P e l s

de la Catalunya

vella

H¡ ha mol ta gent que amb émfasi extraor-d ina r i , presumeix d 'un catalanisme exacerbat, pero el cas és que desconeix per complet tot el que ha constituTt l 'arrel i el molí del nostre quefer i de la nostra fama de poblé d inámic , ja sia en l'aspecte económic, h istor ie o cu l tu ­ra l .

Cal , dones, fer un recorregut peí país d 'on arrenca la genuTna autent ic i ta t catalana, la nos­tra H is to r ia : la Catalunya velía.

Ripoll, c iutat I ligada per llagada ind iso lub le a aquell heme que es pot considerar l 'art í fex del poblé cátala: Gui f ré el Pilos, a r ran jador d 'una dinastía que all iberaria la térra calcigada per la petja deis invasors i que ha servat uns costums i unes t radic ions vigents enguany, com cap al-t ra comarca catalana.

El Ripollés té una fesomla mo l t p rop ia . Com mo l t bé d iu l 'eminent escr ip tor empordanés Jo-sep Pía «...Ripoll fou el nostre p r imer nucl i po-lí t ic i social, ¡ és natural que fos també el nos­t r e nucl i cu l tu ra l bás ic . . .» .

Les gents del Ripollés son hospitalár ies, pot-ser un xic in t rover t ides, pero, per sobre de to t , ext remadament geloses de íes seves t rad ic ions.

Un exemple mo l t v iu d'aquesta veneració pels costums de la térra a la que tan fo r tament hi está arrelat el cátala, el t robem ací. Les contra-des ripolleses serven amorosament , malgrat l'e-voluc ió deis temps, les caracterr'stiques própies d'aquest peti t regne pat r ia rca l on es desenvo-iuparen els fets mes entranyables de l'esdeve-ni r d 'un poblé que sempre s'ha .nant ingut f ide l a la seva h is tor ia .

#»©#•

MarujB Arttau / Guet*ola

EL MONESTÍR DE RIPOLL

Tan punt s 'arr iba a Ripoll s'ofereix al v is i­ta nt I ' incomparable cenobi que assenyala de manera tangible el quefer h is tor ie i cu l tu ra l d'a-Quells homes que ens precediren segles enllá. Panteó de la nissaga deis Comtes de Cerdanya i Besalú, serva també les despulles del gran capitá de la independencia de la Marca, Jofre el Pi los, fundador del Monest i r .

O l iba, destacat successor del seu l l inatge, el conver t í en el p r i m e r centre cu l tu ra l de la Ca­talunya vella.

Oliba va consagrar la Basílica ripoilesa el 15 de gener del 1032. Fou aquesta la quarta consa­g r a d o de l'església i hi assistiren els Bisbes Be-renguer d'EIna, Wadald de Barcelona, Gu i f ré de Carcassona i Amel i d 'A i b i , a mes de quat re abats i comtes, representants de les altes inves-t idures de l'Estat i de l'Església, els quals , en assemblea magna, in terv ingueren a favor de Ri­poll i con f i rmaren els pr iv i legis del Monest i r en acció de grácies a Santa Mar ía . No obstant , les successives obres restauradores realitzades per-

51

Monument al Comte l'Arnau, a Sant Joan de les Abadesses.

qué aquesta joia del Cr is t ian isme tornes a reco­brar la seva magnif icencia i salvar-la de les destrosses sofertes en els daltabaixos que va su­po r ta r , l 'esperit d'aquell abat insigne hi perdura encara, deixant-nos as tora ts davant la maj'es-tuosi tat del temple.

El Monest i r de Santa Mar ia és el racó bla on es desenvoiupa la vida quot id iana deis r ipo-llesos. A la seva pla^a mai no hi manca gent. Sempre la t robareu an imada. Vells arrecerats en els murs del Museu, que sempre teñen coses a ^ i r . Escolars que es reuneixen ací per fer-la pe­tar abans d 'ent rar a classe. Turistes embadal i ts •'avant la magníf ica por ta lada del temple, que ha estat qual i f icada com «l 'arc t r i omfa l del cris­t ian isme»; excursionistes del país. . . To thom que ^ a Ripotl té la seva cita en aquest lloc on s'al-

ga el monument mes impor tan t de Catalunya,

A la mateixa pla^a del Monest i r hi ha el M u ­seu de Sant Pere de Ripoll, fundat per Tomás Raquer el 1915. Calen emetre uns quants bu­fets per accedir-hi mi t jangant ['escala de cargol que mai no s'acaba. Pero val la pena. Enclou tota una serie d'objectes que revelen I'esdevenir de la comarca a través deis segles. La h is tor ia , el f o l k lo re , la indust r ia ripollesa per excel-léncia, les fargues, desf i len davant els ulls deis

v is i tants amb un real isme inversemblant . Dos homes teñen cura d'aquest impor tan t centre, el seu d i rec tor i el conserge. Ambdós, amb ama-b i l i ta t incomparable , atenen a t o t h o m , donant tota mena d'expl icacions sobre el que es de-s i t ja .

^L RIPOLLES, P A Í S DE LLEGENDES

Resta palés que el poblé que gaudeix d 'una histor ia auténtica posseeíx també un bon feix de llegendes i t radícions vlnculades a! seu pas-sat. Aquests hereus de la Reconquesta en son coneixedors d 'un mun t de con tal les i fets de caire rondall íst ic que s'han anat t rametent de pares a filis. En p r imer lloc, t o thom us par lará d'aquell heroi end imon ia t , conquer idor de da-mes, p ro fanador de convents, estafador de vas-salls i d ipos i tar i de les malvestats mes grosses que hom puguí imaginar : el Comte l 'Arnau.

—Podeu estar ben segurs que el Comte l'Ar­nau no és cap personatge de f i c c i ó — , ens diuen a la Pobla de Li l le t—. Fins i tot a l 'Arx iu de la Pobla existeix la seva par t ida de naixement. I en el seu testament disposa se l 'enterr i jun t a l 'altar de Santa María de L i l le t . . .

Pero els de Gombrén no hl están d 'acord . El llegendarí personatge se'l fan seu.

—Veieu aquella casa?— Ens manífesta un veí d'aquest racó del Ripollés. —Es a Can Per-nau. Es ací on va néixer el Comte l 'Arnau, tota la resta son histor ies. Malgra t les mal i fetes que se lí han penja t , la ver i ta t és que va ésser un home d'empenta i sabía mol t bé el que fe ia. Com a bon cátala, res no l 'aturava. Independent com ell sol.

Sí, el Comte l 'Arnau resta a la memor ia de les gents del Ripollés, pero d 'entre el seus ví-cis i per qué no? també v i r tu ts , sobresurt el seu carácter independent.

Mai no heu estat a Ogassa? No sabeu el que US heu perdut . Si res mes no, un bon d iñar a Can Tallara. Els ápats que us donaran son de bona Ilei. No hi men jareu pas res que no sigui na tura l . Jo cree que en aquest lloc es desco-neix la conserva i els productes congelats. El porc i el xai els maten els mateixos hostalers. Carn fresca, del país. Bon v i , bon all ioli i unes amenides amb productes de la térra que obren la gana al mes inapetent. Ah ! i a mes a mes, po-dreu gaudi r d 'un espectacle insól i t si esdevé la vostra v is i ta en día fes t i u : el toreíg del xa i .

Dones en aquest poblet arrecerat per les muntanyes que l 'envolten no hi manquen tam-poc les llegendes. No endebades s'alga en aqües­tes contrades el tossal de Sant Amang, on diuen que hi hagué el famós convent, esca del pecat

52

de luxúr ia del Comte l 'Arnau, el cevaller dam-nat, del qual í o thom en parla pels indrets. Pero no. No esmentarem ací les corr ibandes del Com­te. En aquesta ocasió, els nadius ens expl iquen aitres h istor ies, convenguts de la seva veraci tat . I és que la geología d'aquest país, la f rondos i -tat deis seus hoscos, fa que l lurs gents estrguin pract icament empeltades de la magia que i r ra­dia d'aquesta geografía in t rover t ida .

Som a l 'Hostal de Can TaHara. Les ombres del capvespre son mol t adients per fe r correr la ¡maginació. Les f lames de la llar espetarregen davant nostre, donant a les f igures humanes que es retallen a la foscor, un aspecte fantasiós. Fem petar la xerreda I amb aqüestes, ar r iba un Ho­me, fe r reny encara, malgrat els seus anys. Un exemplar t ipie de muntanya.

Un bon trago del po r ro que troba a la p r i ­mera taula, serveix per ac lar i r - l i la gor ja .

— B o n a tarda que Déu m'us do ! S'hi esta bé ací d ins. Fum un f r ed de fo ra . . . !

—Asseu-te ací amb nosaltres, Qu im — l i d iu l 'hosta ler—. Per cert , que esta va expl ican t a aquests amics la h is tor ia d'en Pere sense por . Pero tu la saps mi l lor que ¡o . . .

Un a l t re trago del po r ro . A fe que aquest v¡ de muntanya fa ressucitar un mor t . En Quím ¡a no té f r e d . S'hi asseu vora nostre ¡ comenta la h istor ia d'en Pere sense por.

— S í , en Pere era un pastor de Cal Roget. Ja em recordó, ¡a. Cal Roget és un mas d 'aquí Ogassa, sabeu? Dones du ran t mol t de temps n in-gú no volia quedar-s 'h i a d o r m i r , l lamp de Déu! Quan la ni t era ar r ibada, ja comengava el tem-per i . Fresses arreu que feien espaordír. Els plats i taules es movien d'ací i d'allá i les esquetlles de les bésties dr ingaven sense parar. No hi feia gaJre goig de romandre-hí en aquell mas, no. D'ací que tots els masovers ¡ mossos fu'íen car-regats de por. En Pere, el pastor, també se n'a-ná dues o tres vegades, pero al f i na l , ja t i p de tanta monserga, d igué: « A i , ca ram! i per qué me n'he d'anar j o? S'ha acabat! Que fantasmes ni qué romanaos! Dormi ré al mas Roget!». I a ix í ho va fer . Es queda a l 'habi tac ió i en fer-se fose, ja comenta el «sarau». Aleshores, en Pe­re es posa dret ai mig de la cambra i cr ida ben f o r t : «—Ja pots ven i r , j a ! Sóc ad. T 'espero . . . !» , I va romandre a les fosques, amb els bracos oberts. Sentía que aigú pujava l'escala a poc a poc, d i r ig in t -se cap a l 'habi tac ió. El pastor no gosava ni respirar. Tot d 'una, s 'obrí la porta I penetra una gran bestiassa que comencé a to­car el Hit, la cad i ra . . . En Pere, impe r té r r i t , res-tava qu ie t , allá al m ig , amb els bracos oberts. Aquell animal va anar avanzant ¡ quan ar r iba davant d'en Pere, aquest l 'abra^á, empresonant-lo. Nota un eos pe lu t , mo l t pe lu t , i pie de joia c r ida : «Ja et t inel Venlu to ts ! A judeu-me!» Nin-gú , per6, no el va sent i r . Havien fug i t ben l luny. Mentrestant , la bestia peluda forcejava insistent-

Sant Marti de Surroca, Església románica. Bailadas per la testa davant el temple.

ment , f ins que aconseguí escapolir. Pero des d'a-quella ni t ja mai mes no es tornaren repet i r els incidents provocats per aquell ésser estrany.

Aquest fet va succeir a comengaments de segle i en Pere sense por havia estat mo l t amic d'en Q u i m . Fins i tot li havia regalat un gra i , «—Ara no el t inc —ens d i u — , prou greu que em sap, perqué ja no se'n t roben. Un gra i és una mena de f lab io l que feien els pastors. An-t igament, en els bails, no es tocava amb cap mes a l t re ins t rument , no ho sabeu?»

O siguí que el grai és el que nosaltres co-neixíem a m b el nom de gralla, i ns t rument rús-t ic u t i l i tzat a les comarques pir inenques per les ballades pastorívoles.

ELS MONUMENTS HISTÓRICO - ARTISTICS D'OGASSA

Ogassa, el poblet que en un temps f igura eom a capdavanter en l'aspecte económic puix que en el seu terme hi havia una conca minera mo l t considerable, que beneficiava un gran nom­bre de trebal ladors, ofereix tanmateix uns mo-

53

Monestir de Ripoll.

numents h is tór ico - art íst ics de gran valor : dues esglésies de tal! románic , la de Sant Mar t í d 'O-gassa i Sant Mar t í Surroca.

La p r imera , a 1370 metres d ' a l t l t u d , segons ens manifestá el rector d'Ogassa, havia estat la capella d 'un antic castell. Va ésser consagra­da a f ináis del segle X peí bisbe de Vic, A rnu l f . No gaire mes ta rd , n 'adqui r í el domin i O r i o l , noble casat amb Adalés, germana del bisbe Ol i -ba, el qual puja el 9 de febrer del 1024 a dedi­car el nou temple que e!s seus famÜiars havien

•igit en subst i tuc ió de i 'anter ior . El temple que avui contempiem no és el p r i m i t i u . Es una sólida construcc ió románica del segle X I I , edi­f icada per Pon^ de Monells, abat del Monest i r de Sant Joan de les Abadesses. Ací en venerava 'na imatge de la Verge sota l 'advocació de la

Mare de Déu del Puig de Franca, en honor de 'T qual s'hi celebrava un aplec Tonze de ¡u l io l . Segons la t rad ic ió , uns pelegrins por tadors de la -matge vis i taren la capella i en tornant empren-nen el camí, com mes s'allunyava del lloc mes els pesava la imatge, f ins que optaren per tor­nar a l'església on es van veure obl igat a dei-xar- la. Els Goigs esmenten el p rod ig i :

«Uns pelegrins vos portaven / v is i tant esta [capella, /

i sense deixar-vos en ella / son viatge encami-[naven ; /

la gent pasma ts admira ven / tan gran di txa [ n o pensada, /

Primcessa del Puig de Franca / siau la nostra [advocada. /

Lo por ten to singular / f o u , que anant los pe-[ legr ins /

per quat re d is t in ts camins / no ho pogueren mai lograr , /

f ins vostra imatge quedar / en est temple col-[ locada. /

Primcessa e t c . . »

L'altra església, la de St. Mar t í de Surroca, és situada a 1.200 metres d 'a l t i t ud , en un bell paratge. Va ésser constru ida entre els segles XI al X I I . Es un rabeig de pau que confor ta l 'esperit.

Recorrer aquests camins, plens de t rad ic ió i t ip isme, topant a cada pas amb fets que han enal t i t el nostre país, és un deis inefables plaers reservats ais qui de ver i ta t l 'est imen.

54

A L'ALTRA BANDA DELS PIRINEUS

Les ternes del Conf lent , que arran del Trac-

tat deis Pirineus van passar de f in i t i vament a de-

pendre de Franca, son diposi tar ies de dos tre-

sors, plens de remembranza del temps de la

gran Catalunya.

Dos Monest i rs marquen la pauta del valuós quefer d 'un heme de tall f e r m , apaivagador i emprenedor , descendent de la nissaga comta l de Cerdanya - Besalú, que lega a la His tor ia de Catalunya unes pagines prestigioses tant en l'or-dre espi r i tual com en el pol í t ic i cu l t u ra l : l'A-bat O l iba , l 'obra del qual no t indr ia ,',emblan^a ent re els seus successors. Sant Mique l de Cuixá i Sant Mar t í del Canigó, tan vinculats al desen-vo lupament de la cu l tura i la h istor ia del poblé cátala, ens fan enorgul l i r de les gestes deis avant-passats que van assolir un lloc mo l t preponde-rant en el desenvolupament de la pa t r ia .

Tot v ls i tant aquest cenobi secular sembla que les orelles han de percebre d 'un moment a l 'a l t re les notes melódiques emeses peí viol-lon-cel d'aquell cátala universal que fou Pau Casáis i que moltes vegades impregnaren els vells murs de suaus arpegis.

Fou Sant Miquel de Cuixá, a mes de ba luard cu l tu ra l de I'Edat M i t j ana , un autént ic p r inc i -

pat que posseí considerables domin is te r r i to -rials i gaudí del pr iv i leg i de la immun i t a t .

A v u i , malgrat el seu claustre mut i l a t , un deis cloquers esfondrat i diverses capelles desapare-gudes, serva encara, després d mi l anys d'his-tó r ia , I 'empremta del seu passat esplendores.

5t . Miquel de Cuixá és l'avan^ada d'una al-tra abadía encimbellada en els pies del Canigó, fundada poc temps després de Cuixá, per Guí-f ré, comte de Cerdanya i de Conf lent , germá de l'abat Ol iba, el qual en consagra l'església. Sem­bla que amb anter io r i ta t al monest i r hi havia oxist i t un castell.

Fins al segle X V I I I , l 'abadia de St. Ma r t í del Canigó va gaudír de gran prest ig i , pero d'en^á d'aquesta data comenta a decaure i quan la Re-voluc ió francesa, fou abandonada. Posterior-ment , ja en el nostre segle, un bisbe francés, monsenyor de Cassalade du Pont, es va propo-sar la res taurado del cenobi i recupera una pe-t i ta part deis seus béns, esbargits ar reu.

Mo l ts mes tresors valuosos h is tór ico - ar-tístics fo rmen par t de les terres que pertangue-ren a la Catalunya velía i cal tenír en compte que mol ts d'aquests tresors que ens legaren els segles fo rmen un bell rosar i d'esdeveniments que expressen, de manera sobresor t in t , la im­portancia i prest igi del país considerat bressol entranyable de la nostra His tor ia .

55