Parlem-neINSTITUT ST. PERE I ST. PAU NUM. 13

juny 2013

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

32

Parlem-ne

Índex

STAFF

Editorial

Coordinació: Marga MoleroCorrecció de textos: Divina Potau i Carme GarravèCol·laboradors: Alumnes, professors, PAS i AMPAPortada i contraportada: Rosa MarínContraportada interior: Lletra de la cançó Mai caminaràs sol - Glaucs & Menaix a TruàDLT-792-12

Temps d’incerteses i retrocés...

Temps difícils era el títol de l’editorial de la revista del curs passat. Ha transcorregut un any i la situació no ha millorat. Com que les desgràcies no vénen mai soles, una nova amenaça s’albira en un horitzó immediat al món de l’ensenyament: la LOMCE o Llei Wert. Un cop més i ja malauradament són molts, massa, el partit en el govern imposa els seus principis i posicionaments ideològics, sense cap mena de consens, amb la qual cosa, aquesta reforma des de bon principi ja té data de caducitat: la mateixa del govern i del partit que amb la seva majoria absoluta la tirarà endavant.

Cal més que mai un pacte en l’educació a nivell estatal que eviti les successives reformes legislatives segons el color de l’Executiu de torn i, sobretot que miri al futur i sigui respectuosa amb les diferents realitats territorials i nacionals. De moment, una altra oportunitat perduda.

Temps d’adéus i agraïments...

Aquest curs es jubilen sis professors del centre: José Crespín Cid, Lluís Martín Gallego, Maria Antònia Mayor Papaseit. Montserrat Miralves Simó, M. José Murtra Roca i Àngel Pelejero Jerez. Alguns d’ells estaven vinculats professionalment a l’institut des de feia molts anys, quasi des dels seus orígens, amb la qual cosa han tingut un pes específic considerable en el seu creixement i consolidació. També per la seva dedicació i proximitat amb l’alumnat, amb les famílies i amb la resta de companys/es tenen l’estima i consideració de tothom.

En el moment del comiat, un fins sempre ple de nostàlgia i agraïment i un desig de felicitat en la nova etapa de la seva vida.

Temps d’absències i de records...

Fa ja quasi un any que el company i professor Antoni Mellado Almansa ens va deixar. Va ser en ple mes d’agost. amb la qual cosa la desgraciada notícia va quedar mig diluïda per les vacances de l’estiu.

El seu adéu prematur va deixar un buit difícil de cobrir i de pair. Per això trobareu a les pàgines d’aquesta revista un espai dedicat al seu record. És un mínim, però merescut, homenatge a la seva memòria.

Frederic Barceló VernetDirector

Editorial 3

Institut solidari 4

Temps d'AMPA 6

Són uns artistes 8

Aula Oberta 9

Visita de l'alcalde 10

Experiències 11

Les veus de l'experiència 13

Les abelles, genis de l’enginyeria 14

L'any Espriu 15

Premis i diplomes 16

Sortides 20

Recordant el Toni Mellado 27

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

54

Parlem-ne

Institut solidariels alumnes de l’Aula Oberta, de l’Aula d’Acollida i de 4t ESO- C van fer llaços a corre cuita. L’esforç va valer molt la pena. Els alumnes de les tutories d’ESO i Batxillerat, els de Mediació i els membres de l’AMPA van vendre molts llaços a professors, pares, veïns,…

Al final de la Campanya es van posar un total de 497 llaços al vestíbul! Cadascun representava 5 euros, però sobretot aquesta quantitat de llaços evidenciava la solidaritat, l’entusiasme i el compromís que tota la comunitat educativa va manifestar durant la Campanya.

Acte de cloenda- 10 de desembre

(Homenatge al nostre company i professor, Toni Mellado)

Tota la Campanya va ser molt emotiva perquè en tot moment vam tenir present al professor Toni Mellado que ja no és entre nosaltres, però especialment ho va ser l’acte de cloenda.

El Director va comunicar orgullós el total de la recaptació obtinguda i la Coordinadora d’Activitats i Serveis va agraïr a tota la comunitat educativa el suport rebut durant les setmanes de la Campanya.

Després d’aquestes paraules, es va donar el protagonisme als alumnes. Masa Gulyás i Amal Harroussi van llegir un text en anglès escrit per l’alumna Sabah Bouziani. Patricia Caballero va recitar dos poemes d’esperança i lluita, triats per les professores Carme Garravè i Marga Molero. “Tot arriba” de la Carolina Ibac, escriptora i professora de secundària i “El doliente” de l’Óscar Hahn, poeta i assagista xilè. Finalment, l’Álex Botella i la Matxalen Ruiz van llegir un text escrit per ells per a l’acte de cloenda.

El moment més intens va ser quan es va projectar el muntatge, realitzat amb molta estima pel professor ja jubilitat, Miquel Riera, en memòria d’en Toni Mellado. Les fotos i la música ens van emocionar moltíssim.

I el moment més entranyable va ser el visionat del vídeo “SOM UN INSTITUT COMPROMÈS”, realitzat pels alumnes i muntat amb molta dedicació per la Rosa Marín. Les imatges estaven perfectament lligades amb la cançó

d’Amelie No vull perdre’m res de tu (versió d’Aerosmith, I don’t wanna miss a thing).

L’acte va acabar amb un ball de rítmica a càrrec de les alumnes, sempre magnífiques, Judit Pérez i Judith Roca i amb una banda sonora preciosa, la cançó Skyfall d’Adele.

Final de la Campanya

La recaptació total destinada a La Marató de TV3 fou de 2.488,34 euros.

Tenint en compte que estem en temps de crisi, cal agrair la immensa generositat d’alumnes, pares, professorat, PAS i AMPA.

Un any més hem demostrat amb escreix que SOM UN INSTITUT SOLIDARI.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES! Marga Molero

Coordinadora d’Activitats i Serveis

PLANTEM CARA AL CÀNCER!

Magda Beltran.

La nostra contribució a la Marató com a centre, apart dels donatius recaptats, va ser un vídeo de sensibilització amb els malalts el càncer. Els alumnes havien de fer fotografies reflectint un valor: amistat, amor, compromís, lluita, superació, etc.

Va ser un èxit de participació gràcies a la tasca de les professores Magda Beltran, N ú r i a Garcia i Magda Murillo i de les tutores Glòria Abellà, Cristina Arroyo, Nuri Caminal, Estefanía Escuder, Alicia Gala i M. Jesús Reverter.

A més, el 21 de novembre els alumnes d’ESO i de 1r de Batxillerat van representar, al pati, un llaç gegant amb cartolines.

Termòmetre de la solidaritat

Els alumnes de l’Aula d’Acollida van posar el lema de la Campanya al vidre del vestíbul: SOM UN INSTITUT COMPROMÈS. Aquestes lletres es van resseguir amb llaços de colors contra el càncer, que van fer els alumnes de Visual i Plàstica amb el professor José Crespín. La professora Dolors Martí i els alumnes de l’Aula d’Acollida van actualitzar el termòmetre de la solidaritat.

Un dels grans èxits en la recaptació de donatius va ser la brillant iniciativa de la Rosa Marín. Va propasar que els alumnes venguessin llaços a 1 euro i la resposta va ser aclaparadora. En cinc dies vam acabar amb les existències de cintes i imperdibles al barri. Les secretàries, la conserge,

Inici de la Campanya Solidària- 13 de novembre

“La recerca contra el càncer. Cap a la medicina personalitzada”

Els alumnes d’ESO i Batxillerat van assistir a una xerrada informativa i esperançadora sobre la recerca en la lluita contra el càncer, organitzada per la Fundació de La Marató i el Departament de Benestar Social i Família.

En els darrers deu anys les investigacions han avançat molt i alguns tipus de càncer, que fa poc eren

mortals, ara es poden curar ; no obstant això, encara queda molt per fer en el camp de la prevenció, de la cirurgia, dels tractaments i de l’acompanyament psicològic i afectiu.

L’objectiu de La Marató és contribuir a fer possible que la medicina personalitzada sigui una realitat per a tots els pacients de càncer.

Activitats de sensibilització

Des de les tutories es va començar la campanya de difusió, sensibilització i recaptació de donatius. Els alumnes van veure vídeos i van llegir notícies sobre aquesta malaltia.

Un any més, la tutoria de la professora Dolors Chapatte va decorar la classe, en aquesta ocasió ho va fer amb mocadors i amb el lema de la Marató de TV3: “La mort hauria de ser el final de la vida; el càncer, no”. I els alumnes de 1r d’ESO de Religió i Ciències Naturals van engalanar la planta baixa de l’Institut amb murals informatius sobre el càncer amb la supervisió de les professores Ana Sánchez i

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

76

Parlem-ne

Ja acabem un altre curs! I com els anteriors, us fem un petit recull de totes les activitats promocionades per la nostra entitat.

Tot i la crisi, l’AMPA hem continuat participant de manera dinàmica en moltes activitats, amb moltes ganes de treballar conjuntament amb els alumnes i els professors, als que agraïm moltíssim el seu suport constant.

Aquest any hem canviat la manera de comunicar-nos amb les famílies i ho hem fet per correu electrònic per poder estalviar despeses. Aprofitem per fer-vos saber que si hi ha alguna família que no rep informació, pot passar per la nostra oficina per solucionar la possible errada en l’adreça electrònica.

ACTIVITATS CURS 2012-13

REUTILITZACIÓ DE LLIBRES

Aquest curs hem treballat amb l’empresa Iddink. Al ser el primer any hi ha hagut alguns problemes puntuals que, amb l’experiència d’enguany, segur que s’evitaran en properes ocasions.

El balanç ha estat positiu, ha suposant un estalvi econòmic per a les famílies i ha estat més còmode pels alumnes rebre els llibres al propi centre.

DEURES ASSISTITS

Aquest any l’AMPA ha fet l’esforç econòmic per poder oferir als alumnes l’activitat de deures assistits dues tardes a la setmana a la biblioteca del centre.

CONCURS FOTOGRÀFIC DE NADAL

Com cada any, molts alumnes han mostrat la seva vessant artística participant en aquest concurs.

Aquesta és la fotografia guanyadora que ha estat lliurada a la comunitat educativa com a felicitació de Nadal via e-mail, també per poder dur a terme un estalvi econòmic.

I v a n a M l a d e n o va (1r ESO- B)

Temps d'AMPACARNAVAL

Un curs més l’AMPA ha organitzat una activitat per ajudar els alumnes de 4t d’ESO a recaptar diners per fer el viatge de fi de curs. Aquest any hem celebrat el Carnaval. Hem gaudit d’un espectacle organitzat pels alumnes de 4t ESO i d’un Concurs de màscares, impulsat per la Pili Pérez de l’AMPA.

Ha estat tot un èxit, i hem pogut comprovar la gran traça i imaginació de tots els nostres alumnes i altres membres de la comunitat educativa al Concurs de màscares.

Guanyadors del Concurs de màscares

Aquí teniu una mostra de l’espectacle que van organitzar dels alumnes de 4t ESO!!!

GRÀCIES A TOTS PEL VOSTRE ESFORÇ I ENTUSIASME!!

SANT JORDI

Com és tradició, la paradeta de llibres i roses ha estat present dins del nostre institut.

CAMPANYES SOLIDÀRIES

L’AMPA també és soli-dària! Hem col·laborat, juntament amb alumnes, professors i membres del PAS, amb La Marató de TV3.

“Posa’t la gorra!” Nosaltres també ens posem la gorra i ajudem a què molts alumnes del centre també puguin col·laborar en aquesta causa tan solidària pels malalts de càncer passant un dia a Port Aventura.

Tot això no es podria fer sense la col·laboració dels socis de l’AMPA, vosaltres!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Restem a la vostra disposició a:ampainstituspsp@gmail.com(divendres de 11’30 a 13’00h)(Recordem que a l’oficina de l’AMPA hi ha roba i estris perduts que podeu passar a recollir)

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

98

Parlem-ne

Aquest any hem decidit participar a la XXVIII Mostra de Teatre que organitza el Centre de Recursos Pedagògics. El divendres 17 de maig, els nostres alumnes de 2n ESO-A van representar, al Centre Cívic de Torreforta, el musical titulat “Grease”. Aquesta obra està basada en la famosa pel·lícula del mateix títol, protagonitzada per John Travolta i Olivia Newton-John. Els alumnes de 2n ESO-B van assistir-hi com a públic per tal de donar suport als seus companys. Aquests també la representaran a l’institut per acomiadar el curs escolar 2012- 2013.

Aquest projecte ha estat dissenyat des de tres àrees: Educació Física, Educació Visual i Plàstica i Llengües Estrangeres. María Ayuso s’ha encarregat de dirigir els alumnes en les coreografies de tres cançons: “Summer Nights”, “Greased Lightning” i “You are the one that I want”. La coreografia de la segona cançó, encara que supervisada per la professora, ha estat muntada pels alumnes. Els nostres ballarins anaven vestits d’una manera molt original: faldilles de ras de diferents colors les noies; texans i samarretes blanques, els nois. Això pel que fa a la primera cançó. A la segona, tots anaven de mecànics, amb taques de greix a la cara. A l’última cançó, tots anaven vestits d’una manera molt atractiva, nois amb gomina i noies ben maquillades. Magda Murillo ha dirigit els alumnes en el disseny dels decorats. Amb un baix pressupost i una bona imaginació, es van poder mostrar decorats diversos. Sobre llençols de cotó, enginyosament penjats, s’escenificava el pati d’un institut, i el “Greased Lightning”, el cotxe de la banda dels “Thunderbirds”, molt ben tunejat. L’habitació de la Sandy i el nom de l’institut es mostraven d’una manera molt original: una petita finestra de paper i les lletres de “High School” es posaven sobre un projector que reflectia la imatge mutlitplicada per vint sobre el llençol. Alícia Gala va escriure un guió adaptat basat en l’argument de la pel·lícula. Els alumnes havien de dir les seves frases en anglès i fer una bona interpretació, amb gestos, perquè el públic pogués seguir la història.

L’equip directiu va facilitar que aquestes tres professores fessin les seves classes als mateixos grups, i per tant s’ha pogut dur a terme aquest projecte que es va començar a elaborar l’estiu passat, després de veure els nostres alumnes participant com a actors i actrius en el musical “The Sound of Music”.

Aquest projecte competencial ha estat pensat i desenvolupat amb molta il·lusió, paciència i amb una barreja de sentiments per part de tots. Hem passat moments de dificultat i d’angoixa, però també molts moments divertits, en els quals hem rigut molt. L’entusiasme que han posat els alumnes des del primer moment ha estat un factor decisiu per engegar aquest treball. No som professionals del teatre, però tots hi hem posat molta voluntat i ganes d’aprendre.

Podeu veure fotos dels nostres alumnes actuant al centre de Torreforta a la següent pàgina web:

http://mostrateatretarragones.blogspot.com.es

Coordinadores del projecte: María Ayuso (Prof. Educació Física), Alicia Gala (Prof. Anglès) i Magda Murillo (Prof. Visual i Plàstica)

Són uns artistes Aula ObertaEXCURSIÓ A L’INSTITUT D’HOTELERIA I TURISME (CAMBRILS)

El dia 14 de maig vam anar a Cambrils per visitar l’Institut d’Hoteleria i Turisme. Quan vam arribar a Cambrils, vam esmorzar i després ens van mostrar les instal·lacions. Vam fer un taller de

pastisseria i ens ho vam passar molt bé!

GRAFITTEJANT AL PATI

Estem fent un grafit al pati amb el missatge “Sempre endavant”, lema que ens transmet la Montse Miralves cada dia i que hem après a l’AO. La professora Magda Murillo ens ha ensenyat i guiat en l’elaboració d’aquest grafit. Primer vam dibuixar les lletres en un paper i ara les

estem pintant amb esprai. És molt divertit!

TREBALLANT VALORS A TUTORIA

Enguany hem après moltes coses com el valor de l’amistat, el companyerisme, la cultura de l’esforç, la importància de formar-se acadèmicament i com a persones... Moltes vegades, a partir de pel·lícules i d’una reflexió posterior amb tota la classe. A més, hem estat

preparant un curt “stop motion” per a la festa de comiat de 4t. Esperem que us agradi!

LA CALÇOTADA, TOT UN CLÀSSIC

La calçotada es fa tots els anys a l’AO. És ja una tradició! Per nosaltres, és un dels millors dies ja que professors i alumnes compartim una estona divertida i gastronòmica!

PROJECTE “VIATGERS ARREU DEL MÓN”

Enguany, s’ha encetat un projecte comú des d’Anglès i Socials en què hem estudiat amb profunditat molts països del món simulant ser viatgers i hem practicat l’anglès imaginant situacions quotidianes amb les que ens podem trobar en un futur, si

decidim agafar la motxilla i descobrir el món! Gràcies Estefania Escuder i Cristina Arroyo per posar-nos en contacte amb el món real!

A TALLERS... FEM DE TOT!

Com ja sabeu, 3 hores a la setmana les dediquem a fer de paletes, pintors, agricultors... Us deixem una mostra d’algunes de les coses que hem fet!

FENT DE CONTACONTES A L’ESCOLA!

Una experiència que ens ha agradat molt ha estat el de fer de contacontes al CEIP Sant Pere i Sant Pau. D’aquesta manera, hem millorat el nostre català i hem gaudit de la companyia dels nens petits. Sens dubte, no ho oblidarem!

Montse, ens has ajudat moltíssim!

TALLER DE CUINA I UNA MICA DE RELAXACIÓ

També volem que quedi en el record el taller de cuina on vam fer panellets, brownies… i el taller de relaxació que ens va fer la Rosa Marin. Sobretot ens va insistir en la importància de dedicar una estona al dia a nosaltres mateixos i en

pensar en les coses bones que tenim, apartant les coses negatives que ens impedeixen ser feliços. Gràcies, Rosa, pels teus consells!

Alumnes AO

MONTSE MIRALVES, LA MEVA MESTRA...

Ara em toca a mi… Tots ja sabeu que la Montse va ser l’iniciadora de l’AO, que ha donat una última oportunitat a molts alumnes i que ha estat la brúixola de molts d’ells… Jo vull dir-te, Montse, que t’admiro, que mai he conegut a ningú com tu, tan professional i tan gran com a persona… He après tant de tu...! He fet d’esponja i he absorbit tot el que pogut. Intentaré continuar amb el projecte que tu vas iniciar fa anys amb il·lusió i molt d’amor…

No pots imaginar-te quan et trobaré a faltar… Se’n va la meva “mami” i deixes un gran buit… però sé que et tindré molt a prop! Ja estàs a la meva vida… PER SEMPRE.

Gràcies per tots els moments divertits, per tantes anècdotes, per tots els consells i per compartir amb mi un mateix pensament: “estima els alumnes i ells t’estimaran”. T’ESTIMO, MONTSE!

Cristina Arroyo

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

1110

Parlem-ne

El dia 9 d’abril de 2013 va visitar el nostre centre l’alcalde de Tarragona, el senyor Fèlix Ballesteros. Des del Consell de representants vam preparar uns temes que serien interessants tractar i els delegats van traspassar la informació a les seves tutories. Cada grup va resumir les seves inquietuds amb dues preguntes i el delegat, aquest mateix dia, les va formular.

El resum de les respostes a algunes preguntes va ser el següent:

Quines són les tasques dels polítics? Els polítics fan possible coses necessàries per a la ciutat i la societat. Es posen al servei dels altres. Durant l’any 2008 vam donar 378 ajudes d’emergència i al 2011, 8.700. El pressupost que més ha crescut és l’atenció social. I aquí tenim sort que només tenim un 11% d’atur, a Alacant per exemple tenen un 31%.

Quin és el seu sou?: El meu sou anual és de 62.000 euros bruts.

Com motivaria a un jove per anar a votar convençut?: No és fàcil, és l’únic dia que el teu vot val igual que el meu. I votant es poden fer coses. La democràcia és un sistema imperfecte. Hem de poder fer llistes obertes, referèndums. No obstant això, és el menys dolent dels sistemes que coneixem. És amb l’única opció que podem canviar les coses. Hi ha fins i tot partits antisistema. Les grans decisions les prenen els grans financers internacionals i els banquers. I aquesta és l’economia especulativa: broquers que no paguen impostos, que polsant un botó fan 200.000 operacions financeres per segon. Només que paguessin un 0,1% ens resoldrien la situació amb els diners d’Europa, sense comptar el Regne Unit.

Què faria vostè si perdés la feina, el desnonaren i li apugessin els impostos?: Emprenyar-me. Vam aprovar una moció, que el banc que faci fora una

Visita de l'alcaldefamília, l’Ajuntament retirarà els comptes que hi té. Ens truquen quan tenen un cas i negociem un lloguer social. La Guàrdia Urbana tampoc participarà. Dels mossos, no podem parlar perquè no depenen de nosaltres.

Què pensa de la corrupció?: És bo que tot surti a la llum pública. Sóc conscient que és un desastre el que està passant, qui la fa que la pagui. Ho rebutjo absolutament. Els polítics són el reflex de la societat, ni més ni menys.

Com ens motivaria als joves per tornar a creure en la política?: Parlar molt amb la gent, fer actuacions com la que estem fent aquí avui. No només que em vegin a les eleccions.

Quins costos tenen els actes vandàlics per a la ciutadania?: Ens han costat l’any 2011 sis milions d’euros,

per bancs, papereres i contenidors. Cada con-tenidor incendiat val 1.100 euros. Hi ha polícies de paisà, però això només es resol amb educació i és una feina de tota la societat en general. Ara hem fet una ordenança municipal, en la qual el càstig no només és econòmic sinó de serveis a la comunitat i actes socials. En neteja a la ciutat gastem 19 milions d’euros i fa sis anys en gastàvem 10. Si tots tinguéssim consciència

de mantenir la ciutat neta pagaríem molts menys impostos. Però de tota manera Tarragona no és la ciutat amb un percentatge més alt d’aquests actes vandàlics. Tenim uns 45 delictes per cada 1.000 habitants i la mitjana és de 60 per cada 1.000.

Seria possible edificar més murs a la ciutat per representar grafits? L’alcalde explica tots els llocs de Tarragona que s’han habilitat amb aquest objectiu.

Consell de delegats 2013

Experiències

GAME OVER: NO TE LA JUGUIS(Xerrada sobre “Movilitat Segura” als alumnes de 4t d’ESO- 8 d’abril)

Día a día vamos viviendo la vida y no somos capaces de ver muchos de los errores que cometemos. No somos conscientes, a veces, de que la única forma de divertirse es haciendo lo que no debiéramos.

La vida puede cambiarnos en cuestión de segundos. Cada segundo es importante, pero nosotras creemos que después de una conferencia con una persona que ha pasado por algo tan terrible que lo ha dejado en una silla de ruedas, todo se ve de otra manera.

Pensamos que las conferencias así en centros de enseñanza son muy instructivas y aunque seamos adolescentes nos importa que nos expliquen cosas y situaciones que nos pueden cambiar la vida y todo por no ser conscientes de las cosas.

Deberíamos admirar mucho a personas como Ferran Roca porque han conseguido salir adelante y seguir sus vidas acostumbrándose a la nueva situación.

La vida hay que disfrutarla porque solo se vive una vez, pero siempre teniendo en cuenta que los detalles a lo mejor hacen que te salven la vida.

Judit Perez i Marina Stoian (4r ESO- B)

HISTÒRIA DE VIDA de SENAGBÉ, explicada pels alumnesHem fet una síntesi de la xerrada tal com va ser rebuda per l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Sant Pere i Sant Pau.

Vam tenir l’oportunitat de conèixer una història de vida: la història d’un refugiat polític togolès: Senagbé Kpekou, explicada en directe.

El passat dilluns vam tenir una xerrada, però aquesta era diferent, ja que va venir un refugiat polític, Senagbé de l’ ACNUR, i ens va explicar la seva història i la seva experiència.

L’ACNUR és una asssociació per protegir els drets dels refugiats polítics, de guerra, fins i tot acull persones per motius de discriminació de religió, sexe, races, ètnies... L’ ACNUR no és una ONG, sorgeix de les Nacions Unides, l’any 1950, després de la II Guerra Mundial.

Senagbé estava en contra de la política del seu país, Togo, una dictadura. S’uní amb persones que tenien les mateixes idees i van crear un partit polític, però contrari al règim. Els seus membres foren perseguits, empresonats i torturats, també Senagbé. Gràcies a un amic, rep l’avís que la seva vida corre perill. Marxa a Ghana, país veí, però la pressió política i policial va arribar fins allà. Davant la pressió política marxa a França, on les competències polítiques de Togo no hi tenien accés. Allà va aprendre castellà i, poc després, vingué a Catalunya. No té treball, la seva família és a Togo, l’acull un amic mentre demana l’asil polític. Hauran de passar tres anys. Una situació desesperada, “com per tornar-se boig. Sort dels amics”. Després arribaran la seva dona i els seus dos fills. Senagbé té por que pateixin represàlies a Togo. Són camins difícils.

Senagbé va tenir la possibilitat, a Togo, d’ accedir a uns estudis superiors i universitaris d’electrònica i de comerç. Allà tenia la vida econòmica resolta: tenia un comerç d’importació-exportació de cotxes de segona mà d’ alta gamma, que tenia bona sortida, que funcionava bé. També tenia una família: pare, mare, molts germans. Ens explica que, al seu país, sobretot en la generació dels seus pares, és normal tenir molt fills, per això té molts germans. Els seus estudis a Togo, a la Universitat, no tenen convalidació a Europa, si no ets membre de la Unió Europea. Fins que el seu país no torni a la normalitat -hem d’entendre que fins que s’enderroqui la dictadura, no pot tornar a Togo, tot i que li agradaria si pogués. Al dictador primer, l’ha substituït el seu fill, que encara és pitjor. No es diuen noms, els podem trobar, si els busquem i rebusquem a la Wikipèdia.

QUÈ HEM APRÈS?

- En Sergi, representant d’ACNUR, ens va passar un audiovisual on vam poder veure camps de refugiats. No ho havia vist mai o no m’ hi havia fixat prou.

- Hem après que, en aquest món, la llibertat d’expressió i la crítica estan molt limitades i perseguides. S’ ha d’ anar molt en compte, ja que la vida, en qualsevol moment, et pot canviar i res torna a ser el que era. Hem de valorar el que tenim i viure el dia a dia amb il·lusió. Viure cada dia de la vida com si fos l’ últim, però conscients de les altres persones.

- En Senagbé va ser molt valent en apropar-se a nosaltres i explicar-nos la seva situació. Ens volia consciènciar que les armes, les dictadures, l’autoritarisme... fan mal a les persones individuals i a la societat en general.

- Em va arribar al cor. Tots i totes som persones; de vida només n’hi ha una: per què ha de ser tant dura? Com es pot oblidar tot el que has tingut i refer una vida nova?

- M’ha ajudat a entendre què vol dir ser un refugiat polític, de guerra... L’ACNUR protegeix aquests refugiats que corren perill, si volen tornar al seu país. La meva valoració és positiva perquè hem empatitzat amb la persona i això ajuda a reduir el racisme.

Alumnes de 4t ESO- A, B i CXerrada organitzada pel Departament de

Ciències Socials i el Seminari de Filosofia

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

1312

Parlem-ne

Les veus de l'experiència

Aquest curs es jubilen sis professors de la plantilla del centre: José Crespín Cid (Visual i Plàstica), Lluís Martín Gallego (Física i Química), M. Antònia Mayor (Ciències Naturals), Montserrat Miralves Simó (Psicopedagoga), M. José Murtra Roca (Anglès) i Àngel Pelejero Jerez (Física i Química).

La seva vinculació al centre varia segons les persones, les circumstàncies i les tasques professionals desenvolupades, però el compromís i els pes específic d’alguns en la trajectòria històrica i en el dia a dia de l’institut és ben palesa per a tots els que els coneixem i hem treballat al seu costat. Per això els trobarem molt a faltar.

Aquesta entrevista vol ser a la vegada un comiat i un agraïment a la seva tasca desenvolupada.

Molta sort i ventura en aquesta nova etapa de la seva vida que acaben d’inaugurar. Sempre tindreu el vostre raconet al nostre cor i al centre.

Per què et vas dedicar a l’ensenyament? Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Montse Miralves: Perquè des de petita pensava que era l’única professió que existia al món. A casa, la meva mare era mestra, el meu avi era mestre, la meva padrina era mestra, la meva tieta era mestra, la meva germana estudiava Magisteri... I la meva àvia no parava de repetir: el sueldo del gobierno es poco, pero el que lo deja está loco. Estava clar! Vaja, ni m’ho vaig plantejar!

La meva trajectòria professional ha estat variada però molt estable.2 anys d’interina al Col·legi públic Rion Marsal de la Canonja3 anys provisional al Col·legi públic Torroja Miret de Vila-seca17 anys definitiva al Col·legi públic Bonavista de Tarragona2 anys amb comissió de serveis a l’Institut Pons d’Icart de Tarragona13 anys definitiva al nostre Institut Sant Pere i Sant Pau

José Crespín: Vaig arribar a Catalunya el 1978 de la mà d’una empresa multinacional per fer uns treballs a la central nuclear d’Ascó. Posteriorment ja no vaig voler marxar de Catalunya i vaig muntar la meva pròpia empresa. Puc dir que la meva dedicació a l’ensenyament fou per casualitat: el 1988 necessitaven urgentment un tecnòleg a l’Institut Reus V (avui, Domènech i Montaner) i va ser gairebé per fer un favor a un company que treballava allí.

M. Antònia Mayor: Per consell del meu pare i per vocació ja que a mi m’agradava la docència. Vaig començar a fer classes l’any 1972 a l’Escola Antonio Roig de Torredembarra a nens de Parvulari i també impartia classes de Comptabilitat. Això ens ajudava a arribar a final de mes ja que el sou de mestra era de 5.000 pessetes.

Vaig passar per diferents escoles, etapes i situacions professionals fins que l’any 1984 vaig tornar a Tarragona, al Col·legi Cèsar August on vaig romandre 12 anys fins a la implantació de l’ESO. Durant aquest temps vaig ocupar primer el càrrec de sotsdirectora i després el de directora. Va ser una etapa de la meva vida professional molt enriquidora, però també

molt intensa, estressant i exhaustiva.

L’any 1996 vaig passar a fer classes a Secundària, com a professora de Ciències Naturals al primer cicle de l’ESO, al Centre Comte de Rius durant dos anys.

Del Comte de Rius vaig passar a formar part de l’Equip Directiu de l’Institut Sant Pere i Sant Pau com a coordinadora pedagògica durant tres anys amb unes condicions de mancança de material i d’infrastructures. Després vaig continuar com a professora de Ciències de la Naturalesa i com a tutora de primer cicle. Per últim, vaig formar part d’un nou projecte: “L’Aula de Projectes” o “Aula Oberta” on vaig ser la tutora. Els últims anys, els problemes de salut m’han tingut apartada de la docència, a desgrat meu, fins el dia de la meva jubilació, el 21 de gener de 2013.

He estat molt feliç durant la meva trajectòria professional, he dedicat molt d’esforç perquè he cregut en el que he fet i he estimat la meva feina, i sobretot els alumnes. TINC VOCACIÓ DE MESTRA!

Lluís Martín: No es aquesta la primera crisi que jo he viscut. Als anys 1977 -78, el canvi de règim polític va paralitzar les inversions industrials i jo vaig haver de canviar la meva feina, així de la Indústria Química vaig passar a l’Ensenyament Universitari, concretament a la Facultat de Químiques de Tarragona; però els sous eren tan minsos, que la vaig compaginar amb la de professor de Física i Química a l’antiga i, per mi enyorada, FP a l’escola de Mestratge de Valls. Molt més ben retribuït, vaig concursar i guanyar la plaça. L’any 1982, la universitat em va demanar l’exclusivitat, però amb el mateix sou i des de llavors fins fa poc he estat professor i darrerament catedràtic d’Ensenyament Secundari amb algunes col·laboracions periòdiques a Repsol Petróleo.

Quan temps has estat a l’Institut Sant Pere i Sant Pau? Què ha significat per a tu d’especial el centre?

Montse Miralves: Ja ho he dit: 13 anys. Temps suficient per haver-me implicat emotivament amb alumnes, famílies, professorat i personal no docent. M’emporto un grapat d’anècdotes i vivències que han marcat de manera positiva la meva trajectòria professional i personal. Em considero afortunada d’haver format part del primer claustre de professors que va iniciar la construcció acadèmica i social del centre i també d’haver encetat una línia pedagògica d’atenció a la diversitat que ha culminat amb la creació d’una Aula Oberta que per a mi és la cirereta del pastís.

José Crespín: A l’Institut Sant Pere i Sant Pau, hi he estat quatre anys, encara que puc dir que el centre no era per a mi del tot desconegut ja que anteriorment havia coincidit amb molts companys al Comte de Rius.

El centre per a mi ha significat el primer contacte amb l’ESO (abans havia ensenyat en Formació Professional i Batxillerat), un món nou al qual em vaig haver d’adaptar.

M. Antònia Mayor: A l’Institut Sant Pere i Sant Pau hi he estat 17 anys. El centre ha significat molt per a mi, ja que quan vaig passar a l’ESO, tenia clar que venia a fer classes, tan bé com pogués i no a involucrar-me en cap tasca administrativa. Així va ser els dos

primers anys, però les circumstàncies, van fer que de nou es despertés en mi l’esperit innovador i acceptés el càrrec de coordinadora pedagògica perquè creia que podia aportar la meva experiència didàctica en un nou projecte d’Institut. Aquest nou repte professional em va ajudar a motivar molts alumnes i em va fer feliç.

Lluís Martín: La creació d’aquest elegant Institut va estar envoltada d’una sèrie d’esdeveniments no exclusivament d’interès pedagògic, fet que va provocar que la seva plantilla inicial procedís quasi en la seva totalitat de l’ IES Comte de Rius i que s’ hi anés incorporant a poc a poc, en funcions de les necessitats del nou Centre. Crec que m’hi vaig incorporar l’any 2001 i hi he treballat fins a la meva jubilació al mes de novembre del 2012.

Com a experiència personal han destacat fets importants. Un ha estat la nova etapa d’ensenyament, l’ESO, que m’ha demanat fer d’educador i no només de transmissor de coneixements, malgrat que penso que un professor responsable amb la seva actitud i el seu exemple a classe ja educa i molt. L’altre, la bona amistat i companyonia entre els professors, especialment als inicis del Centre, crec que a causa de les penúries i el reduït nombre de docents.

Durant la teva carrera docent, quins canvis més importants destacaries en el sistema educatiu i en l’alumnat?

Montse Miralves: Des que el temps és temps hi ha hagut alumnes responsables i d’altres que no. La diferència és que actualment cada vegada hi ha més alumnes dispersos i desmotivats perquè, possiblement el sistema no estimula prou la creativitat ni l’esforç personal. L’ensenyament bàsic és massa senzill i dirigit. Fem persones dependents i poc autònomes. Hem de continuar avançant.

José Crespín: En el sistema educatiu, sens dubte, el canvi més important va ser la implantació de la LOGSE; pel que fa a l’alumnat crec que cada vegada està més desmotivat.

M. Antònia Mayor: Durant aquests quaranta anys de docència, he vist i he sofert canvis de lleis d’Ensenyament, que sempre ens omplien de “paperassa” i, a vegades, només per canviar el nom dels conceptes; Si més no, sempre hi havia una part positiva perquè ens obligava a reunir-nos i a intercanviar habilitats, capacitats, idees i formes de pensar i de fer.

Al llarg dels anys, s’ha millorat en l’atenció personalitzada dels alumnes, però ha disminuït l’interès de l’alumnat per aprendre. Al començament tenia molts alumnes amb diferents capacitats intel·lectuals i cognitives, però amb ganes d’avançar i pares que contribuïen al respecte per la tasca docent i al procés d’aprenentatge. Així, podies aconseguir que l’alumne fes un esforç per pensar i per conèixer. Últimament he tingut pocs alumnes, molts dels quals tenien poques ganes d’aprendre.

Lluís Martín: La Democràcia ha portat molts canvis, alguns de molt positius com ara la socialització de l’Ensenyament Mitjà.

Per desgràcia, la cultura de l’esforç, de la responsabilitat, el premi i la distinció a qui la practica no ha estat mai al cap dels nostres il·lustres pedagogs ni dels polítics de torn. La idea que la poma malalta, en contacte amb les pomes sense problemes, es cura i que a les altres no els passa res, també ha presidit les seves decisions. Alguns nois i noies en l’adolescència, època de borratxera dels sentiments, no poden concentrar-se en res que no sigui purament manipulatiu, en oficis manuals; per això, el sistema educatiu ha de permetre que un cop passada aquesta etapa, els qui madurin més, puguin reincorporar-se a uns estudis més complexos i teòrics.

Per últim vull dir que l’Ensenyament i de la Sanitat Pública no milloraran mai fins que les polítiques que s’hi apliquin no siguin consensuades a llarg termini per totes les forces polítiques.

Quines sensacions ha experimentat en el moment de la jubilació? A partir de la teva experiència de molts anys, quins consells donaries al professorat nou que s’incorpora al sistema i què demanaries a les famílies en la tasca compartida de l’educació dels seus fills/es?

Montse Miralves: Sóc una persona afortunada per haver tractat i treballat amb gent jove. Això m’ha fet sentir viva i connectada amb la societat. La nostra feina cada dia és diferent, tractem amb persones i hem de superar reptes. Gràcies a això no m’he quedat estancada i m’he estat formant contínuament.

Als nous professors els diria: feu de la vostra professió la vostra passió; estimeu els alumnes i ajudeu-los a créixer i a ser persones; tracteu-los amb respecte i ells us respectaran; demaneu la seva opinió i ells us ajudaran; mantingueu i doneu valor a la vostra paraula i ells us valoraran; renyeu-los amb fermesa quan s’ho mereixin però després esteneu-los-hi la mà, ells ho entendran, i feu-los sentir valuosos i importants i ells us ho agrairan.

I finalment als pares els diria que dediquessin 20 minuts diaris a preguntar als seus fills la lliçó: una norma ortogràfica de Català i/o Castellà, un concepte bàsic de Matemàtiques, una pregunta de Socials i/o Naturals, el verb to be... Voldria que entenguessin que fer deures no és únicament fer l’exercici 2 de la pàgina 20 o fer el resum del capítol 4 del llibre de lectura o fer una redacció. Fer deures és bàsicament estudiar perquè si no, s’acaba per no consolidar cap contingut. Mares, pares, poseu-vos això al cap: no se sap una cosa si no se sap explicar. Feu parlar els vostres fills, feu que us expliquin allò que han estudiat i d’aquesta manera amb tota probabilitat se’n sortiran. Si això ho sistematitzéssiu des de Primària, a Secundària ja ni se n’hauria de parlar.

José Crespín: Fa només dos mesos que m’he jubilat i, la veritat, encara estic en període d’ “adaptació”. Crec que és un canvi molt important sobretot perquè ara ets l’ “amo” del teu temps i has de saber administrar-lo. Al professorat que s’incorpora li aconsellaria sobretot “paciència” i a les famílies els demanaria que comprenguin que la tasca d’educar és precisament “compartida”.

M. Antònia Mayor: El moment de la meva jubilació no ha estat com jo sempre havia pensat. Els problemes de salut han fet que, per a mi, la jubilació fos un alleujament burocràtic.

Els meus consells van adreçats als professors que s’incorporen al sistema educatiu i no ho fan per vocació sinó que ho fan per una remuneració, perquè els qui tinguin vocació ja sabran en tot moment com tirar endavant i tindran la inquietud de buscar sortida als entrebancs.

El primer que els diria és que quan entrin a l’aula ho facin convençuts que han d’ajudar a créixer humanament i intel·lectual a cada un dels alumnes amb empatia i que els facin veure que el professor hi és per ajudar-los a aprendre i que ells poden aconseguir, amb el seu esforç, aprendre uns comportaments i uns coneixements que els serviran per assolir els objectius que es proposin. El professor ha de tenir empatia, però mostrant autoritat (sense menysprear o ridiculitzar ningú). Els alumnes han d’entendre que el professor ajuda dins d´unes normes de respecte i convivència. No només és important explicar sempre la finalitat útil dels aprenentatges i els seus avantatges, sinó també fer conscients els alumnes de la importància de l’avaluació perquè siguin conscients del seu procés d’aprenentatge.

No has après un concepte, si no ets capaç d’explicar-lo.

Lliçó explicada i treballada està a punt de ser avaluada.

El professor ha de ser una persona molt equilibrada emocionalment que estimi la seva feina, que tingui un sentiment arrelat de servei, de feina ben feta i, finalment, que sigui capaç de treballar en equip amb la resta de professors.

Quant als pares, els diria que tinguessin clar que l’educació en valors s’ha de rebre en el si de la família. Per tant, els pares tenen una missió fonamental en l’educació del seu fill. Són els que han de posar els pilars i després, conjuntament amb els professors, fer un seguiment exhaustiu del seu procés d’aprenentatge.

Lluís Martín: La sensació més evident és que començo una nova etapa de la meva vida amb els avantatges i els inconvenients que comporta tota nova experiència. El professorat d’Ensenyament Primari i Mitjà “ha de morir a la trinxera” a diferència d’altres professions intel·lectuals i això fa que molts professors marxem tan aviat com podem.

En moments com aquests és difícil donar consells. Només els diria que espero que ja s’hagi tocat fons.

Els primats aprenem bàsicament per imitació l’educació, a ser bones persones, bons ciutadans i sobretot bons pares. No hem d’oblidar que els fills acaben fent el que veuen a casa, per això els pares han de fer la major part de la feina.

“ M ’ e m p o r -to un grapat d’anècdotes i vivències que han marcat de manera positi-va la meva tra-

jectòria professional i personal.”Montse Miralves

“El professor ha de ser una persona molt e q u i l i b r a d a e m o c i o n a l -ment, que es-timi la seva

feina, que tingui un sentiment ar-relat de servei, de feina ben feta i, finalment, que sigui capaç de treballar en equip amb la resta de professors.”M. Antònia Mayor

“Al professo-rat que s’incor-pora li aconse-llaria sobretot “paciència” i a les famílies els demanaria

que comprenguin que la tasca d’educar és precisament com-partida”.José Crespín

“ L’ E n s en ya -ment i la Sani-tat Pública no milloraran mai fins que les po-lítiques que s’hi apliquin no si-

guin consensuades a llarg termi-ni per totes les forces polítiques”.Lluís Martín

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

1514

Parlem-ne

Les abelles, genis de l’enginyeria L'any Espriude cera possible per tal d’aprofitar el màxim espai possible, cosa que aconsegueixen formant un mosaic sense forats entre les cel·les, és a dir han de formar un tessel·lat. Per això si trien l’hexàgon regular no és fruit de l’atzar, sinó que, en certa manera, es fonamenten en la lògica matemàtica. Però el que més sorprèn als científics és que les abelles tenen una capacitat, programada en els seus gens, d’optimitzar determinades figures geomètriques, cosa que ja fou constatada pel matemàtic grec Papus d’Alexandria (290 dC-350 dC) que va afirmar que la forma hexagonal dels forats dels ruscs no és arbitrària sinó la més apropiada per emmagatzemar la mel, ja que havia demostrat que entre tots els polígons regulars que tenen el mateix perímetre tenen més àrea els que tenen més nombre de costats. Per tal d’aprofitar al màxim l’espai, la figura de més àrea amb un mateix perímetre és el cercle perquè té infinit nombre de costats, però com es pot observar en la imatge, en col·locar un cercle envoltat per altres cercles queden espais entre ells, i per això les cel·les no són cilíndriques. D’altra banda només hi ha tres maneres de fer una tessel·lació en una superfície amb polígons regulars, el triangle equilàter, el quadrat o l’hexàgon regular. Quin és el tessel·lat regular més econòmic en material? Possiblement la selecció natural, que és la base de tot canvi evolutiu, les va ajudar a arribar a aquesta conclusió, ja que els organismes més ben adaptats desplacen als menys adaptats mitjançant l’acumulació lenta de canvis genètics que són favorables a la població en un nombre extremadament gran de generacions. Els ruscs que no eren hexagonals utilitzaven massa cera, temps i esforç per fer-los, la qual cosa les deixava en desavantatge amb altres ruscs més eficients. Les que eren poc eficients tindrien un menor creixement en front de les que feien els ruscs aprofitant millor els seus recursos i per tant eren més eficients, cosa que comportà que els ruscs menys eficients deixaren d’existir.Si realment saben matemàtiques o no en saben és cosa d’elles, però allò que és realment un fet comprovat és que sí que saben aplicar-les d’una manera molt precisa, ja que tenen una certa intuïció geomètrica i saben que fent els ruscs amb cel·les hexagonals regulars podran dipositar-hi més mel que no pas amb el triangle o el quadrat.Aquest fet que va cridar l’atenció de Pappus d’Alexandria que de forma seriosa i fonamentada breument ho analitza i arriba a estar a favor que les abelles saben que l’hexàgon és més gran que el quadrat i que el triangle, i per tant fa que hi hagi més cabuda de mel amb la mateixa quantitat de material. Però això no és cert del tot. Segons ell, les abelles, per intuïció geomètrica, saben que de les tres figures regulars, l’hexàgon és la figura més eficient per emmagatzemar la mel. Matemàticament es pot demostrar que entre el triangle, el quadrat i l’hexàgon, és aquesta última la més perfecta per fer aquesta tasca. Com ho saben això les abelles? És podria pensar que tenen certa intuïció natural per a la geometria com deia Pappus, cosa que no és realitat, ja que amb l’ajut de la física fan els ruscs hexagonals no perquè sigui la forma més eficient per posar-hi la mel, sinó perquè no ho poden fer d’altra manera.Charles Darwin ho investiga i descriu en el seu conegut llibre L’origen de les espècies com una obra d’art d’enginyeria, en la qual es minimitza la mà d’obra i el material, a la vegada que és una demostració del fenomen essencial de l’evolució amb caràcter de llei general conegut com a principi de selecció natural. Els fons de les cel·les queden tancats per tres rombes amb una certa inclinació.Tot això es podria tractar matemàticament en una particularització del problema de les figures d’igual perímetre o isoperimètriques. Ho deixarem per una altra ocasió.Què passaria si les abelles desapareguessin? També és una qüestió per tractar molt àmpliament. De forma breu i per tal que ens conscienciem, les conseqüències per a l’ecosistema serien greus. El nombre d’abelles al nostre planeta disminueix. Alguns cops diem que el remei és pitjor que la malaltia, i és el que succeeix en factors com ara la sobreexplotació industrial humana de la natura, l’ús indiscriminat d’insecticides i altres productes químics tòxics per tal d’obtenir millors produccions. A França, des de fa uns trenta anys, la població d’abelles es debilita i per tant disminueix. Einstein ja va profetitzar que si les abelles arribessin a desaparèixer, a l’ésser humà, li quedarien pocs anys de vida.Les abelles són un element de la cadena interactiva dels ecosistemes, i per tant són molt importants en diferents cicles vitals d’algunes espècies. Només cal pensar que les abelles són indispensable per a la pol·linització de les flors i de les plantes, desapareixerien algunes espècies de vegetals com els fruiters, les verdures i les pastures; i com a conseqüència afectaria a algunes espècies d’animals. Esperem que el seny humà actuï de manera que no s’arribi a aquesta situació ni a cap que s’hi assembli.Per acabar citaré allò que deia el filòsof racionalista Francès del segle XVII René Descartes (1596-1650): LA MATEMÀTICA ÉS LA CIÈNCIA DE L’ORDRE I LA MESURA, DE BELLES CADENES DE RAONAMNETS, TOTS SENZILLS I FÀCILS.

Coincidint amb el centenari del naixement de Salvador Espriu, la Generalitat de Catalunya ha designat el 2013 com a Any Espriu. La grandesa d’aquest autor que va conrear els gèneres més diversos i que és considerat un dels escriptors catalans més importants de tota la història de la nostra literatura, mereix el reconeixement de tota la societat catalana.

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s’estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l’univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. Va morir a Barcelona el 1985.

Encara que bàsicament se’l coneix com a poeta, tota l’obra de la seva primera etapa com a escriptor està escrita en prosa: El doctor Rip, Laia, Aspectes i Miratge a Citerea. Més tard, en la seva etapa de maduresa, hi troben altres obres de gran significació també en prosa. Ariadna al laberint grotesc, Letitzia, Fedra i Perites proses blanques, en són un exemple.

Malgrat que la seva producció teatral no va ser gaire extensa, ja que només la constitueixen quatre obres - Antígona, Primera història d’Esther, Ronda de mort a Sinera i Una altra Fdra, si us plau-, la figura d’Espriu va ser bàsica per a la represa de l’escena catalana després de la guerra civil.

Tota l’obra poètica d’Espriu està situada a la postguerra i és una llarga meditació sobre el pas del temps cap a la mort a través de records personals o de fets històrics, des d’una visió elegíaca o des de la sàtira. El seu primer llibre de poemes va ser Cementiri de Sinera, que tant pel tema com per l’estructura forma un sol bloc amb quatre llibres més: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del Laberint. Destaquen també Les cançons d’Ariadna , La pell de brau i Llibre de Sinera.

L’originalitat de l’obra d’Espriu rau en el fet que va saber conciliar dintre d’una mateixa obra unitària, la problemàtica espiritual de l’home, amb el seu destí de membre d’una col·lectivitat sotmesa a tensions socials i polítiques, les quals plantegen els grans temes de la justícia i la llibertat.

Com ja hem dit abans, Salvador Espriu és un dels autors més importants de la literatura catalana de tots els temps, no solament pel que ha escrit i com ho ha escrit, sinó també per la ressonància que ha tingut la seva obra, la qual ha traspassat fronteres i ha estat reconeguda per la crítica internacional.

Els impulsors de l’Any Espriu han escollitcom a lema: Ens mantindrem fidels amb laintenció de destacar la dimensió cívica de l’autori s’han proposat aquests objectius:

Difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu arreu de Catalunya i els territoris de parla catalana.

Difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu a Espanya i a altres països.

Impulsar la relectura i l’actualització de la seva obra i el seu llegat mitjançant la participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament, així com els mitjans de comunicació.

Per això, al llarg d’aquest any s’han programat nombrosos actes i celebracions de caràcter cultural, cívic i participatiu en diversos àmbits: musical, teatral, recitals, conferències, exposicions, muntatges audiovisuals, activitats acadèmiques, jornades pedagògiques...

Una de les iniciatives que ha tingut molt d’èxit ha estat la frase del dia que consisteix en un citació breu i significativa de l’autor i que la difonen les més diverses entitats i mitjans de comunicació.

Sembla que l’obra d’Espriu estigui reservada a cercles de l’alta cultura perquè no és una obra que entri fàcilment, per això resulta difícil trobar alumnes de Secundària que s’interessin per aquest autor. Generacions anteriors han tingut l’oportunitat de fer-ho escoltant les musicacions que dels seus poemes han fet cantautors catalans, molt especialment Raimon, el qual va popularitzar alguns dels seus poemes a través de la seva música. Actualment, s’està treballant en la difusió i promoció dels seus poemes musicats i a finals de maig sortirà un doble CD que es titula Amb música ho escoltaràs potser millor, el primer disc del qual està interpretat per artistes actuals i el segon, és un recopilatori de cançons amb textos d’Espriu ja publicades. També s’estan muntant diversos espectacles de música, poesia i teatre.

Animem, doncs, als nostres alumnes que desconeixen l’obra d’aquest gran escriptor que s’atreveixin a posar-s’hi en contacte a través d’un mitjà que els és molt proper com és el de la música. Aquest camí pot significar la seva introducció al coneixement i al gaudi de la poesia d’un dels nostres escriptors més universals. Si això es produeix en alguna mesura, la celebració de l’Any Espriu haurà estat un èxit.

Carme Garravè BerenguéProfessora jubilada de Llengua Catalana i Literatura

Salvador Masip SabatéEx-professor de Matemàtiquesde l’Institut Sant Pere i Sant Pau

El tema que he triat en aquesta ocasió ha estat per retre el meu diminut però emotiu homenatge al nostre company i professor de Ciències de la Natura Antoni Mellado Almansa, que prematurament ens va deixar l’estiu de l’any passat 2012. Toni, allà on siguis, va per a tu. Crec que t’agradarà.Segurament que tots hem admirat en un lloc o altre les belleses que la

natura ens ofereix, i que en més d’una ocasió hem pensat o hem dit que aquell arbre, planta, flor, fruita, pedra, roca,... té forma de..., fent referència a formes geomètriques apreses de jovenets a l’escola.Precisament en la natura Gaudí trobà el model per dissenyar les estructures i les formes originals que caracteritzen la seva obra, ja que des de la seva infantesa va ser-ne un gran observador; li atreien les formes, els colors i en general la geometria, ja que la natura té una gran capacitat de generació de figures geomètriques i unes extraordinàries possibilitats plàstiques que es poden extrapolar fàcilment al camp de la composició arquitectònica. Les espirals, les el·lipses, les hipèrboles, les paràboles o les catenàries que es poden veure a les branques i les fulles dels arbres, a les closques i les extremitats dels animals les observa i plasma en façanes, arcs i columnes arbòries.La idea d’aquest escrit no és fer una exposició sobre la geometria en què Gaudí es va inspirar, ja que podria ser una molt interessant i extensa temàtica a tractar en una propera ocasió. El ventall de formes geomètriques que s’observen a la natura és molt ampli, tal com ja vaig exposar en aquesta mateixa revista amb el tema dels fractals i de la natura com a element que pot ser tractat mitjançant la geometria fractal. També val la pena esmentar que les taronges són esferes i per dintre tenen molts triangles. Les mandarines per dintre semblen els radis de la bicicleta. Al cor d’una poma hi ha una estrella de cinc puntes. Les magranes per dins semblen flors i estrelles. Un kiwi en seccionar-lo sembla com un sol. La varietat de caqui anomenada persimon si es talla per la meitat té una estrella de vuit puntes, que, de vegades, pot ser de nou o deu.Però a la natura de forma geomètrica n’hi ha una de molt especial i coneguda per tothom: la forma dels ruscs que fan les abelles, i més concretament la forma hexagonal dels forats o cel·les que hi fan.Segons el diccionari de l’IEC un rusc és “l’habitacle d’una comunitat d’abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les prismàtiques hexagonals regulars”. Aquesta estructura o pa de cera que fabriquen les abelles s’anomena bresca, i a les cel·les, que entre elles comparteixen paret, hi acumulen la mel i el pol·len, i també les larves.Dins l’eixam, les abelles tenen una vida molt organitzada i conformen una de les societats “més matematitzades” del món animal. Passen gran part de la seva vida xuclant el nèctar de les flors per alimentar-se i emmagatzemant-lo en forma de mel. A la vegada recullen el pol·len que se’ls enganxa a les potes i d’aquesta manera, quan canvien de flor, aporten la seva contribució a la pol·linització. En un eixam la majoria de les abelles són femelles infèrtils conegudes com a obreres, i són les encarregades del gruix de la feina, són les que no paren. La reina és l’única femella fèrtil de l’eixam i és una mica més grossa que les obreres, la seva feina fonamental és pondre cada dia entre cinc-cents i dos mil ous, dels quals neixen diminutes larves. L’abellot és el mascle, la seva única tasca consisteix a fecundar la reina i, si les obreres no els alimenten, poden morir. Són uns autèntics peresosos.

Però bé, tampoc es tracta de fer una dissertació d’apicultura, sinó de la tasca que fan en la construcció dels ruscs que sembla que no té importància, i que en realitat fa la impressió que és una tasca miraculosa, ja que l’escriptor Edgar Alan Poe en El conte mil i dos de Scherezade diu: “Abandonant aquella terra vam arribar de seguida a una altra on les abelles i els ocells són matemàtics de tant geni i erudició que donen lliçons científiques de geometria als savis de l’imperi”.Per tant, les abelles saben matemàtiques? Un equip de científics alemanys de la Universitat de Würzburg amb un equip d’australians, ha fet un estudi que publica la revista Plos One que afirma que les abelles que produeixen la mel tenen capacitat matemàtica i saben comptar però només fins a quatre, tenen la mateixa habilitat que un ximpanzé per tal de distingir objectes, però si es tracta de comptar-los només arriben al quatre. Si troben més de quatre objectes, les abelles veuen moltes coses, però no distingeixen si són quatre, cinc, o més.Les abelles per emmagatzemar la mel han de resoldre el següent problema: han de construir un rusc amb moltes cel·les individuals de manera que han de fer-ho gastant la mínima quantitat

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

1716

Parlem-ne

Premis i diplomesSANT JORDI

DEPARTAMENT DE CATALÀ: CONCURS LITERARI

Ales de paper

Miro pel finestró de la cuina, entra un vent que em despentina.

És de nit i de fons se sent una melodia, la puc reconèixer La meva terra és el mar dels Lax’n Busto. Una cançó ideal per aquest moment, ja que veig la platja al final del meu abast. Seguidament sona Boig per tu de Sau. Em fa pensar en ell i em surten llàgrimes, com diria Melendi, desendreçades. Però el que està desendreçat és el meu cap juntament amb el cor, ja no sé què pensar, ja no sé què sentir. Em sento sola, sola d’amor, sola de soledat. Miro el paisatge, hi veig els llums del port de Tarragona que em treuen un somriure sincer, que em fa pensar en bons moments, i m’oblido d’ell i les meves llàgrimes deixen de sortir.

Em poso a cantar la cançó, encara duradora, quan sento una onada de sentiments barrejats; tinc ganes de plorar, de riure, d’estimar... em sento protagonista d’una pel·lícula. M’imagino que en aquests moments de fons sonaria Entre mil vidres trencats de Miquel Abras i tots els espectadors, fins el que sembla més dur, plora per pena, per la llàstima que els faig perquè només ells sabien què sento.

Segur que la noia asseguda en un racó de la sala em comprèn més que ningú i plora amb totes les seves forces. Mentre imagino això, no me n’adono que els llums i la cançó es van apagant.

Ara sí que em sento sola, mancada d’alguna persona que estigui amb mi. Farta de pensar, em giro i me’n vaig cap al llit, una altra vegada a somiar amb ales de papers, ocells que volen amb fragments d’històries escrites a les ales que es mouen deixant un rastre de lletres sense sentit, despertant-me cada dues batudes d’ales i deixant-me sense dormir, passo la resta de la nit pensant en el seu significat i què serà de mi.

Sara Rodríguez (2n ESO- A)Una gran amistat

Com cada dijous a la tarda em trobava al parc, asseguda al banc llençant menjar als coloms.

Amb la mirada perduda en els records dels anys passats ... em semblava sentir l’olor de galetes entrant per la finestra de l’internat.

La fàbrica de galetes estava només a dos carrers, i a les quatre de la matinada ja se sentia la flaire entrar per les finestres. Recordo els llaços vermells que portava la Rosa a les trenes, els uniformes de color blau marí i les sabates que portàvem totes rosegades i com ens agradava córrer amagant-nos de la Hermana Superiora.

A la Rosa se li va acudir que ens escapéssim una nit, mentre tothom dormia. Vam anar a l’habitació de la Hermana Teresa i li vam prendre les claus. Vam aconseguir sortir per la porta del

darrere de la cuina i vam començar a córrer, mentre rèiem i ens burlàvem de tothom.

Vam parar a la plaça del poble, i ens vam fumar un cigar. Encara no portàvem una hora a fora i ja teníem darrere el cotxe de la policia. Els dos agents ens van cridar pels nostres noms, i ens van dir que pugéssim al cotxe. Les Hermanas estaven molt amoïnades per nosaltres. A mi per ser la més gran em van castigar i em van enviar una temporada a l’altra escola.

Quan vaig tornar, a la Rosa l’ havia adoptat una família de Santander. Jo em vaig quedar a l’Espluga, ja que a casa del capellà del poble feia falta algú que li fes la bugada, fins que em vaig casar.

Miro dos coloms que es barallen per una molla de pa, m’aixeco i torno cap a casa. Abans d’entrar miro la bústia i trobo una carta de la Rosa, en la qual m’explica que no ha parat de buscar-me en tots aquests anys, que no ha pogut oblidar l’amistat tant gran que teníem. Arribarà divendres amb el tren de les quatre. Jo em poso molt nerviosa i no faig més que plorar emocionada. Per fi podré tornar a veure a la meva millor amiga i companya d’aventures.

Han passat 60 anys des que ens van separar, i em pregunto si em reconeixerà. Obro la porta de casa i crido en Josep, el meu marit. Amb llàgrimes als ulls li ensenyo la carta de la Rosa, i el meu marit m’abraça.

Pujo a les golfes i obro el bagul on guardo tots els records dels meus anys d’infantessa. Trec una foto on sortim la Rosa i jo treballant a l’hort de l’internat. Trobo un dels llaços vermells de la Rosa que tants records em porta.

Margarita Mateu (1r BAT- A1)

DEPARTAMENT DE CASTELLÀ: CONCURSO DE CARTAS DE AMOR

Para Petra

Hola, hermanita:

Soy Cobi. Es verdad que hace veinte años pensaba que tú no me importabas, que yo era la estrella de los Juegos Olímpicos y tú solamente un simple acompañante, un segundo plato. Pensaba que porque no tuvieras brazos y fueras chica no eras nadie. Pero me equivocaba. Ahora que hace más de veinte años que no nos vemos, que hace veinte años que me he quedado solo, me doy cuenta de que te menospreciaba, de que no tenía razón, de que estaba cegado por la fama. Por favor, Petra, necesito verte y que me perdones, incluso te he hecho un dibujo de cómo quiero que sea un día normal de nuestra vida a partir de ahora.Por favor, perdóname. Cobi

Ignasi Fernández (1r ESO- B)

Amor a la Música

Amiga, siempre tienes palabras para mí,siempre sabes qué decir...

En los malos momentos me sabes animar.Dime, ¿cómo no te podría amar?

Pero, yo, no soy la única persona que te ama,sabes que eres una encantadora dama.

A todos sabes entender, todos te escuchanpero no te pueden ver...

Eres una musa, una doncella que habita enmi interior.

Sabes incluso cómo librarme del dolorpienso, no me quiero despertar...

Me acompañas de noche, pero también de día,me hablas desde que era una cría,y desde lo más oscuro... me guías.

Cambias mis sentimientos siempre que quieres,Yo te siento y tú me sientes.

Cristina Cano (2n ESO- C)Querido Gran Olmo:

Esta es una carta de despedida, pero más que eso, es una carta de agradecimiento. De todas las cosas de las que me despido antes de irme a América, tú eres lo que más remueves mis recuerdos y sentimientos. Cuando pienso en mi infancia, la primera imagen que veo en mi mente eres tú. Recuerdo que cuando era pequeño, tú ya eras enorme, antiguo y majestuoso. Mi abuelo, sentado en su mecedora, balanceándose bajo tu sombra, me sentó en sus rodillas y me contó tu historia. Me explicó que te plantó su abuelo hace muchas décadas y te ayudó a crecer, cuidando de ti y haciéndote siempre compañía. Por eso tú hiciste lo mismo con sus hijos, y los hijos de sus hijos, hasta llegar a mí. Cuando estaba triste venía a ti y sentía que eras el único que podías comprenderme. Cada verano me prestabas tu sombra, cada otoño veía tus grandes hojas teñirse de amarillo y caerse cuando el viento agitaba tus ramas. Cada invierno te vestías de blanco con la nieve y cada primavera te veía rejuvenecer. Alto, majestuoso, protector, cada vez que te miro me haces recordar los tiempos más felices de mi vida. Sin embargo, nada es para siempre y ahora debo irme a un lejano continente a empezar una nueva vida. Me llevaré unas semillas tuyas y cuando llegue las plantaré. El árbol que nazca lo cuidaré como te cuidó el abuelo de mi abuelo en su tiempo, y espero que él también acompañe a mis hijos como lo has hecho tú conmigo en toda mi vida. Siempre miraré atrás con un poco de nostalgia. Gracias por haber estado siempre conmigo y dar color a mi niñez.

Masa Gulyás (3r ESO- A)

Estimado Siervo:

Dudo que sepas quién te escribe –de hecho dudo que tampoco sepas leer- soy tu rey, Carlos II al que tienes hechizado. Me dirijo a ti con trato especial de entre mis vasallos pues tú has cautivado mi regio corazón. Desde que te vi en las cocinas ataviado solamente con unos gayumbos y unas alpargatas de campesino estás en mis sueños. Quiero que ocupes mi lecho y me sometas como mi ilustre predecesor hizo con las regiones de Flandes, Filipinas o Nápoles.

Y que sepas que cada vez que contemplo a mis guardias provistos de lanzas o alabardas me vienen a la mente cosas más largas y duras que las picas de los tercios.

Te quiero y me haces falta. Preciso de tu incomparable belleza española: esa corta estatura, esa pancita sugerente, esos peludos michelines, esa única ceja, ese sudor que humedece tus más delicados rasgos de los que se enamoran los reyes, los nobles, e incluso los corsarios otomanos.

Todo tuyo, Carlos II

Álex Botella (1r BAT- B)

A ti, adiós

Tú, tristeza, insólitamente romántica,silenciosamente indescifrable, tú, que fuiste y eres mi sombra incansable,sigues conmigo en esta senda interminable.

Ni consuelo, ni esperanza en los ojos de las horas, ni cráneos, ni flores que me digan que es de noche.

Mi locura toca el cielo cuando sueño que estás cerca, tus palabras no inhalaré;dulces como la miel, mas de tóxica esencia,cuando tu sangre manche la tierra al fin sonreiré.

Si corazón tuvieras, me lo comería,si alma tuvieras, te la arrebataría, mas trataré de alejarte de mí, y poder ser lo que nunca fui.

Quiero vivir por fin la poesía que no puedo escribir, y enamorarme de todos los versos que nunca leí.

Clara Pedrero (4t ESO- A)

LLIURAMENT DE DIPLOMES ALS ALUMNES DE MEDIACIÓ

El dia 6 de juny va tenir lloc el lliurament dels diplomes a tots els alumnes que han cursat el crèdit “Parlem de Mediació”. El Director va fer entrega dels certificats i els va agrair tota la tasca que han fet pel centre resolent conflictes mitjançant el diàleg i fomentant la convivència entre els alumnes, sempre posant en pràctica l’ideari de la seva mestra: “S’ha de ser personetes per poder ajudar”.

Alumnes de MediacióProfessores: Cristina Arroyo, Rosa Marin i Montse Miralves

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

1918

Parlem-ne

A tots els participants, moltes gràcies i fins al proper FOTOMATES 2014!

Departament de Matemàtiques

THE FONIX 2013

Congratulations!!

This year The Fonix English contest was organized again and our school participated too, amongst many others from all Catalonia. First, a student was chosen from each grade from 5th Primària to 2nd Batxillerat /Cicles de Grau Superior in a local test, and the winners were sent to the regional stage. From there, three students with the best results from every grade in Tarragona got to the final test.

All the participants in The Fonix 2013 were really motivated and tried to do their best in this contest. We’ll make a special mention to the winners at school:

1r ESO Maria Pilar Morales2n ESO Helena Riesco 3r ESO Masa Zsanett Gulyás 4t ESO Raquel Prieto1r BAT Ana Ballesteros2n BAT Paula Sánchez

From our school two students passed to the final stage: Helena Riesco Domingo of 2nd ESO and Masa Zsanett Gulyás of 3rd ESO. They went to the final contest in Barcelona on the 4th of May, 2013, where they took both a written and an oral test. They both did well: Masa was 3rd and Helena 9th of their respective grades among all the students who participated in Catalonia. ALL THE BEST FOR OUR TWO CHAMPIONS!!

CURIOUS FACTS

42,000 students participated at the local stage in all Catalonia

1,800 students got to the regional stage

112 students became finalists at the final stage.

2 FINALISTS WERE FROM THE INSTITUT SANT PERE I SANT PAU

Aquest curs, dins del marc del VII Fòrum TRiCS, el Josep Àlex Rodríguez, de 2n de Batxillerat-A, s’ha emportat un dels premis del Col·legi d’Enginyers de Catalunya a Tarragona. Aquest alumne ha decidit que una manera molt original d’observar Tarragona i els seus monuments romans, era fer-ho des de l’aire. Així doncs, amb el seu treball Tarragona des del cel, projecta i calcula la construcció d’un telefèric que, partint des del barri del Serrallo, ens porta a veure el Teatre romà, el Fòrum provincial, ens fa un tomb pel Casc Antic, rodejant les muralles i baixant cap al Circ, ens porta per l’Amfiteatre fins a la platja del Miracle. Tot això mantenint l’estètica de la ciutat.

Quins de vosaltres, alumnes, serà el següent? Ànim!

Ángel Casado GómezProfessor de Tecnologia

SEGUEIXEN ELS ÈXITS

Els nostres alumnes de Batxillerat segueixen donant-nos alegries en forma de premis, que obtenen després de realitzar els seus Treballs de Recerca.

El curs passat, l’Alexandre Amagua, va obtenir un dels premis atorgats pel Consell Social de la URV. El seu treball, Tres mil metres d’energia marina, el va portar a investigar sobre com captar l’energia que les ones de la mar descarreguen en topar contra l’espigó del port de la nostra ciutat. Un bon treball on, observant les diferents construccions dels diversos trams de l’espigó, proposava alternatius tipus de captadors onamotrius.

5è CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA

Ha finalitzat el 5è Concurs de Fotografia Matemàtica, convocat pel Departament de Matemàtiques de l’Institut, amb la finalitat de captar situacions de l’entorn quotidià, ressaltant la presència d’elements matemàtics i posant de manifest la seva utilitat i bellesa.

En aquesta convocatòria s’han presentar un total de 64 fotografies repartides entre les diverses categories. Amb les fotografies que el jurat va considerar més interessants s’ha fet una exposició que es pot veure a la planta baixa de l’institut.

Les fotografies premiades amb el primer i segon premis de cada categoria han estat:

Categoria A

Alumnat de 5è i 6è de Primària de les escoles Sant Pere i Sant Pau i Marcel·lí Domingo

Primer premi: Octàgon- Marc Suàrez Torné

Segon premi: Unitats, meitats i altres fraccions- Soufiane Dliem

Categoria B

Alumnat de 1r i 2n d’ESO de l’Institut

Primer premi: El vuit vol ser infinit- Pau Joanpere Arruche

Segon premi: Miralls semiesfèrics- Raúl Sànchez Rubiales

Categoria C

Alumnat de 3r i 4t d’ESO de l’Institut

Primer premi: Encreuament en un rovell d’ou- Fatima El Barbari

Segon premi: La X sagrada- Ricard Joanpere Arruche

Categoria D

Alumnat de 1r i 2n de BAT de l’Institut

Primer premi: Pirsones- Adrián Calderon Creus

Segon premi: Passejant per les funcions- Laura Casado Luna

Categoria E

Professors, personal d’adminis-tració i serveis, pares i mares de l’Institut.

Primer premi: Ball d’integrals- Àngel Casado Gómez

Segon premi: Mandala descen-trada- Judith Boquera Abadia

El dia 24 d’abril es va fer el lliurament dels diplomes acreditatius dels premis.

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

2120

Parlem-ne

VISITA A L’ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA(6 de novembre)

Professores acompanyants: Núria Garcia i Claustre Magallón

SortidesDepartament de Socials i Seminari de Filosofia

VISITA A L’EXPOSICIÓ: “EL PAISATGE A LA COL·LECCIÓ CARMEN THYSSEN”

El passat dilluns 4 de març els alumnes de 4t ESO- B vam anar al Caixa Fòrum per veure una exposició de quadres que pertanyen a la Baronesa Thyssen.

Abans de començar l’exposició, la guia ens va demanar que dibuixéssim un paisatge, després la vam veure tota. Precisament, la característica principal era que tots els quadres eren paisatgístics. Quan va acabar, ens vam demanar que dibuixéssim una

altra vegada un paisatge per comprovar si la nostra visió havia canviat. Realment la de quasi tots havia canviat.

L’exposició ens va agradar molt!

Professores acompanyants: Claustre Magallón i Divina Potau

Els alumnes d’Història de l’Art també van visitar l’exposició de la Baronesa Thyssen.

Professores acompanyants: Cristina Bevià i Núria Garcia

VISITA AL MONESTIR DE POBLET I MONTBLANC

Els dies 21 i 26 de febrer vam sortir tots els segons al Monestir de Poblet i Montblanc.

Hauríem de fer més sortides com aquesta, perquè veiem in situ tot el que hem estudiat a classe. Va ser una experiència molt divertida!

Professores acompanyants: Neus Agasa, Laura Garcia, Claustre Magallón, M. Josep Prats i Encarna Talens

Alumnes d’Història de 1r de Batxillerat al claustre

de l’Arxiu Històric

Alumnes d’Història de 1r de Batxillerat estudiant documents de l’Arxiu Històric

VISITA A L’EXPOSICIÓ “MÒMIES EGÍPCIES” (Caixa Fòrum, Tarragona- 21 de maig)

Professors acompanyants: Núria Garcia,Joan Quintana i Ana Sánchez

LA RUTA DE L’EXILI (20 i 21 de març)

L’hivern de 1939 mig milió de republicans van emprendre el camí de l’exili després de la Guerra Civil. A França els esperava el confinament en uns camps de concentració en unes condicions de vida infrahumanes.

Un curs més l’alumnat de 2n de Batxillerat, i com una activitat complementària de la matèria d’Història, ha fet la Ruta de l’Exili de 1939, en record i en homenatge a les persones que els va tocar viure i patir aquells moments tan dramàtics de la nostra història recent.

Professors acompanyants: Frederic Barceló i Àngels Garola

Departament d’Anglès

IMPROVING ENGLISH ABROAD (12th - 18th December)

This last December a group of classmates of Batxillerat made a language trip to London. The main objective of the trip was to learn English and to live with a native family, but it was more than this. We visited an exciting city as it is London, we learnt how to manage in our own and we enjoyed lots of experiences together. Definitely, we came back with more things than we brought in our luggage.

Professores acompanyants: Estefanía Escuder i Sílvia Font

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

2322

Parlem-ne

Departament d’Educació FísicaDepartament de Francès

VOYAGE EN FRANCE(12- 15 novembre)

Un groupe d’élèves de français de première année du Bac (BAT) est allé en France au mois de novembre. Ils ont visité les vestiges de l’ époque romaine de Nîmes, Arles et Orange.

Professora acompanyant: Olvido Carballeda

ESQUIADA 2013

Quan vam arribar el diumenge estava tot nevat, però ni punt de comparació amb els altres dies. El dilluns, quan ens vam aixecar, el nivell de neu havia augmentat moltíssim i, per un moment, vam pensar que no podríem anar a esquiar a les pistes, però van posar unes corretges a les rodes de l’autobús, cosa que els va portar una hora, i finalment vam poder marxar cap a les pistes d’Ordino. Feia una mica de boira, però s’esquiava bastant bé.

El dimarts ens van dir que no podríem pujar a les pistes perquè no parava de nevar i les havien tancat, per tant, vam anar a unes altres, a les de Pal. Semblaven més grans i estaven molt bé. Aquell dia va ser caòtic, la boira no deixava veure absolutament res i a més, com que no parava de nevar, quan esquiaves els flocs de neu picaven molt a la cara. El dimecres, el nivell de neu seguia sent impressionant, però va ser l’únic dia que ens va fer sol. Vam pujar altre cop a les pistes de Pal i tot estava assolejat, cosa que ens va facilitar molt l’esquí. Els dos últims dies, dijous i divendres, ja no va fer gaire sol; no obstant això, es va poder esquiar bastant bé, malgrat que hi havia alguna placa de gel a la pista que ens descontrolava una mica. Tret d’això, van ser dos dies bastants bons.

El dijous per la nit ens van portar a una discoteca on hi havia nois i noies d’altres instituts i ens ho vam passar molt bé.

Ha estat una experiència inoblidable!

Blanca Rivas (3r ESO- A)Professors acompanyants: Josep M. Cantons, Laura Garcia, Quico Mata i Lluís Martín.

Departament de Tecnologia

VISITA A LA CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE CAMARASA

El passat dia 4 d’abril, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat tecnològic de l’Institut Sant Pere i Sant Pau van realitzar una visita a la Central Hidroelèctrica de Camarasa, a la confluència dels rius Noguera Pallaresa i Segre, per tal de comprendre la producció d’energia elèctrica a partir del moviment de l’aigua i per observar la magnitud de les instal·lacions que efectuen aquesta transformació energètica. Es tracta d’una central que està en servei des de l’any 1920 i que determina, encara avui dia, un important servei en el camp de l’energia, ja que va ser un dels pilars dels inicis del desenvolupament de l’energia elèctrica i de la indústria a Catalunya.

Fora de la central, hi trobem aigua a dalt i aigua a baix, la qual cosa ens determina les diferències d’energia entre els dos nivells. Però, de quina manera s’aprofita aquesta energia? Quins són els mecanismes per dur a terme la transformació de l’energia de l’aigua en energia elèctrica?

Dintre de les instal·lacions es veu i es comprèn tot més fàcilment. Vam entrar a la cambra de turbines, on l’aigua empeny els seus àleps fent-los girar. A dalt, els alternadors, units a les turbines pel seu eix, giren al mateix temps i produeixen l’energia elèctrica que arribarà finalment a les nostres cases. Ens van explicar com es feia l’energia fa anys i com es fa ara. Vam veure els equips antics i els actuals.

Una manera interessant de donar llum als nostres coneixements és l’observació directa i real en què l’explicació dels llibres i dels professors donen una visió parcial i incompleta del que ens envolta.

Professors acompanyants: Josep M. Cantons,Ángel Casado i Lluis Martín

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

2524

Parlem-ne

Viatge 4t d’Eso Departament de Castellà

MADRID, TOLEDO I SEGÒVIA (18- 22 de març)

Un viatge sempre té anècdotes i en aquest va haver n’hi unes quantes. Ens quedem amb els moments de solidaritat, d’ànims, de complicitat i de diversió. Ajudar-nos mútuament ha estat el que ha fet d’aquest viatge un record que sempre guardarem a la nostra capseta dels tresors.

Gràcies a tots pel vostre entusiasme!

Professors acompanyants: Alicia Gala, Ferran del Peral i Carmen Fernández Coordinadora del viatge: Marga Molero

1r DIA: VALLE DE LOS CAÍDOS I VISITA A SEGÒVIA

2n, 3r i 5è DIA: MADRID, MADRID, MADRID…

4t DIA: VISITA AL PALAU REIAL D’ARANJUEZ I TOLEDO

Literatura a pie de calle: Ruta de “Don Quijote en Barcelona” (9 de noviembre)

“Por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque [Guinart], don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa la víspera de San Juan en la noche […]”

El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha - Miguel de Cervantes

Después de la función teatral de Luces de Bohemia (Barcelona- 12 de marzo)

“MAX: -Las imágenes más bellas en un espejo cóncavo son absurdas.

DON LATINO: -Conforme, pero a mí me divierte mirarme en los espejos de la Calle del Gato.

MAX: -Y a mí. La deformación deja de serlo cuando está sujeta a una matemática perfecta. Mi estética actual es transformar con matemática de espejo cóncavo las normas clásicas.

DON LATINO: -¡Eres genial! ¡Me quito el cráneo!”

Luces de Bohemia - Valle-Inclán

Escuchando al profesor del Taller de Interpretación poética (Caixa Fórum, Tarragona- 16 de abril)

“Los días del pasado son esas velas apagadas. Las más cercanas todavía humeantes, las más lejanas encorvadas, frías, derretidas.”

“Velas”- Poemas canónicos - K. Kavafis

Selecció de textos: Patricia CaballeroAlumnes de 1r BAT (A2 i B) i professora Marga Molero

Professores acompanyants: Núria Abad, Cristina Arroyo i Àngels Garola

EN PROSA Y VERSO…

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

2726

Parlem-ne

Departament de Català - Aula d’Acollida

Seminari de Clàssiques

El dia 16 de maig de 2013, els alumnes de Llatí de 1r Batxillerat van assistir, en qualitat de monitors, a la Jornada “Juguem com jugaven”. Aquesta activitat forma part dels actes de Tàrraco Viva, que es ve fent des de fa 15 anys a la nostra ciutat.

Professores acompanyants: Glòria Abellá i Divina Potau

Alumnes de l’Aula d’Acollida, alumnes voluntaris del Projecte “Llegim en Parella” i professores Marga Molero i Marina Pinilla

Taller de manualitats a la ludoteca Jumping Clay (Tarragona, 20 de desembre)

Taller al Caixa Fòrum “Del jeroglífic al SMS” (Tarragona- 19 de febrer)

LA CONFIANÇA EN UN MATEIX ÉS EL PRIMER SECRET DE L’ÈXIT.(C. Pavese)

Estada al Parc d’Aventures Jungle Trek amb les parelles lingüístiques (Cala Tamarit- 3 de maig)

Recordant el Toni MelladoESTIMAT COMPANY,

Les persones estem preparades per entendre la successió cronològica lògica de les coses en el temps, és a dir, el transcurs ordenat de la vida i per això, assimilem fàcilment el que és lògic que passi. En aquesta lògica, la mort del Toni no tocava, era massa jove. Per aquesta raó ens costa tant de pair, acceptar i fer-nos a la idea que ja no és entre nosaltres. I tot d’una forma prematura, ràpida i sobtada. Davant d’aquesta realitat inexorable ens envaeix un sentiment de tristesa, ràbia i impotència que sintetitza molt bé el poeta Miquel Martí i Pol en els següents versos:.

No tornaràs mai més, però perduresen les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

El Toni es va incorporar al centre el setembre de 2001. Eren els inicis del funcionament d’un institut que havia començat a caminar autònomament tres anys abans. Des d’un bon començament es va saber integrar en la seva dinàmica i, amb el seu tarannà afable i conciliador es va fer estimar pels companys i per l’alumnat i amb la seva feina i dedicació va posar el seu gra de sorra perquè aquell projecte inicial, que en aquells moments tenia moltes mancances i moltes coses per fer, s’anés desenvolupant fins arribar a l’institut que avui tenim i del qual ens sentim tots tan orgullosos. Era, en resum, una d’aquestes persones que en qualsevol col·lectiu sumen.

Tots sabem com estimava i com gaudia explicant la seva matèria, la Biologia, a les classes, al laboratori i, en plena natura, a la sortida del crèdit de síntesi de 3r d’ESO cada mes de juny a la Platja Llarga; les ganes amb què havia començat aquest curs la seva docència al Batxillerat; les noves singladures professionals que tenia marcades i que volia explorar en el seu horitzó immediat i les hores i l’esforç que invertia en la seva preparació i consecució i, finalment, la seva implicació en molts dels projectes de centre, ja que sempre estava disposat a participar-hi i a dir-hi la seva. No tothom sap amb quina il·lusió i satisfacció va rebre la notícia quan aquest curs passat l’alumnat de Batxillerat li va proposar fer la darrera lliçó a l’acte de comiat de la 12a Promoció a finals de juny. Un dia el vaig trobar a la consergeria i em va comentar que ja tenia escollit el tema i que l’havia començat a treballar ; se centraria en la figura de Leonardo da Vinci, home d’esperit universal, arquetip i símbol de l’Humanisme, que a la vegada va cultivar l’art, el pensament, la ciència i la tècnica. Pel que vaig intuir era en certa manera el seu referent. Aquesta simbiosi interdisciplinària es reflectia també a la seva biblioteca particular, que al mes de juny va donar al centre. Malauradament aquest va ser un dels tants projectes i il·lusions que en Toni mai va poder realitzar.

A començaments d’agost em van arribar notícies que la salut del Toni havia empitjorat i que l’havien hagut d’ingressar a l’Hospital Clínic de Barcelona. Vaig anar a visitar-lo dues vegades, la primera sol i la segona acompanyat de la cap d’estudis i de la secretària de l’institut. Durant l’estona que vam estar amb ell va ser el Toni de sempre, la persona agradable i de fàcil conversa amb la qual tantes i tantes vegades havíem canviat impressions al centre. Aparentment res feia pensar en un desenllaç tan ràpid una setmana després. El dia 10 d’agost, mentre parlàvem ell i jo sols sobre afers relacionats amb la docència i amb l’institut em va dir en sec: “Frederic, he estat molt feliç a l’institut Sant Pere i Sant Pau”.

Toni en aquests moments tristos i dolorosos per a tothom et volem dir que nosaltres també hem estat afortunats i molt feliços que hagis estat un dels nostres a l’institut Sant Pere i Sant Pau. Sempre formaràs part de la nostra memòria individual i col·lectiva. Siguis on siguis, descansa en pau.

Paraules pronunciades pel director en representació de la comunitat educativa del centre a la cerimònia de comiat del professor Antoni Mellado, celebrada a l’església de Sant Francesc, el divendres 14 de setembre de 2012, a les 18h.

APRENENT CATALÀ FORA DE L’AULA

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

2928

Parlem-ne

Toni, el meu amic!

Quantes coses ens has deixat! Se n’ha anat el teu cos, però la teva ànima resta incrustada en els nostres cors. Em vas ajudar a programar les pràctiques de laboratori, fer les programacions i tirar endavant l’ensenyament de les Ciències Naturals a tots els alumnes, sobretot als que presentaven dificultats en l’aprenentatge o tenien problemes de convivència o emocionals.

Però el més gran que em vas deixar, va ser l’ensenyament de com afrontar el nostre “traspàs”.

El teu amor per la natura et va guiar a seguir aquest camí i de la mateixa manera que en totes les coses d’aquesta natura, vas saber tancar el cicle de la vida.

De diferents formes el teu cos es va acomiadar de nosaltres, però et vas quedar dintre nostre amb el teu somriure i manera de ser.

No sento tristor, sento agraïment i alegria per haver compartit amb tu una part de la meva vida.

Moltes gràcies.

M. Antònia MayorProfessora jubilada de Biologia i Geologia

Toni,

Ens vam conèixer, ara ja fa uns quants anys, en aquells moments tan caòtics del canvi d’Institut; després vàrem continuar treballant plegats al mateix Departament durant tots aquests anys, sempre interessats per allò que més ens unia: la Biologia i els nous descobriments; de fet ens completàvem molt, com diu la nostra companya la Núria tu eres un biòleg de bota i jo un biòleg de bata. Les nostres xerrades eren sempre interessants i enriquidores, ens agradava molt parlar i parlar dels nostres temes, ens consultàvem dubtes i ens intercanviàvem noves informacions; tu, de fet, havies de ser el meu successor en la plaça de l’Institut cosa que a mi em satisfeia molt perquè sabia que ho volies fer i que en tenies moltes ganes. De biologia, en sabies molt i tenies una gran aptitud per la didàctica, a més a més tenies molts i molts plans, que m’explicaves quan et preparaves per a la càtedra o per fer de professor a l’estranger: en tot hi posaves tota l’energia, tenies molts projectes per al futur però ara ens has deixat, ens has deixat físicament malgrat que sabem que no ho has fet del tot perquè tu estaràs sempre present entre nosaltres, en el nostre record, sí. També et trobarem en la brisa del mar que mou el brancatge dels pins del bosc de la Marquesa on tan t’agradava d’anar amb els alumnes a fer la sortida del crèdit de síntesi i també estaràs present en les petjades de la sorra de la platja Llarga o en les crestes que dibuixen sobre la sorra les ones del mar quan moren a la vora de la platja o en la vegetació del bosc de ribera del Gaià, que tan bé coneixies, o en les herbes boscanes del Pont de Diable. I també et trobarem en el silenci dels solitaris carrers i places de la teva estimada la Nou.

I en els passadissos, ara sorollosos, ara tranquils, del nostre Institut.

Toni et recordarem sempre.

Miquel M. Riera i FiguerolaProfessor jubilat de Biologia i Geologia

Toni, ahir vaig veure la Lola, la teva gosseta, la que et van portar els alumnes perquè l’acollissis a casa... Tots sabien de la teva immensa capacitat per donar caliu. On podria estar millor? La Lola continua tan inquieta i afectuosa com sempre, però els seus ulls tenen ara una mirada de reconeixement, d’humanitat, fins i tot de picardia on no puc evitar veure els teus ulls, sempre tan riallers... La veritat és que continues present per tot arreu: si vaig a la platja Llarga et continuo veient enmig dels alumnes, tu, tan alt (i guapo) que era impossible perdre’t, escoltant les teves explicacions, tan apassionades sobre la naturalesa... Ho sabies tot! I als ulls em vénen, és clar, les llàgrimes d’enyorança, de tristesa, però també d’alegria perquè se m’acumulen tots els records i totes les llàgrimes que compartim, de pena, d’angoixa, però sobretot de riure, perquè ens rèiem molt oi?... Com trobo a faltar les passejades pels carrers de la teva Nou de Gaià i la teva naturalitat per parlar de tot el diví i l’humà! No és estrany que a algun alumne se li escapi de tant en tant un “Toni ens deia que ...” perquè ells sabien que amb tu podien parlar de tot i en tot et demanaven orientació. Quants ex-alumnes han o estan estudiant biologia perquè tu els vas encomanar la teva enorme passió per la Natura i per l’estudi!... I et segueixo veient, a primera hora del matí, assegut davant l’ordinador consultant el pronòstic del temps, una altra de les teves passions, o parlant amb un o un altre, de ciències, de llengües, de Literatura... Però, sobretot, guardo els moments de les últimes vegades que vaig poder estar amb tu. Els guardo en aquest racó més amagat del cor, de la ment o l’esperit, no sé, en el qual em refugio quan necessito asserenar, recuperar la confiança i la il·lusió, perquè a mi, com a molts altres, em vas, ens vas donar, el millor regal que un amic pot oferir: em vas ensenyar com viure l’última etapa de la vida amb una serenitat, una lucidesa i una plenitud d’afecte que a mesura que passa el temps, en lloc de desfer-se en la memòria se’m fa més present i intens. Gràcies per aquest obsequi i els altres entranyables detalls que em vas fer arribar. Una abraçada perquè t’arribi tot el que t’estimem.

Àngels GarolaProfessora de Llengua Castellana i Literatura

Institut Sant Pere i Sant PauInstitut Sant Pere i Sant Pau Parlem-ne

3130

Parlem-ne Segueix, segueix

caminant amb el cor

i no et sentiràs mai sol

i mai caminaràs sol.

Segueix, segueix

caminant amb el cor

i no et sentiràs mai sol

i mai caminaràs sol.

Estimat professor,

A principis del curs 2010, vaig conèixer el Toni. Ell va ser el tutor del meu pràcticum del màster de formació del professorat que en aquell moment realitzava. M’encantava la seva manera de fer les classes, sempre intentava relacionar el que es donava a l’aula amb temes actuals per fer captar l’atenció dels alumnes i fer-los adonar que les ciències són molt importants i es troben aquí i ara, en el dia a dia de tots nosaltres. També em va sorprendre gratament que un professor de ciències naturals donés tanta importància a les llengües i al seu bon ús. Tot el que s’aprèn s’ha de relacionar i trobar-hi un sentit i ell a les seves classes ho aconseguia.

A part de ser un gran professional i molt dedicat en la seva feina, des del primer dia vaig saber que havia tingut molta sort, que el destí m’havia fet coincidir amb una persona entranyable. Em va impressionar amb la seva proximitat, simpatia, sinceritat i entrega. Sempre vaig sentir-me molt a gust a la seva vora i vaig aprendre molt amb ell.

Un cop em va dir, “ets un diamant que només falta polir-lo una mica”. Jo voldria dir-li que ell era i serà un diamant que mai deixarà de brillar sigui on sigui.

Gràcies per tot Toni, t’estimem.

Laura Tutusaus CodonyEx-alumna en pràctiques del Màster de Secundària

Hola, Toni:

Todos estos años he seguido tus consejos y, aunque no sea un “as”, creo que poco a poco podré conseguir lo que me proponga.

Todavía recuerdo mi primer día de instituto: nos reunieron a todos en el gimnasio y pensé para mí misma “seguro que nos toca con él” y no me equivoqué. La verdad es que durante los dos años que fuiste nuestro tutor nos lo pasamos genial en las clases de Tutoría, que más bien parecían de Psicología o de Inglés. Tú siempre nos insistías en la importancia de aprender idiomas.

En tercero, fuiste nuestro profesor de Biología y, aunque ya no eras nuestro tutor, nos aconsejabas en tus horas de clase e, incluso, nos ayudabas con otras asignaturas... La excursión a la platja Llarga y al Bosc de la Marquesa también la recordaremos durante muchos años porque nos trasmitiste con mucho entusiasmo tu amor por la naturaleza, por los animales, en definitiva, por la vida...

Este año he empezado Bachillerato, tal y como tú me aconsejaste. Espero poder continuar estudiando con la misma ilusión que nos inculcaste durante todos esos años. Tus consejos y enseñanzas me acompañarán siempre.

¡Gracias, Toni, por haber sido tan buen profesor!

ELS TEUS ALUMNES DE L’INSTITUT SANT PERE I SANT PAU MAI T’OBLIDAREM!

Institut Sant Pere i Sant Pau

32

Parlem-ne