MOVIMENT I MÉS

El Festival SÂLMON< Moviment i més arriba a la seva 6a edició del 8 al 25 de febrer de 2018. Aquesta sisena edició suposa un tancament de cicle després de dues etapes del Festival: una primera vinculada a l’escena emergent europea i al projecte de mobilitat artística europeu Modul-Dance i una segona, que tanquem enguany, vinculada a l’escena d’arts vives local amb un ull posat a Iberoamèrica, arribant a la consolidació d’un festival que dialoga amb diferents espais de la ciutat i que va assolir una ocupació en la seva darrera edició del 83,53%.

El SÂLMON< es troba davant del que vindrà. Aquests sis anys formen un tot d’experiències úniques i profundament irrepetibles, que van més enllà del model de festival en voga que actualment es repeteix a qualsevol ciutat del món i que mercantilitza la tasca de les artistes. El SÂLMON< s’ha construït pensant tant en els punts d’arribada com en les trajectòries, tant en les obres com en els camins que fan que s’hi arribi. A partir d’aquí, el SÂLMON< inicia un període de transformació en el qual entraran en escena nous agents i es definiran nous contextos, els quals desconeixem a dia d’avui.

En aquesta 6a edició seguim recolzant l’escena d’arts vives local amb 4 coproduccions i apostem per una programació més comunitària que mai amb una inauguració amb 100 persones en escena i en col·laboració amb el programa ART i PART de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix el SÂLMON< 18 vol afectar la ciutat des de múltiples capes i ressonàncies, per això inclou accions a Instituts de Secundària, la col·laboració amb Ràdio Nikosia o un dia sencer de programació gratuïta a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació.

D’altra banda no oblidem donar visibilitat a l’artista en tota la seva amplitud creativa, per això incloem processos, pràctiques i accions artístiques que van més enllà de la proposta escènica. També fruït de voler ser un festival obert, dialogant i col·laboratiu hem comptat amb el coreògraf Javier Vaquero, l’espai NAVE de Xile i el col·lectiu Compartir dóna gustet com a companys de comissariats compartits, que obren i enriqueixen la programació del Festival. Els programadors i les accions de capacitació també tenen el seu lloc al SÂLMON< 18 amb l’Atelier internacional EDN (European Dancehouse Network) per a professionals i altres propostes per generar espais de diàleg i de complicitat entre creadors i el teixit de programadors afins a la filosofia i al tipus de programació del Festival.

Consolidem la nostra relació amb l’escena local, estretament relacionada amb el dia a dia dels habitants del Graner, mantenim la nostra complicitat amb Iberoamèrica i ampliem el nostre diàleg amb la ciutat, els seus espais i els contextos artístics i professionals que s’hi emmarquen.

A continuació trobareu el programa d’aquesta sisena edició del FESTIVAL SÂLMON< desglossat segons:

CoproduccionsComunitari / educatiuBacanalIberoamèricaHabitants GranerProcessos i pràctiques Capacitació i contextos professionals

3 setmanes de programacióProgramació escènica amb més de 30 artistes locals i internacionals

Programació expandida amb: Atelier professional, laboratoris paelleros, programes de ràdio, pràctiques i processos, tallers i projectes comunitaris i educatius.

8 espais de Barcelona implicats+ 30 programadors acreditats

entrades des de 8€

“Som un col·lectiu format per l’Anna Rubirola, la Cecilia Colacrai i la Mireia de Querol. Treballem juntes perquè creiem en el potencial del pensament col·lectiu i ens interessa generar un llenguatge propi que resulti d’una visió múltiple i complexa de la realitat. Entenem l’escena com un terreny que ens permet desplegar el nostre imaginari, l’humor, l’error, el pensament crític, i el potencial evocador del llenguatge del cos.”______

Des de sempre l’ amenaça colonialista, aquella donada per la intrusió “de l’altre” en el propi territori, ha estat una de les majors preocupacions de les societats humanes. La paraula OVNI al.ludeix a l’arquetip d’aquesta amenaça que és la invasió extraterrestre, i el títol d’aquesta peça se serveix d’aquesta imatge d’aparició fugaç i estranya d’un cos desconegut provinent de l’ espai per activar en escena una semiòtica visual al voltant dels objectes. O.V.N.I. es planteja com una obra de dansa que interroga quin és el lloc del cos i la seva utilitat com a màquina orgànica i estructura sensible per relacionar-se amb l’entorn i amb la matèria degradable que ens acompanya des del naixement fins a la mort. L’ escena, al principi concebuda sota una lògica expositiva, esdevé aviat un camp de batalla en el qual es van acumulant runes, moviments convulsos, paraules i gestos residuals i incomplets: despulles escampades d’alguna cosa que va ser unitat, impulsades ara cap al buit, abduïdes, condemnades a seguir existint, a la recerca d’una nova raó de ser. // Tanya Beyeler______

Direcció: Col·lectiu Big Bouncers (Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola)Creació i interpretació: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol , Anna Rubirola, Ursa SekirnikCol·laboració artística: Tanya BeyelerTextos: Big Bouncers i Tanya BeyelerVeu en off: Tanya BeyelerDisseny d’il·luminació: Joana SerraDisseny de l’espai escènic i objectes: Maria AlejandreDisseny de vestuari: Jorge DutorDisseny d’àudio: Pablo Mo RamírezVídeo i foto: Tristán Pérez MartínProducció: Anna BohigasCoproducció: Festival Simògraf, Graner i Antic Teatre.Amb el suport de: La Visiva, Graner, Sharing&Moving/International Residencies, Festival Interplay, La Caldera, L’Estruch, L’Animal a l’Esquena, Festival Grec, OSIC.Agraïments: Sergio Roca, Iris Heitzinger.

coproduccionsBIG BOUNCERSO.V.N.I.

Dj.8-Dv.919’30h Sala PBMercat de les Flors

“Hola, ¿qué tal? me llamo Cris Blanco, nací en el barrio de Peñagrande en Madrid y vivo en el Raval en Barcelona desde hace años, soy hija de Angelines Blanco y Werner Renzhof, soy bierzo-alemana. Por eso igual me gustan las castañuelas y los sintetizadores de los 80, el megamix en general. Hago cosas en escena, pero lo que más me gusta es la música. De pequeña soñaba con cantar en estadios abarrotados. Quería ser Madonna. Casi siempre hay algo de música en mis piezas escénicas. En la que estoy preparando mientras escribo esto espero que haya algo de escénico en la música. Se va a llamar Pelucas en la Niebla. El nombre viene de la pieza anterior, Bad Translation, en la que en un momento nos preguntamos unos a otros si alguno ha visto la peli Pelucas en la Niebla. Me parecía que ese título merecía ser de algo que existiera de verdad. Además, me lo pasé tan bien con el equipo de Bad Translation que quería traerme algo de ellos y ellas a este trabajo en el que estoy sola en escena. La verdad es que solo se está un poco solo, nos tenemos que juntar y que querer y que cuidar entre todas y todos, hacer piña. Lo que podemos llegar a hacer todas juntas no lo sabe nadie. Oye, os quería decir que si venís a verme actuar saludarme al acabar, que me hace ilusión hablar un poco con la gente que ha estado entre el público, ¿vale? Si habéis llegado hasta aquí le-yendo esto decidme hola luego, cuando me veáis, guiñadme un ojo o algo. Venga, un abrazo, hasta luego.”______

Pelucas en la Niebla és un microconcert, un musical de butxaca, un assaig sobre l’emoció a la música, el subidón i l’espectacularitat des d’un món ocult, petit i personal. Pelucas en la Niebla és entrar en una cova amagada en el cervell on hi ha càntirs i sintetitzadors. És intentar arribar al lloc on rau la música.

______

Un projecte de Cris BlancoMúsica: Óscar Bueno Rodríguez i Cris BlancoVestuari i assistència espai escènic: Jorge DutorAcompanyament artístic: Jorge Dutor i Óscar Bueno Rodríguez.Producció executiva: Cris Blanco i Elclimamola.Coproducció: Festival SÂLMON<-Mercat de les Flors i Teatre Principal de Palma.Agraïments: Jorge y Guillem, Óscar Bueno i Anto Rodriguez,Tanya Beyeler, Amaranta Velarde, Rubén Ramos, Gloria March Chulvi, Ayara Hernández, Leticia Skryky, proyecto “Susana” (Clara Tena, Aimar Pérez Galí, Alejandría Cin-que i Quim Bigas) Elena Carmona, Cristina Alonso i Marine Budin.

coproduccionsCRIS BLANCOPELUCAS EN LA NIEBLA

Ds.17-Dg.-1818 i 17’30h.Graner

“El Conde de Torrefiel está encabezado por Tanya Beyeler y Pablo Gisbert pero la concepción del trabajo es, en amplios aspectos, colaborativa. Hacemos piezas escénicas cuya calificación se diluye entre la litera-tura, las artes plásticas y la coreografía para acabar en la manoseada categoría de la multidisciplinariedad. Aunque desde hace años nos autodefinimos como teatro raro. Trabajamos la escena desde el más inme-diato presente histórico, llevando a la representación poética esos aspectos que conforman las incógnitas propuestas por este siglo XXI.”______

M.C. és el nou procés creatiu d’El Conde de Torrefiel. Al llarg d’un any M.C. ens permet exposar embrions d’idees que busquen un terreny fèrtil per materialitzar-se en una peça escènica. Anteriorment ja s’han realitzat tres M.C. a Atenes, Madrid i Barcelona, i ara al SÂLMON<. Aquesta última entrega es basa en l’articulació d’escenes instal·latives de caràcter monumental creades per objectes i atmosferes que es complementen amb moviments sonors concrets. Imatges i paraules són eines estructurals per descodificar, reconèixer i ordenar el món que ens envolta. Aquest diagnòstic subjectiu de la realitat radica en la matriu d’aquesta peça per al SÂLMON<, que pretén perfilar en escena l’enigma que amaga la dificultat de trobar un punt de vista únic i comú del món que ens envolta.

______

Idea i creació: El Conde de Torrefiel en col·laboració amb l’equip artístic.Direcció: Tanya Beyeler i Pablo GisbertEscenografia: Blanca AñónDisseny d’il·luminació: Ana RoviraDisseny sonor: Pablo Gisbert i Adolfo GarcíaRegidoria: Isaac TorresConstrucción: Los Reyes del Mambo, NEO, Valencia.Veus: Albert Pérez, David Mallols, Mònica Almirall, Glòria March, Nicolás Carbajal i Amaranta Velarde.Producció: Festival SÂLMON<-Mercat de les Flors i El Conde de Torrefiel.Amb el suport de: Graner

coproduccionsEL CONDE DE TORREFIELM.C. :LAS HISTORIAS NATURALES

Dj.15-Dv.1621h i 21’30h. Sala OMMercat de les Flors

Mónica Valenciano“Bailo …como quien escava en el cuerpo, desobstaculizando, abriendo nuevos circuitos posibles que me per-mitan acceder a su voz… la voz del cuerpo escondido en el cuerpo que baila. Me muevo al encuentro de sus posibilidades acústicas, a través de la respiración del movimiento. El cuerpo desplegable, polifónico, dilatando el contacto entre la piel y el espacio. Asisto al descubrimiento de texturas, tonalidades, calidades que emergen en un proceso de revelado, desde la práctica cotidiana hasta el suceder en la escucha del cuerpo como instru-mento música o lugar de resonancias. Continúo explorando en la escritura del movimiento, en la formulación de un lenguaje que no trata de explicar nada, sino de implicar, convocando el encuentro desde la capacidad de percepción del instante y así hallar ese estado de presencia en el espectador. Aspiro a la posibilidad de habitar cualquier espacio, a colaborar con el acto de aparición y así, construir. Segregar el tejido de un espacio para que algo aparezca es casi el movimiento fundamental. Aprendo en cada danza a desaparecer mejor.”

Patricia Caballero“Nací en Chiclana de la Frontera el 8 de marzo del 1987 y esta es una de las versiones de mi historia:Mientras me machacaba el cuerpo como deportista (primero mediocre entusiasmada y luego de élite frus-trada), pasé por un colegio de monjas, luego de curas, después de artes plásticas, de danza, de coreografía… muchos coles. Ahora, sin cole, sigo estudiando el cuerpo y sus movidas, la gente, las religiones, las relaciones, las percepciones, las tradiciones, la física, la botánica, los números, el tiempo, la geometría, la música y todo lo que consigo pillar de este universo entero que no es ni un 0,00000000000000000000000000000000000000001%. Por alargar un poco esto y así parecer una persona aun más entrega, digamos que también me dedico (a parte de vivir la vida y explorarla) a bailar, a cantar, a pensar (a mi pesar), a hacer documentales escénicos, objetos danzantes, laboratorios de movimiento…y ofrezco a quien se aventura unos viajes acuáticos maravillo-sos. Crear y criar, sí, sí ¡una madraza! Ah y a veces hago de asistente, de directora o de escritora fantasma para algunas personas.”______

En l’espai més mínim un lloc es gronxa. Entre les paraules creix un gest, fins que es descompon un gemec. I la pregunta? El que neix d’un desequilibri! Enmig d’una indagació al voltant de la meteorologia del cos i l’acústica del moviment ens submergim en els mapes furtius del subconscient propi i col·lectiu. Les memòries antigues i futures, les que no es van poder plasmar en cap paper, aquelles que ens fan ser d’una o d’altres maneres. Som dipòsits de vestigis, essències i absències que operen secretament en el procés d’una dansa atencional i alquímica. En aquest exorcisme sigil·lós ens permetem crear el passat, donar a llum la memòria, com si es tractés d’un acte creatiu. Tot això, en companyia d’aquests cossos orquestrals, les seves bufades, les seves llengües i impregnacions.______

Creació i interpretació: Mónica Valenciano i Patricia CaballeroCoproducció: Festival Sâlmon< – Mercat de les Flors, La Poderosa i Mes de Danza.Amb el suport i les residències: eSpacio Silvestre i el Graner. Aquest treball sorgeix del projecte ‘Cruzados’, generat per La Poderosa (Espai per a la dansa i els seus contaminants).

coproduccions

PATRICIA CABALLERO I MÒNICA VALENCIANO

En diàleg amb La Poderosa

MNEMOSINA

Ds.17 - Dg.1820h i 19:30h Sala PBMercat de les Flors

comunitarieducatiu

“Ana Borralho e João Galante conheceram-se enquanto estudavam artes plásticas. Na década dos 90 trabalharam juntos como actores/co-criadores com o grupo de teatro Olho. Desde 2002 trabalham em parceria nos campos da performance art, dança, instalação, fotografia, som e vídeo. Ana Borralho & João Galante são um casal na vida, uma entidade com dois corpos, elemento biográfico essencial para a com-preensão do seu trabalho, já mostrado em Muitos Países. Eles criaram com Mónica Samões a associação cultural Casabranca e são directores artísticos do festival Verão Azul no Algarve.”______

En la mitologia grega, Atlas és a qui Zeus va condemnar a carregar el cel sobre les seves espatlles. Atlas és una performance teatral que reuneix 100 persones de diferents professions a l’escenari. En aquesta obra, Ana Borralho i João Galante pretenen construir l’atles de l’organització social humana, una representació dels éssers humans a través de la seva funció en la societat on viuen. Un dels motors d’aquesta obra és la inspiració en les idees de l’artista plàstic Joseph Beuys: La revolució som nosaltres i Cada home un artista. Una revolució silenciosa. Una obra motivada per la creença que l’art ha d’exercir un rol actiu en la societat. Unir l’art i la vida.______

Concepte i direcció artística: Ana Borralho i João GalanteIl·luminació: Ana Borralho i João GalanteAssessor d’il·luminació: Thomas WalgraveSo: CoolgateCo·llaboració dramatúrgica: Fernando J. Ribeiro i Rui CatalãoCol·laboradors artístics i coordinadors de grups: André Uerba, Tiago Gandra, Mickaella DantasDirecció de producció: Mónica SamõesProducció i gira: Andrea SozziProdució Executiva Joana DuarteIntèrprets100 persones de diferents professionsProducció casaBrancaCoproducció Maria Matos Teatro MunicipalResidències artístiques: Atelier REAL, AlkantaraAmb el suport de: Junta de Freguesia da EstrelacasaBranca és una estructura finançada pel Ministério da Cultura / DG Artes.______

Espectacle comunitari que s’emmarca dins el programa ART i PART. El programa ART i PART de creació artística comunitària als barris és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada a través de l’Institut de Cultura de Barcelona i que s’engloba en el marc del programa Barcelona Districte Cultural. ART i PART acompanya, en aquesta primera fase, cinc creacions comunitàries en cinc barris de Barcelona.

ANA BORRALHO I JOÃO GALANTEATLAS

Dj.8 - Dv.9 21h. Sala MACMercat de les Flors

comunitarieducatiu

Bárbara Bañuelos“Me he formado, deformado y transformado entre Burgos, Madrid, Londres y Nueva York y compagino mi trabajo escénico con diversos proyectos musicales. 90 dB fue mi primera pieza escénica con la que gané el premio Injuve 2009. Con “Inventario: memorias de una aspiradora”, mi proyecto más reciente, junto a cientos de papeles y objetos desechados que he ido recopilando en los últimos veinte años, he recorrido los suelos de espacios escénicos y expositivos como el Musac, Artium, Caixa Forum, Teatro Pradillo, Festival Escena Abier-ta…Actualmente estoy en proceso de investigación y creación de “Mi padre no era un famoso escritor ruso”, un documental escénico ,surgido de los hallazgos aparecidos en mi pieza anterior, que pretende ser un recorrido por los conceptos de archivo, recuerdo, documento, historia, memoria ,salud mental, imagen, cuerpo, narra-ción, imaginación, pasado, futuro y presente.Formo parte de Ju. grupo musical que surge como laboratorio de creación y composición y que se consolida con su primer álbum en 2015 “Poco Adrede Nunca” y con un segun-do “Todo y la cabeza” que saldrá a principios de 2018.”

Radio Nikosia“Es una de las primeras emisoras realizadas por personas que han sido diagnosticadas de problemas de salud mental. Es una experiencia que intenta una mirada lateral sobre la locura y busca vías alternativas -y alterativas- en el área para de-construir el estigma. Nikosia es un umbral, una plaza íntima, un nuevo territorio de escucha y participación social para y con personas afectadas. Su base es la utilización de la radio -y otros medios de comunicación- como medios de expresión, intervención y visibilización social, pero a la vez explora otras vías como la del arte, la poesía, la literatura en general en tanto formas de “decir” y actuar socialmente.”______

Una acció expandida dins del procés d’investigació de Mi padre no era un famoso escritor ruso, un documental escènic de Bárbara Bañuelos.

Els redactors de Radio Nikosia, una de les primeres emissores realitzades per persones que han estat diagnosticades de problemes de salut mental, participen al Sâlmon< amb tres emissions especials (cada dimecres de festival) que cobriran periodísticament la seva programació. Els redactors visitaran els artistes, coneixeran els espais de representació, parlaran amb els seus creadors, reflexionaran sobre les seves peces, etc.

Totes aquestes trobades i interferències es plasmaran en col·laboració amb Bárbara Bañuelos cada dimecres des de la seu de Nikosia, a través de la freqüència 91.4 de la FM, amb una emissió online a www.radionikosia.org i amb un Facebook live. Així, es generarà un espai de diàleg on tothom compartirà reflexions, inquietuds i punts de vista, des de les seves maneres de fer i les seves maneres

BÁRBARA BAÑUELOS IRADIO NIKOSIA

comunitarieducatiu

Feminismo Pop neix amb l’objectiu de crear accions artístiques singulars a partir d’elements que ja existeixen. Universos tan allunyats com el pensament abstracte i el pop prenen una nova vida quan es presenten barrejats i les seves fronteres es tornen difuses i es genera una cosa totalment diferent.

En aquesta ocasió presentem un taller experiencial dirigit a nois i noies joves (de 12 a 18 anys). Aquesta trobada anirà orientada cap al procés creatiu que permet la barreja de mate-rials culturals i d’oci. Una via d’aproximació a textos de literatura clàssica, filosofia i pensa-ment divertida i sorprenent.

Amb Tomás Castro del col·lectiu Leer es Sexy i Cristina Celada, de la companyia El Pollo Campero, comidas para llevar.

FEMINISMO POP

AIRE LLIURE

Activitat relacionada amb la instal·lació Air Pur d’Iñaki Alvarez2na sessió del projecte Són els microorganismes els que tindran l’última paraula

A partir de la instal·lació Air Pur presentada en festival Salmon ‘18, volem parlar sobre la relació entre criança i aire “lliure”. Per a fer-ho, ens volem centrar en les noves maneres d’organització al voltant de la criança compartida a la nostra ciutat i voltants, i obrir un espai per a compartir eines, inquietuds i co-neixement.

Aquesta trobada és també la segona sessió del projecte Són els microorganismes els que tindran l’última paraula, al voltant del concepte de fermentació social. Pensar la criança i la transmissió com a espai de fermentació activa i disruptiva. Perquè com expliquen l’Aviv Kruglanski i la Vahida Ramujkic al fanzine Microcultures, l’aire és molt important durant la fermentació i també en els processos socials. L’espai, el temps i l’aire lliure, el plaer d’experimentar i jugar, estan considerats un luxe en la nostra societat; pensem que realment són elements essencials per a la creació d’idees i recursos que ens ajudin a afrontar els reptes socials que vivim avui en dia.

CRIS CELADA I TROMÁS CASTRO

NYAMNYAM

Proposem aquesta jornada a la plaça Margarida Xirgu del barri del Poblesec en el context del parc de Montjuic; un dels “aires lliures” més importants de la nostra ciutat que encara es troba a la espera d’una ludoteca medioambiental, un espai exterior d’accés lliure per als infants i les seves famílies, que suposarà un context important pels grups de criança del barri i de la ciutat.

Dt.13 - Dj. 15 i 22IES Montjuïc, IES Domènech i Montaner i IES Moisès Broggi

Dg.11 de 12h a 17h a la Plaça Margarida Xirgú

comunitarieducatiu

“Mi trabajo se sitúa “entre” la coreografía, el cine y las artes visuales. Desde el año 2004 realizo piezas que exploran la relación con el espectador como el espacio en el que se ponen en crisis los modos de representación. Desde El Caso del Espectador hasta mis penúltimas piezas Blob y Yabba esta relación ha mutado desde un lugar de entendimiento y análisis de las convenciones teatrales y cinematográficas hasta la pérdida intencionada de referencias donde tanto yo, la pieza y el espectador nos comportamos los unos con los otros como extraños.”______

MARIA JEREZ

En diàleg amb Fundació Joan Miró (taller dirigit als alumnes de l’ Escola Bosc Montjuïc - AMPA)

Des de fa 6 anys el Graner forma part del programa EN RESiDÈNCiA i aquest curs és la primera vegada que comissariem i coordinem dos EN RESiDÈNCiA: a l’ IES Moisès Broggi i a l’ IES Montjuïc (al nostre barri). Així mateix, quan mirem els creadors que participen en aquesta 9a edició d’ EN RESiDÈNCiA veiem molts artistes que han estat o es relacionen amb la programació d’ un festival com el SÂLMON<. Aquest és el motor de la trobada i alhora n’ és el repte ja que no ens plantegem la trobada com una mostra o una exposició del que actualment treballen cadascun d’ ells, ja sigui amb les Big Bouncers, el Jorge Dutor i el Guillem Mont de Palol o l’Anna Pantinat, sinó que es tracta d’ una jornada de tot el dia on els alumnes seran els protagonistes i s’ explicaran en primera persona, compartiran processos artístics i es relacionaran amb una altra realitat que no és la del dia a dia del seu institut. Així mateix, es sumen a la jornada Nymanyam, espai i projecte artístic que vincula diferents formes d’ art amb el menjar com a element vehicular per crear situacions compartides. Dj.8 de 10h a 16h a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació.

EN RESiDÈNCiA és un programa de l’ Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’ Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’ Associació A Bao A Qu. Es tracta d’un programa que introdueix l’ art contemporani als centres educatius públics a través del contacte directe i continuat d’ un creador en el desenvolupament del curs i de la tasca conjunta d’ aquest creador amb l’ alumnat d’ una classe en concret.

TROBADA EN RESiDÈNCiA

Instituts implicats: IES Montjuïc, IES Moisès Broggi, IES Josep Comas i Solà. Professorat implicat: Marta Moragues, David Arnaiz, Estel·la Clopés, Fanny Figures, Marta Arbolí, Vicent Santamaria i Carmen Olivares. Equips mediadors: Graner i L’Afluent. Creadors participants: Big Bouncers, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol i Anna Pantinat. Alumnes participants: Alumnes de 1r d’ESO de l’IES Montjuïc, alumnes de 1r. d’ESO de l’IES Moisès Broggi i alumnes de 3r i 4t d’ESO del grup de l’Aula Oberta de l’IES Josep Comas i Solà.

En aquest taller treballarem amb la producció d’imatges que obrin múltiples significats. Donarem temps a la trobada entre qui mira i allò que té al davant i descobrirem que d’aquesta trobada en sorgeix un tercer, quelcom que no pertany ni a l’observador ni a allò que és observat, sinó que és una cosa que emergeix entre els dos. Per fer-ho, treballarem amb formes deformes, formes que fugen de la definició, formes difícils de nombrar. Per crear aquestes formes invisibilitzarem els cossos que produeixen el moviment que produeix al seu torn les imatges, tot plegat amb la idea de desaparèixer. Ens cobrirem amb objectes, materials, teles, volums… en un moviment constant cap a conceptes com ara l’estranyesa, la inquietud, el paisatge, el que no es pot nombrar o el res, i així donarem agència a les formes, al que és abstracte, a la contemplació i a la transformació constant.

COSMOS, VALLES, LENGUAS, LATIDOS

Dx 7 i Dj.8 15’30hFundació Joan Miró

comunitarieducatiu

“Agost Produccions som una gent que ens agrada el teatre, sobre tot (o fins i tot “només”) si és per poder-ne parlar després al bar, al hall, entre cerveses i amics, i amb altres espectadors i artistes que anem coneixent cada dia. El nostre últim projecte (Dramatúrgies del debat) tracta precisament d’això, d’instituir un espai còmode i amb més producció de significat que el que succeeix en el format habitual dels col·loquis postfunció, perquè tingui lloc realment l’acció dels espectadors, que comença durant i, sobretot, després de l’espectacle.”______

______

Taller per a joves d’entre 18 i 24 anysAcompanyament artístic: Cris CeladaConvocats i acompanyats per: Agost Produccions

AGOST PRODUCCIONSSÂLMONETES

Marc Sempere > “A la pel·lícula El ball del vetlatori parlo de com els rituals comunitaris són eines per afrontar els mals de la vida. Per això es va finançar amb el procés Arròs Movie, que consistia en una sèrie de paelles i festes: els nostres rituals. La pel·lícula amb el Niño de Elche s’està finançant de la mateixa manera, fent participar el públic i explicant-los el procés mentre l’arròs es cou poquet a poquet. M’agrada que el públic m’acompanyi des del principi, i no només tenir-lo assegut davant d’una pantalla al final del procés. Suposo que faig el que vull dir: totes juntes ho passem millor.”______

Niño de Elche desenterra fantasmes del flamenc. René Pacheco exhuma cossos en fosses comunes. Marc Sempere Moya i Tomás Aragay estan dirigint una pel·lícula sobre ells dos i la seva relació amb la memòria. Volem compartir el procés creatiu d’aquesta pel·lícula amb una trobada/performance. Asseguts al voltant de la paella, mentre es cuina, projectarem parts inèdites del procés, rodarem, xerrarem, cantarem i tant el Niño de Elche com René Pacheco interactuaran amb el seu passat. Finalment dinarem un plat de paella. Marc Sempere Moya serà l’encarregat de cuinar i dirigir aquesta trobada.

MARC SEMPERE MOYA, NIÑO DE ELCHE I RENÉ PACHECOPAELLA AUGMENTADA

Un grup de joves farà un seguiment del festival acompanyats de l’artista Cris Celada, creadora contemporània integrant de la companyia El pollo campero comidas para llevar, que a la vegada també estarà present en aquesta edició del SÂLMON< amb una acció pròpia. El grup de joves assistirà a una selecció variada d’espectacles i a moments destacats del festival, que s’aniran treballant col·lectivament a partir de les pautes que es vagin proposant a les diferents sessions previstes. A partir d’aquesta vivència en primera persona del SÂLMON< com a espectadors, com a intèrprets d’espectacles, com a convidats a festes… es realitzaran algunes accions pràctiques o microintervencions artístiques que expressaran públicament de quina manera els ha afectat allò que han vist i viscut i quines respostes se’n deriven.

Dg.18 12:30h Sala MACMercat de les Flors

La suma de les parts no fa el tot. Una orgia és més que els seus cossos.

Artistes residents de la Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, del Graner i del Festival SÂLMON< compartim un espai i una paella. Busquem una experiència comuna amb el públic, amb una paella com a eix vertebrador (cuinar, menjar i fer el ressopó). Una trobada on poder fondre’ns en un comú i on només es pugui acabar ballant i cantant a l’aire. Una recerca d’un TOT que ens permeti anar més enllà de les parts.

Comissariat pel col·lectiu Compartir Dóna Gustet i el Festival SÂLMON<.

Bacanal SÂLMON< forma part de Laboratori Paellero: la paella com a un punt de trobada on es genera un comú, un espai escènic sense escena, un ritual que renova la seva litúrgia cada vegada que succeeix. La base és sempre la mateixa: asseure’s al voltant d’una paella mentre es cuina i viure el moment. De vegades no hi ha artistes i d’altres no hi ha públic. La majoria de vegades són el mateix. La paella com a eina d’investigació social i escènica. Per nosaltres és un referent la manera de viure el cant i la paraula d’abans de la industrialització de la cultura.

Amb les intervencions de: Za!, Gerardo Rosero, Piña i Pedra, Bárbara Sánchez i Jaime Conde-Sa-lazar, Sònia Gómez i Astrio, Laila Tafur, Blood Quartet, Vértebro, María Jerez, Natalia Carminati, Anna Irina, María Siebald i molt més...

El diàleg que s’estableix enguany entre el Festival SÂLMON< i Fabra i Coats - Fàbrica de Creació passa per la possibilitat, d’una banda, d’eixamplar els límits geogràfics del festival i, de l’altra, d’establir una relació bilateral entre els residents de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació i els residents del Graner. Anem a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació com quan vas a visitar algú a ca seva i el dia s’allarga i les hores van passant. Per a nosaltres és important donar visibilitat als processos dels residents d’ambdós espais i també crear contextos de creació que puguin ser motors de trobades interdisciplinàries... o de bacanals.

TOT UN DIA D’ACTIVITATS GRATUÏTES A FABRA I COATS - FÀBRICA DE CREACIÓ

BACANAL SÂLMON<

______

En diàleg amb Fabra i Coats - Fàbrica de Creació

En diàleg amb Compartir dóna gustet

Dissabte 10 de 12:30 a 23:30h.

PAELLA - RITUAL 12:30h -16h.

CUINAREM I COMPARTIREM AL VOLTANT D’UNA PAELLA AMB LES INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES DE VÉRTEBRO, ZA!, BLOOD QUARTET I LAILA TAFUR, GERARDO ROSERO I MARIA SIEBALD. I COMPTAREM AMB LA INTERVENCIÓ ARTÍSTICA DE L’ESPAI DE ANNA IRINA I NATALIA CARMINATI.

MIGDIADA COL·LECTIVA

POST-PAELLA 17:00h - 20’30h.

PECES BREUS DE:

PIÑA PEDRA (Sara Fontán i Clara Tena): Piña Pedra ColumnaMARIA SIEBALD: M.E.S.BÁRBARA SÁNCHEZ I JAIME CONDE-SALAZAR: ElectrohumorGERARDO ROSERO: Hilando FinoMARÍA JEREZ: Alma de RímelSÒNIA GÓMEZ I ASTRIO: A vore

RESSOPÓ 20:30h - 23:30h.LA DARRERA FRANJA DEL DIA LA RESERVEM PER UNA SESSIÓ DE 3 DJS.

EL DIA AVANÇARÀ DE LA SEGÜENT MANERA:

BACANAL SÂLMON<

iberoamèrica

Javier Vaquero > “Soy bailarín, coreógrafo, profesor, gestor y terapeuta manual. Estudié en Holanda donde bailé mucho con compañías de esas que hacen danza. Después me trasladé a Barcelona, donde empecé a crear y gestionar diferentes espacios de eso que ahora llaman Artes Vivas. Posteriormente crucé el charco y viví en Perú y Colombia. Estudié una maestría, di clases en la Universidad, escribí un libro y comí mucho ceviche. En la actualidad estoy intentando mudarme a Madrid pero no me dejan del todo, así que me tiro media vida sobrevolando el Atlántico.”

El colectivo Streetjizz (Camilo Acosta y Alejandro Penagos) nace de la necesidad de trabajar con diferentes técnicas y transitar entre disciplinas. Nace del deseo de crear sin responder a los marcos específicos que el ámbito artístico ofrece. El colectivo nace de la vida misma, pretende estar inmerso en ella, como potencia vital, allí el crear se vuelve únicamente un foco sobre lo que ya existe. Streetjizz se basa en lo obvio, en lo que acontece a su alrededor y nos atraviesa. Fundado en el año 2012, Street Jizz plantea varias posturas en relación a la sexualidad y la intimidad. Integrando técnicas como vídeo, fotografía, instalación y perfor-mance, este proyecto de creación se desenvuelve en constantes interrogantes ambiguos sobre la imagen y la estética.”______

Aquest projecte escènic neix de la necessitat de repensar la creació escènica com un esdeveniment lligat a allò que no podem entendre del tot. L’objectiu desenfocat d’aquesta peça és generar materials que diguin més pel que no són que pel que són. Amb l’acompanyament artístic d’Ammarantha Vass Dolx (invident i transsexual) hem creat materials poètics encaminats a allò que no es veu, allò que no es pot nombrar, allò estrany, allò màgic i a la il·lusió.

Encegar-se amb la llum, veure amb els sons o escoltar amb els ulls són eines de creació en les quals el cos de l’intèrpret es concentra en els sentits. L’experimentació de les imatges des d’altres mètodes de llenguatge evoca una exploració més introvertida, profunda i gairebé visceral del cos. Llegir el moviment de les cèl·lules, voler i fer, o el joc lúdic dels sons carregats de símbols fan que aquesta peça sigui una successió d’imatges, records i moviments que s’instauren en el cos, la ment i els sentits.______

Direcció i interpretació: Javier Vaquero, Alejandro Penagos i Camilo AcostaAcompanyament artístic: Ammarantha Vass DolxAmb el suport de: Iberescena, La Factoría L’explose, La Casona de la Danza, Antic Teatre i Festival SÂLMON<

JAVIER VAQUEROI STREETJIZZ (COL)

En diàleg amb Antic Teatre

DE LO INVISIBLE Y LO INNOMBRABLE

Dv.9 - Diss 10.21:00hAntic Teatre

iberoamèrica

“O bom da dança será amanhã. O bom do discurso virá amanhã. O bom do sexo também. Enquanto isso vou desfazendo o medo do ridículo, do patético, do mais belo, do melhor. Escrevo essas linhas na compan-hia de Inês. Mulher, exemplo, citação, noção, conceito, problemática e referência de quem não tem medo de se aproximar da amargura da história das exclusões. Inês ou o artista vão aproximar o medo dessas coisas com a promessa de uma dança-discurso-sexo do amanhã, muito melhor do que essa que se vive no presente. O prazer vai juntar-se na dicção articulada e arrastada de um texto que é feito para outro. Que para ouvir, é preciso fechar alguns segundos os olhos e retorná-los para o interior. Inês ou o artista vão falar, dançar, sensualizar, causar contra os poderes que impedem a voz daqueles cujas volúpias se multipli-caram tanto que ficaram sem lugar estável no mundo careta ...” ______

Un dia em vaig creuar amb una dona que es deia Inês. No en tenia prou amb mirar-la, havia d’apropar-m’hi. Immediatament vaig començar a reconèixer-me en ella. Fou dins els seus ulls, dins el seu rostre, dins una xarxa energètica, que vaig aprendre a percebre’m. Vaig deixar el meu paper d’observador i vaig començar a viure amb aquest ésser de carn i ossos. No en tenia prou amb capturar-la, necessitava empassar-me-la. La meva principal intenció és fer-la emergir, convertir-la en una pregunta, donar-li un escenari. Com puc trobar el sentit de la seva existència dins meu i fer que el seu immens cos guaridor habiti el meu cos minúscul? Vull que el públic visqui la meva experiència: que es confronti amb algú totalment estrany, absolutament desconegut i inexplorat. Així com és ella, Inês em sembla essencial amb tot el que carrega: des del seu objectiu insolent de ser una celebritat fins a les restes d’alegria, malícia, tristesa i vergonya que la fan ballar.______

Coreografia i interpretació: Volmir CordeiroDisseny d’il·luminació : Beto de FariaSo : Cristián SotomayorVestuari: Sylvie SeguinCol·laboració artística: Anne Lise Le Gac, Pauline Simon, Pauline Le BoulbaProducció executiva : Margot VidecoqProducció : MargellesCoproducció: Musée de la danse, Théâtre de Vanves, Ménagerie de Verre, Centro Culturalde Belém, Materiais Diversos, Open LatitudesProjecte finançat en el marc d’un protocol tripartit entre el Departament de Cultura/DGArtes portugués, Materiais Diversos i les ciutats de Torres Novas, Alcanena i Cartaxo.Amb el suport de : Montevideo, Centre National de la Danse – Pantin i els Laboratoiresd’Aubervilliers.

VOLMIR CORDEIRO (BRA/FRA)INÊS

Dj. 1519:30h Sala PBMercat de les Flors

iberoamèrica

“Mi práctica está asociada a explorar la potencialidad del cuerpo, sus márgenes perceptivos y a estudiar la corporalidad como un sistema en construcción, abierto, dinámico, múltiple, difuso, afectivo, relacional, poroso, energético, que está transitando constantemente por zonas de ambigüedad, indefinición y con-tradicción. Estudié primero psicología y luego danza y observo cada vez más las posibilidades de fricción y cruce entre estos campos en la activación de situaciones de encuentro. Hoy me inquieta bastante seguir explorando en torno al sonido y la vibración como materialidad de contacto, relación y transformación. Desde el 2009 vivo en Santiago de Chile y también soy Codirectora Artística de NAVE, Centro de Crea-ción y Residencia para las Artes Vivas.”______

n o s o t r e s = paisatges d’accions pelvianesnosotres som indeterminatsnoso-tres actuem en potènciano sotres no som amfitrions estables dels nostres cossosnosotres descentralitzem les zones erògenes dominantsno so tres sotmetem la pelvis a una sèrie de reorganitzacionsnosotr(e)s transitem per cossos desgeneratizatsn oso tres tenim límits osmòticsnoso3 reivindiquem els orificis del cosnosotres som desgeneratsnosotres podríem ser una comèdia postporno

______

Direcció: Javiera Peón-VeigaInvestigació i creació: Macarena Campbell, Johnatan Inostroza, Aische SchwarzIntèrprets: Macarena Campbell, Johnatan Inostroza, Javiera Peón-VeigaDisseny integral: Antonia Peón-Veiga, Claudia YolínOperadora d’il·luminació: Leticia SkryckySo: Angélica VialDocumentació i acompanyament teòric: Natalia Ramírez PüschelAquest projecte va ser finançat pel Fons Nacional de la Cultura i les Arts de Xile, FONDART 2012.

JAVIERA PEÓN-VEIGA (CHL)

En diàleg amb NAVE

NOSOTRES

Dg.1119:30h Sala PBMercat de les Flors

iberoamèrica

“Soy artista plástico, como mi gato, con una práctica transdisciplinar, como mi perro; egresado de la Maes-tría Interdisciplinar en Teatro y Artes Vivas de la Universidad Nacional de Colombia. He sido colaborador artístico y cómplice de Mapa Teatro durante los últimos seis años. Abordo la creación artística a partir del vínculo entre el cuerpo y la imagen en movimiento. Desde allí transito por diferentes ámbitos del quehacer artístico, a saber: la fotografía, el teatro, el videoarte, la performace y el cine vivo. Además, para ganarme la vida haciendo algo que me gusta compartir, soy docente en dos universidades de Bogotá.”______

Els vigilants d’un edifici de classe mitjana de Bogotà romanen rere el taulell de la recepció durant un torn de dotze hores. Ells, com jo, també es dediquen a observar mentre passa el temps. Per a ells és una tasca, una necessitat; per a mi és una obsessió sense cap utilitat. Ells estan obligats a deixar inscrites i registrades les seves observacions en un llibre (la minuta), jo m’obligo a registrar les meves per mitjà d’un artefacte (la càmera). Aquesta trobada s’ha produït durant l’acte de veure com passa el temps. La isla bonita és una acció cinemàtica que es desplega en viu, en l’ espai i que exposa, des de diferents angles i amb la presència de diferents operadors, les ‘novetats’ d’un edifici de classe mitjana del centre de Bogotà. Fent una analogia amb les anotacions que fan els vigilants a la minuta de l’ edifici, l’ artista registra amb la seva càmera els espais comuns i manlleva les històries insòlites de les persones que passen per allí i els dona veu a través dels personatges ficticis d’una pel·lícula del cineasta hongarès Bela Tarr. ______

Concepte, dramatúrgia i direcció: Santiago SepúlvedaAssessoria artística: Heidi AbderhaldenAmb la participació de: Alejandro Penagos, Camilo Acosta, Santiago Sepúlveda, Javier Vaquero i resta de l’equip per determinar.Càmera: Santiago SepúlvedaAssistents de càmera: Alejandro Penagos, Camilo Acosta i Ximena VargasEdició: Santiago SepúlvedaVeu: fragments d’algunes escenes de ‘Las Armonías de Werckmester’Text: Minuta: Llibre escrit pels vigilants de l’Edificio Proas

SANTIAGO SEPÚLVEDA (ARG / COL)LA ISLA BONITA, UNA ACCIÓN CINEMÁTICA

Dv.2320:00hGraner

iberoamèrica

Joclécio Azevedo“Nasci no Brasil em 1969 e vivo no Porto desde 1990. Sou coreógrafo independente desde 1999, embora os meus trabalhos atravessem também diferentes disciplinas artísticas. No meu trabalho tento acionar à volta de cada novo projeto mecanismos de apresentação, de observação e de discussão que alimentem contra-dições e que possuam um carácter transitório, contribuindo para a circulação dinâmica de ideias e tentan-do libertar o processo do produto ou objecto artístico.”

Nicolás Poggi“Somos un colectivo de artistas argentinos y mexicanos que se consolida mediante el desarrollo de crea-ciones escénicas y de investigación, colaborando con instituciones estatales e independientes. Nuestro trabajo crea una plataforma que se organiza según el proyecto que nos convoca. Su creador inicial es Ni-colas Poggi, junto a la gestión y producción de Mariana Pessoa. Desarrollamos estrategias para crear redes y circuitos en colaboración, apoyados por el Museo Universitario El Chopo y el Instituto Universitario Patagónico de las Artes.”______

Documentário:Coproducció del Teatro Municipal do Porto Rivoli – Campo Alegre. És un projecte finançat per la República Portuguesa – Cultura, DGArtes – Direcção-Geral das artes.

Lo que no se ve:Intèrprets: Nicolás Poggi, Quillen Mut, Ricardo Rojas, Ana Zambrano. Il•luminació i música: Agustín Colli. // Producció/gestió: Mariana Pessoa.

JOCLÉCIO AZEVEDO + NICOLAS POGGI (PRT / ARG)MOSTRA DE PROCESSOS (DOCUMENTÁRIO / LO QUE NO SE VE)

En diàleg amb Centre Cívic Barceloneta

Dv.2319:00hGraner

habitants graner

“M’agrada definir-me com a ballarí perquè és el que vertebra la meva pràctica, ja sigui en el camp de la coreografia, l’escriptura, la pedagogia, la investigació o la interpretació; tot i que les penso de manera interrelacionada. M’interessa la dansa no com un fi en ella mateixa sinó com una eina de transforma-ció crítica social, política i cultural. Em plantejo què passaria si la dansa, o el moviment, formés part del currículum acadèmic del sistema educatiu. M’agrada treballar amb gent, generar comunitat i pensar-me des d’un nosaltres ampli i inclusiu. M’interessa molt el feminisme, la teoria crítica, els estudis de gènere i postcolonials. Des de petit que els meus pares em deien que era massa crític, però aquest esperit crític és el motor que em motiva a seguir investigant i pensant altres maneres de relacionar-nos, sempre entenent el cos com el lloc de l’experiència. Els projectes que desenvolupo parteixen d’aquesta premissa, precisament: el cos com a lloc de l’experiència i com aquesta s’encarna, quins discursos encarnem i la possibilitat que aquests discursos ens ajudin a construir una certa utopia d’emancipació i llibertat. Parteixo sempre d’una investigació profunda sobre un tema o concepte en concret que em desperta un interès particular i busco la manera com aquest es relaciona amb el cos, el moviment i la dansa. Però és important dir que el motor principal és l’amor i la devoció.”______

Aquesta és l’ oportunitat que tant de temps has esperat. És el teu moment. Et toca ballar. El viatge ja ha començat i el pla és molt senzill:

èpica#1: emancipar-se.èpica #2: abandonar la mirada.èpica #3: aliar-se enmig de la foscor amb altres cossos per dur a terme un pla dissident d’alliberament cel·lular a través del ball.èpica #4: hola, mitosi del futur!

En aquesta nova peça d’Aimar Pérez Galí sis ballarins entreguen la seva energia i s’ ofereixen com agents d’excitació espai-temporal en una sessió de techno èpic. Ho fan en un espai efímer que utilitza la maquinària teatral per produir una experiència estètica que operi a un nivell afectiu i sensorial i ofereixi una plataforma per introduir una reflexió crítica feminista, donant veu a l’èpica d’aquelles lluites que no operen dins del cànon heteronormatiu occidental per generar un paradigma alternatiu cap a la llibertat. ______

Concepte i direcció: Aimar Pérez GalíDansa: Mar Medina, Miquel Fiol, Almudena Pardo, Clara Tena, XavierManubens, Aimar Pérez GalíMúsica: OkkreArquitectura efímera: MAIO – estudio de arquitecturaIl·luminació: Cube.bzVestuari: Xevi FernándezDramatúrgia: Jaime Conde-Salazar i Aimar Pérez GalíAssistència del desenvolupament conscient: María Fernández FragaConfecció: Verónica LeivaBoira èpica: Clearing mist BRAVANARIZVídeo: Pol González NovellTransport: Joan PérezProducció: ANTES / Isabel BassasVeus i textos: Jara Rocha, Amanda Baggs, Angela Davis, Paul B. Preciado, John Cage, Nina Simone, Vandana Shiva, Laurie Anderson, Louise Bourgeois, Anohni, M. NourbeSe Philip, María Salgado, Ernesto Cardenal, Rebecca Close, Jaime Conde-Salazar i Aimar Pérez Galí.Foto: Mónica LouCoproducció: Mercat de les Flors, amb la col·laboració de Sónar, Graner, Arts Santa Mònica, Cal Gras i Espacio Práctico.

AIMAR PÉREZ GALÍÈPICA

Dj.15 a les 22:30h. - Dv.16 a les 23h. Sala MAC · Mercat de les Flors

habitants graner

“La Societat Doctor Alonso somos Sofía Asencio y Tomàs Aragay. Nos interesa situar algo fuera de su lugar, ámbito o espacio propio, para indagar en cómo este desplazamiento modifica el lenguaje tanto en su gramática constitutiva como en la lectura que un observador puede hacer: desplazar para desvelar algo.Este poema tiene que ver con nuestra manera de ver las cosas. Gracias Juan! “

Para venir a gustarlo todono quieras tener gusto en nada.Para venir a saberlo todono quieras saber algo en nada.Para venir a poseerlo todono quieras poseer algo en nada.Para venir a serlo todono quieras ser algo en nada.___

Excavem una paraula? Us ho proposaran els membres d’aquesta companyia, que recuperen un concepte fonamentat en el procés d’investigació del Desenterrador, una experiència escènica on investiguen el que ells mateixos anomenen corpologia de les paraules, és a dir, la seva capacitat de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social concret a partir del moment en el qual designen (i fins i tot creen) la realitat.

Les paraules i les respostes físiques a aquestes paraules treballades des del cos són la base de l’espectacle, que gira al voltant d’uns actes de violència que formen part de la història i del present del nostre país. Una sèrie de tallers oberts al públic van ser el primer pas en la creació del muntatge. Ara, l’espectacle arriba per desenterrar i fer visibles conflictes que han quedat amagats pel discurs oficial en favor d’una suposada estabilitat política i social al llarg de la història.

Un espectacle que sí, parla de violència i de desaparicions, però especialment d’aquelles que, com paràsits invisibles, nien en els nostres cossos de generació en generació.______

Autor/a: Societat Doctor Alonso i Teatro de BabelDirecció: Sofia Asencio i Aurora CanoDramatúrgia: Tomàs Aragay i Camila VillegasCreació i interpretació: Sofia Asencio, Nilo Gallego, Hipólito Patón, Ramon Giró i Lluc Baños.Convidat especial: René Pacheco (Associación por la recuperación de la Memoria Histórica)Escenografia: Lluc BañosVestuari: Societat Doctor AlonsoDisseny d’il·luminació: CubeDisseny de so / Concepció sonora: Nilo Gallego i Ernesto AnayaVídeo: Ivó VinuesaImatge: Lluc BañosProducció: Imma Bové i Mariana TejedaComunicació i distribució: Societat Doctor Alonso (Espanya) i Teatro Babel (Mèxic)Coproducció: Grec 2016 Festival de Barcelona, amb la col·laboració de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Cultu-rals), INAEM, Iberescena i l’Ajuntament de Bàscara.

SOCIETAT DOCTOR ALONSOY LOS HUESOS HABLARON

Para venir a lo que gustashas de ir por donde no gustas.Para venir a lo que no sabeshas de ir por donde no sabes.Para venir a poseer lo que no poseeshas de ir por donde no posees.Para venir a lo que no ereshas de ir por donde no eres.

Fragmento de Monte de Perfección de Juan de la Cruz.

Ds.1721:30h Sala MACMercat de les Flors

habitants graner

“Yo quise ser bailarina porque vi la película ‘Flash Dance’ con 12 años, pero creo que no era tanto por el hecho de bailar, sino porque el personaje era una chica que no encajaba en ningún sitio. Pero ella tenía una fuerza ciega que la impulsaba apasionadamente hacia delante sin saber muy bien lo que había delante y al final, como en todos los cuentos de hadas, el mundo se rindió a sus pies...

Me identifiqué tanto con ella que mi periplo como artista al final ha sido algo así, menos lo del mundo rendido a mis pies, pero gracias a Dios, creo que no necesito tanto (jajaja).Con los años mi trabajo ha ido expandiéndose de lo corporal-coreográfico hacia lo específicamente musi-cal, a tal punto que la música es en este momento mi eje principal de interés. Ahora no son los cuerpos los que hacen música, sino la música la que dispone los cuerpos, la coreografía y la dramaturgia...

Siempre que tengo que hablar de mi trabajo me gusta mencionar y agradecer a Mónica Valenciano y a Juan Domínguez, pues ellos compartieron conmigo sus herramientas y su imaginario; y con esa maletita he ido yo haciendo lo mío...”______

El resistente y delicado hilo musical és fil perquè ens hi aferrem per poder anar i tornar, és delicat perquè està fet de material humà, fal·lible, vulnerable i mortal, és resistent perquè la unió de diversos fa la força i és musical perquè és matemàtic i poètic a la vegada.Aquesta és una proposta artesanal i coral on les inquietuds individuals a vegades s’ensenyen, a vegades es transformen i a vegades, feliçment, desapareixen.Una clau per a l’espectador d’aquesta proposta podria ser no preguntar-se’n el perquè ni la finalitat fins una estona després que hagi acabat el xou... Al capdavall, aquesta ha de ser també l’actitud del viatger i del que es llença a l’aventura amorosa.Tant de bo puguem anar tots plegats a un bon lloc...______

Concepte i direcció: Amalia Fernández. Intèrprets: Anto Rodríguez, Catherine Sardella, Pablo Herranz, Óscar Bueno i Amalia Fernández.

AMALIA FERNÁNDEZEL RESISTENTE Y DELICADO HILO MUSICAL

Dg.1121:00h Sala MACMercat de les Flors

habitants graner

“VÉRTEBRO somos Ángela López, Juan Diego Calzada y Nazario Díaz. Desde 2007 funcionamos como colectivo, generando nuestras poliédricas propuestas. En Córdoba, donde vivimos, comisariamos Beau-tiful Movers, un encuentro que acerca la escena contemporánea a la ciudad. Desde 2013, dentro del proyecto Díptico por la Identidad, realizamos una serie de piezas y acciones en torno a cuestiones identi-tarias que llamamos Ciclo de las peregrinaciones. El interés por la mixtura de disciplinas nos confiere una permeable identidad. EN NUESTRO BAILE, RITMOS FLORIDOS.”______

Dios tiene vagina planteja una espècie de retaule de la carn travessat per diversos aspectes que denominem identitat permeable; un exercici col·lectiu per repensar una festivitat desposseïda de deïtats fixes, que no ret homenatge a cap tòtem i que té el do de la reconstrucció. La idea que la nostra identitat no és una cosa inherent i que existeix perquè sí, sinó que s’imagina, inventa i representa, ens serveix aquí per fer permeables (la idea de Déu i altres) qüestions relacionades amb el gènere i identitat, a través d’un repertori dissident del nostre imaginari iconogràfic andalús.Dios tiene vagina és la primera part de Díptico por la identidad, una particular investigació portada a terme des de 2013 al voltant de qüestions de gènere i identitat, amb el desig de proposar un context de pensament i acció que ofereixi, a través de pràctiques artístiques i polítiques dissidents, conceptes permeables sobre la identitat.______

Germen i direcció: Juan Diego Calzada. Creació: Ángela López, Nazario Díaz, Juan Diego Calzada. Interpretació: Ángela López, Juani González, Ana Godoy, Nazario Díaz Moreno, Nazario Díaz, Enrique Calzada, Juan Diego Calzada. Il•luminació: Ana Rovira. Producció: Vértebro. Coproducció: TNT Terrassa Noves Tendències i Vértebro, amb la col·laboració d’Embrions, Escena Poblenou, G.R.U.A. La Fragua/Artist Residency, L´Estruch, Fàbri-ca de creació de les arts en viu, La Caldera, Centre de creació de dansa i arts escèniques i Graner-Mercat de les Flors.

VÉRTEBRODIOS TIENE VAGINA

Dg.1821:00h Sala OMMercat de les Flors

habitants graner

“Mis intereses y necesidades en este trabajo andan en la observación de las interferencias entre centros y funciones, en el refracción que resulta entre lenguaje y comportamiento, en el misterio que surge de la experiencia y la apariencia, en la codificación del diálogo a través de la mirada, en armar un dispositivo interno desde el que exponerse, atrapar, contener, movilizar y conservar los manifiestos del cuerpo.”______

Indicaciones artificiales. Ajustes coreográficos de Carmelo Fernández musicados por Toño del Barco: Referents ficcionalitzats, innovacions fracassades, intencions desestructurades. Espais de definició que no troben acollida, només transformació constant. Repetició complexa de valors individuals, de comunicacions codificades per a l’espectador. És en aquesta amalgama de pèrdua referencial on l’observador ha de centrar els seus esforços. El signe apareix trencat, com rebutjat, i així deixa a l’aire la possibilitat de llegir a través d’aquesta ruptura.

______

Direcció i interpretació: Carmelo FernándezComposició sonora i interpretació: Toño del BarcoAcompanyament durant la creació: Sonia GómezIl·luminació: Carmelo FernándezVestuari: Javier MurugarrenAmb el suport de: Leal LAV, Laboratorio de Artes en Vivo. Tenerife, Graner i SIT (Sala Insular de Teatro).______

CARMELO FERNÁNDEZINDICACIONES ARTIFICIALES

En diàleg amb Sala Hiroshima

Dv.1620:00h Sala Hiroshima

habitants graner

“Desde muy niña sentí un gran deseo por bailar, estudié la carrera de bailarina y luego me licencié en co-reografía en el Institut del Teatre, poco después estaba bailando profesionalmente con Danat Danza dando vueltas por el mundo de bolo en bolo, de teatro en teatro…de lo que aprendí mucho y me agoté otro tanto. Viví y estudié un año en la Gran Manzana y eso ha significado un antes y un después en todo, vida y profe-sión. A partir de ese momento comencé a colaborar con otros artistas en especial con Carmelo Salazar que se ha convertido en una constante en mi camino desarrollando procesos de investigación y la creación de piezas que inciden muy profundamente en cómo se mueve un cuerpo.Formé parte de Las Santas junto a Mónica Muntaner y Silvia Sant con las que arrancamos La Poderosa _ espacio para la danza y sus conta-minantes_, este proyecto que después de 15 años, sigue vivito y coleando agitando nuestro entorno más inmediato. Después de haberme sumergido durante unos años en la memoria del intérprete y el cuerpo del bailarín como archivo vivo del trabajo de los otros, con trabajos como Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos y Restos de mis series, he estado desarrollando el proyecto Muy Experimental por medio de laboratorios y encuentros entre estudiantes y profesionales, poniendo en juego herramientas que activan percepción, atención y decisión en la escena y en tiempo real. De estos años de investigación nace Este lugar entre en colaboración con Oihana Altube y Clara Tena. En estos momentos mi foco de atención está en Estela un bebé de dos años que me ha cambiado la vida y desde ahí practico el multifoco y la atención dispersa, algo que me interesa sobremanera.”______

Este lugar entre: Prethink and Free Action reuneix tres coreografies per a dos intèrprets, que transiten diferents estats físics desenvolupats durant un llarg procés d’investigació de Beatriz Fernández. És la recerca d’un cos involucrat amb una manera d’estar i de ser, o d’un cos que esdevé o emergeix sense anticipació. Aquest lloc intersticial genera l’expectativa d’una narrativa i, tot i així, evita la creació d’un significat per irradiar, en tot cas, una voluntat de ser alguna cosa.

______

Concepció i direcció: Bea FernándezAssistència artística i construcció musical: Carmelo SalazarCreació i interpretació: Ohiana Altube i Clara TenaIl·luminació: Cube.bzVestuari: Jorge DutorProducció: Bea Fernández, amb el suport a la creació de La Poderosa.Coproducció: Graner i l’Antic Teatre.Amb el suport: La Poderosa, L’Animal a l’esquena, Azala, Teatro Leal-Lav i Teatro Pradillo.Agraïments: Javier Vaquero, Oihana Altube, Clara Tena, Carmelo Salazar, els ARTAS, Mónica Pérez, Jorge Dutor, Las Fernández i tothom que m’ha acompanyat en aquest procés.

BEA FERNÁNDEZESTE LUGAR ENTRE : PRETHINK AND FREE ACTION

En diàleg amb Sala Hiroshima

Dv.23 - Diss.2420:30h.Sala Hiroshima

habitants graner

“Sóc l’Iñaki Alvarez. El meu treball procedeix de la performance i es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia i, ja fa uns anys, també en les arts en viu. En Miquel Bardagil diu que dos temes constants en la meva obra són el cos i la paraula. Del primer deriva l’acció, mentre que el segon em porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules. Des del 2012 també coordino la plataforma i espai Nyamnyam conjuntament amb l’Ariadna Rodríguez.”______

Air Pur és una investigació que gira entorn de la història de la pel·lícula que porta aquest títol. Amb guió de Robert Bresson i dirigida per René Clair l’ any 1939, la pel·lícula va quedar inacabada a causa de la guerra; n’ existeix el guió i se’n van enregistrar algunes escenes. Air Pur pren un grup de nens i adolescents dels barris marginals de Paris i els desplaça a l’ aire lliure en contacte amb “l’aire pur”. Al Festival SÂLMON< 18, el projecte es desplega com a instal·lació videogràfica, per tal d’aproximar-nos al material, i així recuperar i crear noves narratives que l’ envolten. Aquesta aproximació es realitza des d’ òptiques variades que inclouen la recerca històrica, la possibilitat d’activació “tangencial” del guió, la comprensió del material conceptual a través d’entrevistes o la documentació de la pròpia recerca del material enregistrat i arxivat._____

AIR PUR és un projecte d’Iñaki Álvarez dins el marc d’Air-Condition* En col•laboració amb: Ariadna Rodríguez i Sarai Cumplido. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Agraïments: Joana Hurtado.

*Air-Condition va néixer el 2015 en col·laboració amb Carme Torrent, i ha comptat amb Carolina Lapa, Gil Ramos, Martí Sales, Ariadna Rodriguez i Sarai Cumplido. Air-Condition s’ha presentat al Teatro de Campo Alegre de Porto, la FID, Festival SÂLMON<-Mercat de les Flors, Festival Circular de Vila do Conde, MNAC, el MACBA i al CA2M de Madrid.______

IÑAKI ÁLVAREZAIR PUR Instal·lació al Foyer del Mercat de les Flors durant tot el Festival

Xerrada complementària en mediació amb la instal·lació: Obrim la vitrina. Conversa oberta amb Joana Hurtado, Iñaki Álvarez, Sarai Cumplido i Ariadna Rodríguez. Dissabte 17 a les 18:30h al Foyer del Mercat de les Flors

Montse Roig“La fascinació i la força amb què els infants viuen cada instant em captiva. He format part del projecte educatiu del Mercat de les Flors durant tres anys, anant a escoles bressol a ballar amb els més petits. Amb Blink Flash Duncan hem traduït aquesta experiència al teatre. En el moviment hi busco el punt on con-flueixen el sentit i la forma, on l’intèrpret queda nu i esdevé clown i superheroi alhora. La Marina hi ha posat el sentiment i la tècnica i en Joan tant el sentit, com el sentit de l’humor.”______

Blink Flash Duncan és una proposta artística per als més menuts que busca despertar la dansa com a llenguatge d’expressió i obrir la consciència de les pròpies emocions i les dels altres.

Isa, una noia valenta i curiosa, descobreix objectes amagats per l’espai escènic. Cada objecte guarda una experiència vital en relació amb una emoció, un color i una música. Busquem despertar l’imaginari emocional dels més petits, per donar-li un ventall de formes, ritmes, qualitats i dinàmiques. Us direm un últim secret: aquests sis objectes guarden sis experiències vitals d’Isadora Duncan. Els infants no la veuran, nosaltres tampoc, però ella ens haurà regalat un camí cap a la llibertat, cap a la descoberta del propi moviment, cap a la creativitat i cap a la il·lusió.______

Creació i interpretació: Montse RoigCoreografia: Marina Cardona i Montse RoigDramatúrgia: Joan CasasMúsica original: Aida OsetEspai sonor: Aida Oset i Toti ArimanyDisseny d’escenografia: Maria AlejandreConstrucció d’escenografia i accessoris: Maria Alejandre i Quico SànchezIl·luminació: Marc LleixaVídeo: Sílvia IsachVestuari: Miranda MéndezProducció: Caroline Giffard______

ASSOCIACIÓ BLINK FLASHBLINK FLASH DUNCAN (espectacle familiar)

habitants graner

Dg.2511:00h.Graner* Edat recomanada: 2-4 anys

processos i pràctiques

“El gener del 2015, Carme Torrent i Quim Bigas Bassart vam ser convidats individualment com a parti-cipants del Festival: Sosteniendo la pregunta; Que puede un cuerpo? a La Casa Encendida, Madrid. Vam decidir aprofitar la trobada i la invitació que aquest marc ens facilitava per generar una trobada / conver-sa entre els dos. D’aquesta trobada, sorgeix Eclipse, la imagen siempre llega tarde. Durant alguns mesos, a causa de la distància física, vam estar generant una conversa epistolar a través de correus electrònics. Aquesta conversa ens va permetre compartir i desplegar el que més endavant va prendre cos en un mate-rial escènic que va ser mostrat públicament en el marc del Festival que va tenir lloc el maig del 2015. La trobada es desplega en diversos formats i, al llarg del projecte, sorgeixen diversos eclipses possibles, que ens conviden a aproximar-nos a diferents estrats del temps. Tenim el desig d´aproximar-nos a diversos modes de producció que es van rescuperant i reformulant i que es dilaten en el temps. Actualment, el pro-jecte ECLIPSE està en residència amb suport a la creació al Graner, centre de creació.”______

ECLIPSE, la _______ siempre llega tarde és una conversa coreogràfica entre Quim Bigas Bassart i Carme Torrent. A través de l’acció de conversar, els binarismes es converteixen en una escolta constant. Així es potencien i articulen moviments al voltant de certes preguntes, que busquen seguir donant cos a allò que estem fent i allò que estem esdevenint.

Com podem fer una experiència de la impossibilitat de ser només individus? En la nostra no finalització trobem la potència d´aquest món?_____

Creació : Quim Bigas Bassart i Carme TorrentEn residència al Graner, centre de creació, Barcelona______

QUIM BIGAS I CARME TORRENTECLIPSE, LA SIEMPRE LLEGA TARDE

En diàleg amb Fundació Joan Miró

Dj.8 16-19h Fundació Joan Miró

processos i pràctiques

“Soy bailarina, docente y observadora del cuerpo. Cuando pienso en la danza, imagino cuerpos que reba-san los límites de su propia figura, cuerpos que se lanzan al espacio, cuerpos que se meditan en movimien-to, que se desbordan, que se exceden.

Estoy interesada en explorar la idea de camada, del conjunto, del instinto de la forma (si existe). Recien-temente estoy presentando DATA, síntesis de todos mis estudios y observaciones sobre el acto de bailar. Presentar, dar luz a DATA, es acercarme al final del ciclo de investigación que arranco con la única idea de aprender a mirar y a observar mi práctica. La camada como multiplicación de la unidad, como la ley del “otro”. La camada es una orientación hacia el otro, una invitación a mirar el entorno más próximo; atre-verse a mirar y atender, escuchar, aprehender a los mismos, los semejantes. ¿Hasta dónde somos capaces de dejarnos a un lado para apropiarnos de los demás? Ser el otro, ser lo otro, ese es el principal reto de los cuerpos lanzados a la camada…”

______

DATA és una invitació a compartir el desbordament de la forma. Cossos que depassen els límits de la seva pròpia figura i a través de la bandada es converteixen en una imatge capaç de construir l’espai propi. Totes les formes juntes i multiplicades formen una bandada, allò que és múltiple es fa unitat i crea una relació constant entre el cos individual i la seva existència com a part d’un cos comú. La dansa deixa de ser una composició fixa i es transforma en un estat on hi accedeixen els cossos-bandades, l’instint. La dansa com un estat, com un lloc on el cos es revela com un caos, les lleis dels contorns, el descans i les olors dels cossos.

_____

Sessió de DATA conduïda per Lipi Hernández.En residència al Graner, centre de creació.

LIPI HERNÁNDEZDATA, metodologia cap a un cos escènic

Dill.1917:30 - 22:30h.Graner

processos i pràctiques

“Soy Bárbara Sánchez. Este es el nombre de la que firma los contratos y paga los impuestos. Luego están las otras. Todas las que se han ido encarnando por el camino. No son distintas, no son fugas de identidad, sino posibilidades de ser que se han desplegado a lo largo del tiempo. Las otras vienen a desvelar fractu-ras y cambios de plano de un autorretrato imposible siempre borroso e inacabado. Desde los comienzos me he dedicado a observar mi reflejo. Ahí encuentro la necesidad: desde el otro lado, a veces aparece una llamada que es como una caída inevitable. Lo que precede al sentido es siempre el arrebato. Desde allí llegaron Isadora, La Pálida, Ella… Y desde allí llega ahora VáRVARA, la gurú del mistik bakala.”______

VáRVARA proposa un apropament a la idea d’ arravatament. Arravatament com un impuls que allibera el moviment de qualsevol control o vigilància. Arravatament com la possibilitat d’una coreografia lliure. I la llibertat com a mandat. VáRVARA revisita la cultura sonora que va sorgir des de principis dels 80 al Llevant espanyol i que es va anomenar “música bacalao”. Més enllà de la connotació negativa posterior, aquest moviment va fer aparèixer una esquerda de llibertat que, més tard, ens hem ocupat de silenciar i ignorar a consciència. Al voltant d’aquella sonoritat elèctrica, radical i essencialment afectiva, va créixer una cultura en la qual el ball era l’expressió d’una possibilitat de resistència i llibertat.

_____

Direcció, coreografia i interpretació: Bárbara Sánchez. Dramatúrgia en col·laboració amb: Jaime Conde-Salazar. Disseny d’il•luminació: Benito Jiménez. // Música: Sonido Valencia. Amb el suport del Graner.

BÁRBARA SÁNCHEZVÁRVARA (peça en procés)

Dv.1618:00hGraner

Amb aquest Atelier dirigit a professionals de les arts escèniques i organitzat en el marc de les activitats d’EDN (European Dancehouse Network) amb el suport del programa Europa Creativa, desenvoluparà dins el festival un espai de diàleg, reflexió i creació de continguts al voltant del tema: artistes i estructures, com ens transformem?

El programa s’ estructura en dos dies: un primer dia comissariat pel Mercat de les Flors, s’ articula a partir d’ aquestes tres preguntes: Quin és el rol de l’ artista dins la institució? Com és aquest diàleg? Com ens transformem? I un segon dia comissariat pel grup d’ investigació del projecte PEA (Aimar Pérez Galí, Bárbara Sánchez, Societat Doctor Alonso, El Conde de Torrefiel, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, Jaime Conde-Salazar, Eduardo Bonito, Elena Carmona i Cristina Alonso), al voltant de la innovació en la pedagogia artística, vinculat a la creació de l’ADAV (Acadèmia Deslocalitzada d’ Arts Vives), atravessada per la construcció d’ una nova oficina tècnica administrativa des d’ una lògica d’economia 4D.

Comptarem amb la participació d’ Isidro López Aparicio de Liberus Artium Universitas (Madrid), Selina Blasco i Lila Insúa de Programas sin créditos(Madrid), Àngels Margarit, Mathilde Monnier, Azucena Klett i els creadors: Quim Bigas, Big Bouncers, Pere Faura, Roser López Espinosa i Andrés Corchero. La llengua vehicular de l’ Atelier serà l’ anglès.

L’Atelier té lloc en el marc de les activitats de la xarxa EDN cofinançades pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. Està inscrit dins una de les línies estratègiques de la xarxa per als propers quatre anys i que té com a objectiu el reforçament de les pràctiques professionals. Com a resposta a les necessitats canviants, EDN està col·laborant amb una varietat de socis per buscar nous enfocaments que permetin mantenir la viabilitat professional del sector de la dansa contemporània.

EDN és una xarxa de confiança i col·laboració entre 37 cases de dansa europees de 22 països que comparteixen una visió comuna sobre el desenvolupament internacional de l’art de la dansa. La seva missió és promoure el desenvolupament professionals dels artistes de dansa així com de la dansa com a forma d’art.

Per la seva banda, el PEA (Programa d’Expansió Artística) és un projecte d’investigació del Graner que compta amb el suport de la Fundació Banc Sabadell.

ATELIERARTISTES I ESTRUCTURES, COM ENS TRANSFORMEM

capacitació i contextos professionals

Organitzat pel Mercat de les Flors, Graner i European Dancehouse Network (EDN).

Div. 16 i Diss.17 de 10 a 17h.

capacitació i contextos professionals

Dins el programa TROBADES i ACCIONS AMB CREADORS del CaixaForum, Sonia Gómez durà a terme una conferència i un taller al voltant del seu projecte DANCERS. En la trobada compartirà el seu procés de recerca-creació del projecte Ballarina, on s’ha preguntat com fer un espectacle de dansa avui, des dels continguts creatius, la inter-pretació fins a la relació amb el públic. En el taller, sota el títol DANCERS, proposarà a performers, artistes i a tothom que s’hi animi fer versions del solo Ballarina. DANCERS és un projecte de transmissió-creació on de manera pràctica i teòrica fem un recorregut pel solo Ballarina a través de les vuit pautes de moviment que conformen la peça. Els participants codifiquen aquestes vuit pautes de moviment abstracte amb els seus recur-sos, trucs escènics, troballes, impossibilitats i referents.

SÒNIA GÓMEZTROBADA I EN ACCIÓ AMB SÒNIA GÓMEZ

“I’m an independent curator, editor and writer. I was co-director of Les Laboratoires d’Aubervilliers (2010–12) and co-founder of the network Cluster. I’m chief editor of L’Internationale Online, and was chief editor of the Manifesta Journal (2012–14). My future projects include: Coltan as Cotton. Contour Biennial 9, Mechelen 2018-2019; Not Fully Human, Not Human At All, Kadist, Paris, and other partners (2017-2020), and Dissident Muses. Delphine Seyrig and Feminist Video Collectives in France (1970s-1980s), LAM, Lille and Museo Reina Sofia, Madrid, 2019-2020.” _____

Com a artistes i treballadors del sector cultural, com podem treballar des de les institucions i al seu costat en una època d’increment de la violència racista i de terrible crisi ecològica en què l’augment de la vigilància reforça l’abús governamental organitzat i transnacional dels recursos i dels béns comuns? Com podem involucrar-hi les diferents esferes institucionals dels països de l’hemisferi nord si són justament els seus governs els que provoquen i contribueixen a fomentar guerres civils inhumanes, catàstrofes ecològiques i atacs amb drons a determinades zones del món que provoquen el desplaçament i la pèrdua de totes les possessions de milers de persones? Un procés en què moltes d’aquestes persones acaben ofegades al mar o per falta d’aire, es moren de gana o diàriament queden exposades a la violència o a la bona voluntat de qui troben pel camí. Aquesta és una invitació als treballadors del sector de la cultura actius en zones geogràfiques molt concretes, però alhora immersos en la trama d’aquesta realitat geopolítica. Una invitació a desaccelerar la seva manera de fer i de ser, a imaginar noves ecologies de la cura com una pràctica contínua de suport, i perquè escoltin atentament els sentiments sorgits de trobades amb objectes i subjectes. És una crida a obrir radicalment les nostres fronteres institucionals i a mostrar com funcionen (o no) per tal que les nostres organitzacions esdevinguin palpables, audibles, sensibles, amables, poroses i, sobretot, descolonitzades i antipatriarcals.

NATAŠA PETREŠIN-BACHELEZCONFERÈNCIA “I CANNOT WORK LIKE THIS”

En diàleg amb CaixaFòrum

En diàleg amb MACBA

Dv.16 conferència 20h. Diss. 17 taller 11h.CaixaFòrum

Dimarts 13 a les 19h - MACBA

capacitació i contextos professionals

Entenem la mobilitat més enllà d’una simple eina. La mobilitat és un dels fonaments sobre els quals es cons-trueix gran part del fet artístic. Els artistes han estat mòbils abans de la globalització, ja que prenen el món com un escenari des d’on desenvolupar la seva praxis. En aquest sentit, ens sentim interpel·lades i hem adoptat una actitud dinàmica i estratègica durant 3 anys consecutius amb l’objectiu de generar espais d’interconnexió i d’intercanvi de doble direcció, que fomentin la circulació de l’artista local, nacional i internacional i del seu context.

Gràcies al Programa Visitante de Acción Cultural de España, el Programa

d’Internacionalització de les Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de Barcelona,

l’Oficina Cultural de Taipei i la Xarxa Europea EDN més de 30 professionals d’Europa,

Llatinoamèrica i Àsia ens acompanyaran durant aquestes 6a edició del SÂLMON<.

PROGRAMA VISITANT

El SÂLMON< és un festival que s’organitza des del Graner i el Mercat de les Flors. Com que és un festival gestat des del Graner, l’antiga fàbrica de bombetes de La Marina, dels continguts artístics se n’encarreguen la Cristina Alonso i l’Elena Carmona i de la comunicació la Raquel Tomàs.

Aquest festival el fan possible totes les artistes que hi participen, tots els departaments del Mercat de les Flors i tots els equips, visibles i invisibles, dels espais i col·lectius col·laboradors.Enguany, a més a més, hem establert un diàleg amb el coreògraf Javier Vaquero, l’espai de creació NAVE i Compartir Dóna Gustet per fer un comissariat compartit de parts de programació, juntament amb la confiança en format carta blanca que ens ha regalat l’equip de Fabra i Coats – Fàbrica de Creació. Tots plegats ens hem enriquit i hem arribat fins aquí. L’univers visual, els bitxos i l’estètica del programa i del SÂLMON< 18 és obra de Beatriz Sánchez i el disseny gràfic i web de Tecla Studio. I no ens volem oblidar de Makea, que ha salmonitzat el hall del Mercat de les Flors.

Agraïm molt especialment a Inés Lambisto, Jaime Conde-Salazar, Sara Caeiro i la Soleà la seva col·laboració, ajuda i afecte perquè tot plegat es fes realitat.

Contacte comunicació / premsa Mercat de les FlorsMercè Ros: mros@mercatflors.cat

Comunicació Graner / Sâlmon<Raquel Tomàs: raqueltomascodorniu@gmail.com

d a n s a p e r f o r m a n c e

a r t s v i v e s

www.salmon-dance.com

m ú s i c a t a l l e r s

c o n f e r è n c i e s p r à c t i q u e s p r o c e s s o s