© 2003 Fundació La Marató de TV3Tirada: 50.000 exemplarsDistribució gratuïta.

Fundació La Marató de TV3Ganduxer, 117, 1a planta08022 Barcelonafundaciomaratotv3@ccrtv.eswww.fundaciomaratotv3.org

Redacció:Begonya Garcia i Batllori

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l´aportació de:AstraZenecaBoehringer IngelheimMarc MartíNovartis

DL:

El 14 de desembre TV3 celebra la dotzena edició deLa Marató, dedicada enguany a les malalties respiratòriescròniques. Tal com en totes les edicions anteriors, CatalunyaRàdio col·laborarà un any més amb La Marató de TV3 perfer possible la mobilització social que permet als catalansdemostrar la seva solidaritat.

Segons dades de la Societat Catalana de Pneumologia,l’asma bronquial i les malalties pulmonars obstructivescròniques, tot i que tenen una greu repercussió en la salutdels catalans –representen la tercera causa de mortalitata Catalunya–, són encara molt poc conegudes entre elsciutadans de Catalunya.

Malgrat que Catalunya té molts centres i prestigiosos grupsde recerca pneumològics, els recursos econòmics generatsper La Marató donaran un impuls i contribuiran a la millorade la recerca i, per tant, a la millora de la salut dels pacientsrespiratoris.

Una vegada més, La Marató de TV3 torna puntual a la sevacita i un any més amb el repte de fer possible, a partir delprograma de televisió, un projecte que aportarà recursosque permetran avançar en les condicions de qualitat de vidadels ciutadans del nostre país.

Tots hi estem convocats: les administracions públiques,la societat civil, la ciutadania, els mitjans de la CCRTV.Demostrarem, una vegada més –la dotzena– la nostracapacitat de mobilització per mostrar l’esperit solidari ambla contribució a l’èxit de La Marató de TV3.

La cita és el 14 de desembre. Tots esteu convidats aparticipar-hi!

Eugeni CabanesDirector de Catalunya Ràdio

PATRONAT DE LA FUNDACIÓPRESIDENT: · Sr. Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

VICEPRESIDENT PRIMER:· Sr. Joan Oliver, director de Televisió de Catalunya.

VICEPRESIDENTA SEGONA:· Sra. Alícia Granados, representant del departament de Sanitat i Seguretat Social.

VOCALS: El president del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió(representació rotatòria)

· Sr. Eugeni Cabanes, director de Catalunya Ràdio.

· Sr. Joaquim Casal, director general de Recerca del Departament d'Universitats,Recerca i Societat de la Informació.

· Sr. Josep Lluís Cleries,vicepresident de l'Institut Català del Voluntariat.

· Sra. Mercè Insa, cap del gabinet de Direcció de Televisió de Catalunya.

· Sr. Jordi Menéndez,vocal del Consell d’Adminisració de la Corporació Catalanade Ràdio i Televisió.

· Sr. Joan Vidal i Gaiolà, president del Centre de Cultura Popular i Tradicionalde Catalunya.

· Sr. Josep Ll. Vilaseca, secretari, no patró.

COMISSIÓ ASSESSORA

· Dra. Alícia Granados, representant del departament de Sanitat i Seguretat Social.Coordinadora.

· Dr. Josep M. Borràs, director científic de l'Institut Català d’Oncologia.

· Dr. Jordi Camí, director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica.

· Dr. Joaquim Casal, director general de Recerca del Departament d'Universitats,Recerca i Societat de la Informació.

· Dr. Alberto de Leiva, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creui Sant Pau.

· Dra. Dolors Navarro, Resposable de l’Àrea de Recerca i Formació de l’Agènciad’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.

· Dr. Romà Pallarès, director científic de la Fundació August Pi i Sunyer.

· Dr. Ricardo Pujol, director científic de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

· Dr. Joan Rodés, president de la Fundació Privada Clínic per a la RecercaBiomèdica.

· Sr. Francesc Romero, director de La Marató de TV3.

· Sr. José M. Sáez, director general de l’Institut de Recerca Hospital Vall d’Hebron.

· Sr. Miquel Vilar, director executiu de la Fundació La Marató de TV3.

· Dr. Ernest Viñolas, comitè científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina.

· Dra. Mireia Espallargues, Agència d'Avaluació de recerca i Tecnologia Mèdica. Secretària tècnica de la Comissió.

DIRECCIÓ EXECUTIVA

· Sr. Miquel Vilar

ED

ICIÓ

20

03

ratòria). Pel que fa a la MPOC, encasos avançats fins i tot cal fer untrasplantament pulmonar per tractardefinitivament la malaltia.

Es calcula que tant la MPOC coml’asma afecten ja més de mig milió depersones a Catalunya.

Malgrat tot, cal destacar que el 60 %dels malalts amb MPOC i el 30 % delsasmàtics encara no estan correctamentidentificats. Pel que fa als asmàtics, lamajoria accepten que la seva qualitatde vida està deteriorada. Per tant, és

Les malaltiesrespiratòriescròniquesEnguany i per primera vegada en laseva història, La Marató de TV3 seràdedicada a les malalties que afectenl’aparell respiratori, en concret a lesmalalties respiratòries cròniques.

És un fet ben conegut que lesmalalties respiratòries tenen una granrepercussió en la salut dels catalans.Segons dades del Servei Català dela Salut, són la tercera causa demortalitat a Catalunya, provoquenuna demanda d’assistènciaelevada i generen una despesaeconòmica molt important. Amés, les previsions apuntencap a l’augment d’aquesttipus de malalties; pertant, és previsible l’empit-jorament d’aquestsindicadors.

Del conjunt de malaltiesrespiratòries, les mésfreqüents són la malaltiapulmonar obstructiva crònica(MPOC), que engloba labronquitis crònica i l’emfisema, il’asma bronquial de l’adult i del nen.Ambdues tenen com a característicacomuna que produeixen el tancamentdels bronquis, és a dir, obstruccióbronquial, per això les anomenemmalalties respiratòries obstructives.La seva conseqüència més rellevantés que provoquen incapacitat perpoder respirar (insuficiència respi-

3

imprescindible incrementar elsesforços per millorar la diagnosi iel tractament d’aquestes malalties.

La pneumologia catalana gaudeix deprestigi internacional: dos pneumòlegsbarcelonins han estat presidents de laSocietat Europea de Pneumologia elsdarrers anys. Pel que fa a la recerca,la seva llarga tradició en la investigacióepidemiològica i biomèdica fa queactualment sigui considerada entreles capdavanteres al món.

És evident que sense recercano hi ha progrés i que per poderfer-ne calen recursoseconòmics. És per això quedurant la meva etapa coma president de la SocietatCatalana de Pneumologia(SOCAP), un dels objectiusprioritaris va ser aconseguir

una Marató per obtenir mésrecursos per a la recerca en

malalties de l’aparell respiratori.

Desitgem que el nivell de participació icol·laboració continuï en la tònicade les anteriors edicions, a fi d’acon-seguir el màxim d’ajuts possibles.Estem segurs que els recursosgenerats per la present edició de LaMarató donaran un formidable impulsa la recerca en les malalties que hemcomentat i que els pacients ensortiran beneficiats.

Dr. Joan Ruiz ManzanoExpresident de la Societat Catalana de Pneumologia

Respirar

www.novartis.es

Premio Fundamed El Global

Millorem vides.Prolonguem vides.Salvem vides.

és unacosa normal per avostè. Afortunadament,cada vegada ho és mésper als 100 milionsd’asmàtics que hi ha almón.

Al nostre país, igual que a la resta del món,

Novartis investiga fórmules que permetin

millorar, prolongar i salvar vides. Com els

fàrmacs que permeten combatre l’asma

produint una reacció ràpida i de llarga durada,

reduint el nombre de dies crítics i millorant la

qualitat de vida de mil.lers i mil.lers de persones.

En aquesta àrea com en moltes altres,

afortunadament cada vegada aconseguim

majors èxits.

ED

ICIÓ

20

03

El 14 de desembre farem ladotzena Marató de TV3. Suposaràdotze edicions d’un programa queha esdevingut alguna cosa mésque un simple fet televisiu.Ha traspassat la pantalla i s’haconvertit en un instrument permitjà del qual la societat catalanafa possible un gran acte desolidaritat.

Des del 1992 fins avui, La Maratóde TV3 s’ha consolidat com a citasolidària i s’ha transformat enun espai en què es combinen lagenerositat, l’esperança, lacomunicació i la confiança. Peròtambé, i així ho volem, és un programade televisió pensat per a la diversió il’entreteniment.

Enguany ens retrobarem per "donaruna mica d’aire" a totes aquellespersones que tenen una malaltia respi-ratòria crònica. Aire perquè lespersones que tenen asma –nens, jovesi adults– ens puguin explicar comviuen; aire per poder saber com sesobreposen a la malaltia aquells quetenen bronquitis crònica o emfisemapulmonar (dos vessants de la MPOC omalaltia pulmonar obstructiva crònica);quins són els seus temors, però tambéquines són les seves esperances. Aireper saber quins són els mecanismesde desenvolupament d’aquestesmalalties, ara per ara inguaribles; persaber quines són les teràpies que es

fan servir. Aire, en definitiva, per feravançar la recerca biomèdica ambvista a la possible curació de lesmalalties respiratòries cròniques.

I ben segur que, com sempre, laresposta de la societat catalana seràmagnífica. Així ho demostren, any rereany, els milers de trucades de parti-culars oferint el seu donatiu per feravançar la recerca biomèdica. Aixího demostren, també, la diversitatd’empreses que s’han compromèsen el projecte i que ajuden a tirarendavant La Marató. I així hodemostren, de manera molt especial,les nombroses accions individuals ocol·lectives dutes a terme arreu deCatalunya a favor de La Marató i ales quals enguany, per segon anyconsecutiu, volem donar unarellevància especial.

En l’edició de l’any passat es van dura terme arreu del país multiplicitatd’actes destinats a recaptar fons pera La Marató. Tot al llarg del programaes van establir un seguit deconnexions amb diverses poblacionsde les quatre demarcacions catalanesper conèixer, en directe, les activitatsque s’hi estaven duent a terme.Aquestes convocatòries –esportives,culinàries, musicals, culturals, etc.–van ser organitzades de maneraespontània i desinteressada. És aquestvessant voluntari el que hi dóna encaramés valor del que tenen i el que ens fa

pensar en la forta implantació queLa Marató ha aconseguit en la societatcatalana.

Amb el vent a favor

Dotze anys de solidaritat

5

El 14 de desembrevolem tornar arecórrer el país

per mostrar commilers de personesfan esport, ballen,

organitzenconcerts,

caminades,munten dinars,

berenars o sopars,corren, etc., totper una causa

solidària enbenefici de tots.Bufen bons airesper a La Marató.Té el vent a favor.

ED

ICIÓ

20

03

6

Dr. Cèsar PicadoServei de Pneumologia i Al·lèrgia RespiratòriaHospital Clínic de Barcelona

L’asma bronquialL’asma bronquial és una malaltiaque afecta entre el 3 i el 20 % dela població, segons els països.Es calcula que al món hi ha 150milions d’asmàtics, que gasten 4,8bilions d’euros (800 bilions depessetes) cada any en fàrmacs.

Per raons desconegudes, lamalaltia és molt freqüent en algunspaïsos, en particular en països decultura anglosaxona, sobretotde l’hemisferi Sud, com és el casd’Austràlia i Nova Zelanda, i ésmolt menys prevalent en altreszones. La prevalença de l’asmaestà augmentant de maneraalarmant a gairebé tots els països,fins al punt que si continua així,l’asma serà una de les malaltiesmés comunes d’aquest mil·lenni.

No hi ha dubte que la predisposiciógenètica té un paper important enl’asma, ja que els pares asmàticstenen més fills asmàtics que nopas les parelles que no pateixend’aquesta malaltia. Encara no esconeixen bé els gens implicats enl’origen de la malaltia, tot i quese suposa que n’hi ha diversosd’implicats. L’herència no hoexplica tot i les influències del’entorn tenen un paper fonamentalen el fet que es manifesti la predis-posició genètica. Aquests canvis enl’entorn són segurament els respon-sables de l’augment espectacularde la malaltia als països industria-litzats.

L’asma és una malaltia inflamatòriade la mucosa respiratòria que enalguns casos està motivada peruna reacció al·lèrgica davant de

substàncies que es troben al’entorn dels humans (àcars,animals domèstics, pol·len, etc.).En un nombre important depacients no s’aconsegueixdemostrar l’existènciad’al·lergògens com a causa de lamalaltia i es desconeix la causaque provoca la inflamació.Els bronquis dels asmàtics són hiperreactius i reaccionen ambbroncospasme a estímuls diversos(aire fred, exercici, fums).La inflamació, la hipersecrecióde moc i el broncospasme sónels responsables de l’obstruccióbronquial reversible i oscil·lant quecaracteritza la malaltia.

El tractament de l’asma ésbàsicament pal·liatiu. Avui dia lamalaltia no té guariment. Eltractament farmacològic actuales basa en la utilització d’antiinfla-matoris, entre els quals els gluco-corticoides inhalats i els antileuco-triens i broncodilatadors betaa-drenèrgics d’acció curta i d’accióprolongada. La immunoteràpiatambé es practica en algunspacients seleccionats d’asmaal·lèrgica.

L’asma pot limitar la capacitatfísica dels pacients, ocasionartrastorns en l’activitat laboral iescolar i, en definitiva, en laqualitat de vida dels asmàtics.Molts pacients que pateixen d’exa-cerbacions greus necessitenassistència en els serveisd’urgències, de vegades són hospi-talitzats i –els casos més greus–han de ser ingressats en unitats decures intensives. En alguns casos

l’asma pot causar la mort delpacient.

Els reptes que presenta l’asma sónmolts, entre els quals destacaremcom a més importants elssegüents: establir els gensinvolucrats en la predisposicióhereditària, descobrir les causesexternes que estan motivant unaugment de la freqüència del’asma, desenvolupar estratègiespreventives per aturar l’augmentdel nombre de persones afectadesi, finalment, si això no és possible,descobrir nous tractaments quepermetin guarir la malaltia.

L’asma bronquial és una malaltiaque afecta entre el 3 i el 20 % dela població, segons els països.Es calcula que al món hi ha 150milions d’asmàtics, que gasten 4,8bilions d’euros (800 bilions depessetes) cada any en fàrmacs.

Per raons desconegudes, lamalaltia és molt freqüent en algunspaïsos, en particular en països decultura anglosaxona, sobretot de l’hemisferi Sud, com és el casd’Austràlia i Nova Zelanda, i ésmolt menys prevalent en altreszones. La prevalença de l’asmaestà augmentant de maneraalarmant a gairebé tots els països,fins al punt que si continua així,l’asma serà una de les malaltiesmés comunes d’aquest mil·lenni.

No hi ha dubte que la predisposiciógenètica té un paper important enl’asma, ja que els pares asmàticstenen més fills asmàtics que nopas les parelles que no pateixend’aquesta malaltia. Encara no esconeixen bé els gens implicats enl’origen de la malaltia, tot i quese suposa que n’hi ha diversosd’implicats. L’herència no hoexplica tot i les influències del’entorn tenen un paper fonamentalen el fet que es manifesti la predis-posició genètica. Aquests canvis enl’entorn són segurament els respon-sables de l’augment espectacularde la malaltia als països industria-litzats.

L’asma és una malaltia inflamatòriade la mucosa respiratòria que enalguns casos està motivada peruna reacció al·lèrgica davant de

substàncies que es troben al’entorn dels humans (àcars,animals domèstics, pol·len, etc.).En un nombre important depacients no s’aconsegueixdemostrar l’existènciad’al·lergògens com a causa de lamalaltia i es desconeix la causaque provoca la inflamació.Els bronquis dels asmàtics són hiperreactius i reaccionen ambbroncospasme a estímuls diversos(aire fred, exercici, fums).La inflamació, la hipersecrecióde moc i el broncospasme sónels responsables de l’obstruccióbronquial reversible i oscil·lant quecaracteritza la malaltia.

El tractament de l’asma ésbàsicament pal·liatiu. Avui dia lamalaltia no té guariment. Eltractament farmacològic actuales basa en la utilització d’antiinfla-matoris, entre els quals els gluco-corticoides inhalats i els antileuco-triens i broncodilatadors betaa-drenèrgics d’acció curta i d’accióprolongada. La immunoteràpiatambé es practica en algunspacients seleccionats d’asmaal·lèrgica.

L’asma pot limitar la capacitatfísica dels pacients, ocasionartrastorns en l’activitat laboral iescolar i, en definitiva, en laqualitat de vida dels asmàtics.Molts pacients que pateixen d’exa-cerbacions greus necessitenassistència en els serveisd’urgències, de vegades són hospi-talitzats i –els casos més greus–han de ser ingressats en unitats decures intensives. En alguns casos

l’asma pot causar la mort delpacient.

Els reptes que presenta l’asma sónmolts, entre els quals destacaremcom a més importants elssegüents: establir els gensinvolucrats en la predisposicióhereditària, descobrir les causesexternes que estan motivant unaugment de la freqüència del’asma, desenvolupar estratègiespreventives per aturar l’augmentdel nombre de persones afectadesi, finalment, si això no és possible,descobrir nous tractaments quepermetin guarir la malaltia.

MPOC:una malaltia quees podria prevenir

Dr. Rafael VidalPresident de la Societat Catalana de Pneumologia

7

ED

ICIÓ

20

03

Una de les malalties pulmonarsobstructives més freqüent és laMPOC. En un 90 % dels casos ésproduïda per l’addicció al tabac, ila resta com a conseqüènciad’infeccions greus en la infantesa,a defectes genètics, treballar endeterminats ambients contaminats,i altres causes encara noconegudes. Apareix de maneralenta i progressiva a partir dels 50-60 anys, generalment en personesfumadores. Al principi, nomésprovoca tos matutina, expectoraciói bronquitis agudes prolongadesque el malalt no consulta al metge,ja que considera que és "la tosnormal del fumador". Al cap d'unsanys apareix l'ofec progressiu enl’esforç, amb xiulets i agudit-zacions més greus i freqüents queinvaliden el malalt i en redueixen laqualitat de vida. En els últims anys,la gran obstrucció dels bronquis, lamanca d'oxigen i l’excés d’anhídridcarbònic a la sang provoquen unadificultat per fer simplement petitsesforços: pujar uns graons, dutxar-se, vestir-se, i se succeeixen elsingressos hospitalaris, cal oxigenal domicili i utilitzar cada vegadamés medicaments.

Aquesta malaltia que afecta duranttant de temps la vida del malalt i laseva família és molt freqüent, jaque a casa nostra en pateixen un 9% de les persones entre 40 i 70anys, malgrat que només un 25 %són diagnosticades a temps perrebre algun tipus de tractament oconsells preventius que millorin laseva evolució. Actualment és latercera causa de mort, que en lameitat dels casos es produeix

durant els deu anys següents aldiagnòstic; a més a més, la MPOCprovoca un important cost sanitaridirecte i indirecte, amb unaproporció molt elevada deconsultes a l’atenció primària iespecialitzada, molts ingressoshospitalaris i un alt índexd’absentisme laboral. Però aquestamalaltia que altera tant la vida delmalalt i és tan costosa per a lasocietat, es podria prevenirmitjançant la reducció del consumdel tabac.

Encara hi ha molts aspectesdesconeguts de la malaltia, perexemple: no sabem per què nomésun 20 % dels fumadors la desen-volupen, o per què empitjora mésràpidament en uns malalts que end’altres, o per què en algunspredomina la producció demucositats bronquials abundants ien d’altres l’emfisema o insuflaciódels pulmons amb un predomini del'ofec.

Tampoc no es coneixen molts delsmecanismes pels quals el tabacpot iniciar les lesions als bronquis ials pulmons i per què en deixar defumar, en algunes persones lamalaltia s’atura i en d’altrescontinua avançant, o laimportància dels diversos factorsque desencadenen les crisisd’augment de l’ofec o de l’expec-toració i que obliguen a ingressarels malalts.

Encara que no es disposa demitjans terapèutics que guareixinla MPOC, la recerca va desenvo-lupant nous medicaments que

disminueixen els símptomes, fanmés infreqüents i lleus les agudit-zacions i milloren la qualitat devida d’aquests malalts.

Per tant, és molt necessari que elspneumòlegs catalans, capda-vanters en la investigació de lesmalalties respiratòries, disposemde recursos suficients percontinuar treballant en l’estudi detots aquests aspectes: epide-miològics, genètics, patogènics,preventius i terapèutics d’aquestamalaltia que afecta i afectaràdurant molts anys un nombre tangran de ciutadans de Catalunya.

T R E B A L L E M J U N T S P E L V A L O R D E L A I N N O V A C I Ó

R E S P I R A T O R I

Primerament, la trista realitat:Més de 250 milions de persones d’arreu del món

pateixen de malalties respiratòries. Mentre creix laincidència de malalties com l’asma, la malaltiapulmonar obstructiva crònica (MPOC) i la rinitisal·lèrgica, l’absència de diagnòstic i el tractamentinadequat són problemes significatius en moltsindrets del món.

Per sort, hi ha una companyia que marca ladiferència.

AstraZeneca aporta una gamma de productesinnovadors per a tots els nivells d’asma, tant en nenscom en adults. Estem desenvolupant una nova líniade productes per a la MPOC, una malaltia quehistòricament ha estat difícil de tractar.

AstraZeneca és l’única companyia amb unagamma de respiratori que inclou productes en totesles principals classes de fàrmacs. I tot plegat, ambuna sola fita: tornar l’alegria de viure als pacientsque pateixen de malalties respiratòries.

Potser mai no ho aconseguirem, però mai no hodeixarem d’intentar.

M A I N O S A B R E M T O T E S L E S R E S P O S T E S PERÒ NO DEIXAREM DE FER-NOS LES PREGUNTES

EN

TR

EV

ISTA

Dues malalties, l’asma bronquiali la MPOC, amb un nexe comú:l’ofec. Dues persones que han deconviure amb aquestes malalties,Núria Sansano (asma bronquial)i Mari Cruz Fernández (MPOC),tenen una qualitat que les uneixen la seva vida diària: la fortalesa.

Ambdues han descobert tard la sevamalaltia, l’una amb 32 anys, l’altra amb els 40 ja fets, però els primerssímptomes han estat similars: elcansament progressiu, acompanyatd’una sensació de manca d’aire.Però encara hi ha un fet que lesvincula més: la primera vegada quevan ser conscients de la gravetat dela seva salut van veure la mort deprop..., però ambdues la van espantar.

Són uns testimonis amb els qualsmolta gent que té qualsevol de lesanomenades malalties respiratòriescròniques se sentirà reflectida, perquèel fet de no poder respirar –i tots hopodem comprovar– provoca unaangoixa difícil de descriure, sinó ésamb l’equivalent d’un "que te’n vas".Per això, dels milers de personesanònimes que han de fer front a unamalaltia respiratòria crònica, hemportat a la revista de la FundacióLa Marató de TV3 dues històries quereflecteixen la convivència diària ambl’asma i l’MPOC.

Dues experiències, un mateixsímptoma:l’ofec

La realitat de dues vides condicionades per problemes respiratoris

9

EN

TR

EV

ISTA

Un dia com avui, li diagnostiquenasma bronquial. Quina va ser laseva reacció?De desconcert, de certa incons-ciència. No saps ben bé què és niel que t’espera, perquè de fet, en elmeu cas, jo m’havia anat acostumanta respirar amb poc aire, amb unspetits ofecs, atacs de tos, refredatsforts, però eren situacions amb lesquals anaves aprenent a conviure.Aleshores, quan passes a saber quepateixes d’asma i que és una malaltiasense guariment, certamentt’espantes, et sents limitat.

Com l’ha anat afectant en la sevaactivitat habitual?Completament. Vaig haver de fer uncanvi radical en la meva vida. A mi,l’asma bronquial em va aparèixeramb 32 anys, un cas poc habitualen aquesta malaltia. Quan ja haviainiciat la meva vida professional coma professora en una acadèmia quehavíem posat en marxa amb unesamigues, i estava plenamentrealitzada a tots els nivells i ambmoltes idees per anar desenvolupant,de sobte vaig anar notant que emcansava quan feia classe, que no podiapujar una escala perquè m’ofegava,que era impossible treure la polso, el més angoixant, que passavamoltíssimes nits desvetllada, llegintnovel·les policíaques, per evitar haverde despertar-me amb un ofecespantós. Jo no he arribat a comptarles nits que he passat desperta, peròuna companya de l’associació m’ha ditque ha passat l’equivalent a 18 anyssense dormir...

Què ha trobat a faltar en tot elprocés evolutiu de la malaltia?Si la malaltia m’hagués aparegut ara, li podria dir que pràcticament res,perquè considero que la situacióactual, pel que fa al tractament i aldiagnòstic de l’asma bronquial, estàbastant avançat. Però fa quarantaanys, quan em va aparèixer a mi, nila informació ni el tractament tenienres a veure. Dels 30 als 40 anys, vaiganar provant-ho tot, des de la medicinatradicional en l’àmbit privat –amb laqual m’havia de prendre diàriamentcortisona per via oral– a la naturista ivegetariana, passant per l’acupuntura ol’homeopatia, i així fins que un dia vaigtenir una recaiguda fatal, amb unaaturada respiratòria que em va enviar al’Hospital Clínic. Des d’aleshores finsara, la meva situació ha anat millorantprogressivament, fins a arribar a feruna vida pràcticament normal; això sí,sempre amb el Ventolin a mà, repartitper qualsevol racó de casa i per totesles peces de vestir, per si de cas...

Enguany, La Marató de TV3 estaràdestinada a les malalties respi-ratòries cròniques. Què n’espera?Esperem aconseguir diners suficientsper avançar en la recerca científicasobre l’asma bronquial, ja quel’Administració hi destina pocsrecursos. Vull dir que actualment s’haavançat prou en medicaments, peròara caldria millorar en la investigaciógenètica. He plorat molt quan he vistel meu nét d’un any ofegar-se... Aixònomés ho sabem els que ja ho hempatit i, veritablement, el sentimentd’impotència és inexplicable.

Conversa amb... Núria Sansano

10

“Em passava moltíssimes nitsdesvetllada per evitar haver de

despertar-me amb un ofec espantós”

Núria Sansano. 70 anys. Asma bronquial.

"¡Mamá, Maria Teresa no tose!"Això va ser el que va sorprendreun dels dos fills de la Núria, undia que la va visitar una amiga acasa seva. "El nen la va estarobservant durant tota l’estonasense dir res, i jo patint perquèno deixés anar qualsevol de lespensades que tenen els nenspetits, amb la seva innocènciaperò amb la seva manera sincerai directa de dir les coses. I és clarque el va sobtar que la mevaamiga no tossís: perquè a casameva, TOTS patim o hem patituna malaltia respiratòria crònica,l’asma bronquial: els meus fills(ara ja no), els meus néts, jo i elmeu marit, que té MPOC i altresproblemes derivats." La Núria és dinàmica, moltsociable i amb una gran facilitatde paraula, en part motivada perla seva passió per la lectura i enpart per la seva professió: mestrad’una acadèmia posada en marxaamb unes amigues. Confessa que li agrada el cinema,el teatre, participar en tertúlies iviatjar, "amb permís de lamalaltia, és clar!", assegura.La Núria es considera un casatípic, perquè normalment, l’asmabronquial apareix en edat infantil ojuvenil i no als 32 anys. Unasimilitud més que cal aplicar enambdues experiències.

EN

TR

EV

ISTA

11

Un dia com avui, li diagnostiquenque pateix emfisema pulmonar.Quina va ser la seva reacció?Em vaig sentir buida. Malgrat ser,clínicament, a l’inrevés, perquè elspulmons se t’omplen d’anhídriccarbònic i no el pots eliminar si no ésamb ajuda de l’oxigen líquid aplicat através d’un mecanisme artificial. Emvaig sentir totalment buida.Des de l’adolescència, m’haviarefredat sovint i tenia certs problemesrespiratoris, però no hi feia cas. Lameva rebel·lia innata em feia estarper sobre d’aquestes nimietats,l’altivesa del meu tarannà em tapavaels ulls i feia el que em proposava...M’havien dit que patia d’asmabronquial, que deixés de fumar, quehavia d’anar a l’hospital…, i jo, a lameva. Fins que ara fa tot just un any,vaig sentir que em moria i vaig estaringressada durant una setmana ensemicoma. De l’hospital, en vaig sortiramb oxigen i... fins avui, quem’acompanya a tot arreu.

Com l’ha anat afectant en la sevaactivitat habitual?La gran quantitat de cortisona que emvan haver d’injectar per desinflamar-me els bronquis i els alvèolspulmonars em va provocar unadescalcificació dels ossos que em vaocasionar el trencament de duesvèrtebres. Això m’ha fet anar durantmesos amb un aparell ortopèdictroncal que m’impedia exercitar el jade per si estret marge de movimentque tinc marcat. Resultat de tot això:declaració d’incapacitat permanent ilimitacions de tota mena, tant com

practicar qualsevol esport, pujar obaixar escales, o fer qualsevolactivitat que reclami resistència, nopas força. Però el que per a mi ésuna victòria i sinònim de llibertat éspoder continuar conduint.

Què ha trobat a faltar en tot elprocés evolutiu de la malaltia?Només una cosa, que ho és tot per ami: la incapacitat de dur a termequalsevol activitat física. No us podeuimaginar el que això pot representarper a una persona que estàacostumada a no parar, vital, activa ide temperament fort. També he dereconèixer que he tingut sort ambl’equip mèdic de l’Hospital de SantPau, que ha sabut comprendre’m iacceptar-me tal com sóc. Això m’hapermès poder rebre tota la informacióque necessito conèixer referent al quetinc i deixar-me actuar al meu aire,malgrat que m’hagi costat algunensurt a mi i algun maldecap a mésd’un metge.

Enguany La Marató de TV3 estàdedicada a les malalties respi-ratòries cròniques. Què n’espera?Espero que, com en les edicionsanteriors, la gent respongui trucant altelèfon de donacions i aconseguimuns bons resultats que permetinavançar en la investigació biomèdicasobre aquestes malalties. A més,també espero que no es posi captipus de fre a la investigació permotius econòmics, polítics, religiososo morals i que aviat puguem veure’nsafavorits pels avenços fruit de tots elsprojectes engegats.

“Espero que no es posi cap tipusde fre a la investigació per motius

econòmics, polítics, religiososo morals”

Conversa amb... Mari Cruz Fernández

Mari Cruz Fernández. 54 anys. Emfisema pulmonar.

S’autodefineix rebel i tossuda. I noli manca raó. Té un caràcter moltfort, que li ha servit per afrontar laseva malaltia amb coratge i ambuna certa ironia. Ha d’anar amb laseva motxilla d’oxigen les 24 horesdel dia. La Mari Cruz és unapersona inquieta, independent (viusola) i segura de si mateixa, que hasabut adaptar la malaltia a la sevavida (i no a l’inrevés), malgrat haverhagut de deixar la seva feina–assessora fiscal d’internacional–i el seu comerç –botiga de materiald’esports–, però no les sevesaficions: la conducció, elbricolatge, la mecànica o lainformàtica. Et sobta que mentreparles amb ella, et va engaltantbromes i reconeix que només odiauna cosa, "fer llàstima". "De jove janotava que em refredava sovint,però no hi donava importància, finsi tot he fumat des dels 15 anys finsals 40, tot i les males estones quepassava els últims anys. No vaigconèixer el meu estat fins que totjust fa un any, vaig sentir que emmoria." És conscient que ha estatel seu temperament el causant, engran part, de la seva situacióactual, perquè no ha fet cas delsconsells que ha anat rebent delsmetges que l’han tractada ni delsque ha tingut més a prop. Malgratser considerada una malaltiad’homes, aquí mostrem que noserveix de res generalitzar.

ED

ICIÓ

20

03

La campanya de sensibilització i dedifusió sobre La Marató de 2003 quela Fundació posa en marxa la primerasetmana de novembre, posa especialèmfasi en la divulgació als centresescolars.

Els joves formen part d’un col·lectiusocial molt important, atès que amitjà termini seran els qui recolliran eltestimoni del que s’està impulsantamb La Marató de TV3. La Fundació,conseqüent amb els objectius per laqual va ser creada el 1996, torna aapropar La Marató als centresd’Educació Secundària, amb la difusióde les malalties respiratòries

cròniques que, enguany, tracta, entred’altres, d’una malaltia que té unagran incidència a les aules, l’asmabronquial.

Aquesta tasca de divulgació la fanmés de 60 metges especialmentpreparats i amb el suport d’un vídeoeditat per a aquesta campanya.

L’objectiu és arribar a més de150.000 persones, mitjançant mésde 2.000 conferències en centreseducatius i cívics. Aquesta campanyade promoció social és coordinada perla Direcció General d’Acció Cívica delDepartament de Benestar i Família.

12

Una granexperiènciai tot unrepte

Metges que formen...

Ja són sis anys de col·laboració amb La Maratóde TV3 mitjançant les xerrades als centreseducatius i a diverses entitats de Catalunya, totintentant acostar el coneixement de les malaltiesinguaribles al jovent.Aquest contacte tan directe amb la joventut emrepresenta una gran experiència i tot un repte,pel fet de poder incidir en la prevenció –recordoquan recomanàvem l’ús del preservatiu, quanvam tractar de la sida, o la importància de ferservir el casc durant La Marató sobre elstrasplantaments d’òrgans–, en la confiançai sobretot en l’esperança en la recerca científicaper trobar el guariment d’aquestes malalties.El missatge que volem fer arribar als nois i noiesels arriba de maneres diferents, segons l’edati l’etapa de la vida en què estan, però tambésegons les vivències personals i/o familiars quepossiblement hagin viscut. A la majoria i,sobretot, als més grans –alumnes de batxillerati de mòduls professionals–, els impressiona moltel testimoniatge de patiment dels malalts quees plasma en la cinta de vídeo i la gran valentiaque demostren tot acceptant la seva malaltia,i donant-nos a entendre d’aquesta manera tansenzilla que estar malalt o patir d’algun tipusde malaltia no és culpa de ningú.No cal dir que La Marató de TV3 fa una bonatasca en molts aspectes, però en l’àmbit del’educació hi té un paper important.La maduració de la joventut ha d’incloure elconeixement de les malalties per obtenir unavisió molt més real i autèntica de la vida.

Montserrat de PedroMetge conferenciant

ED

ICIÓ

20

03

Després del pas dels professionalsde la salut pels centres educatius,les classes que així ho decideixenparticipen en el concurs Pinta LaMarató, que enguany celebra la sevacinquena edició.

Amb aquest concurs, la Fundaciópretén aprofundir en el foment de la

participació juvenil en La Marató, totmotivant els estudiants a elaborarun treball on facin una representaciógràfica del que han entès sobre lesmalalties que seran objecte delprograma.

Un cop tancat el termini depresentació dels treballs a la seu de

la Fundació La Marató de TV3,el jurat concedirà un premi –pera tots els alumnes de la classe quehagi quedat en primer lloc– d’uncap de setmana en una de lesinstal·lacions de la xarxa d’albergsde la Generalitat, que concediràla Direcció General d’Acció Cívica.

13

La cançó catalanaversionada per a La Marató de TV3

...i joves que pinten

La Fundació presenta elseu cinquè compacte.Enguany, l’enregistramentd’aquest CD singulars’ha fet coincidir ambel concert comme-

moratiu dels vint anys deCatalunya Ràdio, celebrat al Gran

Teatre del Liceu. Es tracta d’una

recopilació única de diverses pecesd’autors de cançó catalana, inter-pretades pels cors de l’Orfeó Catalàla Lieder Càmera i de la Polifònicade Puig-reig, acompanyats perl’Orquestra Simfònica del Vallès.Els recursos obtinguts en la difusiódel disc compacte se sumaran a larecaptació final de La Marató.

14

Consolidaciódel suportsocial català

La col·laboració de milers deciutadans amb La Marató de TV3arreu de Catalunya reflecteix elmoviment de suport social que s’haconsolidat en les dotze edicionsd’aquest programa de Televisió deCatalunya.

L’abast de La Marató no s’enténsense les activitats dutes a termeper aquest teixit social anònim queha fet d’aquesta iniciativa quelcomque va més enllà d’un programatelevisiu.La diversitat d’actes espontanis il’esperit emprenedor i desinteressatdels seus organitzadors representenla flama que, any rere any, encén elmotor de la Fundació per preparar laseva campanya de sensibilització i dedifusió.

Trobades geganteres, soparspopulars, balls de saló, concursosdiversos i representacions de“Pastorets” es barregen amb altrespropostes més agosarades en unesfestes amb un missatge comú: el 14de desembre, “dóna’ns una micad’aire.”

Iniciatives populars arreu del país

ED

ICIÓ

20

03

Associació de Pares d’Alumnesdel Col·legi Sagrat Cor, deTarragona"La nostra motivació la resumimnomés en una paraula: SOLIDARITAT!Aquesta paraula en sí ho diu tot. Noens cal res més".

.....................................................Colla Sardanista Estol. Creu RojaJoventut. Associació JuvenilPenya Cloro, d’Agramunt."Ens motiva fer poble, la festa,mobilitzar la gent, veure les cosesque es poden arribar a fer quan hi hasolidaritat; i, per descomptat, el fetde dir NO a les malalties".

.....................................................Gremi de Carnissers deles Comarques de Girona"El suport i la sensibilització delnostre col·lectiu contra les malalties de què tracta cada any La Marató".

.....................................................Grup de Dones Punt de Creu.Associació Vic-Remei, de Manresa"La nostra creativitat es recicla engenerositat perquè, malauradament,avui dia, els diners mouenesperances. Aquesta és la nostracontribució: que l’esperança queposem tots en La Marató de TV3continuï donant bons fruits en larecerca biomèdica".

.....................................................Teatre Zorrilla, de Badalona.Organitza Jordi de Juan, membrede l’Associació de Veïns Iris-SolCasagemes"És molt gratificant el fet de poderparticipar en una acció solidària comés La Marató, sense haver d’esperarres a canvi. A més, la generositat detots aquells a qui es demana actuar oparticipar en l’organització de lanostra activitat és digna d’elogi".

Què usmotiva?

Els voluntaris són la força de la Marató

Gent que fapossible La Marató

15

ED

ICIÓ

20

03

Si les aportacions econòmiques quefan els donants a La Marató de TV3–mitjançant les trucades al telèfon 90511 12 13, per Internet, al comptecorrent i des del Servicaixa– sónimportants, no ho és menys l’aportaciódels milers de voluntaris que cada anys’acosten a cadascuna de les 5 seusque es posen en marxa el dia de LaMarató. Des d’aquestes instal·lacions–cedides pel Palau Sant Jordi, la Firade Girona, la Universitat de Lleida il’Autoritat Portuària de Tarragona,es recullen els milers de trucades ques’atenen des de les 707 línies telefò-niques obertes tot al llarg de les

14 hores de programa.

Prop de 300 entitats col·laboradoresen voluntariat i 3.000 voluntariscoordinats per l’Institut Català delVoluntariat (INCAVOL), participaranen La Marató del 14 de desembre,atenent trucades i duent a terme altrestasques imprescindibles, com el serveid’àpats, de reserves o de gestió dedades, entre molts d’altres.

Els sectors cultural i polític tambés’activenLa difusió de La Marató de TV3 nonomés es fa des de la Fundació. Així,un gran nombre de companyies i desales de teatre catalanes s’adhereixena La Marató llegint un manifest desuport el dia abans del programa,amb el qual es recorda al públic lanecessitat de col·laborar amb aquestainiciativa.

Aquesta crida també es du a termeen més de 400 ajuntaments de totCatalunya, que fan una aportació directaper aprovació del seu ple, o pengen unao més pancartes al seu terme municipaldies abans de La Marató, a fi demotivar els seus vilatans a trucar per fer el seu donatiu.

La distribució dels ingressos de l’exercici 2002-2003

FU

ND

AC

IÓ

La finalitat per la qual va ser creadala Fundació La Marató de TV3 va serel foment de la recerca científicad’excel·lència en centres de recercaper investigadors que hagin provat,àmpliament, la seva capacitat iqualitat de treball.

La Fundació també ha de dur aterme campanyes de sensibilitzaciói de difusió sobre les malalties dequè tracta el programa La Maratóde TV3.

A continuació, es detalla l’aplicaciódels recursos obtinguts durantl’exercici juliol 2002-juny 2003.

Passem comptes:La Marató de 2002

Els comptes van ser aprovats pelPatronat de la Fundació La Maratóde TV3 en la reunió del dia 5 denovembre de 2003 i van serauditats, favorablement, perPricewaterhouseCoopers.

La Fundació és auditada, a més,per la Subdirecció General deControl de la Intervenció General delDepartament d’Economia i Finances.

APLICACIÓ DELS RECURSOS

16

INGRESSOS (en euros)

Donatius 4.256.079

Patrocini i altres 262.236

Interessos bancaris 212.029

TOTAL 4.730.344

APLICACIONS (en euros)

Despeses d’administració 283.437 5,99 %

Divulgació 674.604 14,26 %

Recerca 3.772.303 79,75 %

TOTAL 4.730.344 100,00 %

5,99 %Despeses administració

14,26 %Dilvulgació

79,75 %Recerca

17

SIM

PO

SI

Resultats de larecerca sobre lesmalalties genètiqueshereditàriesEls investigadors principals dels35 projectes finançats amb elsrecursos obtinguts amb La Maratóde 1997, dedicada a les malaltiesgenètiques hereditàries, van poderpresentar el resultat dels seustreballs en el IV SimposiumFundació La Marató de TV3,celebrat el passat 14 d’octubre alDepartament de Sanitat i SeguretatSocial de la Generalitat.

Aquest acte científic va servird’intercanvi d’idees entre els investi-gadors, que van poder exposar les

seves memòries científiques en eldecurs de dues taules rodones, laprimera de les quals va tractar dela fibrosi quística i la distròfiamuscular, i la segona, de la restade malalties genètiqueshereditàries.

Aquest simposi, inaugurat pelconseller de Sanitat, Xavier Pomés,i pel president de la Fundació LaMarató de TV3 i director de laCCRTV, Vicenç Villatoro, s’organitzaper donar a conèixer, públicamenti obertament, el resultat dels

projectes i poder retre comptes ala societat sobre la seva aportacióeconòmica a La Marató.

La Fundació edita un CD-ROM ambles memòries finals de tots elsprojectes de recerca biomèdicaguanyadors, que es distribueixentre els científics especialistesd’aquestes malalties i els centresd’investigació més acreditats.El IV Simposium va ser organitzaten col·laboració amb l’Agènciad’Avaluació de Tecnologia i RecercaMèdiques.

IV Simposium Fundació La Marató de TV3

RE

CE

RC

A

PROJECTES GUANYADORS

Dr. Doroteo Acero FernandezHospital Universitari Doctor JosepTrueta. GironaDra. Maria Pla de Solà-MoralesEscola Politècnica Superior UdGDr. Richard DaySt. Mark's Hospital. AcademicInstitute. LondonEfecte terapèutic dels probiòtics en lamalaltia de Crohn activa i del seumecanisme d'acció. Estudi pilotprospectiu, al·leatoritzat, a doble ceccomparant nutrició enteral més unacomposició simbiòtica versus nutricióenteral més placebo durant quatresetmanes251.637,00 euros

Dr. Juan Aguilar PieraFacultat de Farmàcia UBRegulació dels nivells del factoractivador de plaquetes com a factoretiològic en la malaltia inflamatòriaintestinal141.950,00 euros

Dr. Fernando Albericio PalomeraInstitut de Recerca Biomèdicade BarcelonaDisseny i síntesi de pèptids i peptido-mimètics com a agents terapèuticsamb capacitat antiinflamatòria179.750,00 euros

Dra. Anna Bigas SalvansInstitut de Recerca OncològicaDr. Guy HaegemanUniversity of Gent. BelgiumDr. Dirk ElewautGent University Hospital. BelgiumRecerca de noves estratègies terapèu-tiques per artritis crònica autoimmunebasades en la transrepressió delsesteroids360.000,00 euros

Dra. Ester Boix BorràsFacultat de Ciències UABMecanisme d'acció de proteïnes ipèptids antimicrobians del sistemaimmunitari. Implicació en la patogèneside les malalties inflamatòries intestinals101.814,00 euros

Dra. M. del Carmen Caelles FranchFacultat de Farmàcia UBMecanismes d'interferència dels gluco-corticoids amb les rutes de MAPKscom a base de la seva acció antiinfla-matòria. Potenciació de l'acció antiin-flamatòria dels glucocorticoids actuals180.000,00 euros

Dr. Xavier Calvet CalvoHospital de SabadellEstudi mèdicolegal de l'adequació de lacobertura per incapacitat en pacientsamb malaltia de Crohn. Anàlisi de lajurisprudència, disseny d'un score dediscapacitat i avaluació del grau actualde cobertura socio-sanitària125.000,00 euros

Dra. Maria Esteve ComasHospital Mútua de TerrassaDr. Josep Mañé AlmeroHospital Universitari Germans Triasi PujolUtilitat de l'avaluació de l'apoptosi decèl·lules mononuclears de la mucosaintestinal de pacients amb malaltiainflamatòria intestinal per a predirl'aparició de refractarietat a

Recerca sobreles malalties inflamatòriescròniques

18

La Marató de TV3 de 2002 va ajudara "aturar el temps", per avançar en larecerca biomèdica sobre les malaltiesinflamatòries cròniques, unes malaltiesmolt diverses que tenen en comú queafecten persones de totes les edats,que no se’n coneix encara la causa ique, ara per ara, no es poden guarir.

Els més de 4,5 milions d’eurosrecaptats en aquesta edició hanpermès finançar, entre altres activitats,

20 projectes de recerca biomèdicad’un total de 80 que es van presentaral concurs d’ajuts convocat per laFundació La Marató de TV3.

32 científics especialistes d’àmbit inter-nacional van avaluar els projectes i vanelaborar un rànquing en funció de laseva qualitat metodològica i rellevància.La gestió de l’avaluació ha estat duta aterme per l’Agència d’Avaluació deTecnologia i Recerca Mèdiques.

D’acord amb la proposta de laComissió Assessora de la Fundació,el Patronat va acordar distribuir elsrecursos disponibles als projectes derecerca que s’esmenten a continuació.

La Fundació La Marató de TV3 agraeixa totes les persones, empreses ientitats que amb les seves aportacionshan fet possible l’èxit de La Marató i elsuport a la recerca d’excel·lència delnostre país.

esteroides. Relació amb l'activació delfactor de transcripció NFkB i la trans-cripció de citocines149.825,00 euros

Dr. Fernando Fernández BañaresHospital Mútua de TerrassaFormes menors de colitismicroscòpica: definició en base acriteris histològics objectius i valoraciód'incidència, característiques clíniquesi resposta al tractament24.662,00 euros

Dr. Miquel Angel Gassull DuroHospital Universitari Germans Triasi PujolDra. Ester Fernández GimenoFacultat de Veterinària UABDr. Miguel Chillón RodriguezCentre de Biotecnologia Animali Teràpia Gènica UABDr. José Carlos Perales LosaFacultat de Medicina UBNoves estratègies de teràpia gènicaper al tractament de la malaltia infla-matòria intestinal: la silenciació del'expressió de TNF-alfa i la sobreex-pressió d'interleuquina-10359.744,00 euros

Dr. Gabriel Gil GómezInstitut Municipal d'Investigació MèdicaIdentificació de proteïnes senyalit-zadores de l'apoptosi induïda perglucocorticoids com a dianes per aldesenvolupament de fàrmacs antiinfla-matoris180.000,00 euros

Dra. Cristina López RodríguezCentre de Regulació GenòmicaDr. José Francisco AramburuBeltránFacultat de Ciències de la Salut i de la Vida UPFDr. Juan Miguel Redondo MoyaCentro Nacional de InvestigacionesCardiovasculares Carlos IIIRegulació i paper funcional delsfactors de transcripció NFAT5 i NFATCen la resposta inflamatòria: estudi invivo i in vitro360.000,00 euros

Dra. Consuelo Modesto CaballeroHospital Universitari Vall d'HebronArtritis inflamatòries de la infància:estudi prospectiu de la seva incidènciai prevalença a Catalunya111.384,00 euros

Dra. Rosa Mª Morillas CunillHospital Universitari Germans Triasi PujolAssaig clínic pilot fase III, doble-cec,aleatoritzat, controlat amb placeboi multicèntric sobre la utilitatd'associar Metronidazol a Azatioprinaen la prevenció de la recurrènciapostquirúrgica en la malaltia de Crohn74.880,00 euros

Dra. Montserrat Núñez JuárezHospital Clínic i Provincial de BarcelonaQualitat de vida relacionada amb lasalut en pacients amb artritisreumatoide a l'àmbit de Catalunya65.000,00 euros

Dra. Mercè Pérez RibaInstitut de Recerca OncològicaDr. Angel Messeguer PeypochInstitut d'Investigacions Químiquesi AmbientalsCaracterització funcional de lainteracció calcipressina 1-calcineurinai aplicació al desenvolupament denoves vies terapèutiques per altractament de la malaltia de Crohn180.000,00 euros

Dr. Josep Maria Piqué BadiaHospital Clínic i Provincial de BarcelonaDr. Raúl Méndez de la IglesiaCentre de Regulació GenòmicaDr. Angel Lanas ArbeloaHospital Clínico Universitario LozanoBlesa. ZaragozaEfectes dels antiinflamatoris noesteroidals sobre el curs de la malaltiainflamatòria intestinal. Estudi delsmecanismes de susceptibilitat i desen-volupament d'eines diagnòstiques358.534,00 euros

Dr. Francesc PosasFacultat de Ciències de la Saluti de la Vida UPFDr. Angel R. NebredaEuropean Molecular BiologyLaboratory. HeidelbergDr. Manolis PasparakisEuropean Molecular BiologyLaboratory. MonterotondoAnàlisi genètica del paper de la MAPKp38 en inflamació131.000,00 euros

Dr. Adolfo RíoFernándezHospital UniversitariGermans Triasi PujolDr. AntonioSuárez GarciaFacultad deFarmacia.GranadaDr. GermanSoriano PastorHospital de laSanta Creui Sant PauPerfil d'expressiógènica en la malaltiainflamatòriaintestinal296.640,00 euros

Dr. RaimonSanmartí SalaHospital Clínic i Provincialde BarcelonaDra. Isabel Haro VillarInstitut d'InvestigacionsQuímiques i AmbientalsDra. Marta Larrosa PadróHospital de SabadellDr. Alejandro Balsa CriadoSociedad Española deReumatologíaAnticossos contra pèptidscitrulinats a l'artritisreumatoide de curtaevolució: significaciódiagnòstica i pronòstica244.080,00 euros