Embed Size (px)
Citation preview
www.viurealspirineus.cat
revi
sta
gra
tuïta
de
l’Alt
Pir
ineu
i A
ran
nú
m: 1
39 ·
set
emb
re 2
013
Únic escorxador de porcí de l’Alt UrgellPernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques
Per celebrar amb els nostres clients cada setmana tindrem productes amb promoció. Vingui a les nostres botigues on trobarà tota la clase de productes de qualitat
Troba’ns al: c. Major, 18 ∙ La Seu d’Urgell ∙ T. 973 352 148 / Noves de Segre ∙ T. 973 387 147
32
núm: 139 · setembre 2013
viure als pirineus
www.viurealspirineus.cat
DISTRIBUCIÓGratuïta
EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell
DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual
REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual
DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat
FOTOGRAFIADavid Manzanera, Anna Solans, Albert de Gràcia
DL: L-701-702
Tel. 699 24 18 71
“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.
opinió
06-07· Amadeu Gallart · Marià Cerqueda· Joan Aixàs
actualitat en imatges
09
entrevista a...
20-21 · Lurdes Porta
natura
27· Cèrvol volador · El Segre, el gran riu del Pirineu
benestar
26-27 · Tallers de memòria · Passar d’allò intolerablea allò millorable
Salut infantil
29 · Còlic del lactant
una mica de ciència...
30· Dinosaures i mamuts
11 de setembre Diada Nacional de Catalunya
14 i 15 de setembre XXXI Diada de Cerdanya Porta
Pagar per anar a buscar bolets?
A les portes de la tardor torna a estar d’actualitat el debat sobre la necessitat o no de regular l’activitat dels boletaires.
agenda
portada
núm
139
54
Petits museus amb encantpetits anuncis
· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, pàrquing, despeses comunitat i WIFI inclosos en el preu. Pisos dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38
· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287
· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant Tel. 973 350 280
· Es busca estudiant per com-partir pis a Bcn (c. Breda): Tel. 93 245 09 00 (Pilar )
Matrimonio de perso-nas mayores (89 y 78 años) necesitan de un matrimonio o persona responsable que les acoja a cambio de un sueldo mensual.Tel: 973351684
Publicació de Cerdanya busca col·laboradors o socis per tirar endavant nous projectes.
Interessats contactar: [email protected]
@roseramills “Mi felicidad consiste en que sé apreciar lo que tengo y no deseo en exceso lo que no tengo” Leon Tolstoi
@proupeatges No pregunteu com ho sabem, ni qui ens ho ha filtrat: Abertis factura dià-riament 500.000 operacions als peatges
@aucellot La por és la pitjor companyia, deixa de mirar a terra per no entrebancar-te i mira a l’horitzó tot el que pots arribar a fer i aconseguir.
@diariARA La classe be-nestant de Damasc fuig en cotxes de luxe cap al Líban http://www.ara.cat/premi-um/tema_del_dia/classe-benestant-Damasc-cotxes-Liban_0_983301677.html …
@felixortega Muchos parti-dos políticos y varios de sus dirigentes necesitan salir de los marcos mentales que han guiado su actuación los últi-mos 30 años
@ElUniversal Capriles: Ma-duro quiere batir el récord de Fidel Castro de 640 denunci-as de magnicidio en 48 años, 1,5 por mes
@ErnestSola Bon dia,La FE-LICITAT no depén del que te-nim o de les circumstàncies. La CLAU esta en la DECISIÓ de ser FELIÇOS i ACTUAR en conseqüència.
Alinyà obre un centre d’atenció al visitant ////////////////////////////////////////////////////////////////////
M. PASCUAL · Alinyà
L’Espai Natura Alinyà ha obert un centre d’atenció al visitant de la Muntanya que tam-bé inclou una agrobotiga amb productes de
la zona i un espai expositiu de la vall El centre de 130 m2 s’ubica a l’antiga Rectoria del municipi que ha estat restaurada i adequada al seu actual ús per la Fundació Catalunya-La Pedrera, propietària de l’espai naturalAquest centre està situat al costat de l’església d’Alinyà, a l’antiga Rectoria, un edifici de 5 plantes, dues de les quals han estat reformades i habilitades pel seu actual ús per part de la Fundació Catalunya-La Pedrera, això ha estat possible gràcies a un con-veni establert amb el Bisbat d’Urgell. El nou equipa-ment també acull una agrobotiga especialitzada en productes de la zona així com un espai expositiu dels aspectes més significatius de la vall. L’equipament forma part de l’Espai Natura Muntan-ya d’Alinyà, una finca de 5.352,13 ha propietat de la Fundació adquirida l’any 1999 per preservar-la i protegir el seu elevat valor ecològic. A l’Espai Natu-ra Muntanya d’Alinyà la Fundació desenvolupa una àmplia activitat de preservació de la natura, on cal destacar: els programes de reintroducció del voltor negre, l’ús de ramats d’herbívors per al control de la massa forestal, la gestió sostenible del bosc amb generació de biomassa, etc.
agenda de l’Alt Pirineu i Aran | setembre
LA POBLA DE SEGUR
· Dia 11 de setembreDiada Nacional de Ca-talunya Ofrena floral als Jardins de l’Ajuntament a les 12.00 i durant la tarda cinema també als jardins de l’Ajuntament
· Dia 29 de setembrePresentació de l’últim llibre de l’escriptor Pep CollMolí de l’Oli - 19.00 h.
· Tot el setembreExposició d’escultura: Joan Borrel i Nicolau. “essencial”Sala Sant Miquel
PRATS I SAMSOR· dia 8 de setembreIV trobada de vehicles mili-tars historics De 9 h a 11:30h
BELLVER· Dia 11 de setembreDIADA DE CATALUNYA
Al matí penjada de senye-res, pujada i esmorzar po-pular al pla de Cal Codolet.
18.00h Concert d’Havane-res amb el grup “La Petita Havana”. Plaça del Portal.
BORDel 6 al 9 de setembreFESTA MAJOR DE BOR
LLÍVIA· Dia 12. Inauguració de la zona del Castell de Llívia. De les 10 fins les 12 hores visites guiades al castell.A les 12:00 h inauguració oficial. A les 12:30 h repre-sentació teatral d’època
PUIGCERDÀ· Dia 6 de setembreI Cicle de tècniques bà-siques en cuina. Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà i a l’Oficina de
Turisme de Puigcerdà.
·Dia 7 de setembre CATAVENTURA’T! Gau-deix amb la família al Parc d’Aventura de la Molina. Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà i a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà.
· Dia 9 de setembrePuigcerdà amb segway. Visita guiada pels camins naturals del municipi de Puigcerdà. Centre d’Aco-llida Turística de Puigcerdà (CAT) i a l’Oficina de Turis-me de Puigcerdà.
· Dia 11 de setembreDiada de Catalunya: Recuperem una tradició: Pa+vi+sucre. Vine a tas-tar-ho!
· Dia 14 de setembre 17h Cultiva el teu hort. Bulbs, fruits, fulles i arrels comes-tibles Taller familiar. Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà i a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà.
· Dia 29 de setembre 10:30 hLlegendes de Cerdanya: Batllia de Bellver de Cerda-nya. Excursions per conèi-xer llocs i enclavaments paisatgístics del municipi de Puigcerdà i de la resta de La Cerdanya acompa-nyades de llegendes Cen-tre d’Acollida Turística de Puigcerdà i a l’Oficina de Puigcerdà.
De l’1 al 15 de setembre Trenet turístic de Puigcerdà. Passeja i descobreix còmo-dament el nostre municipi Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà (CAT) i Ofi-cina de Turisme de Puig-
cerdà. BALTARGA · Dia 14 i 15 de SetembreFESTA MAJOR
PI· Del 27 al 29 de SetembreFESTA MAJOR
ORGANY· Dies 6 i 7 de setembre. 17a Festa i Fira del Llibre del Pirineu.
LA SEU D’URGELL · Dia 7 de setembre Festa Folk 20è aniversari Diables Alt Urgell
· Dia 8 de setembre Mercat de les OportunitatsAl llarg de tot el Carrer Major
· Dia 8 de setembre Mercat de les OportunitatsAl llarg de tot el Carrer Major
· Del 2 de setebre al 17 d’oc-tubre Exposició -Logos- de Ra-mon Berga a l’Aparador
ARFA· Del 7 al 8 setembre Copa Catalana d’Enduro
76
opinió
El cessament del cap de psi-quiatria de l’Hospital de La Seu i la reducció dràsti-
ca dels horaris de molts del seus col·laboradors manté més encesos que mai els llums d’alerta dels usua-ris actuals i potencials dels serveis hospitalaris de l’Alt Urgell. Vi-vim temps difícils en què la brutal baixada dels ingressos fiscals obliga a adequar-hi les despeses, és a dir a fer les retallades que tant ens es-porugueixen als ciutadans petits. El nostre sistema polític està dominat per les polítiques conservadores d’ajustament de despesa començant per les principals institucions eu-ropees i seguint per les espanyo-les i les catalanes. Aquest cercle de perfecció geomètrica colpeja amb especial satisfacció els interessos més preuats de les classes populars ja que com tothom sap la gestió de l’actual pobresa dels pressupostos públics prioritza les lleis del mer-cats financers entre d’altres coses perquè tenen pel mànec les paelles polítiques i econòmiques. Tota una lliçó per a molts ciutadans d’aquest sector del món que amb el seu vot podrien canviar tantes coses si no caiguessin en un contradictori menyspreu per tot el que significa la lluita política.
A casa nostra, a Catalunya, les retallades van guanyant camí com una fastigosa taca d’oli i se’ns pre-senten com a totalment inevitables, entre moltes d’altres, les restric-cions dels serveis sanitaris. Perso-nalment no en dubto de la neces-sitat d’ajustar ingressos i despeses públiques però em faig algunes pre-guntes que exposo als lectors. La primera, més general i que es pot
llegir arreu és: ¿Es fa per part de les nostres autoritats catalanes tot el que es possible per no carregar tot el pes de la crisi sobre les espatlles de les classes mitjanes i treballa-dores? Tinc molts seriosos dubtes sobre el tema si bé reconec la seva gran complexitat. Hauríem d’entrar en temàtiques com l’abandonament de determinats ingressos fiscals i en l’anàlisi de com s’han fet ara i abans l’assignació de despeses no priori-tàries.
Una segona pregunta és: ¿Fins a quin punt les retallades obliguen a un canvi en l’assignació territorial de l’oferta de serveis hospitalaris?.Que no sigui que en les revoltades aigües del repartiment de la despe-sa pública determinats pescadors obtinguin uns guanys que no ve-nen només derivats de l’estalvi. Tot això ve a tomb per l’actual política d’assignació de serveis sanitaris que aprima els d’institucions tan impres-cindibles com els de l’Hospital de La Seu i engreixa els d’instititucions de la capital provincial, En tot cas res de nou sota el sol. Recordo, com a president del Patronat del Sant Hospital, ja fa molts anys, com el director mèdic de l’Arnau de Vila-nova de Lleida em deia que no calia fer els parts a La Seu i que seria mi-llor fer-los a Lleida.
No hem de ser excessivament ingenus ja que les polítiques sani-tàries, i les altres, que comporta-ven algun tipus descentralització
provincial han estat sempre mira-des de gairell pels grups de pressió lleidatans, composats a vegades per polítics molt nacionalistes, a vegades per polítics senzillament catalanistes, que han compatibi-litzat còmodament la defensa de la província amb la defensa abrandada d’una Catalunya sobirana. I sempre amb el mateix argument de facili-tar les economies d’escala de deter-minades institucions lleidatanes i amb la complicitat de “buscadors de solucions fàcils” de la mateixa Ge-neralitat. Això sí, sempre a càrrec de la desaparició o de l’afebliment de les ofertes dels serveis públics a ubicar a les comarques pirinenques i en el cas que ens ocupa a l’Hospital de La Seu. El resultat és, a part de consideracions més enlairades, la gran quantitat de desplaçaments i de despeses que haurem de fer cada vegada més en detriment de les nostres butxaques. I una última pregunta, ben concreta: ¿Com no hem aconseguit encara un conveni d’assistència hospitalària amb An-dorra?
Ens cal, doncs, una gran sensibi-lització ciutadana, unitària, que su-peri fins i tot els errors que s’hagin comés en determinades inversions. L’Hospital de La Seu és massa im-portant perquè sota la senyera de l’estalvi –en aquest cas nostre ben necessària vistos els dèficits de la nostra institució– no s’amagui la sempre viva i amatent, la vella i ben coneguda olor de la reprovincia-lització. I si més no aquí la nostra posició política hauria de ser con-tundent i sense esquerdes de cap mena.
Provincialitzar els serveis del Sant Hospital////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Ém va fer molta gràcia el comentari del Miquel: “No sé perquè la frui-ta ha d’anar etiquetada; i, a més,
sempre l’enganxes amb el ganivet...” Jo li vaig respondre que potser és bo que estigui etiquetada. Així podem escollir les cireres d’Arfa, les pomes de l’Urgellet... D’altra banda, si hi hagués una altra manera certa d’assegurar la seva traçabilitat, no caldria que cada peça portés la seva etiqueta.
El fet de poder conèixer l’origen d’un producte en concret té, al meu criteri, una gran transcendència. Així, les grans cadenes comercials solen comprar lluny de les nostres comarques i a gran escala. D’aquesta manera, poden oferir uns preus més baixos. En aquest cas, s’informa al
client de l’origen dels productes d’una ma-nera molt genèrica. A banda, també és un fet prou conegut que al darrera d’algunes d’aquestes grans àrees de negoci, hi pot ha-ver grups inversors que poden ben bé ser de l’altre cap del món. En algun cas, a més, han de respondre a una servitud i mecenat-ge polític: de grat o per força.
En canvi, els botiguers que representen el comerç local, ens informen amb concre-ció de l’origen del gènero, ens aconsellen so-
bre la seva qualitat i contribueixen a donar vida als productors del país, els quals, altra-ment, haurien de plegar. Aquest respecte pel teixit social del lloc on estan instal·lats, és un fet que distingeix els comerços que volen participar activament a afermar la cohesió demogràfica del seu entorn més proper. En qualsevol cas, la nostra me-mòria històrica no pot negar el fet que, fa temps, els comerços que es volien distingir s’autoanomenaven d’«ultramarins». Ho recordeu? Curiosament, tot el contrari del que defensem ara... La realitat, però, era molt diferent.
Ja veieu fins a on ens ha portat la incò-moda presència de l’etiqueta en el préssec que es menjava el Miquel. Cabòries...
Comerç de proximitat o d’ultramarins? JOAN AIXÀS · Metge
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
La rèplica MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Ja fa uns anys que les esglésies romàniques de la Vall de Boí són Patrimoni de la Humanitat per la
Unesco. Construïdes entre els segles XI i XIV són conegudes per la seva pecu-liar arquitectura i per les pintures mu-rals que contenen. Els originals van ser traslladats a altres indrets (com ara el MNAC a Barcelona o el Museu de Vic) per tal d’evitar-ne l’ espoli: una pràctica molt habitual quan només se les consi-derava pintures religioses, sense valor. Una de les més conegudes és el Panto-cràtor de Sant Climent de Taüll, con-siderat com un dels murals romànics més representatius d’aquest període. L’atribut, Pantocràtor, o tot poderós, sorgeix de la denominació que se li va atorgar al pare dels déus de la mitologia grega, Zeus.
Actualment no és fàcil que ni el Pan-tocràtor ni la resta de pintures tornin a casa seva. Per tant, moltes de les esglé-
sies de la Vall han optat per fer-ne un seguit de rèpliques que, aquestes sí, es poden observar en el lloc original.
Les pintures romàniques, però, con-tinuen estant vives al Pirineu, m’hi ha fet pensar la polèmica que ha encetat la Unió Europea arran de la que serà la primera emissió d’euros de l’Estat d’Andorra. En una primera instància, a banda dels isards, la casa de la Vall i l’escut del país, també era previst en-cunyar la imatge del pantocràtor de Sant Climent de la Cortinada, tot acompan-yant un altra joia del romànic del Prin-cipat, el campanar circular de la església de Sant Coloma. Una pintura (de les po-ques que encara es conserva in situ) que
no es podrà encunyar en tractar-se d’una imatge de caire religiós. Un fet que po-dria fer sortir tota mena de butllofes als no creients en la fe cristiana d’arreu del continent. El campanar, per contra, dis-senyat amb un propòsit similar, sembla que no molesta ningú. El millor de tot plegat és que el que s’ha anunciat arreu com a Pantocràtor no és tal ja que es tracta d’una representació de Sant Brici. Cal pensar que la intenció dels tècnics de la UE és que a Sant Brici el portin a un museu o, en el seu defecte, el venguin a un col·leccionista, per un bon grapat de calers. A Sant Climent de la Cortinada, com a Boí, hi poden deixar una rèplica. Crec que és l’únic pas per tal que la UE entengui que Sant Brici, a més a més d’un Sant, certament venerable, és una expressió d’art on s’hi reflecteix la for-ma i manera com entenien el món els europeus que vivien a Andorra a l’Edat Mitjana.
AMADEU GALLART · Economista
98
opinió
Autocrítica SALVADOR ALBANELL · Artista
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
En la festiva desolació d’aquest dilluns de Festa Major de la Seu d’Urgell, he obert la sala. S’estan esgotant les tres setmanes d’exposició de la meva obra a “La Cui-
na”. La melangia de les cloendes em cerca. Vaig acceptar de bon grat exhibir els meus últims treballs i m’he esforçat més que mai en què tot sortís de la millor manera possible. He apli-cat fins a l’extenuació la màxima de “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”, fins i tot redacto aquesta autocrítica. Però no vull fer literatura, ni parlar del pop, ni de la tria i emmarcat de l’obra, ni del meu raspall de dens japonès, ni de l’èxit o fracàs de l’esdeveniment, així que parlaré del temps. Malauradament no és del tot bo, com cada Festa Major.
Amb el temps anem forjant la nostra vida, moltes vegades deixant-lo passar, d’altres volent-lo aturar o fixar. Tant se val, no ens fa cap cas i se’n va volant; per això el volem domar. No ens en sortim ni ens en sortirem, però en un tan voluntariós com inútil esforç, no parem de provar-ho. Així es la vida.
La meva última obra té molt a veure amb el temps. Un dia, adonant-me que no el podia parar, vaig decidir no fer-li cas, ignorar-lo. No es fàcil d’aconseguir, afuetat com el proposem els nostres dies. Però bé, el resultat dels intents de subjugar-lo possibiliten bona part del què en aquesta exposició he mos-trat. L’altra part, més embolicada, és el resultat d’intentar plas-mar el que em surt dels cataplins. No us penseu que això sigui tan senzill, que els meus cataplins no es conformen amb poca cosa; son molt senyors, i ja m’agradaria saber, a ciència certa,
què és el que volen.Pensem que fem el que volem i deu ser cert si així ho
creiem, però la força de l’art es qüestionar les certeses. Encara no tinc clar si reconforta o frustra l’introspectiu exercici de buscar les despullades raons del perquè som com som o fem el que fem. Tots sabem que tenim un bon laberint que enfron-tar si ens dediquem a burxar-nos. Però tampoc vull parlar de laberints ni d’abismes.
De què cony vull parlar, doncs. Vull parlar de la pell, de l’epidermis, de la festa, dels espectacles que són la brillant oclu-sió de soterrats desitjos, d’esforçats i dificultosos treballs. Els parèntesis fulgurants dedicats a enlluernar la mirada, a provo-car emocions, a convocar l’exultant experiència de sentir-nos. Aquest és el moment clau de l’èxit o del fracàs, però ni això és discernible, que molts dels èxits s’esfumen a la primera venta-da i alguns fracassos voleien impertèrrits temps i temps, acon-seguint l’inusual premi d’acompanyar-nos i sobreviure’ns.
Reflexiono doncs sobre el meu superficial èxit emparat en els que els hi ha agradat l’obra, molts d’ells a pesar de no haver-la entès (que consti que a mi també em costa entendre-la) i una mica més sobre la profunditat del fracàs, ara arrodonit per la buidor de la sala, obligat a una autoflagel·lació dedicada a aquells que ni l’han entès, ni volen entendre-la, ni falta que els hi fa. A tots us agraeixo la impagable amabilitat d’haver-me dedicat una estona de la vostra atenció.
Ah, i als que no heu vingut... que us bombin!
actualitat en imatges
Festival TRAMA - Bellver de Cerdanya
Festival de Música - Llívia
Trobada d’Acordionistes - La Molina
La Vella de l’Estany - Puigcerdà
VI Cicle de Jazz - Bolvir
1110
portada
Pagar per buscar bolets? //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
MARCEL·LÍ PASCUAL · la Seu d’Urgell
El 68% dels pirinencs estaria a favor de fer pagar per anar a buscar bolets i la resta, el
32%, creuen que es tracta d’una ac-tivitat lliure que no ha d’estar regu-lada ni controlada tot i que s’hauria de fer pedagogia per tal que tothom respecti el bosc. Aquest és el resul-tat d’una enquesta feta a www.viu-realspirineus.cat en la qual hi han participat 582 persones de l’Alt Pi-rineu i Aran.
Els resultats del sondeig mostren la preocupació que hi ha en deter-minats àmbits per la massificació de determinats boscos i espais naturals en l’època dels bolets. “No pot ser que un cap de setmana et trobis més gent a dalt de la muntanya que a la Diagonal de Barcelona”, és un co-mentari d’un dels lectors de la revis-ta que, tot i ser exagerat, ens dóna una idea de l’abast de la qüestió. “Els del país saben cuidar el bosc però a la tardor hi puja molta gent que no respecten les normes no escri-tes de la muntanya i la massificació comporta inevitablement embrutar i destruir els boscos”, diu un altre lector de Sort. Per tot això cada són més els que defensen la implantació de taxes per regular l’activitat dels boletaires.
Des del Conselh Generau d’Aran i des dels ajuntaments de la Val d’Aran s’ha consensuat un regla-ment que multarà per recollir bolets a qui no resideixi o no s’allotji a la comarca. Les institucions araneses han aprovat una normativa que comporta sancions de més de 100 euros a tot aquell que no la com-preixi.
En el mateix sentit, els usuaris dels
parcs naturals de Catalunya hauran de pagar per utilitzar determinats serveis. Això és el que està estudiant la Generalitat en la línia del carnet de boletaire que l’any passat es va aplicar a la zona de Poblet. Així doncs, el govern preveu aplicar-ho, per exemple, en l’aparcament o altres usos que suposin un plus de personal o de feina, segons va explicat el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí. “En un mo-ment en què l’administració públi-ca té menys diners, cal ser capaços d’aconseguir ingressos addicionals
per revertir directament sobre els parcs”, va apuntar aquest estiu el conseller.
Segons Pelegrí, encara s’està va-lorant quins serien els serveis pels quals es faria pagar i va assegurar que no serà una norma a tots els espais naturals, sinó que es valorarà per quins serveis es cobrarà en fun-ció del parc. “No a tots els parcs es farà pagar per tot, sinó que s’ha de valorar per quins serveis es farà pa-gar en funció del parc.
En qualsevol cas, el conseller va qualificat d’èxit el pla pilot que es
va aplicar l’any passat a Poblet, pel qual els boletaires havien de pagar 10 euros per poder accedir a aquest espai. I no descarta que si algun propietari privat s’hi vol sumar, ho pugui fer. De fet, també preveu ampliar el carnet de boletaire de Poblet a altres zones del país.
Boscos plens d’escombraries i camins arrasats pel pas de centenars de vehicles de boletaires. Aquest trist espectacle, que es repeteix cada tardor al Pirineu, ha portat ajuntaments i entitats municipals descentralitzades (EMD) a posar en marxa projectes per limitar l’accés dels boletaires al medi natural. Als centenars d’aficionats als bolets han començat a sumar-s’hi grups orga-nitzats que pentinen amb rapidesa vastes extensions de terreny de ro-vellons i altres varietats per després vendre’ls, segons fonts municipals. El debat, doncs, està més viu que mai i mentrestant la regulació de l’activitat sembla inevitable.
Bosc endins” és el títol nú-mero 12 de la col·lecció Mots del Cim editada
per Salòria. Es tracta d’un llibre diferent, simbòlic, un llibre de poesia micològica, un gènere pràcticament inèdit en la lite-ratura catalana. “És curiós que a Catalunya, un país amb tanta tradició boletaire, no hi hagi lli-bres de poesia sobre els bolets”, assegura el professor i poeta, Bernat Huguet.
“Bosc endins” ha rebut els elogis de diversos crítics lite-raris del país que n’han des-tacat la frescura dels versos, l’originalitat de l’obra i el domini de la llengua que té l’autor, tal i com va destacar el periodista de La Vanguardia, Pau Echauz.
Poesia micològica a “Bosc endins”
1312
actualitat
S’amplia el servei del Tren dels Llacs////////////////////////////////////////////////////////////////////////
F errocarrils de la Generalitat de Catalunya ha decidit ampliar el servei del Tren dels Llacs per aquesta tem-porada 2013. Finalment seran 23 circulacions. S’ha
fet tots els dissabtes des del 27 d’abril al 13 de juliol i ara del 17 d’agost al 26 d’octubre. Es tracta d’un espectacle sobre vies, des de Lleida fins a la Pobla de Segur, amb un total de 41 túnels i 31 ponts, passant entre parets rocoses, congostos i embassaments, que no et pots perdre.
Una proposta que inclou obsequi de benvinguda, itine-rari dinamitzat i tast gratuït de producte típic. Un viatge al passat acompanyat per les locomotores dièsel Yeyé’s arros-segant vagons d’època.
Tot plegat, ideal per families amb nens.Vine a gaudir d’aquest viatge!!! T’esperem a la Pobla.http://www.trendelsllacs.cat
Bona campanya d’estiu de Cerdanya Activa///////////////////////////////////////////////////////////////////////
Aquest 31 d’agost va finalitzar la campanya d’activitats gratuïtes “Cerdanya Activa”, organit-zada per l’Associació d’Hotels i Càmpings de la
Cerdanya, amb la col.laboració de Guies del Pirineu i Nordic Walking Pirineus. La campanya d’enguany, iniciada el pas-sat 22 de juny, s’ha tancat amb conclusions força positives, dins el context econòmic actual. En definitiva, la participa-ció a “Cerdanya Activa” ha estat de 700 persones superant les 600 de l’any passat, que han gaudit de 67 activitats progra-mades. Per procedència, les persones que han participat en el programa d’enguany provenen, bàsicament, de Catalunya, seguides de les Illes Balears, França, País Valencià, Aragó i Madrid.
El 28 de setembre de 1713, just ara fa tres-cents anys, el gene-ral Moragues signava la rendi-
ció de les fortaleses de Castellciutat davant les tropes borbòniques. Però, quina importància tenia Castellciutat en aquell moment? I qui era el general Moragues?
Ens hem de remuntar uns anys enrere. El 1659, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, la línia fron-terera entre les monarquies hispà-nica i francesa es va establir a tocar de Puigcerdà, on encara la trobem avui. Ben aviat l’estat francès va co-mençar a construir la gran fortalesa de Montlluís, des d’on, seguint la vall del Segre, els exèrcits francesos en-vaïen i saquejaven el nostre territori al llarg dels diversos conflictes bèl·lics d’aquella època.
L’any 1691 va marcar un punt d’inflexió. La invasió francesa d’aquell any, que va saquejar la Seu, enderro-cant les seves muralles i atacant la ciu-tat amb l’artilleria que havien portat travessant la muntanya de Bescaran fins a Calbinyà, va demostrar la fe-blesa de les defenses per fer front a aquestes incursions. L’any següent es van iniciar les obres d’un gran com-plex per evitar que aquests conflictes es tornessin a produir. El vell castell
de Ciutat, la fortificació medieval dels comtes d’Urgell, es va refortificar i ampliar amb baluards i noves estruc-tures, reforçat amb dues torres als turons que l’envoltaven: la Torre de Solsona (la Torreta, controlant el pas cap a Andorra), i la Torre Blanca (on posteriorment s’aixecaria la Ciutade-lla i el quarter militar del segle XX).
Aquest és el conjunt fortificat que va trobar el general Josep Moragues i Mas quan l’any 1707 va ser nomenat governador de Castellciutat. En aquell moment, la successió de la Corona es-panyola era disputada entre l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip de Borbó. La Guerra de Successió, un veritable conflicte internacional que va acabar concentrat a Catalunya, va tenir a les fortificacions de Ciutat un dels seus últims escenaris.
Ens hem de situar a l’estiu de 1713. Les tropes borbòniques havien anat guanyant terreny. Només Barcelona, Cardona i Castellciutat restaven fidels a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Els exèr-
cits borbònics van assetjar el General Moragues a les fortaleses de Ciutat, que va capitular el 28 de setembre de 1713 amb la condició que no es pren-drien represàlies contra els defensors de la fortificació. Gairebé un any més tard, l’11 de setembre de 1714 va cau-re Barcelona, i el 18 del mateix mes Cardona. Felip V havia aconseguit controlar la totalitat del territori.
Malgrat les promeses borbòni-ques, el 1715 el General Moragues va ser executat a Barcelona. Va ser es-quarterat i el seu cap va ser posat dins d’una gàbia i exposat públicament, penjat al Portal de Mar de la muralla de Barcelona durant 12 anys. Un any després, el Decret de Nova Planta su-primia les institucions de Catalunya, imposava el model d’administració propi de Castella i prohibia el català que, malgrat tot, el continuem parlant tres-cents anys després.
Text publicat al llibret de la Festa Major
de Castellciutat.
actualitat
El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat, 300 anys després”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
LLUÍS OBIOLS PEREARNAU · Arxiver municipal de la Seu d’Urgell
1514
actualitat
Elvira Farràs presenta el seu llibre “El Ball Cerdà” //////////////////////////////////////////////////////////////////
M és de 250 persones van omplir de gom a gom la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell du-rant l’acte de presentació del llibre “El Ball
Cerdà” celebrat el passat 22 d’agost i en el qual hi van participar l’autora del llibre, la historiadora urgellenca de 90 anys, Elvira Farràs, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i els coordinadors de l’obra, Jordi Mas i Anna Martí.
L’Elvira va ser professora d’història i catedràtica durant molts anys a l’Institut Joan Brudieu de La Seu. Ha obtingut nombrosos reconeixements institucionals, entre altres la medalla Francesc Macià concedida per la Generalitat i la medalla d’or de la ciutat. Ha participat en nombroses publicacions sobre la història, la cultura i les tradicions de la nostra ciutat.
L’autora explica com, per manca de documentació escrita, per fer el llibre s’ha basat en les explicacions que va rebre de la seva família, avis, pares i persones grans de la ciutat, que li havien fet arribar les seves vivències i records del ball. El pròleg és de l’urgellenc Xavier An-tich, professor de filosofia de la Universitat de Girona i president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies.
Nou Espai Baridà///////////////////////////////////////////////////////////////////////
El Baridà, un territori amb 1.200 anys d’història, con-format pels municipis d’Arsèguel, Cava, Lles de Cer-danya, Montellà i Martinet i el Pont de Bar, situat a
cavall de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, ja va començar fa uns anys gràcies al procés participatiu “Quin fu-tur volem al Baridà” a treballar un pla de desenvolupament conjunt. Després de moltes iniciatives en el territori ara s’ha obert l’Espai Baridà a Martinet per tal que sigui el punt de referència de totes aquestes iniciatives impulsades entre el sector públic i privat de la subcomarca.
L’associació de comerç i turisme del Baridà, creada arran d’aquest procés, ha signat un conveni amb l’ajuntament de Montellà i Martinet per l’ utilització de l’antic escorxador de Martinet i que esdevingui un espai d’iniciatives del Baridà sota el nom d’Espai Baridà.
Aquest espai no serà només un lloc d’informació turística de la zona, sinó també un espai on s’assessorarà a emprene-dors i empresaris, es mantindrà una borsa de treball conjunta amb els consells comarcals de l’Alt Urgell i la Cerdanya, cen-tre de formació per els socis de l’associació, lloc de trobada per projectes de col·laboració entre sector públic i privat, etc.
1716
1918
2120
En aquest número del “Viure” parlem amb la Lurdes Porta i ho fem a la recepció de la seva
escola, el Pau Claris, amb el soroll que ens arriba del pati, ocupat pels nens del Casal d’Estiu, amb el moviment frenètic dels informàtics que ho en-llesteixen tot per aquest proper curs, i amb un pare, molt afectat per la crisi, que ve a buscar plaça a l’escola per al seu fill.
La Lurdes Porta va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1961. Casada amb el Jordi Mas, tenen dues filles, la Marta i la Laura.
Mestra de l’escola pública des de fa 30 anys i actualment directora de l’Escola Pau Claris de la Seu d’Urgell. Mestra per convenciment i per voca-ció. Defensora de l’escola pública de qualitat, catalana, laica i gratuïta. Va començar treballant a l’escola rural, al poble de Prats i Sansor i després va estar a Montferrer, anys dels quals en guarda un magnífic record.
Ha estat sòcia activa de diverses associacions cíviques i culturals de la capital alturgellenca com ara La Seu Solidària, els Amics de la Sardana… Cap de llops de l’Agrupament Escol-ta Santa Maria d’Urgell a inicis dels 80. Va col·laborar molts anys amb la comissió de festes i de cultura de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. Se-cretària del Curs d’Estiu d’Estudis Pirinencs i de la Junta coordinado-ra dels aiguats del 82. Voluntària dels Jocs Olímpics del 92. També és membre del grup de mestres de l’Alt Urgell-Cerdanya, dels Moviments de renovació pedagògica.
Quins records tens de la teva
infància?
Molts! De la borda amb la meva família. De les feines del camp en les diferents estacions. També re-cords de la ciutat, les botigues i els botiguers del carrer, la festa major a l’envelat, els soldats que passaven per davant de casa camí de Ciutat, les processons, les caramelles, el cinema de les Monges i el de La Salle... Les amigues i jugar molt a casa i al carrer, al c/ Sant Ermengol, al Parc del Cadí, a la plaça “Zulueta”. Les Monges, i es-pecialment de la Madre Espar i de la Srta. Neus... Són molts records.
I de la joventut, quins records
en guardes?
La colla, passeig amunt i passeig avall, l’agrupament escolta, excur-sions, els Amics de la Sardana, ballar moltes sardanes al Pati Palau i al Pas-seig i ensenyar-ne a les escoles, les Caramelles, col·laborar en la caval-cada de Reis, la Cagada del tió, i les
festes de cap d’any, festa major...Els primers anys d’Ajuntament,
amb la recuperació de la democrà-cia, des de la comissió de cultura i la comissió de festes. El curs d’Estiu d’Estudis Pirinencs.
També recordo els estudis de Ma-gisteri a Lleida, el grup de mestres, molta inquietud per la feina ben feta i molts cursos de formació. Consta-tar que la feina d’educar és apassio-nant. Actualment m’és més fàcil tro-bar l’equilibri. Tot i que reconec que l’escola m’absorbeix molt, participo en la Junta de l’ONG La Seu Solidària. Aprofito per dir que actualment La Seu Solidària treballa en projectes destinats principalment als nostres infants.
Quan les meves filles eren peti-tes era una mica més complicat. Lla-vors el Jordi dedicava moltes hores a l’Ajuntament. Però la veritat és que es pot fer tot, i que el meu horari, molt
entrevista a... Lurdes Porta Cervós
“Els dispositius mòbils, les pissarres digitals, els portàtils i les “tablets” també han d’estar a l’aula”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
SANTI MIARNAU · La Seu d’Urgell
semblant al de les meves filles, em fa-cilitava l’organització. D’altra banda tenir la família a prop és un luxe. De totes maneres crec que els pares i les mares han de poder passar més temps amb els seus fills durant els primers anys d’infància, i que és la societat qui hi guanya. Els horaris laborals no ho faciliten gens i això hauria de canviar encara més, els centres educatius mai podran substituir a la família.
Com veus l’escola actual ?
L’escola canvia lentament, amb la il·lusió i compromís dels mestres. Però hem de canviar més, hem de demostrar des de la pràctica concre-ta de cada escola, des del debat i la crítica constructiva, que és possible una manera d’entendre l’educació on la part emocional hi tingui més cabuda, on el treball en equip dels claustres, l’avaluació interna i la coo-peració amb les famílies en sigui un pilar fonamental. Només així podrem reconèixer i fomentar les capacitats i habilitats personals de cada infant i podrem ajudar-lo perquè en sigui conscient i les valori, ell i els altres.
El nostre món està en canvi cons-tant, l’escola ha de potenciar la igual-tat d’oportunitats, la convivència, la creativitat, la satisfacció pel propi aprenentatge, el treball cooperatiu, el pensament crític. Ha de ser respec-tuosa amb l’entorn i ha d’estar oberta al món. Hem d’aconseguir deslliurar-nos de la rigidesa dels currículums, dels horaris i dels calendaris.
I quin paper han de jugar les
noves tecnologies?
Són una eina important i moti-vadora. Jo crec que les típiques au-les d’informàtica aviat passaran a la història. Els dispositius mòbils han d’estar a l’aula, pissarres digitals, por-tàtils, “tablets”, i per què no els mòbils al batxillerat o bé a la universitat; en tenim experiències concretes. A la nostra escola aquest curs ja introduïm l’ús de les “tablets” a educació infantil i al cicle inicial.
I la llei Wert? I les retallades?
Estic totalment en contra d’aquesta llei, suposa un retrocés his-tòric que no podem acceptar. Hem d’exigir als nostres governants diàleg i consens pel que fa a l’educació, amb un gran Pacte que suposi estabilitat i qualitat educativa. Només millo-rarem el futur dels nostres fills amb una escola integradora, gratuïta i de qualitat que garanteixi la cohesió i la igualtat d’oportunitats.
Les retallades ens han perjudicat molt, ràtios, plantilles, recursos, sous, beques i ajuts, sense oblidar totes les que afecten a la universitat, als estudis post obligatoris en general i darrera-ment a les llars d’infants. No podem justificar les retallades i que al mateix temps es destinin recursos públics al sector privat i així augmentar encara més les diferències socials.
Quin és per a tu el millor mes-
tre, i la millor lliçó?
Per mi el millor mestre és el que estima, el que motiva, el que manté les ments dels infants obertes, crea-
tives i facilita que es desenvolupin les capacitats individuals. No sé si en diria lliçó però m’agradaria haver contribuït una mica a què els nostres infants siguin ciutadans feliços, crí-tics, responsables i solidaris. El futur és seu, hauran de viure en un món en canvi constant que requereix for-mació durant tota la vida, i en el qual hauran de prendre moltes decisions a nivell personal i professional.
Creus que els nostres fills
viuen en un lloc privilegiat?
La Seu es troba ubicada en un en-torn privilegiat, però ens cal un nou impuls com a ciutat. Els nostres fills hi tenen un futur difícil ara mateix. La Seu ofereix molt poques oportu-nitats de treball. Hem d’estar, com a ciutat, al costat de tots els joves em-prenedors que decideixen iniciar aquí el seu projecte de vida.
Un color: Dos, el blau i el blanc.Una cançó: “Somewhere in Brooklyn”, de Bruno Mars.Un lloc per visitar: Àfrica, la seva gent, els paisatges de la sabana.Ajudar o que t’ajudin: Ajudar.Fred o calent: Fred.Ensenyar o Apendre: Apren-dre, quan ensenyo tam-bé aprenc, i molt!Parlar o escoltar: Escoltar.Un secret: Llegeixo molt, des de sempre. Començo un llibre i, si és una novel.la, miro com acaba i continuo. M’agraden poc les sorpreses.
2322
2524
Al món hi ha prop d’1 milió d’insectes, dels quals prop de 400.000 pertanyen a l’ordre coleòpters, són escarabats. Compareu amb les 10.000 espè-
cies conegudes d’ocells o les poc més de 5.000 de mamífers! D’escarabats doncs, com veieu, hi ha de molts tipus, allar-gats, arrodonits, de colors foscos, lluents, etc. I de ben se-gur que n’heu vist més d’un cop en alguna flor, la marinera de set punts o l’escarabat de la patata en son un exemple.
De fet hi ha que escarabats també s’alimenten de pol·len i esdevenen així pol·linitzadors involuntaris. Dins de la família dels escarabats també hi trobarem els lampiridae
com les cuques de llum. Hi ha, fins i tot, escarabats asso-ciats a determinats tipus de plantes i arbres com els que s’alimenten de les fulles de la menta o les del romaní.
Però avui parlarem de l’escarabat més gran d’Europa i que es troba protegit a Catalunya, difícil de veure, i amb un estat larvari que dura cinc anys. L’escanyapolls o cèrvol volador (Lucanus cervus) és el més vistós i espectacular, les larves viuen en troncs d’alzines o roures morts alimentant-se de la fusta en descomposició.
El que més crida l’atenció són les seves espectaculars banyes, o mandíbules com banyes de cérvol, que utilitzen en la disputa enfront d’altres mascles, igual que farien els cèrvols en època de brama, podent arribar fins i tot a morir un dels dos mascles; en canvi, les femelles són més peti-
tes i amb mandíbules de mida normal. Tot i el pes de les banyes, l’escanyapolls aconsegueix enlairar-se en un vol sorollós. Un cop adult, com molts insectes i papallones la seva vida és curta i dura entre quinze dies i un mes: en aquesta estapa s’alimenten de la saba dels arbres i del suc de les fruites madures. L’escanyapolls, a més, està inclòs a la llista d’espècies protegides per la llei de protecció dels animals de Catalunya.
Ja ho sabeu doncs, si en veieu un exemplar, observeu-lo amb atenció i gaudiu del privilegi. Són insectes lents en terra així que podreu fotografiar-los amb calma, i sobretot respecte, és un èsser viu com nosaltres!
Cèrvol volador///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor
natura
El present article el dedicarem al riu més important de les comarques pirinenques de la Cerdanya i l’Alt Ur-gell, el riu Segre.
El Segre és el segon riu més cabalós de Catalunya després del riu Ebre, i un dels més importants de tota la serralada del Pirineu. Neix en una modesta font de muntanya a 2.843m d’alçada a l’Alta Cerdanya, dins el terme comunal de Llo, a to-car del Pic del Segre i del Pic del Puigmal de Llo.
Durant el seu llarg trajecte fins a desembocar a l’Ebre a l’alçada de Mequinensa, recorre una distància de 265km, tra-vessant un bon sector del Pirineu central català, el Prepirineu de l’Alt Urgell i el pla de Lleida. Durant aquest viatge, a més, trobarem les ciutats més importants de l’Alt Pirineu Català com Puigcerdà i la Seu d’Urgell; i del Pla, com Balaguer i Llei-da. És per aquesta raó, que la presència humana ha estat molt vinculada al riu. Una bona mostra són els seus tres embassa-ments; Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai, i molts dels canals construïts per regar les zones agrícoles, com el canal d’Urgell, el canal Segarra–Garrigues, el canal de Balaguer o el canal de Serós.
El Segre ja de per si és un gran riu, però ho és encara més quan hi rep els seus grans afluents. El primer gran riu que tro-ba és la Valira, el riu del principat d’Andorra. A la comarca de la Noguera rep a la Noguera Pallaresa, i uns quilòmetres més enllà al Pla de Lleida, rep la Noguera Ribagorçana i el Cinca. Així doncs, el Segre quan arriba a l’Ebre, ha recollit la gran majoria d’aigua del vessant sud dels Pirineus compresos entre l’Alta Cerdanya i la comarca aragonesa del Sobrarbe, amb un total de conca hidrogràfica de 22.579,0 km².
Per tant, el Segre és un dels rius més emblemàtics de Cata-lunya, ja que ha influït en molts esdeveniments històrics així com en la riquesa de les terres que rega, i és per aquest motiu que molta de la seva gent li té tant efecte! Tot i que alguns lleidatans afirmen que...
“Val més un glop de negre, que tot el que baixa
pel Segre”
El Segre, el gran riu del Pirineu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia
natura
2726
És intolerable! Entre viure a l’Alt Urgell o a la Cer-danya i viure a Burundi (Àfrica subsahariana) hi ha una diferència tan escandalosa i terrible que ens
commou.Només hem de llegir les següents xifres i, per tal que
siguin més reals, més humanes, apropar-nos a elles en el context del nostre entorn. A l’Àfrica el 10% dels nens es moren abans dels 5 anys. És com si a la nostra comarca morissin 100 menors, 100 nens morts abans de fer els 5 anys!! I la majoria per causes evitables i que es podrien prevenir: manca d’alimentació, aigua insalubre, no aten-ció sanitària, analfabetisme, pobresa extrema…
En èpoques de crisi podem quedar-nos mirant el melic i perdre la percepció del que passa al món però no és just ni sa oblidar els altres, encara que no els tinguem tant a prop. Hem de pensar més globalment.
Hi ha moltes coses que no podem canviar, pero sí que
hi podem influir:-Apreciar el que tenim i compartir-ho.-Ensenyar els nostres fills a valorar el menjar i pensar en els necessitats.-Col·laborar amb entitats solidàries i ONGs.-Denunciar la corrupció essent nosaltres mateixos exem-ple d’integritat en les petites coses de la vida. Si en allò pe-tit no som honestos, com ens queixarem d’allò que passa a més “gran” escala?
benestar
Passar d’allò intolerable a allò millorable ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ÒSCAR ROSELL · Pediatra
benestar
La importància dels tallers de memòria en la gent gran///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
GEMMA GUÀRDIA · COMUNITÀRIA. Serveis socioeducatius itinerants
S’apropa el començament de curs i amb ell, una opor-tunitat de planificar el nostre període “escolar” de setembre a juny. Una de les propostes sobre les quals
m’agradaria parlar-vos avui és dels tallers de manteniment de la memòria dirigits a adults.
Els primers programes d’entrenament de la memòria apareixen al voltant dels anys 70 i s’adreçaven majoritària-ment a persones amb trastorns orgànics cerebrals amb la finalitat d’estimular la seva capacitat cognitiva i promoure la rehabilitació. Avui en dia, aquests tipus de tallers van dirigits al col·lectiu de la gent gran amb la finalitat de ser una eina de prevenció i intervenció. Alguns dels motius que poden moure a assistir-hi són: tenir por de perdre la memòria perquè s’ha viscut d’a prop (familiar, amic o conegut) la demència i es tem patir-la; persones que sa-ben que l’envelliment comporta una pèrdua de memòria; persones que s’apropen al projecte perquè volen fer una activitat de caràcter cognitiu o bé perquè volen realitzar una activitat que ompli el seu temps lliure.
Els tallers d’estimulació de les habilitats mnèsiques es plantegen com a objectiu bàsic prevenir les pèrdues de memòria associades a l’envelliment i promocionar l’autonomia personal millorant les habilitats cognitives i allargar, així, la independència de la gent gran. Més es-pecíficament, els aspectes que pretenen treballar són: ampliar coneixements implicats en la memòria; millorar el procés de memorització tot estimulant les diferents funcions cognitives (atenció, percepció, llenguatge, càl-cul, memòria recent i remota...); donar estratègies que permetin compensar els efectes de la pèrdua de memòria; fomentar un espai d’aprenentatge i de relació entre els companys o fomentar el sentiment de pertinença.
Pel que fa a la metodologia, en l’actualitat hi ha una
gran varietat de programes d’entrenament, i per tant, de mètodes d’aplicar-los. Normalment, un dels principis bà-sics és la metodologia basada en la dinamització de grups per tal de potenciar les relaciones humanes i establir un clima de complicitat, de diàleg i d’intercanvi. Els exerci-cis acostumen a combinar activitats tant individuals com en grup amb la finalitat de reforçar tant el treball perso-nal com el cooperatiu i relacional. El nivell de dificultat de les activitats ha de ser progressiu per tal de fomentar la motivació, les ganes d’entrenar la memòria i afavorir l’aprenentatge.
Per participar en aquests tipus de tallers no cal cap re-quisit concret, tot i que normalment van dirigits a per-sones majors de 60 anys que tinguin un envelliment sa-ludable. Assistir a tallers de manteniment de la memòria no és sinònim de vellesa, malaltia o pèrdua de capacitats. Hem de tenir en compte que es tracta d’un tipus d’exercici diferent del que podem estar acostumats a prendre part.
2928
salut infantil
Còlic del lactant ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Tatiana Valencia (Pediatra, Pediatria dels Pirineus) i Rosa Rogé (Llevadora, Fundació Sant Hospital) Unitat MaternoInfantil de l’Alt Urgell
El còlic del lactant és un síndrome caracteritzat per plor excessiu d’inici brusc, de predomini vespertí, sense causa identificable entre les 2 se-
tmanes i els quatre mesos d’edat. Apareix en un lactant sa independentment del tipus de lactància (materna o fórmula). La freqüència d’aquest trastorn varia entre un 10-40% dels nadons. És una alteració benigna i au-tolimitada i tendeix a desaparèixer espontàniament cap als 4-5 mesos d’edat.
El símptomes típics són:
Quasi sempre s’inicia a la mateixa hora.De forma brusca.Les mans del nadó solen estar tancades amb força,
les cames encongides i el ventre pot estar inflat.L’episodi pot durar uns minuts o hores i acaba quan
el nadó cau esgotat o bé quan defeca o fa gasos.Encara que els nadons tenen dolor abdominal acos-
tumen a menjar bé i pugen de pes correctament.Com podem ajudar-lo. Ajudar a un nadó amb còlic
implica identificar i evitar les coses que desencadenen els episodis de plor. És important aprendre que es el que reconforta al nostre nadó.
Possibles desencadenants del còlic:
Si el nadó pren lactància materna hi ha aliments dels que passen a través de la llet materna que poden afectar al nadó. Cal evitar begudes estimulants com la cafeïna i la xocolata, tractar d’evitar productes làctics i les nous durant unes setmanes perquè poden causar alguna reacció al·lèrgica i disminuir els aliments més flatulents com ara el bròquil, la col, etc.
Si el nadó pren llet de fórmula, alguns nadons po-den ser sensibles o al·lèrgics a les proteïnes amb les que està composada aquesta llet. De vegades canviar de llet els pot ajudar (sempre consultant-ho abans amb l’equip de pediatria).
Medicaments:
Consultar abans de prendre qualsevol medicament, en cas de lactància materna.
Evitar sobrealimentar al nadó o bé alimentar-lo massa de pressa en cas de lactància amb fórmula.
Consells per reconfortar al nadó. Cada nen respon de diferent manera, a alguns els reconforta estar em-
bolcallats, sentir-se calentets i altres prefereixen estar lliures amb roba lleugera. És important provar dife-rents recursos, observar la seva reacció i a partir d’aquí quedar-nos amb la mesura més adient.
Contacte pell amb pell. Bressolar al nadó en els braços és una de les mesures més efectives. Les motxi-lles porta-bebés poden ser d’ajuda.
Moviment. Gronxar al bebè pot calmar-lo quan es-tigui plorant. Es pot gronxar als braços, al bressol o a una cadireta tipus gronxador (quan ja controli el cap).
Música. El cant, les cançons de bressol o música que s’escoltava durant l’embaràs pot servir per calmar el plor dels nadons.
Xumet. L’ús del xumet també pot calmar el sofri-ment del teu nadó. El xumet pot ser un bon ansiolític i calmar el còlic.
Posició vertical. Per ajudar el moviment dels gasos i disminuir l’acidesa.
Massatges. El massatge contra els còlics que es rea-litza pressionant amb moviments circulars en el sen-tit de les agulles del rellotge, les vostres mans sobre l’abdomen poden minvar les seves molèsties. El massat-ge a l’esquena del bebè també es recomanable, així com col·locar una tovallola tèbia sobre l’abdomen del nadó.
Posar el nadó al pit en el cas que faci lactància ma-terna.
Alguns productes farmacològics, inclús fitoterà-pics o homeopàtics, també ens poden ajudar, com per exemple el colikin®, el colimil®, el blevit digest®…
3130
Dinosaures i mamuts////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Enric Quílez · Puigcerdà
una mica de ciència...
Es diu que la realitat sempre supera la ficció. La premsa anuncia amb grans titulars
que s’ha aconseguit seqüenciar, per primer cop, el genoma d’una espècie desapareguda: es tracta del mamut.
Fa temps que existeixen diver-sos projectes la finalitat darrera dels quals és la de recuperar un animal extingit, com pot ser el mamut. No és una elecció dolenta. A diferència dels espectaculars (i temibles) dino-saures, és possible trobar encara a la tundra siberiana, mostres congela-des de teixits de mamuts, mentre que els dinosaures estan massa lluny en el temps com per haver deixat mos-tres viables del seu genoma.
Altrament, recuperar un ma-mut no generaria inicialment grans problemes. Tot i les seves grans di-mensions, no deixa de ser un elefant gran. Les diferències genòmiques entre un mamut i un elefant són for-ça menors que les que hi ha entre un humà i un ximpanzé.
Això ha despertat l’esperança d’obtenir un embrió de mamut mitjançant enginyeria genètica i d’implantar-lo a l’úter d’un elefant femella per tal que es desenvolupi. Tot i que la cosa encara està una mica a les beceroles, la possibilitat de
recuperar una espècie extingida cri-danera es troba molt propera.
Molts ens preguntem per què es dediquen tants esforços a recupe-
rar una espècie que es va extingir, mentre no estem fent gaire cosa per evitar l’extermini de moltes altres. Malgrat això, una cosa no treu l’altra i si és possible recuperar els mamuts, potser sigui possible recuperar altres espècies de desaparició més recent o futura.
Com a la novel·la de Michael Cri-chton, Parc Juràssic, potser d’aquí a uns anys podrem visitar zoològics d’espècies extingides, parcs on con-visquin mamuts, dodos, tigres de dents de sabre, tilacins, tarpans i me-gateris…
Molts ens preguntem per què es dediquen tants esforços a recuperar una espècie que es va extingir, mentre no estem fent gaire cosa per evitar l’extermini de moltes altres
