Marató 99:Rècord de recaptacióActes arreu de Catalunya

3La Marató de TV3Fundació

Juny 2000

© 2000 Fundació La Marató de TV3Distribució gratuïta.

Fundació La Marató de TV3Diagonal 477, 11è08036 Barcelonafundaciomaratotv3@ccrtv.es

www.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l´aportació deSaba GrupFundació Caixa de SabadellFundació Caixa de Tarragona

Any rere any els catalans tenim una cita important amb la televisió. És La Marató deTV3, que recapta fons per destinar-los a la recerca contra malalties, moltes de lesquals afecten un nombre considerable de ciutadans i famílies del nostre país. I any rereany creixen les trucades solidàries i la recaptació. Aquest és un dels grans signes decivisme de la nostra gent.

Participació, mobilització i solidaritat donen compte d'una societat plenamentvertebrada capaç de ser sensible als problemes que pateixen altres persones i capaçd'articular respostes col·lectives eficients davant els problemes socials. I aquest éstambé un exemple clar que l'acció directa al ciutadà obté respostes positives, ja queLa Marató, de fet, comença setmanes abans amb una campanya de promoció en laqual participen desenes de milers de ciutadanes i ciutadans, a títol individualo mitjançant centenars d’entitats, associacions i grups diversos.

Avui, quan veiem alguns exemples de programes de televisió que enspresenten situacions personals, fins i tot íntimes, des de l'interès morbós, és moltsaludable que a Catalunya –amb serietat, professionalitat i sobretot respecte a lespersones afectades– es pugui arribar a mobilitzar la ciutadania, i que es transmeti permitjà de les ones de la televisió un missatge inequívoc de solidaritat compartida, queens impulsa a agafar el telèfon i a comprometre'ns personalment en la mesura de lesnostres possibilitats, però amb un gest que té el màxim sentit humà i la més grandimensió social.

Per això, convé treballar dia a dia en la construcció d’una societat solidària i justa. I generar permanentment arreu del territori nous espais de solidaritat i compromís. Sortosament, durant l'any en podem viure molts exemples, i són milersels ciutadans que treballen des del voluntariat per construir aquest model desocietat. La Marató n'és un bon exemple. Convé no aturar-nos i continuar endavant,per fer possible entre tots i totes una solidaritat que creixi més i més cada dia. n

Josep Lluís Cleries i Gonzàlezdirector general d'Acció Cívica

PATRONAT DE LA FUNDACIÓPresident:

· Sr. Miquel Puig,

director general de la Corporació Catalana

de Ràdio i Televisió.

Vicepresident primer:

· Sr. Lluís Oliva,

director de Televisió de Catalunya.

Vicepresidenta segona:

· Sra. Alícia Granados,

Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Vocals:

· El president del Consell d'Administració de la CCRTV

(representació rotatòria)

· Sr. Oriol Carbó,

gerent de Televisió de Catalunya.

· Sr. Joan M. Clavaguera,

director de Catalunya Ràdio.

· Sr. Josep Ll. Cleries,

president de l’Institut Català del Voluntariat.

· Sr. Manuel Feu,

secretari general de la CCRTV.

· Sr. David Serrat,

director general de Recerca del DURSI.

· Sr. Joan Vidal i Gaiolà,

president del Centre de Cultura Popular

i Tradicional Catalana.

· Sr. Josep Ll. Vilaseca,

secretari, no patró.

· Sr. Miquel Vilar,

director executiu de la Fundació.

COMISSIÓ ASSESSORA· Dra. Alícia Granados,

gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora).

· Dr. Manel Josep Barbanoj,

director de l’Institut de Recerca

de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

· Dr. Josep M. Bosch,

director científic de l’Institut de Recerca Oncològica.

· Dr. Jordi Camí,

director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica

de Barcelona.

· Dr. Evarist Feliu,

director gerent de l’Hospital Universitari

Germans Trias i Pujol.

· Dr. Joan R. Malagelada,

president de la Fundació per a la Recerca

i la Docència de la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron.

· Dr. Ramon Pallarés,

director científic de la Fundació August Pi i Sunyer.

· Dr. Joan Rodés,

president de la Fundació Privada Clínic

per a la Recerca Biomèdica.

· Dr. Mateu Serra-Prat,

responsable de la Unitat de Recerca de l’Agència

d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.

· Dr. David Serrat,

director general de Recerca del DURSI.

· Dra. Mireia Espallargues,

secretària tècnica de l’Agència d’Avaluació

de Recerca i Tecnologia Mèdiques.

També en formen part el director executiu

de la Fundació i un representant de TVC.

L’edició de La Marató de TV3 de 1999, dedicada als trasplantaments, haaconseguit batre el rècord de recaptació: 766.645.884 pessetes. Elnombre de donacions també ha estat rellevant: 87.856, la majoria amb una

trucada el dia del programa, però també per Servicaixa, per transferència, perInternet o mitjançant activitats diverses.

Amb tot, queda demostrat que allò més important és la participacióciutadana. Aquesta és una festa que mobilitza milers de voluntaris i d’asso-ciacions, en la qual participen directament més de cent mil escolars, centenars demunicipis i d’empreses i que palesa la mobilització ciutadana arreu del país ambmultitud d’actes. És per tot això que hem d’agrair la participació de tothom,perquè l’èxit de La Marató és l’èxit de tots. n

MA

RA

TÓ

99

RÈCORDDE RECAPTACIÓ:766 MILIONS

La Marató 99 en xifres

Hores de programa: 14Hores de programa especial de Catalunya Ràdio: 4Línies telefòniques: 705Nombre de donacions: 87.856Fons aconseguits: 766.645.884Nombre de voluntaris: 3.500

(3.000 dels quals coordinats per l’Incavol, a més dels de TVC, Catalunya Ràdio i CCRTV)Visites a la pàgina web: 19.538 Entrades a Educàlia: 1.379

Promoció i difusió:> Conferències a escoles i centres cívics: 1.595

Metges col·laboradors: 78Assistents: 110.375Municipis: 279

> Pancartes:Penjades: 322Municipis: 219

> Actes diversos: 2.490> Material:

Vídeo: 3.000Insígnies: 5.000Banderoles: 1.380Opis: 300Cartells: 4.500Fulls informatius: 70.000CD 6.000

juny 2000 3

a vuitena edició de La Marató de TV3, dedicada als trasplantaments

d’òrgans, va ser, un any més, tot unèxit. Si Catalunya ja és generosa ennombre de donació d’òrgans, La Maratóva posar de manifest que també ho ésa fer avançar la recerca en aquestcamp: 763 milions de pessetes peraconseguir que els trasplantamentsd’òrgans siguin, definitivament, unateràpia curativa.

El rècord de recaptació, però,reflecteix només la part visible d’aquesticeberg de la solidaritat que el passatdiumenge 12 de desembre va omplir laprogramació de TV3. Sota la xiframilionària, hi va haver més de 14 horesde televisió en directe, el treballgenerós de milers de voluntaris, elsuport de desenes d’empreses i insti-tucions, la campanya prèvia dedivulgació a escoles i associacions i,per descomptat, la resposta sorprenenti solidària dels espectadors de TV3.

La Marató de TV3, amb “l’a-vantmatx” d’El Suplement de XavierSolà a Catalunya Ràdio, va començar ales 12 del migdia al plató 1 de TV3.Pere Escobar, Raquel Sans i Xavi Coralvan encetar la cursa amb una connexióespectacular amb el passeig de Gràciade Barcelona: el grup Comediants, ambla col·laboració de l'escriptora MariaAntònia Oliver, trasplantada de cor, va

escenificar un desig per al nou mil·lennidedicat a les persones que viuen ambun òrgan trasplantat.

Un any més, doncs, s’havia posaten marxa una combinació d’espectacle,divulgació i emoció que han fet de LaMarató de TV3 el programa de l’Estatespanyol que, proporcionalment, ge-nera més solidaritat entre els seusespectadors:

> El testimoni de les persones quehan vist canviar la seva vida gràcies aun trasplantament va presidir tota LaMarató. Les seves experiències,complementades amb reportatgesdivulgatius i les explicacions de metgesi investigadors que treballen en el campdels trasplantaments, van ser el nuclidels arguments per sumar-se a la causade La Marató.

> Les activitats solidàries orga-nitzades arreu del país posen de

manifest cada any que La Marató ésmés que un programa de televisió: ésun esdeveniment social. Les càmeresde TV3 ho van recollir en una llargasèrie de connexions en directe: amb elspartits de futbol i de tennis; amb lesdiverses festes populars (a la Pobla deSegur, Puigcerdà, Bagà i Sant Cugatdel Vallès) que els reporters de La CosaNostra, Íngrid i Paco, van resseguiramb el bus de La Marató; amb elconcert organitzat pel programaSputnik al Pavelló Olímpic de Reus i, perdescomptat, amb les sales de telèfons(a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragonai TV3), on centenars de voluntaris ipersonatges populars recollien lestrucades i les donacions dels espec-tadors.

> L'espectacle i l'entretenimentvan ser, lògicament, uns dels ingre-dients principals que van centrarl'atenció al plató de La Marató. Lesactuacions desinteressades de prime-res figures de la música i l'escena, comara El Musical Més Petit, Loquillo,Sergio Dalma, la Lloll, Ketama o Ai, Ai,Ai, entre d’altres, van ser amanides, uncop més, amb la batuta del mestreJosep M. Bardagí.

> Finalment, la implicació delstreballadors de TV3 amb la seva Maratóes va fer palesa novament per mitjà deles col·laboracions de programes

MA

RA

TÓ

99

L

La credibilitatque genera TV3amb aquestafórmula televisivava quedar, un anymés, fora de dubte.El marcador final enva ser el millor exponent.

UNA NOVA FESTAAL CALENDARI

4 juny 2000

El rècord de recaptació, però, reflecteix

només la part visibled’aquest iceberg

de solidaritat

juny 2000 5

MA

RA

TÓ

99

estrella de Televisió de Catalunya, comMalalts de tele, Plats bruts o el ClubSuper3 que, amb els seus joves presen-tadors al capdavant, Bibiana i Jordi, vanomplir de sorpreses la franja infantil ivan substituir durant una estona AntoniBassas, Ariadna Ferrer i Josep Puigbó.

La credibilitat que genera TV3 ambaquesta fórmula televisiva va quedar, unany més, fora de dubte. El marcadorfinal, llegit a l’uníson per Mari PauHuguet, Ramon Pellicer i Fina Brunet ique hores després va superar de llarg elde totes les edicions anteriors, en vaser el millor exponent. Però no l’únic.

Després de vuit anys consecutius enantena i de la resposta solidària icreixent dels seus espectadors, semblaclar que La Marató de TV3 s’haconsolidat com una festa imprescindibleen el calendari del nostre país. n

HISTÒRIES PER NO OBLIDARNingú com les persones que han estattrasplantades podien explicar millor alsespectadors de TV3 el missatgecentral de La Marató de 1999. Nens,adolescents, joves, adults i gent granvan fer-nos arribar els sentimentsd’angoixa i d’esperança per fer-noscomprendre la importància d’avançaren la millora dels trasplantaments.

Recordarem per molts anys laimatge del petit Pablo, de la Leyre, delsnens i nenes de la unitat de diàlisi de laVall d’Hebron que esperen un nouronyó, dels joves trasplantats de cor,com la Carme, en Toni o en Moisés...

Algunes històries personals, però,ens van commoure de maneraespecial. Com la de l’Íngrid Gorrea,l’adolescent que l’any 97 ens explicavael sofriment que li produïa la fibrosiquística i l’any 99 ens confessava comn’és, de diferent, viure amb unspulmons sans mentre Sergio Dalma, elseu cantant preferit, li cantava “Per unminut”. O la de Jesús Carlos Urieta, elmonitor d’esquí que amb 35 anys vaveure la vida truncada per una malaltiapulmonar i a qui el trasplantament no liva salvar la vida: les seves paraulesesperançades abans de l’operació vanser un testament de dignitat i alhorad’estímul perquè la medicina continuïavançant. O la de Pere Grau, o la deSandra Gallego, o la de Larry Hagman-JR,o la de... n

LA FESTA DE LA MARATÓDes del seu inici, La Marató de TV3 s'hacaracteritzat per posar en marxainiciatives singulars que conjuguen elsdos pilars bàsics que la fan possible: lasolidaritat i la mobilització del poblecatalà. Enguany, l'esdeveniment que vamarcar la vuitena edició de La Marató,amb la col·laboració de l'empresaNovartis, va ser la Festa de la Marató:un acte únic que va aplegar, al PalauBlaugrana de Barcelona, més de 4.000espectadors, la majoria persones a lesquals s'ha trasplantat un òrgan, junta-ment amb els seus familiars i els equipsmèdics que fan possible aquestes inter-vencions.El grup teatral Comediants, amb lesnotes musicals de La Vella Dixieland i laLira Ampostina, es van encarregar deconduir la Festa de la Marató i deconvertir-la en un acte emotiu, lúdic imolt participatiu. El testimoni demetges que van ser pioners deltrasplantament al nostre país, eld’investigadors que amb la descobertade nous fàrmacs han millorat la qualitatde vida dels pacients i el de personesque “han tornat a néixer” gràcies aaquesta teràpia extrema van generarmoments de gran emoció per a tots elsparticipants. Presentada per XavierGraset i Helena Garcia Melero, la festava començar a les set de la tarda i vadurar prop de dues hores. La Marató deTV3 hi va connectar en directe al voltantde les vuit del vespre i la va transmetreen directe als seus espectadors durantmés de mitja hora. n

Hi va haver més de 14 hores de televisió

en directe, el treballgenerós de milers de

voluntaris, el suport dedesenes d’empreses i insti-tucions, la campanya prèvia

de divulgació a escolesi associacions i, per

descomptat, la respostasolidària dels

espectadors de TV3.

a mobilització social arreu del paísés l’èxit de La Marató. És per

aquest motiu que tant des de laFundació com des del programatelevisiu es promouen un gran nombred’activitats per tal de divulgar el temade cada edició i de fomentar la parti-cipació.

En aquest sentit, les 1.728conferències impartides per 78 metgesen centres escolars i en centres cívicsrepresenten una de les més gransaccions de sensibilització que es duen aterme. I fruit d’aquesta acció ha estat elconcurs “Pinta La Marató”. Aquestconcurs s’ha dedicat a murals quetractessin els trasplantaments d’òrgansi hi podien participar els centresdocents que van organitzar confe-rències dins de la campanya depromoció. La primera edició la vaguanyar el mural realitzat pels alumnesdel tercer curs d’ESO “A” de l’IESSalvador Vilaseca, de Reus.

El jurat (format pels artistes XavierMariscal i Joan Pere Viladecans; perJosep Lluís Cleries, director generald’Acció Cívica; per Carme Basté,directora del programa La Marató deTV3, i per Miquel Vilar, director de laFundació La Marató de TV3) vadestacar que havia captat bé, ambsensibilitat i amb un traç molt emotiu elstrasplantaments. El mural, que té ellema “Siguem solidaris”, representa

diferents òrgans, als quals se’ls hadonat representació antropomòrfica.

Van quedar finalistes el 2n curs debatxillerat artístic de l’IES PompeuFabra, de Martorell; el 2n de batxilleratdel col·legi Bon Salvador, de Sant Feliude Llobregat, i el 4t d’ESO del col·legiSanta Teresa de Lisieux, de Barcelona.

D’altra banda, Educàlia, laComunitat Educativa Virtual de Cata-lunya formada pels nens i les nenes de3 a 12 anys, pels seus pares i pelsmestres, va ser una novetat important:des de la seva pàgina web es va muntaruna cadena solidària virtual. També vaser una col·laboració important la que hiva haver amb Euroconcert, entitat queva realitzar el doble CD Música i músicsamb La Marató de TV3.

SUPORT D’AJUNTAMENTSI DE LA GENT DEL TEATRE

Per primera vegada, en lapassada edició van ser cridats aparticipar de forma expressa, activa iben visible els 946 ajuntaments de casanostra. A tots ells se’ls va demanar quecadascun pengés al respectiu municipialguna pancarta en la qual es demanavael suport a La Marató de TV3: se’n vanpenjar 290, repartides en 219 muni-cipis d’arreu de Catalunya. Totes amb elmateix missatge, han estat la mostra

visual de la identificació de tot un paísamb aquesta iniciativa solidària.D’altra banda, el món del teatre i del’espectacle sempre ha estat moltgenerós i participatiu amb La Marató.Les seves ganes d’ésser-hi i el seusuport, engrescador. La nit del dissabte11 de desembre abans de la repre-sentació i a escasses hores que elstelèfons comencessin a sonar, en moltsteatres catalans es va llegir un manifestde suport de la gent del teatre a LaMarató de TV3. Alhora que una crida,aquest va ser un gest que palesa, unavegada més, la solidaritat que envolta elmón dels escenaris.

Hi van participar les companyiesde Charo López, Gila, El Tricicle, l’EstudiMariscal i Annexa, la Companyia Focus iRock & Pop i els teatres Nacional deCatalunya, Lliure, Institut del Teatre,Victòria, Poliorama i Principal, deBarcelona; Teatre–Conservatori (Asso-ciació Cultural El Galliner), de Manresa;Bartrina, de Reus; Monumental, deMataró; Atlàntida, de Vic, i Principal, deVilanova i la Geltrú. n

6 juny 2000

MA

RA

TÓ

99

L

El concurs “PintaLa Marató” s’ha dedicata murals que tractessinels trasplantamentsd’òrgans i hi podienparticipar els centresdocents que vanorganitzar conferènciesdins de la campanyade promoció.

PARTICIPACIÓD’ESCOLES,AJUNTAMENTSI TEATRES

AGRAMUNT (Urgell)L’Associació Juvenil Penya Cloro, la colla Estol i Creu Roja Joventut vanorganitzar diverses activitats: una cantada, amb la coral d’Agramunt;actuació del grup infantil Olla Barrejada i exhibició sardanista a càrrec

de la colla Estol i les cobles del poble. A la tarda, ballada de sardanes acàrrec de la colla Espígol i xocolatada popular. Alhora, els veïnsintroduïen els donatius en una urna i posaven un òrgan delsactualment trasplantables –però de cartró– en un ninot, tot repre-sentant que es podien “salvar” vides. S’hi van recollir 249.192 pessetes.

ALCARRÀS (Segrià)El pavelló va ser l’escenari de les competicions esportives organitzades

pel Patronat Municipal d’Esports i per l’Escola de Promoció d’Handbol,l’Escola de Futbol Baix Segrià i l’Escola de Promoció del municipi.També van participar-hi les entitats Som i Serem; Bao Bap Teatre, que varepresentar l’espectacle Vida; l’Associació de Mestresses deCasa; l’Agrupament Escolta Lo Motit, i la coralL’Alzina, que va oferir un concert.

ALCOLETGE (Segrià)L’Associació de Dones va organitzar un festival alPavelló Ramon Pascual. Hi va col·laborar tot elpoble: els comerços, donant obsequis per a unarifa; les mestresses de casa, fent les tradicionalsorelletes, que es van vendre durant la setmana, i el

jovent va fer-hi diverses actuacions. Hi va haverexhibicions de patinatge, a càrrec del Club Llista

Blava; de balls de saló, i l’espectacle Escala-en-Hifi.

L’AMETLLA DE MAR (Baix Ebre)Una cinquantena de nens i nenes, tots d’edats inferiors a tresanys, de la llar d’infants Xerinola, van interpretar el pessebrevivent al poliesportiu municipal. Els pares i mares van treballardurant mesos amb cartró, paper, sacs, fustes, etc. per fer-ne elmuntatge, que reproduïa diferents ambients: el naixement, els

pastorets, un mercat àrab i un tancat on els més petits anavendisfressats d’animals. Durant els dies que es va fer la repre-

sentació, s’hi van recollir 100.440 pessetes.

ASCÓ (Ribera d’Ebre)L’Associació de Dones de la Torre de l’Espanyol va organitzar unadegustació de pastissos elaborats per les mateixes sòcies de l’entitat.Amb la venda d’aquests pastissos i els donatius que s’anaven dipositanten una guardiola, s’hi van recollir 106.600 pessetes.

BELLPUIG (Urgell)Les més de seixanta entitats cíviques, socials, culturals i esportives delpoble van encapçalar una gran cercavila des de la plaça de Sant Roc finsal poliesportiu, acompanyats del grup d’animació. Allà es va fer un acteen dues parts: la primera, per a la mainada, i la segona, destinada a totes

juny 2000 7P A R T I C I P A C I Ó A C A T A L U N Y A

Actes i festes arreu de Catalunya

8 juny 2000P A R T I C I P A C I Ó A C A T A L U N Y A

Les activitats de suport que es duen aterme s’estenen d’una punta a l’altradel país. Per això l’èxit de La Maratóés l’èxit de tothom. Aquests són algunspobles i ciutats que van fer actes i delsquals hem tingut coneixement a laFundació.

· Arbeca (Garrigues) Associació dedones L’Olivera: conferència amb lapresència d’una receptora d’òrgans,que va explicar la seva experiència.· L’Arboç (Baix Penedès) Col·legiResidència l’Arboç i Consell Esportiudel Baix Penedès: els 180 esportistesparticipants al Cros Escolar Comarcal,els pares i el públic en general vanlluir una insígnia solidària.· Barbens (Pla d’Urgell)Festival al pavelló polisportiu:la Coral Santa Maria va oferir unrecital; una orquestra, una sessióde ball i l’Ajuntament, un aperitiu.· Barcelona (Barcelonès) Associació de Malalts de Ronyó: passide la pel·lícula Extreme al cinemaIMAX, al Port Vell.· Caldes de Malavella (Selva)Club de Futbol Sala femení: una sessióde ball.· Camprodon (Ripollès)Associació de Dones: sopar oberta tots els veïns de la població.· Cardedeu (Vallès Oriental)Associació de Veïns del Centrede la Vila: V Fira de Nadal.· Corbins (Segrià)Ajuntament: recollida de donatius.· Flix (Ribera d’Ebre) Orfeó deFlix: concert al Casal Musical JoanBaptista Sabaté i Sábat.· L’Hospitalet de Llobregat(Barcelonès) Grup de Joves i GrupSardanista Tot Bellvitge: exposició defotografia i concurs de poesia.· Marçà (Priorat) Associació de donesLa Miloquera: xocolatada popular.

les edats, va constar d’una sessió de ball. Tant la cercavila com la festavan ser presidides per una guardiola gegant, on es dipositaven lesaportacions voluntàries. S’hi van recollir 150.000 pessetes.

BERGA (Berguedà)L’Associació de Veïns Quatre Barris va organitzar activitats que van

tenir lloc en el decurs de diverses setmanes. Així, el 12d’octubre es va fer un recital de cançó i òpera al Teatre

Municipal en el qual van participar la sopranoMontserrat Bella, el baix baríton Rafael Montaner i elpianista Marcel Escarré. El 21 de novembre van feruna passejada matinal per les capelletes dels QuatreBarris, en un itinerari de 35 punts. I el 12 dedesembre es va fer un dinar de germanor. En totals’hi van recollir 570.000 pessetes.

FORNELLS DE LA SELVA (Gironès)L’AMPA de l’Escola Forn d’Anells va muntar una tarda

de dissabte plena d’activitats per a tot el poble. Hi vahaver cançons a càrrec de la coral Sol Ixent, cançonsamb flauta travessera i piano; el grup de teatre i jocdramàtic van interpretar una obra, i també hi vahaver una subhasta d’objectes donats per lagent. A més, es van fer curses d’escalèxtric,trenes de colors a nens i nenes, lectura de lamà i tirada de cartes, massatges, tallers demaquillatge i, a la botigueta, venda de manua-litats donades per diverses persones. S’hi vanrecaptar 346.295 pessetes.

LA CELLERA DE TER (Selva)Carme Garangou viu des de fa tres anys gràcies a un trasplantamenthepàtic. Amb motiu de La Marató va recórrer el municipi penjant

pancartes que reclamaven solidaritat i repartint guardioles adiverses botigues. En cinc dies va recaptar 430.000

pessetes.

LA GRANJA D’ESCARP (Segrià)La Junta de Santa Àgata i l’Ajuntament vanorganitzar un esmorzar popular a la plaça Majori un festival a la sala de ball. Hi van participargrans i petits: cantant, ballant, recitant poesies i,

els més agosarats, recreant la pel·lícula Full Monty.

LA LLAGOSTA (Vallès Oriental)Els alumnes de l’escola de dibuix i pintura de l’Espai

Creatiu (taller i expressió plàstica) van exposar les seves obres encomerços de la població. Es van vendre números per participar en unsorteig d'aquestes obres i els diners recaptats es van donar, el mateix diade La Marató, trucant-hi per telèfon.

juny 2000 9P A R T I C I P A C I Ó A C A T A L U N Y A

· El Masnou (Maresme)Grup Aficionat de Teatre: dues representacions de l’obra Torna-laa tocar, Sam.· Palafrugell (Baix Empordà)Club de Futbol Palafrugell: l’equipfemení de futbol va organitzarun partit.· Pineda de Mar (Maresme)Joventuts Socialistes: partit de futbolsala.· El Pla de Santa Maria (Alt Camp)Amics del Ball: ball popular.· Platja d’Aro (Baix Empordà)Club de Bàdminton: torneigde bàdminton.· Ponts (Noguera)Associació de dones Domisa:desfilada de moda.· El Prat de Llobregat(Baix Llobregat)Casa de Sevilla: festival ambl’actuació de diverses entitatsculturals andaluses.· Ribes de Fresser (Ripollès)Associació de dones: castanyadapopular.· Vilafranca del Penedès(Alt Penedès)Escola Montagut: metresde solidaritat. Els alumneshi aportaven monedes delsseus propis estalvis.· Vilanova de Meià (Noguera)Associació de dones La Comade Meià, en col·laboració ambl’Ajuntament: sopar popular.· Vinebre (Ribera d’Ebre)Ajuntament: berenar popular.

En moltes d’aquestes activitatses recollien diners que després hanengruixit la quantitat recaptada,bé ingressant-los al compte correntde la Fundació La Marató de TV3o bé donant-los mitjançant unatrucada, el dia de La Marató.

LLARDECANS (Segrià)L’associació de dones L’Espiga és l’encarregada demobilitzar tot el poble. La vigília de La Marató, a mésde fer “bingos” casolans als bars, l’equip Rajolí d’Orva organitzar un partit de futbol sala. El mateix dia,activitats de sol a sol: cercavila amb els gegants igrallers per tots els carrers del municipi i cada casafa un donatiu. A continuació, a la plaça de l’Arbre,els “encants”. Es tracta de subhastar allò que hanaportat els veïns. A la tarda, el grup de jubilats LaUnió, de Bovera, tots actors entre 70 i 85 anys, vanrepresentar l’obra Genis canviats. Els 600 habitants vanaportar, en total, 600.100 pessetes.

LLEIDA (Segrià)Els clubs esportius Associació Lleidatana d’Handbol, Caprabo Lleida, PlusLleida, Sícoris Club i UE Lleida van acordar recollir 100 pessetes per cadaassistent al partit de lliga més proper a la celebració de La Marató.Cadascun dels cinc clubs representa una especialitat esportiva. Aquestainiciativa serà anual i el lliurament del xec corresponent el faran de manerarotatòria. En total, van recollir 662.100 pessetes.

MAÇANET DE LA SELVA (Selva)L’Ajuntament i la vintena d’entitats cíviques, culturals i esportives delmunicipi van convocar els veïns a un sopar per al qual es van vendremés de 750 tiquets. S’hi van recollir 840.000 pessetes. Aquestamobilització va ser possible gràcies a l’esforç i la tenacitat de CarmeBarceló, acabada de ser trasplantada de cor.

OLOT (Garrotxa)L’Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot va organitzar la “Cocadaper a La Marató”. Va consistir a vendre talls de coques a 100 pessetes. Erenelaborades pels alumnes, amb algun ajut dels pares: els d’educació infantilvan portar-les fetes de casa, els pares feien una aportació voluntària en unabústia, i a l’hora d’esmorzar van ser repartides entre els més petits. Els deprimària, secundària i batxillerat també les van portar fetes de casa, peròvan anar a l’escola sense esmorzar. Així, tothom va poder comprar el seu“tall de coca solidari”. S’hi van recollir 175.000 pessetes.

EL PALAU D’ANGLESOLA (Pla d’Urgell)L’Agrupament Escolta Lo Merlet va organitzar una tarda d’animacióinfantil amb una petita fira de Santa Llúcia. Hi havia articles nadalencsd’ornamentació, artesania i objectes de “comerç just”. També s’hi va ferun berenar popular per recollir fons. S’hi van recaptar 123.700 pessetes.

PORQUERES (Pla de l’Estany)L’Ajuntament va dur a terme una iniciativa engrescadora: omplir debombetes l’arbre centenari que hi ha als jardins del Consistori i anar-lesencenent a mesura que els veïns anessin fent aportacions. S’hi vanrecollir 86.810 pessetes.

PRATS DE LLUÇANÈS (Osona)El grup Fem-hi Més, format per antigues alumnes delcol·legi de les Germanes Dominiques i organitzadorde l’espectacle Cançons d’una vida, va decidir repetir-lo el dia de Sant Esteve perquè la Sala Polivalenthavia quedat plena de gom a gom el 28 denovembre. Prop de cinquanta persones del poble ila rodalia i de totes les edats van escenificar unatrentena de cançons. Es tractava de recordar elsèxits musicals del segle alhora que es feia unrecorregut pels fets històrics més importants de lapoblació. S’hi van ingressar 700.000 pessetes.

SABADELL (Vallès Occidental)L’Associació de Comerciants del Carrer Advocat Cirera i de laPlaça del Gas van muntar una gran festa tot el dia 12 de desembre. Vaposar plafons informatius i taules amb guardioles per tot el recorregut,que també va viure diverses actuacions musicals i la presència delsGegants i Colla de Diables de Sabadell. A la plaça es va muntar el Joc del’Òrgan Vital: diverses caselles a les quals es donava un valor. El parti-cipant, en arribar al final, havia de dipositar en una guardiola l’importaconseguit. S’hi van recollir 105.000 pessetes.

SANT BOI DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)Els delegats del col·legi Fundació Llor van organitzar la campanya“Cinc duros de solidaritat”. Es tractava de recollir diners en monedesde cinc duros i donar-los una destinació solidària. Aquesta recollida esva fer de manera directa, a partir de les aportacions voluntàries de les

famílies del col·legi o mitjançant la venda deproductes donats pels comerços de la

comarca. S’hi van recollir 528.000 pessetes,de les quals 100.000 van ser per a La

Marató de TV3 i la resta es vandestinar a altres causes o entitatssolidàries.

SANT QUIRZE DE BESORA(Osona)La comissió d’entitats del poble,creada per a l’ocasió amb elsauspicis de l’Ajuntament, va orga-

nitzar una peculiar recollida dediners amb l’eslògan “El nostre efecte

2000”: com que s’era a punt d’entrar-hii aquest és també el nombre d’habitants

del municipi, es tractava de fer un escutgegant de la població amb 2.000 monedes de

100 pessetes. Uns petards anaven indicant cada vegadaque s’assolia una determinada xifra. La quantitat recaptada va superarles expectatives: 507.507 pessetes.

10 juny 2000 P A R T I C I P A C I Ó A C A T A L U N Y A

juny 2000 11P A R T I C I P A C I Ó A C A T A L U N Y A

SÚRIA (Bages) La residència d’avis Bell Repòs va celebrar un festival elmateix dia 12 de desembre amb la participació d’entitats

locals i de fora de la població. S’hi van alternar esquetxos,actuacions musicals i ball. S’hi van recollir 225.000

pessetes.

TARRAGONA (Tarragonès)Al Pavelló Sant Jordi, el Club Bàsquet Tarragonai la Universitat Rovira i Virgili, amb el patrocinid’Òptica Fullana, van organitzar una sessió dellançament de tirs lliures. Es tractava d’encis-tellar-ne el màxim possible en un tempsdeterminat. Hi van participar 150 persones,que van fer 9.746 tirs, 5.302 encistellats. Totjugant s’hi van recaptar 70.200 pessetes.

TORROELLA DE MONTGRÍ (Baix Empordà)El grup de joves Les Mosques van dedicar el cap desetmana de l’11 i el 12 de desembre a fer de venedorsambulants: es tractava de vendre les coques casolanes que havien feta casa cadascun. Van recollir-hi 75.000 pessetes.

VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (Baix Camp)Les entitats del poble van dedicar la tarda i vespre del dissabte a unseguit d’activitats musicals i diversos tallers per a la mainada. Lesprimeres hores van ser per a la canalla: projecció d’una pel·lícula itallers de pintura, manualitats i maquillatge. Tot seguit, actuacionsmusicals: Coral d’Alumnes del CEIP Mestral, Escola Municipal deMúsica, Escola de Dansa Montserrat Sotero, grup d’havaneres VentFort, cor rociero Hierba Buena i diversos grups de rock. El Grup deDones va elaborar diversos productes artesanals i la col·laboracióde botiguers va permetre crear una “macrocistella” deNadal que es va rifar durant l’acte. L’import total ques’hi va recaptar va ser de 404.000 pessetes.

EL VENDRELL (Baix Penedès) Els esportistes amb un òrgan trasplantat deCatalunya, organitzats al voltant delTrasplantament Esport Club Catalunya, vanorganitzar un torneig de golf al Centre de Golf elVendrell. A més dels consellers de Sanitat i de laPresidència, Srs. Eduard Rius i Xavier Trias, respec-tivament, i del president del Govern Balear, Sr.Francesc Antich, hi van participar representants delsmitjans de comunicació, metges, familiars, trasplantats,gent de l’espectacle i jugadors del Barça. I també va assistir-hi l’actorLarry Hagman (el JR de la sèrie Dallas), trasplantat de fetge fa uns anys,que va venir des dels Estats Units per donar suport a la iniciativa. n

Cap de nosaltres, trasplantats, podremoblidar mai ni un dels instants dela manifestació de sensibilitats, idees,testimonis, solidaritat i festa que va serLa Marató 99. És per això que les personesamb un òrgan trasplantat no tenim prouparaules per agrair una vegada més tantagenerositat i bon cor com el que han tornata demostrar, d’una banda, els profes-sionals de La Marató tot organitzantaquesta diada i, de l’altra, els ciutadansde Catalunya tot responent a les innom-brables crides fetes des de tots els estamentsa participar-hi. A tots, una vegada més,gràcies i per molts anys, en vida seva.

Pau SolerAssociació de Malalts de Ronyó(ADER)

ENTITATS I EMPRESES COL·LABORADORES

12 juny 2000

AC

TIV

ITA

TS

LLIURAMENT D’AJUTS 1998

l Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili va ser l’escenari de l’acte de

lliurament dels ajuts corresponents al’edició de 1998, dedicada a la diabetisi altres malalties metabòliques. Elstitulars dels 37 projectes de recerca

guanyadors, dels 126 presentats, hi vanrebre el diploma acreditatiu.

La Fundació va voler exemplificar,amb la celebració d’aquest acteacadèmic a Tarragona, el 24 de novem-bre passat, la seva ferma voluntat dedescentralització de La Marató de TV3,per a la qual cosa va comptar amb lacol·laboració de la URV. El professor JoanRodés hi va pronunciar la conferència “Larecerca biomèdica a Catalunya”. L’acte va

ser presidit pel rector de la URV, Sr. LluísArola; el Sr. Jordi Vilajoana, president delPatronat de la Fundació; la Sra. AlíciaGranados, directora de l’Agència d’Ava-luació de Tecnologia i Recerca Mèdiques,en representació del conseller de Sanitat

i Seguretat Social; el Sr. David Serrat,director general de Recerca, en repre-sentació del Comissionat per a Univer-sitats i Recerca, i el Sr. Miquel Vilar, directorde la Fundació. El públic assistent estavaformat, majoritàriament, per investigadorsi membres d’associacions de malalts.

En total s’han adjudicat551.316.084 pessetes a equips derecerca que pertanyen a 27 centresclínics, hospitalaris o universitaris. n

E

Al Paranimf de la Universitat

Rovira i Virgili

La Fundació té una fermavoluntat de descentralització.

Els ajuts s’han adjudicat a 27 equips de recerca.

La Marató de TV3 s’ha convertiten una eina de mobilitzaciósocial que depassa l’àmbittelevisiu. El suport de moltesentitats i empreses ho avalen,però volem destacar-ne:

> Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social, que coordinala campanya de promoció social.

> Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), que coordina i organitza els voluntaris.

> Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, que aporta la xarxa d’enllaços.

> Bassat Ogilvy & Mather, que idea la campanya de promoció social i en dissenyala imatge.

> Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, que aporta el sistema informàtic i el seu personal per a la gestió de les donacions.

> PricewaterhouseCoopers, que audita les donacions i la Fundació.

> Telefònica, que cedeix i instal·la les 705 línies telefò-niques necessàries per rebre donacions.

> El Palau Sant Jordi de Barcelona, la Fira de Girona, la Universitat de Lleida i el Port de Tarragona, que cedeixen les seves instal·lacions.

> Les entitats i empreses Eriasa, FIATC, Fujisawa, Fundació Agrupació Mútua,Novartis i Productos Roche SA, que van fer-hi aportacions econòmiques, sense oblidar les gairebé dues-centes cinquanta empreses més, d’arreu del país, que van fer-hi aportacions en espècie a les diferents seus.

El Patronat de la Fundació va acordar que l’edició de l’any2000 de La Marató de TV3 sigui dedicada als trastornsmentals severs i que La Marató de l’any 2001 es dediqui a lasida i les malalties que hi tenen relació.

juny 2000 13

PR

OJE

CT

ES

Projectes ProjectesCentres presentats unitaris coordinats Subprojectes*

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 38 2Universitat de Barcelona 17 2 2Hospital Vall d’Hebron 14 3 3Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge 10 2 2Institut de Recerca Oncològica 9 1 1Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 5 1 2Hospital Duran i Reynals 4Universitat Pompeu Fabra 4Institut Municipal d'Assistència Sanitària 3 1 1Universitat Autònoma de Barcelona 3 1 6Consorci Hospitalari del Parc Taulí 2Centre Superior d'Investigacions Científiques 1 2 1Fundació Puigvert 1Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 1 2Institut d'Estudis Catalans 1Universitat de Lleida 1 1 1Universitat Rovira i Virgili 1 1Centro Superior de Investigaciones Científicas. Madrid 1École Normale Supérieure de Lió 1Fundació CETIR 1Hospital Arnau de Vilanova 1Hospital La Fe. València 1Hospital Universitari Doctor Josep Trueta 1Institut Karolinska. Estocolm 1Universidad de Navarra 2Universidad Politécnica de Madrid 1Universitat Miguel Hernández. Alacant 2Universitat Politècnica de Catalunya 3Universitat Ramon Llull 1University of Pennsylvania 1

Total projectes unitaris 115Total projectes coordinats 18Total projectes presentats 133

*Aquests projectes formen part de projectes coordinats presentats per altres centres.

A l’edició de 1999, dedicada a la recercasobre trasplantaments, es van presentar133 projectes. D’aquests, 115 sónunitaris i 18 coordinats entre diversoscentres. En total hi són presents 30

centres clínics, hospitalaris i univer-sitaris. El dia 18 de febrer es van ferpúbliques les bases del concurs. Aquelldia s’obria el termini de presentació deprojectes, que es va acabar el dia 2

d’abril. La documentació presentada haestat tramesa a l’Agencia de Evaluacióny Prospectiva (ANEP), organisme encar-regat de l’avaluació i que actualmentestà en el procés d’estudi.

TRASPLANTAMENTS:133 PROJECTES PRESENTATS

El nivell de salut dels catalans haprogressat molt durant el segle XX.

Una reducció de la mortalitat infantil iuna prolongació de l’esperança de vida,conjuntament amb la davallada de lataxa de natalitat, han condicionat unnotable envelliment de la població.Aquest serà un dels principals proble-mes per al sistema sanitari català elsegle XXI. Altres problemes bàsicsseran la limitació pressupostària il’aparició constant de noves tecno-logies sanitàries.

Perquè el desenvolupamentsanitari assolit sigui sostenible, éstotalment imprescindible estimular laparticipació i la implicació dels ciu-tadans en la salut individual i col·lec-tiva, promoure la incorporació d’hàbitsi estils de vida saludables en lapoblació, i incorporar la perspectivadel pacient en el procés assistencial.La millora de la salut és, doncs, unaresponsabilitat individual i de tota lasocietat catalana.

Els països desenvolupats inver-teixen recursos de recerca en l’àmbitde les ciències de la salut perrespondre de manera eficient al’aparició de noves malalties, a l’elevadaincidència de les malalties cròniques i al’increment dels problemes de salutassociats al major envelliment de lapoblació.

La recerca en ciències de la salutinclou un ampli ventall de líniesd’actuació, que van des de la recercafonamental o bàsica fins a la recercaclínica o aplicada, actuacions que es

duen a terme des del nivell molecular,orgànic i dels diferents sistemes, fins al’estudi epidemiològic o l’estudi delrendiment tècnic i econòmic delsmateixos serveis de salut.

Cal evolucionar cap a una orga-nització de la recerca en ciències de la

salut de caràcter multidisicplinari i inter-disciplinari, i superar les tradicionalsdivisions i fragmentacions entre lesdiverses disciplines biomèdiques.

Un dels indicadors dels resultats dela recerca són les publicacions cientí-fiques. La producció científica deCatalunya ha tingut un creixement espec-tacular els darrers deu anys. Comparantel període 1986-89 amb el de 1990-93,el creixement de la producció d’originalsde recerca indexats al Science CitationIndex, a Catalunya ha estat del 80 %.Catalunya és una de les comunitatsautònomes més productives de totl’Estat (hi aporta un 27 % del total),després de la Comunitat de Madrid (quehi aporta el 32 %).

Una particularitat de la recerca enciències de la salut que es produeix aCatalunya és el protagonisme que té larecerca procedent del sector assis-tencial sanitari. Això explica que,proporcionalment i comparativamentamb la resta de l’Estat, el desenvolu-pament de la recerca bàsica aCatalunya sigui encara inferior al que hité la recerca aplicada. La gran majoriade la recerca en ciències de la salut esdu a terme als hospitals i universitatscatalanes (73 % de la producciócientífica). Els departaments univer-sitaris no clínics són responsables del17 % de la producció científica en

LA RECERCA BIOMÈDICAA CATALUNYA

S’ha de promourela col·laboració dels

sectors públic i privatper aconseguir la

màxima eficiència delsistema de recerca.La fórmula bàsica definançament actual

de la recerca en biome-dicina a Catalunyas’ha de manteniri revisar a l'alça.

14 juny 2000

RE

CE

RC

A

Joan RodésDirector de Recerca, Hospital ClínicDirector de l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

Espanya UE EUA Japó

1

2

3

0

Inversió en R+D (% PIB)

Catalunya: recerca biomèdica

CSICUniversitats

Hospitals

OCDE, 1996

Rodés et al, Institut d’Estudis Catalans, 1997

ciències de la salut, i altres institucions(CSIC, Departament de Sanitat), del 9 %restant.

A Catalunya cal considerarl’existència cada cop més freqüent defons de recerca importants procedentsdel sector privat o del sector de lescomunicacions (del qual és un bonexemple La Marató de TV3). Cal definirun marc en el qual s’acordi, amb totesles institucions privades amb voluntatde patronatge, quines són les àreesprioritàries de recerca, i on és mésurgent disposar de finançamentespecífic.

S’hauria de donar suport iconsolidar aquells equips i àrees derecerca en ciències de la salut aCatalunya que són altament compe-titius a nivell internacional, i aprofundiren el desenvolupament de xarxestemàtiques de recerca en ciències dela salut i també d’unitats monogrà-fiques de recerca d’alta qualitat, iestablir igualment un sistema objectiuper avaluar-ne periòdicament elsresultats i la producció científica,sense oblidar la necessitat de con-frontar la magnitud del finançament iels resultats obtinguts.

S’ha d’integrar, en la pràcticaclínica quotidiana, la recerca i l’avaluacióde serveis, mitjançant la incentivació dela ràpida transferència de coneixementsobtinguts cap a la pràctica clínica i capa la prevenció i la promoció de la salut,com també fomentant que l’atenciósanitària es basi, cada cop més, enl’evidència científica.

S’ha de promoure la col·laboraciódels sectors públic i privat peraconseguir la màxima eficiència delsistema de recerca. S’ha de donarsuport a convocatòries públiques perestablir contractes de recerca queresponguin a qüestions específiquesplantejades pel Departament deSanitat, com l’experiència iniciada el1996 per l’Agència d’Avaluació de

estatals i europeus, i demostrar conti-nuadament la qualitat de la sevarecerca i la millor rendibilitat de lesinversions fetes. Al mateix temps, s'had'intentar anar augmentant la dotacióen recerca per biomedicina finançadaamb fons propis de Catalunya. Aquestfet és especialment important pel quefa referència al capítol de contractacióde personal investigador, que ésencara molt deficitari i el principalproblema per a molts grups derecerca, que ja disposen d'una bonainfraestructura de recerca, però nopoden contractar personal inves-tigador de qualitat, tant per la curtadurada dels contractes, com per unimport en general baix i poc atractiu.És també molt important considerar lapossibilitat de poder contractarpersonal tècnic (llicenciats tècnicssuperiors) de suport a la recerca.

Arribar a –i consolidar– un bonnivell de qualitat i competitivitat enrecerca en ciències de la salut exigeixuna decisió política, la voluntat claradel govern de Catalunya, i la dotació defons suficients. La creació de la novaConselleria d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació dóna ja unaprimera idea de la importància que elGovern de Catalunya atorga a aquestaàrea de coneixements.

El protagonisme que té Catalunyaen la recerca en ciències de la salut ésuna realitat que cal protegir, consolidari enfortir, ja que, entre altres coses, ésun dels fonaments de la qualitat i elprestigi que caracteritza l’atenciósanitària a Catalunya. n

juny 2000 15

RE

CE

RC

A

Tecnologia Mèdica (AATM), actualmentreorganitzada com a Agènciad’Avaluació de Tecnologia i RecercaMèdiques.

La fórmula bàsica de finançamentactual de la recerca en biomedicina aCatalunya s’ha de mantenir i revisar al'alça. Catalunya rep una importantquantitat de diners per finançarprojectes de recerca en ciències de lasalut i per a infraestructura de recercaprocedents de fons estatals. Catalunyaretorna beneficis, mesurats per laproducció científica, en millor proporcióque la resta de l’Estat espanyol,després de considerar la inversió fetaper les agències estatals en recerca enciències de la salut. Catalunya ha decontinuar participant molt activamenten la distribució dels fons de recerca1985 1991 UE

20

40

60

0

80

100

1997

5000

10000

15000

0

20000

25000

1998 1999 2000

Espanya: investigadors(per 10.000 treballadors actius)

Estimació de la despesa pública en R+D a Catalunya (en milions de ptes.)

Catalunya és protagonista en l’àreade recerca de la salut

Instituto Nacional de Estadística, 1998

Generalitat de Catalunya,II Pla de recerca 1997-2000)

Pla de recerca Universitats Departaments Govern central