Núm.124 Juny-Setembre 2008 DE BARCELONA Servei … · 2011-05-09 · Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008333 informació col·legial opinió i anàlisi Miquel Bruguera,

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.124

Jun

y-Se

tem

bre

2008

Memòria de la ProfessióDr. Francesc VilardellViñas

9 Debat sobreel copagament a laJornada d’estiu dePuigcerdà

12 Conclusionsdel SegonCongrés de la

Professió Mèdica deCatalunya

5El Consell de Col·legis de Metges de Catalunyarenova la pòlissa de responsabilitat civil

D’esquerra a dreta: Josep M. Figueras; Ramon Balius; M. Carmen Mercado; Miquel Bruguera, president del COMB;Jesús Galilea i Santiago Tintoré, en l’homenatge del COMB als metges pioners en la Medicina de l’Esport en la quartaedició dels Medijocs.

22Homenatge col·legial als metges pioners enla medicina de l’esport

Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya; Diana Garrigosa, esposa del president Maragall, i JordiCamí, director de la Fundació Pasqual Maragall, en l’acte de la presentació de la Fundació.

10 El COMB dóna suport a la Fundació PasqualMaragall en un acte amb el sector sanitari

7 El Col·legi de Metges de Barcelona, la FundacióGalatea i l’OMC organitzen el III CongresoNacional PAIME

Amb motiu de la commemoració del desè aniversari del Programa Integral d’Atenció al MetgeMalalt (PAIMM) es celebrarà, a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona el 12, 13 i 14 denovembre, el III Congreso Nacional PAIME. Aquest Congrés té com a objectius consensuarcriteris d’atenció i gestió dels PAIME a Espanya i, així mateix, avançar en la definició de lesclaus per al desenvolupament d’estudis i intervencions orientades a la prevenció de la malaltiai la promoció de la salut dels metges.

La nova pòlissa vol aconseguir adequar-se a lesnecessitats dels col·legiats en el moment actual, ampliantalguns dels seus continguts i demanant el complimentd’uns requisits per a una millor qualitat assistencial, en-tre d’altres, que donen seguretat als metges en la sevapràctica professional, segons informa el Servei deResponsabilitat Professional del COMB.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008

informació col·legial

sumari

informació econòmica

Opinió i anàlisi 3Els Col·legis de Metges de Catalunya i CatSalutrenoven la pòlissa de responsabilitat civil professional 5El COMB, la Fundació Galatea i l’OMCorganitzen el III Congreso Nacional PAIME 7Debat sobre el copagament en laJornada d’estiu de la Professió Mèdica 9El COMB dóna suport a la Fundació PasqualMaragall en un acte amb el sector sanitari de Catalunya 10Conclusions del Segon Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya 12Guardonats amb els premis al’Excel·lència Professional de l’any 2008 14El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya aprova la reforma dels seus estatuts 15Els metges més grans de 55 anysparticipen en l’“Arxiu de l’experiència” 15El president del COMB inaugura l’exposició“Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí” 16El govern de la Generalitat distingeix metges i entitatssanitàries amb la Medalla d’Or, la Creu deSant Jordi i la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari 16Revista de premsa 18Homenatge als metges pioners en la Medicinade l’Esport en la cloenda dels Jocs Col·legials Esportius 22Lliurament dels premis de la vuitenaedició dels Concursos Artístics per a Metges 26“Salut per al desenvolupament” 40Novetats legislatives sanitàries 41Delegacions i seccions col·legials 42En record de... 48Agenda cultural 49Aparador de llibres 50Consultori terminològic 51Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 53Congressos i cursos 55Petits anuncis 58Editorial àrea econòmica 29El COMB celebra la II Jornada de Tecnologies Mèdiques 29La Secció de Metges Jubilats ha visitat Sicília durant aquesta primavera 31Comentari borsari 35

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008 33333


opinió i anàlisi

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona La dificultat de trobar metges per

ocupar vacants, tant en el siste-ma sanitari públic com en el pri-

vat, en determinades especialitats ifeines és un dels problemes més greusde la sanitat catalana.Fa un cert temps que advertimd’aquest problema arran dels estudissobre demografia mèdica que vàreminiciar al COMB fa quatre anys i quehan posat en evidència que el nombrede metges formats a altres països estàaugmentant progressivament els dar-rers deu anys, al mateix temps que elnombre de metges formats a les uni-versitats catalanes i espanyoles dis-minueix proporcionalment. Enaquests dos darrers anys el nombrede metges estrangers que s’hancol·legiat al COMB ha superat el nom-bre de metges nascuts a Catalunya.Aquesta situació respon a causesdiverses, entre les quals tenen im-portància el nombre de metges queno exerceixen tasques estrictamentassistencials i, també, la poca efici-ència del sistema sanitari, que exi-geix molts metges per fer-lo funcio-nar i en el qual no existeixen incen-tius per ampliar les seves jornadeslaborals.Aquesta situació s’ha de considerarque és un problema, perquè la mancade metges del nostre sistema sanitaris’està afrontant, de forma poc medi-tada, amb la contractació de metgesestrangers, en gran part llatinoameri-cans i, en menor volum, metges extra-comunitaris de països europeus del’est. Aquests metges estan resolentde moment la manca de metges lo-cals, sobretot en l’àmbit de les urgèn-cies i les substitucions, però ocasio-nen reticències en part de la poblacióque ha de ser atesa, en alguns casosa causa d’un insuficient coneixement

de l’idioma o de diferències culturalsi de coneixement del país.Un problema afegit és que desconei-xem, quan arriben, si el seu nivell deconeixements és adequat per exerciren el nostre sistema sanitari, perquèno se’ls sotmet a cap prova d’avalua-ció ni tampoc se’ls exigeix que assis-teixin a activitats formatives sobre lescaracterístiques del sistema sanitari,la farmacopea, i els costums de lagent del país. La legislació deixa enmans de l’Administració central l’ho-mologació del títol de metge i de met-ge especialista sense donar espai alscol·legis professionals, a diferènciadel que succeeix en els països anglo-saxons. Aquest procés d’homologa-ció és burocràtic, farragós i poc àgil ino permet que els bons professionalsestrangers puguin demostrar ràpida-ment els seus coneixements i la sevaidoneïtat per treballar entre nosaltres.Ara està en debat el projecte de de-cret del Ministeri de Sanitat i Consumper a l’homologació del títol d’espe-cialista dels metges formats en altrespaïsos. El document no agrada a nin-gú, perquè no explicita quin serà elsistema d’avaluació i no resol elsdubtes de si els metges que volenhomologar el seu títol estan prou benpreparats, ni tampoc satisfà els met-ges que estan a l’espera d’obteniraquesta homologació. Per altra ban-da, tampoc fa referència als metgesnascuts aquí que volem optar a acon-seguir el títol d’especialista desprésde molts anys de fer una tasca assis-tencial d’especialista no reconeguda(MESTOS 08).El resultat d’una petita enquesta quehan contestat durant el mes de se-tembre els metges que integren l’Ob-servatori de la Professió del COMBens aporten dades interessants so-

El resultat d’una petitaenquesta que han contestatdurant el mes de setembre elsmetges que integrenl’Observatori de la Professiódel COMB ens aporten dadesinteressants sobre lapercepció d’una gran majoriadels metges d’aquí sobre elsmetges formats a l’estranger.Creuen, en termes generals iamb algunes excepcions, queel seu nivell de preparació ésinferior al dels metges quehan fet el MIR, i sospiten queno serien escollits pelsmalalts d’aquí per servisitats.

L’homologació dels títolsdels metges estrangers


informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 124

Juny-Setembre 2008

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarés i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Alfons Malet i CasajuanaVocal suplent de la juntaJoaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Isabel Calaf i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal

bre la percepció d’una gran majoriadels metges d’aquí sobre els metgesformats a l’estranger. Creuen, en ter-mes generals i amb algunes excepci-ons, que el seu nivell de preparacióés inferior al dels metges que han fetel MIR, i sospiten que no serien esco-llits pels malalts d’aquí per ser visi-tats.Què hauríem d’impulsar des delCOMB? En primer lloc, impulsar eldebat de fons: Quins canvis calen feren el sistema sanitari per tal que elsmetges d’aquí estiguin mes incenti-vats i millor organitzats per atendreles necessitats del sistema sanitari.En segon lloc, els metges que ja estanexercint des de fa temps a Espanyasense el títol d’especialista homolo-gat haurien de passar una prova d’ava-luació, ràpida i justa, de la qualitat dela seva pràctica clínica del tipus del’ACOE, per decidir si se’ls pot homo-logar el títol.El COMB exigeix acabar d’una vegadaamb la incertesa dels companys met-ges no homologats. Els que mereixin,pels seus coneixements i qualitat,exercir entre nosaltres ho han de po-der fer ràpidament amb tots els drets.En tercer lloc, facilitar la integraciódels metges que vénen de fora, fentconèixer l’obertura de l’oficina d’as-sessorament específica per a ells enla mateixa seu col·legial, però tambéexigir que abans de la col·legiació fa-cin un curs al Col·legi sobre l’idioma,sobre el sistema sanitari, sobre la far-macopea espanyola i sobre urgènciesi suport vital.És convenient que als metges quearriben des d’altres països amb laintenció d’exercir la medicina al nos-tre país se’ls recomani que facin elMIR per obtenir el títol d’especialista,amb la qual cosa estalviaríem totamena de tràmits avaluadors i oferiri-en les mateixes garanties de qualitatals ciutadans que haguessin de trac-tar que els metges especialistes viaMIR.Per a l’homologació del títol d’espe-cialista es podria autoritzar provisio-nalment l’exercici professional durant

dos anys als metges estrangers quearriben procedents de països amb unsistema educatiu equiparable al nos-tre, amb la condició que es presentinal final d’aquest temps a una avalua-ció de la seva pràctica clínica, valo-rant el que han fet en el seu lloc detreball, i a un examen teoricopràctic.Els que superessin aquestes provesserien homologats amb tots els drets,mentre que pels que no les superes-sin caldria articular sistemes de for-mació i, en última instancia, si no pas-sessin les proves no podrien continu-ar exercint.Per cert, ens fem ressò de la resolucióde la World Medical Association: quèpassarà amb la sanitat dels països envies de desenvolupament si desprésde l’esforç formatiu dels estats, elsseus metges marxen?

Ens fem ressò de la resolucióde la World MedicalAssociation: què passarà ambla sanitat dels països en viesde desenvolupament sidesprés de l’esforç formatiudels estats, els seus metgesmarxen?

opinió i anàlisi



Àreade praxi

Els Col·legis de Metges deCatalunya i CatSalut renovenla pòlissa de responsabilitatcivil professional

El passat 1 de juliol es varenovar el contracte de lapòlissa d’assegurança de

responsabilitat civilprofessional per als

metges per a un període detres anys. Aquesta pòlissa

és una assegurançacol·lectiva d’adhesió

voluntària per part delsmetges col·legiats, que

lliurement se’n podendonar d’alta o de baixa, i

que ha suscitat sempre unaltíssim grau d’adhesió. En

aquests moments més de22.500 metges estan

assegurats per aquestapòlissa a Catalunya.

L’anomenat model català d’asse-gurança de responsabilitat civilsanitària a Catalunya compta

amb uns antecedents de més de quin-ze anys, que ha consolidat aquestmodel de RC sanitària a Europa, d’as-sociació entre els col·legis de metgesde Catalunya (CCMC), Administraciósanitària i xarxa hospitalària d’utilit-zació pública (XHUP), que el dotend’unes característiques de model pro-pi i sostenible. El COMB va crear, l’any1986, el Servei de Responsabilitat Pro-fessional (SRP) per dirigir i gestionardirectament la pòlissa de responsabi-litat civil professional mèdica col·lec-tiva del Col·legi, coordinant un equippropi d’advocats i assessors medico-legals per garantir la seguretat jurídi-ca i la defensa professional.Durant els primers sis mesos de l’any2008 es va prorrogar el contracte delperíode 2005-2007, per tal com els pro-cediments de renovació en un sistemade responsabilitat civil sanitària tancomplex són difícils i perquè el procedi-ment administratiu de concurs públicté un procés llarg. La pòlissa s’adjudicamitjançant la resolució del concurspúblic de dues pòlisses, la del CatSaluti la del Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya, fet que dóna transparèn-cia i seguretat al sistema.La companyia adjudicatària ha estatZurich Espanya Global Corporate, lacompanyia a què es va adjudicar enels dos últims concursos. El fet dife-rencial d’aquest model és que la com-panyia guanyadora accepta que lagestió de la pòlissa sigui delegadadels prenedors, amb uns organismescom l’SRP, ubicat al COMB, i un orga-nisme similar al CatSalut, amb un fun-cionament de gestió i estratègia delssinistres.Dintre d’aquest model sanitari catalàde RC, hi ha dos òrgans de govern: laComissió Tripartida (CT) i la Comissió

de Seguiment (CS). La CT fa les funci-ons de direcció estratègica, amb elnomenament d’advocats i perits mè-dics, a més de l’avaluació de la soste-nibilitat de la pòlissa. La CS té la fun-ció d’anàlisi i decisió sobre els sinis-tres, prèviament valorats per les co-missions tècniques. Aquesta CS estàformada per representants del CatSa-lut, del CCMC, de l’Asseguradora i re-presentants de les corredories d’as-segurances –que en el cas dels met-ges col·legiats és Medicorasse–.Aquesta comissió es dota d’un regla-ment intern de funcionament. A lesreunions de la CS, hi assisteixen as-sessors externs que col·laboren enl’anàlisi dels sinistres.En aquesta renovació de la pòlissa deRC s’han introduït millores significati-ves quant a les garanties d’indemnit-zació i podran formar-ne part com aassegurats no sols els col·legiats ambexercici professional a Catalunya, sinótambé les societats professionalsconstituïdes o adaptades a l’emparade la Llei 2/2007 de 15 de març desocietats professionals.Les garanties d’aquest contracte,quant a l’àmbit territorial, s’estén ilimita a les actuacions de l’asseguraten el territori espanyol, així com a laUnió Europea i Andorra, per tal defacilitar l’exercici professional espo-ràdic, sempre que amb caràcter previl’assegurat ho sol·liciti a l’Assegura-dora mitjançant el Servei de Respon-sabilitat Professional ubicat al COMB.Pel que fa a la tramitació dels sinistresi defensa, l’Asseguradora delega i fa-culta expressament el CCMC perquè,mitjançant l’SRP, dirigeixi, gestioni idefensi els sinistres que afectin l’acti-vitat assegurada per aquesta pòlissa.Existeixen uns protocols i procedi-ments de gestió que articulen de for-ma específica la gestió de la defensadels sinistres.



La pòlissa també preveu la garantiacomplementària del dret a l’honor iimatge, a més de la garantia comple-mentària per inhabilitació professio-nal. Els assegurats que siguin inhabili-tats per a l’exercici de la professió demetge per sentència judicial ferma, ambmotiu d’un sinistre cobert per la garan-tia principal d’aquesta contractació,podran ser beneficiaris d’una rendamensual per un import màxim de3.600 €, i un període màxim de 24mesos.També es contempla que els assegu-rats que cessin totalment en la sevaactivitat professional mèdica cobertaper aquesta pòlissa, ja sigui voluntà-riament, per raó d’edat, per trobar-seen situació d’incapacitació per al’exercici de la seva professió, o pertrasllat a un altre Col·legi Professio-nal fora de l’àmbit del CCMC, gaudi-ran de la cobertura i les garantiesd’aquesta pòlissa pels actes mèdicsrealitzats en situació d’actiu, mitjan-çant l’abonament del 10 % de la primacorresponent als col·legiats en actiu.A més, amplia aquesta possibilitat al’hereu o hereus de l’assegurat, quanel cessament de l’activitat és per mort.Per tant, la cobertura, les garanties ila prima previstes anteriorment s’apli-caran també a l’hereu o hereus delcol·legiat assegurat, sempre que sesol·liciti dins de l’any següent a ladata de la mort del causant.Quant a les exclusions, a més de man-tenir les condicions de necessari com-pliment pels actes mèdics amb finalitat

estètica satisfactiva, introduïdes a lapòlissa de RC des de l’1 d’abril de 1997,i se n’incorporen de noves, com són:

1) 1) 1) 1) 1) No cobreix les reclamacions deriva-des d’actes de cirurgia de canvi desexe, vasectomia, lligadura de trom-pes i, en general, qualsevol reclama-ció derivada d’intervencions o tracta-ments que tinguin per finalitat acon-seguir l’esterilitat del pacient en qual-sevol d’aquests supòsits:

a) Quan l’assegurat no aporti a l’SRPo a la Companyia còpia del Docu-ment de Consentiment Informat, de-gudament personalitzat i informantdels riscos generals i particulars dela intervenció mèdica o medicoqui-rúrgica a efectuar, inclosa la inter-venció anestèsica, si escau.

b) Quan el procediment o acte mèdic,causa de la reclamació, s’hagi ofer-tat mitjançant publicitat que garan-tís resultats o presentés l’acte mè-dic o el procediment com a innocu.

2)2)2)2)2) No cobreix les reclamacions deri-vades d’actes de cirurgia refractivaocular; cirurgia ortognàtica preprotè-sica i implantologia oral, en qualsevoldels següents supòsits:

a) Quan l’assegurat no aporti a l’SRPo a la Companyia còpia del Docu-ment de Consentiment Informat,degudament personalitzat i infor-mant dels riscos generals i parti-culars de la intervenció mèdica o

medicoquirúrgica a efectuar, in-closa la intervenció anestèsica, siescau.

b) Quan el procediment o acte mè-dic, causa de la reclamació, s’hagiofertat mitjançant publicitat quegarantís resultats o presentés l’ac-te mèdic o el procediment com ainnocu.

La cobertura de l’assegurança tambés’amplia a la prestació del deure desocors.D’altra banda, cada Col·legi de Metgesmanté el dret a no incloure en la sevarelació nominal d’assegurats a aquellcol·legiat o societat professional, la his-tòria sinistral del qual, analitzada deforma objectiva, manifesti una desvia-ció negativa significativa respecte delcost de la cobertura global.En definitiva, la nova pòlissa vol aconse-guir adequar-se a les necessitats delscol·legiats en el moment actual, ampliantalguns dels seus continguts i demanantel compliment d’uns requisits per a unamillor qualitat assistencial, entre d’ altres,que donen seguretat als metges en laseva pràctica professional.Per a més informació sobre les Condi-cions Particulars de l’assegurança deresponsabilitat professional del Con-sell dels Col·legis de Metges deCatalunya, consulteu la pàgina web:www.comb.cat/cat/professional/res-ponsabilitat/polissa.asp.

Servei de ResponsabilitatProfessional

La nova pòlissa volaconseguir adequar-se a lesnecessitats dels col·legiatsen el moment actual,ampliant alguns dels seuscontinguts i demanant elcompliment d’uns requisitsper a una millor qualitatassistencial, entre d’altres,que donen seguretat alsmetges en la seva pràcticaprofessional.



La salutdels metges

Coincidint amb els 10anys d’experiència del

PAIMM, la FundacióGalatea, el Col·legi deMetges de Barcelona

(COMB) i l’OrganitzacióMèdica Col·legial (OMC)

organitzen el IIICongreso Nacional

PAIME, que se celebraràa Barcelona el 12, 13 i 14de novembre. El congrés

de Barcelona tractarààmpliament de la

prevenció i la promocióde la salut dels metges.

Posteriorment, el 17, 18 i19 de novembre, una

destacada representaciódel PAIMM participaràconjuntament amb els

principals expertsmundials en la 9a. edició

de la InternationalConference on Doctors’

Health.

El COMB, la FundacióGalatea i l’OMC organitzen elIII Congreso Nacional PAIMEDesè aniversari del primer Programa d’Atenció alMetge Malalt d’Espanya i d’Europa

Participació de l’equip del PAIMM en la 9a. edició dela International Conference (IC) on Doctors’ Health aLondres

Els propers dies 12, 13 i 14 denovembre tindrà lloc a Bar-celona, a la seu del COMB, el III

Congreso Nacional PAIME, organitzatper la Fundació Galatea, el COMB il’OMC. Aquest Congrés, d’àmbit esta-tal, se celebra cada quatre anys perreunir els professionals que treballenen els programes d’atenció al metgemalalt i en relació amb la salut laboraldels professionals de la medicina; elsanteriors van ser a Toledo i a Còrdova.En l’edició d’enguany, i sota el lemaDel médico enfermo a la salud delmédico les ponències tractaran deseguir avançant en els criteris d’aten-ció i gestió dels programes d’atencióal metge amb problemes, tot fent unpas més enllà i donant una especialrellevància al desenvolupament d’es-

tratègies de prevenció i promoció dela salut dels professionals sanitaris.Les ponències centrals seran realit-zades per convidats de renom de pro-grames dels EUA, el Regne Unit i elspaïsos nòrdics, que han estat refe-rents clau per al nostre PAIMM.Aquest III Congrés coincideix ambels 10 anys d’experiència del primerPAIME d’Espanya i d’Europa, que ésel nostre (que es va iniciar l’any1998). Aquest esdeveniment tindràun protagonisme especial dins elprograma congressual, amb un acteinstitucional en el qual també parti-ciparà el doctor Michael Gendel, queparlarà sobre l’evolució dels progra-mes d’atenció al metge malalt alsEUA.www.fgalatea.org/3congresopaime



El PAIMM, a la LondonInternational Conference

Una àmplia representació de l’equipdel PAIMM, encapçalada pel doctorJaume Padrós, secretari del COMB ipresident de la Fundació Galatea, par-ticiparà en la 9a. edició de la Interna-tional Conference (IC) on Doctors’Health.Aquest any, la IC se celebrarà a Lon-dres els dies 17, 18 i 19 de novembre,una setmana després del III CongresoNacional del PAIME que es farà aBarcelona.En la 1a. Sessió Plenària, el doctorPadrós presentarà l’evolució i l’estatactuals dels PAIMM i dels programesde salut dels metges a Espanya, con-juntament amb els màxims responsa-bles institucionals d’aquests progra-mes a l’American Medical Association(AMA), la Canadian Medical Associa-tion (CMA) i la British Medical Associ-ation (BMA).Els altres membres de la delegació dela Fundació Galatea presentaran untotal de 4 ponències i 4 pòsters sobreles activitats dels programes PAIMM,la salut del MIR i Salut, gènere i exer-cici professional.Des de l’any 1990, l’AMA, conjunta-ment amb la CMA, organitzen cadados anys una conferència internacio-nal sobre la salut dels metges. Elsprimers anys es basaren més en elsprogrames d’atenció als metges ma-lalts, però des de finals dels norantavan anant ampliant els continguts deles conferències amb aspectes rela-cionats amb la promoció de la salut ila prevenció de malalties entre elsprofessionals de la medicina.El PAIMM està participant en aques-tes conferències des de l’any 2002, enquè diversos membres de l’equip vanser convidats a participar-hi per pre-sentar el nostre programa.El fet de celebrar-se a Londres, perprimera vegada a aquesta banda del’Atlàntic, es deu a l’interès que desde fa molt poc temps la BMA, el Natio-nal Health Service i, fins i tot, el ma-teix General Medical Council, han co-mençat a tenir pels temes de la salutdels metges.



Universitatd’estiu

La Jornada d’estiu de la ProfessióMèdica constitueix des de fa uns

anys una ocasió en què, amb lanecessària distensió, els

professionals mèdics podenabordar en profunditat aquelles

qüestions que creuen necessàriesi gaudir, alhora, d’un espai de

trobada lluny de les tensions deldia a dia.

Aquesta Jornada organitzada perl’Hospital de Puigcerdà i el

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB), en el marc de

la Universitat d’Estiu a Puigcerdà,que l’Associació Universitària de

la Cerdanya (AUCer) organitza,amb el suport de la UniversitatRamon Llull i l’Escola La Salle.Aquest any l’Escola d'estiu ha

arribat a la seva desena edició.

Debat sobre el copagamenten la Jornada d’estiu de laProfessió Mèdica

Sergi Corbella, director de la Universitat d’Estiu Ramon Llull; Francesc Armengol, president de l’AUCER; JoanPlanella, alcalde de Puigcerdà; Miquel Bruguera, president del COMB, i Miquel Roca, president del despatx

Roca Junyent Advocats, en la cloenda de la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

La jornada s’ha celebrat el 18 dejuliol, amb el títol: “l’Exercici dela medicina en un procés de can-

vi”. Els temes que s’han tractat hanestat: Com hem de mantenir la com-petència professional?; Reptes de lamedicina allunyada de l’entorn me-tropolità, i Ha arribat el moment delcopagament?D’entre totes les taules de la Jornadacal destacar la dedicada a debatre laconveniència i l’oportunitat d’establirmesures de copagament dels serveissanitaris entre els usuaris.La taula, moderada pel secretari delCOMB, Jaume Padrós, va mostrar lesdiferències i els arguments favora-bles o contraris a la implantació demesures de copagament.Miquel Bruguera, president del COMB,en la intervenció inicial, va expressar“el suport general dels metges a laintroducció de mesures, com el tiquetmoderador, que ajudin a atenuar unademanda creixent de serveis de salut,que sovint supera les possibilitats delsprofessionals mèdics”. Bruguera vamatisar que “la introducció d’aques-

ta mesura, o d’algun tipus de copaga-ment, hauria de tenir en compte elsprincipis d’equitat, per no afectar lapoblació amb menys recursos o mésnecessitada de serveis de salut”.David Elvira, cap del Gabinet d’Infor-mació i Estratègia del Departamentde Salut, va recordar que “la cores-ponsabilitat fiscal directa dels ciuta-dans amb els serveis de salut ja exis-teix, en l’àmbit, per exemple, del pa-gament de medicaments”. Elvira varemarcar que “per a la presa en consi-deració de l’establiment de mesuresde copagament cal tenir en compteels elements existents, i el contextgeneral i conjuntural de crisi”. Va des-tacar també “la transparència i l’equi-tat com a valors orientadors en eldebat sobre el copagament”.Per la seva banda, Joan Subirats, cate-dràtic de Ciència Política de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, va asse-nyalar “la manca de sintonia entre pro-fessionals mèdics, experts en econo-mia de la salut i ciutadans pel que fa ala idoneïtat i l’oportunitat de la intro-ducció de mesures de copagament.

Així com professionals i experts estana favor, en major o menor mesura, dela introducció del copagament, els ciu-tadans rebutgen majoritàriament laidea”. Subirats va defensar la necessi-tat de demorar la introducció del copa-gament fins a aconseguir un consenssocial respecte d’això, que passariaper estimular la lleialtat i la participa-ció de la ciutadania en la sanitat.Finalment, la conferència de cloenda,amb el títol de “Despesa Social i sos-tenibilitat”, va ser pronunciada perMiquel Roca i Junyent, president deldespatx Roca Junyent Advocats. Laconferència va considerar els ele-ments de la decadència d’Europa enel nou món globalitzat, enfront de lesgrans potències emergents, i les difi-cultats que això posa al mantenimentdel model de benestar europeu actu-al. Consciència de la situació, i con-centració de l’esforç en educació iinfraestructures van ser les solucionsproposades per afrontar el futur.

Es pot seguir les intervencions de laJornada a www.combtv.cat



Actecol·legial

El Col·legi de Metges deBarcelona i la Fundació

Pasqual Maragall vanorganitzar el passat 8 de

juliol un acte públic perdonar a conèixer al sectorsanitari de Catalunya els

projectes de la recentmentconstituïda Fundació

Pasqual Maragall. A l’actede presentació hi van

intervenir Nolasc Acarín,president de Mutual

Mèdica; Jordi Camí, directorde la Fundació Pasqual

Maragall, i Jaume Padrós,secretari del Col·legi Oficial

de Metges de Barcelona.Pasqual Maragall,expresident de la

Generalitat de Catalunya, iDiana Garrigosa, la seva

esposa, van fer unaemotiva clausura de l’acte.

El COMB dóna suport a laFundació Pasqual Maragallen un acte amb el sectorsanitari de Catalunya

L’acte de presentació de la Fun-dació Pasqual Maragall al COMBva comptar amb l’assistència de

més de dos-cents representants delsector sanitari de Catalunya, entre elsquals Francesc José María, directorgerent de l’Institut Català de la Salut;Antoni Gallego, secretari general deMetges de Catalunya; Boi Ruiz, presi-dent de la Unió Catalana d’Hospitals;Lluís Monset, director general del’Agrupació Catalana d’EstablimentsSanitaris, i Mariona Creus, presidentadel Col·legi Oficial d’Infermeres deBarcelona, entre d’altres. També hi vanassistir Miquel Vilardell, vicepresidentdel COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepre-sident de l’Organització Mèdica Col-legial i vicepresident del COMB.Nolasc Acarín, president de MutualMèdica, va ser el primer ponent a inter-venir. Segons Acarín, “hem d’ajudaramb millor qualitat les persones quepateixen una malaltia neurodegenera-tiva, els seus familiar i cuidadors, caraa donar-los les millors respostes emo-cionals i socials disponibles”. “La Fun-dació Pasqual Maragall serà un revul-

D’esquerra a dreta: Pasqual Maragall,expresident de la Generalitat de Catalunya;

Diana Garrigosa, esposa del president Maragall,i Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual

Maragall, en l’acte de presentació de la Fundacióal sector sanitari.

siu de la consciència social davant lapatologia neurodegenerativa, cara aaconseguir recursos per donar un granimpuls a la recerca encaminada a des-cobrir, com abans millor, els mecanis-mes patogènics i les possibilitat tera-pèutiques que millorin o arribin a curaraquests malalts”, va afirmar el presi-dent de Mutual.Seguidament, Jordi Camí, director dela Fundació Pasqual Maragall, va pre-sentar la Fundació i els seus objec-tius. Camí va aclarir que l’Alzheimer iles malalties neurodegeneratives “nosón conseqüència inevitable de l’en-velliment, sinó que són malalties con-tra les quals s’ha de lluitar”. Segonsva explicar Camí, “la Fundació Pas-qual Maragall, que ja s’ha constituïtmonogràficament amb l’objectiu dedonar suport a l’excel·lència en recer-ca científica orientada a l’Alzheimer imalalties neurodegeneratives relaci-onades, pretén, i de manera ambicio-sa, fer coses per ser protagonistes odecisius en aquesta malaltia”. “Hemde poder demostrar que des deBarcelona, des de Catalunya, es pot



fer una entitat privada líder en recercabiomèdica d’excel·lència”, va afegirel director de la Fundació.Jaume Padrós, secretari del Col·legiOficial de Metges de Barcelona, va afir-mar que “la Fundació Pasqual Mara-gall neix amb uns propòsits que s’adi-uen perfectament amb la voluntat ac-tual de la Junta del COMB, això és,investigació basada en l’excel·lència ila coparticipació d’agents no vinculatsa l’Administració pública, amb la cercade complicitat amb la societat civil, elmón empresarial i econòmic”. Padrósva “manifestar oficialment” el “deciditi entusiasta suport” del COMB a laFundació.Diana Garrigosa, esposa de Pasqual Ma-ragall, va explicar l’experiència personalde viure de prop el diagnòstic de la malal-tia d’Alzheimer i la decisió de constituir laFundació, que va definir com un projecte“ambiciós” amb l’objectiu “d’aconseguirque hi hagi menys malalts”.

Finalment, Pasqual Maragall va clou-re l’acte amb un discurs on va “insistirque l’ambició és la marca de fàbricad’aquesta Fundació” i que la seva fi-nalitat “és posar en marxa un projectecientífic molt avançat”.L’Institut de Recerca Pasqual Mara-gall és un projecte de centre de recer-ca científica a escala internacionalorientat als reptes de la malaltiad’Alzheimer i de les malalties neuro-degeneratives, en general. L’Institutés el projecte principal del Fons Alzhe-imer Internacional i, segons els im-pulsors de la Fundació, serà “un cen-tre dedicat a la jove elit mundial perdotar-la d’un suport radical, senserestriccions i lluny del conservadoris-me de l’status quo científic. Un centreguiat per un consell científic interna-cional amb l’ambició de convertir-seen un punt de referència mundial”.L’Alzheimer i les malalties neurode-generatives relacionades constituei-

Jaume Padrós: “La FundacióPasqual Maragall neix ambuns propòsits que s’adiuenperfectament amb la voluntatactual de la Junta del COMB,això és, investigació basadaen l’excel·lència i lacoparticipació d’agents novinculats a l’Administraciópública, amb la cerca decomplicitat amb la societatcivil, el món empresarial ieconòmic.”

1. Miquel Vilardell, vicepresident 1r. del COMB;Jordi Camí; Pasqual Maragall; Diana Garrigosa;

Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica;Jaume Padrós, secretari del COMB, i Ricard

Gutiérrez, vicepresident 2n del COMB en l’actede presentació de la Fundació Pasqual Maragall.

2. Jordi Camí en la presentació de la Fundació idels seus objectius.

3. Més de dos-cents representants del sectorsanitari van participar en l’acte de presentació

de la Fundació.

xen una nova epidèmia mundial, amb24 milions de persones afectades almón i amb perspectives de creixe-ment exponencials si no s’hi trobenremeis efectius. A Europa es calculaque hi ha uns sis milions de personesafectades, de les quals més de migmilió estarien a Espanya.Podeu accedir als vídeos de l’acte depresentació de la Fundació PasqualMaragall al COMB al webwww.combtv.cat.Més informació sobre la FundacióPasqual Maragall al webwww.alzheimerinternacional.org.

1

2 3



Conclusions del Segon CongrésMèdica de Catalunya

La convenció dels metgesde Catalunya convocada

pels col·legis de Barcelona,Tarragona, Lleida i Girona

va comptar amb laparticipació de 400

delegats que van debatre ivan sotmetre a votació, el

passat 6 de juny, diferentsdiagnòstics i propostes

sobre quatre ponències:Sistema de

desenvolupamentprofessional vs. carrera

professional; Fan falta mésmetges en el sistema

sanitari català; Ètica de lapolítica d’incentius als

metges; La jubilació delsmetges. Quan i com?

Durant la trobada també esvan lliurar els Premis a

l’Excel·lència Professionala 66 metges de tot

Catalunya.A continuació reproduïm

les Conclusions del 2n.Congrés de la Professió

Mèdica de Catalunya.

1. Eudald Bonet, president del Col·legi de Metgesde Girona; Miquel Bruguera, president del

Col·legi de Metges de Barcelona; Marina Geli,consellera de Salut; Josep M. Solé, president delCol·legi de Metges de Tarragona; Isacio Siguero,

president de l’Organización Médica Colegial, iRosa Pérez, presidenta del Col·legi de Metges deLleida, en el 2n. Congrés de la Professió Mèdica

de Catalunya.

1. S’ha de considerar el Desenvolupa-ment professional continu (DPC) comun component essencial de la carreraprofessional del metge, i dins del DPCla Formació Continuada hauria de ser-ne el component fonamental.2. El DPC hauria de tenir una regulacióoficial en els aspectes bàsics, però laseva aplicació hauria d’estar en mansdel món professional.3. La carrera professional hauria deser comuna per a tot el sector sanitaripúblic, és a dir, homologable a totesles institucions, i també hauria d’exis-tir en l’àmbit privat.4. El Congrés ha considerat que lesiniciatives de recol·legiació, és a dir, laconcessió d’autorització per seguirexercint, no aportarien beneficis a l’ide-ari del professionalisme ni millorarienla valoració dels metges per la societat.5. En el cas que s’introduïssin els prin-cipis de recol·legiació, la concessióde l’autorització de seguir exercinthauria de ser una competència delscol·legis, i s’hauria de basar en la va-loració de la pràctica del professio-nal, però no en proves d’avaluació.6. La necessitat de metges del sistemasanitari públic, malgrat les elevades ta-xes de metges per habitant que hi ha a

Espanya i a Catalunya, pot explicar-seen part per causes immodificables coml’augment demogràfic, la incorporacióde noves tècniques diagnostiques i te-rapèutiques, la detecció de noves pato-logies i la medicalització de la societat,però també per causes que poden cor-regir-se, almenys en part, com una utilit-zació excessiva del sistema, l’absènciade limitacions de l’ús dels serveis sani-taris, un cert grau d’ineficiència i la in-corporació de noves prestacions.7. Es planteja la necessitat d’introduirreformes en el sistema sanitari per:a) a fer-los més eficient, de forma queno calguin tants metgesb) incentivar econòmicament els met-ges que voluntàriament vulguin tre-ballar més horesc) educar la població per fer un bon úsdel sistemad) aplicar mesures dissuasòries de lafreqüentació excessiva8. Entre aquestes reformes s’hauriade considerar el copagament per lautilització de certs serveis sanitaris iminimitzar les feines burocràtiquesque actualment fan els metges.9. El Congrés desaprova la importacióde metges com a mètode de pal·liar lafalta de metges i també que augmenti

1



s de la Professió

sense una planificació prèvia el nom-bre d’estudiants admesos a les facul-tats de medicina. Segurament la in-troducció de millores professionals ide salari limitaria l’emigració de met-ges catalans amb la corresponent re-cuperació de metges per al nostresistema sanitari.10. Les Direccions per objectius (DPO)són una eina de gestió clínica, compa-tible amb l’aspiració professional perl’excel·lència i el reconeixement delmèrit individual. No obstant això, elcomplement de retribució variable de-penent de les DPO, no pot ser, en capcas, la compensació de sous inade-quats.11. Els objectius i les indicacions de lesDPO han d’adaptar-se a les variablesdemogràfiques i de morbimortalitat dela població atesa, però s’ha d’evitarque puguin ocasionar perjudicis a pa-cients concrets i donar mala imatge dela professió, com certes DPO lligades ala prescripció farmacològica.12. Les DPO són un procediment quenecessita reformes per garantir la par-ticipació dels metges i metgesses enla selecció d’objectius i l’avaluaciódels resultats. Això podria resoldre’samb una comissió paritària formada

per directius i representants dels pro-fessionals assistencials.13. Constatem que el Codi de Deonto-logia dels metges té limitacions a l’ho-ra de jutjar els conflictes ètics relacio-nats amb la gestió, fet que exigeixl’ampliació del marc de referència perresoldre aquests conflictes.14. La jubilació planteja als metgesuna sèrie de preocupacions genera-des per la pèrdua d’identitat professi-onal i la pèrdua de l’activitat centralde la vida i també els planteja reptescom el de redefinir la seva identitatprofessional i el seu paper social, itrobar activitats que substitueixin lesactivitats professionals que han dei-xat.15. El fet de que a Catalunya s’hagiavançat en 5 anys l’edat de jubilaciódels metges, ha accentuat aquestaproblemàtica. Creiem que s’ha de re-clamar als responsables dels RRHHdel Servei Català de la Salut un plaobjectiu i rigorós de les necessitatsactuals, fer la jubilació més flexible iintroduir nous objectius i obligacionsdels metges en el seu trànsit cap a lajubilació.16. Els aspectes a examinar serien:reduir gradualment la càrrega de tre-ball, vincular els metges més grans encomitès i comissions als centres sani-taris, reduir horaris i funcions i, sobre-tot, replantejar el tractament dels met-ges sèniors a les institucions per apro-fitar el potencial de les seves capaci-tats en benefici de pacients, de lesorganitzacions i del sistema sanitari.

17. Els Col·legis s’han de comprome-tre a elaborar polítiques específiquesque abordin de manera global i inte-gral el fenomen de la jubilació delsmetges, que incloguin entre altres:assessorament, oferta d’activitats so-cioculturals i d’oci, plans de pensi-ons, i programes de prevenció social,així com promoure debats entorn a lajubilació per afavorir la sensibilitza-ció a temps dels companys que s’apro-ximen a la seva edat de jubilació, ivetllar perquè les organitzacions s’im-pliquin en programes de preparacióper a la jubilació.

2

3

4

2. i 3. Palau Firal i de Congressos de Tarragona aon es va celebrar el 2n Congrés de la Professió

Mèdica de Catalunya el 6 de juny.4. Rosa Pérez, Isacio Siguero, Josep M. Solé,

Miquel Bruguera, Josep Félix Ballesteros, alcaldede Tarragona, i Eudald Bonet, en l’acte inaugural

del Congrés.



Guardonats amb elspremis a l’Excel·lènciaProfessional de l’any 2008

Premis a l’Excel·lència Professional en l’àmbit de Medicina HospitalàriaBarcelona: Montserrat Andreu García, Wilfredo Coroleu Lletget, Antoni CorominasDíaz, Joan Majó Buigas, Miguel Navasa Anadón, José Manuel Sánchez Ortega;Albert Selva O’Callaghan. Girona: Eugeni Canals Subirats. Lleida: Manuel VilaJustribó. Tarragona: Josep M. Blanc Curto, Josep Callizo Tomas.

Premis a l’Excel·lència Professional en l’àmbit de l’Atenció PrimàriaBarcelona: Joan Carles Caballero Domènech, Susana Garcia Pleyan, Joan GuriMundi, Carlos Martín Cantera, Xavier Mundet Tuduri, Ramon Velayos Balcells,Josep Verdú Solans. Girona: Montserrat Mas Marqués. Lleida: Luis M. MarcoEstarreado. Tarragona: Jordi Jove Balaña, Federico Adan Marín.

Premis a l’Excel·lència Professional en altres àmbits assistencialsBarcelona: Manuel Balsega Monte, Mercè Boada Rovira, M. Assumpció EstruchMassana, Amadeu Pujol Robinat, Lluís Sánchez Planell, Xavier Saura Montiel, JordiTrelis Navarro. Girona: Montserrat Ariño Armengol. Lleida: Maria Teresa UtgesNogués. Tarragona: Joan Lluís Borras Balada, Tomás Alvaro Naranjo.

Premis a l’Excel·lència Professional en Recerca BiomèdicaBarcelona: Carlos Brotons Cuixart, Jordi Bruix Tudo, M. Salut Brunet Mauri, JordiPeña Casanova, Josep M. Ribera Santasusana, Sílvia de Sanjosé Llongueras, JosepM. Taberno Caturla. Girona: Àngel Izquierdo Font. Lleida: Miguel Butí Sole.Tarragona: Fernando Dolz Andrés, Llorenç Font Ferre.

Premis a l’Excel·lència Professional en Educació MèdicaBarcelona: Pedro Armário García, Josep M. Cots Yago, Josep M. Grau Veciana,Josep Lejárcegui Fort, Gaietà Permanyer Miralda, Ramon Segura Cardona, PilarTornos Mas. Girona: Pascual Solanas Saura. Lleida: Anton Goma Brufau.Tarragona: Enric Contreras Barbeta, Manel Gonzalez Peris.

Premis a l’Excel·lència Professional en Humanisme MèdicBarcelona: Montserrat Bonet Agusti, Eduard Estivill Sancho, Joaquim GascónBrustenga, Albert Ledesma Castelltort, Caterina Madroñal Lleyda, Josep M.Massons Esplugues, Jordi Varela Pèdragosa. Girona: F. Xavier Carreras deCabrera. Lleida: Eduardo Gasco Eguluz. Tarragona: Tomàs Garcia Gallego, LuisMiguel Tobajas Asensio.



Activitatcol·legial

Els metges més grans de 55 anysparticipen en l’“Arxiu de l’experiència”Per contribuir a explicar la història del segle XX

L’Arxiu de l’Experiència constitueixun espai testimonial on qualsevol

persona més gran de 55 anys pot dei-xar constància de la seva experiènciavital i professional.És vocació d’aquesta iniciativa con-tribuir a explicar la història del se-gle XX, i dins d’aquesta història,sens dubte, hi ocupa un espai i untemps molt significatiu aquell quemolts metges i metgesses de casanostra han viscut.El Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB) es vol afegir aaquesta iniciativa i posar-la a disposi-ció dels seus col·legiats fent possibleel seu protagonisme directe.Trobareu informació precisa sobreaquesta iniciativa a l’adreça d’Inter-net www.archivodelaexperiencia.eson podeu accedir a més informaciósobre aquest projecte i veure els tes-timonis de les persones que ja hanparticipat en el projecte. Tenim fulle-

Pàgina web de l’Arxiu del’experiència.

tons explicatius a la vostra disposicióque podeu passar a recollir a l’àreadel Programa de Protecció Social delCOMB (1a. planta).Per participar calia tenir més de 55anys i venir al Col·legi per fer unaentrevista de 30 minuts que es vaenregistrar en vídeo i que, posterior-ment, sortirà editat al web

www.archivodelaexperiencia.es.També s’havia de portar un objecte ouna fotografia que ajudés a explicarel record.Aquestes entrevistes es van dur a ter-me entre el 15 i el 30 de setembre.

Antoni Calvo,director del Programa de Protecció Social

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunyaaprova la reforma dels seus estatuts

El passat mes de juny van ser apro-vats i publicats els nous Estatuts

del Consell de Col·legis de Metges deCatalunya, que ha estat el primerConsell català que ha adaptat els seusestatuts a la Llei 7/2006, de l’exercicide professions titulades i dels col·le-gis professionals.El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya continua sent l’òrgan derepresentació i coordinació del nos-tre col·lectiu en l’àmbit de Catalunya,i com a principals novetats introduï-des pels nous Estatuts, cal destacarla supressió de l’òrgan plenari i de la

Comissió Permanent, en la seva actu-al composició, passant a estar formatl’òrgan de govern del Consell, pel Ple-nari i per la Presidència, la modifica-ció del sistema d’elecció dels càrrecsdel Plenari, i la previsió d’una futuraregulació conjunta de la normativarelativa a l’exercici professional i alrègim disciplinari.Conforme a la previsió estatutària, elpassat 30 de juny, van ser escollitsels càrrecs del nou òrgan plenari, queho serà per dos anys, i que estaràformat pels següents membres: Pre-sident del CCMC, Miquel Bruguera i

Cortada (President del COMB); Vice-presidenta del CCMC, Rosa Pérez iPérez (Presidenta del COMLL); Secre-tari del CCMC, Jaume Padrós i Selma(Secretari del COMB); Tresorer delCCMC, Fernando Vizcarro i Bosch (Pre-sident del COMT), Eudald Bonet iBonet (President del COMG); JaumeSellarés i Sallas (Vicesecretari delCOMB); Carles Querol i Vela (Secreta-ri del COMLL); i, Frederic Mallol i Mi-ron (Secretari del COMT), restant va-cant un membre del plenari del CCMCper manca de designació per part delCOMG.



Activitatcol·legial

El president del COMB inaugural’exposició “Una visió polièdrica del Dr.Pere Farreras i Valentí”

1. D’esquerra a dreta: Màrius Foz, catedràtic deMedicina i professor emèrit de la UB; Ciril Rozman,catedràtic de medicina i professor emèrit de la UB;

Miquel Bruguera, president del COMB; PereFarreras, comissionat de l’“Any Dr. Pere Farreras i

Valentí”; Jacint Corbella, president de la ReialAcadèmia de Medicina de Catalunya, i Francesc

Cardellach, vicedegà de la Facultat de Medicina dela UB, en l’acte d’homenatge a Pere Farreras i

Valenti. 2. Inauguració de l’exposició “Una visiópolièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí”

La sala d’actes del Col·legi de Met-ges va acollir, el passat 28 de maig,

un acte acadèmic amb motiu de la cele-bració de l’“Any Dr. Pere Farreras i Va-lenti” en el qual Miquel Bruguera, presi-dent del COMB, i Pere Farreras, comis-sionat de l’“Any Dr. Pere Farreras i Va-lentí”, van presentar una exposició enla qual es repassa l’obra del personatgeal qual el Col·legi de Metges dedical’any 2008.En la introducció de l’acte acadèmic,Miquel Bruguera va destacar que “faonze anys que el Col·legi dedica l’any a

un personatge important a Catalunya,aquesta iniciativa s’ha consolidat i téun cert ressò mediàtic i entre la profes-sió, segurament degut a la qualitat deles persones que hem escollit per de-dicar-los l’any”.Farreras i Roca, en la seva intervenció,va parlar sobre l’entorn familiar i as-pectes humans de Farreras i Valentí;Màrius Foz, catedràtic de Medicina iprofessor emèrit de la UAB, va explicarla intervenció de Pere Farreras a Medi-cina Clínica i al Tractat de Patologia iClínica Mèdiques d’Agustí Pedro i Pons;

Francesc Cardellach, vicedegà de laFacultat de Medicina de la UB, va abor-dar el paper de Farreras en el text d’A.Von Domarus i el pas al Farreras-Ro-zman; Ciril Roz-man, catedràtic de Me-dicina i professor emèrit de la UB, vacentrar la seva intervenció en els ante-cedents, creació i consolidació de l’Es-cola d’Hematologia; Jacint Corbella,president de la Reial Acadèmia de Me-dicina de Catalunya, analitzà l’obra es-crita de Pere Farreras i els reconeixe-ments públics que va tenir.L’exposició Una visió polièdrica del Dr.Pere Farreras i Valentí es pot visitar al’espai d’exposicions del COMB fins al31 de desembre de 2008.Les intervencions de l’acte acadèmic espoden seguir a www.combtv.cat.

El govern de la Generalitat distingeixmetges i entitats sanitàries amb laMedalla d’Or, la Creu de Sant Jordi i laMedalla Josep Trueta al mèrit sanitari

José Montilla, president de la Generalitat,lliura la Medalla d’Or de la Generalitat

a Moisès Broggi.

El passat 10 de setembre, el presi-dent de la Generalitat, José Monti-

lla, va lliurar la Medalla d’Or de la Genera-litat a Moisès Broggi com a mostra del’agraïment de les institucions catalanesper les seves extraordinàries aportaci-ons al país. Cal destacar que es tracta delprimer metge que rep aquesta distinció.La Medalla d’Or de la Generalitat és lamàxima distinció que atorga el governi expressa el reconeixement del governde la Generalitat envers les personesque han prestat serveis eminents i ex-traordinaris a Catalunya en els àmbits

polític, social, econòmic, cultural o ci-entífic.El Departament de Salut va concedir, elpassat 27 de maig, la Medalla i PlacaJosep Trueta al mèrit sanitari als col-legiats de Barcelona Maria Lluïsa MarinPuig i Josep Toro i Trallero. La finalitat dela distinció és la d’honorar les persones iles entitats que s’hagin destacat de ma-nera significativa pels serveis prestatsamb vista al progrés i la millora de lasanitat.Així mateix, el govern de la Generalitat valliurar la Creu de Sant Jordi, el passat 21

d’abril al Palau de la Generalitat, a: NolascAcarín, Joaquima Júdez i Josep MariaMassons. També van rebre la Creu deSant Jordi les entitats: Consorci Hospita-lari de Catalunya i USP Institut Universita-ri Dexeus. La Creu de Sant Jordi es va crearel 1981 amb la finalitat de distingir lespersones naturals o jurídiques que, pelsseus mèrits, hagin prestat serveis desta-cats a Catalunya.

1

2

Premis Sanitat del Baix Llobregat 2008CONVOQUEN

Delegació Comarcal del Baix Llobregat del Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaFilial del Baix Llobregat de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears



Revistade premsa

Acusen Geli de “falta deprevisió” per demanarmetges no homologats

La proposta de la consellerade Salut, Marina Geli, perquèmetges estrangers amb elsseus títols pendents d’homo-logar puguin oficiar a Espa-nya continuen portant cua.Ahir, l’Associació Catalana pera la Defensa de la Sanitat Pú-blica (ADSP) assegurà queaquesta demanda és fruit dela “crisi de la sanitat catala-na” i “la falta de previsió” dela Generalitat. [...]Segons dades del Col·legi deMetges de Barcelona (COMB),el 46,5 % dels 1.350 metgesque es van col·legiar a la pro-víncia eren estrangers, enfrontal 38,4 % de nascuts aCatalunya i el 15,1 % a la restade l’Estat, informa EuropaPress. [...]

El Mundo,5 de juny de 2008

El 82 % de metgescatalans creu que no s’hand’“importar” facultatiusestrangers

Aposten pel copagamentper racionalitzar l’ús delsistema

El 82 % dels facultatius cata-lans creu que la solució a lafalta de professionals no pas-sa per anar a contractar-ne aaltres països. Així ho va asse-gurar el president del Col·legide Metges de Barcelona, Mi-quel Bruguera, en el Congrésde la Professió Mèdica cele-brat a Tarragona. D’altra ban-

da, la majoria dels metgesaposten pel copagament. [...]

El Punt,8 de juny de 2008

Els metges de fora faranun curs sobre la sanitatcatalana

Els metges estrangers haurande passar un curs obligatoriper conèixer el sistema sani-tari català abans d’exercir aCatalunya, va anunciar ahir laconsellera de Salut, MarinaGeli. El departament està tre-ballant amb els col·legis pro-fessionals i les patronals peroferir una formació més regla-da a aquests metges. Geli vaafirmar que el 2007 es vandemanar 1.000 professionalssanitaris estrangers. Per laseva banda, CiU va denunciarmés casos de metges estran-gers contractats per fer d’es-pecialistes sense l’homologa-ció del títol.

Avui,27 de juny de 2008

Bruguera liderarà unConsell Català renovat enquè primarà el consenscol·legial

El Consell Català de Metges,un dels més veterans a Espa-nya (es va constituir fa més de25 anys), ha iniciat la seva re-novació amb l’engegada delsnous estatuts que impliquenun canvi en l’elecció de la Jun-ta Directiva.Fins ara, l’òrgan sols compta-va amb una Presidència i unaSecretaria, que ostentaven deforma rotatòria els quatre

GACETA MÉDICA

col·legis provincials pel perío-de d’un any. Ara gràcies a lareforma, l’elecció dels mem-bres de la directiva del passat30 de juny, s’efectuà mitjan-çant votació i per a un mandatde dos anys.Aquest equip estarà encapça-lat per Miquel Bruguera, pre-sident del Col·legi de Metgesde Barcelona (a la Presidèn-cia), amb Rosa Pérez, presi-denta del Col·legi de Lleida (ala Vicepresidència), JaumePadrós, secretari del Col·legide Barcelona (al càrrec de se-cretaria) i un representantencara per decidir del Col·legide Tarragona que ocuparà laTresoreria.[...]

Gaceta Médica,7 de juliol de 2008

COMB: corporació i negoci

Model de gestió col·legial. ElCol·legi de Metges de

Barcelona (COMB), el segonmés gran d’Espanya, és unacorporació professional clàs-sica, però també un conglo-merat d’empreses els serveisd’aquesta giren al voltant delsmés de 27.000 col·legiats i lesseves famílies. El llistat desocietats propietat o partici-pades per aquest col·legi ésllarg i inclou des d’una grancorredoria d’assegurances,una agència de valors, unaempresa de gestió i registrede firma professional digital,una agència de viatges i con-gressos, una assessoria fiscali empresarial...El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) és una cor-poració professional clàssica,però també un conglomeratempresarial que li permet ofe-rir als seus col·legiats moltsserveis i, alhora, pagar una deles quotes més baixes, en com-paració amb altres col·legisprofessionals tant mèdics comno mèdics.La quota que abonen els fa-cultatius col·legiats a

Diario Médico,8 de juliol de 2008.



Revistade premsa

Barcelona és de 189,63 eurosanuals (o 15,8 euros mensu-als), i el 36,11 per cent d’aques-ta quantitat no es destina alfinançament de les activitatsde la corporació sinó a contri-buir a pagar principalment elConsell General de Col·legisde Metges d’Espanya. [...]

Diario Médico,8 de juliol de 2008

Pasqual Maragallpresenta avui la sevafundació als metges deBarcelona

L’expresident de la Genera-litat Pasqual Maragall pre-sentarà avui els projectes dela seva fundació contral’Alzheimer al Col·legi deMetges de Barcelona(COMB).[...] L’Institut de Recerca Pas-qual Maragall és el projecteprincipal del Fons d’Alzhei-mer Internacional i serà uncentre d’investigació cientí-fica en clau internacionalorientat a trobar solucions ialternatives a les malaltiesneurodegeneratives en ge-neral i l l’Alzheimer en parti-cular. [...]

Europa Press,8 de juliol de 2008

Els metges estrangersfaciliten el relleugeneracional als hospitals

La xifra de facultatius no es-panyols col·legiats el 2007supera per primera vegada lade catalans.

A Catalunya no faltarien es-pecialistes si se’ls oferissinbons contractes, afirmen elsexperts.La renovació generacionaldels metges de Barcelona,l’equilibri entre els que esretiren o moren i els que s’in-corporen al sistema no té unbalanç negatiu aquest anygràcies a l’abundant arriba-da de professionals estran-gers. Per primera vegada enla història del Col·legi Ofici-al de Metges de Barcelona(COMB), la majoria dels met-ges que aquesta entitat vacol·legiar el 2007 –un requi-sit sense el qual no podenexercir– han nascut forad’Espanya. En concret, vanser 612 els nous metges –un47 % del total– arribats d’al-tres països. Un 75 % són deSud-amèrica. La xifra demetges nascuts a Catalunyaque es van col·legiar l’anypassat va ser la més baixade la seva història: 508 lli-cenciats, un 39 % del total.[...]“Els hospitals catalanshan calculat que els faltenuns 300 metges”, indicaMateu Huguet, director del’Institut d’Estudis de la Sa-lut (IES), òrgan que preveules necessitats de personala la xarxa pública. “Cal teniren compte que la poblaciócatalana ha augmentat en unmilió i mig de persones ambprou feines en cinc anys”,afegeix Huguet.El COMB dubta que aquestaen sigui la causa. Si faltenmetges o si els facultatiuscatalans busquen feina enaltres comunitats, és perquèl’oferta de treball que se’lspresenta aquí és precària,mal pagada i gens atractiva,afirma Soler. “A Catalunyano falten metges si els ofe-reixes un contracte estable,

ben retribuït i amb estímulsprofessionals –afegeix–.Costa trobar-ne si els pro-poses fer només guàrdies,treballs interins i suplènci-es”. [...]

El Periódico,14 de juliol de 2008

L’ICS no jubilarà elsmetges l’activitat delsquals sigui “necessària”

L’Institut Català de la Salut(ICS) oferirà endarrerir la ju-bilació de metges que des-envolupin “una activitat as-sistencial necessària” per ala xarxa sanitària, desprésde l’acord aconseguit ahiren la mesa sectorial, amb elsuport dels sindicats UGT iSatse, que planteja aquestanova excepció en el procésde jubilació dels facultatius.[...]El gerent de l’ ICS, FrancescJosé María, assegurà queaquesta nova excepció se-gueix “al peu de la lletra”les recomanacions que va ferel Consell de la Professió Mè-dica, que aconsellava la ju-bilació als 70 anys en el casdels facultatius que desen-

volupessin una activitat quefos considerada imprescin-dible per a l’organització.

El País,18 de juliol de 2008

Salut no jubilaràforçosament els metgesque tinguin 65 anys

L’ICS rectifica l’ordre que apli-cava des del 2004 i que haafectat uns 700 professionals.Els facultatius que desitginseguir en actiu hauran de ne-gociar amb el seu hospital,que fixarà les condicions.[...] Aquest canvi obeeix a “lesnoves circumstàncies” deCatalunya, explicà el gerentde l’ICS, Francesc José María,en al·lusió a l’augment de po-blació experimentat des del2004. “Fa quatre anys, ni esparlava que hi hagués escas-setat de metges –digué–. Peròara existeix la clara percepcióque falten, i de forma abun-dant”. “Anem a complir al peude la lletra el que ens ha indi-cat el Consell de la ProfessióMèdica de Catalunya, que vadesaconsellar mantenir lesjubilacions forçoses –afegíJosé María–. L’edat dels met-

1. El Periódico,14 de juliol de 2008.

2. El Periódico,18 de juliol de 2008.

1

2



Revistade premsa

ges no serà un factor queagreugi el dèficit de profes-sionals”. [...]

El Periódico,18 de juliol de 2008

Infermera, em fa mal aquí

Salut accelerà l’aplicació dela seva política que la infer-meria atenguí la patologialleu.Infermera, em fa mal aquí. Cadadia més se sentirà aquesta fra-se en els centres de salut pri-mària (CAP) catalans, a mesu-ra que s’implanta la políticaque les infermeres atenguinmés pacients per descongesti-onar les saturades agendesdels metges. La mesura és vis-ta amb recel pels col·le-gis d’infermeria i mèdics, quevolen primer consensuar lesfuncions de cada col·lectiu ambel Departament de Salut. [...]

LES OPINIONS

Les infermeres“És una mala solució per alsistema si es tracta que unsprofessionals (les infermeres)hagin de substituir la falta d’al-tres (de metges). Si es tractad’ampliar funcions, no ens tan-quem a fer-ho, podem donarmés de si, però una empresano pot establir ni ampliar lesfuncions d’un col·lectiu pro-fessional en funció de les se-ves necessitats conjunturals;és necessari un acord previ”assenyalà Núria Cuxart, vice-presidenta del Col·legi d’In-fermeria.

Els metges“Fugint d’una posició rígida,els continguts d’una profes-

sió poden canviar amb eltemps i per adaptar-se al can-vi de la demanda.No volem mantenir una acti-tud dogmàtica. Si en un equipmèdic hi ha fluïdesa i treballcoordinat, es poden compar-tir funcions, però sempre queels metges no deixin de fer lesseves ni es pretengui que al-tres professionals facin les delmetge”, subratlla Miquel Bru-guera, president del Col·legide Metges.

La Vanguardia,15d’agost de 2008

Doctor, quan podràatendre’m?

L’augment de la població i lajubilació de la major part delsprofessionals els propersanys amenaça de col·lapsarel sistema sanitari públic.El futur de la sanitat públicaés complex. Segons les esti-macions del Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB), lapoblació catalana haurà aug-mentat un 16 % el 2015, men-tre que la majoria dels met-ges que exerceix actualmentes jubilaran en mateix perío-de. El resultat és una reduc-ció del nombre de metges perhabitants que amenaça decol·lapsar el sistema sanitaripúblic. Part del problema esresoldrà amb la contractacióde metges estrangers, però“si no s’apliquen mesures al-ternatives la situació serà in-sostenible”, assegura MarcSoler, director corporatiu ad-junt del COMB. Algunesd’aquestes mesures sónreduir la burocràcia exigidaal personal mèdic perquèpugui destinar mes temps avisitar els pacients, estudiar

fórmules de copagament i li-mitar la cartera de serveisdel sector públic a travésd’una major col·laboracióamb els centres privats. Me-sures d’aquest tipus contri-buirien a pal·liar l’increment

del cost de la sanitat públicaque vaticinen els experts delsector, a causa del desenvo-lupament de fàrmacs cadacop més cars. [...]

Expansión,18 de setembre de 2008

EXPANSIÓN

1. La Vanguardia,15 d’agost de 2008.

2. Expansión,18 de setembre de 2008.

1

2


informació col·legialCol·legiats que han obtingut elDiploma d’Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2008 es va complir el vuitè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomenaDAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la jaexistent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individualrealitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-riament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareutota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència:http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre juliol de 2006 i juliolde 2008.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Albertí Masarellas, NúriaAlcorta Loyola, IgnacioAlvarez Rodriguez, Ana M.Andreu Oliete, IsabelAntolin Santaliestra, AlbertoBalagué Peláez, CarmeBalcells Sàiz, TrinitatBallester Ferreres, JosephBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, José EmilioBaxarias Gascon, PilarBerjaoui Najib, HusseinBlanca Tamayo, MilagrosaBoada Gil, Josep MariaBorras Boneu, Maria GloriaBueno Casadesús, JosefinaBusquets Recasens, CarmenCabrera Muñoz, José LuísCarmona González de Chaves, M.

DoloresCervantes Sánchez, MiquelCosta Atienza, M. EngraciaCruz Domènech, Jose ManuelDe Luis Sánchez, AlbertEscoda Delgado, NuriaEscudero Ibañez, Jose ManuelFarrús Lucaya, M. BlancaFelip Baquer, JavierFerrer Felis, MireiaGarcia Gimenez, José VictorGarcia-Moreno Marchan, M. RocioGarra Moncau, NúriaGibert Ferrer, ImmaculadaGiménez Salinas Botella, Jorge M.Gómez Ortiz, XavierGuinot Gasull, MisericordiaGuxens Barriendos, JordiInsensé Pons, AlbertaIzquierdo Sanz, Maxim

Lerda, MarioLópez Marina, VíctorLorente Prieto, EnriqueManubens Grau, MontserratMarcos Vidal, ConcepciónMartin Martinez, M. GloriaMas Mas, MercèMesa Toledo, EdiliaMestre Boleda, Maria LuisaMolera Bartrolí, MartaMorgades Trabal, M. CarmePanadés Mas, M. DolorsPardell Alentà, HèliosPérez Santos, Josep M.Perez Velasco, CristinaPonce Martínez, M. ÁngelesPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchís, EdmonPuyuelo Lanao, TrinidadRamírez Lafita, FranciscoRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRibera Gonfaus, MercèRios Martinez, IgnacioRoca-Terry Vera-Rebollar, RaulRodríguez Tesouro, Ana BelenRoura Igartua, RoserSabartés Fortuny, RicardSahún Font, RitaSauquillo Llamas, Joan CarlesSala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria JosefaSánchez Borrego, RafaelSanchez Carreras, JorgeSanchez Colom, Jose M.Sanchez Hernández, Joan A.Sánchez Raya, JudithSarlat Ribas, Miguel ÁngelSerra Bertral, Reis M.Sivecas Maristany, JoanSolé Lara, M. Pilar

Surkov, Sergey I.Ticó Falguera, NeusTorras Bernaldez, M. TeresaTorruella Barraquer, LluisTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValentines Pont, JoanVidal Elias, Josep M.Zueras Gelabert, Rosalia

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Arxer Tarrés, Antoni.

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Biendicho Palau, M. PilarColl Pallares, AnaMoreno Gonzalez, M. Luisa

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dolz Andrés, Fernando

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]



Homenatge als metges pioners la Medicina de l’Esport en la cloJocs Col·legials Esportius

En la quarta edició delsJocs Col·legials Esportius,

el Col·legi de Metges deBarcelona ha homenatjat

cinc metges pioners en lamedicina de l’esport.

Els Medijocs 2008 hancomptat amb la

participació d'un grannombre de professionals

de la medicina que hanintervingut en les diverses

competicions esportives:Cursa atlètica, Futbol Sala,

Tennis, Pàdel i BTTInterhospitalària. Les

competicions s'handesenvolupat des del 5

d'abril fins al 17 de maig.El 4t. Simposi sobre Salut,

Medicina i Esport va tancarel 22 de maig els Medijocs

2008, on es va debatresobre l’activitat física en

situacions especials,l’esport en situacions

especials i la bona pràcticaesportiva.

El president del COMB, MiquelBruguera, en la clausura de laquarta edició dels Medijocs va

voler destacar que aquest any el Col-legi ha volgut distingir els metges pio-ners en la medicina de l’esport, aquestsmetges, segons Bruguera, “van haverde fer un esforç considerable per ferarribar aquesta especialitat a la situacióactual, d’una medicina esportiva de pres-tigi”. Així mateix, el president del COMBva aprofitar l’ocasió per “mostrar públi-cament el compromís de la Junta deGovern del COMB de donar suport a lamedicina de l’esport en la situació detensió en què viu en aquests moments,en relació amb la indefinició en què lesautoritats administratives volen situarl’especialitat”. Bruguera va reiterar que“des del Col·legi es faran tots els esfor-ços per ajudar-los a sobreviure amb ladignitat que els correspon”.Aquest acte es va celebrar en el marcdel 4t. Simposi sobre Salut, Medicina iEsport, presentat per Ramon Balius,coordinador de l’acte acadèmic, en elqual es van abordar en diferents po-nències aspectes sobre l’activitat física

en situacions especials, l’esport en si-tuacions especials i la bona pràcticaesportiva de nens i nenes.En finalitzar l’acte, Miquel Bruguera valliurar els premis de les competicionsdels jocs col·legials esportius.Les competicions esportives es van ini-ciar el 5 d’abril amb els partits de FutbolSala que, fins al 12 d’abril, es van cele-brar a les instal·lacions del FESS LaSalle; el 19 d’abril es va celebrar laprova que compta amb més participa-ció, 239 persones van córrer a la CursaAtlètica de 8 km. Del 21 al 27 d’abril, esvan fer les competicions de Pàdel i lesde Tennis. Finalment, el 17 de maig, 115persones van participar en la carrera deBTT Interhospitalària en la qual els ci-clistes van recórrer 24 km en un circuitproper a l’Hospital de Mataró.Lluís Til, president de la Secció Col-legial de Medicina de l’Esport del COMB,va presentar els metges pioners en lamedicina de l’esport als quals el Col-legi de Metges ha volgut retre home-natge: Ramon Balius Juli, Josep M. Fi-gueras Anmella, Jesús Galilea Muñoz,M. Carmen Mercado Bosch i Santiago



Tintoré Ferrer. Lluís Til, en glossar lafigura d’aquests metges pioners, vadestacar que “els esforços per arribar aun destí en medicina eren immensa-ment majors que els que necessitemavui; de fet, nosaltres aprofitem lesautopistes del coneixement que ellsvan ajudar a dissenyar”. Va afegir Tilque “cal agrair al Col·legi l’homenatgea aquests pioners que és una mostramés del suport que el nostre col·legi faa la nostra especialitat en els tempsespecialment difícils en què vivim”.Jesús Galilea, un dels pioners de lamedicina de l’esport, va agrair en nomde tots els homenatjats la iniciativa delCOMB i va ressaltar que “la històriad’aquesta especialitat ha estat moltunida a aquest col·legi en el qual s’hancelebrat diversos cursos i un d’ells vacoincidir amb la inauguració d’aquestedifici”.Un cop finalitzat l’acte acadèmic, MarcSoler, director adjunt corporatiu delCOMB, en donar pas al lliurament depremis als guanyadors en les diferentsmodalitats esportives dels Medijocs2008 per part de Miquel Bruguera, va

agrair en nom del Comitè organitzador,integrat pels doctors Josep M. Clemen-te, Alfons Malet, Albert Marcos, FerranMorell, Ramón Torné i pel mateix MarcSoler, l’alt nivell esportiu i de participa-ció en les diferents competicions i queesperen “haver contribuït a complir l’ob-jectiu de transmetre el valor de l’esportdes de la pròpia activitat esportiva delsmetges”.Els resultats dels principals classificatsen les diferents modalitats esportiveses pot consultar a les taules adjuntes.Es pot consultar el recull fotogràfic com-plet i tota la informació sobre les classi-ficacions finals a www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/activitats/medijocs/medijocs_2008/

4t. Simposi sobre Salut, Medicina iEsport

Els Jocs Col·legials Esportius es vantancar amb la celebració, el passat 22de maig, amb un acte acadèmic en què

enoenda dels

1. Pàgina anterior d’esquerra a dreta: Josep M. Figueras; Ramon Balius; M. Carmen Mercado; MiquelBruguera, president del COMB; Jesús Galilea i Santiago Tintoré, en l’homenatge als metges pioners en la

Medicina de l’Esport.2. Sortida dels participants a la Cursa Atlètica. 3. Participants a la cursa de BTT interhospitalària.

Resultats

Cursa AtlèticaMetge Sènior masculíPrimer: Julio Jose Navaz Tejero, 29’:36’’Segon: Gregori Casals Mercadal, 29’:47’’Tercer: Ricard Verdaguer Garcia, 30’:13’’Metgessa Sènior FemeníPrimera: Laura Llobet Vila, 36’:34’’Segona: Cristina Ros Espin, 42’:07’’Tercera: Cristina Campoamor, 43’:38’’Metge Veterà MasculiPrimer: Joan Carles Caballero Domé-nech, 33’:12’’Segon: Mario Reverter Calatayud, 33’:45’’Tercer: Alfonso Girona Amores, 35’:17’’Metgessa Veterà FemeníPrimera: Mercedes Möller Parera,39’:41’’Segona: Montserrat Clavero Sanchez,40’:47’’Tercera: Yolanda Puentes Zamora,42’:44’’

1

2

3



Ramon Balius va presentar 11 professi-onals que van debatre sobre diferentsaspectes de l’activitat física en nens inenes.El primer grup de ponències va tractarl’activitat física en situacions especials,en les quals Montserrat Bosque va abor-dar la “Mucoviscidosi i activitat física”;Míriam Guerra tractà el “Control de l’ac-tivitat física en situacions especials”, iMaría José Bilbao va incidir en el “Mal-

tractament infantil a través de l’esport”.La segona part de les ponències vantractar l’esport en situacions especialsen les quals Carlos Villanueva va res-pondre a la pregunta si “Pot fer esportd’elit un/a nen/a amb espondilosi?”,Assumpta Estruch va tractar l’interro-gant de si “Ferropènies en l’esport. Caltractar-les? Com?”, i José María Clemen-te parlà sobre “Els queixals del seny enl’esport d’elit a l’adolescència”.

1. Metges premiats en tennis i pàdel en la modalitat d’individual i dobles masculí i femeni. 2. Metges Premiats de la cursa atlètica. 3. Partit de futbol sala. 4. Competicióde pàdel. 5. Sortida de la cursa infantil.

Resultats

BTT InterhospitalàriaMetge Sènior MasculíPrimer: Lluís Ma. Bassas i Fusté, 01:18:49Segon: Ricard Verdaguer Garcia,01:25:40Tercer: Jordi Gatell Tortajada, 01:30:50Metgessa Sènior FemeníPrimera: Laura Sararols Ramsay,01:44:31Segona: Maria Bartolomé i Regué,01:55:06Tercera: Dorte Voss, 01:56:18Metge Màster MasculíPrimer: Eduardo Alvarez Fischer, 01:19:59Segon: Ricard Ardiaca Capell, 01:21:06Tercer: Joan Carles Caballero Doménech,01:21:49Màster Metgessa FemeníPrimera: Rosa Maria Bosch Viñas,02:30:38MegaMàster Metge MasculíPrimer: Josep M. Gubern Nogués, 01:26:15Segon: Mario Reverter Calatayud,01:26:20Tercer: Ramon Lopez Bertran, 01:30:22MegaMàster FemeníPrimera: Mercedes Möller Parera,01:43:09

1 2

3 4 5

Resultats

Futbol SalaCampió masculí: EAP SarriàFinalista masculí: Escolapius sportingCampió femení: Combinat (Delirium Tre-mens / Can Ruti)Finalista femení: Combinat (Vall d’Bronx /Sant Pau)

TennisIndividual femení guanyadora: RocioUnzurrunzaga 6/4 6/2 Finalista CristinaMartinIndividual masculí guanyador: Oscar Ga-llego 6/3 6/1

Finalista: Claudio CoccoDobles femení guanyadores: M. Möller - R.Unzurrunzaga 6/0 6/1Finalistes: A. Alguersuari - A. LloverasDobles masculí guanyadors: O. Gallego -M. Sabate W.o.Finalistes: A. Dou - M. A. Lopez

PàdelDobles femení: Campiones M. Moller - R.Unzunzurrunzaga 6/0 6/2Finalistes: R. Pancorbo -Ma. D. MirandaDobles masculí: Campions M. Ferrero - J.Massaguer 6/4 7/6Finalistes: J. Masip - M. Santalo



1. Metges premitats en la competició de BTT Interhospitalària; 2. Metges premiats en la competició de futbol sala í; 3. Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB,en l’acte de lliurament dels premis dels Medijocs 2008; 4. Sala d’actes del COMB en el 4t. Simposi sobre Salut, Medicina i Esport; 5. Ramon Balius, coordinador de l’acteacadèmic, i Mariona Violan, qui va exposar les Conclusions de l’acte acadèmic. 6. Cartell dels Medijocs 2008.

1 2

3 4 5

6

El tercer bloc de ponències va enfocar labona pràctica esportiva, en la qual MarCalvo va respondre la pregunta sobre“Activitat física: què es considera ade-quat a la infantesa?; José Ricardo Serrava parlar sobre la “Importància de l’ECGen la valoració d’un/a nen/a esportista;Victòria Pons va abordar els “Ajuts ergo-gènics a l’adolescència: com? Quan?Quins?”; Josep Vicens va fer les “Reco-manacions d’horari esportiu a l’escola ia les activitats extraescolars”, i final-ment Mariona Violan va exposar les Con-clusions de l’acte acadèmic.



1. Joaquim Ramis, president de la SeccióCol·legial de Metges Jubilats; Jaume Roigé,

tresorer del COMB, i Adolf Tobeña,catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica,

director del Departament de Psiquiatria iMedicina Legal de la UAB, en l’acte de lliurament

de premis de l’edició del 2008 dels ConcursosArtístics per a Metges.

Lliurament dels premis de lavuitena edició dels ConcursosArtístics per a Metges

La Secció de MetgesJubilats del COMB vaorganitzar la vuitena

edició dels ConcursosArtístics per a Metges de

Catalunya. A laconvocatòria, promoguda

pel Consell de Col·legis deMetges de Catalunya, es

van premiar les obrespresentades en la

modalitat de: poesia,fotografia, narrativa breu,

dibuix i pintura.Adolf Tobeña, catedràtic de

Psiquiatria i PsicologiaMèdica, director del

Departament de Psiquiatriai Medicina Legal de la UAB,

va cloure l’acte amb unaconferència sobre el cervell

eròtic.

La vuitena edició del 2008 delsConcursos Artístics per a Met-ges la van presidir Jaume Roigé,

tresorer del COMB, i Joaquim Ramis,president de la Secció Col·legial de Met-ges Jubilats, que van presentar l’actede concessió de les distincions el pas-sat 20 de maig.Joaquim Ramis va presentar els JuratsQualificadors de les diferents modali-tats, integrat per persones de prestigien les arts convocades i va ressaltarque aquest any el tema de les obresartístiques és lliure.El jurat de la modalitat de dibuix i pintu-ra compost per Joaquim Camps Cardona,Ramon Aguilar Moré i Francesc VicensGiralt, van concedir el Tritó de Plata al’obra guanyadora Puerto de Juan Anto-nio Baena Fustegueras, i va atorgar elTritó de Bronze a l’obra finalista La Fage-da d’en Jordà de Sra. Pumarola.En la categoria de fotografia, Enric Ca-talan Bajuelo va obtenir el Primer Pre-mi per l’obra Pájaros de letras, i GloriaLuz Abad va guanyar el Segon Premiper l’obra Esperant el passat. Els mem-bres del jurat d’aquesta modalitat vanser: Carles Llebaria i Regalado, JoanGonzález i Torres i Isabel Calaf i Mateu.Eulàlia Ripoll Sors va obtenir el Tritód’Argent de Narrativa breu per l’obra El

cel començava a clarejar, i FranciscoAlberto Marchetti va guanyar el Tritóde Bronze per El rinoceronte. JosepTomás Cabot, Agustí Pons i Maria Sar-sanedas van integrar el jurat que vaconcedir els premis de narrativa breu.En la convocatòria de poesia, EsteveAmigó i Palés va obtenir el primer premiper Natura, i Eulàlia Ripoll Sors va obtenirel segon premi per Somnis de lluna blan-ca. Van formar part d’aquest jurat: JoanTriadú, Neus Real i Joan Vergés.Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatriai Psicologia Mèdica, director del Depar-tament de Psiquiatria i Medicina Legalde l’UAB, va tancar l’acte amb una con-ferència sobre el cervell eròtic.

1



Premis del setè Concursartístic per a metges

Primer premi de dibuix i pintura

PUERTOde Juan Antonio Baena Fustegueras

PÁJAROS DE LETRASd’Enric Catalan

NATURAd’Esteve Amigó i Palés

Albada marinera

Besant la mar tot just no desvetllada,reneix la llum enllà del firmament.Les ones van i vénen lentamentacompanyant el cant que fa l’albada.

Com un estel fugit de la vespradaun fil daurat per l’aigua es va estenent;és el camí que ve del sol ixent,i mor allí on mor també l’onada.

L’hora flairant de brisa matineraomple els sentits encara endormiscats,i al dolç compàs de l’aigua cançonera

els va llevant de pau embriagats.Quin regust té la terra marineraquan neix el jorn i els mars són encalmats!

Tardor

Pausadament.acomiadant l’octubre,apago el llumi encenc el pensament.

El cel és llis.No suggereix tempestes.Potser tan solsplugims asserenats.

No em torba resque trenqui l’harmonia.La fulla causilent, giravoltant.

Temps de tardorple de sagnants capvespres.Sanglots de llumque cap pinzell haurà.

Clouré bé els ullsper retenir-los dintre,fins que la nitme’ls vulgui arrabassar.

Primer premi de fotografia

Primer premi de poesia



Pluja

Extasiats els ulls, mirant enfora,sento un cant que em domina el pensamment.La terra s’enfosqueix. Pel firmamentla llum se’n va. La tarda, grisa, plora.

El capvespre, silent, arriba ans d’hora,car el sol, avançant el seu ponent,s’ha amagat, i entre núvols fent-se absentfa entreveure la nit més a la vora.

Tot esdevé gentil, i en la calmosaserenor, confonent-se amb l’aire suau,un arpegi de música formosa

m’embolcalla els sentits de dolça pau.És el cant que en la tarda avui plujosa,subtilment, va escampant l’aigua que cau.

Vora el foc

Vora el focacullo el meu hiverni sento lluny la primavera.

Vora el focrefaig antics caminsfets de delits i d’incerteses.

Cant a una rosella morta

Lluny la fresca pau del prat,secs els pètals sense vida,els meus ulls t’han contemplat.

Lluny la fresca pau del prat.

Expiraves lentamentdins ma inútil cobejança.Regalant ta flaire al vent.

Expiraves lentament

Jo et volia posseirsempre igual dins ma parpella,com l’instant que et vaig collir.

Jo et volia posseir.

I volia endur-me amb tuuna engruna de muntanya,que enjoiés el meu cor nu.

I volia endur-me amb tu.

Quan el desig s’ha frustrat,Junt amb ta vida rosella,ploro l’haver-te arrencat.

Quan el desig s’ha frustratlluny la fresca pau del prat.

EL CEL COMENÇAVA A CLAREJARd’Eulàlia Ripoll Sors

Fa mal temps, d’ençà d’uns quants dies que vaplovent i aquest cel gris m’omple de nostàlgia. De tant entant tanco el llibre i em quedo embaladida mirant la cortinad’aigua transparent, dinàmica, que tot i enterbolir la mira-da, omple l’espai d’una lluentor especial. El cos s’amara desolitud, mentre recordo el temps passat que vaig deixantenrere. Al meu voltant, només el soroll rítmic i suau de lacaiguda de l’aigua trenca el silenci. El llibre que estic llegintem fa companyia.

No fa pas gaire estona que ha sonat el telèfon. El sode la trucada m’ha fet tornar d’un món de pensamentsalats, no sense un petit esvalotament del cor. Era la mare,em preguntava com estava. De manera automàtica i rutinà-ria li he dit que bé, que cada dia millor, que ara les cosesanaven força bé. Tret d’això no sabia què més dir-li. M’hapreguntat pel temps que feia, per omplir el buit de paraules.M´ha explicat que la Roser, la meva cosina, tornava a estarembarassada, que la tia Berta cada vegada s’hi veia menysi que maleïda que arriba a ser la diabetis. Que el pare cadadia és més rondinaire i no hi ha qui l’aguanti. Després, quanja no sabia què més dir, ha desitjat que tot m’anés bé i queno estigués trista. Aquestes últimes paraules, n’estavenplenes de tristesa, el to de la seva veu ha estat diferent i nopara de fer-me ressò dins del cap. Ella també n’està detrista.

Se’m fa difícil tornar a ser jo. Retrobar-me sensel’amenaça de la por que durant tot aquest temps m’ha fet deguia. Se’m fa diícil el fet d’escollir, aquest dret que haviaperdut tota mena de sentit en la meva vida. Ara que heguanyat llibertat sento una buidor que m’ofega. Hi hamoments que espero tornar a veure la mà feixuga ques’acosta i es deixa caure sobre el meu cos. Sentir el dolor ila impotència, el gust de la sang sortint dels llavis. Encarano he pogut aprendre a gaudir de la sort que tothom diu quehe tingut. Tant de temps pensant que la vida era així i nopodia ser de cap altra manera. Que tot plegat era conse-qüent amb els meus actes i el que jo era. Ara, de sobte sentoque no sóc res. Potser caldria dir que no sento el que sóc ivoldria tornar a recuperar la meva culpa, la meva inutilitat,el meu dolor.

No sempre havia estat així.Els primers anys van ser fins i tot feliços, si és que la

felicitat existeix. Sempre havia estat gelós però aleshoresaquest detall fins i tot m’agradava. Els problemes, és certque mai no vénen sols. Aquells anys d’atur li van amargar elcaràcter, i sense saber com, poc a poc jo vaig ser l’únicaculpable de tot. El meu comportament accentuava la sevagelosia, cap intent per canviar les seves conviccions dona-va el resultat esperat i al cap del temps jo estava convençu-da que res no havia fet bé i ja no sabia com havia decomportar-me. Cada vegada sortia menys de casa.

Tothom diu que he tingut molta sort.

Primer premi de poesia Primer premi de narrativa breu

(Continua a la pàg. 37)

L'EDITORIAL

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 72062 11

informació

àrea econòmicaNúm.Núm.Núm.Núm.Núm. 80 80 80 80 80 juny-setembre 2008

El COMB celebra la II Jornada deTecnologies Mèdiques

aume Aubia, pre-sident executiudel Grup MED

del Col·legi de Metgesde Barcelona, va presen-tar la II Jornada de Tec-nologies Mèdiques per

analitzar el clúster detecnologies mèdiques aCatalunya i conèixerexperiències empresari-als d’innovació en el sec-tor sanitari i de les tec-nologies mèdiques.

El Col·legi de Metgesde Barcelona, juntamentamb BIOCAT (BioRegióde Catalunya), ACC1Ó(Cidem/Copca), 22@Barcelona i el Departa-ment de Salut de la Ge-

a crisi financera hipotecària subprime ini-ciada a l’agost de l’any passat, ha provocatque els bancs centrals dels Estats Units i

d’Europa injectin la liquiditat necessària per evitarel col·lapse dels mercats de crèdit.

Igualment, els mercats de renda fixa han hagutd’incorporar les expectatives de pujades en elstipus oficials i, a més a més, continuen afectats perles turbulències financeres originades ara fa unany.

Tot això també s’ha notat en l’evolució delsdipòsits bancaris, els quals han patit una fortadavallada, ja que han estat els dipòsits a termini fixamb unes retribucions força interessants els quehan gaudit de la confiança dels estalviadors ambaversió al risc, els quals han trobat el refugi adientper als seus estalvis. Això ha provocat que s’en-ceti una guerra pel denominat passiu bancari, oncada entitat ha buscat la forma més atractiva decaptar diners primordialment de nous clients.Aquestes entrades de diners en els dipòsits atermini s’ha vist afavorida pel decreixement delpatrimoni dels fons d’inversió que, exceptuant elsfons d’inversió garantits, han patit la inestabilitatdels mercats financers amb importants descen-sos en el seu patrimoni.

Des de l’Àrea Financera del COMB hem estatproactius, tant en els dipòsits a termini fix, acon-seguint rendibilitats en consonància o superiorsen alguns casos, a les del mercat i, per altra banda,hem pogut oferir entre un i dos fons d’inversiógarantits per mes, el que ha fet que hagin tingutuns increments substancials de partícips i depatrimoni en aquests tipus de fons.

Això ens permet poder comptar amb diferentsinstruments d’estalvi que fan que el capital restigarantit, amb la rendibilitat assegurada prèvia-ment o condicionada a indicadors financers (comés el cas dels fons garantits), i que poder oferir atot el col·lectiu, depenent de les seves necessitatsd’estalvi i que realitzem amb les entitats bancàriesamb les quals estem col·laborant.

Aquesta situació que estem patint en els mer-cats financers i bancaris no ens ha afectat en lacapacitat de poder donar facilitats creditícies alsmetges que ens ho han demanat, sigui en forma depréstec personal, hipotecari o en forma de crèdit.Tot això, en moments en què l’accés al crèdit departiculars i empreses és cada vegada més com-plicat i feixuc.

Així doncs, creiem que, podent combinar ambseguretat les necessitats d’estalvi amb les definançament, estem en situació de fer front a unstemps futurs que semblen certament desconcer-tants i, alhora, complicats.

EL METGEEMPRENEDOR

(Continua a la pàg. 31)

LA DADA

J

29

L

Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes Empresarials-MediTecnologia; Joan Martí,gerent de Desenvolupament Empresarial d’ACC1Ó; Jaume Aubia, president del Grup MED del COMB, iMontserrat Vendrell, directora de BIOCAT, en la II Jornada de Tecnologies Mèdiques.

31

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 124

informació àrea econòmica juny-setembre 2008

MEDIVIATGES

La Secció de Metges Jubilats havisitat Sicília durant aquestaprimavera

Dintre del programa d'activitats quedesenvolupa la Secció de MetgesJubilats cada any, alguns afiliats a la

secció i els seus acompanyants han viatjata Sicília durant la primavera. El viatge s'hadistribuït en dos grups, el primer ha viatjatdel 30 de març al 6 d'abril i el segon haviatjat del 5 al 12 d'abril. Tots dos grupshan anat acompanyats d'un membre deMediViatges.

Els metges jubilats i els seus acompa-nyants han pogut apreciar la gran diversi-tat cultural que ofereix l'illa de Sicília acausa de les nombroses onades d'ocupa-ció que ha conegut al llarg de la sevahistòria. Aquesta diversitat cultural tam-bé es reflecteix en la varietat gastronòmi-ca, de la qual també han pogut gaudir elsnostres viatgers.

S'han visitat nombrosos indrets de Sicília,entre els quals destaquen: Palerm, la capitalde l'illa; Monreale, de la qual s'han pogutapreciar els magnífics mosaics bizantins dela seva catedral; Agrigento, ciutat arqueolò-gica presidida per la Vall dels Temples

(Patrimoni de la Humanitat) i el volcà Etna,un dels més actius del planeta i del qual s'hapogut apreciar el seu paisatge lunar reflectiten les esquerdes volcàniques i els cràters.

Per a la temporada 2008-2009 la Seccióde Metges Jubilats, amb la col·laboració deMediViatges, ha programat diversos viat-ges i excursions. Per obtenir informaciósobre aquestes activitats, podeu posar-vos en contacte amb MediViatges a lesoficines de l'agència al COMB (passeigBonanova, 47, planta 0), o per telèfon(935 678 805).

2

1. Sicília. Vall dels Temples.2. Panoràmica de Cefalú. Sicília3. Visita a la catedral de Palermo4. Imatge d’un dels grups que va fer la visita

EL METGEEMPRENEDOR

neralitat de Catalunya, va organitzar aquestajornada, celebrada el 15 de maig a la seu delCOMB.

Aubia, en la presentació de l’acte, vaassenyalar que «crida l’atenció que al costatde la qualitat i quantitat de recerca delsnostres professionals, en canvi, en el mateixmoment i en les mateixes circumstàncies, hiha un baix índex de concreció d’aquestesidees en patents i en models de negoci», i vaafegir que «d’aquestes circumstàncies nopodem fer responsables els metges i investi-gadors, perquè a les bases organitzatives delnostre sistema sanitari, existeixen nombro-ses barreres culturals i organitzatives que fanque sigui difícil promoure la innovació, i notan sols no la promouen sinó que la dificul-ten». Aubia va ressaltar que és per això queel CIDEM, el Biocat i el COMB intentenempènyer de forma coordinada la innovacióen el sector. L’objectiu d’aquest jornada, vaafegir Aubia, «és poder debatre com poten-ciar el sector de les noves tecnologies mèdi-ques, com afavorir la innovació i fer-ho d’unamanera coordinada i com despertar l’interèsper emprendre en els diversos col·lectiusque esteu representats en aquest acte».

En el transcurs de la jornada de debat,Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Incuba-ció de Projectes Empresarials-MediTec-nologia, va parlar de l’evolució i de l’estatactual del programa d’«El Metge Empre-nedor» del COMB; Joan Martí, gerent deDesenvolupament Empresariald’ACC1Ó, va abordar la dinàmica declústers; Montserrat Vendrell, directorade BIOCAT, va parlar sobre la creació idinamització del clúster de tecnologiesmèdiques a Catalunya.

A continuació es van exposar diversesexperiències empresarials: Oriol Prat, di-rector de gestió del projecte DIGMO, vaexplicar el projecte DIGMO; CarlosSánchez, CEO, parlà sobre la creació deX-RAY IMATEK i sobre la idea original;Luis Duocastellas, director general tècnicd’Iberhospitex, va exposar un cas d’èxit dereorientació empresarial, i Alejandro Fran-gi, director de recerca, va abordar l’expe-riència del Center for Computational Ima-ging & Simulation Technologies in Biome-dicine Information & CommunicationTechnologies Department.

Es pot seguir les intervencions del debata: www.combtv.cat.

(Ve de la pàg. 29)

1

4

3

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica i enMedicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball,docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a lavoluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMBwww.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL / Acreditació Competència. http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm.

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de juny del 2008.

Jaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLlucià Gibert, MontserratLomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniLorente Gascón, MarianMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartínez Castejón, RubénMartorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, MontserratMendialdua Ugarte, M. LourdesMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielNin Giménez, IgnasiOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPeña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRavella Mateu, RamonRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph MariaSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, Montserrat

Torras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa GloriaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBoix Cuesta, OtiliaBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, Marta

Guayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesGuxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLaporta Clanchet, MercedesLamilla Riera, AlvaroLazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMiguel Fernández, VanesaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMoriscot Gazules, DavidNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal, AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M LuisaCamerino Foguet, OriolCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, FrancescCruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,Daniel

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Tomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoCasañas López, GuillermoEstevez Dominguez, HerminiaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, Fe

Ferrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManueMeler Forcadell, NúriaMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Martínez, M. ÁngelesPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, Lourdes

Torrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, JoaquimCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, AndreuRomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEstévez Domínguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielHeimann Cella, MiguelHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Riola, GriseldaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPueyo Anton, RafaelPuentes Zamora, YolandaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, Primitiva

Salvat Maria, SebastiánSegura Cobo, EvaSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deGirona

ACUPUNTURAFigueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré, VicençFradera González, M.delCarmenGispert Negrell, MontserratLloveras Castelló, MariaMora Brugués, JoanOliveras Giralt, JaumePalou Sangrà, AgnèsSuñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbdul Maged, NezarDeprez, PhilippeJové Colom, AntòniaPla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMeler Bosch, Josep M.Ortiz Ripoll, Gema JuliaTribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAndreu Mencia, LeandroPinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTATribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMacià Fornos, JosefaMonturiol Moreno, Maria DolorsMuñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORADe Miguel Arregui, M. CarmenPinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

ACUPUNTURASanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa, Joan M.Ferrando Albors, SilvanaFigueras Pla, RosaGuasp Tichell, M. CristinaLopez Manzaneque, Josep VicençPizarro Molina, IsabelSaco Brunet, M. Isabel

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORALlauradó Córcoles, Pere

35



COMENTARIBORSARI

Visió Global de Mercats

de pràcticament nivells del 30 % fins al 20% al mes de maig. Malgrat que última-ment ha tornat a augmentar una mica,encara ens trobem a uns nivells raona-bles. (A dia d’avui, l’Íbex es troba ambuna volatilitat diària anualitzada del 22,02%.)

Els bons de governs s’han comportatd’una manera molt estable els darrersmesos, després de l’increment de TIRdes de mitjan març. L’increment en«yield» de principis del mes de juny, hadeclinat les últimes setmanes. El pendentde la corba de tipus s’ha mantingut bas-tant estable, després de l’aplanament alqual hem estat sotmesos els últims temps,encara que hàgim tingut moments pun-tuals d’apuntalament.

La volatilitat de la divisa durant el mesde juny va ser menor que altres tipusd’actius. Tot i les anàlisis que apuntavena una apreciació del dòlar respecte del’euro, la realitat ha estat ben diferent,amb una depreciació cap als nivells mí-nims d’aquest a 1,60.

Els preus de les matèries primeres,amb l’excepció del petroli, van caure elsdarrers mesos i darrerament han tornata remuntar. El petroli, ens aquests tresúltims dies, ha actuat com a bomba d’oxi-gen per als mercats que han vist com elpreu del barril de petroli baixava 13dòlars en tres dies.

L’entorn macroeconòmic continua icontinuarà enrevessat, les dades de sen-timent empresarial i del consumidorcontinuen en zones de contracció tant aEuropa (PMI) com als EUA (ISM i Confe-rence Board). El sentiment a nivell im-mobiliari continua caient i el creixement

ls mercats de renda variable vancaure de manera important al mesde juny. És una de les pitjors baixa-

des en un sol mes en molts anys, a més,portem una baixada considerable des deprincipis d’any.

Les retallades en el mercat s’han pro-duït en pràcticament tots els sectorsempresarials i en tots els mercats desen-volupats. Els mercats emergents han tin-gut un comportament una mica millor,sobretot els mercats de Sud-amèrica iRússia, amb retallades més suaus.

El sector energètic, farmàcia, recursosbàsics i químic, durant aquests mesos, hatingut un comportament relatiu millorque altres sectors.

La volatilitat del mercat ha disminuïtsignificativament des de mitjan març, des

E

36



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

econòmic mesurat amb el PIB continuadeteriorant-se.

Els preus de l’energia i les matèriesprimeres han accentuat els problemesd’inflació, ja que si bé la inflació subjacentes troba més o menys estable, els càlculs,tenint en compte la factura energètica,s’han disparat a Europa fins a un 4 % i alsEUA fins al 5 %. A banda de consideraci-ons microeconòmiques, això té dos efec-te perniciosos, el primer és que aixòposarà més pressió sobre l’euro, perju-dicant la competitivitat de les empresesexportadores i el segon, la dificultat quesuposa el control de la inflació via políticamonetària restrictiva, tenint en compteel moment en què ens trobem del cicleeconòmic.

Actualment ens trobem en el períodede presentació de resultats i, de mo-ment, no estant sent dolents, a bandadels de Microsoft, Google i Merrill Lynchque han estat per sota de l’esperat, tenimAlcoa, Intel, Wells Fargo, JP Morgan ialtres que han estat millors que l’esperati el mercat ho ha recollit molt positiva-ment. El 18/07/08 sortiran els resultatsde Citi Group i el 21/07/08, els de Bankof America, i el mercat està amb l’orellaben oberta per veure com sortiran, jaque el primer és una de les entitats quemés provisions ha realitzat des de l’inicide la crisi de títols hipotecaris.

Visió dels Mercats

curt termini s’ha arribat a unsnivells de sobrevenda importants;a més, les valoracions són molt

atractives (la meitat de les empreses quecotitzen a l’Íbex es troben actualmentamb PER per sota de 10), els indicadorsde sentiment contrari marquen comprai probablement assistim a un petit rebotque, malgrat que no ens porti massalluny, aquest podria ser un inici del finalde la correcció que hem sofert durant elprimer semestre de l’any.

AA llarg termini, hi ha dues qüestions

per a nosaltres fonamentals, la primera,el preu de les primeres matèries i l’ener-gia, la segona el deteriorament dels re-sultats de les empreses. Per assistir a unaformació d’un terra als mercats cal queel preu de l’energia freni l’escalada i queels resultats empresarials, malgrat quecaiguin, siguin capaços de millorar lesprevisions.

Ens agraden els següents valors performar part d’una cartera:

TelefónicaCatalana OccidenteBBVATécnicas ReunidasGamesaTubacex

Destaquem els comportaments delsfons mixtos i de la Sicav que, de moment,

han actuat molt bé, amortint les caigudesdel mercat.

Per a inversors menys arriscats tenimconeixement de títols de deute de dife-rents empreses que actualment estanpagant cupons relativament elevats a unperíode de temps inferior a dos anys, aixícom productes estructurats que arris-quen tan sols el rendiment de lainversió.

Rendibilitat dels Fons Medi: MEDINER 1,55% MEDIFOND -5,33% MEDIVALOR GLOBAL -10,58% MEDIVALOR RV -22,40% MEDIVALOR EUROPEU -20.49% MEDIGESTION 2 -5,50%

DOTZE EBA EN VUIT ANYS AMB CiU I UNA PARADA DE QUATRE EXERCICIS AMB EL TRIPARTIT

El Col·legi de Barcelona anuncia una campanya de pressió per aconseguir que es reobri

el projecte a Catalunya

“Està bé que es mogui l’autonomia de gestió a l’Institut Català de la Salut (ICS) perquè així es

compleix amb les recomanacions del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya per combatre la

insatisfacció dels metges, causada en bona part per la poca capacitat d’autonomia per gestionar el

propi treball; però això no és autonomia plena. Ens agradaria que es reobrís el projecte de les EBA

i poder comparar el resultat dels dos models”, ha declarat Miquel Bruguera, president del Col·legi

de Metges de Barcelona. [...]Diario Médico,

7 d’octubre de 2008



LA FAGEDA D’EN JORDÀde Sra. Pumarola

Van alertar els veïns els seus crits i tot l’enrenou,perquè jo senzillament m’havia quedat muda.

Tothom diu també que he tingut molta sort perquèno vàrem tenir fills. Però jo els escolto i me’ls miro sentintuna profunda sensació d’incomprensió, perquè penso quesi no hagués estat així, ara no em sentiria tant sola.

Els seus crits van alertar el veïns, de la meva gola nosortia cap so. Les seves paraules eren les mateixes desempre. Jo tenia la culpa de tots els nostres problemes,m’entestava a provocar el seu enuig. Les coses li havienanat molt malament aquell dia. Els problemes que jo licreava impedien que es pogués concentrar en res. Lesseves mans, les que un dia passat m’havien acaronat, emdonaven cops i la sang em rajava dels llavis i del nas.Desitjava morir de pressa quan vaig deixar de pensar, desentir, vaig fugir del món conscient.

Aquell dia va arribar especialment enutjat, i ara quehi puc pensar li veig la frustració als ulls, el seu propisentiment de buidor. Al capdavall, sé que se sentia moltpoca cosa i que jo era l’únic que tenia. Tant em volia tenirque no podia pensar en perdre’m perquè aquest pensa-ment se li feia insuportable. Així ho he entès, preferia tenir-me morta en el seu record i així posseir-me per sempre queviva i fora de la seva vida. Vist així se’m confonen encara elssentiments, la compassió i l’odi entre el record d’haver-loestimat i el temor d’errar tots els meus actes.

Hi ha dies que em pregunto si hauria d’anar a veure’la la presó. Tothom em diu que no ho haig de fer, jo sé queno ho haig de fer.

No recordo res més. Ni l’esfondrament de la portapels policies, ni el so de l’ambulància. La inconsciència emregala el fet de no haver de recordar i la imatge del desper-tar amb la figura de la meva mare al costat del llit.

Ella també n’estava de trista.Vaig despenjar el telèfon després d’haver-lo penjat

uns instants abans i vaig trucar-la per preguntar-li si voliavenir amb mi al cinema. La pel·lícula va resultar ser unacomèdia que ens va fer riure de debò i ens va canviarl’humor. A l’hora d’acomiadar-nos ens vam fer una fortaabraçada que no precisava de paraules, només un adéu vaposar-hi final.Mentre rèiem havia deixat de ploure i el cel començava aclarejar.

ESPERANT EL PASSATde Gloria Luz Abad

Primer premi de narrativa breu Segon premi de dibuix i pintura

Segon premi de fotografia

(Ve de la pàg. 28)



SOMNIS DE LLUNA BLANCAd’Eulàlia Ripoll Sors

Un somriure de la lluna

Com el pas del temps, desafiant la pròpia existència,busco el sentit de les raons que un dia vaig creure.Avancem vers l’escenari del dubte les veritatsassolides amb el constructe d’un ordre advers.

Allargo les mans a les palpentes cercant el tactecega per voluntat a les imatges que cada dia revénen,i imagino l’aventura que pren vida en el meu gest.

Immersa en el mar de la solitud que genera el silencinomés conec la veritat dels pensaments lliures.

Revénen a la memòria sentiments desestimatsque retrobo i no puc entendre entre raons confuses.Tanco els ulls i sento la presència de la por.Amb el fet de no saber cal lliurar la lluita.

Mentrestant, m’he deixat seduir pel repòs i la calmai per les ales de les aus, que en el seu vol plàcidesbossen les imatges de la pau a l’ànima.

Camina el temps cap a l’eternitat deixant petjadesen els indrets més perduts de la memòria.

M’he deixat seduir per la nit i la seva lluna afablei amb el son més profund he buscat en els somnisles imatges que tal vegada algun dia vaig témer,les escenes que tal vegada algun dia vaig desitjar.

He sentit com la lluna em besava amb un somriurei entre els seus braços de cos minvant,una abraçada em retornava la pau del bressol.

No puc entendre les raons que ens fan perdreel delicat ressò de la innocència.

Així en els meus somnis hi he trobat el sode cavalls salvatges al galop sobre la terrai del viatge dels meus anhels sobre el seu llomlluny de la por, lluny de les veritats falses.

He volgut deslligar les ales que m’havien fet volarabans que amb el pes de les raons incertesfossin presoneres d’un temps d’enganys.

Entre el ressò de les paraules que he escoltatla teva veu m’ha atansat la confiança.

Entre paraules i silencis s’intueixen les respostesque juguen a amagar-se entre les pedres del camí.Hem caminat junts entre la boira espessahem fet sonar rialles sota l’esclat del sol.

Potser la teva mirada m’ha obert el camí dels somnisi m’ha portat cap a un món que creia absent. Potser emmanquen les paraules per dir dels sintiments quan encarael vel dels dubtes m’omple la memòria.

Em caldrà parlar amb la mirada i el gest

per inventar junts el nostre camíi amb les nostres passes viure el mateix somni

Potser el temps ens durà camins d’encontres i distànciesi entre les paraules i els silencis voldrà la sortque el foc cremi la discòrdia.

Tant se val si el temps s’atura o perdura si al teu costatfuig la solitud i la por s’acovardeix davant dels somnis.

Esguard de lluna

Ha arribat la nit, i pels seus camins de silenci,ha caminat el repòs en les seves hores més tendres.Busca amb anhel els sons ixents del temps de la lluna,neda entre els esquitxos de llum de la foscor estelada.

S’ha deixat veure la lluna vestida de llum blanca,riallera com el somriure en el teu rostre adolescent,tendra i melosa com la teva abraçada sincera.Endinso la mà cap a la distància i somnio el seu tacte.

En el silenci del teu son busco els meus somnis,i imagino els teus, que la lluna cada nit esguardai guarda entre els seus records. Restaran silents,fora del meu saber, les imatges que els vesteixen.

Torna l’albada i s’ha amarat l’aire amb les llàgrimesd’un estel trist que la lluna abraça i consola.Els meus braços vull oferir als teus somnis,si fos que mai demà et poguessin fer falta.

EL RINOCERONTEde Francisco Alberto Marchetti

Por una de las estrechas callejuelas del pequeñocaserío de antiguos pescadores se llega a la Taberna Mardel Sur, un sitio con olor a extrañas situaciones llegadas deultramar donde los parroquianos se reúnen a contar histo-rias de dudoso prestigio literario.

Aquella noche de incipiente otoño, el hombre salióde la taberna en dirección al muelle. Llevaba apretada bajosu abrigo, escondiéndola como podía, una extraña y viejalibreta. A poco de andar presintió que alguien vigilaba suspasos, por lo que apretó la marcha y agudizó su atención.Debía esforzarse un poco más, faltaban pocos metros parallegar. Abrió la puerta y se apresuró en cerrarla. Miró por lapequeña ventana tratando de descubrir la presencia dealguien. Desde hacía tiempo tenía la sensación de servigilado. Se quitó el abrigo humedecido por la lloviznaotoñal que la noche le había deparado. Tomó la libreta laabrió y comenzó a leer:

“No puedo precisar los años que llevo luchando conel rinoceronte. El dato es banal, no así el patético aconteci-miento. El animal intuye el horror que me depara su presen-

Segon premi de poesia

Segon premi de narrativa breu



cia mientras yo percibo su furor y vigilo sus arrebatos. Séque su torpeza oculta una imprevisible violencia comotambién sé que cuando ataca lo hace de frente, de ahí quepase gran parte del tiempo detrás de él y por las nochescuando el sueño me vence me ato a su cola.

Pocas veces me he atrevido a mirarlo de frente,cuando lo he hecho presentí que su mirada, por momentos,centellea ternura y en otros irradia lujuria.

Me acosa la idea de que todo sea una ilusión, unensueño, una fantasía de mi mente, sin embargo, ello secontradice con la premisa que sentencia “que para quealgo exista debe existir una mente que lo perciba”. Debo,por lo tanto, aceptar la realidad del rinoceronte ya que yoexisto. ¿Cómo explicar que mi mente ha sido invadida porel rinoceronte y que sin él yo no existiría? El animal es lomás atroz que me depara el destino en esta dramáticasumisión de mi existencia a la suya. Hoy, en la soledad deesta isla guardo el secreto de mi aciaga locura. ¿Quiénavalaría mi cordura?

No era esta la única nota. Desde hacía tiempo lasanotaciones se acumulaban en la vieja libreta conformandoun verdadero catálogo de citas descabelladas sobre cómoeliminar al rinoceronte.

Aquella noche por fin, había tomado la decisión deenfrentarlo, la situación ya le resultaba insostenible. Sabíaque si vencía al animal triunfaría su cordura. Se sentó en lacama y mientras esperaba terminó de leer algunas estrate-gias que emplearía en la lucha con el animal. El granrinoceronte no tardó mucho en estar frente suyo, con algu-nos movimientos torpes retrocedió un poco y luego giró enredondo. Un sudor frío caló en los huesos del hombrecegado por el terror que le producía el animal que ahora semostraba enfurecido. El rinoceronte se le acercó, bufó atodo vapor y con su único cuerno de toro blindado leembistió en pleno pecho. Sus humores se mezclaron. No sesabía dónde estaba el límite de la bestia y el hombre que enpoco tiempo se desplomó sobre la cama sin ofrecerle nin-guna resistencia.

Las luces del primer amanecer le hicieron abrir congran dificultad los ojos. El cuarto estaba vacío y sin rastroalguno de lucha. Tomó la libreta que estaba en el suelo y laguardó nuevamente en su abrigo, luego caminó unos pasoshasta la pequeña ventana que mostraba el desolado paisa-je de la isla.

Por un instante tuvo la impresión de que todo trans-curría igual que siempre.

Cómo siempre?... Le invadió la sensación que eselugar árido y desolado encerraba a todos los malditosdemonios de la desesperación y la locura, fue en ese instan-te en que se preguntó qué error acontece en esta repetitivalucha y en la eternidad de la vigilia. ¿Quién seduce a ladominación y al abandono? La respuesta, que no tardó enllegar, le produjo pánico y terror. En la claridad del día conun bufido atronador, nuevamente, aparecía la vieja y encor-vada figura de la bestia...

1. Juan Antonio Baena Fustegueras,primer premi de dibuix i pintura;2. Enric Catalan Bajuelo, primer

premi de fotografia; 3. Esteve Amigói Palés, primer premi de poesia;

4. Eulàlia Ripoll Sors, primer premide narrativa breu; 5. Sra. Pumarola,

segon premi de dibuix i pintura;6. Francisco Alberto Marchetti,segon premi de narrativa breu;7. Sala d’actes del COMB en el

lliurament dels premis artístics;8. Joaquim Ramis, president de la

Secció Col·legial de Metges Jubilats,i Jaume Roigé, tresorer del COMB, en

la presentació dels premis artístics.9. Adolf Tobeña,

catedràtic de Psiquiatria i PsicologiaMèdica, director del Departament

de Psiquiatria i Medicina Legal de laUAB, en la cloenda de l’acte.

1 2 3

4 5 6

7

8

9

Segon premi de narrativa breu



Oficina decooperació

“Salut per al desenvolupament”Nova campanya de sensibilització deFarmacèutics Mundi i Medicus MundiCatalunya amb la col·laboració de l’AgènciaCatalana de Cooperació al Desenvolupament

“Salut per al desenvolupament” voldonar a conèixer la vinculació entredret humà, salut i desenvolupa-

ment, per tal de contribuir, a mig termi-ni, a millorar la cooperació sanitària quees realitza des de Catalunya.Tindrà una durada de tres anys i cadaany s’abordarà una situació de desi-gualtat concreta en el dret a la salut. El2008, per tractar la problemàtica de l’accés als medicaments, s’han organit-zat diversos actes a través dels quals espodrà aprofundir en els aspectesd’aquesta problemàtica.A finals de cada any presentarem alParlament de Catalunya propostes i re-comanacions per millorar les polítiquesde cooperació i per instar que la resta depolítiques siguin coherents amb les decooperació. Juntament amb aquestespropostes es lliuraran també les signa-tures de suport a la campanya de perso-nes individuals i entitats que s’haginrebut a través del web de la campanya.

Any 2008Accés als medicaments

Any 2009Condicionant de gènere en l’accés ala salut

Any 2010Morts evitables

L’accés als medicamentsMés d’un terç de la població mundialno disposa d’accés regular a medica-ments essencials.

Diversos factors intervenen en l’accésals medicaments1. Investigació i desenvolupament. No-més el 10% de la R+D es dirigeix cap alsproblemes que suposen el 90% de lacàrrega mundial de malaltia, a aquestpatró se l’anomena habitualment elDesequilibri o Gap 10/90. A les malalti-es que no són objecte de R+D, malgrat

la seva incidència en els PVD, se lesanomena malalties oblidades.2. Producció. Una vegada desenvolu-pat un medicament, pot donar-se el casque no sigui produït o que s’abandonila seva producció. Gràcies a la pressiód’ONGD, s’ha aconseguit garantir laproducció d’alguns productes.3. Distribució. Remet a la recepció iinspecció, a l’adequació dels mitjans detransport i als llocs d’emmagatzemat-ge, al control de les existències i la pre-visió i observació de la demanda, finsque el medicament arriba al pacient.4. Selecció adequada. Amb l’objectiude facilitar als països el procés de se-lecció dels medicaments per racionalit-zar els escassos recursos de què dispo-sen, l’any 1977 l’OMS va publicar laprimera Llista de Medicaments Essen-cials. Aquesta llista consta d’uns 300medicaments i s’actualitza cada dosanys.5. Preu assequible. Els preus dels me-dicaments es basen en els acords del’OMC, que regeixen el comerç interna-cional. Concretament, l’Acord sobre elsAspectes dels Drets de Propietat Intel-lectual relacionats amb el Comerç (AD-PIC), ha generat una enorme polèmicaentre la indústria farmacèutica, lesONGD i els governs d’alguns païsosempobrits.L’Acord ADPIC cobreix diferents instru-ments de propietat intel·lectual, entreels quals es troben les patents. Aques-

tes confereixen al seu titular l’exclusi-vitat en la fabricació i comercialitzacióde productes protegits per un períodemínim de 20 anys, assegurant-ne unpoder temporal de monopoli i, per tant,limitant-ne la competència genèrica.6. Finançament sostenible. Existeixendiversos sistemes de finançament quees complementen entre si: finançamentpúblic, assegurances de malaltia o se-guretat social, pagaments de l’usuari ifinançament de donants, entre d’altres.7. Sistema de salut i provisió fiable. Elsmedicaments han d’estar disponiblesen el lloc adequat i en la qualitat ade-quada. Els problemes de disponibilitatacostumen a tenir a veure amb aspec-tes de tipus logístic, de previsió pres-supostària i de malversació dels medi-caments.8. Ús racional. Implica que els pacientsrebin els medicaments adequats a lesseves necessitats clíniques, en les do-sis precises, durant un període de tempsadequat i al menor cost possible. Peraixò és necessari realitzar un diagnòs-tic adequat, una prescripció correcta iun compliment terapèutic d’acord ambla prescripció.

Quines solucions hi ha?Al llarg de les activitats d’aquest primerany de campanya, i amb la col·laboracióde persones expertes en la matèria,veurem algunes propostes de soluci-ons a aquesta problemàtica.Algunes solucions es troben ja a dispo-sició dels països, com l’ús de les flexibi-litats de l’Acord ADPIC. No obstant això,l’estret lligam entre accés als medica-ments i innovació fa que haguem debuscar solucions i alternatives al mo-del actual de Recerca i Desenvolupa-ment, que afavoreixin l’accés als medi-caments existents, però també als queencara no existeixen. Més informació:www.salutxdesenvolupament.org



Novetats legislativessanitàriesSeleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB(maig-juliol 2008)

Assessoriajurídica

Data Publicació Descripció

2008-07-16 DOGC Pla d’ordenació de recursos humans ICS:ResolucióSLT/2214/2008, de 25 de juny.

2008-07-15 DOGC Publicació Acord de revisió salarial per a l’any 2007.Conveni col·lectiu treball Hospital ClínicBarcelona:Resolució TRE/2202/2008, de 2 d’abril.

2008-07-10 DOGC Conveni col·lectiu treball sector establimentssanitaris d’hospitalització, assistència, consulta ilaboratoris d’anàlisis clíniques anys 2007-2010:Resolució TRE/2152/2008, de 30 d’abril.

2008-07-09 BOE Estructura orgànica bàsica del Ministeri de Sanitat iConsum:Reial Decret 1133/2008, de 4 de juliol.

2008-07-09 BOE Modificació Pressupostos Generalitat Catalunya per al’any 2008 que fixa l’indicador de renda desuficiència de Catalunya:Llei 7/2008, de 5 de juny.

2008-07-09 DOGC Modificació Estatuts organització sindical Metges deCatalunya, MC.

2008-07-07 DOGC Preu màxim productes sanguinis per a l’ any2008:Ordre SLT/325/2008, de 25 de juny.

2008-07-01 DOGC Revisió IPC any 2007 i revisió salarial any 2008 delConveni col·lectiu treball Fundació Gestió SanitàriaHospital Santa Creu i Sant Pau:Resolució TRE/2026/2008, de 2 d’abril.

2008-06-30 DOGC Taules salarials any 2008 del conveni treball centressanitaris i/o salut mental de Catalunya SCS:ResolucióTRE/1892/2008, de 22 d’abril.

2008-06-27 DOGC Es modifica Decret 202/1985, de 15 de juliol, decreació de Xarxa Hospitalària d’UtilitzacióPública:Decret 124/2008, de 25 de juny.

2008-06-19 DOGC Estatuts del Consell de Col·legis de Metges deCatalunya inscrits en el Registre de Col·legisProfessionals de la Generalitat de Catalunya:ResolucióJUS/1910/2008, de 12 de juny.

2008-06-18 DOGC Conveni treball centres sanitaris i/o salut mental deCatalunya SCS anys 2007-2008:Resolució TRE/1892/2008, de 22 d’abril.

2008-06-13 DOGC Constitució Consorci Govern Territorial de Salut delRipollès:Acord GOV/100/, de 3 de juny.

2008-06-11 DOGC Tarifa màxima serveis litotrípsia que contracti SCSany 2008:Ordre SLT/283/2008, de 23 de maig.

2008-06-11 DOGC Tarifes màximes tècniques de teràpia respiratòriadomiciliària contractades SCS any 2008:Ordre SLT/281/2008, de 26 de maig.

2008-06-11 DOGC Tarifes tractaments de medicina nuclear any2008:Ordre SLT/284/2008, de 26 de maig.

2008-06-11 DOGC Preus activitats trasplantament renal i extracciód’òrgans que prestin centres i establiments sanitarisSCS any 2008:Ordre SLT/286/2008, de 26 de maig.

2008-06-11 DOGC Tarifes serveis d’hospitalització i rehabilitaciópsiquiàtrica i salut mental fets pels centres iestabliments sanitaris SCS any 2008:Ordre SLT/287/2008, de 28 de maig.

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recullde la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, iactualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

TEMES D'ACTUALITAT:

Aprovació dels nous Estatuts delCOMB.

Projecte de Reial Decret sobre recep-ta mèdica i ordre hospitalari de dis-pensació.

Projecte de Reial Decret pel qual esregula la disponibilitat de medica-ments en situacions especials.

Es confirma judicialment l’anul·lacióde l’aplicació del Decret d’Integraciódels Metges de Contingent i Zona.

Projecte d’ordre relatiu al pagamentdels peritatges judicials sotmès a in-formació pública.

Tractament de la informació i LOPD.

Acord Consell de Ministres UE sobrel’ordenació del temps de treball.

Projecte decret pel qual s’aproven elsEstatuts de l’ICS.

Regulació dels convenis i contractesde gestió de serveis assistencials enl’àmbit de l’SCS: Projecte de decretsotmès a informació pública.

Integració personal estatutària ICS delDepartament de Justícia dels serveissanitaris penitenciaris i de justícia ju-venil: Projecte de decret sotmès ainformació pública.

Proposicions de Llei regulació inter-rupció voluntària embaràs.

Ordenació i regulació grups i catego-ries professionals ICS: Projecte dedecret sotmès a informació pública.

Aprovació Reglament exercici profes-sions titulades i col·legis professio-nals: Projecte de decret sotmès a in-formació pública.



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

A la Secció de Metges Acupuntorss’han produït canvis als càrrecs

de la Junta, en deixar la presidència laDra. Isabel Giralt i dimitir de vocal laDra. Natalia Eres. Ara la Junta de laSecció queda formada per:

Dr. Albert Garcia i Janeras, presidenten funcions.Dra. Maria José Hidalgo Sares, vice-presidenta en funcions.Dra. Pilar Peña Garcia, secretària enfuncions.Dr. José Alberto Hernández Hernán-dez, tresorer en funcions.Dr. Daniel Castillo Isern, vocalDr. Marcelo Tegiacchi Schvetz, vocalDra. Blanca Sarasà i Solà, vocalDra. Isabel Giralt i Sampedro, vocal.Resta vacant un vocal.

Aquesta nova composició de la Juntava ser confirmada per unanimitat al’Assemblea General Ordinària del dia17 de juny.Tots aquests canvis permetran seguirfent la feina que fins ara s’ha anatrealitzant, a més de poder disposard’un vocal de relacions internacionals,que és la Dra. Isabel Giralt, i que po-drà tenir més temps per atendre lesrelacions amb l’ICMART (Internatio-nal Council of Medical Acupunctureand Related Techniques) de la qual ésvicepresidenta.Referent a la feina concreta que estemrealitzant, hem de fer esmenat ques’iniciarà al mes d’octubre el segoncurs del Màster en Acupuntura queorganitzem conjuntament amb la Uni-versitat de Barcelona - IL3 i que estàconsiderat un dels millors de l’Estatespanyol. També hem de recordar queseguim fent les jornades i cursos deformació continuada amb metges acu-puntors de reconeguda experiència.Un altre tema que ja estem treballantés el de realitzar un nou Congrés In-

ternacional d’Acupuntura per a l’any2009. Aquest serà el tercer que orga-nitzem, i estem il·lusionats per fer-hodesprés de conèixer el ressò interna-cional que han tingut els altres dosanteriors.Per altra banda, seguim, juntamentamb el Col·legi, acreditant els metgesacupuntors i, en aquest sentit, calinformar que al mes d’octubre es tor-narà a reunir la comissió d’acredita-ció per valorar les noves sol·licituds.

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Secció Col·legial de MetgesJubilats

El Nostre Dia del Llibre

Com cada any, es va fer una presen-tació de llibres escrits per com-

panys o els seus cònjuges, de contin-gut no científic, amb un comentari dela intenció i el contingut de cada obra.Aquest “Nostre Dia del Llibre”es vacelebrar el dia 22 d’abril, el dia anteri-or a Sant Jordi. Va donar-li un especialesplendor la conferència de BaltasarPorcel, Premi d’Honor de les LletresCatalanes 2007, sobre “La Intuïciócom a reflexió i voluntat: la creació

literària”. Fou molt aplaudit per l’inte-rès i per la seva docta dicció.Les obres presentades van ser lessegüents:La guerra d’un tebi, de Joan Busqueti Rusiñol.De Saint Germain a Montmartre, deJoaquim Callabed. Va explicar que ésun amant de París on fa més de vintanys que hi va periòdicament i que ésamic de la filla de Gargallo. Quan noescriu, pinta aquarel·les. La seva venaartística el va induir a escriure sobrela ciutat que estima.Génesis y 20 sonetos, de Carme Comasi Cabañas, vídua del company FrancescArrando i Cot. Quan el seu marit vamorir va escriure les poesies “feliç ienamorada en memòria d’ell. No sónversos de tristesa sinó d’amor”.La llum dels orfes, de Jaume Ferrer iSancho. Va ésser metge per circums-tàncies personals d’un moment, peròla seva dèria sempre va ésser escriu-re. Cal escoltar les històries dels ma-lalts , que és el que ell va fer, i desprésescriure-les. Ha volgut reflectir el queel malalt pateix.Fulls blaus a contrallum, de MarcelMaronas. Traumatòleg i “com a tal unhome brusc”. En jubilar-se va deixarla traumatologia i la brusquedat i peraixò va escriure poesia.

Baltasar Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2007, i Joaquim Ramis, president de la SeccióCol·legial de Metges Jubilats, en la presentació de llibres escrits per metges o els seus cònjuges de

contingut no científic.



Lluís Nicolau d’Olwer. Un àcid gentil-home, de Josep M. Muñoz Pujol. Enspresenta en aquest el seu cinquè lli-bre d’història recent que conclou unapentalogia.Pelos en el corazón, d’Esteban MúrciaValcàrcel. Ha volgut explicar en unllibre una història psiquiàtrica d’unaalcohòlica i el seu entorn, que li vaxocar per la seva complicitat.Rumbo a las siete islas / alcanzar lacumbre de cristal, de Josep AntoniPujante. De les seves nombrosesaventures muntanyenques i alpinísti-ques n’ha fet un sèrie de llibres, delsquals avui ens en presenta dos.L’estudi general d’arts i medicina deBarcelona, de Manuel Riera Blanco. Lli-bre, guardonat amb el X Premi OleguerMiró Borràs, l’any 2006, que explica lahistòria de la Universitat de Barcelona.Felipa de Tolosa, controvertida reinade Aragón, de Francesc Salamero iReymundo. Afeccionat a la històriaens presenta un estudi històric i pio-ner, d’una filla del comte de GuillemIX d’Aquitània i Felipa de Tolosa, quefou reina d’Aragó per casament ambl’ancià rei d’Aragó Sancho Ramírez.Weekend amb el progrés tecnològic.Notícies dels invents i Robinson Cru-soe, de Josep Tomàs i Cabot. En un delsllibres que avui es presenten (és del2006, però ens passà inadvertit l’anydarrer) explica en poques pàgines gai-rebé un centenar de descobriments.L’altre llibre –una novel·la– és tot elluna sorpresa. Es tracta d’una paròdiadel turisme situant-la a l’illa on “vi-via” Robinson Crusoe.Recordança de Josep Vilar Bonet.Quan el seu pare (de professió indus-trial) va morir, va trobar unes memò-ries i ell va decidir continuar-les, can-viant el protagonista per ell mateix.Santos y santas sanadoras, de JosepM. Vilarrasa. Va contribuir amb enSimón Castellví (president de MetgesCristians) a elaborar un llibre que vaser presentat al Sant Pare. Atès l’èxitobtingut, n’ha escrit un altre en lamateixa direcció.


Secció Col·legial de Metgesd’Hospitals

Temes generals com l’homologa-ció dels títols dels metges estran-

gers, l’última directiva comunitàriasobre les hores de treball, l’atenciófarmacèutica, la prescripció d’infer-meria i els projectes i acords del go-vern sobre l’eutanàsia i l’avortamenthan estat motiu de molts comentarisi de preocupació en l’àmbit hospitala-ri. Els posicionaments no sempre hanestat en la línia d’oficial de l’Adminis-tració, més aviat tot al contrari.En temes més específics, sembla quela comissió Mixta del Consell de laProfessió no acaba d’arribar a capacord pel que fa al nou model retribu-tiu, tant de l’atenció primària com del’hospitalària. Fins quan haurem d’es-perar?En el tema de les jubilacions forçosesals 65 anys, malgrat que l’ICS estàintentant esmenar les irregularitatsdenunciades pel TSJC i presumeixd’ampliar les excepcionalitats, el mal-estar i el confusionisme –en l’àmbitadministratiu i jurídic– dels més afec-tats va en augment, i els raonamentsdels seus representants socials nosón tinguts en consideració.

Joaquim Riera,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Hospitals

Secció Col·legial de MetgesNaturistes

Estudi observacionald’un tractament biològici dietètic dels transtornsde l’espectre autista

És aquest un estudi que ha promo-gut la Federació Catalana Pro Per-

sones amb Discapacitat Intel·lectual(APPS) sota la direcció mèdica de ladoctora Anna Vallès i que porta com a

conclusions interessants recursos, en-globats dintre de les medicines noconvencionals, per ajudar els paci-ents autistes.L’objectiu de l’estudi és avaluar l’efi-càcia d’un tractament biològic i dietè-tic per atenuar els símptomes autis-tes, en una mostra d’aquest col·lectiu.Com a marc de referència es basa entres pilars fonamentals:

1. La teoria de l’excés de pèptids opia-cis, formulada per Shattock i Reichelt,segons la qual aquests pèptids, queresulten de la digestió incompleta delgluten i la caseïna, provoquen altera-cions dels neurotransmissors cere-brals.2. La teoria de la colonització de lle-vats a l’intestí, del doctor Shaw, quecomporta, d’una banda, una elevadaproducció de neurotoxines i, de l’al-tra, un augment de la permeabilitatintestinal, amb la conseqüent disfun-ció intestinal.3. La teoria de la insuficient elimina-ció de components sulfúrics per unadeficiència de l’enzim fenolsulfur-transferasa, de la doctora Waring.

En el mètode emprat es va partir d’unamostra de 20 subjectes. El nombretotal de subjectes que han completatl’estudi és de 13, dels quals 10 són desexe masculí i 3 de sexe femení, totsells compresos entre 3 i 13 anys. Dels7 que van abandonar, 4 ho van ferdesprés de la primera visita per mo-tius personals, 2 van abandonar per-què els símptomes es van agreujardurant el drenatge i 1 també per agreu-jament del símptomes amb la intro-ducció dels suplements.L’estudi ha durat sis mesos i s’hanrealitzat sis visites. En la primera es vapassar el qüestionari DSM IV i el testCARS, es van demanar les anàlisis d’ori-na per determinar-ne els valors delsmorfopèptids i dels àcids orgànics, i esva prescriure drenatge amb homeos-pagyria i suplement de DHA. En la se-gona visita, en base als resultats de les



anàlisis d’orina de cada subjecte, es vaprescriure dieta sense gluten i/o sen-se làctics i/o tractament antiparasita-ri. En les 3a., 4a. i 5a. visites es van anarintroduint gradualment els altres su-plements dietètics i medicaments d’ho-meopatia i d’homeospayria En la 6a.visita es van repartir les anàlisis d’ori-na i es va tornar a passar el test CARS.A cada visita es van enregistrar tots elscanvis observats, tant pel que fa alcomportament i a l’actitud, com pelque fa a les modificacions dels símpto-mes físics.Els resultats dels 13 subjectes que hanfinalitzat l’estudi han obtingut puntua-cions més baixes en el CARS desprésdel tractament (temps 2), que les quehavien obtingut abans de començar eltractament (temps 1). Les disminuci-ons enregistrades en la puntuació delCARS han estat les següents: 8 subjec-tes han baixat més d’un 20 %, 2 subjec-tes han baixat entre un 10 i un 20 %, i 3subjectes han baixat entre un 0 i un 10%, la puntuació del CARS.El subjecte que més va millorar vapassar d’una puntuació de 45 al temps1 a una puntuació de 29,5 al temps 2i va passar de la categoria suggeridacom a greument autista al límit inferi-or de la categoria que suggereix lleu-gerament autista.Les conclusions diuen que les millo-res dels símptomes autistes que glo-balment ha experimentat la mostrade l’estudi, després dels sis mesos detractament, permeten concloure quea partir de tractament de desintoxica-ció de l’organisme, de tractar les colo-nitzacions intestinals de llevats i/oaltres bacteris, de corregir mitjançantla dieta i els suplements dietètics elserrors metabòlics i de millorar la fun-ció digestiva, en la mesura del quesigui possible, es pot tractar l’autis-me i millorar els seus símptomes. Se-ria, per tant, molt convenient apro-fundir més en les possibilitats queaquestes teràpies ofereixen per altractament de l’autisme.Per a més informació sobre els detalls

d’aquest treball podeu adreçar-vos ala Dra. Vallès: [email protected]

Secció Col·legial de Metges Naturistes

Secció Col·legial de Metges deSinologia i Patologia Mamària

Dins del primer semestre de l’anyen curs, ja s’ha posat en marxa el

formulari de sol·licitud del DiplomaAcreditatiu de Sinologia i PatologiaMamària per part del Col·legi de Met-ges de Barcelona. Per tant, tots elcol·legiats que vulguin demanar-hoes poden posar en contacte amb l’OTA.Aquesta fita és una primícia dins del’Estat espanyol, quant a tenir un re-coneixement per als professionals quees dediquen a la mastologia i, pertant, esteu tots convidats a fer la vos-tra sol·licitud per aconseguir aquestdiploma.Alguns professionals de la resta d’Es-panya ja s’han posat en contacte ambnosaltres interessant-se per comaconseguir aquest diploma i és peraixò que el mèrit és del nostre presi-dent del Col·legi de Metges i delsmembres de la Junta de la nostraSecció.

Joan Janer,president de la Secció Col·legial de Sinologia

i Patologia Mamària

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

“Regalar” tractamentsde medicina cosmètica iestètica

Semblaria que la tendència a “re-galar” medicina cosmètica i estè-

tica està augmentant. Almenys aixòés el que ens han traslladat els perio-distes que els últims mesos no handeixat de requerir el nostre posicio-nament respecte d’això.


Exposició de laFundació del MetgePobre A. Soler Daniel

La Fundació privada Fons d’Auxilial metge pobre Àngel SolerDaniel té com a objectiu l’ajut aaquells metges jubilats que, perqualsevol raó, necessitin algunaforma de socors econòmic periò-dic o puntual.

Entre els dies 16 i 31 d’octubre,l’espai d’exposicions del COMBva acollir una selecció de pinturesa l’oli sobre planxa, realitzadespel Dr. Ricard Camprobon, met-ge cirurgià i pintor notable, queen nom seu ha cedit les obres a laFundació, perquè la seva recap-tació es destini a l’ajut d’aquestsmetges.



Si aquesta circumstància s’estiguésproduint, la Secció Col·legial de Me-dicina Estètica rebutjaria enèrgica-ment la postura de les clíniques “pocprofessionals” que, de forma conti-nuada o amb motiu d’algunes datesespecials, llancen ofertes i banalit-zen d’aquesta manera les patologiesestètiques i les actuacions terapèuti-ques que els corresponen.Ens comenten sobre xecs-regal, bons,descomptes de l’X % o tractamentscombinats “a un preu molt especial”,que són algunes de les ofertes quecertes clíniques d’estètica ofereixen,i que rebutgem perquè consideremaquestes pràctiques promocionalspoc ètiques.El vigent codi deontològic professio-nal estableix que el metge podrà co-municar informació sobre les sevesactivitats professionals, sempre queaquesta sigui verídica, mesurada, dis-creta, prudent i comprensible. I ente-nem que en cap cas pugui ser induc-tora, i menys per raons estrictamentcomercials.Fins i tot ens hem de remetre al docu-ment d’opinió emès pel COMB, sobrela participació dels metges en espaisd’entreteniment de caràcter no divul-gatiu en els mitjans de comunicació,i publicat al número anterior del SIC.La tradició, sembla que àmpliamentestesa als Estats Units, de trobar sotal’arbre de Nadal un sobre amb un valbescanviable per un tractament me-dicocosmètic, comença a ser forçahabitual a Europa, i concretament aEspanya.La Secció Col·legial denuncia la ne-cessitat de frenar en l’àmbit de lamedicina de la bellesa la recomana-ció (de vegades, inducció) de tracta-ments cosmètics i estètics per part depersones no professionals. Aquestaparcel·la de la medicina, que englobaun conjunt de procediments medico-quirúrgics destinats a prevenir, diag-nosticar i millorar totalment o parci-alment les patologies estètiques nopot entendre’s en cap cas com a ofer-

ta de tractament a la carta, ja queestem parlant de patologies que hande ser diagnosticades per un metge inomés això ha de determinar el trac-tament adequat per a cada pacient.Per això, reclamem més atenció en laindicació de tractaments cosmètics iestètics, i encara més en la seva apli-cació, amb un diagnòstic previ i rea-litzats per professionals capacitats iautoritzats.El més important a l’hora de la indica-ció d’un tractament cosmètic i estèticés la comunicació entre el pacient i elprofessional; a més d’ajustar expec-tatives (que en algunes ocasions po-guessin ser desmesurades) amb pos-sibilitats reals, hauran de conside-rar-se tots els inconvenients i riscospossibles.A les consultes de medicina cosmèti-ca i estètica hi van nombroses perso-nes sol·licitant l’aplicació d’un trac-tament concret, sense haver estatavaluats en un reconeixement previ,sense disposar d’un diagnòstic emèsper un metge degudament capacitati sense comptar, si escau, amb lesnecessàries proves complementàri-es. Per a algunes patologies, com lacel·lulitis i el greix localitzat, podenarribar a superar el 65 % les deman-des directes de tractaments concretscom la liposucció –no sempre indica-da per a aquest problema– que elspacients realitzen. No és rar que avuiaparegui un anunci, un reportatge ouna promoció sobre un nou tracta-ment per a les arrugues, i l’endemàcomprovar que la majoria dels pa-cients ho sol·liciten com a única alter-nativa. En aquest cas costa con-vence’ls que potser no és el més ade-quat per a la seva patologia concreta.No és infreqüent que a més aquestespersones hi vagin acompanyades perpacients que s’han sotmès al tracta-ment demandat amb anterioritat, iexposen reiteradament tota menad’arguments a favor de la tècnica,quan potser la seva patologia parti-cular va requerir un tractament dife-

rent al de la persona que es ve avisitar.Seguim estant convençuts que no-més un metge qualificat, capacitat ihabilitat, pot fer una avaluació, undiagnòstic concret, una proposta te-rapèutica justificada, i finalment eltractament procedent, del qual a méshaurà de fer el seguiment oportú, iassumir i tractar les complicacionsque poguessin produir-se.

J. Víctor Garcia,president de la Secció de Metges d’Estètica


Comunicacions

Rehabilitacions iSuspensions de l’exerciciprofessional

Rehabilitacions

Després d'haver regularitzat laseva situació col·legial, el Ple-

nari de la Junta de Govern delCOMB, en sessió del dia 22 demaig de 2008, ha acordat aixecarla suspensió de l'exercici profes-sional que el mateix Plenari haviaacordat anteriorment a la docto-ra Mercedes Telma Mauricio Bel-tre; en sessió del 26 de juny de2008 a la doctora Elisa AguileraMaldonado, i en sessió del 24 dejuny de 2008 al doctor VíctorManuel Trejo Martínez.



La Delegació d'Osonalliura els Premis Sanitaten el marc de la festivitatde Sant Cosme i SantDamià

Delegació Comarcald’Osona

D’esquerra a dreta: Vives, president de la Creu Roja a Osona; Casals, presidenta de l’Agrupació de CiènciesMèdiques d’Osona; Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Vila

d’Abadal, alcalde de Vic; Arimany, president de la Delegació Comarcal d’Osona del COMB; Parra,guardonada amb un dels premis; Autonell, secretària del jurat dels Premis Sanitat a Osona; Martínez,

premiada amb un dels premis; Corachan, especialista en Medicina Tropical; Freixer, presidenta d’Osonacontra el Càncer; Fargas, rectora Universitat de Vic, i Marqués, president de la Creu Roja a Catalunya, en la

festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

La Delegació d’Osona va celebrar,el 26 de setembre, la festivitat de

Sant Cosme i Sant Damià, amb l’actea la Sala de la Columna de l’Ajunta-ment de Vic, i sota la copresidència del’alcalde, Vila d’Abadal, i del presi-dent de la Delegació, Josep Arimany,es van fer la resta d’actes institucio-nals.Aquest any, a banda de les col·la-boracions habituals de l’Agrupació deCiències Mèdiques d’Osona, d’Osonacontra el Càncer i de la Fundació d’Oso-na per a la Recerca i Educació Sanità-ries (FORES), es va comptar tambéamb la de la Creu Roja, representadaper Josep Marqués, president de laCreu Roja a Catalunya i Joaquim Vi-ves, president de la Creu Roja a Oso-na.La conferència que precedeix al lliura-ment dels Premis Sanitat a Osona–enguany en la seva 26a. edició–, lava donar el professor Manel Corachani Cuyàs, especialista en Medicina Tro-pical i excap del Servei d’aquest ma-teix nom a l’Hospital Clínic deBarcelona, sota el títol Situació actualen la salut internacional i cooperació,va ser magistralment desenvolupa-da, i va ser seguida amb gran interèsper tots els assistents.Acabada la conferència, i en nom delCol·legi de Metges, l’alcalde de Vic,Vila d’Abadal, va lliurar un record del’acte al doctor Corachan, cosa quetambé va fer Josep Marqués en nomde la Creu Roja.Tot seguit, Josefina Autonell, com asecretària del jurat dels premis Sani-tat a Osona, va fer públics els resul-tats de la convocatòria, que restarenatorgats de la següent manera:


Categoria de Treballs Inèdits, dotatspel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona, amb 4.500 euros:El treball guanyador va ser: Consumde recursos hospitalaris de la pobla-ció de 65 anys o majors de la comarcad’Osona, del qual en són autors JoanEspaulella, Núria Roger, Joan CarlesCasas, Emma Puigoriol i Pere Roura.Joan Espaulella va recollir el premi demans del president de la Junta Comar-cal d’Osona del COMB.En la categoria de Treballs Publicats,dotats pel COMB amb 900 euros, vaguanyar l’anomenat Prognostic fac-tors and prediction of residual survi-val for hospitalized elderly pacient .En són els autors: Pere Roura (inves-tigador principal), Maria Luz Calle,Anna Arnau, Aina M. Yáñez i AlfonsoLeyva. Pere Roura va recollir el premide mans d’Assumpta Fargas, RectoraMagnífica de la Universitat de Vic.En la categoria de Treballs específicssobre el càncer, dotats per Osona con-tra el Càncer amb 3.000 euros, el tre-ball guanyador va ser Estudi descrip-tiu dels tumors testiculars de cèl·lulesgerminals a la comarca d’Osona. Elsseus autors: Maria José Martínez, querecollí el premi de mans de MontserratFreixer, presidenta d’Osona contra elCàncer, i Tamara ParraEn acabar el lliurament de premis,Josefina Autonell en va declarar ober-ta la 27a. convocatòria, corresponenta l’any 2009.Seguidament, M. Àngels Casals, com

a presidenta de l’Agrupació de Ciènci-es Mèdiques d’Osona, va fer públic elnom dels treballs i dels autors delprojecte guanyador de la IX Beca d’in-vestigació d’Osona. Aquest va serAvaluació d’un programa d’atencióprimària per a la rehabilitació de laincontinència urinària, i l’equip inves-tigador està format per Josep Grau,Pere Soler, Francesc Xavier Arrufat,Raimon Rovira, Judith Solà i Pere Rou-re.Josep Grau va recollir, de mans deJosep Antoni Bombí, president del’Acadèmia de Ciències Mèdiques i dela Salut de Catalunya i Balears, elcorresponent diploma acreditatiu.Moments després, M. Àngels Casalsdeclarava inaugurat el Curs 2008/2009 de l’Agrupació de Ciències Mè-diques d’Osona.Joaquim Comella, com a president delConsorci Hospitalari i president, tam-bé, de la Fundació d’Osona per a laRecerca i Educació Sanitàries (FORES),que gestiona, entre d’altres, els pre-mis que convoca i dota el ConsultoriBayés, representant aquesta Institu-ció va fer públic el nom del guanyadordel 3er. Reconeixement al mèrit cien-tífic, que va recaure en el professorEudald Carbonell, conegut paleontò-leg que, per motius professionals, noera present a l’acte.Quant a la IX Beca Consultori Bayésen ciències de la salut, el projecteguanyador va ser: Posturografia enl’estudi dels trastorns de la marxa i de



l’equilibri, del qual n’és autor FerranRoca, que va recollir el premi de mansde Clàudia Bayés.Desprès, des de la presidència, esvaren adreçar unes paraules d’estí-mul a tots els que varen presentartreballs i als potencials nous partici-pants, i amb l’agraïment de la sevapresència a tots els assistents, l’alcal-de de Vic va donar l’acte per acabat.Més tard, a les deu del vespre, a l’HotelCiutat de Vic va tenir lloc un sopar degermanor amb l’assistència de nombro-sos comensals, i, en el seu decurs, es vafer públic el nom de les obres guanyado-res del 5è. concurs de fotografia i depintura i dibuix Art de Metges 2008.El jurat del concurs, que va estar com-post per Marià Dinarés, FerranBlancafort i Ramon Ricart, destacatsmembres de l’Escola d’art i superiorde disseny, de Vic, va valorar com amolt alt el nivell de les obres presen-tades, i va considerar que s’havien deguardonar les següents:Quant a fotografia, l’anomenat L’es-pectador grec, del qual es va ressaltar

la composició i enquadrament, el jocde llums i ombres i la seqüenciaciódels plans, essent la seva autora Mar-ta Serrarols.Quant a pintura, el treball que porta-va per títol La cubana, del qual esvalorà l’ambientació, la precisió deldetall i el seu llenguatge personal,essent el seu autor Constantí Serra.Un cop lliurats els premis, i declaratobert el 6è. concurs de l’Art de Met-ges, el sopar es va donar per acabatamb unes paraules de comiat per partde diferents membres de la Junta delCol·legi.

DIA MUNDIAL DEL COR.Caminada popular.

El diumenge, dia 28, va tenir lloc la 9a.edició de la Caminada Popular del DiaMundial del Cor, que, sortint de laPlaça de Vic, va acabar, com sempre,davant l’Ajuntament de Malla. Hi va-ren assistir unes 300 persones, i vaser encapçalada per diversos mem-bres de la Junta Comarcal del Col·legi,conjuntament amb el doctor Bayés deLuna i d’altres personalitats.

Delegació Comarcal d’Osona

Caminada popular del Dia Mundial del Cor.




En record de... Doctor Àngel Ballabriga

Quan vaig iniciar l’especialitat depediatria tothom em comentava

que a Barcelona teníem la sort depoder tenir amb una persona consi-derada el referent de la pediatria eu-ropea. Era el professor Àngel Ballabri-ga i era el professional responsablede dirigir l’hospital de pediatria de laVall d’Hebron.Per això, l’any 1971, i a instàncies delmeu pare, el vaig voler conèixer. Voliasaber el seu parer, volia que m’acon-sellés sobre què podia fer professio-nalment en aquell moment per acabartreballant amb ell.He de dir que em va aconsellar molt bé,vaig acabar anant a treballar a Itàliaamb un bon amic seu, el doctor PaoloDurand, i posteriorment vaig ampliarels meus coneixements a Berna ambuna altra persona referent de la pedia-tria, el professor Hectore Rossi. Enaquell moment, tots dos creaven opi-nió, dirigien hospitals infantils i, a lavegada, eren impulsors de recerca iequips humans. Durand i Rossi, a mésde ser grans pediatres, eren uns pro-fessionals mèdics que marcaven lide-ratge a Europa i tothom s’apropava aells per demanar-los consell.

seva personalitat explosiva. És veri-tat, però, que aquesta gran persona-litat li generava en ocasions una imat-ge autoritària i distant amb la gent,però també és ben cert, i això em vapassar a mi, que quan et guanyavesla seva confiança i sobretot no li teni-es por, descobries una persona afa-ble, afectuosa i amb un gran sentit del’humor.El professor Àngel Ballabriga ha estatper a mi, i per a molts de nosaltres,una persona molt important que hamarcat la meva vida. Puc dir que finsi tot va ser ell qui em va convèncer depresentar-me com a candidat en uneseleccions sindicals, un fet que va in-fluir molt perquè posteriorment emdediqués a la política.Ara que ens ha deixat, és de justíciadonar-li les gràcies per la gran trans-formació que va liderar a nivell pedià-tric. Per a molts de nosaltres sempreserà un honor haver col·laborat ambell. Per a mi ha estat un autèntic mes-tre i la veritat és que sempre me l’heestimat molt.

Xavier Trias,president del Grup Municipal de CiU a

l’Ajuntament de Barcelona

Uns anys després, vaig entrar a treba-llar a l’hospital de la Vall d’Hebron ambel professor Ballabriga. Ell era una per-sona a la qual mai se li va regalar res,un gran lluitador, molt exigent amb ellmateix i amb totes les persones queformaven part del seu equip. No li agra-dava la feina mal feta, tenia una grancapacitat d’autocrítica, per això sem-pre el recordo com un professionallluitador contra la mediocritat.El recordo també com un gran empre-nedor, i així ho va demostrar revoluci-onant el concepte de la pediatria i fentuna aposta molt potent per l’atenciódels prematurs i de la medicina peri-natal.Les seves relacions a nivell interna-cional amb la indústria alimentàriavan provocar que acabés dirigint unalínia d’investigació de referència quetenia com a objectiu demostrar la im-portància de l’alimentació i la nutriciódurant el desenvolupament cerebraldels nadons.Era un home que va fer una gran apos-ta per l’excel·lència, tenint equipsd’investigació que treballaven sensetenir en compte el pas de les hores i,a més, ho feien emmirallats per la

En record de... Doctor Jaume Botey i Sala(9-12-1929/5-6-2008)

En Jaume Botey va realitzar el seuperíode de formació hospitalària

a la Facultat de Medicina de l’HospitalClínic de Barcelona, i va obtenir lallicenciatura i graduació en Medicinai Cirurgia l’any 1952. Va desenvoluparel curs del doctorat l’any 1953.Des de l’inici de la seva formació vapolaritzar la seva dedicació a la Pedi-atria, a la qual va dedicar tota la sevavida professional.En el postgrau va dedicar el temps del’aprenentatge de la Pediatria integrali, l’any 1954, com a metge “puericul-tor” i després, l’any 1962, com a metgeespecialista en Pediatria, es relacionàamb els pediatres més rellevants i ca-rismàtics de la seva època.

Inicialment va exercir la Pediatria al sec-tor privat i, en el moment que es vainaugurar l’Hospital Universitari MaternInfantil de la Residència de la Vall d’He-bron, el professor i amic personal doctorÀngel Balabriga Aguado el va triar performar part de l’equip de “staff de laclínica infantil”, on va exercir com a capdel Servei de Lactants B des de l’any1966 i, posteriorment, com a cap delServei d’Al·lergologia i Immunologia Clí-nica des de l’any 1974 fins a l’any 1998.La seva dedicació hospitalària va afa-vorir els increments dels nivells de re-cerca i de docència, i va sobresortircom a dinamitzador del programa deformació MIR. Tanmateix, gràcies a laseva personalitat de líder de la Pedia-



Agenda cultural

NovembreDe l‘1 al 15 Exposició d’escultura Dr. EnricRipoll. Espai d’exposicions del COMB (ac-cés pel c/ Vilana).

Dia 4 Conferència sobre òpera. A càrrec del Sr. Roger Alier,historiador de la música i crític. A les 18 hores. Sala d’actesdel COMB.

Dia 11 Conferència. Art Etrusc. A càrrecdel Dr. August Moragas. A les 18 hores.Sala d’actes del COMB.

Del 16 al 30 Exposició de pinturaabstracta Sra. Montse Carbonell.Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana).

Dia 18 Conferència. El simbolisme de les mans. A càrrec delDr. Joan Plaja i Massip. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 25 Sessió de cinema. Cicle “Cinemai art”. Projecció de la pel·lícula El Ma-nantial, basada en la novel·la d’AynRand i interpretada per Gary Cooper. Enreferència a l’arquitectura. Sessió pre-sentada pel Dr. Pere Martínez i López. Ales 17,30 hores. Sala d’actes del COMB.

DesembreDel’1 al 15 Exposició de pintura - olis Dra. Matilde Soler.Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana).

Dia 2 Concert de jazz. Universitat KNOX(EUA). Presentació a càrrec del Dr. JaumeTorner i Sallés. A les 18 hores. Sala d’ac-tes del COMB.

Dia 9 Conferència sobre òpera. A càrrec del Sr. Roger Alier.A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 16 Concert de cant gregorià. A càr-rec del grup de cant gregorià de l’Ate-neu de Sant Just Desvern i grup instru-mental “La dolça fusta”, dirigits pel Sr.Ramon Moragas, llicenciat en musico-logia i cant gregorià. A les 18 hores. Salad’actes del COMB.

Del 16 al 31 Exposició de pintura Dr. Lluís Pou. Espaid’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana).

tria també va reivindicar la Pediatria en les societats científi-ques. Des del 1976 al 1980, fou president de la SocietatCatalana de Pediatria i des del 1976-1983, vicepresident del’Asociación Española de Pediatría.Va col·laborar en les institucions sanitàries, tant en temes dedivulgació de les malalties pediàtriques, com en temes deprevenció, formant part com a vocal del Comitè d’Experts envacunes de la Generalitat de Catalunya.Una altra faceta de la seva personalitat va ser la de defensarles institucions democràtiques i va col·laborar activament enla normalització de la llengua catalana. Va impulsar i dinamit-zar els primers congressos de Pediatria en llengua catalana.Pels seus mèrits científics, va ser nomenat Membre d’Honorde la Societat Catalana de Pediatria i Miembro Numerario dela Sociedad Española de Pediatria.L’any 1981 es va reconèixer l’especialitat d’Al·lèrgia a l’Estatespanyol i en Jaume Botey amb el títol de l’especialitat va serun referent de l’Al·lergologia catalana, ja que des del 1984 al1988, com a president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia iImmunologia Clínica, va assolir els objectius de prestigiarl’especialitat i de la defensa professional. El seu dinamismeva fer incrementar les activitats científiques, tot coordinantreunions amb diferents societats d’Al·lèrgia de la resta del’Estat i també del Sud de França (Midi-Pyrinées). El seulideratge, reconegut per tots els al·lergòlegs, també va servalorat per les institucions sanitàries i va ser nomenat coor-dinador tècnic del Consell Assessor d’Al·lergologia i Immu-nologia Clínica de la Generalitat de Catalunya, presidit peldoctor Salvador Doy i Pica.Cal recordar que el seu exemple de líder de l’especialitat vacrear una escola tant científica com professional de l’al·lèrgiaa Catalunya. Avui en dia, la majoria dels al·lergòlegs ensrecolzem en les seves directrius, que hem anat traslladantals al·lergòlegs joves, per prestigiar i per fer un referent delmodel d’actuació professional a Catalunya.Interessat en la docència de l’especialitat, va ser Miembrodel Comité Nacional de Docencia de la Especialidad de Aler-gología i coordinador de Docència en l’Especialitat d’Al·ler-gologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.Aquest hospital, encara avui en dia, és un referent en docèn-cia, i té tres places acreditades per a la formació MIR i, sotael període del cap de Servei d’Al·lergologia, 23 metges MIRvan completar la formació en Al·lèrgia. Tanmateix, en aquestservei d’al·lèrgia varen completar la seva formació altrespediatres, que van assolir la titulació oficial de l’Al·lergologia.La seva dedicació científica a l’Al·lergologia va ser reconegu-da per moltes societats: Miembro Numerario de la SociedadEspañola de Alergología e Inmunología Clínica, MiembroNumerario de la Sociedad Española de Palinología, MiembroNumerario de la Sociedad Ecuatoriana de Alergia, Interna-tional Consultative Board (Spain) Pediatric Pulmonology,Presidente del Comité Nacional de Adictivos de la SociedadEspañola de Alergología e Inmunología Clínica, Miembro delComité de Expertos de Estudio del Asma de la SociedadEspañola de Alergología e Inmunología Clínica, Miembro dehonor de la Sociedad Española de Immunología Clínica iAlergología Pediátrica, etc.Els metges hospitalaris, les societats científiques i tots elspediatres tindrem sempre com a referent en Jaume Botey,com un gran líder de l’especialitat.

Alfons Malet,pediatre i expresident de la

Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica



Aparadorde llibres

Amb aquest llibre, la neuròloga Mercè Boada i el psicòleg Lluís

Tárraga, reconeguts especialistesen Alzheimer, han volgut parlar dela malaltia d'una forma diferent,mostrant-la directament tal com laviuen i senten pacients i cuidado-res. Aquests són els protagonistesd’Alzheimer: vivir cuando dos y dosya no son cuatro, que recull endirecte les seves experiències,emocions i sentiments. A partird'aquestes vivències, els autorsdonen les claus perquè els qui con-viuen amb un malalt d'Alzheimerpuguin afrontar les situacions quo-tidianes que hauran de resoldre isuportar durant llarg temps. Per aaixò, familiars i cuidadores hauri-en d'aprendre a viure de nou, alleu-gerir qualsevol situació tirant d'una

bona dosi d'optimisme, riure i somriure, omplir de tendresaels espais àrids i refrescar els records fent-se còmplicesdels oblits.

Alzheimer:vivir cuandodos y dos ya

no soncuatro

Mercè Boada i LluísTárraga

Viena EdicionesPrimera edició:febrer de 2008

Viajes y sueños és un llibre deli-cat i exquisit on l’escriptora des-

plega tota la seva sensibilitat i elseu univers femení en les ciutatsper on discorren els seus personat-ges, que descobreixen una nova ge-ografia artística i humana.Els protagonistes ens transportena la Barcelona modernista de Gau-dí i Domènech i Muntaner, per lacasa del poeta Maragall, per l’ex-quisit Cercle del Liceu i el peculiarbarri de Gràcia. A Nàpols ens em-bolica la petjada grega i aragone-sa, les bellíssimes mitologies, elstresors del Museu de Capodimon-

te i l’esperit llibertari de Caravaggio. A Saragossa vamassaborir la petjada de Gargallo i de Goya, inclòs un viatgea la seva casa natal de Fuendetodos i un record nostàlgicdel jardí on va discórrer la infància de l’escriptora. A Sicília,ressonen les petjades gregues i normandes: Agrigento,Monreale, Segesta, Selinunte i un recorregut exquisit perl’ànima artística i històrica de Palerm.Ens acomiada des del bell poble sicilià d’Erice, mirant al mard’Àfrica. És un bell repòs en el seu camí.La ploma de Julia Emperador adorna les ciutats amb unanova màgia, una nova mirada, un territori literari personal.

Viajes ysueños

Julia EmperadorAlhuia

Estem davant la història de qua-tre amigues de diferents edats,

de classes socials diferents i ambdiversos objectius; amb els seusanhels, les seves il·lusions, les se-ves inquietuds i les seves decepci-ons, que conformen un quadre desituacions moltes vegades diverti-des, algunes vegades amargues,però sempre interessants. Amb elteló de fons d'una Barcelona actu-al, plenament contemporània, ple-na de dinamisme i modernitat,s'emmarca aquest relat descrit ambun estil tremendament àgil i amèque ens confirma que la nostra es-timada i admirada Carmen Lafay,després de les seves primeres in-cursions en el món de la narrativa,ha arribat a una maduresa amb

aquesta novel·la, que ens fa pensar que ens trobem davantuna Helen Fielding passada pel tamís de la realitat de la mésnova ciutat de moda a Europa: Barcelona.

Nosotras yellos

(seducir enBarcelona)

Carmen LafayDavinci Continental,

S.L.Primera edició:

abril de 2008

Rumbo a las siete islas és la his-tòria d’una llarga singladura,

atzarosa com la vida, sota els celsde les set majors illes del planeta,darrere d’un somni: conquerir elscims de les muntanyes més altesde cadascuna d’elles. Un peripleple de vicissituds que s’inicia aNova Zelanda, narrant la trobadaamb el llegendari Sir Edmund Hi-llary i l’ascensió al Mount Cook, isegueix amb el viatge a Austràlia,la gran illa-continent, on l’autortracta d’arribar al cim del MountKosciusko després de nomadejarper paratges insòlits.Així, Josep A. Pujante ens descriuen primera persona les seves in-

tenses vivències per deserts; el seu pas per exuberants illestropicals com Madagascar, Sumatra i Borneo, o equatorialscom Nova Guinea –on s’encamina cap a la Piràmide deCárstensz, enmig de frondoses jungles i tribus de caníbals–;i, finalment, l’expedició a les illes polars de Grenlàndia iBaffin, a l’Àrtic. El resultat és un viatge de contrastos enterres que són en si mateixes universos insulars, en elsquals es destaca, a més de l’aventura, la importància de lescultures i ètnies que hi habiten, vista des de la curiositatd’un viatger apassionat per la geografia humana.Després de coronar els cims més alts dels cinc continents id’ambdues zones polars, Josep A. Pujante va ser la segonapersona en la història a completar l’ardu repte de les setilles. És la primera vegada que aquest llarg pelegrinatge esplasma en un llibre.

Rumbo a las 7islas

Josep A. PujanteRBA Libros

Primera edició:febrer de 2008



Consultoriterminològic

termcatcentre de terminologia

La sisena edició catalanade la CIM-9-MC (I)

Context i ús de la CIM-9-MC (1)

La Classificació internacional de malalti-es, 9a revisió. Modificació clínica (CIM-9-MC) és la versió en català de la Interna-tional Classification of Diseases, 9th re-vision, Clinical Modification (ICD-9-CM),editada pel govern dels Estats Unitsd’Amèrica. La CIM-9-MC agrupa les ma-lalties i els procediments i els assigna uncodi que permet fer un registre objectiui estandarditzat de la informació clínica,procés fonamental en tots els sistemesde gestió i administració sanitàries, enrecerca clínica i epidemiològica i en trac-tament de dades d’històries clíniques.Aquesta classificació té l’origen en laclassificació homònima de l’Organitza-ció Mundial de la Salut (la ICD-9), disse-nyada amb finalitats estadístiques –perser aplicada a la informació sobre mor-biditat i mortalitat– i d’emmagatzemat-ge i recuperació de dades –per indexar iregistrar les històries clíniques segonsmalalties i procediments.La modificació clínica va ser introduïdaposteriorment pel govern nord-americàamb el propòsit que aquesta classifica-ció ampliada (la ICD-9-CM) pogués sertambé emprada en la revisió de l’atenciómèdica. Amb aquesta finalitat, es va in-crementar el nombre d’entrades mitjan-çant un sistema d’ampliació dels codisarrel preexistents, tant pel que fa a malal-ties com a procediments. Així es va obte-nir una eina de codificació amb una des-agregació clínica més gran i una majorespecificitat de classificació, que permetrecollir de manera homogènia i amb unllenguatge normalitzat els problemes desalut i les intervencions sanitàries.Anualment, un comitè ad hoc format perrepresentants de dues agències fede-rals nord-americanes es reuneix per es-tudiar, aprovar i incorporar les propos-tes de modificació que es fan i que espubliquen de manera independent, enforma de recull de codis afectats, en lesanomenades addendes1.

A Catalunya, la CIM-9-MC és des de 1991,any en què es va publicar la primeratraducció en català, el sistema de classi-ficació requerit per l’Administració sani-tària per a la notificació de l’activitat delscentres hospitalaris, sociosanitaris i desalut mental, i cada cop té aplicacionsmés variades en sectors tan diversoscom la gestió, els sistemes d’informaciósanitària, l’avaluació de la qualitat del’atenció sanitària, la recerca clínica iepidemiològica o el finançament delsserveis sanitaris.La primera edició catalana va ser unapublicació conjunta de la Generalitat deCatalunya, el Govern d’Andorra, el Go-vern Balear i la Generalitat Valenciana,amb la col·laboració d’Enciclopèdia Ca-talana. En les tasques de traducció, as-sessorament i edició hi van col·laborarun gran nombre de professionals i insti-tucions de reconegut prestigi en l’àmbitmèdic. Les edicions posteriors es vananar fent mitjançant la traducció de lessuccessives addendes, que s’incorpo-raven puntualment sobre el text de l’edi-ció original.

La sisena edició de la CIM-9-MCAmb motiu de la sisena edició de la CIM-9-MC(2), el Departament de Salut va de-cidir actualitzar terminològicament latraducció catalana i canviar el dissenyde la publicació per adaptar-la a les

necessitats actuals de la documentaciómèdica.El Centre de Terminologia Termcat varebre l’encàrrec de dur a terme la revisiói actualització terminològica de la traduc-ció al català. Es va establir com a objectiuprincipal que la terminologia i el llenguat-ge emprats resultessin propers i còmo-des als usuaris i, alhora, complissin elnivell exigible de precisió terminològica id’adequació als usos comunicatius mè-dics actuals. Paral-lelament, la revisióhauria de servir per optimitzar la funcio-nalitat documental clínica del text.En conseqüència amb aquest planteja-ment es va decidir fer una nova traduc-ció íntegra de l’edició en anglès corres-ponent a l’any fiscal nord-americà 2007,mitjançant les eines de traducció assis-tida per ordinador i de processament dedades disponibles actualment. Aquesttractament, a més de permetre un tre-ball de revisió sistemàtic, ha possibilitatl’emmagatzematge de les dades termi-nològiques i documentals de la CIM-9-MC en un format digital versàtil, apte perser explotat en múltiples suports (pa-per, CD, en línia, etc.).La renovació del disseny del volum es vaencomanar a Edicions Pòrtic. Al canvid’imatge i de format s’hi va afegir unareorganització interna dels continguts,consistent en la reordenació dels blocstemàtics i la integració i ampliació delstextos introductoris de suport, amb lavoluntat d’oferir una millor funcionalitatals documentalistes mèdics.En propers consultoris terminològicsaprofundirem en els canvis introduïtsen aquesta sisena edició per renovar laversió catalana de la CIM-9-MC.

M. Antònia Julià,Termcat, Centre de Terminologia

1 Si voleu ampliar informació sobre la història i elsusos de la ICD-9 podeu visitar el web de l’OrganitzacióMundial de la Salut (http://www.who.int/classifications/icd/en/index.html). La versió actualnord-americana i les d’anys precedents es podenconsultar al web del National Center for HealthStatistics (http://www.cdc.gov/nchs/icd9.htm).2 La sisena edició de la CIM-9-MC, que tindrà vigènciaa Catalunya des de l’1-1-2008 fins al 31-12-2009, incloules modificacions nord-americanes aplicades des del’1-10-2005 fins al 30-9-2007.


petits anuncis



Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

Acaba de cloure a Barcelona, ambpròrroga inclosa, l’exposició in-

augurada el passat novembre a lessales del Museu Marítim conegudacom a Bodies, the exhibition. L’èxit haestat aclaparador. El ressò mediàticha estat considerable, tant a premsaescrita com en divulgació televisiva,però no s’ha generat una veritablepolèmica intel·lectual.Aquesta és una rèplica de la mare deles exposicions basades en l’ús decossos humans reals, presentats mit-jançant la tècnica de la plastinació: elmetge-cum-artista Gunther von Ha-gens fou el primer amb “Body Worlds”el 1995. El fenomen esdevingué elprimer gran èxit de taquilla d’una ex-posició en un museu no dedicat al’art. Des d’aleshores, les diferentsexhibicions d’humans plastinats hanestat visitades a science centers perprop de 30 milions de persones arreud’Europa, Àsia i Amèrica.L’atracció pel cos humà no és nova, téunes llargues arrels històriques. Elcos humà, esdevingut objecte, resul-ta una font de coneixement, un arte-facte carregat de significat i, atesa laimportància de les tècniques per a lavisualització anatòmica, aquest és untema que interessa al Museu.Les vessants d’educació científica od’obra artística no amaguen que allòmés disputat ha estat l’ètica d’exhibirpúblicament cossos humans reals,malgrat la defensa dels organitzadorsque, en termes de propietat i de con-sentiment informat, tots els cossoshavien estat donats amb el coneixe-ment precís que podrien ser prepa-rats i exhibits públicament. Segura-ment, una raó de la fascinació creadaper aquest tipus d’exposicions és latrobada pública amb el cos humà,mort. Un fenomen controvertit.Les exposicions “Bodies” tenen moltde semblant amb les exhibicions ana-tòmiques itinerants d’arreu Europaals segles XVIII, XIX i XX, quan la missiód’educació pública servia per justifi-car la presentació combinada de mo-dels anatòmics amb l’espectacle as-segurat de monstres i malalties es-garrifoses. Les preparacions anatò-

miques fetes servir en aquelles exhi-bicions històriques eren sovint lesmateixes que formaven els fons delsmuseus anatòmics universitaris: pre-paracions d’anatomia normal i pato-lògica, naturals, humides o seques, iartificials, i en aquest cas en diversosmaterials. Aquestes formes d’exhibi-ció de l’anatomia humana van desa-parèixer gairebé alhora, al llarg delprimer terç del segle XX. Les raonsque expliquen això tenen dues ves-sants predominants: moral o ètica enel cas de les exhibicions itinerants icientífica, de transformació o recanvide les formes de representació visualde l’anatomia humana. Ara, la reapa-rició pública d’aquestes exhibicionsfacilita una re-trobada amb el coshumà mort, que molt probablementes troba a la base d’una atracció irre-sistible, d’una fascinació mòrbida. Ala fi, tot resulta molt més complex delque hom pensava: la percepció i larecepció del cos humà, sencer o divi-dit; la definició de les formes d’imat-geria científica, així com les diferentsanatomies circulant alhora; els pú-blics i els espais de descobriment del’anatomia; la conformació dels con-tinguts que informen les sensibilitatsmodernes; la definició de què és cièn-cia i què és art en les preparacionsanatòmiques; tot plegat, aquestes ialtres qüestions només es poden res-pondre si primerament són situadesen el seu context històric.

Preparació anatòmica del Museu Anatòmic de laFacultat de Medicina de Barcelona que representala situació i l'aspecte extern de l'oïda interna. Obrasignada per “Pérez y Samsó” i executada en guixpolicromat, c. 1900. (mhmc-985)



TRIBUNA D’OPINIÓ

Hom considera que el pare del mi-croscopi òptic va ser l'holandès An-

ton van Leeuwenhoek (1632-1723).Aquest extraordinari personatge comen-çà la seva carrera com a aprenent en unmagatzem on els vidres d'augment s'em-praven per tal de comptar les fibres deroba. Després, desenvolupà petites lentsde gran curvatura i va aconseguir mag-nificacions fins a 270 vegades, el màximconegut en aquells temps. Això li per-meté construir el microscopi òptic ambel qual va fer molts descobriments bio-lògics, entre els quals destacaren elscorpuscles de la sang.Sense el microscopi òptic, no existirial'Hematologia, la branca de la ciènciaque tracta de la sang i dels òrgans que laprodueixen, principalment el moll del'ós. L'estudi d'aquest teixit i de la sanges pot realitzar en l'àmbit de les ciènciesbàsiques (biologia i fisiologia), dels la-boratoris d'anàlisis clíniques, i en de-partaments assistencials (medicina in-terna i pediatria). L'aprofundiment enels mecanismes de la coagulació san-guínia, en especial la trombosi, fa quel'Hematologia pugui ser d'interès per adiferents especialitats col·laterals, comneurologia, cardiologia o angiologia.Finalment, en alguns països, com Espa-nya, l'especialitat d'Hematologia assu-meix també l'Hemoteràpia, és a dir, ob-tenció, emmagatzemament i adminis-tració dels productes de la sang i delsseus derivats.Com a especialitat assistencial, l'Hema-tologia forma part del gran tronc de laMedicina Interna, ja que s'ocupa de l'eti-ologia, el diagnòstic, el pronòstic, el trac-tament i la prevenció de les malalties de

Una experta en citologia, Dra. Soledat Woessner, i dosclínics, Dr. Jordi Sans i l'autor de l'article, durant ladiscussió d'un cas davant el microscopi òptic. Escolad'Hematologia Farreras-Valentí de la Universitat deBarcelona, a principis dels anys setanta.

El microscopi òptic, instrument imprescindible per al’exercici de l’Hematologia

DONACIONS

El doctor Frederic Hospital al seu consultori,Barcelona, primers anys 1920.

A continuació fem constar, enaquesta secció dedicada a la do-

nació d'objectes, documents i instru-ments mèdics, algunes de les donaci-ons efectuades darrerament al Museu.La família del doctor Frederic Hospitali Prats (Barcelona, 1885-1943) ens hafet donació dels 26 volums d’històriesclíniques (més de 23.000 històries)que recullen la pràctica oftalmològicaprivada d’aquest metge a Barcelonades del 1911 fins a la seva mort. Estracta d’un conjunt documental extra-ordinari, ordenat amb meticulositat,farcit de proves oftalmològiques com-plementàries, amb il·lustracions de laseva pròpia mà.El doctor Josep Alonso Duat, ginecò-leg, ens ha fet donació d’alguns ins-truments de la seva especialitat quevan pertànyer al seu pare i a col-legues d’aquesta àrea. A més d’això,també ha completat la nostra col-lecció de premsa mèdica històrica mit-jançant la donació de la Revista Es-pañola de Obstetricia y Ginecología,des del primer número (gener, 1916)fins a la interrupció de la publicació(juny del 1936) en produir-se la suble-vació militar. Una revista de foment iconsolidació d’aquesta especialitat,creada per P. Nubiola, S. Recasens i P.Zuloaga.De la mateixa manera, el doctor IgnasiAragó Mitjans ens ha fet donació de larevista Estudios sobre Hospitales yBeneficencia, que ell mateix va contri-buir a crear amb el suport del COMBdes del 1955 i que serví per difondrenoves idees sobre gestió, funcions iarquitectura hospitalària.

la sang. Però a diferència de les altresbranques de la Medicina Interna, l'He-matologia s'ha d'exercir amb gran èm-fasi sobre els estudis biològics, entre elsquals destaquen els fets amb el micros-copi òptic. En més d'una ocasió he repe-tit la frase: “El microscopi òptic és per al'hematòleg clínic el que és el fonendos-copi per al cardiòleg.” És molt importantque els estudis citològics realitzats ambel microscopi no es pretenguin substi-tuir amb altres tècniques més moder-nes (citometria de flux, citogenètica ialtres) i que es facin sempre de formacoordinada amb el metge que assisteixel malalt.

Dr. Ciril Rozman,catedràtic de Medicina Interna i professor

emèrit de la Universitat de Barcelona

Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]


congressos cursos

congressos cursos

Atenció Primària

Màster en gestió d'equips i serveissanitaris a l'atenció primària. GESSAPDe l'1/11/2008 a l'1/10/2009 BARCELONA

Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua -Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutatde Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039901; www.il3.ub.edu; e-mail: [email protected]

Ajut a la traducció d'articles científicsper a la seva publicació en revistesinternacionals amb factor d'impacteEl 15/11/2008 BARCELONA

Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez;Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

3a. Convocatòria d'una estada a unaUnitat de Recerca de l'IMIM o de l'ASPBEl 15/11/2008Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez;Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

4a. Convocatòria d'ajut per a estades encentres de recerca estrangers o estatalsEl 15/11/2008Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez;Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

9a. Beca per a la capacitació eninvestigació i realització del doctorat al'atenció primàriaEl 15/11/2008Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez;Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

11a. Convocatòria d'Ajut a Projectes deRecerca en atenció primària de salutEl 15/11/2008Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez;Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

5è. Ajut a l'impuls d'estratègies derecerca a l'atenció primària mitjançantla intensificació d'investigadorsEl 15/11/2008Secretaria: IDIAP Jordi Gol; Carmen Ibáñez;Gran Via de les Corts Catalanes, 587; 08007Barcelona; Tel. 934 824 644; Fax 934 824 139

Diversos

Màster en medicina avaluadoraDe l'1/11/2008 a l'1/10/2009 BARCELONA

Modalitat On-lineSecretaria: IL3, Institut de Formació Contínua -Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutatde Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039901; www.il3.ub.edu; e-mail: [email protected]

Màster en gestió de centres i serveis desalutDe l'1/11/2008 a l'1/03/2010 BARCELONA

Modalitat On-LineSecretaria: IL3, Institut de Formació Contínua -Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutatde Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039901; www.il3.ub.edu; e-mail: [email protected]

Congrés nacional de metges titularsDel 06/11/2008 al 08/11/2008 CÓRDOBA

Organitza: Organización Médica Colegial; Con-sejo Andaluz de Colegios de Médicos; IlustreColegio de Médicos de CórdobaSecretaria: Pic, proyectos, incentivos y congre-sos; Conde de Cardenas, 16, 1-2; 14002 Córdo-ba; Tel. 957 485 848; Fax 957 485 849; e-mail:i n f o @ p r o y e c t o s y c o n g r e s o s . c o m ;www.proyectosycongresos.com

2n. Encontre nacional d'urgència itransport sanitariDel 26/11/2008 al 28/11/2008 BARCELONA

Secretaria: SaniCongress; Galileo, 303-305, 4planta; Barcelona; Tel: 902 190 848; Fax 902 190850; e-mail:[email protected];www.2urgenciaytransporte.com

2a. Convocatòria de premisd'investigació en medicinaEl 22/12/2008Secretaria: Fundación para la formación ColegioOficial de Médicos de Valladolid; Calle Pasión, 13,4 der; 47001 Valladolid; Tel. 983 360 198; Fax 983350 793; www.ffcmva.org; e-mail:a d m i n i s t r a c i o n @ f f c m v a . o r g /[email protected]

Geriatria

VIII Congrés de SEMER SocietatEspanyola de Metges de ResidènciesDel 06/11/2008 al 08/11/2008 LA PALMA (ISLAS

CANARIAS)Secretaria: SEMER; Cea Bermúdez, 14, pta 3 - ofic2; 28003 Madrid; Tel. 915 532 200;[email protected]; www.semer.es

3es Jornades multidisciplinars catalanesde Residències de Gent GranDel 20/11/2008 al 21/11/2008 BARCELONA

Secretaria: Activa Congressos; Provença, 238, 5-2; 08008 Barcelona; Tel: 933 238 573; Fax: 934511 870; E-mail [email protected] ; wee.activacongresos.com/jornadesresigentgran.html

III Jornada sociosanitària de MUTUAM/Fundació Conviure19/11/2008 BARCELONA

Mutuam; Ausiàs Marc, 39; 08010 Barcelona; Tel.932 479 440; Fax: 932 657 258; www.mutuam.com

Investigació

VI Premi Nacional d'InvestigacióEl 17/11/2008 CÓRDOBA

Secretaria: Fundación Colegio Oficial de Médi-cos de Córdoba; Rda de los Tejares, 32, 4; 14001Córdoba; www.comcordoba.com

Medicina de l'Educació Físicai Esport

XXX Congrés mundial de medicina del'esportDel 18/11/2008 al 23/11/2008 BARCELONA

Organitza: Federación Española de Medicina delDeporte (FEMEDE) Federación Internacional deMedicina del Deporte (FIMS)Secretaria: www.femede.es;[email protected]

XI Premi nacional d'investigació enmedicina de l'esportEl 30/11/2008 OVIEDO

Secretaria: Escuela de Medicina del Deporte;Catedrático Gimeno, s/n; 33007 Oviedo; Tel:985 109 522; www.uniovi.es/congresos/medici-nadeldeporte/

Neurologia

Simposi Internacional sobre MalaltiesRares. Malalties NeuromuscularsHeretades: Traducció dePatomecanismes a TeràpiesDel 16/11/2008 al 18/11/2008 VALÈNCIA

Organitza: Càtedra Santiago Grisolía. FundacióCiutat de les Arts i les CiènciesSecretaria: Prolongación Paseo de la Alameda,42-B, 1r. piso pta. 1; 46023 València; Tel: 961 974670; Fax 961 974 598; E-mail: [email protected];www.fundacioncac.es/catedrasg


congressos cursos

Oncologia - Oncologia Mèdica

Càncer de pròstata: el que sabem i elque no podem desconèixerL'1/11/2008Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Fonaments metodològics de lainvestigació en oncologiaL'1/11/2008 BARCELONA

Secretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Estadística per a oncòlegsL'1/11/2008Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Introducció a la radioteràpia ibraquiteràpiaL'1/11/2008Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Curs multidisciplinari de càncer demamaL'1/11/2008Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Prevenció i detecció precoç del càncerL'1/01/2009Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Actualització en oncologia i hematologiapediàtriquesL'1/02/2009Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocència; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Principis i pràctica de les curespal·liativesL'1/02/2009Curs On-lineSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Avaluació de la millora de la qualitatassistencialL'1/02/2009On-line i presencialSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Dolor oncològicL'1/02/2009On-line i presencialSecretaria: Institut Català d'Oncologia; HospitalDuran i Reynals; Gran Via, s/n Km 2,7; 08907L'Hospitalet de Llobregat; Unitat de Formació iDocencia; Tel: 932 607 460; Fax 932 607 469;www.iconcologia.net; www.e-oncologia.org;[email protected]

Otorinolaringologia (ORL)

XXV Curs internacionald'otorinolaringologiaDel 24/11/2008 al 26/11/2008BarcelonaOrganitza: Societat Catalana d'Otorinolarinologiai Patologia Cérvico-facial. Www.scorl.catSecretaria: Meeting and Congress Organizaciónde Congresos. Hipòlit Lázaro, 34, ent. 4a.; 08025Barcelona; Tel./Fax 932 100 506;o r l @ m e e t i n g c o n g r e s s . c o m ;www.meetingcongress.com

Pneumologia

XII Curs de patologia ocupacionalrespiratòriaDel 03/11/2008 al 05/11/2008BarcelonaSecretaria: Servei de Pneumologia; Hospital Ge-neral Universitari Vall d'Hebron; Pg. Vall d'Hebron,119-129; 08035 Barcelona; Tel. 932 746 157; Fax932 746 083 (de 8 a 17 h)

XXIII Curs d'avenços en pneumologiaVall d'Hebron i simposi sobre malaltiapulmonar intersticial difusaDel 18/02/2009 al 20/02/2009Secretaria: Servei de Pneumologia; Hospital Ge-neral Vall d'Hebron; Pg. Vall d'Hebron, 119-129;08035 Barcelona; Tel: 932 746 157; Tel./Fax 932746 083; e-mail: [email protected]

Psicologia

XXIII Jornades de la Revista Catalana dePsicoanàlisiEl 22/11/2008Secretaria: Revista Catalana de Psicoanàlisi; Ala-cant, 27 ent. C; 08022 Barcelona Tel./Fax 932125 839; e-mail:[email protected]

Psiquiatria

Màster en trastorn mental greu: de laintegració de models a la combinació depsicoteràpia i psicofàrmacsL'1/11/2008 BARCELONA

Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua -Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutatde Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039901; www.il3.ub.edu

Màster en drogodependènciesL'1/11/2008 BARCELONA


Màster en gerontologia socialL'1/11/2008 BARCELONA


Màster en prevenció i tractament de laviolència familiar. Un enfocamentinterdisciplinariL'1/11/2008BarcelonaCurs On-LineSecretaria: IL3, Institut de Formació Contínua -Universitat de Barcelona. Districte 22 @; Ciutatde Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel. 934 039901; www.il3.ub.edu

XVI Simposium internacional sobreactualitzacions i controvèrsies enpsiquiatriaDel 26/03/2009 al 27/03/2009 BARCELONA

Organitza: Unitat de Psiquiatria Hospital Univer-sitari Germans Trias i Pujol; Servei de PsiquiatriaHospital Universitari de BellvitgeSecretaria: Grupo Geyseco S.L.; Marina, 27,baixos; 08005 Barcelona; Tel. 932 212 242; Fax932 217 005; www.geyseco.es; e-mail:[email protected]


congressos cursos

Consultes mèdiques

Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telèfon, àmplia sala d'espera. Dos matins: 250 €i tres: 370 €. Tardes: dimar. i dij.: 400 €; dill.,dimec., div.: 450 €.INFORMACIÓTeresa Tel. 619 701 701

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxosequipats, telèfon, aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.Zona Casanova-Diagonal.INFORMACIÓTel. 934 195 121

Es necessiten especialistes (pediatre, otorino,dermatòleg...) per a centre mèdic en funciona-ment en zona de vianants molt cèntrica del barridel Clot.INFORMACIÓTels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxoscompletament equipats matins i/o tardes, airecondicionat i calefacció, amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Maria Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d'infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consultamèdica, completament equipats, amb serveis derecepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àm-plia sala d'espera. Matins i tardes. Hi ha undespatx que té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 609 369 912

Entresòl 80 metres quadrats, veí dels hospitalsCreu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l'Aliança. Eslloga. 590 €/mes. Ubicat enfront pàrquing muni-cipal i prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45,47 i metro línea 5.INFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

petits anuncis

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació igestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: [email protected]

Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d'alt estan-ding lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè sols hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despa-txos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefò-nica. Recepció de trucades personalitzada. Ges-tió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques.Sense costos addicionals. Atenció 12 hores dia-ries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net Tel. 933 906 700

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Servei d'infermeria. Netejadiària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica Tel. 933 906 716

Es lloga consulta mèdica en funcionament encentre mèdic nou, a Gran Via Carles III (zona LesCorts) molt a prop de Clínica Dexeus. 1 despatxgran amb sala d'exploració, 1 sala, recepció, 2lavabos. Bon preu, negociable. Ideal consultaprofessional.INFORMACIÓSra. Sanchez Tel. 627 669 524

Despatx Av. Carles III amb Diagonal. 100 m2.Apte per a consulta mèdicaINFORMACIÓTel. 932 001 047

OFTALMÒLEGS. Diputació-Muntaner. Es llo-guen despatxos amb equipament oftalmològic ioptomètric. També per a d'altres especialitats;matins i tardes, aire condicionat, calefacció, nete-ja. Opcional secretaria-recepció i pàrquing.INFORMACIÓTel. 661 840 572

Es traspassa Centre de Medicina Estètica, perjubilació, de 300 metres. Apte per a consultori,balneari, mútua mèdica. Amb instal·lacions,12 mde façana, doble porta, aire condicionat, sistemad'alarma, sense columnes. Amb cartera de clients.Zona de Cornellà.INFORMACIÓTel. 687 622 842

Es traspassa centre mèdic i especialitats en fun-cionament, equipat: telèfon, aire condicionat,calefacció. Zona Nou Barris (Pl. Lluchmajor-ViaJúlia). Preu a negociar.INFORMACIÓTels. 934 355 614 / 606 558 822 / 647 243 272

Pg. Bonanova-Vilana, lloguer consulta mèdica permòduls o per hores, completament equipat, re-cepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat,àmplia sala d'espera, fil musical, servei de neteja,anàlisis clíniques. Planta baixa.INFORMACIÓTel. 609 330 995

Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costatHospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos moltben equipats, tot nou, servei de recepció, calefac-ció, telèfon, àmplia sala d'espera, per mòduls dematins o tardes en exclusiva. Per a totes lesespecialitatsINFORMACIÓRita o Eli Tels. 934 540 805 / 933 236 393

Es lloga consulta mèdica a la Clínica Corachan de25 m2 aprox.INFORMACIÓClara de Parba Tel. 932 112 205

Despatx en venda, Pau Claris/Mallorca de 85 m2.500.000 €.INFORMACIÓTel. 645 791 465


petits anuncis

Centre de PSICOLOGIA i LOGOPEDIA, a Cor-nellà de Llobregat, lloga despatx per mòduls dematí o tarda a professional mèdic. Preferentmentpsiquiatre, pediatre o metge de família. Airecondicionat, telèfon, equip informàtic i llitera.Neteja setmanal.INFORMACIÓTel. 656 320 133

Grup de neuròlegs, amb important volum depacients, desitja contactar amb especialistes afins(psiquiatres, metges generals, reumatòlegs, vas-culars...) i neuròlegs amb formació en provescomplementàries, per al seu centre mèdic alPasseig Bonanova.INFORMACIÓTel. 934 184 748

Despatxos disponibles 3 matins o 2 tardes, aManuel Girona/Capità Arenes (Sarrià). Horaris aconvenir.INFORMACIÓSrta. Anna Tel. 606 350 692

Local situat en Edifici consultoris mèdics antigaQuirón, 85 m2 i 40 m2 terrassa. Plaça de pàrquing.3 despatxos exterior, vistes al Tibidabo, salad'espera, recepció, bany complet, lavabo i 2espais per a arxiu. Consergeria (6 a 22 h). Vigilàn-cia 24 h.1000 €/mes.INFORMACIÓSr. Jover Tel. 626 428 306

Centre mèdic a Barcelona, zona Passeig Maragall,dedicat a l'atenció de medicina general, trauma-tologia i medicina estètica. Lloga despatxos total-ment equipats, per dies o a convenir.INFORMACIÓSrta. Carmen Tel. 609 332 087

CONSULTORI PER COMPARTIR. Carrer SantAntoni Maria Claret, 139-145. (Castillejos-Car-tagena, al costat de l'Hospital de Sant Pau iL'Aliança). Completament equipat. Recepció isala d'espera. Conserge. Molt bones condicions.INFORMACIÓTels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948

1. Muntaner/Diagonal: es lloga despatx nou enconsultori mèdic ja en funcionament. Amb totsels serveis inclosos. Preu a convenir segonsnecessitats. 2. Montnegre (Les Corts): es lloga pisamb terrassa per a despatx mèdic (120 m2). Preua convenir.INFORMACIÓMaris Morales Tel. 934 191 716 / [email protected]

Centre mèdic al costat de la Clínica SagradaFamília lloga despatx per mòduls matins i tardes.INFORMACIÓTel. 627 441 550

Es ven despatx ginecològic a Pg. Manuel Girona,59, baixos 2. Possibilitat pàrquing i traster. Preu356.000 € (Pàrquing i traster a part).INFORMACIÓTels. 935 528 790 / 639 545 245

VENC solar a primera línia de mar a Castelldefelsper a ús sanitari.INFORMACIÓTeresa Tel. 629 147 488

Pau Claris-Provença. Consulta àmplia amb loca-lització immillorable i ben equipada. Ecògraf Alo-ka. Es busca facultatiu per compartir. Preferent-ment digestiu o especialitats afins. Disponible 5matins i 3 tardes. Preu a convenirTel. 934 532 817 (a partir de les 20 h)

TERRASSA. Es lloga despatx mèdic equipat. Plecentre. Servei de recepció, sala d'espera, telèfon,internet, secretaria, calefacció, aire condicionat ineteja. Mòdul matí o tarda.INFORMACIÓTel. 937 884 333

Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Famí-lia. Es lloga un despatx matins o tardes amb totala infraestructura de suport.INFORMACIÓJaume Mas Tel. 677 400 040

Es lloga consulta de 50 m2 en edifici Corachan 3,consulta número 22.INFORMACIÓIsabel Tel. 932 954 740 / Dr. Carlos 650 431 476

CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de des-patxos per a consultes mèdiques, matins o tar-des. Completament equipats: aire condicionat,calefacció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacionsmodernes i adaptades a persones amb discapaci-tat. Preu sense competènciaINFORMACIÓ[email protected] Tels. 936 928 638 (tardes) / 600679 523

Es necessita metge generalista per a consulta demedicina laboral a Manresa. No és necessàriaexperiència.INFORMACIÓTel. 656 473 202

Despatxos per llogar en centre mèdic situat a lacarretera d'Esplugues de Cornellà. Local a peu decarrer en zona molt cèntrica. Flexibilitat d'horaris.Possibilitat de compartir servei de secretària.INFORMACIÓM. Àngels Tel. 655 923 689

BADALONA. ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sen-cer o només una consulta. Al mateix centre deBadalona. A cinc minuts de l'Ajuntament i delcarrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Total-ment equipat: lliteres, sala de cures, electrocar-diograma, ecògraf, RX, microscopi d'ORL.INFORMACIÓTel. 610 734 827

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des d'1,50 €/full.INFORMACIÓSrta. Gemma o Manel Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus deprojectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís. Tambéobjectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. 20 anys al seuservei.INFORMACIÓTels. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei de l'arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D'ARQUITECTURA Tel. 616 047 551/ E-mail: [email protected]

Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitaci-ons, terrassa de 60 m2, 2 banys, aire condicionat,pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000 €.INFORMACIÓTel. 936 751 479

ENKASA. Empresa de serveis ofereix personalde servei domèstic, cuidadors infantils i assistèn-cia geriàtrica. Formació individualitzada segonsles necessitats de cada llar.INFORMACIÓTels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

TESCOM. Empresa de telecomunicacionss'ofereix per a treballs de: Assessorament iinstal·lació de cablejat de telefonia fixa, dades,alimentació 220 v en llocs de treball. Instal·lem ireparem, megafonia, interfonia i CCTV. Venda imanteniment de tot tipus de centrals telefòni-ques.INFORMACIÓTel. 658 942 173; e-mail:[email protected]

Es lloga àtic 60 m2 + 80 m2 de terrassa a casc anticde Sarrià, totalment reformat i a estrenar. 1200€ al mes.INFORMACIÓTel. 626 882 420

Apartament-estudi en venda al Pg. de la Mare deDeu del Coll. És un 4t. pis, àtic de 45 m2 i 18 m2

de terrassa, 1 bany i 2 ambients tipus loft, cuinaamericana. Moltíssima llum. Autobusos 25 i 28davant entrada. Vistes Parc Creuta del Coll.Necessita petites reformes. Preu: 195.000 € aconvenir.INFORMACIÓAnna Tel. 609 622 325


petits anuncis

Turisme Rural a la Selva Negra d'Alemanya.Lloguem granja antiga perfectament renovada imoblada.INFORMACIÓTel. [email protected]

API ven solars/edificis per a geriàtric i clíniques aBarcelona i rodalies.INFORMACIÓTeresa Tel. 629 147 488

Llogo 3 duplex en masia de muntanya. Contracteanual d'arrendament per temporada (750 € almes). 4-5 persones, moblat, llar de foc. EntreGirona i Olot.INFORMACIÓTel. 972 430 036 (horari comercial)

Es lloga pis a Terrassa, zona semicentre. 100 m2,4 habitacions, 2 banys complets, cuina, sala d'estar,safareig, a 5 minuts de la Mútua de Terrassa i delVapor Universitari.INFORMACIÓFerranda Tel. 608 317 670

Es traspassa despatx mèdic equipat, per jubilació,al centre de Castelldefels (estació de RENFE),sala d’espera molt àmplia amb sala d’exploracióde 85 m2, aire condicionat. Lloguer econòmic.INFORMACIÓTel. 692 687 137 / [email protected]

Treball

Auxiliar d'infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s'ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 48 anys.INFORMACIÓÀngels Tel. 932 851 742

Secretària mèdica/recepcionista s'ofereix per aconsulta mèdica. Català nivell C.INFORMACIÓTel. 634 973 336

Secretària recepcionista s'ofereix per a consultamèdica, consultori o similar. Experiència ambtracte amb el públic i en clínica i laboratori.Atenció telefònica, Agenda de visites. Arxiu.Internet i informàtica a nivell d'usuari. Disponibi-litat horària.INFORMACIÓMercedes ([email protected])Tels. 934 104 342 / 657 226 744

S'ofereix recepcionista/administrativa, 36 anys.Amb català, castellà i anglès correctament parlati escrit. Amb referències.INFORMACIÓAnna Vila Tels. 665 597 366 / 934 160 154

S'ofereix secretària recepcionista amb 15 anysd'experiència per treballar en consulta, clínica oconsultori. Coneixements d'informàtica. Expe-riència en tracte amb el públic. Torn de matí otarda. Incorporació immediata.INFORMACIÓMariela Pilar Albes Tel. 619 141 780

Auxiliar d'infermeria, auxiliar d'odontologia, re-cepcionista i tasques administratives s'ofereixper treballar en consulta mèdica.INFORMACIÓAnna Tel. 616 994 277

Recepcionista amb experiència s'ofereix per aconsulta mèdica o clínica a Barcelona. Informàti-ca, català, anglès i suec. Molt bona presència.També substitucions.INFORMACIÓTels. 932 034 411 / 687 210 309

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15anys; secretariat mèdic i diploma en gestió públi-ca per la UB. S'ofereix a les tardes per a consultamèdica, com a administrativa, secretària, telefo-nista.INFORMACIÓSusanna Tel. 676 165 449

S'ofereix noia per treballar en consulta mèdica osimilar com a recepcionista o telefonista. Expe-riència en tracte amb el públic i en tasquesd'oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibili-tat tot el dia. Incorporació immediata. Preferentzona MaresmeINFORMACIÓMercè Tel. 617 041 450

Infermera s'ofereix per treballar en consultamèdica o laboratori, en tasques d'infermeria,recepció i administració. Disponibilitat tardes.Àmplia experiència.INFORMACIÓMercè Tel. 639 761 824

Per a consulta mèdica o similar s'ofereix senyoracom a recepcionista amb experiència en recep-ció, tant de trucades com de pacients, programa-ció de visites i agenda mèdica. Coneixementsd'informàtica a nivell d'usuari i disponibilitathorària.INFORMACIÓMaite Tel. 625 512 137

S'ofereix esteticista amb experiència amb títold'auxiliar de clínica per treballar amb equip mèdicd'estètica a Barcelona o província.INFORMACIÓRoser Tel. 617 446 394

Secretària recepcionista s'ofereix per a consultamèdica, amb àmplia experiència i amb referèn-cies. També substitucions per baixes temporals ivacances.INFORMACIÓTel. 653 417 632

Dona de 50 anys, m'ofereixo per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista o auxiliar administrativa. Castellà icatalà, informàtica a nivell d'usuari. Horari: ma-tins o jornada reduïda. Domicili Sarrià.INFORMACIÓEncarna Ruiz Tels. 627 051 904 / 932 047 331

Auxiliar de clínica/recepcionista s'ofereix per aconsultori o despatx mèdic a Barcelona capital.Experiència de 9 mesos d'auxiliar de clínica.Informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat horària.Incorporació immediata.INFORMACIÓAna Fernández Tel. 620 800 675

S'ofereix secretària-recepcionista amb un anyd'experiència per treballar en consulta o clínica.Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari iexperiència en tracte amb el públic. Disponibili-tat tot el dia.INFORMACIÓRoser Martínez Tel. 651 565 215

S'ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clinica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista, auxiliar de clínica i administrativa. Àmpliaexperiència en tracte amb el públic.INFORMACIÓPaquita Tel. 669 657 634

Dona de 48 anys, m'ofereixo per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista o auxiliar administrativa. Castellà icatalà, informàtica a nivell d'usuari. Horari: mitjajornada o jornada reduïda.INFORMACIÓMontse Tel. 607 643 298

S'ofereix persona per treballar en consulta mèdi-ca als matins. Persona treballadora i responsableamb molta experiència en el tracte amb el públic.Treball amb ordinador. Experiència en oficina defarmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell C.INFORMACIÓCristina Tels. 678 360 129 / 933 332 383

S'ofereix secretària amb àmplia experiència demés de 15 anys, per a treballs administratius, ambconeixements de facturació i comptabilitat. Ca-talà i anglès parlats i escrits.INFORMACIÓMaría Tel. 615 259 179

S'ofereix recepcionista de consulta mèdica. Per-sona ben qualificada, bona presència, discreta ieducada. Experiència en atenció al públic. Idio-mes: francès i anglès. Bones referències i dispo-nibilitat d'horari.INFORMACIÓSra. Anna Tel. 607 296 849

S'ofereix auxiliar de clínica de 29 anys amb elscursos de medicina preventiva, psicologia delmalalt, malaltia d'UVIH, informàtica. Per treballara hospitals o consultes, en horari parcial de matí.INFORMACIÓRaquel Tels. 934 682 494 / 933 866 164

Administrativa de 41 anys s'ofereix per a treballsgenerals d'oficina. Amb Word, Excel, Access,català i nocions de comptabilitat.INFORMACIÓMaria Tel. 600 334 277


petits anuncis

S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària.Barcelona ciutat.INFORMACIÓLoli Tels. 660 233 571/933 718 319. mail:[email protected]

Auxiliar d'infermeria, telefonista, recepcionista itasques administratives. S'ofereix per treballaren consultori mèdic. Informàtica, català i ambexperiència. 33 anys.INFORMACIÓNoemí Tel. 666 896 754

Estudiant d'infermeria de 25 anys s'ofereix pertreballar en consulta mèdica com a secretària,auxiliar, recepcionista, tasques administratives.Bilingüe: castellà-català. Experiència en el sector.INFORMACIÓJudith Tels. 661 563 066 / 934 741 045

S'ofereix secretària-recepcionista amb 15 anysd'experiència per treballar en consulta, clínica oconsultori. Coneixements d'informàtica i expe-riència en el tracte amb el públic.INFORMACIÓMercè Tel. 659 318 850

Noia de 37 anys espanyola s'ofereix per a jornadacompleta com a recepcionista-auxiliar adminis-trativa-atenció al client. Disponibilitat horària iimmediata.INFORMACIÓRaquel Tel. 600 342 700

Senyora de 55 anys s'ofereix mitja jornada per atasques administratives (recepcionista, telefonis-ta, comptabilitat...) molta experiència en gabinetmèdic.INFORMACIÓTel. 933 219 874

Dona de 51 anys amb experiència de 8 anys detreball en consultes d'endocrino, ginecologia icardiologia. S'ofereix per treballar en consultamèdica o clínica. Castellà, català i francès. Infor-màtica a nivell d'usuari. Matins o jornada comple-ta.INFORMACIÓAsun Tel. 617 281 396

S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària.Barcelona ciutat.INFORMACIÓMercè Mestre Tel. 600 257 198

Estudiant jove s'ofereix per a consulta mèdica.Molta pràctica en informàtica, tracte agradableamb el públic i disponibilitat a les tardes (totes oalternes). Incorporació immediata. També subs-titucions.INFORMACIÓRaquel Tel. 933 098 264

S'ofereix recepcionista-administrativa per treba-llar en consulta mèdica. Castellà i anglès. Expe-riència en consulta dental. Referències. Disponi-bilitat d'horari.INFORMACIÓMaría de los Ángeles Rodríguez Casas Tels. 610862 358 / 938 627 699

S'ofereix administrativa/recepcionista amb ex-periència per treballar en consultori mèdic oclínica, preferentment als matins.INFORMACIÓSandra Tel. 620 815 884

Secretària amb experiència s'ofereix per a recep-ció, secretària o administració a mitja jornada oparcial. Polivalent, amb castellà, català, anglès,francès i informàtica. Molt habituada al tracteamb el públic. ReferènciesINFORMACIÓLluïsa Tel. 932 021 922

Montserrat Pau Puig. S'ofereix per treballar coma recepcionista-secretària. En horari de matins sipot ser. Preferentment zona Castelldefels, Gavào Baix Llobregat. Domini català i castellà. Expe-riència en ofimàtica.INFORMACIÓTels. 936 331 356 / 627 578 137

S'ofereix administrativa i/o auxiliar de clínicaamb experiència per treballar en consultori mèdic,a les tardes .INFORMACIÓGemma Tel. 636 604 097

Senyor de 53 anys s'ofereix com a recepcionista-administratiu per a consulta, clínica o similar.Disponibilitat horària. Català i castellà.INFORMACIÓJordi Soro Furió Tels. 636 133 286 / 933 575 279

S'ofereix infermera amb molta experiència enoftalmologia.INFORMACIÓMarta Tel. 627 092 108

S'ofereix secretària recepcionista amb 16 anysd'experiència per treballar en consulta o clínica.Coneixements d'informàtica i experiència entracte amb el públic. Incorporació immediata.INFORMACIÓMarta Tel. 609 876 162

S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en consultori o clínica. Informàtica ni-vell usuari. Disponibilitat horària matins o inten-sius.INFORMACIÓAnna Tel. 645 629 821

Gerent part-time gestió de recursos humans,gestió de mútues, negociació amb proveïdors.INFORMACIÓTel. 636 976 549

S'ofereix recepcionista per treballar en consultamèdica o similar. Experiència en tracte amb elpúblic, castellà i català, informàtica a nivell d'usuari.INFORMACIÓOlga Tels. 670 481 661 / 932 195 617

S'ofereix secretària 47 anys. Àmplia experiènciai bona formació. Anglès i francès. Informàticaaplicacions Office. Bon coneixements llenguatgemèdic. Disponibilitat horària.INFORMACIÓÀngela Tel. 667 005 204; E-mail:[email protected]

Molt bona relació amb el públic i bon filtre.Senyora de mitjana edat s'ofereix per a recepcióo similar. Idiomes i bones referències.INFORMACIÓCarme Tel. 639 710 545

S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.INFORMACIÓElisenda Tel. 676 287 960

Es necessita infermera (o ATS) titulada pertreballar en consultori mèdic-psiquiàtric privat.Horari de tarda (17 hores setmanals).INFORMACIÓConsol Tel. 932 179 841

Auxiliar d'infermera amb experiència en consul-tes i hospitals. Responsable i molt treballadora.Disposo de referències. Incorporació immedia-ta. Disponibilitat: jornada intensiva al matí (de 9a 15 h).INFORMACIÓMaite Segarra Tel. 655 637 283

S'ofereix senyora amb excel·lent presència pertreballar en consulta mèdica, clínica o similar.Català nivell C, castellà, coneixements informà-tics a nivell d'usuari, experiència en tracte amb elpúblic en consulta pròpia de teràpies alternati-ves. Matí i tarda.INFORMACIÓMontserrat Secall Tels. 934 314 343 / 629 538449

S'ofereix dona de 49 anys, educadora infantil,organitzada i responsable, per concertar visites irebre pacients. Bon nivell d'anglès.INFORMACIÓMercè Arroyo Tels. 600 072 681 / 932 108 461/ [email protected]

S'ofereix noia de 40 anys per treballar com arecepcionista en consulta, clínica o consultori.Experiència en tracte amb el públic. Català iinformàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat: prefe-riblement tardes.INFORMACIÓAna Tels. 677 061 871 / 934 081 879


petits anuncis

Sóc administrativa, m'ofereixo per a mitja jorna-da. Més de 5 anys d'experiència en administració,recepció, telefonista, comptabilitat, organitzaciód'agenda.INFORMACIÓRoser Cardona Tels. 622 177 271 / 933 135 439

S'ofereix administrativa-recepcionista per treba-llar en consulta. Horari: matins. Experiència entracte amb el públic. Coneixements d'informàticaa nivell d'usuari.INFORMACIÓAnna Tel. 685 497 755

S'ofereix administrativa de 31 anys com a secre-tària, recepcionista, telefonista, programació devisites. Experiència de 7 anys. Informàtica a nivelld'usuari. Català i castellà parlats i escrits. Dispo-nibilitat preferentment intensiva de matins.INFORMACIÓEva Fernández Tel. 625 161 892

S'ofereix administratiu/recepcionista/telefonistaper treballar en el torn de nit. 10 anysd'experiència, inclòs clínica. Informàtica nivellavançat. Català, castellà i anglès. Incorporacióimmediata.INFORMACIÓÀlex Jané Tel. 627 608 285

S'ofereix senyora amb llarga experiència en tre-balls administratius per a centre mèdic o similar,per a treballs en atenció telefònica, cites, arxiu itasques administratives. Alt coneixement d'einesofimàtiques. Català i castellà. Sense càrreguesfamiliars.INFORMACIÓBerta Latorre Tel. 609 201 798

El meu nom és Meritxell. Tinc 20 anys i m'ofereixoper treballar en consulta mèdica. Recepció, ad-ministració, etc. Català, castellà, anglès i informà-tica a nivell usuari. Molt responsable i seriosa.Horari de tarda.INFORMACIÓMeritxell Fernàndez Camats Tels. 675 737 196 /932 051 341

S'ofereix tècnica superior en laboratori de diag-nòstic clínic per treballar en consulta, centremèdic, clínica particular, etc. També tasquessimilars. Àmplia experiència. Incorporació im-mediata. Disponibilitat horària.INFORMACIÓMaría Emilia Tels. 693 460 227 / 666 150 265

Esteticien-Cosmiatra per treballar com a assis-tent en dermatologia. Tractaments facials i cor-porals. Pílings, àcids, neu carbònica, microder-moabrassió. Àmplia experiència.INFORMACIÓOlga ([email protected]) Tel. 657 184 069

S'ofereix administrativa amb formació universi-tària. Més de 25 anys d'experiència en la coordi-nació de l'activitat assistencial d'una consultaprivada, docència i organització de congressos.INFORMACIÓLluïsa Tel. 686 008 609

S’ofereix recepcionista-administrativa per treba-llar en consultori mèdic o similar. Disponibilitatd'horari.INFORMACIÓM. Carmen Villagrasa Tel. 639 788 794

S'ofereix secretària/administrativa/recepcionistaper treballar en consulta mèdica. Disponibilitat aconvenir. Catalanoparlant, coneixements d'ànglèsi francès. Coneixements d'informàtica a nivelld'usuari. Amb molts anys d'experiència.INFORMACIÓIsabel Tels. 933 232 180 / 637 807 149,[email protected]

S'ofereix auxiliar de clínica i auxiliar administra-tiva per treballar en consulta mèdica. 10 anysd'experiència. Anglès, informàtica i bona presèn-cia.INFORMACIÓTel. 670 391 403

S'ofereix senyora culta, amb don de gents, bonapresència, amb domini del català i del castellà iconeixements d'informàtica per a recepció mèdicao similar.INFORMACIÓMaria Tels. 932 801 177 / 677 457 092

M'ofereixo per treballar en centres mèdics iclíniques com a recepcionista. Experiència enprogramació de visites, facturació de mútues,centraleta i tasques administratives. Amb re-ferències.INFORMACIÓCarme Tel. 670 355 796

Anys d'experiència en recepció i atenció a clients.Ofereixo els meus serveis com a recepcionista,secretària de consultori mèdic. Català, castellà,anglès, francès i italià. Usuària d'informàtica. Dis-ponibilitat immediata i flexible.INFORMACIÓMontse Tel. 650 437 587

Secretària/administrativa s'ofereix per treballaren consultori mèdic, mitja jornada. Bona presèn-cia. Estudis universitaris. Àmplia experiència enatenció al públic, tasques administratives i einesofimàtiques. Català i castellà parlat i escrit.INFORMACIÓRosa Maria Bote Tels. 670 763 544 / 932 261 450

Utillatges

Es ven font de llum freda marca Storz de 150 watsde potència i tres posicions de sortida, s'incloufibra òptica rígida i cable flexible. Està completa-ment en bon estat, revisat. Preu: 2.000 €.INFORMACIÓTel. 934 170 466

En venda Colposcopi Leisegang (gran) model 1bw.INFORMACIÓTels. 934 878 696 / 973 696 005

El proper dia 15 de novembre de 2008 celebrarem els 25 anys de la promo-ció 1977-1983 de la Unitat docent de Sant Pau de la UAB.

Ens trobarem a les 11,30 a l’Aula Gran de Sant Pau, seguidament farem unafoto de família i, posteriorment, celebrarem el dinar commemoratiu.

Esperem la teva presència!

Contacta ambMaría José Treviño a: [email protected] Tel: 639 394 792 i JaumeRoigé: [email protected] Tel: 607 152 777

Feu transferència de 100 € al compte: 0182-4383-94-0201521533 indicantclarament el vostre nom.

25 aniversari de la promoció de Medicinade Sant Pau

Promoció 1985 Facultatde Medicina de Sevilla

Els interessats a participar en elsactes que es programaranper a l’any 2010 amb motiudels 25 anys de la nostra llicenci-atura, envieu si us plau uncorreu electrònic [email protected] l’assumpte «Promoción 1985Sevilla», i se’ls contestarà ambinstruccions per a la recollida deles dades que l’organitzaciónecessita.

Documents

Núm.124 Juny-Setembre 2008 DE BARCELONA Servei … · 2011-05-09 · Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008333 informació col·legial opinió i anàlisi Miquel Bruguera,