Upload
guillem-roig-collell
View
223
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
Memòria f inal de pràctiques
Període: 18 Juliol - 3 Setembre 2013
Lliurament: 18 Setembre 2013
Guillem Roig Collell
Univet Edificio Astrolabio, Avda Cerdanyola, 92 08172 Sant Cugat (Barcelona) T 93 584 33 88 [email protected] www.univet.es
Servicio de Diagnóstico Veterinario, s.l.
Índex
Introducció 2 Introducció teòrica 2 Objectius 2Descripció de l’entitat 2 Al·lèrgia 3 Parasitologia 3 Microbiologia 4 Histopatologia 4 Hormones 4Metodologies emprades 4 Tècniques clàssiques de cultiu 4 Antibiograma 6 Proves bioquímiques 7 Tincions 8 ELISA 9Cronograma 11
Bibliografia 13
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 1
Introducció
Introducció teòrica
A Univet s.l la línia de treball es basa, principalment, en l'anàlisi de mostres dermatològiques
d’animals provinents de centres veterinaris. La tecnologia en la qual s’emmarca el treball
realitzat inclou des de les tècniques clàssiques de cultiu fins a la utilització d’assajos per
immunoabsorció lligada a enzims (ELISA) tan per determinar el patró d'al·lèrgies de l’animal
com per diagnosticar infeccions per Sarcoptes o Leishmània.
Objectius
L’objectiu principal del treball realitzat a Univet és poder donar els resultats dels anàlisis de
forma fiable i acurada per tal d’ajudar als veterinaris a diagnosticar correctament les
patologies del pacient que s’ha rebut la mostra. A més, juntament amb els resultats purament
objectius, també s’hi ajunta una recomanació de tractament provinent d’una veterinària
experta en dermatologia animal.
Descripció de l’entitat
Univet s.l. és una petita empresa situada a Sant Cugat que es dedica a analitzar mostres
d’animals provinents de centres veterinaris; sobretot gossos i gats, però també de cavalls,
conills i inclús d’altres més exòtics. Estan especialitzats en patologies de caire cutani, però el
seu ventall de diagnòstic és molt més ampli, a més, també ofereixen una sèrie de productes
pel tractament d’aquestes malalties (alguns provinents del seu departament de I+D).
Els tipus de proves que es realitzen es divideix en diagnòstic d'al·lèrgies, parasitologia,
microbiologia, endocrinologia i finalment dermatopatologia.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 2
Al·lèrgia
Pel que fa a la detecció d'al·lèrgies s’usa la tècnica ELISA i es realitza en gossos, gats i cavalls.
S’usen diferents tipus de tests, a grans trets podem diferenciar el Test screening, que
consisteix en una prova on sabrem si l’animal en qüestió és al·lèrgic a algun antigen del
territori, i si aquest és de interior o exterior; aquí no es concreta quin antigen és. Un test més
específic és el Panell Unitest, que consisteix en obtenir exactament quines al·lèrgies té aquell
animal front antígens exteriors, interiors o ambdós. Cal dir que el més comú és realitzar
primer el Test Screening i si es positiu realitzar el Unitest, tot i així, es pot realitzar
directament el Unitest.
A més trobem també el Test d’aliments, on s’analitza si l’animal és al·lèrgic a algun component
alimentari.
Al·lèrgens Unitest: Acarus siro, D.farinae, Tyrophagus putrescentiae, Phleum pratense, Dactylis
glomerata, Cynodon dactylon, Artemisa vulgaris, Rumex acetosa, Plantanus, Olea europeaea,
Malassezia spp., Flea, Lepidoglyphus destructor, D. Pteronyssinus, Lolium perenne, Poa
pratensis, Plantago lanceolata, Parietaria judaica, Chenopodium álbum, Cupressus arizonica,
Betula pendula, Aspergillus fumigatus, Penicillium notatum, Alternaria alternata.
Al·lèrgens alimentaris: vedella, blat, pollastre, soja, porc, ous, llet, patates, peix, arròs, xai i
blat de moro.
Posterior a la realització del Unitest, l’empresa Univet ofereix la possibilitat de realitzar una
vacuna per tal de tractar l’al·lèrgia de l’animal (aquesta vacuna no es realitza al centre on
s’han dut a terme les pràctiques).
ParasitologiaLes proves de parasitologia realitzades al laboratori són dues, una per detectar infeccions
sarcòtiques i l’altre per detectar leishmaniosi. Les dues es realitzen mitjançant tècniques
ELISA; per sarcoptes s'utilitza TEST SARCOPTES-ELISA 2001® DOG (Afosa), i per Leishmània
és INGEZIM LEISHMANIA (INGENASA).
Univet ofereix altres test de parasitologia al veterinari, tot i això aquests no es realitzen en el
propi laboratori sinó que són enviades a altres laboratoris. Una és la PCR QUANTITATIVA DE
LEISHMANIA (prova altament sensible) que s’envia al servei de Genètica Molecular de la UAB i
l’altre és la PCR PER LA DETECCIÓ DE LA ICTIOSIS EN GOLDEN que és enviada als laboratoris
Laboklin a Alemanya.
MicrobiologiaA laboratoris Univet s.l. és realitzen varies proves microbiològiques per tal de determinar el
patogen causant de la infecció a l’animal i/o els antibiòtics amb el qual es poden tractar. Per
poder determinar-ho es fa la sembra en diferents medis de cultiu més o menys selectius i
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 3
també de diferencials, juntament amb tincions, proves bioquímiques, i en alguns casos, es
realitzen diferents tipus de tires API® per saber més concretament quina és l’espècie
bacteriana. A més també es realitzen antibiogrames amb la tècnica de disc per tal que el
veterinari pugui aplicar el tractament més adequat per eliminar el patogen en qüestió. Els
antibiòtics utilitzats en l’antibiograma poden variar en funció de l’origen de la mostra, l’espècie
animals de la que s’ha extret i/o del tipus de bacteri (gram positiu o negatiu) de interès.
HistopatològigaL’observació de biòpsies i citologies no es realitza al laboratori, s’envia a l’empresa Citopat
Veterinaria per tal d’obtenir els resultats pertinents.
HormonesIgual que amb les mostres d’histopatològiga les mostres rebudes per la quantificació
d’hormones T4, T4 lliure, TSH i Cortisol s’envien a Laboratoris Immunovet per tal que realitzin
els anàlisis demanats.
Metodologies emprades
Com a estudiant en pràctiques en aquesta empresa, juntament amb altres estudiants que
també han efectuat l’estada, hem realitzat diferents tasques mitjançant metodologies diverses
explicades a continuació.
Tècniques clàssiques de cultiu microbiològic[1,2,3]
Una bona part de les mostres que arriben cada dia són per realitzar cultius microbiològics. El
mètode emprat en aquest apartat ha sigut el següent: el més rellevant de cada mostra era
l’origen, ja que d’aquest dependrà els medis que s’utilitzen per fer-ne el cultiu; és divideix
principalment entre 4 grups:
-Pell: Acostuma a venir amb un hisop, tot i que també poden enviar una biòpsia suspesa amb
sèrum. És sembra en Agar sang, McConkey i Sabouraud (per ordre en que s’ha de sembrar
l’hisop per evitar inhibició de creixement degut al contacte amb els medis). Les plaques són
revisades passat un període de 24h a 37ºC; en cas de no haver-hi creixement durant 3 dies
serà considerat com a cultiu negatiu.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 4
-Òtic: Normalment en mostres òtiques envien dos hisops per
separat, un de l’orella dreta i un de l’esquerra. En aquest cas
el mètode utilitzat és traçar una línia amb un retolador
permanent a les plaques a utilitzar i fer l’estria de cada hisop
en mitja placa, indicant el que prové de la dreta i el de
l’esquerra. Els medis utilitzats per aquestes mostres són
Agar sang, McConkey, Cetrimide i Sabouraud (escrit per
ordre de sembra de l’hisop). En aquest cas també sembrem
en Cetrimide degut a que és un medi selectiu per
Pseudomonas; els quals causen infeccions òtiques
freqüentment. Les plaques són revisades passat un període
de 24h a 37ºC; en cas de no haver-hi creixement durant 3
dies serà considerat com a cultiu negatiu.
-Orina[4]: Mitjançant una nansa calibrada de 10µl s’introdueix la nansa a
l’orina i és sembra el que s’ha quedat retingut al cercle superior de la
nansa. Es sembra realitzant una ralla de dalt a baix de la placa i
una estria que creu-hi amb la ralla sembrada de dalt a baix.
Només s’utilitza el medi Crom urine, ja que es un medi selectiu i
diferencial específic per infeccions d’orina. Segons la morfologia i
color de les colònies que hi creixin podrem identificar el bacteri
causant d’aquesta infecció. El cultiu serà revisat passat un període de
24h a 37ºC; en cas de no haver-hi creixement durant 3 dies serà
considerat com a cultiu negatiu.
-Pèls[5] (sospita de dermatòfits): Les mostres de
pèls s’envien a Univet per tal d’esbrinar si la
patologia dèrmica està causada per fongs
dermatòfits. El mètode utilitzat consisteix en la
sembra en una placa formada per mig medi
Sabouraud i mig medi DTM. Es dipositaran 3 pilots
de pels a cada un dels medis i es segellarà la
placa amb Parafilm® per evitar l’assecament dels
medis, ja que aquests microorganismes tenen un
creixement més lent i la seva incubació a l’estufa
és molt més llarga; el cultiu serà revisat al cap de 7 dies a 28ºC. En cas de ser negatiu per
dermatòfits la primera setmana és donarà el resultat com a negatiu provisional, però no es
donarà el definitiu fins que no passin 3 setmanes més.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 5
Plaques utilitzades per la sembra de d’una mostra òtica.
Fotografia dels medis utilitzats per la detecció de dermatofits prèvia i posterior a la sembra i incubació.
Imatge on es mostra el tipus d’estria utilitzat per sembrar mostres d’orina.
-Altres mostres[6]: És possible que l’origen de les
mostres no sigui cap dels 4 anteriors, en aquest
cas la responsable del laboratori decideix els
medis a utilitzar que creu més adequats. Moltes
vegades aquestes mostres són d’origen intern de
l’animal, i és necessari realitzar un cultiu
anaeròbic. El protocol per una mostra anaeròbica
és la següent: fer la sembra en Agar sang,
McConkey i Sabouraud en aerobiosi, i a més a
més, sembrar una placa Agar sang i una de
McConkey que seran incubades en anaerobiosi
(creat amb el kit AnaeroGen COMPACT). Les
plaques sembrades en anaerobiosi seran
revisades cada 24h durant 7 dies per tal de comprovar si hi ha creixement; si passat aquest
període si no hi ha creixement seran considerats com a cultius negatius.
Tots els medis utilitzats per l’apartat de microbiologia provenen de l’empresa MAIM.
Antibiograma [7,8,9]
En cas que el causant de la patologia en
l’animal sigui un bacteri, un cop aïllat es
procedeix a realitzar un antibiograma. En
quan als antibiòtics utilitzats hem fet servir
4 ventalls d'antibiòtics que varien en funció
de si el bacteri aïllat és gram positiu, gram
negatiu, si prové d’una mostra d’orina o si
l’animal afectat és un cavall. Tots els
antibiogrames es sembren en plaques de
Müller Hinton, excepte en el cas que els
bac t e r i s a ï l l a t s s i gu i n de l gène re
Streptococcus o Corynebacterium que son
sembrats en medi Müller Hinton Sang.
G r a m p o s i t i u : Amox i - c l a vu l a n i c ,
Cefalexina, Cefadroxil, Cefovecina, Ciprofloxacina, Enrofloxacina, Gentamicina, Cloramfenicol,
Doxiciclina, Clindamicina, Oxacilina, Tobramicina, Àcid fusídic, Sulfa Trimetroprim, Amikacina,
Marbofloxacina i Pradofloxacina.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 6
Imatges de la colocació dels diferents discs d’antibiòtics i l’observació posterior dels halos generats.
Mètode utilitzat pel creixement de microorganismes anaerobics amb el generador i el indicador d’anaerobiosi.
Gram negatiu: Amoxi-clavulanic, Cefalexina, Ceftazidima, Cefovecina, Ciprofloxacina,
Enrofloxacina, Carbenicilina, Tobramicina, Gentamicina, Amikacina, Polimixina B, Meropenem,
Marbofloxacina i Pradofloxacina.
Orina: Amoxi-clavulanic, Cefalexina, Enrofloxacina, Ciprofloxacina o Oxacilina (només
Staphylococcus sp.), Doxiciclina, Sulfa Trimetroprim, Cefovecina, Cloramfenicol i
Marbofloxacina. Ampliació d’orina (en cas de moltes resistències): Ciprofloxacina,
Mero-penem, Cefadroxil, Gentamicina, Nitrofurantoïna i Pradofloxacina.
Cavall: Amikacina, Ceftiofur, Eritromicina, Enrofloxacina, Gentamicina, Polimixina B,
Penicil·lina G, Sulfa Trimetroprim i Marbofloxacina.
Proves bioquímiques[10]
Les proves bioquímiques usades ens han sigut de gran utilitat per obtenir més informació de
colònies aïllades on només amb la morfologia i tipus de creixement al medi no ens era suficient
per identificar-ne el gènere. Hem usat les següents proves:
Coagulasa
Aquesta prova permet identificar els microorganismes que
produeixen l’enzim coagulasa encarregat de convertir el
fibrinogen en fibrina; aquesta conversió permet coagular la sang.
Es duu a terme a partir d‘1ml de plasma de conill en un tub
d’assaig que s’inocula amb una colònia aïllada del bacteri. El
resultat serà coagulasa positiu o negatiu en cas de coagular o no
el sèrum. S’acostuma a usar en Staphylococcus sp. aïllats en cas
de no haver pogut indetificar-lo amb un mètode més acurat. Els
que són coagulasa positius (p.e: S. aureus) tendeixen a ser més
patògens i mostrar més resistències que els negatius.
Catalasa
És un mètode per determinar si el bacteri crescut al cultiu té l’enzim catalasa, que és
l’encarregat d’hidrolitzar el peròxid d’hidrogen. L’hem usat per diferenciar colònies dubtoses
entre Staphylococcus sp. i Streptococcus sp. S’agafa una colònia aïllada i es submergeix en
peròxid d’hidrogen, si és positiu es formaran bombolles al voltant del inòcul agafat.
Staphylococcus és positiu i Streptococcus és negatiu, tot i això, el Streptococcus pot fer una
reacció parcial que s’anomena pseudocatalasa.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 7
Es mostra una reacció coagulasa positiva (primer tub) i una negativa (segon tub).
Oxidasa
Aquest test serveix per saber si un bacteri produeix alguna
de les citocrom c oxidases. Aquest enzim catalitza una
reacció d’oxidació/reducció fent servir O2 com acceptor
d’electrons. Es realitza posant una gota de reactiu Oxidase
Reagent (BioMérieux®) a un tros de paper de filtre i a
continuació es pica una colònia amb una nansa i s’escampa
per sobre la zona on hi ha reactiu. Per determinar que la
reacció es positiva la part de la colònia escampada s'haurà
de tornar de color blau fosc en menys de 30 segons; la
reacció serà negativa quan no canviï de color o ho faig
posterior a 30 segons.
API
En el casos on la identificació mitjançant morfologia colonial, proves bioquímiques o si es
necessari una identificació més acurada del bacteri que causa la patologia es procedeix a
utilitzar una galeria API®. Aquestes galeries consten d’una sèrie de pouets amb diferents
reactius que inoculant el bacteri en qüestió i
passat un període de incubació (variable segons
tipus d’API®) acaba donant un color si es positiu
o un altre si es negatiu (a vegades es necessari
afegir un reactiu posteriorment). A partir de les
reaccions positives i negatives és port
determinar quin gènere i, fins i tot espècie, hem
inoculat. De galeries API n’hi ha de diferents
classes, les utilitzades durant el període de pràctiques han sigut: API 20 E (Enterobacteris),
API 20 NE (Bacil gram negatiu no enterobacteris), ID32 STAPH, API 20 Strep, API 20 A
(Anaeròbic).
Tincions [10]
Tinció de gram: La tinció de gram és la principal tinció en el món de la microbiologia. Ens
permet diferenciar entre els dos grans grups de bacteris, els gram positius (tenyits de color
violeta) i els gram negatius (tenyits de color vermell). A més ens permet diferenciar la seva
morfologia (cocs, bacils o filamentós). Aquesta tinció l’hem utilitzat quan hem tingut un
creixement fora del comú en el laboratori, d’aquesta manera ens permetia continuar amb la
identificació. A més, també ens ha servit com a tint per identificar Malassezia i altres llevats
crescuts en les plaques de Sabouraud. El procediment ha sigut fixar la mostra a un
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 8
Imatge de diferents galeries API llestes per ser llegides.
Imatge del reactiu utilitzat per realitzar el test de l’oxidasa. Es mostra el color en cas que el test sigui positiu i negatiu.
portaobjectes, posar-ho al recipient amb
cristall violeta durant 1 minut, rentat amb
aigua destil·lada, 1 min amb lugol, rentat
amb aigua destil·lada, submergir durant 30
segons en una solució d’alcohol i acetona,
rentat amb aigua destil·lada i 1 minut en
safranina. Es deixa assecar al aire i s’observa
al microscopi a 1000 augments amb oli
d’immersió.
Tinció amb blau de lactofenol: Al cap d’incubar de incubar durant 7 dies les mostres de pèl
rebudes per determinar la presència de dermatòfits es procedeix, en cas de que hi hagi
creixement sospitós (colònies blanques o color crema i canvi de color al medi DTM), a realitzar
una tinció mitjançant cinta adhesiva transparent o “celo” i blau de lacto-fenol. Es diposita una
gota d’aquest tiny a un portaobjectes i amb la cinta adhesiva es posa sobre la colònia i es
prem per tal que hi quedi mostra enganxada. A continuació es s’enganxa la cinta adhesiva al
porta perquè quedi impregnada amb el blau de lacto-fenol. Es deixa reposar durant 10 minuts
perquè el tiny penetri a dins l’estructura del fong i s’observi millor al microscopi. S’observa a
400 augments. A continuació es mostren unes imatges preses en aquest laboratori dels 3
possibles dermatòfits identificables.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 9
Microsporum gypseum
Microsporum canis
Tricophyton
Imatges corresponents a tres tipus diferents de dermatofits a 400 augments.
Fotografia dels recipients utilitzats per realitzar la tinció de gram.
Tinció Diff-quick: Aquest tipus de tinció l’hem utilitzat per tenyir citologies que ens arribaven
sense tenyir. Posteriorment una veterinària de l’empresa procedia a observar al microscopi per
determinar el diagnòstic.
ELISA
La tècnica d’ELISA es de gran importància a l’empresa UNIVET. S’utilitza per diagnosticar
infecció per Sarcoptes, Leishmània i també per determinar les al·lèrgies dels animals. A grans
trets, els tres tipus d’ELISA es realitzen de manera similar, tot i que els temps d’incubació i els
reactius a utilitzar siguin diferents. Tots consten d’uns pouets específics on estan adherits els
antígens al fons. S’hi afegeix el sèrum amb el diluent corresponents i es deixa incubar. A
continuació es realitzen una sèrie de rentats per tal de treure tot allò que no ha hibridat amb el
antigen i que per tant, no ens interessa. S’inocula el anit-Ig corresponent, que dependrà del
tipus de Ig que es quantifiqui i l’espècie per la qual es fa la prova (ja que la cadena constant
on interacciona serà diferent
depenent de l’espècie). Aquest
anit-Ig està unit a un enzim
determinat que provocarà una
reacció al afegir el reactiu final
donant color en cas de ser
present. Aquest color serà
m e s u r a t p e r u n
espectrofotòmetre específic de
p l a que s E L ISA que en s
determinarà la llum retinguda
p e r c a d a p o u e t a u n a
determinada longitud d’ona.
Els resultats són traslladats a
una fulla Excel, on mitjançant
uns càlculs preestablerts
específics per cada prova
determinaran quins pouets són
negatius i quins són positius.
Sarcoptes[11]
Es fa una determinació quantitativa d’anticossos igG específics front l’àcar Sarcoptes scabiei
var. cansi (patogen de la sarna sarcòtica) en mostres de sèrum de gos.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 10
Fotografies de diferents parts del procès per realitzar la tècnica ELISA.
Leishmània[12]
En aquest test es realitza una ELISA indirecte a partir de sèrum es quantifica la producció de
IgG específiques front Leishmània.
Al·lèrgies[13]
La prova de UNITEST i totes les seves variants realitzades a Laboratoris Univet és un
immunoassaig que detecta els anticossos IgE específics de cada al·lergen en mostres de
sèrum, de gossos, gats i cavalls.
Cronograma
Diluns Dimarts Dimecres Dijous DivendresMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIAMICROBIOLOGIA
Lectura de creixementLectura de creixementLectura de creixementLectura de creixementLectura de creixementPosar antibiogrames i APIsPosar antibiogrames i APIsPosar antibiogrames i APIsPosar antibiogrames i APIs
Lectura antibiogramesLectura antibiogramesLectura antibiogramesLectura antibiogramesSembraSembraSembraSembraSembra
UNITESTUNITESTUNITESTUNITESTInici Continuació Inici Continuació
Enviament
ALLERCEPTSSARCOPTES SARCOPTESLEISHMANIA LEISHMANIA
VACUNESMATERIAL
Al començar el dia, el primer que es fa observar els creixement de la microbiologia sembrada
al dia anterior i anotar els passos a seguir amb aquestes sembres (antibiograma, tincions,
APIs…), també es llegeixen els APIs i es mesuren els halos dels antibiòtics. Al mateix temps
s’obren els paquets que arriben amb les mostres; s’identificaran i es classificaran segons els
anàlisis que demanin. A continuació es sembraran les mostres de microbiologia del mateix dia.
Tal i com mostra el cronograma, el procés de realització dels panells de ELISA d’al·lèrgies dura
dos dies, ja que ha d’estar incubant-se durant moltes hores. Dilluns i dimecres es comença i
s’acaba dimarts i dijous respectivament.
L’enviament de Allercepts són aquelles mostres (la majoria provinents d’Itàlia) que demanen
un tipus de prova d’al·lèrgia que no es realitza al laboratori de Univet, per tant és enviat a un
laboratori extern a realitzar-ho.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 11
Com podem observar, dimecres i dijous es realitzen els ELISA de Sarcoptes i Leishmània, els
quals es poden finalitzar amb només un dia.
Tal i com està mencionat amb anterioritat en aquest informe, l’empresa Univet posa a
disposició dels veterinaris i els seus clients la possibilitat de realitzar una vacuna per poder
evitar les al·lèrgies que pateixen. A més també permeten realitzar vacunes contra
Staphylococcus que estiguin causant patologies persistents en l’animal. Aquestes vacunes són
realitzades en un laboratori extern a Univet, però un cop fetes si que són enviades a Univet per
tal de distribuir-les als clients. Aquesta tasca es realitza dimecres un cop realitzats tots els
anàlisis pertinents del dia.
Finalment divendres, un cop acabades les altres tasques, s’envia material necessari per enviar
mostres (hisops, tubs estèrils, porta-portaobjectes, fulls on s’indica les proves que es
demanen, etc) als veterinaris que ho demanen de forma gratuïta.
A més del que es mostra al cronograma, també es realitzen altres tasques descrites a
continuació (agrupades segons la freqüència en que s’efectuen):
CADA DIA: Recollir el material utilitzat, tirar el material bioperillós i netejar totes les
superfícies amb etanol al 70% al acabar. Apuntar els productes esgotats al llitat d’estocs.
CADA DILLUNS: Tirar mostres de la setmana més antiga emmagatzemades a la nevera i
preparar la caixa per guardar les mostres de la setmana entrant.
CADA DIVENDRES: Tirar totes les plaques acumulades de la setmana al dipòsit de material
bioperillós i tancar el cubell si està ple. Netejar les estufes amb etanol al 70%.
DIVENDRES ALTERNS: Rentar tubs prèviament auto-clavat utilitzats per preparar les plaques
d'antibiograma (rentats amb aigua normal, fregats amb un raspall i esbaldit amb aigua
destil·lada), deixar assecar, omplir-los amb Ringer lactat i auto-clavar-los novament juntament
amb els tubs antics ja utilitzats.
QUAN SOBRE TEMPS: Omplir caixes de puntes, ordenar els sèrums rebuts per nombre
identificador, ordenar i arxivar les histories dels clients, trencar tot el paper acumulat per tal de
protegir-ne les dades i realitzar els calibratges si són necessaris.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 12
Bibliografia
Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y
Microbiología Clínica
Procedimientos en Microbiología Clínica:
[1] Capítulo 1a. Recogida, transporte y procesamiento general de las muestras en el
laboratorio de microbiología.
[2] Capítulo 10. Seguridad en el Laboratorio de Microbiología Clínica.
[3] Capítulo 32. Recomendaciones para la implantación de la normativa de calidad ISO 15189.
[4] Capítulo 14. La infección urinaria.
[5] Capítulo 45. Métodos microbiológicos para el diagnóstico, manejo y estudio de la infección
fúngica invasora.
[6] Capítulo 16. Bacterias Anaerobias en el Laboratorio de Microbiología Clínica: bacteriología
y aerología.
[7] Capítulo 11. Métodos básicos para el estudio de la sensibilidad a los antimicrobianos.
[8] Capítulo 38. Detección fenotípica de mecanismo de resistencia en gramnegativos.
[9] Capítulo 39. Detección fenotípica de mecanismo de resistencia en grampositivos.
[10] Capítulo 37. Métodos de identificación bacteriana en el laboratorio de microbiología.
Articles
[11] Hall SA. ELISA for the diagnosis of canine sarcoptic mange. Vet Rec. 2001 Mar
31;148(13):420.
[12] Sapierzyński R. Canine leishmaniosis. Pol J Vet Sci. 2008;11(2):151-8.
[13] Sousa CA, Norton AL. Advances in methodology for diagnosis of allergic skindisease. Vet
Clin North Am Small Anim Pract. 1990 Nov;20(6):1419-27. Review.
[14] Gershwin LJ. Immunoglobulin E-mediated hypersensitivity in food-producing animals. Vet
Clin North Am Food Anim Pract. 2001 Nov;17(3):599-619. Review.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 13
Llibres
MICHEAL T.MADIGAN, JOHN M.MARTINKO, PAUL V.DUNLAP, DAVID P.CLARK. Brock,
biología de los microorganismos. Pearson educación, 2009 12ª edición. ISBN
978-84-7829-097-0
P.J QUINN, M.E.CARTER, B.MARKEY, G.R.CARTER. Clinical veterinary microbiology.
Mosby, 1994 9th edition. ISBN-13 978-0723417118.
G.S DE HOOG, J. GUARRO, J. GENÉ & M.J FIGUERAS. Atlas of clinical fungi. Centraalbureau
voor Schimmelcultures, 2000 2nd Edition. ISBN 90-70351-43-9.
THELMA LEE GROSS, PETER J.IHRKE, EMILY J.WALDER & VERENA K.AFFOLTER. Skin
diseases of the dog and cat. Blackwell Science Ltd, 2000 2nd edition. ISBN-13
978-0-632-06452-6.
Univet Guillem Roig Collell
Memòria f inal de pràctiques 14
ANNEX I
Univet Edificio Astrolabio, Avda Cerdanyola, 92 08172 Sant Cugat (Barcelona) T 93 584 33 88 [email protected] www.univet.es
Servicio de Diagnóstico Veterinario, s.l.
Valoració de l’entitat
La meva valoració de les pràctiques realitzades a l’empresa Univet ha sigut molt satisfactòria.
És una empresa on saben tractar amb alumnes de pràctiques que no tenen experiència
professional prèvia i això és de gran ajuda; el nivell de paciència és molt alt i expliquen tots els
procediments de manera molt clara i senzilla.
Des del primer dia que vaig començar les pràctiques em vaig trobar amb un ambient molt
agradable, tan de la meva responsable, com les altres persones que hi treballaven, i fins i tot
de les dues gerents de l’empresa, que van ser molt amables amb mi i els altres estudiants en
pràctiques.
Pel que fa als suggeriments de millora realment no se’m en acut cap. És un laboratori que
s’encarrega de fer un seguit d’anàlisis per patologies animals que abasten un ampli ventall de
tècniques i això permet obtenir experiència en diferents àmbits. Penso que he après molt, tan
del treball a un laboratori com del funcionament d’una empresa d’aquest sector.
Valoració personal
Com he comentat a l’apartat anterior, el que m’ha aportat aquesta estada ha sigut experiència
en diferents tècniques de laboratori, moltes de les quals són de caire microbiològic, i per tant,
de gran interès per a mi. Pel que fa el meu futur professional, encara no tinc decidit cap a quin
sector especific el vull enfocar, però aquestes pràctiques m’han servit per conèixer millor com
funciona un laboratori privat d’anàlisis, i això m’ajudarà molt alhora de decidir quina branca
escollir.
Penso que és molt recomanable per un estudiant de Microbiologia realitzar l’estada a l’empresa
Univet.
Univet Guillem Roig Collell
ANNEX I 1