Embed Size (px)
Citation preview
Memòria Memòria Memòria Memòria d’activitatsd’activitatsd’activitatsd’activitats 2013 2013 2013 2013
CDIAP Bages,Memòria 2013 1
0/ ÍNDEX
pàg
1/ QUI SOM 2 Entitat Equip del CDIAP Bages
2/ QUÈ FEM 6 Activitat Funcions principals Dades d’atenció
3/ ON SOM 16 Domicili social Situació Horari d’atenció Espai
4/ JORNADES 2013 20 Internes Externes
5/ FINANÇAMENT 22
CDIAP Bages,Memòria 2013 2
1/ QUI SOM
El CDIAP del Bages porta a terme l´atenció precoç a la comarca del
Bages des del 1986.
La forma jurídica de l´entitat és la d´Associació, anomenant-se aquesta
Associació Montserrat Claret Arimany pel Centre de
Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages. Inscrita al
Registre d' Associacions de Barcelona, Secció 1ª número 8612 en data 26 de
novembre de 1986.
És Registrada com a Entitat Privada d'Iniciativa Social i sense fi lucratiu en el
Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials de la Direcció General d'Afers
Socials amb el número E00199 en data 26 d'octubre de 1988.
Des del mes d’octubre del 1998 el CDIAP del Bages forma part de la la Xarxa
Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública a tot el territori català. Té
concertat el servei amb l’ ICASS del Departament de Benestar Social i Família de
la Generalitat de Catalunya.
És un servei públic, universal i gratuït per a tots els infants de 0-6 anys (Decret
261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç).
Els càrrecs de la Junta Directiva són els següents:
President: JOSEP SANJUAN CARMONA
Vicepresident: DANIEL GIBERT CABRERO
Secretària: ANA PERALTA RIBERA
CDIAP Bages,Memòria 2013 3
Tresorera: MARISA ARCE VIDAL
Vocals: GEMMA ALCAÑIZ VILALTA
ÀNGEL ENRICH SERRA
L´organigrama de l´entitat està composat per:
L´equip del CDIAP Bages és un equip multidisciplinar de professionals
especialitzats en el desenvolupament infantil de 0 a 6 anys i té la següent
organització:
DIRECCIÓ
Marisa Arce tresorera Junta Directiva
Anna Freixenet coordinadora CDIAP
REPRESENTANT COMISSIÓ CLÍNICA
REPRESENTANT COMISSIÓ FORMACIÓ
REPRESENTANT COMISSIÓ RELACIONS
EXTERIORS
ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS
JUNTA DIRECTIVA
DIRECCIÓ
COMISSIÓ CLÍNICA COMISSIÓ FORMACIÓ
COMISSIÓ RELACIONS EXTERIORS
EQUIP DE PROFESSIONALS PERSONAL ADMINISTRATIU
CDIAP Bages,Memòria 2013 4
COMISSIÓ CLÍNICA
Núria Galindo
Sara Pardo
Silvia López
Bet Boatella (a partir desembre)
COMISSIÓ FORMACIÓ
Marina Escalé
Laia Artigal
COMISSIÓ RELACIONS EXTERIORS
Eulàlia Noguera
Esperança Escudé
ATENCIÓ TERAPÈUTICA
Josep Sanjuan psicòleg
Susagna Campabadal psicòloga-logopeda
Anna Freixenet pedagoga-logopeda
Mª Lluïsa Batlle (fins febrer)
Silvia López
psicòloga-logopeda
fisioterapeuta-psicomotricista
Alba Comas psicòloga
Laia Artigal psicomotricista
Pilar Anguita fisioterapeuta-psicomotricista
Mariona Gallart psicòloga
Marina Escalé psicomotricista-fisioterapeuta
Bet Boatella psicòloga
Eulàlia Noguera psicòloga-logopeda
Ester Ramos psicòloga-psicomotricista
Núria Galindo psicòloga
Sara Pardo logopeda
Anna Castells fisioterapeuta
CDIAP Bages,Memòria 2013 5
Marta Rojas psicòloga
Eva Piñero psicòloga
María Gómez psicòloga
TREBALL SOCIAL
Esperança Escudé treballadora social
SUPORT ADMINISTRATIU
Anna Peralta administrativa
Carme Perona recepcionista
COL·LABORADORS
Lluís Galceran metge-neuropediatre
Maria Gallart metgessa-psicoterapeuta
Regina Bayo-Borràs psicòloga-supervisora
La distribució per percentatges de l’equip de professionals del nostre Centre és el
següent:
0,82%
10,05%
2,25%
0,56%
4,50%
13,99%
4,68%
5,55%
5,55%
4,13%
9,96%
37,97%
ALTRES
ADMINISTRACIÓ
TREBALL SOCIAL
NEUROPEDATRIA
PSICOMOTRICITAT
FISIOTERAPIA-PSICOMOTRICITAT
FISIOTERAPIA
LOGOPÈDIA
PEDAGOGIA-LOGOPÈDIA
PSICOLOGIA-PSICOMOTRICITAT
PSICOLOGIA-LOGOPÈDIA
PSICOLOGIA
CDIAP Bages,Memòria 2013 6
2/ QUÈ FEM
L´atenció precoç s'entén com el conjunt d´intervencions preventives i
assistencials adreçades als infants de 0 a 6 anys amb trastorns en el
desenvolupament o amb risc de patir-los i les seves famílies. Dóna resposta a
necessitats transitòries o permanents per tal de facilitar una maduració adequada
en totes les dimensions de la seva evolució i aconseguir el nivell màxim de
desenvolupament personal i d’integració a l’entorn.
El servei està sectoritzat i nosaltres cobrim la comarca del Bages, donant
atenció a 35 municipis amb 221 entitats de població.
Podem resumir les funcions principals en els següents punts:
- Detecció i prevenció de dificultats en el desenvolupament
Disposem d’uns programes de sensibilització, detecció i prevenció precoç
en coordinació amb la xarxa sanitària, educativa i social de la comarca del
Bages. Aquest any 2013 s’ha reforçat el programa de prevenció i
detecció amb les escoles bressol i llars d’infants de la comarca. Hi
han participat 15 centres. I també s'ha començat a preparar un
document de prevenció i detecció pels pediatres de la comarca.
- Avaluació i diagnòstic del desenvolupament de l’infant i la seva família
En una primera entrevista d’acollida es recull el motiu de consulta i les
dades de l’infant i la família per tal de començar a conèixer la seva
història. Posteriorment, es duu a terme una valoració i, en cas necessari,
s’inicia un pla d’atenció terapèutica amb l’infant, la família i el seu entorn
més proper. La valoració és interdisciplinar i intervenen el
neuropediatre i la treballadora social si convé.
CDIAP Bages,Memòria 2013 7
- Tractament
La nostra manera d’entendre l’infant és global i per tant, l’atenció
terapèutica va encaminada a millorar el seu desenvolupament i
necessàriament inclou l’acompanyament a la seva família i el seu
entorn.
Les modalitats d’intervenció que oferim en l’infant són de diferents tipus:
individual (sovint amb els pares participant en la sessió) o en petit grup.
La freqüència pot variar en funció de les necessitats de cada infant i la
seva família i pot ser setmanal, quinzenal, mensual o bé és fa un
seguiment més espaiat. En alguns casos es realitzen dues sessions
setmanals. Si és necessari el tractament també pot estar compartit per
dos professionals de diferents especialitats.
En els cassos indicats hi ha seguiment neuropediàtric.
Pels pares oferim entrevistes de seguiment evolutiu i
acompanyament, entrevistes de treball social i grups terapèutics per
pares dels nens atesos al CDIAP.
- Coordinació amb professionals de la xarxa (educació, sanitat,
serveis socials) amb la finalitat de compartir i acordar les actuacions més
indicades per a la millora de l’infant.
- Formació i docència
Al CDIAP gaudim d’un espai de supervisió clínica i realitzem cursos de
formació interna i externa.
També duem a terme tasques de formació i sensibilització en forma de
xerrades o jornades.
L'activitat d'aquest 2013 es reflexa en aquestes dades d´atenció:
El nombre de nens atesos al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç
del Bages durant el 2013 ha estat de 863 en total. Des del 2011 s’ha estabilitzat
el creixement en el nombre d’infants atesos. D’ençà de l’engegada del Centre,
la corba de creixement havia estat constantment ascendent com es reflecteix en
el següent gràfic.
CDIAP Bages,Memòria 2013 8
EVOLUCIÓ INFANTS ATESOS 1986-2013
6 23 30 44 54 65 83 101 113 128 142 162 171
235283
311 331372
426 435
528
625676
751804
853 847 863
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
D’aquests 863 infants, 566 són nens (65%) i 297 nenes (35%).
ATESOS 2013, DISTRIBUCIÓ PER SEXES
nenes, 35%
nens, 65%
Dels 863 infants atesos, 369 són de Manresa i la resta de les diferents poblacions
de la comarca del Bages. En algun cas també s’atenen infants de poblacions que
no són del Bages però sí de zones limítrofes, sempre amb l'autorització de
l'ICASS i previ consentiment del CDIAP que tindria la competència segons
territori.
CDIAP Bages,Memòria 2013 9
ATESOS 2013 PER POBLACIONS
1
2511 10
1 1 4 9 7 131
15 8 111
369
4 11 1827 19
5
2812
1 3
31
2 2
4962
1 9
5335
3 1
AGU
ILAR
DE S
EG
ARRA
ARTÉ
SAVIN
YÓBALS
ARENY
CABRIAN
ES
CALA
FCALD
ERS
CALLÚ
SCARD
ONA
CASTELLB
ELL I VILA
R
CASTELLFO
LLIT DEL B
OIX
CASTELLG
ALÍ
CASTELLN
OU B
AG
ES
ELS C
ON
DA
LSFO
NO
LLOSA
GAIÀ
IGU
ALA
DA
MAN
RESA
MAR
GAN
ELLM
OIÀ
MO
NIS
TRO
L MO
NTSERRAT
MU
RA
NAVARCLES
NAVÀS
PALÀ D
E T
ORRU
ELLA
PON
T D
E V
ILOM
ARA i R
OCAFO
RT
RELLIN
ARS
SALLE
NT
SALO
SAN
TA M
ARIA
D´O
LÓ
SAN
TPEDO
RSER
RATE
IXST. FE
LIU S
ASER
RA
ST. FR
UITÓ
S B
AG
ES
ST. JO
AN V
ILATO
RRAD
A
ST. M
ARTÍ D
E TORRU
ELLA
ST. S
ALVAD
OR G
UARD
IOLA
ST. V
ICEN
Ç C
AST
ELLE
T
SÚRIA
TALA
MA
NCA
VACARIS
SES
VALLS
DE T
ORRUELLA
Pel que fa a l'edat d'entrada aquest any 2013 s'observa un augment en les
demandes per sobre dels 3 anys. Tot i que en nombres absoluts no és molt
significatiu sí que representa una derivació més tardana d' alguns infants. Es
constata una impressió que ja anàvem tenint durant l'any. Per aquest motiu s'ha
començat ja a treballar en una revisió del projecte de prevenció i detecció
adreçat a pediatres. I també, com ja hem dit anteriorment, s'ha reforçat el
programa de prevenció i detecció adreçat a escoles bressol. El major nombre de
demandes es concentra en les franges de 2 a 4 anys. Pensem que té a veure
amb el alt nombre de motius de consulta i impressions diagnòstiques
relacionades amb el llenguatge i la conducta. També destaca un augment en la
franja d´inici d´atenció de més de 48 mesos. Creiem que un factor que fa
augmentar les demandes en aquesta edat és la disminució dels recursos
existents (ensenyament, beques per tractaments privats....) degut a la situació
econòmica que s'està vivint.
CDIAP Bages,Memòria 2013 10
ATESOS 2013, EDAT INICI ATENCIÓ
121
227213
136
166
0
50
100
150
200
250
0-11 mesos 12 - 23 mesos 24 - 35 mesos 36 - 47 mesos més 48 mesos
Respecte la procedència, veiem com el sector d’ensenyament i el de sanitat són
les principals fonts de detecció i derivació. El sector d'ensenyament suposa un
40% de les derivacions i el de sanitat un 42 %. S’ha de tenir present que en
“projectes” i/o “serveis socials”, la derivació molts cops es fa a través de sanitat
o l’escola.
També observem que es manté la demanda de pròpia iniciativa per part de les
famílies.
ATESOS 2013, PROCEDÈNCIA
DERIVACIONS
ESCOLA BRESSOL
14%EAP/ ESCOLA
26%
FAMILIA 7%
SERVEIS SOCIALS
2%
HOSPITALS13%
ABS26%
ALTRES (CDIAP,CSMIJ, PROJECTES)
9%
PEDIATRES PRIVATS
3%
CDIAP Bages,Memòria 2013 11
ATESOS 2013, MOTIUS CONSULTA
39
96
75
81
35
237
185
60
128
6
0
50
100
150
200
250
1 De
senv
. Motriu
2 De
senv
. Sen
soria
l
3 De
senv
. Cog
nitiu
4 Co
mun
icació
i Re
lació
5 At
enció
i Co
nduc
ta
6 Re
tard
des
env. G
loba
l
7 Lle
ngua
tge / p
arla
8 De
senv
. Emoc
iona
l
9 So
n
10 A
limen
tació
11 R
isc B
iològic
12 R
isc S
ocial
Continua essent el principal motiu de demanda el desenvolupament del
llenguatge i parla, mantenint-se en els mateixos nivells que l'any passat.
L'adquisició del llenguatge és un moment evolutiu significatiu en el procés de
creixement de l'infant. L'altre adquisició important en el creixement és el
desenvolupament motriu que porta a aprendre a caminar. Continua essent un
dels principals motius de consulta, però per sota de les demandes per atenció i
conducta que han estat majors que les del desenvolupament motriu. Respecte
l'any passat s'observa un augment en els motius de consulta que tenen a veure
amb relació, conducta i món emocional del nen. Ho relacionem en que les
tensions del moment actual que vivim incideixen i es reflecteixen en el
desenvolupament dels infants.
En la impressió diagnòstica els principals motius de demanda es diversifiquen. De
vegades en el motiu de demanda s’expressa només una part d´una dificultat
més global del infant: no camina però la raó pot ser per una qüestió no motriu, o
pot no parlar per problemes de comunicació i no de llenguatge. Tot i així les
dificultats relacionades amb el llenguatge junt amb els trastorns emocionals són
les més predominants. Les segueixen les dificultats en la regulació i el
CDIAP Bages,Memòria 2013 12
comportament i les del desenvolupament motriu. En la classificació de les
impressions diagnòstiques s'ha inclòs la variant altres trastorns que recull totes
aquelles dificultats que no queden incloses i no es poden expressar amb les
altres possibilitats.
ATESOS 2013, IMPRESSIONS DIAGNÒSTIQUES
90
1 1
63
12
165
18
174
9183
125
40
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1 tr.
en el des
envo
lupa
men
t motor
2 tra
storns
visu
als
3 tra
storns
aud
itius
4 tra
stor
ns psic
omot
ors
5 tr.
en el des
envo
lupa
men
t cog
nitiu
6 tr.
en
el des
envo
l.del llen
guatge
7 tr.
d´e
xpress
ió som
àtica
8 tr.
afectius-em
ociona
ls
9 tr.
de la re
gulació
i de
l com
portam
ent
10 tr
. de la re
lació
i la com
unica
ció
11 altr
es tr
astorn
s
12 var
iant
de la norm
alita
t
El 47% dels infants rep un tractament setmanal i només el 5% el rep dues
vegades a la setmana. El 7% de “sense tractament” reflecteix aquella part dels
infants que en acabar el 2013 estan en procés diagnòstic i per tant encara no
tenen una freqüència de tractament establerta, així com aquells infants que han
fet abandonaments en el procés diagnòstic.
CDIAP Bages,Memòria 2013 13
ATESOS 2013, PERIODICITAT TRACTAMENTS
sense tractament7%
seguiments7%
2 sessions a la setmana
5%
2 sessions al mes21%
1sessió a la setmana
47%
1 sessió al mes13%
Baixes 2013
La majoria de baixes són posteriors als 4 anys. Hem de tenir en compte que hi
ha un volum molt alt, com hem comentat abans, de demandes que arriben a
partir dels 3 anys o 3 anys i mig. En aquestes demandes si necessiten atenció
s'ofereix un any ja que considerem que es el temps mínim per poder fer un
treball. Aquest fet junt amb la possibilitat d'allargar l'atenció en determinats
casos sota criteris clínics fa que la majoria de baixes siguin a partir dels 4 anys.
CDIAP Bages,Memòria 2013 14
BAIXES 2013, GRUPS D'EDAT DE LA BAIXA EN MESOS
37 - 489%
25 - 364%
13 - 245%
0 -123%
> 6032%
49 - 6049%
BAIXES 2013, DERIVACIONS
ALTRES DISPOSITIUS PRIVATS
18%
ESCOLA ORDINÀRIA16%
CENTRE EDUCACIÓ ESPECIAL
1%
CREDA2%
CSMIJ5%
ALTA-SENSE DERIVACIÓ
43%
ALTRES DISPOSITIUS PÚBLICS
15%
CDIAP Bages,Memòria 2013 15
BAIXES 2013, MITJANA ESTADA EN MESOS
Més de 48 mesos8%37-48 mesos
9%
25-36 mesos17%
12-24 mesos42%
Menys de 12 mesos24%
La freqüència més alta de durada del tractament és entre 1 i 2 anys.
BAIXES 2013, MOTIU DE BAIXA
10
86
1
113
2024
14
61
14
1
10
0
20
40
60
80
100
120
varia
nt d
e no
rmalita
t
edat
límit
aban
dó- f
ase diag
nòstica
aban
dó- f
ase tra
ctam
ent
aban
dó- f
ase se
guim
ent
volunt
ària
deriv
ació a
ltres
disp
ositius
canv
i dom
icili
defu
nció
millo
ra sim
ptom
àtica
altre
s
CDIAP Bages,Memòria 2013 16
3/ ON SOM
El domicili social de l’entitat, on s’exerceix únicament l’activitat des del mes de
novembre de l´any 2011, és al carrer Fonollar 12-14, 1er pis de Manresa.
Des del 1990 l'activitat es duia a terme al C/ Pujolet 8A 1er i 2n pis de Manresa. Aquest
espai era propietat del Consell Comarcal del Bages i la nostra associació en tenia la cessió
d'ús. Però degut a la manca d'espai al setembre del 2005 es van ampliar les instal·lacions
amb el lloguer d’un local situat al carrer Era del Firmat 34 també de la ciutat de Manresa
on, curiosament, l’ Associació havia començat la seva activitat l’any 1.986.
Durant l’any 2007 es van portar a terme ampliacions i canvis, per la manca continuada
d’espai. Al juny es van ampliar els espais, amb el lloguer d’un altre local situat al C/
Guimerà 61, 1r 1a, i al mes d’agost ens varem traslladar del C/ Era Firmat al C/
Guimerà 61, 1r 2a (pis que també varem llogar).
El Consell Comarcal del Bages ens ha gestionat i ens ha donat suport i ajuda per
aconseguir que la Generalitat de Catalunya financés unes noves instal·lacions. Per
aconseguir aquest repte tant important per a la nostra entitat, també hem comptat
amb la col·laboració d'altres institucions públiques, empreses i particulars.
A finals de l´any 2010, la Generalitat de Catalunya concedeix al Consell Comarcal del
Bages una subvenció de 1.621.488,96 euros per la compra i adequació de unes noves
instal·lacions per a portar a terme l’atenció precoç a la comarca del Bages.
El mes d’octubre del 2010 es van començar les obres d’adequació i el mes de
novembre del 2011 varem fer el trasllat.
Estem situats en un edifici de serveis conegut com a Edifici Cuitó. El CDIAP del
Bages ocupa una part important de la primera planta. En un sol pis de 870 m2
amb ascensor exterior.
L´Ajuntament ens ha habilitat dues places de reserva privada d’aparcament
perquè les famílies puguin aparcar uns minuts. I una reserva d’aparcament
pública per mobilitat reduïda.
CDIAP Bages,Memòria 2013 17
L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 8:30 a 19 hores (i
divendres fins les 16 h.)
L´espai està distribuït en 20 sales d’atenció als infants i 2 sales d’observació
amb mirall unidireccional.
També es disposa de sala de reunions, sala polivalent, biblioteca-sala de treball,
4 lavabos, cuina, sala de material i sala d'arxiu.
CDIAP BAGES
CDIAP Bages,Memòria 2013 18
Sala d´espera
Sala de tractament
Sala de psicomotricitat
CDIAP Bages,Memòria 2013 19
Passadissos
Biblioteca
CDIAP Bages,Memòria 2013 20
4/ JORNADES 2013
A banda de la formació que l’equip rep quinzenalment en l’espai de supervisió
clínica amb la psicòloga supervisora Regina Bayo-Borràs, aquest any també s’ha
realitzat una jornada interna que ha constat d’ un seminari per a tot l’equip “ El
valor del joc en el desenvolupament de l'infant”. L’ha dut a terme la psicòloga
Núria Molas.
Els diferents membres de l’equip assisteixen a cursos de formació i jornades
organitzats per altres institucions i centres i també supervisions amb altres
professionals de l’atenció a la infància.
Col·laborem amb les escoles bressol que ens ho demanen a fer xerrades per
pares sobre aspectes del desenvolupament de l' infant. Aquest any se n'ha fet
una de desenvolupament del llenguatge.
Aquest 2013 el CDIAP del Bages ha organitzat unes jornades externes de
formació per al públic interessat. Es van dur a terme el dia 31 de maig i la
ponent va ser Mariela Michelena, psicoanalista titular amb funció didàctica i
membre titular de la Asociación Psicoanalítica Internacional. Va constar d’ un
seminari “Saber y no saber. Curiosidad sexual infantil” dirigit a professionals de
l´àmbit de la infància i d’ una xerrada “Un año para toda la vida” oberta a
tothom i gratuïta.
CDIAP Bages,Memòria 2013 21
JORNADA DEL CDIAP BAGES divendres 31 de maig 2013
AMB MARIELA MICHELENA Psicoanalista titular amb funció didàctica i membre titular de la Asociación
Psicoanalítica de Madrid (Asociación Psicoanalítica Internacional)
Seminari "Saber y no saber. Curiosidad sexual infantil" "La curiosidad es una, pero su paradigma lo constituye la Curiosidad Sexual Infantil, cuando el niño se interesa por las grandes verdades de la vida: ¿Cómo se hacen los bebés? y ¿Por qué los niños y las niñas son diferentes? En ese momento el niño se juega su futura capacidad de conocer y su interés por investigar y aprender." Dirigit a professionals de l'àmbit de la infància. De 17.30h a 19.15h. Aforament limitat. Cal realitzar inscripció prèvia, trucant al CDIAP tel. 938747104 o via email: [email protected] Preu: 10€.
Xerrada “Un año para toda la vida” El maravilloso mundo emocional que se teje entre la madre y su hijo. Oberta a tothom i gratuïta. De 20h a 21.30h. Aforament limitat. Cal confirmar assistència trucant al CDIAP tel. 938747104 o via email: [email protected]
Els dos actes es portaran a terme al local del CDIAP Bages, c/ Fonollar 12-14 de Manresa.
CDIAP Bages,Memòria 2013 22
5/ FINANÇAMENT
