PanoraMix octubre|novembre

PanoraMix #2 2012

PanoraMix #2 www.lacaldera.info

Una mostra del panorama de la creació

Un cicle per donar major visibilitat als artistes locals de la ciutat i per apropar-los al públic. Tindrà lloc durant els mesos d'octubre i novembre.

PanoraMix sorgeix de la idea d’iniciar un projecte pilot per començar a generar un aparador que pugui tenir lloc durant la setmana i on es puguin veure diversos treballs i artistes de les arts escèniques actuals.

Un marc ideal on poder programar molts dels joves artistes que hem anat recolzant al llarg d’aquests anys a través del nostre programa de residències. Dins d’aquests cicles presentarem treballs de dansa i d'arts escèniques tocant diferents llenguatges contemporanis i oferint una mirada panoràmica sobre la diversitat de la creació actual.

dilluns, dimarts i dimecres a les 20.30h*

També hem convidat altres centres amb els quals hem estat vinculats a través de col·laboracions en xarxa, en aquesta edició La Poderosa que ens ha proposat una programació amb alguns dels artistes/projectes que han estat recolzant durant els darrers anys.

* l'espectacle "azul petróleo" es representa de dijous a diumenge (consulteu les dates al calendari)


calendari PanoraMixGuy Nader i Maria Campos

"Zenith"1, 2 i 3 d'octubre

Los corderos"el cel dels tristos"8, 9 i 10 d'octubre

Jordi Vidal i Toni Xuclà"Mon Brel"

15, 16 i 17 d'octubre

Andrés Waksman | Alas"azul petróleo"

25, 26, 27 i 28 d'octubre1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 i 11 de novembre

La PoderosaCristina Núñez - "Bang Bang" i "Preludio a mi homónima"

Amaranta Velarde - "Lo natural"12, 13 i 14 de novembre

Raquel Ponce – "Sin título 1"Gregorio Vero – "Movie Set"

19, 20 i 21 de novembre

Sílvia Sant Funk | Las Santas "Paradigma i crisis"

26, 27 i 28 de novembre

Plataforma CrIM3, 4 i 5 de desembre


col·laboració 8 €. amics de lacaldera 5€. APdC 6€. Aforament limitat.

“Zenith” – Guy Nader i María Campos1, 2 i 3 d'octubre a les 20.30

Zenith és una manifestació poètica y coreogràfica, un exercici físic, sonor i visual que explora l'espai com una partitura entre el so i el moviment, entre allò visual i allò que es percep. Zenith contempla el temps com a concepte fundamental, les seves mesures mètriques i aplicacions de les oscil·lacions i els ritmes. Tracta el temps a través del ritme existent en tot allò que fem, el ritme que marca el pas del temps i que sempre és present en allò que ens envolta i no ens n'adonem de com transcorre fins que no veiem el canvi ja fet. Parla de la percepció del temps en aquesta societat actual, el seu significat i el seu valor. Una societat de consum que té un ritme accelerat que influeix en la nostra manera de ser.Alternant el so amb el silenci i el moviment amb la quietud. A través d'aquests elements bàsics i combinacions crearem paisatges, imatges, sensacions, tensions...on l'imaginari es multiplica.

Direcció: Guy Nader. Creació i interpretació: Maria Campos i Guy Nader. Música original: Mikel Zudaire, Jordi Rodríguez i Dimitri. Disseny de llums: PanoraMix #2 www.lacaldera.info

Lídia Ayala. Vestuari: Amaia Tobes. Fotografía: Anna Arroyo. Agraïments: Mo, Daniel Balabane, Dietmar, Beatriu Daniel, Imma Bovea i JuanJo. Co-producció: Bipod 2012, Beirut International of Dance i Maqamat Dance Theatre amb el suport: La Caldera, centre de creació de dansa i arts escèniques, Projecte VIC Viver, Investigació, Creacioó Institut del Teatre de Vic. Col·laboració: Institut Ramón Llull


“el cel dels tristos” - Los Corderos8, 9 i 10 d'octubre a les 20.30

El cel dels tristos -o la impossibilitat de ser millor persona- és un paratge anímic situat en algun lloc entre les orelles i el clatell on fa niu el nostre fantasma fonamental. Per travessar aquest enigmàtic estadi i aterrar en una ment feliçment deserta, no convé ser o no ser, ni desitjar o no. Allí, transcendir es converteix en no esperar res. Entre l'espera i l'esperança passa tot.

Res de hipòtesi, res de conjectures. Teràpia o mort. Inmolació pseudo-psico-filosòfica a la caça de raons per a seguir seguint. No hi ha una altra manera per entendre l'existència que no sigui existir? Una migració exaltada cap als suburbis mentals que ens desequilibren per així poder prendre inconsciència. Un lloc a on renovar-se o morir.

Creació, direcció i interpretació Pablo Molinero i David Climent Text Pablo Molinero Partitures físiques David Climent Col·laboració artística Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola Assistent de direcció Leo Castro Disseny espai sonor Miguel Gozalbo, loscorderos.sc Realització espai sonor Miguel Gozalbo Disseny il·luminació Conrado Parodi, loscorderos.sc Espai escènic Cube.bz, PanoraMix #2 www.lacaldera.info

loscorderos.sc Vestuari Laia Muñoz Carol Fotografia rojobarcelona Management i Producció Pilar López Coproducció loscorderos.sc i Festival Temporada Alta

“Mon Brel” – Jordi Vidal i Toni Xuclà 15, 16 i 17 d'octubre a les 20.30

Més enllà del mític "ne me quitte pas" no hi ha Jacques Brel sinó tot un món de cançons. Nosaltres ens hem endinsat en una petita part d'aquest món i l'hem fet "mon". Amb humilitat i gosadia ens hem servit d'Els vells amants, d'Amsterdam o d'El somni impossible per crear un espectacle que, senzillament, ens ve de gust fer. Perquè ens ve de gust cantar en català les seves cançons amb intimitat, amb cabareterisme i amb ideals quixotescos. Aquest és el nostre "mon brel" que ja és vostre.

"Una vetllada esplèndida de música, teatre i poesia". Dani Chicano 11/05/11 El Punt Diari


Direcció i dramatúrgia: Jordi Prat i Coll. Veu: Jordi Vidal. Guitarra, pedals i arranjaments: Toni Xuclà. Adaptació lletres: David Pintó. Il·luminació: David Bofarull. Vestuari: Llúcia Bernet. Escenografia: Ricard Prat i Coll. Muntatge, so i Llums: Roger Guinot. Producció: Vania produccions i Coupdefoudre.


“azul petróleo” Andrés Waksman | Alas25, 26, 27 i 28 d'octubre i 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 i 11 de novembre a les 20.30h

5 homes en un espai buit; Homes que esborren la frontera entre dansa i vida

“Treballar amb un grup d'homes neix del desig de trobar-me amb germans. Durant més de dos anys ens hem anat trobant, uns homes se n'han anat, altres hi han arribat, alguns simplement ens han visitat, i la proposta sempre era la mateixa: un grup d'homes en un espai buit. Una proposta tan austera com fèrtil. El cos mirant-se cap a ell mateix, amb la seva memòria i vivències, prenent forma i transcendint formes, expressant i creant. Hem vist i viscut molta bellesa que no arribarà a l'escenari, aquella bellesa que és efímera i que per això és bellesa, perquè passa inesperadament i ens sorprèn. Com si vingués a alegrar-nos el dia, o fer-nos recordar alguna cosa ...”Andrés Waksman

Direcció Andrés Waksman Creació i interpretació Max Cuccaro, Josep Ferragut, Pedro Gutiérrez, David Matamoros, Jordi Puigdefàbregas, Bernardo Trías, Andrés WaksmanCol·laboració artística Carme Torrent Il·luminació Conrado Parodi Fotografia Mireia Plans Producció executiva Barcelona i management Fani Benages Arts EscèniquesProducció executiva Montevideo Aurora Riet


“Bang Bang” i "Preludio a mi homónima" – CRISTINA NÚÑEZ"Lo natural" – Amaranta Velarde12, 13 i 14 de novembre a les 20.30h

"BANG BANG" – Cristina Núñez El nombre y el rostro son los significantes de la persona, los elementos que inicialmente nos diferencian a los unos de los otros y que contienen infinidad de significado.El rostro revela tanto como esconde, es uno de los lugares más humanos del ser. El rostro y el nombre reunidos son los dos polos de la identidad social e íntima.

Quizás los cuerpos se distinguen todo lo bien que los rostros por ojos entrenados, pero no explican la diferencia como lo hace un rostro, apunta el filósofo George Simmel.¿Con cuántos rostros nos relacionan a lo largo de una vida? ¿Es el retrato un acto de confirmación de un mismo? ¿Cómo nos organizaríamos en una sociedad ficticia donde pudiéramos cambiarnos de rostro, tomar los disparos otras personas e incluso hacerlo desaparecer?

"Preludio a mi homónima" – Cristina Núnez Una aproximación a la noción de otro, el otro, que nos resulta extraño y queremos conocer e interpretar. Aquello que actúa como límite, que colabora en la identidad, como mirada externa, como espejo, como antagonista.Otredad e Identidad, términos opuestos e integrantes de una misma idea de los que me apropio para cuestionar las convenciones de la representación. Dicotomías como ausencia-presencia/ pasado-futuro/dentro-fuera/ diferencia-similitud/ cuyos límites cada vez estén más difusos, enmarcan esta práctica.

"Lo natural" – Amaranta Velarde surge de la curiosidad hacia la naturaleza artificial. Hacia esos lugares dentro y fuera de nosotros que han sido modificados pero aparentan ser espontáneos. En tan solo un par de años mi experiencia está totalmente influenciada por el uso diario de aparatos electrónicos que han pasado a ser extensiones de mi ser. A la vez, la obsesión por conectarse con la naturaleza, el new age, la busqueda de una “esencia” y los rituales esotéricos están en auge celebrando la esquizofrenia humana. El querer retonar a una naturaleza desprovista de manipulaciones es un inténto melancólico e ingenuo, pero en este intento busco crear yuxtaposiciones, paradojas y conexiones aparentemente antagónicas. En está misión el ordenador me sigue ayudando, lo órganico se confunde con lo sintético, lo representativo con lo amórfico. Estas nociones, estos anhelos se contaminan.

Coreografia i interpretació: Amaranta Velarde. Text: Amaranta Velarde i wikipedia. Música: gravacions de Micahel Harner de cants xamànics. Vivaldi, Ryoki Ikeda i barreja sonora d'efectes d'Amaranta Velarde


Il·luminació: Emilio Bravo. Assistència artística: Diana Gadish. Amb el suport de La Poderosa, LÉstruch de Sabadell i Lánimal a lésquena. Producció Antic Teatre.

“Restos de mis series” “Los que se ven entre si” (fragment) BEA FERNÁNDEZ / Las Santas19, 20 i 21 de novembre a les 20.30h

“Restos de mis series”- Forma part d'un projecte major “Tres personas, todos los cuerpos” que he anat desenvolupant durant els tres últims anys i que es formalitza o concreta en un fragment/versió per a aquesta presentació. Tot el projecte sorgeix d'un interès per compartir la meva experiència com a intèrpret de la dansa amb altres intèrprets, d'un interès per aprofundir en certs temes que a l'hora de parlar de la creació escènica queden en un segon pla o en una capa oculta.Les meves primeres intuïcions per a aquest projecte apuntaven a una necessitat de revisió, de fer memòria amb el cos de la meva pròpia trajectòria com a intèrpret. El fet de fer aquest exercici em va portar a reflexionar sobre qüestions com les versions d'un mateix, els cossos apresos, el cos envaït, la puresa o la promiscuïtat del cos del ballarí com a memòria, com a resta.

Idea, creació i interpretació: Bea Fernández Assessor: Carmenlo Salazar Una producció de: Las Santas Projecte global Tres personas, todos los cuerpos amb el suport de: Entitat Autònoma de Difusió Cultural (Generalitat de Catalunya), Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), Institut Ramon Llull, Canarias CREA I amb la col·laboració de: La Poderosa (Barcelona), espacios cómodos 2009 - La Porta (Barcelona), La Caldera (Barcelona), Las Fernández (Barcelona), Cèl·lula (Pontós), L'animal a l'esquena (Celrà), programa de residències DAT/ETC (Las Palmas de Gran Canaria), Ca l'Estruch (Sabadell).

“Los que se ven entre sí” (fragment) -A partir de les converses amb setze intèrprets de diferents àmbits de la creació actual, hem creat un document audiovisual que relaciona aquestes diferents perspectives sobre la figura de l'intèrpret i la seva relació amb la pràctica creativa, amb l'autor, amb l'obra, amb l'escena i amb el públic. Hem parlat sobre el significat actual de les petjades que queden dels treballs passats i la utilització d'aquestes i altres influències en els processos presents. Un document que ens apropa a través d'un recorregut a aquesta altra mirada (més interna?) de l’intèrpret i que recull diverses experiències i qüestions sobre la creació i el fet escènic.Gràcies a tots els entrevistats: Africa Navarro, Natali Labiano, Carme Torrent, Gema Díaz, Mercè Recacha, Mònica Muntaner, Sílvia Sant Funk, Jordi Casanovas, Norberto Llopis, Mauricio González, Jesús Barranco, Raquel Sánchez, Amalia Fernández, Lola Giménez, Monse Penela, Sofía Asencio.


Idea i direcció: Bea Fernández Càmera i edició: Elena Albert Realització: Bea Fernández y Elena Albert Producció: Las Santas Suports a la creació i residències: El Hueco, Encuentros en Magalia, Cèl·lula Pontós, La Porta - espacio cómodo'08.


“Paradigma i crisis” Silvia Sant Funk/Las Santas 26, 27 i 28 de novembre a les 20.30h

A Paradigma y crisis, primer de tot he intentat boicotejar les meves pròpies veritats tàcites en referència a com ha de ser un procés de creació i com i quan s’ha de posar en escena. Paradigma y crisis és un principi, un punt 0, una proposta de treballar amb el que hi ha: dos cossos en moviment, el temps, l’espai i algun element concret comú: un paper, un caramel, un globus; i una acció robada a la realitat quotidiana: una persona pintant una paret. Aquest es un treball que intenta no proposar-se un camí a seguir, que es construeix cap a enlloc, en el que no hi ha cap tipus de jerarquies entre cos, objecte, espai, temps, so, llum … és un tot i res a la vegada. En l’escena allò útil es fa inútil, com pintar una paret, i allò inútil, como dos cossos en permanent moviment cap a enlloc, es útil. Bea i Aimar, els intèrprets de la peça treballen la dispersió i la concentració al límit, fins aconseguir que les dues siguin una mateixa cosa, i en aquest territori, ingràvid i laxa, conviden a que la mirada viatgi amb total llibertat, sense imposar res. Indubtablement és una proposta escènica que intenta posar en crisis nocions tant arriscades en el nostre pensament i en la nostra manera de funcionar com perquè, per a què, cap a on i és una invitació a trobar-se amb allò més abstracte, més inassolible, menys lineal i més circular que també forma part de la realitat i dels que la dansa és còmplice ancestral.

Concepció i direcció Silvia Sant Funk Creació i interpretació Bea Fernández, Aimar Pérez Galí, Jorge Dutor Il·luminació Ana Rovira Vestuari Bernardino Cervigón Espai escènic Jorge Dutor Fotos Jordi Surribas Producció Las SantasCoprodueixen Mercat de les Flors, Antic Teatre Col·laboren La Poderosa/Graner, La CalderaAmb el suport de Conca-Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat, ICUB-Ajuntament de Barcelona


Plataforma CrIM3, 4 i 5 de desembre a les 20.30h

Ja des de l’any passat lacaldera recolza al col·lectiu de Creadors Independents en Moviment i els ajuda a visualitzar els treballs del seu col·lectiu.Al 2011 es van poder veure algunes peces dels artistes d’aquest col·lectiu en el marc de la darrera edició de Caldera Obert. Se’ls hi va oferir una setmana la sala 0 per a que programessin un conjunt de peces de gent del col·lectiu.Enguany continua aquesta col·laboració i es fa palesa a través de la programació del PanoraMix oferint-los tres dies de programació per a que ells siguin, de nou, els que triïn quines peces mostraran al públic.


Documents

PanoraMix octubre|novembre