P A R L E M ‐ N E Número 6 Exemplar gratuït Juny 2007

La revista de l’IES Sant Pere i Sant Pau

L’IES SANT PERE I SANT PAU ADOPTA EL PONT DEL DIABLE

I ES SANT PERE I SANT PAU

3

índex:

Editorial.....................................................................4

Entrevistes ................................................................6

Activitats acadèmiques..............................................13

Espai literari..............................................................27

L’orquestra TANGANIKA envaeix l’institut..................29

L’escola adopta un monument....................................30

Sant Jordi a l’institut..................................................50

Articles de professors................................................57

Campanya solidària nadal curs 06­07.........................64

Viatges i sortides.......................................................65

Coordinació: Jordi Alemany i Magda Murillo

Muntatge, maquetació, i disseny gràfic: Magda Murillo

Col∙laboradors: Frederic Barceló, Carme garravé, Angels Garola, Nuri

Caminal, Carme Rams, Gerard Elies, Salvador Masip, Divina Potau, de­

partaments didàctics que han participat en el projecte “Lescola adopta un

monument”, coordinats per Nuria Garcia, i alumnes d’ESO i Batxillerat de l’IES St.Pere i St.Pau.

Il∙lustracions a peu de pàgina d’Activitats acadèmiques de Daniel Corpas.

Contacte amb patrocinadors: Magda Murillo, Marina Cañón.

Agraïments: A tots els establiments que han col∙laborat anunciant­se

en la nostra revista.

I ES SANT PERE I SANT PAU

4

E D I T O R I A L

Després d’un any de silenci, forçat per les circumstàncies, es reinicia la

publicació de la revista “Parlem­ne”, seguint amb la mateixa vocació fun­

dacional de ser l’òrgan d’expressió de la comunitat educativa del nostre

institut.

Malgrat aquest silenci, la vida al centre ha continuat, com no podia ser

d’una altra forma. Quan aneu girant les pàgines d’aquest exemplar cons­

tatareu que durant els dos últims cursos hem participat en el projecte

“L’escola adopta un monument” tot apadrinant el nostre veí més il∙lustre d’època romana: el Pont del Diable; aquest curs hem iniciat un Pla de

millora, els objectius del qual són incrementar el nombre de graduats en ESO, millorar el rendiment general de l’alumnat, incrementar l’autoconfiança dels equips docents, incrementar el suport del Departa­ ment als equips docents i millorar la convivència als centres, un esforç suplementari, però que pensem que val la pena; també durant aquest

curs hem celebrat les eleccions per renovar la meitat del Consell Esco­ lar... I tot això, com és obvi, sense descuidar el treball habitual del dia a

dia que a la llarga és el que va incidint en el nostre alumnat, com la pluja

fina, poc a poc però de forma continuada. A nivell més general, cal fer esment, perquè implica a tota l’estructura del sistema, a l’entrada en

vigor al maig de 2006 de la Ley Orgànica de Educación (LOE), amb un calendari d’implantació progressiu: 1r i 3r d’ESO al curs 2007­2008; 2n i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat al curs 2008­2009; 2n de Batxillerat al curs

2009­2010.

Per acabar i aprofitant aquesta tribuna oberta, voldria fer unes reflexi­

ons que considero que tenen una incidència molt directa en la nostra feina diària i que caldria tenir cada cop més presents, ja que són molt

necessàries. La societat actual no és millor ni pitjor que les anteriors,

simplement és diferent i una de les diferències més evident és la constàn­

cia i la rapidesa en els canvis, sobretot, en els models organitzatius i en

I ES SANT PERE I SANT PAU

5

els valors. Només cal que considerem unes dades que fan referència a

l’estructura familiar, un dels pilars bàsics en els quals es fonamenta tota societat: segons un estudi realitzat des de la Conselleria d’Acció Social i

Ciutadana i publicat al mes de maig, (per tant, molt recent), a Catalunya

hi ha un 12 % de famílies monoparentals i un 6 % de famílies amb fills i

pare o mare amb una nova parella; una altra evidència: els pares i mares

cada cop passen més temps fora de casa per raons laborals, la qual cosa implica que els fills estan sols moltes hores al dia, sense el seu control

directe; finalment, una dada més: els nostres alumnes tenen un horari

escolar de 30 hores (un 17,8% del total d’hores de la setmana). La pre­

gunta és òbvia: què fan aquests adolescents (amb totes les connotacions

que comporta aquesta etapa de la vida de turbulències en el present i de

determinació de la personalitat cara al futur) durant l’horari no escolar?, quant temps dediquen, per exemple, a una cosa tan elemental i tan fona­

mental com és fer els deures que, cada dia, diguin el que diguin, tenen?.

Aquests dos interrogants ens porten de cap a la pregunta definitiva: Què

en saben els pares de tot això i com ho controlen?.

Si tenim en compte totes les variables exposades anteriorment, una

cosa és certa, necessitem cada cop més la implicació dels pares i de les

mares en l’educació dels seus fills, malgrat que la jornada laboral sigui

dura i que posar límits és una tasca molt feixuga i amb un fort desgast

emocional. També hi tenen molt a veure els mateixos alumnes a partir

d’una revalorització de la cultura de l’esforç i de la consideració i de l’estímul que mai com ara no han disposat de tantes oportunitats ni de

tants mitjans per tenir un futur tan obert, però a la vegada, amb tanta

competència.

Només serem capaços de superar tots els reptes que ens imposa una

societat dinàmica i de canvis vertiginosos com la nostra, si entenem que formem part d’un mateix projecte i treballem d’una forma activa i conjunta

per tirar­lo endavant.

Frederic Barceló Vernet Director

I ES SANT PERE I SANT PAU

6

l’en

tr

evis

ta

L’ENTREVISTA

Avui entrevistem l’Esther Ferré, la

psicopedagoga de l’EAP, que visita el

nostre centre dimecres i divendres.

∙ Hola, Esther. En què consisteix la teva feina? Què hi fas, exactament, a l’institut? La meva feina consisteix a solucionar

problemes. De quin tipus? Doncs de cai­ re escolar, especialment quan les notes no van massa bé i també de tipus perso­ nal i emocional amb aquells alumnes que passen algun moment difícil perquè te­ nen problemes amb els pares, amb els companys... També puc orientar en la continuació d’estudis. ∙ Què li ha de passar a un alumne perquè et vingui a veure? En què el pots

ajudar? Doncs qualsevol de les coses que he dit abans, però sempre ha de

pensar que, en cap cas, ningú el jutjarà ni pensarà que està boig o que té problemes greus, perquè la meva tasca és escoltar i ajudar tothom que m’ho permeti. ∙ Digue’ns una virtut del nostre centre... Que de seguida t’hi sents molt bé. He estat en altres llocs i el dia que

us hagi de deixar em sabrà molt de greu. ∙ Gràcies. I un defecte? Que un dia em vaig adonar que cap dels alumnes que em visita parla en

català. Penso que tots el coneixen i que han d’intentar dominar el català i el castellà al mateix nivell, perquè si anem així acabarem perdent el nostre idioma. ∙ Què és el que més t’agrada de la teva feina? Sentir que puc ser útil a una persona que necessita que l’escoltin i

l’orientin. El problema és que això només ho puc fer quan el que ve al meu despatx està disposat a col∙laborar; és a dir, que es vol deixar ajudar. ∙ Si poguessis canviar la teva feina per una altra, encara que sigui impos­

sible, per quina la canviaries? Voldria ser directora de cinema i segur que els alumnes d’aquests cen­

tre em podrien ajudar a escriure molts guions, perquè en els cinc anys que hi porto he sentit històries que superen qualsevol de les pel∙lis que he vist.

I ES SANT PERE I SANT PAU

7

l’en

tr

evis

ta

∙ Digue’ns una pel∙li que t’hagi impactat últimament. M’ha agradat molt una pel∙lícula que es diu Summer Palace i va de la

revolució dels estudiants xinesos als anys 80. El cinema ens pot ense­ nyar moltes coses i aquesta pel∙li ens mostra una Xina que jo desconei­ xia. Anant més a prop, recomanaria Spiderman. És un heroi com molts de nosaltres que ens ensenya moltes coses sobre com portar una vida nor­ mal i ser un superhome. ∙ I un llibre? Pels alumnes, sens dubte, El cavaller de l’armadura rovellada. Parla

de com molts cops aixequem muralles que no ens permeten comunicar­ nos amb els qui més estimem. ∙ De música, què? Regueton, heavy, clàssica, òpera, kumbaià? M’agrada tot, però especialment la música ètnica perquè m’agrada

molt descobrir que la música és, efectivament, un llenguatge universal que sempre esdevé un punt de trobada. No aniria malament provar­ho a l’IES. Us proposo un festival de música ètnica pel proper Sant Jordi amb aportacions dels alumnes nouvinguts. ∙ Bona, aquesta. Me l’apunto. Però tornant a l’entrevista, si tornessis a

tenir quinze anys, què faries diferent? Tot. No perquè estigui penedida, sinó perquè ja que puc em distrec

canviant i em munto una vida nova. ∙ Què era millor i què era pitjor que ara, a la teva època com a alumna

d’institut? El pitjor eren els temps, perquè jo tinc uns anys i encara vaig viure

l’època franquista. Tanmateix, com que hi havia coses prohibides teníem ganes de lluitar i canviar coses. Somiàvem com seria el futur... ∙ Qui ha canviat més, els alumnes, els profes, els pares, el sistema, la

societat? Evidentment, la societat. No té res a veure. El nivell econòmic ha pujat

moltíssim. Tothom pot estudiar, si ho vol. Hi ha molta llibertat i les noves tecnologies han canviat el nostre dia a dia. ∙ Creus que la tele té la culpa de tantes coses com diuen alguns? No, en absolut. Ningú ens obliga a veure la tele, i si ho fem l’important

és ser crítics amb el què veiem. Si ens prenen el pèl i el temps, doncs es tracta de no veure més el programa. També ho podem comentar amb els pares, què està bé i què no i el perquè. ∙ Què els diries, quin consell els donaries, als pares dels nostres alum­

nes? Que dediquin molt més temps que diners als seus fills. Ja sabem que

tothom treballa i anem molt curts de temps, però els fill és el que volen.

I ES SANT PERE I SANT PAU

8

l’en

tr

evis

ta

Desitgen saber que tenen uns pares que els poden escoltar i que estan al seu costat, tot i que de vegades els toca dir “no”, i això és molt educatiu. ∙ I als joves que no volen estudiar? Que només podran fer alguna cosa si s’esforcen. Ja sé que sembla un

missatge passat de moda, però és així. Potser l’ESO es pot treure sense massa esforç, però quan es passa al BAT cal suar i passar nits davant d’una taula. També els recomanaria que fessin cas als professors quan els recomanen utilitzar tècniques d’estudi. Són fonamentals. ∙ I als profes, que sempre ens queixem que tot va tan malament? Que si els agrada la feina que fan, i els continguts que transmeten, que

procurin transmetre­ho als alumnes. Quan tens davant algú que t’ense­ nya una cosa que l’apassiona, veus els continguts d’una altra manera i és més fàcil aprendre. ∙ Per acabar, on aniràs de vacances? Doncs a casa fent de mare. El meus fills, a l’estiu, es cobren el temps

que els he pres durant l’hivern. Bé, és broma. Farem alguna escapadeta però curta. ∙ Moltes gràcies i fins el curs que ve! Gràcies a vosaltres i espero que això serveixi per tenir més “clients”.

I ES SANT PERE I SANT PAU

9

l’en

tr

evis

ta

JUAN ANTONIO, EN EL NÀSTIC

Juan Antonio García Osado, tiene 17 años, estudia 2º de Bachillerato

en nuestro instituto, y lleva toda la vida, “desde benjamines” en el Nástic.

Pero desde hace poco parece que empieza a cumplirse uno de sus sueños, algo que a nosotros también nos llena de ilusión, y es que al empezar

esta temporada, sus técnicos le vieron cualidades de delantero centro,

con 11 goles, es el segundo máximo goleador del equipo y el sexto de la

Liga Nacional juvenil. Su gran oportunidad le llegó hace unos dos meses.

Un día el primer equipo pidió un delantero centro para un partidillo y

enviaron a Juan Antonio. A Paco Flores le gustó, pidió que fuese otro día y entonces le gustó aún más. Desde entonces entrena con el primer

equipo dos días a la semana. Juan Antonio es, en estos momentos, la

gran esperanza de la cantera.

Los que entienden y le conocen, como su entrenador Franc Artiga, dicen que “no es el típico delantero talentoso, sino trabajador, luchador,

y con mucho juego aéreo, faceta en la que es excelente. Además, es

potentísimo, y eso que aún no se ha desarrollado del todo y tácticamente

inteligente”. Su mismo entrenador le ve muchas similitudes con Fernando

Torres. Como persona es trabajador y humilde, de trato muy agradable y simpático, algo que podemos ver perfectamente reflejado en la siguiente entrevista.

¿A qué edad empezaste a jugar? Empecé jugando a fútbol a los 5 años en el Nástic

¿Qué te impulsó a practicar este deporte y no otro? Desde pequeño hasta el año pasado practicaba el judo y el fútbol,

aunque al final tuve que dejar el judo para poder seguir el ritmo de los entrenamientos de fútbol.

¿Alguna vez has pensado en el fútbol como una profesión o simplemente lo veías como un entrenamiento? Yo desde bien pequeño me gustaba mucho el futbol y algún día pensé

como todos los niños, de poder jugar en un gran equipo, pero lo único que sé seguro es que tengo que seguir estudiando, porque la vida de futbolis­ ta profesional en el caso de llegar, es muy corta y se acaba. Si tienes

I ES SANT PERE I SANT PAU

10

l’en

tr

evis

ta

estudios después puedes seguir trabajando en otra cosa.

¿Practicas algún otro deporte? Ahora no, pero hasta el año pasado practicaba judo, soy cinturón negro

aunque tuve que elegir porque no se podían llevar los dos deportes a ese nivel. Las competiciones en judo eran muy fuertes y los entrenos de fútbol también, así que no podía hacerlo todo y he dejado por ahora el judo.

¿Tu sueño en el fútbol? Hombre, pues mi sueño es poder jugar a fútbol, y ganarme la vida

siendo futbolista, y aspirar a lo máximo. Pero es muy difícil, y además hay que tener mucha suerte.

¿Ha cambiado algo en tu vida? Pues la verdad es que no lo único que ha cambiado ha sido lo de

entrenar dos días a la semana con el primer equipo, por lo demás sigo llevando la vida de siempre.

¿Crees que podría cambiar algo en ella? Pues no lo sé lo que podrá pasar en el futuro, lo único que espero es

que si cambia sea para mejor.

¿Cuando te dieron la noticia ¿cuál fue tu reacción? La noticia me la dieron el día antes de ir a entrenar por primera vez. Al

entrenador le hacía falta un delantero y me dijeron de ir. Este año era la primera vez que jugaba como delantero ya que mi entrenador, Franc Artigas, había pensado que podía hacerlo bien en ese puesto; cuando me lo dijeron me puse muy contento e ilusionado. Al día siguiente fui al entreno y el míster me dijo que ya me llamaría, y me llamaron el mismo fin de semana para decirme que fuese a entrenar con ellos.

¿Cuánto tiempo hace que entrenas con el primer equipo? Pues el primer día que fui a entrenar con el primer equipo, fue un

jueves, el día uno de Marzo de este año.

¿Te sientes a gusto con los jugadores o te sientes un poco apartado? Pues la verdad que me siento muy a gusto, al principio sí que cuesta un

poquito más porque no estás acostumbrado a tratar con gente de ese nivel. Pero los compañeros son muy buenos y enseguida empecé a hablar

I ES SANT PERE I SANT PAU

11

l’en

tr

evis

ta

con ellos.

¿El nivel de entreno varía mucho respecto al juvenil? La categoría de juvenil en la que jugamos es muy buena y el ritmo de

entrenos es bastante fuerte, aunque el nivel de entreno de los profesionales es más alto. Los entrenos se hacen con mucha más intensidad y rapidez, el ritmo de juego de la primera división lo requiere.

¿Crees que tienes posibilidades de llegar a jugar y estudiar a la vez? Hombre yo sé que es muy difícil lo que ahora tengo que hacer es seguir

trabajando muy duro para seguir mejorando como jugador y como perso­ na, y siempre con la ilusión de llegar algún día a jugar en el primer equipo, que es lo que siempre he soñado.

¿El hecho de entrenar te influye negativamente en los estudios? Como lo que hago me gusta mucho ya sé que tengo que trabajar y

estudiar más. Pero la verdad es que por los estudios no hay ningún pro­ blema.

¿Qué piensan tus padres respecto a lo de jugar y estudiar a la vez? Pues creen que mientras siga igual en los estudios, y vean que me

esfuerzo, podré seguir haciéndolo.

¿Hay algún otro jugador joven como tú en el equipo? Yo soy el más joven, después está Ruz que tiene 21 años.

¿Con qué jugador te relacionas mejor? ¿Y peor? La verdad es que más o menos me relaciono con todos. Todos se

portan muy bien conmigo y me ayudan en todo lo que pueden, dándome consejos y charlando conmigo. Si alguna vez mis padres no me pueden llevar a entrenar, algún jugador del primer equipo pasa a por mí.

¿El entrenador confía en tus posibilidades y te apoya o te exige demasiado? El entrenador me está dando la oportunidad de entrenar con el primer

equipo del Nástic, y eso para mí es una ilusión, como creo que sería para cualquier chico que juega a fútbol. El entrenador me exige lo mismo que a los demás jugadores ya que estoy entrenando con ellos y no tienen porque haber diferencias. De todas maneras es una oportunidad muy importante que se me ha dado, ya que esto no ocurre frecuentemente y

I ES SANT PERE I SANT PAU

12

l’en

tr

evis

ta

voy a trabajar muy duro para aprovecharla.

Aparte de entrenar ¿has jugado algún partido amistoso? Sí, aparte de ir a los entrenamientos he jugado un partido amistoso,

contra el Torreforta. Jugué media parte y metí un gol, me sentí muy bien, y muy cómodo.

Por Marc Martínez y Marta Pozuelo, 2º de Bachillerato B

I ES SANT PERE I SANT PAU

13

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

a c t i v i t a t s a c a d è m i qu e s

El passat dia 22 de març va tenir lloc la conferència d’Àngel Burgas,

autor dels llibres de lectura Peties històries del globus i Petites històries subterrànies que actualment llegim a primer i segon curs d’ESO. Aquest autor ens va explicar la tècnica que utilitza per elaborar les

seves històries: a partir d’un fet real o bé imaginari ambienta els seus

personatges en diferents parts del món. Tots els seus protagonistes són

nens i representen una situació molt diferent de la infància en el nostre

planeta. Ens va explicar que ha triat el conte com a mitjà d’expressió perquè és

una de les tècniques que permet explicar situacions puntuals diverses,

sense extendre’s en anècdotes ni en detalls.

A més aquestes obres han estat realitzades en col∙laboració amb un

altre autor i il∙lustrades amb uns dibuixos creats amb una gamma de colors limitada. Totes aquestes imatges fan referència a les històries que

s’expliquen al llibre i ocupen la totalitat dels fulls, sense deixar­hi marge.

Al final de la sessió l’autor va signar els exemplars que els nostres

alumnes havien portat dels seus llibres.

Li agraïm, des del departament de català, que un any més hagi tingut

l’amabilitat de venir al nostre centre.

Divina Potau

C O N F E R È N C I A D ’ À N G E L B U R G A S

I ES SANT PERE I SANT PAU

14

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR 2006

El Consell Escolar és l’òrgan

principal de govern dels centres en el qual participa una representació

de cada un dels sectors de la Co­

munitat Educativa: alumnat, pro­

fessorat, mares i pares, personal

no docent, equip directiu i Ajunta­ ment. A través seu es controla i es

prenen les decisions més impor­

tants que afecten el funcionament

del centre. També es decideixen

aspectes com ara la programació anual de l’institut, els pressupos­

tos, les activitats extraescolars, el

nomenament del director/a, les normes de funcionament o els conflictes

que hi puguin haver dins el centre.

Preceptivament, en els anys parells s’ha de procedir a la renovació de la meitat dels representants dels diferents sectors que l’integren. Aquest

procés es va realitzar durant els mesos de novembre­desembre de l’ac­

tual curs i va afectar, concretament, 3 membres del sector professorat, 1

del sector pares i mares i 2 del sector alumnat.

Un cop finalitzat el procés, com a director del centre, voldria fer tres

consideracions:

1.Manifestar l’agraïment als membres sortints per la tasca desenvolu­

pada durant el temps de gestió i donar la benvinguda i encoratjar els nous

representants. 2.Felicitar el sector alumnat per la seva alta participació (un 91’36 %

del cens), un autèntic exemple per a tothom.

3.Palesar i lamentar, un cop més, la baixa participació del sector dels

pares i mares (un 1’41 %). Per això, no està de més destacar la importàn­

cia del Consell Escolar en el funcionament de l’institut, tal i com he fet en la introducció, tot desitjant que en la propera convocatòria superin, d’una

vegada, aquesta assignatura pendent i s’involucrin d’una forma més di­

recta en la gestió del centre.

I ES SANT PERE I SANT PAU

15

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

XXIX PRE MIS BALDIRI REIXACH 2007

Ens acaben de concedir el Premi Baldiri Reixac 2007, convocat per la

Fundació Lluís Carulla, en la modalitat de escoles i instituts.

És un guardó que premia el nostre institut per la seva qualitat global, en llengua i continguts, quant a la promoció de la catalanitat, destacant el

nostre Projecte Educatiu, Projecte Lingüístic, programes que estem apli­

cant i projectes futurs que valoren positivament la tasca que estem duent

a terme.

També, destaca l’activitat edu­ cativa de promoció del català com

a llengua vehicular, d’identitat i

cultura nostres i l’esforç que fem

en favor de la integració a Catalunya de tots els nostres

alumnes.

El premi té una dotació de 3.300

€. Serà lliurat al nostre institut el proper 31 de maig al Palau de

Pedralves de Barcelona, en un acte presidit pel Conseller d’Edu­

cació, Hble. Sr. Ernest Maragall.

I ES SANT PERE I SANT PAU

16

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

EL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES INFORMA .

En aquest escrit el Departament de Matemàtiques informa de totes les

activitats més rellevats que s’han dut a terme des de l’últim trimestre del curs 2005­2006 fins al final d’abril de l’actual curs 2006­2007.

Durant les dues últimes setmanes del mes de març i els primers dies

d’abril de 2006, el Departament va exposar a la biblioteca del centre, amb

el nom de “Martemàtiques”, una col∙lecció de làmines cedides per l’Edi­ torial Vicens Vives. La temàtica tractava sobre les relacions entre les

matemàtiques i l’art, amb l’objectiu de percebre les seves plasmacions

socials mitjançant l’educació de la mirada per reconèixer­les en l’entorn

de cada dia, per tal que no esdevingui un saber amb un interès tan sols

escolar.

Va ser visitada per tots els alumnes del centre en horari lectiu acompa­ nyats pels respectius professors de matemàtiques que van donar les

explicacions corresponents.

Ja aquest curs 2006­2007, l’Obra Social de la Fundació la Caixa ens va

donar l’oportunitat de participar en el taller “VIU LES MATEMÀTIQUES”, consistent en jocs i experiències que s’han de resoldre gràcies al raona­

El professorat del Departament de Matemàtiques a l ’ expos ic ió Martemàtiques

I ES SANT PERE I SANT PAU

17

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

ment matemàtic, confeccionant models senzills per resoldre qüestions

complexes, nodrint d’exemples les matemàtiques enllaçant­les amb la

vida quotidiana i fent­les més visuals, atractives i entenedores.

Tingué lloc els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre de 2006, participant­hi tot l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, es va desenvolupar en el

Centre Social i Cultural de la Caixa a Tarragona amb una durada d’unes dues hores per grup.

S’encarregaren de la coordinació de l’activitat les professores Beatriz

Ferreres i M. Dolors Mestre, i els professors Toni Alasà i Joan B. Quinta­ na, amb la col∙laboració de les professores M. Antònia Mayor, Dolors

Chapatte, Núria Garcia i els professors Quico Mata i Toni Mellado.

Igual que en cursos anteriors, enguany l’alumnat del 1r cicle de l’ESO

participa en l’activitat “FEM MATEMÀTIQUES” que anualment organitza

la FEEMCAT (Federació d’ Entitats per a l’Ensenyament de les Matemà­

tiques a Catalunya) en forma de concurs i es desenvolupa en tres fases. La FEEMCAT en aquesta activitat es proposa com a finalitat contribuir

El grup d’alumnes guanyadors de la prova ràpida de

“Fem Matemàtiques”

I ES SANT PERE I SANT PAU

18

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

i desenvolupar la competència matemàtica mitjançant la potenciació del

raonament matemàtic a través de la resolució de problemes, fomentar la

capacitat de comunicació i argumentació matemàtica fent activitats que

s’han de resoldre en equip i exigint l’elaboració d’informes detallats, aju­ dar els nois i noies a adquirir seguretat i confiança en les seves capaci­ tats fent activitats motivadores que, a la vegada, suposin un repte a la

seva intel∙ligència, i finalment que mostri al professorat activitats relaci­

onades amb l’entorn i problemes adients per treballar diferents estratègi­

es així com desenvolupar actituds positives envers les matemàtiques i sensibilitzar la societat en general sobre la necessitat de millora d’una educació matemàtica que afavoreixi el desenvolupament personal i la

integració social.

L’activitat es desenvolupa en tres fases. A la primera fase, realitzada al

propi centre, hi han participat un total de vint­i­set alumnes de 1r d’ESO i divuit de 2n d’ESO. Cada grup està integrat per 3 o 4 alumnes. De tots

els treballs realitzats en aquesta fase se n’han seleccionat dos de 1r i dos de 2n, els quals es van enviar per a la selecció de la fase següent, que és

la segona o fase comarcal. D’aquests quatre treballs se n’ha seleccionat

un de 2n d’ESO­D realitzat pel grup format pels alumnes LLUÍS FORCADELL, MARTA NAVARRETE, DANIEL RIZO i MARCEL VAQUÉ,

els quals, acompanyats per la seva professora de Matemàtiques Beatriz

Ferreres, es van desplaçar als IES Jaume Huguet i Narcís Oller de Valls el dia 18 d’abril per participar en la segona fase, que constava de tres

proves, una d’individual, en la qual S’HA CLASSIFICAT l’alumne DANIEL RIZO, i dues proves que es van fer en grup, (“Problemes al carrer” i la

“Prova ràpida”); els esmentats alumnes van ser els GUANYADORS

d’aquesta prova, essent degudament guardonats amb una medalla, un diploma i una petita escultura. Des d’aquí a tots la felicitació del profes­

sorat del Departament de Matemàtiques, a la vegada que desitgem una

brillant participació del DANIEL en la fase final.

Aquesta fase final, que se celebra sempre al voltant del dia 12 de maig,

institucionalitzat com el Dia Escolar de les Matemàtiques, s’estructura

com una jornada matemàtica, amb un component lúdic, que aquest any tindrà lloc el dissabte 5 de maig de 2007 a Mataró i serà organitzada per

l’APaMMs (Associació de professors de matemàtiques del maresme).

Tota l’activitat ha estat coordinada per la professora Beatriz Ferres i el

professor Joan B. Quintana.

I ES SANT PERE I SANT PAU

19

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

També un grup d’alumnes de 4t d’ESO, JUAN BLANCO, SERGIO

BRAVO, AIDA CARRASCO, LAURA DE LA MORENA, JAVIER

DOMÍNGUEZ, MANUEL GARCÍA, CÈLIA IBÁÑEZ, ALECSANDRA

MOVCHAN, SACRAMENTO NAVARRO, CRISTINA PONS, YOLANDA RUIZ, JONATHAN SWIATKOSKI i GLÒRIA VALERA; i de 2n de Batxi­

llerat B, ANDREU ARRUFAT, JOAN MARC BERGA, EDUARDO BLANCO, ALÍCIA HERREROS i MARTA POZUELO; han participat en

aquest curs a la “PROVA CANGUR 2007 DE MATEMÀTIQUES”. Aques­

ta que és la XII edició, convocada per la Societat Catalana de Matemàti­ ques i organitzada per una comissió catalano­valenciano­balear és una

de les activitats incloses en el Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans. A Tarragona es va realitzar el dia 22 de març de 2007 a l’Escola Superior

d’Enginyeria de URV. És una activitat que es marca com a objectiu esti­

mular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels proble­ mes i pretén atreure el màxim nombre de centres i d’alumnes.

Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent

i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. En general els resultats dels nostres participants han estat molt satis­

factoris, destacant la posició 35 entre un total de 1829 participants del nivell 4 obtinguda per l’alumne de 2n de Batxillerat EDUARDO BLANCO.

Rebi la felicitació del professorat del Departament de Matemàtiques.

La professora Anna Carlos i el professor Salvador Masip s’encarrega­ ren de la coordinació.

Participants a la PROVA CANGUR 2007

I ES SANT PERE I SANT PAU

20

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

Igual com totes les altres activitats, previstes a la programació del

Departament, un any més, el dia 19 d’abril d’enguany l’alumnat de 3r d’ESO es va desplaçar a Terrassa amb la finalitat de realitzar les activi­

tats del programa sobre “EDUCACIÓ AL CONSUM RESPONSABLE” i

“EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL” que ofereix l’Obra Social i Cultural de

Caixa Terrassa, amb l’objectiu de fomentar l’estalvi i la previsió en el si de

l’economia, i adquirir procediments i actituds per planificar

emancipadament l’economia domèstica. També es dirigeix l’activitat a copsar els sistemes naturals, culturals i paisatgístics del parc natural

com un patrimoni que millora la qualitat de vida de la comunitat i que cal

defensar i conservar entre tots.

Van assistir­hi 42 alumnes de 3r d’ESO acompanyats per la professora

M. Dolors Moscoso, i els professors Toni Alasà, Jordi Alemany i Salvador Masip.

Finalment cal destacar la participació de tots els grups de 1r d’ESO,

sota la coordinació del professor Joan B. Quintana, a les activitats del

projecte “L’ESCOLA ADOPTA UN MONUMENT”. En el treball realitzat

des de l’àrea de matemàtiques sobre el Pont del Diable, les activitats plantejades estaven relacionades amb la proporcionalitat numèrica i les

escales, treballades prèviament a classe dintre del currículum del curs;

partint dels següents objectius didàctics: donar informació sobre l’origen

i l’estructura del monument observant­la a partir d’un plànol, determinar

Participants a les activitats de Caixa Terrassa el dia 19 d’abril de 2007

I ES SANT PERE I SANT PAU

21

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

mesures a partir de càlculs aplicant escales, i situar cronològicament els

principals moments de la història de l’aqüeducte.

D’aquest projecte ja s’informa més detalladament en tots els aspectes

en aquest mateix número de la revista.

Analitzant i valorant els resultats de totes aquestes activitats, el propò­ sit del Departament de Matemàtiques és continuar en aquesta línia d’oferta

que d’una manera o altra estimulen i motiven l’alumnat de manera que

l’enriqueixen en el saber i la cultura matemàtica personal, bàsica en la seva formació integral. Es donarà continuïtat a totes aquelles activitats

que periòdicament se’ns ofereixen, a la vegada que es continuarà en la recerca d’ofertes que les entitats i institucions programen i que es consi­

derin adients per l’alumnat dels diferents nivells, ESO i Batxillerat, del

nostre centre.

Salvador Masip i Sabaté Professor de Matemàtiques

de l’IES Sant Pere i Sant Pau

I ES SANT PERE I SANT PAU

22

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

Per què m’agrada l’Aula d’Acollida?

­ Perquè aquí podem parlar i a classe no es pot o tenim vergonya

­ Perquè aprenem català ­ Perquè veiem mister Bean en català a la televisió

­ Perquè estem junts tots els marroquins

­ Perquè fem festes amb l’Aula d’Acollida: portem menjar, música...

­ Perquè fem sortides: anem per Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona...

­ Perquè treballem amb l’ordinador ­ Perquè juguem a cartes i a molts jocs

­ Perquè juguem amb fruites i verdures, comprar i vendre, etc.

­ Perquè fem càlcul i jocs de matemàtiques

­ Perquè estudiem amb fotos i dibuixos

­ Perquè fem la Castanyada, El Carnaval, Sant Jordi...

­ Perquè els professors ens ajuden a treballar ­ Perquè a l’ordinador treballem de manera divertida

­ Perquè llegim en català

­ Perquè vam fer el retallable del Pont del Diable

­ Perquè estem junts nois i noies de molts països

L’AULA D’ACOLLIDA

I ES SANT PERE I SANT PAU

23

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

El passat 29 i 30 de novembre i 1 de desembre els alumnes de 1r i 2n

d’ESO vam realitzar el taller “Viu les matemàtiques” al Centre Social i Cultural de la Fundació “La Caixa” a Tarragona. Allí, guiats per una mo­

nitora, vam fer jocs i experiències matemàtiques, utilitzant models sen­

zills no numèrics i el raonament matemàtic per resoldre qüestions com­

plexes.

1. Quin és el camí més curt?.

Sobre tres vèrtex d’un cub hi ha una foca, una granota i una tortuga,

que han d’arribar al vèrtex on hi ha el refugi (estrella). Havíem de desco­

brir els recorreguts més curts per arribar­hi.

Per a la foca (F) el camí més curt és seguir l’aresta. La granota (G) té diverses possibilitats, però la més curta és la diagonal d’una cara. La

tortuga (T) té més possibilitats i la més curta és travessar el quadrat fins a la meitat de l’aresta i des d’allí fins al refugi. En desplegar el cub, veiem que aquest camí és la diagonal del rectangle format per dues cares del

cub.

Per tant, el camí més curt és la línia recta.

2. Els mapes representen la realitat?

Per quins països passaríem per anar de Barcelona a Tòquio (Japó)?

Per investigar­ho vam utilitzar una esfera terrestre i un mapa del món

polític, representat sobre un rectangle.

Sobre el mapa, vam seguir el paral∙lel, passant per Itàlia, Grècia,

Turquia... Xina i Japó. En canvi, sobre l’esfera terrestre, vam veure que

TA L L E R “ V I U L E S M AT E M À T IQ U E S ”

I ES SANT PERE I SANT PAU

24

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

és més curt anar per França, Alemanya, Rússia, Xina i Japó. Quina és la

ruta real i correcta? Evidentment la ruta real és la que hem seguit sobre

l’esfera terrestre.

Els mapes intenten representar la superfície de l’esfera terrestre sobre

una superfície plana. Això deforma la realitat i els països no estan repre­

sentats correctament. D’altra banda, molts mapes estan fets donant més

importància al propi país, deformant, encara més, la superfície relativa

dels territoris.

Per reduir al màxim aquesta deformació Peters va fer un mapa, on la

forma dels països està deformada, però mantenen la superfície relativa

que els correspon sobre l’esfera terrestre.

3. Què és la cinta de Möbius?.

En uns reposadors tenim dues cintes que només veiem parcialment.

Les fem girar i mentre les ratllem amb un retolador. Una cintes l’hem

pintat ràpidament i només per una cara; l’altra tardem més i ha quedat

pintada per les dues cares.

Quan descobrim aquesta segona cinta, veiem que té un gir a la meitat,

i només té una cara i un cantó. És una cinta que rep el nom de cinta de

Möbius.

En tallar­la, passen coses curioses:

­ Si la tallem per la meitat obtenim una sola cinta amb dos plecs.

­ Si la tallem, a un terç de l’amplada, obtenim dues cintes encadena­

des.­ De dos cintes de Möbius enganxades en creu, obtenim un quadrat.

I ES SANT PERE I SANT PAU

25

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

4. El puzzle dels nans que desapareixen.

Tenim un puzzle de tres peces, on hi ha nans dibuixats. Segons com

col∙loquem les peces tenim 15 o 14 nans. Per què desapareixen?

Si col∙loquem les peces així... Però si les posem així...

veiem 15 nans. només en veiem 14.

Per entendre perquè passa això, fem un joc semblant amb línies de colors que podem tallar i recol∙locar. Veiem que hi ha menys línies però

són més altes.

Tornem a mirar els nans i ens fixem que hi ha un nan sencer a cada costat (dalt i baix) i veiem que passa el mateix que amb les línies: quan

n’hi ha 15 estan inacabats (els falta un tros) i quan n’hi ha 14, estan tots

sencers.

5. La història de l’ou i la gallina.

Pleguem el quadrat 1, de manera que obtenim el quadrat 2, on hem

dibuixat una gallina, un ou, un ou obert i un pollet.

I ES SANT PERE I SANT PAU

26

ac

tiv

ita

ts

a

ca

dèm

iqu

es

Si anem obrint els plecs del quadrat, veurem representada una histò­

ria. Primer tindrem un ou, després, obrint per l’interior, veurem un ou que

s’obre; quan tornem a desplegar, hi surt un pollet. Quan tornem a fer­ho,

surt una gallina, de la qual tornarà a sortir l’ou inicial.

Lluís Forcadell, Daniel Rizo i Marcel Vaqué (2n ESO D)

I ES SANT PERE I SANT PAU

27

esp

ai

lite

rar

i

ESPAI LITERARI VAIG MORIR… Recordo el dia que vas marxar.

Ens vam fer un petó, molt dolç.

Però te’n vas anar i em vas deixar sola, sola en un món que sense tu no podia entendre.

Tu vas marxar i la meva ànima es va fugar amb tu.

Em vas obligar a morir,

em vas partir el cor en mil trossets,

em vas fer mal, molt de mal. Però jo no et tinc cap rencor,

perquè t’estimava tant…

I t’estimo tant…

El que sento per tu és quelcom molt difícil d’expressar,

va més enllà d’estimar.

Per això aquell dia em vaig morir, i per ningú més sentiré el que per tu vaig sentir,

perquè, malgrat tot, tu sempre seràs el meu amor.

Sílvia Vergés

EL MEU AMIC No hi ha res millor que un bon amic.

Si el tinc, jo ja em sento ric.

Un amic per jugar. Un amic per parlar.

Un amic a qui escoltar.

Un amic amb qui gaudir.

Tot el que podem compartir.

Jo he trobat un bon amic. I el vull conservar, sempre ho dic.

Tots dos juguem, cantem, parlem i riem.

Quan estem junts, molt bé ens ho passem.

Uriel Borrallo Verdú

I ES SANT PERE I SANT PAU

28

esp

ai

lite

rar

i

L’AMISTAT Moltes experiències hem viscut junts,

Amb un amic que sempre m’ha fet costat.

Per això sé què és la veritable amistat. I compartir ideals comuns.

És un noi molt especial.

Me’n refio més d’ell que de ningú.

Sé que mai no em fallarà, segur. Perquè és una persona genial.

Eloi Ibáñez Martín

L’AMISTAT Amiga meva, tu em vas donar suport,

sempre et preocupaves de mi per tot

i jo t’estaré agraïda per tota la meva vida.

Tu sempre m’has fet costat

i en els moments més difícils no m’has abandonat,

per això no t’oblidaré

i sempre t’estimaré.

Iris Cano

I ES SANT PERE I SANT PAU

29

L’O R Q U E S T R A TA NGA N I K A E N VA E I X L’ I N S T I T U T

Aquest curts hem format part del pro­

grama del FESTIVAL INTERNACIONAL

de DIXIE LAND de Tarragona. Aquí teniu

unes quantes imatges de la invasió de músics i malabaristes al nostre centre…

I ES SANT PERE I SANT PAU

30

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

L ’ E S C O L A A D O P T A U N M O N U M E N T

Durant el curs passat i el present, el nostre centre, com les altres

escoles de la ciutat, ha participat en el projecte L’escola adopta un monument. Es tracta d’un projecte de ciutat, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona, que pretén donar a conèixer el nostre patrimoni històric.

D’aquesta manera, a l’IES Sant Pere i Sant Pau hem treballat el nostre

monument apadrinat, el Pont del Diable, des de totes les matèries al

llarg dels cursos 2005/2006 i 2006/2007. Una de les activitats emmarcades dins d’aquest projecte ha estat

l’intercanvi amb l’IES Mariano Quintanilla de Segòvia, ciutat que tam­

bé és la seu d’un magnífic aqüeducte. La setmana del 26 al 30 de març,

un grup de 45 alumnes de 2n i 3r d’ESO de Sant Pere i Sant Pau, vam

visitar la ciutat castellana. Entre els dies 23 i 27 de març, els nostres

amics segovians, tots alumnes de 1r d’ESO, ens van retornar la visita i tots plegats vam participar en l’acte d’apadrinament de l’aqüeducte

tarragoní.

I ES SANT PERE I SANT PAU

31

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

Dilluns, 26 de Març Vam sortir dilluns a les 7h del matí. Bé, de fet vam tardar una estona,

perquè el conductor no havia canviat l’hora del rellotge. L’autocar va arribar, vam carregar les maletes, vam pujar, ens van comptar. Hi érem

tots menys el Lluís Forcadell, que s’havia quedat amb el seu pare, perquè

no es trobava gaire bé. Poc després vam parar a Lleida per recollir la

professora Rosa Solsona. Poques hores més tard, vam parar a Saragossa,

a una àrea de servei, per esmorzar. Quan vam acabar, vam tornar una

altra vegada a la marxa. Al migdia vam dinar a Medinaceli (Sòria). Vam anar tots a fer un tomb

pels voltants, a visitar l’arc i el castell. Seguit d’això, quan vam pujar a

l’autocar, directament vam anar cap a Segòvia. Vam arribar aproximada­

ment cap a les 19’30h. Vam desfer les maletes, vam sopar i vam anar a

fer una volta per la ciutat.

Dimarts, 27 de Març El recepcionista ens despertava a les 8h. del matí. Però alguns nois i

noies ens despertàvem abans per dutxar­nos. A les 8’30h, esmorzàvem

tots junts. I cap a les 10h quedàvem a recepció i ens n’anàvem. Aquell

Els professors a la Granja

DIARI DE VIATGE

I ES SANT PERE I SANT PAU

32

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

dia, ens vam fer l’acte de benvinguda a l’institut Mariano Quintanilla. Vam

entrar a una sala, juntament amb el director de l’institut de Segòvia i la

cap d’estudis. Una sèrie d’alumnes van llegir textos d’assignatures refe­

rides al Pont del Diable (francès, naturals, llengua catalana...). Tot seguit els alumnes d’allà ens van representar una obra de teatre. Quan van

acabar l’obra, ens van ensenyar tot l’institut. Després vam veure unes quantes escultures que tenien allà. A continuació vam anar amb la cap

d’estudis a visitar l’aqueducte. Vam tornar a l’hotel per dinar.

Després de dinar vam agafar les coses i vam anar a fer un tomb pels voltants de la ciutat, amb el guia. A les 20h aproximadament vam arribar

a l’hotel. Ens vam canviar de roba, perquè anàvem tots bruts i estàvem una mica cansats del recorregut. Vam

sopar tots junts. Les taules eren de

vuit persones, i cada dia ens posà­ vem igual.

Aquella nit el Jordi Alemany i la

Montse Miralves estaven negociant amb el recepcionista, per si ens po­

dia deixar una sala per posar una mica de música. Els profes van triunfar. Ens

van deixar fins a les 11’30 o 12h de la

nit. Ja estava bé. Però, és clar, no­ saltres en volíem més. La Cristina

Macaya, la Montse Miralves i la Rosa Solsona van ballar amb nosaltres,

però el Jordi Alemany, la Núria García

i el director no van voler.

Dimecres, 28 de Març Ens vam despertar, vam arreglar­nos, vam esmorzar i vam marxar cap

a la granja. Aquell dia estava ennuvolat. Pel camí, el professor Jordi ens

va explicar coses sobre Felip V i Isabel de Farnesio. És clar que tenia la professora Núria, si no no hagués sabut aquestes coses.

Quan vam arribar vam al∙lucinar de gran que era la granja. Vam cami­

nar fins a la porta, ens van fer posar una enganxina blava per identificar­

nos i per no perdre’ns, perquè hi havia altres grups. Eren estrangers.

Quan vam entrar ens van fer deixar les coses a la taquilla, menys la

A l’Ajuntament de Segovia

I ES SANT PERE I SANT PAU

33

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

càmera de fotos. Ens van seperar en dos grups, els de 2n d’ESO i els de

3r. Ho vam visitar quasi tot, perquè ens faltava temps. Quan vam sortir

ens vam fer una foto tots junts. Després, a la segona foto, s’hi van unir

uns quants francesos que estaven allà amb el seu grup (pobrets). Ens van deixar una estona lliure, aprofitant per fer­se fotos o fer un

tomb pels voltants. Vam pujar una altra vegada a l’autocar, per arribar a

l’hotel i dinar. I així va ser. Aquell migdia la Núria García, la Montse

Miralves i el director no hi eren perque se n’havien anat a menjar cochinillo. Quan vam acabar, vam recollir les coses i vam marxar al Taller del

Vidrio. Ens van ensenyar com es feia el vidre. Vam visitar les escultures de vidre que es feien allà. Per cert, algunes eren molt divertides i d’altres

no s’entenia ben bé el significat que expressaven. Quan va finalitzar la

visita, vam tornar a la Plaza Mayor. Aquesta plaça era el punt de trobada per si de cas no sabíem on érem. Ens vam posar còmodes i vam anar a sopar. La Cristina Macaya, la Rosa Solsona i el Jordi no hi eren perquè se n’havien anat a sopar fora. Després vam anar a ballar una mica. Però

aquella nit feien Los Hombres de Paco i jugava Espanya, així que érem pocs a baix, només els de segon d’ESO. Aquella nit, la Núria García sí

que va ballar.

Di jous, 29 de Març Aquell dia era un dia atabalat. No vam parar gens. Per començar, quan

vam acabar d’esmorzar, ràpidament vam agafar les coses i vam marxar.

Ens vam reunir amb els alumnes de l’institut Mariano Quintanilla. Aquell dia tocava la presentació a l’Ajuntament de Segòvia, amb l’alcalde. No­

vament ens van dividir en dos grups, 2n i 3r d’ESO. Quan vam acabar ens

van donar un bolígraf i un pin a cadascú. La guia ens esperava fora de

l’ajuntament. Ens va acompanyar a visitar l’església. Quan aquesta visita

es va acabar, vam anar a visitar l’Alcázar. Vam veure moltes escultures, quadres, tapissos, etc. Allà ens van deixar sols per tornar a l’hotel. L’hora prevista per dinar eren les 15h. Vam dinar ràpid.

A les 4h de la tarda, teníem previst anar al Enróllate gratis, però al final no hi vam anar i vam anar a la muntanya d’excursió. Vam anar amb els de

l’institut d’allà. Ens vam embrutar tots, alguns van caure, i d’altres ana­

ven amb molt de compte per no embrutar­se, però al final es van embru­ tar igualment. Quan vam acabar, directament vam tornar a l’hotel i com

que era una mica aviat per sopar, ens van deixar estona lliure. Alguns van

anar a fer un tomb, d’altres van anar a comprar i hi havia d’altres que

s’estimaven més quedar­se a l’hotel descansant. Seguit d’això, cap a les

I ES SANT PERE I SANT PAU

34

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

9h de la nit, vam quedar al menjador per sopar. Quan vam acabar, com

que era l’última nit, vam anar a buscar un lloc per ballar una estona. Vam trobar el Yellow, però estava tancat i era per a majors d’edat. Després vam trobar un bar que no hi havia gaire de gent, i els professors van parlar

amb el propietari del local. L’amo va dir que com que no hi havia gaire

gent que sí que es podia entrar. La gent va prendre alguna cosa i de

seguida es va posar a ballar. Això sí que va ser una nit d’acomiadament.

Fins i tot el professor Jordi Alemany es va posar a ballar. A la 1h de la matinada ja començava a passar gent, i els professors van dir que prou,

que era l’hora d’anar­se’n cap a l’hotel. I així va ser

Divendres, 30 de Març Aquell dia ens va saber greu a tots, perquè era el dia d’acomiadar­se de

la bona vida. Ens vam aixecar aviat. En comptes d’esmorzar a les 8’30h,

vam esmorzar a les 8h. I a les 9h ja érem a l’autocar. Va succeir una

coseta sense importància, però aviat es va arreglar. Vam emprendre la marxa. Ens vam emportar el pícnic per menjar i berenar. A mig matí vam

parar a visitar les coves de los Casares. Allà ens estava esperant el guia.

Al text posava «...el guia, un hombre callado y muy sabio...». Quan vam

arribar a les coves, no se l’entenia de tan ràpid que parlava. Vam arribar

Els nostres alumnes sota l’aqüeducte de Segovia

I ES SANT PERE I SANT PAU

35

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

al poble. Tots els alumnes vam menjar i els professors van dinar amb el

conductor de l’autocar. Seguit d’això vam tornar una altra vegada a l’au­ tocar. No vam parar més, fins arribar a Lleida, per deixar la Rosa Solsona.

Vam estar una bona estona allà.

A continuació, vam pujar a l’autocar i directament vam anar cap a

Tarragona. A l’autocar ens van posar dos pel∙lícules, Piratas del Caribe i La máscara 2. Finalment ens vam acomiadar.

En resum, han estat unes bones colònies. Ens ho hem passat molt bé

i hem après moltes coses. Per cert, menjàvem cada dia patates fregides

i hem vingut amb cinc quilograms de pes més.

Melody Ibáñez, 2n ESO C

I ES SANT PERE I SANT PAU

36

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E C A L ∙ L I G R T A M E S G U A N Y A D O R S

C U R S 2 0 0 5 / 2 0 0 6

Camilo Herrera

Aïda Marrugat

Alejandro Cabello

I ES SANT PERE I SANT PAU

37

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E T RÍPTICS D’INFORMACIÓ TURÍSTICA CURS

2 0 0 5 / 2 0 0 6 . A n g l è s i f r a n c è s

Nieves Blanco, Judit García, Judit Garreta, Alejandra Metaute, Ainoa Gonzalea i Rut Montalà.

I ES SANT PERE I SANT PAU

38

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E HERBARI RE ALITZAT PELS ALUMNES DE

1 r D E L C U R S PA S S AT. E N Q U A D E R N AT PER A L ’EXPOSICIÓ A LA CASA CANALS .

I ES SANT PERE I SANT PAU

39

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E C O N C U R S D E M A S C O T E S

D E L P O N T D E L D I A B L E .

Elisabeth Navarro Tifany Rendón

Aïda Marrugat

Patrícia Salvado

I ES SANT PERE I SANT PAU

40

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

Llit de mort Fa molt de temps, a la ciutat de Tarragona, hi vivia una donzella que

estava enamorada del fill del diable: Phobos. El pare de la donzella, en

assabentar­se’n, es va endur la filla a l’altra punta de Tarragona i va posar

tot de rosaris i creus santes al voltant d’Isolda, la seva filla, perquè no pogués veure el seu enamorat. Isolda, entre llàgrimes, va expressar que tant sols el diable podria fer que ella i Phobos es veiessin. I fou dir aques­

tes paraules, quan el Maligne, el roig i malvat Satanàs, aparegué davant

seu, tot envoltat d’una fumerola vermella, a certa distància dels rosaris i

les creus. Satanàs sabia que Isolda i Phobos tenien un romanç, cosa que el va

disgustar, fins adonar­se que podria aconseguir ànimes humanes a tra­ vés de la noia.

Li va dir que construiria un pont per on pogués trobar­se amb Phobos,

però que a canvi li hauria de lliurar l’ànima del seu pare, fent­lo passar el matí següent pel pont. Isolda estimava amb totes les seves forces Phobos,

però no es veia amb cor d’entregar l’ànima del seu pare al diable.

Phobos, en assabentar­se dels plans del seu pare, va anar a veure Isolda al matí següent per veure què faria. En veure que pel pont passava

un home amb el cap tapat i que darrera l’esperava Isolda, es va sentir orgullós que l’estimés tant com per sacrificar el seu pare. Però en el

primer bes que la parella es va fer, fou el crit de fúria de Satanàs el que

els va separar. Satanàs estava furiós perquè l’home de la bossa no era el pare d’lsolda, sinó un simple esclau.

Satanàs va cridar que mai més la parella tornaria a estar junta, i utilitzant tots els seus poders malèfics, va enviar a cadascun dels enamorats a una

punta del pont, i aquests només es podrien veure d’una punta a l’altra.

Un dia, Isolda, que ja n’estava cansada, va decidir acabar amb tot, i

abans de tirar­se pel pont, va batejar aquest amb el nom del Pont del Diable.

Iris Vilaró

C O N C U R S D E L L E G E N D E S

El curs passat, els alumnes de 1r i 2n d’ESO van treballar la llegenda

del Pont del Diable i van participar en un concurs de llegendes, en què

cada alumne havia d’inventar la seva pròpia versió de la història. Aquí teniu algunes de les guanyadores.

I ES SANT PERE I SANT PAU

41

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

La llegenda del Pont del Diable

Tot comença a la cuitat de Tàrraco, actualment Tarragona. Tàrraco no

tenia gens d’aigua i als seus habitants no se’ls acudia com podrien trans­

portar l’aigua d’un turó a un altre. Els habitants de Tàrraco estaven des­

esperats, no sabien què fer i cada dia havien d’anar a buscar aigua fins al torrent.

Però un dia el mateix diable en persona va aparèixer davant d’un nen.

El diable li va donar la solució a aquest problema: construir un pont. Però

li demanava una cosa a canvi, que tota Tàrraco fos seva. Li va dir al nen

que si el pont es construïa tota la ciutat passaria al seu poder. El nen no sabia què fer. La ciutat necessitava aigua, però d’altra banda

no podia deixar que el diable s’apoderés de tota la ciutat, els habitants

serien els seus esclaus. Al final el nen li va explicar al seu pare i entre tot

el poble van decidir que el pont es construiria i que després lluitarien

contra el mateix rei de l’infern, el diable, i contra el seu exèrcit de dimo­ nis. Van tardar un any sencer en construir­lo però, finalment, havia arribat el gran dia el dia en què s’enfrontarien a les criatures de l’infern.

Quan el diable va aparèixer, va cridar amb força:

­ Oh, esclaus meus, vull que construïu un temple on em rendiu home­

natge! ­ No tan ràpid! No et pensem donar la ciutat! Abans lluitarem!

­ Com vulgueu! Oh, dimonis, criatures meves, sortiu de l’infern! I va començar una brutal guerra: 100 homes contra 400 dimonis. Sem­

blava que el final dels tarragonins ja s’acostava, però un raig de llum va

il∙luminar l’escenari de la batalla, els dimonis i el propi diable van comen­ çar a surar a l’aire i van ser tornats a casa seva, l’infern, d’on mai més

sortirien. I els Tarragonins van tenir l’aigua que necessitaven i mai més van ser molestats.

Aida Galán

I ES SANT PERE I SANT PAU

42

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

La muralla de Tarragona

Conten que, als voltants del Pont del Diable de Tarragona, hi vivia un

home molt vell i que ningú no sabia exactament quina edat tenia ni per

què vivia allà. Només que, si algú estava malalt, aquell misteriós home el

curava fins a deixar­lo rejovenit. Un dia, el més experimentat metge del poble va agafar una estranya

malaltia i ningú podia curar­lo. Ell mateix es mostrava sorprès davant

aquella malaltia, de la qual no en sabia el remei. Com que s’havien sentit

rumors, van portar el metge a casa del vell de la ciutat. Tot dos s’hi van

tancar i una estona més tard el vell i el metge (que s’havia recuperat miraculosament) van sortir davant la multitud de veïns de Tarragona, que

miraven meravellats el vell.

– Aquest home —va començar a dir el metge recentment recuperat—

m’ha salvat d’una mort segura i horrible. Demano, doncs, que li doneu les

gràcies amb mi. Tot el poble va aclamar l’ancià que des de llavors va ser un dels homes

més populars de la ciutat.

La història podia haver acabat aquí, és clar, però no va ser així. Vet

aquí que uns centenars d’anys després, als voltants de la ciutat de

Tarragona, es va voler construir una muralla que envoltés la ciutat per protegir­la dels invassors. La construcció va ser acabada amb èxit i la muralla que protegia la

ciutat era pràcticament infranquejable. Però vet aquí que en un atac, la

muralla es va desprendre i en va caure un bon tros. Els veïns van acudir

al constructor perquè la reconstruís un altre cop, però l’home havia agafat una greu malaltia i no podia sortir del llit. Veient que seria impossible

reconstruir la muralla, el veïns van començar a sortir de la casa, molt tristos i angoixats. De cop i volta, un d’ells, bastant jove, va exclamar que

ell coneixia una vella història que als voltants del Pont del Diable hi vivia

un ancià que podia guarir qualsevol malaltia.

Veient­se desesperats, els veïns de Tarragona van portar el constructor

a casa de l’ancià, que el guarí immediatament. Novament, la història podia haver acabat aquí, però vet aquí que acusaren de bruixeria el pobre

ancià.

Van empresonar­lo i van torturar­lo amb tota classe d’estranys artefac­

tes, però l’home no va admetre en cap moment que fos cap bruixot ni res

semblant.

I ES SANT PERE I SANT PAU

43

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

Finalment, van descobrir l’incident que havia succeït feia centenars

d’anys: que havia guarit estranyament el millor metge de la ciutat, i el van

condemnar a la foguera. L’home, sense dir res en cap moment, va accep­

tar la condemna amb solemnitat i resignació. Arribat el dia que havien de cremar l’home, tot el poble de Tarragona va

anar a dir el seu últim adéu a aquell ancià tan bo. I vet aquí que, mentre

les flames consumien el rostre de l’home, tot el seu cos s’anà transfor­

mant en un gran i musculós dimoni, que obrí la boca i digué davant de la

impressionada multitud: – Us he ajudat després de la vostra juguesca amb aquest aqüeducte—

va dir assenyalant el Pont del Diable. — Vaig salvar dos dels vostres

homes i així m’ho agraïu?

El dimoni va esclatar en una riallada i va dir que, des d’aquell dia, el

poble estaria maleït per sempre. Dit això, va fer un ràpid moviment de mans i va alçar una gran muralla que el va envoltar. – Aquesta muralla serà la vostra maledicció. — i va desaparèixer en

una explosió de foc infernal.

Aquesta és la història que explica la construcció de la muralla de

Tarragona, amb la qual el dimoni va poder venjar­se dels seus veïns que l’havien enganyat en la construcció del Pont del Diable.

Mario López Martín

I ES SANT PERE I SANT PAU

44

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

Oh, quin bon dia que fa!

Amb cel clar i sol resplendent.

No et vénen ganes d’apadrinar

Ara mateix un monument?

És clar que sí, a això hem vingut,

A sota el pont, dit del diable,

Per fer­lo més conegut

Aquest monument tan entranyable.

Abans de tot cal fer memòria

Us posaré en antecedents

Aquest pont té molta història

Com tots els altres monuments.

Va ser en un temps ja mig perdut

Quan Tarragona era romana

El cotxe no havia aparegut

I tots anaven en tartana.

A C T E D ’ A P A D R I N A M E N T D E L P O N T D E L D I A B L E

El dia 25 d’abril, en un nou acte del projecte L’escola adopta un monu­ ment, es va fer l’acte simbòlic d’apadrinament del Pont del Diable. Jun­ tament amb els alumnes de Segòvia que ens van visitar aquella setmana,

els nostres alumnes de 1r d’ESO D, 2n d’ESO C i D i 4t d’ESO A es van desplaçar fins el monument. Una impressionant pancarta penjada del

pont, on es podia llegir la frase L’IES SANT PERE I SANT PAU ADOPTA

EL PONT DEL DIABLE, presidia l’acte. La colla castellera del barri hi va

col∙laborar amb la construcció d’un magnífic pilar, i el delegat del Depar­

tament d’Educació i el regidor de Patimoni de l’Ajuntament, així com el nostre director, van dirigir unes paraules als assistents. L’acte va finalit­ zar amb la lectura, per part dels alumnes del grup de teatre, d’un frag­

ment de l’obra que s’havia representat el dia abans a l’institut i d’uns

verset creats expressament per a l’ocasió...

I ES SANT PERE I SANT PAU

45

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

Mancava aigua a la ciutat

Fou un temps de gran sequera

El pla que s’havien pensat

Els va sortir de primera.

El pont no era fàcil de fer

Quina obra més complicada!

Les pedres semblaven de paper

Els va caure més d’una vegada.

El mestre d’obres desesperat

Per la duresa de l’hivern

Les tempestes i el ruixat

Invoca el senyor de l’infern.

«Perquè el pont duri mil anys

l’haurà de fer Satanàs».

D’immediat el rei dels enganys

Se li apareix davant del nas.

«Aquest pont serà etern

Demà al matí estarà acabat

Me’n tornaré cap a l’infern

Abans que el gall hagi cantat.

Però a canvi no vull cap diner

Que la riquesa no em treu la son

Sinó l’ànima de qui begui primer

De l’aigua que passi pel pont.»

Tracte és tracte, ja està fet

Al matí el pont està acabat

Molt formós i tot ben dret

El dimoni es pensa que ha guanyat.

Però encara el joc no s’ha acabat

Són gent llesta els de l’indret

Al cap del pont un ruc hi ha posat

Ha estat el primer en fet un traguet.

Expliquem la nostra llegenda als alumnes de Segovia

La colla castellera també hi col∙laborà

I ES SANT PERE I SANT PAU

46

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

L’aigua arriba a Tarragona

Satanàs ha estat vençut

Tothom està d’enhorabona

I cap vida s’ha perdut.

El pont és dret avui encara

Dos mil anys o més després

Cuidem­lo, que tingui bona cara

Perquè en duri dos mil més.

El Delegat d’Educació, el Director de l’IES i el Regidor de Patrimoni

La classe de 1r ESO D

I ES SANT PERE I SANT PAU

47

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

MESTRE D’OBRES No sé què

farem... Sant Magí! Ajuda’m! San­

ta Tecla gloriosa, mare dels tar­

ragonins...! Res! Res de res! Que

no hi manera, tu! I valtros, colla

de ganduls...!? Ven, tidós, ven!

Tampoc! I si...? I si anéssim a

l’Ikea? O al Leroy Merlin? Tenen

unes bones ofertes. Potser fan un

dos per un. No, ara ja deu estar

tancat. Això no ho arregla ni el

mateix diable!

SATANÀSM’heu cridat? Doncs ja sóc aquí. Tranquils, xatos. Jo tinc la solució.

MESTRE D’OBRES Ah, sí? I qui ets, tu?

SATANÀS Jo sóc... Bé, tinc

molts noms. El Príncep de les

Tenebres, Belcebú, Llucifer...

El dimoni! El de les banyes!

Ah, ah, ah! Satanàs, vaja, per

servir­lo. A vós i especialment

a les senyores. Sati , pels

amics.

MESTRE D’OBRES Ah,

encantat de conèixe’l, senyor

Satanàs. I què, així diu que em

pot arreglar tot això?

SATANÀS I tant. Tot con­

trolat. Demà, abans que surti

el sol, l’obra estarà acabada.

E L T E A T R E L’ A U T È N T I C A H I S T Ò R I A D E L

P O N T D E L D I A B L E ( f r a g m e n t )

Un moment dels assajos

El cor en plena presentació

I ES SANT PERE I SANT PAU

48

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

MESTRE D’OBRES Oh,

que guai! Vull dir... que bé!

Au, doncs. Nens, fotem el

camp, que aquí el senyor...

d’això... Satanàs, ens aca­

barà la feineta. Ja s’enten­

drà vostè amb el s de

l’Ajuntament, oi que sí?

SATANÀS Un moment!

No treballo pas gratis, jo.

Vull... una coseta sense

importància, a canvi dels

meus serveis.

MESTRE D’OBRES I

quina és aquesta coseta?

SATANÀS L’ànima del primer que begui l’aigua que passi per aquest pont!

MESTRE D’OBRES Ostres! Si que cobra car, vostè?! Així que l’ànima del pri­

mer que... Vaja, vaja. Ja ho entenc. I ja que ens sortirà tan car, no hi podria

incloure algun miracle més?

SATANÀSCom què? Què més vols, carallot?

MESTRE D’OBRES

No res... Així, pensant,

pensat... Que em toqui

la loto!

SATANÀS Q u è

dius, beneit! Això no pot

ser.

MESTRE D’OBRES

D’acord , d ’acord !

Doncs... que el Nàstic no

El diable té la solució per acabar el pont

La superheroïna Aqua con­ tra Satanàs i el seu ajudant

I ES SANT PERE I SANT PAU

49

L’I

ES

S

AN

T

PE

RE

I

S

AN

T

PA

U

AD

OP

TA

E

L

PO

NT

D

EL

D

IABL

E

baixi a segona!

SATANÀS Què?!! Per un miracle tan gros m’hauries de donar l’ànima... del

Paco Flores.

MESTRE D’OBRES No, no. És igual. No es molesti, senyor Sati, amb la mala

llet que té... Bé, no l’entretenim més. Au, adéu siau!

SATANÀS Colla de xixarel∙los! Bé. A la feina. Primer de tot, aquest pont...

fora! A terra! Tooooot a terra! I després... Construirem la urbanització de luxe més

luxosa de tot el món luxós sencer! Serà... de súper luxe! Xalets, piscines, «iacutzis»,

pistes de tennis, aparcaments...! Que tremolin Marina d’Or i les Termes de

Montbrió! Ah, i un mega súper ultra camp de golf!

Actrius i actors, maquilladores, director, tècnic de so i coordinadora del projecte

I ES SANT PERE I SANT PAU

50

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

S A N T J O R D I A L’ I N S T I T U T

I ES SANT PERE I SANT PAU

51

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

Torneig de la llegenda El dia del llibre i la rosa va començar amb un

temps esplèndid i amb el torneig de la llegenda de Sant Jordi. Es tractava de realitzar diferents

proves, distribuïdes per tot el pati, per anar acon­

seguint les pistes per desxifrar la frase amaga­

da. Cursa de sacs, inflar globus, penaltis amb

els ulls tapats, la frase maleïda ... Els cavallers i les donzelles van haver de fer de tot per acon­

seguir descobrir les paraules «Sant Jordi», ama­

gades darrere uns signes molt enigmàtics.

Biblioesbarjo Sant Jordi és el dia del llibre,

i per això, a l’hora del pati, els alumnes de l’institut van treure

els seus llibres al pati. El biblioesbarjo, un any més, ha

permès l’intercanvi i el préstec

de llibres entre els alumnes.

Partides finals Més tard, es van celebrar les

eliminatòries finals dels torneigs de dames i d’scrabble. Pel que

fa a les dames, els guanyadors

van ser Marcel Vaqué, de 2n

ESO D, i Raül de la Fuente, de

3r ESO C. A l’scrabble, els gua­ nyadors de 1r d’ESO van ser

Celeste García (1r D), Octavi

Veciana, Ionela Anton i Héctor

de Dios (1r B).

L A D I A D A D E S A N T J O R D I

Dues formoses donzelles

El biblioesbarjo amb alumnes de 2n

Les finals de dames

I ES SANT PERE I SANT PAU

52

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

L’autèntica història del Pont del Diable El dia de Sant Jordi per la tarda, va ser el moment d’estrenar per fi

l’obra de teatre que un grup d’alumnes havien estat preparant des de

principi de curs. Per a quasi tots

ells era la primera

experiència tea­

tral, la primera ve­

gada que pujaven a un escenari a ac­

tuar. Els nervis i

l ’angoixa es van

apoderar del grup

d’actors i actrius

els minuts previs a l’estrena. I més

encara quan la

sala polivalent del

centre (el gimnàs) es va anar omplint amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO

i de 1r de BAT. L’autor i director de l’obra, Jordi Alemany, va fer una breu presentació i Lorena Serrano, Aïda Porta, Melody Ibáñez, Fadela Tair (que feien el cor), Lorena Fernández, Patrícia Salvador, Andrea Torres

(les obreres), Miquel Sangüesa (el mestre d’obres), Marta Navarrete (el

dimoni), Iris Vilaró (l’ajudant de Satanàs) i Maria Rivas (la superheroïna Aqua) van deixar el públic bocabadat amb una excel∙lent actuació. S’ha de destacar l’únic element de l’escenografia, molt efectiu, i creat per la professora Magda Murillo: una reproducció a escala, i feta amb capses

de cartró, del Pont del Diable, que les actrius anaven muntant i desmun­

tant al llarg de la representació. Gerard Elies i Josep Maria Cantons es

van encarregar del control de so, i cal destacar també la feina de les

encarregades del vestuari i el maquillatge, Raquel Martínez i Marina

Galván. L’autèntica història del Pont del Diable va ser tot un èxit, que es repetí el dia següent per als alumnes de 3r i 4t d’ESO.

Cinema i karaoke Els alumnes que no van anar al teatre, ja que hi anirien el dia següent,

van poder gaudir d’una pel∙lícula. Mentrestant, a la sala polivalent, un cop acabada l’obra teatral, va començar el karaoke, que també va tenir molt d’èxit, especialment quan, com a número final, alguns professors, encap­

çalats per la Montse Miralves, van cantar La chica yeyé.

I ES SANT PERE I SANT PAU

53

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

El segon dia. El cros El dimarts va ser el dia de l’esport. Per segon any consecutiu es va

celebrar el cros de Sant Jordi, amb diferents curses segons les categori­

es, i sobre un circuit molt variat que entrava i sortia del recinte del centre.

Els guanyadors per categories van ser: 1r d’ESO masculí, Braham Metaute; 1r d’ESO femení, Verònica Cortijo; 2n masculí, Frederik Andrés

Rendón; 2n femení, Aitana Gómez; 3r masculí, Orwal Bustamante; 3r femení, Nieves Blanco; 4t masculí, Dimitri Immordino; 4t femení, Laia

García.

Entrega de premis A part dels trofeus del cros, es van entregar

el premis de les altres proves i concursos de

Sant Jordi. L’enigma de Sant Jordi, organitzat

pel departament de llengua catalana i la biblio­ teca, i que consistia en respondre correctament

una sèrie de preguntes que s’anaven plante­ jant cada dia durant la setmana prèvia a la dia­

da de Sant Jordi, va tenir els següents

encertants: 1r i 2n d’ESO, Elisabet Sánchez (guanyadora), Sergio Martínez, Edgar Ramírez,

Íngrid Rubio, Montserrat Sabaté, Adrián

La sortida de 4t i batxillerat masculí

El guanyador de 2n

I ES SANT PERE I SANT PAU

54

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

Montoro, Jaume Nat i Víctor Tenor; 3r i 4t d’ESO, Mireia Maria (guanya­

dora); batxillerat, Laura Candado (guanyadora). El concurs de mascotes per al projecte L’escola adopta un monument, centrat en el Pont del Dia­ ble, va tenir com a guanyadora l’alumna de 2n d’ESO C Iris Vilaró.

Hip‐hop i batuka

Classe pràctica de Hip­Hop

Al llarg del curs, com a activitat extraescolar, un grup d’alumnes de 1r

i 2n d’ESO, dirigides per Ainara Bueno i Laura Asenjo (alumnes de bat­ xillerat), han après a ballar hip­hop. Així mateix, Lorena Vidal, Ainhoa Torres i Sara Soria (també de batxillerat) han dut a terme un taller de

batuka. Durant la segona jornada de Sant Jordi, tots dos grups ens van

oferir una exhibició dels seus balls. En el cas del hip­hop, fins i tot vam

poder gaudir d’una classe pràctica.

El partit del segle Els equips de futbol que havien disputat la lliga durant el curs, es van

enfrontar en un torneig d’eliminatòries. Els campions de la lliga havien estat els equips de 2n C, en la categoria de 1r i 2n d’ESO, i l’equip de

batxillerat, en la categoria de 3r, 4t i batxillerat. A la copa, disputada el

segon dia de Sant Jordi, es va imposar l’equip de 2n de batxillerat.

Però l’enfrontament futbolístic més esperat va arribar després. S’havi­

en de veure les cares una selecció dels dos equips guanyadors de la lliga

i el potentíssim però una mica rovellat equip dels professors. El matx va començar amb domini de l’equip del alumnes, que van aprofitar la seva

joventut i rapidesa per agafar avantatge. A poc a poc, però, l’experiència

va anar guanyant terreny i els profes, ja a la segona part quan tot sembla­

I ES SANT PERE I SANT PAU

55

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

va perdut, van aconseguir igualar l’enfrontament. Per cert, el gol de cap

de Kiko Mata, després d’una combinació espectacular de tot l’equip, de ben segur serà recordat durant molt de temps pel públic que el va presen­

ciar absolutament entusiasmat. El temps reglamentari es va esgotar amb

un empat a 4 al marcador, però en el temps afegit els alumnes van acabar

marcant el cinquè gol que va representar la victòria de la joventut. Els

professors, però, van caure dignament.

Jordi Alemany

Els dos equips agermanats abans del partit

I ES SANT PERE I SANT PAU

56

CE

LE

BRE

M S

AN

T J

OR

DI

A finals del curs passat el centre va presentar un projecte (emmarcat

dins la convocatòria de projectes d’innovació de diversos tipus feta pel Departament d’Educació) per tal de posar en marxa la biblioteca del

centre. Aquest projecte, que va ser seleccionat, s’ha començat a desen­

volupar aquest curs i continuarà durant dos cursos més.

Bàsicament es tracta que la biblioteca sigui un espai de de lectura,

d’estudi, de consulta i de cerca d’informació, i que ofereixi un seguit de serveis destinats a la formació d’usuaris en tots aquests aspectes.

Enguany s’ha començat organitzant l’espai de la biblioteca ampliant el

fons bibliogràfic, augmentant el nombre d’impressores i d’ordinadors (que

ens han estat concedits amb el projecte), obrint la biblioteca a l’hora del

pati i inicinant el servei de préstec.

A més per sant Jordi s’han fet algunes activitats: ­ “L’enigma de Sant Jordi” (organitzat amb el Departament de Llengua

Catalana), que consistia a resoldre quatre enigmes cada dia, ha tingut

una important participació de l’alumnat.

­ l’Exposició de Llibres Antics feta a la biblioteca amb el material que

han cedit els professors i professores de l’institut. Esperem que, amb la col∙laboració d’alumnes i de professors, puguem

continuar desenvolupant tot un seguit d’activitats en una línia ascendent

que aconsegueixi que la biblioteca sigui “el cor de l’escola”.

Núria Caminal Professora encarregada de la biblioteca

LA BIBLIOTECA

Exposició de llibres antics

I ES SANT PERE I SANT PAU

57

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

articles de professors

JESÚS MONCADA El dia 13 de juny de 2005 va desaparèixer Jesús Moncada, escriptor

nascut a Mequinensa, Baix Cinca, l’1 de desembre de 1941, considerat un dels narradors catalans més important del segle XX.

Va estudiar a Saragossa on va fer magisteri, carrera que va exercir

durant alguns anys abans de traslladar­se a Barcelona per dedicar­se a la

literatura, la pintura i el dibuix, aficions que ja tenia des de molt jove.

La seva obra literària està composta pels reculls de narracions: Histò­ ries de la mà esquerra (1973), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999), i les novel∙les: Camí de Sirga (1988), Galeria d’estàtues (1992) i Estremida memòria (1997). També va traduir diverses obres literàries del castellà, del francès i de l’anglès.

Camí de Sirga és la seva obra més coneguda i ha estat considerada com una de les novel∙les més importants de la narrativa catalana en els

últims temps. En aquesta narració evoca la desaparició del seu poble,

Mequinensa, sota les aigües del pantà de Riba­roja, a través de les vivències dels seus personatges, entre els quals en trobem de ben sor­

prenents: navegants, cupleteres, capellans, minaires, llaüters, notaris,

cafeters, burgesos... Tot aquest món irrecuperable que representa la seva

infantesa i la seva joventut és el motiu més important de tota la seva

narrativa.

La seva producció literària fou ben rebuda tant per la crítica com pel

públic i va tenir un ressò important fora de les terres de parla catalana ja

que va ser traduïda a moltes llengües europees i fins i tot a algunes

d’asiàtiques. També va rebre nombrosos premis com el Nacional de la

Crítica, el Ciutat de Barcelona, el Serra d’Or, el Creixell, el premi dels Escriptors Catalans i la Creu de Sant Jordi.

I ES SANT PERE I SANT PAU

58

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

La seva prematura mort, quan estava en plena maduresa creativa, ha

privat la literatura catalana de gaudir d’un escriptor consagrat que ha­

gués pogut rellevar les grans figures de la literatura catalana que, per

qüestions d’edat, han anat desapareixent. Als seus seixanta­quatre anys, Jesús Moncada era un autor que estava en un moment immillorable per acabar de completar una carrera de novel∙lista de primer ordre.

La nostra intenció, amb aquesta petita ressenya sobre l’obra de Jesús

Moncada a la revista escolar, és fer­li un petit homenatge pels bons mo­ ments que ens va fer passar en llegir les seves històries, històries que ell

explicava d’una manera magistral tot barrejant la fantasia i la realitat, històries divertides, plenes de tendresa i d’emoció que ell ens sabia trans­

metre amb humor i ironia.

Carme Garravè

I ES SANT PERE I SANT PAU

59

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

LES MATEMÀTIQUES EN ELS SEGELLS DE CORREUS

Molts són els àmbits que es poden relacionar amb les matemàtiques, com

ara la màgia, la papiroflèxia, la música, el teatre, la ciència ficció, l’art, el

cinema, la literatura, i segur que se’n podrien citar molt més. Però ara el que

jo m’he plantejat és donar a conèixer d’una manera molt breu la relació amb els segells de correus, ja que la filatèlia és un recurs poc explotat des del punt

de vista didàctic. Als segells de correus s’hi poden trobar grans potencialitats en l’educació matemàtica: el seu dentat; les seves proporcions, llargada­

amplada, en els rectangulars; l’estudi de les formes, rectangulars, quadrats,

triangulars i en forma de rombe; els preus i la seva transformació en el trans­ curs dels anys;... Hi ha sèries específiques dedicades a superfícies impossi­

bles (Suècia), les deu fórmules que canviaren la faç de la Terra (Nicaragua), a personalitats com Copèrnic (especialment a Polònia), Isaac Newton (Gran

Bretanya i altres països)...

La filatèlia es la afició per col∙leccionar i classificar segells, sobres i en general qualsevol document postal; és una distracció que de molt jovenet

vaig començar a practicar, concretament fa més de quaranta anys que vaig

començar a guardar els primers segells. Sempre m’ha agradat llegir aquella lletra molt petita, i a vegades s’havia de fer un esforç ocular per no agafar una

lupa. Així m’adonava que conèixer allò que s’hi representava m’enriquia ja que coneixia moltes coses, com ara quadres de pintors famosos, monuments,

flora, fauna, història, anagrames, figures, símbols, personatges il∙lustres del

món de la ciència, la tècnica i la cultura en general, grans invents; la informa­

ció que percebia d’aquells petits “cromos” era per a mi molt engrescadora.

El període anterior a l’aparició del segell, s’anomena prefilatèlia; període en el qual l’enviament de correspondència presentava grans problemes per­

què qui rebia el correu havia de pagar el servei, pagament que en moltes

ocasions era evadit pels destinataris.

La solució a aquest problema la proposà, el 1837, un anglès director d’una administració de correus, Rowland Hill, el qual va pensar que el pagament el

fes qui enviava la carta, ideant l’ús d’unes etiquetes engomades que s’engan­

xarien al sobre com a comprovant del pagament anticipat.

Aleshores va començar l’afició per col∙leccionar segells de correus. L’any

1840 el doctor John Edward Gray, oficial del Museu Britànic, va començar a

col∙leccionar­los poc després de la seva aparició, i el 1841 començà a sol∙­ licitar­los en un anunci al diari The Times.

Originàriament la paraula filatèlia es deu al col∙leccionista francès G. Herpin,

el qui proposà aquesta denominació en un article escrit per al diari «Le

I ES SANT PERE I SANT PAU

60

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

collectionneur de Timbres Poste», de París, publicat el 15 de novembre de

1864. La paraula està formada per dos ètims grecs: «philos», que significa amant, i «atelia», derivat d’ateles, que significa pagat prèviament. Algun cop m’arribà a mans algun segell estranger la imatge del qual em

recordava algun dibuix o fórmula que a l’escola se’ns havia ensenyat, o si

menys no, em semblava que allò representava alguna cosa relacionada

amb el món de la ciència o de la tècnica. Posteriorment en els meus inicis com a professor de Matemàtiques se’m va despertar la curiositat per aquells

segells que tenien relació amb la meva feina. El primer segell espanyol

dedicat a un personatge important en el món de les matemàtiques no apa­

regué fins l’any 2000 amb motiu de l’any internacional de les matemàtiques

en homenatge a un dels més importants matemàtics espanyols del segle XX com fou Julio Rey Pastor. Pel que fa a matemàtics catalans, a cap se li ha dedicat cap emissió, i no serà per falta de personatges, ja que Lluís

Antoni Santaló, nascut a Girona el 1911, va ser un dels matemàtics cata­

lans del segle XX més reconeguts internacionalment, que es veié obligat a

emigrar a l’Argentina el 1939 com a conseqüència de la guerra civil espa­ nyola. Allí es va guanyar el respecte i l’afecte de la comunitat científica i docent amb les seves inesborrables classes de geometria. En aquell país

fou un dels matemàtics que van continuar de manera ascendent amb el

llegat que Julio Rey Pastor hi deixà, contribuint en el desenvolupament

científic. Entre els molts guardons que rebé Santaló val a destacar el premi “Príncipe de Asturias” a la Investigació Científica i Tècnica de l’any 1983.

Molts són els segells relacionats amb el món de les matemàtiques que podria exposar i explicar, però l’espai és el que hi ha, o fins i tot quasi segur

que la lectura podria caure en l’avorriment, cosa que espero no succeeixi.

En citaré i n’explicaré alguns amb les corresponents imatges. D’altres els exposaré per la seva imatge atractiva i en faré només un breu comentari.

Homenatge al mestre 23­01­2007

Congrés internacional de matemàtics

17­05­2006

Julio Rey Pastor 25­05­2000

Leonardo Torres Quevedo 08­01­1956

En una emissió de finals de 1955 que es posà a venda el 8 de gener de

1956, la filatèlia rendí homenatge a l’enginyer de camins relacionat molt

intensament en l’àmbit de les matemàtiques Leonardo Torres Quevedo. Neix

el 28 de desembre de 1852 a Santa Cruz de Iguña, Molledo (Cantàbria). Va ser el creador del Centre d’Assajos d’Aeronàutica i el Laboratori de Mecàni­ ca Aplicada. L’any 1903 va inventar el telekino que era un dispositiu de co­

I ES SANT PERE I SANT PAU

61

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

mandament a distància que, encara que exactament no era el concepte actual que en tenim (majoritàriament per a la televisió i altres aparells), permetia diri­ gir a distància vaixells i dirigibles. Va crear el ajedrecista (jugador autòmat d’escacs), així com una calculadora electromecànica capaç de resoldre equaci­ ons algebraiques de qualsevol grau, i una altra per integrar equacions diferen­ cials. Realitzà grans obres d’enginyeria, com ara l’inici dels treballs per a la construcció d’un dirigible funicular, i construí un ferrocarril funicular a la mun­ tanya Ulía de Sant Sebastià i una línia telefèrica a Ontario. Tot això és una petitesa davant de totes les grans obres d’enginyeria que se li atribueixen. L’any 1918 no acceptà el càrrec de Ministre de Foment. Però va rebre

diferents guardons i reconeixements:

1916, Medalla Echegaray de mans del Rei Alfons XIII. 1920. Ingressa a la Real Academia Española en substitució de Benito

Pérez Galdós.

1922. Nomenat Doctor Honoris Causa por la Universitat de la Sorbona de

París.

L’any 2000 amb motiu de l’any internacional de les matemàtiques fou emès el segell d’homenatge a un dels més importants matemàtics espa­

nyols del segle XX, Julio Rey Pastor, que nasqué l’any 1888 a Logronyo i va

morir a Buenos Aires el 1962. Va estudiar a la Universitat de Saragossa. Fou

catedràtic de les Universitats d’Oviedo, Madrid i Buenos Aires, ciutat en la

qual va fundar l’Institut de Matemàtiques. Se’l considera el principal propul­ sor del ressorgiment matemàtic del nostre país. És mundialment famós per la seva tasca investigadora, divulgadora i renovadora en el camp de les

matemàtiques. Tenia molt clara les possibilitats que tenia la ciència en el

progrés del país. És autor de gran quantitat de textos d’anàlisi i àlgebra

superior, fundador i col∙laborador de nombroses revistes i societats mate­ màtiques. Per les seves activitats docents vivia entre Espanya i Argentina, país en el qual si va quedar definitivament un cop acabada la guerra civil

espanyola.

Les ciències pures, les matemàtiques, reuniren del 22 al 30 d’agost de2006, a Madrid, el XXV Congrés Internacional de Matemàtics. Està considerada la

trobada científica més gran del món i se celebra cada quatre anys, és orga­ nitzada per la Unió Matemàtica Internacional. En els seus més de cent anys

d’història, aquesta és la primera vegada que se celebra a Espanya. El Rei

Joan Carles I presidí el lliurament de les medalles Fields, que es consideren

els premis Nobel de matemàtiques i que només es concedeixen a menors de

40 anys d’edat. Al segell commemoratiu s’hi reprodueix la imatge del logotip del congrés

i un fragment del Còdex Vigilanus, amb una versió primitiva dels números

I ES SANT PERE I SANT PAU

62

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

àrabs. Es tracta del còdex més antic que es conserva amb els nostres nu­

merals actuals i està dipositat a la Biblioteca del Reial Monestir de San

Lorenzo de El Escorial.

El quart segell, encara que no té una relació directa amb les matemàti­

ques, crec que no s’ha d’oblidar ja que es tracta d’una emissió d’homenatge

al mestre, al professor, l’educador, el docent o pedagog, tots ells són termes

que fan referència a qui es dedica a la pràctica educativa i a la tècnica de

l’ensenyament. Però crec que de tots aquests noms no n’hi ha cap amb tanta precisió com el de MESTRE per referir­se a la persona que ensenya

alguna ciència, ofici o art, i que ha servit per denominar aquells que impar­

teixen el primer ensenyament. Trobo molt encertada l’emissió d’aquest se­

gell com a homenatge i reconèixement a tasca tant important en la societat

com és la docent. La figura del mestre perdura en els records d’infància ja que és de qui vàrem aprendre les primeres lletres, les primeres normes de

comportament a l’aula, i se’ns mostren com els màxims representants del

saber i la cultura, sent a la vegada nexe d’unió amb la família. No solament

transmet coneixements i experiències, sinó que inculca als alumnes valors

educatius, com ara el respecte, la tolerància i la responsabilitat. D’aquí la seva grandesa i la important tasca educadora que duu a terme en el desen­ volupament de la personalitat de l’infant; d’aquí prové el gran paper meritori

d’aquesta vocacional professió. S’hi pot veure la il∙lustració d’un mestre

davant els alumnes.

És una llàstima que les imatges no es vegin en color, ja que totes elles gaudeixen d’una gran bellesa policromàtica molt valuosa.

BANDA DE MÖBIUS

Brasil­1967

LA SIMETRIA CENTRAL Canadà­1971

SISTEMA MÈTRIC DECIMAL Corea del Sud­1964

TEOREMA DE PITÀGORES Grècia­1955

EL SÍMBOL π Colòmbia­1951

I ES SANT PERE I SANT PAU

63

ar

tic

les

de

pr

ofe

ss

or

s

Salvador Masip i Sabaté Professor de Matemàtiques

de l’IES Sant Pere i Sant Pau

THALES Grècia­1994

ADAM RIESE Alemanya Federal­1992

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ Alemanya Federal­1989 PITÀGORES

San Marino­1983 CUB IMPOSSIBLE

Àustria­1981

HOMENATGE AL QUADRAT Estats Units­1980

ISAAC NEWTON Alemanya Federal­1993

TRIANGLES SEMBLANTS

Luxemburg­1994

TEOREMA DE PITÀGORES

Macedònia­1998

TEOREMA DE FERMAT­ WILES

República Txeca­2000

ELS NOMBRES COMPLEXOS

Alemany Federal­1977

POLÍEDRE ESTRELLAT

Alemanya Federal­ 1973

LA CALCULADORA Alemanya Federal­

1973

TEOREMA DE PITÀGORES República de Surinam­1972

LES DEU FÓRMULES QUE VAN CANVIAR LA FAÇ DE LA

TERRA Nicaragua­1971

I ES SANT PERE I SANT PAU

64

so

lid

ar

ita

t

Un any més, amb l’objectiu d’inculcar i reforçar el valor de la solidaritat

entre el nostre alumnat i d’ajudar a unes persones que les circumstàncies de la vida els ha portat a situacions difícils, vam dur a terme, al voltant de

Nadal, una campanya de recollida de productes bàsics de llarga caducitat

(llet, llegums, sucre, conserves, oli, detergents, gel de bany...) i de diners

per a Càritas.

En cursos anteriors havíem adreçat el nostre ajut a països de Tercer

Món i enguany vam optar per fer­ho a una institució que treballa amb

necessitats del nostre entorn. Vam realitzar una campanya de conscien­

ciació i sensibilització (circulars informatives per als pares, treball a tuto­

ria, murals al vestíbul del centre, xerrades...), però malauradament aquesta vegada els resultats no van ser tan satisfactoris com els d’ altres campa­

nyes.

Vam recollir:

Llaunes i conserves: 27 unitats

Detergent, sabó, desodorant…: 25 unitats

Sucre: 3 kg

Arroç: 1 kg

Diners: 216 €

Llet: 16 l Oli: 8 l

Llegums: 25 kg

Pasta: 10,750 kg

El curs vinent continuarem treballant en aquesta línia. Esperem, això

sí, que amb millors resultats.

En nom del beneficiaris de la campanya, moltes gràcies a tots els que

van contribuir o col∙laborar d’alguna forma.

Frederic Barceló Vernet

Campanya sol idària n a d a l c u rs 0 6‐ 0 7

I ES SANT PERE I SANT PAU

65

via

tges

i s

or

tid

es

VIATGE A PARÍS

Un diumenge dia 2 d’abril, ben caiguda la tarda, els alumnes de 4t

d’ESO, sota la vigilància dels professors Rosa Solsona, Cristina Macaya i Jordi Alemany, vam anar a París.

Més que un viatge de fi de curs allò van ser un plegat d’experiències

inoblidables en les quals vam gaudir directament d’una veritable aventu­

ra parisina.

L’acomiadament amb els pares i amics va ser breu i intens però final­ ment vam aconseguir dipositar totes les maletes i motxilles en el portae­

quipatges i pujar a l’autobús.

El viatge fins a la ciutat de la llum i de l’amor era llarg i cansat però

gràcies als professors acompanyants es va fer molt més lleuger ja que

van saber com mantenir­nos entretinguts mitjançant pel∙lícules i situaci­ ons divertides utilizant el microfon cada cinc minuts...

En veure des de la finestra de l’autobús el gran monument de la Torre

Eiffel, tots ens vam assabentar que ja érem a la capital francesa. Tothom

volia retratar­se al costat de la gran meravella del món modern, però

finalment els professors van aconseguir posar una mica d’ordre i vam

acordar fer una fotografia en grup davant de la torre, cosa que va resultar molt més difícil del que semblava.

A París es respirava un aire de llibertat impertinent on el temps sem­

blava no existir i tota ella és com un gran museu on passejar es conver­

teix en un descobriment cultural i artístic.

Després de conèixer el petit hotel on ens allotjàvem, vam visitar altres monuments importants com la Catedral de Notre­Dame, envoltada per

les aigües del riu Sena, l’Arc de Triomf i el Moulin Rouge...

El lloc que personalment em va cridar molt l’atenció va ser Versalles,

tot i que vam haver de desplaçar­nos en autobús. Un immens palau on es

troba tot allò que mai creies que existís, amb grans dormitoris i salons i

uns patis immensos. Aquella nit el Sena ens esperava amb unes vistes de París que pocs de

v iatges i s ort ides

I ES SANT PERE I SANT PAU

66

via

tges

i s

or

tid

es

nosaltres oblidaríem. El més impressionant va ser veure la Torre Eiffel

il∙luminada, com si un abre de nadal gegantí es retallés contra el cel de

París.

Al dia següent ens esperava el que pensàvem que seria el més pesat del viatge, el Museu del Louvre. Però, amb gran sorpresa, vam assaben­

tar­nos que aquelles parets plenes de quadres, aquells monuments im­

mensos i aquells patis plens de figures eren meravellosament atractives.

Crec que a tothom ens va faltar temps per contemplar aquelles obres

d’art. I per fi, el dia en que tothom vam tornar a ser nens va arribar. Disneyland

ens esperava amb els llums, els colors, les atraccions i els inoblidables

personatges que de nens ens van enamorar. Va ser un dia intens, inobli­

dable i perfecte.

A la nit, en agafar l’autobús, tots duien un somriure als llavis i un munt d’històries per explicar a les famílies. El viatge de tornada se’ns va fer més curt i menys pesat. L’aventura ja

s’havia acabat i el cansament estava acumulat de tantes jornades inten­

ses. Vam caure tots adormits somiant amb aquest viatge que mai oblida­

rem.

Montse Azorín

Als peus del “Sacre Coeur” a Montmartre

I ES SANT PERE I SANT PAU

67

via

tges

i s

or

tid

es

UNA SETMANA A LA NEU!

La setmana després de les vacances de Nadal, els alumnes de 2n

d’ESO han fet l’esperada sortida a la neu. L’experiència, com cada any,

ha estat molt positiva, ja que per a molts alumnes era la primera vegada

que es posaven uns esquís i, també, que passaven una setmana sencera fora de casa, lluny dels seus pares, convivint vint­i­quatre hores seguides

amb els seus companys i relacionant­se d’una manera molt diferent de

com ho fan a l’institut.

Aquí teniu una petita mostra del que van escriure sobre aquesta sortida uns quants alumnes que hi va participar.

“Finalment havia arribat el dia 8 de gener, després de llargs mesos

d’espera: ens n’anàvem a esquiar. Per a molts de nosaltres era una expe­

riència nova marxar de casa cinc dies seguits i, per aquesta raó, estàvem un xic nerviosos.

El dia abans ja teníem la maleta preparada, la roba d’esquiar sobre el

llit i el despertador posat a les 4 del matí, encara que no hagués calgut

perquè molts de nosaltres no vam poder dormir.

Estàvem més que contents esperant que l’autobús es posés en marxa per iniciar aquell viatge amb els amics i les amigues: estàvem tant

il•lusionats!

Molts de nosaltres no havíem anat mai a esquiar i a més d’un li va

costar una mica agafar el truc però, un cop van tenir una mica de domini dels esquís, ja vam començar a baixar pistes de tots els colors. Era

divertit això d’esquiar amb els companys!

A l’hotel, també ens ho passàvem molt bé. No era un hotel de cinc

estrelles, és clar, era més aviat senzillet, però suficient per a uns nens de

segon d’ESO una mica esbojarrats. Les habitacions eren espaioses; el bany, una meravella, i el llit, comodíssim. Teníem l’hotel Tristaina per a

nosaltres i el vam aprofitar al màxim. Podíem fer el que volíem ­mirar la

tele, jugar al billar, anar a les habitacions dels companys...­ amb la con­

dició que a les dotze no se sentís ni una mosca. El menjar era deliciós i

I ES SANT PERE I SANT PAU

68

via

tges

i s

or

tid

es

el billar era el millor. Hi estàvem realment bé a l’hotel(...)”

Aïda Marrugat, 2n ESO D

(...) Per fi a Ordino, el poble situat al costat de les famoses pistes

d’esquí i on hi havia el nostre allotjament. Primer vam deixar les maletes

i després vam anar a llogar els esquís i vam anar cap a Ordino Arcalís. Allí ens vam trobar amb els nostres respectius monitors, on immediata­

ment vam començar les classes.

La primera complicació va sorgir quan vam intentar posar­nos els

esquís. Quan vam haver resolt el problema, ens vam llançar a l’aventura

tot practicant en grup a la pista verda. (...)

Per tornar a casa, ens esperaven unes quantes hores d’autocar com

quan vam marxar cap a Andorra, però amb una diferència: dúiem a sobre

el cansament, l’emoció i les vivències que vam viue tots junts en aquells dies tan divertits i difícils d’oblidar.”

Marcel Vaqué Sarsal, 2n ESO D

“(...) A la primera classe ens van separar en grups, segons el nostre

nivell d’esquí. La majoria no sabíem esquiar i vam anar, amb un remuntador, a una pista gairebé plana. Ens van ensenyar a frenar, a

girar, a pujar horitzontalment, a baixar sense pals i a pujar pel remuntador.

(...)

A la tarda vam anar a esquiar amb els professors. Alguns van anar a la pista verda i els que ja en sabien, a les blaves i a les vermelles, però la

majoria va decidir jugar amb la neu o seguir practicant a la pista escola.”

Daniel Rizo Potau, 2n ESO D

I ES SANT PERE I SANT PAU

69

via

tges

i s

or

tid

es

“Avui és el dia 12 de gener, el cinquè dia que esquiem. Els meus com­

panys estan cansats d’esquiar. A mi, en canvi, m’agradaria esquiar, però ahir em vaig fer mal al peu i no puc fer­ho. Assegut a la terrassa, veient

com els altres esquien, recordo el dia que vam arribar i que, després de

fer llargues cues per llogar els esquís , vam pujar a les pistes.

No hi havia gaire neu, però s’esquiava bé. Els monitors van ensenyar­

nos a controlar els esquís, però fins al segon dia no van aprendre a fer­ho bé; de fet alguns companys ja van anar a les pistes més difícils. Un

company meu es va trencar el braç baixant per una d’aquelles pistes. Ara

és aquí amb mi, mirant com els altres esquien. (...)”

Lluís Forcadell, 2n ESO D

També hem de dir que va resultar molt gratificant per als professors

que els vam acompanyar perquè el grup d’alumnes que portàvem no ens

vam donar cap problema i en tot moment van col•laborar i van seguir les nostres indicacions; a banda que les relacions que s’estableixen entre

alumnes i professors són diferents després d’haver compartit una sortida

en què el tracte entre uns i altres és diferent del que tenim a l’institut, ja

que se’ns dóna l’oportunitat de conèixer­nos en circumstàncies diferents

de les que ho fem habitualment.

Carme Rams Departament d’Educació Física

I ES SANT PERE I SANT PAU

70

via

tges

i s

or

tid

es

I ES SANT PERE I SANT PAU

71

via

tges

i s

or

tid

es

VIATGE A MALLORCA

Aquest viatge mai l’oblidaré, ha estat molt especial per a mi i també per

a la resta dels meus companys. Portàvem mesos entusiasmats per l’ex­

cursió.

Vam estar des del dia 26 (dilluns) fins el dia 31 (dissabte). Primer vam anar a Barcelona i vam pujar al vaixell. En el

vaixell, molts de nosaltres vam acabar

marejats pel trajecte. Jo, per sort, em

vaig saber aguantar. L’entusiasme cada vegada creixia més i més.

Quan vam arribar, ens vam allotjar a l’hotel i vam començar a sopar. Since­

rament, el menjar de l’hotel no m’agra­

dava gens. Les vistes eren impressio­ nants i magnífiques amb la platja i la

piscina al davant i un cel obert molt

bonic. Vam visitar moltes platges preci­ oses, que encara no se m’obliden ni se m’oblidaran mai. Vam estar també

a les coves del Drac. Eren enormes, amb un llac a dins molt bonic, on navegaven petites barques il∙luminades en la foscor. Vam visitar la ciutat

de Palma i un penya­segat de molts metres d’altura i amb unes vistes

increïbles. Un d’aquests dies vam fer un tomb amb un vaixell per Formentor i per diferents platges fins que ens vam aturar en una d’elles i van cuinar­

nos una paella per a tots. Em sembla que va ser el dia que millor vaig menjar.

Cada dia que anava passant tenia menys ganes de tornar. El més

divertit i quan m’ho vaig passar més bé va ser l’últim per la nit, quan vam

sortir a la discoteca més gran de l’illa, BCM. Vaig acabar esgotada de tant ballar. Fins que va arribar el dia de tornar cap a casa, amb el cap ple de

records. Va ser una setmana especial que sempre tindré a la memòria.

Sacra Navarro, 4t ESO D

Alumnes i professors al centre de Palma

Disseny de punt de llibre de Ainhoa Vargas