ÍNDEX1 · 2020. 3. 4. · de la història Crani i reconstrucció d’un Australopithecus. Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló). Inici del neolític

ÍNDEX

112233

Orientació i representació de l’espai · · · · · · · · · 8 1. Els punts cardinals . . . . . . . . . . . . . 10

2. L’orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3. Les coordenades geogràfiques . . . 14

4. Latitud i longitud . . . . . . . . . . . . . . 16

5. Solsticis i equinoccis . . . . . . . . . . 18

6. La representació de la Terra: els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

7. L’escala del mapa . . . . . . . . . . . . . 22

8. Lectura i comentari d’un mapa . . . 24

9. El GPS i els webs cartogràfics . . . . 26

10. Els fusos horaris . . . . . . . . . . . . . . . 28

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

OrgAnitzA els teus cOneixements . . . . 38

El planeta blau · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 40 1. L’escorça de la Terra . . . . . . . . . . . . 42

2. Oceans i continents . . . . . . . . . . . 44

3. Les aigües continentals: rius i llacs 46

4. Relleu i hidrografia d’Europa . . . . . 48

5. Relleu i hidrografia d’Àsia . . . . . . . . 50

6. Relleu i hidrografia d’Àfrica . . . . . . 52

7. Relleu i hidrografia d’Amèrica . . . . 54

8. Oceania: un continent dispers . . . 56

9. L’Antàrtida: el continent blanc . . . 56

10. Relleu i hidrografia d’Espanya . . . . 58

11. Relleu i hidrografia de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

OrgAnitzA els teus cOneixements . . . . 74

El clima · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 76 1. L’atmosfera i els meteors . . . . . . . . 78

2. Temps i clima . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

3. Les temperatures . . . . . . . . . . . . . . 82

4. Els factors de les temperatures . . . 84

5. Els factors de les precipitacions . . 86

6. El climograma: elaboració i comentari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

7. Els grans dominis climàtics . . . . . . 90

8. La zona freda . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

9. La zona temperada . . . . . . . . . . . . 94

10. La zona càlida . . . . . . . . . . . . . . . . 98

11. La previsió del temps . . . . . . . . . 100

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

OrgAnitzA els teus cOneixements . . . 110

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse BallaróEdició: Xavier HernàndezCorrecció: M. Mercè EstévezDocumentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. DengraMaquetació: Mercedes Fernández BravoCoordinació tècnica digital: Montse CascalesEdició digital: Glòria Jodar Pubill

Il·lustracions: Lluís Bogajo, Xavier Bou, Hugo Prades, Gus RegaladoCartografia: MarcopoloArtFotografia de la coberta: NatUlrich / Shutterstock.com Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album / akg-images / André Held / Dea / G. Dagli Orti / Erich Lessing / G. Nimatallah / M. Seemuller/ François Guénet / Miguel Raurich / Peter Connolly / Pietro Baguzzi / Oronoz / Universal Images Group / Warner Bros / Bailey, Alex / Werner Forman, J. M. Barres, Corbis / Cordon Press, Efe, Fototeca.cat - J.Gumí, Getty Images, Glowimages, Imatges de Shutterstock.com, Index, Javier Trueba / Madrid Scientific Films, Photoaisa, Photononstop, Prisma, Ll. Valcàrcel, J. B. Ruiz / Arxiu Anaya i Arxiu Barcanova

© 2020 dels continguts: Trepat S.C.P., Salvador Campamà, Margarida Cirach, Elvira Fernández, Jordi Vidal© 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 [email protected] www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2020 ISBN: 978-84-489-5140-5DL B. 3462-2020Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

Aquest projecte editorial de l’àmbit de les ciències socials ha estat elaborat d’acord amb els continguts i les dimensions competencials descrites en el decret d’ordenació curricular que ha publicat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

5588

66 9977 1010

44 El paisatge · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 112 1. Paisatges naturals

i paisatges antròpics . . . . . . . . . . 114

2. La zona freda . . . . . . . . . . . . . . . . 116

3. La zona temperada . . . . . . . . . . . 118

4. La zona càlida . . . . . . . . . . . . . . . 124

5. Els paisatges de Catalunya . . . . . 130

6. El dinamisme del paisatge . . . . . . 132

7. Observació, descripció i identificació d’un paisatge. . . . . . 134

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136


Les arrels d’Occident: l’antiga Grècia · · · · · · · 2441. Terra i mar a l’antiga Grècia . . . . . . 246

2. L’origen dels grecs: mite i història 248

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250

4. La religió dels antics grecs: la mitologia grega . . . . . . . . . . . . . 252

5. L’època arcaica (s. viii aC - vi aC) . . 254

6. L’època clàssica (s. v aC i iv aC) . . . 258

7. L’època hel ·lenística (s. iv aC - ii aC) . . . . . . . . . . . . . . . . 262

8. L’art grec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264

9. El llegat grec . . . . . . . . . . . . . . . . . 266

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268


L’antiga Roma · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2781. Els orígens de Roma . . . . . . . . . . . 280

2. La República (509 aC - 27 aC) . . . . . 282

3. L’Imperi (27 aC - 476) . . . . . . . . . . . 284

4. L’expansió territorial de Roma . . . . 286

5. L’economia romana . . . . . . . . . . . . 290

6. L’urbanisme i els habitatges . . . . . 292

7. Família i oci . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294

8. L’art romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300


D’Ibèria a Hispània · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3101. Els pobles preromans: ibers

i cèltics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312

2. Els ibers a Catalunya . . . . . . . . . . . 314

3. Les primeres colònies: fenicis i grecs . . . . . . . . . . . . . . . . 316

4. La conquesta romana de la península Ibèrica . . . . . . . . . 318

5. El domini romà d’Hispània . . . . . . . 320

6. Roma a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 322

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324


Ara i abans · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 146 1. La història . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

2. La utilitat de la història . . . . . . . . 150

3. Què estudia la història? . . . . . . . 152

4. Les fonts històriques, els testimonis del passat . . . . . . . 154

5. La cronologia, el temps històric i l’era cristiana . . . . . . . . . . . . . . . 156

6. Segles, xifres romanes i línies del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

7. La mesura del temps: el calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

8. La divisió de la història . . . . . . . . 162

9. Elaboració de frisos cronològics . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166


La humanitat prehistòrica · · · · · · · · · · · · · · · · 174 1. Cronologia, fonts

i treball arqueològic. . . . . . . . . . . 176

2. L’origen de l’ésser humà . . . . . . . 178

3. L’evolució del gènere Homo . . . . 180

4. El paleolític . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

5. El neolític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

6. L’edat dels metalls . . . . . . . . . . . . 194

7. La prehistòria a la península Ibèrica . . . . . . . . . . . . . 196

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200


Egipte i Mesopotàmia · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 210 1. El naixement de les ciutats . . . . . 212

2. El control de l’aigua . . . . . . . . . . . 214

3. El naixement d’una societat complexa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216

4. Reis i faraons . . . . . . . . . . . . . . . . 218

5. La invenció dels nombres i de l’escriptura . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220

6. Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte . . . . . . . . . . . . . . . 222

7. La religió a Egipte: el culte a la mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224

8. Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació . . . . . . . . . . . . . . . 226

9. L’art a Egipte . . . . . . . . . . . . . . . . 228

10. L’art a Mesopotàmia . . . . . . . . . . 230

11. El secret de la mòmia . . . . . . . . . 232

ActivitAts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234


PRESENTACIÓ I ESTRUCTURAAquest projecte d’aprenentatge competencial s’estructura en 10 temes presentats amb criteris de connectivitat de la informació, abundants fonts textuals i gràfiques i una proposta d’activitats que té en compte l’estimulació d’intel·ligències múltiples.

175

TEMA 66LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

1. Cronologia, fonts i treball arqueològic2. L’origen de l’ésser humà3. L’evolució del gènere Homo4. El paleolític5. El neolític6. L’edat dels metalls7. La prehistòria a la península Ibèrica

174

El bressol de l’evolució humana

Fa 2 milions i mig d’anys

Aparició de l’escriptura i inici

de la història

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

Inici del neolític

175

TEMA 66LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

1. Cronologia, fonts i treball arqueològic2. L’origen de l’ésser humà3. L’evolució del gènere Homo4. El paleolític5. El neolític6. L’edat dels metalls7. La prehistòria a la península Ibèrica

174

El bressol de l’evolució humana

Fa 2 milions i mig d’anys

Aparició de l’escriptura i inici

de la història

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

Inici del neolític

250 251

TEMA

8

Ilíada • Odissea

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

3.1. La Ilíada i l’OdisseaLes característiques socials i culturals dels pri-mers pobles hel·lènics són conegudes gràcies, sobretot, a dos poemes llargs atribuïts al poeta grec Homer (segle viii aC): la Ilíada i l’Odissea.

En la Ilíada es narren les lluites entre els grecs i els troians durant la guerra de Troia (el títol ve del nom grec de Troia, Ílion). [Font 7] En l’Odis-sea, en canvi, es relaten les peripècies d’un dels herois grecs, Ulisses (Odisseu, en grec), rei de l’illa d’Ítaca, durant el llarg i complicat viatge de retorn a casa seva, des de Troia, després de la guerra.

Al voltant de l’acció dels seus protagonistes, aquests poemes llargs descriuen molts aspectes religiosos, militars, econòmics, de la vida diària, dels costums i de les lleis d’aquella època. Per això constitueixen una font primària excel·lent per conèixer aspectes de la vida i la societat de l’antiga Grècia. De fet, en la ceràmica grega hi ha pintades moltes escenes que fan referència a personatges o fragments d’aquests dos poemes. [Fonts 8 i 9]

3.2. La societat gregaLa societat grega del període que va del segle xii aC al segle viii aC, reconstruïda a partir d’aquests poemes, és aristocràtica (aristocràcia ve del grec aristoi, que vol dir ‘els millors’). Els aristòcrates o nobles posseïen la terra i tenien el poder, i la seva única missió era fer la guerra. Al costat dels aristòcrates hi havia els homes lliures (els pagesos i els artesans) i els jornalers sense

terres, que eren el grup més nombrós. Final-ment, hi havia els esclaus, homes i dones que eren propietat d’un home lliure i que feien les feines més feixugues. [Font 10]

Vocabulariheroi. Ésser semidiví a qui s’atribuïen

gestes prodigioses. Tot i ser mortal, tenia

poders sobrenaturals.

Sabies que…?L’arqueòleg alemany Heinrich

Schliemann va descobrir, al segle xix,

l’emplaçament de Troia i les ciutadelles

dels aqueus (Micenes i Tirint) a partir de

l’estudi de la Ilíada i l’Odissea.

Font 7. Durant el setge de Troia, els grecs van construir un cavall de fusta gegant dins del qual s’amagaven Ulisses i altres sol-dats. Els troians, pensant que era un trofeu de guerra, el van entrar a dins de la ciutat, que fins ales-hores havia restat inexpugnable. A la nit, els grecs amagats dins del cavall van obrir les portes de la ciutat als seus companys i la van sotmetre.

Font 8. Detall d’una ceràmica grega en què es represen-ta Ulisses i les sirenes en el seu viatge de tornada a Ítaca.

Font 9. Gràcies a les escenes pintades en les ceràmiques que s’han conservat, sabem, per exemple, que un dels jocs de taula que practi-caven els antics grecs eren les dames, tal com mostra aquesta escena d’una peça en què hi ha representats Àiax i Aquil·les, herois de la Ilíada.

Font 10. Fragment de l’Odissea en què Homer descriu la vida al palau d’Alcínous, rei dels feacis.

Cinquanta esclaves té Alcínous al seu palau: unes per esclafar amb la mola el blat i altres, assegudes, que teixei-xen teles i fan girar els fusos. Les teles brillen com si tingues-sin oli al damunt. Perquè així com els feacis són els més hàbils per dur una ràpida nau per la mar, així ho són les dones per a les arts del teler. Perquè Atena els ha concedit, més que no a cap altra dona del món, ser molt destres en aquestes labors.

Fora del palau, davant de les portes, hi ha un gran hort ple d’arbres ufanosos: pereres i magraners, i pomeres de fruites brillants, i figueres dolces i verdes oliveres. I allí tam-bé hi té una vinya. Al fons de l’hort hi creixen llegums sem-pre verds.

Homer: Odissea, cant VII.

Homer (segle viii aC).

RecordaL’aristocràcia va ser la primera forma de

govern de la polis.

182

4.1. Nòmades i caçadorsGràcies a les restes trobades en els jaciments ar-queològics, sabem que els humans del paleolític obtenien els aliments mitjançant la caça, la pes-ca i la recol·lecció de fruits silvestres. Caçaven tota mena d’animals, alguns, fins i tot, de molt grossos, cosa que evidencia que caçaven en grup, ja que per poder caçar grans animals ca- lien diverses persones. Així mateix, es creu que feien servir diferents tècniques de caça, com ara la persecució, l’ús de paranys i l’estimbada. [Font 11]

Les restes arqueològiques també han permès deduir que formaven grups poc nombrosos i que eren nòmades, és a dir, no vivien sempre al ma-teix lloc, sinó que es traslladaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment.

Pel que fa a l’habitatge, segons l’estació o les característiques de la zona on es trobaven, s’instal·laven a l’entrada de coves o bé a l’aire lliure en cabanes fetes amb pals i pells.

La majoria d’assentaments del paleolític s’han trobat en zones properes a rius, llacs i aiguamolls. Aquest fet s’ha de relacionar amb el paper essen-cial que té l’aigua per a la vida humana. [Font 12]

4.2. Les eines i el domini del focEls humans del paleolític –nom que significa ‘pedra vella’– van començar a tallar la pedra per fabricar eines. Utilitzaven còdols, és a dir, pe-dres arrodonides de riu i platja, i també altres materials com ossos, banyes i fusta. Un dels ma-terials més emprats era el sílex, un tipus de pe-

dra dura que es pot trencar si es pica amb altres pedres. Amb aquests materials feien rascadors, perforadors, destrals de mà i puntes de fletxa i llança. [Font 13]

El domini del foc es va assolir fa aproximada-ment mig milió d’anys i degué tenir una gran importància a l’hora de facilitar la vida quotidiana dels humans del paleolític. La utilització del foc els va permetre coure els aliments, escal-far-se en els dies freds, il·luminar-se durant la nit i espantar els animals.

4. El paleolític

Vocabulariestimbada. Tècnica de caça consistent

en la conducció d’animals cap a barrancs

o precipicis perquè s’estimbessin.

rascador. Eina de pedra tallada sobre

una estella grossa d’un còdol que es

lligava en un mànec de fusta i s’utilitzava

per rascar les pells i polir-les.

perforador. Instrument de pedra que

s’utilitzava per foradar ossos.

Font 11. La caça dels grans animals requeria la cooperació de tot el grup, amb independència de la tècnica emprada.

Font 12. La vida quotidiana durant el paleolític.

Font 13. L’elaboració d’eines de pedra comprenia les tres fases que es poden observar en el dibuix.

1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada.

2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra.

3. Es perfilen les formes amb un percussor d’os.

183

TEMA

6

paleolític

243242

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS Recorda

» A Egipte el màxim poder

el tenia el faraó i a

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat

social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys

més tard que a Egipte

i Mesopotàmia.

» A l’antic Egipte i a

Mesopotàmia l’escriptura

i els nombres s’aprenien

als temples.

» L’escriptura més coneguda de

l’antic Egipte és la jeroglífica.

» La religió a l’antic Egipte era

politeista.

EGIPTE

I MESOPOTÀMIA

civilització urbana

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedi-caven a oficis molt diversos.

Nil

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egíp-cia.

faraó

Rei de l’antic Egipte. Era consi-derat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

estat

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

escriptura

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

religió politeista

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Tigris i Eufrates

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

243242

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS Recorda

» A Egipte el màxim poder

el tenia el faraó i a

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat

social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys

més tard que a Egipte

i Mesopotàmia.

» A l’antic Egipte i a

Mesopotàmia l’escriptura

i els nombres s’aprenien

als temples.

» L’escriptura més coneguda de

l’antic Egipte és la jeroglífica.

» La religió a l’antic Egipte era

politeista.

EGIPTE

I MESOPOTÀMIA

civilització urbana

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedi-caven a oficis molt diversos.

Nil

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egíp-cia.

faraó

Rei de l’antic Egipte. Era consi-derat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

estat

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

escriptura

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

religió politeista

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Tigris i Eufrates

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

TEMA

8

•


3.1. La Ilíada i l’Odissea

[Font 7]

herois

[Fonts 8 i 9]

3.2. La societat grega

[Font 10]

Vocabulari

Sabies que…?

Font 7.

Font 8.

Font 9.

Font 10.

Recorda

Fotografies que situen el contingut que s’exposa-rà en les pàgines següents.

Una línia del temps, en els temes d’història, situa temporalment l’èpo- ca que s’estudia.Índex dels apartats en

què es divideix el tema.

Un mapa de situació, en els temes d’història, situa localment la zona que s’es-tudia.

Per afavorir l’ordre i la claredat en la presentació, totes les fonts es troben diferenciades de l’ex-posició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.

CONTINGUTS CLAUAquesta distribució del con-tingut i de les activitats afa-voreix l’adquisició dels con-tinguts clau.

Recull de tots els Recorda que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.

Paraules clau: concep-tes principals que has d’aprendre i recordar.

Referència a les fonts: indi-ca quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to-tes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lu- siva per fixar el contingut bà-sic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

24

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els ma-pes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals i dels colors. [Font 22]

Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure’l d’acord amb els punts següents:

1. Tema: quina és el seu contingut2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic3. Espai geogràfic que comprèn4. Cronologia, és a dir, data o temps a què cor-

respon la informació5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu sig-

nificat 6. Zones que es poden identificar en el mapa

perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu

En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un mapa. [Font 23]

8. Lectura i comentari d’un mapa

Font 22. Els símbols utilitzats són molt similars d’uns mapes als al-tres. Per això el conjunt de símbols representats es coneix amb el nom de signes convencionals.

Xarxa viària

Autopista

Autovia

Carretera estatal

Carretera autonòmica

Carretera comarcal

Carretera local

Altres carreteres

Túnel

Ports i aeroports

Aerovia d’espai aeri superior

Aeroport civil

Aeroport civil i militar

Aeroport privat

Línia marítima de cabotatge

Port comercial

Límits administratius

Límit d’estat

Límit autonòmic

Límit provincial o comarcal

Aglomeracions urbanes

Més d’1.000.000 d’habitants

De 100.000 a 1.000.000 d’habitants

De 25.000 a 100.000 habitants



De 250 a 1.000 habitants

De 100 a 250 habitants

AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel

Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants

Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal

Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya

Capital d’EstatCiutat important

BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745

Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200

Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm

Recorda

Els mapes i els plànols són

representacions gràfiques de l’espai.

La llegenda d’un mapa és una taula on

s’explica el significat dels símbols que hi

ha representats.

Els signes convencionals són els

dibuixos, els colors i les línies que hi ha

en la llegenda d’un mapa i que ens

indiquen les realitats que s’hi

representen.

(o)

Taigà Praderia Estepa

Situació Latituds altes de l’hemisferi nord. Latituds mitjanes allunyades del mar.

Zona Nord del Canadà i de Rússia.Nord-oest del Canadà, centre i nord-oest dels Estats Units, nord de la Xina i Pampa argentina.

Ucraïna, Mongòlia i Rússia.

ClimaMolt fred a l’hivern i suau a l’estiu. Precipitacions mode-rades.

Força fred a l’hivern i calorós a l’estiu.Precipitacions escasses amb llargs períodes de sequera.

VegetacióBoscos de coníferes perennifòlies (avets i pins negres) o caducifòlies (làrixs).

Herbes altes. Matolls i herbes baixes.

Color Blanc a l’hivern i verd fosc a l’estiu. Verd. Verd o marró terrós.

Imatge Grans extensions de boscos. Paisatges de grans horitzons.

FaunaRens, ossos, guineus, linxs, visons i aus rapinyaires.

Bisons, cavalls, cèrvids i aus rapinyaires.

269268

TEMA

8ACTIVITATSTerra i mar a l’antiga Grècia

8.1. Observa el mapa mut de Grècia i indica a quines de les ciutats següents corresponen les lletres:

Cnossos, Milet, Micenes, Troia, Esparta, Atenes, Corint, Delos, Tebes, Pilos, Olímpia, Parnàs

8.2. Observa el climograma d’Atenes i res-pon les preguntes següents:

a) Quina és la temperatura mitjana anual a Atenes?b) Quina és la precipitació total anual?

c) Quina és la precipitació mitjana mensual? d) Com creus que són els estius a Atenes? I els

hiverns? Per què?e) Quin tipus de clima hi ha a Atenes? Justifica

la resposta.f) Quin tipus d’agricultura creus que s’ha de

practicar en un lloc amb aquesta temperatura i aquesta humitat?

g) Creus que un indret com aquest reuneix les condicions necessàries perquè s’hi desenvo-lupi una agricultura de regadiu? Justifica la resposta.

h) Busca per Internet un climograma de Barce-lona, compara’l amb el d’Atenes i explica quines semblances i quines diferències hi veus.

L’origen dels grecs: mite i història

8.3. Gairebé totes les cultures expliquen els seus orígens mitjançant relats anònims. Te’n pre-sentem dos de ben diferents. Llegeix-los i respon les preguntes que hi ha a continuació.

a) Quin d’aquests textos és grec? Quin és judeo-cristià?

b) Creus que aquests textos són testimonis d’una història real o d’un mite? Per què?

c) Per què en els dos textos es vol eliminar la humanitat?

d) Quin argument donen els textos per salvar unes poques persones?

e) Qui creus que són els descendents de Deuca-lió i Pirra? I els de la família de Noè?

Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

8.4. Heinrich Schliemann va estudiar la Ilíada i l’Odissea com a fonts històriques per localitzar antigues ciutats hel·lèniques. Busca a Internet informació sobre Schliemann i resol les qüesti-ons següents:

a) Indica el país d’origen de Schliemann i les dates de naixement i mort.

b) Com va descobrir la Ilíada i l’Odissea?c) Amb l’ajut d’un mapa de l’època, dedueix a

quin país devia demanar permís per poder fer les excavacions.

d) Quins estudis tenia Schliemann? Què cal es-tudiar avui per ser arqueòleg o arqueòloga?

e) Com s’ho va fer per descobrir l’antiga ciutat de Troia?

f) Com va afectar la seva vida familiar la seva passió per la Ilíada i l’Odissea?

g) Explica el significat d’aquesta frase: «Amb Schliemann la llegenda es va convertir en font històrica».

8.5. Observa aquestes imatges de diferents ce-ràmiques gregues i explica quina informació so-bre la societat, l’economia i les tècniques dels antics grecs se’n pot extreure.40

35

30

25

20

15

10

5

0

mm

G F M A M J J A S O N D

80

70

60

50

40

30

20

10

0

º CPrecipitacions Temperatures

Relat A

Déu va veure que els homes eren dolents, i aleshores va dir: «Faré desaparèixer de la ter-ra els homes i els animals, perquè lamento haver-los creat». Però hi havia un home bo. Es deia Noè i tenia tres fills. Déu va dir a Noè: «Construeix una arca de fusta. Hi en-traràs amb la teva família. També faràs pujar a l’arca una parella de cada espècie ani-mal». Un cop Noè va ser dins l’arca va co-mençar a ploure fins que tot el que tenia vida es va morir. Només van quedar vius els que eren dins l’arca.

Relat B

Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolen-teria de la humanitat, la va voler exterminar i va fer que caigués un diluvi sobre la terra. Només dues persones van ser considerades justes: Deucalió i la seva dona, Pirra, els quals, avisats, van poder construir una barca i s’hi van refugiar amb tot el que calia.

Després de nou dies de pluja, Deucalió i Pirra van desembarcar i van oferir un sacrifici a Zeus. Aquest, complagut, els va concedir un desig, i Deucalió i Pirra van demanar-li de tornar a tenir companys i companyes.

R

[Font 22]

[Font 23]


Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports















































































































Recorda

(o)

TEMA


8.1.

a)b)

c)d)

e)

f)

g)

h)


8.3.

a)

b)

c)

d)

e)

Com ho sabem? La Ilíadai l’Odissea

8.4.

a)

b)c)

d)

e)

f)

g)

8.5.R

Les fonts il·lustren, con-textualitzen o complemen-ten el contingut del text.

Apartat metodològic:amb aquest símbol s’indi-quen els continguts me-todològics i procedimen-tals específics de l’àrea de Ciències Socials.

Il·lustracions docu-mentades i d’absolut rigor científic.

Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna cu-riositat que convé conèixer.

249

TEMA

8Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolenteria de la humanitat, la va voler exterminar. Perquè s’ofe-gués, va fer que caigués una gran pluja sobre la Terra. Només dues persones van ser perdonades perquè eren bones: Deucalió i Pirra, la seva dona. Avisats a temps, van construir una barca i s’hi van refugiar. Així, mentre l’aigua cobria la terra, ells van surar i no es van ofegar. Un cop les aigües van haver baixat, Deucalió i Pirra van oferir un sacrifici a Zeus i aquest, complagut, els va oferir el compliment d’un desig. Deucalió i Pirra li van de-manar de tornar a tenir companys i companyes.

Zeus els va dir que es cobrissin el cap i llancessin els ossos de la seva mare endarre-re. La parella va entendre que la mare era la Terra. Així, van agafar pedres i les van anar ti-rant enrere per damunt del seu cap. De cada pedra que tirava Deucalió en naixia un home i, de cada pedra que tirava Pirra, una dona.

D’una pedra que va llançar Deucalió en va néixer Hel·len, que es va casar amb la nimfa Orseis. Dos dels seus fills, Dorus i Èol, i un dels seus néts, Ió, van ser els pares de les tres nissa-gues gregues: els doris, els eolis i els jonis.

Font 4. Deucalió i Pirra.

Font 5. Mapa de les nissagues gregues.

Font 6. La història dels pobles grecs.Guerra de Troia

(segle xii aC)

109

TEMA

3Activitats +

3.26. Sovint es diu que el temps que fa no és el que tocaria: que si plou menys del que plovia abans, que si fa més calor o més fred del que feia, etc. Ara comprovaràs si això és cert comparant el clima de Catalunya amb el temps que hi ha fet els últims tres anys. Per fer aquesta activitat, cal que busquis les dades de les precipitacions i de les temperatures d’algu-nes poblacions de Catalunya els tres darrers anys (al web www.espaibarcanova.cat tens enllaços que et permetran trobar informació). Després, compara les dades obtingudes amb les dades mitjanes del clima a Catalunya. Redacta tot el procés que has seguit a partir del guió següent:

a) El clima de Catalunya: temperatures i precipi-tacions d’algunes de les seves estacions meteo-rològiques.

b) Precipitacions i temperatures en algunes po-blacions de Catalunya els tres darrers anys.

c) Comparació de les dades.d) Conclusions.

3.27. Llegeix aquests textos i situa els pobles que s’hi anomenen en un atles. Després, digues quin clima correspon a la zona geogràfica on viu cada un.

Els pigmeus són un poble que viu a les selves de l’Àfrica central, als es-tats del Gabon, el Camerun i la Repú-blica Democràtica del Congo. La seva estatura és, aproximadament, d’1,5 me-tres. Són nòmades, viuen de la caça i la recol·lecció i desconeixen l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i el teixit.

Els esquimals habiten als sectors més septentrionals d’Amèrica i a Gro-enlàndia. Actualment són uns 50.000 individus distribuïts en 17 grups. Tot i que alguns porten una vida sedentària, la major part són nòmades.

Els tuaregs són un poble nord-africà d’ètnia berber que ha experimentat un important mestissatge amb negres sudanesos. Es dediquen a la ramaderia nòmada (camells, cabres i ovelles) i es desplacen contínuament a la recerca de pastures.

3.28. Amb l’ajut d’internet o d’una enciclopè-dia, omple una taula com la següent amb les for-mes de vida dels pigmeus, els esquimals i els tua-regs.

Pigmeus Esquimals Tuaregs

Activitats econòmiques … … …

Habitatge … … …

Alimentació … … …

Vestimenta … … …

Organització … … …

R

Fonts textuals.

Cartografia clara i entenedora.

Activitats + : aquest apartat té com a ob-jectiu oferir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat la resta, d’una banda, i pro-posar-te un tipus d’activitats que tenen una mica més de dificultat que la resta, de l’altra.

Facilita la comprensió de paraules que poden pre-sentar alguna dificultat.

Definició d’algun con-cepte important que és convenient retenir.

TEMA


8.1.

8.2.

a)b)

c)d)

e)

f)

g)

h)


8.3.

a)

b)

c)

d)

e)

Com ho sabem? La Ilíadai l’Odissea

8.4.

a)

b)c)

d)

e)

f)

g)

8.5.R

TEMA

8

•



[Font 7]

herois

[Fonts 8 i 9]


[Font 10]

Vocabulari

Sabies que…?

Font 7.

Font 8.

Font 9.

Font 10.

Recorda

[Font 22]

[Font 23]


Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports















































































































Recorda

(o)

TEMA

8

•



[Font 7]

herois

[Fonts 8 i 9]


[Font 10]

Vocabulari

Sabies que…?

Font 7.

Font 8.

Font 9.

Font 10.

Recorda

Abans de tancar el tema, presentem una bateria d’activitats per aplicar els continguts i per treba-llar les competències bàsiques.

Numeració: cada ac-tivitat està identificada amb el número del tema i el número correla-tiu de l’activitat.

Rúbrica: activitat se-leccionada per a l’ava-luació competencial.

Per afavorir l’estudi.

Per a cada una de les activitats indicades amb aquest símbol, oferim una rúbrica per a l’avaluació competencial.

RRRÚBRICA

Treballs de recerca amb recursos web per a l’adquisició de les compe-tències digitals.

PROJECTES 3.0

Paraules clau i les seves definicions i un dels pro-jectes 3.0 en anglès.

ANGLÈS

Enllaços per resoldre determinades activitats.

Faig balanç: activitats d’autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit bé els coneixements.

AUTOAVALUACIÓ

www.espaibarcanova.cat

IM

TEMA

3Activitats +

3.26.

www.espaibarcanova.cat

a)

b)

c)d)

3.27. 3.28.

Pigmeus Esquimals Tuaregs

RActivitats que treballen els Objectius de Desenvo-lupament Sostenible (ODS) aprovats per l’ONU.

Activitats per avaluar per dimensions i competències en l’aplicació Avaluapp.

Documents

ÍNDEX1 · 2020. 3. 4. · de la història Crani i reconstrucció d’un Australopithecus. Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló). Inici del neolític