PARLEM-NE NUM 11

parlem-nela revista de l Institut Sant Pere i Sant Pau

número 11 exemplar gratuït juny 2011

Índex

Staff

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Activitats acadèmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Artistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 Educació visual y plàstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 Paper toy. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 Dia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Llengua Castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Aula oberta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Matemàtiques amb uns altres ulls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Cambodja, terra d’esperança. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Drets Humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Sant Jordi en imatges (i una miqueta més...) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Temps d’AMPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Activitats del Pla Català de l’Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Espai literari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Aventures en el meu ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 La pantalla màgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 La noia de França. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Una dura experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 A Manfred von Richthofen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 L’arqueòleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Poema de primavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Institut solidari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Sortides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Aula d’acollida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Seminari de Clàssiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Sitges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Espanya oculta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Intercanvi a Bram. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 La ruta de l’exili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Itàlia en imatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Barcelona - Ruta modernista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Opinió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 A modo de despedida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Els invents que van venir de l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 De comptar amb els dits de les mans a l’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 I ns una al tra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Premis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Continuem a la cresta de la ona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Edublogs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Premi Consell Social URV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Coordinació . . . . . . . . . . . . . . Magda MurilloCorrecció de textos . . . . . . . Carme Garravé i Nuri CaminalCol·laboradors . . . . . . . . . . . . Alumnes, professors i membres de l’AMPAMaquetació i impressió . . . Impremta Virgili - Tarragona - DLT-1.072-11

IES SANT PERE I SANT PAU3EDITORIAL

EDITORIAL

D’una banda toca, doncs, fer balanç d’un anymarcat, sens dubte, per la posada en funcionamentde dos projectes d’envergadura amb l’objectiu clari nítid d’aconseguir una oferta educativa de mésqualitat, de manera que l’alumnat del nostre cen-tre surti millor preparat. Em refereixo al PAC09, queimplica tot l’alumnat i l’eduCAT 1x1, d’aplicacióprogressiva, però que ha afectat inicialment 1r i 2nd’ESO. En cada moment se us ha passat la informa-ció adient per tal de tenir-vos al corrent i, sobretot,per aconseguir una implicació de tots els sectorseducatius. També en el cas del projecte eduCAT1x1 se us ha passat una enquesta per tal de fer-neuna valoració d’aquest primer any d’aplicació i, apartir d’aquestes valoracions, establir, si és el cas,les correccions necessàries. Abans he indicat queestem parlant de dos projectes d’envergadura, pertant, segur que amb més rodatge, ho farem moltmillor.

D’una altra banda, hem de mirar al futur i plani- car el cur s vi nent . Una novet at i mp or tant ser àl’aplicació de la carta de compromís educatiu queté com a objectiu incentivar la implicació de les fa-mílies en l’educació dels seus ll i lles i acons egui rdeterminats compromisos per part dels centres afavor d’un entorn de convivència i respecte que fa-ciliti les activitats educatives. Es tracta, si realmentens agafem el concepte compromís seriosament,d’educar i aprendre a l’escola i a casa d’una formacoordinada. El futur dels nostres alumnes i delsvostres lls i lles dependr à del s professors i pro-fesores que es trobin al llarg de la seva vida esco-lar, però, també i sobretot, de la tasca i la dedicaciódels pares i mares, educadors a temps complet les24 hores del dia i els 365 dies de l’any. La carta decompromís educatiu va en aquesta direcció d’uniresforços, compartir objectius i no delegar respon-sabilitats en la dura i difícil tasca educativa que totstenim entre mans.

També al curs vi-nent hi haurà canvisa l’equip directiu.Per motius perso-nals han presentatla renuncia al càrrecAraceli Muñoz, coma cap d’estudis iGerard Elies, com acoordinador peda-gògic.

Els substituiran respectivament les professoresAnna Carlos i Cristina Macaya. Com és preceptiui en aquest cas a més just, vull agrair a l’Araceli ial Gerard l’e caç tasca desenvol upada dur ant tot saquests anys i donar la benvinguda i desitjar sort al’Anna i a la Cristina.

Frederic Barceló Vernet

Director

Títol artícles

IES SANT PERE I SANT PAU 4 ACTIVITATS ACADÈMIQUES

ACTIVITATS ACADÈMIQUESArtistes

Aquarel·la de Judith Roca, 2n ESO A Esbós a bolígraf i aquarel•lade Diana Tapusa, 2n ESO A

Esbós a llapis i bolígraf i aquarel•lade Clara Pedrero, 2n ESO A Retrat a gra t de Ma r real itzat per

Adriana Pal, 4t d’ESO

Retrat d’Adriana realitzatper Mar Gómez, 4t ESO

Cada curs hi ha alumnes que fan que la feina de professor de dibuix sigui molt senzilla...

Aquests són alguns dels treballs que faran que entengueu per què crec que tinc sort...

Evidentment hi ha molt més treballs dignes d’admiració.

Ha calgut seleccionar-ne uns quants...;)

Magda Murillo

IES SANT PERE I SANT PAU5ACTIVITATS ACADÈMIQUES

Educació visual i plàsticaFiccions: Karate Kid. ReloadFa gairebé 3 anys, quan estudiava a secundaria la

emva vida no s’assemblava gens a la que ara esticvivint. Ara mateix estic al meu apartament al Pas-seig de Gràcia i recordo els grans dies que vaig pas-sar amb els meus amics de l’institut.

Aquells preciosos dies del viatge de de cur s aPequín són inoblidables. Potser algú llegint aques-tes línies és pot preguntar el perquè. La respostaés ben senzilla, quan sigui mare podré explicar alsmeus lls que vai g par tici par a una de les pel •lícul estan esperades per mi amb només quinze anys.

Zoe i Yeray, els meus millors amics, van estar entot moment al meu costat. Als dos dies d’estar a Pe-quín, una meravella de ciutat, ens varem assaben-tar que molt a prop nostre gravaven la pel•lícula deKarate Kid. No ens ho podíem creure. No sé com hovarem fer, al principi era una bogeria, però vàrementrar dins els estudis de gravació. Va ser impres-sionant. Yeray va tindre la brillant i arriscada ideade fer-se passar pel protagonista, Dreu Parker, iho va aconseguir, millor dit, ho vàrem aconseguir.Vàrem participar-hi els tres. Zoe feia el paper deMei, la noia que coneix en Dreu i jo del professor dekarate del protagonista el Sr. Hang; sí, d’un home,qui m’ho havia de dir!

Yeray es va preparar la primera escena, és a dir, lamarxa de la família Parker cap a Pequín. Com erad’esperar el director es va adonar que no era el ve-ritable actor; però li va agradar tant que va deixarque continués. El públic es podia veure re ect it enaquell personatge que vivia els primers dies a laXina en situacions d’assetjament i abús. Un perso-natge que desitjava tornar a casa però, a la vegada,pensava que estant a Xina podria tenir l’oportunitatd’aprendre kung fu.

Llavors vaig entrar en escena, les maquilladoresi les estilistes havien fet un treball magní c. Er al’encarregada, millor dit, encarregat d’ensenyar alDreu una disciplina per defensar-se i aprendre quela veritable lluita que cal superar és el domini d’unmateix.

El valor de l’amistat és també una lliçó que estavapresent al llarg de la història.

Potser un inconvenient era intentar convertirl’amistat incondicional dels protagonistes en unahistòria d’amor entre el Dreu i la Mey.

El paper de la Zoe era el més complicat, havia defer veure que li agradava el Yeray, era molt bona ac-tuant, li agradava i ho vivia. Semblava real. A més amés amb els element colorits de l’espectacular cul-tura xinesa va sortir d’alló més bé.

Per acabar, continuo pensant que l’escena deltorneig nal va ser mo l t comp l icada. Va ser el pi tjormoment del rodatge. El Yeray va haver de fer mo-viments de kung fu que havia après poques horesabans. Increïble però cert.


El director ens va aplaudir i ens va donarl’enhorabona. Pocs dies després ens va enviar lapel·lícula. Mai no va sortir a la llum la que protago-nitzaven però si la que sortíem d’extres, és a dir, noens vàrem fer famosos però millor, m’agrada méscom es la meva vida a Barcelona.

Sempre recordaré la frase que deia: “el pitjor ene-mic som nosaltres mateixos i ens hem de superardia a dia. I sobretot hem d’aprendre a lluitar pelsnostres somnis ns acons egui r-los . ”

Zoe Rojas, Adela Moya i Yeray Gordillo.

4t d’ESO a Educació Visual i Plàstica

IES SANT PERE I SANT PAU7

Un “paper toy” és una joguina de paper, sovintamb forma de personatge divertit, que un ma-teix pot construir. A internet trobareu in nt atd’exemples de dissenyadors que ofereixen les se-ves “criatures” desenvolupades en un full pdf., i es-perant que les imprimiu i les encoleu...

Els companys de MOE D’EVIP han dissenyat laseva fauna particular, han construït les gur es i leshan deixat passejar per l’institut...

Segons declaracions dels propis personatges:

“aquest centre està molt bé! Ens ha agradatmolt passar uns dies aquí!”

Esperem que tornin aviat.

Aques és el paper-toy que ha dissenyat la Irenede Molina, com ella tots els companys han dibuixatels seus personatges, han realitzat el desenvolu-pament de les gur esen una làmina, les hanconstruït i han fet foto-montatges com els queilustren aquest article.

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

Paper ToyEl d’Estefania Florez,entrant eufòric a l’aulade dibuix...

El de Vanessa Clavier, una mica perdut,però molt content!

De Jèniff er Cantillo,al passadis.

El d’Adrià Martí, descansantal pati.

IES SANT PERE I SANT PAU 8

El 9 de maig passat va ser el dia d’Europa. No-saltres, el grup de 4t ESO C, l’hem volgut celebrarfent unes gravacions a la ràdio de l’institut. Aques-tes gravacions són presentacions en anglès sobrenosaltres. Diem els nostres noms, l’edat, i què ésel que ens agrada i el que no ens agrada. Ho femen anglès ja que aquesta llengua es considera lallengua més emprada per a establir una comu-nicació entre diferents nacionalitats. Això quedamés que demostrat si algú va veure Eurovisió elpassat dissabte 14 de maig. Gairebé tots els paï-sos cantaven en anglès. Nosaltres vam mante-nir el castellà amb “¡Que me quiten lo bailao!”, unacançó força simpàtica i molt ben cantada per Lucía.Prepareu-vos perquè això ens ha donat una idea. Elproper projecte podria ser inventar-nos una cançó,

en anglès, castellà o català.....tant és!!! L’importantés aprendre i si pot ser amb diversió, doncs moltmillor!

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

El dia d’Europa

Llengua CastellanaPaula Cebrián de la TorreTreball del Dep. de Llengua i Literatura Castellana. Professora: Mª José Guillen


PROJECTES I ACTIVITATS DE L’AULA OBERTAAl llarg d’aquest curs, els alumnes de l’Aula Oberta

hem realitzat un munt d’activitats que han comple-mentat el treball diari fet a cada una de les matèries.Aquí us deixem un tastet…

CALÇOTADA AMB ELS PROFESSORSVa ser un dia molt especial per a nosaltres ja que

vam compartir amb els professors moments moltdivertits. Primer vam recollir els calçots plantatsa principi de curs, vam anar amb les professoresMontse Miralves i Cristina Arroyo a comprar tot elque necessitàvem pel barri i ens vam organitzar pera tenir-ho tot enllestit a l’hora de dinar: vam pararla taula, vam preparar el menjar (carxofes, carn…) Ia les dues del migdia… van venir molts professorscom la Carme R., la Beatriz F., la Neus R., el GerardE., la Marga M., i la secretària Rosa M. Gràcies a totsper compartir amb nosaltres aquest dia! Ho vampassar molt bé!

Aula Oberta

TALLER DE CUINA

Enguany també hem fet de cuiners! Hem es-tudiat les característiques d’una alimentaciósaludable, hem interpretat i escrit receptes,hem re exi onat sobr e la imp or tànci a de la hi -giene, i per descomptat, hem cuinat!

Destaquem els panellets que vam fer per a laCastanyada i l’elaboració d’un postre amb po-mes. Bon pro t!


TALLER DE RÀDIOAquest any hem iniciat la ràdio de l’institut i hem fet de locutors! El

centre de recursos del Tarragonès ens ha deixat el material (mescla-dora, micrófons…) i hem col•locat la sala de ràdio a l’aula d’informàticade l’Aula Oberta. La professora Cristina Arroyo ens ha distribuit engrups i hemelaborat lesdiferents sec-cions del nos-tre programa

“De bon rotllo” amb l’ajuda també de la professora decatalà Neus R. Ja hem gravat alguns programes amb lacol•laboració de companys de l’institut (delegats de 1ri 2n d’ESO, alumnes de 2n, alumnes de 4rt…) i els hempenjat al nostre bloc, al bloc de la ràdio i al facebook(“Fem ràdio a l’Institut Sant Pere i Sant Pau”) L’objectiués que la ràdio sigui de tots i que l’any que ve es conti-nui amb el treball iniciat enguany!

VISITA A L’ APPC I L’ESCOLA D’EDUCACIÓESPECIAL “LA MUNTANYETA”

Ens van mostrar les instal•lacions del centre i ensvan explicar algunes de les activitats que fan coma muntar a cavall, fer teràpia amb gossos, fer unaobra de teatre… El que més ens va cridar l’atencióva ser la sala multisensorial. També vam conèixerals alumnes que van participar al Lip Dubdel nostre institut. Vam escoltar junts lacançó “Cor Lluitador” i vam parlar una es-toneta. Ens van ensenyar una lliçó moltimportant: són molt feliços amb el quetenen!

Al sortir, la professora Magda Murillo ensva gravar donant la nostra opinió sobreaquesta experiència!


SORTIDA AL CINEMAEl dia 18 de novembre vam anar a les Gavarres

amb els companys de 4rt C a veure la pel·lícula“Elisa K”, recomanada per la psicopedagoga del’EAP, Esther Ferré. Aquesta es projectava a la Sala8 i mig, sala dedicada exclusivament a les versionsoriginals. L’Esther ens va presentar la pel•lícula iens va advertir que es tractava el tema dels abusossexuals a una menor d’una manera respectuosa ino explícita. Va estar molt bé compartir una tardade crispetes!

MURAL LESIONS MEDUL·LARS I CEREBRALS ADQUIRIDESEnguany, La Marató de TV3 tenia com a tema les

Lesions Medul·lars i Cerebrals adquirides i, desprésd’assistir a la conferència que es va fer al nostrecentre, vam decidir fer un mural explicatiu al cos-tat de la biblioteca per a conscienciar a tothom

de la importànciade col·laborar enla campanya soli-dària. Vam fer unscartells molt xu-los!

TALLER D’HORTCom cada any, dediquem dos o tres hores a la setmana al nostre hort

ecològic. La professora Montse Miralves ens ha ensenyat les tasques prò-pies de l’hort, lesdiferents eines ques’utilitzen, coms’han de plantar lesdiferents verdures ihortalisses i, sobre-tot, la importàn-cia del treball enequip. El GerardE. ens ha fet algu-na “master class” i

ens ho hem passat genial! Ja podem tenir el nostrepropi hort!


COL·LABORACIÓ AMB EL KAMPUS ESPURNA I PRESÈN-CIA DE L’AO A LA TERCERA JORNADA ESPURNA

Fa quatre anys que col•laborem amb el Kampus Espurna (Portald’Aules Obertes de Catalunya) i enguany vam preparar una txasobre les lesions medul•lars per a alumnes d’altres centres. Ens vanfelicitar per la feina ben feta!

El passat 2 d’abril la nostra tutora Cristina Arroyo va assistir a la“Tercera Jornada Espurna” (“Creativitat a les aules per a una escola

inclusiva en xarxa”) celebrada a l’IES Lacetània de Manresa. Va inter-venir com a ponent i va explicar com treballem al nostre bloc de classe. Al tornar ensva explicar que la nostra feinahavia agradat a molts profesd’altres instituts!

LIB DUBVam col•laborar en el Lip Dub que es va fer a l’institut amb els

alumnes de “La Muntanyeta”. Els vam rebre i ens vam encarre-gar de guiar-los en la gravació del Lip Dub.Va ser una experiència molt enriquidora!S’aprèn tant al costat d’ells…


És el tercer any que el Departament de Matemàti-ques organitza el FOTOMAT. Es tracta de fer una fo-togra a que rel aci oni les ma t emà t iques i l ’ent or nquotidià. I no només això, és tracta d’una activitaten la qual pot participar tot l’Institut i a més, elsalumnes de 5è i 6è de primària de les escoles SantPere i Sant Pau i Marcel•lí Domingo. I sembla queté un encant ja que, de cara al curs vinent, ns i totl’AMPA ens ha demanat que puguin participar-hiels pares i mares dels alumnes del l’Institut.

En aquesta tercera edició els grans guanyadorshan estat María Gómez Corchero amb “Angle fu-mat”, Amal Harroussi amb “Angles informàtics”,Matxàlen Ruiz Martínez amb “Simètric o asimètric?Real o cci ó? ” i Al ber t Pel licer Mu ñoz amb “Ar rel detres”. Tant ells com els premiats en segon lloc hanrebut un diploma i un val per a material escolar.Moltes gràcies a tots els participants! Esperem po-der repetir aquesta iniciativa l’any vinent.

Però hi ha moltes maneres de veure les matemàti-ques amb uns altres ulls. Aquest curs alguns alum-nes de 1r i 2n de l’ESO han participat en una provacatalana anomenada “Problemes a l’esprint” queconsistia a registrar-se en un web i provar de resol-dre uns problemes proposats al més ràpid possible.Van ser un parell d’hores molt intenses en què els

alumnes distribuïts per grups s’encarregaven deresoldre un problema i donar la solució ben ràpid,i ajudar als altres grups quan ja havien fet el seu.Vam concursar, ens ho vam passar molt bé, però novam guanyar. L’any que ve ho tornarem a intentar.

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) ila Federació d’Entitats d’Ensenyament de Mate-màtiques de Catalunya (FEEMCAT) fan diferentspropostes d’activitats durant l’any, algunes benconegudes pels nostres alumnes com les ProvesCangur o el Fem Matemàtiques, on s’hi participacom a centre. Però també es fan propostes a títolindividual com ara la Marató de Problemes. Enaquest últim cas, alguns dels nostres alumnes de 3ri 4t d’ESO s’hi han inscrit personalment i han anatresolent problemes que se’ls han anat proposantper correu electrònic, periòdicament, i han anat en-viant les respostes. També ha estat un bon exercicimatemàtic fora de l’aula ordinària.

Ja sabem que guanyar en concursos a nivell ca-talà és una mica difícil, però de vegades hi ha sorti es guanya. Esperem tornar-ho a provar el propercurs. Ànims!

Si voleu més informació sobre les diferents acti-vitats organitzades podeu consultar el web http://scm.iec.cat/index.asp de la SCM i també el webhttp://feemcat.org/ de la FEEMCAT.

Matemàtiques amb uns altres ulls

http://feemcat.org/


Algun lector es pot preguntar com ésque aquest curs no hem participat a lesProves Cangur ni al Fem Matemàtiques.No us penseu pas que estem cansats, no! Peròtots sabreu que durant els últims temps hem es-tat objecte de diferents retallades en els nostresdrets laborals i una manera de protestar per partdels professors del Departament de matemàtiquesha estat el de no organitzar sortides. Les provesesmentades requereixen desplaçar-nos a les seuson es convoquen aquestes proves, i per tant, no hihem anat. Aquest fet també ha propiciat que par-ticipéssim en les activitats que podíem fer dins elcentre i ha estat força interessant.

I el curs vinent? Tornarem a fer propostes perpoder mirar les matemàtiques...AMB UNS ALTRESULLS!


Cambodja terra d’esperança

Cambodja és un petit país del sud-est asiàtic amb unpassat recent força tràgic. Després de tres dècades decon ict es , és un del s paï sos mé s af ect at s per les mi nesantipersona. La mitjana d’edat de la població és de 21anys i el 80% dels seus habitants viuen a l’àrea rural.

A través de les fotogra es de Ge r vasi o Sánchez i les ac-tivitats realitzades al voltant de l’ exposició hem conegutCambodja des de l’ esperança i els fets.

“Ens va impressionar veure tanta gent mutilada, con-vivint com si no tinguessin cap discapacitat, jugantjunts, participants junts, creixent junts..., però amb lapreocupació (nostra o d’ ells?) de poder tenir un acci-dent”

A través del joc que ens havien preparat vam saberque les mines costaven aproximadament 3 euros defabricar-se i 1 hora col·locar-les, mentre que trèure-lesen costava 1200, a més de 3 mesos de feina. Ens va sor-prendre que les víctimes de les mines, amb el cos muti-lat, estiguessin contents i assolissin els seus objectius iexpectatives. Sabien com superar les limitacions i lluita-ven per assolir els seus objectius: ns i tot n’ hi havi a quearribaven a tenir estudis universitaris”

Ariadna,Maria, Natalia, Madalina (4t A ESO)

“Sota la dictadura de Pol Pot, es va exterminar un terçde la població. Totes les persones que, en teoria, es con-siderava que no podien aportar bene ci s al paí s er enexecutades, especialment, metges, professors, polítics...Cambodja va perdre, en aquesta guerra, molta poblacióadulta i el país va quedar sembrat de mines antiperso-na. Hem après que les guerres són inútils i deixen unrastre de coses, per exemple les mutilacions, que es po-drien evitar.”

Lorena, Enric, José Luís (4t A ESO)

“Deixant de banda que la gent de Cambodja, estavaexposada a perdre extremitats cada dia, per les mines,no estaven tristos, sinó que intentaven viure el millorpossible i n’ hi havia que arribaven a la Universitat. Lagent viu amb por de trepitjar una mina, perquè posaruna mina és molt barat però treure-la és molt més car.Només treuen les mines dels llocs turístics, perquè nocorrin perill, però no treuen totes les mines amb què estroba la gent que viu allí sempre.

La gent de Cambodja s’alimenta sobretot d’arròs ipeix, no es pot dir que passin fam, tot i que mengenalguns aliments que a nosaltres ens produeixen rebuig.La família típica de Cambodja és la família extensa (pa-res, lls, avi s, tiet s i cos i ns ) . La di ct adur a de Pol Pot nova poder eliminar la religió ni la dansa que ens van en-senyar al nal de l’ expos i ci ó. Du r ant la guer ra ci vi l vanmorir molts metges, artistes, mestres..., però tot i aixòencara continuen les tradicions, com el ball tranquil queens van ensenyar al nal de l’ expos i ci ó. La nos tra pr e-gunta i conclusió és: com poden ser tan feliços i llençar-se a una piscina estant mutilats?

Lucas, Mohamed, Jennifer, Mari Pau

3-11-2010

“El dimecres passat vam anar a visitar l’ exposició“Cambodja, terra d’ esperança”, a la Fundació La Caixa.Primer, ens van ensenyar a dir “bon dia” en cambodjà!Després, vam fer un joc que simulava el que podria pas-sar a la gent de Cambodja quan anava caminant pel ca-rrer (mai saben quan poden trepitjar una mina). Segonson trepitjaves, el/la participant es quedava sense braç,sense cama –tot simulat- i havia de seguir l’ exposicióamb una cama o a cavall d’ un/a company/a de classe.Vam veure diverses fotogra es de l es ví ct ime s de l esmines i vam saber sobre la guerra civil que havia patitCambodja sobre els anys 80. També vam conèixer l’ ali-mentació de la gent de Cambodja i algunes dades dela població. Ens va cridar l’ atenció que hi hagués tan-ta gent jove. Les imatges no feien veure misèria, sinóil•lusió dins de les di cul tat s amb què es trobaven lespersones mutilades (el fotògraf mostrava les imatges d’abans i després de 10 anys). També vam conèixer els ri-tuals religiosos que havien estat prohibits durant la dic-tadura de Pol Pot, i ens van insistir en la importància dela dansa. La dansa típica havia estat prohibida, però nova desaparèixer. Ens la van ensenyar. Ens vam posar endues les , el s mo vi me nt s havi en de ser suaus , me nt rellençàvem pètals de rosa.

Sobretot, ens va impactar que estant així (moltes per-sones estaven mutilades com a conseqüència de lesmines), podien somriure, mostraven felicitat i haviensuperat molts obstacles”

Susana, Ariadna, Alvaro B., Cristian, Miguel Angel

Departament de Ciències Socials.Seminari de Filoso a. Educ ac i ó Èt icoc í vi ca.Activitat: Taller didàctic. 4t d’ ESO.Fotogra es de Ge r vas i o Sánc hez

IES SANT PERE I SANT PAU 16 DRETS HUMANS

DRETS HUMANS

“A classe d’Alternativa treballem elsDrets Humans”

dibuixos d’alumnes de 1 ESO B:

Professora: Marta Ramos.

Iris Rojas Espinosa

Amal Harrousi

Mª Esperanza Gutiérrez G.

IES SANT PERE I SANT PAU17SANT JORDI 2011

SANT JORDI

Aquí teniu un recull d’imatges de la jornada deSant Jordi d’aquest curs:

Cal agrair (segur que tots hi esteu d’acord)tots els esforços que van fer perquè fos possibleaquesta celebració als membres del Departamentd’Educació Física. I especialment al Quico Mata,com a impulsor d’aquesta jornada festiva donatque la seva voluntat de mantenir la cita anual dela celebració del cros ha estat el motor per a quees mantingui aquesta jornada. I agraeixo tambéels departament de matemàtiques, llengua cata-lana i la professora Nuri Caminal, responsable de labiblioteca, per que sense dubtar es van afegir alsactes tal i com ho han fet els últims anys...

Moltes gràcies també a tots els participants enels diferents actes de la jornada i molt especial-ment als membres de la colla castellera de SantPere i Sant Pau.

Magda Murillo ;)

En imatges (i una miqueta més...)

IES SANT PERE I SANT PAU 18 SANT JORDI 2011


IES SANT PERE I SANT PAU 20 SANT JORDI 2011


AMPA

Aquest any ha estat un any difícil per a tothom,tot i així, agraïm als socis la seva del itat . No hemd’oblidar que la vostra col.laboració és fonamental.

Per aconseguir tots els nostres objectius neces-sitem el reconeixement i suport de tots vosaltres.

Creiem que les famílies haurien de participar mésamb els projectes de l’ AMPA i amimar als seus lls/es a participar en tot allò que podrien sertir-se mo-tivats.

També cal dir que cada vegada són més els alum-nes que s’animen a participar.

L’AMPA organitza pels alumnes i les seves famí-lies:

- Xerrades: sobre l’adolescència “ llibertat i límits”,sexualitat e internet segura.

- Activitats extraescolars lúdiques i esportives perals alumnes a través del plà català de l’esport del’institut i per als adults.

- Subvencions en les sortides.

- Participació de l’AMPA en les campanyes soli-daries que fa l’institut i Associacions com AFANOCamb la campanya POSA’ T la gorra al Port Aventura.

- Concurs fotogrà c al Na dal amb pr emi s i ber e-nar per a tots els participants.

- Calendari per a tot l’ alumnat del centre amb lesfotos guanyadores del concurs Nadal.

- Parada de sant Jordi amb la venda de roses i lli-bres. Com aquest curs no s’ha fet, l’AMPA ha par-ticipat en el cross i van donar premis als alumnesdel concurs literari, copes i medalles als alumnesguanyadors del cross i regals a les noies del hip-hop, fanky i rítmica.

- Regals per a la graduació de 4art. d’ESO i 2onde BAT.

Temps d’AMPA

IES SANT PERE I SANT PAU 22 ESPORT

ESPORTActivitats del Pla de Català de l’EsportA l’hora de l’esbarjo

Com tots el anys el Departament d’Educació Físi-ca de l’Institut organitza les diferents lligues espor-tives a l’hora del pati, enguany hem canviat l’ordredels esports i ha estat un èxit de participació enl’esport de l’handbol, no així el bàsquet que ens habaixat una mica respecte a l’any passat.

Passem a mostrar-vos la relació de participantsd’enguany:

• Primer trimestre:

Handbol 74 nois / 14 noies

Tennis taula 18 nois / 2 noies

• Segon trimestre:

Futbol sala 156 nois / 7 noies

Tennis taula 18 nois / 2 noies

• Tercer trimestre:

Bàsquet 3x3 46 nois / 0 noies

Voleibol 3x3 30 nois / 14 noies

En total han participat 357 alumnes (37 noies); desd’aquestes línies el Departament d’Educació Físicavol felicitar tots els qui han participat en aquestesactivitats i animar que en propers anys augmentiel nombre de participants, sobretot de les noies.

I també volem agrair la col·laboració dels dina-mitzadors, a qui enguany els ha faltat una micad’empenta, encara que estem segurs que l’any queve estaran al cent per cent i al Dani Rizo felicitar-loper la seva feina en l’elaboració dels calendaris.

Futbol alternatiu

IES SANT PERE I SANT PAU23ESPORT

ExtraescolarsLes activitats fora de l’horari escolar enguany

s’han consolidat i hem augmentat en especialitatsi en nombre de participants. A més el fanky i el hip-hop ens han representat en exhibicions i han deixatel pavelló ben alt.

Quant al futbol sala, tenim dos equips, un masculíi l’altre femení en la categoria infantil amb un granfutur (1r d’ESO), que participen en els Jocs EsportiusEscolars.

I en skate vénen quatre alumnes d’altres instituts apracticar-ho a les nostres instal•lacions.

FANKY 10

BREAK DANCE 05

SKATE 07

F S I FEMENÍ* 10

FS I MASCULI* 13

HIP-HOP 08

BASQUET LLIURE 10

FUTBOL LLIURE 08

A tots i totes, volem donar-los les gràcies pel seuesforç i ganes de superar-se dia a dia per fer-lo cadavegada millor, amb menció especial als seus entre-nadors (-res) per la seva constància en el treball.MOLTES FELICITATS!!!!

SkateEquip femení Futbol Sala

Futbol Sala infantil masculí

Hip-Hop

IES SANT PERE I SANT PAU 24 ESPAI LITERARI

ESPAI LITERARI

Un dia vaig aixecar-ne a llegir el meu correu elec-trònic –o sigui, un e-mail- i vaig veure i, vaig veureque el meu ordinador havia cobrat vida. Estavaballant amb el Caga- tió, tot i que era estiu, exacta-ment el 2 de juliol. En veure això, vaig sortir correntsde l’habitació, vaig tancar la porta del menjador ivaig caure desamaiat. Vaig estar mitja hora al terrai, en tornar en si, vaig trobar l’ordinador portàtol asobre meu, i vaig tornar a caure desmaiat. Quanem vaig despertar, estava més tranquil.

Llavors, amb el cap més serè, vaig intentar esbri-nar per què aquell ordinador tenia vida. Era perculpa d’un antivirus que m’havia descarregat el diaanterior. El mateix ordinador va dir-me que haviadetectat un arxiu perillós, o sigui un virus, exacta-ment un troià. Jo li vaig demanr que m’ensenyés laubicació de l’arxiu i em va mostrar un documentamb acudits inventats per mi.

Vaig començar a riure. A l’ordinadoe no li va fercap gràcia, ja que per culpa d’una imarge que hihavia posat, anava deu vegades més lent del quepodia anar. A més deia que els acudits eren mésdolents que una malaltia.

Amb molta resignació li vaig dir que eliminésl’arxiu i deu minuts més tard vaig decobrir queaquell antivirus era alguna cosa més que un sim-ple eliminador d’arxius infectats ja que posseïauna aplicació amb la qual podia escanejar perso-nes, animals o objectes.

Vaig decidir posar-me a dins de l’ordinador. Al-heshores de la webcamp va sortir

una llum verda qne em va cegar. Vaig llençar-mede cap cap a una carpeta on tenia un vídeo del par-tit del Reial Madrid contra el Barça. Vaig córrer pelcamp com un espontani. Uns guàrdies em van co-mençar a pegar, però no sentia dolor i, tot content,vaig continuar navegant per tots els meus arxius.

David Romero, 1r d’ ESO A

Una vegada hi havia un nen que sempre estava ju-gant amb l’ordinador i cada dia tenia un joc nou. A laseva mare no li agradava que estigués sempre davantde la pantalla passat el temps amb coses que no ser-vien per a res. Un dia que el nen estava jugant al MarioBros es va quedar atrapat dins de la pantalla.

El nen no sabia què passava i es pensava que estavasomiant, però aviat es va adonar que no era un somnii que realment es trobava al món del joc de MarioBros. Primer esta preocupat perquè no sabia com po-dia sortir d’allí, però després va descobrir que tenia lapossibilitat de fer-ho passant per vuit mons sencers.

Durant el seu recorregut a través dels diversos monsva conèixer molts personatges, molts dels quals erendolents. En un moment determinat un d’aquests in-dividus el va informar que només li quedaven duesvides i que si no anava en compte i les gastava no po-dria tornar mai més a casa seva.

Quan es trobava a l’últim món va haver de lluitarcontra una tortuga gegant. Sabia que només teniadues oportunitats per sortir-se’n. Al primer intent vafallar. Només li quedava una vida. Estava molt nerviós.Pensava en tota la seva família, en els seus amics i entot el que no tornaria a veure si no vencia aquella tor-tuga. Així que va enfrontar-se amb aquell animal ambdecisió i, nal me nt , va poder guanyar -la.

Sense saber com es va trobar assegut a la seva cadi-ra davant de l’ordinador. Llavors es va aixecar i va anarcorrent a fer una abraçada a la seva mare i a dir-li quea partir d’aquell moment no tornaria a passar-se eldia davant de la pantalla. La mare es va quedar moltsorpresa de l’abraçada i de les seves paraules.

A partir d’aquell moment el nen es va adonar quehi havia coses més divertides que passar-se tot el diajugant a jocs d’ordinador.

Paula Calderón, 1r d’ESO A

Aventutres en el meu ordinador

La pantalla màgica

IES SANT PERE I SANT PAU25ESPAI LITERARI

La noia de FrançaFa molts anys, vaig conèixer una noia què, amb

el pas del temps, es convertiria en una de les mi-llors persones que he conegut. Una persona dolça,capaç d’escoltar-me amb paciència i donar-me elsmillors consells. Una persona... increïble.

Però, també cal dir que al començament no ensvam caure gaire bé... Us ho explicaré.

Tot va succeir un dia plujós. Jo anava caminantcap a l’escola com cada matí amb els meus amics.Plovia a bots i a barrals i estàvem xops. De sobte,vaig relliscar i vaig caure damunt d’una noia quepassava aquell moment per davant meu. Ella va co-mençar a cridar perquè li havia donat un cop ambel paraigua a l’esquena. Vaig ajudar-la a aixecar-sei vaig demanar-li perdó, però ella se’n va anar co-rrents. Jo em vaig quedar estranyada, però comque arribàvem tard a classe, no hi vaig donar mésvoltes. Vam arribar a I’ institut just quan tancavenles portes, vam entrar la nostra aula i vam veure ala noia amb qui abans m’havia topat davant de lapissarra. Els professor va explicar-nos que es deiaJoana i que era una nova alumna que venia delsud de França, però que entenia molt bé el catalàperquè el seu pare era barceloní. El mestre va dir-li,justament, que s’assegués al meu costat. Jo estavaencantada que fos la meva companya, però ella enveure’m va fer mala cara...

Durant els dies següents, vaig intentar treurealgun tema de conversa, però ella sempre esta-va en silenci, no parlava mai amb ningú. I així vaestar durant les dues primeres setmanes. Però jo,que ja n’estava farta del seu silenci perquè a mim’agradava molt xerrar, vaig decidir anar a parlaramb el meu tutor, en Jordi, que era molt amic delsmeus pares i em tenia con anç a, per pr egunt ar -li pel comportament de la meva nova companya.Al començament, no em volia dir res, però desprésd’insistir-li molt, em va fer seure en una de les buta-ques del departament i m’ho va explicar tot.

Em va dir que, la Joana, abans era una noia moltalegre, simpàtica i molt sociable. Estimava molt elsseus pares, sobretot la seva mare. Els diumengessempre anaven a fer excursions per la muntanya, elmar, etc. Un dia, la Joana va voler anar amb la llanxadels seus pares per la costa de Marsella. Tot anava

bé ns que va haver -hi un pr obl ema amb el mo t or ivan xocar amb una gran roca. La Joana i el seu parevan agafar-se bé a la llanxa per no caure al mar,però a la seva mare no va ser a temps d’agafar-se acap lloc. Va caure a l’aigua i com que no sabia ne-dar, va ofegar-se.. Des de llavors, la Joana no haviatornat a parlar a causa del shock que li havia pro-duït veure com la seva mare s’havia ofegat davantseu i no havien pogut fer res ni ella no el seu pareperquè ella no sabia nedar i el seu pare havia que-dat inconscient a causa de I’ impacte amb la roca.

El pare de la Joana pensant que si canviaven deciutat, la seva lla obl idar ia una mi ca l ’acci dent itornaria a parlar, va decidir que tornarien a viure aBarcelona. Però no havia servit de res perquè conti-nuava sense parlar.

Quan en Jordi va acabar d’explicar-m’ho, vaig po-sar-me a plorar. Pobre noia! Tant jove i ja havia vistmorir a la seva mare... Vaig sortir del departamentdel Jordi i vaig anar a buscar a la Joana. La vaig tro-bar a la nostra aula, asseguda a la seva cadira plo-rant. Vaig anar cap a ella i la vaig abraçar, mentre lideia que ja ho sabia tot, que en Jordi m’ho haviaexplicat i que em tenia al seu costat per tot el quevolgués. Ella es va posar a plorar més fort i em vadonar les gràcies. I així vam estar ns que es va aca-bar l’hora del pati.

No sé què devien pensar els nostres companysquan van entrar a la classe i ens van veure plo-rant, però tant em feia. La Joana es mereixia quel’abracés i que l’animés perquè el que havia passatera molt dur i volia que tornés a ser la noia alegre isociable que era abans. I ho vaig aconseguir. Al capde poc, tots els companys de la classe van fer-seamics d’ella i jo em vaig convertir en la seva milloramiga. I encara ara, després de vint anys, ho sóc.Respecte a la seva mare, va aconseguir oblidar-houna mica i el seu pare va casar-se amb una altradona, que va ser com la seva segona mare.

Maria del Mar Triquell, 3r ESO A

IES SANT PERE I SANT PAU 26 ESPAI LITERARI

El passadís era fosc, desenes de persones jeien aterra indiferents, o potser massa commocionadesper reaccionar. Miraven al buit, pensant en tot i enno res, sense saber qui els havia donat la trista notí-cia, ni quant de temps portaven allà.

Vaig treure el cap per la porta de classe. Estava totennuvolat, o eren els meus ulls negats de llàgrimesque no em deixaven veure més enllà de la desgrà-cia. Vaig vagar pel passadís, caminant feixugamenti rebent abraçades de gent a la qual no coneixia, opotser sí.

Amb prou feines em mantenia dempeus quanuna mà em va agafar per l’espatlla i em va dir:” totsortirà bé”. No em vaig xar en la seva car a, ni enel to de la seva veu, només sé que em va quedaraquesta frase gravada en la ment. “Tot sortirà bé”.No podia parar de repetir-ho, en veu alta o en lameva ment, no ho sé, ja no estava segura de res.

Aquella va ser la primera impressió, com el primerimpacte d’un accident. Però després tot es compli-cà. La gent començà a reaccionar, a demanar expli-cacions. I els professors, que no en tenien, intenta-ven ser forts, i donar forces a tots aquells que no entenien, i a ella, sobretot a ella.

Ella... com havia d’haver reaccionat? Mesos des-prés m’ho va explicar.

Els primers dies d’estar ingressada, va notar queels seus pares s’esforçaven per mantenir l’esma i ferbona cara. Ella es creia que només en tindria peruns dies, però no va ser així.

Una infermera li ho va dir al cap d’una setmana,i ella es va quedar tan tranquil•la, ja que no sabiael que era, el que signi cava. La inf er me r a li ho vaexplicar, i llavors unes llàgrimes van començar alliscar-li per les galtes, cada vegada eren més, nsque van esdevenir un plor. No podia ser! Allò no lipodia estar passant a ella! Sempre tan forta, ambtant de caràcter, disposada a lluitar contra tot.

I així ho va fer. Ella, amb l’ajuda de tots els seusamics i família, va aconseguir sortir d’aquell pou enquè la fortuna l’havia volgut enfonsar.

Va aconseguir superar la greu malaltia.

Alba Casamor Mur, 3r ESO B

Rojos núvols al cel en flames,Vent tallat per les teves ales.Creus marcades per cada sol passarI per cada avió tocar.Mort caigueres en batalla,I en ta tomba creu d’or mana.Mes la teva tomba no és a terra,Sinó als núvols on volaves.- Ara ets lliure!Digueren roges flamesde núvols on batallares.

- No! doncs jo ja vaig ser lliurementre vaig veure l’horitzóentre les meves ales.I ara vola el teu esperit,el teu lliure esperitper fosques nits entelades.

Pseudònim: Roman Sanleon

1r Batxillerat

Una dura experiència

A Manfred von Richthofen

IES SANT PERE I SANT PAU27ESPAI LITERARI

L’Arqueòleg ésun llibre de l’autorCatalà Martí Gi-ronell, que tractad’un religiós deMontserrat, elpare Bonaven-tura Ubach, i delseu viatge, juntamb el pare Van-devorst, a l’Àfricai l’Orient Pròxima principis delsegle XX.

Ubach és un home tranquil, amb molt bon cor iuna eloqüència admirable que emprèn el viatgeper fer la seva interpretació de l’Antic Testament iper a recollir relíquies bíbliques. Vandevorst, per laseva part, realitza el viatge per trobar-se a si mateix.Durant el seu viatge, es troben amb un jove beduí,Saleh, que ha fugit del Caire per trobar una per-sona a qui con ar unes rel íqui es sagr ades que varobar el seu oncle, mort en una explosió.

Aquest llibre és un relat ple de petites històries,explicades per la gent que el pare Ubach es va tro-bant pel camí i que ofereixen una distracció de latrama principal. A la novel•la apareixen tot de per-sonatges de diferents religions, alguns hospitalersque ajuden als expedicionaris i d’altres que impe-deixen la seva missió i dels que Ubach es desempa-llega amb molta astúcia.

Finalment, el pare Ubach torna a l’abadia deMontserrat on, des de llavors, hi ha exposades lesrelíquies, aclariments i interpretacions de l’AnticTestament.

La meva opinió personal és que és un llibre moltamè, amb una forma d’escriure les històries que lesfa entenedores, senzilles i concises, molt fàcils dellegir.

Víctor Manuel Gonzàlez Dueso, 3r ESO A

La petita oreneta no fa més que volar,amb els seus colors blancsi negres com un tauler d’escacs.La miro des de la finestra volari vola sense parar.I bé que m’agrada observar-la,com els vells contes de dracs.Com aquell de Sant Jordi,que amb llibre i rosa s’han de regalar.I que ja és primavera em fa recordarQuina il·lusió em fa!Anna Grau – 1r D

L’arqueòleg Poema de Primavera

IES SANT PERE I SANT PAU 28 INSTITUT SOLIDARI

INSTITUT SOLIDARI

Cada curs el nostre centre dedica esforços a lasensibilització de l’alumnat i la recollida de fons perfer aportacions econòmiques a ONG o causes soli-dàries. Aquest curs, hem preparat una campanya so-lidària amb l’objectiu de recollir diners per a donar-los a la Fundació La Marató (que ha dedicat l’edicióa la recerca i investigació sobre les paràlisi cerebralsi lesions medul•lars) i l’APPC (Associació Provincialde Paràlisi Cerebral de Tarragona), a parts iguals.

Aquest és el calendari dels actes quees varen organitzar per a la campanya

solidària curs 2010-2011

Setmana 1: del 15 al 19 de novembre.

• A les diferents tutories es va començar lacampanya de difusió i sensibilització.

• S’inicià la preparació dels murals informatiussobre la recaptació.

Setmana 2: del 22 al 26 de novembre.

• Els dies 22, 23 i 24 de novembre, tot l’alumnat delcentre assistí a una sèrie de conferències sobre lesLESIONS MEDUL•LARS I CEREBRALS ADQUIRIDES.

Les xerrades informatives estaven organitzadesper la Fundació la Marató, les impartien professio-nals de la salut, i es completaven amb la projec-ció d’un vídeo educatiu editat especialment pera aquesta nal itat , que inc l oï a expl icaci ons mè di -ques i testimonis de malalts.

Setmana 3: del 29 de novembre al 3 de desembre.

• Dimarts 30 a les 12:00, al teatre del Centre Cívicde Sant Pere i Sant Pau, la companyia Al Trot Teatreoferí una representació per als alumnes de 3r i 4td’ESO del nostre institut.

La companyia Al Trot Teatre està formada perusuaris i monitors del Centre Ocupacional Gresolde l’APPC, en un projecte que uneix les arts escèni-ques i el món de la paràlisi cerebral.

Volem agrair-los la generositat que vam mostraren oferir-se a fer aquesta representació per a no-saltres.

• Divendres 3: els alumnes de l’aula oberta vanvisitar l’APPC (Associació Provincial de Paràlisi Ce-rebral de Tarragona) i l’escola d’Educació Especial laMuntanyeta, per conèixer els alumnes que desprèsens varen visitar per participar en el Lip Dub de lacampanya solidària.

IES SANT PERE I SANT PAU29INSTITUT SOLIDARI

Setmana 4: del 6 al 10 de desembre.

• Dijous 9, de 15:30 a 17:30. Vam fer el primer As-saig general del Lip Dub de la cançó Cor lluitador .

Setmana 5: del 13 al 17 de desembre.

• Dimarts 14, de 15:30 a 16:30. Vam realitzar lagravació del Lip Dub de la cançó Cor lluitador.

• Actuaren amb nosaltres membres de l’APPC,acompanyats pels companys de l’Aula Oberta, queen tot moment varen tenir cura que es sentissinben acollits. I membres de l’AMPA de l’institut, a lesque volem agrair la seva alegria i la seva valentia.

• Divendres 17, de12:00 a 13:00. Vamcelebrar l’Acte decloenda de la cam-panya solidària ambinformació sobre larecaptació obtingu-da i presentació enestrena del Lib Dub.

La recaptació total d’aquesta campanya fou de1639,33€, que, si tenim en compte que són tempsdifícils, cal agrair la generositat que tothom vamostrar.

Moltes gràcies


I, tal i com ja sabeu, i com recorda el programa, undels actes més “divertits” de la campanya fou la rea-lització del Lip Dub d’un tema escrit per a aquestaocasió per Marc Vallespí i Àlex Flores, i interpretatper tots els alumnes de l’institut que varen volerparticipar en aquesta festa. I que, a data d’avui, jaté més de 6300 visites!

Apro tem aques tes líni es per agr ai r-los la il•lus i ó,l’energia i la demostració de generositat!

Aquí teniu el tema, tot i que ja en sabeu la lletrade memòria ;)

C o r ll u i t a d o rTema per a la campanya solidària de l’INS Sant Pere

i Sant Pau, curs 2010-2011.

(Text i veu de Marc Vallespí Garrido):

Esta es la historia de un niño con la capaci-dad de ignorar su discapacidad,

dispuesto a luchar para no llorar, y si llorabalo apoyaban su papá y mamá.

De vez cuando soñaba que era un chico nor-mal,

pero se daba cuenta de que no era verdad,esa falsa realidad.

Y un día miró al espejo y dijo: mamá, ¿porqué soy diferente al resto de la gente?

Hijo mío, todos somos diferentes física ymentalmente,

todos tenemos un deber y lo que importa eslo que eres

y hasta ahora estás haciendo bien tus deberes:

Levantarte de la cama cada mañana con bondad

y ¡qué bien!, ¿te jas?,

con tu sonrisa eres diferente al resto de la hu-manidad.

Desde entonces es un chico mucho mejor,

más trabajador, le da igual cómo nació y loque esta vida le dio,

lo que está claro es que cumplió las metasque se planteó.

Ahora este niño pequeño ya se ha hecho mayor,

trabaja en un puesto honrado, tiene una fami-lia, vive feliz y está casado.

Éste es el ejemplo de cómo un niño diferentey soñador ha conseguido lo que se ha plan-teado.

(parlant):

Tornada:

Si passa la boira, has de somriure, si passa la his-tòria tu has de ser lliure. Lluita, lluita que tens lavida cuita i tu has de viure! (x2)

(Text i veu d’Alex Flores Garrido):

IES SANT PERE I SANT PAU31INSTITUT SOLIDARI

No tengas más miedo, eres igual de capazaunque te limite el juego,

sólo tienes que levantar la cabeza del suelo,

las ganas están en ti y no en otro lugar, sólo tehace falta alzar el vuelo.

No más indignación, son humanos, lo digopor la reputación que le quitamos,

odio la frustración por su limitación. ¡Claro, esun clamor a la uni caci ón, en una pr of unda

meditación, hermano!

No todo es un ocaso, sólo tiende una mano,

para poner remedio, una sonrisa es el premio,

sacar pecho y fuerza no será en vano,

la unidad es la esperanza común de mi gremio.

Siempre traspasa un rayo de sol entre las nubes,

la espera es la esperanza, hay alguien quesiempre acude.

Así que sube el volumen,

para escuchar la voz porque siempre habrá al-guna persona que te ayude,

ponle solución, no no te dejes atrapar por ba-bylon bo-boy!

Solo con la bondad de todos en este “mondosonoro” se consigue una conciencia globalpara ir a mejor! (YO!)

Tornada:

Si passa la boira has de somriure, si passa la his-tòria, tu has de ser lliure, lluita, lluita que tens lavida cuita i tu has de viure! (x4)

(Text i veu de Alex Flores Garrido i Marc VallespíGarrido):

Has de lluitar!

Has de poder!

Has de pensar positivament!

El present és al roig viu,

el destí et diu que el teu objectiu s’il•luminaamb fe.

S’il•lumina amb fe!!!

Has de lluitar!

Has de poder!

Has de pensar positivament!

El present és al roig viu,

el destí et diu que el teu objectiu s’il•luminaamb fe.

S’il•lumina amb fe!!!

A la lluita d’aquesta vida

has de trobar totes les sortides,

has de curar les teves ferides

i així donaràs color al teu somriure.

Somriu, viu, tu ets l’ocell d’aquell niu,

amb l’ala ferida que no podia volar.

Va aconseguir el valor necessari per aixecar el cap.

Jo sé que has de viure,

ho pots fer possible.

Amb la solidaritat.

I tu pots conviure.

Tens un cor lluitador, i és la veritat!


Si el voleu mirar i remirar el trobareu a la web delcentre, o al canal que aquest curs hem creat desl’Activitat i Serveis.

http://www.youtube.com/user/insspspacts

En aquest canal, que tot just començem i que volser un l’inici de la TV de l’Institut hi trobareu tam-bé els vídeos d’altres activitats relacionades ambaquesta campanya, o de l’entrevista que ens varenfer els periodistes de Tarragona Radio o el de la jor-nada de Sant Jordi (estan a punt de sortir del forn)...Esperem que us agradi ;)

Magda Murillo

http://www.youtube.com/user/insspspacts

IES SANT PERE I SANT PAU33SORTIDES

SORTIDES

Aquí hi ha els alumnes de l’Aula d’Acollidaque van anar a l’excursió del Museu Arqueolò-

gic de Tarragona i dues professores. (Hind 3r D)

Els companys de l’Aula d’Acollida estem vestits deromans per aprendre la manera de viure dels romans.(Shahzeb 4t A)

Estem a la Plaça del Rei, esmorzant, i araentrarem al museu. (Fátima 2n D)

Sortim la Hind i jo al canto d’un noi que està vestitde soldat, l’Oscar, eh que està guapo? (Jie 3rD)

Aula d’acollida

IES SANT PERE I SANT PAU 34 SORTIDES

El Yassine, la Hind, el Ra k i la pr of es sor a Ma r -ta. Estic una mica estrany de ros! (Ra k 1r C)

També vam parar-nos a fer-nos fotos en unabotiga de souvenirs. (Diana 2n C)

Seminari deClàssiquesEl seminari de clàssiques d’acord amb la progra-

mació del curs ha fet les següents activitats:

Amb els alumnes de 4rt ESO de Llatí, el dia 18 deFebrer de 2011, hem anat al Museu Nacional Ar-queòlogic de Tarragona, per participar en el TallerRetrobem-nos a Tàrraco. Ha estat una activitat moltpro tos a per al s al umn es , j a que han pogut co-néixer millor la societat romana i les diferents salesdel museu. Allí mateix vam veure un documentalsobre Tàrraco.

Els alumnes de segon curs de batxillerat, el dia 23de feberer de 2011 van assistir a unes conferènciesque organitza la universitat sobre temes relacio-nats amb el currículum de llatí i grec.

Els alumnes de primer i segon curs de batxillerat,el dia 12 d’abril han anat a la representació de latragèdia Antígona. Com sempre va ser a l’auditoridel Camp de Mart de Tarragona.

Per últim vull expresar la meva satisfacció tan perla qualitat de les activitats com per la participaciói apro tame nt de les ma t ei xes per par t del s al um-nes. I agrair la col.laboració de les companyes quem’han acompanyat a les diferents sortides. Glòria Abellá


El dijous dia 10 de febrer els alumnes de primerde BAT i quart de ESO vam anar a Sitges a veure unapel.lícula en francès : “ LOL”.

Vam agafar el tren a les vuit cap a Sitges. L´arribadaa Sitges va ser a les nou i vam fer una ruta turísticaamb les professores als llocs i cases típiques de Sitges .

Ens van deixar el matí lliure ns les dot ze que co-mençava la pel.lícula.

L´història presentava la vida d’una noia adole-cent francesa, les seves vivències com adolescent ila duresa d´admetre fer-se gran.

Vam quedar-nos a Sitges ns l es quat re i vamagafar el tren de tornada cap a Tarragona.

Elena Durán (1er BAT)

Sitges

IES SANT PERE I SANT PAU 36

Visita a l’ exposició “España oculta”, de CristinaDíaz Rodero

L’ alumnat de4t d’ ESO i 2nBAT (Sociolo-gia) de l’ Insti-tut Sant Perei Sant Pau, esva apropar al’exposició defotogra a d eCristina Gar-cía Rodero. Estracta de les fo-togra es mé srepresentati-ves de la sèrieEspaña ocultaque hem pogutveure a travésde l’ exposició

de CaixaFòrum (Tarra-gona), del 16 de setem-bre al 21 de novembre.

Cristina García Rode-ro, entre els anys 1975i 1988, va recórrer po-bles de diferents re-gions d’Espanya i vaplasmar, amb la sevacàmera, els éssers hu-mans i despertantinquietud, neguit, através de les imatgescaptades. No pretenia

mostrar-nos l’“Espanya profunda”, més aviat, a tra-vés de les fotogra es , vam conèi xer , amb la vi si taguiada a l’ exposició, la importància del retoc dela imatge, de la casualitat, d’ aquell moment cap-tat per la càmera i no cap altre, de la realitat delsrituals que es practiquen als pobles d’ Espanya i,sobretot, del pes del ritual i la via que obre l’ auto-ra: la incredulitat davant les imatges, però també elpropi muntatge que ha fet l’ autora perquè pensemi dubtem d’ ella.

En un moment en què “l’ Espanya profunda” co-mença a desaparèixer, l’Espanya dels pobles quel’artista ha recorregut, vivint-los i fotogra ant -los ,ens mostra una realitat diferent a la que podriatransmetre una mirada super ci al a les fot ogr a es.Com el blanc i negre de les imatges, la mirada hade ser crítica, tan profunda com lleugera alhora,per captar el que obre la instantània d’ una foto-gra a: el pas del temp s . Un cont rast de bl ancs i ne-gres que insisteix a treure pes a allò més important,quasi com si banalitzar el ritual eliminés la seva ne-cessitat, el pensament-sentiment que ha necessitatdel ritual per mostrar-se. Tota imatge requereix in-terpretació, tal i com ens van explicar a l’exposició.

Maria Jesús Reverter

SORTIDES

Espanya oculta


Intercanvi a Bram11 d’abril de 2011, dos quarts de set del matí. Sensa-

cions estranyes, nervis, felicitat, emoció... Estem a puntde sortir de l’institut, cada un de nosaltres s’imaginacom serà la seva experiència i comença a fer-se pregun-tes. Com serà la meva parella? Què farem? Què menja-rem? i mil preguntes més sense resposta de moment.

Entrem al col•legi Saint-Exupéry, molts alumnes ensmiren en entrar, els nervis s’apoderen de nosaltres. Ca-dascú busca la seva parella, amb ganes de veure-la icontestar aquelles preguntes que ens fèiem durant eltrajecte. La recepció al col•legi i les primeres impres-sions són bones, amb ganes de conèixer-ho tot i to-thom. A les 5 ens separem, cadascú agafa el bus cap ala casa del seu company. El primer dia és més difícil... onaniran els meus amics? estaran bé? I jo? Què faré ara?

Passen els nervis del primer moment i de la primeranit. Al matí tothom comenta la seva experiència, la tar-da, el sopar, la família, la seva parella... Totes són moltdiferents però totes ens cuiden bé i ens fan sentir coma casa.

El primer dia visitem la ciutat de Bram i el molí de pa-per acompanyats per les nostres parelles franceses, undia per conèixer les parelles dels amics i presentar lanostra a tothom. Tots ens barregem: francesos i espan-yols, parlem, ens coneixem, ens fem amics, comparemels nostres col•legis, parlem de música, riem...

A les cinc, com el dia anterior, tornem tots a casa iapro tem per conèi xer mi llor la nos tra par el la i la sevafamília, i per practicar el francès que millor o pitjor totsintentem parlar. Més aviat hem de parlar per força, perpoder fer-nos entendre.

Al matí següent arribem al col•legi i ens acomiademde les nostres parelles ns a les dot ze. El ls han d’ anara classe i nosaltres hem de visitar el preciós castell deCarcassone. El castell i la Cité són impressionants i moltgrans, tots ens quedem bocabadats durant la visitaguiada. És un matí durant el qual no parlem amb lesnostres parelles, però que apro tem per conèi xer el scompanys de l’ institut que potser no coneixíem tan bé itambé els alumnes de l’ institut de Reus, entre els qualsvam acabar fent nous amics.

El matí passa molt ràpid i de seguida tornem a ser alcol•legi, esperant les nostres parelles per anar a casa adinar i gaudir d’una tarda lliure amb elles per poder feractivitats divertides. Alguns van anar de pícnic, d’altresvan fer tirolina, alguns van anar a sopar a la pizzeria,d’altres a la bolera o al cinema, al centre comercial, asopar a un restaurant amb la família...

Tots vam gaudir d’una manera o un altra.

El dijous a les dos quarts de nou, com cada dia, éremal col•legi per anar a passar tot el dia a Toulouse, fer unavisita a la ciutat i als seus principals monuments i edici s, i tamb é, gaudi r del temp s lliur e per a comp r ar el srecords del viatge i els regals per a la família.

Tot i passar el dia sense els alumnes francesos, gaudimde tot, ns i tot de les act ivi tat s sobr e l’occi tà, Toul ous e iCarcassonne que les professores ens fan fer.

A les cinc tornada a Bam i última nit a la nostra casafrancesa i al matí, encara adormits abans d’anar alcol•legi, ens acomiadem dels germans i els pares de lesnostres famílies que ens han tractat com als seus lls.Regals d’agraïment per ambdues parts, de part nostrai de les famílies.

L’últim matí va ser el més intens. Primer una classe defrancès amb una de les professores del Saint-Exupéry,on vam poder veure l’ambient de les classes a França,bastant diferent de les d’aquí, i després un dinar al men-jador del col•legi amb tots els alumnes.

Passem els últims moments del viatge al patí, amb lesnostres parelles intentant apro tar -los ns a l ’últ im mi-nut, i al nal ens n’ acomi adem, al guns amb llàgr ime s ialguns amb somriures, i pugem a l’autobús cap a Tarra-gona pensant ja en tot el que farem quan ells ens visitina nosaltres el mes següent.

I només ens queda dir que: C’est une expérience ge-niale, que nous n’oublierons jamais !

Laura Crespo i Aïda Galán 2n BAT


El 22 de març d’aquest any els alum-nes de 2n de Batxillerat vam realitzaruna sortida al sud de França per desco-brir tots els detalls del moviment d’exilide la Guerra Civil espanyola. Des d’unprimer moment el viatge estava pensatper complementar la matèria d’històriaperò va ser una de les experiències mésemotives que hem viscut mai.

El primer dia va resultar llarg i in-tens. A les 5 del matí vam partir cap ala Jonquera on vam visitar el MuseuMemorial de l’exili (MUME) que reco-llia dades i fotogra es del s pr inc i pal smoviments d’exili i se centrava enl’espanyol. Aquesta visita va ser una in-troducció del que seria el nostre viatgei aquí vam conèixer els guies que enshi acompanyarien.

Des de la Jonquera ens vam dirigir cap a Cotlliu-re, el municipi on un dels intel•lectuals espanyolsmés importants, Antonio Machado, va acabar elsseus dies desprès d’haver-se exiliat fugint de larepressió franquista. A Cotlliure vam conèixer lesseves vivències i vam llegir alguns dels seus poe-mes en diferents llocs de la ciutat. Vam visitar laseva tomba i vam fer-li un petit homenatge lle-gint el seu poema més famós referit al tema del’exili, Caminante no hay camino, i dipositant or sen la seva memòria.

Més tard vam arribar a la platja d’ Argelers ones trobava un dels camps de concentració on elsespanyols van ser enviats després de creuar lafrontera francesa. Asseguts a la sorra de la platjaels alumnes vam llegir testimonis que ens descri-vien el dia a dia de la vida dels refugiats en aquestcamp. Davant de les dures paraules dels testi-monis vam poder sentir el fred, la gana, la por,la misèria i la crueltat amb la qual eren tractats.Abans de marxar d’Argelers vam fer un minut desilenci davant el monument commemoratiu deles víctimes del camp.

Després va començar la visita més emotiva iespecial del viatge: la maternitat d’Elna. Allí ensesperaven l’alcalde d’Elna, el matrimoni respon-sable del museu de la maternitat, i dos “nens”nascuts a la maternitat.

Aquest lloc va ser creat per l’Elisabeth Eiden-benz el novembre de 1939 i va fer possible elnaixement de 597 infants de diferents naciona-litats, les mares dels quals es trobaven reclosesen camps de concentració d’espanyols exiliats aFrança i, més tard, amb el començament de la Se-gona Guerra Mundial, de jueus, gitanos i d’altrespersones tancades en els camps nazis. Dividitsen dos grups vam visitar les diferents estancesde la casa acompanyats pels dos “nens” que ensvan explicar la historia de les seves famílies entrellàgrimes. Ens van transmetre la bondat i la ge-nerositat de l’Elisabeth i l’agraïment de les sevesmares davant d’aquesta oportunitat de donar allum en un lloc segur. L’alcalde, ll d’ exi liat s es-panyols, ens va remarcar la importància de pre-servar el passat i ens va transmetre la voluntat del’ajuntament d’Elna de fer conèixer la historia dela maternitat.

La ruta de l’exili


En acabar la visita, i en companyia de l’alcalde,ens vam dirigir a l’alberg del centre culturald’Elna, on vam passar la nit després de gaudir delsopar en un dels restaurants locals.

Al matí, desprès d’un ràpid esmorzar, vam sor-tir en direcció a la Vajol, un municipi frontereramb França a on es trobava la mina Canta, el llocescollit pel govern central per construir un di-pòsit segur per protegir una part del patrimonieconòmic i artístic de la República, i de passada,des de l’autocar, vam veure, a Agullana, el masPerxés, última seu de la Generalitat de Catalunya.A continuació vam recórrer a peu la part que tra-vessava la frontera amb França pel Coll de Lli dela ruta que el president de la República ManuelAzaña, el cap del govern Juan Negrín, el Presidentde les corts Diego Martínez Barrios, el presidentde la Generalitat Lluís Companys i el presidentdel govern basc José Antonio Aguirre van seguirper abandonar Espanya. Vam caminar ns al pr i -mer poble francès, Les Illes, i asseguts a la gespadavant de l’hostal dels trabucaires, vam llegir laanècdota local que expli-ca que la mestressa del’hostal li va preparar unatruita al president LluísCompanys que ell no vapoder pagar.

Desprès de tot, plensde fang, vam tornar al’autocar per dirigir-noscap a Tarragona empor-tant-nos amb nosaltresel record de tots els mo-ments viscuts durantaquest curt però intensviatge que ens va apro-par a la nostra història ique sense cap dubte re-comanem a les futuresgeneracions de l’institut.

Aida Galán Vives i AlinaGethi. 2n Batxillerat B

VIVÈNCIES I SENSACIONS D’ALGUNS/ESL’ALUMNES AL VOLTANT DE LA MATERNITATD’ELNA

Fadela Tair: L’any passat vaig tenir el privilegid’assistir a una conferència que va fer l’AssumptaMontellà sobre la Maternitat d’Elna i puc dir que,per això, jo anava amb avantatge respecte alsmeus companys. Sens dubte, poder tenir la sortde visitar la Maternitat i conèixer dues grans his-tòries en primera persona va ser molt grati cant .Tant la història de la Celia com la del Robertoem van commoure molt, sobretot per la maneracom van transmetre els seus sentiments a l’horad’explicar-nos les seves vides. Em queda un granrecord, no solament per haver conegut tot el queva succeir, sinó pel sentiment que em va provo-car.

Alina Gheti: Abans de la sortida no en sabia res,de la Maternitat d’Elna. Amb l’ajuda de l’alcalde ide la senyora Celia ara ja sé el que va signi car enel passat aquell edi ci ver me l lós .


La senyora Celia, entre llàgrimes, ens va ferentendre, amb del seu testimoni, que l’edi civa ser més que una maternitat. Per a les donesque hi arribaven, es convertia en una mena deparadís, un curt període de calma en aquellallarga i horrible tempesta que va ser l’exili.

Aquesta visita la tinc avui desada a la mevamemòria i sempre recordaré el tendre i do-lorós testimoni de la senyora Celia, i també lasensació de tranquil•litat i pau que transmetiaaquell lloc.

Aida Galán: Abans de visitar la Maternitat d’Elnasabíem el que anàvem a veure, sabíem que eraun lloc d’esperança, però no podíem imaginarles sensacions i les emocions que ens produirienels testimonis de la Celia i del Roberto, dos delsmolts nens nascuts a la maternitat l’any 1941. LaCelia va aconseguir transmetre’ns tot l’amor del’Elisabeth a través del que la seva mare sempreli havia explicat. Ella sempre deia que l’èpocaque va passar allí va ser la més feliç de la sevavida. Va ser impossible no emocionar-se davantd’aquelles paraules.

Laura Castro: Sincerament no coneixial’existència de la Maternitat d’Elna ns que elprofessor ens va explicar la seva història. Però enveure l’edi ci tan ma j estuós i enc ant ador i ensentir el testimoni dues persones que hi haviennascut i en conèixer l’acció tan desinteressadade l’Elisabeth Eidenbenz es pot creure en la bon-dat humana ns i tot en el s pi tjor s mo me nt s.

Aida Marrugat: Abans del viatge per fer la rutade l’exili del 1939, ignorava l’existència d’un lloccom la Maternitat d’Elna. Amb la informació prèviaque ens havia donat el professor et podies fer unalleugera idea de la importància de la Maternitat,

una casa per donar vida entre els camps de con-centració. El moment clau que ens fer va obrir elsulls i el cor va ser el dels dos testimonis de la Celiai del Roberto.

Entre ells i nosaltres es va establir una gran con-nexió que va fer que a través de la seva veu po-guéssim formar part de la seva experiència. Ensvan emocionar molt; van explicar-nos la seva his-tòria de tal manera, amb sinceritat i naturalitat,que ens van fer partícips de la seva vivència.

L’emoció era a l’ambient i gràcies a ells vampoder reviure els sentiments de gratitud versl’Elisabeth Eindenbenz, de tristesa, en recordarla postguerra, de resignació, en parlar del tractedels francesos... Va ser un moment inoblidable.


Itàlia en imatges



Barcelona - Ruta modernista

El dia 17 de maig vam anar amb els alumnes del’Aula Oberta a Barcelona a visitar alguns dels llocsmés emblemàtics de la ruta Modernista. A les clas-ses de Socials i Castellà ja havíem treballat aquestaèpoca atenent als aspects històrics, socials i cultu-rals… Però realment, la millor manera d’aprendre ientendre l’època era visitant in situ els llocs de granempremta modernista.

Vam quedar molt aviat a l’Estació de tren ja quevolíem apro tar el di a. Ai xí que l a pr ime r a pr ovaque vam posar als alumnes va ser la puntualitat!En el viatge de tren els vam repartir un dossier i elsvam explicar la feina a realitzar: havíen de fer de fo-tògrafs!

Quan vam arribar a Barcelona, vam anar al metroi en un panell que hi havia els vam demanar queens diguessin a quina parada havíem de baixar sivolíem anar al Parc Güell. Ens van dir tots a la vega-da: “Vallcarca”. Per a alguns era la primera vegadaque anaven en metro, així que aquí ja va començarl’aventura…

Les alumnes Nina Altuna i Desirée Jiménez ensexpliquen l’excursió…

El primer lloc que vam visitar va ser El Parc Güellon vam fotogra ar l ’es cal inat a, el f amó s dr ac, elTuró de les tres Creus, la Sala Hipòstila, els meda-llons… Més tard, vam anar a la plaça i, després degaudir d’una vista impressionant, vam esmorzar.

A continuació, vam tornar a agafar el metro i vambaixar al Passeig de Gràcia per visitar la Casa Milà(La Pedrera) i la Casa Batlló (obres magní ques deGaudí).

Vam fotogra ar la façana de la Casa Mi là i la pr o-fessora de Socials Laura G. ens va dir que si ens hi xàvem bé, aquesta respr es ent ava la “mu nt anya deMontserrat” i les xemenies, “un gegants”.

Vam continuar ns ar ribar a la Casa Bat l ló. Ens vam xar en la for ma de les bar anes i del s bal cons (hiha diferents interpretacions: màscares venecianes,

esquelets de dinosaures…), en els materials deconstrucció …

Vam passejar per les Rambles on hi havia moltesparades de or s, ani ma l s… Qu i n amb i ent ! Tamb évam veure als famosos “mimos” que es rodejavende turistes sorpresos per les disfresses.

Cap a la meitat de la Rambla, a mà dreta, ens vamtrobar amb el mercat més famós de Barcelona:La Boqueria. Venien batuts naturals, fruites de totarreu… Mai havia vist un mercat tan bonic i ambuna decoració tan impressionant!

Vam continuar baixant les Rambles en direccióal Port i les professores ens van portar al “Bosc deles Fades”, bar situat al costat del Museu de Cera.Era impressionant! Semblava una cova, amb alguesi fulles caient del sostre, amb una cascada i unafada… Realment, és un lloc molt màgic.

Ja era l’hora de dinar. Les professores ens vandeixar una estona lliure i vam anar al Mc Donald’s.


Més tard, ens vam retrobar i vam visitar el Café“Quatre Gats”, situat al carrer Montsió a un edi cimodernista preciós. Les professores ens van dirque aquí es reunien els intel•lectuals modernistes(arquitectes, pintors, escriptors…) per a fer tertúliai debatre temes de la societat del moment. Ho vampassar molt bé perquè ens van proposar una acti-vitat molt interessant: ens havíem de posar en ellloc dels intel•lectuals però havíem de fer propos-tes de canvi de la nostra societat. Vam compartirmoments molt divertits. I se m’oblidava: ens vanconvidar les profes!

Ja era l’hora de tornar. Vam caminar molt ràpidperquè havíem apro tat tant el temp s que gai re-bé perdíem el tren! En el viatge de tornada, tenimganes d’arribar a Tarragona perquè estàvem moltcansats!

En la meva opinió, l’excursió ha estat molt diver-tida i interessant perquè a més de compartir mo-ments amb els companys i les professores, hemaprès molt sobre el Modernisme i Gaudí!

Alumnes de l’Aula Oberta: Nina Altuna i DesiréeJiménez

Professores: Laura Garcia i Cristina Arroyo

IES SANT PERE I SANT PAU45OPINIÓ

OPINIÓ

He estado 37 años dando clases a adolescentes.He conocido a miles de ellos: 1 año en Granollers,3 en El Vendrell, 18 en el Comte de Rius y 15 enl’Institut Sant Pere i Sant Pau. He vivido y experi-mentado diversas reformas educativas y un acuer-do con los sindicatos en tiempos de vacas gordasme permite jubilarme a los 60 años, último año enque esto es posible.

Hace unos cinco años que estoy deseando jubi-larme. La enseñanza es dura y más en estos tiem-pos. Se necesita mucha energía para que los alum-nos callen, atiendan y aprendan. .Aprendan muchomenos de lo que quisiéramos, mucho menos de loque debieran y mucho menos de lo que pueden.Esto agota. De acuerdo que el adolescente vivela revolución hormonal, está creándose su propiaidentidad y personalidad en la interrelación consus iguales, está desarrollando una autonomía desus padres, está dejando de ser niño dependientey naciendo como adulto……de acuerdo, pero enestos tiempos a estas circunstancias connaturalesa la edad se le suman una serie de elementos que

Unos elementos son consecuencia del desarrollotecnológico, sobre todo de internet, otros, al cam-bio o pérdida de valores.

Yo creo que internet es la manifestación de uncambio de era. Potente herramienta que ha trans-mutado hasta las relaciones personales y que enmanos de una persona en formación y sin controlpuede ser una bomba que disperse su atención ysus intereses. Cuántas veces oímos los profesoresen relación a algún alumno: “Es que se está hastahasta las tantas de la noche enganchado a inter-net..” Internet ( y las redes sociales sobre todo) ¿esmalo?. NO. Depende cómo y para qué se use.

En segundo lugar el aprender supone un esfuer-zo. No hay nada gratis. Lo que vale la pena exigeesfuerzo, voluntad y constancia.

Y esto es lo que, a nivel general es muy de ci ent e.En estos momentos en nuestra sociedad se buscalo fácil, se persigue el hedonismo, se espera quetodo te lo regalen, que te den ayudas en forma deaprobados o pases de curso inmerecidos. Los quepintamos canas sabemos que antes estudiar eraun privilegio, hoy es una obligación. Que antes es-tudiábamos una minoría y ahora estudian todos¿In uye esto úl timo ? SI , per o todo el mu ndo tienecapacidad para esforzarse lo que no quiere decirque todo el mundo llegue al mismo nivel. Esto ya losabemos los profesores y en ello hemos invertido yseguimos invirtiendo esfuerzos de todo tipo paraadaptarnos a esta realidad que supone la gran di-versidad de capacidades e intereses de los alum-nos. Pero… lo único que pedimos es ESFUERZO, esdecir, voluntad de aprender, He aquí nuestra quejay nuestro agotamiento.

Esto respecto a los alumnos. ¿Y los padres?, factoresencial de la educación y de la enseñanza ahora ysiempre, ¿con qué nos encontramos?. Los que naci-mos en los años cincuenta del siglo pasado cuandollegábamos a casa y decíamos que el profesor nos

A modo de despedida

IES SANT PERE I SANT PAU 46 OPINIÓ

había castigado o amonestado, la respuesta de lospadres era: “Algo habrás hecho…, y no protestes….a ver si te castigo yo el doble…”. Hoy, en preocu-pante creciente número, abundan las respuestastipo: “ Pues qué se ha creido ese profesor. Ya iré yoa hablar con él. Se va a enterar…”. Consecuencia: lafalta de respeto al profesor y por tanto a la autori-dad en general campa por doquier. Pues ni tanto nitan calvo. Hemos creado una sociedad de derechos¿y los deberes? Es penoso constatar que los profe-sores exijamos ser considerados autoridad pública.

No quiero ponerme trágica pero preocupantesactitudes, de unos y de otros, para los tiempos quecorren.

Otro elemento: la Administración educativa,¿Qué decir? Empezaría y no pararía. Tumbos, cam-bios, redobles y piruetas. ¡Pobre profesor¡ Es quetiene que solucionar los problemas personales (psicológicos, familiares) y sociales de los alumnospara que puedan aprender algo, aprobarlos, pasar-los de curso y que haya poco porcentaje de fracasoescolar. He aquí la palabra. Estadísticas. Pues así se-guimos y con presiones redobladas.

En n veo que par a ser una despedi da estoy si en-do poco correcta académicamente hablando. Ten-dría que haber dicho que he sido muy feliz dandoclases, que he aprendido mucho de los alumnos yque espero que ellos también hayan aprendido demi. También lo digo y en voz alta . Ser muy feliz, nolo sé. Que he disfrutado mucho y que he sentidograndes satisfacciones, SI. Que me he implicado enaplicar aquello que los tiempos nos exigían paraextraer el máximo de nuestros alumnos, también(excepto en esta última etapa de los ordenadoresindividuales). Que he aprendido de los alumnos,por supuesto. Me siento muy satisfecha de mis 37años en las aulas. Yo creo que ha sido un trabajovocacional. Y, por supuesto, el hecho de que lapráctica totalidad de mi carrera profesional estéunida y relacionada con una serie de profesores hasido fundamental en esta satisfacción. Salimos delCompte de Rius a iniciar una nueva etapa. Las dosisde entusiasmo y trabajo que nosotros y muchísi-mos de los profesores que han ido pasando y con-tinúan en el Instituto Sant Pere y Sant Pau hemosinvertido en él son ingentes. Nuestro trabajo son

las clases y es la relación con los compañeros. Aquíno tengo queja, sólo alabanzas y palabras de agra-decimiento a todo lo que he aprendido, reido y dis-frutado con ellos. La gran mayoría de los profesoresque he conocido son magní cos como per sonas yesforzados como profesores (y no es corporativis-mo).

Finalmente, Rosa , Montse, Carmen , Rosario, Tereen otros tiempos ….complemento indispensable,e caz y al egr ador de la vi da cot idi ana en este ins ti -tuto. A todas las conserjes y administrativas que heconocido mi agradecimiento y consideración.

Y a vosotros alumnos, un hasta siempre y muchasgracias también por los buenos ratos (mayorita-rios) que me habéis hecho pasar La memoria me aquea, no me acor dar é de vuestros nomb r es , mesonarán las caras ( cambiáis) pero no sabéis la ale-gría que me hace encontrarme antiguos alumnosy que me reconozcan e incluso se acuerden de minombre. Misión cumplida.

Ah! Y la verdad es que se me olvida si eran buenosalumnos, enredaban en clase o estudiaban poco. Osea que cuando me veáis por la calle o nos encon-tremos en alguna actividad, SALUDADME. Son losréditos a una inversión de 37 años con vosotros.

Pots data. El que me haya tenido como profesorame reconocerá en este escrito: soy incapaz de ha-blar/escribir poco y soy incapaz de ser “políticamen-te correcta”. Ya sabéis, hay que observar, analizar,buscar causas y consecuencias y….estructurarlas.HASTA SIEMPRE

Esther Zubiría,

Professora de Ciències Socials,

(Geogra a i Hi stòr i a)


Els invents que van venir de l’espaiEl forn microones, el velcro, el GPS, les lents de

contacte, el làsser… són objectes i instrumentscorrents que avui no existirien si no hagués es-tat per les tecnologies desenvolupades per al’exploració espacial.

Des que els EUA i l’antiga URSS van iniciar la cursaespacial durant els anys 50 però sobretot des quefa 41 anys el nord-americà Armstrong va deixar laseva empremta a la Lluna, els invents per a l’espai iles seves aplicacions a la Terra han passat a formarpart de la vida quotidiana.

La nostra vida diària seria avui diferent si no exis-tissin els utensilis inalàmbrics (per exemple tre-pants), els bolquers infantils d’un sol ús, les paellesantiadherents, els termòmetres digitals o simple-ment els codis de barres, que han simpli cat el co-merç minorista i que va ser un invent de la NASAper a identi car el s mi lions de peces de les sevesnaus.

Un altre assoliment transcendental són elssatèl•lits cientí cs, me t eor ol ògi cs i de comu ni ca-cions que transmeten les seves imatges a tot elmón. La informació dels satèl•lits meteorològicspronostiquen huracans i l’estat del temps amb diesd’anticipació, han determinat el desglaç als polscausat pel calentament global, i també el grau decontaminació que pateix el planeta…

El GPS (Sistema de Posicionament Global) permetubicar amb precisió un punt qualsevol lloc del Pla-neta amb l’ajuda de satèl•lits. Avui estan integratsals automòbils i ns i tot al s tel èf ons mò bi ls, per òté aplicacions cientí ques de gr an trans cendènci aque no vénen al cas.

Els sensors infrarojos, els monitors cardíacs habi-tuals als hospitals (inventats per a controlar la salutdels astronautes), les lents de contacte desenvolu-pades per a protegir-los de la llum ultraviolada , elte ón per a pr ot egi r el s coet s, el s al ime nt s deshi -drats… són d’altres dels invents d’ús corrent.

L’últim dels avenços de l’era espacial és un siste-ma de conversió del purim ((ORINA) en aigua pota-ble que ja es fa servir als transbordadors i a l’ Esta-ció Espacial Internacional (EEI)

Això és el que anomenem I+D+i, és a dir, Investi-gació per al Desenvolupament i la seva aplicació eninnovacions, tot i que aquestes innovacions espa-cials no es buscaven inicialment per a la seva apli-cació a la vida quotidiana, sinó per a resoldre elsreptes que suposava la cursa espacial.

Esther Zubiria, professora de Ciències Socials


En aquest escrit exposo d’una manera senzillauna visió global de tots els ginys als quals han estatsotmesos els nombres, tant per comptar com perfer càlculs. De tot el que s’explica se’n podria feruna completa i extensa exposició.

Quin va ser el primer instrument que es va uti-litzar per calcular? Doncs molt senzill, el propi coshumà. El fet de fer servir els dits de les mans percomptar és, sens dubte, l’origen del perquè s’ha ge-neralitzat la numeració en base al número deu.

Antigament per comptar s’utilitzava un sistemamolt curiós que feien servir els tractants per co-mercialitzar les mercaderies; consistia a fer amb lesmans unes boles petites que posaven en una capsatancada, com si es tractés d’una vidriola, i es des-plaçaven amb la mercaderia comercialitzada de talmanera que el nombre de boletes coincidia amb eld’objectes o mercaderies a transportar; en arribaral destí, el receptor trencava la vidriola en qüestiói el nombre de boletes havia de coincidir amb elnombre de mercaderies que es rebien. D’aquestamanera es controlava que no s’extraviés o es per-dés res pel camí.

Primitivament hi havia tribus que, quan havien decomptar molts objectes, ho feien amb els dits de lesmans, de manera que una persona (que representa-va les unitats) alçava un dit per cada objecte que escomptava. Cada cop que acabava els dits de les duesmans, una segona persona (cada dit de la qual re-presentava les desenes) alçava un dit. Quan els ditsd’aquest segon individu s’havien alçat volia dir quees completaven deu desenes. A continuació entra-va en acció un tercer individu (el de les centenes) elqual alçava un dit que volia dir que s’havia comple-tat una centena. I així successivament.

Si aquesta manera de comptar es fa servir imagi-nant que es tenen menys dits entre les dues mans,per exemple vuit, és una manera molt senzilla perentendre la numeració en base vuit o base octal.Si els dits només fossin dos, podríem entendre icomptar fàcilment en base dos o sistema de nume-ració binari.

Actualment, quan a l’escola infantil se’ns ha en-senyat a comptar, possiblement hem fet servir ci-grons, fesols o pèsols per iniciar-nos, la qual cosano és ni més ni menys el procediment que els avan-tpassats feien servir perquè era l’única manera quetenien per fer-ho. També, segurament, moltes ve-gades en aquests inicis escolars, se’ns ha prohibitcomptar amb els dits.

El primer avenç en la història de la tecnologia delcàlcul el va constituir l’àbac. Un petit i senzill com-putador amb utilitats didàctiques, que moltes cul-tures feien servir per calcular. L’organització de lafeina dels comptables de l’Edat Mitjana es basavaen l’àbac. N’hi ha de diferents tipus com ara el quees pot veure a la gur a adj unt a. Si de pet its l’escol as’ha ambientat amb algun tipus d’aquest aparell,ha estat una dimensió més que facilità entendrel ’ordinadorcom unam à q u i n aque no ésmisteriosa.

De comptar amb els dits

de les mans al computador

Representació del nombre 46513 en un àbac

Àbac xinès


Si avancem en el temps i ens situem en el segleXVI, l’any 1514 el teòleg i matemàtic escocès JhonNapier (Neper) anuncià el descobriment dels lo-garitmes. Consisteixen en funcions matemàtiquesque són exponents de potències, que faciliten elscàlculs de multiplicacions, divisions, potències iarrels reduint-los en un simple procés de sumes irestes. També inventà la paraula “logaritme”, com-posta de logos (raó) i arithmos (nombre).

Per aconseguir-ho va idear unes varetes numèri-ques conegudes com a regletes de Neper, les qualsvan ser les predecessores dels “moderns” REGLESDE CÀLCUL, els quals consisteixen en dues regle-tes numèriques que es desplacen una respecte del’altra.

Actualment moltes persones fàcilment poden re-cordar haver-les vist i ns i tot ma ni pul at . Qu i lesté pot considerar-les com a peces d’establimentd’antiguitats i ns i tot de mu s eu.

La precisió en els càlculs és limitada. Atesa la sevaextensió no s’exposa el seu funcionament.

Amb el regle de càlcul també es va idear el CER-CLE DE CÀLCUL CIRCULAR amb certs avantatges,com ara la seva compacticitat respecte del regle decàlcul, mecànicament és més sòlid i més exacte pelfet que el seu moviment només depèn del de l’eixcentral. És d’ús menys intuïtiu, ja que les escalesamb posicions més interiors del cercle perden pre-cisió, i la interpolació visual és més difícil d’apreciar.No ha tingut la popularitat del regle de càlcul. N’hiha de diferents tipus, un dels quals és la base d’unssenzills instruments de vol encara utilitzats pelsalumnes de les escoles de pilots, i que la marca derellotges Breitling en patentà l’any 1940 un dissenyque incloïa un bisell rotatori amb la funcionalitatdel regle de càl-cul circular que,pel seu èxit, el1952 fou el mésfamós dels re-llotges Breitling,el Navitimer, uncronògraf ambun regle de càlculdissenyat per alspilots d’aviació.

Taules de Neper

Breitling navitimer

Regle de càlcul


El preludi dels computadors començà per l’afanyde reduir la feina per realitzar càlculs aritmètics i ala vegada millorar la disponibilitat d’instruments,cosa que provocà que, a partir del segle XVII, co-mencin a aparèixer de forma massiva màquines inous projectes per construir-ne.

El polifacètic francès Blaise Pascal no va ser elprimer a inventar una màquina de sumar amb me-canisme de maneta, en realitat fou el matemàticalemany Schickard qui va dissenyar una màquinabasada en les taules de Neper, la qual sumava, mul-tiplicava i dividia.

Malgrat que Pascal no fou el primer, val a dir quequan va fer el seu invent desconeixia la calculadorade Schickard, cosa que tingué el seu mèrit ja queno es va tractar d’una còpia.

La màquina de Pascal era confusa i tenial’inconvenient que limitava l’ús a certes persones,era més fàcil i ràpid fer els càlculs manualment queamb la màquina. Però la importància de Pascal noés a causa de la utilitat de la màquina, sinó pel querepresentà per al futur la seva màquina calculado-ra, per la qual cosa i en el seu record i honor dónanom a un dels llenguatges de programació mésimpactant.

Més endavant el també polifacètic alemany Lei-bniz ideà la cèlebre calculadora intel•ligent queconstituí un dels primers autòmats, encara que eltret més important radica en la genialitat que tin-gué d’utilitzar el sistema de numeració binari coma mètode de càlcul.

Posteriorment van tenir molta importància lesaportacions del matemàtic i inventor anglès SamuelMorland amb les seves màquines que sumaven,multiplicaven i dividien; de Joseph Jacquard, in-ventor francès, amb els mecanismes de targetesperforades; del matemàtic anglès Charles Babba-ge, que ideà la màquina diferencial que milloravaels càlculs trigonomètrics que podien ocasionardesviacions importants en las trajectòries navalssi els càlculs es feien manualment; en millorar-la,sorgí la màquina analítica que podia sumar, restar,multiplicar i dividir en seqüència automàtica i auna impressionant velocitat de seixanta sumes perminut; el disseny bàsic de la màquina era com eldels moderns computadors. L’anglesa Ada AugustaByron, és considerada la primera programadora de

la història, ja que va publicar programes per resol-dre equacions transcendents i integrals de ni desamb la màquina de Babbage.

No s’ha d’oblidar el matemàtic i lòs of angl èsGeorge Boole per la seva in uènci a en el s comp u-tadors aproximant, direccionant i reduint la lògicaa una àlgebra simple, cosa que va representar la in-corporació de la lògica a les matemàtiques creantl’Àlgebra Booleana coneguda com a Àlgebra deBoole que va ser un fort revulsiu en la revoluciódels actuals computadors.

L’estímul per desenvolupar computadors electrò-nics aparegué en la Segona Guerra Mundial i donàlloc a la primera generació d’ordenadors quan vanser substituïts els relés per tubs de buit. Però unsanys després, la invenció del transistor va fer pos-sible una segona generació de computadors queeren més ràpids, més petits i necessitaven menysventilació ja que els anteriors s’escalfaven molt.El transistor no necessitava tanta energia com lesesmentades vàlvules de buit, a banda de ser més abl e i mé s segur .

Amb els circuits integrats aparegué la tercerageneració de computadors. S’aconseguí col•locarmilers de components en una integració en minia-tura, un xip. Els computadors van reduir en granmanera les seves dimensions, augmentant en velo-citat i en e ci ènc i a ener gèt ica. Tamb é despr eni enmenys calor.

El 1980 neix la quarta generació de computadorsamb èxit comercial. Es tractava d’un computadorportàtil fabricat per l’empresa nord-americana Os-borne Computer Corporation, anomenat OSBORNE1 (no tenia res a veure ni amb el brandi espanyol niamb el popular toro de les carreteres) que pesavaquasi 11 quilos. El 1981 i dintre d’aquesta mateixageneració, de mans de la nord-americana Interna-tional Business Machines o IBM aparegué el com-putador anomenat d’arquitectura oberta, l’IBM-PC.

A partir del 1990 s’arriba a una nova generacióconstituïda pels diferents processadors INTEL, elsprocessadors ADM i els processadors CYRIX.

La informàtica té una gran in uènc i a en el campde la medicina, del disseny, de les telecomunica-cions, del comerç, dels esports, de l’animació, de lasimulació, de l’educació,...

OPINIÓ


A l’escola, l’ensenyament de la informàtica nopot ser una assignatura més. Ha de constituir unaeina útil a totes les matèries, a tot el professorat i al’organització de l’escola com a institució per podercomunicar-se amb la societat.

Entre les aplicacions que ofereixen les noves tec-nologies destaca la multimèdia que s’insereix en elprocés educatiu ja que re ect ei x de for ma cabdal lamanera en què l’alumne pensa, aprèn i recorda, ex-plorant fàcilment les paraules, les imatges, els sons,les animacions i els vídeos, interpolant pauses pera estudiar, analitzar, re exi onar i int er pr et ar de ma -nera profunda la informació emprada, buscant unequilibri entre l’estimulació sensorial i la capacitatd’adquirir el pensament abstracte.

Conseqüentment, la tecnologia multimèdiaés una versàtil i poderosa eina que transformal’alumnat, de receptors passius de la informació enparticipants actius, dintre d’un enriquidor procésd’aprenentatge en el que fa un paper bàsic la fa-cilitat de relacionar de forma successiva diferentstipus d’informació, i d’aquesta manera es persona-litza l’aprenentatge ja que permet a l’alumne pro-gressar en funció de les seves capacitats personals.

Malgrat tot, l’aplicació de la multimèdia enl’ensenyament no garanteix una millor formació enels diferents aspectes per a l’alumnat si els proces-sos no van acompanyats de la necessària i valuosaguia del professorat, el qual és qui amb criteri fa laselecció del material necessari emprant una meto-dologia d’estudi, d’aprenentatge i d’avaluació, per

tal que la informació facilitada, per exemple d’unCD o DVD, no sigui un simple llibre animat, essentuna distracció més, consumint immenses quanti-tats d’informació que converteixen en mínimes lesaportacions personals.

Encara que no n’he fet esment, ja que si podriadedicar tot un escrit per una altra ocasió, la màqui-na més popular a les escoles des de fa quasi qua-ranta anys són les calculadores electròniques ambun ventall molt ampli de característiques i funcions.N’hi ha de butxaca que només fan les quatre ope-racions i poca cosa més, de sobretaula, de cientí -ques, de comercials, de programables, de grà quesamb retroprojector auxiliar per a l’ensenyament,...

Recordo que l’any 1974 la primera calculadoraque vaig adquirir era sense memòria, i en pregun-tar a l’establiment on la vaig comprar si en teniende cientí ques amb me mò r ia, l a respos ta va serque si una calculadora cientí ca tingués me mò r iaseria d’unes dimensions molt grans, i a la vegadaseria molt complicada de fer servir. Evidentment elvenedor no sabia si n’hi havia amb aquestes carac-terístiques. Després vaig saber que se’n podia tro-bar alguna, però a un preu molt elevat. Actualmentes troben a uns preus molt assequibles, ns i tot elcurs passat en vaig trobar, en un establiment de lazona de les Gavarres, al preu de 0,90 euros cadas-cuna. Sí, ho he dit bé a 90 cèntims d’euro una calcu-ladora electrònica i cientí ca. Evi dent me nt er a demarca “no t’hi xi s”.

De tota manera considero que el paper del pro-fessorat s’ha de fer extensiu de manera que fo-menti entre l’alumnat una actitud de judici respec-tuós davant dels bene ci s mo l t val uos os que enl’ensenyament ens ofereix el nou repte de la infor-màtica.

Prescindir d’un mitjà tant valuós com la infor-màtica seria una imprudència perillosa.

Salvador Masip i Sabaté

Exprofessor de Matemàtiques de l’Institut SantPere i Sant Pau

Taules de Neper

IES SANT PERE I SANT PAU 52 OPINIÓ / PREMIS

i fins una altra...

Seguim a la cresta de l’ona

Doncs simplement això. Tot i que em reservo eldret a canviar d’idea si em convé i puc (!)… semblaque el curs que ve tindré plaça en un altre institut.Fins ara no m’havia acomiadat mai formalmentd’enlloc, perquè tampoc no hi havia passat gairetemps… però a l’IES Sant Pere i Sant Pau hi he pas-sat quatre anys. Bé, tres de treballats i un de virtual(fent de mama exclusivament). Han estat quatreanys amb molts canvis per a mi. El primer curs el

vaig disfrutar moltíssim. Els dos últims, a més deprofe, era mama novata de dos… i clar, ha estat di-fícil. Per això vull agrair la simpatia dels alumnesque he tingut la sort de tenir, la professionalitat dels“jefes”, els somriures i l’amabilitat dels companys iespecialment, el caliu que molts trobem a conser-geria i secretaria. Em venia de gust acomiadar-me.Adéu… i ns una al tra!

Berta

Un any més continuem a la cresta de l’ona, altracop els nostres alumnes de batxillerat son premiatsen concursos on reconeixen la qualitat dels Treballsde Recerca.

Enguany els ha tocat a la Aïda Manetas Alfaro i alFerran Mora López.

L’Aïda, explicant com l’ús de parets modulars des-plaçables podia fer que un habitatge de dimen-sions reduïdes s’adaptés a les necessitats vitals delsseus habitants, va aconseguir emportar-se un delspremis que concedeix el Consell Social de la URV.

Al Ferran, amb una de les grans pretensions dequalsevol tarragoní, baixar a la platja des del Balcódel Mediterrani, el van assignar un altre premi delConsell Social de la URV, però que va tenir de des-estimar per no matricular-se aquest curs en cap ca-rrera universitària. També va estar nal ista del s pr e-mis que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès,quedant-se a les portes d’emportar-se el premi.

Què voleu que us diguem, ens omple de goigveure-us a molts de vosaltres, la il•lusió amb la quefeu els Treballs de Recerca, realment molts disfru-teu, i és el motiu de que nosaltres, els professors,participem de la vostra il•lusió tutoritzant-vos, aju-dant a que trobeu els camins per assolir la nal i-tat de la vostra recerca, fomentada amb una granquantitat de curiositat en vers de tot allò que uscrida la atenció.

Que no decaigui, i al contrari, que augmentiaquest esperit de curiositat sobre tot allò que ensenvolta i la recerca de trobar solucions, millores, ocomprensió de tot el que vivim.

Ángel Casado Gómez

PREMIS

IES SANT PERE I SANT PAU53PREMIS

PRIMER PREMI EDUBLOGS 2011:

EL NOSTRE BLOC “AULA OBERTA

IES SANT PERE I SANT PAU”Enguany ja és el quart any que a l’Aula Oberta

treballem a un bloc anomenat “Aula Oberta IESSant Pere i Sant Pau”. El bloc de classe és el “nos-tre company de viatge a l’aula” ja que moltes de lesactivitats que fem les penjem aquí. Realment és unbagul de re exi ons , sent ime nt s, opi ni ons , trebal lsde creació…

Un dia, la nostra tutora Cristina Arroyo ens va dirque volia presentar el nostre bloc al “Premi EspiralEdublogs 2011” ja que considerava que feiem unagran feina i que no perdiem res per presentar-lo.

El 3 de maig ens va dir que erem nal istes !S’havien presentat gairebé 50 blocs i havíem que-dat entre els 6 primers. Això ja va ser per a nosaltresmotiu de felicitat perquè algú que no ens coneixiaconsiderava que feiem una bona feina. Però la gransorpresa va ser guanyar el Primer premi Edublogs2011 a la categoria “blocs d’alumnes”!

La nostra tutora i la Montse Miralves van venirmolt contentes a classe a donar-nos la notícia i vamcomençar a celebrar-ho. La Montse va començar acantar: “o,e,e/o,a,a/… ser de l’Aula Ober-ta /és el millor que hi ha…” Quina alegria!Aquest premi era un reconeixement a lafeina ben feta i una valoració positiva al fetde formar part d’una Aula Oberta. Això ésun clar exemple de què treballem moltís-sim a l’Aula Oberta i de què no solamentens dediquem a treballar a l’hort (compensa molta gent). Treballem el currícu-lum de cada matèria però d’una maneramés pràctica!

El proper 4 de Juny anirem a Madrid,en concret al “Museo de arte Reina Sofía”,

alguns alum-nes de l’AulaOberta junta-ment amb laCristina Arroyoi la Montse Mi-ralves a recollirel nostre pre-mi: la baldufadorada!

Volemagrair la con- anç a que tenen en nos al tres tot s el sprofessors, aquelles persones que segueixen elnostre bloc i l’Associació Espiral! Gràcies!

Com diu Albert Espinosa al Món groc “Si creus enels somnis, ells es crearan”

Aquí teniu l’enllaç al nostre bloc: http://laclase-mata.blogspot.com/

Si voleu conèixer l’Associació Espiral, aquest ésl’enllaç: http://www.espiraledublogs.org/2011/

Edublogs

IES SANT PERE I SANT PAU 54 PREMIS

El passat 14 de juny de 2010, un jurat constituïtper el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili,va premiar els treballs de recerca de dos estudiantsque ales-hores eren alumnes del nostre institut:

• “Com apro tar un habi tat ge de 40 m2 ?” Tr ebal lde recerca d’Aida Manetas Alfaro, dirigit per la pro-fessora Magda Murillo, i

• “La unió de Tarragona amb la mar”, treball de re-cerca de Ferran Mora López, dirigit per el professorÀngel Casado.

Com que els premis estan vinculats a l’estudi al’URV, nal me nt el pr emi del Fer ran no es for ma -litzà, perque ell va escollir l’estudi d’un cicle for-matiu com a camí per al seu futur. L’Aida ara estàestudiant un Grau d’Enginyeria a la URV. Però pera un centre sempre és un gran honor con rma rl’excel•lència dels treball que presenta a la comu-nitat universitària, i el reconeixement de la sevaqualitat.

I el passat dissabte14 de maig, va celebrar-se latercera edició de la Festa de l’Enginy, a l’auditori del’edi ci Vèr tex de la Uni ver si tat Pol itècni ca de Ca-talunya.

La Festa de l’Enginy és unacte de reconeixement al’esforç dels alumnes de se-cundària que varen ésser pre-miats durant l’any 2010 perla gran feina feta en els seustreballs de recerca o participa-ció en diferents competicionscientí co- tecnol ògi ques comara les olimpíades de mate-màtiques o química. I a l’acteassistiren els 88 premiats,acompanyats per les sevesfamílies i els tutores dels tre-balls premiats.

L’acte el presidia el pre-sident de la Generalitat,acompanyat del conseller

d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell itambé hi van intervenir el rector de la UPC, AntoniGiró; l’enginyer civil cofundador de l’spin-off Hyds,Rafael Sánchez Diezma; el director general d’I+DFicosa Internacional i president del Consorci Circuitde Catalunya, Vicenç Aguilera; el director generald’Universitats i director del programa Enginycat,Lluís Jofre, i una de les guardonades que parlarà enrepresentació dels premiats, Clara Blasco.

Felicitats,

Magda Murillo

Premi Consell Social URV a treballs de recerca de batxillerati treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior,convocatòria 2010, i Festa de l’Enginy 2011

Ens acomiadem dels nostres alumnes d’últim curs

Documents

PARLEM-NE NUM 11