Embed Size (px)
Citation preview
MOIXIGANGADE LA GELTRÚ
2
ÍNDEX
Qui som?______________________________________________________________3
L’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la Geltrú_____________________________3
Què fem?______________________________________________________________5
Organització i participació en activitats de cultura popular____________________________6
El 10è aniversari_____________________________________________________________6
Actuacions fora de Vilanova i la Geltrú____________________________________________6
El Ball de la Moixiganga de La Geltrú________________________________________8
Breu nota històrica___________________________________________________________8
La recuperació del Ball________________________________________________________8
Coreografia_________________________________________________________________9
Grallers___________________________________________________________________15
El vestuari_________________________________________________________________15
Celebracions del 25è aniversari___________________________________________17
Calendari de celebracions_____________________________________________________17
El nou vestuari del Ball de la Moixiganga_________________________________________20
Pressupost del vestuari i actes de celebració______________________________________25
3
QUI SOM?
La Moixiganga de la Geltrú és un dels balls populars que formen part del protocol de balls i entremesos populars de Vilanova i la Geltrú.
El Ball de la Moixiganga és soci fundador de l’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la Geltrú. A banda de la Moixiganga, aquesta associació integra, en l’actualitat, dos balls populars més: el Ball de les Cotonines i el Ball de la Mula Guita de la Geltrú.
Il·lustració 1 Balls que componen l’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la Geltrú: Ball de les Cotonines, Ball de la Moixiganga i Ball de la Mula Guita
L’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la GeltrúL’any 2014 la moixiganga va participar de la creació el Ball de Cotonines. La requerida coordinació entre ambdós balls va fer evident la necessitat de crear una associació que les englobés. D’aquesta manera va nàixer l’Associació de Cultura Popular Santa Mª de la Geltrú. A la vegada, des d’aquesta associació, s’està articulant un mecanisme de coordinació amb la parròquia atès que amb aquesta comparteix balladors, responsables, locals d’assaig, magatzems de material, etc.
Aquesta associació ha d’esdevenir també l’embrió de nous projectes de cultura popular dins del barri de la Geltrú.
4
Els promotors d’aquest associació i caps visibles de l’entitat i de les activitats que es porten a terme són:
En Jordi Burcet i Solè, president de l’Associació i cap de colla del Ball de la Moixiganga des de la seva recuperació.
En Simó Busquets i Peret, secretari de l’Associació En Jordi Forgas i Massó, tresorer de l’Associació.
A més a més, per a les celebracions del 25è aniversari de la recuperació del Ball de la Moixiganga que es descriu en aquesta memòria, s’ha creat una comissió integrada pels balladors més experimentats.
5
QUÈ FEM?
El Ball de la Moixiganga de la Geltrú té un calendari d’actuacions anuals que coincideix amb diferents dates assenyalades del cicle festiu de Vilanova i la Geltrú, especialment al voltant de cercaviles:
Data Sortida17 de gener Festa de Sant Antoni Abat. Festa Major Petita de Vilanova i la
GeltrúÉs una cercavila pels carrers de Vilanova. Festa catalogada en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Rams Aniversari del Ball de la MoixigangaCada Diumenge de Rams, en acabar la celebració de l’eucaristia, la colla fa una actuació dins l’església de Santa Maria de la Geltrú, davant l’altar. Durant la mateixa es representen tots els misteris del ball, escenificant la passió i resurrecció de Jesucrist.
Corpus Festivitat del Corpus ChristiEn aquesta festivitat religiosa popular, el Ball de la Moixiganga participa en la cercavila del vespre pels carrers de la Geltrú que acompanya la processó religiosa. Aquesta cercavila presenta la particularitat de fer-se damunt de les catifes de flors que s’han preparat al llarg de tota la jornada. A més a més, el Ball de la Moixiganga, en aquesta cercavila, marca el punt on acaba el seguici popular i comença el religiós, del qual el separen els portants de ganfarons.
4 i 5 d’agost Festa de la Mare de Déu de les Neus. Festa Major de Vilanova i la GeltrúDurant els actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, dedicada a la Mare de Déu de les Neus, el Ball de la Moixiganga participa en les cercaviles següents: de la vigília, d’anada a ofici, de sortida d’ofici i en la cercavila de Renovació del Vot del Poble.La Festa Major de Vilanova i la Geltrú està catalogada en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
15 d’agost Festa de l’Assumpció de la Mare de Déu. Festa Major de la GeltrúEl Ball de la Moixiganga participa en la Cercavila de l’Espígol que té lloc pels carrers de la Geltrú un cop acabat l’ofici solemne de la festivitat.
6
Organització i participació en activitats de cultura popularEn les activitats que acabem d’esmentar, el Ball de la Moixiganga col·labora no solament durant l’actuació sinó també en els aspectes organitzatius que les acompanyen, juntament amb altres entitat locals.
Així, cal assenyalar la col·laboració amb l’Associació de Veïns de la Geltrú, especialment pel que fa a l’organització i realització de les cercaviles de Corpus i de la Festa Major de la Geltrú.
El Diumenge de Rams també es col·labora amb la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú en els actes que s’organitzen en motiu d’aquesta festivitat.
Durant la Festa Major petita de Vilanova i la Geltrú, el Ball de la Moixiganga, juntament amb els altres balls de l’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la Geltrú col·laboren amb l’Associació dels Tres Tombs en l’organització i realització de la cercavila que acompanya el pregó de les festes de Sant Antoni Abat.
Aquesta vinculació amb el barri de la Geltrú ha fet que popularment sigui coneguda com a Moixiganga de la Geltrú. Cal dir però que la Moixiganga, des dels seus inicis, s’ha volgut identificar com a Moixiganga de Vilanova i la Geltrú.
El 10è aniversariL’any 2002 la Moixiganga va celebrar el 10è aniversari de la seva recuperació. L’acte principal d’aquesta celebració va ser la trobada de moixigangues que va tenir lloc per la Festa Major de Vilanova. A la trobada hi varen participar les moixigangues de: Sitges, Vilafranca, Valls, Tarragona i Algemesí cola vella. La trobada va consistir en una cercavila entre la plaça de la Vila de Vilanova i l’església de la Geltrú, tot culminant amb una actuació dins del temple parroquial.
Actuacions fora de Vilanova i la GeltrúOcasionalment, la colla ha fet actuacions fora de l’àmbit de la ciutat, convidada per festes i celebracions arreu de Catalunya. Així:
Xurriacada dels Països Catalans, Vic, 6 de juliol de 2014 Festa Catalana, Barcelona, 10 de maig de 2014 Celebració dels 300 anys de la Moixiganga de Vilafranca, Vilafranca del
Penedès 24 d’agost de 2013 Mostra de moixigangues, Festes Decennals de la Mare de Déu de la
Candela de Valls, 30 de gener de 2011 Festa Major de la Mercè de Barcelona, Barcelona 2008 Apadrinament del Ball de la Moixiganga de Reus, Festa Major de Sant
Pere, Reus, 2006 Pelegrinatge de les Hospitalitats Catalanes a Lourdes, 17 d'octubre de
2004
7
Festival Internacional de Música, Lucerna, Suïssa, 1998 Festes de Sant Magí de Tarragona, Tarragona 19 d’agost 1997
Il·lustració 2 Actuació de la Moixiganga a la Xurriacada dels Països Catalans, Vic, 6 de juliol de 2014
Per tot aquest fets esmentats, creiem que la Moixiganga té un compromís amb la ciutat i amb el manteniment, promoció i difusió del seu patrimoni cultural. Creiem que cada una de les nostres sortides referma aquest compromís i, que en aquells desplaçaments que hem fet fora de la ciutat, hem portat al nom de Vilanova i la Geltrú allà on hem actuat.
8
EL BALL DE LA MOIXIGANGA DE LA GELTRÚ
Breu nota històricaL’origen de les moixigangues i altres representacions de religiositat popular, caldria trobar-lo durant el barroc, moment en el que l’església, amb l’impuls del concili de Trento i amb l’objectiu de refermar i exterioritzar la seva implantació social en els territoris on la reforma no havia triomfat, incorpora tant a les celebracions com en tots els esdeveniments on tenia influència una manera de fer molt teatral i ampul·losa. Aquesta nova concepció, pel que fa a les representacions populars, aplicarà una estricta supervisió de forma que prohibirà les que considerarà que no trameten correctament el missatge de la salvació, mentre que en preservarà o en potenciarà d’altres que sí que considera que segueixen la nova línia marcada.
Sembla ser que les moixigangues es van introduir al Gran Penedès cap al segle XVIII, evolucionant de manera distinta segons el lloc. Per bé que Vilanova, en comparació amb altres pobles del Penedès és una vila on els aspectes religiosos no han tingut mai la força i la importància d’altres viles veïnes, es té constància de la existència i de la representació del ball de la moixiganga durant el S XIX.
Així, una nota de despeses per a la festa de Sant Antoni Abat de l’any 1832 fa referència al cost del “ball de la Muixiganga”, tot i que possiblement ja es ballava anteriorment. També se sap que la Moixiganga va sortir per la festa de les Neus de l’any 1850, festa que, ja aleshores, guanyava importància davant de la de Sant Antoni. L’any 1859 està documentada l’actuació de la Moixiganga a la Festa Major de la Geltrú. Pel que sembla, hi va haver una separació progressiva de la vinculació del ball a la parròquia de Sant Antoni que originàriament li havia donat suport. A partir del 1871 es perd el rastre de sortides documentades de la Moixiganga.
La recuperació del BallLa recuperació del Ball de la Moixiganga de la Geltrú s’esdevé a partir de la troballa d’una partitura original del ball a l’Arxiu Musical de la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Es tractava d’una partitura de més de 150 anys d’antiguitat que va trobar la Sra. Francesca Roig i Galceran. La partitura formava part d’un “Coderno de contradanza, minuetes i balsas” dins d’una “Llicència d’Orgue”. Sembla que aquest quadern va estar transcrit pel frare Andreu Ripoll que hauria estat molt relacionat amb la parròquia de la Geltrú. Fra Andreu pertanyia a la comunitat del Carmelites Descalços establerta a Vilanova des de 1735 fins 1835.
La troballa d’aquesta partitura es va publicar el 1985 en un quadernet titulat “Tonades Populars de l’Arxiu de Santa Maria”. Aquest quadernet fou editat de
9
forma limitada arran d’una trobada general d’animadors de cant per a la litúrgia que va tenir lloc a la parròquia de La Geltrú.
Tot seguit a la seva publicació, el Grup Instrumental de la Geltrú va començar a interpretar la melodia de manera que la mateixa va esdevenir coneguda. Cap al 1987, un grup de la parròquia de La Geltrú, amb el Jordi Burcet al capdavant van iniciar el intent de recuperació del ball. Aquest primer intent no va reeixir per falta de suficients balladors.
Cinc anys més tard es va fer un segon intent, també promogut pel Jordi Burcet. En aquesta ocasió, però, la iniciativa va arribar a bon port. El Diumenge de Rams de 1992, havent passat més d’un segle de la seva desaparició, el Ball de la Moixiganga es tornava a ballar a la parròquia de La Geltrú.
En l’actualitat, el Ball de la Moixiganga de la Geltrú té una trentena de balladors (dones i homes) d’edats compreses entre els 11 i els 53 anys.
Il·lustració 3 Cercavila de la Vigília, Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú, 4 d’agost de 2011.
CoreografiaEn la coreografia del ball es poden distingir tres parts: el pas de cartró, el pas de coixinet i els misteris. En funció de cada actuació, l’esquema seguit per a col·locar aquests passos pot variar lleugerament. El més freqüent és iniciar el ball amb un pas de cartró seguit pel de coixinet i un misteri i, a partir d’aquí,
10
alternar passos de coixinet i misteris. En les cercaviles, aquest esquema és molt més irregular.
El pas de cartró és un pas lent i solemne que inicia el ball. Els moixigangers es disposen en dues files paral·leles en ordre d’alçada. Al passadís que queda entre les dues files s’hi situa un ballador que representa el Crist. En un moment donat, coincidint amb un canvi de compàs, els balladors abandonen la formació de files paral·leles per fer i desfer una creu. Això es repeteix una altra vegada, en repetir-se els compassos, tornant després al pas de cartró.
El pas de coixinet és un salt ràpid i alegre i és el que permet avançar en les cercaviles, compensant la lentitud del pas del cartró i dels misteris. És un pas que correspon a un dels salts que són habituals en el Ball de Gitanes. En el moment de fer aquest pas, els moixiganguers fan sonar el parell de castanyoles al ritme de la música mentre porten els braços aixecats formant un arc. En el pas de coixinet, els balladors poden seguir trajectòries diferents: poden anar rectes i així avançar molt; poden girar enrere les dues fileres de manera paral·lela, descrivint una el·lipse al voltant del centre que marca el Crist i tornar a la posició inicial; poden creuar-se abans i/o en acabar l’el·lipse, etc.
Finalment tenim els misteris, que són quadres plàstics formats per estructures humanes que representen passatges de la passió i resurrecció de Crist. Normalment cada misteri s’acompanya de quatre “canelobres” que delimiten l’espai de la representació i alhora “il·luminen” el misteri. El Ball de la Moixiganga de La Geltrú té 11 misteris, segons es representen en les imatges següents.
Oració a l’Hort Ecce Homo
11
Natzarè Verònica
Clavament
12
Calvari
Davallament
13
Pietat
Enterrament
14
Soledat de Maria
Resurrecció
15
GrallersEl ball de la moixiganga va acompanyat per un grup tradicional gralla seca, és a dir per un mínim de dues gralles i un tabal.
Des del seu inici els Grallers del Palmerar (Francesca Roig i Xavier Orriols) són els grallers oficials (i membres de la colla). Acompanyen a la Moixiganga en bona part de les sortides tradicionals: Rams, Corpus, Santa Maria i Santa Gertrudis.
En canvi, per a la Festa Major de Vilanova, els grallers de la Moixiganga són el grup de Vallmoll, Grallers del So Nat, dirigit per la Roser Olivé.
El vestuariPer a poder fer la totalitat dels misteris, el Ball de la Moixiganga requereix un número mínim de 24 balladors, als quals cal afegir el ballador central que representa el Crist. A més a més, en les sortides nocturnes o de gala, cal afegir 4 portants de ciris que acompanyen el ball.
El vestuari original va ser dissenyat per la vilanovina Susanna Santasusanna, professora de confecció tèxtil a l’escola EMAID de Vilanova. Per al disseny original es van tenir present els elements que configuren les indumentàries de les altres moixigangues de la comarca del Gran Penedès. Aquestes tenen força semblances entre elles i a partir d’aquestes es va elaborar un patró per al vestuari de la moixiganga vilanovina.
El vestuari de la moixiganga està composat pels elements següents: Barret, de cotó amb motius florals Camisa blanca de cotó, amb coll Mao, amb vetes al coll i punys. Pantaló blanc, ample, per facilitar els moviments. Armilla feta amb una tela indiana blanca decorada amb motius florals de
colors pàl·lids. També porta vetes de cotó per poder-les cordar. Faixa de color rosat, feta de llana, acabada pels extrems en serrells del
mateix color. Faldilleta, de color vi amb tenyit artesanal amb una vora decorativa del
mateix color a la part inferior. S’ajusta al cos del ballador amb una goma elàstica i no porta ni botons ni cremalleres.
Camalls, també tenyits artesanalment de color vi. Cadascun porta 16 cascavells cosits. Els camalls es lliguen a les cames dels balladors amb unes cintes també de color vi.
Mitjons de color blanc. Espardenyes, de color blanc i amb cordes.
A més de les peces de roba, els balladors porten durant el ball els següents complements:
16
Ciris / Ciris de fusta: Els ciris de cera solament es fan servir en les sortides nocturnes o en aquelles que tenen una solemnitat especial. En la resta es fan servir uns pals de fusta o ciris de fusta.
Castanyoles, de fusta, semblants a les emprades en els ball de gitanes.
Tots els balladors porten la mateixa roba. L’excepció és el ballador que representa el Crist, el qual duu una corona de flors en lloc del barret.
Per altra banda, en les sortides nocturnes o solemnes, al grup de balladors s’afegeixen 4 portants de ciris. Aquests porten un vestit semblant als balladors però sense faldilla, camalls ni castanyoles.
17
CELEBRACIONS DEL 25È ANIVERSARI
El Diumenge de Rams de 2017 s’esdevindrà el vint-i-cinquè aniversari de la recuperació del ball de a Moixiganga a la Geltrú. És aquesta una data que volem celebrar amb tota la ciutat de Vilanova i la Geltrú i per a la qual s’han preparat un seguit d’actes commemoratius.
A més a més, s’ha pensat que una bona manera de celebrar el 25è aniversari era fent uns nous vestits per als balladors. Passats vint-i-cinc anys de la recuperació del ball, tant l’estat dels actuals vestits com el seu disseny han quedat obsolets. Durant tots aquesta anys, el vestuari s’ha anat mantenint. Però arribats a aquest punt, el seu estat actual aconsella una renovació integral tant en l’estil com en la confecció.
Calendari de celebracionsHem pensat de fer de la renovació del vestuari del Ball de la Moixiganga el element central que doni continuïtat a totes les celebracions previstes per al 25è aniversari de la recuperació del ball. El calendari de celebracions és el següent:
Diumenge, 20 de novembre, 13:00Església de Santa Maria de la Geltrú
Inauguració oficial de l’any de celebracions del 25è aniversari de la recuperació del Ball de la MoixigangaCoincidint amb la celebració de Santa Gertrudis, Festa Major Petita de la Geltrú tindrà lloc aquest acte d’inici de l’any de celebracions. El programa de l’acte inclourà:
Presentació del nou vestuari Presentació de la monotípia del 25è aniversari, feta per l’artista local
Bernat Soler. Concert de músiques de moixiganga amb els Grallers del So Nat de
Vallmoll.
Dissabte, 8 d’abril de 2017, 18 horesRectoria de l’Església de Santa Maria de la Geltrú
Inauguració de l’exposició “25 anys de la Moixiganga de la Geltrú”Coincidint amb la vigília de Diumenge de Rams, es presentarà un recull de documents, fotografies i vestuari que il·lustrarà el que han estat aquest 25 anys transcorreguts des de la recuperació de la Moixiganga.
18
Assaig obertTot seguit, a la Plaça de l’Assumpció, assaig obert al públic.
Diumenge, 9 d’abril de 2017, en acabar la missa de Diumenge de RamsEsglésia de Santa Maria de la Geltrú
Primera ballada de la Moixiganga amb el nou vestuariCom ja es tradicional, en acabar la missa de Diumenge de Rams, la Moixiganga ballarà tots els misteris dintre de l’Església de Santa Maria de la Geltrú.
Ho farà amb el nou vestuari, fet que coincidirà exactament amb els 25 anys de la recuperació del ball.
Dissabte, 22 d’abril de 2017, 12 horesRectoria de l’Església de Santa Maria de la Geltrú
Clausura de l’exposició “25 anys de la Moixiganga de la Geltrú”La clausura de l’exposició es farà en el decurs d’un “Vermut concert” al qual es convidarà totes les persones que han participat en la Moixiganga al llarg d’aquest 25 anys. I tots els que vulguin podran fer de nou canelobres, creus i, potser, pilars!
Dissabte, 22 d’abril de 2017, 17 horesA determinar
Actuació conjunta amb els Bordegassos i la Moixiganga d’Algemesí (colla nova)La Moixiganga d’Algemesí, amb aquesta actuació torna als Bordegassos el desplaçament anterior que aquests van fer. La Moixiganga de la Geltrú s’ha afegit invitada pels Bordegassos per a donar més lluïment a la jornada.
Dissabte, 29 de juliol de 2017, 22 horesActes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú
Cercavila de la Moixiganga amb ballada final de “La Contradanza de Cetina” de l’Aragó Com a part del programa d’actes de la festa major de Vilanova i la Geltrú, la Moixiganga convidarà “La Contradanza de Cetina” que ballarà a la plaça de Sant Antoni al final d’una cercavila breu pels carrers de la ciutat.
Divendres, 4 d’agost de 2017, 17 horesEsglésia de Sant Antoni Abat
Ofrena de Raïm a la Mare de Déu de les NeusLa Moixiganga participarà en l’ofrena de raïm a la Mare de Déu de les Neus i farà una breu ballada en acabar la mateixa.
19
Dissabte, 5 d’agost de 2017, Ofici de Festa MajorEsglésia de Sant Antoni Abat
Ofrena i ballada a la Mare de Déu de les NeusParticipació a l’ofici de Festa Major com a colla que fa l’ofrena i ballada dins de l’església de Sant Antoni.
Diumenge, 6 d’agost de 2017, 21 horesCan Papiol
Presa de possessió dels nous pabordes de Festa MajorAquest acte té lloc als Jardins de Can Papiol i voldríem poder tenir la exposició muntada en la sala que hi ha a l’entrada de Can Papiol.
Dimarts, 15 d’agost de 2017, Ofici de Festa Major de la GeltrúEsglésia de Santa Maria de la Geltrú
Ofrena i Ball a Santa MariaParticipació en l’ofici de la festivitat de Santa Maria amb l’ofrena i ball dins l’església.
Cercavila de l’espígolEn acabar l’ofici de Festa Major, participació a la Cercavila de l’espígol acompanyats per les moixigangues del Penedès (Vilafranca i Sitges)
Dissabte, 18 de novembre de 2017, 19 horesEsglésia de Santa Maria de la Geltrú
Acte acadèmicEn el marc de les celebracions de Santa Gertrudis es farà un repàs a la història de les Moixigangues per part d’un historiador de la cultura popular i tradicional.
Diumenge, 19 de novembre de 2017, Ofici de Santa GertrudisEsglésia de Santa Maria de la Geltrú
Clausura de l’any de celebracions. Ofrena a Santa Gertrudis del vestuari anticDurant l’ofici de Santa Gertrudis (festa major petita de La Geltrú) la Moixiganga farà ofrena del vestuari antic.
En acabar l’ofici, la Moixiganga farà la darrera ballada amb el vestuari antic.
20
El nou vestuari del Ball de la MoixigangaEl disseny dels nous vestits ha estat encarregar a la professores Susanna Santasusanna, professora d'art de nens i de Tall i Confecció per a adults a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú; i a la Roser Amela, professora de Gràfica Publicitària i de Producte Gràfic Interactiu a la mateixa escola. Les dues són reconegudes artistes locals amb una important trajectòria pel que fa al disseny i confecció de vestits per a balls populars. Destaquen especialment per la incorporació d’elements d’innovació en els patrons de vestuari i en l’ús de teles i colors, sense trencar amb els aspectes formals tradicionals.
Il·lustració 4 Les professores Santasusanna i Amela treballant amb les teles que es faran servir en la renovació del vestuari del Ball de la Moixiganga
Es dona el cas que la Susanna Santasusanna ja va ser l’encarregada de confeccionar els actuals vestits. Recentment també ha dissenyat els vestits del Ball de Cotonines promogut des de l’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la Geltrú i dels nous vestits dels Gegants de Vilanova i dels de la Geltrú. A més a més també està dissenyant la indumentària del Ball d’Enveja i dels Ministrers de Vilanova i la Geltrú.
La Roser Amela ha treballat en el camp de la cultura popular dissenyant els actuals vestits del Ball de Diables Petits de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú.
Elements d’innovació del nou vestuari
El nou disseny dels vestits ha estat ideat partint de la base de l’estructura de l’actual, seguint l’estil dels balls blancs del Penedès. Tot i això l’experiència d’aquests 24 anys ha fet veure les mancances tant tècniques com pràctiques que els vestits actuals presenten i per això es volen incorporar millores als nous.
21
Il·lustració 5 Esbossos de treballs inicials en el disseny del nou vestuari
Així, un primer aspecte que s’ha considerat en el nou disseny, ha estat el de reforçar la vinculació del ball amb el tema de la Pasqua. Així s’ha pensat en una nova paleta de colors que s’inspiri en aquells que són propis d’aquest període de l’any. I això s’ha fet pensant tant en la visió de celebració cristiana, com en aquella altra més pagana que posa l’èmfasi en els ritus primaverals i el despertar de la natura després de l’hivern. Així, la nova paleta busca exaltar els colors de tots els elements vegetals que floreixen en aquesta època.
Camises
S’ha pensat en fer una modificació que té en compte aspectes tècnics de la roba com temes de disseny.
Així, pel que fa als temes tècnics, es substitueixen les vetes per botons i es procura tenir unes mànigues més amples, buscant una peça de roba prou folgada per permetre la llibertat de moviments del ballador. S’aposta per al lli, per la seva frescor, resistència, gran poder absorbent i pel fet de ser molt suau i agradable en contacte amb la pell.
El disseny de la camisa s’inspira en els models de camisoles vuitcentistes amb decoració a la zona del pit, la qual cosa li dona elegància i solemnitat però mantenint un caire auster sense estridència. Les mànigues tenen un petits plecs que arrodoneixen l’elegància del conjunt.
Armilles
Per a les armilles s’ha triat una roba de cotó consistent i reversible. Es faran servir les dues cares per fer els vestits. Aquest aspecte ens permetrà fer una diferenciació entre els balladors, carregadors i la figura de Crist. Aquesta última destacarà entre els balladors perquè serà vestida amb la cara de la roba de
22
tons clars, molt més austera en la coloració (blanc, blau cel, gris, negre, grana i verd clar) com a símbol de martiri, puresa i divinitat.
Faldilles
Les noves faldilles deixaran d’estar tenyides a mà amb tints naturals, ja que això comporta una desigual alteració del color a mesura que passa el temps donant un aspecte poc cuidat al conjunt de balladors.
Les noves faldilles vindran tenyides de fàbrica. Es mantindrà el color granat de vi. L’excepció serà la figura del Crist, on el color serà gris.
El tall de les faldilles seguirà un estil més “penedesenc” i menys volat. Tindrà només 2 plecs frontals amplis, amb llargada per sobre el genoll.
Faixa
Serà potser l’aposta més innovadora del vestuari, ja que marca diferències no solament amb la faixa anterior sinó també amb la resta de balls blancs de Vilanova i la Geltrú. Les noves faixes són tornassolades i treballades en espiga i n’hi hauran de dos tipus:
Per a la figura del Crist, la faixa serà de color gris plata, combinat amb fils de seda blanca la qual cosa li dona lluentor i un aspecte noble.
Per a la resta de balladors, seran de color groc combinat amb fils de seda blanca.
Camalls
Els camalls dels balladors tindran millores tècniques importants en el sistema de tancament que portarà ullets a la roba i permetrà passar vetes de fils creuats per evitar que rellisquin per la cama.
Barrets
Els barrets, de color blanc, continuaran portant la decoració floral com a tret característic de la moixiganga. Però el nous barrets incorporen puntes de passamaneria de colors, la qual cosa els fa més vistosos i aporta un toc de major distinció.
La resta d’elements del vestuari no tenen canvis.
Calendari d’execució del projecte
Com ja s’ha comentat, es vol que el nou vestuari del Ball de la Moixiganga sigui un punt central de les celebracions del 25è aniversari de la recuperació. Com s’ha comentat, la presentació del nou vestuari i l’ofrena i darrera ballada amb l’antic vestuari marcaran l’inici i el final, respectivament, de l’any de celebracions.
23
Això fa que la confecció dels nous vestits s’estigui ja duent a terme aquest any, per a la seva presentació el diumenge 20 de novembre de 2016. L’objectiu és poder tenir-los acabats coincidint amb les celebracions de Santa Gertrudis.
Il·lustració 6 Les professores Santasusanna i Amela acompanyant al Jordi Burcet en el moment d’adquirir les camises i teles per al nou vestuari (Febrer 2016)
Per acomplir amb aquesta data d’estrena s’ha establert el següent calendari: Gener-febrer de 2016: elaboració i aprovació per part de la colla del
disseny dels nous vestits. Gestions de captació de recursos econòmics. Febrer-març de 2016: selecció i compra de la roba. Març-juliol de 2016: confecció de les armilles, faldilles i camalls. Juliol-agost de 2016: compra de faixes, camises, pantalons i
espardenyes. Setembre-novembre de 2016: confecció dels complements: barret, pal i
castanyoles. Novembre de 2016: presentació dels nous vestits.
Destinataris
Tot i que el nou vestuari passarà a formar part del patrimoni cultural del Ball de la Moixiganga, i per extensió de l’ l’Associació de Cultura Popular Santa Maria de la Geltrú, creiem que els principals destinataris d’aquest projecte de renovació del vestuari són: els geltrunencs i les geltrunenques, els vilanovins i
24
les vilanovines, i els assistents a les cercaviles i actuacions que el Ball de la Moixiganga fa a la ciutat anualment.
Així mateix, creiem que també en són destinataris tots els amants de la cultura tradicional i popular
Per tant la renovació del vestuari tindria un impacte evident i periòdic a nivell local en el lluïment en les diverses cercaviles en les que hi participa el ball i amb caràcter esporàdic pot repercutir també en d’altres indrets de la geografia catalana i a exhibir el patrimoni popular català a nivell internacional. A més a més aquest benefici serà a llarg termini ja que esperem puguin durar tants anys com els actuals.
Aquest document ha estat preparat per Jordi BurcetMartí Burcet
Daniel MartínezJordi Forgas
i Albert Alonso.
Vilanova i la Geltrú, 7 de novembre de 2016
25
