35

Moviment obrer

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Moviment obrer
Page 2: Moviment obrer

Podria definir-sePodria definir-se

Com el conjunt d’actuacions i Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacions que volen aconseguir d’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicions de vida i treball millorar les condicions de vida i treball dels obrers. dels obrers.

Page 3: Moviment obrer

Els orígens del Moviment Obrer Anglaterra

Les noves ideologies obreres: Socialisme i Anarquisme

El Socialisme Utòpic El Socialisme Científic

Marxisme Anarquisme

El moviment internacionalista L’AIT o Primera internacional

Els partits socialistes La Segona Internacional

Page 4: Moviment obrer

ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER

La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social: El proletariat

Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia.

Així, pren Així, pren consciència de classe..

Sorgeix el moviment obrer (associacions).

Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme

El Vagó de Tercera ClasseHonoré Daumier

Page 5: Moviment obrer

Revolució industrial

Proletariat Moviment Obrer SindicatsPartits

1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX

Socialisme utòpic Socialisme científic

Poca industrialitzacióPoc proletariat

Poc moviment

SindicatsCaixes de socors...

Moviment Obrer

Sindicats socialistes i anarquistesOrganitzacions obreres (partits marxistes)

InternacionalitzacióIª Internacional 1864 - 1876

IIª Internacional 1890 - 1918

Marx, Engels (Marxisme)Bakunin (Anarquisme)

SOCIALISME I MOVIMENT OBRER

SocialismeIdeologia

Organització

Page 6: Moviment obrer

Societat industrial

Societat de classes Societat urbana

Igualtat jurídicaDefinida per la posició econòmica

Burgesos Proletaris

Escenari de canvis polítics,socials, culturals i delsconflictes socials

Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització)

Petita burgesia (artesans i comerciants)Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)

Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herènciacohesió familiar, defensa de l’ordre establert

Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)

Es defineix per

dividida

classificats

Identificats per

Eren la

Èxode rural

Producte del

Page 7: Moviment obrer

Proletaris Treballador que només és propietari de la seva força de treball

Dures condicions de vida i de treballPateixen

Llargues jornades laboralsMales condicions de treballDones i nens amb sous més baixosDisciplina laboral estrictaNul·la legislació laboral

Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida(alimentació, roba ...)

Problemes d’habitatgeProblemes d’escolaritzacióAnalfabetisme

Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació

Prendre consciència d’aquesta explotació és

Prendre consciència de classe

Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes

Moviment ObrerS’inicia el

Page 8: Moviment obrer
Page 9: Moviment obrer

Primeres manifestacions Ludisme(Ned Ludd)

Destrucció de màquinesDefensa dels llocs de treball

Primeres organitzacions obreres

Mútues, societats de socors

Anglaterra, 1824Dret Associació Sindicats (Trade Unions)

1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball)

neixen

En els inicis

Primera mobilització política dels sindicats

Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal

Daumier

Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts treballadors

Page 11: Moviment obrer

Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials

Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme (explotació, atur, crisis cícliques...)

Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocadesper la concentració de la propietat privada

Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competènciai a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.

Desconfien de la política i dels polítics

Els socialisme utòpic també es caracteritza per

No tenir un contingut revolucionariSón reformistes

Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren pocs resultats pràctics

Page 12: Moviment obrer

Falansteri (cooperatives de producció i de consum)

Mutualisme i federalismeRebuig a l’Estat, la política i l’EsglésiaPrecursor de l’anarquisme

Empresari / New Lanarck (Millores laborals)Dirigent sindicalista (Great Trade Unions)New Harmony (EE.UU.)

Alguns socialistes utòpics

Saint Simon1760-1825

Charles Fourier1772-1837

Robert Owen1771-1858

P.J. Proudhon1809-1865

Proposa una revolució social que millore les condicions de vida de les classes més humils.

Page 13: Moviment obrer

Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri

Robert Owen

Page 15: Moviment obrer

El socialisme revolucionari

Aspectes comuns:- Gran influència posterior- Demanen canvis socials i polítics totals- S’ha de donar la revolució- Volien un nou ordre social sense propietat privada

AnarquismeMarxisme

Page 16: Moviment obrer

El Materialisme Històric

Anàlisi de la societat capitalista

Revolució proletària

Dictadura del proletariat

Societat comunista

Doctrina llibertària

Revolució proletària

Destrucció de l’Estat

Societat comunista

MARXISME ANARQUISME

Page 17: Moviment obrer

Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat)

MATERIALISME DIALÈCTIC

MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)

Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ECONOMIA

Quan serveix per a interpretar la històriadóna lloc al:

El Manifest Comunista (Marx i Engels)El capital

Karl Marx1818-1883

Page 18: Moviment obrer

ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura –i el motor de la història

Condiciona l’organització política,la mentalitat i la cultura de l’època

- superestructura -Els modes de produccióLes forces de produccióLes relacions de producció

Es basa en uns elementsque van canviant

Defineixen les diverses classes socials

Dominantsi dominades Lluita de classes

Provoca el pas de les etapes històriques

AntagonismeDividides en qualsevol època

Page 19: Moviment obrer

Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques

Forces de producció i relacions de producció

Esclavisme

Feudalisme

Capitalisme

Modes de producció

Homes lliures / esclaus

Senyors / serfs

Burgesos / proletaris

Antagonisme i lluita de classes

En el passat...

Page 20: Moviment obrer

Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista(Crítica del present)

Economia capitalistaMode de producció: Capitalisme

Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra.

Relacions de producció:

Es basa en

Proletariat Capitalista (burgès)

(classe dominada) (classe dominant)explotacióexplotació

PlusvàluaPlusvàlua (benefici del capitalista)

A través de la

Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

Page 21: Moviment obrer

On ens portarà tot això, segons K. Marx?(Projecte de futur)

A una crisi de superproducciócrisi de superproducció

Una revolució socialrevolució social (Lluita de classes)

En una societat socialistasocietat socialista

Que provocarà

Que transformarà la societat capitalista

Què vol Marx?

Que el proletariat instaure:

La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat

Una societat sense classessocietat sense classes (socialista)

Societat comunistaSocietat comunista

A través de la qual es construirà

Page 22: Moviment obrer

“Absència de poder”

Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo)

Col·lectivització de tots els béns

Cooperatives de producció i consum i federalisme

-Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits)-Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet)

Bakunin i Kropotkin

significa

Es basa en la

Llibertat i Igualtat

Substitució de l’Estat per:

Societat sense propietat privada

Els seus representants

Page 24: Moviment obrer

L’AIT o Primera Internacional

-1864-1876-

La Segona Internacional 1889-1918

L’aparició dels partits

socialistes

Història de l’organització internacional obrera

Page 25: Moviment obrer

Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemesCal organitzar-se per aconseguir millores

Durant la segona meitat del segle XIX:• Major nombre d’obrers• Necessitat de col·laborar internacionalment

El quart estatP. de Volpedo

Page 26: Moviment obrer

Londres, 1864 Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Naix a: Amb el nom de:

Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalmentTingué pocs afiliats (més força simbòlica que real)Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica

Hi participaren diversos grups:- Trade Unions

- Cartistes- Anarquistes- Marxistes

Page 27: Moviment obrer

- L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Els obrers havien de conquistar el poder polític per destruir la societat burgesa i implantar el socialisme

On esproclama

Els problemes venen a causa de : Diferències entre

anarquistes i marxistes

S’organitzava a través de Consell General i Seccions nacionals

MARX (figura clau) Redacta Estatuts i Manifest InauguralÉs el Cap del Consell General

Congrés de Ginebra i Brussel·les s’adopten acords de lluita:

Jornada de 8h/diaNo al treball infantilMillora treball dones

Page 28: Moviment obrer

Llibertaris, antiautoritaris

Contraris a l’acció política i a un Estat obrer

Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General

Anomenats autoritaris

Acció política i sobirania del Consell GeneralNo a l’acció violenta

Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua

Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà

Page 29: Moviment obrer

Neixen a partir de 1875Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista

Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)

Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès

Page 30: Moviment obrer

Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i es van crear partits socialistes a tot arreu d’Europa.El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)En el seu programa defensava dues vies de lluita:

• L’acció parlamentària on es reclamaven reformes democràtiques i socials:

• Vot universal i femení• Impostos progressius• Prohibició del treball infantil• Reducció de la jornada laboral i millors salaris

• L’acció revolucionària a fi d’implantar una societat socialista

L’èxit parlamentari havia permès reformes socials que milloraven les condicions dels treballadors, això els va fer plantejar-se:

Cal ser més pragmàtic?

En aquest context aparegué el REVISIONISME

Els camins del socialismeEls camins del socialisme

Page 31: Moviment obrer

Eduard Bernstein

Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. Ell apostava per aquest darrer.

En contrad’aquestes teories

Els defensors de la revolució social

Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)

El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a Europa occidental.

Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates

Crearan els partits comunistes

Eduard Bernstein

Page 32: Moviment obrer

Naix a París el 1889

-Formada per partits polítics socialistes -Acceptaven la legalitat democràtica-Es respectava l’autonomia dels partits-Es creà un Bureau Socialista Internacional a Brussel·les-En el Congrés fundacional es va fer una crida als treballadors perquè s’afiliaren als partits socialistes

Característiques i organització

Page 33: Moviment obrer

•El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)•“La Internacional” (Himne obrer)•La lluita per la jornada laboral de 8 hores

- El revisionisme (Reforma o Revolució?)- L' imperialisme i la qüestió colonial- El militarisme i la guerra

Símbols

Els grans debats i polèmiques

Va tenir una gran Va tenir una gran repercussiórepercussió

Page 34: Moviment obrer

ImperialismeL’imperialisme ha de ser condemnat.

La Guerra Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una guerra burgesa.Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).

En la pràctica, la guerra acabà amb la internacional: l’eufòria patriòticaels va posar al costat dels governs respectius (unió sagrada)

Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.

El revisionisme El revisionisme fou comdennat, no obstant no es va poder posar fi a la confrontació entre les diverses posicions.

Page 35: Moviment obrer

Aspectes Primera Internacional Segona Internacional

Cronologia 1864-1876 1889-1918

Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889

Impulsors principals Organitzacions obreres angleses

Els partits socialistes

Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides per un Comité Central

Confederació de partits nacionals autònoms

Objectius bàsics Emancipació de la classe obreraConquesta del poder de l’Estat

Lleis per a la protecció dels treballadorsCondemna de la guerra

Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme

Fets més rellevants Guerra francoprussianaComuna de París

Primera Guerra Mundial

Extensió i influència Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya

Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Espanya

Factors de crisi La derrota de la Comuna de París.Les discrepàncies internes entre marxistes i anarquistes

Les divergències entre reformistes i revolucionaris.Les diverses postures davant la P.G.M