Biologia 2014-2015

PAU

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/index.htm

- Els exàmens de Biologia 2015- Els exàmens del curs passat

- L’equip d’enguany

- Unes quantes estadístiques

- Les orientacions al Currículum

David BuenoJosep Mª Llort(Tarragona)

Pilar Vals(Lleida)

Marcel Costa(Barcelona)

Paz Monserrat(Barcelona)

Elena Gayan(Barcelona)

Montse Roca(Girona)

Max Marco(Barcelona)

CoordinadorDavid Bueno i Torrenstelèfon: 93.403.70.70correu-e: dbueno@ub.eduDepartament de Genètica, UB

Sotscoordinadors- Girona: Montse Roca (mroca125@xtec.cat) - Lleida: Pilar Vals (mvals@xtec.cat)- Tarragona: Josep Mª Llort (jllort1@xtec.cat)- Barcelona: Max Marco (mmarco7@xtec.cat)

Elena Gayan (mgayan@xtec.cat)Marcel Costa (mcosta1@xtec.cat)Paz Monserrat (pazmonserrat@telefonica.net)

Unes quantesestadístiques

Dades generals

Dades generals

Els exàmens del curs passat

Notes mitjanes

6,49 6,496,71 5,19 6,49

5,56 5,02 5,80 4,77 5,66

Evolució històrica de les mitjanes

Distribució de notes

Revisions

A: (72 % aprox)

B: (28 % aprox)

Mitjana segons l’opció escollida

Les mitjanes no provenen de dades estadísticament prou significatives, però indiquen que la dificultat de

les dues opcions (A i B) era similar

Els exàmens de biologia 2015

CALENDARI I HORARIS

PAU juny – del al de juny

PAU setembre – del al de setembre

BIOLOGIA – 11 de juny, de 12:30 a 14:00 h

BIOLOGIA – 4 de setembre, de 12:30 a 14:00 h

El currículum de Biologia

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/CurriculumBiologia.pdf

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Especific2011 /ORIENTACIONS_PAU-Biologia_2011.pdf

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Noves_PAU.htm

Orientacions al currículum de biologia

PROCE

DIMEN

TS

3

2

3 3

2 2

Estructura

Què volem avaluar

TIPOLOGIA DE PREGUNTES

AVALUACIÓ

Juny

Titular 2014

Exercici.1 = 1,7

• Dir que l’augment d’oxigen activa el cicle de Cori evitant l’acumulació de lactat al múscul i per tant millorant l’eficiència. És correcte perquè el fetge requereix oxigen per tancar el cicle de Cori. Però si no parlen dels avantatges energètics del metabolisme aeròbic envers l’anaeròbic la pregunta no està totalment ben contestada.

Apartat 1.1.a = 0,17ERRADES MÉS FREQÜENTS:

•No comparar amb anaeròbic.

•Respondre vaguetats a partir de la informació de l’enunciat.

Apartat 1.1.b = 0,26

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

•Desconèixer el paper de l’oxigen com acceptor d’electrons a la fosforilacióoxidativa.

•No saber el paper de l’oxigen: dir que és necessari per la glicòlisi, que el c. de Krebs directament necessita oxigen.

•Molts diuen que l’ATP provédel c. de Krebs (és cert pel que fa al GTP) però ho diuen com si tot vingués d’aquí.

• La més greu i força habitual: el paper de l’ATP i/o NADH serveix per alliberar/produir oxigen a la cadena respiratòria i així respirar: l’oxigen serveix per poder respirar!! (no respirar serveix per obtenir oxigen)(varis alumnes ho van dir, és una errada conceptual greu).

ALGUNS ALUMNES:

Desconèixer el metabolisme aeròbic i el paper de l’oxigen però com l’enunciat donava les paraules clau, intentar fer textos encabint-hi aquestes paraules buscant esgarrapar alguna dècima i donant com a resultat textos incoherents i feixucs.

Ap. 1.2.a= 0,19

Això és perquè el text parla de “oxigen que circula en la sang” i els alumnes interpreten que això equival a dir dissolt al plasma.•Dir que més eritròcits significa transportar més ràpid però no més oxigen en canvi més ozó vol dir transportar més oxigen però no més ràpid. És incorrecte, la sang va a la velocitat que va (la rapidesa dependria del batec i de la vasoconstricció).

•Al·legats contra el dopping: "Sí ja que si una persona es dopa amb EPO estàintroduïnt-se al cos unes cèl•lules que no són naturals en el seu organisme i potser a la llarga el seu cos com que no està acostumat a tenir aquest nivell de cèl•lules pot tenir efectes secundaris encara que al principi pugui funcionar i aquests no es detectin“.

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

•Dir que l’ozó incrementa l’oxigen en sang però la EPO no, perquè el que fa és incrementar el número d’eritròcits que el transporten (com si l’oxigen provinent de l’ozóno fos transportat pels eritròcits)

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

Càlculs erronis.

No entendre el paper de l’EPO:“Aquesta resposta és útil degut a que l'hormona EPO és encarregada de transportar O2 per la sang fins als teixits.”“La funció de l'EPO és el que substitueix l'oxigen per poder seguir amb el catabolisme de la glucosa.”“Perquè (...) a falta d'oxigen l'EPO proporcionarà energia.Perquè a més altitud més pressió i més oxigen necessitem, per tant es produirà més EPO per produir més oxigen.”

Ap. 1.2.b= 0,29

Apartat 1.3= 0,62 ERRADES MÉS FREQÜENTS:

•Deixar-se atzaroses i preadaptatives•Dir que l’origen dels al·lels és la selecció, no la mutació.•Alguns diuen que com els tibetans són pocs i aïllats seria un cas de deriva i endogàmia. Erroni perquè la deriva és atzar i en aquest cas l’al•lel és clarament seleccionat pel medi.•Parlar de selecció natural en esportistes d’elit i dir que els que tenen aquests al·lels tenen més èxit reproductiu (no ens consta!!!)•Respostes lamarquianes: “La necessitat de que la sang transporti més oxigen ha originat aquests al•lels. La necessitat crea l'òrgan.”

Lamarck no ho hauria dit millor!!

Exercici 2= 1,53

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

•No indicar la simbologia dels al·lels (demanada explícitament). Alguns, en l loc d'això, indiquen els genotips possibles i els fenotips corr esponents.

•Indicar els símbols sense situar-los com a superínd ex de la X.

•No indiquen el cromosoma Y com a possibilitat, o l' anomenen "al·lel Y".

•Posar la simbologia del pedigrí.

Apartat 2.1. = 0,56

ERRADES MÉS FREQÜENTS

•No dibuixar correctament el pedigrí(les línies).•Dibuixar un arbre només amb els genotips sense fer servir la simbologia dels pedigrís•No numerar o numerar malament els individus dels pedigrís (P, F1 ,F2 ) o posen avis, pares i fills.•No posar a l’arbre els avis paterns ni la tieta i cosí d’en Lorenzo.

A millorar

•Dibuixar correctament un pedigrí

Arbre genealògic i genotips

ERRADES MÉS FREQÜENTS�No entendre què els demanàvem com a patró d'herència: alguns justificaven el tipus d’herència i els fenotips, d ’altres calculaven els resultats esperats d'un encreuament.•Dir només un dels dos patrons.• Confondre lligament al sexe, sexualitat i reproduc ció: "Es tracta d'una malaltia hereditària, per tant està lligada al sexe" ,”és herència a través del sexe” , o bé parlar de “gen sexual” “X domina sobre Y” ...

A millorar:•Entendre què volem dir quan els demanem patró d’herèn cia.

Apartat 2.2. = 0,64•Realitzar correctament la taula de Punnett (o mètode dicotòmic) i respondre correctament les probabilitats demanades, però no aclarir quins dels genotips obtinguts corresponen als fenotips demanats.

•Pensar que cada fill no és independent dels anteriors. "La probabilitat que tingui un germà afectat és pràcticament nul·la, ja que la probabilitat que els seus pares tinguin un nen afectat era de 1/4, del 25%, i com ell ja està malalt, les probabilitats disminueixen a menys d'un 25% de probabilitat.

•Conceptes erronis :al·lel malalt , del cromosoma malalt, de la X malalta, del cromosoma X infectat ...

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

A millorar: •Conceptes: infectat/afectat ...

• Donar els resultats d’una manera clara i entenedora( genotips, fenotips i les probabilitats corresponents)

.

Exercici 3A = 2,28

ERRADES MÉS FREQÜENTS:•Es descuiden dir que les mutacions són atzarores o preadaptatives•Mecanisme evolutiu erroni: cladogènesi, per aïllament geogràfic•Algunes respostes lamarckianes: “Pel desús delsulls neixen cegs” “ Com que no necessiten els ulls han començata desapareixer” "Els òrgans que s'han originat per evolucióconvergent són els halògens".

3A.1a = 0.35

ERRADES MÉS FREQÜENTS:Molts creuaments de conceptes que invaliden les respostes•Dir que els òrgans són anàlegs i definir els homòlegs i a l’inrevés

•Posar com exemples d’anàlegs els òrgans vestigials, el queixal del seny, les extremitats anteriors dels mamífers especificant que tenen mateixa estructura interna i funció

•Adjectius molt interessants pel tipus d’òrgans: “atàvics” “limfoides”“halogens” “antropològics”

Apartat 3A.1b = 0,18

ERRADES MÉS FREQÜENTS:2 a) Algú que no té ni idea mira de salvar la situació explicant el significat de relació interespecíficaBastants alumnes anomenen les espècies esmentades al text, però les escriuen tal com està a l'enunciat, en cursiva i sense subratllar.

2 b)Alguns donen definicions imprecises , sobretot simbiosi i mutualisme posen la mateixa definició, el que diuen és correcte però incomplet

3A.2a = 0,263A.2b = 0,46

ERRADES MÉS FREQÜENTS:Justificacions incorrectes o incompletes: “la descendència seria només per part d’una de les dues espècies” “ són espècies diferents perquèels cromosomes no encaixen” “són espècies diferents perquè tenen òrgans sexuals diferents, gàmetes incompatibles...”

3A.3 = 0,85

Exercici4A = 1,38

Apartat 4A.1 = 0,75

ERRADES MÉS FREQÜENTS:•Deixar-se característiques de lesbiomolècules.•Equivocar-se de biomolècules.•Confondre característiques amb funcions. Això d'entrada no erauna errada però el problema es donava quan feien referència acaracterístiques del grup de biomolècules. Això implicava destriar: En el cas del colesterol, per exemple, si posen "funcióestructural" i "funció de reserva energètica", la primera és vàlida però no pas la segona.

ALGUNS CASOS ESPECIALS

Proteïna colesterolina Biomolècules d’estructura cel·lular

Fent múltiples...

En clau d’humor: Efectes de la demora de la maternitat / paternitat: Característiques del colesterol:"Circula per la sang" " Pot formar acúmuls a les venes i artèries".

Apartat 4A.2 = 0,56 ERRADES MÉS FREQFREQFREQFREQÜÜÜÜENTS:ENTS:ENTS:ENTS:

- Fer referència, en genèric i sovint de forma exclusiva, als bacteris com a vectors de transgènesi. Alguns alumnes feien referència de forma específica a la transgènesi en vegetals esmentant a Agrobacillus tumefaciens , com a bacteri usat en processos de transgènesi en cèl·lules vegetals. En aquests casos, es va considerarcom a resposta vàlida.

Apartat 3B.1a = 0,35

ERRADES MÉS FREQÜENTS:a-Alguns posen que els nens són la variable dependent. En general ho fan prou bé.b-Fan referència al control de variables en lloc de al grup control o confonen els termes.-Diuen coses que no ven al cas : “ A part de veure si és eficaçhan de mirar que no tingui efectes secundaris” o que no estan lligades al disseny experimental: “Es produirà una desconfiança envers aquesta vacuna”

Apartat 3B.1b = 0,34 Exercici 3B = 1,77

Apartat 3B.2a = 0,31 ERRADES MÉS FREQÜENTS:a)-No mencionen o no expliquen el que són les cèl•lules de memòria. -Barregen conceptes : “ Els limfòcits B tenen memòria”, “s’introdueix un antigen, els anticossos els “veuen” i generen cèl•lules de memòria”, “aquests anticossos poden quedar a la nostra sang com a cèl•lules de memòria”b) -No diuen que elmicroorganisme es quedaria sense hoste on reproduir-se .- “ El nostre sistema immunitari haurà evolucionat”

Apartat 3B.2b = 0,22

Apartat 3B.3 = 0,63ERRADES MÉS FREQÜENTS:-No fan referència al binomi antigen/ anticòs per explicar-ho des del punt de vista immunològic, només parlen que el virus muta. Alguns diuen que “el xarampió” muta.-Relacionen taxa de mutació i contagi: ”el virus de la grip a causa de la seva alta taxa de mutacióno es presenta contagiosa”-Perles: “El virus produeix mutacions a l’atzar per així ser resistent als antibiòtics”“ No forma part del calendari ja que en part és necessari passar per una grip”

Exercici 4B= 1,51

ERRADES MÉS FREQÜENTS:-Confondre què reconeix el Fehling i què reconeix el lugol.-- Lectura incorrecta de l’enunciat i apareixen molècules noves (colesterol, p.ex.)-- Fehling per: reconeixer enllaços glicosídics, disacàrids, molècules simples...

Apartat 4B.1 = 0,75

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

-Confondre molècules amb errades diverses (potser han escrit alguna a l’atzar ja que les respostes negatives no resten punts).

Apartat 4B.2a = 0,37

ERRADES MÉS FREQÜENTS:

-Fer l’enllaç glucosídic entre un grup –OH i un -H.

-Canviar l’enllaç α per enllaç β

- Justificacions incorrectes del Fehling positiu.

Apartat 4B.2a = 0,34

El macroequipde Biologia