0

METASTASI BUTLLETÍ INFORMATIU ● EDITA FUNDACIÓ INSTITUT JAUME VICENS VIVES ● Abril 2008

ANY 39 ● Núm. 15 de l’època actual

SANT JORDI 2008

Dibuix: Anton Olmos, 3B ESOTractament d’imatge: Nicolau Maya, 3B ESO

1

Han fet el METASTASI d’abril els alumnes de 3r d’ESO Marc Baig, Marc Barbacil, Marc Colomer, Genís Duch, Maria Fernández-Real, Maria Garcia, Mònica Genover, Omar Jiménez, Nil Marquès, Carina Masachs, Nicolás Mateos, Nicolau Maya, Llorenç Noell, Quim Pla, Pau Planas, Marc del Pozo, Anna Recarens, Aleix Tejada i Irene Vila. Coordinació: Jordi Girbau.

Equip de redacció

E D I T O R I A L

Ei amics i amigues!! Després de la bona acollida del número de gener, teniu a les mans elMETASTASI de Sant Jordi! Aquest cop ens pensàvem que sortiríem puntuals. Hi hem estatmolt a prop; però ens han faltat uns quants dies. Què hi farem; el proper número hotornarem a intentar! En aquest METASTASI hi trobareu una referència a Martin Luther King, mort ara faquaranta anys, la celebració del Dia Internacional de la dona treballadora i el reculld’activitats i notícies del trimestre, que està farcit de coses perquè s’han fet moltesactivitats. I, també, Sant Jordi, patró dels enamorats, els llibres i les roses. Esperem que hi hagi alguna cosa que us agradi, o més d’una, si pot ser; i que el llegiu ambinterès. Tampoc no ens cansem de demanar la vostra col·laboració, perquè ja estempreparant el número de final de curs. Fins llavors!

S U M A R I

2. Memòria històrica: Martin Luther King 5. Test: L’estimes, però, n’estàs enamorat/da? 6. Estimat diari 7. Dia Internacional de la Dona Treballadora: 7. Som iguals, els homes i les dones, ja? 8. Dia de la dona treballadora. 9. Homenatge. 11. Enquesta als alumnes de 3r d’ESO sobre les feines de casa 13. L’Insti al dia: 13. Dues xapes; visita a la Biblioteca. 14. Teatre al JVV. 15. Assistència a un assaig d’obres de Brahms. 16. Problemes a l’esprint de matemàtiques; Expo Jove. 17. Visita a Terrassa. 18. Dia Internacional de la Pau. 20. La plaça del diamant; visita d’uns alumnes danesos. 21. Jornada de Portes Obertes a la facultat de Física de la UB. 23. Boscos Endins; “Practiquem rugbi”. 24. Xerrades de les Universitats a 2n BAT. 25. Sortida al Zoo. 26. Concurs Primavera fotogràfica; premi de la Olimpíada de Física. 27. 1 kop d mà: 27. Polítics; Autoretrat. 28. Sortida al Cap de Creus. 31. Acudits Cuina per als enamorats 32. Informática: atención al cliente33. Horòscop del mes 34. Consells poca-soltes per no haver de disfressar-te Finis Terrae: Avantatges i inconvenients d’estar enamorat

Il·lustracions: imatges predissenyades d’Open Office i 5 de Word.

2

M E M Ò R I A H I S T Ò R I c A Martin Luther King

Marc Barbacil; 3A ESO

El 4 d’Abril de 2008 ha fet 40 anys de l’assassinat de Martin Luther King. Per retre-li un petit homenatge METASTASI publica aquest reportatge sobre la seva vida, adaptat de Viquipèdia.

Luther King va néixer a Atlanta, Geòrgia, el 15 de gener de 1929. El seu pare era un alt dirigent de les esglésies baptistes de la ciutat. Ell va ser educat en un context religiós i de lluita pel reconeixement dels drets dels negres. Com a anècdota, es diu que als 5 anys ja el van fer fora del col·legi per rebel·lar-se contra el seu tutor.

Estudià al seminari de teologia a Chester, Pennsylvania, on es llicencià, i continuà els estudis a la Universitat de Boston. Allà, s'interessà per la ideologia de Gandhi i l’estudià a fons. L’any 1953, es casà amb Coretta Sott, una noia d'Alabama, i el 1954, abans d'acabar els estudis, fou nomenat pastor d’una església evangèlica. El 1955 es doctorà en teologia sistemàtica.

Aquell mateix any, començà a ser conegut per la seva lluita pública contra el racisme i la discriminació. Els fets són els següents: Rosa Parks, una dona negra de Montgomery (Alabama), va ser arrestada per no deixar seure un blanc a l’autobús on anava, tal com manava la llei. Aquest fet va iniciar un boicot als autobusos d’aquesta ciutat. Luther King va liderar la protesta. Durant els 381 dies que durà, va rebre diverses amenaces de mort del Ku Klux Klan i també fou arrestat i empresonat. El resultat del boicot va ser un èxit: molts usuaris deixaren d’anar en bus i utilitzaren un sistema de cotxes compartits que els portaven a les seves destinacions.

El conflicte va tenir ressò a tot el país i molta gent se solidaritzà amb la causa. El 13 de novembre, el Tribunal Suprem dels Estats Units declarà anticonstitucional la segregació als autobusos, no només a Montgomery sinó a tot Alabama. Aquesta victòria va fer que la figura de King fos coneguda arreu del país.

L’any 1957 Luther King participà en la fundació de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC, Conferència Sudista del Lideratge Cristià) que impulsà un procés de desobediència civil no violenta en favor dels drets del negres.

La lluita de King a favor dels drets civils per als negres es caracteritzà sempre per la no-violència; però això no vol dir que estigués mancada de bel·ligerància. Marxes, manifestacions i discursos caracteritzaren la seva protesta.

Les seves relacions amb la justícia i l’FBI també van ser molt tenses. El 25 de maig de 1960 fou declarat no culpable en un cas de frau per un jurat blanc de Montgomery. No seria l'únic cop ni l'últim que s'hauria d’enfrontar amb la justícia: va ser arrestat moltes

3

vegades arran de les manifestacions i marxes que organitzava. El 1961, l’FBI va descobrir que un dels homes de confiança de King, Stanley Levison, era sospitós d'estar relacionat amb el Partit Comunista dels Estats Units. L'FBI va començar a punxar telèfons i posar micròfons als despatxos de King i Levison. Fins i tot el president Kennedy, amb qui King havia mantingut entrevistes, va intentar persuadir-lo perquè s’'apartés de Levison; però ell no hi accedí. Aleshores l'FBI canvià d'estratègia, iniciant una campanya de desprestigi contra King, escampant rumors sobre la seva vida privada.

La repressió de la policia i les autoritats americanes de l’època va ser forta. Però la popularitat de King era cada vegada més gran i va ajudar a despertar la consciència de molts americans.

EL 1964 va rebre el premi Nobel de la Pau. Tot i això, les seves activitats reivindicatives no es van aturar, al contrari. En aquell temps, King, no només es dedicava a defensar els drets dels negres sinó que també es va oposar a la guerra del Vietnam i emprengué accions contra la pobresa. Els últims dos mesos de la seva vida no va parar d'assistir i liderar actes multitudinaris, junt amb la SCLC. L’últim discurs de King fou al Temple de la Mamposteria de Memphis, on pronuncià el cèlebre discurs, “I've been to the mountaintop” (‘He arribat al cim de la muntanya’); potser un títol simbòlic, si tenim present el seu imminent assassinat, que es produiria l’endemà, el 4 d’abril de 1968, d'un tret disparat per James Earl Ray, quan King era a la balconada de Lorraine Motel de Memphis. Una vida truncada en el cim.

Un dels discursos més famosos de Martin Luther King és el titulat «I Have a Dream» (‘Tinc un somni’). El podeu veure, i escoltar en anglès, al YouTube. Perquè en feu un tast, en aquest aniversari hem pensat oferir-vos-en un breu fragment traduït al català.

Aquest cèlebre discurs va ser pronunciat el 28 d’agost de 1963 en la Marxa pel Treball i la Llibertat (un dels moments culminants del Moviment per als Drets Civils als Estats Units), que congregà a Washington, a l’esplanada de davant del Lincoln Memorial, prop d’unes dues-centes cinquanta mil persones.

<vi

quip

èdia

.org

>

Martin Luther King en el pòrtic de columnes del Monument a Lincoln pronunciant el discurs “I Have a Dream”. A l’esglaó on

King pronuncià el discurs hi ha una placa commemorativa.

4

[...]

« Avui us dic a vosaltres, amics meus, que malgrat que veiem al davant les dificultats d’avui i demà, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà.

Somio que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes han estat creats iguals".

[Es refereix al text de la Declaració d’Independència dels EUA]

Somio que un dia, en els vermells pujols de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es puguin asseure junts a la taula de la germanor.

Somio que un dia, fins i tot l'estat de Mississippi, un estat sufocant pel calor de la injustícia, sufocant pel calor de l'opressió, es transformarà en un oasi de llibertat i justícia.

Somio que els meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat. Avui tinc un somni!

Somio que un dia, allà baix a Alabama, amb els seus racistes cruels, amb el seu governador escopint contínuament amb els llavis paraules ‘d'interposició’ i ‘anul·lació’, que un dia just allà a Alabama nens negres i nenes negres podran donar-se la mà amb nens blancs i nenes blanques, com germans i germanes. Avui tinc un somni!

Somio que algun dia tota vall serà alçada, i tot turó i muntanya serà abaixat, els llocs escarpats seran anivellats i els tortuosos seran adreçats, ‘i la glòria del Senyor es revelarà, i tots els éssers humans la veuran plegats’.

Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la fe amb la qual torno al Sud. Amb aquesta fe serem capaços d’esculpir de la muntanya de la desesperació una pedra d'esperança. Amb aquesta fe serem capaços de transformar el so discordant de la nostra nació en una bella simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe serem capaços de treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, alçar-nos junts per la llibertat, sabent que algun dia serem lliures ». [...]

<am

eric

anre

thor

ic.c

om>

<w

ikip

edia

.org

>

FRAGMENT DEL DISCURS «I HAVE A DREAM» (‘Tinc un somni’) I ÀLBUM DE FOTOS D’AQUELLA JORNADA

Vista de l’esplanada davant del Monument a Lincoln i de la gentada que s’hi congregà. Al fons, l’obelisc dedicat a George Washington.

5

E S T I M A T D I A R I . . . Marc Baig, Nico Mateos i Pau Planas; 3A ESO

METASTASI continua publicant de forma ‘confidencial’ durant aquest curs els extractes de diversos diaris d’alumnes del centre als quals ha tingut accés.

[‘ESTIMAT DIARI...’ és un relat de ficció].

«He aconseguit remuntar aquell 8.49 de l’avaluació passada. Però

treure un excel·lent m’ha costat; la professora no em va deixar fer-li

la pilota. Em va dir que hav ia baixat i que havia de tornar a treure

bones notes per aconseguir un excel·lent més lluït. Però la nota de

llibreta (10), l’actitud (10), les redaccions (10) i els treballs ( 9.99)

m’han ajudat molt a l’hora de treure l’excel·lent.»

- El viatge a New York City em va anar “ super“ i em vaig

comprar roba

“supercool”. És “lo más de

lo más”! Ara ja puc anar a

l’apartament de Mònaco amb la

seguretat que no sortiré a

l’

HOLA dues vegades amb e

l mateix “traje”.

Per Sant Jordi m’han regalat un mun

t de roses; però hi ha un

inconvenient: vaig de taron

ja!!!! I tothom sap que el

taronja i

el vermell junts ni lliguen

ni estan a la moda!!!

- Amb això del canvi dels crèdits al març, m’han fomut enlaire l’estratègia per aprovar. El pla era molt simple: ja tenia agafada la mida als professors, quins treballs s’havien de fer, com volien que es contestessin les preguntes, com feien els exàmens... estava a punt de treure un 10 !!! (entre tots els exàmens, és clar!). Què hi farem! Ja em veig Un altre any a tercer! !

6

TEST: L’estimes, però, n’estàs enamorat/da?

Mònica Genover i Anna Recarens; 3B ESO

1. Quan has de quedar amb ell (o ella)... a) Me'n moro de ganes; no puc esperar! b) Em ve de gust, com sempre. c) Buf, quin pal! Em fa mandra!

2. Quan l'acabes de veure...

a) Tinc un megasomriure als llavis! b) Ha estat bé. c) Uf! Acabo amb mal de cap.

3. Quantes vegades sospires al dia?

a) Ui, he perdut el compte... b) 10. c) Cap.

4. Ja saps què li regalaràs per Sant Jordi?

a) I tant; ho tinc tot previst i organitzat! b) A l’abril ho començaré a mirar. c) Ho compraré a última hora, com sempre!

5. Encara li escrius cartes d'amor?

a) Sí, i molt romàntiques! b) Com a molt, SMS. c) Mai n'hi he escrit. No sé què dir.

6. Procures posar-te ‘guapa’ per sortir amb ell (o ‘guapo’ per sortir amb ella)?

a) Sí; ho intento! b) M'arreglo; però no gaire. c) No; vaig com sempre.

7. El teu tema de conversa número 1 amb altres persones és...

a) Ell (o ella). b) Els videojocs i música. c) Jo.

8. Si veus una pel·lícula d'amor...

a) M'identifico amb el o la protagonista. b) M'identifico amb el gos. c) No m'hi identifico gens!

9. La primera cosa que fas quan el veus (o la veus)?

a) Somric i li faig un petó molt gran. b) Li faig un petó a la galta. c) Li dic “Hola”.

10. Si heu d’estar separats, què fas durant aquesta estona?

a) Només penso en ell (o en ella) i tothom em diu que estic absent i amb cara de babau! b) Com que ja sé l’hora que hem quedat, no hi penso gaire. c) Faig vida normal; les coses de sempre.

Respostes:

Majoria d’A: Si busques al diccionari "enamorat/da" al costat hi surt la teva foto. Estàs plenament enamorat i en un moment molt dolç de la relació. Pensa que això no sempre serà així i que algun dia posaràs els peus a terra. Però no pensis llavors que l'amor ja s'ha acabat, simplement haurà evolucionat cap a una altra fase.

Majoria de B: L'etapa d'enamorament ja t'ha passat i ara estàs còmode/a al seu costat i l'estimes sense grans demostracions ni roses de colors. Però compte! En tota relació hi ha d'haver un joc de seducció i detalls per mantenir-la viva. No deixis que la quotidianitat et faci perdre interès per l'altra persona. Intenta valorar-la més!

Majoria de C: Vols dir que t’has enamorat? Si el que passa és que has perdut l’interès, parla amb ell (o ella), o intenta esforçar-te més en la relació. Si realment t’importa i te l’estimes, no te’l deixis perdre (o no te la deixis perdre). Per a tot cal un esforç! 7

Cartell del 2008, guanyador del concurs convocat per l’Institut Català de les Dones. Representa el nom del color violeta, símbol del feminisme, en diferents llengües

D I A I N T E R N A C I ♀ N A L D E L A

D ♀ N A T R E B A L L A D ♀ R A

Som iguals, els homes i les dones, ja? Tots sabem que ara les dones comencen a tenir poder; però... realment això és veritat? Es nota a la pràctica? O és només una simple i avorrida teoria? Realment les dones són tan importants com els homes?

Si realment les dones han assolit la mateixa importància, com és que tot just ara comencem a veure presidentes? Com és que el nombre d’homes empresaris és tan elevat i les dones empresàries les podem comptar amb els dits d’una sola mà?

I a nivell de la llar? Per que només les dones poden mantenir neta una casa? Què passa si un home agafa una escombra? Deteriorarà la seva imatge? No serà tan “popular” davant dels seus amics? Au va; deixem-nos de bestieses!

Reaccionem d’una vegada! Perquè només fem cas als estereotips. Els estereotips ens diuen que la dona és la que es queda a casa atenent la família i cuinant, i l’home qui va a treballar (perquè té més força) i porta el sou a casa. I per què això? Pels maleïts estereotips. Què passa, que la dona no pot portar un sou a casa? Que l’home no pot cuinar un plat?

Després d’una gran lluita, les dones, van aconseguir una feina, un treball, un sou. Però gent! que som al segle XXI, i les dones, encara no se sap perquè, cobren menys que els homes! Està comprovat que de dues persones, (un home i una dona), que han estudiat al mateix institut, els mateixos

cursos, el mateix batxillerat, i van a buscar feina al mateix lloc, normalment triaran abans l’home que la dona. Ah, és clar! La dona en qualsevol moment es pot quedar en estat, veritat? I què passa? És pecat ara tenir fills? Senyors, reaccionem ! El fill serà tant de l’home com de la dona!.

Aquesta situació no només és culpa de l’home, admetem-ho. Les dones mateixes ens posem aquesta imatge. Quantes vegades hem vist un home netejant i li hem dit: “Au va, apartat! Ja ho faig jo, que tu no en saps!” Nosaltres mateixes afavorim els estereotips masclistes.

Homes, sigueu sincers, la dona, com ha de ser? Rossa, ulls blaus, de mides 90-60-90, veritat? És igual si t’estima o no. Ha de tenir un físic de model. Les dones, però, també hem de ser sinceres. Què busquem en els homes? Un cor súper sensible que ens estimi i estigui per nosaltres? Sí, també, però siguem realistes, desitgem que els nois tinguin un bon físic, com els actors.

Deixem-nos de romanços i lluitem per la igualtat. És una reivindicació que no vol ser un enfrontament amb ningú: hem de lluitar per la igualtat, no anar a favor de la lluita.

Carina Masachs, Maria Fernández-Real Girona i Marc del Pozo Puig; 3D ESO

8

DIA DE LA DONA TREBALLADORA“Hi ha dones que lluiten un dia, i són bones; hi ha dones que lluiten un any, i són millors. Hi ha les que lluiten molts anys, i són molt bones. Però hi ha les que lluiten tota la vida. Aquestes són les imprescindibles.”

El Dia Internacional de la Dona se celebra cada 8 de març des de fa més de vuit dècades. Les dones de tot el món, independentment de la seva raça, ètnia, cultura o llengua, es reuneixen cada any per celebrar aquesta diada.

En les societats antigues d’Europa, la dona tenia un paper subordinat a l’home i no tenia els mateixos drets. Les noies es casaven als 15 anys, o menys, amb qui decidia el pare i s’havien de dedicar a les tasques domèstiques i no podien estudiar. Encara que hàgim evolucionat, hi ha molts llocs arreu del món on això continua passant. Tot i els avenços aconseguits pel moviment feminista, avui no s’ha arribat encara a una igualtat plena de drets entre homes i dones.

El 8 de maig és un bon dia per recordar el nom de dones importants que ha quedat gravat en la història del feminisme, i que han destacat com a lluitadores que intentaven defensar una cosa que creien legítima, com Christine de Pizan, Olympe de Gouges, Mary Wolstonecraft, Lucrettia Mott, Elisabeth Candy, Rosa Luxemburg, Renée Côté i Millicent Garret Fawcet, entre moltíssimes altres. Gràcies a la seva lluita i la de moltes dones més, ara podem gaudir de drets que fa pocs anys eren negats.

La història tendeix a presentar els avenços socials aconseguits per les dones com la conseqüència del progrés de la societat, en el qual les dones no hi han influït. Però no és així, la història real és que les dones han hagut de lluitar per aconseguir els seus drets. I mentre no canviï la societat en què vivim, el que ens permetrà seguir avançant en la igualtat seran les reivindicacions i les lluites de les dones.

Els orígens del 8 de març encara són discutits. Sí que és cert que hi va haver un incendi; però sembla que no va ser a la fàbrica Cotton sinó a la Triangle Shirtwaist Company, en què van morir moltes dones, la majoria noies immigrants d’entre 17 i 24 anys. Tampoc va ser el 8 de març de 1908, sinó el 25 de març de 1911, dies després de la primera celebració del Dia Internacional de la Dona.

Pel que fa a la manifestació que també es considera l’inici de la celebració, no va ser ni el 8 de març de 1857, ni el 8 de març de 1908, com se sol considerar. Va ser el 27 de setembre de 1909 quan les treballadores i treballadors del sector tèxtil dels Estats Units van fer una vaga de tretze setmanes (fins al 15 de febrer de 1910) demanant millores laborals; però s’ha de dir que aquest fet tampoc va ser l’origen de la celebració del 8 de Març. Les historiadores Liliane Kandel i François Picq afirmen que el mite que situa la manifestació a l’any 1857 va ser creat el 1955, per eliminar el caràcter comunista que més tard havia adquirit el Dia Internacional de la Dona.

Els orígens d’aquesta diada estan lligats als partits socialistes dels Estats Units i Europa. El primer ‘Dia de la Dona’ el van instituir les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908 amb l’objectiu de reivindicar sobretot el dret de vot. Inspirada en aquesta idea, l’any 1910, durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin, líder del moviment alemany de dones socialistes, va proposar organitzar la celebració d’un Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primer cop (a Europa) el 19 de març de 1911. A Nord-amèrica continuarien fent-ho l’últim diumenge de febrer durant un temps més.

Amb el pas dels anys el Dia Internacional de la Dona ha esdevingut l’ocasió de celebrar els progressos aconseguits en la lluita pels drets de les dones i de promoure les mesures que s’han de prendre per continuar avançant cap a la igualtat.

��������������� ����������������������������� ����������������������������� ����������������������������� ������������������������������������������������������������������

9

HOMENATGE

Ja fa temps que corre per la xarxa aquest Power point titulat “Me voy a la cama” que vol ser un reconeixement a la feina diària de totes les dones. Ni que sigui per un dia, recordem-nos-en.

1014

���������������� �����������������

�������������ó���� ����������ó������ó������������������������ ó ������������

�������

11

Maria Fernández-Real Girona; 3D ESO

1. Participes en les feines de casa?

29%

33%

38%

No

Sí

A vegades

Fitxa tècnica: Total alumnes de 3r ESO 130 Total respostes 97 (74,6%)No contesten 33 (25,4%)(Un grup no la va fer)

12

2. Si és que sí, quines de les següents feines sols fer?

3. Si és que no, per quin motiu no les fas? Majoritàriament no les fan perquè els fa mandra.

4. Et donen diners a canvi de fer tot això que hem dit, o te’n donen sense fer res?

5. A casa, qui fa la feina de la llar habitualment?

6. Fer les feines de casa, creus que t’ajuda a...

7. Sumant tot el que fas, quantes hores destines diàriament a la feina de casa?

8. Fas les feines...

13

– Recull d’activitats i notícies de l’Institut durant el segon trimestre del curs –

DUES XAPESAquest curs, i a iniciativa de la professora

Quima Tarrés, s’han confeccionat unes xapes per lliurar-les als

guanyadors dels concursos convocats per l’Institut.

Fins ara s’han fet dues xapes. La primera,dissenyada per

Damià Serra, de 4C ESO, es lliurà alfestival de Nadal i la segona, dibuixada

per Quim Pla de 3D i retolada per NicolauMaya de 3B, s’ha lliurat en

els actes de Sant Jordi.

ELS ALUMNES DE L'AULA D'ACOLLIDA VISITEN LA BIBLIOTECA

La Nàstia Lipsberg, de 4t D, la Ioana Catalina Iorgu i l'Alexander Kosogorskiy, de 4t C, alumnes de l'aula d'acollida de l'IES Jaume Vicens Vives, ens expliquen en l’escrit que segueix la visita que van fer a la biblioteca pública de Girona. A la Nàstia i l'Alexander els va agradar que la biblioteca sempre estigui en silenci.

« El dia 20 de desembre de 2007 vam anar a la Biblioteca Pública de Girona, que funciona des de l'any 1848. Ens va rebre la bibliotecària, que es diu Sílvia. Vam entrar a la sala d'estudi, on ens va explicar com és, què hi ha i la història de la biblioteca. També, com podem buscar llibres. De la biblioteca també te’n pots emportar llibres per llegir a casa (EP!, si tens el carnet i els demanes!) La bibliotecària ens va ensenyar la planta baixa, els 5 pisos de fons bibliogràfic i documental (on es guarden els llibres i els diaris vells), la sala infantil, la sala d'adults, etc. A l'hemeroteca hi ha molts diaris d'altres països i revistes per llegir. A la biblioteca de Girona es poden consultar llibres, vídeos, revistes, jocs d'ordinador, pel·lícules i Internet gratuït per buscar informació. Les persones que tenen el carnet de la biblioteca poden fer servir l'ordinador mitja hora cada dia. Tots els llibres tenen una etiqueta amb números i lletres. És la classificació universal, que permet ordenar-los per temes i matèries, i trobar-los de seguida. També n’hi ha que tenen una etiqueta de color vermell, perquè no es poden prestar. Al final ens va regalar un punt de llibre i una bossa ».

Dibuixos de les dues xapes que s’han fet fins ara

14

Reproducció del diploma enviat per la Marató de TV3 al nostre Institut

Els actors de 2n d’ESO al final de la representació

��������������

��������������� ��������������� �������������������������������������������������������������������������������� !"# !����$��������������%�������&������$'������()�����������"��������� ��������&��������#������������������������% ������� *���+$��,���%-��� ��������� ����� �������������.���� $���$��� �(/��*�����01���2���� �$��������"����3�� ���������������������� ����� $��,� (4����������������$���� ��5������� 5$���6�� ������������ ���� ������������������� ������� ������������ �������!�"���#���������������$�����%����������������&�'� ���������������

���� �� ������$������!�� � �������(�"���)�����������$�������)������������*���+����������

���� ,�-�."���������!��������������/�

DIPLOMA DE LA MARATÓ DE TV3 L’organització de la Marató de TV3 ha lliurat un diploma al nostre Institut per la participació en l’edició del Nadal passat dedicada a les malalties cardiovasculars. L’Institut hi va enviar els diners recollits amb la venda de les postals nadalenques; en total 678 . Gràcies a tots un altre cop!

15

L’alegria dels actors, acabada la representació

Assaig obert: dues simfonies de Brahms Per Oriol Cirera, Laura Ferrer, Clara Fonalleras, Anna Gil, Anna Maria Merino i Marina Vancells

[Crònica adaptada del Blog del Departament de Música del JVV publicat al web de l’Institut]

Dimecres 16 de gener de 2008 els alumnes de 1r de batxillerat de l’optativa de modalitat d’Història de la Música vam anar a l’Auditori de Girona a escoltar un assaig de dues simfonies de Johannes Brahms a càrrec de l’Orquestra de Cadaqués: la simfonia núm. 2 en re major, op. 73 i la simfonia núm. 3 en fa major, op. 90. Cada simfonia tenia quatre moviments.

L’audició va durar dues hores, d’aquelles hores en què podries tancar els ulls i anar viatjant per sentiments, records, sensacions infinites… ja que la música, i també el silenci, fan que desconnectar-te delmón i relaxar-te sigui la millor opció per disfrutar del concert. Feia cosa tancar els ulls per por que algú pensés que dormíem, i també per respecte als artistes, però un cop vàrem sortir, vam pensar que haguéssim disfrutat molt més el concert si ho haguéssim fet!

L’assaigSembla que no, però és força diferent assistir a un assaig que a un concert, perquè en un concert els músics no poden parar si s’equivoquen, i el director no els pot avisar per dir que toquin més fort o el que sigui. En un concert només pot utilitzar els gestos que fa amb els braços i la batuta. Abans de començar l’assaig, el director ens ha dit qui eren, què tocarien i com ho farien. Va ser tot un detall que fes una breu explicació de com serien les simfonies i els moviments de cada obra. L’assaig va ser força seguit. L’orquestra va tocar cada moviment de cada simfonia sense parar i, en acabar, en algun moment el director va fer repetir algun fragment. Sobre el segon moviment de la segona simfonia, el director va dir que aquella seria la part més apassionada. Com ell deia: “tiene fuego”. I realment va ser així.

L’orquestra simfònica i el directorPel què fa al conjunt instrumental, eren cinquanta set músics dalt de l’escenari, a més del director. Els instruments estaven col·locats de la següent manera: a la nostra esquerra, els violins; al mig, les violes i, a la nostra dreta, els violoncels i contrabaixos. Darrera de la secció de corda, hi havia la de vent fusta (flauta travessera, clarinet, oboè, fagot, contrafagot) i, darrera d’aquesta, la de vent metall (trompetes, trombons de vares, trompa i tuba). AL fons, les timbales. Ens vam poder adonar de la funció del director en una orquestra: ell marcava el ritme, les dinàmiques i el caràcter de cada moviment de les dues simfonies que vam escoltar. A més, es movia molt, és a dir, era molt expressiu.

4����7�� ��8�����9�������������������������������2����$�����������3��6�'!:/;� ' �4 �%:��' �� ������ <�� ���$� ����, �� �$ ���� �� 5���� ��� �*�� �!(=(>��� ����5$������������5,�����$�����?�����%���������3��*5$�8�����*���.�� $���?$��2���.�%?������������������(4������������� �������%4@:�%?$��������%���1 A�A�������� ���� ������ ���5����(

16

L’autor, Johannes BrahmsBrahms (Hamburg, 1833 - Viena, 1897) és un compositor alemany del Romanticisme que va néixer en una família modesta. El seu pare es guanyava la vida tocant en tavernes i cerveseries, i el petit Johannes va començar aviat a acompanya-lo al violí interpretant música de ball i les melodies aleshores de moda. AL mateix temps estudiava teoria musical i piano. Es va presentar en públic com a pianista el 21 de setembre de 1848 a la seva ciutat natal amb gran èxit, malgrat que, més que la interpretació, la seva veritable vocació era la composició. Després d’una curta estada a Weimar, ciutat on va conèixer el cèlebre pianista i compositor hongarès Franz Liszt, Brahms es va traslladar a Düsseldorf on va conèixer Schumann amb qui travà una amistat que es va mantenir durant tota la seva vida. El 1869 Brahms va fixar la seva residència a Viena, capital musical d’Europa des dels temps de Mozart i Haydn. Allà va consolidar el seu estil. AL començament de la seva carrera s’havia centrat gairebé exclusivament en la producció per a piano; però a partir de llavors es dedicà a les grans formes instrumentals i va compondre simfonies, quartets i quintets. A diferència de la majoria dels seus contemporanis, va ser partidari de la música abstracta i mai no va abordar ni el poema simfònic ni l’òpera. Brahms va ser considerat en el seu temps com un gran compositor, a la mateixa alçada que Bach i Beethoven, amb qui forma les tres mítiques «B» de la història de la música.

Data: 16/01/08 Durada: 3 hores, al matí

MATEMÀTIQUES: PROBLEMES A L’ESPRINT “Problemes a l’esprint” és una competició que consisteix a resoldre ràpidament una sèrie de problemes dematemàtiques. Hi participen alumnes d’instituts de secundària organitzats en equips. En l’edició d’aquest any, hihan pres part un total de 44 centres de les Illes Balears, València i Catalunya. El nombre de participants i l’abastgeogràfic de la convocatòria han estat un èxit. El JVV també hi va participar i, a partir de les 11 del matí, unsquaranta-cinc d’alumnes de 4t d’ESO i batxillerat, acompanyats d’alguns professors de l’assignatura, es vanconcentrar a la Biblioteca per a resoldre els problemes que es proposaven. Quan s’obtenia el resultat (fent-netanta via com podien) s’enviava per Internet. El “pòdium” de guanyadors ha estat: primer, l’IES la Garrotxa d’Olot, que va enviar les respostes correctes enun temps de 3534 segons, en segon lloc, l’IES Montserrat de Barcelona, que tardà 3968 segons. El JVV també va encertar totes les respostes i ho va fer en un temps inferior a 5000 segons; però va tardar unamica més que els guanyadors. Així i tot ha estat una bona marca. Enhorabona! Data: 23/01/08 Durada: 2 hores i mitja, aproximadament Lloc: Biblioteca de l’Institut

VISITA A EXPO JOVE

Els alumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat visitaren EXPO JOVE, una exposició sobre estudis, sortides professionals i altres temes d’interès per als joves, celebrada al Palau Firal de Girona, a la Devesa. Allà es podien visitar diversos estands i assistir a demostracions d’algunes activitats, com perruqueria, hostaleria i música (En aquesta última s’hi podia participar i algun alumne va improvisar un ‘solo’ de guitarra per als seus companys). També es podia recollir informació de tot tipus sobre estudis futurs i sortides professionals. Abans d’entrar, hi va haver una xerrada a càrrec d’uns monitors de la Secretaria General de Joventut.

Data: 23/01/08 – 25/01/08 Durada: 3 h. A EXPO JOVE un es podia fer una foto posant el cap a unes siluetes amb dibuixos de diferents professions. D’esquerra a dreta: Jordi Girbau, Gemma Cirera (1A BAT), Ernest Martí, Nina Sunyer (1B BAT), Quima Tarrés, Valentina Nadjarian (1C BAT) i Ada Claret (1A BAT) 17

Xerrada sobre la violència de gènere i el sexeMarc Barbacil; 3A ESO

La Pat i la Natàlia, dues monitores especialistes en el tema, van venir a l’Institut a fer-nos una xerrada a tots els alumnes de 3r d’ESO. Ens el van presentar com un tema seriós i important. Els alumnes vam tenir l’ocasió de preguntar coses que segurament, a casa, mai preguntaríem. A més, vam aprofitar per intercanviar opinions entre nosaltres i amb elles.Van fer dues xerrades, la primera tractava sobre el sexe i les diferencies amb l’amor; la segona va tractar més sobre la violència de gènere, analitzant què podíem tolerar i què no.

Data :29/01/08 – 5/02/08 Durada: dues hores cada sessió

Visita a la casa Alegre de Sagrera ial Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa

Els alumnes de 4t d’ESO van fer una sortida a Terrassa. Allà van visitar primer la casa Alegre de Sagrera, construïda a principis del segle XIX i reformada el 1911. És un model d’habitatge de la burgesia industrial catalana. Des del 1973 es fa servir com a museu i s’hi exposen col·leccions d’artistes i escriptors com Martínez Lozano, Mateu Avellaneda o Agustí Bartra. La casa té forma de U, amb un cos central i dos laterals, en un dels quals hi vivia el servei.

Després visitaren l’antiga fàbrica tèxtil ‘EL Vapor Aymerich', avui convertida en el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Per grups separats van fer-hi una visita guiada: els van explicar com feien el fil, van poder veure màquines antigues, la nau central d’onze mil metres quadrats, les carboneres subterrànies on s’emmagatze-mava el carbó i van conèixer les condicions laborals precàries en què els obrers treballaven, especialment els nens (n’hi havia a partir de 7 anys). Un dels treballs més difícils era netejar la xemeneia, que fa 41 metres d’alçada. La fàbrica tèxtil va tancar el 1979.

Els alumnes van fer murals recollint l’experiència de la visita, que van penjar a classe.

Data: 29/01/08 – 7/02/08 Durada: tot el dia

Det

all d

els

vitr

alls

. <W

eb.x

tec.

cat>

In

teri

or. <

Web

.Aju

ntam

ent d

e T

erra

ssa>

M

àqui

na d

e va

por.

<W

eb.m

nact

ec>

18

DIA INTERNACIONAL DE LA PAU I LA NO VIOLENCIA

Cada any, el 30 de gener, aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, se celebra el Dia Internacional Escolar de la Pau i la No violència. Enguany, a l’Institut l’acte s’inicià amb la interpretació d’unes cançons per part dels alumnes del crèdit variable de guitarra, de 4t d’ESO, dirigits per Rosor Rabassedas ( Damunt d’una terra i Cançó sense nom de Lluís Llach). Tot seguit, un grup d’alumnes de diferents cursos realitzà una lectura de frases breus relacionades amb la pau. Els lectors foren: Adrià Boronat (3B ESO), Eduard Cabré (2B BAT), Mireia Van Leeuwen (2B BAT), Roger Morera (2C BAT), Maria Fernández-Real (3D ESO), Neus Armengol (1A BAT), Iu Gironès (4D ESO) i Jaume Masdevall (1A BAT). Durant aquella setmana, al passadís entre pavellons, s’instal·là una exposició de “coloms per la pau”, dins la silueta dels quals, els alumnes de 1r d’ESO havien escrit el seu missatge.

1. Les coses poden canviar. La història és oberta. EL passat i el present determinen una part del futur, però el futur és parcialment inventable i podem i volem incidir-hi.

2. Els canvis històrics importants són sempre un procés llarg i mai episodis o reivindicacions puntuals que puguin assolir-se d’un sol cop.

3. L’opinió és l’eina més important

per a provocar qualsevol canvi.

Una opinió pública ben formada,

organitzada i activa té una força

irresistible.

4.O

nhi

hape

rson

eshi

ha

conf

licte

s.E

l pro

blem

ano

són

els c

onfli

ctes

, sin

óla

form

ade

reso

ldre

’ls.

5. La v iolència és un criteri absurd de resolució de conflictes. Amb la violència guanya el més fort no el més just.

6. L’ús de la violència ocasiona sempre mals i sofriment. Pel cap de baix, representa causar un mal cert per evitar-ne un d’hipotètic, i la majoria de vegades ocasiona mals infinitament superiors que aquells que pretén evitar.

7. Si en algun moment la guerra podia considerar-se un mal menor, avui dia és, amb tota seguretat, un mal major. L’aparició de l’aviació, el bombardeig sobre ciutats i les armes de destrucció massiva han comportat que en les guerres actuals el 90% de les víctimes siguin civils.

8. La violència és ineficaç:

no resol els conflictes,

només els tapa. No hem de confondre violència amb

solució.

9. El concepte exclusivament militarista de la seguretat és car i ineficaç. Les despeses militars mundials són de l’ordre del bilió de dòlars l’any. Amb un 2% d’aquesta quantitat seria possible eliminar la fam a tota la terra.

19

Concentració al pati nord. Les 12 del migdia.

Interpretació de cançons pel grup de guitarres, a contrallum.

10. La fabricació i el comerç d’armes alimenta i fa més greus els conflictes. Les causes dels conflictes són sovint complexes i diverses, però el negoci de les armes allarga i agreuja les seves conseqüències, quan no els provoca directament.

11. La pau és un concepte positiu, que cal construir. La pau no és només absència de guerra. No és un fet casual, sinó que és fruit d’una sèrie de condicions que no són fàcils, però que són imprescindibles si volem aconseguir-la i mantenir-la.

12. Demanem que s’iniciï el canvi, no que s’acabi avui mateix. No demanem que demà ja hagin desaparegut tots els exèrcits. El canvi que proposem és un procés històric que no s’improvisa.

13. De la investigació per la guerra cap a la investigació per la pau. Cal avançar en els estudis d’anàlisi i prevenció de conflictes, en escoles de meditació i en la recerca d’instruments alternatius de resolució de conflictes.

14. De la solució cap a la prevenció dels

conflictes. Cal destinar recursos a la creació i

manteniment d’una xarxa de detecció i

prevenció de conflictes.

15. Dels exèrcits ofensius als exercits defensius. La

renúncia dels exèrcits a dotar-se d’armament i

infrastructura que faci possible la seva actuació fora del

propi territori, faria disminuir la desconfiança i la tensió

internacionals.

Alumnes de 1r ESO penjant coloms per la Pau.

20

El professor de tecnologia Artur Antúnez exercint de cap d’estudis pirata, anant a posar ordre a les classes de segon de batxillerat

Cartell de l’obra

CARNAVAL, CARNAVAL !!

Divendres 1 de febrer era el cap de setmana de Carnestoltes. Els alumnes de l’Institut que estan a la Comissió d’Activitats van proposar que tothom es disfressés. Sempre hi ha qui és reticent a fer-ho, però molta gent va venir disfressada. Algunes classes van posar-se fins i tot d’acord i força professors duien algun detall carnvalesc. ja se sap, “per Carnaval, tot s’hi val”.

SORTIDA AL TEATRE: LA PLAÇA DEL DIAMANT

Organitzat pel Departament de Llengua Catalana, dissabte 2 de febrer al vespre, els alumnes de 2n de BAT van anar a veure la representació de l’obra La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda al teatre Municipal de Girona. Era una sortida voluntària. A algú encara li quedava una mica de ressaca de Carnestoltes. El muntatge del Teatre Nacional era espectacular: escenografia brillant, molts actors damunt l’escenari, efectes, etc. En general l’obra va agradar; però cal dir que en alguns moments es va trobar a faltar el to intimista de la novel·la (de fet es tracta del monòleg de la protagonista, la Colometa) mentre que en el muntatge hi predominava el diàleg. Josep M. Benet i Jornet n’ha fet l’adaptació teatral i la direcció és de Toni Casares. Per destacar, les actuacions de Míriam Alamany, Mercè Arànega, David Bagés, Imma Colomer i Marc Martínez, entre molts d’altres. L’experiència va ser molt gratificant i recomanable!

VISITA D’UNS ALUMNES DANESOS A L’INSTITUT

Per sorpresa, un grup de 18 alumnes danesos, acompanyats de la seva professora, Birgit Lüken-Hansen, van demanar visitar l’Institut i conèixer una mica l’estructura dels estudis de batxillerat.

Els professors M. Lluïsa González i Jordi Girbau van coordinar la trobada. Els alumnes de 2B de

BAT de la modalitat científico-tecnològica van fer d’amfitrions. Eduard Cabré, Bet Fonalleras iAlbert Solé prepararen la benvinguda i les informacions. Ells van arribar al final del matí, a l’hora de tutoria, i se’ls passà un Power point sobre Catalunya i

l’Institut. El nois i noies danesos també van preparar una explicació sobre Dinamarca i sobre lesactivitats del seu centre, el ’Tørring Gymnasium’ de Tørring. La trobada es va desenvolupar en unambient cordial i agradable. Al final hi va haver intercanvi de regals i un breu recorregut pel centre.Després alguns alumnes van quedar amb ells per anar a dinar plegats i fins i tot un grupet es vatornar a trobar al vespre. La seva professora va enviar-nos un e-mail agraint l’acollida de l’Institut iproposant un futur intercanvi o la col·laboració en un projecte educatiu compartit.

Data: 5/02/08 Durada: 2 hores, al final del matí

21

Els alumnes Eduard Cabré, Bet Fonalleras i Albert Solé escoltant les paraules de benvinguda de la directora de l’Institut als alumnes danesos

Els estudiantes danesos fent la seva presentació amb l’atenta mirada del coordinador de batxillerat, Josep Pi

Foto de grup: barrejats, alumnes de 2B, de 2A (de ciències socials -que es van afegir a l’acte-) i de Dinamarca

EXCURSIÓ AL CAP DE CREUSEls alumnes de ciències de la terra de batxillerat, (diürn i nocturn), van anar al Cap de Creus a

fer una visita per conèixer la zona. Els acompanyaren les professores de ciències naturals VegaBartolomé, Roser Hostench i Carme Compte, i Anna Valls (de llengua catalana). Hi ha un reportatge molt complet de la sortida a la secció ‘1 kop de mà’, pàg. 28 a 30 de la revista.

Data: 5/02/08 Durada: tot el dia

JORNADA DE PORTES OBERTES A LA FACULTAT DE FÍSICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Els alumnes de 2n BAT de la modalitat científico-tecnològica van assistir a la Jornada de Portes Obertes de la Facultat de Física de la UB. Al llarg del matí els van ensenyar el que s’està investigant en els diferents laboratoris i van tenir ocasió de parlar amb professors i estudiants de 3r cicle. Es van realitzar visites guiades en petits grups, de dues hores i mitja de durada, que van resultar molt profitoses i interessants.

Data: 13/02/08 Durada: matí

22

Els alumnes de 2n de BAT al teulat de la Facultat de Física de la UB veient enlairar-se un globus meteorològic

Un dels grups durant la visita, escoltant atentament les explicacions d’un estudiant de la Facultat

Els 24 alumnes de 2n de BAT que van anar a la Facultat de Física de la UB amb els professors Anton Cortada i M. Lluïsa González

23

BOSCOS ENDINS Patrícia Martín Álvarez; 1D ESO

Aquest musical és el que m’ha agradat més de l’excursió a Barcelona que vam fer els alumnes de 1r d’ESO. És un musical amb molt d’humor i amb un toc reflexiu, i això agrada. L’alegria no s’abandona. AL primer acte s’expliquen contes, com ara la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, Jan i les mongetes màgiques, i Rapunzel, amb una parella de forners i una bruixa. És un retall dels contes que, algun cop, quan érem petits, hem sentit explicar. Els personatges es perden en un bosc misteriós, desconegut, molt divertit, però a l’hora enemic.La música i el teatre lliguen a la perfecció! Aquest musical té una durada de 3 hores,aproximadament, amb un descans de 20 minuts. Tot ell suposa un gran esforç. Era en directe i això és impressionant. Els actors es concentraven molt en els papers dels seus personatges i ho feien d’allò més bé. En total eren 15 actors i deu músics. EL musical s’ha traduït al català de l’anglès. El títol original és “Into the woods”, guanyador dels premis Tony el 1988, música i lletra de Stephen Sondheim. EL públic va aplaudir molt. Però sempre n’hi ha un o dos que fan comentaris fora de lloc. Això molesta molt. NO es pot tolerar. Tret d’això, en general, tot el musical va ser divertit i tendre, el millor que he vist. Els efectes especials, la música, el vestuari, el teatre... feien una combinació molt divertida. EL musical Boscos Endins és una obra del grup Dagoll Dagom. Nosaltres en vam gaudir al teatre Victòria de Barcelona. M’agradaria recomanar aquest musical a tothom.

Data: 14/02/08 – 21/02/08 Durada: tot el dia

“PRACTIQUEM RUGBI”Amb aquest lema, un grup de 34 nois i noies de l’Institut van assistir a l’estadi del GE i EG, a Palau Sacosta, a una concentració de rugbi, acompanyats per les professores d’Educació Física Lourdes Juliol i Rosa Quintana, i disputaren diversos partits amb equips d’altres instituts. La majoria eren alumnes de 1r i 2n d’ESO; però també hi havia un equip de 4t. Felicitats per participar-hi, perquè la trobada es va fer divendres a la tarda, fora de l’horari de classe.

Data: 14/03/08 Durada: divendres a la tarda

SENSIBILITZACIÓ SOBRE EL TRANSIT, L’ALCOHOL I ELS ACCIDENTS Amb el nom de “Perill: posa-hi seny” es van realitzar dues xerrades als alumnes de 1r BAT sobre el trànsit i la conducció, destacant aspectes com l’ús del cas, el respecte als senyals i el perill del consum d’alcohol. Una de les xerrades fou feta per agents de la Guardia Urbana i l’altra, molt impactant, per una persona de l’Institut Guttmann, lesionada en un accident i que anava en cadira de rodes. Tothom hauria de ser conscient dels perills de la conducció i intensificar l’atenció i la prudència quan condueix. Data: 12/02/08 – 19/02/08 Durada: hora de tutoria; dues sessions

24

XERRADES D’ORIENTACIÓ DE LES UNIVERSITATS CATALANES

Aquest curs el JVV ha organitzat un seguit de xerrades d’orientació per als alumnes de 2n BAT

sobre els diferents estudis universitaris. Se n’han fet les següents:

• Jornada de Portes Obertes de la UAB. El 24 de gener els alumnes van poder anar a laJornada de Portes Obertes d’aquesta Universitat visitant les instal·lacions del campus iassistint a les diferents xerrades organitzades per cada facultat. La sortida era voluntària.

• Xerrada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i visita del Bus de la UAB. El 26de febrer va visitar l’Institut el Bus de l’Autònoma. Al llarg de tot el matí, els alumnes

anaren baixant a la plaça de Vista Alegre on hi havia aparcat el Bus amb una petitaexposició. Anaven entrant en grups de quinze i allà un estudiant de 3r cicle els informava

Jordi Moreno, Kevin Misas, Lluís Pla, Pau Bosch i Andreu Boadas Irene Planas, Clara Pilsa, Irina Pi i Marina Amorós

Jaume Massaguer, Joan Vila, Abel Rodríguez i Gemma Auguet Martí Garriga, Claudi Pi, Martí Fernández-Real i Andrea Pasamon

Bacaldi Yassin, Adrià Curbet, Èric Díez, Joan Roca, Pere Capdevila, Oriol Cardós, Deylin Barahona i Paula Riera

Xavier Llorens, Miguel Zambudio, Èric Güibes, Pau Roca, Anton Olmos i Damià SerraManel (entrenador del JVV), Marcel Planas i Sergi Nadal

25

dels estudis que s’hi imparteixen i responia les preguntes que li feien. A última hora del

matí, coincidint amb l’hora de tutoria, hi hagué una conferència al teatre ‘Ignasi Bonnín’ on un professor detallà les carreres que es poden estudiar a l’Autònoma i una alumna

explicà aspectes relacionats amb la Vila Universitària, on s’allotgen molts estudiants.

• Xerrada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Amb el lema “Jo, la Pompeu”, l’11 de març un professor d’aquesta universitat presentà un vídeo sobre els estudis que ofereix i

els aspectes més destacats que la caracteritzen. Posà l’accent en la qualitat, l’exigència i

el seguiment tutotitzat trimestral de l’alumnat.

• Xerrades de la Universitat de Girona (UdG). Els dies 4 i 25 de març hi hagué dues xerrades per explicar les titulacions que imparteix la UdG i el funcionament general

d’aquesta universitat. El primer dia, s’adreçà als alumnes d’humanitat i ciències socials, i el segon als de batxillerat científico-tecnològic i de ciències de la salut. Es destacà la

proximitat, la seva dimensió equilibrada, la relació directa amb el professorat i la

innovació científica.

En totes les conferències hi hagué una referència al procés de Bolonya, que s’aplicarà de ple el

2010. És d’agrair l’esforç que la Coordinació Pedagògica i el coordinador de batxillerat, Josep Pi, han

esmerçat a organitzar aquest programa i les facilitats que han donat als alumnes per assistir també (amb el permís dels seus pares) a altres xerrades organitzades per les diferents facultats.

Dates: 24/02/08 – 26/02/08 – 4/03/08 – 11/03/08 – 25/03/08

Sortida a l’Ímax i al ZooVega Bartolomé i Carme Compte, professores

Amb els alumnes de 1r. d'ESO estem treballant, a l'àrea de Ciències Naturals, els animals vertebrats; i és per això que vam decidir que els poguessin veure en viu i en imatges 3D. A l'IMAX vam assistir a la projecció d’un documental sobre les “Profunditats marines”, amb tota mena de peixos i mamífers aquàtics. Després, vam anar al zoo on, amb l'ajuda d'uns monitors, vam veure alguns vertebrats i ens van explicar les seves adaptacions per a poder viure en el seu hàbitat : Què amaguen els dromedaris i camells a la seva gepa? Per què tenen les pestanyes tan llargues? I per què canvien el pèl? A què és degut el color característic dels flamencs? Perquè els serveixen les ratlles, a les zebres? Com es pot fer per distingir-ne dues? ...... Això ens va permetre poder contestar les preguntes d'un dossier elaborat per les professores.Per acabar la visita, vam anar a veure l'actuació dels dofins. Un alumne del nostre institut va tenir l'oportunitat de tocar-los i fer d'ensinistrador. Però no tot va ser ‘treballar’; tant al Maremàgnum i com al Zoo vam tenir temps lliure per poder passejar, comprar, jugar i investigar.... Ens ho vam passar molt bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Data: 11/03/08 Durada: tot el dia

Foto de grup en un moment de descans a l’ombra L’elefant del Zoo

26

Un dels grups treballant el dossier preparat per les professores L’alumne Lluís Pla de 1r d’ESO fent d’ensinistrador dels dofins

PRIMAVERA FOTOGRÀFICA

La sortida al monestir de Sant Pere de Rodes dels alumnes de 3r d’ESO tenia entre les

activitats previstes (com ja s’ha fet aquests darrers anys) la realització d’un concurs fotogràfic.

L’experiència pretenia que els nois i noies tinguessin ocasió de mirar des del seu punt de vista

aquest monument i la natura que l’envolta. Es perseguia que les fotografies fossin el resultat

d’una activitat personal creativa i lliure. Tots els alumnes de tercer “armats” d’una càmera

digital van tenir l’oportunitat de captar part de la realitat ambiental i artística. Al concurs, cada

persona hi ha pogut presentar dues fotografies. Més endavant se sabrà el veredicte.

Data: 25/03/08 Durada: tot el dia

PARTICIPACIÓ A L’OLIMPIADA INTERNACIONAL DE FÍSICA 2008. FASE CATALANA

Xavier Roderic Hoffmann, alumne de 2ABAT., ha quedat quart en l’Olimpíada de Física celebrada l’1 de febrer a Barcelona. Aquesta prova està organitzada per la Societat Catalana de Física. El dia 29 de febrer es van lliurar els premis en un acte a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. A l’abril, va participar a la fase estatal, que se celebrà a Oviedo, quedant el 18è de 120 participants. Per prendre-hi part, es va preparar amb el professor Anton Cortada, ampliant temes i practicant amb problemes d’altres edicions, molt més llargs que els de classe. Enhorabona pel resultat!!

Data: 1/02/08 – 29/02/08 – 4 a 7/04/08 [Fase catalana, lliurament de premis i fase estatal]

Final dels retalls de llibreta on METASTASI ha recollit les activitats del segon trimestre !!

Lliurament dels premis de la fase catalana de la Olimpíada de Física

27

COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS

POLITICS

28/02/08. A tots els polítics que volen guanyar...

Sóc una nena de 12 anys, per tant el dia 9 de març no podré anar a votar; això vol

dir que no podré participar en la decisió de qui governarà el país. Però m’agradaria

fer constar que sí, que tinc opinió sobre molts dels temes, polítics, socials,

econòmics..., sobre els que fan campanya els nostres polítics.

Jo penso que fan moltes promeses que després no compliran, com el que he sentit:

donar 400 euros, pujar les pensions de la gent gran, que no hi haurà problemes

econòmics, incrementar els ajuts per natalitat... D’on sortiran els diners per fer

tantes coses? Si fos tan fàcil, per què no ho han fet fins ara? Em sembla que volen

comprar el vot dels ciutadans a qualsevol preu; però amb això només aconsegueixen

que la gent no tingui confiança en els polítics. A mi encara em queden uns quants

anys per anar a votar. Espero no perdre del tot la confiança.

Helena Batallé Ferrer; 1B ESO

A U T O R E T R A T La professora de llengua catalana Anna Valls ha fet arribar a METASTASI unes quantes descripcions escrites pels alumnes de primer d’ESO a partir de les quals s’havia d’endevinar de qui es tractava. D’entre totes elles hem escollit aquesta, que ens ha semblat la més divertida. A veure si endevineu qui és.

Puc tenir el cabell de molts colors, el cap de moltes formes, la pell de diferents tactes, el peus de moltes mides diferents, el caràcter dolç o aspre, però el cas és que jo, jo sóc única.

Físicament no sóc res de l’altre món: Tinc els cabells com la xocolata negra, normalment amb la clenxa al mig. Uns ulls, blaus, grossos, que em fan tenir la mirada trista (perquè els tinc inclinats al contrari que un xinès). Tinc un nas que sembla de llufa perquè està inclinat cap amunt. Sota el nas, una boca que és com un pinyó. Quan era petita, jugant amb un cavallet amb molla amb el meu germà, vaig sortir disparada i vaig deixar un parell de dents allà. Els dits de les meves mans són torts i rabassuts; els braços, amb força però no gaire, són curts, grassonets, i en l’esport que faig han de fer moltes passades de pilota. Les meves espatlles també em serveixen per poder fer el meu esport. La panxa, ni prima ni com una pilota (més aviat tirant a com una pilota). Les cuixes una mica amples. Les cames no són gaire peludes i això estranya molt a la gent. A baix de tot, els peus sempre tan petits i amb tant de pont. Quan era petita se’m trencaven molt sovint les ungles dels peus; però després em digueren que m’hi posés iode i ara costen de tallar.

28

També tinc un caràcter únic: Diuen que tinc massa amor propi i que sóc molt mimosa. Em relaciono bé amb la gent que acabo de conèixer, encara que sóc una mica tímida. També diuen que sóc molt tossuda perquè, si vull una cosa, lluito fins arribar a fer enfadar el pare o la mare (ho reconec). Ah, per cert, sóc molt xerraire!

El meu pare diu que sóc molt curiosa, que sempre estic fent preguntes.

M’agrada moltíssim treballar amb els animals, sobretot amb els gossos; també m’agraden els esports i fer pel·lícules.

No m’agrada gaire llegir, ni que em portin la contrària, ni estar-me quieta, sobretot això.

M’agradaria tenir més temps per fer altres coses a part de les que faig, com natació i futbol, i quan sigui gran aconseguir exercir la professió de veterinària.

Ja callo, que se m’acaba el paper, i ja us he dit massa coses com per saber qui sóc...

ASDRBN SORTIDA AL CAP DE CREUS NBRDSA

[5 de febrer de 2008; alumnes de batxillerat, diürn i nocturn]

El Parc natural de Cap de Creus es va crear el 12 de

març de 1998. La seva superfície és de 13.843,11 ha,

de les quals 10.780,44 corresponen a la part

terrestre i 3.063,67 a la marina. Se situa al nord-est de Catalunya, a la comarca de l’Alt Empordà. Els seus

límits abasten quasi la totalitat de la franja litoral

compresa entre els municipis de Roses, Cadaqués i el Port

de la Selva.

El Cap de Creus té molts valors que justifiquen la necessitat de garantir la conservació d’aquest important indret. Des del punt de vista biològic, destaca la diversitat i riquesa del

patrimoni vegetal i de la fauna. Des del punt geològic, el massís del Cap de Creus és la prolongació oriental dels Pirineus i és l’únic lloc del món on hi aflora la pegmatita. L’aspecte més destacat del seu clima és el fort

vent del nord, la tramuntana, que és tot un símbol de la comarca de l’Empordà.

Observar i contemplar els paisatges del Cap de Creus, és un plaer per als sentits. És natura viva, dura i agresta, on el contrast de les roques erosionades pel mar i el vent produeix la sensació de la duresa dels

elements.

Era un dia d’hivern, però com passa sovint a l’Alt Empordà, el sol lluminós ens regalà un dia plàcid i de paisatges inoblidables.

El Cap de Creus, val la pena preservar-lo, ja que és un dels pocs llocs verges de la costa catalana; esperem que els interessos d’alguns no puguin destrossar un bé comú.

Alícia Amores; 1B BAT

Irene Planas; 1C ESO

29

Els alumnes asseguts en una roca de pegmatita

escoltant les explicacions d’un monitor

Fotografies: Vega Bartomolé i Carme Compte, professores de biologia i ciències de la terra. També hi anaren les professores Roser Hostench, de biologia i Anna Valls, de llengua catalana.

Riiing! Sona el despertador. Les 7. Les 7?! D’aquí a menys d’una hora he de ser a l’estació. Pensem:motxilla, menjar, llibreta, bolígraf, càmera de fer fotos ... I un calçat ben còmode! La Carme va dir que era indispensable perquè caminaríem força. Les 10. Ja hem arribat al Cap de Creus. Estem tots asseguts en una roca (juraria que es diu pegmatitai és ben diferent de les altres que l'envolten) escoltant les indicacions dels dos guies. Tot seguit ensseparem en dos grups i ben aviat ja estem caminant per aquell entorn, nou per a nosaltres. La sortida ha estat molt bé, però ara toca fer el treball posterior. En un apartat, ens demanen per quèconsiderem que és important tenir cura de l’entorn natural del Cap de Creus. En primer lloc, penso que un dels aspectes més importants pels quals cal respectar aquell paisatge ésperquè ens permet estudiar a escala real molts dels conceptes que hem anat estudiant a classe: eltipus de geologia, la diversitat d’ecosistemes que hi podem trobar, la litologia del terreny o els efectesdels fenòmens naturals de fa milions d’anys enrere. En segon lloc, penso que cal preservar-lo perquè llocs com aquest, lliures de la contaminacióurbanística, són molt escassos. També crec que és una zona molt important per a recerques mediambientals, sense les qualsactualment ignoraríem molts detalls. I les magnífiques platges? Què passarà si no respectem els ecosistemes que viuen a les nítidesaigües? Cal mantenir-ho tot tal i com està per a poder continuar incrementant l’atracció turística i que es descobreixin els grans tresors naturals que tenim a Catalunya! Me n’adono que, sense aquesta sortida i la petita-gran contribució de cada un, no hauríem pogutaprendre tantes coses noves.

Anna Guardiola Sala; 2B BAT

30

Asseguts, escoltant les explicacions dels monitors, de cara al mar

Maria Riera; 2A BAT.

El Cap de Creus és una zona que mereix ser protegida tant per la seva riquesa natural com pel seu gran interès científic. D'una banda al cap de Creus hi podem trobar una gran diversitat biològica: hi ha plantes que són endèmiques de la zona i, a més, és un indret de pas d'aus migratòries i cetacis. D'altra banda, també és una zona de gran interès geològic ja que s'hi poden observar diferents tipus de metamorfismes, com per exemple el de tipus regional que origina la roca típica de la zona, la pegmatita, i el de tipus dinàmic, amb zones de cisallament que crearen una roca anomenada milonita. També són importants els diferents fenòmens físics que s'hi produeixen com els microplecs i els taffonis, aquests últims causats per l'erosió que provoquen la sal i l'aigua. Crec que el que s'ha d'evitar de totes maneres és construir-hi i fer-hi activitats lucratives que puguin perjudicar aquest medi; un bon exemple d'això és el club Mediterraneé, el qual va edificar un ‘ressort’ de vacances per a gent adinerada sense cap tipus de respecte pel medi natural i creant un gran impacte a la zona. Afortunadament, aquest complex de vacances va passar a ser propietat de l'Estat el 2004 i fa un any van començar les obres per enderrocar-lo. El Cap de Creus és una de les poques zones que són Reserva Natural Integral (RNI). A Catalunya només n'hi ha dues més, als aiguamolls de l'Empordà. D'aquesta manera, si es protegeix la zona, ens assegurem que aquest paratgeúnic tant bonic i interessant es mantingui molt més temps.

������������ �������������������������������� ��������������������������������� �������������������������������� ���������������������

��������� ���������������� ���� �������� ��� ���������������� ���� �������� ���� ���������������� ���� �������� ��� ���������������� ���� �������� ���

����������� ���������� ����������������� ���������� ������������������ ���������� ����������������� ���������� �������

�������������������������������� !���������������������������� !����������������������������� !���������������������������� !�����

����� ����������������������������� ����������������������������� ����������������������������� ������������������������

!������������������������"���!��!������!������������������������"���!��!������!������������������������"���!��!������!������������������������"���!��!������

����������������� #������������!������������������ #������������!������������������� #������������!������������������ #������������!��

!������������!������������!������������!����������������������������� $�������������� $�������������� $�������������� $� ��#��#���#��#�

�������������������� �������������������������� ��������������������������� �������������������������� �������

���������#�� !����%���� ������!�����������#�� !����%���� ������!�����������#�� !����%���� ������!�����������#�� !����%���� ������!��

������� ������� ������� ������� ����������������������������������������������������������������������������������������&&&&������������&&&&!���!����!���!����

������������������������&&&&!���'���������������!���'���������������!���'���������������!���'�������������������������������������������������

���� �������� �� ���� ��� ����� �������� �� ���� ��� ������ �������� �� ���� ��� ����� �������� �� ���� ��� ��

��������������������� ��������������������� ��������������������� ��������������������� ����������� ������� �������� ������� �

�����%������(�����)����� �������%������(�����)����� �������%������(�����)����� �������%������(�����)����� ���%������%�������%������%������

����������������������� ������������������������������� �������������������������������� ������������������������������� ���������

���� ��� ������ ������������������ ��� ������ ������������������� ��� ������ ������������������ ��� ������ ���������������

****++++��������� � ������������� � ������������� � ������������� � ����,,,,� ��� ��� ��� �� ++++�% ������� ���% ������� ���% ������� ���% ������� ��

��������������������������������,,,,�� �� !���� ��� �� !���� ��� �� !���� ��� �� !���� ���������� -�� �������� -�� ��������� -�� �������� -�� ����

����� �� ���� �����%���� ��� �� ��������� �� ���� �����%���� ��� �� ���������� �� ���� �����%���� ��� �� ��������� �� ���� �����%���� ��� �� �����

���� ���.������ ���.������ ���.������ ���.������

/���%�����������/���%�����������/���%�����������/���%�����������++++0���� �1��� 0���� �1��� 0���� �1��� 0���� �1��� ,,,,������������������

�� ���� 2�� ������ ���� 2�� ������ ���� 2�� ������ ���� 2�� �������� ��� ��� � ������� ��� ��� � ������� ��� ��� � ������� ��� ��� � ���

���3�����3�����3�����3����������������� ��� �������������������� ��� �������������������� ��� �������������������� ��� ���������&&&&

����������������������������

4�����5�����6� �� �4�����5�����6� �� �4�����5�����6� �� �4�����5�����6� �� �7777����������������������������8888

31

ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS – ACUDITS Tres acudits feministes

Maria Fernández-Real Girona; 3D ESOUN ÀNGEL Una amiga li diu a un altra: - No saps? el meu marit és un àngel. I l’altra li respon: - Quina sort que tens, el meu encara és viu.

Un home i una dona que no es coneixien de res van coincidir en el mateix compartiment del vagó–llit d’un tren.

Passat el primer moment de situació incòmoda, van acabar ficant-se a les lliteres: l’home a la de dalt i la dona a

la de baix.

A mitja nit, l’home s’inclina al lateral de la llitera, desperta la dona i li diu:

Em sap greu molestar-la, però tinc un fred terrible. Em podria passar una altra flassada?

La dona es tomba també cap al lateral de la llitera i picant-li l’ullet li diu:

Tinc una idea millor: només per aquesta nit, fem com si estiguéssim casats.

L’home, encantat, li respon:

D’acord! Perfecte!

Llavors la dona li diu:

Doncs, agafa-te-la tu mateix, la flassada, espavilat!!

Mama, mama, perquè t’has casat amb el papa? Ai, filla meva, tu tampoc t’ho expliques, eh?

Adaptació de http://www.terra.es/personal/rafbadia/acudits.htm

Cuina per als enamorats

Bunyolgs d’egpherificajhió de rojha blava amb un toc de begt-jheller de Jhant Jordi

Bon dia family!! Jhóc jo, el milló cuiné del mong. Avui farem bunyols d’egpherificajhió de rojha amb begt-jheller de Jhant Jordi.

Ing... Ing... Ingredienjh! i material: • Pasta de bunyolgs del Bulli; ejh molt barata nomég uns 2... 2.000 eurojh el gram. Jajaja • Rojha de l’hort de ca la Rugki • Un begt-jheller de Jhant Jordi • Un mindundi per fer la feina bruta (jherveig el teu germà petit) • Pintura blava per la rojha • Farina de ‘trigu’ • Sjhucre • Forn egpherificador

Projhediments: - Vine al Bulli i arruïnat una mica comprant uns gramgs de pajhta de bunyolgs. - Veg d’amagat a Jhant Pol, i agafa uneg poqueg rojheg de la Rugky. - El begt jheller de Jhant Jordi és més jhaborós si ejhs acabat de regalar; però recorda que no pot jher el llibre

de la jhicota!!! - Fegelg bunyolg com puguig, no eg problema meu. Quan elg fajhig pinta de blau la rojha i afageix-la a la

majha. (Vigila perquè amb la majha et pots tacar, així que feg jhervir l’ingeni i pojha al mindundi del teu germà petit a pajhtar la pajhta).

- Degprég tira’ls-hi un bon grapat de farina de ‘trigu’ i pojha-ho al forn egpherificador. - Quan jhentig PIIIIIIIING, ég que ja quajhi hag acabat i pots treure’ls del forn. A continuació, agafa el beght-

jheller de Jhant Jordi i ratlla’n unes pàgines, ben petites. Barreja-ho amb jhucre i pojha-ho tot per sobre els bunyolgs. Ecoliquà!! Llejhtos per menjar!!.

- I per acabar, com jhempre.... Vine al Bulliiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!

Els mindundis de 3A d’ESO: Nico Mateos, Pau Planas i Marc Baig

32

INFORMÁTICA: ATENCIÓN AL CLIENTE (Casos reales y consultas a informáticos)

[Circula per Internet] Informático: ¿Qué ordenador tiene? Cliente: Uno blanco.

Cliente: Hola. No puedo sacar el disquete de la disquetera. Informático: ¿Ha intentado apretar el botón? Cliente: Sí, claro, está como pegado... Informático: Eso no suena bien; tomaré nota. Cliente: No... espere... no había metido el disquete... está todavía en la mesa... lo siento.

Informático: Haga clic sobre el icono de 'Mi PC', a la izquierda de la pantalla.Cliente: ¿Tu izquierda o mi izquierda?

Informático: Buenos días. ¿En qué puedo ayudarle? Cliente: Hola, no puedo imprimir. Informático: Podría hacer click sobre "inicio" y ... Cliente: Escuche, no empiece con tecnicismos; ¡no soy Bill Gates!!

Cliente: Hola, buenas tardes, soy Marta y no puedo imprimir; cada vez que lo intento dice "No se encuentra impresora". He cogido incluso la impresora, la he colocado en frente del monitor; pero el ordenador todavía dice que no la puede encontrar.

Cliente: Tengo problemas para imprimir en rojo. Informático: ¿Tiene una impresora a color? Cliente: ¡¡Aaaaaaaah.... gracias!!

Informático: Ahora, pulse F8. Cliente: No funciona. Informático: ¿Qué hizo exactamente? Cliente: Presionar la "F" ocho veces como usted me dijo; pero no ocurre nada.

Cliente: Mi teclado no quiere funcionar. Informático: ¿Está seguro de que está conectado? Cliente: No lo sé. No alcanzo la parte de atrás. Informático: Coja el teclado y dé diez pasos hacia atrás. Cliente: OK Informático: ¿El teclado sigue con usted? Cliente: Sí Informático: Eso significa que el teclado no está conectado. ¿Hay algún otro teclado? Cliente: Sí, hay otro aquí. ¡¡Andaaa,.... éste sí funciona!!

Informático: Tu password es 'a' minúscula de andamio, V mayúscula de Víctor, el número 7... Cliente: ¿7 en mayúscula o minúscula?

Cliente: No puedo conectarme a Internet. Informático: ¿Está seguro de que está utilizando el password correcto? Cliente: Sí, estoy seguro; vi a un colega hacerlo. Informático: ¿Me puede decir cuál era el password? Cliente: 5 asteriscos.

Cliente: Tengo un grave problema. Un amigo me puso un protector de pantalla; pero cada vez que muevo el ratón desaparece.....

(En fin, cosas de las nuevas tecnologías) 33

Horòscop del mesAquari (21 gener - 19 febrer): aquest mes trauràs molt bones notes i l’autoestima et pujarà molt. Però no

t’excitis, la teva vida sentimental no estarà en el seu millor moment. Tot i així mantindràs la bona relació amb els

companys i amics. Aquest mes patiràs alguna ‘injustícia’ familiar.

Peixos (20 febrer - 20 març): les estrelles t’indicaran el camí de la felicitat: creu en les coses que et diu el cor i

seràs feliç. T’hauràs de decidir entre la teva parella actual i una persona que apareixerà de cop en la teva vida.

La turbulència amorosa farà que et despistis en els estudis, cosa que no agradarà a la teva família.

Àries (21 març - 20 abril): aconseguiràs grans èxits en la teva afecció i fer noves coses; però la sort no t’anirà a

favor i hauràs de vigilar amb qui et poses per no tenir problemes. Les relacions sentimentals es mantindran

estables; però si no tens parella aquest més no tindràs gaire sort.

Taure (21 abril - 20 maig): serà segurament un dels millors mesos de l’any. Però vigila que no t’agafin

desprevingut, sinó el millor mes es pot convertir en un malson. Una nova persona apareixerà a la teva vida i et

portarà records feliços. Et faran un regal sorpresa que feia molt de temps que esperaves.

Bessons (21 maig - 21 juny): el teu germà et farà una mala passada i les conseqüències poden ser greus o lleus

segons com reaccionis. S’acabarà la teva sèrie preferida; però trobaràs altres maneres diferents de passar-t’ho

bé. En els estudis aconseguiràs el que t’havies proposat.

Cranc (22 juny - 22 juliol): vigila amb les activitats extraescolars; els

esportistes passaran un mes ple de decepcions. Si tenies xicot o xicota el

mantindràs; però si no en tens aquest mes no serà el teu mes. Aprofità el

temps lliure per fer les coses que realment t’agraden.

Lleó (23 juliol - 23 agost): aquest mes pots perdre una persona que

t’estimes molt, per tant vés en compte amb el que dius i fas. Si tens més de 50 anys et cauran els cabells (si

encara en tens). Intenta esforçar-te al màxim en la feina o els estudis i obtindràs els resultats que volies.

Verge (24 agost - 23 setembre): aquest més serà molt bo per tu; els estudis

t’aniran més bé del normal i les teves relacions sentimentals augmentaran o

començaran. En canvi els esports t’aniran fatal.

Balança (24 setembre - 23 octubre): aquest mes et decantaràs pels estudis i

deixaràs de fer coses que abans et provocaven una gran satisfacció personal.

Però recorda que hi ha temps per a tot: per als estudis i per al temps lliure.

Escorpí (24 octubre - 22 novembre): aquest més estaràs més radiant que mai;

però has de vigilar: no mengis molt o t’engreixaràs. Es un bon mes per

començar a fer esport i perdre un quants quilos. Apareixerà una persona a la

teva vida que posarà les coses a lloc i potser alguna cosa més.

Sagitari (23 novembre - 21 desembre): aquest mes no et passarà res d’extraordinari. En els estudis obtindràs

uns resultats regulars i les relacions familiars seran normals, tot i que et barallaràs alguna vegada amb el teu

pare. Mantindràs les teves amistats i les relacions de parella tal i com estan.

Capricorn (22 desembre - 20 gener): segurament serà el pitjor mes de l’any i no hi podràs fer res. Probablement

trencaràs amb la teva parella i suspendràs alguna assignatura. Intenta superar les decepcions; espera que el mes

passi ben ràpid i comença de nou.

Marc Barbacil de 3A ESO i Nil Marqués de 3C ESO

Web consultada: www.horoscop-del-dia.es

34

Pau Planas, Marc Barbacil i Nicolás Mateos; 3A ESO; Aleix Tejada; 3D ESO

Ja ha passat Carnestoltes; però sempre van bé uns quants consells per no haver-te de disfressar, encara que siguin una mica poca-soltes.

1. Digues que et fan al·lèrgia les fibres sintètiques.

2. Digues que la disfressa et va petita i que al posar-te-la l’has trencat.

3. Que no tens diners per comprar-te cap

disfressa i la mare no sap cosir.

4. Com que a Girona no fan cap Carnaval no cal que et disfressis.

5. Un amic meu es va disfressar de lladre i el van tancar a la presó.

6. “LA DISFRESSA MÉS ORIGINAL ÉS NO DISFRESSAR-TE”.

7. Digues que ja et disfresses cada dia de bon nen.

8. L’any passat et van fer una broma amb les disfresses i has hagut de fer un any de teràpia.

9. No et cal disfressar-te perquè al “cole” sempre et diuen que ets tan lleig que sembla que portis una careta.

Finis Terrae

Avantatges i inconvenients d’estar enamorat Maria Garcia; 3A ESO, i Mònica Genover i Anna Recarens; 3B ESO

Avantatges • No menges tant

• Voles sense tenir ales

• No t’enfades amb ningú

• Ho veus tot de color de rosa

• Per Sant Jordi reps regals bonicots!

• Tens un “subidong” que flipeeeeeeeeeees!

• Només tens ulls per la teva parella • Ets ben feliç

Inconvenients• Et gastes diners

• Et menges l’olla pensant si t’estima o què estarà fent ara

• No pares atenció a classe

• Escrius tort perquè estàs ple de nervis

• Sospires molt i has d’aguantar les rialletes d’amics, pares i germans

• No pots anar de flor en flor!!

• Et distancies dels amics (vés amb cooooooooooooompte!!)

• Si no ets correspost, és un calvari

2

IES JAUME VICENS VIVES Gironahttp://xtec.net/ies-jvicensvives/Correu: metastasi.jvv@gmail.com MIRA METASTASI EN COLOR A LA PÀGINA WEB DE L’INSTITUT !!