New 501-10356-101 Venta y asesoramiento · 2019. 5. 22. · Les pensions reconegudes a favor de persones que van sofrir lesions o mutilacions com a conseqüència de la Guerra Civil

Fiscalitat

Tema 3 Impost sobre la Renda de

les Persones Físiques

(IRPF)

2019

FISCALITAT Tema 3. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

© Tea Cegos, S.A. 2019 2

ÍNDEX

ESQUEMA DE L'IMPOST ................................................................................................. 5

FET IMPOSABLE ............................................................................................................... 6

SUPÒSITS SUBJECTES ................................................................................................ 6

SUPÒSIT NO SUBJECTES ............................................................................................ 7

PRESUMPCIONS ........................................................................................................ 9

EXEMPCIONS ............................................................................................................ 9

OPERACIONS VINCULADES ................................................................................... 14

OBLIGATS TRIBUTARIS ................................................................................................. 16

CONTRIBUENTS ....................................................................................................... 16

RESIDÈNCIA HABITUAL AL TERRITORI ESPANYOL ................................................... 17

RESIDÈNCIA HABITUAL AL TERRITORI D'UNA COMUNITAT AUTÒNOMA .............. 18

CONCEPTES FISCALS ............................................................................................ 20

RENDIMENT DEL TREBALL ...................................................................................... 20

RETRIBUCIONS DINERÀRIES .................................................................................... 20

RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE ..................................................................................... 23

RENDIMENT NET DEL TREBALL ................................................................................. 26

RENDIMENTS ÍNTEGRES ........................................................................................... 26

REDUCCIONS APLICABLES SOBRE ELS RENDIMENTS ÍNTEGRES. ........................... 27

REDUCCIÓ PER OBTENCIÓ DE RENDIMENTS DEL TREBALL .................................. 29

DESPESES DEDUÏBLES .............................................................................................. 31

RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI. .................................................................. 32

RENDIMENTS PER LA PARTICIPACIÓ EN FONS PROPIS ......................................... 33

RENDIMENTS PER LA CESSIÓ A TERCERS DE CAPITALS PROPIS ............................ 34

RENDIMENTS PROCEDENTS D'OPERACIONS DE CAPITALITZACIÓ I DE

CONTRACTES D'ASSEGURANCES DE VIDA O INVALIDESA, SEMPRE QUE NO

HAGIN DE TRIBUTAR COM A RENDIMENTS DEL TREBALL ...................................... 35

ALTRES RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI ....................................................... 40


REDUCCIONS ......................................................................................................... 41

RENDIMENTS DEL CAPITAL IMMOBILIARI ............................................................... 42

RENDIMENT ÍNTEGRE .............................................................................................. 42




REDUCCIONS ......................................................................................................... 44

RENDIMENTS D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES ......................................................... 45

ESTIMACIÓ DIRECTA .............................................................................................. 47

ESTIMACIÓ DIRECTA NORMAL .............................................................................. 47

REDUCCIONS ......................................................................................................... 48

ESTIMACIÓ DIRECTA SIMPLIFICADA ...................................................................... 50

ESTIMACIÓ OBJECTIVA .......................................................................................... 51

GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS ....................................................................... 56

RÈGIM GENERAL .................................................................................................... 60

OPERATIVA DEL RÈGIM TRANSITORI DE GUANYS PATRIMONIALS ....................... 61

REGLES ESPECÍFIQUES ............................................................................................ 63

IMPUTACIÓ DE RENDES IMMOBILIÀRIES ................................................................ 69

CÀLCUL DE LA BASE IMPOSABLE ................................................................................... 71

LA BASE IMPOSABLE GENERAL .............................................................................. 71

LA BASE IMPOSABLE DE L'ESTALVI ......................................................................... 72

CÀLCUL DE LA BASE LIQUIDABLE ................................................................................... 72

BASE LIQUIDABLE GENERAL ................................................................................... 73

REDUCCIONS ......................................................................................................... 73

BASE LIQUIDABLE DE L'ESTALVI .............................................................................. 76

ADEQUACIÓ DE L'IMPOST A LES CIRCUMSTÀNCIES PERSONALS I FAMILIARS .... 76

MÍNIM DEL CONTRIBUENT ...................................................................................... 77

MÍNIM PER DESCENDENTS ...................................................................................... 78

MÍNIM PER ASCENDENTS........................................................................................ 78

MÍNIM PER DISCAPACITAT ..................................................................................... 79

CÀLCUL DE LA QUOTA ÍNTEGRA .................................................................................... 79

GRAVAMEN DE LA BASE LIQUIDABLE GENERAL ................................................... 80

GRAVAMEN DE LA BASE LIQUIDABLE DE L'ESTALVI .............................................. 80

CÀLCUL DE LA QUOTA LÍQUIDA. ................................................................................... 81

DEDUCCIONS ESTATALS ......................................................................................... 82

DEDUCCIONS PER FAMÍLIA NOMBROSA O PERSONES AMB

DISCAPACITAT ........................................................................................................ 84

DEDUCCIONS AUTONÒMIQUES ............................................................................ 86



CÀLCUL DE LA QUOTA DIFERENCIAL ............................................................................. 87

PAGAMENTS A COMPTE ................................................................................................ 89

GESTIÓ DE L'IMPOST ....................................................................................................... 93

FORMES DE TRIBUTACIÓ ......................................................................................... 93

MERITACIÓ I PERÍODE IMPOSITIU ........................................................................... 94

QUI TÉ OBLIGACIÓ DE DECLARAR ........................................................................ 94



ESQUEMA DE L'IMPOST

Vegem, com a orientació, l'esquema de l'impost:



L'esquema anterior es pot resumir en els passos següents:

Càlcul dels rendiments nets, els guanys i les pèrdues patrimonials i de les

rendes que s'han d'imputar.

Integració i compensació a la base imposable general dels rendiments, les

imputacions de renda i els guanys i les pèrdues patrimonials (excepte tot allò

que s'ha d'integrar a la base imposable de l'estalvi).

Integració i compensació de determinats rendiments i guanys, i pèrdues

patrimonials a la base imposable de l'estalvi.

Càlcul de les bases liquidables (general i de l'estalvi).

Càlcul de les quotes íntegres (estatal i autonòmica).

Càlcul de les quotes líquides (estatal i autonòmica).

Càlcul de la quota diferencial.

(L'esquema anterior no recull la divisió entre bases i quotes estatal i autonòmica).

FET IMPOSABLE

L'impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter personal i

directe que grava, segons els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat, la renda

de les persones físiques d'acord amb les seves circumstàncies personals i familiars.

El fet imposable està constituït per l'obtenció de renda per part del contribuent.

SUPÒSITS SUBJECTES

La renda del contribuent està composta pels rendiments, els guanys i les pèrdues

patrimonials i les imputacions de rendes. Aquests tres tipus de rendes se

subdivideixen en tres grans categories:



RENDIMENTS

GUANYS I PÈRDUES

PATRIMONIALS

IMPUTACIONS DE RENDA

Rendiments del treball

Rendiments del capital immobiliari

Rendiments del capital mobiliari

Rendiments d’activitats

econòmiques

Imputacions de rendes

immobiliàries

Règim d’atribució de rendes

Imputacions de rendes per

transparència fiscal internacional

Imputacions de renda per la

cessió de drets d’imatge

SUPÒSITS NO SUBJECTES

La Llei exclou del fet imposable determinades rendes (no subjectes), que queden

fora de l'àmbit d'aplicació de l'impost.

Les principals rendes no subjectes a l'IRPF són:

Les rendes que es troben subjectes a l'Impost sobre Successions i Donacions.

Els guanys o pèrdues patrimonials en les transmissions lucratives per causa de

mort del contribuent (l'anomenada “plusvàlua del mort”).

Fins l'any 1991 es gravava l'anomenada “plusvàlua del mort”, és a dir,

l'increment en el valor del patrimoni de la persona finada que es posava de

manifest per la transmissió dels seus béns als hereus.

La “plusvàlua del mort” va desaparèixer l'any 1992 amb independència de

qui és el beneficiari de la successió, i es grava en l'Impost sobre Successions

i Donacions. Només queda l'obligació dels hereus de presentar la declaració

de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de la persona que ha

mort. En la declaració només s'ha d'incloure la renda obtinguda per la

persona finada fins al moment de la seva mort (salari, interessos, etc.).



Per exemple, suposem que un contribuent va adquirir 500 participacions d'un

fons d'inversió per 30.000 EUR. El contribuent mor i aquestes participacions es

computen per l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) a 50.000 EUR.

Els hereus procediran a la partició de l'herència, s'adjudicaran els diferents

béns i, en conseqüència, tributaran per l'ISD. No obstant això, aquesta

transmissió no tindrà cap efecte en l'IRPF de la persona que ha mort.

Els guanys o les pèrdues patrimonials derivats de determinades transmissions

lucratives d'empreses familiars o participacions.

Determinades pèrdues patrimonials:

- Les no justificades.

- Les degudes al consum.

- Les derivades de transmissions lucratives per actes inter vivos o de

liberalitats.

- Les degudes a pèrdues de joc.

- Les derivades de la transmissió d'elements patrimonials (per exemple, un

immoble o un vehicle) quan es tornin a adquirir dins de l'any següent.

- Les derivades de la transmissió de valors o participacions quan s'hagin

adquirit altres valors homogenis en el termini, anterior o posterior, de dos

mesos (per exemple, accions amb cotització oficial d'una societat o

participacions d'un mateix fons d'inversió) o un any (per exemple, accions

sense cotització oficial).

Les reduccions de capital, excepte l'excés retornat al soci sobre el valor

d'adquisició de les accions o participacions.

La renda que es posi de manifest com a conseqüència de l'exercici del dret

de rescat o de la participació en beneficis dels contractes de assegurança

col·lectiva que instrumentin compromisos per pensions en determinats

supòsits.

Les quantitats percebudes com a conseqüència de la disposició de

l'habitatge habitual (hipoteca inversa) per persones més grans de 65 anys i, a

partir del 15-5-2013, les persones amb dependència severa o gran

dependència.



PRESUMPCIONS

La Llei estableix que determinades prestacions es presumiran retribuïdes, excepte

prova en contrari i, per tant, estaran subjectes a l'impost.

Es presumeixen retribuïdes les prestacions de béns, drets o serveis susceptibles de

generar rendiments del treball personal o del capital.

Si el contribuent no pot provar l'absència de retribució, el valor de les prestacions

que s'ha de considerar a l'efecte de l'IRPF serà el valor normal del mercat.

S'entén per valor normal de mercat:

Amb caràcter general, la contraprestació que s'acordés entre subjectes

independents i degudament informats.

En el cas de préstecs, el resultat d'aplicar el tipus d'interès legal dels diners que

es trobi en vigor l'últim dia del període impositiu.

EXEMPLE:

Un contribuent presta 12.000 EUR a un amic per a la compra d'un automòbil,

sense cobrar-li cap tipus d'interès.

A l'efecte de l'IRPF, es considera que el contribuent cobra pel préstec

concedit al seu amic l'interès legal dels diners i, per tant, ha de tributar per

això, tret que en provi la gratuïtat.

EXEMPCIONS

Principals rendes exemptes de l'IRPF:

Les prestacions públiques extraordinàries per actes de terrorisme i les pensions

derivades de medalles i condecoracions concedides per actes de terrorisme.

Les ajudes percebudes pels afectats del virus d'immunodeficiència humana,

previstes en la normativa vigent.

Les pensions reconegudes a favor de persones que van sofrir lesions o

mutilacions com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, ja sigui pel

règim de classes passives de l'Estat o a l'empara de la legislació especial

dictada a aquest efecte.

Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys

personals (físics o psíquics), fins a la quantia legal o judicialment reconeguda.



També estan exemptes les indemnitzacions per idèntic tipus de danys

derivades de contractes d'assegurances d'accidents, excepte les

assegurances que tenen primes que haguessin pogut reduir la base

imposable de l'IRPF o ser considerades despesa deduïble en els rendiments

d'activitats econòmiques (satisfetes a mutualitats de previsió social).

L'exempció tindrà com a límit la quantia que resulti d'aplicar, per al dany

sofert, el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les

persones en accidents de circulació.

Les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, en la

quantia establerta amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors, en la

seva normativa de desenvolupament o en la normativa reguladora de

l'execució de sentències. Així mateix, no es considera com a indemnització

obligatòria l'establerta per conveni, pacte o contracte.

En els acomiadaments col·lectius o per causes econòmiques, tècniques,

organitzatives, de producció o de força major, està exempta la part de la

indemnització que no superi els límits establerts per a l'acomiadament

improcedent. Es fixa com a límit exempt en aquestes indemnitzacions la

quantitat de 180.000 euros. Es podrà aplicar la reducció del 30% per

irregularitat en l’import que excedeixi del límit.

Les prestacions reconegudes al contribuent per la Seguretat Social o per les

entitats que la substitueixin com a conseqüència d'incapacitat permanent

absoluta o gran invalidesa, independentment de les causes que les originin

(laborals o no).

També estan exemptes les prestacions reconegudes als professionals no

integrats en el règim especial de la Seguretat Social de treballadors per

compte propi o autònoms per les mutualitats de previsió social que actuïn

com a alternatives a l'esmentat règim especial. Han de ser prestacions

idèntiques a les previstes per a la incapacitat permanent absoluta o gran

invalidesa de la Seguretat Social, i l'exempció tindrà com a límit l'import de la

prestació màxima que reconegui la Seguretat Social per al concepte que

correspongui.

L'excés tributarà com a rendiment del treball, i s'entendrà que s'ha produït, en

cas de concurrència de prestacions de la Seguretat Social i de les mutualitats

abans citades, en les prestacions d'aquestes últimes.

Les pensions per inutilitat o incapacitat permanent del règim de classes

passives (funcionaris públics), sempre que la lesió o malaltia causant de les

pensions inhabilités per complet al perceptor per a tota professió o ofici.



Les prestacions familiars per fill a càrrec i les altres prestacions públiques per

naixement, part múltiple, adopció simple o múltiple i fills a càrrec, així com les

pensions i els havers passius d'orfandat, i a favor de néts i germans, menors de

22 anys o incapacitats per a tot treball, percebuts dels règims públics de la

Seguretat Social i classes passives i altres prestacions públiques per situació

d'orfandat.

També estan exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes

de les Comunitats Autònomes o Entitats Locals.

Les prestacions econòmiques percebudes d'institucions públiques amb motiu

de l'acolliment de menors (sigui en la modalitat simple, permanent,

preadoptiva o equivalents), persones amb discapacitat o persones més grans

de 65 anys, i les ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques a

persones amb grau de minusvalidesa igual o superior al 65 % o persones més

grans de 65 anys per finançar la seva estada en residències o centres de dia,

sempre que la resta de les seves rendes no excedeixin del doble de l'IPREM

(Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples).

Les beques públiques i les concedides per entitats sense finalitats lucratives,

per cursar estudis reglats, tant a Espanya com a l'estranger, en tots els nivells i

graus del sistema educatiu i per a finalitats de recerca previstes legalment.

S'hi inclouen dins l'exempció les beques concedides per fundacions

bancàries. Igualment com amb les beques públiques i les concedides per

entitats sense finalitats lucratives, només estan exemptes si són per cursar

estudis reglats, tant a Espanya com a l'estranger, en tots els nivells i graus del

sistema educatiu o per a la recerca o concedides amb finalitats de recerca

al personal de les Administracions Públiques i al personal docent i investigador

de les universitats. S'incorporen també com a exemptes, les beques

concedides per les fundacions bancàries de caixes d'estalvis i fundacions

bancàries en el desenvolupament de la seva activitat d'obra social, també

per cursar estudis reglats i per a recerca.

Les anualitats per aliments percebudes pels fills dels seus pares en virtut de

decisió judicial.

Els premis literaris, artístics o científics rellevants declarats exempts per

l'Administració tributària, així com els “Premis Príncep d'Astúries”.

Les ajudes econòmiques a esportistes d'alt nivell que compleixin determinats

requisits.

Les prestacions d'atur percebudes en la modalitat de pagament únic, si es

destina el seu import a l'exercici de l'activitat professional com a treballador

autònom o soci treballador d'una cooperativa de treball associat o societat

laboral. Aquest límit no s'aplica als treballadors discapacitats que es

converteixin en treballadors autònoms.



Aquesta exempció està condicionada al manteniment de l'acció o

participació durant el termini de cinc anys, en cas que el contribuent s'hagués

integrat en societats laborals o cooperatives de treball associat, o al

manteniment, durant idèntic termini, de l'activitat, en el cas del treballador

autònom.

Es declaren exempts els rendiments positius del capital mobiliari procedents

dels nous Plans d'Estalvi a llarg termini, sempre que el contribuent no faci cap

disposició del capital resultant del Pla abans de finalitzar el termini de 5 anys

des de la seva obertura.

Qualsevol disposició del citat capital o l'incompliment de qualsevol altre

requisit dels previstos abans de la finalització d'aquest termini, determinarà

l'obligació d'integrar els rendiments indicats al paràgraf anterior generats

durant la vigència del Pla en el període impositiu en el qual es produeixi

aquest incompliment.

Les gratificacions extraordinàries satisfetes per l'Estat espanyol als membres de

missions internacionals de pau o humanitàries per la seva participació, així

com les indemnitzacions o prestacions satisfetes pels danys personals soferts

en aquest tipus de missions.

Els rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a

l'estranger, fins al límit de 60.100 EUR anuals, si es realitzen per a una empresa

o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a

l'estranger, i que al territori en què es realitzin els treballs i que estigui vinculat

amb l'entitat ocupadora del treballador, s'hi apliqui un impost de naturalesa

idèntica o anàloga a la de l'IRPF, sempre que no es tracti d'un paradís fiscal.

Aquest requisit es considera complert quan el país o territori en el qual es

realitzin els treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble

imposició internacional que contingui una clàusula d'intercanvi d'informació.

La present exempció serà incompatible, per als contribuents destinats a

l'estranger, amb el règim d'excessos exclosos de tributació previst en el

reglament d'aquest impost. El contribuent podrà optar per l'aplicació del

règim d'excessos en substitució d'aquesta exempció.

Les indemnitzacions satisfetes per les Administracions públiques per danys

personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics,

d'acord amb el que s'estableix en matèria de responsabilitat patrimonial per

a les Administracions públiques.

Les prestacions percebudes per enterrament o sepeli, amb el límit de l'import

total de les despeses incorregudes.



Les rendes procedents de l'aplicació d'instruments de cobertura de tipus

d'interès variable dels préstecs hipotecaris destinats a l'adquisició de

l'habitatge habitual.

Les ajudes econòmiques a persones amb hemofília que hagin desenvolupat

l'hepatitis C com a conseqüència de tractaments en l'àmbit del sistema

sanitari públic.

La rendibilitat acumulada al moment de constituir-se la renda vitalícia

derivada dels plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIES), si es compleixen

determinats requisits.

Els rendiments del treball derivats de les aportacions a patrimonis protegits

que compleixin certs requisits. Per exemple, la no disposició de les aportacions

en els quatre anys posteriors a l'exercici que ha donat dret a l'exempció.

Les prestacions públiques destinades a la cura i assistència del personal en

situació de dependència.

El guany patrimonial obtingut per la transmissió de l'habitatge habitual d'una

persona més gran de 65 anys d'edat o persona en situació de dependència

severa o gran dependència.

Les prestacions i ajudes familiars percebudes de les Administracions Públiques

per naixement, adopció, acolliment o cura de fills menors.

Les prestacions econòmiques establertes per les Comunitats Autònomes en

concepte de renda mínima d'inserció per garantir recursos econòmics de

subsistència a les persones que no en tenen, així com les altres ajudes

establertes per les Comunitats Autònomes o per entitats locals per atendre,

d'acord amb la seva normativa, a col·lectius en risc d'exclusió social,

situacions d'emergència social, necessitats habitacionals de persones sense

recursos o necessitats d'alimentació, escolarització i altres necessitats

bàsiques de menors o persones amb discapacitat quan aquests i les persones

al seu càrrec no disposin de mitjans econòmics suficients, fins a un import

màxim anual conjunt d'1,5 vegades l'IPREM.

Així mateix, estaran exemptes les ajudes concedides a les víctimes de delictes

violents i altres ajudes públiques satisfetes a víctimes de violència de gènere

per aquesta condició.

Estaran exempts els premis l'import íntegre dels quals sigui igual o inferior a

2.500 euros. Els premis l'import íntegre dels quals sigui superior a 2.500 euros

només tributaran per la part que excedeixi d'aquest import.

Aquesta exempció s'aplica sempre que la quantia del dècim, fracció o cupó

de loteria, o de l'aposta efectuada, sigui almenys de 0,50 euros. En cas que

fos inferior a 0,50 euros, la quantia màxima exempta es reduirà de forma

proporcional.



En cas que el premi fos de titularitat compartida, la quantia exempta es

prorratejarà entre els cotitulars en funció de la quota que els correspongui.

Amb efectes des del 5 de juliol de 2018, es modifiquen les quanties exemptes

d’aquest gravamen.

A l’exercici 2018, estaran exempts els premis que tinguin un import íntegre

igual o inferior a 10.000 euros. Els premis que tinguin un import íntegre superior

a 10.000 euros estarán sotmesos a tributació en relació a la part que excedeixi

d’aquest import.

A l’exercici 2019, estaran exempts els premis que tinguin un import íntegre

igual o inferior a 20.000 euros. Els premis amb un import íntegre superior a

20.000 euros estarán sotmesos a tributació en relació a la part que excedeixi

d’aquest import.

A l’exercici 2020 i posteriors, estaran exempts els premis amb un import íntegre

igual o inferior a 40.000 euros. Els premis amb un import íntegre superior a

40.000 euros estaran sotmesos a tributació en relació a la part que excedeixi

d’aquest import.

Els rendiments del treball derivats de les prestacions en forma de renda

percebudes per les persones amb discapacitat, corresponents als seus

sistemes específics de previsió social, juntament amb els rendiments del treball

derivats de les aportacions a patrimonis protegits d'aquestes persones amb

discapacitat, estaven exempts fins a un import màxim conjunt de 3 vegades

l'IPREM. Ara es fixen límits exempts separats de 3 vegades l'IPREM per a

cadascun d'aquests rendiments.

Les prestacions reconegudes al contribuent per la Seguretat Social o per les

entitats que la substitueixin com a conseqüència de procés de maternitat i/o

paternitat.

OPERACIONS VINCULADES

Es consideren operacions vinculades les realitzades entre una societat i:

Els seus socis, consellers o administradors.

Els socis, consellers o administradors d'una altra societat del mateix grup.

Els cònjuges o persones relacionades per parentiu, en línia directa o

col·lateral, per consanguinitat o afinitat, fins al tercer grau, de qualsevol de

les persones mencionades als dos punts anteriors.



Les operacions vinculades es valoraran al preu normal del mercat d'acord amb les

normes de l'Impost sobre Societats.

Exemple:

Una persona física presta un servei professional a una societat de la qual n'és soci

per un import de 900 EUR, sent el valor normal de mercat del servei de 1.500 EUR.

El professional haurà de computar com a ingrés de la seva activitat 1.500 EUR i la

societat haurà d'incloure com a despesa també aquesta quantitat.



OBLIGATS TRIBUTARIS

CONTRIBUENTS

El contribuent és el subjecte passiu que realitza el fet imposable, i són contribuents

de l'IRPF les persones físiques que es trobin en alguna de les situacions següents:

Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual al territori

espanyol.

Les persones físiques de nacionalitat espanyola, així com el seu cònjuge no

separat legalment i fills menors d'edat, que tinguin la seva residència habitual

a l'estranger per la seva condició de:

- Membres de missions diplomàtiques espanyoles.

- Membres de les oficines consulars espanyoles.

- Titulars de càrrec o ocupació oficial de l'Estat espanyol, així com membres

de les delegacions i representacions permanents acreditades davant

organismes internacionals o que formin part de delegacions o missions

d'observadors a l'estranger.

- Funcionaris en actiu que exerceixin en l'estranger càrrec o ocupació

oficial que no tingui caràcter diplomàtic o consular.

Les persones indicades en aquest segon punt no tindran la consideració

de contribuents quan ja tinguessin la seva residència habitual a l'estranger

amb anterioritat a l'adquisició d'alguna de les quatre condicions

enumerades.

Les persones físiques de nacionalitat espanyola que acreditin la seva nova

residència fiscal en un país o territori qualificat com a paradís fiscal no perdran

la seva condició de contribuents per l'IRPF en el període impositiu en què es

produeixi el canvi de residència i en els quatre períodes impositius següents.

Les persones físiques que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya com

a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol podran optar per

tributar per l'IRPF o per l'Impost de la Renda de No Residents durant el període

en què s'efectuï el canvi de residència i durant els cinc períodes impositius

següents, si compleixen els següents requisits:



- No ser residents a Espanya durant els deu anys anteriors al nou

desplaçament a territori espanyol.

- Desplaçar-se a territori espanyol com a conseqüència d'un contracte de

treball.

- Treballar efectivament a Espanya i per a una empresa o entitat resident a

Espanya o un establiment permanent situat a Espanya d'una entitat no

resident en territori espanyol.

No estan exempts en l'IRPF els rendiments del treball que es derivin d'aquesta relació

laboral.

Les persones físiques residents a Espanya tributen en l'IRPF per tota la renda que

obtinguin dins o fora de territori espanyol, sigui el que sigui el lloc de residència del

pagador, sense perjudici que la deducció dels impostos pagats per les rendes

satisfetes pugui realitzar-se a l'estranger per evitar la doble imposició.

Les persones físiques que no tinguin la residència habitual a Espanya, com que no

es troben en cap dels apartats anteriors, en la seva qualitat de no residents

tributaran en l'Impost sobre la Renda de No Residents.

S'incorporen a l'Impost sobre Societats les societats civils que tenen objecte

mercantil, i que tributaven fins a l'aprovació de l'última reforma fiscal com a

contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a través del règim

d'atribució de rendes. Aquesta mesura requereix incorporar un règim transitori en

l'IRPF que reguli la translació d'aquest tipus d'entitats de contribuents de l'IRPF a

contribuents d'aquest Impost. Per tant, els socis ja no han d'integrar en el seu impost

personal les rendes que hagin obtingut aquestes entitats.

RESIDÈNCIA HABITUAL AL TERRITORI ESPANYOL

S'entén que el contribuent té la seva residència en territori espanyol quan es doni

qualsevol de les circumstàncies següents:

Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Per

determinar aquest període de permanència:

- Es computen les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti

la seva residència fiscal a un altre país. En el supòsit de països qualificats

com a paradisos fiscals, l'Administració tributària podrà exigir que es provi

la permanència en el país durant 183 dies l'any natural.



- No es computen les estades temporals a Espanya que siguin

conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració

cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques

espanyoles.

Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o

interessos econòmics, de manera directa o indirecta.

Per exemple, la principal font d'ingressos d'un empresari procedeix del seu

establiment permanent situat a Espanya però fa freqüents viatges de

negocis a l'estranger, romanent fora de territori espanyol més de 183 dies a

l'any.

Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els

fills menors d'edat que en depenen. En aquest cas es presumeix, excepte

prova en contrari, que el contribuent té la seva residència habitual al territori

espanyol.

Per exemple, en Joan, casat i amb un fill de deu anys, resideix a l'estranger

durant set mesos a l'any, per qüestions professionals. La seva esposa i el seu

fill resideixen tot l'any a Espanya.

El Joan, tret que demostri la seva residència a un altre país, es considera

contribuent de l'IRPF, perquè malgrat que la seva estada a Espanya és

inferior a 183 dies a l'any, la seva esposa i el seu fill menor d'edat sí que són

residents.

RESIDÈNCIA HABITUAL AL TERRITORI D'UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

Amb caràcter general, tota persona resident al territori espanyol és resident al

territori d'una Comunitat Autònoma. La Comunitat Autònoma on s'entén que

resideix el contribuent és la que participa, juntament amb l'Estat, en la tributació en

l'IRPF del contribuent.

Les persones físiques de nacionalitat espanyola que són contribuents de l'IRPF, tot i

que no tinguin la seva residència habitual a Espanya, en la seva condició de

membres de missions diplomàtiques o consulars o per l'exercici de càrrec o

ocupació pública a l'estranger, hauran de tributar íntegrament per a l'Estat.



La Comunitat Autònoma de residència habitual d'una persona física resident a

Espanya es determinarà d'acord amb els criteris següents:

Permanència: una persona resideix en la Comunitat Autònoma en el territori

de la qual hagi romàs més dies del període impositiu i, a aquest efecte, es

computaran les absències temporals i es presumirà, excepte prova en

contrari, que roman al territori on es trobi el seu habitatge habitual.

Centre d'interessos principal: si no és possible determinar la residència

conforme al criteri anterior, es considerarà que el contribuent té la seva

residència habitual a la Comunitat Autònoma on tingui el seu centre

d'interessos principal, que serà aquell territori on hagi obtingut la part més

gran de la base imposable.

Última residència declarada a l'efecte de l'IRPF: a falta dels anteriors criteris,

es considera resident al territori on radiqui la seva última residència declarada

a l'efecte de l'IRPF.

D'altra banda, s'estableixen dos criteris especials per als supòsits específics que

s'indiquen a continuació:

Les persones físiques residents en territori espanyol que no romanguin més de

183 dies durant l'any natural, es consideraran residents en la Comunitat

Autònoma on radiqui el nucli principal o la base de les seves activitats o

interessos econòmics.

Les persones físiques residents en territori espanyol per presumpció, perquè el

seu cònjuge no separat legalment i els seus fills menors d'edat dependents

resideixen habitualment a Espanya, es consideraran residents a la Comunitat

Autònoma on resideixin habitualment el cònjuge i els fills menors.

Finalment, cal destacar que no produiran efectes els canvis de residència que

tinguin com a objecte principal aconseguir una tributació efectiva inferior en l'IRPF.

En aquest sentit, la Llei estableix que, tret que la nova residència es perllongui de

manera continuada durant, almenys, tres anys, no es considerarà l'existència d'un

canvi de residència en els supòsits que es relacionen a continuació:

Quan la base imposable de l'IRPF del contribuent l'any del canvi de

residència, o el següent, sigui superior en un 50 % a la de l'any anterior al canvi.

En cas de tributació conjunta es determinarà d'acord amb les normes

d'individualització.

Quan la tributació efectiva per l'IRPF l'any del canvi de residència sigui inferior

a la que hauria correspost al contribuent d'acord amb la normativa aplicable

en la Comunitat Autònoma de la seva residència anterior.



Quan en els dos anys següents al canvi de residència torni a tenir la seva

residència habitual en la Comunitat Autònoma a la qual va residir amb

anterioritat al canvi.

En tots els casos en què es consideri que no ha existit canvi de residència, el

contribuent haurà de presentar declaració complementària amb la inclusió dels

corresponents interessos de demora.

CONCEPTES FISCALS

En l'IRPF, el contribuent tributarà per la totalitat de la renda obtinguda,

independentment del lloc on s'hagués produït i qualsevol que sigui la residència del

pagador.

La renda objecte de l'impost es pot agrupar en les categories següents:

Rendiments del treball

Rendiments del capital mobiliari

Rendiments del capital immobiliari

Rendiments d'activitats econòmiques

Guanys i pèrdues patrimonials

Imputacions de rendes

RENDIMENTS DEL TREBALL

Es consideren rendiments del treball totes les contraprestacions o utilitats que

derivin, directament o indirectament, del treball personal realitzat per compte

d'altri.

Els rendiments del treball es poden classificar en retribucions dineràries i retribucions

en espècie.

RETRIBUCIONS DINERÀRIES

Les principals retribucions que tributen per aquest concepte són les següents:

Sous i salaris.



Prestacions per desocupació.

Remuneracions en concepte de despeses de representació.

Dietes i assignacions per a despeses de viatge, en la part que excedeixi de

les quanties exceptuades de gravamen segons la normativa vigent.

Bestretes sobre remuneracions amb caràcter reintegrable de manera

mensual a la nòmina.

Les principals quantitats exceptuades de gravamen són les següents:

Despeses de locomoció:

Despeses en transport públic: quantia de la despesa que es justifiqui

mitjançant factura o document equivalent.

Despeses en transport particular: 0,19 EUR/KM, si es justifica el desplaçament.

Despeses d'estada (allotjament) i manutenció: en establiments d'hostaleria en

municipi diferent al del lloc de treball i també al de residència habitual.

Despeses d'allotjament: quantia de la despesa que es justifiqui

documentalment.

Despeses de manutenció:

Espanya Estranger

Amb pernocta 53,34 91,35

Sense pernocta 26,67 48,08

Personal de vol sense

pernocta

36,06 66,11

No s'exceptuaran aquestes quantitats de gravamen (excepte en certs casos) quan

siguin assignacions amb motiu de desplaçament i permanència per un període

continuat superior a nou mesos.

Contribucions o aportacions satisfetes pels promotors de plans de pensions.



Pensions i havers passius de règims públics i classes passives, per situació de

jubilació, incapacitat (excepte incapacitat absoluta i gran invalidesa, que

n'estan exemptes), accident, malaltia, viduïtat o similars que no estiguin

exemptes.

Prestacions percebudes pels beneficiaris de mutualitats generals obligatòries

de funcionaris, col·legis d'orfes i altres entitats similars.

Prestacions de plans de pensions.

Prestacions de contractes d'assegurances amb mutualitats de previsió social

(excepte que hagin de tributar per l'Impost sobre Successions i Donacions)

quan les aportacions hagin reduït, almenys en part, la base imposable

d'impost.

Prestacions per jubilació i invalidesa de contractes d'assegurança col·lectiva

que instrumentin els compromisos per pensions assumits per les empreses

(sistemes alternatius als plans de pensions), en la mesura que la seva quantia

excedeixi de les contribucions imputades fiscalment i de les aportacions

directament realitzades pel treballador.

Prestacions percebudes pels beneficiaris dels plans de previsió assegurats.

Prestacions de plans de previsió assegurats.

Prestacions percebudes pels beneficiaris d'assegurances de dependència.

Quantitats que s'abonin, per raó del seu càrrec, als diputats espanyols al

Parlament Europeu, als diputats i senadors de les Corts Generals, als membres

de les Assemblees legislatives autonòmiques, als regidors d'Ajuntament i als

membres de les Diputacions provincials, Cabildos insulars o altres entitats

locals, amb exclusió, en tot cas, de la part que aquestes institucions assignin

per a despeses de viatge i desplaçament.

Rendiments derivats d'impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i

similars.

Rendiments derivats de l'elaboració d'obres literàries, artístiques o científiques,

sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació.

Retribucions dels administradors i membres dels consells d'administració, de

les juntes i altres membres d'altres òrgans representatius.

Pensions compensatòries rebudes del cònjuge i anualitats per aliments,

excepte les que siguin a favor dels fills del contribuent, que queden exemptes.

Drets especials de contingut econòmic que es reservin els fundadors o

promotors d'una societat com a remuneració de serveis personals.



Les beques no exemptes.

Les retribucions percebudes pels qui col·laborin en activitats humanitàries o

d'assistència social promogudes per entitats sense ànim de lucre.

Les retribucions derivades de relacions laborals de caràcter especial.

Les aportacions realitzades al patrimoni protegit de les persones amb

discapacitat.

RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE

Constitueixen rendiments del treball en espècie la utilització, el consum o l'obtenció

per a finalitats particulars, de béns, drets o serveis de manera gratuïta o per preu

inferior al normal del mercat, tot i que no suposin una despesa real per a qui els

concedeixi.

Amb caràcter general, les retribucions en espècie s'han de valorar pel seu valor

normal de mercat, excepte els següents criteris de valoració específics:

RETRIBUCIÓ EN ESPÈCIE VALORACIÓ

Utilització d'habitatge

Habitatges amb valor cadastral revisat en el

període impositiu o en els 10 períodes anteriors: 5 %

d'aquest valor.

En cas contrari s'aplicarà el 10 % del valor cadastral.

En cas de no disposar del valor cadastral, el valor

serà el 5 % del més gran dels valors següents: 50 %

del valor comprovat per l'administració a l'efecte

d'altres tributs o el preu, contraprestació o valor

d'adquisició.

Lliurament o cessió d'ús de

vehicles automòbils

Lliurament del vehicle: cotxe d'adquisició per a

l'empresa.

Ús de vehicle propietat de l'empresa: 20 % anual del

cost d'adquisició.

Ús de vehicle que no és propietat de l'empresa: 20 %

del valor de mercat del vehicle com si fos nou.



RETRIBUCIÓ EN ESPÈCIE VALORACIÓ

Préstecs a interès inferior al legal

dels diners (concertats amb

posterioritat a l'1/1/1992)

Diferència entre l'interès pagat i l'interès legal dels

diners vigents en període impositiu.

Contribucions satisfetes per

l'empresa com a promotora

d'un pla de pensions a favor del

contribuent, la imputació de les

contribucions a plans de

pensions és obligatòria.

Import de les contribucions satisfetes.

Primes d'assegurances

col·lectives, com a sistema

alternatiu als plans de pensions,

si hi ha imputació del seu import

a les persones a les quals es

vinculen les prestacions (la

imputació de les primes és

voluntària).

Import de les primes satisfetes i imputades, per

l'import que excedeixi de 100.000 euros.

Primes satisfetes per l'empresa

en virtut d'un contracte

d'assegurança o similar,

excepte assegurances

d'accident laboral.

responsabilitat civil i malaltia.

Cost per a l'ocupador. Inclosos els tributs que gravin

l'operació.

Quantitats destinades a satisfer

despeses d'estudi i manutenció

del contribuent o els seus

familiars, inclosos els afins. fins al

quart grau inclusivament, tret

que es tracti d'un supòsit que no

tingui la consideració de

retribució en espècie.

Cost per a l'ocupador. Inclosos els tributs que gravin

l'operació.



Exemple:

Un treballador de l'empresa "X" ha percebut 32.000 EUR de sou íntegre i resideix

en un habitatge propietat de l'empresa, el valor cadastral de la qual no revisat

és de 58.000 EUR.

L'import de la retribució en espècie corresponent a la utilització de l'habitatge

serà:

Retribució en espècie: 58.000 x 10 % = 5.800 EUR.

Límit màxim que computar: 32.000 x 10 % = 3.200 EUR.

Atès que la valoració de la retribució per l'habitatge supera el límit establert del

10 % de la resta de contraprestacions, el valor que s'haurà de computar per la

retribució en espècie serà 3.200 EUR.

Exemple:

Una persona té cedit per la seva empresa un automòbil per al seu ús exclusiu i

particular, i el cost d'adquisició del vehicle va ser de 24.000 EUR.

L'import de la retribució en espècie corresponent a la utilització del vehicle pel

qual haurà de tributar en l'IRPF serà de:

20 % de 24.000 EUR = 4.800 EUR

La normativa de l'IRPF regula determinats supòsits que no tenen la consideració de

retribucions en espècie, entre els quals destaquen:

El lliurament als treballadors en actiu, de manera gratuïta o a preu inferior al

de mercat, d'accions o de participacions de la pròpia empresa o d'altres

empreses del grup de societats, en la part que no excedeixi, per al conjunt

de les que s'han lliurat al treballador, de 12.000 EUR anuals, complint


Les primes o les quotes satisfetes per l'empresa a entitats asseguradores per

assegurances d'accident laboral o responsabilitat civil del treballador o per a

la cobertura de malalties del treballador. En aquest últim cas, el límit és de 500

EUR per persona i poden abastar, a més del treballador, el seu cònjuge i els

seus descendents. L'excés sobre l'import indicat per a cadascuna de les

persones cobertes es considerarà retribució en espècie.



RENDIMENT NET DEL TREBALL

El rendiment net del treball s'obté restant dels rendiments íntegres (dineraris i en

espècie) l'import de les despeses deduïbles. Així mateix, i per evitar els efectes

negatius de la progressivitat de l'escala de l'impost, en determinats supòsits

s'apliquen uns percentatges reductors sobre el rendiment íntegre, abans de deduir

les despeses que corresponguin.

RENDIMENT NET DEL TREBALL:

+ Rendiments íntegres

- Reduccions

- Despeses deduïbles

RENDIMENTS ÍNTEGRES

Els rendiments dineraris s'han de computar per l'import íntegre o brut meritat, és a

dir, sense descomptar les retencions a compte practicades ni les quantitats que

hagin estat deduïdes pel pagador.

Els rendiments en espècie s'han de computar, com a norma general, per la

quantitat que resulti de sumar el valor de la retribució més el corresponent ingrés a

compte efectuat per l'empresa a Hisenda, sempre que aquest no s'hagi repercutit

al treballador.

No s'haurà de sumar l'ingrés a compte i, per tant, l'import íntegre coincidirà amb el

valor de la retribució en espècie, quan:

L'ingrés a compte s'hagi repercutit al treballador (quan l'empresa l'hagi

descomptat de la seva nòmina).

No existeixi l'obligació d'efectuar ingressos a compte, com en el cas de les

contribucions satisfetes pels promotors de plans de pensions i de mutualitats

de previsió social que redueixin la base imposable.

Rendiment íntegre = Valoració + Ingrés a compte no repercutit



REDUCCIONS APLICABLES SOBRE ELS RENDIMENTS ÍNTEGRES

Com a regla general, els rendiments íntegres es computen totalment, excepte en

els supòsits en què siguin aplicable alguna de les reduccions següents:

Reducció del 30 % sobre determinats rendiments que tinguin un període de

generació superior a dos anys i no s'obtinguin de manera periòdica o

recurrent:

- La reducció del 30% es pot aplicar, amb caràcter general, sobre l'import

total del rendiment íntegre, excepte quan els rendiments derivin de

l'exercici d'opcions de compra sobre accions o participacions pels

treballadors concedides abans de l'01/01/2015. Existeix un límit de 300.000

euros i a més ha de complir que en els cinc períodes impositius anteriores

a aquell que resultin exigibles el contribuent no hagi obtingut altres

rendiments amb període de generació superior a dos anys als quals

s'hagués aplicat la reducció (excepte els derivats per indemnitzacions per

acomiadament).

Reducció del 30 % sobre rendiments obtinguts de manera notòriament

irregular en el temps:

Principals rendiments del treball que es consideren obtinguts de manera

notòriament irregular en el temps (quan s'imputin en un mateix període

impositiu):

- Quantitats satisfetes per l'empresa als empleats amb motiu del trasllat a un

altre centre de treball que excedeixin dels imports exonerats de gravamen

per aquest motiu.

- Indemnitzacions derivades dels règims públics de Seguretat Social o

Classes Passives, així com les prestacions satisfetes per col·legis d'orfes i

institucions similars, en supòsits de lesions no invalidants.

- Prestacions per lesions no invalidants o incapacitat permanent, satisfetes

per empreses i ens públics.

- Prestacions per defunció i despeses de sepeli o enterrament, satisfetes per

ens públics o privats, que excedeixin del límit exempt legalment (és a dir,

que excedeixin de les despeses incorregudes en l'enterrament).

- Quantitats satisfetes en compensació o reparació de complements

salarials, pensions o anualitats de durada indefinida o per la modificació

de les condicions de treball.

- Quantitats satisfetes per l'empresa als treballadors per la resolució de mutu

acord de la relació laboral.



Exemple:

Un treballador ha percebut de l'empresa en la qual treballava una

indemnització de 18.000 EUR per la rescissió voluntària del contracte de

treball.

La quantitat percebuda és un rendiment qualificat com a notòriament

irregular, i per tant, té dret a una reducció del 30 %.

Import a tributar = 18.000 EUR – 30 % = 12.600 EUR

Des de l'1 de gener del 2013, la reducció s'elimina als rendiments que superin els

300.000 euros. Aquest límit no s'aplica als rendiments del treball derivats d'extincions

laborals o mercantils produïdes abans de l'1 de gener del 2013.

Premis literaris, artístics o científics no exempts. A aquests efectes, no es

consideren premis les contraprestacions derivades de la cessió de drets de

propietat intel·lectual o industrial.

Prestacions en forma de capital (pagament únic) percebudes de la

Seguretat Social d'havers passius, i les percebudes pels beneficiaris de

mutualitats generals obligatòries de funcionaris, col·legis d'orfes i altres entitats

similars.

S'aplica a aquest tipus de prestacions una reducció del 30 % en els casos

següents:

- Quan hagin transcorregut més de dos anys des de la primera aportació.

- Quan corresponguin a prestacions per invalidesa, independentment del

període de temps transcorregut, des de la primera aportació.

Per la seva banda, les prestacions en forma de renda percebudes de plans de

pensions, mutualitats de previsió social i plans de previsió assegurats constituïts a

favor de persones amb minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65 %,

minusvalidesa psíquica igual o superior al 33 % i incapacitats judicialment, sigui quin

sigui el grau, gaudiran d'una reducció d'un import equivalent al triple de l'IPREM

(Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) de l'exercici que correspongui.

No tindran reducció del 30 % els rendiments del treball procedents de plans de

pensions, plans de previsió assegurats o mutualitats de previsió social, amb

independència que es percebin en forma de renda o de capital. No obstant això,

encara es podran acollir a la reducció del 40 % establerta en el règim fiscal anterior:



Les prestacions en forma de capital derivades de contingències

esdevingudes abans de l'1 de gener del 2007.

Les prestacions en forma de capital derivades de contingències posteriors a

l'1 de gener de 2007 per la part corresponent a aportacions realitzades fins al

31/12/2006. No obstant això, el tractament fiscal de les prestacions en forma

de capital amb la possible aplicació d'una reducció del 40%, només podrà

atorgar-se a les quantitats percebudes en forma de capital en un únic any, a

elecció del contribuent, i per la part que correspongui a les aportacions

realitzades amb anterioritat a 31/12/2006. La resta de quantitats percebudes

en altres anys, tot i que es percebin en forma de capital, tributarà íntegrament

sense aplicació de la reducció del 40%.

El concepte de renda irregular és un concepte jurídic indeterminat, l'existència o no

del qual s'ha d'apreciar tenint en compte les circumstàncies concurrents en cada

cas concret, i que no ve determinat exclusivament per la circumstància que el

procediment o el contracte tingui una durada superior a dos anys i que els honoraris

es girin d'una sola vegada a la conclusió del contracte, sinó que es tracti

d'assumptes que resultin de certa complexitat que exigeixin un esforç.

REDUCCIÓ PER OBTENCIÓ DE RENDIMENTS DEL TREBALL

S'augmenten les partides taxades com a despeses deduïbles per al càlcul del

rendiment net del treball. Es crea una partida genèrica per “altres despeses

diferents de les anteriors” de 2.000 EUR anuals. Aquest import s'incrementarà en els

dos casos següents:

1. 2.000 EUR addicionals (és a dir, un total de 4.000 EUR anuals) per a aturats

inscrits en l'oficina d'ocupació que acceptin un lloc de treball que exigeixi un

trasllat de residència habitual a un altre municipi. Aquest increment s'aplica

en el període impositiu de canvi de residència i en el següent.

2. 3.500 EUR addicionals (és a dir, un total de 5.500 EUR anuals) per a treballadors

actius amb discapacitat. L'increment serà de 7.750 euros (és a dir, un total de

9.750 EUR anuals) quan s'acrediti que el treballador discapacitat necessita

ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o quan té un grau de

discapacitat d'almenys el 65%.

Aquesta partida “altres despeses diferents de les anteriors” no podrà donar lloc a

un rendiment net del treball negatiu.

Reducció per obtenció de rendiment del treball amb efectes fins el 4 de Juliol de

2018:

Finalment, els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 EUR

sempre que no tinguin rendes (excloses les exemptes) diferents de les del treball



superiors a 6.500 EUR, minoraran el rendiment net del treball en les quanties

següents:

a. Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 11.250 EUR:

3.700 EUR anuals.

b. Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 11.250 i

14.450 EUR: 3.700 EUR menys el resultat de multiplicar per 1,15625 la

diferència entre el rendiment del treball i 11.250 EUR anuals. Com a

conseqüència de l'aplicació de la reducció prevista en aquest article, el

saldo resultant no podrà ser negatiu.

c. Contribuents amb rendiments nets del treball superiors a 13.260 EUR o amb

rendes (excloses les exemptes) diferents a les del treball superiors a 6.500

EUR: 2.652 EUR anuals.

Reducció per obtenció de rendiments del treball amb efectes des del 5 deJuliol de

2018:

Amb efectes des del 5 de juliol de 2018, s’augmenten els imports que minoraran els

rendiments nets del treball i tanmateix s’augmentarà la cuantía per sota de la que

s’aplicarà aquesta reducció.

Aquesta reducció s’aplicarà als contribuyents amb rendiments nets del treball

inferiors a 16.825 euros sempre que no tinguin rendes, excloses les exentes, diferents

de les del treball superiors a 6.500 euros.

Les noves cuantíes de la reducció són les sigüents:

a) Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 13.115 euros:

5.565 euros anuals.

b) Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 13.115 i 16.825

euros: 5.565 euros menys el resultat de multiplicar per 1,5 la diferència entre el

rendiment del treball y 13.115 euros anuals.

Règim aplicable durant el període impositiu 2018

S’afegeix una disposició adicional quarantena setena a la LIRPF que determina la

forma de calcular la reducció per obtenció de rendiments del treball i el tipus de

retenció sobre rendiments del treball aplicable durant l’exercici 2018 i tanmateix

amb la forma de regularitzar aquest últim quan s’escaigui.

Pel càlcul de la reducció, es distingueixen dos situacions:

• Si l’ impost s’ha reportat amb anterioritat a 5 de juliol de 2018, la reducció serà la

prevista amb la normativa vigent a 31 de decembre de 2017.

• Si l’ impost s’ha reportat a partir de 5 de juliol de 2018, la reducció serà la suma de

les següents quanties:



Reducció amb la normativa en vigor a 31/12/2017.

La meitat de la diferència positiva resultant de la següent operació:

o La reducció amb la normativa en vigor a 1/1/2019.

o Menys la reducció amb la normativa en vigor a 31/12/2017.

L'import de la reducció prevista a l'apartat anterior s'incrementarà en un 100 per

cent en els supòsits següents:

Addicionalment, els treballadors actius amb discapacitat igual o superior al

33 % i inferior al 65 % podran minorar el rendiment net del treball en 3.264 EUR

anuals. Aquesta reducció serà de 7.242 EUR anuals per a les persones amb

discapacitat que, sent treballadors actius, acreditin necessitar ajuda de

terceres persones o mobilitat reduïda. També podran deduir-se 7.242 EUR els

treballadors amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %.

Els treballadors en situació de baixa temporal poden aplicar-se la reducció

per discapacitat durant el període de la baixa, sempre que compleixin els

requisits per aplicar la reducció (percepció de rendes i reconeixement del

grau de discapacitat).

Com a conseqüència de l'aplicació de les reduccions previstes, el saldo resultant

no podrà ser negatiu.

DESPESES DEDUÏBLES

Si és el cas, una vegada aplicades les reduccions previstes per als rendiments del

treball, es procedirà a la deducció de les despeses legalment deduïbles. Es

consideren despeses fiscalment deduïbles exclusivament les següents:

Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de

funcionaris.

Les detraccions per drets passius.

Les cotitzacions als col·legis d'orfes o entitats similars.

Les quotes satisfetes a sindicats.

Les quotes satisfetes a col·legis professionals, quan la col·legiació sigui

obligatòria per exercir, en la part que correspongui a les finalitats essencials

d'aquestes institucions, i amb el límit de 500 EUR anuals.

Les despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en

la relació del contribuent amb la persona de la qual percep els rendiments,

amb el límit de 300 EUR anuals.



Exemple:

L'Anna té un salari brut anual de 39.000 EUR.

L'import de les cotitzacions a la Seguretat Social satisfetes per l'Anna ascendeix a

2.000 EUR anuals.

Al seu torn, l'Anna va complir deu anys en l'empresa, per la qual cosa va percebre

un premi d'antiguitat de 6.000 EUR.

Les retencions practicades per l'empresa sobre els rendiments del treball satisfets

a l'Anna ascendeixen a 7.750 EUR.

L'Anna paga una quota anual de 300,51 EUR al sindicat obrer al qual està afiliada.

Quin és l'import del rendiment net del treball?

Rendiment íntegre: 45.000,00 EUR (39.000 + 6.000)

Reduccions (30 %): 1.800 EUR (30 % de 6.000)

Despeses deduïbles: -2.300,51 EUR (2.000 de cotitzacions + 300,51 de la quota

sindical)

Rendiment net: 40.899,49 EUR

Les retencions practicades són un pagament a compte de l'impost, i no es tenen

en compte en el càlcul del rendiment net.

RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI

Tenen la consideració de rendiments del capital mobiliari la totalitat de les utilitats

o contraprestacions, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa,

dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d'elements

patrimonials, béns o drets de naturalesa mobiliària, dels quals sigui titular el

contribuent i no es trobin afectes a activitats econòmiques que hagi realitzat.

En funció dels elements patrimonials dels quals procedeixen, aquests rendiments es

poden classificar en quatre grups:

Rendiments per la participació en fons propis de qualsevol entitat.

Rendiments per la cessió a tercers de capitals propis.

Rendiments procedents d'operacions de capitalització i de contractes

d'assegurances de vida o invalidesa, sempre que no hagin de tributar com a

rendiments del treball.



Altres rendiments del capital mobiliari.

RENDIMENTS PER LA PARTICIPACIÓ EN FONS PROPIS

S'inclouen dins d'aquesta categoria els rendiments següents:

Dividends.

Primes d'assistència a juntes.

Participacions en els beneficis de qualsevol tipus d'entitat.

Els rendiments procedents de qualsevol classe d'actius, excepte el lliurament

d'accions alliberades, que facultin per participar en els beneficis, vendes,

operacions, ingressos o conceptes anàlegs d'una entitat, per causa diferent

de la remuneració del treball personal.

Els rendiments derivats de la constitució o la cessió de drets d'ús o gaudi sobre

valors o participacions que representin la participació en els fons propis de

l'entitat.

Qualsevol altra utilitat procedent d'una entitat per la condició de soci,

accionista o partícip.

La distribució de la prima d'emissió i la reducció de capital amb devolució

d'aportacions. En aquests casos, els imports obtinguts minoraran el valor

d'adquisició de les accions o participacions afectades i l'excés tributarà com

a rendiment del capital mobiliari.

No obstant això, quan la reducció de capital procedeixi de beneficis no distribuïts,

l'import total percebut tributarà com a rendiment del capital mobiliari.



No podran computar-se els rendiments del capital mobiliari negatius derivats de

donacions d'actius financers.

NORMA ANTIAPLICACIÓ DE PÈRDUES

No es computaran els rendiments negatius derivats de transmissions de valors, quan

el contribuent hagi adquirit valors homogenis dins dels 2 mesos anteriors o posteriors

a aquesta transmissió (1 any per als no negociats).

Aquets rendiments de capital mobiliari negatius s’integraran a mesura que es

transmetin els nous valors adquirits.

RENDIMENTS PER LA CESSIÓ A TERCERS DE CAPITALS

PROPIS

Tenen aquesta consideració les contraprestacions de tot tipus, qualsevol que sigui

la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, obtingudes com a

retribució per la cessió a tercers de capitals propis, així com les derivades de la

transmissió, reemborsament, amortització, bescanvi o conversió de qualsevol classe

d'actius representatius de la captació i utilització de capitals aliens.

Supòsits específics que s'inclouen en aquesta categoria:

Els rendiments procedents de qualsevol instrument de gir, fins i tot els originats

per operacions comercials, a partir del moment en què s'endossi o transmeti,

excepte en el cas en què l'endós o cessió es faci com a pagament d'un crèdit

de proveïdors o subministradors.

Les contraprestacions derivades de comptes a tota classe d'institucions

financeres (comptes corrents, a termini...), incloent-hi les basades en

operacions sobre actius financers. Les quantitats carregades per

incompliments en les vinculacions pactades són rendiments negatius de

capital mobiliari.

Les rendes derivades d'operacions de cessió temporal d'actius financers amb

pacte de recompra (repos).

Les rendes satisfetes per una entitat financera com a conseqüència de la

transmissió, la cessió o la transferència, total o parcial, d'un crèdit titularitat

d'aquesta entitat.

Les rendes derivades de participacions preferents.

Els interessos derivats dels préstecs concedits a tercers.



Els interessos, cupons i altres rendiments periòdics derivats de valors de renda

fixa.

Les rendes derivades de la transmissió, reemborsament, amortització,

bescanvi o conversió d'actius financers, per la diferència entre el valor de

transmissió o reemborsament i el valor d'adquisició o subscripció. Alguns

exemples d'actius financers serien els títols de Deute Públic (Lletres del Tresor,

Obligacions i Bons de l'Estat), pagarés, lletres financeres...

Exemple 1:

El Sr. Puig ha transmès per 5.800 EUR un pagaré que va adquirir fa 18 mesos per

5.600 EUR. No hi ha despeses d'administració i dipòsit.

L'import a integrar a la seva declaració de la renda en concepte de rendiment

del capital mobiliari és: 5.800 EUR- 5.600 EUR = 200 EUR.

Exemple 2:

La Sra. Calderón va adquirir el 30-09-2012 la suma de 1.000 obligacions a 10 EUR

de valor nominal, amb venciment a 6 anys. L'11-03-2015 percep el cupó trimestral

al 8% i el 29-03-2015 transmet totes les obligacions a 11 EUR cadascuna. Aquests

valors estan representats mitjançant anotacions en compte i cotitzen en un

mercat secundari oficial de valors espanyol.

L'import que s'ha d'integrar a la seva declaració de la renda en concepte de

rendiment del capital mobiliari és de 1.200 EUR (200 EUR per interessos i 1.000 EUR

per la renda obtinguda en la transmissió).

RENDIMENTS PROCEDENTS D'OPERACIONS DE

CAPITALITZACIÓ I DE CONTRACTES D'ASSEGURANCES DE

VIDA O INVALIDESA, SEMPRE QUE NO HAGIN DE TRIBUTAR

COM A RENDIMENTS DEL TREBALL

Aquests rendiments, dineraris o en espècie, tributen com a rendiment del capital

mobiliari excepte quan hagin de tributar com a rendiments del treball, i sempre que



contractant i beneficiari siguin la mateixa persona perquè, en un altre cas,

tributarien per l'Impost sobre Successions i Donacions.

Assegurances de capital diferit:

El rendiment del capital mobiliari vindrà determinat per la diferència entre el

capital percebut i l'import de les primes satisfetes.

Exemple:

En una assegurança de vida de 15 anys de durada, amb prima única de

10.000 EUR i un capital percebut al venciment de 24.000 EUR, el rendiment

net del capital mobiliari serà:

Capital percebut: 24.000 EUR

Prima pagada: -10.000 EUR

Rendiment net: 14.000 EUR

Assegurances de rendes:

Les prestacions percebudes en forma de renda, que no hagin estat

adquirides per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, tributaran

com a rendiment del capital mobiliari.

El tractament fiscal varia segons es tracti de rendes immediates o rendes

diferides (en tots dos casos, vitalícies o temporals).

- Rendes immediates vitalícies:

Per determinar la part de la renda que es considera rendiment del capital

mobiliari s'aplica un percentatge fix sobre cada anualitat percebuda, en

funció de l'edat del perceptor al moment de constitució de la renda. El

percentatge indicat romandrà constant durant tota la vigència de la

renda.

EDAT DEL PERCEPTOR EN

CONSTITUIR-SE LA

RENDA

PERCENTATGE DE RENDA

GRAVADA

Menys de 40 anys 40 %

De 40 a 49 anys 35 %

De 50 a 59 anys 28 %

De 60 a 65 anys 24 %

De 66 a 69 anys 20 %

70 anys o més 8 %



Exemple:

Edat del perceptor en constituir-se la renda: 55 anys

Import anual de la renda: 14.400 EUR

Percentatge de renda gravada: 28 % de 14.400 = 4.032 EUR (rendiment

del capital mobiliari)

- Rendes immediates temporals:

Per determinar el rendiment del capital mobiliari s'aplica un percentatge

fix sobre cada anualitat en funció de la durada inicial de la renda, és a

dir, la que s'hagi indicat a la pòlissa com a durada màxima de la renda

que ha de satisfer l'entitat asseguradora.

DURADA INICIAL DE LA

RENDA

PERCENTATGE DE RENDA

GRAVADA Més de 15 anys 25 %

Més de 10 fins a 15 anys 20 %

Més de 5 fins a 10 anys 16 %

Fins a 5 anys 12 %

Exemple:

Durada de la renda: 9 anys

Import anual de la renda: 14.400 EUR

Percentatge de renda gravada: 16% de 14.400 = 2.304 EUR

(rendiment del capital mobiliari)

- Rendes diferides, vitalícies o temporals:

Dins de les rendes diferides, vitalícies o temporals, les que es percebin per

jubilació o situació assimilada o invalidesa, si compleixen determinats

requisits (bàsicament, que no s'hagin produït rescats ni mobilitzacions i que

l'assegurança tingui almenys dos anys), gaudeixen d'un tractament fiscal

específic. Aquestes rendes comencen a tributar com a rendiment del

capital mobiliari íntegrament (al 100 %, sense reduccions) a partir del

moment en què la quantia de les rendes percebudes excedeixi del total

de les primes satisfetes de l'assegurança.



La resta de les rendes diferides tributaran com a rendiment del capital

mobiliari en els mateixos percentatges que hem vist per a les rendes

immediates (vitalícies o temporals), incrementant-se amb la rendibilitat

obtinguda fins a la constitució de la renda. Aquesta rendibilitat es

determina per la diferència entre el valor actual financer-actuarial de la

renda que es constitueix i l'import de les primes pagades, i es reparteix

durant els deu primers anys de cobrament de la renda vitalícia o durant

els anys de durada de la renda temporal fins al màxim de deu anys.

Les assegurances de vida o invalidesa que prevegin prestacions en forma

de capital i aquest capital es destini a la constitució de rendes vitalícies o

temporals, sempre que aquesta possibilitat de conversió es reculli en el

contracte de l'assegurança, tributaran d'acord amb el paràgraf anterior.

Aquesta previsió no serà en cap cas d'aplicació quan el capital es posi a

la disposició del contribuent per qualsevol mitjà.

Pel que fa a l'extinció de rendes vitalícies o temporals:

o Quan l'extinció de la renda tingui el seu origen en l'exercici del dret

de rescat, el rendiment del capital mobiliari obtingut serà el resultat

de l'operació següent:

+ Import del rescat

+ Rendes percebudes fins al moment del rescat

- Primes satisfetes

- Quantitats que hagin tributat com a rendiments del capital

mobiliari

= Rendiment del capital mobiliari



o Quan l'extinció de la renda es produeix com a conseqüència de la

defunció del perceptor, no es generen rendiments del capital

mobiliari per al mateix.

Exemple:

Una persona va subscriure un contracte de vida a prima única

de 12.000 EUR a l'edat de 54 anys, i percep una renda vitalícia

anual de 1.200 EUR. Després de cobrar cinc anualitats, decideix

rescatar-lo per l'import de 10.500 EUR.

Import del rescat: 10.500 EUR

Rendes percebudes: 1.200 x 5 = 6.000 EUR

Primes satisfetes: 12.000 EUR

Rendiments gravats: 1.680 (28 % de 1.200 x 5)

Rendiment del capital mobiliari: 2.820 EUR

(10.500 + 6.000 – 12.000 – 1.680 = 2.820 EUR)

Plans Individuals d'Estalvi Sistemàtic (PIES):

Es configuren com a contractes celebrats amb entitats asseguradores per

constituir amb els recursos aportats una renda vitalícia assegurada per a

jubilació i invalidesa. Aquesta renda vitalícia tributa en els mateixos

percentatges que les rendes vitalícies immediates, però la rendibilitat

acumulada a la data de la constitució de la renda està exempta de l'IRPF,

sempre que es tracti d'un PIES que compleixi aquests requisits:

- Han de ser assegurances de vida individuals.

- El prenedor, assegurat i beneficiari han de ser la mateixa persona.

- S'ha de constituir una renda vitalícia assegurada.

- El límit màxim d'aportació no pot superar els 8.000 euros anuals,

independentment dels límits corresponents a altres sistemes de previsió

social (plans de pensions, plans de previsió assegurats...).

- L'import màxim de les primes acumulades durant tot el pla no podrà

superar la quantia total de 240.000 euros.



- Es redueixen de 10 a 5 anys l'antiguitat de la primera prima satisfeta

respecte a la data en què es constitueix la renda vitalícia, per poder

aplicar l'exempció.

Als PIES formalitzats amb anterioritat a l'1 de gener del 2015 també se'ls

aplica aquest termini.

També s'aplicarà aquest termini inferior en la transformació de determinats

contractes d'assegurances de vida en plans individuals d'estalvi sistemàtic.

ALTRES RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI

També tenen la consideració de rendiments de capital mobiliari, entre d'altres, els

procedents de:

La propietat intel·lectual, quan el contribuent no sigui l'autor.

Per exemple, un particular que adquireix els drets d'explotació d'una

novel·la del seu autor. L'import rebut per la cessió a un tercer d'aquests

drets tributa com a rendiment del capital mobiliari.

La propietat industrial, sempre que no estigui afecta a una activitat

econòmica.

Per exemple, un particular ven la propietat industrial sobre un invent

realitzat, al marge d'una activitat empresarial.

L'arrendament de béns mobles, negoci o mines, així com els procedents del

sotsarrendament que siguin percebuts pel sotsarrendador, sempre que no

constitueixin activitats econòmiques.

Per exemple, un particular lloga un electrodomèstic a un altre particular.

Assistència tècnica que no es presti en l'àmbit d'activitat econòmica.

La cessió del dret a l'explotació de la imatge o del consentiment o

autorització per a la seva utilització, tret que la cessió tingui lloc en l'àmbit

d'una activitat econòmica.

Per exemple, un particular cedeix l'ús de la seva imatge per a la realització

d'un anunci en televisió i percep uns ingressos a canvi. L'import d'aquests

ingressos tributa com a rendiment del capital mobiliari.



Contraprestacions percebudes per l'ajornament o el fraccionament

d'operacions de compravenda d'elements patrimonials dels quals sigui titular

el contribuent, sempre que no es realitzin en l'àmbit d'una activitat

econòmica.

Per exemple, un particular cobra uns interessos per la compravenda a

terminis d'un vehicle de la seva propietat.

DESPESES DEDUÏBLES

Tenen la consideració de despeses deduïbles per a la determinació del rendiment

net del capital mobiliari, exclusivament:

Les despeses d'administració i dipòsit de valors negociables.

No seran deduïbles en concepte de despeses d'administració i dipòsits de

valors, les quantitats que suposin la contraprestació d'una gestió

discrecional i individualitzada de carteres d'inversió, en les quals es

produeixi la disposició de les inversions efectuades per compte dels titulars

d'acord amb els mandats que hagin conferit.

En el cas de rendiments derivats de la prestació d'assistència tècnica,

arrendament o sotsarrendament, són deduïbles totes les despeses necessàries

per a la seva obtenció, inclosa l'amortització dels béns, sense cap límit.

REDUCCIONS

El rendiment net del capital mobiliari (rendiments íntegres menys despeses

deduïbles) com a regla general es computa íntegrament.

No obstant això, s'estableix l'aplicació de determinades reduccions del rendiment

en els casos següents:

El 30 % quan el rendiment tingui un període de generació superior a dos anys

i es tracti d'un dels supòsits inclosos en l'apartat “Altres rendiments del capital

mobiliari” (procedents de la propietat intel·lectual, de prestació d'assistència

tècnica, d'arrendament de béns mobles, negocis o mines i procedents de la

cessió del dret d'explotació de la imatge).

Subsisteix un règim transitori per a les assegurances contractades abans del

31-12-1994 i que es percebin en forma de capital. Bàsicament consisteix en

l'aplicació d'un coeficient reductor del rendiment; aquest coeficient és del

14,28 % per cada any que excedeixi de 2, arrodonit per excés, que intervingui

entre el pagament de la prima i el 31-12-96. La normativa actual limita



l'aplicació d'aquest coeficient reductor al rendiment generat fins al 20-01-

2006: el rendiment s'entendrà generat de forma proporcional al nombre de

dies transcorregut fins a la data de venciment o rescat; límit màxim conjunt

del capital diferit percebut des de l'1 de gener del 2015: 400.000 euros.

RENDIMENTS DEL CAPITAL IMMOBILIARI

Tenen la consideració de rendiments del capital immobiliari els que derivin de

l'arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d'ús o gaudi sobre

béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre ells, la titularitat

dels quals correspongui al contribuent i no es trobin afectes a activitats

econòmiques que hagi realitzat.

Els rendiments nets del capital immobiliari es determinen per la diferència entre els

ingressos o els rendiments íntegres i les despeses necessàries per a la seva obtenció,

amb la limitació legalment prevista.

RENDIMENT ÍNTEGRE

El rendiment íntegre és l'import que, per tots els conceptes, es rep de l'arrendatari,

sotsarrendatari, cessionari o adquirent, inclòs, si s'escau, el corresponent als béns

cedits amb l'immoble i exclòs l'IVA.

Exemple:

L'arrendatari paga al propietari de l'habitatge llogat on viu l'Impost sobre Béns

Immobles (IBI) i les despeses dels subministraments d'aigua i llum.

En aquest cas, l'import de l'IBI i dels subministraments, juntament amb la suma de

les quotes mensuals del lloguer, constitueix el rendiment del capital immobiliari

íntegre que ha de computar el propietari del pis.



DESPESES DEDUÏBLES

Per a la determinació del rendiment net es poden deduir totes les despeses

necessàries per a la seva obtenció, inclosa l'amortització de l'immoble.

A l'efecte de calcular el rendiment es consideren despeses deduïbles, entre d'altres,

les següents:

Els interessos dels capitals aliens i altres despeses de finançament invertits en

l'adquisició o millora del bé o dret, sempre que siguin a càrrec del propietari

o titular del dret real.

Les despeses de reparació i conservació. No són deduïbles per aquest

concepte les quantitats destinades a l'ampliació o millora dels béns.

L'import total que es pot deduir per les despeses indicades en els dos punts

anteriors no podrà excedir de la quantia dels rendiments íntegres obtinguts.

L'excés es podrà deduir en els quatre anys següents.

Els tributs i recàrrecs no estatals, així com les taxes i els recàrrecs estatals,

sempre que incideixin sobre els rendiments computats o sobre el bé o dret

productor i no tinguin caràcter sancionador.

Els serveis personals, com els d'administració, porteria, vigilància, jardineria,

etc.

Els de formalització de l'arrendament i els de defensa de caràcter jurídic.

Els saldos de cobrament dubtós quan estiguin degudament justificats.

S'entenen degudament justificats quan el deutor es trobi en situació de

suspensió, fallida o una altra anàloga, o quan entre la primera gestió de

cobrament realitzada i la finalització del període impositiu haguessin

transcorregut més de sis mesos i no s'hagués produït una renovació del crèdit.

Les primes d'assegurances (de responsabilitat civil, robatori, trencament de

vidres...).

Els serveis i subministraments.

L'amortització de l'immoble. El percentatge màxim d'amortització serà del

3 %, que s'aplicarà sobre el més gran dels valors següents: el cost d'adquisició

satisfet o el valor cadastral, sense incloure en tots dos casos el valor del sòl.

L'amortització de béns mobles cedits conjuntament amb l'immoble. Sempre

que siguin susceptibles d'utilització per un període de temps superior a un any,

s'amortitzaran d'acord amb la taula d'amortització simplificada aprovada per

a béns afectes a activitats econòmiques pel Ministeri d'Economia i Hisenda.

Els percentatges d'amortització s'aplicaran sobre el valor d'adquisició.



REDUCCIONS

El rendiment net del capital immobiliari es pot minorar per l'aplicació de les

reduccions que s'indiquen a continuació i pot ser negatiu.

Reducció per arrendament d'immobles destinats a habitatge. En els supòsits

d'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net es

reduirà en un 60 %.

Reducció per rendiments generats en més de dos anys o obtinguts de manera

irregular en el temps.

Es redueixen en un 30 %:

- Els rendiments nets generats en més de dos anys. En el cas de rendes no

cobrades que estiguin fixades amb una periodicitat mensual, s'aplica la

reducció si es perceben per sentència judicial, encara que corresponguin

a un període que abasta més de dos anys.

- Els obtinguts de manera notòriament irregular en el temps. Es consideren

exclusivament els rendiments següents quan s'obtinguin en un únic

període impositiu:

o Imports obtinguts pel traspàs o cessió del contracte d'arrendament

de locals de negoci.

o Indemnitzacions percebudes per l'arrendatari, sotsarrendatari o

cessionari per danys o desperfectes de l'immoble.

o Imports obtinguts per la constitució o cessió de drets d'ús o gaudi

de caràcter vitalici.

El rendiment net del capital immobiliari resulta de restar, a l'import del rendiment

íntegre, les despeses deduïbles.

Ara bé, quan l'adquirent, cessionari, arrendatari o sotsarrendatari del bé immoble o

del dret real que hi recaigui sigui el cònjuge o un parent, inclosos els afins, fins al

tercer grau inclusivament, del contribuent, el rendiment net total del capital

immobiliari no podrà ser inferior al que resulti d'aplicar el règim d'imputació de

rendes immobiliàries, és a dir, el 2 % del valor cadastral o l'1,1 % (si aquest valor ha

estat revisat o modificat en els 10 períodes impositius anteriors).



Exemple:

El Joan percep 2.400 EUR anuals pel lloguer d'un local que va adquirir per 10.000 EUR

fa deu anys. Al seu torn, el Joan va percebre de l'arrendatari 1.000 EUR per uns

desperfectes ocasionats per l'arrendatari en el local. El mobiliari del local és

propietat de l'arrendatari. El valor cadastral del local (sense incloure-hi el sòl)

ascendeix a 30.000 EUR, l'import del qual ha estat revisat recentment. Com a

propietari del local, el Joan suporta l'import de l'IBI, que ascendeix a 200 EUR anuals.

L'arrendatari paga directament els subministraments del local.

Quin és l'import del rendiment net del capital immobiliari?

Rendiment íntegre: 3.400 EUR (2.400 + 1.000)

Reduccions: - 300 EUR (30 % de 1.000)

Despeses deduïbles: - 1.100 EUR (IBI 200 + amortització del 3 % de 30.000)

Rendiment net: 2.000 EUR

Si l'arrendatari del local fos un parent fins al tercer grau del Joan, l'import del

rendiment net també seria de 2.000 EUR perquè l'import és molt superior a l'1,1 % del

valor cadastral.

RENDIMENTS D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Es consideraran rendiments íntegres d'activitats econòmiques aquells que,

procedint del treball personal i del capital conjuntament, o només d'un sol d'aquests

factors, suposin per part del contribuent l'ordenació per compte propi de mitjans

de producció i de recursos humans, o d'un d'ells, amb la finalitat d'intervenir en la

producció o distribució de béns o serveis.

La llei enumera com a rendiments d'activitats econòmiques, sense caràcter

exhaustiu, aquells que es deriven d'activitats extractives, de fabricació, comerç o

prestació de serveis, d'artesania, agrícoles, forestals, ramaderes, pesqueres, de

construcció, mineres, i l'exercici de professions liberals, artístiques i esportives.

S'entendrà que l'arrendament d'immobles es realitza com a activitat econòmica

únicament quan, per a l'ordenació d'aquesta activitat s'utilitzi, almenys, una

persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa.

Els rendiments procedents d'una entitat en el capital de la qual hi participi el

contribuent, derivats de la realització d'activitats incloses en la secció Segona de

les Tarifes del IAE (activitats professionals de caràcter general), es qualificaran com

a rendiments professionals quan el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el

règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o



autònoms, o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa al

règim especial citat.

Com a novetat, des de l’01/01/2018, quan s’afecti parcialment l’habitatge habitual

al desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments

d’aquest habitatge (aigua, gas, llum, telèfon, etc.) són deduïbles en el percentatge

resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de

l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total.

Les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge afecta, com ara

amortitzacions, IBI, comunitat de propietaris, etc., són deduïbles en proporció a la

part de l’habitatge afecta a l’activitat.

El rendiment de l'activitat econòmica no inclou els guanys o les pèrdues patrimonials

que es derivin de la transmissió de béns afectes a l'activitat.

Per tal que un bé es consideri afecte a una activitat, s'han de complir els requisits

següents:

Que siguin necessaris per a l'obtenció dels rendiments empresarials o

professionals.

Que s'utilitzin només per a finalitats de l'activitat, amb les excepcions

previstes legalment.

En cas de matrimoni, el bé es considerarà afecte si la seva titularitat és

privativa del cònjuge que exerceix l'activitat o és comuna a tots dos

cònjuges.

Per evitar adscripcions artificials (realitzades, per exemple, per deduir despeses

particulars en haver-les inclòs com afectes a l'activitat econòmica), la normativa

de l'IRPF assenyala que s'entendrà que no ha existit afectació si els béns es venen

abans de transcorreguts tres anys des de l'afectació.

Quan es transmetin béns afectes a l'activitat econòmica, el guany o la pèrdua

patrimonial que es produeixi no tributarà juntament amb els rendiments de

l'activitat, sinó amb els guanys i les pèrdues patrimonials restants obtingudes pels

contribuents.

Els rendiments nets d'activitats econòmiques es poden determinar per un dels

mètodes següents:

Estimació directa, amb dues modalitats:

- Normal

- Simplificada



Estimació objectiva

Estimació indirecta (règim subsidiari dels anteriors que només pot aplicar

Hisenda)

ESTIMACIÓ DIRECTA

Com s'ha indicat abans, hi ha dues modalitats d'estimació directa: la normal i la

simplificada.

ESTIMACIÓ DIRECTA NORMAL

El rendiment net es determina segons les normes de l'Impost sobre Societats, és a dir,

per la diferència entre ingressos íntegres i despeses deduïbles, sense perjudici de les

especificacions establertes en la normativa reguladora de l'IRPF:

Rendiment net = Ingressos íntegres – Despeses deduïbles

En el càlcul del rendiment net anterior s'exclouen els guanys o les pèrdues

conseqüència de la transmissió d'elements patrimonials afectes a l'activitat

econòmica (aquestes rendes s'inclouen amb la resta dels guanys o les pèrdues que

ha obtingut el contribuent).

Segons el principi de la meritació, els ingressos i les despeses s'han d'imputar en

l'exercici en el qual es produeixen, no en l'exercici en el qual es fan els corresponents

cobraments o pagaments. En la pràctica, això suposa guiar-se normalment per la

data consignada en les factures (emeses o rebudes). Únicament els contribuents

que no hagin de portar la comptabilitat ajustada al Codi de Comerç poden optar

pel criteri de caixa (imputar ingressos i despeses quan aquests es cobrin i paguin), i

han de mantenir el sistema d'imputació durant almenys tres anys.

Per a la determinació del rendiment de l'activitat econòmica, la normativa de l'IRPF

estableix el valor normal de mercat dels ingressos i les despeses (en coordinació

amb l'Impost sobre Societats). D'aquesta manera, s'hauran de valorar al valor

normal de mercat els béns i serveis cedits a tercers de manera gratuïta o a un preu

notòriament inferior al normal de mercat, així com els destinats a l'ús o consum propi

(ingressos per autoconsum).

Amb això s'impedeix que determinades vendes gratuïtes o a preus molt inferiors als

de mercat, així com les destinades a l'autoconsum de l'empresari, minorin el



rendiment normal de l'activitat i, en conseqüència, la quota de l'IRPF que caldria

pagar a Hisenda.

Amb caràcter general, les despeses deduïbles han de complir la condició bàsica

de ser necessàries per a l'obtenció dels ingressos de l'activitat econòmica. A més,

aquestes despeses han d'estar:

Justificades documentalment (mitjançant factura, rebut...).

Comptabilitzades o anotades en el Llibre de Registre corresponent.

En general, l'IVA suportat en les compres no constitueix una despesa per a

l'empresa, perquè en fer la liquidació periòdica d'aquest impost el pot deduir de

l'IVA repercutit. Així doncs, l'empresa liquida a Hisenda la diferència entre l'IVA

repercutit i l'IVA suportat. Ara bé, si segons la normativa d'aquest impost, algun IVA

suportat no es pot deduir del repercutit, s'haurà de considerar com a cost

d'adquisició superior i serà despesa deduïble en la mateixa mesura i pel mateix

concepte pel qual ho sigui l'import del bé adquirit o servei prestat.

Reduccions

Cal tenir en compte també que els rendiments nets de les activitats econòmiques

que s'hagin generat en un termini superior a dos anys, així com determinats

rendiments obtinguts de manera notòriament irregular en el temps, es redueixen en

un 30 %.

El Reglament de l'IRPF estableix que només els rendiments següents d'activitats

econòmiques s'entenen obtinguts de manera notòriament irregular en el temps:

Subvencions de capital per a l'adquisició de béns de l'immobilitzat no

amortitzables (com els terrenys).

Indemnitzacions i ajudes per cessament d'activitats econòmiques.

Premis literaris, artístics o científics que no gaudeixin d'exempció en l'IRPF.

Indemnitzacions percebudes en substitució de drets econòmics de durada

indefinida.

En la pràctica, són excepcionals els rendiments nets de l'activitat econòmica que

tenen dret al 30 % de reducció.

També es podrà minorar el rendiment net de les activitats econòmiques (en els

imports equivalents a la reducció general que s'aplica als rendiments del treball)

que compleixin els requisits següents:

El rendiment net de l'activitat econòmica s'haurà de determinar conforme al

mètode d'estimació directa. No obstant això, en el cas de la modalitat



simplificada, la reducció serà incompatible amb les regles especials sobre

amortització i despeses de difícil justificació aplicables a aquest mètode.

La totalitat dels seus lliuraments de béns o prestacions de serveis s'han

d'efectuar a una única persona.

El conjunt de despeses deduïbles corresponents a totes les seves activitats

econòmiques no pot excedir el 30 % dels seus rendiments íntegres declarats.

No s'han de percebre rendiments del treball en el període impositiu.

Almenys el 70% dels ingressos del període impositiu han d'estar subjectes a

retenció a compte.

No s'ha de dur a terme cap activitat econòmica mitjançant entitats en règim

d'atribució de rendes.

La reducció aplicable que, amb caràcter general, passa a ser de 2.000 EUR i que

no pot donar un rendiment negatiu, serà la següent:

Rendiments nets Altres rendes

(Excloses les exemptes)

Reducció

11.250 EUR o menys 6.500 EUR o menys 3.700 EUR

Entre 11.250 EUR i

14.450 EUR

6.500 EUR o menys 3.700 – ((1,15625 x (RN – 11.250))

Més de 14.450 EUR Qualsevol import 0 EUR

Taula a aplicar a partir del 05/07/2018:

Rendimients nets Altres rendes

(Excloses les exemptes)

Reducció

13.115 EUR o menys 6.500 EUR o menys 5.565 EUR

Entre 13.115 EUR i

16.825 EUR

6.500 EUR o menys 5.565 – ((1,5 x (RN – 13.115))

Més de 16.825 EUR Qualsevol import 0 EUR

Addicionalment, les persones amb discapacitat que obtinguin rendiments nets

derivats de l'exercici efectiu d'activitats econòmiques podran minorar el rendiment

net de les mateixes en 3.500 EUR. Aquesta reducció serà de 7.750 EUR anuals, per a

les persones amb discapacitat que exerceixin de manera efectiva una activitat

econòmica i acreditin necessitar ajuda de terceres persones o que tenen mobilitat

reduïda, o que tinguin un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 %. El saldo no

pot resultar negatiu com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta reducció.

L'aplicació d'aquesta reducció no pot convertir el rendiment en negatiu.



Finalment, els contribuents que haguessin iniciat una activitat econòmica a partir

de l'1 de gener del 2013 i determinin el seu rendiment net d'acord amb el mètode

d'estimació directa, podran reduir en un 20% el rendiment net positiu declarat,

minorada si s'escau per les reduccions anteriors, en el primer període impositiu que

sigui positiu i en el període impositiu següent.

Els requisits establerts són:

Que es produeixi l'inici d'activitat econòmica, la qual cosa suposa no haver

exercit cap activitat econòmica l'any anterior.

En el cas d'iniciar una segona activitat amb posterioritat a la primera, per

determinar el càlcul es tindran en compte els rendiments obtinguts en la

primera.

La reducció no podrà superar els 100.000 EUR.

Que no superi en més del 50 % els ingressos d'un mateix client que hagués

tingut contractat per compte d'altri al contribuent l'any anterior a l'inici de

l'activitat.

ESTIMACIÓ DIRECTA SIMPLIFICADA

En l'estimació directa simplificada, el rendiment de l'activitat econòmica es

determina com en l'estimació directa normal, però amb algunes diferències perquè

determinades despeses es calculen de manera aproximada. D'altra banda, la

modalitat d'estimació directa simplificada eximeix de portar comptabilitat ajustada

al Codi de Comerç. Únicament s'han de portar els llibres de registre següents: llibre

de registre de vendes i ingressos, llibre de registre de compres i despeses i llibre de

registre de béns d'inversió.

Aquesta modalitat és de caràcter voluntari, perquè el contribuent té la facultat de

renunciar-hi, i s'aplica a les activitats econòmiques que compleixin els requisits

següents:

No determinen el rendiment net de les seves activitats pels règims d'estimació

directa normal i estimació objectiva, perquè són incompatibles.

L'import net de la xifra de negocis del conjunt de les activitats econòmiques

l'any anterior no ha d'excedir de 600.000 EUR.

En cas que s'hagués iniciat l'activitat l'any immediatament anterior, l'import

net de la xifra de negocis s'ha d'elevar a un any. En el primer any que s'inicia

l'activitat s'utilitzarà aquest mètode, excepte renúncia.



Pel que fa als “professionals”, en principi han d'aplicar aquest mètode sempre

que tinguin un import net de la xifra de negocis no superior a 600.000 EUR,

perquè en cap cas poden tributar en estimació objectiva.

Que el contribuent no hagi renunciat a aquesta modalitat.

Aquesta renúncia s'ha de fer durant el mes de desembre i té una durada

mínima de tres anys. Transcorregut aquest termini, s'entén prorrogada

tàcitament.

Com ja s'ha indicat, per determinar el rendiment net s'apliquen les mateixes normes

previstes per a la modalitat d'estimació directa normal, amb les particularitats

següents:

Les amortitzacions de l'immobilitzat material es practiquen pel mètode

d'amortització lineal, en funció de la taula d'amortitzacions simplificada

aprovada per Hisenda, i s'apliquen les especificitats previstes per al règim

especial d'empreses de petites dimensions.

S'estableix en 2.000 euros anuals el límit màxim de l'import de provisions i

despeses de difícil justificació deduïbles en el règim d'estimació directa

simplificada.

Les dues especificitats del règim d'estimació directa simplificada (taula

d'amortitzacions simplificada i deduïbilitat de 2.000 EUR ) compleixen la finalitat

d'aquest mètode: la simplificació en el càlcul de les despeses deduïbles. Els

ingressos es determinen de la mateixa manera que en l'estimació directa normal.

Les reduccions que es poden aplicar al rendiment net són tantes com en el mètode

d'estimació directa normal.

ESTIMACIÓ OBJECTIVA

L'estimació objectiva és un mètode per quantificar de manera aproximada el

rendiment net de petites activitats empresarials, i comporta una simplificació tant

en el càlcul del rendiment com en la gestió dels llibres i altres obligacions tributàries.

Aquesta estimació del rendiment es realitza mitjançant signes, índexs o mòduls

representatius de les diferents activitats a les quals es pot aplicar aquest mètode

(conegut col·loquialment com a “mòduls”).

És un règim voluntari i s'hi pot renunciar. La renúncia afecta totes les activitats

empresarials del contribuent i té una durada mínima de tres anys, igual que la

renúncia a l'estimació directa simplificada.

El règim d'estimació objectiva s'aplicarà a les activitats econòmiques en les quals

s'hi donin requisits següents:



Que es tracti d'una activitat empresarial de les incloses en la relació

aprovada pel Ministeri d'Hisenda. Els professionals no poden utilitzar

l'estimació objectiva.

Que el contribuent no hagi renunciat a la seva aplicació.

Que el volum de rendiments íntegres, l'any immediatament anterior, no superi

per al conjunt de les seves activitats els 150.000 EUR o, per al conjunt de les

activitats agrícoles, ramaderes i forestals, els 250.000 EUR.

Que el volum de rendiments íntegres, l'any immediatament anterior, no superi

per al conjunt de les activitats de transport i de mudances els 250.000 EUR.

Per a les activitats de l'article 95.6 del Reglament de l'IRPF (les sotmeses a

retenció de l'1 %) el límit serà:

- Si només facturen a particulars = 150.000 €

- Si emeten factures a empresaris o professionals subjectes a retenció =

75.000 €

- Si les factures subjectes a retenció superen els 50.000 € i aquesta

facturació amb retenció suposa més del 50 % del volum total de

rendiments.

Que el volum de compres en béns i serveis, excloses les adquisicions

d'immobilitzat, no superi en l'exercici anterior la quantitat de 150.000 EUR. A

aquests efectes, s'hauran de computar no només el volum de compres de les

activitats econòmiques del contribuent, sinó també les corresponents al

cònjuge, descendents i ascendents.

Que no estiguin excloses per desenvolupar l'activitat econòmica, totalment

o parcialment, fora del territori espanyol, per exclusió del règim simplificat de

l'IVA o per superar l'any anterior les magnituds específiques establertes per a

cada tipus d'activitat.

Que no en quedin excloses, per l'aplicació del mètode d'estimació directa,

per determinar el rendiment d'alguna de les seves activitats.

El rendiment net de les activitats en estimació objectiva es quantifica mitjançant uns

signes, índexs o mòduls establerts per a cada activitat concreta.



Exemple:

Aquests són els mòduls corresponents a l'epígraf 682 de l'Impost sobre Activitats

Econòmiques (IAE), Serveis d'hostalatge a hostals i pensions:

MÒDUL

DEFINICIÓ

UNITAT

RENDIMENT ANUAL PER UNITAT

ABANS D'AMORTITZACIÓ 1 Personal assalariat Persona 5.145,96 EUR

2 Personal no assalariat Persona 17.541,62 EUR

3 Nombre de places Plaça 270,85 EUR

Cada activitat té definits els seus propis mòduls i un rendiment net anual per unitat

de cada mòdul. Quan l'activitat s'inicia després de l'1 de gener o cessa abans del

31 de desembre, el rendiment anual s'aplica en proporció al temps que s'ha exercit

l'activitat.

En totes les activitats apareixen els mòduls de personal assalariat i no assalariat i, a

més, n'hi ha d'altres específics en funció de les característiques: superfície del local,

consum d'energia elèctrica, potència elèctrica contractada, potència fiscal dels

vehicles, superfície del forn, nombre i classe de màquines recreatives, nombre de

taules en restaurants, longitud de la barra en cafès i bars, nombre de seients de

vehicles de transport, etc.

En les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, l'únic mòdul correspon als ingressos

(inclosos autoconsum i subvencions), als quals s'aplica un percentatge.

Hisenda revisa periòdicament el rendiment anual per unitat de cada mòdul amb la

finalitat d'actualitzar o ajustar a la realitat els rendiments nets estimats per a cada

activitat concreta.

Aquest és el procés que se segueix per calcular el rendiment net en estimació

objectiva de les activitats diferents a les agrícoles, ramaderes i forestals:

Rendiment net previ: suma dels imports totals de cada signe, mòdul o índex.

L'import de cada signe o mòdul és el resultat de multiplicar les quantitats

assignades a cada unitat, segons el tipus d'activitat, pel nombre d'unitats

utilitzades en l'activitat (en les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, l'únic

mòdul correspon als ingressos, als quals s'hi aplica un percentatge).



Exemple:

Empresari individual del ram de l'hostaleria, donat d'alta en l'epígraf 682 de

l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i subjecte a estimació objectiva

en l'IRPF, presenta les dades següents:

Personal: el titular de l'activitat i cinc persones assalariades (amb

contracte fix).

Nombre de places: 120

D'acord amb la valoració que figura a la taula de l'exemple anterior, el

rendiment net anual per cada mòdul serà:

MÒDUL

DEFINICIÓ

UNITAT

RENDIMENT ANUAL PER

UNITAT ABANS

D'AMORTITZACIÓ 1 Personal assalariat 5 25.729,80 EUR

(5.145,96 x 5)

2 Personal no assalariat 1 17.541,62 EUR

(17.541,62 x 1)

3 Nombre de places 120 21.502,00 EUR

(270,85 x 120)

Rendiment net minorat: és el resultat de minorar el rendiment net previ en

l'import d'incentius a la inversió.

Pot ser que al total anterior se li hagin d'aplicar minoracions per raó d'incentius

a la inversió. Consisteixen en deduir les amortitzacions dels béns de

l'immobilitzat, segons la taula específica següent per a l'estimació objectiva:

BÉNS AMORTITZABLES MÉS

HABITUALS

COEFICIENT LINEAL

MÀXIM (EN

PERCENTATGE)

PERÍODE MÀXIM

(ANYS)

Edificis i altres construccions 5 40

Estris, eines, equips informàtics,

programes i sistemes informàtics

40

5

Elements de transport i resta de

béns d'immobilitzat material

25 8

Immobilitzat immaterial 15 10



Si un empresari en estimació objectiva dedueix amortitzacions, ha de portar

un Llibre de Registre de béns d'inversió.

Rendiment net de mòduls: és el resultat d'aplicar sobre el rendiment net

minorat determinats índexs correctors.

Els índexs correctors s'apliquen quan concorren determinades

circumstàncies:

Índexs que redueixen el rendiment base:

a. Per a petits negocis, en funció que compleixin determinats requisits.

b. Com a mesures de política fiscal; s'apliquen per estimular la creació

d'empreses individuals, la utilització del mètode d'estimació objectiva,

l'acompliment de certes activitats, l'inici de nova activitat, etc.

Índexs que augmenten el rendiment base:

c. Per quantia del rendiment; s'apliquen quan el rendiment base

calculat supera una determinada quantia fixada per a cada activitat

en concret. Aquests índexs correctors són incompatibles amb els de

la lletra a).

d. Per activitats de temporada; s'apliquen en funció del període de

temps que duri l'activitat dins l'any.

Rendiment net de mòduls reduït: és el resultat d'aplicar una reducció del 5 %

al rendiment net de mòduls.

Rendiment net calculat per estimació objectiva: és el resultat de deduir, al

rendiment del punt anterior, les despeses extraordinàries per circumstàncies

excepcionals (incendis, enfonsaments, inundacions...).

Rendiment net de l'activitat: és el resultat d'afegir al rendiment net anterior

altres ingressos empresarials (per exemple, subvencions i indemnitzacions) i

d'aplicar les reduccions que procedeixin (a raó del 30 %) per rendiments

generats amb un període de generació superior a dos anys o qualificats com

obtinguts de manera notòriament irregular, i determinades deduccions per al

foment de les tecnologies de la informació i les comunicacions.



GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS

Es consideren guanys i pèrdues patrimonials les variacions en el valor del patrimoni

que es posin de manifest com a conseqüència de qualsevol alteració en la seva

composició i no tributin en l'IRPF per un altre concepte (rendiments o imputacions

de renda).

També es declaren com a guanys i pèrdues patrimonials les rendes obtingudes per

la transmissió d'elements patrimonials afectes a activitats econòmiques. Aquestes

rendes no s'inclouen entre els rendiments d'activitats econòmiques.

Els guanys i les pèrdues patrimonials també s'anomenen habitualment alteracions o

variacions patrimonials, plusvàlues o minusvalideses o increments i disminucions de

patrimoni.

Estan subjectes a gravamen cada dècim, fracció o cupó de loteria o aposta

premiada:

Pels premis de les loteries i apostes organitzades per la societat estatal Loteries

i Apostes de l'Estat i pels òrgans o entitats de les comunitats autònomes, així

com dels sorteigs organitzats per la Creu Roja espanyola i de les modalitats

de jocs autoritzades a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).

Pels premis de les loteries, apostes i sorteigs organitzats per organismes públics

o entitats que exerceixin activitats de caràcter social o assistencial sense ànim

de lucre establerts en altres Estats membres de la Unió Europea o de l'Espai

Econòmic Europeu i que persegueixin objectius idèntics als dels organismes o

entitats assenyalats anteriorment.

La base imposable estarà formada per l'import del premi que excedeixi de la

quantia exempta.

La quota íntegra serà el resultat d'aplicar a la base imposable el tipus del 20 %. La

quota íntegra es minorarà en l'import de les retencions o ingressos a compte

suportats pel contribuent.

Excepte puntuals excepcions, la mera revaloració o pèrdua de valor de

determinats béns del contribuent no genera guanys o pèrdues patrimonials fins que

es realitzi efectivament.

Es considera que no existeix guany o pèrdua patrimonial quan es produeixen o

deriven dels supòsits següents:



Reducció del capital social que tingui per finalitat la devolució d'aportacions,

la condonació de dividends passius o l'increment de reserves de la societat.

Quan es tracti de valors no cotitzats, en les reduccions de capital amb

devolució d'aportacions que no procedeixin de beneficis no distribuïts es

considerarà rendiment de capital mobiliari la diferència entre el valor

d'adquisició del títol i l'import obtingut o el valor de mercat dels béns rebuts,

fins al límit de la diferència positiva entre el valor de la participació segons els

fons propis corresponents a l'últim exercici tancat amb anterioritat a la data

de reducció de capital i el valor d'adquisició del títol. És a dir, tributa com a

capital mobiliari la devolució que correspongui a l'increment dels fons propis

des del moment de l'adquisició del títol fins al moment de la reducció de

capital amb devolució d'aportacions que es correspongui amb reserves

lliurement disponibles.

Per calcular aquest límit, els fons propis hauran de minorar-se, si s'escau, en els

imports següents:

- Si s'haguessin repartit beneficis, procedents de reserves incloses en aquests

fons propis, amb anterioritat a la data de la reducció de capital, es

minoraran els fons propis que s'han de tenir en compte.

- En l'import de les reserves legalment indisponibles incloses en aquests fons

propis que s'haguessin generat amb posterioritat a l'adquisició de les

accions o participacions.

L'excés sobre el citat limiti minorarà el valor d'adquisició de les accions o

participacions, fins a la seva anul·lació.

Per evitar supòsits de doble imposició si en una reducció de capital

s'haguessin obtingut rendiments de capital mobiliari com a conseqüència de

l'increment dels fons propis durant la tinença dels títols i posteriorment

s'obtenen dividends o participacions en beneficis de la mateixa entitat en

relació amb títols de la mateixa entitat que haguessin romàs en el patrimoni,

el seu import minorarà el valor d'adquisició d'aquests títols amb el límit del

rendiment de capital mobiliari computat quan es va efectuar la reducció de

capital amb devolució d'aportacions.

Divisió de la cosa comuna.

Dissolució de la comunitat de béns o separació de comuners.

Dissolució de la societat de guanys o extinció del règim economico

matrimonial de participació. Extinció del règim economico matrimonial de

separació de béns.

En l'extinció del règim economicomatrimonial de separació de béns, l'anterior

normativa només establia que no existeix guany o pèrdua patrimonial quan



per imposició legal o resolució judicial es produeixin adjudicacions per causa

diferent de la pensió compensatòria entre cònjuges.

En la nova normativa, a l'adjudicació de béns s'hi s'afegeixen les

compensacions dineràries i. en aquest cas. tampoc no existirà guany ni

pèrdua patrimonial.

Transmissions lucratives per causa de mort del contribuent. que significa que

no tributa com a guany patrimonial l'anomenada "plusvàlua del mort".

Transmissions lucratives inter vivos d'empreses o participacions, quan el

donatari es pugui beneficiar de la reducció estatal prevista en l'Impost sobre

Successions i Donacions.

Aportacions no dineràries als patrimonis protegits de persones

discapacitades.

Així mateix, cal destacar aquests guanys patrimonials exempts.

Exempció dels guanys patrimonials obtinguts com a conseqüència de la

transmissió de l'habitatge habitual de contribuents més grans de 65 anys o

persones amb dependència severa o gran dependència.

S'inclou un nou supòsit d'exclusió de gravamen dels guanys patrimonials que

es posin de manifest en ocasió de la transmissió d'elements patrimonials (no

necessàriament immobles) per contribuents més grans de 65 anys, sempre

que l'import (total o parcial) obtingut per la transmissió es destini en el termini

de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada al seu favor, en les

condicions que es determinin reglamentàriament. La quantitat màxima total

que es podrà destinar a aquest efecte per constituir rendes vitalícies serà de

240.000 euros.

Quan l'import reinvertit sigui inferior al total que s'ha percebut en la transmissió,

únicament s'exclourà de tributació la part proporcional del guany patrimonial

obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.

L'anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda

vitalícia constituïda determinarà la submissió a gravamen del guany

patrimonial corresponent.

Exempció dels guanys patrimonials derivats de la transmissió de l'habitatge

habitual en el supòsit de reinversió de l'import de la venda en un altre

habitatge habitual. El termini per efectuar la reinversió és de dos anys,

anteriors o posteriors a la data de la venda.

Per poder aplicar l'exempció del guany patrimonial és necessari tenir el ple

domini tant de l'habitatge habitual que es transmet, com de l'habitatge que

s'adquireix.



Amb efectes des de l'1-1-2014 i exercicis anteriors no prescrits, per raons

d'equitat i cohesió social es declara exempt el guany patrimonial que es

pogués posar de manifest com a conseqüència de la dació en pagament o

d'un procediment d'execució hipotecària que afecti l'habitatge habitual del

contribuent.

Igualment, està exempt de l'IRPF el guany patrimonial que es pugui generar

en els deutors de contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca

immobiliària vigents l'11-3-2012 i que es trobin situats en el llindar d'exclusió, en

ocasió de la dació en pagament del seu habitatge habitual.

En cas que l'import de la reinversió fos inferior al total obtingut per la transmissió,

només quedarà exempta la part proporcional del guany que correspongui a la

quantitat efectivament reinvertida.

Exemple:

Un contribuent, de menys de 65 anys, ha venut el seu habitatge habitual per 60.000

EUR, amb la qual cosa s'ha generat un guany patrimonial de 21.000 EUR. De l'import

obtingut amb la venda, destina 54.000 EUR a la compra del seu nou habitatge

habitual. L'import del guany exempt per reinversió serà:

18.900 EUR (90 % de 21.000), perquè només ha reinvertit un 90 % de l'import obtingut

en la transmissió de l'habitatge (54.000 EUR sobre 60.000 EUR).

Es consideren guanys patrimonials no justificats els béns o els drets en els quals la

seva tinença, declaració o adquisició no es correspongui amb la renda declarada

pel contribuent en l'IRPF o altres impostos (per exemple, en l'Impost sobre

Successions i Donacions). Aquests guanys no justificats pel nivell de renda del

contribuent s'han de declarar en el període impositiu en el qual es descobreixen i

s'integraran a la base liquidable general de l'IRPF.

L'existència d'aquests guanys l'ha de provar l'Administració i, al mateix temps, el

contribuent pot aportar la contraprova que demostri que ha estat titular dels béns

o drets corresponents des d'una data anterior a la del període de prescripció.

D'altra banda, no es computaran com a pèrdues en l'IRPF:

Les no justificades.

Les degudes al consum.

Les degudes a transmissions lucratives o liberalitats.

Les degudes a pèrdues del joc.



Les derivades de transmissions d'elements patrimonials quan es tornin a

comprar els mateixos elements o d'altres homogenis en un termini determinat,

que varia segons el tipus d'elements que es tracti.

- Valors o participacions admesos a negociació en algun dels mercats

secundaris oficials: dos mesos anteriors o posteriors a la transmissió.

- Valors o participacions no admesos a negociació en algun dels mercats

secundaris oficials: un any anterior o posterior a la transmissió.

- Altres elements patrimonials: un any posterior a la transmissió.

RÈGIM GENERAL

Com a regla general, els guanys i les pèrdues patrimonials derivats de la transmissió,

onerosa o lucrativa, d'elements patrimonials es determinen per la diferència entre

el valor de transmissió i el d'adquisició de l'element patrimonial.

GUANY O PÈRDUA = VALOR DE TRANSMISSIÓ – VALOR D'ADQUISICIÓ

VALOR DE TRANSMISSIÓ VALOR D'ADQUISICIÓ

+ Import real de la transmissió

- Despeses i tributs suportats en la

transmissió

+ Import real de l'adquisició

+ Cost d'inversions i millores

- Despeses i tributs accessoris

- Amortitzacions

Subsisteix un règim transitori per a aquells elements patrimonials no afectes a

activitats econòmiques adquirits abans del 31/12/94. Aquest règim es caracteritza

per l'aplicació d'uns percentatges reductors sobre els guanys patrimonials obtinguts

abans del 20 de gener de 2006, sempre que el valor conjunt de les transmissions

realitzades a partir de l'1 de gener de 2015 amb dret a aplicació dels percentatges

no superi els 400.000 EUR.

S'apliquen els percentatges següents de reducció per cada any de permanència

en el patrimoni del contribuent que excedeixi de dos, comptant només des de la

data d'adquisició fins al 31-12-1996, i arrodonint a l'alça:



BÉNS TRANSMESOS* PERCENTATGE DE REDUCCIÓ PER

CADA ANY COMPUTABLE

Accions amb cotització oficial**

Resta de béns

25 %

14,28 %

* En el supòsit de béns desafectats d'activitats econòmiques, han d'haver

transcorregut almenys tres anys des de la desafectació fins a la transmissió.

** S'exclouen les accions representatives del capital social de les societats d'inversió

mobiliària i immobiliària que, igual que a les participacions en fons d'inversió i a les

accions sense cotització, se'ls aplica el 14,28 %.

OPERATIVA DEL RÈGIM TRANSITORI DE GUANYS

PATRIMONIALS

Respecte a la part de guany generat des de l'adquisició fins al 19 de gener del 2006

(data en la qual es produeix, a aquests efectes, un canvi normatiu en l'IRPF), s'hi

apliquen els coeficients reductors corresponents, per cada any que excedeixi de

dos, arrodonit per excés.

Aquesta part de guany es calcula de manera proporcional al nombre de dies

(nombre de dies des de la compra fins al 19 de gener del 2006 dividit pel nombre

de dies des de la compra fins a la venda).

Exemple:

Un apartament adquirit l'1 d'octubre del 1984 per 60.000 EUR es transmet el 15 de

febrer del 2012 per 200.000 EUR. El guany patrimonial subjecte a gravamen en l'IRPF

serà el següent:

1. Valor de transmissió – (Valor d'adquisició x Coeficient d'actualització) = Guany

patrimonial.

És a dir:

200.000 – (60.000 x 1,3167) = 120.998 EUR

2. Període de permanència computable: és el període de temps que va des de l'1

d'octubre del 1984 fins al 31 de desembre del 1996; arrodonit a l'alça són 13 anys.



3. Període de permanència computable a l'efecte de reducció: 13 – 2 = 11. Són els

anys de permanència que excedeixen de dos.

4. Percentatge de reducció: 11,11 % x 11 anys; el resultat supera el 100% de

reducció fiscal, per tant, el guany generat entre l'1 d'octubre del 1984 i el 19 de

gener del 2006 no està subjecte a gravamen.

5. Guany patrimonial generat entre el 20 de gener del 2006 i el 15 de febrer del

2012:

Total de dies transcorreguts des de la compra fins a la venda = 9.998 dies.

Dies transcorreguts des del 20 de gener del 2006 i el 15 de febrer del 2012 =

2.217 dies. En proporció sobre el total de dies, representa un 22,17 % (2.217 entre

9.998 dies).

La part del guany patrimonial subjecte a gravamen és el 22,17 % del guany

patrimonial total. Així doncs: 22,17 % de 120.998 = 26.825,26 EUR.

En el règim general, aplicable a béns adquirits a partir de 31 de desembre del 1994,

ja no s'utilitzen els percentatges de reducció sobre el guany patrimonial. Per tant,

tributa tot el guany patrimonial calculat després d'actualitzar el valor d'adquisició.

Aplicant les reduccions indicades en funció de l'element patrimonial, s'obtenen els

percentatges següents de guany patrimonial subjecte a l'IRPF:

ANYS DE PERMANÈNCIA DEL

BÉ FINS AL 31-12-1996*

PERCENTATGE (%) DEL GUANY PATRIMONIAL

SUBJECTE A l'IRPF

Fins a Accions amb

cotització oficial

Immobles

Resta de béns

1 100,00 100,00 100,00

2 100,00 100,00 100,00

3 75,00 88,89 85,72

4 50,00 77,78 71,44

5 25,00 66,67 57,16

6 0,00 55,56 42,88

7 0,00 44,45 28,60

8 0,00 33,34 14,32

9 0,00 22,23 0,00

10 0,00 11,12 0,00

11 0,00 0,00 0,00

* Després d'arrodonir a l'alça i abans de restar dos anys (sobre l'excés dels quals es compta

la reducció).



Sobre la base dels percentatges de gravamen indicats, queda no subjecta a l'IRPF

la part dels guanys patrimonials generats fins al 19 de gener del 2006, dels béns

adquirits abans del 31-12-1996 amb una antelació superior a:

Cinc anys, en el cas d'accions amb cotització oficial.

Deu anys, en el cas de béns immobles i drets sobre aquests.

Vuit anys, per a la resta dels béns i drets.

En el cas de transmissions de valors de renda variable amb cotització oficial i

participacions en fons d'inversió, s'aplica un règim transitori especial que determina

la part de guany generat fins al dia 19 de gener del 2006 segons el valor de la

inversió a l'efecte de l'Impost sobre el Patrimoni per a l'any 2005. Aquest impost (que

formalment no s'aplica, però les referències que se'n fan en altres impostos

segueixen sent vàlides) pren com a valor la cotització mitjana del quart trimestre.

Finalment, cal indicar que, en el supòsit de transmissió de béns immobles afectes a

activitats econòmiques, s'aplicaran els coeficients d'actualització del valor

d'adquisició previstos en la Llei de l'Impost sobre Societats.

REGLES ESPECÍFIQUES

Existeixen regles específiques per valorar els guanys i les pèrdues patrimonials de

determinades operacions. A continuació, es mostren algunes de les més habituals.

Valors negociats en mercats secundaris oficials representatius de

participacions en fons propis d'entitats:


El valor de transmissió vindrà determinat pel més gran dels dos valors

següents:

- Cotització en la data de transmissió

- Preu pactat

Per a la determinació del valor d'adquisició s'han de tenir en compte les

particularitats següents:

- El cost d'adquisició o de subscripció es minora per l'import dels drets de

subscripció, fins al màxim d'aquest cost.



Si l'import obtingut per la transmissió dels drets de subscripció supera el

valor d'adquisició dels valors dels quals procedeixen, l'excés té la

consideració de guany patrimonial en el període impositiu en el qual es

produeix la transmissió.

L'import obtingut per la transmissió dels drets de subscripció procedents de

valors admesos a negociació es qualifica com a guany patrimonial sotmès

a retenció per al transmissor en el període impositiu en el qual es produeixi

la transmissió, en lloc de la regla de minoració del cost, amb la qual el

guany patrimonial es produïa en el moment de la transmissió dels valors.

D'aquesta manera, s'equipara el tractament de valors cotitzats amb el

tractament aplicable als valors no admesos a cotització en cap mercat

secundari i s'evita una regla de diferiment fiscal de difícil control.

- Com a norma transitòria s'estableix que quan es transmetin accions de les

quals es van vendre drets de subscripció amb anterioritat a l'entrada en

vigor de la modificació i, en conseqüència, no hagin tributat com a guany

patrimonial, el seu import es minorarà del cost d'adquisició de les accions

de les quals procedien els drets transmesos.

L'obligació de retenir recau en el dipositari, l'intermediari o el fedatari

públic. En les transmissions de drets de subscripció, estaran obligats a

retenir o ingressar a compte per aquest impost, l'entitat dipositària i, si no

n'hi hagués, l'intermediari financer o el fedatari públic que hagi intervingut

en la transmissió.

- En el cas de transmissió d'accions parcialment alliberades, es considera

com a valor d'adquisició l'import que efectivament es va pagar en

adquirir-les.

- Si es tracta de la venda d'accions totalment alliberades, el valor

d'adquisició, tant d'aquestes com d'aquelles de les quals procedeixin, serà

el resultat de repartir el cost total entre el nombre de títols, tant els antics

com els alliberats, que corresponguin.

- En cas que es posseeixin valors homogenis adquirits en diferents dates i

se'n faci una transmissió parcial, es consideren transmesos els adquirits en

primer lloc (sistema FIFO, "primer d'entrar, primer de sortir"). El fet que els

valors siguin gestionats per diferents societats de serveis d'inversió no altera

la seva homogeneïtat a l'efecte de l'IRPF.

Valors no admesos a cotització oficial representatius de participacions en

fons propis d'entitats:




El valor de transmissió vindrà determinat pel més gran dels tres valors següents:

- L'import satisfet.

- El valor del patrimoni net corresponent a l'últim exercici tancat amb

anterioritat a la data de meritació de l'impost

- El valor que resulti de capitalitzar al 20 % la mitjana dels resultats

comptables (beneficis després d'impostos o pèrdues) dels tres exercicis

socials tancats amb anterioritat a la data de meritació de l'impost

(normalment, el 31 de desembre).

No obstant això, el valor de transmissió serà igual a l'import satisfet, encara

que aquest sigui inferior als altres dos, quan es provi que aquest import es

correspon amb el que haurien convingut parts independents en condicions

normals de mercat.

Exemple:

El Sr. López posseeix el 40 % de les accions d'una societat que no cotitza en

borsa. El mes de desembre les ven per 40.000 EUR. Segons el balanç de l'últim

exercici, el patrimoni net de la societat puja a 76.000 EUR i els resultats dels tres

últims exercicis han estat de 14.000 EUR, 30.000 EUR i 22.000 EUR.

El valor de transmissió de les accions, tret que pugui provar que l'import

satisfet és el valor normal del mercat, serà el més gran dels tres valors

següents:

1. L'import satisfet: 40.000 EUR

2. El teòric resultant del balanç corresponent a l'últim exercici tancat

amb anterioritat a la data de meritació de l'impost:

40 % de 76.000 EUR = 30.400 EUR

3. El valor que resulti de capitalitzar al 20 % la mitjana dels resultats dels

tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de meritació

de l'impost:

- Mitjana de resultats: 22.000 EUR

(14.000 + 30.000 + 22.000) / 3

- Capitalització al 20 %: 110.000 EUR

(22.000 / 0,20)

- Percentatge de titularitat: 44.000 (40 % de 110.000)



Pel que fa al valor d'adquisició, serà l'import satisfet.

En aquest cas, quan es transmetin drets de subscripció, l'import total obtingut

per la transmissió dels drets té la consideració de guany patrimonial en el

període en què es produeixi.

D'altra banda, les especificacions relatives a les accions totalment i

parcialment alliberades, comentades a l'apartat anterior, també són

aplicables a les accions sense cotització oficial.

Aportacions no dineràries a societats:


El valor de transmissió serà el més gran dels valors següents:

- Valor nominal de les accions o participacions socials rebudes per

l'aportació, o la part corresponent. A aquest valor s'hi afegirà l'import de

les primes d'emissió.

- Valor de cotització dels títols rebuts, el dia que es formalitzi l'operació o

l'immediatament anterior.

- Valor del mercat del bé o dret aportat.

El valor d'adquisició serà el dels béns o drets aportats.

Separació de socis i dissolució de societats:

GUANY O

PÈRDUA =

VALOR DE LA QUOTA DE

LIQUIDACIÓ

(O VALOR DE MERCAT DELS BÉNS

REBUTS)

-

VALOR

D'ADQUISICIÓ

DEL TÍTOL O

PARTICIPACIÓ

Escissió, fusió o absorció de societats:

GUANY O

PÈRDUA =

VALOR DE MERCAT DELS

TÍTOLS REBUTS O DELS

LLIURATS

-

VALOR DE L'ADQUISICIÓ

DELS TÍTOLS

REPRESENTATIUS DE LA

PARTICIPACIÓ DEL SOCI



Traspàs:

El guany patrimonial es computa al cedent (arrendatari) per l'import que li

correspongui en el traspàs, descomptant l'import corresponent al propietari

pel traspàs.

GUANY PATRIMONIAL = IMPORT PERCEBUT DEL TRASPÀS*

* En cas que el dret de traspàs s'hagués adquirit mitjançant preu, aquest tindrà la

consideració de valor d'adquisició.

Indemnitzacions o capitals assegurats per pèrdues o sinistre en elements

patrimonials:

GUANY O

PÈRDUA =

IMPORT PERCEBUT COM

A INDEMNITZACIÓ -

PART PROPORCIONAL DEL

VALOR QUE

CORRESPONGUI Al DANY

Permuta de béns i drets:

GUANY O

PÈRDUA =

VALOR DE MERCAT DEL

BÉ REBUT O VALOR DE

MERCAT DEL BÉ LLIURAT

(el que sigui més gran)

- VALOR D'ADQUISICIÓ DEL

BÉ LLIURAT

Extinció de rendes vitalícies o temporals:

GUANY O

PÈRDUA =

VALOR D'ADQUISICIÓ

DEL CAPITAL REBUT -

SUMA DE LES RENDES

SATISFETES

Transmissions d'elements patrimonials a canvi d'una renda temporal o

vitalícia:

GUANY O

PÈRDUA =

VALOR ACTUAL

FINANCER ACTUARIAL

DE LA RENDA

- VALOR D'ADQUISICIÓ

ELEMENTS TRANSMESOS

Transmissió o extinció de drets reals d'ús o gaudi sobre immobles:

GUANY O

PÈRDUA =

VALOR DE TRANSMISSIÓ

(zero, en cas d'extinció) - VALOR D'ADQUISICIÓ



En cas d'extinció del dret de ús o gaudi, si s'han generat rendiments del

capital immobiliari, l'import d'adquisició es minorarà en l'import de les

amortitzacions que es van poder deduir fiscalment.

Si són drets que no generen rendiments del capital immobiliari, el valor

d'adquisició es minorarà de manera proporcional al temps durant el qual no

generi rendiments.

Incorporació de béns o drets que no derivin d'una transmissió:

GUANY PATRIMONIAL =

VALOR DE MERCAT DELS BÉNS O

DRETS INCORPORATS

Exemples d'aquest tipus de guanys són els premis obtinguts per la participació

en sorteigs, concursos...

Operacions realitzades en el mercat de futurs i opcions:

Les rendes obtingudes per aquest tipus d'operacions tenen la consideració

de guanys o pèrdues patrimonials, sempre que no es realitzin amb l'objectiu

de cobrir riscos d'una activitat econòmica realitzada pel contribuent, perquè

en aquest cas tributarien com a rendiments d'activitats econòmiques.

Transmissions d'elements patrimonials afectes a activitats econòmiques:

Es qualifiquen com a guanys i pèrdues patrimonials les derivades de la

transmissió d'elements patrimonials afectes a activitats econòmiques.

GUANY

PATRIMONIAL = VALOR DE TRANSMISSIÓ -

VALOR D'ADQUISICIÓ

(valor comptable)

En aquest cas, no són aplicables els percentatges de reducció del guany

patrimonial previstos en el règim transitori.

Transmissió o reemborsament d'accions o participacions en institucions

d'inversió col·lectiva:

GUANY

PATRIMONIAL =

VALOR DE

REEMBORSAMENT - VALOR DE SUBSCRIPCIÓ

Quan es posseeixen participacions d'un mateix fons d'inversió o accions d'una

mateixa societat d'inversió adquirides en diferents dates i se'n fa un

reemborsament o transmissió parcial, es consideren transmeses les adquirides

en primer lloc (sistema FIFO, "primer d'entrar, primer de sortir").



Traspàs d'accions o participacions en institucions d'inversió col·lectiva:

Quan l'import obtingut amb el reemborsament o la transmissió d'accions o

participacions es destini a l'adquisició o subscripció d'altres accions o

participacions de societats o fons d'inversió constituïdes i formalitzades en la

UE, no tributarà el guany o la pèrdua patrimonial acumulat i les noves

participacions o accions adquirides conservaran el valor i la data d'adquisició

de les transmeses o reemborsades, en els següents casos:

- Reemborsaments de participacions de fons d'inversió.

- Transmissions d'accions de societats d'inversió en les quals el nombre de

socis sigui superior a 500 i el contribuent no hagi participat en més d'un 5 %

del capital social en els 12 mesos anteriors a la transmissió.

En tots dos casos, l'adquisició, subscripció, transmissió o reemborsament

d'accions o participacions de fons o societats d'inversió s'han de fer a través

d'entitats comercialitzadores residents a Espanya i inscrites en la Comissió

Nacional del Mercat de Valors. Al seu torn, s'haurà de seguir el procediment

regulat per dur a terme el traspàs entre institucions d'inversió col·lectiva.

IMPUTACIÓ DE RENDES IMMOBILIÀRIES

Amb la denominació genèrica de règims especials, la normativa de l'IRPF

estableix una sèrie d'imputacions de renda:

Imputació de rendes immobiliàries.

Imputació de rendes en el règim de transparència fiscal internacional.

Imputació de rendes per la cessió de drets d'imatge.

Imputació d'institucions d'inversió col·lectiva constituïdes en paradisos

fiscals.

Imputacions als socis d'Agrupacions d'Interès Econòmic i Unions

Temporals d'Empreses.

La més habitual és la imputació de rendes immobiliàries. Per aquest concepte

tributa la titularitat de béns immobles, o drets reals del seu ús i gaudi, que compleixin

les condicions següents:



Que siguin béns immobles urbans o rústics amb construccions que no

resultin indispensables per desenvolupar explotacions agrícoles,

ramaderes o forestals, sempre que no siguin béns en construcció o que

per raons urbanístiques no siguin susceptibles d'ús.

Que no es tracti de l'habitatge habitual.

Que no estiguin afectes a activitats econòmiques.

Que no generin rendiments de capital immobiliari.

Que no es tracti de sòl urbà no edificat, immobles en construcció o que

no siguin susceptibles d'ús per raons urbanístiques.

Exemple: l'import per aquest concepte serà, amb caràcter general, el 2% del valor

cadastral de l'immoble (o el 1,10% del valor cadastral de l'immoble quan aquest

hagi estat revisat o modificat o dins dels 10 períodes impositius anteriors. )

La renda immobiliària que s'imputarà serà proporcional al nombre de dies a l'any

en els quals el contribuent va ser propietari o titular d'un dret real de gaudi, sense

que l'immoble hagi generat rendiments del capital immobiliari. Aquest prorrateig

s'ha de fer, per exemple, en el primer any d'adquisició de l'immoble o l'any en què

es vengui, o l'any en què s'arrendi o finalitzi un arrendament.

No és possible deduir cap despesa ni aplicar reduccions.

Exemple:

Un contribuent que és titular del seu habitatge habitual, el valor cadastral del

qual (no revisat) és de 100.000 EUR, i que té un altre habitatge com a segona

residència, amb un valor cadastral (revisat fa dos anys) de 70.000 EUR.

La renda immobiliària que haurà d'imputar a la declaració de la renda serà:

770 (1,1 % de 70.000)

L'habitatge habitual està exclòs.



CÀLCUL DE LA BASE IMPOSABLE

Una vegada determinades i quantificades les rendes subjectes a gravamen

obtingudes pel contribuent en el període impositiu, es fa el procés d'integració i

compensació de rendes. A l'efecte del càlcul de l'impost es classificaran les rendes

del contribuent dins d'un dels tipus de renda:

Renda general. Està constituïda pels rendiments i els guanys i pèrdues

patrimonials que no tinguin la consideració de renda de l'estalvi, així com per

les imputacions de renda.

Renda de l'estalvi. Està constituïda per la majoria dels rendiments del capital

mobiliari i pels guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió

d'elements patrimonials.

Pel que fa a aquests tipus de rendes, la base imposable es divideix en dues parts:

La base imposable general

La base imposable de l'estalvi

LA BASE IMPOSABLE GENERAL

La base imposable general serà el resultat de sumar els saldos següents:

El saldo resultant d'integrar i compensar entre si, sense cap limitació, en cada

període impositiu, els rendiments i les imputacions de renda que constitueixin

renda general.

El saldo positiu resultant d'integrar i compensar, exclusivament entre si, en

cada període impositiu els guanys i les pèrdues patrimonials, excloses les que

es posin de manifest en ocasió de transmissions d'elements patrimonials,

adquirits o de millores que s'hi hagin realitzat, amb més d'un any d'antelació

respecte a la data de transmissió o de drets de subscripció que

corresponguin a valors adquirits, així mateix, amb la mateixa antelació, que

constituiran rendes de l'estalvi.

Les pèrdues patrimonials que provinguin dels exercicis 2009 a 2013 es poden

compensar amb el saldo positiu dels guanys i les pèrdues patrimonials generades

en més d'un any.

Si el resultat de la integració i compensació anterior presentés un saldo negatiu, el

seu import es compensarà amb el saldo positiu de les rendes previstes en el primer

punt, amb el límit del 25 % d'aquest saldo positiu. Si després d'aquesta compensació



quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents, en

les mateixes condicions.

LA BASE IMPOSABLE DE L'ESTALVI

La base imposable de l'estalvi estarà constituïda pel saldo positiu de sumar els

saldos següents:

1. Els rendiments de capital mobiliari que s'integren entre si a la base imposable

de l'estalvi. Si els rendiments obtinguts són negatius, el seu import es

compensarà amb el saldo positiu dels guanys i les pèrdues patrimonials que

es declarin en l'altre component de la base imposable de l'estalvi amb el límit

del 25 per cent d'aquest saldo positiu.

2. Guanys i pèrdues patrimonials que s'integren a la base imposable de l'estalvi.

Si el saldo de la integració i la compensació d'aquest tipus de rendiments fos

negatiu, el seu import es podrà compensar amb el saldo positiu de l'altre

component de la base imposable de l'estalvi, els rendiments de capital

mobiliari, amb el límit del 25 per cent d'aquest saldo positiu.

3. En tots dos casos, si després d'aquestes compensacions quedés saldo

negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents. No

obstant això, durant els anys 2015, 2016 i 2017 el percentatge de

compensació no serà del 25 %, sinó del 10 %, 15 % i 20 % respectivament.

Aquestes compensacions s'hauran d'efectuar en la quantia màxima que permeti

cadascun dels exercicis següents i sense que es puguin practicar fora del termini al

qual es refereix el paràgraf anterior mitjançant l'acumulació en rendes negatives

d'exercicis posteriors.

Amb efectes des de l'01.01.2014, es permet la compensació de les rendes negatives

de la base de l'estalvi derivades de deute subordinat o de participacions preferents,

o de valors rebuts a canvi d'aquests instruments, generades amb anterioritat a

l'01.01.2015, amb altres rendes positives incloses a la base de l'estalvi, o a la base

general procedents de la transmissió d'elements patrimonials.

CÀLCUL DE LA BASE LIQUIDABLE

La base liquidable és el resultat de restar de la base imposable les reduccions

legalment establertes, sense que pugui resultar negativa.



BASE LIQUIDABLE GENERAL

S'obté per l'aplicació sobre la part general de la base imposable de les

reduccions que procedeixen, sense que pugui resultar una base liquidable

general negativa com a conseqüència d'aquestes reduccions.

La base liquidable general no pot ser negativa com a conseqüència de l'aplicació

de les reduccions, però sí ho pot ser quan ho sigui la base imposable general. En

aquest cas es podrà compensar amb les bases liquidables generals positives dels

quatre anys següents.

La compensació s'haurà d'efectuar en la quantia màxima que permeti cadascun

dels exercicis següents i sense que es pugui practicar fora del termini dels quatre

anys per acumulació en bases liquidables generals negatives d'anys posteriors.

REDUCCIONS

Com ja hem dit, de la base imposable se'n poden restar determinades reduccions

per obtenir la base liquidable. Aquestes reduccions obeeixen a diversos motius:

aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (en general o per a

discapacitats), aportacions a patrimonis protegits de les persones amb

discapacitat, pensions compensatòries i anualitats per aliments, aportacions a

partits polítics...

REDUCCIONS PER APORTACIONS I CONTRIBUCIONS A SISTEMES DE

PREVISIÓ SOCIAL:

Reduccions per aportacions i contribucions a plans de pensions a favor del

contribuent: es pot reduir la part general de la base imposable en l'import de les

aportacions efectuades pel propi partícip a un pla de pensions i en l'import de

les contribucions empresarials que li hagin estat imputades com a rendiments del

treball, respectant determinats límits i requisits.

REDUCCIONS PER APORTACIONS I CONTRIBUCIONS A SISTEMES DE PREVISIÓ SOCIAL

Reduccions per aportacions i contribucions a mutualitats de previsió social a

favor del contribuent: es pot reduir la part general de la base imposable en

l'import de les aportacions efectuades pel propi mutualista i en l'import de les

contribucions empresarials que li hagin estat imputades com a rendiments



del treball, respectant determinats límits i sempre que es compleixin


Reduccions per primes satisfetes a plans de previsió assegurats en els quals el

contribuent sigui prenedor, assegurat i beneficiari: es pot reduir la part

general de la base imposable en l'import de les primes satisfetes, respectant

determinats límits i requisits.

Reduccions per primes satisfetes a assegurances de dependència en els

quals el contribuent sigui prenedor, assegurat i beneficiari: es pot reduir la

part general de la base imposable en l'import de les primes satisfetes,

respectant determinats límits i requisits. La contingència coberta ha de ser la

dependència severa o gran dependència.

Reduccions per aportacions a plans de previsió social empresarial:

Es pot reduir la part general de la base imposable en l'import de les primes

satisfetes pel treballador i en l'import de les contribucions empresarials que se

li hagin imputat com a rendiments del treball, respectant determinats límits i

requisits.

Reduccions per aportacions a plans de pensions i altres sistemes de previsió

social en els quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge del

contribuent: es pot reduir la part general de la base imposable en l'import de

les aportacions efectuades, amb el límit de 2.500 EUR anuals i sempre que el

cònjuge no obtingui rendiments nets del treball i/o d'activitats econòmiques,

o els obtingui en quantia anual inferior a 8.000 EUR

Reduccions per aportacions i contribucions a plans de pensions i altres

sistemes de previsió social constituïts a favor de persones amb discapacitat:

quan el contribuent tingui un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o

superior al 65 %, psíquica igualo superior al 33 % i incapacitats judicialment,

sigui quin sigui el grau. Es pot reduir la part general de la seva base imposable

en l'import de les aportacions, fins a un límit determinat. A més, els parents de

la persona amb discapacitat es poden reduir de la part general de la seva

base imposable les aportacions efectuades a favor de la persona amb

discapacitat, amb uns límits i requisits determinats.

L'avantatge fiscal dels anteriors sistemes de previsió social consisteix en què

permeten reduir la part general de la base imposable en la quantia de les

aportacions satisfetes. No obstant això, aquesta reducció ha de respectar el límit

general següent (tret que es tracti d'aportacions a favor del cònjuge del

contribuent i sistemes de previsió social a favor de persones amb discapacitat que,

com veurem, tenen els seus propis límits específics).



El límit general establert per a les reduccions serà la inferior de les quantitats

següents:

El 30 % de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques

percebuts individualment en l'exercici. 8.000 euros anuals.

Aquests límits són conjunts per al global de les aportacions i contribucions a sistemes

de previsió social, excepte aportacions a favor del cònjuge del contribuent i

sistemes de previsió social a favor de persones amb discapacitat, que tenen els seus

propis límits).

En cas de tributació conjunta, aquests límits s'apliquen individualment per cada

partícip integrat en la unitat familiar.

Després d'aplicar les reduccions, no pot quedar una base liquidable general

negativa.

Addicionalment, els contribuents es podran reduir de la part general de la base

imposable les aportacions realitzades a plans de pensions dels quals sigui partícip el

seu cònjuge, amb el límit de 2.500 euros anuals, sempre que el cònjuge no obtingui

rendiments nets del treball i/o d'activitats econòmiques, o els obtingui en quantia

anual inferior a 8.000 euros.

Al seu torn, els parents i tutors de persones amb minusvalidesa física o sensorial en

un grau igual o superior al 65%, psíquica igual o superior al 33% i incapacitats

judicialment, poden reduir la part general de la base imposable de l'impost per les

aportacions a plans de pensions, plans de previsió assegurats i mutualitats de

previsió social, efectuades a favor del discapacitat, amb el límit de 10 000 EUR

anuals per cada parent (sense perjudici de les aportacions que puguin realitzar als

seus propis sistemes de previsió social). El conjunt de totes les reduccions

practicades per raó d'aportacions a favor de la persona discapacitada no podrà

excedir de 24.250 euros.

Com hem indicat, l'import de totes les aportacions als anteriors sistemes de previsió

social no pot donar lloc a una base liquidable general negativa. En aquest cas,

l'excés que no s'ha pogut aplicar per insuficiència de base podrà ser objecte de

reducció en els cinc exercicis següents.

A part de les reduccions per aportacions a sistemes de previsió social, que són les

més importants, també existeixen altres reduccions per aportacions a patrimonis

protegits de les persones discapacitades, per pensions compensatòries o per

aportacions a partits polítics, principalment.

REDUCCIONS PER APORTACIONS A PATRIMONIS PROTEGITS DE LES PERSONES

DISCAPACITADES



Aportacions al patrimoni protegit de persones discapacitades amb una minusvalidesa

psíquica igual o superior al 33%, o física igual o superior al 65%, realitzades a títol gratuït

pel tutor o persona que tingui en acolliment al discapacitat, el seu cònjuge o altres

parents en línia directa o col·lateral fins al tercer grau, sempre que es compleixin

determinats requisits, amb el límit màxim anual de reducció per contribuent (tutor,

cònjuge o un altre parent indicat) de 10.000 EUR.

La suma de totes les aportacions al patrimoni protegit d'una persona discapacitada

amb dret a reducció no podrà excedir de 24.250 EUR anuals.

La despesa de diners i el consum de béns fungibles integrats en el patrimoni protegit,

quan es facin per atendre les necessitats vitals de la persona beneficiària, no s'ha de

considerar com a disposició de béns o drets a l'efecte del requisit de manteniment de

les aportacions realitzades durant els quatre anys següents a l'exercici de la seva

aportació.

REDUCCIONS PER PENSIONS COMPENSATÒRIES

Poden ser objecte de reducció les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les

anualitats per aliments, amb excepció de les fixades a favor dels fills, sempre que siguin

satisfetes per decisió judicial.

DEDUCCIÓ PER APORTACIONS A PARTITS POLÍTICS I AGRUPACIONS D’ELECTORS

Donen fret a una deducció del 20%, amb una base màxima de 600 euros anuals.

REDUCCIONS PER TRIBUTACIÓ CONJUNTA

Per a les unitats familiars integrades per tots dos cònjuges i unitats familiars

monoparentals.

BASE LIQUIDABLE DE L'ESTALVI

La base liquidable de l'estalvi serà el resultat de disminuir la base imposable de

l'estalvi en el romanent, si n'hi hagués, de les reduccions per pensions

compensatòries i per aportacions a partits polítics que no s'han pogut deduir de la

base imposable general. En cap cas, la base liquidable de l'estalvi pot resultar

negativa com a conseqüència d'aquestes disminucions.

ADEQUACIÓ DE L'IMPOST A LES CIRCUMSTÀNCIES PERSONALS I FAMILIARS

Les circumstàncies personals i familiars es concreten en el “mínim personal i familiar”

la funció del qual consisteix en quantificar aquella part de la renda que, atès que



es destina a satisfer les necessitats bàsiques, personals i familiars, no se sotmet a

tributació.

Per assegurar una mateixa disminució de la càrrega tributària per a tots els

contribuents, sigui quin sigui el seu nivell de renda, passa a formar part de la base

liquidable amb la finalitat que els contribuents amb iguals circumstàncies personals

i familiars aconsegueixin el mateix estalvi fiscal.

El “mínim personal i familiar” és el resultat de sumar les quanties corresponents a:

Mínim del contribuent

Mínim per descendent

Mínim per ascendent

Mínim per discapacitat

A l'import citat s'hi aplica l'escala de gravamen general.

La quantitat obtinguda es dedueix de la quota de la base liquidable general. No

pot donar resultats negatius.

Quan la quota de la base liquidable general sigui inferior a l'import que s'ha de

deduir, la quota deduïble serà igual a l'import de la quota de la base liquidable

general, i la quantitat restant deduirà la quota de la base liquidable de l'estalvi.

Si no existeix base liquidable general, el “mínim personal i familiar” formarà part de

la base liquidable de l'estalvi.

Quan dos o més contribuents tinguin dret a l'aplicació del mínim per descendents,

ascendents i discapacitat, respecte dels mateixos ascendents i descendents, el seu

import es prorratejarà entre ells en parts iguals.

No obstant això, quan els contribuents tinguin diferent grau de parentiu amb

l'ascendent o descendent, l'aplicació del mínim correspondrà als de grau més

proper, tret que aquests no tinguin rendes anuals superiors a 8.000 EUR i, en aquest

cas, correspondrà als de següent grau.

MÍNIM DEL CONTRIBUENT

El mínim del contribuent serà, amb caràcter general, de 5.550 euros anuals.



Quan el contribuent tingui una edat superior a 65 anys, el mínim

s'augmentarà en 1.150 euros anuals. Si l'edat és superior a 75 anys, el mínim

s'augmentarà addicionalment en 1.400 euros anuals.

MÍNIM PER DESCENDENTS

El mínim per descendents serà, per cadascun d'ells de menys de 25 anys o

amb discapacitat, qualsevol que sigui la seva edat, sempre que convisquin

amb el contribuent, no tinguin rendes anuals, excloses les exemptes, superiors

a 8.000 euros, i no hagin presentat declaració amb rendes superiors a 1.800

euros, de:

- 2.400 euros anuals pel primer

- 2.700 euros anuals pel segon

- 4.000 euros anuals pel tercer

- 4.500 euros anuals pel quart i els següents.

En cas de defunció d'un descendent que generi dret de practicar la

reducció per aquest concepte, la quantia aplicable és de 2.400 euros.

Quan el descendent sigui menor de tres anys, el mínim al qual es refereix

l'apartat anterior s'augmentarà en 2.800 euros anuals.

MÍNIM PER ASCENDENTS

El mínim per ascendents serà de 1.150 euros anuals, per cadascun d'ells més

gran de 65 anys o amb discapacitat igual o superior al 33 %, qualsevol que

sigui la seva edat, que convisqui amb el contribuent i no tingui rendes anuals,

excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros i no hagi presentat declaració

amb rendes anuals superiors a 1.800 euros. Entre altres casos, es considerarà

que conviuen amb el contribuent els ascendents discapacitats que,

dependent del contribuent, estiguin internats en centres especialitzats.

1.400 euros anuals addicionals, per cada ascendent d'edat superior a 75

anys.

En el cas d'ascendents que hagin mort durant l'exercici, s'aplicarà la

quantitat de 1.150 euros. Per a això serà necessari que l'ascendent hagi

conviscut amb el contribuent, com a mínim la meitat del període

transcorregut entre l'inici del període impositiu i la data de defunció.



MÍNIM PER DISCAPACITAT

El mínim per discapacitat serà la suma del mínim per discapacitat del contribuent i

del mínim per discapacitat d'ascendents i descendents.

El mínim per discapacitat del contribuent serà de 3.000 euros anuals quan

sigui una persona amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 % i

inferior al 65 %. Aquest mínim, s'incrementarà en 3.000 euros anuals quan

acrediti necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda; i 9.000

euros anuals quan sigui una persona amb discapacitat i acrediti un grau de

minusvalidesa igual o superior al 65 %. Aquest mínim s'augmentarà, en

concepte de despeses d'assistència, en 3.000 euros anuals.

El mínim per discapacitat d'ascendents o descendents són els mateixos

imports i criteris del paràgraf anterior.

CÀLCUL DE LA QUOTA ÍNTEGRA

Les quotes íntegres són el resultat d'aplicar a la base liquidable general unes escales

de gravamen progressives, una d'estatal i una altra d'autonòmica, i a la base

liquidable de l'estalvi uns tipus de gravamen estatal i autonòmic.

Quan s'apliquen les escales progressives i els tipus de gravamen s'obtenen la quota

íntegra estatal i la quota íntegra autonòmica.

Les quotes íntegres no indiquen encara l'import de l'impost, perquè es podrà

rebaixar amb les deduccions a les que tingui dret el contribuent.

ESPECIALITATS APLICABLES EN ELS SUPÒSITS D'ANUALITATS PER ALIMENTS A

FAVOR DELS FILLS

Els contribuents que satisfacin anualitats per aliments als seus fills per decisió judicial

aplicaran l'escala general de gravamen separadament a les anualitats per aliments

de la resta de la base liquidable general, sempre que no tinguin dret al mínim per

descendents d'aquests fills.

La quantia total resultant es minorarà en l'import d'aplicar la mateixa escala a la

part de la base liquidable general corresponent al mínim personal i familiar,

incrementat en 1.980 euros anuals, sense que pugui resultar negativa com a

conseqüència de tal minoració.



GRAVAMEN DE LA BASE LIQUIDABLE GENERAL

El tipus de gravamen de l'IRPF varia en funció de l'import de la base liquidable

general. Per això, en l'IRPF es parla d'escala de gravamen. Hi ha dues escales de

gravamen: una és estatal i l'altra és autonòmica o complementària. Aquesta última

pot variar en aquelles Comunitats Autònomes que hagin assumit competències

normatives sobre l'impost; d'ara endavant farem referència als tipus de gravamen

corresponents a les Comunitats Autònomes acollides a la Llei 22/2009, que eleva la

cessió de l'IRPF al 50 %.

Base liquidable general x Escala de gravamen estatal o general

=

QUOTA ÍNTEGRA ESTATAL (part general)

Escala general que s'aplica a partir de l'exercici 2016:

Base liquidable

Fins a euros

Quota íntegra

Euros

Resta base

liquidable

Fins a euros

Tipus

aplicable

Percentatge

0,00 0,00 12.450,00 9,50

12.450,00 1.182,75 7.750,00 12,00

20.200,00 2.112,75 15.000,00 15,00

35.200,00 4.362,75 24.800,00 18,50

60.000,00 8.950,75 En endavant 22,50

La mecànica d'aplicació de l'escala de gravamen estatal i autonòmica és la

següent:

S'apliquen les escales de gravamen estatal i autonòmica a la base liquidable

general del contribuent.

El resultat obtingut en el punt anterior es minora en l'import derivat d'aplicar

al mínim personal i familiar l'escala de gravamen estatal i autonòmica.

GRAVAMEN DE LA BASE LIQUIDABLE DE L'ESTALVI



Base

liquidable

de l'estalvi

x Tipus de gravamen

estatal =

QUOTA ÍNTEGRA ESTATAL

(de l'estalvi)

A la base liquidable de l'estalvi s'hi apliquen aquests tipus de gravamen estatals:

Escala de l'estalvi que s'aplica a la base liquidable de l'estalvi a partir de l'exercici

2016.

Base liquidable de

l'estalvi - fins a

euros

Quota íntegra

estatal euros

Resta base

liquidable de

l'estalvi

Tipus aplicable

percentatge

0 0 6.000 9,50

6.000 570 44.000 10,50

50.000 5.190 En endavant 11,50

En el supòsit de cessió del 50 % de l'IRPF a les Comunitats Autònomes, els tipus de

gravamen autonòmics de l'estalvi coincideixen amb els tipus estatals i és vàlid el

quadre anterior.

CÀLCUL DE LA QUOTA LÍQUIDA

La quota líquida és el resultat de restar de la quota íntegra les deduccions legalment

previstes.

Poden existir dues classes de deduccions: les establertes per l'Estat i les fixades per

les Comunitats Autònomes, dins del marc de les seves competències.

La quota líquida total està formada per la suma de les quotes líquides estatal i

autonòmica.

Quota líquida estatal: el resultat de restar de la quota íntegra estatal les

quantitats següents:

a. Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació.

b. El 50 per cent de l'import total de les deduccions en activitats

econòmiques, per donatius, per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla i per

actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni històric espanyol, i de

les ciutats, conjunts i béns declarats Patrimoni Mundial.



Quota líquida autonòmica: el resultat de restar de la quota íntegra

autonòmica les quantitats següents:

a. El 50 per cent de l'import total de les deduccions en activitats

econòmiques, per donatius, per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla i per

actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni històric espanyol, i de

les ciutats, conjunts i béns declarats Patrimoni Mundial.

b. L'import de les deduccions autonòmiques.

L'aplicació de les deduccions previstes no pot donar lloc a un resultat negatiu.

DEDUCCIONS ESTATALS

Les deduccions estatals que es poden aplicar són les següents:

Inversió en empreses de nova o recent creació.

Inversió en habitatge habitual. Per a habitatges adquirits abans del

31/12/2012, i per a contribuents que van aplicar aquesta deducció el 2012 o

abans. També, per a construcció o rehabilitació, sempre que les obres

concloguin abans de l'1/1/2017.

Lloguer d'habitatge habitual per als contractes celebrats fins al 31/12/2014.

No resulta d'aplicació la deducció per lloguer d'habitatge habitual a les

quantitats satisfetes en concepte d'hostalatge en habitació individual.

Activitats econòmiques.

Donatius.

Actuacions per a la protecció i difusió del patrimoni històric.

Rendes obtingudes a Ceuta i Melilla.

Els contribuents podran reduir-se el 30% de les quantitats satisfetes en el període que

es tracti per la subscripció d'accions o participacions en empreses de nova o recent

creació.

La base màxima de deducció serà de 60.000 EUR anuals i estarà formada pel

valor d'adquisició de les accions i participacions subscrites.

Els requisits que han de complir les empreses de nova o recent creació perquè el

contribuent pugui aplicar-se la deducció són els següents:



Revestir forma de Societat Anònima, Societat de Responsabilitat Limitada,

Societat Anònima Laboral o Societat de Responsabilitat Limitada Laboral,

requisit que s'ha de complir mentre es posseeixi la tinença de la participació

o l'acció.

Exercir una activitat econòmica que disposi dels mitjans personals i materials

per al seu desenvolupament. En concret, no podrà tenir per activitat la gestió

d'un patrimoni mobiliari o immobiliari.

L'import de la xifra de fons propis no podrà superar els 400.000 € en l'inici del

període impositiu en el qual el contribuent adquireixi les accions o

participacions.

S'estableixen com a condicions per al contribuent:

Que les participacions o accions s'adquireixin en el moment de constitució

de l'empresa o mitjançant ampliació de capital efectuada en els tres anys

següents a la constitució, i que les participacions o accions romanguin per

un termini superior a 3 anys i inferior a dotze anys.

Que les participacions directes o indirectes, juntament amb les que es

posseeixin en la mateixa entitat el cònjuge o qualsevol persona unida al

contribuent per parentiu, en línia recta o col·lateral, per consanguinitat o

afinitat fins al segon grau inclòs, no pot ser durant cap dia dels anys naturals

superior al 40 % del capital social de l'entitat o dels seus drets de vot.

Que no es tracti d'accions o participacions en una entitat a través de la qual

s'exerceixi la mateixa activitat que es venia exercint anteriorment mitjançant

una altra titularitat.

L'aplicació d'aquesta deducció requerirà que l'import comprovat del

patrimoni del contribuent en finalitzar el període de la imposició excedeixi

del valor que presentés la seva comprovació al començament del període

almenys en la quantia de les inversions realitzades, sense computar els

interessos i despeses de finançament.

Una altra de les deduccions estatals previstes són les deduccions per activitats

econòmiques, que únicament poden afectar els contribuents que

declaren rendiments de les activitats econòmiques, és a dir, als empresaris i

professionals.

Els seran igualment d'aplicació els incentius i estímuls a la inversió empresarial

establerts en la normativa de l'Impost sobre Societats (en endavant TRLIS) amb

igualtat de percentatges i límits de deducció, amb excepció de la deducció per

reinversió en beneficis i les deduccions per activitats de recerca i desenvolupament

i innovació tecnològica.



Aquests incentius corresponen a una deducció en la quota íntegra del 5 % o del

10 % dels beneficis de l'exercici, sense incloure la comptabilitat de l'Impost sobre

Societats, que s'inverteixin en elements nous de l'immobilitzat material o inversions

immobiliàries afectes a activitats econòmiques, sempre que es compleixin unes

determinades condicions.

Activitats econòmiques:

En general, s'apliquen els incentius i estímuls a la inversió empresarial establerts en

l'Impost sobre Societats. En el règim d'estimació objectiva, només es podran aplicar

si així es contempla reglamentàriament.

DEDUCCIONS PER FAMÍLIA NOMBROSA O PERSONES AMB

DISCAPACITAT

Es creen nous impostos negatius a favor de contribuents que facin una activitat

econòmica per compte propi o aliena integrats en una família nombrosa, o amb

ascendents o descendents discapacitats a càrrec del contribuent. El límit per

cadascuna de les deduccions seran les seves cotitzacions socials.

Els contribuents que facin una activitat econòmica per compte propi o aliè per la

qual estiguin donats d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o

mutualitat podran minorar la quota diferencial de l'impost en les deduccions

següents:

a. Descendents amb discapacitat amb dret a l'aplicació del mínim per

descendents, fins a 1.200 euros anuals per cadascun.

b. Ascendents amb discapacitat amb dret a l'aplicació del mínim per

ascendents, fins a 1.200 euros anuals cadascun.

c. Família nombrosa de categoria general, fins a 1.200 euros anuals si en forma

part.

d. Família nombrosa de categoria especial, fins a 2.400 euros anuals, si en forma

part.

Amb efectes des del 5 de juliol de 2018, s’incrementa l’import de la deducció per

ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare que formi part d’una família

nombrosa, o per ser un ascendent separat legalment, o sense vincle matrimonial,

amb dos fills sense dret a percebre anualitats per aliments i pels quals tingui dret a

la totalitat del mínim per descendents, fins a 1.200 euros anuals incrementant aquest

import en un 100% en cas de famílies nombroses de categoria especial, fins a 600

euros anuals per cadascun dels fills que formin part de la familia nombrosa que



excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè aquesta familia hagi adquirit la

condició de família nombrosa de categoria general o especial, segons

correspongui.

Amb efectes des del 5 de julio de 2018, s’inclou un nou supòsit a què será aplicable

la deducció:

Pel cònjuge no separat legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes

anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros ni generi el dret a les

deduccions de descendent amb discapacitat o ascendent amb discapacitat amb

dret a l’aplicació del mínim, fins a 1.200 euros anuals.

Regles comunes a ambdues deduccions

A efectes del còmput del nombre de mesos per al càlcul de l’import de la

deducció, l’estat civil del contribuent i el nombre de fills que excedeixi del

nombre mínim de fills exigit perquè la familia hagi adquirit la condició de

família nombrosa de categoria general o especial, es determinaran d’acord

amb la situació existent l’últim dia de mes.

L’import de l’abonament mensual de la deducció por cònjuge no separat

Legalment amb discapacitat serà de 100 euros.

Les quanties de la deducció prevista s’incrementarà en 50 euros mensuals

per cadascun dels fills que excedeixi del nombre mínim de fills exigits perquè

la família hagi adquirit la condició de família nombrosa.

Per a l’abonament anticipat de la deducció per cònjuge no separat

legalment, la quantia de les rendes anuals a tenir present seran les

corresponents a l’últim període impositiu amb un termini de presentació

d’autoliquidació finalitzat a l’inici de l’exercici en què sol·licita el seu

abonament anticipat (per a l’exercici 2018, s’ha de prendre com a

referència l’exercici 2016 i per l’exercici 2019, l’exercici de referència serà

2017).

En el període impositiu 2018, aquestes deduccions es determinaran prenent en

consideració només els mesos d’agost a desembre.

La resta de les deduccions estatals són les deduccions per donatius, les relatives a

inversions i despeses per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric i les aplicables

en cas d'obtenir rendes a Ceuta i Melilla.

Donatius:

Com a norma general els percentatges de deducció dels donatius efectuats

a partir de l'01/01/2016 és el següent:



Primers 150€, 75%

Resta, 30%

Donacions plurianuals (a la mateixa entitat durant almenys 3 anys) > 150€ *

35%

Límit deducció base liquidable, 10%

En tots els casos, s'haurà d'acreditar la deducció mitjançant certificació

expedida per la fundació o l'associació corresponent.

Actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric:

Deducció del 15 % de l'import de les inversions o despeses realitzades en els

citats béns, sempre que compleixin els requisits legals.

Rendes obtingudes a Ceuta i Melilla:

En general, deducció del 60 % de la part de les quotes íntegres que

correspongui a rendes obtingudes a Ceuta i Melilla.

INVERSIÓ EN EMPRESES DE NOVA O RECENT CREACIÓ.

Es manté la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació, i també

la incompatibilitat amb la derogada deducció per comptes d'estalvi-empresa, és

a dir, no formarà part de la base de la deducció l'import de les accions o

participacions adquirides amb el saldo de comptes d'estalvi-empresa en la mesura

en què aquest saldo hagués estat objecte de deducció.

DEDUCCIONS AUTONÒMIQUES

A més dels trams autonòmics de les deduccions estatals, les Comunitats Autònomes

poden establir deduccions autonòmiques específiques per circumstàncies familiars,

per inversions no empresarials o per aplicació de rendes sobre el percentatge de

deducció per inversió en l'habitatge habitual... Tot això en el marc de les seves

competències.

Aquestes deduccions específiques són aplicables als contribuents residents al

territori autonòmic.



CÀLCUL DE LA QUOTA DIFERENCIAL

La quota diferencial és el resultat de restar determinades quantitats a la quota

líquida i les més importants són:

Deduccions per doble imposició internacional

Deducció per maternitat

Pagaments a compte

Compensació fiscal per a determinats rendiments de capital mobiliari

Restant de la quota líquida total les deduccions indicades (incloent els pagaments

a compte), obtindrem la quota diferencial.

Els pagaments a compte, les deduccions per doble imposició i els altres imports que

es resten de la quota líquida, poden ser superiors o inferiors a la quota líquida.

Vegem quina és la conseqüència en cada cas:

La quota diferencial positiva significa que les deduccions per doble imposició

o per compensació fiscal, els pagaments a compte realitzats i altres

conceptes deduïbles de la quota líquida, són inferiors a la quota líquida. En

aquest cas, la declaració surt a pagar.

Una quota diferencial negativa significa que les deduccions per doble

imposició o per compensació fiscal, els pagaments a compte realitzats i

altres conceptes deduïbles de la quota líquida, són superiors a la quota

líquida. En aquest cas, la declaració surt a retornar: en realitat significa que

Hisenda retorna el que s'ha pagat de més, és a dir, l'excés de certes

retencions i de pagaments a compte.

Deduccions per doble imposició internacional:

Aquesta deducció s'aplicarà quan el contribuent hagi obtingut guanys o

rendiments gravats a l'estranger. La quantitat a deduir serà la inferior de les

següents:

L'import efectiu satisfet a l'estranger per raó d'un impost idèntic o similar a

l'IRPF o a l'impost sobre la Renda de No Residents.

El resultat d'aplicar el tipus mitjà efectiu de gravamen a la part de la base

liquidable gravada a l'estranger.



La deducció per doble imposició internacional es basa en el fet que els contribuents

de l'IRPF (persones físiques que tenen la seva residència habitual en territori

espanyol) tributen a Espanya per la totalitat de la renda obtinguda, amb

independència del país on s'hagi produït i qualsevol que sigui la residència del

pagador. Quan s'han obtingut rendes en altres països, es podrà deduir l'impost

satisfet als països d'origen (en els quals s'ha obtingut la renda), tenint en compte

determinades circumstàncies i límits: d'aquesta manera s'anul·la la doble imposició

que, en principi, suporten les rendes obtingudes fora d'Espanya.

La deducció per maternitat se la poden aplicar aquelles dones amb fills menors de

tres anys que realitzin una activitat per compte propi o aliè per la qual estan

donades d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, i

podran minorar la seva quota diferencial fins a 1.200 euros anuals per cada fill de

menys de tres anys.

Amb efectes des de l’1 de gener del 2018, s’incrementa en 1.000 euros addicionals

la deducció per maternitat quan el contribuent que hi tingui dret satisfaci les

despeses de custòdia en llar d’infants o centres d’educació infantil autoritzats per

a fill menor de tres anys.

Es consideren despeses de custòdia les quantitats que compleixin els següents

requisits:

Siguin satisfetes a llars d’infants i centres d’educació infantil autoritzats.

S’abonin per la inscripció i matrícula, l’assistència, en horari general i ampliat,

i l’alimentació, sempre que s’hagin produït per mesos complets.

No tinguin la consideració de rendiments del treball.

L’increment de la deducció per maternitat per despeses de llar d’infants es

calcularà proporcionalment al nombre de mesos en què es compleixin de forma

simultània els requisits exigits per a la deducció per maternitat amb la següent

exepció respecte a la exigència que sigui menor de tres anys.

En l’exercici en què el fill compleixi tres anys, serà aplicable aquest increment en

relació a les despeses incorregudes amb posterioritat al compliment d’aquesta

edat fins al mes anterior a aquell en què pugui començar el segon cicle d’educació

infantil.

L’increment de la deducció tindrà com a límit per a cada fill:

Les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i Mutualitats meritades en

cada període impositiu amb posterioritat al naixement o adopció. A aquests

efecetes, es computaran les cotitzacions i quotes pels seus imports íntegres,

sense tenir en consideració les bonificacions que puguin correspondre.



L’import total de la despesa efectiva no subvencionat satisfet en cada

període impositiu a la llar d’infants o centre educatiu en relació amb aquest

fill.

No es podrà sol·licitar l’abonament anticipat d’aquest increment de la deducció

per maternitat.

Per a la pràctica totalitat de contribuents, els pagaments a compte són les

quantitats més importants que es dedueixen de la quota líquida i constitueixen un

instrument clau per a la gestió i recaptació tributària d'Hisenda.

PAGAMENTS A COMPTE

Existeixen tres tipus de pagaments a compte:

Retencions

Ingressos a compte

Pagaments fraccionats

Estan subjectes a retencions o a ingressos a compte la gran majoria de rendiments

del treball i del capital mobiliari i, en alguns casos, els rendiments d’activitats

econòmiques (bàsicament, professionals), els guanys patrimonials (derivats de fons

d’inversió i determinats premis) i els rendiments del capital immobiliari (bàsicament,

lloguers satisfets per empresaris i professionals).

En concret, les retencions es practiquen sobre les retribucions dineràries i els ingressos

a compte sobre les retribucions en espècie. En ambdós casos, qui està obligat a

ingresar-los a Hisenda és la persona o entitat pagadora de les rendes.

Els pagaments fraccionats els han de realitzar periòdicament alguns empresaris i

professionals sobre una part dels rendiments que van obtenint durant l’any. Aquí és

el mateix contribuent de l’impost (empresari o professional) qui ha d’efectuar

directament els ingressos Hisenda.



Retencions:

Rendiments del treball:

Retencions

Ingressos a compte


Amb caràcter general, la retenció aplicable es calcula a partir de l'aplicació de

l'escala de gravamen de l'impost (estatal més autonòmica) sobre el rendiment

íntegre obtingut minorat bàsicament en l'import de les despeses deduïbles, mínim

personal i familiar i determinades reduccions.

En determinats casos, s'apliquen uns tipus fixos:

2 % en contractes o relacions de durada inferior a un any.

15 % en relacions laborals especials de caràcter dependent (referides a

personal d'alta direcció, penats en institucions penitenciàries, esportistes

professionals, etc.).

18 % en rendiments derivats de cursos, conferències o similars i de

l'elaboració d'obres literàries, artístiques o científiques.

35 % en retribucions d'administradors de societats.

Rendiments del capital mobiliari:

S'aplica el 19 % sobre l'import íntegre satisfet o exigible, ja reduït si s'escau.

En cas de prestacions d'assegurances, el 19 % s'aplica a la quantitat que s'hagi

d'integrar a la base imposable.

En les transmissions de valors o similars, el percentatge s'aplica sobre la diferència

entre el valor de reemborsament i el valor d'adquisició o subscripció que no estiguin

exempts.

Rendiments de capital immobiliari:

S'aplica el 19 % sobre l'import íntegre procedent d'arrendaments o

subarrendaments d'immobles urbans, qualsevol que sigui la seva qualificació.

Rendiments d'activitats econòmiques:

Amb caràcter general, els rendiments derivats d'activitats professionals

suporten una retenció del 15 % dels ingressos íntegres.



El tipus de retenció és del 7% per a determinades activitats (per exemple, agents

o corredors d'assegurances que utilitzin els serveis de subagents o col·laboradors

mercantils), així com durant el període impositiu d'inici d'una activitat professional

i els dos següents, si no hagués exercit cap altra activitat l'any anterior a la data

d'inici.

Normalment, en activitats agrícoles i ramaderes el percentatge de retenció és de

l'1 % o del 2 % dels ingressos íntegres, segons els casos, i del 2 % en activitats

forestals.

En el cas d'altres activitats empresarials que determinin el seu rendiment net pel

mètode d'estimació objectiva, en els supòsits i condicions que reglamentàriament

s'estableixin, s'aplicarà un tipus de retenció de l'1 %.

Guanys i pèrdues patrimonials:

Les rendes derivades de la transmissió o reemborsament d'accions i participacions

en institucions d'inversió col·lectiva estan subjectes a una retenció del 19 % sobre

la quantitat que procedeixi integrar a la base imposable.

Els guanys en el joc i els premis d'atzar estan subjectes a un gravamen especial del

20 % sobre l'import del premi i en queden exempts els premis d'import inferior a

10.000 euros, per al 2018 i 20.000 per al 2019.

Ingressos a compte

En general, sobre el valor de la retribució en espècie indicat legalment s'apliquen

els mateixos percentatges que corresponen a les retribucions dineràries.

La base de retenció es determinarà d'acord al tipus de retribució. Per exemple:

Utilització d'habitatge: generalment un 10 % del valor cadastral.

Préstecs a tipus d'interès inferior al legal dels diners: diferència entre l'interès

pagat i l'interès legal vigent.

Retribucions del capital mobiliari o premis: valor d'adquisició o cost per al

pagador incrementat en un 20 %.

Activitats econòmiques: valor de mercat.

Estan obligades a retenir i ingressar al Tresor Públic les persones jurídiques i les entitats

o les persones físiques que exerceixen activitats econòmiques i que paguin alguna



de les classes de rendes que hagin de ser objecte de retenció o ingrés a compte,

excepte els casos exceptuats per la llei.

No existeix obligació de practicar retenció o ingrés a compte, entre d'altres, sobre

les rendes o els rendiments següents:

Les rendes exemptes en l'IRPF i les dietes i les despeses exceptuades de

gravamen.

Els rendiments de les Lletres del Tresor.

Els rendiments derivats de la transmissió o del reemborsament de valors amb

rendiment explícit que es representin en anotacions en compte i es negociïn

en mercats secundaris oficials.

Els premis la base de retenció dels quals no excedeixi de 300 euros.

Les contribucions realitzades per promotors a plans de pensions i a

mutualitats de previsió social que redueixin la base imposable.

Les primes de conversió d'obligacions en accions.

El lloguer d'habitatge per part d'empreses per als seus empleats.

Les rendes satisfetes per l'arrendatari a un mateix arrendador si no superen

els 900 euros anuals.


Activitats en règim d'estimació directa:

S'aplica el 20 % de rendiment net transcorregut des de l'inici de l'exercici fins al final

de cada trimestre, i es resten les retencions i els ingressos a compte practicats i els

pagaments fraccionats efectuats durant l'any.

No estan obligats a realitzar pagaments fraccionats, entre d'altres, els professionals

que l'any anterior hagin tingut almenys un 70 % dels seus ingressos per l'activitat

sotmesos a retenció o ingrés a compte.

Activitats en règim d'estimació objectiva:

Es practica el 4 % del rendiment net resultant d'aplicar els mòduls que

corresponguin (3 % si només hi ha un assalariat i 2 % si no es disposa de personal).



Activitats agrícoles, ramaderes, forestals o pesqueres:

Sigui quin sigui el règim de determinació del rendiment net, el 2 % del volum

d'ingressos quan es tracti d'activitats agrícoles, ramaderes, forestals o pesqueres.

Durant l'any es realitzen quatre pagaments fraccionats amb una periodicitat

trimestral.

GESTIÓ DE L'IMPOST

FORMES DE TRIBUTACIÓ

Amb caràcter general, la retribució en l'IRPF és individual. No obstant això, els

membres d'una unitat familiar poden tributar de manera individual o, si ho desitgen,

de manera conjunta.

Una vegada exercitada l'opció per tributar de manera individual o conjunta, no es

podrà modificar per a aquest exercici una vegada finalitzat el termini per a la

presentació de la declaració.

Si s'opta per la tributació conjunta:

S'ha de manifestar quan es presenta la declaració de l'IRPF corresponent a

l'exercici respecte al qual s'opta.

No es vincula a la unitat familiar per a exercicis successius.

Abasta tots els membres de la unitat familiar acumulant les rendes

obtingudes per tots ells i, si qualsevol dels membres de la unitat familiar

presenta declaració individual, els membres restants hauran d'utilitzar aquest

mateix règim.

Amb la normativa vigent, l'opció per la tributació conjunta pot comportar

l'acumulació o l'increment de mínims exempts i la possibilitat de compensar,

fonamentalment, pèrdues patrimonials o bases liquidables negatives procedents

d'exercicis anteriors.

En qualsevol cas, als membres de la unitat familiar els convé conèixer si els resulta

més favorable la tributació individual o la tributació conjunta. Aquest darrer cas



s'esdevé, per exemple, quan un dels cònjuges obtingui rendes inferiors al mínim

personal que li correspondria si fes la declaració de manera individual.

A l'efecte d'aquest impost, la unitat familiar està formada per:

En cas de matrimoni: els cònjuges no separats legalment i, si en tenen, els fills

menors d'edat, excepte els que visquin independentment dels pares amb el

consentiment d'aquests.

En els altres supòsits (unitats familiars monoparentals): el pare o la mare

solter/a, vidu/a, divorciat/da o separat/da legalment i els fills menors d'edat,

excepte els que visquin independentment amb el consentiment d'aquell/a.

També es consideraran membres de la unitat familiar, en qualsevol dels casos citats,

els fills majors d'edat incapacitats judicialment, subjectes a pàtria potestat

prorrogada o rehabilitada.

MERITACIÓ I PERÍODE IMPOSITIU

Amb caràcter general, el període impositiu és l'any natural i la data de meritació

de l'impost és el 31 de desembre.

El període impositiu únicament és inferior a l'any natural quan es produeixi la

defunció del contribuent en un dia diferent del 31 de desembre; en aquest cas la

data de meritació és la de la defunció.

OBLIGATS A DECLARAR

No tenen obligació de declarar els contribuents que obtinguin rendes que

procedeixin exclusivament de les fonts següents:

Rendiments íntegres del treball, amb el límit de 22.000 EUR bruts anuals.

Aquest límit és de 14.000 EUR per a contribuents que percebin rendiments de

més d'un pagador o quan el pagador no estigui obligat a retenir d'acord

amb el que s'ha previst reglamentàriament (pensions compensatòries del

cònjuge i les anualitats per aliments no exemptes).

No obstant això, encara que els rendiments del treball procedeixin de més

d'un pagador, si la suma de les quantitats percebudes del segon i restants

pagadors, per ordre de quantia, no supera en total els 1.500 EUR bruts anuals,

el límit serà de 22.000 EUR. Així mateix, existeix una altra excepció per al cas

en què tots els rendiments del treball siguin pensions de la Seguretat Social,

prestacions de mutualitats obligatòries de funcionaris, de plans de pensions,



de mutualitats de previsió social, d'assegurances col·lectives o de plans de

previsió assegurats.

No obstant això, a l’exercici 2018 quan l’impost corresponent al període

impositiu s’hagués meritat a partir de l’entrada en vigor de la Llei de

Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, és a dir, sempre que el

contribuent no hagi mort abans del 5 de juliol de 2018, el límit de 14.000 euros

assenyalat en el paràgraf anterior serà de 12.643 euros.

Rendiments íntegres del capital mobiliari i guanys patrimonials, sotmesos a

retenció o ingrés a compte, amb el límit conjunt de 1.600 EUR bruts anuals.

Aquesta excepció serà aplicable a partir de l'1 de gener del 2014 respecte

dels guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments

d'accions o participacions d'institucions en inversió col·lectiva en les quals la

base de retenció, conforme al que s'estableixi reglamentàriament, no calgui

determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable.

Rendes immobiliàries imputades, així com els rendiments íntegres del capital

mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions

per a l'adquisició d'habitatges protegits de preu taxat, amb el límit conjunt

de 1.000 EUR bruts anuals.

Des de l’1 de gener de 2018, dins del límit conjunt excloent de l’obligació de

declarar per a les rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del

capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i

subvencions per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial o de preu

taxat previst de 1.000 euros anuals, s’inclouen també els altres guanys

patrimonials derivats d’ajuts públics.

En cap cas hauran de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament

rendiments íntegres del treball, del capital o d'activitats professionals, així com

guanys patrimonials que no superin en conjunt els 1.000 EUR anuals i pèrdues

patrimonials de quantia inferior a 500 EUR.

En qualsevol cas, els contribuents que tinguin dret a deducció per inversió en

l'habitatge habitual, per compte d'estalvi-empresa, per doble imposició

internacional, o que hagin realitzat aportacions a plans de pensions o altres

sistemes de previsió social que permetin reduir la base imposable de l'IRPF, hauran

de presentar declaració per exercir els esmentats drets.

D'altra banda, podran sol·licitar la devolució els contribuents que no estiguin

obligats a declarar i la liquidació dels quals tingui resultat negatiu.



En l'IRPF, és el propi contribuent el que té obligació de declarar i calcular el seu

import. L'IRPF és, doncs, un impost autoliquidable. En l'IRPF el terme declaració es

refereix generalment a l'autoliquidació de l'impost a càrrec del contribuent, que, en

qualsevol cas, és sempre una persona física.

Lògicament, aquestes declaracions poden ser revisades per Hisenda. Per a això

disposa de quatre anys des de la finalització del termini establert per presentar la

declaració i, transcorregut aquest temps, prescriu la facultat de revisar les

declaracions. En el cas de presentar la declaració fora de termini, els quatre anys

es compten a partir del moment en què es va presentar efectivament la

declaració.

Els contribuents duran a terme la declaració de l'IRPF, tant en tributació individual

com conjunta, en els models que a aquest efecte aprovi Hisenda.

Termini, lloc i forma de presentació de les declaracions

Els terminis per presentar la declaració es determinen per l'Ordre Ministerial que

aprova els models d'impresos de cada exercici.

La presentació es podrà efectuar tant en la Delegació com en les Administracions

de l'Agència Estatal d'Administració tributària de la demarcació territorial on tingui

el domicili fiscal el contribuent, així com també en qualsevol entitat col·laboradora

(bancs, caixes d'estalvi o cooperatives de crèdit) de la província corresponent al

seu domicili fiscal. També es podrà presentar per via telemàtica quan es disposi del

certificat habilitat per operar a través d'Internet.

Les declaracions hauran d'estar signades pel declarant. En cas de tributació

conjunta, la declaració la subscriuran els membres de la unitat familiar que siguin

majors d'edat.

L'import de les declaracions a ingressar es podrà fraccionar en dues parts, sense

cap interès ni recàrrec. En el moment de presentar la declaració s'ingressarà el 60 %

de l'import i el 40 % restant el 5 de novembre (habitualment).

D'altra banda, quan el contribuent ho sol·liciti, l'Agència Tributària li enviarà un

esborrany de declaració. En principi, aquest document té caràcter informatiu, però

si el contribuent considera que les dades s'ajusten a la realitat de la seva situació

tributària el pot signar i retornar-lo a Hisenda. En aquest cas, el document tindrà la

consideració de declaració de l'IRPF. Per poder utilitzar l'esborrany de declaració,

s'han de complir determinats requisits.



Esborrany de la declaració de renda

Per utilitzar l'esborrany de declaració de l'IRPF, les rendes han de procedir

exclusivament d'una o diverses de les fonts següents:

Rendiments del treball.

Rendiments del capital mobiliari subjectes a retenció o ingrés a compte, així

com els derivats de Lletres del Tresor.

Imputació de rendes immobiliàries, sempre que procedeixin com a màxim

de dos immobles.

Guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte, així com

subvencions per a l'adquisició de l'habitatge habitual (qualificades també

com a guanys patrimonials, encara que sense estar subjectes a retenció ni

ingrés a compte.

No obstant això, en alguns casos no es pot utilitzar l'esborrany de declaració

encara que totes les rendes procedeixin de les fonts exposades. Això passa, per

exemple, quan el contribuent tingui saldos negatius pendents de compensar

procedents d'exercicis anteriors, quan pretengui regularitzar una situació tributària

procedent de declaracions anteriors i en determinats casos en què alguna de les

rendes s'hagi obtingut fora d'Espanya.

Documents

New 501-10356-101 Venta y asesoramiento · 2019. 5. 22. · Les pensions reconegudes a favor de persones que van sofrir lesions o mutilacions com a conseqüència de la Guerra Civil