Pintures - The constitution of the artist

  • View
    220

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Exhibition Catalogue

Text of Pintures - The constitution of the artist

  • 1514

    Passi i tomtigues vermelles. 2001Tcnica mixta damunt tela

    61 x 50 cm

    Lluminositat de carabasses. 2002Tcnica mixta damunt paper

    123 x 86 cm

  • 2 3

    CRESP I ALEMANYPINTURES

    JUNY 2002

    Presentaci catlegBALTASAR PORCEL

    PoemaXISCO BARCEL

    FotografiesJOAN RAMON PORQUER

    TraduccionsMATEU FERRERCATHY SWEENEY

    Fotomecnica i impressi:Impremta Muro sl

    PORTADA: Tricicle cavallet. 2002Tcnica mixta damunt tela162 x 162 cm

  • 54

    A Guillem . Cresp i Alemany

    Abans dencomanar-seillimitat en la seva ideografia,quan els plagiadors escampen desconcert,a larbre heurstic de lart,ell li treu una nova branca.Quan es desferma,quan a la matriu ja s innat,quan s obrer,hi construeix un espai de minscules gegants,quan pateix,quan recau,quan saixecaet provoca un rebuf de complaena.

    ... Aix ressona en mi, el que Guillem "inventa".

    Palma, 2002 Xisco Barcel

  • 6 7

    Mallorca s all on ja no s. Vull dir com conegudssim cartell internacional: la Mallorca de les arrels que configuren una fesomia ja noms es troba en linterior de lilla, a les seves raconades de muntanya i en els seus plans assolellats, a uns mobles, a uns horts, al "silenci pregon", que deia real i metafsicament Miquel dels Sants Oliver. A un habitatge hum construt amb el tacte i la fora de les mans, amb el domini histric de la mirada damunt les coses, damunt els batecs de la vida.

    Lestranger que hi ve de viatge gaireb sempre creu que ha estat a Mallorca, per el que ha visitat s un cartell de propaganda amb platges, hotels, botigues, carreteres plenes de cotxes, exacerbat soroll ambiental. Per aix all on aquest visitant ha danar, si a ms de viure tot aix vol conixer lilla, s al seu interior. O, metafricament par-lant, als quadres de Guillem ngel Cresp i Alemany.

    Cresp i Alemany s de Santa Margalida, un vell poble reposat entre els rostolls interiors i les onades de la badia dAlcdia, la Conquesta i la feina i la por. Llavors daqu problablement li venen a Cresp Alemany els colors de llum del seu art, tan oberts i tan nets i tan consistents, una atmosfera on hi podrien coincidir la tonalitat alada dun Matisse i la pinzellada carnosa dun Soutine, per on hi ha i shi multiplica el cromatisme radiant i enrgic sens dubte del propi Cresp i Alemany, loriginalitat de la seva signatura.

    Lartista, aix, situa en la tela la matria concreta de la seva observaci, de la seva motivaci, del seu sentiment: les cols ufanes i el volum de les taules, el joc de les cire-res i lescaire de les cadires, les carabasses pletriques i els balancins alats, les llimones cides i els plats callats, la tronyella dun enfilall de tomtiques i la circumferncia fonda dun calder daram.

    O sigui, el que no t histria ni entreteniment, el que no vol omplir la pintura amb ancdotes fora de la pintura, per que en canvi t sser: un volum fet de tacte i sen-sorialitat, unes lleis prpies dexistncia, la matria per la matria. "Jo sc el que sc", proclama Jehov a lAntic Testament.

    CRESP I ALEMANYO LA CONSTRUCCI DE LARTISTA

    per Baltasar Porcel

  • 9CATLEG8

    Llavors les mans que han sembrat les sndries en la terra llacorosa i que han serrat i clavetejat una fusta, pasten amb la pintura la conversi daquests elements temporals en essncia emblemtica persistent de la natura que els forja. Les mans enteses tamb, evidentment, com la gran capacitat creadora de Guillem ngel Cresp i Alemany, que experimenta rigors i geners a partir del coneixement i domini de la immediatesa. Una pintura on res no hi s gratut i tot hi s conseqent.

    Cresp i Alemany usa tintes industrials i pigments naturals, pasta de paper i resina acrlica, casena i aquarella. Tot ho ha fet ell o almenys ho ha manipulat: un color no s una convenci sin una individualitzaci, cada franja de larc de santmart no s una decoraci sin una personalitzaci.

    Aleshores el quadre es desglossa i alhora sintegra en un fons que pot consistir en una delicada matisaci grisosa, un fum subtil, damunt del qual hi pot regnar lesplndida figuraci duna col de lhorta convertida en una forma autnoma, on el blau o el vermell inexistents al natural esdevenen en lobra artstica una nova natura-litat, una rotunda expressivitat.

    Amb el dibuix que en realitat configura un teorema linial dharmonies, gaireb una excusa per desplegar les qualitats del cromatisme o la grossor matrica. El respatller duna cadira o les corbes dun balanc model thonet es realcen en dansa geomtrica, la grcia de limmbil. I la rugositat del paper matxucat es converteix en gratallosa matria orgnica, condensaci amatent.

    La pintura mallorquina daquests darrers anys t un lloc en lart transfronterer del moment, la fan artistes que coneixen el seu ofici i que segueixen la seva intuci: no hi ha millor manera que lemmotllada per aquesta conjunci per assolir loriginalitat. Per una cosa s bellugar-se darrera les avantguardes convencionals i successives que pullulen arreu i laltra s xuclar lepicentre visceral de la creaci. Shan de registrar, doncs, dos grups: Guillem ngel Cresp i Alemany forma part del segon, del que va davant i endavant.

    Barcelona, 2002

  • 1110

    Sndries. 2001Tcnica mixta damunt tela

    100 x 81 cm

    Rodanxes destiu. 2002Tcnica mixta damunt paper

    425 x 325 cm

  • 1312

    Qu ens volen dir? 2002Tcnica mixta damunt tela

    116 x 89 cm

    Matinada II. 2001Tcnica mixta damunt fusta

    100 x 100 cm

  • 1514

    Passi i tomtigues vermelles. 2001Tcnica mixta damunt tela

    61 x 50 cm

    Lluminositat de carabasses. 2002Tcnica mixta damunt paper

    123 x 86 cm

  • 1716

    Fertiliat 1. 2002Tcnica mixta damunt paper

    124 x 42 cm

    Fertilitat. 2002Tcnica mixta damunt paper

    124 x 42 cm

  • 1918

    Carxofes. 2002Tcnica mixta damunt paper

    129 x 87 cm

    Enfilalls a la paret. 2002Tcnica mixta damunt paper

    129 x 83 cm

  • 2120

    Carabasses en reps. 2002Tcnica mixta damunt paper

    127 x 87 cm

    Dues carabasses. 2002Tcnica mixta damunt paper

    63,5 x 50 cm

  • 2322

    Cavallet afectus. 2002Tcnica mixta damunt tela

    100 x 81 cm

    Fora. 2002Tcnica mixta damunt tela

    100 x 81 cm

  • 2524

    Guitarra. 2002Tcnica mixta damunt tela

    92 x 73 cm

    Patinet. 2002Tcnica mixta damunt tela

    116 x 89 cm

  • 2726

    Reposant. 2002Tcnica mixta damunt tela

    41 x 33 cm

    Rodanxes de llimona. 2002Tcnica mixta damunt tela

    92 x 73 cm

  • 2928

    Frescor de groc. 2002Tcnica mixta damunt tela

    200 x 180 cm

    Cadira blanca. 2002Tcnica mixta damunt tela

    162 x 130 cm

  • 3130

    Balanc I. 2002Tcnica mixta damunt paper

    123 x 86 cm

    Balanc II. 2002Tcnica mixta damunt paper

    123 x 86 cm

  • 33

    nec de jugueta. 2002Tcnica mixta damunt tela

    100 x 81 cm

    32

    Al sal. 2002Tcnica mixta damunt tela

    162 x 130 cm

  • 34 35

    Damunt la taula. 2001Tcnica mixta damunt tela

    65 x 54 cm

    Reflexi. 2002Tcnica mixta damunt tela

    160 x 75 cm

  • 3736

    Cols vermelles. 2002Tcnica mixta damunt tela

    65 x 54 cm

    Espatller. 2002Tcnica mixta damunt tela

    55 x 46 cm

  • 3938

    De cristall. 2001Tcnica mixta damunt paper

    635 x 50 cm

    Cadira escultura. 2002Tcnica mixta damunt tela

    65 x 54 cm

  • 4140

    Blanc i negre. 2002Tcnica mixta damunt tela

    41 x 33 cm

    Coents. 2001Tcnica mixta damunt tela

    55 x 46 cm

  • 4342

    Tomtigues blanques. 2002Tcnica mixta damunt paper

    70 x 50 cm

    Rodanxes al color. 2002Tcnica mixta damunt paper

    42 x 33 cm

  • 4544

    Dues llimones. 2002Tcnica mixta damunt paper

    63,5 x 50 cm

    Fruites i plat blau. 2002Tcnica mixta damunt paper

    63,5 x 50 cm

  • 4746

    Enfilall vermell. 2002Tcnica mixta damunt paper

    695 x 50 cm

    Enfilall a la paret. 2002Tcnica mixta damunt tela

    63 x 50 cm

  • 4948

    Cavallet de fusta. 2002Tcnica mixta damunt tela

    100 x 81 cm

    Rodanxes de tinta. 2002Tcnica mixta damunt paper

    42 x 33 cm

  • 5150

    Roses. 2001Tcnica mixta damunt paper

    106 x 24,5 cm

    Roses blaves. 2001Tcnica mixta damunt paper

    64 x 50 cm

  • 5352

    Evoluci constant. 2002Tcnica mixta damunt paper

    105 x 25 cm

    Atuell. 2001Tcnica mixta damunt tela

    81 x 60 cm

  • 5554

    Al boc. 2002Tcnica mixta damunt tela

    65 x 54 cm

    Carabassa blanca. 2002Tcnica mixta damunt tela

    55 x 36,5 cm

  • 5756

    Amb una mirada particular. 2002Tcnica mixta damunt tela

    64 x 50 cm

    Tres carabasses en moviment. 2002Tcnica mixta damunt paper

    125 x 86 cm

  • 5958

    Completa armonia. 2002Tcnica mixta damunt tela

    116 x 89 cm

    La natura s aix. 2002Acrlic damunt tela

    180 x 160 cm

  • 6160

    El ball. 2002Acrlic damunt tela

    162 x 130 cm

    Caldar daram. 2002Acrlic damunt paper

    64 x 49 cm

  • 6362

    TRADUCCIONSReflexes. 2002

    Acrlic damunt tela162 x 130 cm

  • 65

    Mallorca est donde ya no est. Me refiero al conocidsimo cartel internacional: la Mallorca de las races que configuran una fisonoma propia ya slo se encuentra en el interior de la isla, en sus rincones de montaa y en sus llanuras soleadas, en unos muebles, en unos huertos, en el "silencio profundo", que deca real y metafsicamen-te Miquel dels Sants Oliver. En una vivienda humana construida con el tacto y la fuer-za de las manos, con el dominio histrico de la mirada sobre las cosas, sobre los latidos de la vida.

    El extranjero que viaja hasta ella casi siempr