses a medicaments en Oncohematologia pediàtrica

HUVH

EPIMUC Microbiòtica intestinal en la resposta clínica al vedolizumab en pacients amb colitis ulcerosa

HUVH

PROPEV Probiòtics sobre la taxa de part prematur HUVH

RPTMHDA Efectes adversos que motiven la retirada per toxicitat inacceptable del tractament amb MHDA

HUVH

BIOIMMUN Biomarcadors selectius per optimitzar el tractament immunosupressor en pacients trasplantats renals

IDIBELL.Bellvitge

Tots els estudis anteriors utilitzen quaderns de recollida de dades fets a mida per informàtica FICF.

El valor d'aquests instruments és el producte de la col·laboració estreta entre investigadors,

metodòlegs, experts en monitorització clínica i experts en informàtica, en el marc de la cooperació

entre la FICF i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR).

Podeu trobar més informació a: https://w3nexus.net i twitter @w3nexus

26

Activitats conjuntes amb el Servei de Farmacologia HUVH

Eduard Diogène

Durant el 2017, el Servei de Farmacologia Clínica ha continuat les seves tasques de suport

assistencial i institucional, recerca i docència, amb la intenció de fer-se cada vegada més proper

tant als clínics com a la Direcció Assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH).

S’ha contribuït a la consolidació d’un model general per a l’ús saludable dels medicaments a l’HUVH

en el marc de la reordenació del conjunt de Comissions, Subcomissions i Comitès de l’HUVH. L’eix

del model ha estat la proposta d’una nova estructura de la Comissió Farmacoterapèutica (CFT) que

ha accentuat els aspectes d’assessorament a la Direcció Assistencial i de suport als clínics. Els grans

reptes per al desenvolupament d’aquest model són la comunicació efectiva als clínics de les

recomanacions i decisions de la CFT, i el seu seguiment per documentar la seva implementació. La

col·laboració amb la Unitat de Comunicació, la Direcció de Gestió Integral d’Informació i Innovació

Assistencial i el Servei de Farmàcia són imprescindibles per superar-los.

Hem considerat fonamental mantenir, o fins i tot millorar, l’oferta als diferents serveis de l’HUVH

de consultes terapèutiques, sessions informatives i de suport a les preses de decisions relacionades

amb la terapèutica. En aquest sentit, la farmacovigilància, activitat històrica del Servei, tindrà més

capacitat de millorar la seguretat de l’ús dels medicaments si aconseguim orientar-la de manera

clara cap a l’assistència clínica habitual. Tot i mantenint el Programa de Notificació Espontània de

Reaccions Adverses a Medicaments, volem oferir el suport del Servei per a la gestió clínica dels

pacients que han patit un efecte indesitjat durant la seva estància o bé que han ingressat a causa

d’un efecte indesitjat. Volem seguir aquest suggeriment del grup de clínics de l’HUVH que hem

consultat després de l’estiu 2017.

Aquesta orientació clínica de l’activitat de farmacovigilància va ser presentada a la Direcció

Assistencial. De la reflexió conjunta va sorgir la iniciativa de crear una Subcomissió de

Farmacovigilància, depenent de la Comissió de Seguretat de l’HUVH. Aquesta Subcomissió ha

començat a treballar el 4 de juny de 2018 amb l’objectiu de promoure la cultura de la seguretat en

l’ús dels medicaments i propiciar actuacions que potenciïn la seguretat en el seu ús i previnguin les

seves reaccions adverses a l’HUVH.

L’activitat de recerca a l’HUVH ha estat orientada al seguiment de pacients per avaluar sobretot els

efectes indesitjats de determinats fàrmacs o per avaluar el motiu de retirada a causa de toxicitat

inacceptable de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En els projectes de recerca en

desenvolupament hem combinat la utilització de quaderns de recollida de dades electrònics clàssics

amb l’anàlisi del Registre de Pacients Tractats (RPT) de l’ICS. Hem obert una porta a l’anàlisi de la

informació continguda en la història clínica informatitzada que esperem que ens porti cap a un

desenvolupament de la recerca en farmacoepidemiologia basada en l’anàlisi de grans bases de

dades clíniques.

27

Si bé els avenços tecnològics són cada vegada més presents, i semblen poder facilitar la nostra feina

quotidiana, hem de mantenir ben lúcida la nostra voluntat de ser cada vegada més útils als

pacients.

La formació de residents continua essent una de les tasques crucials del Servei. Ens sentim molt

satisfets perquè acaben d’incorporar-se dos nous residents a finals de maig 2018. L’esforç i la

dedicació dels membres del servei a la formació dels residents i els dels residents per aprendre i per

les seves aportacions al Servei, contrasten amb l’enorme dificultat d’incorporar professionals joves

al nostre projecte de Servei. Aquest és un enorme repte, no sols per a nosaltres sinó per a tot el

Sistema Nacional de Salut, que és imprescindible solucionar.

Tot i les dificultats de tot tipus que han hagut de fer front tots els membres del servei des de fa

anys, cal deixar constància de la seva implicació, la seva dedicació i el seu entusiasme. L’alegria de

les persones és un molt bon indicador de la bona salut dels projectes.

28

Suport assistencial i institucional

Selecció i política de medicaments i d’estratègies

terapèutiques

La FICF i el Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH)

col·laboren estretament per dur a terme les seves activitats (acord marc de 16 de juny de 1998,

entre la FICF i l’ICS).

El Servei de Farmacologia Clínica assessora a la direcció mèdica de l’HUVH, l’ICS i el CatSalut

mitjançant la seva participació activa en diferents comissions farmacoterapèutiques i altres òrgans

de decisió sobre qüestions relacionades amb la selecció de medicaments i recomanacions

d’utilització de medicaments.

Tres membres del servei són vocals de la Comissió Farmacoterapèutica de l’HUVH (CFTHUVH).

Durant l’any 2017 s’han elaborat 16 informes sobre medicaments nous per tal de valorar la seva

inclusió o no a la Guia Farmacoterapèutica de hospital. També s’han revisat els acords de l’ICS o del

Programa d’Harmonització de CatSalut sobre 9 fàrmacs en diferents indicacions i els acords per al

tractament dels pacients VIH naïf. A més, durant l’any la CFTHUVH ha revisat i acordat l’aprovació

del protocol de tractament “Protocol d’ús d’anticoagulants orals d’acció directa”, elaborat per un

grup clínic i revisat també per la subcomissió de la malaltia tromboembòlica.

En acabar l’any, es va renovar la comissió farmacoterapèutica. La Direcció ha apostat per nombrar

una comissió estratègica i una altra comissió tècnica, les quals es posaran en marxa a partir de

gener de l’any vinent.

Des de l’any 2010, a l’HUVH es revisen individualment les sol·licituds d’ús de medicaments per a

situacions especials (ús compassiu, ús en situacions diferents de les de la fitxa tècnica i ús de

medicaments no autoritzats a Espanya). Aquesta tasca la fa un grup de la Comissió

Farmacoterapèutica anomenat CATSEU (Comitè d’Avaluació de Tractaments en Situacions

Especials d’Ús) constituït per dos membres de Farmacologia clínica, dos del de Farmàcia i el

president de la comissió Farmacoteràpèutica de l’HUVH. L’objectiu és intentar reduir el risc de

sobreutilitzar medicaments amb proves d’eficàcia poc concloents, incertesa sobre la seva

toxicitat i sovint amb un cost elevat. De manera progressiva, també s’hi ha anat incorporant la

valoració dels casos en què se sol·licita l’ús d’un fàrmac que no està inclòs a la guia de l’hospital, o

bé que malgrat estar-hi inclòs està subjecte a unes restriccions d’ús, com una mesura adicional per

a fer un ús el més raonat possible de tractaments d’alt cost. Aquest és el cas de fàrmacs de recent

comercialització com antivirals per al tractament de la infecció per virus de l’hepatitis C (VHC) o

tractaments de malalties oncològiques o de l’esclerosi múltiple.

Molts dels fàrmacs inclosos a la guia i que estan subjectes a un ús restringit són tractaments

sotmesos a Programes del Catsalut com el Programa d’harmonització farmacoterapèutica del

Consell Assessor de la Medicació hospitalària (CAMH).

Durant el període analitzat del 2017, al CATSEU s’han avaluat 1.165 sol·licituds d’ús de

medicaments: 474 (44,5%) de fàrmacs per al tractament de la infecció per VHC i 591 (55,5%)

d’altres fàrmacs en indicacions diverses. El nombre de sol·licituds de medicaments per al

29

tractament de la infecció per VHC l’any anterior (2016 complet) va ser de 509 i les de la resta de

medicaments, 619.

Els fàrmacs en situacions especials d’ús s’utilitzen amb un alt grau d’incertesa sobre la seva eficàcia

(sobretot quan s’utilitzen en condicions no aprovades, però també quan són de recent

comercialització), tenen un cost alt i uns riscos no menyspreables. També és cert que les situacions

en què es planteja el seu ús són malalties greus, que solen tenir un mal pronòstic quan no es respon

als tractaments habituals.

El setembre de 2015 es va constituir la Comissió de seguiment de la Medicació Hospitalària de

Dispensació Ambulatòria (MHDA), de la qual el Servei de Farmacologia Clínica en forma part. El seu

objectiu de donar suport als clínics de l’hospital en la gestió clínica de l’MHDA i a la Direcció

Assistencial en la gestió clínica i pressupostària de l’MHDA. Durant l’any 2017 s’han fet 26 reunions

de la Comissió d’MHDA, amb 11 serveis clínics de l’hospital, en les quals s’han tractat diferents

aspectes que poden afectar la prescripció d’MHDA. La despesa del 2017 en MHDA ha disminuït

respecte la de l’any anterior, sobretot a expenses de la reducció de la despesa en medicaments

emprats per al tractament de l’hepatitis C.

L’experiència positiva d’aquestes reunions ha permès consolidar una relació fluïda amb els

representants del diferents serveis clínics. És essencial analitzar la informació dels fàrmacs inclosos

en el registre de pacients tractats (RPT). A banda de l’interès científic i clínic de generar

coneixement sobre l’efectivitat i la seguretat dels fàrmacs, és estratègicament fonamental retornar

la informació als clínics que han estat registrant els fàrmacs amb esforç personal.

Un membre del servei és la secretària de la Subcomissió d’antibiòtics de l’HUVH, un membre del

servei és vocal de la Comissió del dolor de l’HUVH, i un membre del servei és vocal de la

Subcomissió de la malaltia tromboembòlica de l’HUVH. Durant l’any s’ha participat en la

implementació del protocol per al tractament del dolor agut postoperatori del nen, en

l’actualització d’un protocol de profilaxi de la malaltia tromboembòlica venosa en pacients adults

no quirúrgics hospitalitzats, i en una anàlisi retrospectiva dels pacients tractats amb ceftolozà-

tazobactam. També s’ha participat en l’elaboració de pautes preconfigurades de dolor

postoperatori per incorporar a Silicon, en l’avaluació de la idoneïtat d’incloure nous antimicrobians

a la Guia Farmacoterapèutica de l’hospital, en un seguiment de l’estat d’implementació de la

determinació de concentracions plasmàtiques d’antimicrobians i en el pla de millora del tractament

del dolor a l’Àrea de Traumatologia.

Tres membres del Servei són vocals i participen activament en la Comissió Farmacoterapèutica

(CFT) de l’ICS, que té com a objectiu genèric donar suport tècnic i aval de qualitat a les polítiques

estratègiques en matèria de terapèutica de medicaments que ha de desenvolupar la direcció de

l’ICS. La CFT de l’ICS ha estat reestructurada. Es manté la Comissió Permanent i el Plenari, que es

reuneixen mensualment i s’han creat set diferents subcomissions. Un membre del Servei és vocal

de la subcomissió de malalties minoritàries, un altre és secretari de la subcomissió de malalties

neurològiques i un altre presideix la subcomissió de seguretat en l’ús dels medicaments.

Un membre del servei és la presidenta de la Comissió d’Avaluació de Guies i protocols (CAGIP) de

l’HUVH. Durant el 2017 s'han avaluat 8 protocols assistencials a l’hospital.

30

Farmacovigilància a l’hospital

Durant el 2017 s’han identificat 298 casos de sospita de reaccions adverses a medicaments; 172

(58%) han estat notificades de manera espontània i la resta, 126 (42%), s’han identificat per

programes específics retrospectius i sistemàtics de detecció d’efectes adversos i per projectes

col·laboratius de recerca amb serveis de l’hospital. Les 298 sospites de reaccions adverses han estat

notificades al Centre de Farmacovigilància de Catalunya. Un 89% (265) dels casos han estat greus i 8

(3%) d’aquests han tingut un desenllaç mortal. Un 29% (87) dels casos corresponen a pacients de

més de 65 anys, i un 41% (120) a pacients en edat pediàtrica.

En un 18% (54) dels 298 casos notificats hi ha un medicament de recent comercialització o que es

troba en un programa especial de seguiment sobre seguretat (triangle negre).

Les associacions fàrmac-reacció més freqüents i rellevants es mostren a la taula següent:

Reacció adversa n total Fàrmacs / grups farmacològics implicats

Citopènies: anèmia, agranulocitosi, neutropènia, pancitopènia

59 citostàtics, immunosupressors, metamizol (3)

Hepatitis citolítica/colestàsica/mixta 26 atorvastatina (3), antibiòtics, immunosupressors Hemorràgies, digestives, musculars 10 acenocumarol (8) Alteració nivell de consciència 9 quetiapina (4)

Acidosi làctica 8 metformina (5) Intoxicacions 5 digoxina, liti, metotrexat Xoc anafilàctic 6 contrast iodat (2), metamizol (1), amoxicil·lina-clavulànic

(1), amiodarona i.v. (1) Insuficiència renal aguda 6 metotrexat (2), tacròlim (2)

Miopatia 6 atorvastatina (5)

Bradicàrdia, bloqueig AV 5 bisoprolol (3)

Síndrome de DRESS 3 antiepilèptics (3)

31

La majoria de les notificacions (265; 89%) descriuen casos de reaccions adverses a medicaments

que compleixen criteris de gravetat; 8 (3%) d’ells van tenir un desenllaç mortal i en 51 (19%) van

posar en perill la vida del pacient.

S’han realitzat 13 sessions clíniques a diferents serveis mèdics de l’Hospital per promoure i donar a

conèixer els resultats de la notificació d’efectes adversos, a fi d’evitar les causes més freqüents de

iatrogènia, promoure una detecció eficient dels efectes adversos desconeguts i aplicar mesures de

minimització de riscos.

Suport a les activitats del Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC)

El CEIC de l’HUVH ha avaluat 98 nous protocols d’assaigs clínics, i 116 d’estudis de postautorització

(EPA). S’han avaluat també 1.130 modificacions de protocols i 25 modificacions d’EPA. Durant l’any

s’han avaluat també 568 projectes d’investigació sense medicaments i 132 modificacions. Al gràfic

següent es mostra l’evolució dels assaigs clínics i EPA avaluats en els darrers anys.

S’ha participat en el si del Grup de Coordinació d’assaigs clínics de l’AEMPS en el desenvolupament i

implantació del “Memorando de Colaboración e Intercambio de Información entre la Agencia

Española de Medicamentos y Productos Sanitarios y los Comités de Ética de la Investigación con

medicamentos”. S’ha coordinat un grup de treball que ha elaborat un model de full d’informació en

relació a l’ús de mostres biològiques en assaigs clínics, disponible a la plana web de l’AEMPS:

https://www.aemps.gob.es/investigacionClinica/medicamentos/docs/anexo8b-Ins-

AEMPS-EC.pdf

99 96 108

116 120

98 84

91 105

85 77

116

2012 2013 2014 2015 2016 2017

AC i EPA avaluats pel CEIm

AC EPA

32

Suport institucional a la recerca clínica (USIC-VHIR)

Un membre del servei coordina els Serveis Cientificotècnics Clínics i és responsable de la Unitat de

Suport a la Investigació Clínica (USIC) de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR). Durant l’any

2017 s’ha donat serveis d’assessoria a les sol·licituds d’investigadors clínics dels diferents serveis i

unitats de l’HUVH, en relació a assaigs clínics amb medicaments i EPA amb medicaments, productes

sanitaris i altres teràpies, així com altres tipus de projectes de recerca, impulsats i/o coordinats

principalment per investigadors de la institució o de promoció pública. També s’ha assessorat en

aspectes ètics, metodològics, reguladors, de planificació, gestió i organització, i estadístics, així com

en la coordinació de les activitats amb les estructures involucrades en el desenvolupament

d’assaigs clínics i EPA.

A més, és responsable de les activitats que es deriven dels projectes liderats/coordinats per

investigadors de l’HUVH en què participa hi l’Academic Research Organization (ARO) del VHIR com

a Unidad de Investigación Clínica y Ensayos Clínicos (UICEC) de la “Plataforma de Unidades de

Investigación Clínica y Ensayos Clínicos” SCReN (Spanish Clinical Research Network), coordinada pel

Dr. Emilio Vargas de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid (Número d’expedient PT13/0002/0028)

i finançada per l’Instituto de Salud Carlos III. Així mateix, el 2017 s’ha sol·licitat i concedit la

subvenció per a la Plataforma de Apoyo a la Investigación en Ciencias y Tecnologías de la Salud, de

la Convocatòria 2017 de la Acción Estratégica en Salud “Plataforma de Unidades de Investigación

Clínica y Ensayos Clínicos” (número d’expedient PT17/0017/0030) de la qual n’és responsable.

33

Docència i formació d’especialistes

El Servei de Farmacologia clínica està acreditat per la Comissió Nacional de l’especialitat per a la

formació d’especialistes en Farmacologia clínica. Fins ara s’han format 90 nous especialistes.

El novembre de 2014 es va iniciar la publicació d’un blog sobre la residència en farmacologia clínica

a l’HUVH https://farmacologiaclinicahuvh.wordpress.com/ Durant el 2017 es van publicar 14 nous

posts, i fins ara hi ha hagut 7.017 visites.

S’ha participat en el “Programa d’immersió per a residents de 1er any de la Unitat Docent

Multiprofessional de Pediatria” de l’HVH”, en el “XI Curs de tècniques bàsiques quirúrgiques per a

residents de 1er any”, i en el curs “Maneig del dolor en el pacient hospitalitzat” dirigit al personal

d’infermeria de l’HVH.

El 17 octubre es va celebrar a Barcelona el curs sobre “Big Data”, a la IDIAP Jordi Gol, en el qual hi

van participar els residents en Farmacologia clínica Armando Anguita, Denisse Carpio, Judith Riera,

Carla Sans, Kristopher Amaro, Lina Leguízamo.

34

Producció

Articles publicats el 2017

▪ Rivas PC, Ramírez N, Gómez M, García J, Agustí A, Vidal X, Formiga F, López A, Torres O, San José A, en representación de los investigadores del Proyecto estudio sobre el Uso inadecuado de Medicamentos en pacientes en Edad Avanzada (Proyecto PUMEA). Características del uso inadecuado de medicamentos en pacientes pluripatológicos de edad avanzada. Gaceta Sanitaria 2017;31:327-31.

▪ Ribeiro A, Lima S, Zampieri ME, Peinado M, Figueras A. Filling quality of the reports of adverse drug reactions received at the pharmacovigilance centre of Sâo Paulo (Bazil): missing information hinders the analysis of suspected associations. Expert Opinion on Drug Safety 2017:16:1329-34.

▪ Bonanno PV, Ermisch M, Godman B, Martin AP, Van Den Bergh J, Bezmelnitsyna L, Bucsics A, Arickx F, Bybau A, Bochenek T, van de Casteele M, Diogène E, Eriksson I, Fürst J, Gad M, Greičiūté-Kuprijanov I, van der Graaff M, Gulbinovic J, Jones J, Joppi R, Kalaba M, Laius O, Langner I, Mardare I, Karkovic-Pekovic V, Magnusson E, Melien O, Meshkov DO, Petrova GI, Selke G, Sermet C, Simoens S, Schuurman A, Ramos R, Rodriguez J, Zara C, Zebedin-Brandi E, Haycox A. Adaptive pathways: possible next steps for payers in preparation for their potential implementation. Frontiers in Pharmacology 2017;8:1-13.

▪ Gómez A, Marcos C, Aguilera C. Psychotropic drugs and liver toxicity. Am J Therapeut 2017:1.

▪ Bañeras J, Olivero C, Bosch M, Lidón RM, Barrabés J, García-Dorado D. Therapeutic hypothermia, propofol, and high lactate levels: a suspicious combination. Rev Esp Cardiol 2017:1-2.

▪ Nicoletti P, Aithal GP, Bjornsson ES, Andrade RJ, Sawle A, Arrese M, Barnhart HX, Bondon-Guitton E, Hayashi PH, Bessone F, Carvajal A, Cascorbi I, Cirulli ET, Chalasani N, Conforti A, Coulthard SA, Daly MK, Day ChP, Dillon JF, Fontana RJ, Grove JI, Hallberg P, Hernández N, Ibáñez L, Kullak-Ublick GA, Laitinen T, Larrey D, Lucena MI, Maitland-van der Zee AH, Martin JH, Molokhia M, Pirmohamed M, Powell EE, Qin S, Serrano J, Stephens C, Stolz A, Wadelius M, Watking PB, Floratos A, Shen Y, Nelson MR, Urban TJ, and Daly AK, on behalf of International Drug-Induced Liver Injury Consortium, Drug-Induced Liver Injury Network Investigators, and International Serious Adverse Events Consortium. Association of liver injury from specific drugs, or grups of drugs, with polymorphisms in HLA and other genes in a genome-wide association study. Gastroenterology 2017;152:1078-89.

▪ Giner M, Roso A, Vedia C, Castells X, Capellà D, Ferreira I, Elorza JM, Casajuana M, Troncoso A, Diogène E, Bolíbar B, Violan C, Morros R. Effectiveness and safety of drugs used for stroke prevention in a cohort of non-valvular atrial fibrillation patients from a primary care electronic database. Pharmacoepidemiol Drug Safety 2017;26:97-107.

▪ Ponte P, Torres O, San José A, Vidal X, Agustí A, Formiga F, López A, Ramírez N, Fernández A, García J, Arroyo J, Ruiz D, on behalf of the Potentially Inappropriate Prescription in Older Patients in Spain (PIPOPS) Investigators’ Project. Potentially inappropriate antihypertensive prescription to elderly patients: results of a prospective, observational study. Drugs Aging 2017.

35

▪ Ordi J, Sáez L, Pérez M, Vidal X, Mitjavila F, Castro A, Cuquet J, Ortiz V, Mauri M, Cortés J. Enteric-coated mycophenolate sodium versus azathioprine in patients with active systemic lupus erythematosus: a randomised clinical trial. Ann Rheum Dis 2017:1-8.

▪ Faillie JL, Ferrer P, Gouverneur A, Driot D, Berkemeyer S, Vidal X, Martínez-Zapata MJ, Huerta C, Castells X, Rottenkolber M, Schmiedl S, Sabaté M, Ballarín E, Ibáñez L. A new risk of bias checklist applicable to randomized trials, observational studies and systematic reviews was developed and validated to be used for systematic reviews focusing on drug adverse events. J Clin Epidemiol 2017;86:168-75.

▪ Palma RF, Ros E, Amaro K, Rodríguez L, Grau L, Corominas M, Sánchez C, Roncero C. Peripheral levels of BDNF and opiate-use disorder: literature review and update. Rev Neurosci 2017.

▪ Landi F, de Angelis N, Scatton O, Vidal X, Ayav A, Muscari F, Dokmak S, Torzilli G, Demartines N, Soubrane O, Cherqui D, Hardwigsen J, Laurent A. Short-term outcomes of laparoscopic vs open liver resection for hepatocellular adenoma: a multicenter propensity score adjustment analysis by the AFC-HCA-2013 study group. Surg Endosc 2017.

▪ Plessis L, Gómez A, García N, Cereza G, Figueras A. Lack of essential information in spontaneous reports of adverse drug reactions in Catalonia – a restraint to the potentiality for signal detection. Eur J Clin Pharmacol 2017;73:751-58.

▪ Reggi V. Medicines regulatory harmonization: international collaboration as a key to improve public health. Medicine Access @ Point of Care (MA@POC) 2017;1:e2-e5.

▪ Bosch M, LLop R. El último año de farmacoterapéutica. AMF 2017;13(9).

Tesis

Durant l’any 2017 s’ha llegit la tesi doctoral:

▪ Determinantes del consumo de antidepresivos en varios países europeos. Doctoranda: Ainhoa Gómez; Direcció: Luisa Ibáñez, Xavier Vidal.

36

Conferències i comunicacions a Congressos

17 de gener, Mallorca, Sessió científica de l’Acadèmia Mèdica Balear, amb la conferència “Malaltia,

incapacitat i mort per medicaments. La responsabilitat del metge”, a càrrec de Joan-Ramon Laporte

8-10 de març, Bordeaux (França), “INSERM: Défis méthodologiques pour la surveillance des

médicaments”, a càrrec de Joan-Ramon Laporte

27-29 de març, Barcelona, “Interface Management of Pharmacotherapy Catalan pharmaceutical

model for access and use of medicines based on health outcomes”, a càrrec del grup PIperska, en el

qual hi van participar Eduard Diogène, Antònia Agustí i Imma Danés.

5 d’abril, Hatfield, “Eu2P meeting”, amb la participació d’Albert Figueras, Antònia Agustí I Roser

Llop

27 d’abril, Barcelona, “Jornades de formació critica, de la facultat de Medicina de la Universitat de

Barcelona”, amb la participació de Joan-Ramon Laporte

30 de maig, Madrid, “Jornada sobre Direct Oral Anticoagulation (DOAC)” de l’AEMPS, amb la

participació de Lluïsa Ibáñez, Mònica Sabaté, i Elena Ballarin

14 de juny, Universitat de Nàpols (Itàlia), Conferència “Farmacovigilanza e Sicurezza di Farmaci e

Vaccini", a càrrec de Joan-Ramon Laporte

16 de juny, Estocolm (Suècia), Reunió de treball del grup Piperska al Karolinska University Hospital,

amb la participació d’Eduard Diogène, Imma Danés I Antònia Agustí

23-27 de juny, Praga (Tep. Txeca), “13th Congress of the European Association for Clinical

Pharmacology and Therapeutics (EACTP)”, amb la participació d’Antònia Agustí

4 de juliol, Madrid, Jornada científica SEFC (Sociedad Española de Farmacología Clínica), Retos en la

investigación clínica con medicamentos, amb la participació d’Antònia Agustí i Eduard Diogène.

13 de juliol, Managua (Nicaragua), Conferència Epidemiología clínica aplicada al estudio de

medicamentos y terapéutica, organitzada per l’oficina de Nicaragua de d’UNFPA, a càrrec d’Albert

Figueras

14 de juliol, Messina (Itàlia), Conferència The future of Pharmacovigilance al Congrés “Ruolo della

Real World Evidence a suporto delle politiche del farmaco”, a càrrec de Joan-Ramon Laporte

23 i 24 d’agost, Bogotà, Conferència “Actualización terapéutica y sobre seguridad de medicamentos

biotecnológicos”, en el marc del XIV Encuentro Internacional de Farmacovigilancia de las Américas,

organitzat per INVIMA i OPS, a càrrec d’Albert Figueras

2-5 de setembre, Budapest (Hongria), Pòster “Outcomes of pregnancies exposed to methotrexate”

en el marc de la 28th Conference of the European Network of Teratology Information Services

(ENTIS), amb la participació de Cristina Aguilera i Montse Bosch

37

20-21 de setembre, Brussel·les (Bèlgica), Conferència a la reunió “A positive agenda for better

medicines in Europe”, organitzada per European Public Health Alliance (EPHA), a càrrec de Joan-

Ramon Laporte

28 de setembre, Bordeaux, “EU2P Fresher's week”, amb la participació d’Albert Figueras I Antònia

Agustí

5 d’octubre, Barcelona, “XVII Jornada d’Actualització terapèutica de la CAMFiC”, amb la participació

de Dolores Rodríguez

5-7 d’octubre, Tucumán (Argentina), Conferència a la “XXVI Reunión Nacional GAPURMED”, en el

marc del congrés organitzat pel Grup argentí per a l’ús racional de medicaments, a càrrec de Joan-

Ramon Laporte

26 d’octubre, Alacant, “Congreso nacional estudiantes medicina”, a càrrec de Joan-Ramon Laporte

25 i 26 d’octubre, Lima (Perú), Conferència “Iniciativa de las Agencias Reguladoras Nacionales

(ARN) de medicamentos para la contención de la resistencia antimicrobiana en el marco de los

planes regional y global sobre el tema”, en el marc de la reunió “Utilización de datos para incitar

medidas sobre la implementación de la gestión de antibióticos en Sudamérica”, a càrrec d’Albert

Figueras

15-17 de novembre, Glasgow (Escòcia, GB), Presentació de la sessió “Validation of clinical outcomes

in observational studies”, en el marc del Congrés anual del European Drug Utilization Research

Group (EuroDURG), a càrrec de Lluïsa Ibáñez

21 de novembre, Londres (Anglaterra, GB), Assistència a la reunió plenària del European Network of

Centres for Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance (ENCePP), amb la participació de Lluïsa

Ibáñez

13-15 de desembre 2017, Barcelona, Presentació d’una comunicació oral (Outcomes of pregnancies exposed to methotrexate a la 11a Jornada Científica VHIR, a càrrec d’Esther Ramírez

38

Convenis

Relació de convenis-acords de col·laboració-contractes de prestació de serveis de la FICF amb diferents entitats i organitzacions.

Departament de Salut

▪ Centre de Farmacovigilància de Catalunya.

▪ Desenvolupament d’un pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica de medicaments en l’àmbit de la recepta electrònica.

Institut Català de la Salut

▪ Conveni de col·laboració per a la racionalització de l’ús del medicament.

▪ Servei de col·laboració per a la promoció de l’ús raonat de medicaments en l’àmbit atenció primària Terres Ebre.

▪ Servei de col·laboració per a la promoció de l’ús raonat de medicaments Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Consorci Sanitari del Maresme

▪ Conveni de col·laboració per a la promoció de l’ús raonat de medicaments al Consorci Sanitari del Maresme.

European Medicines Agency

▪ Màster Europeu de Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia (Eu2P).

Organització Panamericana de la Salut

▪ Iniciativa de las Agencias Reguladoras nacionales (ARN) de medicamentos para la contención de la resistencia antimicrobiana en el marco de los planes regional y global sobre el tema.

Organització Mundial de la Salut

▪ Suport tècnic relatiu a la reforma del sector farmacèutic a Europa.

▪ Development of Training Modules on the WHO Methodology for Surveillance of Antimicrobial Consumption.

Banc Mundial

▪ Pharmaceutical study – International consultation on rational drug use in the Russian Federation.

Centro de Vigilância Sanitária - Secretaria de Estado da Saúde de São Paulo (Brasil)

▪ Projecte "Análise de Sinais de Segurança de Medicamentos e Comunicação Efetiva".

Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC)

▪ Guia Terapèutica, assessorament en l’ús raonat de medicaments.

39

Patronat

Presidenta:

Candela Calle, Directora Gerent de l'Institut Català de la Salut.

Vicepresidenta:

Neus Rams, Directora General d'Ordenació Professional i Regulació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Secretària-vocal:

Montserrat Pérez, Gerent de la FICF.

Vocals:

Manuel Armengol, Representant del Rector, Universitat Autònoma de Barcelona.

Bernard Begaud, Universitat de Bordeaux.

Joan Xavier Comella, Director de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

Eduard Diogène, Cap de Servei de Farmacologia Clinica de l'HU Vall d'Hebron.

Albert Figueras, Director General de la FICF.

Joan-Ramon Laporte, Catedràtic de Farmacologia i Terapèutica (UAB) .

Vicenç Martínez Ibáñez, Director Gerent de l'HU Vall d'Hebron.

Valerio Reggi, Antic membre del Departament de Medicaments Essencials de l'OMS, Ginebra.

Gianni Tognoni, Instituto di Ricerche Farmacologiche Mario Negri, Milà.

Concepció Violan, Gerent de l'Institut d'Investigació i Recerca en atenció Primària Jordi Gol.