- *s;•••

'• t•• ' - _

•„.e,

-Tothom ha tingut. un eapecial interésa subratllar el tafiletee apolític dettactea celebrats a Barcelona • atnb mo-bao de l'homenatge ala intellectuals•castellana, Es cera que la major Partde • lea illustres personalitats que enshan visitas no tenen altre relleu po-1fticqiie llur espera noblement liberalobeint els impulsos del qual feren sentirllar veu a favor de l'espiritualitat ca-talana oprimida per la . dictadura. Nopodrà negar-se, per?), que bornes cotasel doctor Mar-airón, Jiménez Asua iAngel Ossoria • i Gallardo teneruna personalitat politice rellevant i, al

•marge de rhoreelitge d'ahir, hem vol-gut escoltar de hacia d'alguns .d'aquestsbornes uns comentara política d'actua-litat.

Don Angel Ossorio•lia estat un delsbornes que mea valentamem i mea dig-nament va comportar-se durant ladictadura. Aquest fet solament el feiamereixedor del nutre respecte i de lanostra admirad& Les seres envestidescontra el poder arbitran del governdictatorial tren una protesta de la dig-taitas ciutadana &esa, eren una de-fensa vibrant de la 'liberte i de lademocracia. • . • -

Es per aix3 que en un • parèntesid'aquestes activitats d'hoste que juntamt, els seno companys ha haga dedesplegar don Angel Ossorio obeintdisciplinadament al prograrna de l'ho-menatge, Ii hem adreeat les següentspreguntes:•---¡Qué penseu del problema polltic

que Espanya té plantejat en aquestsmoments?

Don Angel Osorio ens contesta:—Crec que aquest problema podria

tenir una solució pacífica si hi ha-gu‘iis Ilibertat completa, sinceritat eh-c_toral i, sobretot. ai fo.ain estigidesrespon sabilitats. Peré: com que no •hihaurä cap de les tres coses.., •;. ' •

—¡Dubten que el govern Berengurres proposi convocar eleccions aviat?...

—Jo cree que es sIncer, pesqueaquest gastan esta formal' per bornes

dignissims que van eh bona fe.• Feria•en quapt es tracti, de responsahilitatsefectives n d'ele rcirns ."veritahles",aquesta sineerisat.Cabrä si terca per -T* .sencilla red que batel de servir eleprejudicis que expliquen la seen cal'-

'4nc2—idQtdea. se: %cid eficaç variar pe r.al problema cauta! •

—re da .confermar-vost sincerameetque no cree en lea panacees. EN gramproblema, quan 16n ser¡tablement1111% ro ca reselre Estan senpre entriad?, a e dir'. en eveihre111. El 'era¡mr'orta 45 que tsl 1,30 ormerensiasempre i In justícia preste cala dia.

—Avena estada del ' iuteliectratsnatenaes a naristIona, „mira gel pottrynk frirtoencia per a les futtiri re-litlrice entre Madrid . ' Partelonat

- 124 st Prr6 conv,I ^tel . t4T-

severem inrsnublernent a teltirat elsrebrote d'elle. /III ha tanto jurtls-blusa peticiona pe • atendre. tanteaobres' rae emprendas i tanta IllertatPI,- defensar I •

—iVeieu toa acciS arietlea a rea-rtrer en agrecst serrtli?

- N'hi ha una d'exvd.brot. "401,2eersh'n a teta si titilan% i raste-

l/2ns. thatissim conjuntairent contraIs gran ~Mi electoral tme ea-pre-para?

El »enriar °nodo ha-' reatat ti mo-ment silenciós despea di la Doetrarespea afirmativa i ha afegit:

Creico-me, tinguen-h , en confeti elscata'ars: si no lluiten, tots els•espa-mole de bona fe contra la farsa icontra la ficcib, serem` aixalats 'perla revolució o per una altra dictadura.

—Una darrera pregunta rés certque no valen pasar la l'0.5(1:-caridi-

datara per a dinutat a Cortst-- • -• • .—Es cert. Vull fer política, • pera

des del carnee. denunticnt les tomé.;

Gallardo1 banquet. dele ,intellectuals

castellans11 banquet d'ahir als intellectuah castellaii-equival yama

asurrecció. Fals que lii assistiem no podíem evadir-nos de la illusióa participar en un fet que havin . pogut semblar huela: desprésa tanta anys de llòbrega quietud, d'orgullosa inhibició, senderoresp:rit de cintadania volar per damunt deis nostres caps. Final-¡en-. era possible d'oir paraules cordials i esperançades en unliorna que durant tot aquest periode inoblidable ha tingut elionopoli del menyspreu, de Phostilitat. per a nosaltres. Aquellapomos eminente, flor de la sensibilitat castellana, a'havien.mobi-juat per correspondre a la invitaeiót de Catalunya; havien vingut

as ,care's a la nostra taula i per esereix bi posaven Ja seva elo-qüència i la seva emoció.

Seria injust no reconèixer que en aquesta gesta tots ela &ven-teaos són de la nostra part; tenim la joventut i la fe Per aliatsfd tard o d'hora els nostres destins han de complir-se; tenim¿ret a ésser optimistes, cal només saber esperar i esperar amb.dignitat. Els inteHectuals castellans, riere, han volgut precipitar

destl i per boca dels seus representants más illnstres ene hanet saber que ells també tenen prou cor, no solament per a aceeptaralise resetes la realitat ineommovible del nostre fet collectiu, sindper ajudar-lo si cal a realitzat la seva missió de concòrdia i de

Tots ells reconeixen l'existència de discropencies queto cal pes reduir per fer possible la nostra convivencia amh ells;'esperit liberal autèntic s'alçava victoriós sobre la ineomprensióacular. La voluntat de comprendre pot fer el prodigi de crear unaIlibertat nora en uns dominis en els quals fa geles que la llibertattia a precari. Nosaltres mai no hem demanat abra aosa . sind Iliber-tat i comprensió; i Pacte d'ahir segurament és la primera clarianaque s'obre en el cel peninsular perpètuament reciba i hostil alsostres anhele.

Em sembla difícil de preveure quines ennseqüencies pritetiques/loaran derivar-se de l'emoció d'ahir ; passi 'el que passi, però, reata-

sempre el testimoni irrecusable de l'entusiasmo popular per alsce ens han vingut a estrènyer la me cona a amies i la cordialitat

que al volt de la taula espurnejava en tots els ulls. Es possible queringuin instants en que aquesta cordialitat s'eclipsi temporalment;uniere quedaran, però, les paraules i els actea • d'ahir per revi-far-la; no es possible que s'extingeixi simulteniament en els córs

en la memòria de tots aquells bornes illustres, de conviecionsdistintes, acoblats, però, per un comí' anhel de llibertati convive/lean,

ealiu del qual setarri l'espuma que abrandarà novament lesintelligencies generoses. .

Per nosaltres no s'ha de perdre; restarem, pere;fidels alslustres destins. Reivindiquem la possessió de totes les notes essen.tisis de la nostra individualitat collectiva, perquè les volean posaral servei de la justicia 4 del dret universal; .glicrlar-nos eonfinatsiD el reos que seas& volquéis reenueixer no erts4aeitria fer cap illnsid;¡ar,; tampoc podrien resignar-nos 1, textunemr,84,3n,a „sola pulralle que'areiétla qne indivisibfet R vindkiíe tota la inten'itat que pertoqui a la nostra persdalitat, cohibida per la intran-sigencia nnifortnista. Agraïm la noble actitud dels intellectuals easte-ians, i perquè L'agudas seria eorrespondre miserablement a la seraantilesa sinn els dèiem iota la veritat de la nostra ambició. La hisle-tia ha volgut acoblar-nos d'una manera desigual; d'avesta desigual-

n'han vingut racnizn i s dificils per & tots. A-vid la finesa insf;t1;ixadiei aests bornes els empeny a reparar vas torta que Podrien 'acabarper arruinar elle que més estimen; . nosaltres elajolain repararperquè ens signin reconegudes unes responsabilitata` une ens 'haneta', negades sistemàticament en nom d'una abstisébitS que no 'haahnt absorbir tots els nostres seatiments. El banquetaugurar unes possibilitats inèdites fins ara; a tots plegats, elle itosaltres, pertoca d'elevar-lo a fet histeria transcendental per alslastres pobles.

• CABLES CA PDEVIL.t.

CROKie ' Mikerläriia de coses d'Art

_-

•'illditOCTO-It.: ADVIM87 nA420; 14.411Ci 11111 Cli¡MtOrrta. 11,-111L1141i 11104••

.‘

.111Nite.14IINII1l. P.REII: !O caeTnis macizan; .1)11tAlell5 te Di› ;d'AM 430

Intima DIXPRIMTAI emita SUMARA, 11 hal.—Tg11#011 15•68

-U"n'a e eona

don-Angeleäsorio

•\

-

AVISBes eón demenats ala detalla de la venda,

anutialade, per nombroicentstei"d'ecf-1 ,de fora.

Hom acaba de fer la oatalogais14.Podem &vengar que és queloóm d'impre- —

vitt. No oomunlearem molt aviat a tothom.

Sala Paria —111111111411111111143111141e13711131lililliimaii.41111dii5.

La situació a Angola

Lís ,Joa, 24. EI Consell de mi-*ere-. ha celebrat aquesta nit unanar. ; extraordinaria sota la presi-Id_ del cap d'Estat.La nota oficiosa facilitada en aca-

be, diu que les noticies rendaAngola (Africa), afirmen que hi ha

haq..:litat en tota la colònia. L'Altaseri , -ari et troba actualment a Ben-Pela, i ¡'ha encarregat durant laItta iSsincia de les funcions deltoser.; el president del Tribunal

Ap r -lació.El overn deliberä finalment res-

tete la conveniencia de trametre/29t ptr tal de reforçar la guar-ei6 'e Loanda. — Falsea.

Un campionat d'escacstransatlàntic

Londres. 24. — Sis jugadora d'es-.Cara de l'Automäbil Club de Londreshan convingut amb altres sis juga-dors de Washington jugar diversospanda per cable utilitzant una claveen a t'ira' cada paraula significaràcines posicions.— Fabra.

,Desordres en un teatreBasilea. 24. — Durant la represen-

tació d'uaa obra teatral interpretadaper artistes berlinesas, es produirenviolenta incidents, deguts al caràcterpolitic de l'obra. La policia es velaobligada a intervenir. — Fabra.

Fi mes setmanes Perlar derestat vegetatiu de les arts *decorativaa.cau • noten, &jai en amistes ma-•teixes columna que el, millora mo-Mistes nisetrea es vejen obligat, a re-captar- l'aiut. de l'estranger qua vo-lien practicar amb solta els estile t'a-gita. Aquella eirmació motiva duesconteitations atentes qua °l 'hall Par"vingut en forma de Iletra particular.Vénen a• dir aquestes dues epistolesque tal i que casa barcelonina béacredite en ei bon mas ea la coastruc-ció di mobiee'd'eatils classica. Escert: . a,Braselona hi ha moblistes iprojectistes' deis atils classia de pri-mer «die, i no sols des del punt devista estilista:, sinó -des del pupt devista tècnic, per als quals sempre tin-dré la maior consideració. Però aquestsmoblistes han hagut de recorrer atécnico o a prcjectistes estrangers obé enviar a l'estranger el fill o undelegat de la casa. I és això el que ¡ufeia remarcar. bo i insistint sobre lanecessitat d'ampliar, dignificar i per-feccionar les nostres escotes d'Arts iOficia. Cal no perdrc de vista que enla práctica dels estils clàssics s'esbra-ven mollea finors inapreciablementvaluoses quan tothom en un taller noesta' educat en el coneixement fanaldeis estila damita, particularmentaquella culis Inés treballats pe' refi-nament de llarga durada en nadonspoderosa. Aixi el millor projectistas'estavellara &vara la incomprensiódels tallistes o ajustadora — o vice-versa—. En la secció francesa de l'Ex-posici6 de Montjuic hi ha mitja dot-zer.a d'installacions d'enrembliers parí-senca que de temps immentorial prac-tiquen els estils clàssics francesos; sonconjunts sublims, ells fan el millor re-edzament d'aquest allegar. Si no sa-ben gustar els incomptablcs refinasments que hi ha en aquella interiors isi no hi sabena veure la diferencia queIti ha entre aquella comprensW.) deisestile IlMsos i l'assimilació barceioni-na d'aquests, , Fcrä perqué encara es-ten Inés insensibilitzats, més mal cdu-cata del que jo en, recia.

Aquest afer de la perfecta Escojad'Arts i Oficio es oportú ale retreu -rel ara que l'Escota oficial de BellesArts i d'Arta i Oficio reclama ambjusticia una miilor atenci ‘i, prr partde l'Bstat,-.7c.-77"rOTincia 1 r1 Mu-nitipi, i tota regada que la reconstitn-cié de la Universitat Nova, que es unproblema suara tumbé posat damuntla taula. implica la resurrecei.",les escotes de Bells Oficio i la Tezni-ca d'OfiCis d'Art. En retreure aquestsdos problemes de la pedagogia artísti-ca volCriem insinuar la idea de si noseria hora' d'acarar-nos amb la unifi-cacló d'ambdues precitries tac-eles. oamb els dos grups d'escotes d'art. Elrostre país, ara con, are. tío sernblapas poder suportar aquestes qbatrecoles tan desguitarrades, tan ¡lesäteses—Adhuc nocives—quan probab/encntles energies i despeses disperse'cedes a aquestes escotes qiir servcixennotntis tir sosa aconseguirirn. un copunificades, una major eficiencia. Ami)un prudencial augment de les consig-nacions i amb l'atorgament de redifi-ci :alter de Llotja a l'Escola únicade Belles Arts i de Bells Oficia esfaria segurament una bona obra dedignificaci6 i aprofitament de la pe-dagogía artística avui dia anärquica iper tant estéril. La corporacions queara ocupen per complet l'edifici deLlotja I que de temps immemorial Or-nen arreconada l'Estola de Belles Arta

-podrien guanyar amb el canvi de resi-, dencia allotjaments més adequata 1aconseguirien deixar d'actuar com arellogats o rellogadors. -

La pedagogia artística ens porta,,,areta/2re a continuació el problema jamis ardu deis nostres murena, el qualtambé ara mateix ha fet parlar ambmolla dram suposat trasllat de • certs

maulea Oda del —11—vmei. da la. Cima'delta al Palau N'Oler& de Yontjuic.Si aqueas propasa, aagaelas neammata la Prensa& local, I% cert caldria talvedada fer-hi objeccioas, encara queel motiu d'agüen trastes fui provi-sional, degut a rescroeteaament deisn adita retintes, el salad serie ocasio-nat per la humitat dl llinseu de laCiutadella. En primär tice caldria,dones, objectar que la humitat no pro-voca feeerodoeneent de MI platerosobre tanta. Seionernent,- que el • )4n-sea del Parc no iß mis humit que ehgaseo de Loedres, posean per cas,o que el Mases Reial de La Hala. elqual es troba valses fona-mental dintre den Ilae. / en aquestaMuscas la humitat arnbient no hi facap mal. Ara que al Musa de la CM-tadella s'instiga la calefacció centreencara seria menys de témer la turnt-

rat. Urtereer lloc ea( establir com atiritad/1' museista el de no desintegrarlea collections ni a pretext de l'orga-nització d'un Museo Nacional. El Lou-ere, que és el Museo Nacional deFranca, per exemple, no n'ha pas -dis-gregas les collections d'art francésque ahí conserven: elles ibón ran deisdiversos embola de la histeria de l'artque al Louvre es poden estudiar ambl'ordre i la comparitivitat que són heidel mustiara. Els mira celebres Mat-aran anomenats explícitament nacio-nals: el British Matean). la NationalGallery, el Rijka-Musetun, contentorart de tots els pelaos conjuprit cor-relativament sunb hart nacional. Enquart lloc cal no inataBar obres d'artde deba en edificio- de per-riure: que1 es columnes d'estuc imitant marbreo l'escultura de ciment que vol imitarla pedra no alternin amb eIs fresco,romänics, amb la tanta de Dalmau. et-cétera. Un palau cona el central deNfontjuic només serreta ami a Ma-ses de reproduccinna. que és un muscaque ens feria molt servei, i per al qualel sesdit ed fini caneé admirablement.

A prori,sit de diagregacin di Itu-seue, algun bon intencionat . ha escrita la riostra Premsa quatre meta sobrela conveniéncia Un ben commemorar elcetitenart leí Romanticisme arnh laacidó del Musey RoMintie. '41n6 se-ria un altrc error rkelisgrepitib. arre r.Sra ralesat amb cr -fraeits del ljuseuRomintie de ltladrid. Peró, ¡sobaaquest partictilar, un xic conipter,•notus podan estendre ad: he tarett-tm-mediatarUeit en 'un altre lloc.

Al nostre entendre la disgregadadels mirar-us rones( !tomes pel que fa.ala °l'iteres que no traen cap valorartistic o be que' es troben molt tepe,tits i que poden sostrapre's prr a eum-pletar muscas, esp¿.icials no artiStics,cona per exemple: el museu de la 61-tat, el , mrseus etnogräfics u tecno1'• dr la marina. o militar. etc..'

I ara, abans de deixrr el musehine,calt:ra no obiidar que els Postres nm-seus esta3 ocies de laboratoris i an-Itero de resiauraciO. Un de sol hinorg-anitzat ,erviria per a tots elsaras catalana i ailhoc per a treballarper als altres, per als arxius, per a 'en-titats com és ara capitols, convents icut sap si tumbe , per a colleccionis-.tes.

Lt darrr.ra flor Jaanr s t pomr11• artiitico-arqueribgiques sería elreviscolarnent del projecte de sabotat-ge de la Seu. El Capitol insisiejx ara .me, .que mai, nq pas per necessitatain6 per 'mona de simple actor proptAfxf están les CO3E3 en un afer tan defi-na. EIs arquitectes Folguera i Ber-nard( Martorell han rebut fa dies ren-cärrec de ,laneiar un nou projecte detrasllat ml chor al presbiteri. Caldriatal 'regada que aquests honorables al:-quitectes eNpliquessin guinea 16n lesrasas que ea han impulsas a acep-te un encauce tan compromet i queper damunt de tut is d'un antilitur-gisme netorl. Perquè fins ara noméssena han donat raons absurdes o cap-doses que ningú que tingui conscien-cia de la gravetat del problema nopot acceptar. D'altra banda el CapitlManaia d'aquest eixelebrat projecte detrasladó del thor tic la Seu. nao cessad'enviar-me anònims que palesen lavoluntat heroica de continuar la ba-talla. Ahri es ventilen les coses misdefiendes de la Barcelona de rany

Cal que l'Acadèmia de Bones Lle-tres, les agrupacions d'arquitectes,d'artirtes i d'excursionista vetllin perla Seu amenaçada.

JOAN SACS

Bandits marta, a 9recla

Readmesos al partit. socialista

Paria. 24. — El Consell nacionaldel partit socialista unificat, es vareunir acordg reintegrar alparte. Vareane, que n'havia estasexpulsat fa algun temps.

Després tractä del reingrés en elpartit de diversos membrea que se'nsepararen amb ocasió de l'anomena-da "escissió de Tours". — Fabra.

talaste 1 castellano haurfem de lluitarjunta en aquesta croada contra els"tinglados" que es preparen..._ . .

DOMENFC DE BELLMUNT,__ •

COM EN TARI

Després del silenciJa no- eal . , dir; om sembla, que la substituee d'un 4g1m

furia pt.r un regim teòricament mis bla no ens resol- absoluta-ment res; a tat estarar eLs coucedeix un mínimum d'espai per ademostrar amb evulucions tenues, amb imperceptibles canvis dan-dret, que no som abmiut'ament erts. Els moviments tolerats sóneis imprescindibles penaste ens sigui possiblo desmentir la rigidesa.Caldria, dones, que la nostra gent no oblides que la 'veritableLluita &mema nsit just ara. No es lògic que el simple fet el'haverestat llurs còmplices en l'estrenua gesta d'acumular els capa ambun insaciable ailenci, hagi modificat molt l'actitud deis altresdavant els nostres problemes. El dia que es tornin. a plantejaramb teta llur turgencia, els eändids, i tots aquella que han estatsingularrnent prematura en l'optimisme, quedaran materialmentparats. Iniciada, tot just, la revifalla ja abunden els senyals: avuiés un prohom irat, >ahir era un egregi lúgubre, abans d'ahir uncabdill mig baldat encara. No hauria estat tan lleonina, pregonai es.sencial cosa ens volien fer creure, l'hustilitat vera les nostrescoses si l'haguessin resalta sis anys de silenei controlats per unbastó veloç i que, ad 'inrevés del bastó mide, colpia amb remor.Hem de temer, mes aviat, que els conspicus procedimnts de re-pressió generats aquests darrers temps no serveixin per a Hitas-trar els hostil, de denle sobre quins són els nostres punts méssensibles i quines lea armes que poden fer mes vexant l'agre&sire.Una de les víctima de la dictadura ja ha parlat de la nostra/lengua com potser mai no n'havia parlat l'ex-dictador. Si elsproblemes més elementals i urgente, aquella que la caiguda dela dictadura havia de resoldre d'una manera mecànica exigeixenper a llur solució una tenacitat diamantina i una cura inlassa-ble, penseu en les filigranes de coratge que exigiran ele altres.No en dubteu: aqueets sis anys, en el fons, no han estat mas queun assaig meticulós de la resistencia de la corda; se l'ha sotmesa atraccions-limit, se l'ha fet vibrar'amb aquella vibració que es elcant de eigne de les coses que ea trenquen. No els ha d'ésser aragaire dificil, amb quadros sino:gibes a la me, convertir alle quepotser abatas no era mis que una sumaria improviaaci6 de Pina-tint en una ciencia subtil i infallible.

Alguna esperits sagaços creuen en una renaixença de viri-lilat del nostre poble. Les circumstàncies d'ara i, sobretot, elleque el mes esquemàtic do de profecia permet copear de Pesdeve-nidor, l'exigeixen. La virilitat és una aptesa per a acarar-se a lesessències, ter a coordinar l'esforç, per a imponer-se ideals viventsi llançar-se a la lluita per a llur traducció al concret amb la te-haeitat que no es lassa ni admet els sistemes alternats d'impal-sos i d'inhibieions, de vociferacions i de silencia. Cal, ,abanstot, superar aquella morositat, aquell fatalisme lúgubre, delspobles coronats de vergonya, fertile de gent idònia per a &seraunada en corroa copiosament espoliada i vexada. Hem de lamen-

. tar aquesta is saya Mierata, pera més ela haurem de lamentar siAnn--estat -eaterils.. La nostra terra ha podnit..dtirant asir cura

nualjtuintitat'taii .jriesolitdors.d'arrivistea,"de tul:dona sistemeticsid'eqüidistanta i de covardsCLue només pót redimir-la un escreix.imperial de vigoria en els purs. Si Pabrivada és sense endemà, si's'esmere& tota en el eemode esfondrament de super-estructures is'acontenta de purs assoliments bpties, els sis anys de vergonyano 's'aran els derreis.: La memòria dels estols As d'una fugacitat'ocelliVola. Altrament, no cree que sigui un sistema excellent re-*fiar-se massa, per envigorir l'experiencia dels pobles, de les bes.tonades aplicados sistemiticament. Els pobles, de fet, sén ¡artao no to són. Si no ho són l'experiència només els serveix persubratllar, en eis • moments culininants, llur feblesa; desliad urijnovell congriament d'elements adversos la memòria no estimulalen els febles actituds dignes, erectos i heroiques, sin6 que elsrabents en el sentit en que fa rabent el gat prèviament esealdat'optan davant ,la galleda elevada amb energia entrelinea la possi-.Filitat d'un nou xàfec. — .A. O.

Nice19--* IAL° sal exti-4-m98 weigefflairvAts.

Atañes, 24. — En una topada des-anda ahir prop de Urjan, entra la

gendaFmeria i una partida de bando-ler,, multe mort el funda bandolerTasaras, el qual *egresa rana damesetenta tuestes estraagers a Pertule, 1

,,Edgl jet:llar remas .9112 , ¡orla quin-MAL •

en topada merina timba sitiesbatallen', un sots-oficial, de Geodas,

, merla 1 un gendarme, i resultaren fe-' 1/ts,i a rafe, diveilris corebatebt, de

lotee Mi bandea Pebre.

elsctorals i,mentidesles en aiieb: ca-

uitantInsisteixo

AQUEST NÚMERO HAPASSAT PER LA CEN-

SURA GOVERNATIVA.

Tls serveis de radiodifusitea Xina

Nankin, 24. — Ha estat signatcontracte entre el govern centrali la companyia Telefunken, ,de Bes,lin, per a aixecar a Nankin uncepotendssimes estaciona radioteleireilfiques que comprenen tata eh avara-cos i móciérnitata.

Un detorminat nombre d'enginyed/xinesos aniran aviat a Alemanya per'tal d'estudiar l'organitracid dels ser- iveis de la radiodifusió en aquell palsi vis i tar les principals emprescs elecstriques alemanyes. — Fabra.

1 VA Lit4iiia fundada Pan,' idee ' • • '

gemid* de estallan», - 167 -e- Ardid, INE/Tel. 76atia Tel. 13514

BAROLL01111, , • .

dies perque acabia

LA efiliDA DEL ÛP ö'1141141.44iy ALS CASTILLANII APHIBATS DIUM/H011