Món aualé n.14

Vol. 4, núm. 2 - abril/juny 2015

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Pàg. 2


Volum 4, número 2 - Abril/Juny 2015

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya

Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent

[email protected]

Imatge de la portada:

Tauler de quatre files de vuit forats procedent d’Angola Col·lecció privada

Pàg. 3

Món aualé. Volum 4, número 2 - Abril/Juny 2015

SUMARI Pàg 4-9 Jocs mancala a Madagascar. Us apuntem fonts documentals escrites i gràfiques sobre jocs mancala que s’han jugat o encara es juguen avui en dia a l’illa de Madagascar. Podeu veure des de la primera referència escrita el segle XVII feta per Etienne de Flacourt fins al darrer treball de recerca fet per Luc Tiennot, publicat fa uns tan sols uns mesos.

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia d’Herle Drean, feta l’any 2013 a Tadjoura, Djibouti, on es veuen uns homes que juguen en de dues files de deu forats excavats a terra.

Pàg 12 Aprenem a jugar a l’Uugg. L’Uugg era un joc mancala jugat a Abissínia (nom com era coneguda l’actual Etiòpia fins al segle XX) Aquest joc mancala es jugava en dues files de cinc, sis o set forats per fila. Va ser descrit per Marcel Cohen l’any 1911.

Pàg 13 Tauler de quatre files de setze forats. Es mostra una fotografia de Miqui Giménez, feta a Namíbia en la qual uns homes juguen en un tauler de quatre files de setze forats.

Pàg 14-15 16è Campionat escolar d’aualé de Catalunya. El passat 23 de maig es va celebrar el 16è Campionat de Catalunya d'aualé en la categoria escolar. El campionat es va dur a terme a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Pàg 16-17 Aprenem a jugar al Motik ka ia. El joc conegut com Motiq ka ia es va jugar en la cultura kedang a l’illa de Lembata (abans coneguda com a illa de Lomblen) a l’arxipèlag de Solor, a l’est d’Indonèsia. Aquest joc mancala va ser descrit per primera vegada per R.H. Barnes l’any 1975.

Pàg 18 Glossari. Part 14. Us seguim parlant d’alguns moviments d’obertura (en anglès opening gambits) que fan referència a una sèrie de tàctiques o moviments especials dissenyats per canviar la distribució uniforme inicial de les peces, de manera que els jugadors intenten sorprendre amb una disposició inesperada o nova.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (XIV). Es pot veure una postal i un sobre del primer dia d’emissió d’un segell de Gabon de l’any 1989. Uns homes juguen en un tauler característic fet de mitges canyes de bambú o tronc de palmera o ràfia de dues files de set compartiments i dos compartiments extra centrals.


Pàg. 4

Us apuntem en aquestes pàgines fonts documentals escrites i gràfiques sobre jocs mancala que s’han jugat o encara es juguen avui en dia a l’illa de Madagascar.

Podeu veure des de la primera referència escrita d’un joc mancala a Madagascar el segle XVII, feta per Etienne de Flacourt a Histoire de la Grande Isle Madagascar, on es parlava dels jocs Fifanga i Katro Sotra, fins al darrer treball de recerca fet per Luc Tiennot, publicat fa uns mesos, en el que reporta els jocs Katra, Katro Tsotra, Fanga, Katra Gorobaka i Katro Mandry Dia Homana.

Us parlem de les descripcions de l’any 1909 d’André-Jean Dandouau; de Chase Salmon Osborn, del 1924, de Ralph Linton, del 1933 i d’Alexander J. de Voogt del 1999.

També es mostren diversos documents gràfics: postals de l’època del colonialisme francès del període del 1900 al 1960, fotografies i vídeos on es poden veure persones com juguen, i il·lustracions i gravats que acompanyen la descripció de les regles d’alguns jocs.

Les descripcions de Dandouau del 1909

André-Jean Dandouau va descriure per primera vegada les regles de dos jocs mancala coneguts com Katra Gorobaka i Katra Mpantsaka. Aquests dos jocs eren jugats pels sakalava a Madagascar en taulers de quatre fileres de forats, coneguts o anomenats de diverses maneres: fanaovan-katra, fikatrahana, laharana o fanga.

1909 André-Jean Dandouau DANDOUAU, A. Jeux Malgaches: Jeu de Katra. A: Bulletin de l’Académie Malgache 1909; 7: 81-97.

Katra Gorobaka

Katra Mpantsaka

Katra Fandatsaka

1661 Étienne de Flacourt FLACOURT. Histoire de la Grande Isle Madagascar, Paris, 1661.

Fifanga

Katro Sotra

Jocs mancala a Madagascar

1650 … 1900 1915

La lí

nea

del t

emps

del

s jo

cs m

anca

la a

Mad

agas

car

Fig.1 il·llustració extreta de FLACOURT Étienne, (1658) 2007. Histoire de la Grande Isle Madagascar (1658). Réédition commentée sous la direction de Claude Allibert, INALCO, Karthala.

Segueix a la pàgina 7

Figs. 2 i 3 il·llustracions extretetes de DANDOUAU, A. Jeux Malgaches: Jeu de Katra. A: Bulletin de

l’Académie Malgache 1909; 7: 81-97.

Fig.2

Fig.3


Pàg. 5

1930 1945 1960 1975 1990 2005 2015

1999 Alexander de Voogt

De VOOGT, A. Distribution of Mancala Board Games. Board Games Studies 2, 1999.pp. 104-114

Katra o Katra Tsotra

Katro

Katra Paika

Katra Kroba o Katra Be

1924 Chase Salmon Osborn

OSBORN, CS Madagascar. Land of the Man-eating tree New York, 1924.

Katra

1933 Ralph Linton

LINTON, R.. The Tanala, a Hill Tribe of Madagascar. Vol. 20 Anthropological Series, Field Museum of Natural History, Chicago, 1933.

Katra (tanala)

Katra Boaoaka

2014 Luc Tiennot TIENNOT, L. À la recherche de jeux de semailles de type solo à Madagascar ethnographiques .org , Numéro 29 - décembre 2014

Katra

Katro Tsotra

Fanga

Katra Gorobaka

Katro Mandry Dia Homana

Figs. 8 i 9 Sambava, Madagascar,

22 gener 2013 © Luc Tiennot

Figs. 10 i 11 IREM de la Reunión.

Université de la Reunión. Institut de recherche sur

l'enseignement des mathématiques.

Laboratoire d'informatique et de mathématiques.

Fête de la science 2014 : les posters de l’IREM

Fig.8

Fig.9

Fig.10 Fig.11

Fig.4 portada de Madagascar: Land of the Man-Eating tree de Chase Salmon Osborn.

Fig.6 portada de The Tanala: A Hill Tribe of Madagascar de Ralph Linton.

Fig.5 Postal de l’època del colonialisme francès del 1900 al1940

Fig.7 Fotografia extreta de DE VOOGT, A. Distribution of Mancala Board Games. Board Games Studies 2, 1999.pp. 104-114

Pàg. 6



Jugant al katro a Madagascar © 2010 Chad Lebo. Blog oficial d’Akany Avoko Children's Home


Es coneix, almenys, una variant del joc Katra Gorobaka en la que, segons alguns jugadors, no es poden moure les llavors solitàries per començar un moviment. Aleshores, el joc acaba quan un jugador té els seus forats buits o amb una sola llavor. Per altra banda, Linton diu que els imerina anomenen a aquesta variant Katra Boaoaka i que es produeix una captura simultània de les llavors de l’adversari dels forats oposats interior i exterior al forat de la fila interna que provoca la captura.

Les descripcions de Chase Salmon Osborn L’abril de 1874 el New York World va publicar un article anunciant el descobriment a Madagascar d'una nova espècie: un arbre devorador d'homes. A la fi del segle XIX i principis del XX una sèrie d'exploradors van anar a buscar-lo, sense adonar-se que la història era un engany del diari. Osborn, qui va exercir com a Governador de Michigan del 1911 al 1913, va dur a terme a Madagascar la més extensa recerca d’aquest arbre devorador d’homes. Els seus viatges a aquesta illa van plasmar-se en el seu llibre del 1924 Madagascar: Land of the Man-Eating Tree. En el capítol XXXV Some malagasy games menciona un joc anomenat Katra jugat pels nadius en 32 forats. No en descriu les regles del joc. Explica que s’usen còdols o llavors com a peces.

Les descripcions de Ralph Linton L’any 1933 Ralph Linton descriu el joc Katra (tanala) jugat en taulers de fusta o fent un dibuix a terra d’un diagrama de 4x6-10, és a dir, quatre files i un rang de sis a deu forats per fila. Aquest joc és jugat principalment per les dones i joves tanala. Linton explica que cada jugador pot triar la direcció horària o anti-horària, però un cop escollida la direcció del moviment s’haurà de mantenir al llarg de tota la partida. Segons explica Ralph Linton, els tanala juguen a una variant del Katra que sembla que no té un nom específic.

Pàg. 7

Regles resumides del Katra Gorobaka

tauler: quatre files de vuit forats (4×8).

peces: 64 llavors (32 per jugador).

disposició inicial: 2 llavors en cada forat.

direcció sembra: direcció horària o anti-horària. Els jugadors poden triar la direcció horària o anti-horària al començament de cada moviment que no es pot canviar durant el torn.

sembra: volta múltiple (o encadenada). El primer jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la fila interior pròpia. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit (aquesta acció s’anomenen "mandri", és a dir: dormir). El torn acaba. Després del primer torn, l’oponent pot començar el seu moviment des de qualsevol forat de la seva fila interior o exterior. Un jugador pot moure les llavors solitàries per començar un moviment i no és obligatori triar-ne un que provoqui una captura. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila externa (la més propera), el jugador continua i agafa el contingut d’aquest forat i el sembra de nou fins que l’última llavor caigui en un forat buit.

collita: les llavors capturades no es retiren del tauler, es reintrodueixen al costat propi. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i un dels forats oposats de l’adversari (el de la fila interna o el de la fila externa) o tots dos contenen llavors, aleshores el contingut és afegit al forat propi de la fila interna i el jugador agafa aquestes llavors i continua el moviment en la mateixa direcció des del forat següent. Es poden fer diverses collites al llarg del mateix torn de joc. Quan les llavors es capturen es diu "homana" (es mengen).

objectiu del joc: capturar totes les llavors de l ’adversar i. E l perdedor s’anomena "kamo" (gandul).

el joc acaba…: quan totes les llavors de l’oponent són capturades.

Continua de la pàgina 4

Pàg. 8


Les descripcions de Luc Tiennot En el seu treball de recerca, publicat fa uns mesos en línia, Luc Tiennot presenta una etnografia del joc katra, realitzada a l'agost de 2013 a les terres altes de la costa sud-est de Madagascar, en localitats poblades per les ètnies merina, betsileo i antemoro.

El seu article presenta dades recollides durant la investigació i usa seqüències de vídeo per documentar les varietats locals de diversos jocs mancala coneguts com Katro o Katra, o Fanga.

Explica que va seguir la ruta d’Antananarivo a Fianarantsoa, amb incursions a pistes o al bosc per tractar de trobar per una banda, algunes de les descripcions sobre jocs mancala a Madagascar realitzades per Alexander J. De Voogt l’any 1999 (veure pàgina 5), reportant un joc Katro jugat en taulers de 4x4 i 4×6, al voltant de la localitat de Fianarantsoa i, en segon lloc, cap al final de la ruta, reporta el joc mancala esmentat per Etienne de Flacourt l’any 1658.

Luc Tiennot reporta un joc mancala a Madagascar que no havia estat descrit: el Katro mandry dia homana.

Les descripcions d’Alexander J de Voogt Alexander J. de Voogt va descriure un joc anomenat Katra amb les mateixes regles que el Katra Mpantsaka que havia descrit Dandouau, però jugat en taulers de 4×4 i 4×6, és a dir, quatre files de quatre forats i quatre files de sis forats, respectivament. En la disposició inicial d’aquest joc descrit per de Voogt és habitual col·locar dues llavors en cada forat. Tot i que els jugadors també poden disposar tres llavors en cada un dels forats al començament de la partida. De Voogt l’any 1999, en l’apendix del seu article Distribution of Mancala Board Games descriu les regles de quatre tipus de jocs mancala que va reportar a Madagascar: el Katra o Katra Tsotra; el Katro; el Katra Paika; i el Katra Kroba o Katra Be.


Tauler per jugar al fanga al Museu Fort-Flacourt (ex-Museu de l'Anosy), a Madagascar. Foto Patrice Beurois 2014 Musée Fort Flacourt.


Pàg. 9

Regles resumides del Katra Mpantsaka

tauler: quatre files de vuit forats (4×8).

peces: 64 llavors (32 per jugador).


direcció sembra: direcció horària o anti-horària. Els jugadors poden triar la direcció al començament de cada moviment que no es pot canviar durant el torn.

sembra: volta múltiple (o encadenada). El primer jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la fila interior o exterior pròpia. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit (aquesta acció s’anomenen "mandri", és a dir: dormir). El torn acaba. Un jugador pot moure les llavors solitàries per començar un moviment i no és obligatori triar-ne un que provoqui una captura. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila externa (la més propera), el jugador continua i agafa el contingut d’aquest forat i el sembra de nou fins que l’última llavor caigui en un forat buit.

collita: les llavors capturades no es retiren del tauler, es reintrodueixen al costat propi. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i el forat oposat de l’adversari de la fila interna conté llavors, aleshores el contingut és afegit al forat propi de la fila interna i el jugador agafa aquestes llavors i continua el moviment en la mateixa direcció des del forat següent. Es poden fer diverses collites al llarg del mateix torn de joc. Quan les llavors es capturen es diu "homana" (es mengen). Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i tots els forats de la fila interna de l’adversari estan buits, i el forat corresponent de la fila externa de l’adversari conté llavors, aquestes són capturades i sembrades de nou.

objectiu del joc: capturar totes les llavors de l’adversari.

el joc acaba…: quan totes les llavors de l’oponent són capturades. Postal de Madagascar de l’època del colonialisme francès (1940-1960)

Postal de Madagascar de l’època del colonialisme francès (1920-1940)

Postal de Madagascar de l’època del colonialisme francès (1900-1920)

Pàg. 10

Pàg. 11

Uns homes juguen en de dues files de deu forats excavats a terra,

a Tadjoura, Djibouti. Foto cortesia d’Herle Drean

© 2013 Tots els drets reservats.

Pàg. 12


Aprenem a jugar a l’Uugg...

El joc Uugg era jugat a Abissínia, nom amb que es coneixia l’actual Etiòpia fins a principis del segle XX. Aquest joc fou descrit l'any 1911 pel lingüista francès Marcel Cohen, destacat en el camp de les llengües semítiques, i especial-ment en la branca etiòpica.

El tauler usat té dues files de cinc, sis o set fo-rats per fila. Els forats s'anomenen «bièt». Les peces de joc són generalment còdols que re-ben el nom de «tatar». La disposició inicial és de 4 llavors en cada forat.

La sembra es realitza amb volta múltiple en direcció anti-horària. Cada jugador al seu torn comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la seva fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents en direcció anti-horària. Si l’última llavor cau en un forat buit, el torn acaba. Si l'última llavor cau en un forat ocupat, el seu contingut s’agafa i es sembra en un nova volta. Si l'última llavor cau en un forat de l'adversari que conté 3 llavors (4 llavors, comptant l'acabada de di-positar), aleshores es diu que el jugador «ha colpejat». Aquesta acció s'anomena «uagga». El torn s'acaba. El forat queda bloquejat i les quatre llavors no es poden usar per sembrar. Aquest forat rep el nom del joc: «uugg».

La collita es fa en ambdós costats. Les llavors que caiguin en un «uugg» en torns posteriors

hi queden acumulades. El forat «uugg» per-tany al jugador que l'ha creat. Si el jugador que no és el propietari d'un forat «uugg» en el seu torn té una llavor solitària en el forat prece-dent de la seva fila, ha d’agafar aquesta llavor, desplaçar-la al forat «uugg» de l'adversari i retirar-la de nou, acompanyada d'una altra llavor continguda en aquest forat bloquejat. Les dues llavors són capturades i es retiren del tauler. Aquesta acció s'anomena «balla», signi-fica que se les menja.

L’objectiu del joc és aconseguir que al final d'una ronda l'adversari no pugui omplir cap forat amb les llavors capturades.

El joc acaba quan no hi ha cap llavor en els fo-rats del tauler que no siguin «uugg». El joc es juga a diverses rondes. Al final de la partida cada jugador compta les llavors «menjades» en la fila pròpia i les llavors acumulades en els forats «uugg» creats en la fila de l'adversari. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la ronda i omplen els forats de la fila pròpia amb aquestes llavors. Es col·loquen 4 llavors per forat. Cal omplir cada forat comple-tament abans d’omplir el següent. Si algun ju-gador disposa de més llavors que a la ronda anterior, pot guanyar un forat o més de la fila pròpia i/o de l'adversari. Cada quatre llavors, es guanya un forat. Si un jugador no pot omplir algun forat amb el nombre requerit de llavors, aleshores l’omple tan sols amb les llavors que disposi. Si un dels dos jugadors disposa de tres llavors de més enlloc de les quatre necessàri-es, compta per quatre i guanya el forat, aga-fant la llavor que li falta de l'adversari. Si tan sols hi ha 2 llavors de més, aquestes no comp-ten i cap jugador guanya ni perd cap forat.


Uns homes juguen en un tauler de quatre files de setze forats a Namíbia.

Foto cortesia de Miqui Giménez.

Tauler de quatre files de setze forats

Pàg. 13

Pàg. 14


16è Campionat escolar d’aualé de Catalunya

El passat 23 de maig es va celebrar el 16è Campionat de Catalunya d'aualé en la categoria escolar .

El campionat, en el que hi van participar 23 jugadors, es va dur a terme a la Facultat de Matemàtiques de la UPC. L'argentoní Nil Noè, de 10 anys, es va proclamar vencedor. En Nil, que fa 5è de primària, es va enfrontar a alumnes de 6è de primària i 1r d'ESO.

En aquesta última edició del campionat han participat xiquets i xiquetes de Cicle Superior d’escoles del Maresme, de Barcelona i d’Andorra. Fotos: cortesia de Salvador Cases


Pàg. 15

Pàg. 16


Aprenem a jugar al Motik ka ia...

El joc conegut com Motiq ka ia era jugat pels kedang a l’illa de Lembata (abans coneguda com a illa de Lomblen) a l’Arxipèlag de Solor, a l’est d’Indonèsia.

Aquest joc mancala va ser descrit per primera vegada per R. H. Barnes l’any 1975. Barnes va escriure: (1)

“El mancala, tal i com és jugat a Kedang, està molt a prop de ser una institució. És més que una inferència raonable que s’originés al Pròxim Orient i es va estendre al llarg de les rutes comercials a Indonèsia i altres parts d’Àsia. Versions que són gairebé idèntiques amb el joc a Kedang s’han descrit a les Cèlebes (Matthes), i seria bastant acceptable, encara que no necessari, la inferència que el van introduir directament a Kedang els makasarese o els comerciants buginesos. Al mateix temps, la primera introducció hauria estat antiga, ja que pertany al material

cultural general de la zona de Flores i es designa amb noms indígenes relacionats amb els que es donen en els idiomes de Cèlebes “.

El tauler té dues files paral·leles de set forats cada un i el joc comença amb quatre pedres (o llavors) en cada forat. Aquests forats s’excaven ja sigui a terra, o en un tauler de fusta en el què es tallen els forats.

La direcció del joc és en sentit contrari a les agulles del rellotge segons el mandat nadiu de viatjar per la dreta, “wana pan”.

Cada fila representa el cos humà i cada forat està associat amb una part del cos, tal i com s’explica a continuació: (2)

Distribució dels forats en el joc Motiq ka ia

disposició dels forats en la fila de l’adversari (des del punt de vista de cada jugador) d’esquerra a dreta: “tubar” (el cap), “bungan” (la gola), “oroq” (el pit), “botin” (l’estòmac), “udul” (el genoll), “witéng” (3) (la canyella) i “léi” (el peu).

disposició dels forats en la fila pròpia, d’esquerra a dreta: “léi” (el peu), “witéng” (la c a n y e l l a ) , “ u d u l ” ( e l g e n o l l ) , “botin” (l’estòmac), “oroq” (el pit), “bungan” (la gola) i “tubar” (el cap).

A la segona i les següents rondes, els jugadors omplen els seus forats amb les llavors que han capturat a la ronda anterior (quatre llavors en cada forat). A cada nova ronda, el jugador que comença és el que ha perdut a la ronda anterior.

El joc comença de nou amb (excepte en cas d’empat) un dels jugadors amb menys forats, i l’altre amb més. Per descomptat, tenir més forats dóna avantatge tàctic. Els catorze forats estan sempre en joc. Si després de diverses rondes, un jugador és capaç de consumir territori rival fins al punt de “capturar-li el cap”, el joc ha acabat.

(1),(2) BARNES, R. Mancala in Kédang: a structural test. In: Bijdragen tot de Taal-. Land– en Volkenkunde 131 (1975), n.1, Leiden, 67-85

(3) “witéng” és la part davantera de la cama sota del genoll; a la vora frontal de la canyella.

Regles resumides del Motik ka ia

tauler: 2×7, dues files de set forats.

núm. peces: 56 (28 per jugador).


direcció sembra: anti-horària.

sembra: volta múltiple (o encadenada). Per torns, les llavors es sembren, una a una, en els forats següents en direcció anti-horària. Si l’última llavor cau en un forat ocupat, el seu contingut s’agafa i es sembra en un nova volta. Si es produeix una captura, el jugador repeteix torn, agafant les llavors del següent forat conse-cutiu. El moviment acaba quan l’última llavor d’una volta cau en un forat buit. Aleshores, el torn acaba.

collita: es pot realitzar en qualsevol fila, en la fila pròpia i en la fila de l’adversari. Les captures es fan quan l’última llavor sembrada cau en un fo-rat que conté tres llavors. Les quatre llavors se-ran capturades i retirades del tauler o diposita-des al magatzem del jugador. Al jugador se li diu que “ka ia” (menja peix). Aquest jugador té, en sentit figurat, un àpat de peix. Després, el juga-dor continua distribuint les llavors del següent forat fins que l’última llavor d’una volta cau en un forat buit.

objectiu del joc: capturar la major quantitat de llavors. Es juga una segona o successives rondes omplint els forats del propi costat del tauler amb les llavors guanyades a la ronda anterior. Els forats propis que no es poden omplir, ara perta-nyen a l’adversari. En rondes futures, és possible recuperar forats perduts.

el joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat, perquè totes les llavors al tauler estan a l’altra banda; a continuació, les llavors restants són capturades pel jugador oponent. Es juga a diverses rondes.


Pàg. 17

Localització de Lembata a l’Arxipèlag de Solor, a l’est d’Indonèsia

Pàg. 18

Glossari (14)


En llengua oromo (afaan

oromoo), els diversos

moviments d’obertura, al

sud d’Etiòpia, reben el

nom de menager, com va

explicar Pankhurst a

Gabata and Other Board-

Games of Ethiopia and the

Horn of Africa.

En un d ’aquest s

moviments d’obertura

(que es realitza en taulers

de dues files de deu forats

amb quatre llavors forats

alternatius), el primer

jugador agafa del penúltim

forat a mà esquerra, o bé

una sola llavor: jebich (cria

de bou); o bé tres llavors:

warsis (rinoceronts). La

mou o les mou al forat

adjacent de l’extrem del

tauler.

A continuació, el segon

jugador agafa el contingut

del seu cinquè forat a mà

dreta i distribueix les

llavors, una a una, en els

següents forats fins que

arribi al seu darrer forat

de la fila.

Després d’això captura el

jebich o warsis oposat.

Algunes tàctiques d’obertura en els jocs mancala (part II)

Us seguim parlant dels moviments o tàctiques d’obertura (en anglès: opening gambits) que fan referència a un conjunt de tàctiques especials dissenyades per canviar la distribució uniforme inicial de les peces, de manera que els jugadors intenten sorprendre amb una disposició inesperada o nova. En algunes àrees d’Etiòpia com Guragé i Walamo, tal i com explica Richard Pankhurst l’any 1982 a Gabata and Other Board-Games of Ethiopia and the Horn of Africa, es realitza un moviment d’obertura

similar al descrit al número anterior de Món aualé. Aquest moviment es realitza en un joc que es juga en taulers de dues files amb tres llavors en cada forat. Un jugador recull el contingut d'un dels seus forats i el col·loca en el següent forat. A continuació desplaça el contingut del següent forat de la mateixa manera, i procedeix així per tal de reorganitzar les llavors en un patró 0, 6, 0, 6. Abans d'acabar aquest moviment, però, agafa l'últim grup de tres llavors i les distribueix una a una en els següents forats, recollint el contingut d'un forat en el qual hi deixa una última peça, i continua fins que arriba a un forat buit,

moment en que el moviment d'obertura arriba a la seva fi. L’any 1931 va ser reportada per Gaspar Marin en el joc mancala somalí conegut amb el nom leyla gobalé una altra tàctica d’obertura. Els jugadors juguen en taulers de dues files de sis, vuit o dotze forats amb quatre llavors per forat. Un jugador agafa el contingut d’un dels seus forats i el distribueix en direcció horària (enlloc de la direcció anti-horària que s’usa en la resta de joc, un cop acaba el moviment d’obertura). Segueix en direcció horària fins que cau en un forat buit en qualsevol costat del tauler, amb la qual cosa agafa el

contingut del forat oposat i el moviment d’obertura s’atura. El joc segueix amb les regles normals, en direcció anti-horària. En un altre joc (jugat pels jimma al sud-oest d’Etiòpia en taulers de dues files de dotze forats amb quatre llavors per forat, tal i com explica R. Pankhurst) un jugador fa un moviment d’obertura que consisteix en agafar una, dues o tres llavors d’un dels seus forats i els mou en sentit horari fins que cau en un forat buit en qualsevol costat del tauler, amb la qual cosa agafa el contingut del forat oposat i el moviment d’obertura s’atura. El joc segueix també amb les regles normals en direcció anti-horària.

Pàg. 19

El racó del col·leccionista (XIV)


Postal de Gabon

Us mostrem una postal de Gabon (c.1980). En el seu anvers es pot veure la fotografia en la que està inspirat el segell de 90F Jeux Traditionnels du Gabon que es va emetre l’any 1989 (veure la imatge superior). Dos homes juguen en un tauler característic fet de mitges canyes de bambú o tronc de palmera o ràfia amb de dues files de set compartiments i dos compartiments extra centrals per guardar les llavors capturades.

Sobre primer dia emissió 1989

En aquest sobre del primer dia d’emissió d’un segell de Gabon de 90F hi ha dibuixat també un tauler fet de mitges canyes de bambú o tronc de palmera o ràfia per jugar al joc akon(g) o al songo. Emès el 20 de març de l’any 1989 a Libreville.

i en el pròxim número... Jocs mancala a Etiòpia i a la Banya d’Àfrica. Us apuntarem diverses fonts documentals escrites i gràfiques i us farem cinc cèntims sobre alguns dels jocs mancala que es juguen o s’havien jugat a Abissínia, nom amb que es coneixia l’actual Etiòpia fins a principis del segle XX, i a altres països de la Banya d’Àfrica.

10 coses que potser mai ningú us havia explicat sobre els jocs mancala. Avui en dia es té un ampli coneixement dels jocs mancala que s’han jugat i es segueixen jugant de forma tradicional al llarg d’Àfrica, Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, al llarg del sud-est asiàtic i Oceania, a Amèrica del Nord i al Carib, a Amèrica del Sud i a parts d’Europa. Malgrat això, sovint es poden trobar fonts escrites i gràfiques que

mostren informacions poc conegudes. Us en parlarem en el pròxim número.

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé


Volum 4, número 2 - abril/juny 2015

Documents

Món aualé n.14