Peixos costanersdel mar Balear

▲ Mòllera roquera Phycis phycisDe nedar tranquil i pausat, és habitual en escletxes i coves de dia, però surt a caçar a la nit. es Brótola de roca en Forkbeard 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

ANGUILIFORMES I GADIFORMES PERCIFORMES DIVERSOS

▲ Mostel Gaidropsarus mediterraneusÉs molt difícil de veure, ja que de dia es refugiadavall les roques o dins les coves. A la nit és un caçador sigil·lós i escapadís.es Lota bertorella en Shore Rockling

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

◀ Morena Muraena helenaSovint se’n troben d’encauades, que

treuen el cap per un forat o una escletxa amb la boca entreoberta. D’aspecte

ferotge i comportament amenaçant, és rarament agressiva si no se la molesta. La seva

mossegada és perillosa, ja que se sol infectar.es Morena en Moray Eel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Anguila Anguilla anguilla ▶ Viu en aigües marines i dolces. Cria davant la costa americana atlàntica, a la mar dels Sargassos, i les larves progressen cap a l’est aprofitant el corrent del golf. Un cop a Europa, de molt petites —quan són angules— remunten els rius o entren en llacunes i albuferes, on creixen, i posteriorment abandonen l’aigua dolça i tornen a la mar.es Anguila en Eel 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

▲ Congre dolç, vergaAriosoma balearicum

Té hàbits nocturns, passa el dia totalment enterrat a l’arena però surt a

caçar crancs i gambes durant la nit. es Varga en Bandtooth Conger

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Morenot Gymnothorax unicolorTé uns hàbits i uns hàbitats semblants als de la morena, però és molt més rar. Se’n

destria perquè té un color uniforme i el front més alçat.es Murión en Brown Moray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Congre Conger congerÉs poc comú a les Balears en aigües superficials. Es refugia en coves i escletxes durant el dia i surt a caçar a la nit, durant la qualfa llargs desplaçaments. És més agressiu que les morenes.es Congrio en Conger Eel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

ESCORPÈNIDS I AFINSSINGNÀTIDS I XUCLADITS

Ferrassa clavellada, ▶ escurçana clavellada Dasyatis centrouraS’assembla a la ferrassa comuna, però se’n destria perquè té tubercles espinosos al dors i la coa. El seu fibló ocasiona picades molt doloroses.es Rayalátigo isleña en Roughtail Stingray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

◀ Mantellina Gymnura altavelaÉs molt més ampla que llarga i molt grossa. Té la coa

curta i estreta, amb un o dos fiblons serrats. El dors és de color marró amb taques i dibuixos més foscos.

es Vela en Spiny Butterfly Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

◀ Bisbe Pteromylaeus bovinusÉs molt semblant al bonjesús, però se’n destria perquè

és més gros i té el musell més pronunciat.es Pez obispo en Bull Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

Tremolor Torpedo marmorata ▶ La vaca tremolosa i altres espècies afins provoquen descàrregues elèctriques intenses. es Tembladera en Marbled Electric Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

◀ Rajada peluda Raja radulaÉs una de les moltes espècies de rajades

de la mar Balear. Té la cara superior rasposa, coberta de petites espines, dos ocels ben

visibles i línies de petites taques blanques. es Raya áspera en Rough Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Ferrassa, escurçana Dasyatis pastinacaHabita ocasionalment alguers i fons sedimentaris, i té un fibló

verinós que pot ocasionar picades molt perilloses. es Pastinaca en Stingray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Bonjesús, milana Myliobatis aquilaS’assembla a la ferrassa, i també té un fibló molt verinós a

la coa, però se’n destria pel seu cap prominent. És bon nedador.

es Águila marina en Eagle Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

SERRÀNIDS

▲ Mare d’anfós, moret vermell,escanyavelles Apogon imberbisDurant el dia viu en escletxes i petites coves no gaire profundes. Els mascles coven els ous dins laboca, que mantenen parcialment oberta.es Salmonete real en Cardinal Fish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ RoncadorPomadasys incisus

Aquesta espècie atlàntica és poc comuna a les Balears i té una distribució irregular a la

Mediterrània. Viu en petits grups a prop dels fons i emet uns roncs molt característics,

sobretot en capturar-lo.es Roncador en Bastard Grunt

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

◀ Forcadella, dentóAnthias anthias

S’agrupa en grans bancs en zones poc il·luminades, sobretot a certa fondària.

Els mascles tenen la segona i la tercera espines dorsals allargades.

es Tres colas en Swallowtail Seaperch

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Tuta, moretChromis chromis

Forma bancs immensos a la columna d’aigua o en solitari

devora el fons. Els individus més joves són de color blau elèctric i viuen en grups a prop del fons.

es Castañuela en Damselfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Reig Umbrina cirrosaÉs propi de les badies, i els exemplars joves viuen en llocs moltcostaners, amb aigües salabroses. N’ha minvat molt el nombre respecte de mitjan segle passat.es Verrugato en Shi Drum

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

▲ Xucla Spicara maenaPot aparèixer a la columna d’aigua o a prop del fons. Els mascles s’agreguen per formar nius als fons d’avellanó.es Chucla en Blotched Picarel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Moll de roca Mullus surmuletusViu tot sol o en petits grups, sobretot en zones mixtes de roca, arena i alga. Reposa sobre el fons o cerca aliment amb l’ajuda dels barbillons.es Salmonete de roca en Striped Red Mullet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ EscorballSciaena umbra

Forma bancs nombrosos que neden en zones rocoses

amb anfractuositats. La seva abundància denota

una baixa pressió de pesca, sobretot submarina.

es Corballo en Brown Meagre

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

PEIXOS CARTILAGINOSOS

◀ Cavallet de mar camúsHippocampus hippocampus

Com d’altres espècies de la família dels singnàtids, els cavalls de mar incuben els ous en una bossa situada al ventre dels mascles,

d’on surten minúscules cries idèntiques als progenitors. Les femelles passen els ous als

mascles durant la parada nupcial, quan s’entrellacen per les coes.

es Caballo de mar en Short-snouted Seahorse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

◀ Agulleta de riuSyngnathus abaster

És molt petita i habita els alguers d’algueró i les llacunes costaneres. Actualment està molt amenaçada per la destrucció

d’aquesta mena d’hàbitats.es Aguja de río en Black-striped Pipefish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

◀ Xucladitde cap petit

Apletodon dentatusÉs minúscul i viu davall les pedres i els eriçons

de mar, i també a les escletxes de les roques. La seva coloració és uniforme però molt variable,

des de marró verdosa fins a ataronjada.es Chafarrocas en Small-headed Clingfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Xucladit Lepadogaster lepadogasterÉs de color variable i té el cos ple de taques fosques

de vegades difícils de veure. L’aleta dorsal toca la caudal. Viu en codolars, a molt poca fondària.

es Chupadedos en Shore Clingfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Cavallet de mar ▼ Hippocampus guttulatusEs caracteritza pel seu musell llarg i perquè sovint presenta excrescències filamentoses al cap i a la part superior del dors. La seva coloració varia del marró al groc.es Caballito de mar en Long-snouted Seahorse 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

Peix bada, agulla Syngnathus typhle ▲Es caracteritza pel seu musell aplanat lateralment, gairebé tan ample com el cos. Habita els fons coberts d’alga, on passa desapercebut.es Aguja mula en Broad-nosed Pipefish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Aixafa-roquesLepadogaster candolleiÉs de color variable, tot i que té una banda blanca entre els dos ulls. L’aleta dorsal no toca la caudal. Viu a més fondàriaque el xucladit, davall les pedres o dins escletxes.es Cabote sorbedor en Connemarra Clingfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Serpetó ▶ Syngnathus acusTé un musell llarg i una prominència a la part superior del clatell. Es camufla molt bé als alguers, on simula la fulla morta d’una alga, fins i tot en moviment.es Mula en Greater Pipefish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

▲ Aranyó Echiichthys viperaHabita en els fons de platges arenoses. És el responsablede moltes picades a la planta dels peus dels banyistes.es Salvariego en Lesser Weever

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

▲ Dragonet Callionymus pusillusCom altres espècies semblants, el dragonet viu a les platges arenoses, a poca fondària,

on es confon amb l’arena.es Dragoncillo en Dragonet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

▲ Aranya fragata Trachinus araneusÉs comuna en els fons d’arena de les platges i és

molt agressiva a final de primavera, quan fins i tot ataca banyistes i bussejadors.

es Araña en Spotted Weever

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Quetsèmper, saltamurades Synodus saurusD’aspecte s’assembla a una aranya, però sense espines verinoses. Té la boca molt grossa i passa el temps immòbil damunt l’arena, però ataca veloçment.es Pez de San Francisco en Lizard Fish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▲ Gallineta, rafelet, borratxoTrigloporus lastoviza

És freqüent en els fons arenosos. Quan neda desplega unes

aletes pectorals grans amb l’interior de color blavós

i punts més foscos. es Rubio en Streaked Gurnard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Escórpora de penyal, rosetaScorpaena maderensisÉs una espècie petita pròpia de les escletxes i dels petits forats dels fons rocosos superficials, on sovint apareix en petits grups.es Poyo en Madeira Rockfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▲ Escórpora, rasclaScorpaena porcus

És de color bru i es camufla entre les algues i a les escletxes per caçar les preses, que són sobretot peixos petits i crancs.

es Rascacio en Black Scorpionfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▼ Cap-roig, rotja Scorpaena scrofaÉs rara en superfície i més comuna en fondària. Les seves espines, sobretot les del cap i les de

l’aleta dorsal, són molt verinoses.es Cabracho en Red Scorpionfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

coloració clapejada característica

individus joves

Serrà ▲Serranus cabrillaÉs escàs a la zona més somera, on el substitueixen les vaques. És un depredador molt voraç, i és objecte de la pesca recreativa amb volantí.es Cabrilla en Comber

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Vaca Serranus scribaViu en aigües poc fondes, i un mateix individu és mascle i femella alhora. A final d’estiu i de tardor,

sovint es poden trobar grups de vaques que assetgen pops i els mosseguen les potes.

es Serrano en Painted Comber

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

▲ Llobarro, llop Dicentrarchus labraxÉs un depredador ràpid i curiós, i s’estima més les aigües

tèrboles de les badies i desembocadures, on cria. No és gaire comú a les Balears, i molts dels

exemplars que es venen a les peixateries provenen

de granges.es Lubina en Seabass

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Músic, treslliures ▶Serranus hepatusViu als fons fangosos de les badies. S’associa a objectes durs, com ara closques, pedres, grans esponges o, fins i tot, residus.es Merillo en Brown Comber

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Anfós ▲Epinephelus marginatus Els exemplars més joves es concentren en zones rocoses a molt poca fondària, i els adults s’estimen més els fons una mica més profunds. És molt preuat gastronòmicament, i es recupera bé allà on no se’n pesca.es Mero en Dusky Grouper

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▲ Anfós llisEpinephelus costae

És de color bru amb unes retxes molt característiques, però els mascles en zel són de color gris amb

una taca groga al dors. Són molt inquisitius.es Falso abadejo en Golden Grouper

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Anfós bord, nero, gitano ▲ Mycteroperca rubraViu en solitari o en bancs d’uns quants individus. Habita uns metres per damunt el fons, en indrets amb corrent, on s’alimenta sobretot de peixos pelàgics.es Gitano en Comb Grouper

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

musell d’extrem rectangular distintiu

dors llis

musellcaracterístic

taques i dibuixos foscos al dors

tubercles espinosos

taques o rosetes característiques

radis blancs distintius

▼ Ase, xoriguer, xoricDactylopterus volitansTé unes aletes pectorals molt grans i vistoses quan les desplega; fa l’efecte d’estar cuirassat. Fa un soroll semblant al d’un ase, per això té aquest nom.es Chicharra en Flying Gurnard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

aspecte cuirassat

radis verinosos a l’aleta dorsal i sobre brànquies

taca lateral negra distintiva

presenten diferents coloracions o lliurees

panxa blava i coa groga distintives

juvenil

Les illes Balears són un paradís mediterrani per a la vida marina. El bon estat de conservació dels fons marins —d’aigües cristal·lines, rocams, arenals i alguers de posidònia— les converteix en un referent de biodiversitat a escala global.

Aquesta varietat d’hàbitats propicia la presència d’un elevat nombre d’espècies de peixos. En aquesta guia trobareu les que viuen al litoral, des del trencant de les ones fins a uns pocs metres de fondària. Són els peixos que podrem veure si bussejam amb ulleres i tub, però també practicant submarinisme si som més intrèpids.

La guia els presenta il·lustrats acuradament i agrupats en làmines a una mateixa escala per facilitar-ne la comparació i la identificació. Els textos i les icones aporten informació actualitzada de cada espècie.

La Fundació Marilles, entitat sense ànim de lucre que treballa per fer de la mar Balear un referent en conservació marina, ha fet possible l’edició d’aquesta guia. Es tracta d’una eina amena i rigorosa alhora que vol facilitar la coneixença del riquíssim patrimoni natural de la mar Balear. Convidam a tothom, a la gent d’aquí i a la que ens visita, a enamorar-se’n. Els encoratjam a conèixer i estimar la mar per tal de participar activament en la seva preservació.

Editen:

ABUNDÀNCIA A la zona, l’hàbitat i la fondària adequats ★ ★ ★ ★ Molt freqüent ★ ★ ★ Freqüent ★ ★ Poc freqüent ★ Escàs

IDIOMES es castellà en anglès

SEXE C femella F mascle

Totes les espècies apareixen a escala aproximada dins cada làmina, excepte aquelles molt petites, que apareixen a una escala major, davant una circumferència.

Com a referència intuïtiva de la proporció a cada làmina, apareix il·lustrada la silueta d’una sardina, d’aproximadament un pam (20-25 cm).

HÀBITAT

Selecció d’espècies i textos: Enric BallesterosIl·lustracions: Toni LlobetDisseny gràfic: Lluc Julià i Toni LlobetMaquetació: Toni Llobet i Roger Romeu Assessorament: Toni Grau i Aniol Esteban

ESCALA

FONDÀRIA Rang de profunditats on l’espècie és present1 2 5 Màxima presència 1 2 5 Presència menor 1 2 5 Absència

Columna d’aigua, lluny del substrat

Fons sedimentaris, de fang, sorra, grava i avellanó

Fons rocosos, de còdols, blocs i roca

Alguers de posidònia i d’algueró

Albuferes i maresmes litorals

DL T 52-2020

Code Thema: PSVC /1DSE-ES-B

MINIGUIA DE MAR

Toni Llobet · Enric Ballesteros

Peixoscostaners

del mar Balear

OK. Miniguia Balears peixos costaners primera RR-TLL-RR.indd 1-8 10/2/20 8:58

BLÈNNIDSESPÀRIDS I LÀBRIDS GRANSESPÀRIDSLLISSES I ALTRES PEIXOS ARGENTATS LÀBRIDS PETITS

C

F

▲ Rabosa negra Microlipophrys nigriceps

Té el cos vermell i taques fosques al cap, i viu en llocs poc il·luminats. No s’ha de confondre

amb la rabosa petita, que és més abundant. es Babosa de cabeza negra en Black-headed Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

▲ Cabot anglès Gobius cruentatus Els adults es destrien bé pels seus llavis vermells, però els joves són més difícils

de distingir. És present en aigües una mica profundes, mai en zones superficials.

es Góbit en Red-mouthed Goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Rabosa petita ▲Tripterygion melanurus minor És petita, amb el cos vermell i el cap amb taques fosques. No s’ha de confondre amb la rabosa negra, amb la qual comparteix hàbitat.es Moma pequeña

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Gobi de Bath ▲Pomatoschistus bathi Representa un gènere de cabots molt petits, difícils de distingir entre ells. L’espècie que ens ocupa viu en ambients d’arena superficial, de fins a uns 12 metres de fondària, on s’alimenta de crustacis petits i larves.es Gobi de Bath en Bath’s goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

Rabosa groga ▶Tripterygion delaisi Els mascles reproductors són d’un color groc vistós amb el cap negre, mentre que les femelles són marronoses, amb una taca negra a la base de l’aleta caudal.es Moma amarilla en Black-faced Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Rabosa argentada ▲Clinitrachus argentatus Pròpia de les comunitats d’algues brunes superficials, on s’amaga i és molt difícil de veure. Segura de passar desapercebuda, es pot agafar amb les mans si es té una mica de manya. es Falsa Babosa en Cline

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

▲ Cabot d’arena Gobius geniporus És propi dels límits entre l’arena i la roca o l’alguer. Descansa sobre el sediment però s’amaga amb rapidesa a la roca, si se’l molesta. es Gobio de arena en Slender Goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Rabosa morruda Tripterygion tartessicum

Els mascles reproductors són vermells amb el cap negre. Les femelles són marronoses, però sense cap taca a l’aleta caudal. És solitària i sovint se’n veuen sobre la roca, a poca

fondària, defensant un petit territori. es Moma Nariguda en Three-fin Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★ ▲ Cabot comú Gobius paganellus

Té el cap molt gros i és de color marró clar. Es caracteritza sobretot pels radis

filamentosos sobre les aletes pectorals.es Bobi en Rock Goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Rabosa de cresta ▶Scartella cristataTé el cap gros, amb filaments petits sobre el clatell i retxes més fosques al cos. És pròpia de zones superficials rocoses d’aigües agitades. És una espècie meridional, la presència de la qual augmenta a les Balears.es Babosa de cresta en Molly miller

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★ Cabot ▲Gobius cobitisÉs el gegant dels cabots mediterranis i viu en àrees de pedruscall i roca, en zones encalmades. És territorial, com altres cabots, i es mou sempre en un espai bastant reduït. Es refugia davall blocs rocosos.es Góbido de roca en Giant Goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

Rabosa menuda ▶Parablennius zvonimiriTé uns tentacles orbitals molt ramificats i uns de més petits entre els ulls. Els mascles viuen en forats de dàtils de mar, d’on només treuen el cap. es Babosa de bandas en Zvonimiri’s Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Cabot de fang ▶Gobius nigerÉs molt abundant localment als fons fangosos, i és present a les badies molt tancades i l’interior dels ports.es Chaparrudo en Black Goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Banyut Parablennius tentacularisEls mascles tenen uns tentacles orbitals molt llargs,

amb unes expansions curtes a la zona del darrere. Habita sobretot les zones amb roca i sediment.

es Vieja en Tentacled Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★ ▲ Cabot d’ortiga Gobius bucchichi

Com els altres cabots, està aturat sobre el fons,

immòbil, i fuig només si ens hi acostem molt. La seva presència en fons de roca i arena superficials està molt

relacionada amb les ortigues de mar, ja que si se’l molesta, s’amaga entre els seus

tentacles urticants, que no l’afecten. es Rasposo en Bucchich’s goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

ALTRES BLÈNNIDS I AFINS CABOTS PEIXOS DIVERSOS

▲ Peix lloro Sparisoma cretense

De distribució meridional, els mascles i les femelles

tenen lliurees diferents, i la de la femella és més lluent. S’alimenta

sobretot d’algues. És molt rar a les Balears, però pot ser que hi esdevengui més comú si

les temperatures augmenten. es Vieja colorada en Parrotfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

▲ Cerviola, círvia, verderolSeriola dumerili És un depredador pelàgic potent i ràpid. Els individus joves, anomenats verderols, apareixen a prop de la costa a finals d’estiu.es Pez limón/Serviola en Greater Amberjack

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Palomida blanca Trachinotus ovatus

És una espècie gregària que es desplaça resseguint les costes

arenoses, sovint molt a prop del trencant. es Pámpano blanco en Pompano

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Agulla ▲Belone belone És un depredador comú a la columna d’aigua durant l’estiu, a prop de la costa, on forma grups de pocs individus que neden just per davall de la superfície de la mar.es Aguja en Garfish/Sea Needle

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

◀ Peix corneta Fistularia commersoni És un depredador voraç.

Aquesta espècie de distribució indopacífica tropical s’ha introduït a la Mediterrània des de la mar Roja a través del

canal de Suez. Recentment detectat a les Balears,està en procés d’envair

tota la Mediterrània.es Pez trompeta en Cornetfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

Surer Balistes capriscus ▶Té la boca petita però molt robusta, amb unes dents fortes i prominents. Fa nius excavant a l’arena. És curiós i agressiu, sobretot quan protegeix els ous.es Pez Ballesta en Grey Triggerfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Pedaç Bothus podas ▶És el peix pla més abundant als fons arenosos superficials de les Balears. S’enterra dins l’arena quan se sent amenaçat, però queda un metre més enrere d’on s’ha capbussat.es Podas en Wide-eyed flounder

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Rabosa Lipophrys canevae

Es reconeix pels seus punts dorsals, que es converteixen en retxes

longitudinals a la coa. Viu en zones d’aigües agitades, i es refugia en

forats de dàtils de mar.es Flora

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Futarra Lipophrys trigloides

No té tentacles orbitals. Viu en zones de trencant, i sovint se’n veuen fora de l’aigua, on es mouen entre les algues

i els cocons fent petits botets. És confiada. es Futarra en Combtooth Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Raboa fea ▲Parablennius sanguinolentus És grossa i té el cos recobert de punts i retxes fosques, i viu sobretot en llocs d’aigües encalmades. És tímida, i defuig les amenaces nedant ràpidament però sense refugiar-se en forats. S’alimenta d’algues.

es Lagartina en Rusty Blenny 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Gallet Salaria pavo ▶ Propi de zones portuàries i de llacuna. El mascle té una cresta característica. Com en tots els blènnids, l’aleta dorsal és indivisa.es Gallerbo en Peacock Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

Rabosa de plomall ▶Parablennius pilicornis Pareix relativament nova a les Balears, on ha arribat des del sud de la Mediterrània i de l’oceà Atlàntic adjacent. Presenta lliurees diverses i és molt xafardera.es Babosa Astada en Ringneck Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▲ Rabosa de banda negra Parablennius rouxi

Té una franja fosca dorsal longitudinal molt evident i és molt movedissa. No s’ha de

confondre amb el cabot retxat, propi d’aigües profundes.

es Babosa blanca en Longstriped Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Coryphoblennius galerita ▼Es reconeix pels seus dos tentacles orbitals i per la cresta carnosa entre els ulls. Propi de les zones de trencant, en aigües superficials, i pot sobreviure molt de temps fora de l’aigua.es Moma en Montagu’s Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

Gallfaver ▶Parablennius gattorugineÉs gros i té unes retxes fosques característiques que es prolonguen sobre l’aleta dorsal. Se’n poden trobar d’aturats sobre el fons. És molt confiat i deixa que se li acostin molt.es Cabruza en Tompot Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▲ Rabosa de rocaAidablennius sphynx

Com altres blènnids, té l’aleta dorsal llarga i contínua,

del cap a la coa. Té uns tentacles orbitals molt estrets i no ramificats.

Viu en aigües molt superficials.es Dormilón en Sphynx Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Mújol, llissa taverner Mugil cephalusTé els ulls envoltats d’una zona translúcida, un cap massiu i el llavi superior prim. Aquesta llissa s’estima més les badies i les zones d’aigües salabroses.

es Mújol en Flathead Grey Mullet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Espet ▲Sphyraena viridensis Es mou en bancs de molts d’individus tant en caps com en badies, sempre als mateixos indrets. És un gran depredador de peix petit, i té activitat sobretot a la posta del sol, mentre que durant la major part del dia neda lentament sobre el roquissar o l’alguer, a poca fondària. es Espetón en Yellowmouth Barracuda

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Moixó, cabeçuda ▶Atherina boyeri Forma moles de centenars d’exemplars a les badies i les voreres de les platges, on són preses fàcils de peixos depredadors i corbs marins. S’endinsa també en aigües salabroses i dolces. es Pejerrey en Big-scale Sand-smelt

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Boga Boops boops Forma bancs gegantins a la columna d’aigua a prop de la

costa, en llocs oberts amb corrent on s’alimenta de plàncton. S’observen individus més grans solitaris sobre el fons.

es Boga en Bogue

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

▲ Xesclet Atherina hepsetusA diferència dels moixons, els xesclets s’estimen

més les aigües lliures, i són exclusivament marins. es Chucleto en Mediterranean Sand Smelt

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

Galupet ▲Oedalechilus labeoÉs la llissa més petita, i es concentra en bancs d’uns pocs individus que neden per la vorera. Es caracteritza pel seu llavi superior molt gruixat i sense berrugues.es Caluga en Boxlip Mullet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Llissa ▶ Chelon labrosusÉs l’espècie de llissa més abundant a la mar Balear. Es caracteritza pel seu llavi superior gruixat, amb fileres de petits tubercles a la part inferior.es Lisa en Thicklip Grey Mullet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

◀ Llissa galta-rojaLiza aurata

Els adults tenen una taca daurada ben vistosa a l’opercle

que no presenten altres espècies semblants, com ara la

llissa fusany o el cap pla.es Lisa dorada

en Golden Grey Mullet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▼ Sarg imperial Diplodus cervinusÉs molt rar a les Balears, i és inconfusible pel seu cos amb amples retxes verticals i els seus llavis gruixats.

Viu en solitari o en grups de pocs individus.es Sargo breado en Zebra Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

▲ Variada Diplodus vulgaris Sovint forma bancs de molts d’individus que neden lentament i compassada a la columna d’aigua, però també se’n veuen de solitaris consumint algues i invertebrats en els fons rocosos.es Mojarra en Two Banded Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

▲ Saupa Sarpa salpa És una brostejadora incansable d’algues i de fulles d’alga (posidònia), encara que el seu aliment preferit és l’herba saupera que creix a prop de la superfície. Rarament es troba en solitari, se sol agregar en bancs.es Salema/Salpa en Salema

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

▼ Càntera Spondyliosoma cantharus Els mascles reproductors, que són grossos, tenen

una lliurea blavosa espectacular i es concentren en zones amb corrent, on construeixen els nius.

es Chopa en Black Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Oblada Oblada melanura

És gregària i activa, i viu a la columna d’aigua a prop de la costa, tot i que també patrulla pels fons rocosos i els alguers.

es Oblada en Saddled Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

Morruda ▲Diplodus puntazzoViu en solitari o en parella, i es caracteritza pel seu musell prominent amb dents sortints i les 10 o 13 retxes verticals negres del cos. S’alimenta d’algues i tota casta d’invertebrats, notablement d’esponges.es Sargo picudo en Sharpsnout sea bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Esparrall ▶Diplodus annularisÉs petit, propi dels alguers i es caracteritza per les seves aletes ventrals de color groguenc. Sol viure en solitari o en grups de pocs individus.es Raspallón en Annular Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

◀ SargDiplodus sargus

És una espècie molt comuna en els fons rocosos superficials. S’alimenta de mol·luscs, crustacis, cucs i eriçons de mar, i és

objecte de la pesca artesanal i esportiva. es Sargo en White Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

▲ ▼ ◀ ▶ Nomespècietext Nomllatítext

Textespèciees idiomes en idiomes

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Orada Sparus aurata

S’alimenta de mol·luscs, crustacis i cucs, en fons tant arenosos com rocosos. Té una gran qualitat gastronòmica, i per això se’n

produeixen massivament en granges.es Dorada en Gilt-head Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▼ Mabre Lithognathus mormyrus Amb un musell punxegut i una mandíbula forta, forma bancs en zones arenoses properes a les platges, on remou el fons per cercar-hi cucs i crustacis.es Herrera en Striped Sea Bream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▶ Déntol Dentex dentex És un depredador voraç que patrulla pels promontoris rocosos submergits i els límits dels alguers. Els individus més grossos es concentren en aigües profundes. es Dentón en Dentex

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Tord massot Labrus merulaTé una coloració variable entre el verdós, el marró clar i el blau fosc (mascles). Viu en roquissars i en alguers. És molt vulnerable a la pesca submarina i, com la grivi, els individus més grans només són abundants en àrees marines protegides.es Merlo en Brown Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Tord flassader, llavió Symphodus tincaCom tots els làbrids, es desplaça i maniobra movent les aletes pectorals, més que la coa. Les femelles, menys acolorides, neden sovint en grup.

es Peto en Peacock Wrasse 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

▲ RaorXyrichthys novacula

Quinta essència de la pesca recreativa a les Balears, els raors es concentren en

fons d’arena i d’algueró. S’enterren dins l’arena en sentir-se amenaçats.

es Galán en Pearly Razorfish/Cleaver Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Grivi, grívia Labrus viridisTé una coloració variable entre el verd i el taronja, però sempre pigallada. Sol viure als alguers, on es camufla entre

les fulles per atacar les preses.es Tordo en Green Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Tamborer Symphodus cinereus

És menys acolorit que altres espècies afins i viu a llocs amb una mescla d’arena, alguer i roquissar.

es Bodión en Grey Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

▲ Saig Symphodus ocellatus Té lliurees diverses, i a l’octubre pot haver-hi grans estols d’exemplars joves de tons ataronjats.es Tordo en Ocellated Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

Trugeta ▲Symphodus rostratus És inconfusible pel seu llarg musell, gràcies al qual captura crustacis minúsculs. És molt desconfiada i s’esmuny entre les algues d’una manera ràpida i elegant.es Grivieta en Pointed-snout Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Llàmbrega ▶Symphodus melanocercus És un dels pocs làbrids que no fan niu. S’alimenta dels paràsits cutanis d’altres peixos, que esperen la neteja en una posició vertical característica.es Llambrega en Black-tailed Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

◀ Roquer verd Symphodus roissali

És solitari i de tons variables. Neda entre les roques i s’amaga a les escletxes, però sempre a molt poca fondària.

es Planchita en Five-spotted Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Porcellana Symphodus mediterraneus

Es desplaça sovint en parella per fons rocosos i d’alguer. Els mascles tenen nombroses línies i taques blaves al dors i al cap.

es Lota Bertorella en Axillary wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Roquer ▲tord flassaderSymphodus doderleiniÉs solitari, com altres làbrids. El mascle construeix un niu d’algues per fer la posta, que defensa fins a l’eclosió dels ous.es Zorzal

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★

Donzella Coris julis ▶És molt abundant arreu. S’enterra dins l’arena a la nit. S’alimenta d’invertebrats. Els mascles més grans tenen una lliurea molt acolorida i es mouen molt activament.es Julia en Rainbow Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Fadrí, envit, ministre Thalassoma pavoÉs molt abundant a poca fondària, sobretot en llocs oberts, i forma bancs molt nombrosos a l’estiu, on és fàcil veure’n

exemplars en una activitat reproductiva frenètica.es Pez verde en Ornate Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

barrat negre al clatell i la coa

taca negra voltada de blanc distintiva

franja daurada entre els ulls

taquetes de colorblau clar als flancs

F

C

C

C

F

F

F

F

F

lliurea nupcial, a la primavera

taques fosques sobre fons clar

taca blanca i negra distintiva a la base

de la coa

els cabots —o gòbids— tenen dues aletes dorsals, cosa que permet

destriar-los de les raboses o blènnids.

perfil arrodonit molt distintiu

puntes negrescaracterístiques

tentacles orbitals peluts

tentacles orbitals molt curts

C

C

F

F

franja taronja distintiva

franja claradistintiva

F

ocel més o menys evident a la part posterior de l’opercle

coa negra distintiva en ambdós sexes

FF

C

OK. Miniguia Balears peixos costaners primera RR-TLL-RR.indd 9-16 10/2/20 8:59