Upload
others
View
0
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
'��\C!!JGRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1994-95
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
œ
lORICAJoyas y PerlasJoies i Perles
GENEHALITAT DE CATALUNYA
AJUNTAMENT DE BAHCELONA
MINISTERIO DE CULTUHA
DIPUTACIÓ DE BAHCELONA
Director del cor
Andrés Máspero
Orquestra Simfònica i Cordel Gran Teatre del Liceu
Solistes
Mechthild Gessendorf, sopranoAlan Titus, baríton
Director d'orquestraSalvador Mas
Violí concertino: Josep M. Alpiste
Amb la col·laboració de
FUNDACIÓ URIACH
Basílica de Santa Maria del Mar
Dimecres, 1 de febrer, 21 h.
Que el seu record esperoni el nostre món cultural i musical a l'acomplimentdels nobles objectius fixats.
Aquest concert d'avui és el primer que se celebra (en el marc de la
Temporada 1994/95 del Gran Teatre del Liceu) després d'un fet luctuós: la
mort de Lluís Portabella, esdevinguda el passat 17 de desembre.
Per això, avui, abans de començar el concert, el Consorci del Gran Teatre
del Liceu evoca la figura del mecenes desaparegut i converteix en
homenatge a la seva persona la versió del Rèquiem alemany de Brahms, queés a punt d'iniciar-se.
En memòria de Lluís Portabella
Mencionar el seu nom vol dir esmentar el d'una de les persones que més ha
fet per la cultura musical al nostre país.
No és desavinent de pensar que aquest homenatge musical no li hauria
desplagut. No en va el Rèquiem alemanyera una de les seves obres
predilectes, tal com ho testimonia la programació de les diverses versions
que en propicià, conduïdes per Sergiu Comissiona (1965), Rafael Frühbeck
de Burgos (1973), Fritz Rieger (1976) i Kurt Masur (1979).La seva noble passió per la música fou el nord que guià els seus passos en
l'acompliment d'allò que cregué un deure: situar Barcelona en el rang
equivalent al dels principals centres musicals i operístics d'Europa. Altrament, aquest homenatge, per un atzar provident, s'escau en la data,avui, en què s'ha constituït el Consell de Mecenatge de la Fundació del Gran
Teatre del Liceu, cridat a esdevenir una eina decisiva per al futur del
Teatre. És una escaiença significativa, perquè Lluís Portabella fou un
exponent genuí de la cultura del mecenatge, tan exemplarment exercida.
A la consecució d'aquest propòsit esmerçà els seus afanys i la seva il-lusió, tot
exercint -quan calgué (i calgué molt sovint)- funcions de suplènciainstitucional.
I si la trajectòria de Pro-Música marca un dels punts culminants de la vida
concertística de Barcelona dels darrers trenta anys, la passió amb què Lluís
Portabella exercí les seves funcions de Director del Gran Teatre del Liceu,arran de la constitució del Consorci, fou l'expressió tangible de qui uní una
profunda estimació pel Liceu al coneixement exhaustiu del complex món
líric i al tracte senyorívol en totes les facetes de la seva comesa.
Més enllà de consideracions contingents, allò que de debò deixa petja en la
trajectòria d'una persona és l'obra realitzada. I la que ens ha deixat aquell a
�qui homenatgem s'insereix de ple en l'estadi de les manifestacions
irrepetibles.
Dos foren els grans eixos sobre els quals basculà la seva activitat de
promotor: el Patronat Pro-Música i el Gran Teatre del Liceu.
És de justícia proclamar que l'impuls artístic i la projecció universal del
Liceu dels darrers anys són deutors, en bona part, de les premisses i criteris
que hi aplicà en l'època de la seva gestió.
Programa
Johannes Brahms
(1833-1897)
Un Rèquiem Alemany, op. 45
I. COR: «Selig sind, die da Leid tragen»Poco andante e con espressione
II. COR: «Denn alles Fleisch es ist wie Gras»
Moderato in modo di marcia
III. BARÍTON I COR: «Herr, lehre doch mich»
Andante moderato
IV. COR: «Wie lieblich sind deine Wohnungen, Herr Zebaoth»
Con moto moderato
V. SOPRANO I COR: «IhI' habt nun Traurigkeit»Andante
VI. BARÍTON I COR: «Denn wir haben»
Andante
VII. COR: «Selig sind die Toten, die in dem Herren sterben»
Maestoso
(Text complert del Rèquiem a la pàgina 27)
10 I Il IOC Il A F I E S
MechthildGessendorf
BIOCRAFIES 111
Alan Titus
Nasquéa Munie i començà a ser reconeguda internacionalment
després de cantar l'Emperadriu (Die Frau ohne Schatten) a la
Bayerische Staatsoper de Munie i a Viena. Debutà a la
Deutsche Oper Berlin amb Don Carla, i, al Festival de Bregenz 1983,hi cantàDerFreischütz. La seva primera actuació al Covent Garden de
Londres fou e11987, amb l'Elisabeth de Tannháuser. Més endavant hiha cantat Elsa (Lohengrin), que també ha fet a Lisboa (amb Waltraud
Meier).Ha interpretat Jenufa, Sieglinde (Die Walküre) i, sobretot, la Mariscala
de Der Rosenkavalier, que va fer a Viena, Nova York, Ais de Provença(Bychkov/Richter), Zuric (Hampe) i al Théâtre des Champs-Elyséesde Paris (1989) en una polèmica posada en escena de Jean-Louis
Martinoty. Debutà a la Scala de Milà el 1988 amb el paper de Senta
(Der fliegende Hollander), dirigida per Riccardo Muti i Michael
Hampe. També ha interpretat l'òpera wagneriana a l'Òpera de l'Estatde Viena, alMetropolitan de NovaYork (James Levine/AugustEverding)i al Teatro Lírico Nacional La Zarzuela de Madrid (1993).Va debutar al Liceu el1990 ambAriadne aufNaxos, al costat d'EditaGruberova. Tornàla temporada 1993-94 ambDerfliegende Hollander
(Uwe Mund/Willy Decker) •
Nasquéa Nova York i féu els estudis de cant a la Juillard
School. Debutà a Washington i , el 1972, a la New York
City Opera. Un esdeveniment important de la seva carrera
.
fou l'estrena de la Missa de Bernstein a Washington i també el
debut europeu a Amsterdam amb Pelléas et Mélisande. Despréscantà a París, Düsseldorf, Hamburg, Colònia, Florència i , com a
invitat permanent, a Ia Bayerische Staatsoper. Als Estats Units
canta sovint a Chicago i San Francisco. Ha fet molts
enregistraments, entre els quals destaca el protagonista de Don
Giovanni amb la direcció de Kubelik. Altres òperes del seu
repertori són Capriccio, Die Nase (de Xostakòvitx), Casi fantutte, Falstaff, Don Carla i La Cenerentola.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1990-91 amb el
paper titular de Don Giovanni, amb la companyia de la BayerischeStaatsoper de Munie •
121 B IOC Il A r I E S
Salvador Mas
Nasquéa Barcelona l'any 1951. Es formà musicalment a
l'Escolania de Montserrat i al Conservatori SuperiorMunicipal de Música de Barcelona. Els estudis de direcció
d'orquestra, els inicià amb Antoni Ros Marbà. Simultàniament
va cursar Filologia Romànica a la Universitat Autònoma de
Barcelona. Becat per la Fundació March i el Ministeri de Cultura
austríac va estudiar direcció orquestral i coral amb Hans
Swarowsky i Günther Theuring, respectivament, a l'Escala Su
perior de Música i Art Dramàtic de Viena, on es va graduar amb
les qualificacions màximes. Fou becat també dues vegades per la
Fundació Castellblanch per estudiar amb Bruna Maderna a
Salzburg i , a Siena, amb Franco Ferrara. Fou guardonat per la
Fundación Española de la Vocación, pel Ministeri de Cultura
austríac i en el Concurs Internacional «Hans Swarowsky» de
Viena.
Després d'un breu contracte amb l'Òpera de Magúncia, on va
iniciar la carrera professionalla temporada 1977 -78, fou nomenat
director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, càrrec que exercí
del 1978 al 1981; del 1981 al 1982 en fou el principal director
invitat. Posteriorment, fou també director de l'Orfeó Català.
B IOC R A F I E s 113
De l'any 1985 al 1991 ha estat director de l'OrquestraFilharmònica de Württemberg a Reutlingen (Alemanya), i des
de 1988 ho és de l'Orquestra Simfònica del Limburg a Maastricht
(Països Baixos). A més de les principals orquestres espanyoles ha
dirigit també a Àustria, Bèlgica, Canadà, Polònia i Mèxic.
També dirigeix les Orquestres de la Ràdio de Leipzig i Berlín.
Des del 1991 ha tingut al seu càrrec la classe de Direcció
d'Orquestra del Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona. Durant la temporada 1993-94 va començar a exercir
el càrrec de director titular de l'Orquestra Simfònica de Düsseldorf
i del Cor de la Unió Musical de la mateixa ciutat _
141 Il IOC Il il F I E S
Andrés
Máspero
eomençà els estudis musicals al seu país, Argentina. El
1976 fou nomenat director del Coro Estable del Teatro
Argentina de La Plata i de 1978 a 1982 féu la mateixa
tasca al Teatro Municipal de Rio de Janeiro. Des de l'any 1982
dirigí, durant tres temporades, el Cor del Teatro Colón de
Buenos Aires. L'any 1988 aconseguí un Master a la Universitat
Catòlica de Washington, ciutat on actuà també com a pianista al
Kennedy Center i el1989 fou director de cor a la Summer Opera.Durant el període 1988-90 fou director d'IAVE (lberoamericanVocal Ensemble) i la temporada 1990-91 director del Cor de la
Dallas Opera. La temporada 1990-91 fou nomenat subdirector
del Cor del Gran Teatre del Liceu, que ara dirigeix com a titular.
El desembre de 1993 es va doctorar en música a la Universitat
Catòlica de Washington _
B IOC Il A F I E s 115
Orquestra Simfònicadel Gran Teatre
del Liceu
Desde la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu,
la normalització de l'Orquestra i el millorament de la
seva categoria simfònica ha estat propòsit principal en
els plans de la nova etapa del Teatre, que s 'ha clos amb l'incendi
que el gener de 1994 va destruir l'escenari i la sala. Els directors
titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco i més
endavant Uwe Mund, que es va imposar com a objectiu dotar
l'Orquestra d'un repertori simfònic (Mozart, Brahms, Mahler,Bruckner, Txaikovski, Mussorgski, Montsalvatge) que li danés
un nou protagonisme.Diferents directors invitats han treballat en el decurs d'aquestsanys amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre
els quals cal citar els mestres Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto,Gandolfi, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, Rennert, Rudel,Steinberg, Weikert, Schneider, Varviso, Maag, Neumann, Ros
Marbà, Pons i Gardelli.
L'orquestra ha actuat al Teatro Real i al Palacio Real de Madrid,les Arenes de Nîmes, l'Òpera de Ludwigshafen, el Théâtre des
Champs-Elysées de París, el Palau de la Música Catalana i el Teatre
Grec de Barcelona, el Festival d'Orange, l'Odeon Herodion Atticus
d'Atenes i el Festival de Peralada, entre d'altres indrets _
161 Il IOC Il A F I E S
Cor del Gran
Teatre del Liceu
ElCor és una peça fonamental dels espectacles del Gran
Teatre del Liceu i , des de la primera temporada del
Consorci, ha experimentat una renovació constant. En
iniciar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de
la direcció juntament amb Vittorio Sicuri. La temporada 1990-
91, Andrés Máspero fou nomenat subdirector del Cor, que ara
dirigeix com a titular.
D'entre les seves actuacions cal assenyalar el Requiem de Verdi
(Teatro Real de Madrid) i la primera versió escenificada a
Espanya de l'òpera Moses und Aron de Schonberg (Gran Teatre
del Liceu), a més del Requiem de Mozart, la Missa Solemnis de
Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart.
El Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat a les Arenes de Nîmes,en ocasió de l'estrena a França de l'òpera de Verdi Il Corsaro.
També ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen i
Lucrezia Borgia a París. Ha cantat sota la direcció dels mestres
Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick,Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann,entre d'altres _
1'I
1 17
ORQUESTRA Concertinos Timothy E. McKEITHEN Josep TORDERA
SIMFÒNICA DEL GRAN Josep M. ALPISTE Victor PETRE Miquel BARONA*
N.N. Franck TOLLINI (Clarinet baix)TEATRE DEL LICEU
Màrius VERDAGUER FagotsViolins primersMaria Anca ANDREI* N.N. Just MOROS*
Tobias GOSSMANN* Violoncels Eugenia SEQUEIRA *
Margaret BONHAM Pere BUSQUETS* Ramon ISBERT
Miloslav CAPKA Peter THIEMANN* Francesc BENÍTEZ*
Andrea CERUTI Adam GLUBINSKI (Contrafagot)
Birgit EULER Esther Clara BRAUN Trompes
Manuel GUERÍN Alexandre BÁSCONES Vicenç AGUILAR*
Piotr JECZMYK Carme COMECHE Frantisek SUPIN*
Edith MARETZKI Rafael SALACarles CHORDÀ
Dorma MARGINEANTU Juan Manuel STACEYEnric Xavier MARTÍNEZ
Emilian TOADER Georghe TATUFrancisco RODRÍGUEZ
Vessela TOMOV M. Eulàlia VALERO Ignacio ZAMORA
Guerassim VORONKOV Matthias WEINMANN TrompetesAHa VORONKOVA N.N. Josep BELLO*
Violins segons ContrabaixosFrancesc COLOMINA*
Annick PUIG* Tomàs ALMIRALL* Àngel VIDAL
Anton ZUPANCIC* Lluís FARRENY*Francisco VILLAESCUSA
Antònia TERRÉS Josep QUER Trombons
Teresa BASAS Jaume ALBORS Josep Antoni OLTRA*
Rosa BIOTA Francesc LOZANO Francesc SÀNCHEZ*
Mercè BROTONS Joan MAULEÓN Detlef HILLBRICHT*
Elena CEAUCESCU Lluís RUSIÑOL (Contrabaix)
Rodica Monica HARDA Rafael de la VEGALuis BELLVER
David MORALESMarcel NOLL Flautes
Jordi PAPS Albert MORA*Tuba
Sebastian POPESCU Joan Josep RENART*José Miguel BERNABEU*
Frederic SBERT Agustí BRUGADA ArpesJulius VARADI Manuel FLORENCIANO Lina SERRACARABASSA *
Jordi VILARGUNTÉ Oboès Margarita ARNAL*
Violes Francesc CASTELLÓ* Percussió
Birgit Renate SCHMIDT* Emili PASCUAL*Artur SALA*
Marie VANIER * Richard VAUGHAN*(Timbals)
Florian MUNTEANU (Corn anglès)Victorià JORGE*
Bettina BRANDKAMP Enric PELLICER Jordi MESTRES*
Mihail FLORESCU ClarinetsJulio BURGOS
N.N.Nicolae GIURGEA Philip R. CUNNINGHAM*
Lluïsa JAIME Josep MERCADAL* (*) Solistes
18 I
Sopranos primeresM. Isabel ARQUÉIsabel BARBA
M. Lluïsa CARDONA
Núria DELGADO
M. Isabel FUENTEALBA
M. Rosa LÓPEZMirta Maria LORA
Encarnació MARTÍNEZAnna OLIVA
Àngels PRATS
Marta RIBAS
M. Teresa RIBERA
M. Carme RICART
COR DEL GRAN
TEATRE
DEL LICEU
Sopranos segones
Amparo CATALÁNNúria CORS
Clara LIGERO
M. Dolors LLONCH
Glòria LÓPEZIsabel MAS
Maria RIPOLL
Rita WING
Mezzo-sopranosMontserrat BENET
Teresa CASADELLÀJoana COLL
Rosa CRISTO
Josepa MARTÍNEZMaría MORERA
Mercè ROCHER
M. Isabel RODRÍGUEZM. Rosa SOLER
Contralts
M. Josep ESCORSA
Margarida GÓLLERLucila GULÍNHortènsia LARRABEITI
Clotilde MIRÓ
Margarida POCOVI
Anna M. VELANDO
SERENTILL
Carme YANGÜELA
Tenors primersJesús BENEDICTO
Antoni BERNAL
Josep M. BOSCH
José Luís CASANOVA
Jordi FIGUERAS
Ubaldo GARCÍAFrancesc GARCÍAPrudenci GUTIÉRREZSixto LERÍNJosé Antonio MEDINA
Perfecte MONROIG
Vicenç RÍOSLluís SOLÀCarlos TRULLÉN
Tenors segonsFerran ALTIMIS
Julio Alberto
BERDASAGAR
Antoni BERGE
Hans W. BYSTRON
Josep M. FONTANALS
Eduard MORÉXavier PLANÀSCarles PRAT
Emili ROSÉS
Barítons
Rafael de CAMPOS
Pere COLL
RamonGRAU
Josep MIRÓ
Àngel MOLERO
Joan Josep RAMOS
Jaume RIBAS
Lluís SÁNCHEZ
Baixos
Santiago BLAS
Ignasi CAMPÀMiguel Ángel CURRÁSJosé Felipe EGURROLA
Ignasi GOMAR
Luis PAZÓFrancese QUILESCarles RIVAS
Juan Bautista ROCHER
Joan SUBIROS
El valor poèticde laBíblia
Tot i que oficialment la composició de Ein
Deutsches Requiem data de 1866 i que el
mateix Brahms indica al seu catàleg temàtic
«Estiu 1866, Zuric i Baden-Baden» hi ha
motius fonamentats per concloure -diverses
cartes a Clara Schumann, per exemple- que
l'autor treballava «in mente» aquest
Requiem des de, probablement, 1854. Johannes Brahms (1833-1897)
Fos com fos, allò cert és que el desembre de 1866 Clara
Schumann va poder-ne sentir una primera versió per a
piano interpretada pel mateix autor.
Una estrena provisional dels tres primers moviments va tenir
lloc a Viena el desembre de 1867 dirigits per Johann Herbeck.
La interpretació, si hem de creure els biògrafs de Brahms, va ser
desastrosa.
Ell0 d'abril de 1868, Divendres Sant, l'obra va ser estrenada
oficialment a la catedral de Bremen dirigida per Brahms mateix;l'èxit va ser absolut.
Poc mesos després, l'autor va afegir a l'obra el fragment per a
22 I E L V A L O Il P O Iè T I e DEL A B í B '" , ¡/
soprano i cor que actualment ocupa el número 5.
La versió completa, definitiva, la que escoltem avui de Ein
Deutsches Requiem, va ser estrenada el 18 de febrer de 1869 a
la Gewandhaus de Leipzig dirigida per Karl Reinecke.
Molt poc temps després, l'obra havia consolidat la posicióhegemònica de Brahms dins el panorama musical alemany,formava part del repertori de totes les grans formacions corals
alemanyes i passava a ser considerada la peça clau, la pedra de
toc de la música coral alemanya contemporània. Naixia el mite
de Ein Deutsches Requiem.L'obra, per a soprano i baríton solistes, cor complet i orquestra,és estructurada en set parts, els seus textos provenen de la Bíblia
alemanya i van ser escollits per l'autor segons la següent tria:
1 (cor) «Benaurats els que ploren» procedent de Sant Mateu i el
Salm 125. 2 (cor) «Que tota carn és com el fenc» procedent de
Sant Pere i Isaïes. 3 (baríton i cor) «Oh! Feu-me, Senyor, que
conegui quan vindrà la mort» procedent del Salm 39 i del Llibre
de la Saviesa. 4 (cor) «La vostra casa, com és plaent» procedentdel Salm 84.5 (soprano i cor) «Tots vosaltres ploreu» procedentde Sant Joan, Isaïes i l'Eclesiastès. 6 (baríton i cor) «No tenim,aquí, no, la ciutat permanent» procedent dels Hebreus, Corintisi Apocalipsi. 7 (cor) «Benaurats els morts que en el Senyorreposen» procedent de l'Apocalipsi.S'ha especulat molt, potser massa, sobre la significació última,profunda i extramusical d'aquesta obra.
Que la mort de Robert Schumann -el gran amic, el descobridor
de Brahms- va afectar molt l'autor és cert i incontestable; que la
mort de la seva mare, a la qual es va sentir sempre molt
íntimament lligat, el trasbalsà profundament, també és cert.
Alguns biògrafs de Brahms citen en relació a aquest punt que, en
saber que la seva mare havia mort, Brahms va dir: «ha mort la
meva mare, ara hauria de pensar a casar-me» i consideren això
com una informació absolutament reveladora, tant pel que fa al
Rèquiem com a les relacions conflictives que Brahms va mantenir
amb el sexe femení. Sense menystenir-los, podem concloure que
aquesta frase, o alguna de similar, haurà estat pronunciadamilers de vegades per fills que, havent entrat ja a la trentena i
Casa a la Niebuhrstrasse, núm. 30, de Bonn.
En aquest lloc i al llarg de l'estiu de 1868,Johannes Brahms va treballar i va deixar
enllestits els últims compassos del RèquiemAlemany
E L V A L O Il P O È T I e DEL A B í B t. , ¡/ I 23
essent solters, perden la seva mare. No se li ha d'atorgar més
importància.Que aquestes dues morts se situen possiblement en l'origen del
Rèquiem és força versemblant, però no hem de perdre de vista
que aquesta obra va ser per a Brahms, per damunt de qualsevolaltra consideració, un repte d'ordre fonamentalment musical.
Ein Deutsches Requiem no és un obra litúrgica; no ho pot ser, jaque el protestantisme, a diferència del culte catòlic, no té
pròpiament una missa «pro defunctis». Deslligada, per tant, de
qualsevol funcionalitat religiosa concreta, s 'ha volgut veure en
aquesta obra una mena de cantata fúnebre que va més enllà de
qualsevol confessionalisme i , en aquest sentit, s 'ha fet notar, per
exemple, que en cap punt de l'obra no surt la paraula «Crist» i
que és una obra on es parla més de consolació per als que es
queden que no pas de «Dies irae» o de temibles Judicis Finals.
Tot això és cert però no és definitiu per a establir quines eren les
intencions i motivacions de Brahms en relació a l'obra.
També s 'ha esgrimit sovint, en aquest mateix sentit, que Brahms
havia pensat de canviar «alemany» per «humà»; potser sí, peròel cert és que, després de l'estrena, va tenir gairebé trenta anys
per canviar l'adjectiu i no ho va pas fer.
De l'obra, se'n va parlar molt, ja en vida de l'autor i encara ara,
i Brahms va deixar dir i ni va desmentir ni va acabar d'aclarir.
Consultat, amb malícia, en relació a l'absència en la seva obra
de qualsevol referència directa a la Redempció a través de Crist,Brahms va dir que el text de la Bíblia tenia per a ell un valor
fonamentalment poètic. Això sí que potser és revelador.
Gairebé tot el que es pot dir en relació a la significacióextramusical de l'obra pertany al terreny de la conjectura i la
hipòtesi; Ein Deutsches Requiem té uns valors essencialment
musicals, entre ells, la impressionant doble fuga escrita tota ella
sobre un pedal de tònica que remata el tercer número, el
sorprenent i colpidor color orquestral aconseguit en l'entrada
del primer número sense violins, clarinets ni trompes i amb les
violes i violoncels tocant a dues i tres parts, el crescendo brutal
del cèlebre segon número, una marxa fúnebre terrible que
paradoxalment i d'una manera totalment atípica és construïda
24 I E L V A L O Il P O I� T I e DEL A B í /J 1_ 1 A
.
'
" ¡_,.,j J( ......., �,
1.A:i)�... '. ·'.·�·'7n1;_.�·· �' .
..
."
IfTr�tt.·.
:lrr'wlJ--.4t_f :t£;riTextos del Rèquiem Alem.any amb uno tacio ns
de Brahms
sobre un compàs ternari i en el fons, rítmicament, es una
sarabanda, o les oscil-Iacions de mode major i menor del sisè
número, La complexitat estructural, la refinada harmonia, la
saviesa i intensitat expressiva de l'escriptura contrapuntística:aquests són, en resum, els valors objectius de Ein Deutsches
Requiem i és per aquests motius, i no per altres, que cal considerar
la una de les principals obres de Brahms i una obra única i sense
precedents en la història de la música alemanya, Qualsevol altra
consideració extramusical sobre intencionalitat i transcendència,bo i respectabilíssima, pertany a l'àmbit íntim i privat de
Brahms i de I'espectador a
XAVIEH PUJOL
. ,
o"'ra..rlMllllQ
Major de Sarrià, 57Tel. 2030714
08017 Barcelona
PI. de Sarrià, 9 i 10Tel. 2030473
08017 Barcelona
Textos Ein Deutsches Requiem, op. 45
I
Selig sind, die da Leid tragen, dennsie sollen getrostet werden.Die mit Trânen saen, werden mit
Freuden ernten.
Sie gehen hin und weinen und
tragen edlen Samen,und kommen mit Freuden und
bringen ihre Garben.
Matthaus 5, 4; Psalm 125, 5 und 6
II
Denn alles Fleisch, es ist wie Gras,und alle Herrlichkeit des Menschenwie des Grases Blumen. Das Gras istverdorretund die Blume abgefallen.So seid nun geduldig, liebe Brüder,bis auf die Zukunft des Herm.
Siehe, ein Ackermann wartet auf diekôstliche Frucht der Erdeund ist geduldig darüber, bis er
empfaheden Morgenregen und Abendregen.Denn alles Fleisch, es ist wie Gras ...
Aber des Herm Wort bleibet in
Ewigkeit.Die Erlôseten des Herm werdenwieder kommen,und gen Zion kommen mit Jauchzen; ewige Freude wird über ihrem
Haupte sein;Freude und Wonne werden sie
ergreifen und Schmerz und Seufzenwird weg müssen.
1. Petrus 1, 24; Jakobus 5, 7; 1.Petrus 1, 24 und 25; Jesaja 35, 10
27
I
Benaurats els qui ploren perquè ellsrebran consol.Els qui amb penes sembren, amb
alegria cullen; i tot plorant caminen
quan sembren grana nova, peròtornen joiosos portant ufanes garbes.
II
Que tota carn és com el fenc i tot
l'esclat del món és passatger com
flor d'herba.I l'herba s'asseca i les flors cauen
marcides.
Tingueu esperança, oh germansmeus, fins que vindrà el Senyor; com
el pagès espera de la terra amorosa
el seu fruit, bo i demanant que la
pluja -la matinera o la tardana-lidoni l'aigua.Mes la paraula de Déu resta eterna
ment.
Redimits els fills de Déu tornaran
contents a Terra Santa amb cants
alegres; joia, eterna joia, tindran
sempre dintre seu. Goig i alegria,joia i benaurança!I plors i penes enllà fugin!
28 I T E X T O S
III
Herr, lehre doch mich, dass ein Ende
mit mir haben muss,
und mein Leben ein Ziel hat, und
ich davon muss.
Siehe, meine Tage sind einer Handbreit vor dir, und mein Leben ist wie
nichts vor dir.
Ach, wie gar nichts sind alle Mens
chen, die doch so sicher leben.Sie gehen daher wie ein Schemen,und machen ihnen viel vergeblicheUnruhe;sie sammeln und wissen nicht wer es
kriegen wird.
Nun, Herr, wes soll ich mich tros
ten? Ich hoffe auf dichoDer Gerechten Seelen sind in Gottes
Hand und keine Qual rühret sie an.
Psalm 38, 5-8; Weisheit Salomas 3, 1
IV
Wie lieblich sind deine Wohnungen,Herr Zebaoth!Meine Seele verlanget und sehnetsich nach den Vorhôfen des Herm;mein Leib und Seele freuen sich in
dem lebendigen Gott. Wohl denen,
die in deinem Hause wohnen, die
loben dich immerdar.
Psalm 83, 2, 3 und 5
V
Ihr habt nun Traurigkeit; aber ichwill euch wieder sehenund euer Herz soll sich freuen undeure Freude soll niemand von euchnehmen.Sehet mich an: Ich habe eine kleine
ZeitMühe und Arbeit gehabt und habe
grossen Trost funden.Ich will euch trôsten, wie einen seine
Mutter trôstet,
Johannes 16, 22; Jesaja 66, 13;Jesus Sirach 51, 35
III
Oh! Feu-me, Senyor, que coneguiquan vindrà la mort, quan deixaré la
terra, quan tornaré a Vós.
Déu meu, als meus dies heu dat
durada molt breu; res la vida no és
enfront de Vós.Tot home que batega no és res més
que vanitat; i l'home viu com una
ombra i són en va totes les seves
feixugues cuites i apila bo i ignorantqui se'n gaudirà.Senyor! Doncs, ara, què espero?Jo espero en Vós.
L'esperit dels justos és en vostres
mans i cap flagell no els colpirà.
IV
La vostra casa com és plaent, oh Reidels cels, Déu omnipotent.Vostres atris, Senyor, són el nostre
goig, l'ànima tota es deleix, de joiaexulta l'esperit i canta sempre al bonDéu.Benaurats els qui habiten vostres
cases i us lloen eternament.
V
Tots vosaltres ploreu, però jo us dic
que tornaré i us donaré alegria, i quemai més vostra joia no heu de
perdre.Oh! Mireu-me: Com són de grans elmeu sofrir i el meu penar i els meus
treballs!I això no obstant, trobo consol.
Com una mare, així us daré consolamorós.
VI
Derm wir haben hie keine bleibende
Statt, sondem die zukünftige suchenwir.
Siehe, ich sage Euch ein Geheimnis:wir werden nicht alle entschlafen,wir werden aber alle verwandelt
werden; und dasselbige plôtzlich, in
einem Augenblick, zu der Zeit derletzten Posaune.Denn es wird die Posaune schallen,und die Toten werden auferstehen
unverweslich,und wir werden verwandelt werden.
Dann wird erfüllet werden Das
Wort, das geschrieben steht:Der Tod ist verschlungen in den
SiegoTod, wo ist dein Stachel? Holle wo
ist dein Sieg?Herr, du bist würdig zu nehmenPreis und Ehre und Kraft,denn du hast aIle Dinge erschaffen,und durch deinen Willen haben sie
das Wesen und sind geschaffen.Hebráer, 13, 14; 1. Korinther 15,51und 52, 54 und 55; OffenbarungJohannes 4, 11
VII
Selig sind die Toten, die in demHerrn sterben von nun an.
Ja der Geist spricht, dass sie ruhenvon ihrer Arbeit;denn ihre Werke folgen ihnen nacho
Offenbarung Johannes 14, 13
T E X T o s I 29
VI
No tenim aquí, no, la ciutat permanent, sinó que tots cerquem la deldemà.Ara us diré el més gran misteri:
Nosaltres no morirem mai! Mes sí
que, de debò, tots serem transforma
ts; bastaran breus moments, sols el
temps de tancar els ulls i de les
darreres trompetes. Puix que quansonaran les trompetes, tots els morts
ressuscitaran incorruptes i nosaltresserem transformats.I la profecia, ben cert, ja s'haurà
complert.La mort ha caigut per sempre més.Mort! Ja no ens pots vèncer! Has
perdut tot poder. No! No venceràs!
A Vós, Senyor, tota glòria, lloança i
honor. Vós, creador de totes les
coses, del no res, omnipotent, oh
meravella!, les heu creades.
VII
Benaurats els morts que en el Senyorreposen des d'ara.
L'Esperit diu: Dels seus treballs tots
ells reposin; les seves obres els
precediran.Benaurats els morts que en el Senyorreposen, Benaurats.
Adaptaciô catalanad'Artur i Oriol Martorell
Pròximes funcions «Fidelio» de Ludwig van Beethoven
(Versió de concert)
MIª/
UTEMPORADA de
S I e AWolfgang Schone, Paata Burchuladze, Jyrki Niskanen,Hildegard Behrens, Hans Tschammer, JoanaBorowska, Joan Cabero
z
D A N S Ad'A N D O R R A l a V E L L A
o C TUB R E 9 4 M A I G 9 5
Dissabte, 8 d'Octubre de 1994 a les 22h,
SILVIA MARCOVICI PASCAL ROGE(VIOLÍ) (PIANO)
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció musical: Peter Schneider
Palau de la Música Catalana
Diumenge, 12 de febrer, 21 h, funció núm. 13, torn C
Dimecres, 15 de febrer, 21 h, funció núm. 14, torn B
Diumenge, 19 de febrer, 21 h, funció núm. 15, torn A
«Norma» de Vincenzo Bellini
(Versió de concert)
Sharon Sweet, Dolora Zajick, Nicola Martinucci, LuigiRoni, Josep Ruiz, Rosa Maria Ysàs
Dissabte, 29 d'Octubre de 1994 a les 22h,
Concert WagnerEscenes de Tristan und Isolde, Die Walkùre,Gotterdammerung, Tannhauser i Lohengrin
Waltraud Meier, soprano
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció d'orquestra: Silvio Varviso
BALLETS JAZZ ART DE PARIS
Diumenge,4 de Desembre de 1994 a les 22h,
TER E S A BER G A N Z A, (MEZZO-SOPRANO)
J . A. A L VA REZ PAR EJ O, (PIANO)
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció musical: Henry Lewis
Dissabte,4 de Febrer de 1995 a les 22h,Palau de la Música Catalana
Dijous,9 de març, 21 h, funció núm. 16, torn E
Diumenge, 12 de març, 17 h, funció núm. 17, torn T
Dimarts, 14 de març, 21 h, funció núm. 18, torn D
KIBBUTZ CONTEMPORARYDANCE COMPANY
Dissabte,4 de Març de 1995 a les 22h,
VLADIMIR FEL TSMAN, (PIANO)
Diumenge, 16 de Abril de 1995 a les 22h,
THE HARLEM SPIRITUAL ENSEMBLE
Dissabte, 6 de Maig de 1995 a les 22h,
I MUSICICENTRE DE CONGRESSOS l EXPOSICIONS D'ANDORRA LA VELLA
El concert de The Harlem Spiritual Ensemblese celebrarà a l'església de Sant Esteve,
Palau de la Música Catalana
Diumenge, 19 de març, 17 h, funció núm. 19, torn T
Dilluns, 20 de març, 21 h, funció núm. 20, torn A
Preu: 2.500 ptes.INFORMACiÓ ANDORRATeis, 82 22 42 - 86 40 5-8861131-861136RESERVA I VENDA D'ENTRADESSindicat d'Iniciativa. TeL 82 02 14Caseta d'informació. Tel. 82 71 17
INFORMACiÓ BARCELONATels, 200 06 55 - 200 07 87RESERVA I VENDA D'ENTRADESOficina de Turisme del Principatd'Andorra - el Marià Cubí, 159Tels, 200 06 55 - 200 07 87
INFORMACiÓ PARIS
Tel. 42 61 50 55RESERVA I VENDA D'ENTRADESOffice de Tourisme de la Principautéd'Andorra - 26, Av. de l'OpéraTel. 42 61 50 55
Andorra
I 31
COOHDINACIÓ: JOAN MATABOSCH
DIllECCIÓ D'AHT I DISSENY CRÀFIC: JOSEP BAcÀ
IMPHESSIÓ: ICOL
EDICiÓ I PUBLICITAT: ART·Co/2ooo
TEL (93) 268 35 00
ACHAïMENTS: ORIOL MARTORELL
rDLB-40449-1994
Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas.El Grupo Banco Atlántico está presènte en: Alemania. Argentina. Bahamas. Colombia. Chile.
España. Estados Unidos. Filipinas. Gibraltar. Gran Cayman. Hong Kong. Hungría. Líbano.México. Panamá. Portugal. República Checa y Venezuela.
Banco AtlànticoFundado en 1901
A toda vela.