Embed Size (px)
Citation preview
NOVES ESTRATÈGIES DEDOCÈNCIA DE LES QUALITATS
FÍSIQUES, LA SEVA IMPORTÀNCIADINS DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES.
Autora: Montserrat Francín i Veciana
Supervisor: Lluís Marqués i Molías
Curs: 2008/09
2
ÍNDEX
AGRAÏMENTS ................................................................ 4
ÀMBIT DE TREBALL ................................................... 5
HIPÒTESIS ...................................................................... 6
OBJECTIUS ..................................................................... 7
Objectius Específics ........................................ 8
INTRODUCCIÓ ............................................................. 10
MÈTODE ........................................................................ 12
Instruments de medició ................................. 12
Model de full d’observació ............................ 13
Model d’entrevista als alumnes ................... 22
Model d’entrevista al professorat ............... 24
Model de Diari de Camp .............................. 27
CENTRES IMPLICATS I MOSTRA .......................... 28
MARC TEÒRIC ............................................................. 29
Motivació ........................................................ 29
Educació Secundària ..................................... 38
Educació Física i Q.F.B ................................. 44
3
Procés d’ensenyament/aprenentatge ............ 54
Avaluació ......................................................... 64
Competències Bàsiques .................................. 75
TRANSVERSALITAT DE l’EDUCACIÓ FÍSICA .....77
PARADIGMES DE INVESTIGACIÓ ..........................78
DIARI DE CAMP. RESULTATS................................. 84
ENQUESTA ALS ALUMNES. RESULTATS.............103
ENQUESTA ALS PROFESSORS. RESULTATS....... 123
FULLS D’OBSERVACIÓ. RESULTATS ................... 127
FULLS D’OBSERVACIÓ. COMENTARIS ................ 149
FULLS D’OBSERVACIÓ. CONCLUSIONS .............. 152
DISCUSSIÓ ..................................................................... 154
CONCLUSIONS ............................................................. 158
BIBLIOGRAFÍA ............................................................. 161
ANNEXOS (Veure volum adjunt)
4
AGRAÍMENTS
Aquest treball s’ha realitzat durant la llicència d’estudis donadapel Departament d’Educació en el curs 2008/09.
Vull transmetre el meu agraïment a les directives dels tres centresque han permès fer el seguiment de les sessions ja que sense laseva col·laboració el treball no hagués pogut ser possible. Tambéagrair l’acolliment rebut pels especialistes d’educació física encada centre observat ja que en tot moment m’han donat tot tipusde facilitat per poder desenvolupar el treball.
Donar les gracies també al meu tutor en Lluís Marqués i Molíasque m’ha estat ajudant i animant en tot el procés d’elaboració.Per últim un agraïment a les persones que han validat elqüestionari per donar-li la categoria necessària.
5
ÀMBIT DEL TREBALL
Aquest treball neix d’una preocupació envers al tractament de les qualitatsfísiques a secundaria per això intentarem fer una aproximació al tractamentd’aquest contingut centrant-me en un dels cursos de l’etapa secundàriaobligatòria concretament a 2n ESO (segon curs del primer cicle). Ensinteressarà saber com els professors d’educació física treballen aquestcontingut de l’assignatura, com el distribueixen al llarg el curs i coml’avaluen. Sabem que aquest contingut possiblement és un dels que menysagrada (llicència de Gemma Solé). La mateixa autora ens diu en la sevallicència que aquest contingut és el segon més treballat en les classesd’educació física, havent-hi una evolució en el seu tractament metodològic,ja que en els primers anys es treballa d’una forma lúdica per arribar alsúltims cursos a un treball més tècnic, més directiu i per lo tant més tancatsense donar opcions a la participació dels alumnes.
Volem conèixer quines eines metodològiques utilitzen els professorsd’educació física per treballar aquest contingut a les seves aules.
Jo parteixo de la hipòtesis de que la metodologia utilitzada per a la pràcticad’aquest contingut quasi sempre és una metodologia directiva, pocmotivant pel alumne ja que no té espai per poder intervenir, tot estàpreestablert. És una metodologia on el més important son els resultats, aixòpot generar una manca de motivació als alumnes menys dotats físicament iun abandonament de l’activitat física un cop acabats els estudis per aquestamala experiència, per això crec que no és aquest el millor camí per aaconseguir integrar al alumnat en el món de l’esport i que acolleixin al’activitat física com un hàbit que els acompanyi la resta de les seves vides.
L’àmbit específic son els professors d’educació física de l’ESO,concretament com hem anomenat abans els de segon curs d’ESO repartitsen tres centres de la província de Tarragona on les característiques de cadacentre son totalment diferents ja que pertanyen a entorns socials totalmentdiferenciats.
La metodologia a utilitzar serà de tipus quantitativa i qualitativa iutilitzarem els següents instruments per extreure les dades necessàries:
- Full d’observació de sessió (qüestionari) eina de tipusquantitatiu que s’utilitzaran per fer una anàlisi de cada sessió observada.
6
- Enquestes dirigides al alumnat i al professorat, aquestsinstruments corresponen a l’àmbit qualitatiu. Amb elles voldrem esbrinarsentiments, idees, formes etc...
- Diari de camp dirigit als alumnes un cop finalitzada cadasessió per saber com han viscut la sessió finalitzada. Aquest instrument ésde tipus qualitatiu.
En definitiva el treball estarà estructurat en tres parts.
1) Una primera part serà tot el marc teòric donant una importància alsconceptes clau de la investigació.
2) Una segona part que seria la part més important, la recollida dedades a través d’una observació sistemàtica de les sessionsd’educació física en els tres centres d’estudi i a través d’una sèried’enquestes dirigides al professorat i al alumnat i d’un diari de campdirigit als alumnes després de cada sessió.
3) La tercera part es centrarà en la extracció de les dades, treure lesprincipals conclusions i fer una possible proposta de millora a partirde les dades obtingudes.
HIPÒTESIS DE TREBALL
Partint de la hipòtesis de que la metodologia més usual en el treball delcontingut de les qualitats físiques bàsiques no és la més adient per motivaral alumnat, ja que es discriminatòria i marca la diferència de nivells entrel’alumnat generant situacions de desinterès i desencant.
Un cop fet l’anàlisi de les dades obtingudes a través d’un seguimentd’observacions setmanals passarem a una segona part que podria ser elplantejament d’una metodologia i d’un sistema d’avaluació integrador onajudi a la totalitat de l’alumnat a la integració en el grup i en la matèria.
7
OBJECTIUS
Segons Jordi Diaz (1995) els objectius generals descriuen lescapacitats que els alumnes han d’haver adquirit a través d’una àreaconcreta. Aquestes capacitats fan referència al grau i nivell dedesenvolupament de les diferents capacitats humanes bàsiques.
Conèixer la forma de treballar dels professors d’educació físicarespecte al contingut de les qualitats físiques bàsiques i també laforma d’avaluar aquest contingut com ho fan i buscar la sevajustificació i comprovar si realment es la més adient per arribar atots els alumnes serà un dels principals objectius a assolir.
Els objectius els hem agrupat en relació a:
1) El Professor. Ser capaç de generar activitats que permetintreballar les qualitats físiques en un àmbit integrador on hi tots trobinla il·lusió per esforçar-se en el propi ensenyament-aprenentatge.
2) Els Alumnes. Rebre recursos que després puguin transferir-los a la vida quotidiana.Ser capaços de mantenir l’activitat física habitual durant tota la vidaper aconseguir una qualitat de vida important.
3) El Procés (ensenyament-aprenentatge). Ser capaç detreballar les qualitats físiques dins d’altres continguts de l’educaciófísica (transversalitat). Aprofitar els continguts que mes agraden alsalumnes per treballar les qualitats físiques i així adquirir un millorrendiment.
Un cop definits els objectius generals és molt important delimitaruna mica més el nostre àmbit d’actuació i això vindrà marcat pelscorresponents objectius específics.
8
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Estan totalment relacionats amb els 3 objectius anomenatsanteriorment.
1) Objectius relacionats amb el professor:
1.1) Identificar les característiques de la informació en el plantejament de les qualitats físiques.
1.2) La forma de donar la informació inicial de les qualitats físiques es similar a la resta de continguts de la matèria o és de forma diferent?
1.3) Aconseguir un feed-back positiu entre professor/alumne dins d’un clima de recolzament que ajudarà al aprenentatge dels alumnes i incrementarà la qualitat d’ensenyament.
1.4) La utilització de material per fer més divertides i originals les sessions.
1.5) Utilitzar d’altres continguts més volguts pels alumnes per treballar les qualitats físiques.
1.6) Intentar que el sistema d’avaluació no sigui discriminatori sinó integrador per a tots els alumnes.
2) Objectius relacionats amb l’alumne:
2.1) Assolir un nivell acceptable de la condició física que permeti adquirir un mínim de salut corporal.
2.2) Conèixer les possibilitats del seu propi cos.
2.3) Integrar l’activitat física com a hàbit de vida pel manteniment de una vida sana.
2.4) Acceptació de cada alumne de que cada company té un nivell físic determinat.
9
2.5) Intentar participar i assistir a totes les sessions pràctiques prenent consciència del benefici de l’activitat física.
3) Objectius relacionats amb el procés:
3.1) Anàlisi de l’estructura d’una sessió.
3.2) Anàlisi dels recursos que s’utilitza en una sessió.
3.3) Anàlisi del material utilitzat durant les sessions pràctiques.
10
INTRODUCCIÓ
El estudi es realitza durant el curs 2008/09 a través d’unesobservacions sistemàtiques i s’intentarà fer un seguiment de laforma de treballar el contingut de la condició física. Observarem lametodologia o metodologies utilitzades, el tipus d’avaluació, elfeedback utilitzat, el tractament de la informació per a cada una deles tasques, la distribució del alumnat i l’ús de material com a einamotivadora en les nostres classes.
Aquest treball ha nascut com a fruit dels 23 anys de docència en unIES al centre de Tarragona, partint d’una hipòtesis que és lasegüent “en el contingut de les qualitats físiques bàsiques s’utilitzauna metodologia centrada en els resultats i molts cops també untipus d’avaluació (tests) que posa en evidència a aquells alumnesmenys dotats físicament, això implica en molts casos desmotivacióper part d’aquest sector d’alumnat que té més dificultats a nivellfísic”.
Al llarg d’aquests anys he pogut observar la gran davallada que hanfet els valors i les actituds dels alumnes envers al professorat ienvers al propi aprenentatge. En els primers anys com a docent, eral’època dels anys 80, els alumnes obeïen sempre al professor,només hi havia algun cas aïllat que intentava anar a la contra inormalment era reduït pels propis companys.
A mesura que hem anat avançant podem observar com els alumnescada cop necessiten més del professor per mantenir-se motivat iamb il·lusió per seguir en el procés d’aprenentatge. Seguint enaquesta línea podem afirmar que el contingut de les qualitatsfísiques és el que més costa i menys agrada als alumnes potserperquè requereix un esforç i una despesa energètica més alta quela resta dels continguts de l’àrea.Per un altre banda hi ha una tesis a càrrec de la companya GemmaSolé on va demostrar a través d’un qüestionari dirigit a professorsd’educació física que el bloc de continguts de la condició física erael que agradava menys.Si fóssim capaços de donar-li al treball de les qualitats físiques uncaire diferent, no tan directiu, no tan dur, no tan rígid potseraconseguiríem una millor predisposició dels nostres alumnes iserien capaços de viure aquest contingut d’un altre forma amb un
11
altre predisposició. Aquest plantejament no és més que el fruit de l’experiència.
Recordo per exemple que abans per treballar la resistènciautilitzava els mètodes tradicionals propis d’aquesta qualitat com: lacarrera continua, fartlek, utilitzava la “course - navette” per treballar-la en períodes .... i notava que quasi tots els alumnes estavenmotivats i els que potser no els agradava ho feien i no es queixavenmassa ja que era un altre època on els valors de respecte iobediència tenien molta força.
Els joves d’ara, ja no es amb els ulls que expressen els seussentiments, si no que ho fan amb paraules, gestos o actitudsnegatives de desacord amb allò que se’ls proposa.Així que poc a poc he intentat fer dos canvis. El primer en quan amètodes i el segon en quan a la meva actitud a classe, es a dir,utilitzar altres formes més oberts on permetin participar al alumnat ique la relació entre alumne i professor sigui més propera i afectiva,amb el suport de un grau de motivació per part meva aconseguirque els alumnes s’impliquin amb il·lusió. És important l’actitud deldocent, la dedicació cap a ells, els alumnes han de sentir que elprofessor creu en ells i que son molt importants per a ell, d’algunamanera els alumnes ho respiren i es contagien d’aquest bon clima il’activitat acaba funcionant.
Per això crec amb la implantació d’una metodologia basada en elprocés sabent respectar en cada moment la individualitat decadascú, valorant l’esforç diari, la participació a classe i no pas queels resultats obtinguts en proves estandarditzades sigui el millorcamí per arribar als nostres alumnes.
El treball consta d’una primera part que no serà més que lesconclusions d’una sèrie d’observacions i deixarà oberta una segonapart. Aquesta primera part seria una observació rigorosa per arribara verificar que la hipòtesis és certa o no ho és i la segona part seriauna proposta metodològica d’aquest contingut que tant poc motivantde vegades resulta pels alumnes.
12
MÈTODE
INSTRUMENTS DE MEDICIÓ
Els instruments per obtenir les dades necessàries son els següents:
El punt de partida serà una entrevista dirigida als professionalsd’educació física dels tres centres on centrarem la investigació.
Els altres instruments que ajudaran a completar la investigació son:
- Full d’observació amb la seva corresponen validació.En aquest full podrem analitzar el temps real de cada sessió, elsobjectius de la sessió, les activitats que utilitzarà el docent peraconseguir aquests objectius, el material que utilitzarà, les eines permotivar al alumnat ......
- Diari de camp dirigit a tot l’alumnat observat. Aquestdiari de camp el passarem cada dia al finalitzar la sessió d’educaciófísica.
- Entrevista als alumnes. En aquesta entrevistas’intentarà esbrinar els seus interessos envers als diferentscontinguts de l’educació física i concretament les preferències dinsde la condició física.
13
Model de full d’observació.
Centre ……………………………………………… Mes………..…..….Fitxa núm……........
Curs …………….. Grup ……………… Nombre d’alumnes participants........………......
Nombre d’alumnes no participants...................
1r (QF) Qualitat que es treballa.
P.I. (part inicial)
1
Força màxima.
2
Força explosiva.
3
Forçaresistència.
4
Flexibilitat.
5
Vel. reacció.
6
Vel.desplaçament
7
Resist.aeròbica.
8
Resist.anaer.
9
Altres.
P.P. (part principal)
1
Força màxima.
2
Força explosiva.
3
Forçaresistència.
4
Flexibilitat.
5
Vel. reacció.
6
Vel.desplaçament
7
Resist.aeròbica.
8
Resist.anaer.
9
Altres.
T.C. (part final)
1
Força màxima.
2
Força explosiva.
3
Forçaresistència.
4
Flexibilitat.
5
Vel. reacció.
6
Vel.desplaçament
7
Resist.aeròbica.
8
Resist.anaeròbica.
9
Altres.
14
2n (M.I) Moment delainformació
1
Abans execució.
2
Durant execució.
3
Després execució
1
Abans execució.
2
Durant execució.
3
Després execució
1
Abans execució
2
Durant execució.
3
Després execució
3r (T.F) Tipus de feedback
1
Positiu.
2
Negatiu.
3
Neutre.
4 Cap.
1
Positiu.
2
Negatiu.
3
Neutre.
4 Cap
1
Positiu.
2
Negatiu.
3
Neutre.
4 Cap
15
4t (MAT) Utilització de material
1
Si
2
No
Quin:----------------------------
-------------------------------------
-------------------------------------
1
Si
2
No
Quin:----------------------------
-------------------------------------
-------------------------------------
1
Si
2
No
Quin:---------------------------
----------------------------------
----------------------------------
16
5è (MOT) Motivació
P.I. Part inicial
A. Arriben aviat a classe.
1. > 5’ 2. < 5’
C. Es canvien ràpid per començar
1. > 5’ 2. < 5’
P.P: Part principal
P. Intentar posar-se els primers per començar.
1. > < 5/10) 2. < 10/15)
3. <15 4. Cap
R. Demanen repetir l’activitat
1. < 5/10) 2. <10/15)
3. <15 4. Cap
S. S’esforcen al màxim
1. > < 5/10 2. < 10/15 3. <15
E. Escolten atentament les instruccions del professor.
1. < 5/10 2. < 10/15) <15
17
6) (EE)Estilsd’ensenyament
Part inicial (P.I.)
1
Comand. directe
2
Treball per grups
3
Descobriment guiat
4
Resol problema
5
Lliure exploració
Part principal (P.P.)
1
Comand. directe
2
Treball per grups
3
Descobriment guiat
4
Resol problema
5
Lliure exploració
Part final (P.F)
1
Comand. directe
2
Treball per grups
3
Descobriment guiat
4
Resol problema
5
Lliure exploració
(D) Durada partsSessió
Part inicial (P.I.)
1
>5’ ________
2
<5’ _________
Part principal (P.P.)
1
>45’ __________
2
<45’ __________
Part final (P.F)
1
>5’ ________
2
<5’ _________
8 (AC) Activitatsque es realitzenen cada part de lasessió.
Part inicial (P.I.)
3
Jocs
4
Estiraments
Part principal (P.P.)
1
Jocs
2
Circuits
Part final (P.F)
1
Jocs
2
Estiraments
18
5
C. continua
6
Altres
3
Exercicis dirigits
4
Altres
3
C. continua
4
Altres
(Ob)Observacions ___________________ _______________________ ________
___________________ _______________________
CODIFICACIÓ
QFPI1: qualitat física part inicial. Força màximaQFPI2: qualitat física part inicial. Força explosiva.QFPI3: qualitat física part inicial. Força resistència.QFPI4: qualitat física part inicial. Flexibilitat.QFPI5: qualitat física part inicial. Velocitat reacció.QFPI6: qualitat física part inicial. Velocitat desplaçament.QFPI7: qualitat física part inicial. Resistència aeròbica.QFPI8: qualitat física part inicial. Resistència anaeròbica.QFPI9: qualitat física part inicial. Altres.
QFPP1: qualitat física part principal. Força màxima.QFPP2: qualitat física part principal. Força explosiva.QFPP3: qualitat física part principal. Força resistència.QFPP4: qualitat física part principal. Flexibilitat.QFPP5: qualitat física part principal. Velocitat reacció.QFPP6: qualitat física part principal. Velocitat desplaçament.QFPP7: qualitat física part principal. Resistència aeròbica.QFPP8: qualitat física part principal. Resistència anaeròbica.QFPP9: qualitat física part principal. Altres.
19
.
QFPF1: qualitat física part final. Força màxima.QFPF2: qualitat física part final. Força explosiva.QFPF3: qualitat física part final. Força resistència.QFPF4: qualitat física part final. Flexibilitat.QFPF5: qualitat física part final. Velocitat reacció.QFPF6: qualitat física part final. Velocitat desplaçament.QFPF7:qualitat física part final. Resistència aeròbica.QFPF8: qualitat física part final. Resistència anaeròbica.QFPF9: qualitat física part final. Altres.
Definició de conceptes:
Força màxima: quan la resistència a superar és màxima i la velocitat oacceleració serà baixa.Força explosiva: quan la resistència a superar és baixa i la velocitat oacceleració màxima.Força resistència: quan la resistència a superar no és màxima i l’acceleraciótampoc és màxima.Flexibilitat: capacitat que permet realitzar moviments amb la màxima amplitudpossible en una articulació determinada.Velocitat reacció: capacitat de respondre a un estímul en el menor tempspossible.Velocitat desplaçament: capacitat de recorre una distancia curta en el menortemps possible.Resistència aeròbica: esforços de intensitat mitja però de llarga durada on nohi ha deute d’oxigen.Resistència anaeròbica: esforços de intensitat alta i de curta durada on i hadeute d’oxigen.
MIPI1: moment informació part inicial. Abans execució.MIPI2: moment informació part inicial. Durant execució.MIPI3: moment informació part inicial. Després execució.
MIPP1: moment informació part principal. Abans execució.MIPP2: moment informació part principal. Durant execució.MIPP3: moment informació part principal. Després execució.
MPF1: moment informació part final. Abans execució.MIPF2: moment informació part final. Durant execució.MIPF3: moment informació part final. Després informació.
TFPI1: tipus feedback part inicial. Positiu.TFPI2: tipus feedback part inicial. Negatiu.TFPI3: tipus feedback part inicial. Neutre.
20
TFPP1: tipus feedback part principal. Positiu.TFPP2: tipus feedback part principal . Negatiu.TFPP3: tipus feedback part principal. Neutre.
TFPF1: tipus feedback part final. PositiuTFPF2: tipus feedback part final. NegatiuTFPF3: tipus feedback part final. Neutre.
Feedback: és un estímul recollit per un òrgan sensorial, l’estímul avança fins alcòrtex cerebral, la memòria analitza l’estímul i aporta informació de l’estímul iseguidament programa la resposta i finalment es produeix la conducta.
Feedback positiu: exerceix un efecte positiu, motivador sobre l’individua.
Feedback negatiu: exerceix un efecte negatiu sobre l’individuo.
Feedback neutre: no hi ha cap efecte
MATPI1: material part inicial. SiMATPI2: material part inicial. NoMATPI3: descripció del material.MATPP1: material part principal. SiMATPP2: material part principal. NoMATPP3: descripció del material
MATPF1: material part final. SiMATPF2: material part final. No.MATPF3: descripció del material
MOTA1: motivació arriben a classe en menys de 5 minuts.MOTA2: motivació arriben a classe més de 5 minuts.
MOTC1PI: motivació es canvien en menys de 5 minuts part inicial.MOTC2PI: motivació es canvien en més de 5 minuts part inicial.
MOTPPP1: motivació nombre d’alumnes que es posen els primers entre 5 i 10part principal.MOTPPP2: motivació nombre d’alumnes que es posen els primers entre 10 i 15part principal.MOTPPP3: motivació nombre d’alumnes que es posen els primers, més de 15part principal.
MOTRPP1: motivació demanen repetir l’activitat entre 5 i 10 alumnes partprincipal.MOTRPP2: motivació demanen repetir l’activitat entre 10 i 15 alumnes partprincipal.MOTRPP3: motivació demanen repetir l’activitat més de 15 alumnes partprincipal.
21
MOTSPP1: motivació nombre d’alumnes que s’esforcen al màxim entre 5 i 10part principal.MOTSPP2: motivació nombre d’alumnes que s’esforcen al màxim entre 10 i 15part principalMOTSPP3: motivació nombre d’alumnes que s’esforcen al màxim més de 15part principal.
MOTEPP1: motivació nombre d’alumnes que escolten les instruccions entre 5 i10 part principal.MOTEPP2: motivació nombre d’alumnes que escolten les instruccions entre 10i 15 part principal.MOTEPP3: motivació nombre d’alumnes que escolten les instruccions més de15 part principal.
EEPI1: estils d’ensenyament part inicial. Comandament directe.EEPI2: estils d’ensenyament part inicial. Treball per grups.EEPI3: estils d’ensenyament part inicial. Descobriment guiat.EEPI4: estils d’ensenyament part inicial. Resolució de problemes.EPPI5: estils d’ensenyament part inicial. Lliure exploració.EEPPI: estils d’ensenyament part principal. Comandament directe.EEPP2: estils d’ensenyament part principal. Treball per grups.EEPP3: estils d’ensenyament part principal. Descobriment guiat.EEPP4: estils d’ensenyament part principal. Resolució de problemes.EEPP5: estils d’ensenyament part principal. Lliure exploració.
EEPF1: estils d’ensenyament part final. Comandament directe.EEPF2: estils d’ensenyament part final. Treball per grups.EEPF3: estils d’ensenyament part final. Descobriment guiat.EEPF4: estils d’ensenyament part final. Resolució de problemesEEPF5: estils d’ensenyament part final. Lliure exploració.
Definició de conceptes:
Comandament directe: és el professor el que dona les respostes als alumnessobre els problemes motors plantejats, totes les decisions les pren el professor.
Treball per grups: els alumnes per grups executen els exercicis manats pelprofessor i també aprenen a corregir-se.
Descobriment guiat: hi ha un lligam important entre la resposta que s’esperade l’alumne i els indicis que el professor va donant El professor mai ha dedonar la resposta només conduirà als alumnes pel camí adequat.
Resolució de problemes: l’objectiu es que l’alumne trobi per si sol la respostaa cadascun dels problemes plantejats pel professor sense cap ajut d’aquest.Aquest estil estimula la creativitat de l’alumne, d’aquesta manera cada cop ésmés lliure.
22
Lliure exploració: L’alumne és el protagonista des del començament fins alfinal de l’activitat motriu. El professor no hi participa en cap moment.
DPI1: durada part inicial menys de 5 minuts.DPI2: durada part inicial més de 5 minuts.
DPP1: durada part principal menys de 45 minutsDPP2: durada part principal més de 45 minuts.
DPF1: durada part final menys de 5 minutsDPF2: durada part final més de 5 minuts.
ACPI1: activitats part inicial. JocsACPI2: activitats part inicial. Estiraments.ACPI3: activitats part inicial. Carrera continua.ACPI4: activitats part inicial. D’altres.
ACPP1: activitats part principal. JocsACPP2: activitats part principal. Circuits.ACPP3: activitats part principal. Exercicis dirigits.ACPP4: activitats part principal. D’altres.
ACPF1: activitats part final. JocsACPF2: activitats part final. EstiramentsACPF3: activitats part final. Carrera continua.ACPF4: activitats part final. D’altres.
23
ENTREVISTA INICIAL DIRIGIDA ALS ALUMNES
IES……………………………………………………………...............................…..
CURS……………………………………… GRUP……….............................……...
POBLACIÓ…………………………………………................................……………
1) Dels quatre continguts de l’àrea d’educació quin és el que més t’agrada?
Condició física: És el treball de les qualitats físiques (Força,velocitat, flexibilitat i resistència).
Jocs i esports.
Expressió corporal (aeròbic, balls de saló ………)
Activitats al medi natural (esquí, senderisme…….).
24
2) Explica perquè és el que més t’agrada.
3) Quin és el que menys t’agrada ?
Condició física
Jocs i esports.
Expressió corporal.
Activitats al medi natural.
4) Explica perque és el que menys t’agrada.
5) Puntua per ordre de preferència les quatre qualitats físiques següents. El 4 laque més t’agrada i l’1 la que menys.
Resistència.
Velocitat.
Flexibilitat.
Força.
6) Quina és la teva motivació envers a les classes de condició física?
Simplement aprovar.
Per millorar la condició física.
Passar-m’ho be.
Ser el millor de la classe
Millorar l’imatge corporal
Altres............................................................
25
7) Com t’agradaria més ser avaluat d’aquest contingut?
Només amb l’assistència a classe i participació en totes les activitats.
Pel resultat de les proves físiques.
Per l’assistència i pel resultat de les proves.
ENTREVISTA DIRIGIDA AL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ FÍSICA
IES……………………………………………………………………
CURSOS QUE IMPARTEIXES…………………………………….
1)- Com distribueixes el contingut de les qualitats físiques al llarg del cursescolar ?.
El treballem només en un trimestre
El treballem al llarg de tot l’any
No el treballem de forma específica ja que ho fem quan treballem d’altres continguts.
26
2)- Treballes totes les qualitats en cada curs o les distribueixes al llarg delsquatre anys de l’ESO?
3)- Per començar el treball de condició física passes als alumnes algunabateria de proves per conèixer el nivell inicial de cadascun d’ells?. Si laresposta és afirmativa indica quines proves son.
4)- Quin tipus de metodologia utilitzes prioritàriament en la pràctica de lesqualitats físiques?
Comandament directe
Treball per grups
Descobriment guiat
Resolució de problemes
Lliure exploració
5)- Utilitzes el medi natural per treballar aquest contingut?
si no
6)- És molt important per a tu el que cada alumne millori les seves pròpiesmarques inicials, o simplement amb l’assistència a classe i la participacióen totes les activats es suficient per a superar el contingut?
27
7)- Dones conceptes teòrics del contingut de condició física? Si ho fasindica si els dons dins de la mateixa sessió pràctica o be utilitzes sessionsdirigides exclusivament a la teoria.
8)- Com avalues els coneixements teòrics?
Amb una prova escrita.
Lliurant els apunts.
Fent exercicis dels conceptes teòrics.
D’altres.
9)- Fas reflexionar als alumnes de la importància en la millora de lacondició física per. a aconseguir una bona salut corporal i com aconseqüència final gaudir d’una qualitat de vida acceptable.
Si No
10)- Al final del crèdit passes la mateixa bateria de test inicial percomprovar la millora?
Si No
28
11)- Explica de quina manera aconsegueixes mantenir una actitud positivadels teus alumnes envers al contingut de la condició física.
Amb l’entrada de la nova llei de qualitat, l’àrea d’educació física ha sortitbeneficiada ja que tant en primària com en secundària és necessari unespecialista en Educació Física i al tractar-se d’un currículum obert ésadaptable a qualsevol centre respectant les seves característiques.
DIARI DE CAMP DIRIGIT ALS ALUMNES DE 2n D’ESO
IES………………………………………………………………………….………….
CURS…………………………………… GRUP…………………………………….
1) Durant la sessió d’avui quina qualitat o qualitats físiques has treballat?
2) T’ho has passat bé?
3) Creus que les activitats han estat adients per treballar l’objectiu ?
4) Canviaries algun aspecte de la sessió?
29
5) Creus que els teus companys també s’ho han passat be. En que ho has notat?
6) Hi hagut algun moment en que t’hagis sentit malament. Pots indicar per què?.
7) Has participat en totes les activitats?
8) Si hi ha hagut alguna activitat en que no has participat, indica la raó.
CENTRES IMPLICATS I MOSTRA
Els tres IES que observarem seran:
1.- IES Vidal i Barraquer: ubicat al centre de la ciutat de Tarragona.Antigament era un centre de Formació Professional i al implantar-se lareforma es va convertir en un centre de tres estudis: ESO, Batxillerat,Cicles Mitjans i Superiors.L’alumnat de l’ESO es caracteritza per un percentatge molt altd’immigrants arribant a un 53% i la resta pertanyen a alumnes del país.El departament d’educació física està format per dues professores amb latitulació de llicenciades i una d’elles pertany al cos de catedràtics.
2.- IES San Pere i San Pau: ubicat en el barri de Sant Pere i Sant Pau a 2Km de Tarragona ciutat. El seu alumnat és en la seva majoria gent del barrii d’urbanitzacions de les rodalies. Els alumnes son majoritàriament fills defamílies treballadores però del país.En aquest centre s’imparteixen els estudis d’ESO i Batxillerat.
30
El departament d’educació física està integrat per tres professors dosllicenciats en educació física i un mestre especialista en educació física.
3.- IES d’Altafulla: centre de nou funcionament concretament dos anys.Actualment s’hi imparteix primer i segon d’ESO. Els alumnes sonprocedents del poble d’Altafulla, poble amb poca conflictivitat i amb uníndex de immigració baix.El departament d’educació física en aquests moments està integrat nomésper un professor mestre especialista en educació física. Dic en aquestsmoments ja que és un centre en vies de creixement.
El seguiment es farà a segon curs d’ESO i sempre en el mateix grup i ambuna freqüència setmanal.
Al final de les observacions introduirem totes les dades en un full de càlculper extreure les conclusions finals i a partir d’aquí conèixer una mica mésla realitat.
Si podem arribar a demostrar la hipòtesis, es podria ampliar en una segonapart que podria respondre a una proposta metodològica del contingut de lesqualitats físiques bàsiques.
Amb l’arribada de la nova Llei de qualitat, el departament ha lluitatmoltíssim per determinar les competències bàsiques en cadascuna de lesàrees curriculars. S’entén com a competència bàsica allò que els alumneshan de superar al acabar la seva formació obligatòria.Dins del contingut de les qualitats físiques bàsiques la competència bàsicano és més que adquirir un mínim de condició física que aporti als alumnesuna bona qualitat de vida, no és necessari aconseguir grans marques nibatre records ja que estem dins d’un àmbit escolar, si és important allò queens proporcioni el manteniment d’un nivell de salut acceptable i a més amés és important conscienciar als alumnes perquè adoptin l’hàbit del’activitat física al llarg de la seva vida com un aspecte important per gaudirde la vida.
MARC TEÒRIC
Com hem indicat anteriorment els conceptes més importants son:
1.- Motivació
31
2.- Educació Secundària3.- Educació Física i Qualitats Físiques Bàsiques.4.- Procés / Aprenentatge.5.- Avaluació.6.- Competències Bàsiques.
1.- MOTIVACIÓ:
És el conjunt de factors que son capaços de provocar, mantenir i dirigir laconducta cap a un objectiu.També es pot considerar motivació com l’energia que condueix a unapersona a escollir i realitzar una acció.També es pot entendre motivació com un medi per facilitar, ampliar i afinarles observacions dels mestre envers els aprenentatges dels alumnes.Per realitzar una avaluació d’objectius el professor ha de dominar elconeixement a avaluar.És molt important el reforç o recompensa ja que proporciona a l’alumneinformació del seu procés d’aprenentatge, es a dir poder saber si està en elbon camí per assolir els objectius demanats o si encara n’està llunyd’aconseguir-ho.La motivació és un factor que altera l’estat d’equilibri. Els estímuls quemouen al individu son anomenats motius i aquests son els que alteraran laprobabilitat de que apareix-hi una determinada conducta.Les teories de la motivació han evolucionat moltíssim al llarg el temps.La motivació segons Roberts (1995) te els seus orígens a principis de segleen les corrents psicoanalítiques i mecanicistes, a meitats de segle per lescorrents conductistes i després per les cognitives. Així motivació ha segutinterpretada com instint McDougall (1908), impuls Woodworth (1918) opulsió, Skinner (1938).Està clar que la motivació és necessària pel desenvolupament de l’esserhumà ja que ajuda a assolir els objectius.McDougall (1977) afirma que l’home és mogut per instints, Dosil (2003)defineix la motivació com un factor que depèn de les característiques delsubjecte. Això ens aporta que son un conjunt de variables les que influeixenen la motivació d’un subjecte per això la motivació no se la pot considerarcom un procés simple.Segons Riera (1995) ens diu que la motivació és un aspecte imprescindiblepel desenvolupament de qualsevol persona.Roberts (1995) assenyala la importància de la motivació per aconseguirl’èxit.Segons Escarti i Cervelló motivació “és la direcció del comportament humài de l’energia que destinen a una conducta”.
32
Segons Bernardo (1991) comenta “el fracàs de molts educadors és degut aque no motiven correctament a les seves classes”.Segons Gallego (1990) “la motivació és una de les preocupacions mésgrans que tenen actualment els professors principiants”.Martens (1994) “la figura de l’entrenador és de màxima importància, el seucomportament pot ser la causa per continuar o per abandonar”.Knapp (1981) diu “la motivació és el factor més important per adquirir unahabilitat motriu”.Segons Antori (1997) “la motivació és la raó que dirigeix la conducta, laforça i la naturalesa de l’esforç que impulsa a l‘esportista a assolirl’objectiu”.Segons Bakker (1999) els motius pel que es practica esport son:
a)- la necessitat de sentir-se competent.b)- la necessitat de fer amistats.c)- la necessitat de moure’s.
En els atletes d’alta competició la motivació és aconseguir el màximrendiment possible.En els atletes recreatius la motivació és l’aspecte lúdic, la forma física o lacompanyia.En els nens més petits de 10 anys la desmotivació ve donada per la mancade jocs i per l’avorriment.L’estudi dels motius que porten a fer esport son d’allò més diversificats. Lamillora de la condició física, millora de la salut, reduir els possiblesproblemes de salut i problemes psicosocials.
La motivació és fonamental en les sessions d’educació física per això ha deser fonamental pels professors d’aquesta àrea en el moment de laprogramació de les seves unitats didàctiques.
Segons Bernardo (1991) el fracàs de molts educadors està en que nomotiven en les seves classes a tal punt que només del professor depèn lacontinuïtat o no d’una activitat.Segons Knapp (1981) la motivació és el factor més important perl’assoliment d’una activitat motriu.La motivació és el conjunt de variables que activen la conducta i lacondueixen en un sentit determinat per aconseguir un objectiu.Motivació també s’entén com allò que mou a una persona cap a unafinalitat determinada.
En l’àmbit de l’educació física podem observar com la motivació delsalumnes envers l’assignatura és molt alta en l’etapa de primària degut a lanecessitat de moure’s i poc a poc aquesta necessitat va minvant a mesuraque avancem de cursos.
33
En els centres educatius tenim que la nota o qualificació és un element demotivació externa que pot ajudar als alumnes sempre i quan el professor lasàpiga utilitzar per ajudar a avançar cada alumne en el seu procés-aprenentatge.
Cicle Motivacional: si enfoquem la motivació com un procés per satisferles necessitats tenim les següents etapes:
a)- Homeòstasis: és l’estat d’equilibri.
b)- Necessitat: apareix un estat de tensió.
c)- Comportament: el comportament a l’altivar-se busca la satisfacció de la necessitat.
d)- Satisfacció: si la necessitat es satisfà l’organisme retorna al seu estat d’equilibri.
Quan una necessitat no es satisfà apareix les següents reaccions :
a)- Desorganització del comportament.
b)- Agressivitat.
c)- Reaccions emocionals: ansietat, nervis, insomni…….
d)- Apatia i desinterès.
Formes d’avaluar la motivació.
Hi ha 4 maneres d’avaluar la motivació:
a)- Conducta consumadora: és la conducta per satisfer una necessitat.
b)- Aprenentatge: permet mesurar el grau de motivació, el que el subjecte aprendrà per arribar a assolir una fita.
c)-“Desempeño” o execució: és quan determina el que el subjecte farà per aconseguir una fita determinada.
d)- Test de Personalitat: el més usual és el test de TAT (Test d’Apercepció Temàtica).
34
Knapp (1981) “la motivació és el factor més important per adquirir unahabilitat motriu”.
El “joc” és un mitjà d’aprenentatge i de motivació molt útil en les classesd’educació física, les situacions educatives incrementen la motivaciósempre tenint en compte que han de ser tractades de forma educativa.
A més control ------ més organització ------ augmenta el temps depràctica ------ augmenta la motivació ------ consolidació delsaprenentatges.
La motivació és fonamental en les sessions i en els mestres d’educaciófísica.L’èxit en el procés d’ensenyament-aprenentatge resideix en el disseny deles tasques. Una activitat ben plantejada desenvoluparà en els alumnesaprenentatges motrius, cognoscitius, afectius i socials efectius. Han de seractivitats adaptades als objectius plantejats de sessió.
És molt important conèixer les característiques dels alumnes que formenels grups classe per poder enviar l’estimulació adient a cada grup i si potser a cada individu. “El fracàs de molts educadors està en que nomotiven a les seves classes”.Mantenir activa la classe és una tasca pedagògica que necessita de lamotivació permanent.
Les accions pedagògiques poden ser:
1)- Estimulació individual: dirigida als alumnes més insegurs.
2)- Correcció directa i estimulació activa: als més problemàtics se’ls ha de motivar més.
3)- Estimular i demostrar els beneficis de les tasques i la finalitat del per que es treballa.
4)- Autoavaluació al final de la sessions.
5)- Estimulació per intentar obtenir més resultats en les tasques.
Quan la preparació pedagògica del docent és inadequada s’expressa ambproblemes entre professor i alumne, en la programació de les classes i en
35
les activitats d’avaluació i el més important: en una falta de motivació per amotivar als alumnes, tot això repercuteix en la qualitat de les classesd’educació física.Els professors que tenen una motivació intrínseca aconsegueixen unamillora qualitativa de les seves classes de forma continuada a la vegada quemillora la comunicació amb els alumnes, en canvi els professors que laseva motivació es extrínseca (diners, prestigi personal....) sense interessosprofessionals sempre acaben tenint una qualitat docent mediocre.
Motivació extrínseca: és quan la motivació ve donada per agents externs:aconseguir titulacions, el reconeixement dels altres, per diners....
Motivació intrínseca: és quan l’activitat es fa pel gust de fer-la i no perd’altres motius. En aquest cas la motivació serà constant hi haurà mésesforç i plaer per part del practicant.
Dins de l’activitat física escolar és important: el manteniment de lacondició física, l’esport per a tothom, i l’esport de competició escolar(Sánchez Bañuelos, 1995). És important que les classes d’educació físicaserveixin per a que els alumnes prenguin consciència dels beneficis querepresenta la pràctica d’activitat física al llarg de la vida.Els docents han d’intentar de fer classes diferents i evitar el caure en lamonotonia i saber plantejar activitats que ajudin a millorar la percepció delpropi cos i de les capacitats individuals de cadascun.
Dos factors importants per avançar en l’aprenentatge son: la motivació i lasatisfacció per l’activitat física, aquests son els que poden arrelar en elsnens, induint-los a un estil de vida actiu. En molts casos les classes son laúnica oportunitat que tenen els nens d’enganxar-se a l’esport.
Normalment la visió general que tenen els alumnes dels seus professorsd’educació física és satisfactòria, això ajuda a que l’assignatura tinguifacilitat per arribar als alumnes.També cal destacar les situacions agradables, de diversió que es donen a lesclasses d’educació física, això anirà associat a un increment de la motivacióinterna dels alumnes.
Segons Bakker (1999) ens diu que els motius pels quals es practica esportson: - la necessitat de sentir-se competent - la necessitat de fer amistats - la necessitat de moure’s - l’augment del rendiment en els atletes d’alta competició.
36
- objectiu lúdic, augment de la forma física o per crear amistats en els atletes recreatius.Una eina que ajudarà al professor d’educació física al manteniment de lamotivació és el “joc”.
El grau de motivació que pugui aconseguir un alumne depèn en part delreforç i de l’atenció que li dona el professor.Es pot utilitzar la motivació com un instrument per a transmetre valors comson: satisfacció pel treball, superació personal, autonomia i llibertat.Per tot això és important fer atractives les classes d’educació físicautilitzant el joc, exercicis variats ..... .
Els professors d’educació física molts cops els ha d’ importar més que elsnens s’ho passin be a que aprenguin conceptes d’educació física.
Per motivar en les classes d’educació es necessari saber: a)- Els interessos dels nens i les seves necessitats ...... b)- La varietat de continguts que disposem i el domini de la didàctica.
És molt important la capacitat reflexiva del professor per anar millorant lamotivació. L’observació i la reflexió son molt i molt recomanables. Gràciesa l’experiència aconseguirem més recursos didàctics i els utilitzarem perresoldre necessitats pràctiques durant les sessions.
La clau del èxit està en la selecció d’activitats, si estan ben plantejadesdesenvoluparan en les alumnes aprenentatges motors efectius i socials.
Eines motivadores : a)- Estimulació individual serveix per ajudar als alumnes menys dotats. b)- Donar a conèixer l’aplicació i utilitat de cada tasca que realitzem. c)- Participar a través de la seva pròpia avaluació. d)- Estimular-los davant de la competició. e)- Relació entre objectius i continguts. f)- La relació entre professor i alumne és molt important ha de basar-se en el diàleg. g)- S’ha de motivar la presa de decisions per part del alumne. h)- L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu i integral. e)- Conscienciar als alumnes dels beneficis que aporta l’exercici en el manteniment de la salut i la qualitat de vida.
Sempre hem de tenir en compte que l’alumne manifestarà la seva motivacióquan està actiu, quan pregunta, quan està desitjant començar l’activitat. La
37
motivació comporta un impuls, un comportament, una força que està dinsde cada individu. Aquesta força sempre està produïda per arribar a unafinalitat. Les persones motivades estan plenes d’energia, es motiven encaramés enfront de situacions on han de cercar solucions a problemesplantejats. Les persones amb motivació els encanta les activitats sempre iquan el nivell de dificultat sigui accessible.El professor d’educació física ha de saber despertar en els alumnes el desigd’aprendre. Per a que una sessió d’educació física sigui completa hauria de cobrir lessegüents necessitats: a)- necessitat de descobriment: s’han de donar situacions noves on l’alumne hagi de cercar situacions novadores per arribar a la solució motriu. b)- necessitat de seguretat: ha de donar un clima de confiança.
L’objectiu final d’un professor serà el saber fer viure intensamentl’educació física, plantejant l’assignatura de tal forma que els alumnes hitrobin sentit i gaudeixin de totes les activitats plantejades per arribar aassolir l’objectiu últim que no serà més que instaurar l’esport com un hàbiten la pròpia vida de cadascú i beneficiar-se de tot allò que ens pot aportar.De les dues motivacions la extrínseca i la intrínseca és aquesta última laque realment és vàlida ja que és fruit dels interessos professionals. Els quepertanyen al primer grup (extrínseca) acaben convertint-se en professionalsmediocres.Quan en el professor apareix la iniciativa, la perseverança, la satisfacciós’arriba a nivells motivacionals molt alts que garanteixen un índeximportant d’autonomia per part dels alumnes.Segons un estudi que es va fer a la població es va constatar que hi ha unarelació entre la motivació professional i el nivell de qualitat de la classe.En canvi els professors que tenen un nivell inferior de motivació la qualitatde les seves classes és baixa .Loakley i White (1992) diuen que les experiències en les classesd’educació física seran determinants per l’adquisició d’un estil de vida onl’educació física estigui integrada com un hàbit més.
F. Vargas i W. Esteban (2006) diuen que l’activitat física comportanecessitats com: 1)- Necessitat de compartir amb d’altres persones. 2)- Necessitat d’èxit i autonomia: sentir-se independents i aconseguir objectius. 3)- Necessitat de rendiment: superar els propis límits i competir amb d’altres. 4)- Plaer intrínsec: plaer per la pràctica esportiva.
38
5)- Necessitat de construcció: formar-se a partir del reconeixement d’un mateix. 6)- Necessitat de sublimar impulsos: l’esport és un vehicle per canalitzar la mala energia. 7)- Necessitat de domini: ajuda a controlar situacions. 8)- Necessitat de jugar. 9)- Necessitat d’alliberar-se i relaxar-se. 10)- Necessitats segons el sexe: les dones millorar la seva imatge corporal i el homes cercar amistats.
La classe d’educació física hauria de ser per la presa de consciència delsbeneficis que comporta la pràctica continuada d’exercicis físics.
Sanchez Bañuelos (1995) deia que els plantejaments didàctics han d’estarmolt ben plantejats en funció de la motivació que ha de generar elpensament que en un futur la persona no abandoni la pràctica d’exercicifísic per frustració o per manca de resultats ni per nivells de pressió moltsalts.La motivació és molt important per reforçar els processos interns i perevitar que els externs i els socials no el separin de la pràctica esportiva.La motivació és un dels eixos fonamentals per qui vulgui fer de les classesd’educació física un èxit o un fracàs.Clarck ( 1971) deia que el professor d’educació física era el més importantdins de l’àmbit escolar per la riquesa que pot aportar als alumnes.Florence (1991), Moreno, Cervelló ( 2003) i Torre ( 1997) coincideixendient que hi ha una relació entre motivació i actitud positiva cap al’educació física, així doncs un alumne motivat es mostra més alegre, tot hotroba més divertit i més útil.
Alguns autors com Martin-Albo i Nuñez (1999) diuen que “conèixer lesmotivacions dels esportistes és conèixer la prevenció del possibleabandonament”.
Feedback- segons Fishman i Anderson (1971) diuen que el feedback és“una intervenció pedagògica d’ensenyança que depèn de la resposta motriud’un o varis alumnes i té com a finalitat donar informació relativa a unahabilitat motriu”.
En psicologia s’ha demostrat que el coneixement dels resultats ajuda alprocés d’assoliment de les habilitats motrius.Bloom (1979) considera al feedback i als mitjans de correcció com unelement importantíssim en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
39
Un estudi fet per Pieron i Piron (1981) va confirmar que on es podenobservar més avanços és en els grups on el professorat dona més quantitatde reforçaments. L’alumne necessita aprofitar una informació per millorarel seu rendiment i el professor és qui ha de donar-la.
El comportament del professor davant del rendiment dels alumnes ha deseguir un ordre: - Observació i identificació del error en l’alumne. És molt important queel professor ho tingui com un fet innat. - L’observació és bàsica en l’ensenyança per poder interpretar elsproblemes i a partir d’aquí prendre decisions per les correccions oportunes.Es tracta d’identificar els problemes de rendiment i de valorar la diferènciaentre el que ha d’assolir i el que ha aconseguit i així poc a poc millorarqualitativament.
Quan s’identifica el problema s’ha de determinar la seva naturalesa i laseva causa i d’aquí sortirà la resposta adequada.El professor podrà intervenir de dues maneres: a.- intervenció verbal. b.- intervenció no verbal.A través de la intervenció verbal el professor animarà al alumne, donarà lainformació de la seva pràctica i farà els aclariments pertinents del que s’hade tenir en compte a la següent pràctica.
A través de la intervenció no verbal es pot intervenir aportant un ajutmanual o kinestèsic.Quan es troba l’error s’ha d’analitzar i buscar la causa. Dels estudis deArena (1979) i Fishman i Tobey (1978) en quan a l’observació dels docentspodem extreure que el nombre d’informació cap als alumnes és molt baixaaproximadament és una per minut.
2.- EDUCACIÓ SECUNDÀRIA.
En la llei Orgànica d’educació (LOE 2006) es pot observar conceptes coma condició física, salut i la seva implicació en la competència motriu.En el currículum de primària surten frases com:
“Millorar les capacitats físiques bàsiques”“Interès per millorar la competència motriu”“Millorar de forma genèrica la condició física orientada a la salut ”.
En el currículum de secundària hi ha un bloc de continguts anomenat“Condició Física i Salut” que fa referència al desenvolupament de lescapacitats físiques bàsiques.
40
El paper de l’educació física del currículum acadèmic ha estat de vegadesd’acceptació i avanç i d’altres de retrocés, però sempre ha estat allí,aportant des de la seva àrea el millor pel desenvolupament dels alumnes.Entre els anys 1805 i 1883 apareix la nostra matèria en petits intents,arriben a la creació en, l’any 1883 de l’escola de professors de Gimnàstica iaixò juntament amb l’aparició del pla d’estudis en el 1990 dona les basesdels continguts de la nostra assignatura en el sistema educatiu.Fins la Guerra Civil no es consolidà l’assignatura.Durant la dictadura de Franco es va fer una utilització política del’assignatura i a patir del 1970 comença el camí per aconseguir una igualtatde l’educació física amb la resta d’assignatures.En el 1987 es presenta el “Projecte per a la Reforma de l’Ensenyament”.Proposta per a un debat acabant-se en l’any 1988.La LOGSE es converteix en l’instrument primordial de la Reforma,competència del Govern va ser establir els mínims a assolir i a partird’aquests s’estableixen els currículums dels diferents nivells. Un granavanç de la Reforma Educativa va ser la millora i la presa d’identitat del’àrea de l’educació física en el currículum obligatori de Primària iSecundària. Van aparèixer un gran nombre de cursos de formaciód’educació física per ajudar als professors en aquests moments de canvis.
En el Reial decret 1345/1991 podem trobar 6 objectius generals per l’etapad’educació secundària obligatòria. Tots aquests objectius s’agrupen en unsblocs de continguts: a.- Habilitats Motrius. b.- Qualitats Motrius. c.- Jocs i Esports. d.- Expressió Corporal. e.- Activitats en el medi natural.
El Govern de Catalunya en el decret 96/1992 del 28 d’abril va formular 10objectius generals per l’etapa d’educació secundària obligatòria adiferència del territori MEC, aquests objectius s’agrupen en els següentsblocs: a.- Habilitats Motrius. b.- Exercitació de les Qualitats Físiques. c.- Tècniques d’expressió corporal. d.- Pràctica d’activitats físic-esportives.
En la LOGSE a l’article tercer, secció primera parla d’educació secundàriaobligatòria tenint com a principals objectius el transmetre els elementsbàsics de la cultura, formar-los perquè assoleixin els seus deures i drets,preparar-los per la incorporació a la vida social.
41
Les capacitats relacionades amb l’àrea d’educació física son:
1.- Comportar-se amb sentiment de cooperació, responsabilitat moral,solidaritat i tolerància i la No discriminació entre les persones.
2.- Conèixer les actituds, creences i valors bàsics de la nostra tradició.
3.- Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, elconsum i el medi ambient.
4.- Conèixer el medi social, natural i cultural i utilitzar-lo com uninstrument per la pròpia formació.
5.- Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupamentpersonal.
El currículum dels alumnes es complementa amb els crèdits comuns i elsvariables, aquests últims son de caràcter optatiu.
Es clar que la societat demana un mon professional de l’ensenyamentsecundari. En termes generals, l’actual professor d’educació secundària had’entendre que la societat ha canviat, podem observar canvis socials,econòmics, i polítics i paral·lelament podem observar com ha avançat lapsicologia i la pedagogia. Per afavorir el canvi del professorat caldrà donar-li una formació, treball en equip, canvis d’actitud, aconseguir l’autonomiadels centres, intercanviar experiències... .En aquest procés de canvi es molt important l’alumne. La Reforma recolzael constructivisme, l’alumne es el gran protagonista, hem d’ajudar-los a querelacionin els aprenentatges que van aprenen amb els anteriors i així anarconstruint el seu propi mapa motor. Tot això i més requereix un canvi en lapreparació i l’elaboració de les programacions del professorat.Aquest nou model de currículum es centra en l’alumne.El professorat s’ha d’esforçar en trobar la metodologia més vàlida per acada objectiu, la intervenció del professorat ha d’estar adequada a lesnecessitats dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. El seguiment il’avaluació del procés han de ser fonamentals sempre. L’avaluació s’hauriad’entendre com un mitjà de seguiment del que s’ensenya i s’aprèn, i que hade servir per treure informació per millorar tot el procés.Sempre s’ha de pensar que tots els alumnes han de progressar dins de lesseves possibilitats i sobre tot educar-los en l’autonomia.Tot això indica que l’organització dels centres ha d’estar al servei delsalumnes i no al revés.
42
Al professorat se li demana que treballi en equip amb els altres professors,per això el centre ho ha d’afavorir amb el terme d’horaris, d’estímuls.Un dels objectius de l’etapa de l’ESO és el donar als alumnes elsinstruments necessaris per gaudir d’aquesta evolució del cos en funció deles pròpies possibilitats.Durant l’etapa de l’ESO s’ha d’intentar:
a.- millorar les capacitats funcionals. b.- superar els propis límits. c.- millorar l’autoestima. d.- gaudir del propi cos. e.- alliberar tensions. f.- comunicar-se i compartir. g.- aconseguir la inserció social i la participació. h.- treballar en competició i en cooperació.
Important serà que l’alumne prengui consciència de la responsabilitat queté amb el seu cos.Els alumnes han de prendre responsabilitat sobre la seva pràctica física,així l’educador oferirà un ventall d’activitats per millorar el seu rendiment ia partir d’aquí que sigui el propi alumne el que prengui les decisionsoportunes. L’educador ha de facilitar a l’alumne la construcció dels seuspropis aprenentatges.Els tests han de correspondre al treball de classe i ha de servir com a einamotivadora.Així l’educació física en l’ESO ha de fomentar el desenvolupamentharmònic i integral de l’alumne i ha de generar hàbits de pràcticacontinuada d’activitat física i també no oblidar mai els valors, actituds inormes.L’educació física tindrà un caràcter integrador i tindrà caire cognitiu,expressiu i comunicatiu.
En la vida d’un professor és molt important el rendiment, l’aprenentatge ila motivació.Els professors generalment es queixen de la manca d’interès de l’alumnat,generalment és més alt l’interès dels alumnes en els centres privats que enels centres públics potser per respondre a grups més homogenis. Tot aixòprovoca una situació de desànim per part del professorat.En aquest segle XXI el professor deixarà de ser un transmissor deconeixements per complir amb el paper de conductor de l’alumne, quetingui una gran voluntat, una il·lusió de donar coneixements, es a dir quesiguin estimulants i motivadors.
43
L’educació física intenta col·laborar en la millora de la qualitat de vidasense discriminar a cap alumne. Tal com presenta el disseny curricular delM.E.C l’àrea d’educació física s’orienta cap el desenvolupament de lescapacitats i habilitats que afavoreixin les possibilitats de moviment delsalumnes i a més a més assumir valors, actituds referents al cos.Els pilars bàsics on es recolza la nostre assignatura és el cos i el moviment.Destacarem la importància de les vivències corporals i de les possibilitatslúdiques, expressives i comunicatives que portaran a un coneixement iacceptació del propi cos, a saber utilitzar-lo i una major socialització.Segons el Disseny Curricular del M.E.C assenyala les següents funcionsdel moviment: 1.- Funció de coneixement: a través de l’organització de lespercepcions sensomotrius l’alumne pren consciència del seu cos i del monque l’envolta. 2.- Funció anatòmic-social: es millora a través del moviment. 3)- Funció estètic-expressiva: a través de l’expressió corporal i delmoviment. 4.- Funció comunicativa i de relació: l’alumne utilitza el seu cos perla relació amb els altres això queda reflectit en totes les activitats físiques. 5.- Funció higiènica: conservació i millora de la salut i prevenció demalalties. 6.- Funció agonística: la demostració de la destresa en competició isuperant les dificultats a través del moviment corporal. 7.- Funció catàrtica i hedonista: a través de l’activitat físicas’alliberen les tensions i es manté l’equilibri psíquic. 8.- Funció de compensació: l’exercici físic compensa elsedentarisme habitual de la nostre societat.
L’ensenyament de les activitats físiques i de l’esport s’ha de fer sota unaperspectiva oberta sense cap tipus de discriminació i ha d’estar a banda delconcepte competitiu entès com a selectiu i restringit. La finalitat serà eldesenvolupament i la millora de les capacitats motrius i no pas l’assolimentde resultats importants.També és important educar als alumnes en els hàbits de l’educació físicaque seran perdurables per la resta de la vida, per això és tan importantensenyar-les el coneixement del seu cos i les possibilitats de moviment queaquest cos ens ofereix a través de les diverses activitats de caire físic.
Els àmbits en que l’educació física ha d’incidir son els següents:
1.- Àmbit físic: l’educació física ha d’afavorir el coneixement i eldesenvolupament corporal a nivell anatòmic i fisiològic, millorant lesqualitats físiques i ajudant a adquirir hàbits de salut i d’higiene.
44
2.- Àmbit motriu: l’educació física ha d’afavorir el coneixement idomini del propi cos millorant les habilitats motrius.
3.- Àmbit afectiu-social: ajuda a fer-los autònoms.
4.- Àmbit cognitiu: aquest àmbit està integrat dins dels àmbitsanteriors.
Segons el territori M.E.C els continguts de l’educació física son:
1.- Condició Física: conceptes, principis i sistemes pel seudesenvolupament. 2.- Funcionament biològic de la conducta motriu: factors queinflueixen en la condició física, funcions dels aparells i dels sistemesorgànics en relació amb l’exercici físic i la seva adaptació. Efectes del’activitat física sobre l’organisme i la salut. 3.- Desenvolupament de les qualitats físiques bàsiques, aplicaciódels sistemes d’entrenament, escalfaments, tècniques de relaxació ielaboració de petits programes per la millora de les qualitats físiquesbàsiques. 4.- Presa de consciència de la pròpia condició física, presa deconsciència de la pròpia imatge corporal, necessita d’assolir una bonacondició física per aconseguir una millor qualitat de vida i definir els hàbitsque tenen una influència positiva en la millora de la condició física.
Després es defineixen d’altres continguts com: qualitats motrius(coordinació, equilibri, agilitat.....), jocs i esports, expressió corporal iactivitats a la natura.
Segons la Generalitat de Catalunya els continguts a treballar son:
1.- Habilitats motrius.
2.- Qualitats físiques.
3.- Tècniques d’expressió corporal.
4.- Activitats físic - esportives.
Segons el Govern de Navarra els continguts a treballar son:
1.- Condició i capacitats físiques.
45
2.- Efectes de l’activitat física.
3.- Activitat física i salut.
Segons la Xunta de Galícia els continguts a treballar son:
1.- Condició física.
2.- Habilitats i destreses bàsiques.
3.- jocs i esports.
4.- expressió corporal.
Segons el Govern de Canàries els continguts a treballar son:
1.- Coneixement corporal i desenvolupament físic- dins d’aquest apartat hi ha el treball de les qualitats físiques i els seus sistemes d’entrenament.
2.- Expressió corporal.
3.- Jocs, activitats esportives i esports.
4.- Temps lliure, oci i recreació.
Com a conclusió podem observar com totes les comunitats autonòmiquesobservades plantegen més o menys els mateixos blocs de continguts ni quel’estructuració sigui diferent.Podem veure com el contingut de la condició física es troba en totes lescomunitats autònomes.És necessari treballar el bloc al llarg dels quatre cursos de l’educaciósecundària, passant d’un treball globalitzat en els primers cursos a untreball més específic en els cursos més alts i de caràcter analític.També hem de tenir en compte que a través d’aquest bloc de contingutspodem treballar d’altres aspectes com de tipus afectiu, de relació i motriusestant aquests últims els de més importància.
3.- EDUCACIÓ FÍSICA I QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES.
46
L’aprenentatge i millora de les qualitats físiques bàsiques es basa en laTeoria de l’entrenament i d’aquí surten els diferents principis didàctics.
a.- L’aprenentatge ha de ser constant de manera que s’ha de treballaral llarg del curs i del cicle o be d’una manera específica o utilitzantcontinguts d’altres unitats didàctiques.
b.- Les tasques han de ser adequades i progressives per aconseguir unbon nivell.
c.- Cal evitar les sobrecàrregues.
d.- Cal donar gran importància al escalfament ja que aquest ajuda amillorar els continguts que es treballaran més tard durant la sessió.
Una bona metodologia pel treball de les qualitats físiques bàsiques és eltreball al llarg de tot el curs aprofitant les tasques d’altres unitatsdidàctiques per no deixar de ser un treball motivant.
Ignacio i Mahon (1995) en l’actualitat tots els currículums d’educaciófísica tenen en més o menys importància continguts relacionats amb lacondició física i la salut dirigits al coneixement i desenvolupament de lescapacitats físiques bàsiques. El treball físic en l’edat escolar preocupa imolt a la societat marcada per un estil de vida molt sedentari que afavoreixl’aparició de malalties així doncs la pràctica esportiva afavoreix una millorqualitat de vida. En aquest context és molt important que els especialistesen educació física es comprometin a arribar a la vida dels alumnes fora deles aules. El resultat d’un bon treball físic és l’assoliment d’un estat positiude benestar.L’avaluació del treball físic té com a primer objectiu mentalitzar als nensde la importància de tenir un mínim de condició física.Guo i Chumblea (1998) ens diuen que el sobrepès està present en moltsjoves de la nostra societat i això suposa l’origen de poder patir futuresmalalties cròniques.L’obesitat està vinculada també a la depressió motiu pel qual s’had’intentar evitar-la des de la infància.Rowlands, Roger, Eston i Ingledew (1999) en un estudi van demostrar larelació existent entre l’augment de l’obesitat en la població infantil i ambels nivells molt baixos de condició física.També cal tenir en compte que la freqüència d’activitat física a les escolesés de menys d’un terç de les hores lectives i menys del 10% és una activitaten certa intensitat.
47
Per això seria molt beneficiós incrementar els dies d’educació física perpromoure la millora de la condició física.Segons Navarro (1998) condició física es la situació que permet estar apunt per aconseguir un objectiu relacionat amb la naturalesa corporal.Actualment ens trobem davant de dos paradigmes: a.- paradigma centrat en la condició física. Segons Devis (2000) estàrelacionat amb la millora del rendiment. b.- paradigma centrat en l’activitat física. Està relacionat amb lamillora de la salut.
En definitiva els dos paradigmes busquen la millora de la condició perl’adquisició d’una bona salut.
L’objectiu de l’educació física és aconseguir que els alumnes assoleixinuna sèrie de competències, per això es necessari que el currículumd’educació física consideri a les capacitats físiques com el suport delmoviment eficient. Tot això ha d’estar dins d’un marc didàctic onl’educació per la salut te una gran importància. D’aquí podem assenyalarels següents objectius importants: a.- Millorar el rendiment esportiu per lo tant millorarà la salut. b.- Aconseguir una autonomia de l’alumne. c.- Saber cooperar i treballar en equip per aconseguir fites esportives.
El treball de les capacitats físiques poden ajudar al desenvolupamentpersonal, des del punt de vista social i també ajuda a lluitar contra elsedentarisme i la imatge corporal propi de la societat actual.El desenvolupament personal a través de l’acceptació i la valoració delpropi cos i conèixer les seves possibilitats, saber interpretar el propiprogrés, tot això incidirà en l’autoformació.És molt important educar als nens en l’autonomia perquè siguin capaços deprendre decisions per avançar en l’aprenentatge i poder arribar al conceptede participació.Per conviure amb la resta de companys s’ha d’aprendre a acceptar-se i arespectar les diferències. Per estimular en el concepte de la convivència esmolt positiu el proposar projectes comuns amb respecte a les capacitatsfísiques.No hem d’oblidar que podem utilitzar varies eines per millorar la condiciófísica dels nostres alumnes com ho son: el joc, activitats esportives,habilitats motrius i l’expressió corporal, això serà vàlid si apliquem unasèrie de normes importants: a.- Compliment del principi de continuïtat: es refereix a l’espai detemps que ha de passar entre càrrega i càrrega per a que tingui el seu efecte.
48
b.- Es molt important una dedicació a la condició física ja quegracies a la millora d’aquest contingut millorem el concepte de salut. c.- Motivació degut al esforç que molts cops requereix la millora dela condició física és important la varietat de les tasques i de lesmetodologies utilitzades.
Per poder obtenir uns bons resultats en l’àmbit de la condició física s’ha detenir en compte: 1.- Programar bé les carregues d’entrenament per provocar undesequilibri i augmentar el rendiment físic. 2.- Progressió de les càrregues: cada cop s’ha d’augmentar laresistència a les càrregues per millorar el nivell esportiu. 3.- En quan treballem la força en l’àmbit escolar ho hem de fer desde un punt de vista general (afecti a grans grups musculars) icompensatòria per poder afavorir al alumne el seu aspecte postural i reduirel risc a lesions musculars. 4.- En quan al treball de resistència ha de suposar un esforç elsuficientment intens i mantingut per a que tingui un efecte significatiu. Peraixò hem de tenir en compte tres aspectes:La continuïtat, la durada i la intensitat.
La continuïtat: intenta que sigui un treball continu important i intentar NOdedicar molt de temps a les explicacions.
La durada: reduir el temps de transició per augmentar el temps de pràctica.
La intensitat: les activitats han de tenir una càrrega suficient per a quetinguin un efecte de millora sobre l’organisme dels alumnes. Quan siguipossible s’ha d’afegir algun tipus de sobrecàrrega auxiliar com: pilotesmedicinals, pujades, escales..... . 5.- En quan al treball de velocitat sembla ser que el de tipusespecífic és el més convenient. S’ha de tenir en compte: disminuir lessobrecàrregues, disminuir les distancies, baixar alçades.... . Combinarmolt bé el treball amb les pauses de recuperació per a que la fatiga nointerfereixi en el rendiment.
Segons Biddle, Salles (1998) diuen que al menys dos cops a la setmanahaurien de realitzar activitats per mantenir la força muscular i la flexibilitat.El treball de força augmenta la densitat mineral del sistema ossi i aixòajuda a reduir una possible futura osteoporosis i per un altre banda laflexibilitat ajuda a aconseguir angulacions més amplies de les articulacions.
49
Sembla ser que si un adolescent té un estil de vida actiu després durantl’edat adulta la continuarà tenint.
En un estudi realitzat per Bourdeaudhing i Bouckaert (2001) confirmen quel’activitat física regular està lligada a un sentiment de benestar i deconfiança en sí mateix, això ajuda al nen a integrar-se a la societat. Perquèun nen estigui motivat davant de l’activitat física hi ha d’haver una milloraque ell mateix ha de percebre.
Metodologia de les Qualitats Físiques Bàsiques
És convenient l’aprenentatge fonamentat en projectes col·laboratius aquestes caracteritza en una metodologia didàctica on destaca l’elaboració deprojectes de forma col·laborativa.L’elaboració de projectes implica la proposta de resolució de problemes ola recerca de respostes o qüestions amb una certa complexitat. Al finald’aquesta metodologia s’aconsegueix el que s’anomena PROJECTE.
Característiques de la Metodologia Col·laborativa
1.- Cal que el docent prengui decisions per afavorir el procésd’aprenentatge dels alumnes.
2.- Els objectius de l’aprenentatge tenen una relació molt directa amb lavida quotidiana.
3.- El context on es desenvoluparà aquesta metodologia serà un context detipus obert.
4.- Aquesta metodologia demana una autonomia per part dels alumnes. Elsalumnes faran una exploració prèvia al problema per més tard cercar lainformació necessària. Aquesta autonomia ajudarà als alumnes a integrarl’activitat física com un hàbit de vida.
Dillembourg (1999) entén l’aprenentatge col·laboratiu quan els alumnes hidediquen un temps per resoldre un problema fins trobar la seva solució, enaquest cas serà una solució motriu.Per aconseguir tot això es importantissim que el professor plantegiactivitats motivadores i que els alumnes trobin un sentit a les tasques queexecuten i que per lo tant l’aprenentatge adquireixi un significat. També es
50
importantissim mantenir un bon clima a l’aula on hi ha d’haver un respecteentre professor i alumne, respecte entre els alumnes, solidaritat, igualtat,cooperació i d’altres valors.El currículum ha de respondre i donar cobertura a tota la heterogeneïtat del’alumnat, saber arribar a tots els alumnes ajudar-los a que tots avancin i atenir una avaluació individualitzada. Per aconseguir això es farà si cal lesadaptacions necessàries per ajudar a cadascun dels alumnes a l’assolimentdels objectius, es molt necessari el treball en grup i el treball cooperatiu.
ESTIL DE VIDA SEDENTARI
Augmenta el greix corporal Disminueix la capacitatrespiratòria.
Disminueix la capacitat res- Augmenta el cansamentpiratòria. enfront l’exercici.Tota aquesta situació provoca l’abandonament de la pràctica de l’exercici ila recerca d’altres activitats sense demanda d’esforç físic lo qual provocamés sedentarisme.En l’estudi realitzat sobre la quantitat d’activitat física que realitzen elsnostres joves, podem observar com per desplaçar-se els nostres nens alsseus centre escolars ho fan a traves de cotxe. En l’etapa de secundària jas’incrementa el nombre de nens que van caminant als seus centres escolars.Durant les estones de pati es pot observar com el nombre de nens que fanactivitat física disminueix a mesura que augmenta el curs escolar. Les noiesmostren conductes més sedentàries que els nois.Després de l’escola, per les tardes, veiem com el nombre de nens que fanalgun tipus d’activitat física disminueix a mesura que avancen de curs.De forma general hi ha més d’un terç de la població entre els joves de 12 a16 anys que mai fan activitat física.Les noies fan menys activitat física que els nois en totes les etapesd’evolució.En conclusió l’hàbit de pràctica sistemàtica d’activitat física és reduïthavent-hi un índex de població considerada com a “població passiva”, loqual comporta un risc altíssim. En questa problemàtica els pares, els amicsi els docents i juguen un paper fonamental.La imatge corporal és un referent important durant l’adolescència.
51
Apareix una correlació important entre major freqüència de pràcticaesportiva i major autoestima. Treballar els nivells d’autoestima i de lapercepció motriu han de ser objectius tranversals presents en les unitats deprogramació de l’ensenyament ja que si treballem mirant cap aquestsobjectius podrem aconseguir fites més altes en l’aprenentatge motor.
Els resultats d’un estudi fet a la població per conèixer la condició físicason: 1.- Sistema cardi-respiratori: es veu afectat ja que son pocs els jovesque mouen el cos amb certa intensitat i estan immersos en una vidasedentària. La baixa capacitat cardi-respiratòria va lligada a un incrementde patir malalties coronaries. 2.- La Flexibilitat: degut a la quantitat de temps que l’adolescent passaassegut la flexibilitat queda com una de les qualitats més afectada. Aquestamanca de flexibilitat provoca un escurçament d’alguns grups musculars ijunt amb això la pèrdua de la seva elasticitat. 3.- Força: hi ha una disminució de la força dels membre superiors,síndrome de falta d’activitat física. Els estudis confirmen que és necessarimantenir un grau de força acceptable per mantenir un grau mínim dequalitat de vida.Tot això provoca en molts i molts nens una situació molt problemàtica quees la inhibició dels jocs enfront de l’activitat física arribant a conformar-seen un cercle viciós, a menor condició física menys desig de pràcticaesportiva. Enfront d’això es important que els professors d’educació físicadesenvolupin en els nens una millora en la predisposició de les activitatsfísiques. Un fet està clar i es que la presencia de l’educació física en elcurrículum no es suficient per superar el sedentarisme que existeix en lapoblació jove.Partint de que en la nostra societat hi ha un excés de sedentarisme entre lapoblació jove, estant aquest un tema preocupant pels docents d’educaciófísica, comportant tot això a un sobrepès de la població jove, i a més a més,aquest aspecte dificulta la pràctica de l’activitat física havent-hi cada copmenys desig envers la pràctica esportiva. Queda reflectida la necessitat demantenir un mínim de condició física.
L’evolució tecnològica ha donat com a resultats una millora en la qualitatde vida, els avanços mèdics son nombrosos i han col·laborat en la lluitacontra malalties en pro de la salut.És evident que l’estil de vida amb manca d’activitat es un desencadenantper malalties cròniques.Hipocinèsis: s’anomena a l’estil de vida amb manca d’exercici físic.Malalties Hipocinètiques: son les coronaries, l’obesitat, la diabetis, lapressió sanguínia i els mals d’esquena.
52
Cal saber que el mantenir un bon nivell de les aptituds físiques o capacitatsfísiques poden ajudar a la prevenció de malalties hipocinètiques i amb aixòmillorar la qualitat de vida.
CONCEPTES DE SALUT i APTITUD
El manteniment d’una bona salut es un component imprescindible pergaudir d’una qualitat de vida.Definirem Salut com un estat en el que no existeix la malaltia ni el dolor.Benestar: és un estat de salut física i mental que consisteix amb elfuncionament òptim del esser humà.Una definició més moderna de Salut serà: l’estat del cos i mentcaracteritzat per l’absència de malaltia.Aptitud Física: és la capacitat per poder fer les tasques diàries amb vigor,sense fatiga anormal i amb una reserva d’energia.L’aptitud és un concepte propi de la vida diària. La prova final de l’aptitudfísica és la capacitat de fer front amb eficàcia i mínim esforç a lesdemandes físiques de la vida quotidiana.Els antics grecs ja se’n van adonar que l’exercici corporal era un boncomponent pel manteniment de la bona salut.L’exercici de forma regular disminueix les possibilitats a desenvoluparmalalties coronaries, obesitat, dolors en la part inferior de l’esquena, encanvi la inactivitat física es un factor de risc en el cas de les malaltiescardíaques.La gran majoria de la gent que realitza exercici físic diuen que el principalbenefici és el “sentir-se millor” ajuda a relaxar-se, a suportar millor l’estrèsi també afavoreix l’estat psicològic.
Conclusió: com veiem la incorporació d’un estil de vida actiu i saludableés un responsabilitat compartida entre el centre educatiu i la família quehaurien d’anar en plena coordinació.La formació del professorat, la predisposició enfront les seves classes, laseva presència, la imatge, l’actitud i la vocació son factors que influiran aque els alumnes s’enganxin a l‘activitat física. Però això que sembla tanfàcil també pot passar al revés, si el docent no es capaç d’ajudar alsalumnes en les seves dificultats, no sap valorar l’esforç dels alumnes, nopresta atenció als interessos dels alumnes o be la seva actitud no és lamillor per crear un clima adequat per l’aprenentatge, en aquesta situaciós’està afavorint l’abandonament de l’activitat física per part dels alumnes.El docent també hauria de ser el responsable de donar la informació sobreels efectes de la practica esportiva en l’organisme, les seves repercussions,els efectes.. . Un altre aspecte a intentar assolir per part dels docents ésl’autonomia dels alumnes envers la pràctica esportiva. És important que els
53
professors tinguin molta informació dels alumnes referent al seu grau desatisfacció de les classes i del propi professor.
COMPONENTS DE LA SALUT APTITUD FÍSICA
1.- Resistència cardí-respiratòria: és la capacitat per poder fer exercicifísic durant un llarg període de temps. El millor treball son els esforçosaeròbics dos o tres cops per setmana amb una durada de 30 minuts persessió i una intensitat moderada.
2.- Força muscular: és la força màxima que un múscul pot desenvoluparen una contracció. La força té una relació important amb la mida delmúscul; com més gran és el múscul més força pot generar.
3.- Resistència Muscular: és la capacitat d’un múscul per realitzarcontraccions repetides contra una resistència d’un cert valor.Les dues capacitats anteriors estan relacionades amb aquesta ja que quan unmúscul s’enforteix també millora la seva capacitat de contracció.El manteniment d’un bon nivell de força evita moltes lesions.
4.- Flexibilitat: és l’amplitud màxima de moviments d’una articulació od’un conjunt d’articulacions. La manca de flexibilitat pot ser el detonant demultituds de lesions o fins i tot provoca dificultats en l’execució de segonsquins moviments.
Conclusió: un estil de vida sa es pot adquirir amb la incorporació d’hàbitssaludables com l’exercici de forma regular.Segons Torres J. les qualitats físiques poden ser definides com lespredisposicions fisiològiques innates de cada persona, poden sermesurables i millorables i permeten el moviment i l’adquisició del dominimuscular.La condició física definida com el conjunt de qualitats o capacitats motriusd’un subjecte preparades per millorar a través de l’entrenament físic.A partir de la Segona Guerra Mundial la condició física queda reduïda atres capacitats bàsiques: la resistència cardiovascular, la resistènciamuscular i la força muscular. Desprès va aparèixer el terme de condiciómotriu que reunia capacitats com: la velocitat, la potència, la flexibilitat il’agilitat. Però la diferència entre un terme i l’altre ha fet que al finals’anomeni com a la condició física com un terme genèric i agrupi lescondicions o capacitats que te l’organisme per fer una activitat.La condició física es un concepte que te el seu origen en l’any 1916 en queLian mesura l’aptitud dels subjectes.
54
Clarke (1967) defineix a la condició física com l’habilitat de realitzar untreball diari amb una certa efectivitat, frenant l’aparició del cansament ievitant lesions per lo tant amb una finalitat preventiva important. L’autorsegueix anomenant els tres components de la condició física: la forçamuscular, la resistència muscular i la resistència cardiovascular.Clarke ens presenta el següent esquema:
CONDICIÓ FÍSICA
1) Força musc. 2) Resistència musc. 3) Resistència cardi- vas.
CONDICIÓ MOTRIU
1) Potencia muscular 2) Agilitat 3) Força muscular 4) Resistència
muscular 5) Resistència cardiovascular 6) Flexibilitat 7) Velocitat.
L’autor defineix a la condició motriu com el treball diari més intens que lacondició física
La condició Física es divideix en dos tipus:
1.- General: gran eficàcia, suficient com per desenvolupar-se en laseva activitat del dia a dia.
2.- Específica: nivell especial i particular per a cada esport.
Segons Castanyer i Porta les capacitats físiques les classificarem en:
1.- Força. 2.- Resistència. 3.- Velocitat. 4.- Flexibilitat.
Perspectiva actual: la disponibilitat actual de temps que disposal’educació física pel desenvolupament del seu currículum es molt poc aixòsuposa que és molt difícil que es pugui experimentar un augment del nivellde les qualitats físiques bàsiques. Davant d’aquesta realitat el professord’educació física ha d’assolir els següents dos objectius:
55
1.- El de Compensació: dirigit als nens que no fan cap tipus de pràcticaesportiva continuada. 2)- El de Complementació: dirigit als alumnes que fan activitat físicad’una forma continuada.
En quant al seguiment de les qualitats físiques existeixen les `provesd’aptitud física (tests) la seva aplicació comporta avantatges iinconvenients per això no s’han de repetir més de dos cops a l’any.
Avantatges: - Genera molta motivació al alumnat.
- Desenvolupa el concepte d’ esforçar-se.
- Ajuda al coneixement de les pròpies possibilitats ilimitacions.
- Ajuda a d’altres continguts relacionats amb l’educaciófísica.
- Poden crear una situació perillosa ja que els alumnesarriben al màxim de les seves possibilitats. Podenaparèixer: tirons, caigudes, ruptures fibril·lars... .
- Si l’organització no és bona les sessions es fan eternes i elsalumnes s’avorreixen. Les proves s’han d’adaptar a lescaracterístiques i desenvolupament evolutiu dels alumnes.
- És convenient oblidar-se dels perfils estadístics estàndardsrealitzats en una població no significativa i sense relacióamb la realitat on es viu. Hem d’elaborar una fitxaindividual per registrar les dades obtingudes i podercomparar al alumne amb referència a ell mateix sense tenirla finalitat de qualificar.
L’avaluació de les qualitats físiques bàsiques podria ser el complement dinsd’una avaluació diagnòstica i formativa per recopilar informació. És unaspecte més en el procés evolutiu.
Aquest procés es converteix en instrument de diagnòstic de l’evoluciófísica dels nens. La informació es pot tractar des de el punt de vistaqualitatiu i quantitatiu.El resultats obtinguts han d’analitzar-se tenint en compte totes les variables.
56
Per últim recordar que en les classes d’educació física ens interessa lapràctica d’activitats més motivadores, lúdiques i pre-esportives ja quel’exercici físic resulta poc atractiu i avorrit.
L’adolescent se sent motivat i atret pel seu físic i està disposat per millorar-lo.
4.- EL PROCÉS ENSENYAMENT/APRENATATGE
CONCEPCIONS SOBRE ELS PROCESSOS D’APRENENTATGE
1.- Conductista. (Skinner s. XX):
- L’aprenentatge és igual a connexions entre estímuls i respostes. - Assaig i error: les accions positives acostumen a ser repetides. - Associacionisme: memorització. - ensenyament programat: continguts estructurats que necessiten d’unaprenentatge memorístic.
2.- Processament de la informació. (Phye):
- filtrar informació. - memòria a curt termini - memòria a llarg termini.
3.- Aprenentatge per Descobriment. (J. Bruner):
- experimentació directa de la realitat. - l’alumne descobreix el que és més important. - pràctica de la inducció.
4.- Aprenentatge Significatiu. (D. Ausubel, J. Novak):
- l’aprenentatge ha de ser significatiu i no memorístic, per això és necessari la relació entre coneixements.
5.- Psicologia Cognitivista. (Merrill,Gogne):
Es basa en les teories de la informació i en idees conductistes.
57
6.- Constructivisme. (Piaget, J):
Determina les fases principals en el desenvolupament cognitiu dels nens.Els alumnes aprenen millor quan les tasques desperten la seva atenció. Elprofessor és un mediador i la metodologia ha de ser la investigació.
7.- Socio-Constructivisme:
Gran importància de la interacció social, compartir idees, debatre diferentsformes de pensar. L’aula ha de ser un espai d’interacció d’idees i valors, icadascun construeix el seu coneixement segons les seves experiències i elsseus coneixements.
EVOLUCIÓ DE L’ENSENYANÇA
1.- Segle XV classe magistral: el professor era l’únic que donavainformació (no hi havien llibres) amb l’ajut de algunes bibliotequesuniversitàries. Era una ensenyança centrada en el professor i l’aprenentatgea través de la memorització dels continguts.
2.- Classe magistral i llibre de text: el professor seguia sent el que tenia lainformació, el llibre de text ajudava a les exposicions del professor seguintamb el mètode memorístic.
3.- Escola activa: es centra en l’activitat de l’alumne. Durant tot el segleXX vivien conjuntament el model memorístic i el model actiu.
4.- L’ensenyança oberta i col·laborativa: apareix la societat de lainformació, en aquest entorn on tothom comença a tenir opció d’entrar aInternet arriba l’ensenyança oberta.En aquest mon el professor perd el rol com a transmissor d’informació, elsalumnes poden accedir fàcilment a la recerca d’informació, així elprofessor passa a desenvolupar un paper d’orientació i d’assessorament.
Segons Tobar (2003) el professor es caracteritza per:
- Dominar els continguts. - Col·locar fites. - Avaluar els progressos. - Motivar quan s’assoleixen els continguts. - Motivar la recerca. - Compartir les seves experiències amb les dels seus alumnes.
58
- Atendre les diferències individuals. - Motivar les actituds positives.
Per aprendre sempre hi ha d’haver:
- Una recepció de dades que suposa un reconeixement i una elaboració dels elements del missatge. - Coneixements. - Retenció dels coneixements assolits. - Transferència dels coneixements a noves situacions.
PRINCIPIS DE L’APRENENTATGE.
1.- Poder, Saber i Voler.2.- Motivació.3.- Llei de l’exercici: a més repeticions més es consolida l’aprenentatge.4.- Llei de la Intensitat: s’aprèn millor amb experiències fortes que amb lesfebles.5.- Llei de la Multisensorialitat: a més sentits implicats més duraràl’aprenentatge.6.- Llei de l’efecte: repetint els aprenentatges favorables i extingint els nofavorables.7.- Llei de l’extinció: els aprenentatges que no es recorden i no han estatreforçats s’extingeixen.8.- Llei de la resistència al canvi: els aprenentatges que impliquen canvis enels nostres hàbits costa molt consolidar-los.9.- Llei de la transferència: els aprenentatges son transferibles a d’altres.10.- Llei de la novetat: els aprenentatges nous son més motivants que elsrutinaris.11.- Llei de la prioritat: les primeres impressions son les més duradores.12.- Llei de l’autoestima: a millor autoestima millor s’aprèn.
Sancho diu: les persones aprenem quan:
1.- Ens impliquem.2.- Veiem l’aplicació d’allò que aprenem amb la nostra vida diària.3.- L’aprenentatge es més fàcil en àmbits de col·laboració.4.- Quan avaluen el nostre procés d’aprenentatge.5.- Quan ens trobem davant d’aprenentatges dificultosos.6.- Quan aquests coneixements ens ajuden a entendre millor l’objecte aassolir.
59
PROCÉS APRENENTATGE
Ensenyança: és el conjunt de transformacions sistemàtiques on hi hacanvis graduals i on les seves etapes son de caràcter ascendent iprogressives donant canvis successius en l’activitat cognoscitiva del’alumne.El professor farà una tasca conductora i orientadora cap el domini delsconeixements.Un altre definició d’ensenyança és a través de la qual es comuniquen i estransmeten coneixements. És un concepte més restringit que el d’educaciója que l’educació té com a principal objectiu el de la formació integral de lapersona i l’ensenyança es limita només a la transmissió de coneixements.La tendència actual és donar menys teoria i donar més pràctica a través delsmedis audiovisuals, multimèdia, etc...Aprenentatge: és un procés molt complex caracteritzat per l’adquisiciód’un nou coneixement, habilitat o capacitat i per considerar-lo comaprenentatge ha de ser susceptible de manifestar-se en un temps futur icontribueix a la solució de situacions concretes.També es pot definir com el procés en que una persona és entrenada perdonar solució a situacions diverses.
FACTORS PER A QUE ES POGUIN DONAR L’APRENENTATGE
1.- Intel·ligència i d’altres capacitats cognitives.2.- Motivació que no és més que l’enviament d’energia per afavorir laconnexió de les neurones.3.- Experiència: els aprenentatges es van sobreposant uns sobre els altres.
FUNCIONS DEL PROFESSOR
- Informar i orientar.- Planificar.- Aplicar les directrius i criteris a la pràctica educativa.- Programar les activitats adients.- Detectar les necessitats dels alumnes.- Avaluar.- Incentivar al alumne.- Incentivar l’autonomia i la llibertat dels alumnes.- Incentivar la socialització.
60
- Intentar que l’alumne vegi la connexió existent entre els continguts amb la realitat i la utilitat d’aprendre.
ACTE DIDÀCTIC
És l’actuació del professor per facilitar els aprenentatges dels estudiants através del canal comunicatiu.El docent ha d’aconseguir que l’alumne hi participi activament i intentarque desenvolupi al llarg de la vida la qualitat d’educar-se a si mateixos idescobrir per ells mateixos el que volen fer.
En l’acte educatiu hi han 3 dimensions:
a.- Educació. b.- Ensenyança. c.- Aprenentatge.
Educació: és la formació integral de la persona. És el conjunt deconeixements, ordres i mètodes que ajuden a la persona a millorar les sevescapacitats intel·lectuals, morals i físiques.
Ensenyança: procés a través del qual es comuniquen o es transmeten elsconeixements especials o generals d’una matèria. És un concepte mésrestringit que el d’educació.
Aprenentatge: és el temps per aprendre.
Elements de l’acte didàctic:
a.- Docent: planifica i avalua. b.- Alumne: assolir aprenentatges. c.- Continguts: objectius a assolir. d.- Context: és l’espai on es realitza el procés d’aprenentatge.
Procés d’ensenyament: és l’acte on hi ha un professor que ensenyacontinguts als alumnes a través d’uns medis, en funció d’uns objectius idins d’un context.
Objectiu del professor: és que els estudiants progressin positivament en elseu desenvolupament integral i que assoleixin els aprenentatges previstos.
61
Funcions de l’ensenyança:
- Estimular l’atenció. - Donar a conèixer els objectius. - Presentar els continguts a assolir. - Facilitar activitats per la transferència d’aprenentatges. - Avaluar els aprenentatges realitzats.
Assolir els coneixements implica:
- Relacionar la informació. - Alguns cops memoritzar. - Analitzar la informació. - Organitzar la informació. - Sintetitzar la informació. - Saber aplicar la informació.
L’aprenentatge implica:
- Recepció de dades. - Comprensió de la informació. - Retenció de la informació. - Transferència dels coneixements.
Per saber aprendre és necessari:
- La intel·ligència. - La motivació. - L’experiència.
Conclusió:És important el canvi de paradigma d’ensenyament/aprenentatge passant demodels educatius centrats en l’ensenyament on el gran interès estava enl’aprenentatge, es a dir en els continguts, a models on els alumnes sonintegrats totalment en el seu procés i els docents passant a desenvolupar elpaper com a monitors de l’aprenentatge.L’educació ha evolucionat des de la pedagogia de la reproducció a lapedagogia de la integració basada en la recerca i centrada en l’alumne i nopas en el professor.Actualment l’ensenyament es caracteritza per ser obert i col·laboratiu, elprofessor no es la única font d’informació si no que l’alumne pot accedir ala informació per d’altres vessants, d’aquesta manera el professor passa adesenvolupar el paper d’orientador, assessor, tutor, consultor....
62
Estils d’aprenentatge:
- Les persones tenen diferents ritmes d’aprenentatge. - Poder acomodar els mètodes d’ensenyament als estils preferits delsalumnes provocant això una gran satisfacció i per lo tant una gran milloraen els resultats.Poc a poc l’estil cognitiu ha anat evolucionant fins arribar al ús de laterminologia de l’estil d’aprenentatge.
Estil d’aprenentatge: son els aspectes cognitius, afectius i fisiològics queserveixen com a guies pels alumnes.
Hi ha 3 estils: - estil visual. - estil auditiu. - estil tàctil o kinestésic.
Hi ha una associació entre el procés d’aprenentatge i els estímulssensorials.
Estratègies Pedagògiques. És important tenir en compte:
a.- Les particularitats de cada alumne. b.- Tenir en compte les motivacions o interessos dels alumnes. c.- Organització de l’aula. d.- Donar la informació necessària: webs, materials.... e.- Usar metodologies actives. f.- Realitzar una avaluació final de l’aprenentatge.
Ensenyança: conjunt de transformacions sistemàtiques on hi ha canvisgraduals i on les seves etapes son de caràcter ascendent i progressivesdonant a canvis successius en l’activitat cognoscitiva de l’alumne i ambl’ajut del professor en la seva tasca conductora i orientadora cap el dominidels coneixements.
Aprenentatge: és un procés molt complex caracteritzat per l’adquisició deun nou coneixement, habilitat o capacitat per considerar-lo comaprenentatge ha de ser susceptible de manifestar-se en un temps futur icontribueix a la solució de situacions concretes.
El docent ha d’intentar en la seva tasca:
- Incentivar la individualitat.
63
- Incentivar l’autonomia i la llibertat dels alumnes. - Incentivar la socialització. - Intentar que l’alumne vegi la connexió existent entre els
continguts amb la realitat i la utilitat d’aprendre.
Els medis didàctics: son factors per poder aconseguir els objectiuseducatius proposats.
Les estratègies didàctiques donen als alumnes: motivació, informació i hande tenir en compte les següents característiques:
- Considerar les característiques dels estudiants.- Considerar les motivacions e interessos dels alumnes.- Organització de l’aula.- Donar la informació necessària: webs, materials.- Usar metodologies actives.- Tractament adequat dels errors per que ajudi ha seguir amb
l’aprenentatge.- Realitzar una avaluació final dels aprenentatges.
L’objectiu el professorat és que els estudiants progressin positivament en eldesenvolupament integral de les seves persones.
En els centres educatius la nota o qualificació és un element de motivacióexterna que pot ajudar als alumnes sempre i quan el professor la utilitzi deforma positiva i mai com amenaça.
L’èxit del procés-aprenentatge resideix en el disseny de les tasques. Unaactivitat ben plantejada provocarà en els alumnes aprenentatges motrius,cognoscitius, afectius i socials. És importantíssim que les tasques estiguinadaptades a l’objectiu de la sessió i al nivell dels alumnes per poder obtenirel màxim benefici. El fracàs de molts educadors resideix en no saberdissenyar i plantejar les tasques adients pel desenvolupament delsobjectius.
Segons Martens (1994) la figura de l’entrenador és de màxima importància,el seu comportament pot ser la causa per continuar o per abandonar.
Quan la preparació pedagògica del docent és inadequada s’expressa ambproblemes entre professor i alumne, en la programació de les sessions, enles activitats d’avaluació i el mes important en una falta de “motivació permotivar als alumnes” i tot això repercuteix en les classes d’educació física.
64
Cada cop s’estudia més la condició motriu ja que és determinant en lesexpectatives de vida i per la seva qualitat.És important que els docents busquin estratègies per intentar fer arribar alalumnat els beneficis que comporta en quan a la salut física, psíquica isocial.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE
Son el conjunt d’activitats per aconseguir els objectius, son molt importantsja que d’elles dependrà l’èxit.
Les activitats han de tenir les següents característiques:
1.- Les activitats han d’estar relacionades entre si.
2.- Hi ha d’haver una progressió de les activitats començant per les mésfàcils i acabant per les més complexes.
3.- Totes les activitats han de tenir una intenció.
4.- Les activitats han d’estar basades en el constructivisme, es a dir, ésnecessari establir una seqüència d’activitats a realitzar amb una relaciólògica entre elles.
5.- Les activitats han d’ajudar a assolir els objectius didàctics preestablerts.
6.- Les activitats proposades han de preveure els diferents nivells que enspodem trobar a classe ja que no tots els alumnes tenen el mateix nivelld’habilitat.
7.- És molt important i interessant que els alumnes participin en lesactivitats, d’aquesta manera els motivarem i trobarem sentit i significat ales sessions d’educació física.
8.- S’han de promoure les activitats en equip per afavorir la socialització iel treball cooperatiu.
SELECCIÓ D’ACTIVITATS.
Cal tenir en compte:
65
1.- El moment evolutiu dels alumnes: saber el moment evolutiu decadascun ens ajudarà a la construcció de les sessions.
2.- Variació en les activitats: és important que les activitats siguindiferents per incrementar la il·lusió.
3.- Com més diferents siguin les activitats més atractives seran.
4.- Les activitats haurien de ser de caràcter obert per poder decidir elresultat de les seves execucions, es a dir, hem d’encaminar-nos aestratègies on la participació del alumne sigui prioritzaria i recorre cadacop menys a la reproducció de models.
CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS.
1.- Activitats de Desenvolupament: son activitats orientades a treballarels diferents tipus de continguts.
2.- Activitats d’Iniciació: son les activitats que permeten descobrir elsconeixements previs dels alumnes, les seves necessitats, el seudesenvolupament .....
3.- Activitats de Reforç: activitats dirigides a reforçar aspectes concrets.
4.- Activitats d’Ampliació: activitats dirigides als alumnes amb méscapacitat per ampliar aspectes dels continguts curriculars.
5.- Activitats d’Aprofundiment: son les activitats amb una intenció dedesenvolupar continguts concrets.
6.- Activitats d’Orientació: son activitats que ajuden als alumnes aorientar-se en el futur.
7.- Activitats Integrades: son activitats on es poden incloure contingutsd’altres àrees curriculars.
8.- Activitats de Síntesis: son les activitats que tenen com a objectiu veuresi s’han assimilat els continguts treballats.
66
9.- Activitats d’Avaluació: l’avaluació com ja hem vist ha d’anar lligadaal procés d’ensenyament/aprenentatge per lo tan serà un instrument quepermeti la regulació dels aprenentatges dels alumnes.
5.- L’AVALUACIÓ
El diccionari de la Llengua Espanyola defineix avaluació com “assenyalarel valor d’alguna cosa”, “calcular el valor d’una cosa”. L’avaluació indicauna aproximació quantitativa o qualitativa d’alguna cosa.
Avaluar vol dir distribuir un valor, un judici sobre algun fet en funció d’unsobjectius.
Avaluació: es realitza un judici de valors per posteriorment poder prendredecisions com és la d’elaborar informació dels alumnes per confirmar queel camí escollit és el correcte.
Segons la Llei Orgànica 1/1990 del 3 d’octubre d’Ordenació General delSistema Educatiu (LOGSE) “ L’avaluació ha de ser continua i integradora”continua dient que ha de recolzar-se en una observació sistemàtica amb lafinalitat de poder analitzar, descriure i interpretar els fets observats.
Segons l’avaluació a l’ESO (1996) el Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya expressa que “l’avaluació es un instrument perorientar al alumne i s’ha de considerar com un mitjà de millora constantd’aquest ensenyament”.L’interés per aquest tema va ser en el segle XX paral·lelament a la crisis del’educació i de la societat.
És necessari avaluar? La societat no pot desinteressar-se de la rendibilitatsocial i del que costa l’educació. Qualsevol control equival a una formad’avaluació. L’avaluació serveix també per informar al alumne de la sevapròpia evolució i també cal dir que és molt necessària pel professor persaber si les seves accions son adequades.Des del punt de vista educatiu l’avaluació consisteix en:
a.- Emetre un judici de valor.
b.- Valorar a través d’una qualificació.
c.- Examinar el grau de vinculació entre les informacions que es disposa i els criteris dels objectius.
67
Per lo tant avaluar és: diagnosticar en que té problemes un alumne en el seuaprenentatge per poder confeccionar un projecte.
L’avaluació ha existit sempre, l’únic que ha anat variant han estat lesformes ja que està en funció de les necessitats i dels objectes a valorar.L’avaluació ha de formar part integrada del sistema educatiu per lo tant ésun element necessari en l’aprenentatge.Les activitats d’avaluació han d’estar incloses en la programació decadascuna de les unitats didàctiques.
La Reforma Educativa planteja dues funcions bàsiques de l’avaluació:
1.- Progressiu ajustament pedagògic.
2.- Verificar l’assoliment dels objectius.
1.- Partint de que no tots els alumnes son iguals ni tenen la mateixacapacitat, ni el mateix ritme d’aprenentatge, son condicionants en eldesenvolupament motriu de cadascun, per això és tan necessaril’ajustament pedagògic per arribar a un aprenentatge significatiu.Hi han dues formes d’aplicar l’ajustament pedagògic:
a.- Cal que el professor sàpiga esbrinar el nivell inicial de cadascundels alumnes i a partir d’aquí fer les variacions que considerin necessàries.
b.- Degut als diferents ritmes d’aprenentatge entre els alumnes d’unaclasse hem d’anar fent successives comprovacions en el procés que ensajudi a detectar el ritme i l’evolució del nivell de cadascun dels alumnes.Aquestes petites avaluacions tindran un caràcter formatiu que ajudaranajustar el procés a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge.
2.- Al acabar el procés hem de verificar si s’han aconseguit els objectius ien quina mesura. Això respon a l’avaluació anomenada sumativa i ha deservir per analitzar el nivell d’èxit de tot el procés educatiu i en el cas quecalgui posar els mitjans necessaris per reconduir situacions.Podem dir que l’avaluació sumativa assoleix dues parcel·les importantscom: a.- Instrument de control de tot el procés educatiu.
b.- Font d’informació per a tots els implicats en el procés educatiu.En conclusió l’avaluació sumativa serveix per determinar si s’han adquiritels coneixements necessaris per poder avançar en l’aprenentatge.
68
L’avaluació ha de ser continua i formativa ja que tan important és el procéscom el progrés del alumne, per això partirem sempre d’una avaluacióinicial a partir d’aquí tindrem molt en compte el progrés individual,l’esforç i la participació a classe.Una avaluació completa i totalment formativa ha de valorar aspectescognitius, actitudinals, l’interès, la higiene i la cooperació i sobre totavaluar al alumne en relació a la seva pròpia evolució i no segons elsresultats que reflecteixen les taules estandarditzades.
FINALITATS DE L’AVALUACIÓ
Les finalitats depenen de l’objecte a avaluar i del moment.
La finalitat de l’avaluació serà entesa com un ajut que acompanyarà duranttot el procés d’aprenentatge. La finalitat pel alumne serà informativa iorientadora i la finalitat envers al professor serà el conèixer el ritmed’aprenentatge dels alumnes, diagnosticar el nivell de cada alumne, motivarsempre als alumnes en el seu camí i donar qualificacions i informar alspares.
La finalitat última de l’avaluació és: revisar de forma continua lavalidesa de cada actuació que es fa en el procés.
Podem agrupar les diferents finalitats en:
a.- Finalitat social: quan l’objectiu és conèixer el rendiment dels alumnes.
b.- Finalitat cultural: quan l’objectiu és conèixer l’eficàcia del’ensenyament.
c.- Funcions de poder: quan l’objectiu és qualificar.
d.- Funcions de reproducció: quan l’objectiu és diagnosticar lespossibilitats dels alumnes.
e.- Funció de progressiu ajustament pedagògic.
f.- Funció d’haver assolit els objectius.
69
Objecte d’avaluació: els únics elements d’avaluació no poden ser elsalumnes i els resultats finals si no que hi ha d’altres elements presents. elsinclourem dins dels següents àmbits:
a.- Àmbit de l’alumne: l’educació física ha d’educar al alumne en l’àmbitmotor i l’avaluació en aquest sentit ha de cultivar una sèrie de necessitats;de tipus social, afectiu, d’expressió, cognitiu.... . Tots aquests aspectes fande l’avaluació un fet complet.Podem observar com per exemple l’aspecte afectiu està molt pocdesenvolupat en les assignatures teòriques ja que aquestes donen prioritat al’àmbit cognitiu. Però no podem oblidar que l’aspecte afectiu és moltimportant ja que afecta a les persones i és una part integrant d’elles.
L’aspecte afectiu es pot treballar mitjançant:
1.- Nivell de conscienciació del propi nivell físic. 2.- L’acceptació de valors. 3.- Disposició envers a les activitats. 4.- Actituds enfront a activitats de diferents característiques 5.- Capacitat d’autocontrol. 6.- Superació personal: autoexigència.
L’aspecte social és molt important també avaluar-lo i es pot fer a travésd’aspectes com: - Capacitat de comunicar-se.
- Integració en el grup. - Cooperació en el treball. - Qualitats de lideratge. - Nivell de participació. - Adquisició d’hàbits relacionats amb la salut.
b.- Àmbit del professorat: elements importants per avaluar a un professor:
1.- Les seves funcions pedagògiques.
2.- La planificació de la seva tasca, el disseny de les activitats, el treball dins de l’aula.....
3.- El perfil humà, nivell de formació, caràcter, interessos...
L’avaluació sempre ha de tenir un caire formatiu i sempre ha de buscar elsajustaments oportuns.
70
És important avaluar allò que el alumne ha estat capaç d’aprendre, en lescapacitats adquirides i no pas en el resultat final si no en el procés i en elsdiferents elements que intervenen.
L’avaluació ha de tenir un caràcter flexible en cada moment i aixíindividualitzar al màxim en funció de les particularitats de cadascun.
Com hem vist l’aprenentatge està passant de centrar- se en els mestres a unaprenentatge centrat en l’alumne, així doncs l’avaluació passarà a ser unapart de la formació integral de l’alumne.Funció de l’avaluació: és donar informació útil per a que l’alumne sàpigaen quins moments es troba i poder conèixer les seves deficiències ifortaleses.L’avaluació és un procés permanent, integral amb l’objectiu de conèixer imillorar el funcionament del sistema educatiu, l’avaluació és un procésd’ensenyament/aprenentatge.
Definicions d’avaluació segons diferents autors
Scriven (1967) “L’avaluació ha de servir per ajudar al alumne aprogressar”.
Abramm (1974) “L’avaluació serveix per saber fins a on s’han satisfet elsobjectius. Es una part important en l’ensenyança”.
Karmel (1974) “ L’avaluació és l’oportunitat de validar el coneixement apartir d’elements objectius”.
Garcia (1979) “L’avaluació té un paper totalment secundari dins del procésd’ensenyament/aprenentatge.
Quezada (1978) “L’avaluació no és un instrument si no un procés ons’emeten judicis de valor”.
Diaz (1988) “L’avaluació es un element inherent en tot procés de medició”
Foucault (1977) “L’avaluació és un espai on es realitza una relació de saberi poder”
71
Peña (1989) “L’avaluació és un element fonamental que selecciona lapoblació”.
Diaz (2005) “L’avaluació és una acció quotidiana que totes les personesrealitzen amb l’objectiu i finalitats diferents.
Stuffhbeam (1987) “L’avaluació és el procés d’identificar, obtenir iproporcionar informació útil descriptiva sobre el valor i mèrit de les fites,amb la finalitat de servir de guia per la presa de decisions, solucionarproblemes de responsabilitat i promoure la comprensió dels fenòmensimplicats.
La concepció d’avaluació orientada a la comparació entre els resultats i elsobjectius plantejats comporta una avaluació centrada únicament en elsresultats i no te cap influència sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge.
En la dècada dels anys 70 apareix l’avaluació qualitativa en contra delmodel quantitatiu utilitzat fins en aquell moment.
Mètode Qualitatiu: son estratègies centrades en l’observació descripció detot allò que passa en l’aula durant el procés i no només en els objectiusobtinguts.En la dècada dels anys 90 apareix una concepció de l’avaluació orientadaen la presa de decisions.Es creu que tan l’avaluació quantitativa com la qualitativa poden ser útils inecessàries com a eines d’avaluació. Les dues es complementen però éscert que encara hi ha professors que mantenen sistemes tradicionals id’altres sistemes més moderns.
Models orientats en el producte.
Es basa en l’assoliment dels objectius. Aquest model s’aplica molt encontinguts vinculats a la condició física i l’objecte de l’avaluació seràquantitativa, és a dir, el rendiment.Les dades obtingudes mitjançant mètodes objectius son tractatsestadísticament. La finalitat d’aquesta avaluació és mesurar el rendimentfísic. Aquests models son discriminatoris ja que estableixen gransdiferències entre les persones.
Amb la LOGSE arriba una nova manera de entendre l’educació donantmàxima importància al valor cognitiu de l’aprenentatge i deixant de bandala pedagogia per objectius. S’ha passat d’un currículum tancat a uncurrículum obert i flexible.
72
Passarem a explicar els dos models d’avaluació existents:
1.- Model orientat al producte: on el més important és l’assoliment delsobjectius. Aquest model s’utilitza molt en l’àmbit de la condició física i elprincipal objectiu és avaluar el rendiment de cadascun dels alumnes.
2.- Model orientat al procés d’ensenyament/aprenentatge: l’avaluacióés una eina per regular el procés d’ensenyament/aprenentatge. El professorajuda al alumne a prendre decisions. L’avaluació fa la funció de reguladorade tot el procés d’aprenentatge per lo tant es considera com un element dinsde tot el procés.
Característiques del procés d’avaluació
1.- Caràcter integrador: l’avaluació ha de tenir en compte tots els elementsque intervenen i condicionen l’acció educativa.
2.- Personalitzada: cal tenir en compte la diversitat del alumnat es a dir elsdiferents ritmes motrius.
3.- Continu: observació permanent durant tot el procésensenyament/aprenentatge per garantir l’avaluació.
4- Tècnica: cal utilitzar els instruments i tècniques més adients en cada cas.
5.- Sumativa: constatar els resultats obtinguts per conèixer l’eficàcia delprocés.
L’avaluació Subjectiva és de tipus qualitatiu.
L’avaluació Objectiva és de tipus quantitatiu.
Avaluació Subjectiva: l’observador dona un judici en base a la sevaobservació. Depèn del professor.
Avaluació Objectiva: és el resultat de proves totalment quantificades quepodrien ser quantificades sense el professor.
El professor escollirà el tipus d’avaluació més adient a cada situació.
73
Avaluació Inicial: serveix per determinar el nivell inicial dels alumnes, esrealitza sempre al començament d’un nou ensenyament/aprenentatge.
Avaluació Global: té com a objectiu conèixer el nivell dels continguts detots els alumnes.
Avaluació Sectorial: intenta conèixer el nivell aconseguit en un determinatcontingut.
Avaluació Formativa: és la que es fa durant tot el procés i té com a objectiuajudar als alumnes fent-los coneixedors del seu propi nivell. Gràcies a ellapodrem fer els retocs estretegis adients per continuar en el procés.
Avaluació Sumativa: és per saber si s’han assolit les intervencionseducatives proposades.
Primer s’ha d’identificar l’estat inicial dels alumnes al començar una novaetapa d’ensenyament/aprenentatge, modificar o registrar l’estratègia docenten funció de l’assimilació dels continguts que realitzin els alumnes i mirarsi s’ha arribat a assolir els objectius previstos.
Avaluació Continua en Educació Física:
- Ofereix al professor l’experiència diària de cada alumne. - Es necessari corregir els errors immediatament pel bon funcionament del aprenentatge. - La gran quantitat de dades que recull el professor diàriament ofereix garanties per a que la valoració sigui més encertada. - En definitiva l’avaluació continua no es més que una atenció continuada al alumne que ens serveix per millorar l’acció educativa.
Fases de l’avaluació continua:
a.- Avaluació inicial: a partir d’aquesta es poden programar els objectius iadequar la programació.
b.- Avaluació progressiva o formativa: determina el grau en que es vanassolint els objectius de cada unitat didàctica. A més a més va orientant alalumne donant-li la informació d’on es troba en cada moment.Aquesta avaluació es basa en l’observació del professor centrada en elcomportament del alumne i en l’anàlisi del seu treball.
74
c.- Avaluació final o sumativa: és una síntesis, un resum dels resultats del’avaluació progressiva.
Avaluació Normativa o Criterial :
a.- Avaluació referida a la norma: És la comparació de resultats d’unalumne amb la resta de la població o d’un grup de la població.Popham (1983) ens diu “un test no és més que la determinació de la posiciód’un alumne amb relació al rendiment d’un grup que hagi fet aquest mateixtest.
b.- Avaluació referida al criteri: El resultat aconseguit per un alumne éscomparat amb d’altres resultats aconseguits per ell mateix en la mateixaprova.
ELS INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Hi han dos grans tipus d’avaluació:
- L’objectiva serà fruit de proves mesurables
- La subjectiva depèn del professor i de la seva observació.
Hi ha dues tècniques de medició:
- La quantitativa: es basa en una escala de mesura física que permet quantificar. Son considerades com a objectives.
- La qualitativa: escala de mesura mental ja que depèn de la mentalitat del examinador. Aquestes son classificades com a subjectives.
L’avaluació objectiva utilitzarà instruments de rendiment, es tracta demesurar resultats, l’alumne és conscient en tot moment de ser examinat.
L’avaluació subjectiva utilitzarà instruments d’observació. El mésimportant és saber com funciona l’alumne i l’alumne no té cap consciènciade que és examinat.
L’observació sempre serà considerada com un instrument indispensable del’avaluació.
Característiques d’una bona observació:
75
a.- Planificada: té un objectiu molt clar a assolir. b.- Sistemàtica: s’ha de fer en diferents dies i moments. c.- Completa: ha de recollir tots els aspectes de l’aprenentatge. d.- Registrada: anotar tots els resultats obtinguts.
OBJECTES DE L’AVALUACIÓ
1.- L’alumne se’l ha d’avaluar sota tres dimensions:
- Domini cognoscitiu: son les capacitats intel·lectuals. - Domini afectiu: és el desenvolupament d’actituds. - Domini psicomotor: és la capacitat motora.
No podem oblidar que l’educació física tracta al nen en tot el seu conjunt,en la seva globalitat.
2.- El professor: l’avaluació d’aquest es pot fer des de varies parcel·les:estudi de les seves característiques personals, observació dels seuscomportaments i l’observació dels resultats dels alumnes.
3.- El procés: - observar si hi ha coherència entre objectius i resultats. - s’ha d’adaptar els objectius als alumnes. - els continguts responen als interessos.
PRINCIPIS DE L’AVALUACIÓ
1.- L’avaluació ha de ser sistemàtica, ordenada i planificada.
2.- Ha d’estar integrada en el procés educatiu correspon a una fase delprocés educatiu.
3.- L’avaluació ha de tenir en compte les diferències individuals i que laprogramació arribi a tothom.
4.- S’han d’utilitzar varius medis d’avaluació en funció de l’objectiu aavaluar. Les eines s’ha d’adaptar al objectiu a avaluar.
76
PARTICIPACIÓ DEL ALUMNE EN EL PROCÉS AVALUADOR
1.- Hetereoavaluació: quan l’avaluació la fa el professor i també lespersones que tenen relació amb l’alumne.
2.- Autoavaluació: l’alumne és el principal responsable de la sevaformació. Lo ideal és que els objectius plantejats pel professor siguinacceptats pels alumnes.És millor que sigui el propi alumne el que pren consciència dels seus propiserrors d’aquesta manera el procés seria més efectiu.Garcia Hoz (1970) diu “no hem d’entendre l’avaluació només com unexamen que va des de fora si no que aquesta mirada pot venir també denosaltres mateixos”.
AVALUACIÓ DE LA CONDICIÓ FÍSICA
Normalment son les protagonistes les bateries de test de caràcter general.La més coneguda es la bateria EUROFIT, d’altres son el test AAPHERD,Texas Test, Ymca Test. Aquestes bateries estan formades per varies provesque avaluen diferents qualitats físiques i van acompanyades de categoriespreestablertes per qualificar fàcilment als alumnes en funció de les marquesobtingudes.
6.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Segons Zabalza (2003) defineix com a competència el conjunt deconeixements i habilitats que és necessita per desenvolupar una activitatdeterminada.Colas (2005) entén com a competència la capacitat per mobilitzar,gestionar coneixements, habilitats, per realitzar accions desitjades.
El projecte DESECO descriu les competències referents a la condiciófísica:
- Incorporació de la condició física per millorar la qualitat de vida. - A través de l’activitat física millorar les relacions socials. - Conèixer i valorar la forma física de forma crítica.
Competència Bàsica: de forma general fa referència a la idea d’assolir unsmínims que permetin desenvolupar-se per la vida. Fa referència tan alsconeixements teòrics com als pràctics i també a les actituds.
77
Segons J.Vilanova competència bàsica es refereix a l’adquisició de laconsciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personalsinterrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixementde sí mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional,la capacitat d’escollir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, aixícom la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediatad’aprendre de les errades.D’altre banda, remet a la capacitat d’escollir amb criteri propi, d’imaginarprojectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar lesopcions i plans personals en el marc de projectes individuals o col·lectius,responsabilitzant-se tant en l’àmbit personal com en el social i laboral.Aquesta competència suposa la disposició d’habilitats socials per arelacionar-se, cooperar i treballar en equip.
A través de l’educació física podem treballar dues competències quepertanyen a d’altres àrees, aquestes son:
a.- Coneixement i interacció en el món físic. b.- Competència social i ciutadania.
a.- L’educació física aporta criteris pel manteniment i millora de lacondició física sobre tot de les qualitats físiques lligades a la salut:resistència, força, velocitat i flexibilitat.
b.- L’educació física mitjançant la cooperació, l’acceptació a perdre, ajudaa la integració del individu a la societat.
L’educació física en l’ESO té com a objectius generals el desenvolupamentde les capacitats següents amb respecte a les Qualitats Físiques Bàsiques:
1.- Conèixer l’efecte beneficiós de l’activitat física pel desenvolupamentpersonal i manteniment d’una bona qualitat de vida.
2.- Augmentar el rendiment a través de la millora de les capacitatsfísiques.
3.- Planificar activitats que pugin satisfer les necessitats personals através d’una valoració de l’estat de les capacitats físiques.
4.- Realitzar tasques per la millora de la condició física.
78
El curs que anirà dirigit l’estudi serà a 2º d’ESO. En aquest nivell hi ha elbloc anomenat Condició Física i Salut i el contingut de les qualitats físiquesi la seva relació amb la salut.En aquest contingut es remarca:
- El control de la intensitat de l’esforç a través de la freqüència cardíaca. - Condicionament de la Resistència Aeròbica. - Condicionament de la Flexibilitat. - Presa de consciència de la Condició Física. - Aplicació periòdica de tests per informar als alumnes. - Valoració positiva del fet de tenir una bona condició física per assolir un nivell més alt de qualitat de vida.
El docent ha d’intentar que l’alumne sigui exigent en l’esforç per millorarles qualitats físiques a través de la participació activa en les sessions.
Des de el departament s’està lluitant molt per determinar quines son lescompetències bàsiques de cadascuna de les àrees que formen el currículum.
Entenem com a competències bàsiques allò que és necessari que elsalumnes han de superar al acabar els estudis obligatoris, l’ESO.
Sabem que respecte a les qualitats físiques bàsiques la competència bàsicaseria assolir un nivell mínim de condició física que ens aporti una bonaqualitat de vida, no és important fer grans marques esportives això seriavàlid en un àmbit d’alt rendiment però no te sentit a nivell escolar. Tambéés molt important la presa de consciència de l’alumnat en l’adquisició d’unmínim de condició física per poder caminar per la vida amb una certaqualitat. Tot això aportarà una bona salut corporal i tindrà la sevarepercussió a nivell mental.
LA TRANSVERSALITAT DE L’EDUCACIÓ FÍSICA AMBD’ALTRES ÀREES.
L’educació física interactua amb altres àrees. Cada àrea aporta una part dela globalitat de la realitat i per això cada àrea ha de donar als alumnes elsmèrits, els instruments i els mètodes per conèixer la realitat.L’educació física pel seu caràcter procedimental i per estar tan en contacteamb el cos i amb el moviment es converteix en una àrea on la relació amb
79
els altres es més estreta, per això hi ha continguts que son compartits perdiferents àrees.Per acabar tenir en compte que un aprenentatge de qualitat s’assolirà apartir d’aquest concepte de relació entre les àrees i amb aquest caràcterglobal de la realitat.Exemples on l’educació física es pot creuar amb d’altres àrees son:educació per la salut, coneixement i igualtat d’oportunitats entre sexes,educació del consumidor, educació ambiental, educació per la pau,educació vial, educació moral, i cívica i educació per la diversitat decultures. Tot això es pot treballar mitjançant activitats motrius pelconeixement del cos, aprendre a respectar als companys ni que siguindiferents, a través d’activitats a la natura aprendre a estimar el medi natural.Amb activitats de cooperació-oposició provocarem situacions de tensió iper lo tant el diàleg ha d’aparèixer per suavitzar aquestes situacions deconflicte. també son importants les activitats d’autoestima i respecteaprenent a respectar les pròpies limitacions.
PARADIGMES DE INVESTIGACIÓ
El mètode és el camí pera aconseguir els objectius de la investigació.Les tècniques segons Rincón (1995) son els instruments, estratègies ianàlisis per la recollida d’informació.
Hi han dues metodologies l’anomenada quantitativa sota un paradigmapositivista i la qualitativa sota un paradigma interpretatiu.Cadascuna d’aquestes dues metodologies té uns mètodes o tipusd’investigació amb una varietat de tècniques particulars que permeten eldesenvolupament de la investigació.
Metodolgia quantitativa:
Mètode experimental, les tècniques que utilitza per extreure les dades son:els qüestionaris, escales de medició, l’observació sistemàtica, els fets, lesproves objectives……. . Aquestes tècniques tenen l’objectiu de definirfenòmens en mides estandarditzades per ser posteriorment analitzats através d’algun programa estadístic.
Metodologia qualitativa:
80
Mètode d’estudi de casos, mètode etnogràfic i les tècniques son:entrevistes, diari de camp, …. Aquesta metodologia destaca el significatque les persones donen individualment a la seva pròpia realitat per donar-liun sentit, Així s’aconsegueix una gran riquesa interpretativa dels fenòmens.La investigació qualitativa reflecteix, descriu i interpreta la realitateducativa amb la finalitat d’arribar a la comprensió i transformació de larealitat, això suposa que l’investigador ha de conviure, aproximar-se irelacionar-se amb les persones. Aquesta investigació es capaç d’adaptar-sei evoluciona a mesura que avancem en els coneixements de la realitat,Els mètodes qualitatius es limiten a descriure fets i son molt efectius perl’estudi de les persones.
La investigació qualitativa vol comprendre completament la realitat que liinteressa, per això busca la màxima proximitat a la situació i el contactedirecte amb els participants per captar la perspectiva personal i compartintles seves experiències i les seves actituds.
Mètode etnogràfic: és el mètode d’investigació a través del qual s’aprèn laforma de vida d’una unitat social concreta. L’objectiu final és fer unafotografia del procés estudiat.Segons Anguera (1986) la metodologia qualitativa és una estratègia basadaen una descripció rigorosa del context aportant una màxima objectivitat dela realitat i en la seva recollida de dades que possibilita un anàlisis queaporti el coneixement vàlid.
Segons Tesch (1997) la investigació qualitativa suposa la recollida deinformació i anàlisis de dades. Aquesta metodologia intenta apropar-se a larealitat social mitjançant l’observació i arribant al coneixement de larealitat social.
A diferència de la quantitativa, la qualitativa fa referència a un tipusd’investigació social i en ella l’investigador és el principal instrument derecollida de dades en contacte sempre en l’objecte d’estudi.
Un gran instrument de la metodologia qualitativa és l’entrevista que permetdescriure en detall un fet i interpretar les situacions observades.
Sandin (2003) defineix a la investigació qualitativa com “l’activitatsistemàtica orientada a la comprensió molt detallada de fenòmens educatiusi socials”.
81
Segueix l’autor dient que la investigació qualitativa observa el context deforma natural i estudiant varies perspectives que permeten veure la realitatsota varies dimensions. Massot (2001) remarca la importància d’analitzar ales persones que formen la realitat com a participants actius de lainvestigació.Els mètodes qualitatius busquen l’estudi de la vida quotidiana. Elsinvestigadors participen de la investigació i son el principal instrument demesura.
Molts cops s’utilitza la “triangulació” com a estratègia per la recollida ianàlisi d’informació i així aconseguir dades de la realitat estudiada sotadiferents perspectives.
Per recollir les dades per l’elaboració del meu treball utilitzaré:
a.- Entrevistes dirigides al professorat i a l’alumnat implicat en el procés d’investigació.
b.- L’observació sistemàtica de la realitat a observar.c.- Diari de camp dirigit al alumnat al final de cada sessió pràctica.
El conjunt d’aquestes tècniques intenten fer una reconstrucció de la realitata estudiar.
Els conjunts d’instruments de recollida de dades podem dividir-los en:
a.- Tècniques directes: s’obté la informació de primera mà com elsdiaris de camp, els fulls d’observació, les entrevistes…..
b.- Tècniques indirectes: és el conjunt de lectures, des de l’evolucióhistòrica fins el seu desenvolupament.
En aquest treball hi hauran dues entrevistes una dirigida al professoratimplicat en la investigació i l’altre dirigida a tots els alumnes observats deforma sistemàtica.
L’entrevista és una tècnica per aconseguir informació directament delsprotagonistes. El tipus d’entrevista que aplicarem als alumnes serà depreguntes estructurades bàsicament combinada amb algunasemiestructurada. Les preguntes estructurades deixa poques possibilitatsperquè els entrevistats aportin els seus comentaris. Les preguntes sonprimordialment tancades on els alumnes tan sols han de negar, afirmar oassenyalar la resposta.
82
L’entrevista dirigida al professorat dels grups implicats ja respondrà més auna entrevista semi estructurada per estar formada bàsicament de preguntesmés obertes que l’anterior. D’aquesta manera convidem als professors aque participin obertament donant les seves opinions.
El moment en que passarem les entrevistes serà al començament on elprincipal objectiu serà tenir una primera impressió i visualització de larealitat.
Un altre tècnica que utilitzarem per la recollida de dades serà el diari decamp aquest el respondrà cada alumne desprès d’acabar cadascuna de lessessions pràctiques. En ell cada alumne expressarà els seus sentiments,vivències etc... dins de la classe. Tot això ens ajudarà a estudiar, conèixer ia reconstruir la realitat a estudiar.
Per últim també utilitzarem el full d’observació on hi reflectirem tot allòque passa durant la sessió.
Crec que el conjunt d’aquests tres instruments ens ajudaran a conèixer larealitat a estudiar.
Metodologia d’anàlisis Qualitatiu
Serveix per la comprensió de la realitat i permet apropar-se als fenòmensestudiats a través de tècniques d’observació, participació i registre dedades.Si podem introduir un rigor analític podem obtenir garanties d’observació.Aquestes eines informàtiques ens ajuden a sintetitzar, ordenar i organitzarla informació recollida per presentar la informació de la investigació. Ensajudarà a tenir la visió en conjunt del objecte d’estudi.
El primer que s’ha de fer és la reducció de dades que consisteix en lacategorització i codificació identificant unitats de significat. També s’had’escollir part de la informació en funció de criteris.Que significa separar per criteris? Significa dividir la informació i es potfer de forma espacial, temporal, temàtic... . El més comú és separarsegments que parlin del mateix tema.La codificació no és més que assignar a cada unitat un codi propi de lacategoria. Aquestes marques poden ser números, lletres, paraules,abreviatures... .En l’anàlisi qualitatiu ens podem trobar en:
83
a) Unitats que no encaixen en cap categoria.b) Unitats que participen en dues categories.c) Unitats que pertanyen el cent per cent a una sola categoria.
Després es fa la disposició i transformació de dades. Segons RodriguezConde (1988) i Rodriguez Gil (1996) una disposició és un conjunt ordenatd’informació que permeti resoldre les qüestions de la investigació. Quan ladisposició comporta un canvi en el llenguatge per expressar-los es diutransformació de dades per exemple els gràfics o diagrames.Per aconseguir això s’ha d’utilitzar qualsevol programa informàtic desuport d’anàlisis qualitatiu.
84
SEGONA PART: RECOLLIDA DE DADES
PRIMER INSTRUMENT DE RECULL DE DADES
85
DIARI DE CAMP
DIARI DE CAMP DIRIGIT A L’ALUMNAT
PREGUNTA Nº 1.
Qualitat o qualitats treballades en les sessions.
Podem observar com les qualitats més treballades en les sessionsd’educació física son la velocitat, la flexibilitat i la resistència. Hem detenir en compte que la flexibilitat s’aplica a tots els inicis de la sessióocupant gran part dels escalfaments i les vegades que es fa part final tambén’és protagonista.
En quan a la velocitat és una qualitat molt atractiva pels alumnes ja quepresta molt a donar-li el caire competitiu i lúdic dins de la sessió i aixòagrada molt sempre i quan estigui correctament programada per arribar amotivar a tots els alumnes.
La resistència és la tercera qualitat més treballada. En aquesta hem de tenircura ja que de vegades la metodologia emprada no és la més adequada permotivar ni tampoc els instruments que s’utilitzen per avaluar-la.
86
Els percentatges de treball de cadascuna d’aquestes qualitats son:
a) Velocitat: 28%
b) Flexibilitat: 22%
c) Resistència: 18%.
Un fet observable a millorar és que molts cops el professor no indica la oles qualitats que es treballaran durant la sessió per això hi han respostesd’alumnes com: braços, cames, esquena... sense saber quina qualitat estantreballant aquests grups musculars. No podem oblidar que com mésimpliquem als alumnes en el seu propi procés aprenentatge més serà el seurendiment.
Un altre aspecte a destacar es que la força surt com a capacitat treballada ien canvi en el fulls d’observació no apareix gairebé mai.
QUALITATSTREBALLADESEN LA SESSIÓ
QUALITATSCAMES X X X X X X X X X X X X X X X XBRAÇOS X X X X X X X X X X X X X X X X X XESQUENA X X XTENNIS X X X X X X X X X X X X X XESCALFAMENT X X X X X X X X X X XTOT EL COS X X X X X X X X XFLEXIBILITAT X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XRESISTENCIA X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XFORÇA/RESISTENCIA X X X X X X X X XVELOCITAT X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XCONDICIÓ FÍSICA X X X XATLETISME XFORÇA X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XHOQUEI X X X XFLOORBALL X X X X X XVELOCITAT REACCIÓ X X XAGILITAT X XNO HO SE X X X XVELOCITAT X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X
87
FLEXIBILITAT XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXRESISTENCIA X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
VELOCITATX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
TOTAL
CAMES16
BRAÇOS18
ESQUENA3
TENNIS14
ESCALFAMENT11
TOT EL COS9
FLEXIBILITAT81
RESISTÈNCIA68
FORÇA/RESISTÈNCIA9
VELOCITAT107
CONDICIÓ FÍSICA4
ATLETISME1
FORÇA20
HOQUEI4
FLOORBALL6
VELOCITAT REACCCIÓ3
AGILITAT2
NO HO SÉ4
88
QUALITATS TREBALLADES
4%5% 1%
4%
3%
2%
21%
18%
2%
28%
1%0%5%
1%2%1%1%1%CAMESBRAÇOSESQUENATENNISESCALFAMENTTOT EL COSFLEXIBILITATRESISTÈNCIAFORÇA/RESISTÈNCIAVELOCITATCONDICIÓ FÍSICAATLETISMEFORÇAHOQUEIFLOORBALLVELOCITAT REACCCIÓAGILITATNO HO SÉ
PREGUNTA Nº 2 .
T’ho has passat bé durant les sessions?
Podem observar en les gràfiques que hi ha un 72% del alumnat que esdiverteix en les classes d’educació física, les raons son varies: els agradacansar-se, fer exercici, compartir una estona amb els companys… . Endefinitiva el més important és que els alumnes gaudeixen de l’activitatfísica.
Un 16% no gaudeixen en les classes d’educació física. Les raons també sonvaries, es cansen molt, fa massa calor… . Generalment son raons basadesen la manca d’hàbits d’activitat física ja des d’edats molt primerenques.
89
Un 6% que no es defineix, simplement hi participen perquè és una matèriacurricular i per lo tant obligatòria i ja no es plantegen res més.
N’estic convençuda de que s’hauria de fer tot un treball de mentalització alalumnat explicant els beneficis de l’activitat física per la conservació de lasalut al llarg de les seves vides i això ajudaria a incrementar la motivació.
SIX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X XX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
COMENTARIS No massa, no gaire, sin comentarios, no m'agrada cansar-me, molt be.
COMENTARIS cansa molt, cansa molt, podia estar millor, cansa una mica,massa sol.
COMENTARIS ha sigut molt educatiu,si perque hem guanyat,
COMENTARIS Em cansa molt, m'ho pdia passar millor,m'agrada fer exrecici.
SI/NO X X X X X X X X X X X X X X
SI 179NO 40
COMENTARIS 16SI/NO 14
90
T'HO HAS PASSAT BE
72%
16%
6%6%
SI
NO
COMENTARIS
T'HO HAS PASSAT BE
0
50
100
150
200
SI NO COMENTARIS
PREGUNTA Nº 3.
Creus que les activitats son adients per treballar els objectiusproposats ?
El 95% del alumnat opina que les activitats que s’han realitzat encadascuna de les sessions son adequades als objectius proposats.
91
El 3% creuen que les tasques no responen ni ajuden a l’assoliment delsobjectius.
El 2% no saben si les tasques estan ben escollides respecte als objectius ono.
D’aquestes dades podem extreure que si els alumnes consideren que lesactivitats proposades pel professor responen a un objectiu determinat, elnivell de motivació serà alt ja que el saber el per que i el per a que generasempre una motivació interna important.Jo particularment crec que en aquesta pregunta molts alumnes responensense reflexionar-la i per això ho fan amb tanta rapidesa dient molts copsque tot es correcte. Molts cops el professor no indica quin es l’objectiu alcomençament de la classe si no que ho fa quan els alumnes han d’omplir eldiari de camp.
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X
MES O MENYS X X X
NO HO SE X X X X X X
OBSERVACIONS Falta escalfament. No m'en agradat els exercicis.
92
TOTAL
SI 236NO 8
MES O MENYS 6NO HO SE
HAN SIGUT ADIENTS LES ACTIVITATS
0
50
100
150
200
250
SI NO MES O MENYS
OPCIONS
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
93
HAN SIGUT ADIENTS LES ACTIVITATS
95%
3% 2%
SI
NO
MES O MENYS
PREGUNTA Nº 4.
Canviaries algun aspecte de la sessió?
El 76% de les respostes son negatives, es a dir, els alumnes no canviarienres considerant les tasques proposades adients als objectius a assolir i elsuficientment motivants i engrescadores com per mantenir l’interès perl‘assignatura.
Un 24% canviarien algun aspecte quasi sempre degut a l’excessivaintensitat.
A l’apartat d’observacions podem veure com els alumnes expressen lesseves inquietuds, aquestes de vegades molt interessants i que podemaprofitar-nos d’elles per fer les nostres sessions més interessants imotivants.
94
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X SI X X X X X X X X X X SI SI
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
OBSERVACIONS Faltaria més treball de braços, feia molta calor poder fer-la dins del gimnàs.
OBSERVACIONS Faltarien estiramnets de canells, s'hauria de començar amb carrera continua.
OBSERVACIONS No m'agrada la condició física, masses sèries, no còrrer tant,baixar el nombre de sèries.
OBSERVACIONS Fer-ho més divertit, que la profe dirigeixi l'escalfament, faria més jocs,jocs, l'àrbitre sigui el professor.
OBSERVACIONS Falten tasques per trebalar cames, no agraden els esprints, que sigui mes suau. OBSERVACIONS Em dona igual,no m’agrada correr, falten exercicis de braços. posaria més jocs.
OBSERVACIONS L’arbitre sigui el profesor, hi han jocs que no agraden
TOTAL
SI 62
NO 196
95
CANVIARIES ALGUN ASPECTE
0
50
100
150
200
250
SI NO
OPCIONS
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
CANVIARIES ALGUN ASPECTE
24%
76%
SINO
PREGUNTA Nº 5.
S’ho han passat bé els companys?
El 73% responen que s’ho han passat molt bé, el 16% opina que no permotius diferents, el 10% no ho saben i un 1% opinen que no tots s’ho hanpassat bé.
Veiem com la balança es decanta cap l’alumnat que està a gust en lesclasses d’educació física. Si que cal que observem les raons dels que no estroben a gust i poder millorar per aconseguir que aquest 73% es converteixien un 90%.
96
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SIX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X.
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO
NO
NO TOTS X X
NO HO SE X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
TOTALSI 189
NO 40NO TOTS 2NO HO SE 27
S'HO HAN PASSAT BE ELS COMPANYS
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
SI NO NO TOTS NO HO SE
OPCIONS
OIP
NIÓ
ALU
MN
ES
97
S'HO HAN PASSAT BE ELS COMPANYS
73%
16%
1%10%
SI
NO
NO TOTS
NO HO SE
Podem observar com la forma més freqüent de saber si els companys s’hopassen be es veien la cara d’il·lusió i la predisposició a participar en totesles activitats.
PERQUE REIEN I TENIEN GANES (1) X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
PERQUE REIEN I TENIEN GANES (1)X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X XX X X X X X X X X
PERQUE HI PARTICIPEN (2) X X X X X X X X X X X X X X X X X X
AMB L'EXPRESSIÓ DE LES CARES (3) X X X X X X X X X X X X X X X
PERQUE NO ES QUEIXAVEN (4) X X X X X X X X X X X
MOLT D'INTERÉS (5) X X
PERQUE ERA MOLT CANSAT (6) X X X X X X X X
PELS COMENTARIS (7) X X
EL CONTINGUT NO AGRADA. (8) X X X X X X X X
NO FEIEN LES ACTIVITATS (9) X X
TOTAL1 782 18
98
3 154 115 26 87 28 89 2
COMENTARIS ALUMNES
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
1 2 3 4 5 6 7 8 9
OPCIONS DE RESPOSTA
QU
AN
TIFI
CA
CIÓ
DE
LES
RES
POST
E
COMENTARIS ALUMNES
2% 4%7%
9%
11%
13%16%
18%
20%
1 2 3 4 5 6 7 8 9
PREGUNTA Nº 6.
T’has sentit malament en la sessió?
Podem observar com un 85% del alumnat es troben a gust en les sessionsd’educació física i que per lo tant això comporta la total participació entotes les activitats proposades.
99
Un 15% dels alumnes s’han sentit en algun moment de la sessió malamentcomportant això diferents actituds com: el deixar de fer aquella activitat,desmotivació ... . Motius d’aquest “sentir-se a disgust” poden ser: lessituacions climatològiques (fred, calor, vent...), marejar-se, patir d’asma,conflictes entre companys, intensitat inadequada de l’activitat ......El professor ha de ser capaç enfront d’aquestes situacions puntuals detecta-les i reduir-les per evitar una possible desmotivació per part d’algunalumne i que aquest fet es pogui generalitzar a la resta del grup.
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI
SI
NOX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NOX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
COMENTARIS M'he marejat, perque feia molta calor,em canso, tinc asma,m'he han insultat.
COMENTARIS
No em surt, no se jugar,m'he cansat molt, em feia mal el peu,m'han tirat .Feien mal els estiraments, tenia asma.
TOTALSI 33
NO 194
100
T'HAS SENTIT MALAMENT
0
50
100
150
200
250
SI NO
OPCIONS
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
T'HAS SENTIT MALAMENT
15%
85%
SI
NO
PREGUNTA Nº 7.
Has participat en totes les activitats?
Segons les dades obtingudes en els diaris de camp veiem que un 96% delsalumnes confirmen la seva participació en totes les activitats, si que algunspuntualitzen de que ho fan per que es obligatori i per lo tant no hi ha mésopció, però també val a dir que aquests son una minoria.
101
Un 2% diuen que en algun moment han deixat de fer alguna activitat perdiferents raons com: l’activitat cansa massa, em fan mal les cames, tincasma i em canso.....
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SI X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
SIX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NO X X X X X
MES/MENYS X X X X X
TOTAL
SI 217NO 5
MES/MENYS 5 COMENTARIS Activitat massa cansada, em feien mal les cames, tinc asma, es obligat participa a la classe.
102
PARTICIPACIÓ ACTIVITATS
0
50
100
150
200
250
1 2 3 4
OPCIONS
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
PARTICIPACIO EN LES ACTIVITATS
0%
95%
5%
SINOALTRES
PREGUNTA Nº 8.
Activitat que no has realitzat.
Les raons per les que un alumne no participa en algun moment de la sessióson: mareig, asma, cansament, fer-se mal... Cal remarcar que un 95% del’alumnat participa en totes les activitats. L’IES on es reflecteix mésl’abandonament de la pràctica és a l’IES Vidal i Barraquer per la sevaheterogeneïtat en els grups i pel l’alt nivell d’immigració ...
103
SI
NOX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NOX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
NOX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X XX X X X X X X X X X X X X
NOX X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
COMENTARISM'he marejat, m'he fet mal al dit, m'he ofegava en alguna tasca, M'he marejat, m'ha fer mandra, estava cansada
COMENTARISEm feien mal les cames, tinc asma i tenia que parar, estava cansada, els abdominals no els he fet.,
TOTAL
SI 0
NO 194
ALTRES 10
ACTIVITAT NO ES POT REALITZAR
0
50
100
150
200
250
SI NO ALTRES
OPCIONS
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
ACTIVITAT QUE NO S'HA REALITZAT
0%5%
104
ENQUESTA ALS ALUMNES
SEGON INSTRUMENT DE RECULL DE DADES.
ENQUESTA ALS ALUMNES
105
PREGUNTA 1
ENQUESTA ALS ALUMNES
IES Nº1
Contingut que més agrada
ALUMNES CONDICIÓ FÍSICA JOCS I ESPORTSEXPRESSIÓCORPORAL NATURA
1 X2 X3 X4 X5 X6 X7 X8 X9 X
10 X11 X12 X
106
13 X14 X15 X16 X17 X18 X19 X
TOTAL 2 10 2 5
ENTREVISTA ALS ALUMNES
IES Nº2
Contingut que més agrada
ALUMNES CONDICIÓ FÍSICA JOCS I ESPORTSEXPRESSIÓCORPORAL NATURA
1 X2 X3 X4 X5 X6 X7 X8 X9 X
10 X11 X12 X13 X14 X15 X
107
16 X17 X18 X19 X20 X21 X22 X23 X24 X25 X26 X27 X28 X29 X
TOTAL 3 11 5 10
ENTREVISTA ALS ALUMNES
IES Nº3
Contingut que més agrada
ALUMNES CONDICIÓ FÍSICA JOCS I ESPORTSEXPRESSIÓCORPORAL NATURA
1 X2 X3 X4 X5 X6 X7 X8 X9 X
10 X11 X12 X13 X14 X15 X
TOTAL 4 5 0 6
108
CONDICIÓ FÍSICA JOCS I ESPORTSEXPRESSIÓCORPORAL NATURA
TOTALIES 9 26 7 21
Contingut que més agrada
0
5
10
15
20
25
30
TOTAL IES
continguts
nom
bre
alum
nes
CONDICIÓ FÍSICAJOCS I ESPORTSEXPRESSIÓ CORPORALACTIVITATS NATURA
Conclusions del contingut que més agrada
IES nº 1: 1.- Jocs i Esports. 2.- Activitats a la natura. 3.- Condició física i Expressió corporal.
IES nº 2: 1.- Jocs i Esports. 2.- Activitats a la natura. 3.- Expressió corporal. 4.- Condició física.
109
IES nº 3: 1.- Activitats a la natura. 2.- Jocs i esports. 3.- Condició física. 4.- Expressió corporal.
TOTAL IES: 1º.- Jocs i esports
2º.- Activitats a la natura
3º.- Condició física
4º.- Expressió corporalPodem observar com el contingut del nostre interès, la condició física,està ubicat en el tercer o quart lloc, la raó: requereix més esforç i desgastfísic que la resta de continguts i a la vegada es el més avorrit. Aquí és onhauríem d’intentar incidir canviant les formes de treball i mentalitzant alsalumnes de que és molt important aquest contingut pel desenvolupamentharmònic del l’organisme i pel manteniment d’un cos sa i per lo tant d’unabona salut.Podem observar com els continguts dels jocs i esports conjuntament ambels d’activitats a la natura son els que més agraden però és important queels alumnes sàpiguen que si son capaços de millorar la condició física méspodran gaudir dels altres continguts.
PREGUNTA 2
PER QUÈ ES EL QUE MÉS T’AGRADA?
La raó és tan simple com que a través dels esports és on els alumnes estroben a gust i, a més a més, compartint aquestes activitats amb els seuscompanys…
El següent contingut que també agrada son les activitats a la natura perestar en contacte amb un entorn diferent al habitual, fent activitats quenormalment son diferents a les que es fan normalment i també per gaudir-les al costat dels companys de classe.
IES 1. PERQUE AGRADA MES?M'AGRADA CÒRRER (1) XM'ENCANTEN ELS ESPORTS (2) X X X X X X X X X
110
M'AGRADA ESTAR AMB ELS AMICS (3) X XES MOLT INTERESSANT (4) X X X XMILLORO LA CONDICIÓ FÍSICA (5) XESTIC AMB CONTACTE AMB LA NATURA(6) X X XM'AGRADA BALLAR (7)
IES 2. PERQUE AGRADA MES?M'AGRADA CÒRRER (1) X X XM'ENCANTEN ELS ESPORTS (2) X X X X X X X X X X XM'AGRADA ESTAR AMB ELS AMICS (3) X X X XES MOLT INTERESSANT (4) XMILLORO LA CONDICIÓ FÍSICA (5) XESTIC AMB CONTACTE AMB LA NATURA(6) X X X X X X X X XM'AGRADA BALLAR (7) X X X X
IES. 3 PERQUE AGRADA MES?M'AGRADA CÒRRER (1) X XM'ENCANTEN ELS ESPORTS (2) X X X X X X XM'AGRADA ESTAR AMB ELS AMICS (3)ES MOLT INTERESSANT (4) X X XMILLORO LA CONDICIÓ FÍSICA (5) X XESTIC AMB CONTACTE AMB LA NATURA(6) X X X X XM'AGRADA BALLAR (7)
TOTAL IESM'AGRADA CÒRRER (1) 7M'ENCANTEN ELS ESPORTS (2) 27M'AGRADA ESTAR AMB ELS AMICS (3) 6ES MOLT INTERESSANT (4) 8MILLORO LA CONDICIÓ FÍSICA (5) 4ESTIC AMB CONTACTE AMB LA NATURA(6) 17M'AGRADA BALLAR (7) 4
PREGUNTA 3
CONTINGUT QUE MENYS AGRADA.
IES 1
ALUMNESCONDICIÓ
FÍSICAJOCS I
ESPORTS EXPRESSIÓ CORPORALACTIVITATS
NATURA
1 X2 X3 X4 X5 X
111
6 X7 X8 X9 X
10 X11 X12 X13 X14 X15 X16 X17 X18 X19 X
TOTAL 5 2 10 2
CONTINGUT QUE MENYS AGRADA.
IES 2
ALUMNESCONDICIÓ
FÍSICAJOCS I
ESPORTS EXPRESSIÓ CORPORALACTIVITATS
NATURA1 X2 X3 X4 X5 X6 X7 X8 X9 X
10 X11 X12 X13 X14 X15 X16 X17 X18 X19 X20 X21 X22 X23 X24 X
112
25 X26 X27 X28 X29 X
TOTAL 14 0 14 1
CONTINGUT QUE MENYS AGRADA.
IES 3
ALUMNESCONDICIÓ
FÍSICAJOCS I
ESPORTS EXPRESSIÓ CORPORALACTIVITATS
NATURA1 X2 X3 X4 X5 X6 X7 X8 X9 X
10 X11 X12 X13 X14 X15 X
TOTAL 5 0 10 0
CONDICIÓFÍSICA
JOCS IESPORTS EXPRESSIÓ CORPORAL
ACTIVITATSNATURA
TOTALIES 24 2 34 3
113
Contingut que menys agrada
0
5
10
15
20
25
30
35
40
CONDICIÓ FÍSICA JOCS I ESPORTS EXPRESSIÓCORPORAL
ACTIVITATSNATURA
continguts
nº a
lum
nes
Podem observar com el contingut que menys agrada és l’expressiócorporal on hi te cabuda totes aquelles activitats amb acompanyamentmusical. Una raó és que pels nois és una activitat que els costa molt desuperar ja que es considerada com a femenina i per un altre banda sonexercicis que la majoria no han treballat anteriorment. Un altre raó ésperquè en un principi tots els alumnes es senten ridículs per la manca depercepció del propi cos enfront d’aquest tipus d’activitats.
El segon contingut que menys agrada és la condició física possiblement perl’esforç que requereix la seva pràctica i millora, i perquè no aporta unasatisfacció immediata si no a llarg plaç quan el cos es va adaptant alsesforços i queda reflectit en els altres continguts els beneficis que haaportat.
PREGUNTA 4
PER QUÈ ÉS EL QUE MENYS T’AGRADA?
IES 1. PER QUÈ AGRADA MENYS?AVORREIX MOLT X X X X X X X X X X XNO M'AGRADA BALLAR X X X XNO TINC FACILITAT X X X X
IES 2. PER QUÈ AGRADA MENYS?AVORREIX MOLT X X X X X X XNO M'AGRADA BALLAR X X X X X X X X X
114
NO TINC FACILITATX X X X X X X X X X X XX
IES 3. PER QUÈ AGRADA MENYS?AVORREIX MOLT X XNO M'AGRADA BALLAR X X X X XNO TINC FACILITAT X X X X X X X X
TOTAL IESAVORREIX MOLT 20NO M'AGRADA BALLAR 18NO TINC FACILITAT 25
Podem observar com la raó de que no agradi el contingut de l’expressiócorporal és principalment la manca de facilitat per part de la majoria delsalumnes i que avorreix molt. També influeix el fet de trobar-se ridículspracticant-ho.
PERQUE AGRADA MENYS
0
5
10
15
20
25
30
AVORREIX MOLT NO M'AGRADA BALLAR NO TINC FACILITAT
OPCIONS
QU
AN
TIFI
CA
CIÓ
115
PERQUE AGRADA MENYS
32%
29%
39%
AVORREIX MOLT NO M'AGRADA BALLAR NO TINC FACILITAT
PREGUNTA 5
ORDRE DE PREFERÈNCIA DE LES QUALITATS FÍSIQUES
TOTAL IES
ALUMNES RESISTÈNCIA VELOCITAT FLEXIBILITAT FORÇA1 1 2 4 32 2 1 3 43 2 1 4 34 3 2 1 45 4 2 1 36 3 4 1 27 1 3 4 28 2 4 3 19 1 2 4 3
10 2 3 4 111 1 3 2 412 2 3 4 113 2 3 1 414 1 4 2 315 4 3 1 216 2 1 4 317 3 2 1 418 1 2 4 3
116
19 1 2 3 4
TOTAL RESISTÈNCIA VELOCITAT FLEXIBILITAT FORÇA1 7 3 6 32 7 7 2 33 3 6 3 74 2 3 8 6
ORDRE Nº 1
012345678
TOTAL
RES ISTÈNCIA
VELOCITAT
FLEX IBILITAT
FORÇA
QUALITATS FÍSIQUES
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
117
ORDRE Nº 2
012345678
TOTAL
RESISTÈNCIA
VELOCITAT
FLEXIBILI
TAT
FORÇA
QUALITATS FÍSIQUES
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES
CONCLUSIONS.
ORDRE DE PREFERÈNCIA DE LES QUALITATS FÍSIQUES.
IES nº 1: 1.- Flexibilitat. 2.- Força. 3.- Velocitat. 4.- Resistència.
IES nº 2: 1.- Flexibilitat. 2.- Velocitat. 3.- Resistència. 4.- Força.
IES nº 3: 1.- Força. 2.- Velocitat. 3.- Resistència.
118
4.- Flexibilitat.
TOTAL IES: 1.- Flexibilitat.
2.- Velocitat.
3.- Força.
4.- Resistència.
Podem observar com en dos del tres IES la preferència és la flexibilitat,fet estrany ja que aquesta és una qualitat que es treballa d’una manera moltsuperficial i secundaria fen-t’ho bàsicament en les parts inicial i final de lessessions com a preparació de posada en marxa el cos i com a exercicis detornada a la calma. Molts pocs cops s’utilitza la flexibilitat com a objectiuprincipal de la sessió.
Un altre dada curiosa és que apareix la força com una qualitat preferida endos dels tres centres observats quan no es treballa gairebé mai de formaespecifica .
La velocitat és una qualitat que agrada a la majoria dels nens una de lesraons pot ser que sempre va acompanyada d’un component lúdic icompetitiu important.
En quan a la resistència és la qualitat que més es treballa en els centreseducatius però a la vegada de les que menys agrada. És una qualitat que alsalumnes no els agrada per la demanda energètica i potser pel tractamentpoc divertit que se li dona tan en la metodologia com en la seva avaluació.
119
PREGUNTA 6
TIPUS DE MOTIVACIÓ ENVERS LES CLASSES D’EDUCACIÓFÍSICA
MOTIVACIÓ IES 1OPCIONS ALUMNESAPROVAR X X X …………………………….3
MILLORAR C.F X X ……………………………….2PASAR-HO BÉ X X X X X X X X X X …………10
SER EL MILLOR 0MILLORAR LA
IMATGE X X X X ………………………….4ALTRES
TOTAL…………………………19
MOTIVACIÓ IES 2
OPCIONS ALUMNES
120
APROVAR X X X X X ……………………….. 5MILLORAR C.F X X X X X X X X X X X X X ….. 13PASAR-HO BÉ X X X X X X X X ………………. .8
SER EL MILLORMILLORAR LA
IMATGE X X …………………………….... .2ALTRES X ………………………….…….. 1
TOTAL…………………....……. 29
MOTIVACIÓ IES 3
OPCIONS ALUMNESAPROVAR X X ………………………………... 2MILLORAR C.F X X X X X ………………………... 5PASAR-HO BÉ X X X X X X X …………………… 7SER EL MILLORMILLORAR LAIMATGE X ………………………………….. 1ALTRES
TOTAL ……………………………15
TOTAL IESAPROVAR 10MILLORAR C.F 20PASAR-HO BÉ 25SER EL MILLOR 0MILLORAR LA IMATGE 7ALTRES 1
TOTAL MOTIVACIÓ
0
5
10
15
20
25
30
1
OPCIONS MOTIVACIÓ
NO
MB
RE
D'A
LUM
NES APROVAR
MILLORAR C.F
PASAR-HO BÉ
SER EL MILLOR
MILLORAR LA IMATGE
ALTRES
121
RAONS DE LA MOTIVACIÓ
IES nº1: La raó més important és el passar-ho bé. Aquesta opció està moltper damunt de les altres.
IES nº2: La raó més important és el millorar la condició física seguida del’opció de passar-ho bé.
IES nº3: La raó més important és la de passar-ho bé seguida de la millorade la condició física.
TOTAL IES: 1.- Passar-ho bé.
2.- Millorar la condició física
3.- Aprovar.
Podem observar com en els tres centres observats la motivació davant deltreball de les qualitats físiques és el passar-ho bé per damunt de les altresopcions. Per això vist els resultats és important la metodologia a utilitzarper intentar mantenir la il·lusió dels alumnes. La segona raó és la millora dela condició física, jo crec que està en relació al nombre de nois o noies, elsnois preferentment estaran molt lligats a aquest contingut en canvi per lesnoies no és tan important.
PREGUNTA 7
FORMES DE SER AVALUAT
122
IES Nº 1 FORMA DE SER AVALUAT
Assistència i participació a classe X X X X X X X = 7Resultat de les proves físiques
X X X = 3
Per l'assistència i resultat de les proves X X X X X X X X X = 9
IES Nº 2 FORMA DE SER AVALUAT
Assistència i participació a classe X X X X X X X X X X X X = 12Resultat de les proves físiques
X X X X X X X X X X = 10
Per l'assistència i resultat de les proves X X X X X X X = 7
IES Nº 3 FORMA DE SER AVALUAT
Assistència i participació a classe X X X X X X X = 7Resultat de les proves físiques
X = 1
Per l'assistència i resultat de les proves X X X X X X X = 7
TOTAL IES
Assistència i participació a classe 26Resultat de les proves físiques
14
Per l'assistència i resultat de les proves 23
123
TOTAL IES
0
5
10
15
20
25
30
Assistència i participació aclasse
Resultat de les provesfísiques
Per l'assistència i resultatde les proves
FORMES D'AVALUAR
NO
MB
RE D
'ALU
MN
ES
CONCLUSIONS
IES nº 1: 1.- Per l’assistència i els resultats de les proves. 2.- Per l’assistència i participació 3.- Resultat de les proves físiques.
IES nº 2: 1.- Per l’assistència i participació a classe. 2.- Resultat de les proves físiques 3.- Per l’assistència i el resultat de les proves.
124
IES nº 3: 1.- Per l’assistència i la participació i per l’assistència i el resultat de les proves. 2.- Resultat de les proves físiques.
TOTAL IES: 1.- Per l’assistència i la participació.
2.- Per l’assistència i resultats de les proves.
3.- Resultat de les proves físiques.
Podem veure com la majoria dels alumnes volen ser avaluats perl’assistència a classe i la seva participació i en alguns casos també acceptenque se’ls valori pel resultat de les proves físiques acompanyat del’assistència a classe. Podem observar com l’opció que no és estimada, ésel valorar de forma única i exclusiva les proves físiques, ja que això seriatotalment discriminatori i tan sols afavoriria a una minoria.El que si hem de mentalitzar als alumnes que no és suficient assistir a lesclasses si no posar-li ganes, il·lusió i esforç en cadascuna de les tasques perintentar millorar el rendiment físic i d’altres aspectes lligats a l’activitatfísica que els farà créixer com a persones.
TERCER INSTRUMENT DE RECOLIDA DE DADES
125
ENQUESTA ALS PROFESSORS
ENQUESTA DIRIGIDA ALSPROFESSORS
PREGUNTA Nº 1 DISTRIBUCIÓ Q.F.
ES TREBALLA NOMÉS EN 1 TRIMESTRE
ES TREBALLA DURANT TOT L'ANY X X X X X = 5
APROFITEM D'ALTRES CONTINGUTS
PREGUNTA Nº 4 METODOLOGIA
126
COMANDAMENT DIRECTE X X X X X = 5
TREBALL PER GRUPS X X X = 3
DESCOBRIMENT GUIATRESOLUCIÓ DE `PROBLEMES
LLIURE EXPLORACIÓ
PREGUNTA Nº 5 UTILITZACIÓ MEDI NATURAL
SI X X = 2
NO X X X = 3
PREGUNTA Nº 8 AVALUACIÓ TEORIA
PROVA ESCRITA X X X X = 4
APUNTS
FENT EXERCICIS X X = 2
D'ALTRES X X = 2
PREGUNTA Nº 9 REFLEXIÓ BENEFICIS C. F.
SI X X X X = 4
NO X = 1
PREGUNTA Nº 10 ES PASSA LA MATEIXA BATERIA?
SI X X X X = 4
NO X = 1
PREGUNTA Nº 2 TOTES LES QF EN CADA CURS O NO?
AL LLARG DELS QUATRE ANYS X X = 2
TOTES EN CADA CURS X X X = 3
PREGUNTA Nº 3 PROVES FÍSIQUES
PROFESSOR 1 Test Cooper, abd 30'', llançam 2Kg,salta peus junts
PROFESSOR 2 Test de Cooper i resistència abdominal.
PROFESSOR 3 Resistència, 40m veloc, flexibilitat(calaix)
PROFESSOR 4 Resiste.15m, abd 30'',calaix flexibi,f,resit cames 30''
127
PROFESSOR 5 Bateria Eurofit.
PREGUNTA Nº 6 SUPERACIÓ DEL CONTINGUTMARQUES ASSISTÈNC. PARTICIPACIÓ
PROFESSOR 1 X X XPROFESSOR 2 POC X XPROFESSOR 3 X POC POCPROFESSOR 4 POC X XPROFESSOR 5 POC X X
PREGUNTA Nº 7 CONCEPTES TEÒRICS ON?
PROFESSOR 1 SI Sessió pràctica
PROFESSOR 2 SI Sessions de teoriaPROFESSOR 3 SI Dins i fora pràcticaPROFESSOR 4 SI Sessions teoria (pluja)PROFESSOR 5 SI Sessions teoria (pluja)
PREGUNTA Nº 11 MANTENIMENT DE L'ACTITUD POSITIVA
PROFESSOR 1 Jocs i metodologia motivantPROFESSOR 2 Jocs i formes jugades per se més motivants.PROFESSOR 3 Activitats competitives i de superacióPROFESSOR 4 Realitzant exercicis dinàmics on s'ho passin béPROFESSOR 5 Muntar sessions divertides.
RESUM DE L’ENQUESTA ALS PROFESSORS
Respecte a la pregunta de com es distribueix el treball de les qualitatsfísiques tots cinc professors enquestats en els tres IES observats responenque les treballen al llarg de tot el curs però cap d’ells aprofita la resta decontinguts per la millora de les qualitats físiques bàsiques. Lesmetodologies que bàsicament utilitzen son el comandament directe i el
128
treball per grups, però gairebé mai s’utilitzen metodologies més obertes quepermetin la participació activa dels alumnes.
La utilització del medi natural l’aprofiten dos dels cinc professorsentrevistats. Jo crec que la utilització d’aquest medi pot ser molt i moltmotivant per segons quina qualitat física com pot ser la resistènciaaeròbica.
En quan a la part teòrica de l’assignatura quatre professors fan provesteòriques i algun d’ells ho combinen amb exercicis teòrics.
Dels cinc professionals d’educació física, quatre ens confirmen que fanreflexions sobre els beneficis de la condició física i tan sols un diu que noho fa.
Dels cinc professors quatre d’ells passen la mateixa bateria motora a l’inicique al final del crèdit i aquesta serveix com a eina d’avaluació.
En quan a la distribució de les qualitats físiques tres dels cinc professorsdiuen que treballen les qualitats físiques al llarg de cadascun dels cursos del’ESO, en canvi dos d’ells les treballen repartides en els quatre anys.
En quan al tipus de proves escollides per avaluar als alumnes estan lesbateries motores estandaritzades com la Eurofit que com veiem la utilitzaalgun centre i l’altre opció es passar proves dirigides al control de lesqualitats que es consideri quedant reflectit que les més treballades son: lesque corresponen a la flexibilitat amb la tradicional prova del “calaix”, la deresistència avaluada a través del test de Cooper, Course Navette o d’altres ifinalment les de resistència abdominal o abdominals per temps.El més preocupant és que en la majoria dels casos es fan les provesespecifiques al començament del crèdit i després al llarg del crèdit no hi haun treball rigorós dirigit a que millorin aquestes qualitats, ja que lafreqüència de les sessions és molt baixa (dues setmanals) i la intensitat vemarcada per la heterogeneïtat dels alumnes.Un cas on es veu molt clar és en la flexibilitat que tal com tots sabem ésuna qualitat involutiva i que necessita per la seva millora un treballsistemàtic. En canvi podem observar com tan sols es treballa en la part del’escalfament i en alguns cops en la part final, però això és insuficient perprovocar una millora significativa.
Per aprovar o superar l’assignatura només un professor dels cinc donaprioritat a les marques per damunt de l’assistència i la participació del’alumnat en cadascuna de les sessions. Els restants quatre professors donen
129
més importància a la participació i a l’assistència que a les marquesobtingudes en els tests.
En quan a la forma de fer arribar els continguts teòrics als alumnes, un delscinc professors té programades sessions teòriques dins de la programacióanual, dos professors aprofiten els dies de pluja per impartir conceptesteòrics i els dos últims professors aprofiten les sessions pràctiques perdonar aspectes teòrics relacionats en les pràctiques.En quan al manteniment de la bona actitud tots els professors opinen que elmillor és mantenir una metodologia activa, motivadora, dinàmica ... i tambéés molt important l’apropament del professor envers l’alumnat per ajudar-lo en la tasca de creixement personal a tots els nivells.
130
QUART INSTRUMENT DE RECOLLIDA DE DADES
FULLS D’OBSERVACIÓ
FULLS D’OBSERVACIÓ DELS DIFERENTS IES OBSERVATS.
IES Nº 1 Q.F.P.I Q.F.P.I Q.F.P.I Q.F.P.P Q.F.P.P Q.F.P.P
FITXA 1 Flexibilitat R.Anaeróbica R.Aeróbica
131
FITXA 2 Flexibilitat R.Aeróbica R.Anaeróbic
FITXA 3 Flexibilitat R.Aeróbica V.Reacció R.Anaerobic
FITXA 4 R.Aeróbic V.Reacció R.Anaeróbic Altres
FITXA 5 R.Aeróbic F.Explosiva F.Resisténci Altres
FITXA 6
FITXA 7 Flexibilitat R.Aeróbica F.Resistenci
FITXA 8
FITXA 9 Flexibilitat R.Aeróbica V.Reacció R.Aeróbica
FITXA 10 Flexibilitat R.Aeróbica R.Anaeróbic R.Aeróbica
FITXA 11 Flexibilitat R.Aeróbica V.Reacció R.Anaeróbic
FITXA 12 R.Aeróbica V.Reacció R.Anaeróbic
FITXA 13 Flexibilitat R.Aeróbica R.Anaeróbic V.Reacció Altres
FITXA 14 Flexibilitat R.Aeróbica R.Aeróbica
FITXA 15 Flexibilitat R.Aeróbica V.Reacció Altres
Q.F.T.C Q.F.T.C M.I.P.I M.I.P.P M.I.T.C
Flexibilitat Abans Abans Abans
Durant Abans
132
Abans Abans
Abans Abans
Durant Abans
Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
T.F.P.I T.F.P.P T.F.T.C M.A.T.P.I M.A.T.P.P M.A.T.T.C
Positiu Positiu Neutre No No No
Neutre Neutre No No
133
Neutre Neutre No No
Cap Cap No Si
Cap Neutre No Si
Cap Cap No No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap No Si
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
M.O.T.P.I.A M.O.T.P.I.C M.O.T.P.P.P M.O.T.P.P.R M.O.T.P.P.S M.O.T.P.P.E E.E.P.I
< 5 > 5 < 5/10 < 5/10 < 5/10 < 5/10 C.Directe
134
> 5 < 5 Cap Cap < 5/10 < 5/10 C.Directe
> 5 > 5 Cap Cap < 5/10 < 10/15 C.Directe
> 5 < 5 < 5/10 Cap < 10/15 < 5/10 C.Directe
< 5 < 5 Cap Cap < 10/15 > 10/15 C.Directe
< 5 > 5 < 10/15 Cap < 5/10 < 10/15 C.Directe
> 5 > 5 < 10/15 Cap < 5/10 < 5/10 C.Directe
> 5 > 5 < 10/15 Cap < 5/10 < 5/10 C.directe
> 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 10/15 C.directe
< 5 > 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 10/15 C.directe
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10 C.directe
> 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10 C.directe
< 5 < 5 Cap Cap < 5/10 < 5/10 C.directe
E.E.P.P E.E.P.F D.P.I D.P.P D.P.F A.C.P.I A.C.P.I
C.Directe C.Directe < 5 > 45 > 5 Estiraments
135
C.Directe < 5 > 45 Estiraments C.Continua
C.Directe < 5 > 45 Estiraments C.Continua
C.Directe < 5 > 45 C.Continua Jocs
C.Directe < 5 > 45 Esiraments C.Continua
C.Directe < 5 > 45 Estiraments C.Continua
C.directe T.x Grups < 5 > 45 < 5 Estiraments Jocs
T.x Grups < 5 > 45 < 5 Estiraments Jocs
C.Directe C.Directe < 5 > 45 > 5 Estiraments C.Continua
C.Directe < 5 > 45 Estiraments C.Continua
C.Directe < 5 > 45 > 5 Estiraments C.Continua
C.Directe C.Directe < 5 > 45 < 5 Estiraments C.Continua
C.Directe C.Directe < 5 > 45 < 5 Estiraments C.Continua
A.C.P.P A.C.P.P A.C.P.F A.C.P.F OBSERVACIONS Num alumnes
Circuits Estiraments 20
136
Ex.Dirigits No hi ha part final. 24
Ex.Dirigits No hi ha part final. 24
No hi ha part final. 20
Jocs No hi ha part final 22
VAGA NO HI HA CLASSE
Ex.Dirigits No hi ha part final 20
CRÈDIT SÍNTESIS
Ex dirigits Estiraments 22
Ex.Dirigits Estiraments 21
Jocs Estiramnts 22
Ex.Dirigits No hi ha part final 21
Altres Estiraments 20
Jocs Estiraments 21
Ex.Dirigits Estiraments 17
Alumnes NO participen Material
137
Cap
Cap
Cap
1 Mucadors i ampolles.
1 Culleres i caniques
2
Raquetes de Badminton
2 Raquetes de Badminton
1 Raquetes de Badminton
2 Raquetes de tennis
3 Raquetes i pilotes de tennis
1 Raquetes de tennis.
3 Raquetes de tennis.
138
IES Nº 2 Q.F.P.I Q.F.P.I Q.F.P.I Q.F.P.P Q.F.P.P
FITXA 1 R.Aeróbica V.Desplaçam R.Anaeróbic
FITXA 2 Flexibilitat R:Aeróbica F.Resistència V.Reacció
FITXA 3 Flexibilitat R:Aeróbica F.Resistència
FITXA 4 Flexibilitat R:Aeróbica R.Aeróbica Flexibilitat
FITXA 5
FITXA 6 Flexibilitat R:Aeróbica R.Aeróbica R.Anaeróbic
FITXA 7 R.Anaeróbic Flexibilitat
FITXA 8 Flexibilitat R:Aeróbica F.Resistència Flexibilitat
FITXA 9 Flexibilitat R:Aeróbica F.Resistència
FITXA 10 Flexibilitat R:Aeróbica F.Resistència Flexibilitat
FITXA 11 Flexibilitat R:Aeróbica V.Desplaçam Flexibilitat
FITXA 12 Flexibilitat R:Aeróbica V.Reacció Altres
FITXA 13 Flexibilitat R.Aeróbica R.Anaeróbic
139
Q.F.P.P Q.F.T.C Q.F.T.C M.I.P.I M.I.P.P M.I.T.C
Flexibilitat Abans Abans Abans
R.Aeróbica V.Reacció V.Desplaça Abans Abans Abans
V.Reacció V.Desplaça Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
V.reacció Flexibilitat Abans Abans Abans
Abans Abans
R.Aeróbica Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Abans
140
T.F.P.I T.F.P.P T.F.T.C M.A.T.P.I M.A.T.P.P M.A.T.T.C
Neutre Neutre Positiu No Si No
Neutre Cap Neutre No Si Si
Cap Cap Cap No Si Si
Neutre Neutre Neutre No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap Cap No Si Si
Cap Cap No Si
Cap Cap No Si
Neutre Cap Cap No Si No
141
M.O.T.P.I.A M.O.T.P.I.C M.O.T.P.P.P M.O.T.P.P.R M.O.T.P.P.S M.O.T.P.P.E
< 5 < 5 < 10/15 < 10/15 < 15 < 10/15
> 5 < 5 < 5/10 Cap < 10/15 < 5/10
> 5 > 5 Cap Cap < 5/10 < 10/15
> 5 > 5 < 5/10 Cap < 15 < 15
> 5 < 5 < 10/15 Cap < 10/15 < 15
< 5 < 5 Cap Cap < 10/15 < 15
> 5 > 5 < 10/15 Cap < 10/15 < 15
> 5 > 5 < 10/15 Cap < 10/15 < 10/15
> 5 > 5 < 10/15 Cap < 15 < 15
> 5 < 5 < 10/15 Cap < 15 < 10/15
< 5 > 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10
< 5 > 5 < 15 Cap < 10/15 < 10/15
142
E.E.P.I E.E.P.P E.E.P.F D.P.I D.P.P D.P.F A.C.P.I
C.Directe T.x Grups C.Directe < 5 > 45 > 5 C.Continua
lliureexplora C.Directe C.Directe < 5 > 45 > 5 C.Continua
lliureexplora T.x Grups C.Directe < 5 > 45 < 5 C.Continua
C.Directe C.DirecteLliure
explora < 5 < 45 > 5 C.Continua
T.x Grups T.x Grups C.directe > 5 < 45 > 45 C.Continua
C.Directe C.Directe C.directe < 5 > 45 < 5 Jocs
C.Directe C.Directe C.directe < 5 > 45 > 5 C.Continua
C.Directe C.Directe C.directe < 5 > 45 > 45 C.Continua
C.Directe C.Directe C.directe > 5 > 45 < 5 C.Continua
T.x Grups T.x Grups > 5 > 45 C.Continua
T.x Grups C.Directe > 5 > 45 C.Continua
T.x Grups T.x GrupsLliure
explora < 5 > 45 < 5 C.Continua
143
A.C.P.I A.C.P.P A.C.P.P A.C.P.F A.C.P.F OBSERVACIONS
Jocs Circuits Estirament
Estirament Jocs Ex.Dirigits Jocs
Estirament Circuits Jocs
Estirament Ex.Dirigits Estirament
Estirament Altres Estiraments Dia d'esport lliure
Ex.Dirigits Estirament
Estiraments Jocs Estiraments
Estiraments Jocs Ex.Dirigits Estiraments
Estiraments Jocs Ex.Dirigits Estiraments Treball d'equilibris
Estiraments Jocs Ex.Dirigits No hi ha part final
Estiraments Ex.Dirigits No hi ha part final
Estiraments Altres Estiraments Esport lliure
144
Num alumnes Alumnes NO participen Material
25 3 Conos i testimonis
26 3 Pilota medicinal i de goma.
25 6 Desnivell natural, 2 pilotes goma
26 3 Casette i cinta de la course-navette.
29 2 Bola de futbol i basquet
29 2 Colxoneta x alumne i 1 full instruccions
27 2 Varies pilotes per joc
25 3 Stiks hoquei i conos.
27 1 Conos i piques.
29 3 Un parell de conos i colxonetes.
29 3 Stiks de hoquei.
26 2 Bola futbol i stiks hoquei.
145
IES Nº 3 Q.F.P.I Q.F.P.I Q.F.P.I Q.F.P.P Q.F.P.P
FITXA 1 R.Anaeròbic V.Desplaçam
FITXA 2 R.Anaeròbic F.Resistència V.desplaçam
FITXA 3 V.Reacció V.Desplaçam F.Resistència
FITXA 4 V.Reacció V.Desplaçam F.Resistència
FITXA 5 R.Aeróbica Flexibilitat V.Desplaçam V.Reacció
FITXA 6 R.Aeróbica F.Resistència Flexibilitat
FITXA 7 R.Anaeròbic F.Explosiva F.Resistència
FITXA 8
FITXA 9 Flexibilitat F.Explosiva V.Desplaçam V.Reacció
FITXA 10 Flexibilitat R.Aeróbica Flexibilitat
FITXA 11 Flexibilitat R.Aeróbica Flexibilitat
FITXA 12 V.Reacció R.Anaeróbica Vreacció R.Aeróbica
FITXA 13 R.Aeróbica Flexibilitat F.Resistència
146
Q.F.P.P Q.F.T.C Q.F.T.C M.I.P.I M.I.P.P M.I.T.C
Flexibilitat Durant Abans Durant
R.Anaeróbica Flexibilitat Abans Abans Durant
Flexibilitat Abans Abans Abans
Flexibilitat Abans Abans Durant
F.explosiva Flexibilitat Abans Abans Abans
Abans Durant
Flexibilitat Abans Abans Abans
R.Anaerobica Abans Abans
Abans Abans
Abans Durant
Abans Abans
Flexibilitat Abans Durant Abans
147
T.F.P.I T.F.P.P T.F.T.C M.A.T.P.I M.A.T.P.P M.A.T.T.C
Positiu Positiu Positiu No Si No
Neutre Cap Neutre No Si No
Neutre Cap Neutre Si Si No
Neutre Positiu Neutre Si Si No
Neutre Neutre Neutre No Si No
Cap Cap Cap No Si
Cap Cap Cap No Si No
Cap Cap No No
Cap Positiu No No
Cap Positiu No Si
Cap Cap No Si
Cap Neutre Cap No Si No
148
M.O.T.P.I.A M.O.T.P.I.C M.O.T.P.P.P M.O.T.P.P.R M.O.T.P.P.S M.O.T.P.P.E
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 15
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 15
< 5 < 5 < 10/15 Cap < 5/10 < 10/15
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10
< 5 < 5 Cap Cap < 5/10 < 10/15
< 5 < 5 < 10/15 < 5/10 < 5/10 < 5/10
> 5 > 5 < 5/10 < 10/15 < 10/15 < 10/15
> 5 < 5 Cap Cap < 10/15 < 5/10
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10
< 5 > 5 < 5/10 Cap < 5/10 < 5/10
< 5 < 5 < 5/10 Cap < 10/15 < 5/10
149
E.E.P.I E.E.P.P E.E.P.F D.P.I D.P.P D.P.F A.C.P.I
C.Directe C.Directe C.Directe < 5 > 45 < 5 Jocs
C.Directe T.x Grups C.Directe < 5 > 45 > 5 C.Continua
C.Directe T.x Grups C.Directe < 5 > 45 > 45 Jocs
C.Directe C.Directe C.Directe < 5 < 45 < 5 C.Continua
C.Directe C.Directe C.Directe < 5 > 45 < 5 C.Continua
C.Directe C.Directe < 5 < 45 C.Continua
C.Directe C.Directe C.Directe < 5 < 45 < 5 Jocs
C.Directe C.Directe < 5 > 45 Jocs
C.Directe C.Directe < 5 > 45 Estiraments
C.Directe C.Directe < 5 < 45 C.Continua
C.Directe C.Directe < 5 > 45 Jocs
C.Directe T.x Grups C.Directe < 5 > 45 > 5 Estiraments
150
A.C.P.I A.C.P.P A.C.P.P A.C.P.F A.C.P.F OBSERVACIONS
Estiraments Jocs Estiraments
Estiraments Circuits Estiraments
Ex.Dirigits Estiraments
Estiraments Ex.Dirigits Estiraments
Estiraments Ex.Dirigits Estiraments
Estiraments Ex.Dirigits No hi ha part final
Circuits Estiraments
Sortida Curricular
Estiraments Ex.Dirigits No hi ha part final
Ex.Dirigits No hi ha part final
Estiraments Ex.Dirigits No hi ha part final
Jocs No hi ha part final
C.Continua Circuits Estiraments Proves Físiques
Num alumnes Alumnes NO participen Material
151
19 Conos i cercols
17 4 Conos
14 7 Bola handbol, conos i colxonetes
14 7 Bola de goma, conos i colxonetesi
18 Pujades terreny natural i conos.
17 1 Colxonetes.
14 5
16 4 Colxonetes.
13 1 Una pilota
15 1 Pilota medicinal, cercols i boles varies
COMENTARIS ALS FULLS D’OBSERVACIÓ
152
IES nº 1:
En la part inicial es pot observar que les qualitats físiques bàsiques que méses treballen son la flexibilitat i la resistència aeròbica a través de la carreracontinua.
En la part principal es treballa la resistència aeròbica, la resistènciaanaeròbica, la velocitat reacció i la força resistència.
En les sessions on hi ha part final es treballa sempre la flexibilitat.
Podem observar com la informació es dona abans de cada tasca i desprésdurant l’execució dels exercicis no es fa cap comentari, lo qual provoca undesencant per part dels alumnes.
També podem observar la manca d’utilització del feedback la qual cosa noafavoreix gens l’aprenentatge. En les primeres sessions observades si quepodem veure la seva utilització, però a mesura que avancem el seu úsqueda totalment anul·lat.
L’ús del material es concentra en la part principal gairebé mai en la partinicial i final.
El temps per anar al vestuari i canviar-se és molt reduït la qual cosaafavoreix el temps real de pràctica.
El tipus de metodologia utilitzada és bàsicament el comandament directe ien situacions molt reduïdes s’aplica el treball per grups o d’altresmetodologies més actives i participatives.
Un fet curiós és que en quasi cap sessió es fa la part final o tornada a lacalma.
En la part inicial el tipus d’activitats que s’utilitzen son els estiramentsconjuntament amb la carrera continua. Les activitats en la part principal sonels jocs i els exercicis dirigits i en la tornada a la calma son els estiraments.
IES nº 2:
153
En la part inicial es treballa igual que en l’anterior la flexibilitat i laresistència aeròbica a través de la carrera continua.
En la part principal es treballa la flexibilitat, la resistència anaeròbica, forçaresistència i aeròbica però en canvi podem veure com la força no es treballad’una manera específica.
En la part final es treballa la flexibilitat i la velocitat de desplaçament.
La informació al igual que abans també es dona abans de l’execució de lestasques lo qual provoca una manca de motivació.
El feedback s’utilitza poquíssim i quan apareix es de caràcter neutre senseproduir cap efecte positiu sobre els alumnes.
La utilització del material només es fa en la part principal.
La metodologia més usada és el comandament directe i alguns cops eltreball per grups i només en un cop apareix la lliure exploració.
En aquest centre quasi sempre fan la part de tornada a la calma o part finalaprofiten per fer els estiraments pertinents.
El temps que inverteixen els alumnes en arribar als vestuaris, canviar-se esmolt baix lo qual afavoreix el temps real de pràctica.
L’actitud dels alumnes és bona i la participació en les sessions és alta i ambpredisposició positiva.
Els tipus d’activitats que s’utilitzen son: la carrera continua, els estiramentsi en algun moment molt puntual el joc en la part inicial.En la part principal s’utilitzen els exercicis dirigits i el joc i en la part finalbàsicament els estiraments.
IES nº 3:
En la part inicial es treballa la resistència aeròbica i la flexibilitat a travésdels estiraments passius.
En la principal es treballa la resistència anaeròbica, la força resistència i lavelocitat reacció. Podem tornar a constatar que la força no es treballa.
154
En les sessions on es fa la tornada a la calma es treballa la flexibilitat.
El material s’utilitza bàsicament en la part principal.
La informació es dona abans de les tasques a realitzar només en algunasessió apareix informació durant l’execució coincidint en la tornada a lacalma.
El feedback apareix amb caràcter neutre i positiu i és en aquest IES queapareix amb més freqüència sobre tot en les primeres sessions observades,després poc a poc la seva utilització va minvant.
El material s’utilitza en quasi totes les sessions però només en la partprincipal.
En aquest centre els alumnes triguen més temps en canviar-se i per lo tantaixò repercuteix en el temps real de la sessió.
El comportament dels alumnes que participen en les sessions es bo.La participació a classe no és molt alta, hi ha una sèrie d’alumnes queacostumen a no participar-hi, però en canvi assisteixen a totes les classesperò es mantenen al marge.
El tipus de metodologia utilitzada al igual que en la resta de centres és elcomandament directe i en molt poques sessions s’utilitza un altre.
Les activitats més usades son la carrera continua, els estiraments, elsexercicis dirigits i els jocs aquests principalment en la part inicial.
En les primeres sessions es feia la part final però a mesura que avançava elcurs ha anat desapareixent.
CONCLUSIONS GENERALS DELS FULLS D’OBSERVACIÓ.
La qualitat de força específicament de tren superior no es treballa en capdels tres centres observats.
En molts cops no es fa la tornada a la calma o part final.
155
La utilització del material només és en la part principal.
El temps que gasten els alumnes per arribar a les instal·lacions i canviar-segeneralment no és molt alt (tan sols es un centre en que aquest tempsaugmenta).
El comportament dels alumnes participants en les sessions és bastant bo iamb bona predisposició.
El tipus de metodologia més utilitzada és el comandament directe i en moltpoques situacions s’utilitza d’altres menys directives.
S’hauria d’intentar en el tercer IES on l’axemptisme pràctic és alt buscarles formules per intentar captar l’interès dels alumnes, si no molts cops laimatge es veure tants nens a la pista com fora asseguts, i això crea un climade passotisme.
S’hauria d’intentar que hi hagués una lògica en el treball de les qualitatsfísiques per aconseguir una millora sinó l’únic que aconseguim es anar fentpetits intents però sense una avanç.
156
3ª PART: DISCUSIÓ I CONCLUSIONS
DISCUSIÓ
Podem observar com els alumnes prefereixen el treball de les qualitatsfísiques que comporten poc desgast físic com és el cas de la flexibilitat,però també ens consta que tampoc és motivant el seu treball, es a dir, els
157
alumnes normalment s’avorreixen i molts cops adopten posturesincorrectes per estirar lo qual pot comportar possibles lesions, per aixòdavant d’aquest treball el professor ha d’estar molt al damunt per evitarmales postures i repercussions negatives.
La resistència és una qualitat que no acostuma a agradar ja que requereixun esforç corporal, mental i energètic important i per un altra banda ladificultat de donar-li un tractament lúdic i la rigidesa de la seva avaluaciótampoc la converteix en atractiva. Tot això emmarca aquesta qualitat en unentorn poc divertit pels alumnes.
En canvi tenim la velocitat, que permet ser treballada d’una manera mésatractiva, més lúdica, competitiva i per això és més ben acollida pelsalumnes. En el treball d’aquesta qualitat s’ha de estructurar la classe de talforma que els grups estiguin equilibrats per a que siguin motivants per atots.
Podem observar com un percentatge de l’alumnat concretament un 72%gaudeixen de les classes d’educació física i concretament son els nois ques’ho passen bé per la seva millor predisposició davant de l’esforç i delmoviment, i sempre pel seu desig de millorar la condició física.
Un fet també observable i potser una mica preocupant és la desconeixençaevident entre la relació entre activitats i objectius per part del alumat, ja queaquests han demostrat en les seves respostes que no son gens crítics ja queresponen sempre que estan d’acord això es mostra de falta de coneixementsenvers la matèria. De tot això podem extreure que el nostre treball tambéhauria d’anar orientat a formar gent crítica, que els alumnes no esconformessin amb el que el professor els doni, si no que vagin més enllàd’aquesta manera podran avançar en el seu propi aprenentatge.
Veiem com els alumnes generalment s’ho passen bé a les classesd’educació física. El percentatge és d’un 73% la majoria de les vegades ésfruit del bon ambient creat entre el grup més que per les activitats en sí.Està molt be que entre els alumnes hagi una bona entesa però de la nostrapart hem d’intentar que les activitats també siguin engrescadores iil·lusionin al alumnat.Normalment els alumnes no es troben a disgust a les classes, si que és certque en el centre on l’índex d’immigració és molt elevat es pot observarcom hi han alumnes que es neguen a participar en alguns exercicis o fins itot en sessions senceres per diferents motius generalment de caràcter social.En aquests casos és on els docents han de trobar les armes per intentarreconduir aquestes situacions que poden arribar a ser complexes.
158
Podem comprovar de forma general que el contingut que més agrada alsalumnes és el d’activitats esportives per damunt de la resta. Sabent això elsprofessors hauríem de treballar els continguts menys atractius a través delsesports ja que és el contingut més desitjat, d’aquesta manera aconseguiríemuna millora significativa de la condició física.
Per un altre banda un altre contingut que no agrada és el d’activitats ambsuport musical possiblement perquè és el que comporta trencar amb moltsobstacles com son la: vergonya, el que pensaran els altres, el atribuir-la alsexe femení. Hem de pensar que ens trobem en nois i noies que es trobenen una fase de la vida que no és fàcil, l’adolescència, on hi ha un rebuigclar per allò que no està ben acotat socialment, fer activitats “femenines”poden comportar un compromís als nois. Aquí hi hem d’entrar nosaltres elsprofessors parlant amb els alumnes i és molt important la nostraparticipació activa com a docents en aquest tipus de tasques per facilitard’aquesta manera la participació del alumnat creant un clima fàcil i relaxat.
En quan a la forma que prefereixen els alumnes ser avaluats podemdestacar que en la seva majoria prefereixen ser puntuats per la participació iassistència a totes les classes. Però en l’IES on el nombre de nois es moltmés elevat que el de noies no importa ser avaluats a través de provesmotores estandarditzades fins i tot per a ells aquesta forma pot arribar a sermolt motivant.
En quan a la principal motivació enfront les classes d’educació físicageneralment és el passar-ho bé però al igual que en l’apartat anterior en elscentres on el nombre de nois és més alt que el de noies també té moltaimportància la millora de la condició física. A més a més, en grups molthomogenis on el rendiment escolar és bo i per lo tan el comportamenttambé es dona com a objectiu important la millora de la condició física.
És important assenyalar que per els cinc docents entrevistats és adequattreballar totes les qualitats físiques en cadascun dels cursos que formenl’ESO. El que si és convenient anar canviant és la metodologia en funció deles edats i el nivell d’exigència.Hauríem d’intentar deixar de banda l’ús constant de metodologiesdirectives per donar pas a estratègies més obertes on la participació delsalumnes sigui primordial. En som conscients que en els grups difícilsaplicar aquestes metodologies poc directives tenen la seva dificultat peròhem de cercar la forma de fer-ho d’una manera lenta i progressiva.
En quan a la utilització del medi natural en les classes d’educació física caldir que tots tres centres observats tenen opcions d’utilitzar l’entorn natural
159
degut a la proximitat a cadascun dels centre. Doncs només tres dels cincprofessors utilitzen aquest medi natural lo qual afavoreix moltíssim lamotivació només pel fet de ser un entorn novador. Els restants dosprofessors no utilitzen el medi natural.
Podem observar com tots els professors enquestats imparteixen conceptesteòrics uns se’n aprofiten dels dies de pluja, d’altres aprofiten les mateixessessions pràctiques per donar la informació més important en relació a lestasques practicades. Tan sols hi ha un docent que dins de la sevaprogramació hi col·loca sessions merament teòriques amb els seusrespectius exàmens teòrics. Un fet important es que mai ens hem d’oblidarque ens trobem davant d’una assignatura pràctica i com hem dit abans ambuna manca de temps per poder desenvolupar tots els continguts d’unaforma seria, és evident que hem de construir en els nostres alumnes unabase teòrica de la nostra assignatura però la gran importància és eldesenvolupament motor.
En quan a la bateria motora que passen els professors com a instrument demedició per conèixer el nivell físic inicial dels alumnes i més tard per saberla millora individual tracta les següents qualitats: la resistència, la velocitat,la flexibilitat i la capacitat abdominal.Però s’ha de ser conseqüents amb el que estem demanant als nostresalumnes això comporta un treball sistemàtic d’aquestes qualitats per poderapreciar una millora quan passem per segona vegada la bateria motora. Sitreballem aquestes qualitats de tant en tant sense seguir cap programació nos’aconseguirà cap millora. Hem de tenir en compte que les proves de labateria han de tenir una estreta relació amb el que i com es treballa durantles sessions pràctiques es a dir el que no es possible es treballar una qualitati després demanar-ne un altre.
En quan al manteniment de la motivació per part del professorat tots cincdocents entrevistats coincideixen que la millor manera és a través del’aplicació de jocs, metodologies obertes, motivants, formes jugades,activitats competitives però controlades pel professor per evitardiscriminació entre els alumnes. Tots sabem que això és el que hauria deser però de vegades la realitat de centre no permet aquestes estratègies tanobertes i s’ha de recorre a sistemes més tancats, però sempre hem d’intentarquan puguem educar als alumnes en la línea de la participació,col·laboració...
Hem de fer dels nostres alumnes persones crítiques per poder formarpersones en criteri. Podem observar quan els deixem opinar sobre els
160
canvis que farien en les diferents sessions, gairebé no opina cap i els que hofan reclamen més formes jugades i menys intensitat en les sessions.
L’objectiu que volen aconseguir els alumnes a les classes d’educació físicaés fonamentalment el divertir-se a través dels continguts de l’assignatura ial costat dels seus companys de curs. Si s’ho passen be vol dir queparticipen en totes les activitats i per lo tant de forma involuntària arribaràel segon objectiu que és la millora de la condició física i amb aquests’aconseguirà el tercer que serà el superar l’assignatura.
Les qualitats que es treballen al llarg de les sessions observades son: laresistència aeròbica, la resistència anaeròbica, a flexibilitat i la velocitat. Laresistència aeròbica es treballa però amb caràcter general no de formaespecífica, la velocitat i la resistència anaeròbica es treballa bàsicament fentcurses de relleus, jocs de persecució.... i per últim la flexibilitat apareix enles parts inicials de les sessions i en algun cas en la tornada a la calma, peròcrec que no es treballa el suficient per aconseguir una millora important alllarg del crèdit per poder ser més tard avaluat i qualificat.
CONCLUSIONS
1) Les qualitats físiques més treballades són: la velocitat, la flexibilitat ila resistència.
161
2) El 72% dels alumnes ho passen molt bé en les classes d’educaciófísica. Les raons perquè els agrada fer activitat física i, a més a més,al costat dels companys de classe. Les queixes d’alguns alumnes ésper massa intensitat.
3) El 95% de l’alumnat creu que les activitats proposades pel professorson adients per aconseguir els objectius proposats. S’ha d’educar alsalumnes amb l’esperit crític.
4) El 76% dels alumnes no canviarien cap aspecte de les sessions i elsúnics canvis proposats son per disminuir la intensitat. Crec que aquítambé hi ha una manca d’esperit crític i insistim en la importància deeducar-los en aquest camí.
5) El 73% diuen que els companys s’ho passen bé a les classesd’educació física el percentatge restant tenen problemes de vegadesdegut a petits problemes físics com l’asma, mareig, cansament, etc....Un tant per cent molt petit no s’ho passen bé a les classes perquè noels agrada l’assignatura.
6) La manifestació de que s’ho passen molt bé és per l’actitud positivaenfront de les activitats, és una actitud alegre, participativa,col·laborativa ...
7) Un 85% estan a gust en les sessions, però si s’hauria d’intentarincrementar la participació. Si veiem les raons sempre son raonsfísiques menys en un centre que hi ha un axemptisme molt alt deguta la heterogeneïtat, alumnes de molts països diferents on molts d’ellsno tenen cap hàbit de pràctica esportiva sobre tot en el cas de lesnoies.
8) Un 96% de l’alumnat participa en totes les activitats i els pocs que noho fan és degut a que en un moment puntual no estan en condicions.És cert que alguns opinen que al ser una assignatura obligatòria no hiha opcions a no participar-hi.
9) Cal destacar que hi ha un centre on l’índex d’immigració és molt alt ien aquest grup hi ha hagut dies amb una participació tan sols del50%. S’hauria de buscar la fórmula de intentar reduir aquestaxemptisme ja que pot arribar a perjudicar a tot el grup.
162
10) El contingut que més agrada es el de jocs i esports. Elcontingut de condició física està situat en tercer lloc darrera de lesactivitats a la natura i davant del de l’expressió corporal. Hem d’intentarutilitzar els altres continguts que més agraden per treballar les qualitatsfísiques.
11) La raó per la que el contingut de jocs i esports agrada més és perquèes troba més motivant i juguen entre tots els companys de classe.
12) El contingut que menys agrada és el d’expressió corporal. La raó ésque se’l considera un contingut avorrit i de vegades es troben“ridículs”. És molt important que el professor cerqui músiques actuals,balls actuals i que ell sigui el primer en participar-hi d’aquesta maneras’ajudarà al augment de participació dels alumnes.
13) Dins de les qualitats físiques la més estimada pels alumnes és laflexibilitat seguida de la velocitat, la força i la resistència. La raó semblaser la poca demanda energètica que requereix la flexibilitat. En el que sihem de tenir cura és que els alumnes han de estar concentrats peradoptar les postures adients per fer els estiraments i d’aquesta maneraevitar les possibles lesions.
14) La raó principal que mou als alumnes a les classes d’educació físicaés el passar-ho bé amb les tasques a realitzar i al costat dels companysde classe. Només en un centre on el grup és molt homogeni i amb unabona conducta la raó important enfront les classes d’educació física és lamillora de la condició física.
15) Els alumnes prefereixen ser avaluats per la participació a classe il’assistència més que pels resultats d’una bateria motora. En elcentre esmentat anteriorment on la conducta es molt positiva i elgrup molt igual no els importa ser avaluats a través de provesfísiques.
16) Les qualitats físiques es treballen en cada curs de l’ESO variant lametodologia de estratègies obertes al començament a estratègiesmés dirigides en cursos superiors.
17) Els professors imparteixen conceptes teòrics utilitzant bàsicamentles sessions pràctiques i també els dies de pluja.
163
18) Les proves físiques que es passen al començament son les mateixesque es passen al final per poder detectar el punts de millora. Però nooblidem mai que s’ha de fer un treball molt sistemàtic per poderapreciar millores.
19) Els professors consideren que la millor forma de mantenir alsalumnes amb il·lusió es mitjançant la metodologia participativa,formes jugades, jocs variats...
20) En la part inicial en un dels tres centres fan sempre una petita carreracontinua i una quants estiraments. En un altre centre l’escalfament eldirigeix sempre un alumne diferent que prèviament li ha lliurat perescrit l’escalfament al professor i després d’estar corregit llavorsl’alumne el porta a la pràctica. El tercer centre és el professor quidirigeix l’escalfament.
21) Hi ha una manca d’hàbit de fer la part final de les sessions moltscops es finalitza la sessió en la part principal imagino que és per unmal càlcul del temps.
22) Falta consolidar l’hàbit de comunicar als alumnes al començamentde cadascuna de les sessions els objectius que es treballaran durantla sessió, d’aquesta manera els alumnes participaran en un grau demés consciència en el seu aprenentatge.
23) Hi ha una freqüència molt baixa de feedback durant l’execució deles tasques lo qual comporta un avorriment, desil·lusió, desencant ...Per lo tant s’ha d’intentar incrementar la quantitat d’informació lliuradaals alumnes per ajudar-los a avançar.
24) Es treballa molt poc la força muscular sobre tot del tren superior laqual cosa seria necessari fer-ho utilitzant el medi natural, els propiscompanys...
BIBLIOGRAFIA
TÀNDEM 24 (2007) Didàctica de la Educación Física. Barcelona. EdGraó.
164
TANDEM 22 (2006) Didàctica de la Educación Física . Barcelona. EdGraó.
Blazquez Sánchez D.(1990) Evaluar en Educación Física. Barcelona. EdInde.
Pieron M. (1988) Didàctica de las actividades físicas y deportivas.Madrid.Ed. Gymnos.
Hernandez J.L, Velázquez R. (2007). La educación física, los estilos devida y los adolescentes: cómo son, cómo se ven, qué saben y que opinan.Biblioteca del Tàndem. Barcelona
Perez Ramirez M.C (2004) Entrenadores deportivos. La clave del éxito. Ed.Wanceulen. Sevilla
Revuelta Dominguez F.I, Sánchez Gomez M.C.Programa de anàlisis cualitativo para la investigación en espacios virtualesde formación. Universidad de Salamanca.
Varios ( 1985) La educación física en las enseñanzas medias. EdPaidotribo. Barcelona
N.J.Dougherty (1985) Educación física y deportes. Ed Reverté. Barcelona.
Skinner, Thorndike y otros. ( 1978) Aprendizaje escolar y evaluación. EdPaidos. Buenos Aires.
Bisquerra Alzina Rafael ( 2004). Metodologia de la investigacióneducativa. Ed. La Muralla. Madrid
Martinez Olmo. F. Anàlisi qualitativa de dades: Fonaments i estratègiesamb programari lliure. Universitat de Barcelona.
Barba Martín J.Jy .Pedraza Gonzalez M.A ( 2005) La iniciación deportivay su aplicación a nivel escolar. Magisterio de Segovia.Muñoz J.C ( 2004) El deporte escolar: Desarrollo teórico y práctico.Revista digital www.efdeportes.com. Año 10 nº 70. Buenos Aires.
Diaz Suarez A y Martinez Moreno A. ( 2003) Deporte escolar y esducativo.Universidad de Murcia. Revista digital. www.efdeportes.com. Año 9 nº 67.Buenos Aires.
165
Tejeiro V. y Martinez Señor P. (2006) Aspectes metodològics de lainiciació esportiva als esports d’invasió: una aproximació horitzontal.Revista Apunts nº 83 pp 35-42. Barcelona.
González Maura V, López Rodríguez. A (2002). Una alternativa para eldiagnóstico de la motivación profesional en profesores de educación física.Revista digital efdeportes. www.efdeportes.com. Buenos Aires. Año 8 nº48.
Edel Navarro ( 2004) El concepto de enseñanza aprendizaje.www.redcientifica. .com/doc.
Williams, L. (1995) Aprender con todo el cerebro. Ed. Martinez Roca.Colombia.
Fariñas Maestro una estrategia para la enseñanza.(1995) EditorialAcademia. La Habana.
Corpas Rivera, J. Toro Bueno y Zarco Resa ( 1994) Educación física en laenseñanza primaria. Aljibe. Archidona.
Generelo Lanaspa, Lapetra Costa y otros. (1993) Fundamentos deeducación física para enseñanza primaria. Inde.Barcelona.
Martinez López y Linares Girela (2003) La condición física en laeducación secundaria. Delegación Provincial de educación i ciencia deJaen.
Varios (1993) Fundamentos técnicos prácticos de educación física paraeducación primaria. Granada.
Pérez Cerdan J.P (1994) Autoevaluación de les capacidades físicas. Aulamaterial nº 19 suplemento aula 23.Ed Graó. Barcelona.
Educació Física . Govern de les Illes Balears. Conselleria d’educació icultura. Ordenació i inspecció educativa.Varius (2002). La avaluacions, parta Fundamentals e integral del processode abrandi-me-la. www.eduteka.org.
Antoni Badia i Consolo Garcia (2004) Incorporación de las TIC en laenseñanza y el aprendizaje basados en la elaboración colaborativa deproyectos. Revista de la Universidad i Sociedad del Conocimiento.Vol 3 nº2.UOC.
166
Vicente Paz Ruiz (2002) La evaluación del proceso enseñanza-aprendizaje,una tarea pendiente en el bachillerato. Asesor de la Unidad 094, D. F.Centro.
Ruben Edel Navarro ( 2008) El concepto de enseñanza aprendizaje Redcientífica. Ciencia, Tecnología y Pensamiento.www.redcientifica.com
Bru de Sala X. (2006) Butlletí de la societat catalana de pedagogia. Num. 8Juny 2008.
Herrera S. ( 2004) El factor terapèutic del proceso de enseñanza-aprendizaje. www.vozalmundo.com.
Marqués Graells P. (2001) Didáctica. Los procesos de enseñanza yaprendizaje. La motivación. Departamento de Pedagogía Aplicada ,Facultad de Educación,UAB.
De Jesús Vargas Vargas F. y Weimar Esteban Sucerquia Holguín (2006)Motivación para la realización de actividad física en adolescentes…..Instituto universitario de educación física .Universidad de Antioquia,Medellín. Colombia.
Varios ( 2007) Motivación profesional y calidad de las clases de educaciónfísica. Grupo de investigación motivación y educación física.www.efdeportes.com.
Varios (2006) La motivación en las clases de educación física. Lecturas:Educación física y deportes . www.efdeportes.com. Revista digital.
Jessica Aguirre y Fany Jardón (2003) Instrumentos de medición de lamotivación. Universidad Nacional Autónoma de México.
