Nicolás González Nº13 María Guillén Nº14

LA CONSTRUCCIÓ DE

L’ESTAT LIBERAL.

CARLISME

Definició : era una moviment politic, sorgit aproximadament a 1.833, que va lluitar en defensa de la monarquia absolutista i de la regiò catòlica . Estava en contra del model de l’Estat centralizat defensat pel liberals. La seua ideologia quedava resumida en el lema “Déu, Pàtria ,Rei”

LA PRIMERA GUERRA CARLINA:

A 1.833 va morir Ferran VII sense deixar descendència masculina. La reina Maria Cristina confia el seu gobern als liberals, la qual cosa va porduir el descontent dels que desitjaven la retornada a l’antic regim (minoria social recolçada per l’esglesia).Per aquest motiu es van organiçar guerrilles de partidaris del germà del rei Don Carlos i van começar una serie d’asalts desorganitzats, que es varen espandir desde el nord de la península fins a Madrid. La guerra va durar set anys.

http://www.youtube.com/watch?v=R4TvNwGvwZw

CAUSES DEL FRACÀS CARLISTA:

Eren una minoria a la població. Estaven desorganitzats . No podien aguantar una guerra de

desgats. Els partidaris liberals de María Cristina

eren la gran majoria i amb gran part del poder.

L’esquema del cap Carlista. Eren impopulars per la majoria social.

EL TRIONF DEL LIBERALISME

Era el tipus de gobern de Maria Cristina: els intel·lectuals son els que donen les idees i configuren doctrinalment el sistema, els homes de negocis o propietaris aporten la seua força econòmica.Els militars fan pagar el servici en alta moneda. La burguesia té que recolzar-se en el braç militar per a poder sostener-se.

LA EVOLUCIÓ FINS A UN PLÉ LIBERALISME La pressió social va demanar a Cea Verúdez

(cap de gobern de l’estat de Maria Cristina)una convocatoria a Cortes i l’establiment d’un regim representatiu parlamentari. Cea Vermúdez va dimitir per el temor de provocar l’enfadament dels liders militars i del poble. Va pujar al poder un antic diputat de les Cortes de Cadiz : Martínez de la Rosa(intel·lectual poeta i dramaturg) va ser liberal al començ però es va tornar moderat.

CREMA DEL CONVENTS Martinez de la Rosa no va fer el que el seus

companys liberals tenien esperat, el qual va produir un descontent general a la població , al mateix temps es va desplegar per Espanya una violenta epidèmia de còlera ( seqüela de la peste general) que es va estinguir arreu de tota l’Europa i alguns van culpar de l’enfermetat als frailes culpant-les de que havien envenenat les aïgues de tal manera que el 25 de juliol de 1.835 determinats grups liberals van començar a cremar els convents.

DESAMORTIZACIÓ

Els liberals exaltats van demanar la confiscació de tots els bens eclesiastics.Martinez de la Rosa va dimitir i va alçar-se al poder Mendizabal el qual va prometir solucionar els dos problemes que asolaben al pais:la Guerra Civil i la banca-rota d’hacienda. Per aquestos motius va decretar tres accions : suprimir els ordens religiosos, declarar els bens de l’esglesia propietat de l’estat isacar els bens a publica subhasta

LA FÍ DE LA GUERRA CARLISTA

A 1.839 amb el abraç de Vergara va terminar la guerra Carlista. Mesos després (1.840) va caure del gobern la regent Maria Cristina qui va provocar aquesta caiguda fou el general Espartero ,lider dels liberals durant la guerra. La caiguda de Maria Cristina no va suponer el fi de la monarquia. Els republicans eren , aleshores, una minoria irrisòria i carecien d’influències. Isabel II no podia ser acusada de delicte per els progressistes per la qual cosa tenien que prolongar la regensa.

1.843 ADVENIMENT D’ISABEL II

A 1.843 una revolució general derriava a a Espartero. Havia sigut obra d’elements de totes les tendències polítiques i coloquen a Isabel II que va alcançar la majoria d’edat a 1.844. Durant aquesta recència van predominar els moderats . En 1.845 es va reformar la constitució de tal forma que va afavorir als moderats

DISOLUCIÓ DEL RÉGIM ISABELÍ

MODERATS I PROGRESISTES:

SOBIRANIA

SUFRAGI ADMINISTRACIONS DEL ESTAT

BASE SOCIAL

RELACIONS AMB LA RELIGIÓ

MODERATS

Compartida entre el rei i les corts.

Censitari i molt restringit.

centralitzada

Noblesa i alta burguesia

Estat confessional

PROGRES-SISTES

nacional Censatari(més ampli que el moderat)

Major auntonomia municipal

Classes mitjanes populars

Estat confessional(permisivital amb altres regions)

POSSIBLES PREGUNTES PER A L’EXAMEN:

La primera guerra Carlina. Implantació del liberalisme. L’època isabelina.Moderats i

progressistes. Carlisme (vocabulari)