El moviment obrerEl moviment obrer

Fet per Jessica García i Ionela Guzga

Què és el moviment obrer?Què és el moviment obrer?És el conjunt de manifestacions dels obrers industrials

en defensa dels seus interessos com a treballadors.Quan va sorgir? Durant el segle XIX amb la industrialització. Per què?A causa de les dures condicions de vida i de feina imposa-des per la industrialització. Com per exemple: Reglaments molt severs Jornades laborals de 12 a 14 hores Ritmes de producció intensos i salaris baixos Condicions laborals dures per a dones i nens

Els seus orígensEls seus orígensPrimeres manifestacions

Luddisme( Ned Ludd) Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball

Primeres manifestacions obreres En els inicis eren societat de socors Anglaterra 1824 on neixen els sindicats lluitaven per reivindicacions laborals 1830, Primer sindicat nacional

A Catalunya hi va haver dos moments especialment violents: el 1835 i el 1854.

El 1840 es va fundar a Barcelona l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera, impulsada per Joan Munts.

Objectiu: garantir la previsió social i l’ajuda entre treballadors

però va ser prohibida posteriorment.El moviment obrer va poder actuar més llibrement en

períodes de govern progressistes i en períodes de govern moderats es van caracteritzar per les prohibicions.

A partit del Sexenni Democràtic, l’obrerisme espanyol va entrar en contacte amb la AIT.

La seva ideologia: Socialisme La seva ideologia: Socialisme utòpicutòpic

Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades

per la concentració de la propietat privada.Busquen una societat justa, la felicitat i el benestar

general.Desconfien de la política.Es caracteritza per no tenir un contingut revolucionari

(pretenen canviar la societat a través de la difusió d’idees).

Principals socialistes utòpics: Fourier, Owen i Cabet.

Principals socialistes utòpics:

Charles Fourier

Etienne Cabet

Robert Owen

Naixement del sindicalisme i el Naixement del sindicalisme i el cartismecartisme

Les primeres organitzacions obreres tenien un caràcter local( societat de socors).

Al 1825 els obrers anglesos conseguirien el dret d’associació, així neixien els primers sindicats.

Al 1834 sota la influència d’Owen es creà la Great Trade Union.

Al 1838 els obrers anglesos un projecte polític propi amb l’elaboració de la carta del pobre( Cartisme)

Sufragi universal masculí per als majors de 21 anys. Un sou per als membres del Parlament. Circumscripcions electorals d'igual grandària. Votació per mitjà del sufragi secret. Parlaments anuals.

El diari barceloní, EL VAPOREl diari barceloní, EL VAPOR◦ És un periòdic mercantil, polític i literari en castellà que

aparegué el 22 de març de 1833 per iniciativa d'Antoni Bergnes de las Casas.

◦ En aquesta primera època cal destacar en l'aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d'una sèrie de composicions poètiques en català .

◦ Declaradament progressista primer, no sembla provat el seu decantament cap al camp moderat, i així, quan a l'octubre del 1836 l'empresa editora, decidí la seva fusió amb el moderat.

◦ Tanmateix, des de les seves pàgines, Covert Spring denuncià els grups de l'esquerra del radicalisme i contribuí, amb les seves provocacions, als avalots entre l'exèrcit i les dissoltes milícies urbanes.

Josep Bonaplata (1759-1843) Josep Bonaplata va ser un empresari industrial nascut en

una família de teixidors establerta a Sallent. És va traslladar a Anglaterra per documentar-se sobre el

funcionament de les indústries angleses i l'ús del vapor.

Al tornar a Barcelona, va fundar, el 1831, la societat Bonaplata, Rull, Borell i Companyia.

El Vapor (1832), dedicada a fabricar teixits i maquinària tèxtil, va ser la primera que va mecanitzar totalment la producció de filats, teixits i estampats de cotó gràcies a la innovació revolucionària de la força del vapor.

Els treballadors consideraven que la mecanització facilitaria l'acomiadament de molts d'ells, així que la van incendiar la nit del cinc al sis d'agost de 1835.

L'any 1838, un dels socis, Valentí Esparó, la va reconstruir però a en Josep Bonaplata, l'incendi i la destrucció de la fàbrica el va afectar molt i va morir 4 anys després.

L’impacte de la Revolució de L’impacte de la Revolució de 18481848

El 1848, el protagonisme obrer es va traslladar a Anglaterra. En la Revolució a París, els treballadors es van posar al costat

de la burgesia liberal contra les forces conservadores. No van acceptar les propostes reformistes dels obrers i van

reprimir la insurrecció obrera amb l'exèrcit.

Va significar la clara confrontació entre els obrers i la burgesia liberal

A partir d’aquesta Revolució es formen dos ideologies Marxisme Anarquisme

MarxismeMarxismeEs basa en:Mode de producció: capitalisme.Forces de producció: mitjans de producció i mà d’obra.Segons Marx això ens portarà crisi de superproducció Provocarà

Lluita de classesCanvi de societat capitalista a socialista.Què vol Marx? Vol que el proletariat instauri la dictadura del

proletariat per així constituir una societat sense classes( comunista).

K. Marx

AnarquismeAnarquismeSignifica “absència de poder”.

Es basa en la llibertat humana i societat sense propietat privada.

Societat sense classes, ni autoritat ni jerarquies

Rebuig a l’acció política.Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita

directa per a destruir l’Estat i el capitalisme.Substitució de l’Estat per: cooperatives de producció.Principals anarquistes: Bakunin i Kropotkin

Bakunin

Les selfactines i la vaga general Les selfactines i la vaga general de 1855de 1855

El juliol de 1854 va esclatar el conflicte de les màquines de filar( selfactines).

Motiu: els obrers responsabilitzaven les noves màquines de la reducció dràstica dels llocs de treball.

Conseqüències: mesures serveres contra les associacions.

Els treballadors responen amb una vaga general al 1855

Què volen? Dret d’associació de la jornada laboral

La mà negraLa mà negra Les males collites de la tardor de 1882 van provocar

fam i crispació. Es van organitzar vagues que desencadenarien

revoltes camperoles amb incendis de collites o edificis, robatoris, assalts i assassinats.

Els anarquistes van ser acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra” suposada societat terrorista i secreta que volia acabar amb els terratinents.

Conseqüències: Les presons s’ompliren de camperols i jornalers ja que la simple denúncia o la mera sospita de qualsevol veí era prou per enviar-los a la presó.

Què és l’ AIT?Què és l’ AIT?Significa “Associació Internacional de Treballadors”. Les seves finalitats eren l'organització política del

proletariat a Europa i la resta del món.També hi va participar Mikhaïl Bakunin, i a causa de les

tensions que sofria amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.

La influència de l’AITLa influència de l’AITEl període de la Revolució de Setembre de 1868 va

permetre difondre als treballadors els programes de l’AIT.

Fanelli fa fundar l’AIT a Madrid i posteriorment també a Barcelona.

Primer Congrés Obrer al 1870

Imposar l’apolticisme sindicalRecurs de vaga per transformar la societat Al 1874 va ser prohibida.Posteriorment, les associacions es van adherir a l’AIT i

es va fundar la Federació Regional Espanyola de l’AIT(FDRE)

La crisi de la InternacionalLa crisi de la InternacionalDivisió entre anarquistes i marxistes

A causa del fracàs de caràcter espontani i la manca de direcció hi va haver una:

Formació de partits nacionals

Els anarquistes no van acceptar la proposta de formar partits i van ser expulsats.

L’AIT es trasllada a Nova York i va perdent força.

SSindicat de masses i partits indicat de masses i partits obrersobrers

El nombre d’obrers augmenta i els sindicats també. Aquests aconseguirien la negociació col·lectiva amb els patrons.

La pressió dels obrers va fer possible les primeres legislacions laborals

Jornades laborals de 8 a 10 hAssegurances obligatòriesProhibició del treball nocturn per a dones

Creació de partits polítics obrers d’ideologia revolucionària i pràctica reformista.

Els més importants van ser

Partit Social demòcrata Alemany(1875) Partit Socialista Francès(1901) Partit Laborista anglès(1900)

PSOE amb Pablo Iglesias(1879)

La segona InternacionalLa segona Internacional 1886-1916Es creà a Paris.Formada per una agrupació de partits polítics de caire

socialista amb la seu a Brussel·les.Reclama:1. Protecció dels treballadors2. Jornades laborals de 8 hores3. Prohibició del treball infantilVa tenir una gran repercussió creant símbols del moviment

obrer com el Primer de Maig o la Internacional.

Tres grans debats: el Revisionalisme, la qüestió colonial i el militarisme. Revisionalisme Establí el programa bàsic del socialisme. Es creen partits social demòcrates. Condemnat en la Segona Internacional Qüestió colonial Crítica a la colonització Lenin opinava que s’havia d’ampliar el capitalismeMilitarismeEls pacifistes creuen que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa La guerra acaba amb la InternacionalRevolució Russa acaba amb la divisió del socialisme en comunistes i

socialdemòcratesS’acaba la Segona Internacional