14 El-o] *- R-EVISTA DE GlEONA -» NÚ.M. -IO^ MAK^-ABKrL ^Oül •* f- FIGURES

Mireia Folch, la geógrafa del diáleg obert Text; Xew P!anas Fotos: Josep Maria Oliveras

Mireia Folch és professora de geografía a la Universityof Western Onta-

rio, ai Canadá. Ha treballat també com a comentarista d'arts plásti-

ques i periodista. Durant el curs 2000-2001 fa classes a la Universitat

de Girona sobre geopolítica i medi ambient, i investiga la representació

de l'exili república en els mitjans de comunicació franquistes. Neta del

polític i filósof Jaume Serré i Húnter, de qui ha heretat la voluntat de

defensar el diáleg obert com a base de renriquiment interpersoral, i

neboda del pintor Ramón Casas, Mireia Folch va créixer a Méxic en el si

d'una familia de refugiats republicans amb parents a Girona.

Viu i treballa a Girona, encara que sigui temporalment. S'hi sent a gust? M'íii trobo mole bé. Hi he tec bons amics, a partir de la meva conei-xeiii;'̂ amb el geograf joaii Nogué, i hi cinc uiis qu;iiits Cüsins germaiis, entre els quals hi ha els propietaris de la farmacia Folch, de la Rambla. La nieva íamília paterna prové del Camp de Tarragona, pero dos ger-mans del meu pare es van casar amb dones origináries de la zona de Girona i s'hi van establir. Per aquesta rao tinc cosins a Girona... El Jiovembre del 1937, quan jo havia de néixer, la nieva familia vivia a Barcelona. Com que esta-vcn bombardejant la cintat, la nieva

niare Cenia por de no estar prou segura en un hospital de Barcelona. Va voler refugiar-se a la casa de camp que tenia la meva familia paterna ais afores de Tarragona, qne és on vaig néixer. Vam estar-nos el 1938 a Barcelona i el febrer del 1939 vam sortir en caravana canil de l'exili, cap a Tolosa, on vam passar bastant de cenips, abans de decidir anar a viiire a Méxic.

El seu avi matern era Jaume Serra I Húnter, un destacat polític i filó-sof. Quina importancia ha tingut en la seva vida?

|o era la seva primera neta, pero no en puc teiiir gaires records, per-

^H ^^HRP . ..,,_MSÍÉÍÍÍÍÍ

f - 5JS^

mBÉÉtH^F. '''̂ •̂-Ir̂

l 6 [132] * - Í L E V I S T A DE GiKONA-»NL'M. :;Í:IS MAK^-ABUIL 2001 •* Y- FIGURES

"Cal defensar el diáleg entre persones diferents com un debat obert. Si s'arriba a un consens^ s'acaba el diáleg i es cau en un punt mort. Cal que el diáleg sempre quedi obert''

MIREIA FOLCH-SERRA va néixer el 14 de novembre del 1937 a

Tarragona. Fjl!a d'exiliatscatalans

a Méxíc, va treballar de periodista

i comentarista d'arts visuals

abans d'lniciar els seus estudis

de gebgrafa al Quebec, on es va

Ilicenciarel 1984 a la McGül Uni-

versity de Montreal en estudis

interdisciplinars de ¡'América Ua-

tina. E! 1990 es va doctorar en

geografía per la Queen's Univer-

sity. És professora associada de

la Universityof Western Ontario.

Durant ei curs 2000-2001 exer-

ceix de professora a la Universitat

de Girona, on ensenya els vineles

entre la geopolítica i el medi

ambient. En aquests moments

estudia la representado de l'exili

república en els mitjans de

comunicació franquistes. És

autora de nombroses monogra-

fías, ha rebut diversos honors

académics i ha treballat d'asses-

sora institucional i de periodista

en diferents mitjans de comuni-

cado mexicans.

qué va mori r quan j o tenia sis anys, a l ' ex i l i de M é x i c . Havia estat rnenibre d 'Esquerra Republ icana de Cata lunya , v icepres iden t del Parlament de Catalunya i president del Conse l l de C u l t u r a . C o m a filósof va publicar diversos Uibres, va ser un deis f u n d a d o r s de la Societat Catalana de Filosofía i va exercir de piüfessor d'história de la filosofía, H e Uegit a fons la seva obra. El seu pensament filosófic ha escat una guia iniportantíssima per a iTii, tant en el pía inteMectual com en el pía personal. La seva fígura ha niarcat la meva vida adulta. Era un humanista d 'un pensament espe-cialiueut géneros, obert i espiritual, q u e inc id i a d i r e c t a m e n t en el terreny polític, per un comproniís anib ia societat del seu tenips. H e trobat sempre mokes afinitats entre els pensanients filosófic i moral del m e u pare i els de Tin teMectua l soviétic MikhaVl Bakhtin, creador de les tesis del dialogisnie. Els dos deíensen el diáleg entre persones di ícrents no com una dialéctica orientada a treure una conclusió, sino com un debat obert. Segons Bakhtin i segons el meu pare, quan s'arriba a un consens s'acaba el diá-leg i es cau en un punt mort. Cal que el diáleg sempre quedi obert. La meva manera de pensar, viure i ensenyar és una herencia d'aquesta vis ió del d iá leg c o m a m é t o d e d'intercanvi i enriquiment humaos.

Desprcs de Testada a Occitánia, la seva familia es va insta l lar a Méxic. S'hi va adaptar bé?

A pa r t del nieii avi m a t e r i i , hi havia altres persones de la meva familia sentenciades peí fi-anquis-me, com el meu avi paterno 'que era nietge i duranc ia Repúbl ica havia estat director deis servéis de Sanitat a Tarragona, i el meu pare.

que havia estat me tg e capitá de l'exércit república. Ells van ser els primers a anar-se'n a Méxic, per-q u é e ren els q u e c o r r i e n m e s perill . Després, cap al 1941 o el 1942, hi vam anar la resta de la fíimília. Méxic va ser el país que amb mes decisió va obrir les portes ais refugiá is q u e hav íc iu so r t i t d'aquí. Tots els nens refugiats vam patir un xoc cultural bastant fort en arribar-hi, perqué havíem estat educats en la cultura republicana, que era molt igualitaria i poc reli-giosa, i a Méxic ens vam trobar un país molt racista, a conseqüéncia de les grans diferencies de classe, i ca to l ic . La per iodis ta m e x i c a n a Mar ía V i c t o r i a Llamas , q u e és amiga meva, ha escrit uns contes en q u é exp l ica m o l t bé aques t inipacte... La majoria deis reíligiats q u e vam a r r iba r a M é x i c é r em te r r ib lement pobres . Les nostres possibilitats eren mol t l imitades. Els meus familiars eren originária-menc professionals liberals de classe mitjana i havien pogut estudiar una carrera abans de la guerra, pero no ens en van poder pagar cap ais de la meva generació, perqué el tras-bals de l'exili els va deixar en una situació de pobresa. Quan era una adolescent vaig haver d ' in ter rom-pre els meus estudis per posar-me a treballar. La meva carrera acadé-mica és molt tardana, Vaig entrar a la un ivers i ta t quan vaig anar al Quebec el 1980. Al Quebec vaig v iu re una sensació meravel losa , perqué hi vaig emigrar voluntária-ment, no pas per exiliar-m'hi.

Va conéixer a Méxic altres exiliats catalans, com Agustí Bartra, Pere Calders, Anna Muriá, Tísner, etc.? Vaig entrar en contacte amb per-

sones molt importants de la cultura republicana a Lexili, perqué h) nos-

FIGURES -V

tra em una familia de Telit inteMec-tual, encara que fos pobra. De vegades anava a FOrfeó Cátala, on vaig conéixer moles nens refugiacs coni jo. Éreni tres generacions d'exiliats de la diáspora republicana; !a deis avis, la deis pares i la tiieva, que va néixer a Catalunya i va créi-xer allá. Les persones amb un pes inteMectual reatment important ere]i les de la generació deis meus avis i les de la deis meus pares. Els de la nieva generació érem molt petits quan vam arribar a Méxic i vam trigar molts mes anys a desen-volupar-nos inteldectualment. Jo em teia amb joves de toc Téxode espanyoL no únicament del cátala. Ens considerávem exiliats espanyols units pels ideáis republicans.

Li va costar obrir-se camí profes-sionalment? Vait̂ teñir la sort que Mexic és un país amb una cultura rica i intensa, sobretot en el camp de les arts plastiques. Vaig entrar a trebalíar d'assistent de muralista al Museo de Antropología, i a partir del 1965 em vaig introduir en l'ámbit del periodisme com a entrevista-dora i comentarista d'arts visuals. A casa sempre es parlava niolt d'art, perqué la germana de la meva avia materna estava casada amb el p in tor R a m ó n Casas i Carbó. Les meves ties m'ensenya-ven el románic cátala i jo quedava fascinada. Les converses familiars em van estimular i em van orien-tar. Tot plegat va despertar en mi un enorme interés per Tart. De mica en mica vaig anar coneixent personalitats d'aquest ámbit, com el prestigios muralista Diego Rive-ra o riiistoriador de Tart Ceferiní) Falencia. Jo escrivia articles de tota niena. Recordó, per exemple, una entrevista a Fernando Cesarman,

un psiquiatre ;rmic lueu que havia estudiat l'obra de Luis Buñuel des del puut de vista psicoanalíric.

També ha pubiicat articles sobre la vivencia cJe la mort a Méxic. Com la definirla? Treballant al Museo de Antropo-logía, em vaig adonar de la fortís-sima prestMicia de la mort en la vida deis mexicans. Al cap d'un temps vaig voler escriure sobre el cuite a la mor t . A Mexic és impossible no viure imniers en la mort. La mort hi ocupa un espai molt important de la vida quoti-dian;i. La iconografía prehispánica és plena de referencias a la mort. El cementiri és un Uoc de reunió on la gent es troba per diñar, jugar i cantar damunt la tomba de la persona estimada. A Europa la

mort és mes dramática. Els ce-mentiris a Europa no son al mig de la ciutat oberts a la vista de tot-hom, sino que els trobes amagats ais afores.

Després de molts anys treballant a Méxic, se'n va anar a estudiar al Quebec. Qué la va empényer a anar-hi?

El 1967 havia anat temporalnient a Montreal a trebalíar al pavello mexic;] de l'Expo 67. Va ser una experiencia molt posiriva, perqué al Quebec vaig descobrir un país molt democrátic. Venia d'uii Méxic pie de contrastos, on hi havia molta llj-bertat inteMectual, pero molt poca Uibcrtat polídca. La cultura mexica-na era molt avancada, pero la políti-ca del país tot just ara contenida a canviar, després de set décadcs

iS [134] f - R E V I S T A DE GiKONA ŷ NÚM. 2::? MAiíc-Aisrai 1001 *• FIGURES

"El xoc entre la tradició i la modernitat a les valls del Pirineu ha produít uns efectes desastrosos de despoblado i dislocado identitária"

d'una dictadura de partit. Havia sortit d'una dictadura feixista per aiiar a parar a una dictadura de partit, i en arribar a Montreal em vaig adonar que hi havia pai'sos on la democracia era possible. El 1980, dones, vaig voler anar a estudiar al Quebec, on no conei-xia ] i in^ , a part del meu cosí Jac-ques-Émile Folch, que és un escriptor molt faniós allá. Vaig aprontar el meu coneixement vis-cut de Méxic i altres pa'isos ais quals havia viatjat, i vaig fer uns treballs interdisciplinaris sobre

TAmerica Llatina per a la McGill University. Mes endavant vaig estudiar l'inipacte de rhegemonia cultural deis Estats Units, especial-ment peí que fa a la gastronomía, en les dones indígenes d'un pedt poblat mexica. A Thora de prepa-rar el meu doctorat, cap al 1982, em vaig plantejar recuperar la nieva cultura originaria, que gaire-bé havia oblidaC, pereque mai no havia tornat a! meu país de naixe-ment. Vaig decidir instaMar-me vuit niesos a la zona de la Seu d'Urgell per analitzar el mateix

que havia analitzat en aquella comunitat mexicana, aplicat en aquest cas a dues petites valls del Pirineu, la de Castellbó i la de la Vansa, Hi vaig conéixer persones molt interessants, com l'última trementinaire que quedava viva. Utiliczant la teoria del dialogisme de Mikhail Bakhtin, vaig compro-var els efectes desastrosos de des-poblado i dislocació identitária que havia generar el xoc entre la tradició i la modernitat en aqües-tes valls. Només sabia del meu país el que me nliavia explicat la fami-lia, que també me n'liavia ense-nyat la Uengua. Veure la realitat de la meva térra de manera directa per primera vegada va ser per a nú una experiencia meravellosa. Arran d'aquesta investigació, vaig conéixer en Joan Nogué, que, com jo, és un geógraf humanista. Eli va ser l'encarregat d'examinar el meu estudi en aqüestes dues valls de! Pirineu. Des de llavors mantenim una gran aniisiat.

Qué la va motivar a estudiar geo-grafía?

Nragrada el concepte de Uoc. La historia és molt temporal. La geo~ grafía és mes perdurable. El lloc té molta importancia en la vida per raons biográfiques. He dut sejnpre una vida de transhumant. Mai no he tingut un lloc fix de residencia. He canviat mil vegades de casa, a diferencia de les nieves cosines de Girona, que son de la nieva niatei-xa generado i sempre han viscut allá mateix.

També ha estudiat el nacionalis-me cátala...

El problema naciojial de Catalu-nya és ara la meva principal preo-cupació. El nacionalisme cátala és ijiherent a la personalitac del poblé

catíilá. T inc conip;inys que cscu-d ien ak re s i i ac iona l i smes , coni l 'escoces o el gaMés, i amb ells comeii tem fins a quin pun t Cata-lunya té, si lio niircm en termes coiiTpanuius, nioltes menys c o m -pe te i i c i e s p o l í t i q u e s q u e altre;; n a c i o n s q u e u o d i sposeu d ' u u est.it propi. H e viscuc a Moutrc.iL al Qi iebec , i ara vise a On ta r io , qLie és al pol po l í t i c oposa t , al costat niés angles del Canadá. Sé qué és la relació tibaut generada peí j o c polícic entre una naciona-litat minoritaria i un estat centra-lista. Catalunya té el nacionalisnie infikrat en la seva historia i no es p o d r í a e n c c n d r e c o m a p o b l é sense la seva Iluita contra l 'hege-monia espanyola.

Ha vingut a Catalunya a realitzar una investigació universitaria sobre un t ema que li toca de prop... Al Canadá els professors universi-taris ens p o d e n i agafar un curs sabátic cada sis anys. Ara me n 'he agafat un. Con i que els interessos a c a d é i n i c s s e m p r e a c a b e n sen t aiicobiogratics, he v ingut a estu-diar la r e p r c s e n t a c i ó de Texi l i república en els niitjans de c o m u -nicació espajiyols des del 1939 fms al f inal d e la d é c a d a de i s 7(1. Durant quaranca anys aquí uo s'ba parlat mai públicanicnt de l'exili

república, i durant la C]-ansició a !a democracia només se n 'ha parlat u n a m i q u e t a , Ara f i í i a l m e n t s'estan duen t a te rme escudis sis-temátics sobre rex i l i . H e volgut contribuir a aquest eos de conei-.X e m e n t e x p 1 o r a n t ti e m a n e r a empírica el tráete que van dedicar al problema deis refugiats republi-cans els d o c i i m e n t a l s c i n e n t a -tografics del No-Da i els diaris de la Falange, enere alcres mitjans de c o m u n i c a c i ó franquistes. Abans de comen ta r el treball ja sabia que el principal cestinioni que trobaria seria el s i lenci . pert* els silencis també son, per omissió, represen-tat ius d ' u n a m a n e r a nega t iva . . . F r a n c o i els seus co re l ig iona r i s van i n v c n t a r - s e u n a l l e g e n d a negra segons la quals tots els retu-giats republicans constituyen una massa homogén ia de pensamen t polític. Segons ells. tots els retli-giats eren rojos. Aquesta llegentia no té cap tonament. He conegut a Méxic molts republicans de dreta. Franco no va voler admetre mai q u e t a m b é ex i s t í a u n a d r e t a democrática, N o tots els republi-cans eren rojos, sino que t ambé n ' h i havia d ' an t i comun i sce s . El r e p u b l i c a u i s m e era un espai d e m o c r a t i c m o l t r ic , an ib t o t a mena d ' i nc l i nac ions po l í t í ques , encara que els niitjaus de comun i -

cació en volguessin mostrar una iniatge plana, sense niatisos ide-oitigics, E]-a. per dir-ho en termes de Mikhaí l Bakht in , una reahtat c o m p l c t a n i e n t po l i fón i ca , a m b moltes veus d 'entonacions polítí-ques ben diferents. Es indignant que la imniensa majoria de la gent que es va quedar aquí se'n fes una idea equivocada per culpa del dis-curs deis mitjans del régim fran-quista, que no van mostrar el que realment era el republicauisme: un conglomerat molt divers.

A part d'investigar, durant aquest curs també ensenya a la Universitat deGirona... A través d'en Jtian Nogué, la Un i -versitat de Girana em va oierir la possibiliuit de ter un c u n de docto-ral. Vaig acceptar la proposca per-qué em feia íMusió ensenyar per primera vegada a la vida en la meva Uengua . Des de fa m o l t p o c conien(;a a haver-hi estudis sobre els Iligams entre els estats i la degra-dació ambiental . Ded ico el meu curs al vincle entre la geopolídca i el medí ambient, amb Tobjectiu de facilitar informació poc coneguda sobre el tema. Tant de bo ens aJLidi a ser niés conseients deis mals c]ue paceix el planeta...

Xevi Planas

http://est.it