Museu Balaguer, el mes de novembre de I'any 1883. .•

«SURGEET AMBULA»Acotacions al Centenari

Un toc de distinció Animada la burgesia liberal i pro-gressista de paternalistes sentiments

La inauguració de la Biblioteca- cristal.litzats en realitzacions CUltU7

Museu Balaguer el 26 d'octubre de rals i filantrópíques, d'un convent de

1884 fou més aviat el colofó d'un frares n'havia fet un hospital, 'on

llarg procés que no pas el principi aviat, al seu costat, s'arredossé un

d'una novaetapa cultural. Ens expli- Patronat de Pobres. S'havia engres-

carem: la que en diríem «burqesía» cat en les celebracions carnestolten-

local, durant cosa d'Un segle, havia ques emmascarant la disbauxa des-

convertit un poblet de la costaen una cordada amb un vernís de benefi-vila amb.pretensions de ciutat, se- .cíencía.Havia fundat un diari que si

gons unes própíes concepcionsi, rea- era el portaveu de les seves <motes

litzacions. La població t shavía en- . de societat», també servia de sobrei-

grandit, edificantse casesde benes- • xedor de les seves inquietuds litera-

tant aparenc;:a,amb jardins ~Rvats i ries. Pero, cal dir-ho tot, també havia

públics, carrers llargs i reetilinis, creat escolesde primer i segonense-

una espaiosaplaca'dli! la'Vila, abasti- nyament, centres d' arts i oficis,

.ment d' aigua a~b íonts publiques. at~neusi una caixa d' estalvis. Havia

erillumenat per gas, fabriques i ta- . desenvolupat un considerable moví-'

llers, magatzems d' exportadors i .~.~nt mercantil servint-se d'una plat-

boters i, per a l' esbarjo, no manca- ja: desabrigada sense obtenir mai

ven teatres i salesde ball. l' ambicionat port, mes, en canvi,

ALBERT VIRELLA 1BLODA

havia triomfat a darrera hora en la

construcció d'una carretera i un

ferrocarril que ens portaria, amb

comoditat i rapidesa, a la ciutat de

Barcelonade la qual, no ho oblidem,

sommembre i carrer.

El procés triomfalista d' una bur-

gesia casolana semblava llest, pero

ben mirat mancava un detall: l' art.

Una institució representativa de les

belles arts que li donaria, a la vila,

l'imprescindible toc de distinció. 1

aquesta no fou altra que Biblioteca-

MuseuBalaguer.

La teranyi na

Sovint ens ha vingut la pregunta:

Per que Balaguer establí la seva fun-

dació a Vilanova i no en altre lloc?

Una explicació correntment admese

és l' agralment als seus electors vila-

25

novins per la seva fidelitat a l'hora

de presentar-lo i votar-lo com a seu

representant al Congrés dels Dípu-

tats. Altra ésla pressió dels seus

«correligionaris» de l' antic Progres-

sísme,els quals, essent batlle Josep

Anton Benach i Barceló, expedien a

favor de don Víctor el títol de fill

adoptiu de la vila, segons acordmunicipal del 28 d'octubre de 1880,i

que, vulgues o no, anotaríenal seu.

haver la creació de la Biblioteca-.

Museu. S'ha pres en consideració,

també, la divergencia progressiva

entre els vents de la política quebufaven per Barcelona i la trajectóría

política seguida per Balaguer des

que s'endínsá en la terbolesa parti-

dista centrada a la "Villa y Corte».

Pero no' és desdenyable la versió

coneguda a través del propi Víctor i

dels seus íntims col.laboradors, se-

gons la qual, en morir el 20 de juny

de'188¡ la seva muller, Manuela car-

bonell, es recollí a la finca de Soli-crup, antiga residencia mercedáría,

propietat aleshores d' Antoni Sama iUrqellés, primer únarqués de Casa

Sama. Manuel Cr~us i Esther diutextualment «allá en las soledadesde

la finca Solicrup, concibió la idea de

donar a dicha villa cuanto poseyera

así en libros, como en cuadros, en

manuscritos, como en objetos de

arte; que no eran pocos ni de valor Víctor Balaguer sobre la seva funda-

escaso los que por entonces ateso> ció vilanovina tenien la cultura com a

raba en los grandes salones de ¡J .centre orbital: ,,~nsefianzagratuita y

ca.sade la calle de la Salud, conocida -püblíco ornato... » segons havem

durante muchos años en Madrid por re~rodult en el pa~agraf anterior.:

Consulado de Cataluña». 1, concreta «Quiero que quede instituido para

don. Víctor: «Quiso la suerte que Biblioteca, para Museo, para Centro

aquellos momentos fuesen de alta de Instrucción y de Enseñanza, para, ~para los Fondos Públicos, y esto me .que aqui se funden cátedras, .clases,

permitió duplícar casi mi capital, centros artísticos y académicos... »va

realizando una suma de cuarenta mil dir el-propí don Víctor en el discurs, I

duros aproximadamente, con que en . pronunciat el mateix dia de la inau-

vezde construir un hotel para mi uso guració oficial. 1 aixó donava ampla

y comodidades, levanté un edificio significació al lema evanqelíc«Surge

para gratuita enseñanza y público et ambula», que figura al frontispici

ornato. Mis excelentes y generosos de l' edifici projectat per l' arquitecte

amigos los señores marqueses de' Jeroni Granell, com figurava en les

Casa Sama y don Francisco Gumá, medalles encunyades per a comme-

tuvieron la bondad en admitir en morar la solemnitat inaugural.

deposito mi caudal, encargándosede. «Aixeca't i camína!»

realizar mi proyecto... » Certament La idea era, sembla, de fornir al

Balaquer es trobava pres per uns poble una eina cúltural. L'eina era

subtil teranyina i no hi ha dubte que l' aixeca't i el poble qui devia cami-

la tendresa del tracte que va rebre a nar. 1 el poble camina. Val a dir que

Solicrup per part del marques -i la el poble, quan el poblé era tanmateix

marquesa- de Samá, i les facilitats vilanoví, i no sols vivia a Vilanova,

económiques que devindrien dels sinó que sentia i estimava Vilanova,

seusdipositaris, l' esmentat marques també sentia una gran veneració i

i de Francesc Gumá, feren decantar respecte al Museu, on gent modesta

l' ánim del prócer a favor de Vilanova. aportava espontáníes donacions: un

quadre, un document, unes mone-

des, un objecte antic, humils precio-

sitats que ara s'han perdut dins de

caixes d'ignorat destí com si mals

Surge et ambula

No hi ha dubte que les idees de

AlflVERSA!\lO DEL eXCELIilNTÍS1¡V¡Ó SR.

OCURJUDOE~ MADRID Eb: 14

JYALAGUER (Q. Q.

26

endrer;:osfossin... Peró tal vegadaaquella vsneracíó i 'respecte eren

excessius, porqué distanciaven el

poble de la Fundació. Tal vegadaperqué el poble no gosava caminar

amb pas ferm pels viaranys que li

proporcionaval' obra balagueriana, o

també perqué els qui van regir el que

devia d' ésser un centre d' ensenya-

ment i cultura va perdre els papers

de cosesboniques tot just a l' entrada

de la Vila quan a la nostra població

s'hi entrava quasi bé només per

l' estaciódel ferrocarril.

Reflexions del Centenari

1 ara, que s'acompleix el primer

seglede vida de la Fundació, sembla

obligat el fer alguna reflexió. Una

mena d'examen de consciencia per

sabersi el poble ha correspost a l'he-réncía de don Víctor. Si ha merescut

tot el que ens va donar, amb el con-

venciment que ens faria més cultes,

més instru-ts i més civilitzatz. Sigui

quin sigui el result~t de la reflexió decadascú,es planteja l' obligació -una

més- de millorar tot el que fíns ara

s'ha fet. De corregir errors i de

comencaruna novaetapa cultural.

Llastimosament, sembla que 1'0-bra present no és massa propícia a

realitzacions culturals. L'hora és depirotecnia i cercaviles. S'ha abusat

massa del que es va anomenar«contracultura» parqué ara, la cultu-

ra seriosa, sense adjectius, tingui

suficient poder deconvocatória.

Sembla, peró, que un dels objectiusque tenim al nostre davant és la

rehabilitació de la Biblioteca-Museu

Balaguer. Recobrarel temps perdut i

donar vigor al que ha estat esmortelt

durant massa temps no vol dir pas

retrocedir un segle i retornar al dia

de la inauguració. Resd' aixó; el que

caldria és fer nostra la il.lusió que

posa don Víctor en la seva obra i en

la nostra vila. No encaparrar-nosdivagant -millor seria dir deambu-

lant- sobre uns grans i ambiciosos

programes que sabem que no es

podran acomplir, ni perdent el temps

discutint sobre el model cultural que

cal aplicar. Cal posar-sea fer feina, a

treballar amb dedicació i entusias-

me, per a realcar t~t alló que feia

glatir el cor de Víctor Balaguer quan

es bastia la gran obra de l' arquitecte

Granell: la literatura, les bones

lletres, les cíéncies históriques i

socials, la investigació i, sobretot,

l' Art, l' auténtíc art senseles mixtifi-

cacions de subproductes inoperants.

Cal aprofitar l' eina i la feina. Amb

imaginació iperserveranr;:ai amb un

objectiu ben precís: l'obra ben feta.

.~.

Panleóde Viciar Balaguer, al Cemenliri Municipal.

CARTA A CARDONA TORRANDELL

Recuerdoaquellosaños,tu ilusión y la enormefuerza de tu vocación,quizánotantode serpintor comodeaprehenderla vida, derealizartecomohombre.deestary sercomolosotros,endefinitiva desersolidarios.

Estodespuésha quedadomuy claroen tu pintura, ahí estánla bellezatriste detus retablosde la gentes, la rabia en la venusy la bombade Hiro-sima. la solidaridadconlas revolucionesde Argelia y de Vietnam y tantasotras cosas.pero los que compartimoscontigo aquellosaños lo sabiamosmuchoantes. Estabaya en aquellasreunionesde la Hoacen el CírculoCatólico. en las jornadas del Principal auspiciadaspor Dalmau y otros.curasprogresistas,en las tertulias en la casade Jaime, siempreabierta atodo lo quesignificasebelleza,justicia y libertad, aquelJaime que se nosmarchóparasiempreamigomio, un aciagodia 3 en que la muerte quebróel tallo desubondadderramaday cerró unaetapaen la quesu humildadysu hombriadebien-destacaroncomocomponentesprincipales.

Veinticincoañosquizáseamuchotiempo, o quizápoco,que masdá, eltiempo essoloun artificio para medir lo quehemoshechoy lo que hemosdejado por hacer. Tu has hecho muchas cosas.Una que yo consideroimportante,ha sido introduir en el rico mundode la pintura vilanovesalasnuevascorrientesplásticas,una visión nuevadel espacio,de la realidadque trasciendela aparienciasuperficial en buscade la forma esencialoinventándola.

Aportaciónnosuficienteexplicadapero queno dudoharanlos estudio-soslocalesalguandia.

Otra, estarsiempre-y apoyándola- entoda manifestaciónquepropi-ciasela libertad en cualquierade susformas tanto política, comode crea-cióny depensamiento.

Perolo másimportanteArmand,hoy,pasadostodosestosaños,esquéaúnnoshagavibrar el rojo de un atardecero de unabanderaquesigamosconfé creyendoenlosotros, y que tú, sigastraduciendoa bellezatu intra-história de todos los dias, por que la história grande es la voluntad y elesfuerzocotidianodetodosparahacerla.

Veinticincoañospuedeser muchotiempo, más es soloun hito en unatrayectoriade ilusión y de trabajo; que la tuya continueconel esfuerzo,laalegria y la vitalidad de siempre, para ofrecemosotros 25 años más degozosacreación. •

AmigoArmand:Tu nuevaexposiciónen el Foment. metrae a la menteno solamenteel recuerdo de tus máquinasmagicaso las documentadascharlasdeBallestery de Cirici. si no tambienel recuerdode nuestrocono-cimiento, del comienzode esta amistad que la exposición, me hace darcuenta.tieneya mas'deveinticincoaños.

Tal vez la ocasióndemandehablar de tu pintura. pero otros lo haranconmasautoridad que yo. Prefiero recrear en mi mente nuestro primerencuentroy el acontecerde todosestosaños.Fué en la playa, yo estabaleyendounlibro deLorca,y quizacomentandoaLorcaempezamosa hablarde poesia,despuestu me hablastede pintura actual (para mi en aqueltiempo)-más de 30años- la pintura empezabaen Velazquezy acababaen Goya).No comprendiasque leyesepoesiade estetiempoy tuviese unaignoranciacasitotal dela pintura contemporanea.

No puedoasegurarcuanto duró aquella conversación,si puedodecirquefué larga. Me impresionaste,mejor deberiadecir que me anonadasteconaqueltorrenteverbaltuyo.

Despuesseguimosviendonos,hablandoy nuestra amistad creciendo.Lo nuestroha sidoun hablary hablar casi interminable, discutiendode lohumanoy de lo divino, massiempredelo humano.

Meayudaronmuchoaquellascharlascontigopara conocerla historia yla cultura de este pueblo, con el que me siento totalmente integrado ysolidario.

Eranaños difíciles, y losqueveniamosdeotrastierras de Españatraía-mostodoel lastre de unaeducacióndesinformadorade lo que era Catalu-nyay losotrospueblosdel Estadocomuña história, una lenguay unacul-tura propias,a tal punto,queaünpartiendode unaactitud abierta y recep-tiva, noscostabaromper los esquemasmentalescreadospor una forma-ción hechaen función del idealismofalso de la unidad de destino en louniversaly la anulacióndetodolo autóctonoy verdadero.

Afortunadamentelosrompimos.El) mi caso,tu amistady la de algunos.-rnasloshicieronposible. . •

Esteciciodetu pi~tura·(1.9S4·- 1.984)queseci'err~ahoraen el Foment,tieneparalos que de algunaforma hemoss~uido tu peripeciahumanayartística una profunda significación, quizá debiera decir una profundanostalgia,sinentendernostalgiacomotristezaque acompañaa los recuer-dos,sinócomoalegriademirar haciaatrásy ver queel ciclo ha sido positi-vo. Hemosseguidoadelante,tenemosalgunos,bastantesaños más y dealgunaforma vencimos,aunquela victoria no seala-Arcadia de justicia ylibertadquesoñabamos.

Unabrazo.

JOSÉRUBIORODRÍGUEZ