Pla d Ordenació Urbanística Municipal Mediona€¦ · Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Mediona (Adaptat al Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2010 i al seu Reglament

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

Mediona (Adaptat al Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2010 i al seu Reglament D 305/2006) ___________________________________________________________________________________________________________________________

APROVACIÓ DEFINITIVA – TEXT REFÓS . febrer 2012 ___________________________________________________________________________________________________________________________

1. MEMÒRIA INFORMATIVA ___________________________________________________________________________________________________________________________

AJUNTAMENT DE MEDIONA

___________________________________________________________________________________________________________________________

APROVACIÓ DEFINITIVA

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mediona . Memòria Informativa . 1

INDEX

1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................................................ 2

2. EMMARCAMENT TERRITORIAL ................................................................................................................. 2

2.1 DADES ADMINISTRATIVES I GEOGRÀFIQUES ................................................................................................. 2 2.2 SITUACIÓ GEOGRÀFICA ............................................................................................................................... 3 2.3 NUCLIS DE POBLACIÓ .................................................................................................................................. 3

3. EL MEDI FÍSIC ................................................................................................................................................ 4

3.1 GEOMORFOLOGIA ....................................................................................................................................... 4 3.2 GEOLOGIA .................................................................................................................................................. 4 3.3 EDAFOLOGIA ............................................................................................................................................... 5 3.4 LITOLOGIA................................................................................................................................................... 5 3.5 PENDENT .................................................................................................................................................... 5 3.6 HIDROLOGIA ............................................................................................................................................... 6

3.6.1 Aigües superficials ................................................................................................................................. 6 3.6.2 Aigües subterrànies ................................................................................................................................ 7

3.7 CLIMA ......................................................................................................................................................... 7

4. EL MEDI BIÒTIC ............................................................................................................................................. 8

4.1 VEGETACIÓ ................................................................................................................................................. 8 4.2 FAUNA ........................................................................................................................................................ 8

4.2.1 Diversitat biològica ................................................................................................................................ 9 4.3 USOS DEL SÒL ............................................................................................................................................ 9 4.4 ESPAIS NATURALS PROTEGITS ................................................................................................................. 10

4.4.1 Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).................................................................................................. 10 4.4.2 Xarxa natura 2000 i hàbitats d’interès comunitari ................................................................................ 10

4.5 PAISATGE ................................................................................................................................................. 11

5. EL MEDI SOCIAL.......................................................................................................................................... 12

5.1 DEMOGRAFIA ............................................................................................................................................ 12 5.1.1 Context comarcal ................................................................................................................................. 12 5.1.2 Demografia a Mediona ......................................................................................................................... 12

5.2 ACTIVITAT ECONÒMICA ............................................................................................................................. 14 5.2.1 Context comarcal ................................................................................................................................. 14 5.2.2 Economia a Mediona ............................................................................................................................ 15 5.2.3 Població activa .................................................................................................................................... 15 5.2.4 Nivell de qualificació de la població ocupada ...................................................................................... 16 5.2.5 Sectors productius ................................................................................................................................ 16

5.3 HABITATGE ............................................................................................................................................... 18 5.3.1 Tipologia dels habitatges del municipi ................................................................................................. 18

5.3.2 Característiques dels habitatges principals .......................................................................................... 18 5.3.3 Habitatges de protecció oficial ............................................................................................................. 19

5.4 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL MUNICIPI ........................................................................................................... 19 5.5 CARACTERÍSTIQUES DELS ASSENTAMENTS................................................................................................ 19 5.6 PATRIMONI CULTURAL ............................................................................................................................... 20

6. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS ................................................................................................. 23

6.1 COMUNICACIONS I TRANSPORTS ............................................................................................................... 23 6.2 EQUIPAMENTS MUNICIPALS ....................................................................................................................... 24 6.3 ZONES VERDES ......................................................................................................................................... 25 6.4 SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS ................................................................................................................ 25

7. ORDENACIÓ DEL TERRITORI ................................................................................................................... 27

7.1 PLANIFICACIÓ TERRITORIAL ....................................................................................................................... 27 7.1.1 Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) ...................................................................................... 27 7.1.2 Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) ................................................................................ 28 7.1.3 Pla Director Territorial de l'Alt Penedès .............................................................................................. 31

7.2 PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ...................................................................................................... 34 7.2.1 Planejament vigent ............................................................................................................................... 34 7.2.2 Modificacions puntuals del planejament ............................................................................................... 35

8. BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ ............................................................................................... 36

AGRAÏMENTS Agraïm a l’alcalde, als regidors, a la secretària i als tècnics de l’Ajuntament de Mediona el seu interès i col·laboració en aquest apartat del futur POUM de Mediona, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, així com als responsables i tècnics del Servei Territorial d’Urbanisme de Barcelona. A tots ells, moltes gràcies.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1. INTRODUCCIÓ La Memòria Informativa és el resultat de l’anàlisi dels elements del medi físic, del medi social, del medi econòmic i de l’ordenació urbanística actual. Conèixer les característiques i les principals problemàtiques del municipi, és un exercici primordial per poder elaborar amb una base sòlida l’ordenació i la normativa del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Mediona. La Memòria Informativa correspon a la primera part de la Memòria descriptiva i justificativa del Pla, tal i com estableix l’art. 59.a de la DL 1/2010 TRLU i art.69.2 del Reglament 305/2006. El primer capítol s’inicia amb una memòria descriptiva dels aspectes d’emmarcament territorial del municipal de Mediona i continua el segon capítol referit a l’anàlisi d’aquells elements que estan relacionats amb el medi físic: morfologia, geologia, pendents, hidrologia, clima, vegetació, fauna, diversitat biològica, espais naturals, etc.; i el paisatge, amb un anàlisi del seu estat i d'aquells elements més destacats. El tercer capítol tracta el medi social de Mediona; estructura de la població, demografia, i processos d’immigració, entre altres. Així mateix, es realitza un petit anàlisi de la relació de la població resident en el municipi amb el mercat de treball (població activa, població ocupada i població aturada). En el quart capítol s'analitza l’activitat econòmica del municipi amb una visió global on es descriu l’evolució de l’estructura econòmica del municipi i les àrees d’influència i dependència econòmica de Mediona en el si de la comarca i l’àrea rural de l’Alt Penedès. Continua amb les característiques bàsiques del sector primari, secundari, terciari i de la construcció. Dins el sector de la construcció s’ha aprofundit sobre les característiques globals de l’habitatge. El cinquè capítol aprofundeix sobre els assentaments de població. En aquesta línia es tracten els orígens i evolució històrica dels nuclis de població, així com les seves característiques urbanes. També s'aborden els béns patrimonials a través dels monuments i llocs d’interès del patrimoni cultural i arquitectònic del municipi. El sisè capítol tracta de les infraestructures del transport, donant especial rellevància a les infraestructures de comunicació viàries (comarcals i locals), així com dels serveis tècnics i dels equipaments públics del municipi. El setè capítol entra de ple en l’anàlisi del planejament, aprovat o en fase de tramitació, que afecti directa o indirectament el municipi de Mediona. S'analitza tant la planificacaió territorial (Pla Territorial Metropolità de Barcelona i Pla Director Urbanístic de l’Alt Penedès) com el planejament urbanístic municipal, que en aquest cas són les Normes Subsidiàries, vigents des de l’any 1983, amb les seves modificacions puntuals (DOGC el 08.09.1993).

2. EMMARCAMENT TERRITORIAL

2.1 Dades administratives i geogràfiques Província: Barcelona. Partit Judicial: Vilafranca del Penedés. Consell Comarcal: Alt Penedès. Arxiprestat: St. Feliu de Llobregat Alçada 430 m. Extensió: 47.55 Km2 Població: 2.251 (2007) Població a l’estiu de més de 5.000 hab 11 nuclis de població Nº habitatges existents: 1.352 Nº d’habitatges secundaris: 731 (2001) Nº de vehicles 1.591 (2006) Terrenys forestals 58% Límita amb els termes següents: limita al N amb Torre de Claramunt (Anoia) i el Carme (Anoia), al NE amb Cabrera d’Igualada (Anoia), al SE amb Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona, al S amb Font-Rubí, i a l’O amb la Llacuna (Anoia). Dades sobre l'Ajuntament: Adreça: Carrer de Dr. Trueta, 10 08773 Mediona (Barcelona) Telf: 93. 898.50.02 Fax: 93. 898.52.99 e-mail: [email protected] Figura 2.1.1 Ortofotomapa i plànol topogràfic del municipi

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia de l’ICC


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


2.2 Situació geogràfica Mediona es troba ubicat a 70 kms de Barcelona, 25 km al nord de Vilafranca del Penedès, a 20 km al nordest de Sant Sadurní d'Anoia i a 100 km al nordest de Tarragona. LÁlt Penedès és una comarca interior amb una extensió de 1.182, 46 km2, i es troba entre situada a la depressió Pre-litoral Catalana, entre el massís de lÓrdal i del Garraf i la barrera muntanyosa de les serres de Mediona, Puigfred i Ancosa. Els seus limits físics no són gaire definits, ja que no sájusten a determinats accidents geogràfics. Està voltat per lÁnoia, lÁlt Camp, el Baix Penedès i el Garraf. Amb aquestes dues últimes formaria la regió natural del Penedès. Té una extensió de 592,41 km² i està constituït per 27 municipis on viuen més de 70.000 penedesencs. Figura 2.2.1 El municipi en el marc comarcal Font: Pàgina web de l’Ajuntament Mediona té una extensió de 47,61 Km2 i la capital es troba a una altitud de 435 m per sobre del nivell del mar, el terme és molt muntanyós, amb una vall a la part central, on es troben els nuclis de població més importants i el nombre més gran de parcel·les de terra conreada. Té també un desnivell considerable; el lloc més baix és de 300 metres sobre el nivell del mar; el punt més alt és a la Serra del Bolet, amb 781 metres d’alçada. 2.3 Nuclis de població Mediona té una població de 2.251 habitants (2007) repartits entre les poblacions de Sant Joan de Mediona, Cases Noves de Can Pardo, Sant Pere Sacarrera, Can Xombo, Can Paixano, i en les urbanitzacions que hi ha en el municipi (Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Parc), i els disseminats, entre els que es troben els veïnats de Can Verdaguer, Agulladolç i Can Xamaio. Algunes masies són de notable interès històric, ja que moltes han estat l'embrió del nucli de població que s'ha format al seu entorn. Taula 1. Entitats de població (2005) Habitants Can Paixano 23 Can Verdaguer 47 Can Xombo 39 Cases Noves de Can Pardo 109 Mediona 758 Monterrei Parc i Can Xamaio 23 Quadra d'Agulladolç, la 44 Sant Elies 216 Sant Pere Sacarrera i urbanització Font del Bosc 684

Figura 2.3.1. Nucli de Sant Joan de Mediona

Font: Cartografia facilitada per l’ICC Sant Joan de Mediona és la capital del municipi i és el nucli més gran, on hi ha l’Ajuntament i la majoria de serveis. És un poble ben arranjat i destaca la pavimentació feta amb lloses al barri de l’Església. Aquest és un petit nucli format al voltant de l’església, on trobem la rectoria i tres carrerons d’estructura antiga, que donen al lloc un caire molt acollidor. Al sud-est del poble, al peu del camí que va al castell de Mediona, tocant a la riera, hi ha el barri del Molí, del qual en resta una nau amb volta de mig punt de pedra treballada. Cases noves de Can Pardo és un petit nucli de població a 495 metres d’alçada, al límit amb el terme de la Llacuna a uns 2’5 km al SO de Sant Joan de Mediona. El lloc és nascut a la segona meitat del segle XIX, en un moment en què es produeix un fort augment de la població al municipi. El nom l’agafa de la masia de Can Pardo Vell, avui en ruïnes, situada al lloc on hi ha l’antena de l’emissora de Ràdio Mediona, dalt d’un petit turonet, al nord del poble. Sant Pere Sacarrera es troba a uns 5 km de Sant Joan de Mediona, a la cruïlla de la carretera d’Igualada a Vilafranca del Penedès, amb la que va a la Llacuna. Està a 485 metres d’alçada. El poble és de la mateixa època de Can Paixano, Can Xombo i les Cases Noves de Can Pardo, format al voltant de la capella de Sant Pere. Encara que actualment sigui un nucli de població modern, les seves arrels són ben antigues; possiblement daten de l’època de la repoblació al segle XI. Can Xombo es troba a 450 metres d’alçada, a 1 km al NO de Sant Joan de Mediona, al peu de la carretera que porta a la Llacuna i prop de la riera de Mediona; hi passa la riera de Can Xombo o de Puigfred. És un barri que es formà a mitjans del segle XIX, en terreny guanyat al bosc. Actualment consta de dos carrers de cases entre mitgeres i un petit conjunt aïllat de la resta. Can Paixano es un nucli petit, el qual es troba al límit amb el terme de la Torre de Claramunt; és actualment el lloc habitat més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès, amb 460 metres d’alçada. S’hi arriba per un camí asfaltat que surt de la urbanització Font del Bosc. També s’hi pot anar per un trencall que s’agafa a la carretera comarcal d’Igualada. És un dels altres veïnats formats per edificis entre mitgeres, a banda i banda del camí. La Quadra d’Agulladolç, conegut també per Terme Baix, no forma cap nucli de població, com pot ser Can Paixano o Can Xombo, sinó que és una barriada de cases disseminades, al sector oriental


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


del terme, a banda i banda de la carretera de Canaletes (Cabrera d’Anoia), a uns 3 km de Sant Pere Sacarrera. El centre històric és la capella de santa Margarida, construcció del segle XI. Urbanitzacions. No és un fenòmen nou a Mediona, ja que se sap que vers l’any 1925 ja hi havia diverses torres d’estiueig a Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera, però era un sector de la societat molt reduït el que podia permetre’s aquest esbarjo i, per tant, foren poques les segones residències que s’hi construiren. És a partir de la segona dècada dels seixanta que promotors i constructors van comprar muntanyes, parcel·lant-les i venent-les per construir-hi cases de segona residència. Mediona, en tenir un clima sa i una zona molt boscosa, fou una zona preferida pels esmentats promotors. Al municipi hi trobem tres urbantizacions consolidades en sòl urbà: Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Parc; i dos casos d’urbanització incipent, que no han arribat a formar nuclis consolidats: Can Xamaio i Can Verdaguer. Masies. Diverses masies medionenques es remunten a l’època de la repoblació i assentament d’habitants al terme, sobretot durant el segle XI. Algunes, en aquella època, se situaren prop del castell i de les vies de comunicació. La consolidació de l’actual masia medionenca es realitza al segle XVI i s’expansiona i modifica el segle XVIII, per perdre protagonisme a favor de nuclis de població, agrupada el segle XIX. Avui moltes no són més que reflex testimonial d’èpoques passades. Un cert nombre ha estat l’embrió del nucli de població que s’ha format al seu entorn; això ha convertit el municipi de Mediona en un terme amb nuclis de població agrupada, bastant separats uns dels altres, així com amb població disseminada força important. Entre les masies, destaquem les següents: Can Maristany (Òlim Can Pujó), dins de la urbanització de la Font del Bosc. La Freixeneda, a la dreta de la carretera que porta a Canaletes, propera al límit amb Cabrera d’Anoia, a l’antiga quadra d’Agulladolç. Santa Margarida, al costat de la capella romànica, de la qual agafà el nom, prop del veïnat d’Agulladolç. Can Massana (Òlim mas de Prades), dins s’hi troba la capella de Sant Elies. És al peu del pujol d’en Pujó. Ginoles, forma un conjunt de notable extensió edificada, enmig de terra de conreu i bosc, prop del pujolet de Conques. Can Vic (Vich), també conegut per Can Vic Vell i antigament per Can Vic de Subiranes. Es troba a la zona de ponent del terme, al nord de les Cases noves de Can Pardo. Puigfred, és una de les masies més interessant del terme, que encara conserva intacte la seva estructura del s. XVIII. Puigmoltó, a l’esquerra de la carretera de Sant Joan de Mediona, en direcció Cases noves, també conserva l’estructura arquitectònica d’època medieval. 3. EL MEDI FÍSIC Aquest apartat està desenvolupat extensament a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya la documentació del POUM.

3.1 Geomorfologia

El municipi està localitzat a la Serralada Prelitoral, al límit de la depressió del Vallès-Penedès, endinsat a les estribacions de les terres interiors de la Depressió Central Catalana. Aquesta serralada presenta una extraordinària complexitat tectònica i litològica que és difícil de trobar a l’àrea mediterrània. El terme és format per una vall entre dos plecs anticlinals (una petita depressió i dues carenes de muntanyes) que formen part de la serralada prelitoral catalana i converteixen el municipi en una vall intermèdia entre les terres del Penedès i les de l’Anoia. Les principals muntanyes són: el puig de Clivelleres (745 m), al SE de la capital, el puig del Bolet (719 m), el Cantacorbs (727 m) i el pujol d’Orpinell (737 m) a ponent. El punt més alt del terme és la Plana de l’Avellà (781 m) mentre que la zona més baixa correspon al sector més oriental, al llit de la riera de la Morella o de la Bleda, que assoleix els 280 m. 3.2 Geologia

Mediona està situada dins la Serralada Prelitoral i a tocar la Depressió Prelitoral, fosa tectònica orientada de nord-est a sud-oest, entre la Serralada Litoral (Massís de Garraf i serres de l’Ordal) i la Serralada Prelitoral (Montserrat i serres d’Ancosa-Montagut) i que es formà a l’era terciària com a conseqüència de l’enfonsament parcial del Massís Central, fa uns 25 milions d’anys i que s’estén des de la comarca de la Selva fins a la del Baix Penedès. L’esmentat enfonsament es va produir per l’entrada de les aigües de la Mediterrània formant-se un golf a l’àrea del Vallès i del Penedès. En finalitzar el Miocè, fa uns 6 milions d’anys, es produí una regressió de les aigües que, quan es varen retirar, van arrossegar materials argilosos i arenosos. D’aquesta manera es determinà l’estructura geològica de la zona que litològicament està formada per dipòsits terciaris i per materials sedimentaris del Quaternari de formació més recent. Dos plecs anticlinals, quasi paral·lels, travessen el municipi en direcció SO a NE i, paral·lels a ells, al mig, un plec sinclinal, formant una vall d’argiles i margues triàsiques i ecocèniques. També hi ha un bon nombre de falles, sobretot a la zona de llevant i migdia del terme, que correspon al lloc on s’observen els terrenys més antics. Durant l’era terciària, el massís hercinià i la serralada alpina es van enfonsar en forma de bloc, formant la depressió Prelitoral i la costa actual. L’enfonsament va seguir una direcció sud-nord. Tota la franja meridional de la depressió es troba constituïda predominantment per dipòsits marins. Per contra, en la meitat septentrional fou on es dipositaren els sediments continentals. Tots aquests materials han estat poc afectats pels moviments orogènics.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Taula 2. Evolució geològica ERA MATERIAL RELLEU PRIMÀRIA (moviment hercinià)

MAGMÀTICS (granit) METAMÒRFICS (Pissarres, gneis, marbres)

NORD DEL LLOBREGAT Serralada Litoral: Corredor Serralada Prelitoral: Guilleries, Montseny

SECUNDÀRIA SEDIMENTARIS (calcàries, gresos, conglomerats i margues)

Acumulació detrítica a les conques sedimentaries

TERCIÀRIA SEDIMENTARIS (calcàries, gresos, conglomerats i margues)

SUD DEL LLOBREGAT Serralada Litoral: Garraf Serralada Prelitoral: Montserrat, Sant Llorenç de Munt

QUATERNÀRIA SEDIMENTARIS (argila, llims, gresos, granit meteoritzat)

Depressió Litoral: Maresme Depressió Prelitoral: Vallès

Font: VARELA, J.R. i altres; Geografia de Catalunya. Barcelona. En un sector del territori de Mediona afloren les terres més antigues del Penedès, compostes per una allargada clapa de l’era paleozoica o primària, a base de pissarres setinades entre d’altres materials. Quant a l’era mesozoica o secundària, aquesta ocupa també una notable extensió. Tanmateix, el període geològic predominant és el triàsic de Kemper, a base d’argiles dolomítiques, dolomies argiloses i margues amb guixos ocasionals. El segueix el triàsic de Muschelkalk superior, on es troba el poble de Sant Pere Sacarrera, a base de calcàries dolomítiques. És una zona rica amb aigües subterrànies. En determinats indrets del terme es poden trobar diversos tipus de fòssils, sobretot petxines i cargols. Fins ara, no s’hi ha trobat fauna superior. Els jaciments més importants estan situats a l’entorn de Pareres i Mas Pagès. 3.3 Edafologia

La capa edàfica i les seves varietats són conseqüència d’una sèrie de factors que condicionen la seva formació, la seva evolució i les característiques que tenen. Aquests factors de formació són cinc: els règims d’humitat i temperatura del sòl; el material originari (roca mare); el relleu; l’activitat biològica que els proporciona el seu horitzó més extern, la qual conté la matèria orgànica (humus), que el seu torn permet el desenvolupament de la vida; i en últim terme, l’edat de formació. 3.4 Litologia

La litologia predominant al municipi és composta majoritàriament per materials secundaris petanyents al Cretaci i terciaris. Són materials permeables per fisuració predominant-hi els calcaris i margosos amb fenòmrens de carstificació. El substrat rocós està constituït per una alternança de trams de litologies amb un marcat contrast d’erosionabilitat. En el municipi existeixen diverses fractures de gran intensitat que funcionemn com a canals de drenatge en profunditat de les masses calcarees parcialment saturades d’aigua que sha anat filtrant. Figura 3.4.1: Mapa litològic de Mediona

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del DMAH 3.5 Pendent El pendent és un dels principals condicionants naturals per les activitats i usos que es poden desenvolupar al municipi. L’orografia del terme municipal de Mediona no és molt abrupte, a excepció del turó de les Clivelleres, el turó dels Pins Verds i la serra del Bolet, tant al nord com al sud. Per contra dins la cubeta-vall troben pendents relativament suaus. Els fons de les valls són força encaixats en el substrat rocós i els seus vessants, generalment, tenen una inclinació molt apreciable. Taula 3: Grau de pendents a l’Alt Penedès Ha Alt Penedès % AMB % < de 5% 14.690 24,7 71.720 22 entre 5 i 10% 13.204 22,2 51.349 16 entre 10 i 20% 16.091 27,1 78.220 24 entre 20 i 30 % 8.482 14,3 55.187 17 > de 30% 6.806 11,4 67.187 21 Total 59.273 100 323.663 100 Font: PTMB 1999. La superfície útil per a tot tipus d’activitat és aquella pendent entre els 0 als 10%. A l’Alt Penedès representa el 47% del total comarcal amb 27.894 ha, gairebé la meitat de l’Alt Penedès. Entre els 10 als 20% ls activitats que es poden dur a la pràctica comencen a minvar: Té una superfície de 166.091 ha amb el 27% del total comarcal. Per sobre els 20% de


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


pendents es considera sòl exclòs per a activitats urbanes i suposa a la comarca de l’Alt Penedès el 15% del seu sòl amb 67.187 ha. A Mediona el màxim desnivell existent és de 481m entre el punt més alt de la Serra del Bolet, a 781m, i el punt més baix, situat a Terme Baix, amb 300m. Restem a l’espera de rebre el Dictamen Geològic realitzat per el Servei Geològic de Catalunya. ICC. 2002). Figura 3.5.1: Mapa de pendents de Mediona

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del DMAH 3.6 Hidrologia

3.6.1 Aigües superficials Tot el territori municipal pertany a la xarxa hidrogràfica del riu Anoia. La riera de Mediona travessa el terme en direcció NO-SE i desguassa al terme de Sant Sadurní d’Anoia després d’haver recorregut 32 km i travessat sis municipis. Les variacions estacionals són acusades i els períodes de cabals mínims corresponen a l’hivern i l’estiu. El cabal permanent estimat és de 60-80 l/s. Diversos torrents recullen les aigües que baixen de les serres i les porten cap a la riera. El terme és ric en aigües subterrànies a causa de la seva configuració geològica i tot el territori es troba sobre l’aqüífer Carme-Capellades, que està protegit pel Decret 328/1988. L’aqüífer de les calcàries triàsiques del Muschelkalk medionenc pot arribar a donar un rendiment d’uns 2-3 hm3/any i un cabal regular de 100 l/s, amb una capacitat de 20hm3.

Els torrents i rieres del municipi són: la riera de Mediona, el torrent de Can Amar, Torrent de les Vies, Torents de les Gunyoles, torrent de Piv Cubus, Torrent de Ginoles i el Torrent de Puigfred. La major part de les rius i rieres de l’Alt Penedès es troben en un estat de semi abandó. El poc cabal que porten durant l’any i la contaminació dels aqüífers associada a l’ús de fertilitzants i plaguicides del sector agrícola provoquen una degradació al llarg dels seus recorreguts. Aquest menyspreu per la xarxa fluvial afecta no solament les estructures naturals de drenatge del territori, sinó també el caràcter d'eixos d'interès històric, paisatgístic i ecològic. a) Risc d’inundació Per definir les zones inundables que poden suposar àrees de risc per la seguretat i el benestar de les persones s’ha consultat el Pla Especial d’Inundacions de Catalunya (INUNCAT), elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb data maig 2001. Aquest estudi ha estat destinat a definir les línies d’inundació corresponents a 500, 100 i 50 anys de període de retorn en els rius més importants de les conques internes de Catalunya (CIC), així com les àrees potencialment inundables des d'un punt de vista geomorfològic de pràcticament tot el territori de les Conques Internes de Catalunya. A més, l’estudi inclou una base de dades de punts crítics, és a dir, punts en què l’experiència de molts anys de gestió dels espais fluvials diu que hi ha problemes recurrents. El sistema hidrològic el comprenen el domini públic hidràulic de les lleres dels corrents fluvials (amb totes les dificultats legals i tècniques de la seva delimitació, com s’explica en els estudis sectorials corresponents), les àrees de servitud, les zones inundables i els espais necessaris per a les actuacions futures de regulació, compensació, correcció, laminació d’avingudes o emmagatzement de recursos, totes elles necessàries per restablir l’equilibri entre les exigències de desguàs i d’aprofitament hidràulic, i les dures alteracions i constriccions d’una urbanització intensa en una àrea amb règim pluviomètric subtropical. Igualment, la funció dels rius - i dels aqüífers- com a corredors biològics entre les serralades, les valls i el mar, està molt alterat pels abocaments dels residus urbans, industrials i agrícoles-ramaders (procedents de granges de porcs,. p.e). En aquest cas el municipi de Mediona té diverses zones inundables en el període de retorn de T-500 anys, al llarg del curs del riu Mediona i ens el seu dos marges. (Veure plànols d’informació i d’ordenació).


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


3.6.2 Aigües subterrànies Els aqüífers o mantells freàtics són deguts a la infiltració de les aigües, que es produeix a través els sòls i dels subsòls permeables. Aquests embassaments subterranis tenen entrades (recàrregues) i sortides (descàrregues). Les aigües s’acumulen a una certa fondària quan troben formacions de roques impermeables. Per la pressió que exerceixen o per la força de la gravetat, s’escolen per sobre d’elles o a través de clivelles. En sortir a l’exterior, originen les fonts, les deus i els brolladors. En certes condicions, relacionades amb la composició de les roques subjacents, les aigües infiltrades poden haver dissolt durant el seu recorregut subterrani determinats materials solubles: sals, òxids, etc. En aquests casos, en sortir a la superfície, reben el nom d’aigües minerals. Figura 3.6.2: Delimitació geomorfològica en la zona que comprèn el municipi.

Font: ACA a) Fonts L’Alt Penedès és una zona molt rica en fonts, deus i surgències. S’han contabilitzen més d’unes 500 (Cordova, M. Les fonts del Penedès i els seus voltants. Ed. El Cargol. Barcelona Vol I 1997 i Vol. II 1999). Tant el nucli de Sant Joan de Mediona com els diversos nuclis de població, i les masies, han estat instal·lades al voltant de fonts, ja que l’aigua corrent sempre va unida als nuclis de població sedentària. Avui ja no tenen la finalitat d’altres èpoques; tot i així, algunes són bastant freqüentades, sobretot pels visitants de caps de setmana. Una d’elles, la del Bosc, és possiblement la més coneguda i concorreguda, malgrat que a totes les que existeixen actualment l’aigua que brolla és potable i de bona qualitat. En destaquem les més importants:

Font de la Torreta: A prop de la masia de la qual agafà el nom, al peu de la carretera a les Casesnoves, envoltada de vegetació, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. Font de la Fassina: A l’esquerra del camí que porta a Puigfred i rep aquest nom per les ruïnes d’una edificació que hi ha al seu costat, la qual es diu que fou una fassina. Raja un bon doll d’aigua. Font del Bosc: Al peu de la carretera d’Igualada a Vilanova, prop de St. Pere Sacarrera. És la font més singular i una de les més conegudes de la comarca, la qual sempre raja. Al seu entorn s’edificaren les primeres cases de segona residència del terme, vers l’any 1925. Ha donat nom a la urbanització més gran del municipi i rara és l’hora del dia que no s’hi troba un cotxe parat al seu costat amb persones omplint garrafes de la seva preuada aigua. Font del Molí de Sant Joan: davant del barri del mateix nom, es baixa uns graons d’obra que ens deixen a la riera, es travessa aquesta i a l’altra banda es troba la font, la qual és molt cabalosa. El lloc és ple de vegetació de ribera amb pollancres i freixes i gran nombre d’arbusts. És una zona idíl·lica de gran bellesa natural on la riera forma diversos pèlags. És bastant coneguda i abans era molt freqüentada.

Font de l’Obac de Palà: Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom, al sector de ponent de la riera de Mediona, no gaire lluny d’aquesta, però endinsada en zona arbrada. Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dóna cert interès a l’indret. Uns oms morts. L’aigua és de molt bona qualitat.

Font del Soler; Es troba dins la hisenda del Soler, prop de la casa, en un lloc de gran vegetació i completament arranjat. El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda. L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada.

Font del Vilar: Prop de l’antiga masia del Vilar, a la zona del castell medionenc. La seva aigua encara és emprada per la masia, la qual és canalitzada; també s’empra per regar un hort que hi ha al seu costat. Al costat té un gran roure.

Font del Bolet: També coneguda per la font de Mare de Déu de Montserrat, a la zona de la quadra de Bolet, a una alçada de més de 700 metres. És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Verge. Es troba davant mateix de la casa.

Font de Conilles: També coneguda per font de Sant Joan, situada al peu del camí que del Bolet porta a Sant Joan. Té un plafó de ceràmica amb la figura del sant. El lloc està ben agençat, amb un plataner, alzines i pins. És molt cabalosa.

Font de la Guixera: Coneguda també per font del Boix. Al costat de la masia de la Guixera, prop del camí que porta a Can freixes, de Cabrera d’Anoia. Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives. 3.7 Clima

La comarca de l’Alt Penedès és el territori més sec de la Depressió Pre-litoral, degut a la seva constitució geològica, el relleu sense altes muntanyes que congriïn els núvols, originant pluges i el fet de la manca de grans rius que augmenten la humitat de l’ambient.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


L’Alt Penedès té una mitjana anual de 550 mm de precipitacions. Aquestes esdevenen cap a la tardor (37%) i a la primavera (26%) amb uns 50 a 70 dies de pluja a l’any. El clima és mediterrani de muntanya mitjana i baixa. L’any 2002 va entrar en funcionament una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) al terme municipal: Canaletes (WP). Les dades recollides per aquesta estació mostren una temperatura mitjana anual de 15ºC amb una oscil·lació tèrmica de 10ºC, i amb valors al voltant dels 7,7ºC a l’hivern i els 23ºC a l’estiu. Les precipitacions registrades per aquesta estació (darrers 5 anys) són de l’ordre dels 515mm anuals, amb màxims a la tardor i mínims a l’estiu. Les glaçades tenen lloc durant els mesos de gener i febrer. Per altra banda dades anteriors a aquesta data, preses d’estacions veïnes, fora el terme, atribueixen al municipi una mitjana de 630 litres per metre quadrat amb un augment de precipitació ascendent en l’eix NO-SE. Pel què fa a les temperatures, la mitjana a l’hivern se situa entorn els 7,5ºC i a l’estiu 22,5ºC. Aquestes dades són semblants a les que mostra l’atlas climàtic digital de Catalunya. El vent que predomina a l’hivern és el de NO fred i sec (mestral), a la primavera i estiu és el de SO (llebeig) que és càlid i humit. 4. EL MEDI BIÒTIC Aquest apartat està desenvolupat extensament a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya la documentació del POUM. 4.1 Vegetació La vegetació natural del municipi, en quant a l’estat arbori, correspon a l’alzinar amb matís continental, en què predomina la carrasca tot i que en l’actualitat la seva presència és rara i limitada a pocs espais. El bosc ocupa una superfície d’unes 2.529 ha, fet que representa el 53,11% del municipi. La major part de superfície de bosc actual està formada per pi blanc (Pinus halepensis), i a la zona d’obaga de la serralada de Mediona també s’hi troben masses de pinassa (Pinus nigra) i, en menor intensitat, pi pinyoner (Pinus pinea). S’han introduït també el pinastre (Pinus pinaster) i el pi insigne (Pinus radiata). Els roures (Quercus) i les alzines (Quercus ilex) es troben presents de manera aïllada o formant petits grups. L’alzina ha anat desapareixent perquè se l’ha utilitzat per fer-ne carbó vegetal. Són abundants els pollancres i els freixes; també es poden veure plataners i oms, encara que aquests últims quasi tots han mort degut a una malaltia d’origen fúngic. Dins el terme municipal, i en zones planeres i conreades és molt freqüent observar saüquers; antany hi havia molts noguers, però ara són molt escadussers (Pla de Mas Rodó). Els arbusts de la riera més característics són els joncs, la boga, les canyes, els esbarzers. En aquests indrets la vegetació és molt frondosa i la humitat és palesa. El sotabosc és bastant variable. Les brolles o matolls cobreixen el terra de boscos de pins i a les zones de camps de conreu abandonats de temps que han estat envaïts per matolls i arbres.

Els prats són bastant reduïts, els formen vegetals herbacis que cobreixen el sòl quasi en la seva totalitat. Hi ha vegetació higròfila que segueix la vorera de la riera de Mediona i torrenteres del terme, així com a les zones humides com poden ser els indrets on hi ha fonts. 4.2 Fauna La diversitat de boscos i prats del massís acull una fauna rica en la qual dominen clarament les espècies pròpies dels ambients alpins i de muntanya, distribuïda en els tres hàbitats principals: els rocams, els boscos i els prats. La proximitat de les serres del Cadí i Moixeró ha posat a disposició d'aquestes espècies importants superfícies, vitals per a satisfer les seves necessitats territorials. Tot i això, l'activitat humana ha exercit una pressió notable sobre el poblament animal del massís, si bé el règim de protecció establert hauria de permetre la seva conservació i, en molts casos, l'augment de les poblacions. L’estudi de la fauna del municipi ha tingut en compte, en part, els documents del Pla Director de Sostenibilitat de la Mancomunitat de l’Alt Penedès (2005). S’han definit diverses categories: 1.Hàbitats forestals associats a barrancs, torrents i cursos fluvials amb funció d’hàbitats de Ribera. (Riera de Mediona i afluents) En un territori eminentment caracteritzat pels conreus, aquests hàbitats forestals en fondal configuren de manera evident l’actual paisatge penedesenc i resulten de gran interès com a refugi per a la fauna. Aquest efecte de protecció ve definit per dos factors: el propi pendent i el creixement de la vegetació arbustiva i arbrada per la llera i àmbits associats als torrents. La xarxa de barrancs més o menys profunds configuren un hàbitat ben determinat i de gran interès es tracta, doncs, d’un hàbitat de nidificació per espècies de rapinyaires forestals com l’esparver (Accipiter nisus), el gamarús (Strix aluco), i en alguns indrets possiblement també per l’àguila marcenca (Circaetus gallicus); així mateix són enclaus bàsics per a molts mamífers com el senglar (Sus scrofa), el toixò (Meles meles), la fagina (Martes foina) o la guineu (culpes vulpes). En els barrancs són molt freqüents els caus de rosegadors com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), per la qual cosa no ens ha d’estranyar la presència de tants depredadors de mida mitjana en aquest ambient. Aquestes espècies de mamífers aprofiten la xarxa de torrents per interrelacionar-se, ubicar-hi els caus i desplaçar-se en un entorn més favorable i segur que no pas els ambients oberts que defineixen els conreus. En qualsevol cas la proximitat a hàbitats agrícoles i de mosaic que actuen com a àrees d’alimentació, atorga a aquest hàbitat un valor afegit. Les característiques frescals dels fondals ofereixen opcions per a un rèptil que precisament defuig els ambients massa assolellats, es tracta del vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) 2. Hàbitats oberts herbacis en àrees no conreades: Els erms Les àrees obertes, és a dir prats i fenassars, suposen la primera fase de l’abandonament dels conreus o són resultants d’alguna actuació humana prèvia a l’alteració definitiva d’aquests espais i per tant coincideixen amb els erms. Es troben escampats pels diferents sectors del municipi i de fet no suposen un hàbitat amb peces de suficient entitat territorial. Es troben nombrosos a invertebrats (insectes lepidòpters, coleòpters, però també mol·luscs) que a la vegada suposen una font d’alimentació per a molts vertebrats. Localment hostatgen espècies d’ambients oberts que no difereixen gaire de les presents en els conreus no arbrats. La xarxa lineal definida pels marges i


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


vores de conreus i camins que mantenen la vegetació ruderal. Aquesta vegetació està constituïda per nombroses espècies botàniques i suposa una variada oferta per a la fauna: punts de nidificació per a alguns ocells, refugi per a petis mamífers i un ambient privilegiat per als rèptils, molt especialment on es mantenen murets i tanques de pedra. Els rèptils localitzats han estat la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp d’escala (Elaphe scalaris), el llangardaix (Lacerta lepida) i la sargantana (Podarcis hispanica). Ocells com el trist (Cisticola juncidis) o la cadernera (Carduelis carduelis) són les més abundants en aquestes formacions herbàcies. Destaquem la presència del trobat (Anthus campestris), espècie inclosa a l’Annex 1 de la Directiva Aves, que requereix d’espais oberts i que també sovinteja àrees conreades. 3. Els hàbitats agrícoles. La major part del terme municipal. La plana. Els conreus són la matriu del paisatge del municipi. La característica més rellevant dels conreus com a hàbitat faunístic rau sens dubte en el seu interès com a àrea d’alimentació. El paisatge agrari presenta diferències associades al relleu o a la propietat. De manera molt aproximada podem considerar que les grans parcel·les sense discontinuïtats suposen territoris d’alimentació ideals pels grans ocells rapinyaires mentre que l’estructura de parcel·les de menor superfície, ben definides per feixes i marges vegetats, suposen un paisatge més variat i per tant són àrees de superior interès des de la perspectiva de la biodiversitat. Les vinyes i altres conreus de secà són molt utilitzats per a diverses espècies entre les que cal fer esment especial a l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus). L’eliminació física de l’estructura en feixes suposa la desaparició dels marges, murets i altres elements potenciadors de la biodiversitat. Així mateix cal estar atents als efectes de l’entramat de filats relacionats amb la mecanització de les activitats agrícoles. Aquests filats poden resultar perjudicials per les rapinyaires que cacen als conreus. Una de les característiques de la fauna pròpia dels conreus és la seva variabilitat en funció de l’època de l’any. A l’hivern, els conreus del Penedès estan plens de vida, s’observen estols molt nombrosos d’ocells hivernants que recorren els camps a la recerca de menjar. A la primavera ja no trobem grans estols. Dels nombrosos fringil·lids esmentats a l’hivern, en època de cria en resten però, parelles de passerells, caderneres i gafarrons que s’afegeixen a espècies típiques d’aquest hàbitat com ara les cogullades (Galerida cristata), el bitxac (Saxicola torquata), el cruixidell (Miliaria calandra) o el gratapalles (Emberiza cirlus). A les cabanes tan típiques es troba el mussol (Athene noctua) mentre que en construccions rurals però que gaudeixen de tranquil·litat encara hi cria l’òliba (Tyto alba) extraordinària consumidora de ratolins de camp (Mus spretus), ratolins casolans (Mus musculus) i musaranyes (Crocidura russula). A la primavera la puput (Upupa epops) està ben associada a aquests conreus com és el cas de l’abellerol. Menys conegut pels seus hàbits crepusculars és el siboc (Caprimulgus ruficollis) que repeteix incansablement el seu cant monòton els capvespres i nits d’estiu. Els conills, les perdius i les guatlles (Coturnix coturnix) a l’estiu, són encara representatives d’aquests conreus en els quals la presència de marges. Com hem comentat anteriorment, amb l’increment de les explanacions i la simplificació de l’estructura de les parcel·les de conreu es produeix una rarefacció d’aquestes espècies que hom considera bàsiques en els ecosistemes mediterranis. El límit del nord del municipi voreja un altre espai de la xarxa natura 2000, l’ES5110018, anomenat Valls de l’Anoia, un dels objectius del qual és protegir l’hàbitat de l’àliga cuabarrada (Hieraäetus

fasciatus) que viu en aquest territori. Tot i que aquest espai queda fora de l’àmbit municipal cal tenir-lo en compte en el planejament.

4.2.1 Diversitat biològica Els objectius bàsics de la protecció de l’entorn natural s’emmarquen actualment en la conservació de la diversitat biològica, la qual, al seu torn, constitueix un dels elements centrals de les estratègies cap a la Sostenibilitat. El Conveni sobre la diversitat biològica (1992), ratificat per l’Estat espanyol al 1993, assenyala que el requisit fonamental per a la conservació de la biodiversitat és la conservació in situ d’ecosistemes i hàbitats naturals, i el manteniment i la recuperació de poblacions d’espècies viables en els seus entorns naturals. L’acció antròpica ha modificat els sistemes naturals al llarg dels segles, fent-los més diversos, amb intenció d’aprofitar-los i fer-hi un lloc permanent per l’assentament humà. 4.3 Usos del sòl

Pel que fa als usos del sòl del municipi, destaca la major proporció de sòl ocupada per boscos respecte a la comarca. De fet, Mediona es caracteritza per una topografia amb força relleu, que fa que els terrenys cultivats s’hagin d’emplaçar en les zones de vall, força estretes i encaixades. D’altra banda, també destaca la gran proporció de sòl ocupat per matollars que, sumat al sòl forestal, arriba a suposar més del 60% del total de municipi. En els últims anys s’està produint un increment de l’activitat agrícola, recuperant sòls per a la vinya i fruiters, ocupant zones fins ara forestals.

Cal dir que gran part de la coberta forestal del municipi es va veure afectada per un gran incendi l’any 1994, del que es va recuperant lentament la vegetació. Figura 4.3.1. Mapa d’usos del sòl del municipi

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia DMAH


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Taula 5: Cobertes del sòl. CREAF 2002 Municipi Superfície (%) Total forestal 63,39 Total agrícola 33,73 Total Improductiu Artificial (urbà + comunicacions) 2,27 Total 100,00 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CREAF (2002) 4.4 Espais Naturals Protegits

4.4.1 Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya; dins del sistema jurídic que estableix aquesta llei essencial per a la protecció del medi natural al nostre país. El Pein s’aprovà pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. El Pla recull les mostres més significatives de la biodiversitat dels espais naturals de Catalunya i delimita 144 àmbits amb una superfície total de 648.065,60 ha, cosa que representa el 20% del territori català. Dins el terme municipal de Mediona no existeix un espai natural d’interès. Ara bé, molt a la vora trobem l’EIN de les serres de Miralles-Ancosa i el de la muntanya de Montserrat. Taula 6: Superfíciesde PEIN dins la comarca de l’Alt Penedès Olèrdola Olèrdola 325,0 ha Massís de Garraf Avinyonet del Penedès

Olesa de Bonesvalls 412,5 730,0 1.142,5 ha

Muntanyes de l’Ordal Gelida Subirats Olesa de Bonesvalls

822,5 715,0 345,0 1.882,5 ha

Riu Foix Castellet i la Gornal 282,5 ha TOTAL comarcal 3.632,5 ha Font: Elaboració pròpia

4.4.2 Xarxa natura 2000 i hàbitats d’interès comunitari Aquesta xarxa prové de la RESOLUCIÓ MAH/534/2005, d'1 de març, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns dels espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC).

Aquest projecte amplia la xarxa en 236.583 hectàrees, les quals, sumades a les 619.984 ha ja incorporades, augmenten del 19.5% fins al 26,7% de territori català a la xarxa europea d'espais naturals. A més, cal afegir a aquesta superfície la proposta d'inclusió de 77.099 ha més d'espais marins, fet que suposa un fort augment de protecció dels ambients marins a Catalunya. Aquesta proposta consta de 155 nous espais que es proposen tots ells com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 115 d'ells també es proposa la seva designació com a Zones d'especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Al sud del municipi de Mediona hi ha 491 ha (10,3% de la superfície municipal) que pertanyen a l’espai ES5110022 de la Xarxa Natura 2000, anomenat “Capçaleres del Foix”. Aquest espai es troba entre dels espais nous proposats a la Proposta Catalana a al Xarxa Natura 2000 de setembre de 2006. La superfície total d’aquest nou espai és de 2.176,7 ha, repartides entre Alt Penedès i Anoia, i la franja que es troba a Mediona representa un 23% del total. El turó de les Clivelleres, el turó dels Pins Verds i la serra del Bolet estan dintre d’aquest àmbit. Aquest espai és LIC i ZEPA. El 21 de maig del 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, coneguda com la Directiva hàbitats. Va ser el 27 d’octubre del 1997, quan es va aprovar la Directiva 97/62/UE, en la que s’adaptaven al progrés científic (és a dir, al millor coneixement i definició) els hàbitats naturals i les espècies dels annexos I i II. La conservació de la biodiversitat al territori de la Unió Europea (UE), mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres, és l’objectiu general de la Directiva Hàbitats (article 2). Els hàbitats d’interès comunitari presents a l’espai són:

- 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) (No prioritari)

- 9340 Alzinars i carrascars (No prioritari) - 9540 Pinedes mediterrànies (No prioritari)

Fora d’aquesta zona de Xarxa Natura 2000 però dins del terme municipal s’hi troba un altre hàbitat, en aquest cas, prioritari, és a dir, amenaçat de desaparició: 6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Serra del Bolet i Turó de les Clivelleres Aquesta serrra té un gran valor biològic, tant des del punt de vista de la vegetació com faunístic. Es destaca per ser l'hàbitat de diferents espècies, moltes d'elles protegides, com és el cas de l'Àliga Perdiguera, una de les aus més amenaçades d'Europa. La Serra del Bolet està inclosa dins el Pla de Recuperació de l'Àliga Perdiguera de la Generalitat de Catalunya. S'hi troben espècies vegetals declarades estrictament protegides, en situació d'amenaça o especial vulnerabilitat. L'any 1999 es va presentar una proposta de preservació d'espais naturals de la comarca al Consell Comarcal de l'Alt Penedès que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics on hi consta la Serra del Bolet, el Turó de Les Clivelleres i la Serralada Prelitoral com un dels espais de més interès ecològic i paisatgístic de la comarca.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


La serra ha patit reiterats incendis forestals . És una zona amb un procés de revegetació natural. Té diverses Forests Conveniades d'ús silvícola. A més existeixen un gran nombre de jaciments arqueològics identificats i descrits que mostren vestigis d'altres èpoques.

El Parlament de Catalunya, va aprovar una proposició no de llei, per a protegir la Serralada Prelitoral a través d'un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge. Al desembre del 2001 es va realitzar l'estudi base del Pla Especial de la Serralada prelitoral de l'Alt Penedès, que en un futur, inclourà un programa plurianual d'inversions per al manteniment, conservació i potenciació d'aquesta zona. El projecte d'anella verda de la Diputació de Barcelona, proposa afegir aquesta serralada als espais que actualment ja compten amb una protecció específica, com són el Parc del Foix, el Parc Natural del Garraf, el Parc Comarcal d'Olèrdola, el Parc Agrari del Baix Llobregat per tal de poder completar el corredor biològic. 4.5 Paisatge

El paisatge, en tant que resultat perceptible de la interacció entre les activitats humanes i la matriu biofísica del territori, constitueix matèria de planejament urbanístic. Entre els objectius de l’anàlisi del paisatge està el d’incloure el paisatge dins del procés de planejament, considerar-lo com un recurs i tractar-lo com a tal en la presa de decisions. En aquest sentit, s’ha tenir molt en compte la nova Llei del Paisatge (Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge) i el recent Decret sobre el mateix (Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística). El paisatge és un sistema amb tres elements estructurals bàsics: abiòtics, biòtics i antròpics; interrelacionats i dinàmics que estableixen uns fluxos d’entrades i sortides de matèria i energia. Els diferents elements que caracteritzen les unitats de paisatge són: • Geomorfologia (abiòtic), que determina les visuals d’una zona (espais oberts, zones en

pendents, etc.) i configura les formes i les línies del paisatge, alhora que determina la hidrologia i la vegetació (cursos d’aigua, canvis sobtats d’unitats de vegetació...).

• Vegetació (biòtic), a partir de la qual s’analitzen les diferents formes que s’observen a l’entorn, la

seva distribució i la seva conservació, ja que contribueixen de manera clara en el color i la textura del paisatge.

• Aspectes antròpics, on es valoren els elements introduïts en el paisatge per part de l’home:

edificacions, vies de comunicació i patrimoni arquitectònic i cultural. Es pot definir el grau d’antropització.

Aquestes variables, un cop identificades i cartografiades, no han de superposar-se homogèniament per acabar extraient-ne la unitat de paisatge, sinó que cadascuna té un pes diferent. Un quart element, que va més enllà del suport físic del paisatge és la fragilitat visual, entesa com la susceptibilitat al canvi del paisatge quan es desenvolupa un ús sobre ell, és a dir, el grau de deteriorament que experimentaria el paisatge si es realitzessin determinades actuacions sobre ell. L’especial característica orogràfica del terme municipal de Mediona, que forma una espècie d’amfiteatre amb una vall al bell mig, ens ofereix un paisatge que presenta una agradable sensació

de serenor i tranquil·litat, potenciada per les variacions cromàtiques del paisatge vegetal que l’envolta, amb un clar predomini de tonalitats verdes, sigui quina sigui l’època de l’any en què es contempla. Les àrees més visibles del municipi, es a dir aquelles que estan més exposades a la vista de possibles observadors, són les que es perceben des de les carreteres d’entrada al municipi així com de les pistes de muntanya i de camins rurals. Des de les diverses entrades al municipi, el paisatge es pot classificar de silvícola amb predominança de masses forestals amb boscos escalrissats en zones de grans pendents i una clara diferenciació de vegetació entre els camps conreats, congostos, cursos fluvials encaixonats i amb els nuclis urbans de Mediona. La qualitat i la fragilitat del paisatge del municipi es pot qualificar de bona. Des del punt de vista del paisatge rural destaca l’espai agrari. Aquest l’entenem com el medi físic on s’estableixen les relacions entre el sistema biofísic i l’activitat agrària, ramadera i/o forestal. La població agrària ocupada suposa un percentatge força elevat respecte la població ocupada total, el qual gestiona un percentatge important del territori-paisatge de Mediona quantitativament i qualitativament molt important A més, aquest espai agrari té un paper fonamental en les connexions ecològiques i l’activitat agrària és un element fonamental de transformació, creació i evolució del paisatge. Aquesta transformació dóna lloc a uns ecosistemes que es caracteritzen fonamentalment per la presència d’espècies vegetals, molt productives, en un biòtop artificial; múltiples intercanvis amb l’exterior; redistribució de biomassa; ús intens del sòl; actuen com a corredors entre espais naturals, permeten la permeabilitat per les espècies vegetals i animals, i actuen de tampó davant les àrees urbanes. L'agricultura de la zona ha originat un paisatge equilibrat, uniforme i força ruralitzat que sense cap dubte té un valor molt important, més si és té en compte on està situat en una zona d’una vall envoltada per un reguitzell de muntanyes mitjanes. Carta del Paisatge de l’Alt Penedès aprovat el 15 d’octubre del 2004. La carta pretén ser un instrument útil de concertació d’estratègies sobre el paisatge de la comarca amb la finalitat d’afavorir que en les decisions que s’adoptin sobre el paisatge per part dels poders públics participin els ciutadans, els agents econòmics i professionals que intervenen o tenen un bon coneixement del territori, així com els col·lectius de defensa del medi ambient i les entitats de custòdia del territori. La Carta del Paisatge fixa un objectiu general per a la comarca, el de conservar i / o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. De manera que en qualsevol intervenció sobre el territori, i en els diferents instruments existents o futurs per a la planificació i gestió del territori,s’ha de tenir en compte el paisatge pel seu caràcter integrador. La Carta proposa la Unitat 1. El paisatge forestal i agrari de les serres de Mediona i les muntanyes de Pontons amb la línia divisòria d’aquesta unitat ve marcada pel canvi d’usos del sòl entre la plana vitivinícola i els espais forestals de les serres prelitorals. Subunitat 1.1 El paisatge forestal i agrari de la capçalera del Mediona. Es tracta d’un territori on predominen els boscos (pinedes de pi blanc amb bosquets d’alzines i roures) i entremig apareixen amples superfícies de cereals i algunes vinyes. Valors: estètic, productiu i ecològic.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Figura 4.5.3 Unitat 1. PDT de l’Alt Penedès. Febrer 2007. Font PTOP. Respecte els elements de fragmentació paisatgística només és de destacar l’existència dels diversos (9) nuclis de Mediona. Des dels punts panoràmics escollits el nucli de Mediona està perfectament integrat dins l’espai agroforestal, tot i que algunes noves edificacions residencials construïdes recentment, tenen escassa integració en el paisatge. Com a únic element pertorbador destaquen els eixos de comunicació viaria, i antigues granges que per ubicació, volumetria i materials tenen poca integració paisatgística, a més de diverses línies d’alta i mitja tensió. 5. EL MEDI SOCIAL Aquest apartat està desenvolupat extensament a la Memòria Social que acompanya la documentació del POUM. 5.1 Demografia

5.1.1 Context comarcal Pes demogràfic comarcal. La comarca de l’Alt Penedès l’any 2005 té 93.408 habitants, la població més alta de tots els temps. La comarca hi ha arribat després d’un procés llarg creixement demogràfic continuat i implacable, des de l’any 1960 (45.696 habitants). Aquest procés amb el creixement demogràfic que l’acompanya, motivats pel dinamisme econòmic i social de la comarca, són els qui han fet que la comarca tingués una plaça destacada entre les comarques metropolitanes de caire rural més afavorides. Les característiques morfològiques de l’Alt Penedès tenen una influència decisiva en la distribució de la població: els municipis amb més concentració de població al nucli i amb un volum de població més alt són els que es troben al costat de les grans infraestructures de comunicació de primer ordre i també dels eixos fluvials del riu Anoia i del Foix. El tipus de poblament actual s’explica pel poblament agrari continuat dels pobles petits.

5.1.2 Demografia a Mediona

a) Evolució històrica La població de Mediona ha estat molt inestable, els habitants han anat fluctuant constantment degut en la major part, per qüestions econòmiques, epidèmies, guerres, saquejos, etc. Figura 5.1.1. Evolució de la població a Mediona (1717-2006)

M e diona

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

2200

2400

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT Des d’una perspectiva històrica, s’observa que durant el segle XIX es registraren importants creixements poblacionals. Sobretot a partir de la segona meitat (1850 en endavat).. L’increment més gran es va produir ja en ple segle XX, concretament en el decenni dels anys trenta amb 1.850 habitants. Des de llavors, Mediona ha experimentat un ininterromput descens demogràfic, des de la guerra civil, passant per la dictadura i l’entrada de la democracia. La població decau a 971 habitants l’any 1981. A partir d’aleshores, Mediona comença a guanyar pes poblacional fins arribar als nostres dies amb 2.251 habitants. L’augment ha estat imparable. Any rera anys, Mediona augmenta població. Sobretot degut al canvi residencial ocurregut en els darrers decennis. Cada vegada més, la 2ª residència ha passat a ser 1ª residència i també per la ubicació de grans industtries tèxtils i papereres al municipi . Tenint en compte el nombre d’habitants per quinquennis i decennis, agafant com a referència els anys que s’han elaborat els Censos o els Padrons de població, s’aprecia una variació certament positiva durant el període 1991-2001, passant dels 1.041 habitants de l’any 1991 als 1.465 de l’any 2001 i que continua pujat fins els 2.083 de l’any 2006. Des de l’any 1991 Mediona ha crescut 1.042 habitants b) Estructura de la població La distribució de la població segons grups d’edat és semblant a la de l’Alt Penedès i la resta del territori català; 12,7% entre 0 i 14 anys, 66,7% entre 15 i 64 anys, i 20,6% de 65 anys i més, si bé els valors de població de 65 anys i més en edat laboral són lleugerament més alts per Mediona, i els altres més baixos. La població, doncs, està una mica més envellida a Mediona, si bé el creixement natural dels darrers anys és positiu.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Taula 5.1.1. Moviment natural de la població

Taula 5.1.2. Població per grups d’edat a Mediona

Es constata una clara reducció de la seva base piramidal respecte als homes. Per altra banda, també s’aprecia els efectes del baby boom amb la important presència de joves d’entre 35 a 50 anys. Pel que fa a les persones de més edat, exceptuant les generacions de la Guerra Civil i la post guerra, la seva presència també és notòria sobretot el grup de majors de 70 anys i especialment de dones. El segment femení de joves és una mica més nombrós i estable. S’observa l’existència de pocs joves 12,74%, de molts adults 66,7% i una notable presència de persones majors de 65 anys amb un 20,6%. Xifra que difereix notablement pel que fa als joves a la comarca amb l’15,2% i de Catalunya el 14%. Des d’una perspectiva evolutiva durant el període 1981-2001 ha experimentat un evident increment de la seva estructura de població, tot augmentant el nombre de joves menors de 14 anys i augmentant el segment de població major de 64 anys i els adults. Una de les altres grans problemàtiques socials és l’envelliment de la població, les persones grans que viuen soles o en parella en habitatges que no reuneixen prou condicions i algunes en situació de dependència.. No obstant, les reduïdes dimensions de la població als nuclis hitòrics de St. Joan de Mediona i de St. Pere Sacarrera, i l’ajuda del veïnatge o dels familiars evita que aquest problema arribi a ser extrem. L’any 2006 hi havia 515 persones majors de 65 anys (24,7%) i 119 persones majors de 80 anys (6%).

Taula 5.1.3. Percentatges de població per grups d’edat

Font: IDESCAT El feble creixement natural (diferència entre naixements i defuncions) observat més amunt provoca que l'arribada a l'edat adulta de les generacions més plenes nascudes a les dècades dels seixanta i setanta, envelleixi ràpidament l'estructura d'edats de la població i, així, el lleuger repunt de la natalitat observat als darrers anys no ha estat suficient per compensar l'important increment de gent gran a causa de l'augment de l'esperança de vida. El creixement de població en taxes per mil habitants el decenni 1996-2001 ha estat positiu gràcies al saldo migratori, ja que el creixement natural és negatiu (-4,76). c) Moviments migratoris L’any 2001, dels 1.503 habitants empadronats en el municipi, 1.241 eren naturals de Catalunya, 221 de la resta de l’Estat espanyol i només 41 eren estrangers. Aquests resultats presenten substancials diferències respecte de l’Alt Penedès i, sobretot, Catalunya, on hi ha major presència de persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol i a l’estranger. Figura 5.1.2. Evolució i composició de la immigració

0

100

200

300

400

500

600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Migració interna Migració estrangera

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT Mediona té el 14,7% de població nascuda a la resta de l’estat, al Alt Penedès és del 14% i a Catalunya el 26%. Respecte a la població estrangera, a Mediona és del 3,8%, a l’Alt Penedès del 3,4% i a Catalunya el 6% segons dades de l’any 2001. Avui segurament les dades hauran diferit degut a l’allau d’immigrants procedents de llatinoamerica i del nord d’Africa.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Figura 5.1.3: Evolució en la composició de la immigració interna

0

50

100

150

200

250

300

350

1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Comarca Província Catalunya Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

De forma més detallada, s’observa que la majoria de persones nascudes a Catalunya són de la comarca de l’Alt Penedès (560), mentre que un nombrós nombre dels habitants són nascuts en una altra comarca (681). d) Perspectives de futur Amb tot això, es preveu un increment de població a Mediona pels propers decennis.

1. Primer per la tendència a l’augment poblacional actual 2. Segon per l’oferta de sòl edificable en la major part de les urbanitzacions, en especial la de

la Font del Bosc i de St. Elies 3. Tercer per l’oferta d’ocupació industrial i de serveis dins el municipi 4. Quart per l’alta qualitat ambiental de l’entorn

Les projeccions realitzades per als propers 10 anys a l’Alt Penedès apunten a un important creixement de la població de la comarca, que se situa entre el 6,8% de l'escenari més baix (escenari que atorga un estancament demogràfic per a la regió metropolitana de Barcelona i per al conjunt de Catalunya), i el 34,4% en l'escenari més alt. Tant en un cas com en l'altre, els principals trets demogràfics descrits per a l'Alt Penedès (procedència marcadament migratòria d'origen extracomunitari de la nova població i manteniment de la tendència observada a la reducció de la grandària de les llars) plantejaran importants reptes a

la comarca en forma de fortes demandes tant d'habitatge com de serveis i equipaments. (Font: Pla Director Territorial de l’Alt Penedès).

Font: IDESCAT 5.2 Activitat Econòmica

5.2.1 Context comarcal Per conèixer l’activitat econòmica de Mediona cal tenir en compte, entre d’altres factors, el volum dels fluxos de la residència al lloc de treball és el caràcter dependent de l’exterior de l’ocupació a la comarca, a l’Alt Penedès. La situació geogràfica, el clima, la proximitat a les zones metropolitanes de Barcelona i del Tarragonès, unes bones comunicacions, una oferta industrial a preus raonables i un entorn natural agradable, fan de l’Alt Penedès sigui una de les comarques més privilegiades per a potenciar la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic sostenible. Alt Penedès retenen un 78,8% (2001) dels seus residents ocupats a la comarca, una proporció que supera, naturalment, les proporcions que es donen a les comarques metropolitanes; però que es troben bastant per davall de les de les comarques veïnes i de les comarques de la Catalunya interior en general.

1. En el sector agrari la mobilitat laboral és mínima i els treballadors treballen sistemàticament en el mateix municipi de residència.

2. La mobilitat laboral comença a ser més notable a la indústria (industries manufactureres) i la construcció. És una mobilitat sobretot de residents cap enfora de la comarca.

3. La mobilitat esdevé espectacular en l’àmbit del comerç, industria i construcció, i també en aquells serveis que tenen un perfil netament funcionarial o similar; treballadors de l’administració pública, sanitat, educació o serveis financers i immobiliaris.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


5.2.2 Economia a Mediona Mediona disposa d’una estructura econòmica polaritzada en diversos sectors productius que tenen molt pes; ens refrerim al sector industrial i al de serveis. El primer representa el 45% del total, i el segon representa el 38% (2001). El declivi del sector primari amb el 6,6% ha tingut un descens continuat, sumat a l’augment del sector de la construcció. Des del punt de vista de l’activitat per sexes es constata que l’agrucultura i la construcció són d’homes i que tant la indústria com els serveis estan equilbrats entre ambdos sexes. Figura 5.2.1. Pes relatiu dels diferents sectors d’activitat i sexe a Mediona (2001).

Font: IDESCAT Existeix oferta ocupacional. No existeixen greus dificultats per trobar feina en el municipi amb els aspectes positius que això comporta. L’oferta d’ocupació a Mediona és de 559 treballadors, comptant residents i no residents. Els sectors d’activitat que més població exporten són el secundari (treballadors qualificats de la indústria manufacturera i de la construcció i el terciari (administratius). Si s’analitza la localització dels llocs de treball s’observa que el saldo de treballadors diferència entre els que marxen a fora a treballar i els de fora que venen a treballar- és clarament positiva (+117 treballadors), símptoma que Mediona és un pol d’atracció laboral. Taula 5.2.1. Mobilitat obligada al municipi

Font: IDESCAT

5.2.3 Població activa Les dades de població activa corresponen a les que es desprenen del Padró de 2001. Aquest segment de població està format per les persones de 16 anys i més, ocupades o que manifesten la

intenció de treballar. La població activa representa el 56% del total de la població major de 16 anys i més. Per contra, la població inactiva representa el 43%. Si comparem les xifres respecte l’any 1996 (veure Taula 5.2.2), observem que difereixen una mica. L’any 2001, la població activa a l’Alt Penedès era del 51% i la de Catalunya del 58%. Taula 5.2.2. Dades sobre l’activitat de la població

Font: IDESCAT Les dades de la població aturada de Mediona provenen del registre d’inscrits a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG), antigament l’INEM. El 2006 aquest segment de població (format per persones de 16 anys i més sense ocupació que estan registrats a l’OTG) és de 68 persones. El pes de la població aturada ha augmentat en aquesta darrer decenni. L’any 2006 hi havia solament 68 aturats, l’any 2005 eren 62 i l’any 2004 foren 45. La major part del aturats procedien del sector serveis i de la industria manufacturera amb un 80%. a la construcció i als serveis d’hosteleria. Taula 5.2.3. Dades sobre l’atur

Font: IDESCAT Respecte el sexe dels aturats, el 44% (30 persones) correspon al sexe masculí i de diverses freanges d’edat (30 a 34 anys i de 55 a 59 anys). Per contra, el 66% correspon al sexe femení entre els 30 a 34 anys (dades de l’any 2006).


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


5.2.4 Nivell de qualificació de la població ocupada Tenint en compte l’ocupació laboral per professions, s’observa que un gruix important de la població resident al municipi té estudis elementals fins la primària. Si aquestes xifres les comparem amb el nivell d’instrucció al municipi, veiem que són correlatives amb el que s’ha comentat anteriorment ja que el 60 % dels habitants actius de Mediona tenen finalitzats estudis de primer grau i només el 17 % els de segon grau. La major part són assalariats fixos. Taula 5.2.6. Dades sobre el nivell d’instrucció

Taula 5.2.7. Dades sobre el nivell d’instrucció

Font: IDESCAT Un gruix important de la població resident al municipi desenvolupa un treball de qualificació mitjana lligada a les indústries de transformació i de serveis i en menor nombre a la construcció.

5.2.5 Sectors productius a) Sector primari La superfície agrícola utilitzada (SAU) és el conjunt de la superfície de les terres per a pastures permanents i les terres llaurades que inclouen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades a conreus llenyosos. Al seu torn les terres llaurades i de pastures també es poden classificar com a terres de secà i terres de regadiu. De les 1.051 hectàrees considerades com a SAU, no existeixen pastures permanents. Els terrenys forestals ocupen 1.530 ha de la SAU. Taula 5.2.8. Superfície agrària

Font: IDESCAT Taula 5.2.9. SAU segons el règim de tinença

Font: IDESCAT Respecte les dimensions de les 57 explotacions actuals i del total de terres, amb 1.051 ha (dades de l’any 1999), la major part tenen unes superfícies grans, ja que oscil·len entre les 20 a 50 ha, amb 6 explotacions i de les de més de 50 ha, que en són 5. Aquestes, amb 691 ha, suposen el 66% del total (1.051 ha). Pel que fa a la ramaderia, tot i que existeix un clar descens del nombre d’unitats ramaderes i d’explotacions des de l’any 1982 i 1989, les últimes dades de què disposem corresponen a l’any 1999; per tant, poden haver diferit força respecte l’any 2007. En aquest sentit, hem de prendre les dades amb una certa cautela. L’any 1999 existien Mediona 10 explotacions amb un total de 1.439 unitats ramaderes, dividides en cap explotació de bovins, d’ovins, de cabrum, 4 explotacions de porcins amb 678 unitats i 7 explotacions de aviram i 2 de conilles. Taula 5.2.4. Unitats ramaderes del municipi


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Font: IDESCAT b) Sector secundari El 2002, últim any que es disposen de dades en matèria d’ocupació, el sector secundari ofereix el 34% de llocs de treball d’un total de 299 treballadors. La major part de les indústries del municipi es caracteritzen per les seves dimensions grans i mitjanes. Segons dades del Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC) del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, l’any 2002 a de Mediona hi havia 15 establiments industrials i 22 de comerç al detall, 29 als serveis i 52 a la construcció. Taula 5.2.5. Empreses i professionals per sectors

Font: IDESCAT Taula 5.2.6. Empreses industrials segons l’ IAE

Font: IDESCAT Per a quantificar el nombre d’empreses constructores s’han fet servir les dades disponibles a l’Institut d’Estadística de Catalunya a partir de l’Impost d’Activitat Classificades (IAE). No obstant, cal tenir present que les empreses o professionals que construeixen en el municipi, independentment de si tenen la raó social a Mediona, cotitzen l’IAE. c) Sector terciari El 2002, últim any de què es disposen de dades en matèria d’ocupació, el sector serveis (no detall) ofereix un total de 29 llocs/treballadors (veure Taula 5.2.7). Taula 5.2.7. Empreses de serveis segons l’ IAE


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Font: IDESCAT 5.3 Habitatge

5.3.1 Tipologia dels habitatges del municipi a) Tipus de llars Existeixen 595 (2001) dins el municipi entre les familiars i la no familiars. Les llars unipersonals suposen el 30% del total de les llars municipals. Aquesta dada és molt alta, fet que denota una forta presencia de persones que viuen soles. En canvi les llars familiars amb un nucli (familia) representa el 700% del total de les llars. Figura 5.3.1. Habitatges per tipus (2001)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

S N 1N F 2N F

1991

1996

2001

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ IDESCAT b) Tipus d’habitatges El municipi té 1.352 (2001) habitatges familiars dels quals 595 corresponen a habitatges principals (44%), seguits pels habitatges no principals, que inclouen els habitatges secundaris, amb 731

habitatges (54%), i els habitatges vacants, 24 en total. Existeix una important diferència entre la realitat de la comarca i de Mediona, ja que en la comarca, la mitjana dels habitatges principals supera el 75% del total dels habitatges existents. Figura 5.3.2. Habitatges per tipus (2001)

0200400600800

1000120014001600

1981 1991 2001

VacantsSecundarisPrincipals

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ IDESCAT

5.3.2 Característiques dels habitatges principals

a) Data de construcció El major període constructiu de Mediona pertany abans de 1900 amb el 44% del total construït fins l’any 1991. El segon període constructiu correspon a les dues dècades entre 1971-1980 i 1981-1991. Segurament les dades diferiran un xic amb la decada de 1991-2001. En els anys següents, sembla que s’ha incrementat la dinàmica de la construcció d’habitatges, amb la creació de nous edificis en les diveres urbanitzacions de Mediona. b) Superfície útil La superfície útil mitjana dels habitatges principals de Mediona és d’aproximadament 110 m2; essent el grup més nombrós el dels habitatges entre 100 i 150 m2. Els habitatges de més de 180 m2 no arriben al 15% del total d’habitatges principals. Com és lògic, pràcticament s’ha produït un increment de tots els habitatges de diferents superfícies, però els més notoris es donen en la franja d’habitatges de 70 a 100 m2. Aquestes dades ens corroboren el que s’ha dit anteriorment de l’augment d’edificis amb més d’un habitatge. Això no obstant, el parc d’habitatges de Mediona es caracteritza per un gran nombre d’habitatges unifamiliars aïllats de superfícies relativament petites, ja que en les seves urbanitzacions les parcel·les no solen superar els 600 m2. Figura 5.3.3. Superfície útil

34

74

127

8875

171

196

153

0

50

100

150

200

250

30-70 m2 70 - 100 m2 100-150 m2 >150 m2

19912001

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ IDESCAT


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


c) Instal·lacions Les condicions dels habitatges són uns bons indicadors de les condicions de vida de la població. El 2001 la gran majoria d’habitatges disposaven d’instal·lacions bàsiques. La balança energetica està molt equilibrada. La major part dels habitatges principals utilitzen el petroli i el seus derivats com a mode d’escalfament, que suposa el 45% del total dels combustibles utilitzats. El gas és utilitzat per el 27,8%. El carbó o derivats és utilitzat pel 17% dels habitatges principals. L’energia elèctrica és utilitzada pel 54 habitatges amb el 9,2%. d) Règim de tinença Pel que fa al règim de tinença s’observa que entre els habitants de Mediona la cultura de la propietat està molt arrelada. Un 77% del habitatges són de propietat tant en règim de compra pagada, a pagar o en herència i donació. Una proporció altíssima de propietaris immobiliaris. Existeix un incipient mercat immobiliari de lloguer amb un 15%. Taula 5.3.19. Règim de tinença

Propie t at

Any com pra pagada

com pra am b pagam ent s pendent s

Herència o donació

Lloguer Grat uïta Alt res Tota l

199 1 83 25,70% 13 4,02% 171 52,94% 32 9,91% 23 7,12% 1 0,31% 32 3200 1 199 33,45% 131 22,02% 139 23,36% 90 15,13% 9 1,51% 27 4,54% 59 5

Font: IDESCAT

5.3.3 Habitatges de protecció oficial L’accés a l’habitatge és un problema especialment greu per als joves i la gent amb menys recursos econòmics. Així doncs, és important analitzar dels habitatges de nova planta que s’han construït quins han estat de promoció lliure (construïts amb capital privat però sense intervenció de cap Administració), o bé de protecció oficial (construïts per promotors privats però amb ajuda del finançament públic). A Mediona no ha existit la promoció d’habitatges de promoció pública. La poca presència de finançament públic també s’evidencia en l’absència d’habitatges construïts i finançats directament per l’Administració pública. No s’ha previst, en aquests darrers decennis la promoció i accés a l’habitatge protegit i assequible per a joves. 5.4 Evolució històrica del municipi Sant Joan de Mediona o també conegut com Olim de Conillos, tot i ser un terme de notable extensió territorial, degut a la seva abrupta orografia, no són molts els nuclis habitats des de l’Alta Edat Medieval, més aviat s’hi troben masies disperses per tota la dilatada geografia del terme, la qual sembla ser que tingué el màxim esplendor al primer terç del s. XIV. Aquesta manca de població agrupada ha determinat que la toponímia no sigui molt abundant, sobretot la d’arrels molt antigues, ja que pel que fa el segle X solament trobem documentat el nom de lloc: Mediona. Possiblement a finals del segle XIII la gent s’agrupà en llocs planers, ben comunicats i amb aigua; Mediona n’és un clar exemple. La vall de Sant Joan fou una de les elegides, però la població agrupada en certa quantia és molt tardana (primer terç del segle XIX) malgrat l’existència d’alguns petits nuclis de cases ajuntades tal com Sant Joan de Conilles, el més important.

És des de mitjans del segle passat que en la documentació municipal consta el nom de Sant Joan de Mediona (el de Conilles solament es conserva a la parròquia fins la dècada dels anys 40 del s. XX). 5.5 Característiques dels assentaments Les característiques morfològiques de l’Alt Penedès tenen una influència decisiva en la distribució de la població: els municipis amb més concentració de població al nucli i amb un volum de població més alt són els que es troben al costat dels rius i de les vies de comunicació. El tipus de poblament actual de Mediona s’explica com a territori de refugi de muntanya mitjana de la Serralada Prelitoral i en zona de Marca amb un poblament relativament escàs. Actualment el 39% de la població de Mediona (758 habitants, 2005) viu concentrada en el nucli urbà de St. Joan de Mediona. El segon grup més important de població es troba en el conjunt format pel nucli de Sant Pere Sacarrera i la urbanització de la Font del Bosc (35,2%) i a Les Pinedes de Sant Elies hi trobem el tercer grup (11%). La resta de població es reparteix entre els diversos nuclis i veïnats, sense a arribar al 6% del total de la població municipal. La superfície urbanitzada ocupa una part relativament molt petita comparada amb el terme municipal (2,84% d’ocupació), però està repartida de forma molt irregular en el territori. D’una banda, trobem els nuclis històrics tradicionals, compactes i encaixats en les zones de vall, encapçalats per Sant Joan de Mediona i els seus dos barris, el barri de l’església i el barri del Molí; Les Cases Noves de Can Pardo, i Sant Pere Sacarrera. També es poden incloure en el grup d’assentaments tradicionals els veïnats de Can Xombo, la Quadra d’Agulladolç i Can Paixano. Aquests tres veïnats neixen al costat de les principals vies de comunicació entre els nuclis històrics i la resta de municipis de l’entorn. De l’altra banda, amb una extensió molt superior a la d’aquests nuclis compactes, i amb una estructura molt menys densa, trobem les urbanitzacions residencials, situades en zones elevades, ocupant vessants i carenes muntanyoses. Destaquen pel la seva gran superfície La Font del Bosc i de Les Pinedes de Sant Elies i, en un altre ordre de dimensions, Monterrey Park. A Mediona també es dóna el cas d’urbanitzacions espontànies no regularitzades, com Can Verdaguer i Can Xamaio, prop del límit del terme amb Sant Quintí de Mediona. Can Verdaguer ocupa una extensió considerable, i està situada en el vessant nord-est de la muntanya del Marquès, en un entorn forestal (cremat durant l’incendi del 1994), i Can Xamaio neix a la plana, prop de la carretera C-244a, com una agrupació de pocs habitatges dispersos.

Urbanització de Monterrey Park


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Can Paixano

Can Verdaguer A Mediona existenen al voltant de 1.352 habitatges familiars dels quals 976 habitatges coresponen a la Font del Bosc, St. Elies i Monterey Park, el 72%. Es constata que l’habitatge unifamiliar aïllat (urbanitzacions) supera amb escreix els habitatges situats en nuclis urbans densos. Alhora, s’observa diferents estadis de consolidació dels nuclis urbans. Cal destacar l’enorme potencial de parcel·les que encara resten per ocupar en les urbanitzacions, especialment a La Font del Bosc.

Nuclis de poblacióParcel·les

totals*Parcel·les ocupades

Parcel·les buides

% Parcel·les buides

Sant Joan de Mediona* 419 346 73 17,42Sant Pere Sacarrera 94 79 15 15,96Les Cases Noves 110 91 19 17,27La Font del Bosc 1275 658 617 48,39Sant Elies 400 276 124 31,00Monterrey Park 45 38 7 15,56 Font: Elaboració pròpia 5.6 Patrimoni cultural

Al municipi existeix un bon nombre d’elements de patrimoni, principalment fora dels nuclis de població, donat el caràcter rural i dispers dels assentaments. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, entre diverses masies i edificis urbans, també trobem construccions tradicionals de pedra seca, com bordes i barraques. Destaca el conjunt d’edificis religiosos associats a nuclis urbans i a masies, entre els que trobem l’església parroquial de Sant Joan de Mediona, situada en el nucli primitiu de la població, al marge dret de la riera de Mediona. El Castell de Mediona, situat en un entorn natural de gran qualitat, és l’únic element declarat BCIN. Pel que fa al patrimoni natural i etnològic, també destaquen nombroses fonts, ja siguin naturals o antropitzades; així com les restes d’un pou de glaç.

Pel que fa al patrimoni arqueològic, donades la situació central del municipi, les seves característiques geomorfològiques, i l’existència molt primerenca de poblament, ens consten nombrosos elements inventariats (100), dels quals quasi un 25% són coves, abrics o balmes. També destaquen alguns arbres d’interès: El Roure del Solé, el Pi dels Agullons, amb 410 cm de circumferència, el lladoner de Mas Bolet, el Pi verd de la Feixeneda, l’alzina del Bolet, el Freixe de la Gelada, la Pinassa sobre la Fomnt de l’Hortelana.

Castell de Mediona. Fou una fortificació roquera i tingué diversos recintes consecutius, en els quals s’observen clarament tres fases constructives ben diferenciades que van del segle X al XV. Ens trobem davant d’una obra militar de gran interès i única a la comarca, fins i tot per la seva peculiar arquitectura. Aquesta fortificació se suposa que fou abandonada definitivament furant el segle XVIII. Església de Santa Maria. Es troba a un costat del recinte fortificat, en un lloc pintoresc. L’edifici és construït amb pedra treballada ben col·locada, no solament a les arestes, portals i arcades, sinó a quasi tot l’aparell de l’obra.

Església de St. Joan de Mediona. Església parroquial al nucli antic del poble de Sant Joan de Mediona. Els seus orígens són antics, possiblement com les altres capelles d’origen romànic del terme. És una església de tres naus i planta rectangular. Té absis central, absis central poligonal, absis lateral de planta semicircular, sagristia adossada, atri davanter i campanar de planta quadrada. Capelles. Són d’interès les capelles de Sant Pere Sacarrera, dins el poble del mateix nom, a la plaça de l’Església, i de Sant Elies, dalt del turó de la pineda de Sant Elies, a 537 m. d’alçada. Altres


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


capelles són: Santa Anna i San Esteve de Mediona, Santa Margarida d’agulladolç, Sant Salvador de Pereres, Sant Pau, Santa Margarida d’Agulladolç, Santa Maria d’Orpinell, la de Ginoles.

Masies. Les consideren d’interès, sota el punt de vista històric o artístic són: Can Maristany (Òlim Can Pujó), La Freixeneda, Santa Margarida, Can Massana, Ginoles, Can Vic (Vich), Puigfred, Puigmoltó... Barraques de vinya. A les terres penedenques, com en d’altres indrets del Principat, és molt corrent de trobar "cabanes de pedra en sec" també conegudes per "barraques de pagès o de la vinya", "mulasses" i "borges", segons la contornada en què les trobem. De les que hi ha al terme de Mediona en diuen "barraques de la vinya"; moltes són envoltades de bosc o matoll, la seva construcció és de planta més o menys circular, tant dins com a fora, amb un petit portal orientat generalment a migdia. Algunes, sobretot les del sector de Puigfred, són d’una obra artesanal de gran relleu estètic amb la pedra col·locada amb regularitat, quasi formant rengleres superposades. Les seves dimensions no són massa grans i foren construïdes majoritàriament al segle XIX. La seva utilitat era de aixopluc del pagès i també com a magatzem d’estris de conreu. Malgrat haver quedat molt abandonades i fer-se desperfectes, sortosament, donada la quantitat existent, encara queden intactes a qualsevol indret del terme. Sens dubte formen part de la cultural rural, per això han de ser respectades i conservades. Si es miren amb detall, es compren que ens trobem davant d’unes obres d’una singular bellesa edificativa. A Mediona existeixen infinitat de coves, avencs, abrics. Una de les més conegudes és la cova del Bolet, del Castell de Mediona, etc. Taula 9: Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Patrimoni arquitectònic Lloc i estil Protecció Castell de Mediona Romànic

Medieval Mediona BCIN Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949

Creu de Terme Dins la masia de Puigmoltó Barroc XVIII Mitjan - XVIII Mitjan

Mediona BCIN Decret 13/03/1963 BOE 30/04/1963

Bar Mata-Cal Sigró Pl. comte del Montseny Noucentista XIX - XX

Sant Joan de Mediona

Ca l’Agulló Av. A. Clavé, núm. 50 Eclecticisme XIX


Ca l’Onclet c/ Florencia Gustems, s/n Noucentista XIX - XX


Can Barriga c/ Florenci Gustems, s/n Noucentista XIX - XX


Cal Maristany Obra popular Mediona Cal Masip c/ Florencia Gustems, 6

c/ Pins, 10 Sant Joan de Mediona

Ca Palà c/ Major, 3 Noucentista XIX - XX


Cal Pere Casanella c/ Pins, 10 Noucentista XIX - XX


Cal Suriol Ric c/ Sant Josep, 10 Noucentista XIX - XX


Cal Vic c/ Pins, 20 Noucentista XIX - XX


Cambra Agrària c/ Florenci Gustems s/n Noucentista XIX - XX


Capella de St. Prere Sacarrera

ctra. BV-2136, km 0'25 Romànic XI

St. Pere Sacarrera

Capella de Santa Anna Ctra. C-244, km. 18 a 1 km Gòtic

Mediona

El Casal Av. Florenci Gustems, s-n Modernista


El Cinema c/ Escoles s/n Noucentista XIX - XX


Ermita de les Cases d’Urpinell

Reneixament/Barroc Segle XVII

Mediona

Ermita de St. Salvador de Pereres

Ctra. BP-2126, km 7'5 a 1 km Obra popular

Mediona

Església parroquial de St. Joan de Mediona

C. Església i c. Cal Marquès Historicisme


La Torre de Cal Queralt Pendent La Torre del Maure Noucentisme Pendent


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


La Torre del Sr. Emric Noucentisme Pendent Les Torres del Pepe Noucentisme Pendent Orpinell ctra. BV-2136, km 2'5, a 2'5 km

Romànic Medieval

Mediona

Portal de Cal Farrirol c/ Anselm Clavé, 4 Obra popular

Pendent

Portal de Cal Feliu C/ Esgésia Obra popular

Pendent

Portal de Cal Ferreri de Cal Quel

Pl. Comte Montseny s/n Obra popular Segle XVIII


Portal de Cal Magins c/ Pins, 14 Obra popular XIX


Portal de Cal Marquès c/ cal Marquès s/n Obra popular Segle XVIII


Portal de Cal Queralt c/ Cal Marquès Obra popular

Pendent

Sant Elies Església Romànic/ Gòtic Segle XI-XIV

Mediona

Santa Margarida d’Agulladolç

Masia de Can Agulladols Ermita. Romànic

Mediona

Font: Departament de Cultura 2007 Taula 10: Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic a Mediona Patrimoni arqueològic Tipus de jaciment ABRIC VORA CAMÍ AGULLONS, ELS MASIA DELS AGULLANS BALMA DE LA CULLERA BALMA DEL PÈNDOL BALMA DEL BATLLE BALMA DEL SÍLEX BARRACA DE LA TORRETA CAMP DE LA BARRACA BARRACA DE MAS D'EN PONÇ CA N'OBAC CAL FORNER DE LA PLAÇA CAL MARIMON CAL SABATÉ CAL FERRER DE PUIGCANÍ CAMÍ DE "LA MASIA" CAMÍ DE L'AGULLA CAMP DE LA MASIA CAMP DE LES PEDRES CAMPS D'EN PARDO SOLÉ CAN BALADA CAN COSTELLA CAN JOMBO FONT EL JESUS CAN PARDO VELL CAN QUEROL CAN SANS CASA DE LA TORRETA, LA CASA NOVA DE BOLET BOLET NOUCASALOT DEL SOLÉ

CASTELL DE MEDIONA CEMENTIRI DE MAS PAGÈS CEMENTIRI DE SANT JOAN DE MEDIONA COLL DEL BOSC COVA "A" COVA DE LA PIRÀMIDE COVA "X" COVA DEL BON JAUMET, LES PENYES ROGES DE CLIVILLERESCOVA D'EN BARRAMON COVA DE L'AUMETLLA COVA DE L'OMELLA COVA DE L'HORTA GALERIES DE LA ROCA DEL GAT COVA DE LA BOIRA COVA DE LA CUINA COVA D E LA JETA COVA DE LA RASA COVA DE LES MONEDES COVA DEL CASTELL DE MEDIONA COVA DEL TRONC COVA GRAN (A) DE SANTA ANNA COVES DEL BOLET COVA DEL BOLET COVES PETITES (B i C) DE SANTA ANNA FASSINA, LA FONT DE LES DEUS FONT DE MAS BALAGUER FONT I VINYA DE CAL SABATÉ O DE CAL FERRER DE PUIGCAMÍ

FORAT DEL PUNXÓ GUIXERA, LA ESTACIÓ DE LA BARQUERA PLANA DE L'OS MAS D'EN PONÇ MAS MARTÍ MAS MUNNÉ MAS RODÓ 1 MAS RODÓ 2 MAS SOLÉ MAS VELL MASIA, LA MEDIONA-1 MEDIONA-II MEDIONA-V OLIVERES D'EN VALLS, LES ORPINELL ORPINELL VELL ORPINELL "MINA" CLOT DELS LLENEGALLS ORPINELL NOU PARELLADES, LES PENJAT DEL COLL CURT VINYA DEL COLL CURT PERERES PK 6700 DE LA C-244 TURÓD'AGULLADOLC II PK 6700 DE LA C-244 TURÓ D'AGULLADOLÇ I PK 7125 DE LA C- 244 PLA DE CAN JOMBO PLA DE GINOLAS PLANA D'EN FELIP PLANELLA, LA PUIGFRED CAL MALLOFRÈ PUIGFRED VELL PUIGMOLTÓ


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


PUJOL D'ORPINELL PUJOL, EL QUADRA i CASTELL D'ORPINELL ESGLÉSIA DE STA Mª D'ORPINELL RACÓ MAI ROQUES DEL MOLÍ ROS TARRIDA SANTA ANNA SERRA DE PUIGFRED PENYES DE MAS CONILL SOBRE LA VINYA DE JOAN CEGOS TALLER DEL BOSC DE PERERES TORRENT DE PUIGCÚGOL TURÓ SENSE NOM VINYA D'EN BARRAMON CAMP D'EN MENCIÓ VINYA D'EN BRICUS VINYA D'EN JOAN CEGOS VINYA D'EN MAQUINO VINYA D'EN MIQUEL FIGUERAS VINYA D'EN PONS VINYA D'EN PANTINQUILLO VINYA D'EN RAFEL VINYA DEL FARRIOL VINYA DEL PELADOR VINYA DEL SENSE GORRA VINYA DEL XIC DEL PONT Font: Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya 2006. 6. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

6.1 Comunicacions i transports a) Xarxa viària principal Les principals vies de comunicació de la xarxa viària són les carreteres: BV-2136, que comunica la Llacuna amb la Font del Bosc i les Pinedes de St. Elies passant per St. Joan, la BV-2137, que surt St. Joan en direcció sud fins al límit del terme amb la Llacuna, C-244a, que uneix St. Quintí de Mediona amb Capellades travessant el municipi de sud-est a nord-est, i, finalment, la BV-2304, que entra per l’est, procedent del terme de Cabrera d’Igualada, i que enllaça amb la C-244a a l’alçada de les torres de Can Verdera. Està previst realitzar una variant de la BV-2136 a Sant Pere Sacarrera, que evitarà el pas d’aquesta carretera per dins del nucli urbà. (Diputació de Barcelona. 2007.) Figura 6.1.1. Plànol de carreteres de Mediona

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia ICC

b) Xarxa urbana Les carreteres serveixen d’entrada i sortida als diversos nuclis, que estructuren la seva xarxa urbana a partir d’un únic o escassos punts d’accés. La xarxa urbana difereix entre nuclis en funció de la topografia i la naturalesa dels diferents teixits. Els nuclis urbans tradicionals tenen una estructura més o menys reticulada i jerarquitzada, conformant illes de cases de petites dimensions; els barris com Can Xombo i la Quadra d’Agulladolç segueixen un creixement lineal a partir d’un únic vial i les urbanitzacions aïllades mostren una disposició de carrers segons les corbes de nivell, sense una jerarquia clara i poc reticulada, que no facilita la intercomunicació entre les diferents zones urbanitzades. Aquests vials es troben en la seva majoria pavimentats amb asfalt i també disposen de voreres. En alguns casos aïllats, trobem carrers amb paviment de formigó o de sorra, que generalment corresponen a trams finals de carrers o vials auxiliars.

c) Xarxa rural Els camins, pistes i corriols representen una important base dins de l’estructura territorial de Mediona Principalment utilitzats per a usos agrícoles, es poden també distingir les principals rutes que connectaven els diversos nuclis disseminats amb el nucli de Sant Joan i amb els municipis propers, cap a Igualada o cap a la plana del Penedès.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


La tipologia dels camins és molt variable, així com els usos que se’ls dóna. Tradicionalment, els camins s’han classificat segons la seva amplada i segons l’ús que se’ls donava. Ara bé, des del punt de vista administratiu aquesta classificació pot ser:

• Camí veïnal: Són de titularitat municipal i s’usen per comunicar nuclis de població entre ell. Són els anomenats camins rals no han esdevingut carreteres quan s’ha desenvolupat la xarxa viària actual.

• Camí rural: N’hi ha de titularitat particular (amb servitud de pas o sense) o municipal, per cessió voluntària o per usucapió. D’ús agropecuari, comuniquen els masos entre sí i amb la xarxa de camins veïnal o carreteres per comunicar nuclis de població entre ell.

• Camí ramader: El titular és la comunitat autònoma (segons la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries), a Catalunya els gestiona el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP). S’usen pel trànsit dels ramats. Fins hi tot quan estan en desús, conserven la seva condició originària.

• Pistes forestals:N’hi ha de titularitat municipal, però majoritariament pertanyen al DARP (Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya). o vials construïts per a l’aprofitament de boscos i pastures de titularitat pública (també existeixes pistes forestals privades als boscos privats).

• Vies de Servei: De titularitat privada o pública (però no necessàriament d’ús públic comú general). Són vials construïts com a elements auxiliars o complementàries d’activitats específiques.

d) Camins històrics i tradicionals Algunes d’aquestes vies poden oferir la possibilitat de ser vies d’observació del paisatge i del patrimoni cultural. Existeixen moltes rutes per fer, senyalitzades pel Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès com a rutes del vi i que, la majoria d'elles, poden fer-se en BTT. Així mateix, el sender de gran recorregut GR-172 (Bellprat-La Mussara) també discorre per gran part del terme, travessant la seva meitat nord en direcció E-O, passant per Sant Joan de Mediona. També podem trobar els recorreguts gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, com el PR-C 153, Camí del Simoll. Des de San Joan de Mediona a Les Pereres. Existexen moltes rutes per fer, senyalitzades pel Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès com a rutes del vi i que, la majoria d'elles, poden fer-se en BTT. e) Transport públic La xarxa de transport públic està formada per dos línies d’autobusos: MON BUS (Barcelona-St. Joan de Mediona) i La Hispano Igualadina S.A. (Barcelona-Vilafranca, de la línia Igualada-Vilafranca). La línia MON BUS fa dues sortides diàries de Mediona i de Barcelona els dies feiners, mentre que els dissabtes només en circula un en direcció Mediona i el diumenge un en direcció Barcelona. Pel què fa a l’altra línia, també en circulen dos cada dia en direcció St. Joan de Mediona-Vilafranca i viceversa, i el cap de setmana només hi ha servei dissabte al matí, amb un sol autobús per banda. L’arranjament de la carretera que comunica les urbanitzacions La Font del Bosc amb Les Pinedes de l’Armengol és una obra fonamental per facilitar l’accés al transport públic (els autobusos que arriben a les Pinedes podran passar per la Font del Bosc, Sant Pere Sacarrera i Sant Elies) i per tenir una sortida d’emergència en cas d’incendi.

Les estacions de ferrocarril més properes són: Capellades (FGC) i Vilafranca del Penedès (RENFE). Des d’allà es pot contractar un servei de taxi cap a Mediona. 6.2 Equipaments municipals a) Equipaments esportius Sant Joan de Mediona disposa de piscines municipals, pavelló poliesportiu, pistes de tenis i camp de futbol. Sant Pere Sacarrera disposa de la pista poliesportiva de l’escola. La Font del Bosc disposa de l’espai corresponent a camp de futbol, sense tancament perimetral. Monterrey Park disposa d’un espai d’equipaments sense desenvolupar. Les Cases Noves disposen de les pistes escolars. b) Equipaments docents Dins el municipi de Mediona existeixen dos centres educatius, que formen part de la ZER (Zona Escolar Rural) Serra d'Ancosa. El CEIP Renaixença es troba en el nucli de Sant Pere Sacarrera i disposa de tres aules, menjador, pati i pista poliesportiva. El CEIP La Fassina es troba al nucli de Sant Joan de Mediona. Disposa de dos grups d'educació infantil, cicle inicial i mitjà; i un grup de cicle superior. Existeixen tres llars d’infants: Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera i una nova llar d’infants a La Font del Bosc.

c) Equipaments administratius Consta únicament l’edifici de l’Ajuntament existent que es troba al nucli de Sant Joan de Mediona. d) Equipaments sanitaris Existeixen dos dispensaris municipals situats en la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament, a Sant Joan de Mediona, i un altre al nucli urbà de St. Pere Sacarrera. e) Equipaments culturals i socials Consten els locals destinats a aquesta finalitat en el nucli de Sant Joan de Mediona i la Font del Bosc, que recentment s’ha pavimentat i s’hi ha renovat les instal·lacions. f) Cementiri municipal El cementiri deixà de ser parroquial. Avui la gestió és municipal, i recentment s’ha ampliat amb 30 nínxols nous. Es troba fora del nucli primitiu de Sant Joan de Mediona, seguint el camí cap a les Cases Noves, sobre un turó.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


g) Equipament de proveïment Consta l’edifici de la Cooperativa Agrícola de Sant Joan de Mediona. h) Equipaments privats Existeix el Casal Medianenc, privat, en el nucli de Sant Joan de Mediona, que organitza actes culturals. Pistes esportives i piscines a La Font del Bosc. Llar d’avis a La Font del Bosc, que té establert un conveni amb l’Ajuntament per oferir alguns serveis com a centre de dia.

A continuació es llista la relació d’equipaments existents Taula 11: Equipaments municipals Equipaments Tipologia Escoles CEIP la Fassina, a St. Joan de Mediona Escoles CEIP Renaixença a St. Pere Sacarrera Llar d’Infants a St. Joan (inaugurada 2004) Llar d’Infants a St. Prere Sacarrera

Docent-Educatiu

Consultori mèdic (Edifici de l’Ajuntament) Cal Sisquet de St. Pere Sacarrera Centre per a la gent Gran a St. Joan de Mediona

Sanitari assistencial

Església de Sta. Joan de Mediona. Religiós Instal·lacions Esportives. Pista poliesportiva, Pista de tenis i voleivol. Piscina i vestuaris a St. Joan de Mediona Piscines i camp de futbol a la Font del Bosc

Esportiu-recreatiu

Ajuntament Administratiu Cementiri Religiós Centre Social a St. Joan Centre Social a Can Verdaguer Centre Social a les Cases Noves Centre Social a St. Perre Sacarrera Local Social a St. Elies Casal Medionenc. Teatre. L’Escorça Teatre

Cultural

Font: pròpia i web ajuntament 2007. 6.3 Zones verdes

El municipi disposa de diversos espais lliures i zones d’esbarjo, repartides en els diferents nuclis urbans. Es tracta d’espais força petits, que recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure. Al nucli de Sant Joan de Mediona trobem la plaça dels Països Catalans i el parc infantil del Barri de l’església, i les zones situades prop de la riera de Mediona, entre les que destaca el parc dels Rentadors. A les Cases Noves de Can Pardo també trobem una zona d’esbarjo infantil, situada al final del nucli, al costat del Torrent de Puigcogull, i a Sant Pere Sacarrera els dos petits espais de lleure es troben al costat de la carretera BV-2136, al seu pas per dins el nucli. Als veïnats de Can Xombo, Can Paixano i la Quadra d’Agulladolç no s’hi han habilitat zones verdes. Pel que fa a les zones verdes de les urbanitzacions, cal dir que es troben en diferents estats d’urbanització. La majoria d’espais es van emplaçar en zones amb fort pendent i fondalades de vall i, generalment, no s’han equipat com a zones de lleure. No obstant això, tant a la Font del Bosc, Sant Elies i Monterrey Park, hi trobem petits parcs infantils, situats prop dels principals accessos. A Can Verdaguer i Can Xamaio no hi ha cap zona de lleure pública. 6.4 Serveis tècnics i ambientals Els serveis tècnics i ambientals actuals del municipi tenen les característiques següents: Abastament d’aigua potable L’abastament d’aigua del municipi està gestionat per diverses empreses, que s’ocupen del subministrament i de les instal·lacions, de diversa naturalesa i antiguitat. Això fa que sigui difícil aconseguir una planificació global que permeti gestionar-ne un ús sostenible. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona està realitzant, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mediona, una verificació d’estanqueïtat de les canonades d’aigua del municipi. Actualment l’abastament d’aigua potable es realitza a través de tres dipòsits gestionats per l’empresa SOREA que subministren aigua als nuclis de població de St. Joan de Mediona, Cases Noves, Can Xombo, Can Verdaguer, la Font del Bosc i Sant Pere Sacarrera. A les Cases Noves s’ha realitzat un nou pou d’aigua potable. D’altra banda, el subministrament d’aigua potable de la urbanització de St. Elies és gestionada per l’empresa Aigües Anoia; a la urbanització Monterrey Park, l’empresa Aigües i Agrícola de Mediona (Freixenet) i el nucli de la Quadra de l’Agulladolç i les Masies Est és gestionada per Aigües de Cabrera d’Igualada. El sector industrial de la paperera de Can Xombo té pous i una bomba pròpia de captació. Xarxa de sanejament El conjunt dels nuclis de Sant Joan de Mediona, Can Xombo i Mas Pereres compta amb una depuradora amb tractament primari, situada al marge esquerre del riu Mediona i propera al barri del Molí. Sant Pere Sacarrera també compta amb una depuradora de tractament primari, ubicada al marge esquerre del torrent de la Font del Bosc, sota els turons de Can Verdera, que actualment no està en servei. Està prevista la seva ampliació i posada en marxa, per tal de donar servei a la Font del Bosc. Les urbanitzacions de la Font del Bosc i de Les Pinedes de Sant Elies disposen d’una incipient xarxa de clavegueram, ja que la majoria dels habitatges disposen d’una fossa sèptica que es neteja


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


un cop l’any, mitjançant la gestió del propi Ajuntament de Mediona. Amb la realització de les actuacions previstes al Pla Parcial de Les Pinedes de Sant Elies, es preveu la construcció de clavegueram i d’una depuradora pròpies. A la Font del Bosc hi ha clavegueram en alguns carrers de la part inferior de la banda de solana, amb el ramal principal per sota de l’Avinguda de Maristany. El nucli de Can Paixano, la urbanització de Monterrey Park, i els veïnats de Can Verdaguer i Can Xamaio també disposen de diverses fosses sèptiques que es netegen un cop l’any, mitjançant la gestió del propi Ajuntament de Mediona. Subministrament elèctric La distribució d’energia del municipi i el seu subministrament elèctric el realitza ENDESA-FECSA/EON, mitjançant línies aèries. Tots els nuclis urbans disposen de xarxa d’enllumenat públic, i l’abast i el servei del subministrament actual es consideren satisfactoris. Està prevista la realització d’una nova línia d’alta tensió que ha de creuar la meitat est del municipi, de nord a sud, que s’aprofitarà per portar energia elèctrica al conjunt de Sant Pere Sacarrera, La Font del Bosc i Les Pinedes de Sant Elies. Subministrament de gas Els nuclis de Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera i Les Cases Noves de Can Pardo disposen de gas canalitzat. Per la resta de nuclis el subministrament de gas es realitza a través de bombones de butà de l’empresa Repsol que cop per setmana tenen destinació a Mediona. Gestió dels residus Recentment s’ha adequat una deixalleria a la urbanització de la Font del Bosc i un punt de recollida al nucli de St. Joan de Mediona i de Les Cases Noves. Energia fotovoltaica El municipi de Mediona compta amb el primer parc de plaques fotovoltàiques de titularitat municipal de Catalunya. La zona produeix una mitjana de 200.000 kilovats/h anuals. Els beneficis es destinen a la millora de l’enllumenat públic i a finançar nous serveis socials. El nou equipament ocupa tres hectàrees de terreny en la muntanya de Puigmoltó i té instal.lades 6 plaques orientables automàticament. Recentment s’ha aprovat un nou projecte per a plaques fotovoltàiques en una zona a tocar amb el sòl urbà del nucli de Mediona, sobre la zona industrial situada al sud-est del nucli, ocupant uns terrenys de feixes i conreus herbacis abandonats. Infraestructures de telecomunicacions Al respecte de les instal.lacions de telecomunicacions, el següent quadre mostra l’estat dels serveis al municipi de Mediona. Aquest quadre s’ha el.laborat en comparació amb el disponible al web Catalunya Connecta. S’observen diferències pel que fa a la cobertura de la Televisió Digital Terrestre, segons els següents graus de recepció en funció del tipus de senyal: - TDT Nacional: es reb en tots els nuclis - TDT Estatal: es reb en tots els nuclis - TDT Local: no es reb en cap dels nuclis

Al respecte de les xarxes, la recepció de TDT es fa a través de repetidors externs al municipi; i que la cobertura de la xarxa de Telefonia Mòbil es fa a partir de tres antennes ubicades als nuclis de La Font del Bosc, Sant Joan de Mediona, i Cases Noves de can Pardo. Pel que fa a la resta de serveis, el seu estat és conforme a la taula següent: Figura 6.4.1. Estat dels serveis al municipi de Mediona MUNICIPI MEDIONA Nucli TDT nacional TDT estatal TDT local TM * BAR ADSL

Can Verdaguer SI SI NO SI SI SI Can Xamaio SI SI NO SI SI SI Can Xombo SI SI NO SI SI SI Cases Noves SI SI NO SI SI SI Monterrey Parc SI SI NO SI SI SI Sant Elies SI SI NO SI SI SI Sant Joan de Mediona SI SI NO SI SI SI Sant Pere Sacarrera SI SI NO SI SI SI Font del Bosc SI SI NO SI SI SI *només cobertura exterior

Font: Ajuntament de Mediona a partir de dades de base Catalunya Connecta A continuació es mostren les cartografies de cobertura dels serveis de: Xarxa de Banda Ampla Rural; Cobertura de telefonia mòbil; i Xarxa de Televisió Digital Terrestre, pel municipi de Mediona, disponibles al web Catalunya Connecta, del Departament d’Empresa i Ocupació. Figura 6.4.2. Xarxa de Banda Ampla Rural

Font: Catalunya Connecta


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Figura 6.4.3. Cobertura de telefonia mòbil.

Font: Catalunya Connecta Figura 6.4.4. Xarxa de Televisió Digital Terrestre (TDT)

Xarxa de Televisió Digital Terrestre (TDT). Font: Catalunya Connecta

7. ORDENACIÓ DEL TERRITORI

7.1 Planificació territorial

7.1.1 Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, pel Parlament de Catalunya, és el primer instrument jeràrquic en l’ordenació territorial i urbanística del territori català, que defineix objectius per assolir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) té com a funció definir el model indicatiu i de referència per a la resta de plans, programes i actuacions que afecten el territori. Els objectius bàsics del PTGC són fonamentar l'equilibri territorial de Catalunya, dinamitzant les activitats econòmiques i garantint nivells adequats de qualitats ambientals. El PTGC és l’instrument que defineix objectius, per aconseguir entre d’altres, el desenvolupament sostenible de Catalunya. Contingut El Pla inclou les determinacions següents:

• La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.

• La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.

• La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori.

• La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.

• La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.

• La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics. • La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar als

àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir

El Pla Territorial General de Catalunya defineix diversos àmbits funcional territorials, formats per un sistema central, que en polaritza les relacions, i uns sistemes urbans que s’hi relacionen amb un cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una unitat funcional definida i composada a partir de sistemes urbans de diferents comarques. El PTGC subdivideix el territori català en els àmbits funcionals territorials (AFT) següents: AFT de les Comarques Centrals AFT de Ponent AFT de les Comarques Gironines AFT del Camp de Tarragona AFT de les Terres de l’Ebre


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


AFT de l’Àmbit Metropolità de Barcelona AFT de l’Alt Pirineu i Aran Pel que fa a les propostes del PTGC, Mediona es troba dins l’AFT de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, parcialment inclosa en un sistema de reequilibri territorial de nivell 2. Aquests sistemes es troben localitzats a l’exterior de l’àmbit metropolità barceloní, i tenen una funció equilibradora important respecte el territori global de Catalunya; el seu nivell es fixa en relació al seu potencial actual, de desenvolupament i situació respecte a altres sistemes urbans. Aquesta proposta afecta la part del municipi que compren els nuclis de Sant Pere Sacarrera i les urbanitzacions de La Font del Bosc i Les Pinedes de Sant Elies, tenint en compte la seva proximitat respecte als eixos de comunicació principals i el seu potencial intermedi de desenvolupament. La resta de municipi no forma part de cap sistema urbà de proposta, pel fet de trobar-se en una zona amb molt poca presència d’urbanització, amb fort pendent i una morfologia complicada, així com per la presència de valors ecològics i paisatgístics importants. Les polítiques globals del PTGC per als sistemes de reequilibri territorial són, d’una banda, potenciar les seves capacitats com a alternativa als atractius del sistemes de l’àmbit metropolità, de manera que es permeti un reequilibri global; i d’altra banda, potenciar el seu desenvolupament preservant la qualitat de vida que s’hi gaudeix, buscant una prestació elevada de serveis i equipaments especialitzats. En aquest sentit, el PTGC proposa afavorir el desenvolupament de sòl per a usos tant residencial, com industrial i terciari, acompanyat d’una adequada dotació de serveis. Figura 8.1.1. Detall del plànol de proposta del Pla Territorial de les Comarques Centrals

Font: DPTOP

Pel que fa al territori no inclòs en cap sistema de proposta, la principal determinació del Pla –és la d’establir polítiques de preservació, tant a les àrees urbanes com rurals, pels seus valors ambientals i culturals, amb la protecció dels seus recursos i la recerca de formes de rendibilització de la seva economia, molt lligada al sector primari. Entre altres, s’apunta a l’aprofitament de les possibilitats turístiques que ofereixen els seus entorns privilegiats.

Les determinacions del PTGC, tant pel que fa a les polítiques de desenvolupament com a l’establiment de paràmetres reguladors i estàndards mínims de serveis, s’han de desenvolupar mitjançant el Pla Territorial Parcial de l’Àmbit Metropolità, actualment en fase de redacció. A més, la nova legislació aplicable en matèria urbanística dota al Pla d’un instrumental més potent per a la gestió de les seves propostes – especialment els Plans directors urbanístics - del que es disposava en el moment de l’aprovació del Pla territorial general.

7.1.2 Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010 (DOGC núm. 5627 - 12/05/2010), és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla territorial general de Catalunya, i comprèn el territori que abasten les comarques de l'Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície total de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis. El Pla territorial Metropolità estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d'espais oberts, la d'assentaments urbans i la d'infraestructures de mobilitat. Objectius i criteris. El Pla estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris del Programa de planejament territorial. El PTMB identifica unes estratègies de desenvolupament i les assigna a cada nucli, i deixa al planejament urbanístic la definició del model d’implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d’urbanització i d’edificació en funció de les característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana. La definició d’aquesta estructura nodal de referència ha buscat 15 finalitats principals: a) Consolidar i potenciar el paper de lloc central de la regió metropolitana de Barcelona dins del context europeu i internacional. b) Articular el sistema urbà de Barcelona, l’Àrea metropolitana central i les ciutats de l’Arc Metropolità amb els seus entorns urbans i amb la resta de polaritats que vertebren el territori català. c) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió. d) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin tant la disminució de les necessitats de mobilitat com la dotació de transport públic. e) Mantenir o fomentar l’equilibri entre població i llocs de treball a les àrees urbanes que presenten tendències al desequilibri o bé tenen desequilibris inicials significatius pel que fa a aquestes variables. f) Mantenir i fomentar el paper dels centres urbans tradicionals i possibilitar operacions de nova centralitat a les àrees urbanes perifèriques. g) Fomentar la misticitat d’usos dels teixits urbans. h) Facilitar la integració dels creixements i combatre els riscos de segregació urbana. i) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades que facilitin la integració de la población immigrada. j) Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori. k) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. l) Racionalitzar la implantació de les àrees especialitzades aïllades existents. m) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. n) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels equipaments d’interès plurimunicipal.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


o) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge. En síntesi, cinc principis operatius orienten aquesta proposta: - Ús eficient del sòl. La reutilització, renovació o reforma del sòl urbà existent són preferibles a noves extensions de la urbanització. En tot cas, aquestes haurien de tenir una suficient intensitat d’habitatge i usos urbans. - Nodalitat. L’extensió urbana, que serà també necessària, s’ha d’orientar preferentment al reforçament nodal: augment del rang de les ciutats i creació de centralitats i articulacions en els sistemes continus. - Usos mixtos i equilibrats. Les actuacions urbanístiques de transformació i d’extensió urbana han d’afavorir una correspondència quantitativa entre població ocupada i llocs de treball previsibles, ja sigui en l’àmbit de l’actuació o en un entorn significatiu. - Ordenació per xarxes. Les oportunitats de les actuacions ferroviàries s’han de tractar conjuntament amb l’ordenació dels usos i l’habitatge per tal que es maximitzi la població servida per aquests mitjans. També la xarxa viària d’escala metropolitana, a més de les seves finalitats funcionals, ha de jugar un paper ordenador del conjunt d’assentaments urbans i, en especial, de les seves trames perifèriques. - Integració amb els espais oberts. La xarxa d’espais oberts, que el Pla ha de configurar reforçant la seva continuïtat espacial, ha de ser un component actiu de l’ordenació. Les estratègies que estableix el PTMB per al conjunt de Mediona es poden sintetitzar de la següent manera: Sistema d’espais oberts El sistema d’espais oberts comprèn tot aquell sòl que té el règim de no urbanitzable en el moment d’elaboració del pla territorial. Per tal d’adaptar-les a les seves especificitats, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix tres tipus de protecció en el sistema d’Espais Oberts, dels quals a Mediona existeixen les dues categories que seguidament s’exposen.

Figura 8.1.2. Detall del plànol de Proposta del Sistema d’Espais Oberts del PTMP 2010.

Font: www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat. Abril 2010. Espais de protecció especial d’interès natural i ambiental Aquest tipus de qualificació també inclouria aquells sòls subjectes a alguna figura jurídica de caràcter supramunicipal, com ara la Xarxa Natura 2000, els espais PEIN, els Parcs de la Diputació de Barcelona, etc, més aquells espais complementaris amb valors naturals similars i els corresponents als connectors biològics que acaben d’estructurar el sistema. Haurien de mantenir indefinidament el règim de no urbanitzable i per a les actuacions que la Llei d’Urbanisme admet en aquesta classe de sòl s’exigeixen unes certes cauteles i garanties de que no es malmetran els valors que en motiven la protecció.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Espais de protecció especial de la vinya. Aquesta categoria de sòl esta integrada per espais o elements d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial. Es troben únicament localitzats en la plana agrícola entre Monterrey Park i el nucli urbà de Sant Quintí de Mediona. Corredor fluvial. S’identifica la riera de Mediona com a corredor fluvial, pel seu valor ambiental. Cal fer esment que en els documents d’estudis previs del PTMB es considerava més diversitat de tipologies d’espais oberts. En aquest sentit, trobem espais protegits (XN: Xarxa Natura 2000); espais connectors (CEP:Connectors ecològics principals i CES: secundaris, i RIC: Rius principals d’interès connector), espais oberts (EAF: Enclavaments agroforestals i PSA: Paisatge agrícola) i espais d’esmorteïment (AEI:Àrees d’especial interès). Figura 8.1.3. Detall del plànol dels estudis previs dels Espais Oberts segons la seva la seva funcionalitat ecopaisatgística.

Font: Programa per al Planejament Territorial. DPTOP Abril. 2008. Sistema d’assentaments urbans Creixement de reequilibri per als nuclis urbans de Sant Joan de Mediona i de Sant Pere Sacarrera L’estratègia de reequilibri s’estableix per a aquells nuclis urbans de poca extensió, condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però on no és aconsellable que es dimensioni per a acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a reequilibrar l’estructura d’edats. Millora urbana i compleció per als nuclis de Can Paixano, Can Jombo i Les Cases Noves El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la

recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala. Manteniment del caràcter rural al nucli de Can Verdaguer i de Cal Xamaio Mitjançant l’establiment d’aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d’entitats existents: a) Les formades per agrupacions d’edificacions rurals que mantenen una clara separació entre elles, on estableix que caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l’assentament i s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural. b) Les que presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació morfològica a una singularitat del territori, on estableix que es mantingui aquesta configuració. Figura 7.1.4 Detall del plànol de Sistema Urbà-Estratègies Urbanes del PTMP 2010.

Font: www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat. Abril 2010.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


7.1.3 Pla Director Territorial de l'Alt Penedès El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (a partir d’ara PDTAP), aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008 (DOGC núm. 5241 de 22 d'octubre de 2008), desenvolupa les determinacions del PTGC en l’àmbit de la comarca de l’Alt Penedès, actualment en un fort procés de transformació. El PDTAP forma part dels instruments de desplegament del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Així, la redacció del PDTAP respon a la voluntat del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i s’afegeix als treballs realitzats fins ara sobre el seu àmbit, com l’Estudi i la Carta del Paisatge, com una eina d’ordenació i gestió d’un territori contrastat i en moviment. Els objectius principals del PDTAP són els següents:

• Donar cabuda a les previsions de nous d’habitatges i llocs de treball adoptades com a hipòtesis de futur per a l’àmbit del Pla, amb especial atenció a les necessitats de sòl per a habitatge assequible.

• Establir la protecció adient de la diversitat biològica i d’altres valors naturals del territori i els proveeixi de la funcionalitat necessària a partir d’un sistema d’espais protegits.

• Garantir la preservació del paisatge propi de la comarca. • Garantir la permeabilitat ecològica de la matriu territorial. • Contribuir al millor estat de la comarca. • Contribuir a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels

recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen. • Distribuir i disposar els usos i les xarxes d’infraestructures en el territori de manera que

afavoreixin una eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l’àmbit i en el conjunt de Catalunya.

• Donar als ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, d’unes condicions raonablement equiparables en l’accés a la renda i els serveis.

• Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen el següent enunciat:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 4. Moderar el consum de sòl. 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. 11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. 15. Integrar els espais de transport i de la logística a la matriu territorial.

Les estratègies de desenvolupament del PDTAP no suposen un tractament homogeni per a les diferents comarques, ja que els escenaris econòmics i demogràfics s’han establert tenint en compte la diversa capacitat de transformació i d’acollida del territori i les àrees amb potencialitat nodal i la seva accessibilitat. A partir d’aquí, les propostes del PDTAP s’organitzen tenint en compte tres sistemes d’estructuració bàsica del territori: els espais oberts, els assentaments i les infraestructures de comunicació. Pel que fa al sistema d’espais oberts, formats per la suma dels sòls no urbanitzables, els objectius del PDTAP són afavorir la diversitat i la conservació de la identitat de la matriu biofísica, mitjançant la protecció dels espais d’interès natural i agrari com a components d’ordenació del territori. A més, es reconeix la importància de la preservació de la qualitat del paisatge característic de la comarca com a potencial de desenvolupament d’aquesta.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Figura 7.1.4. Detall del plànol de proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP, centrat en el municipi

Font: DTS. 2010 Tot el sòl no urbanitzable de la comarca queda qualificat com a sòl de protecció especial, on es defineixen dos tipus en funció de l’objecte de protecció: Sòl de protecció especial d’interès natural o ambiental: Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial, i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a espais o elements d’especial interès natural, com a àrees d’usos agraris d’especial interès i també per la seva funció específica de preservar i en el seu cas millorar l’entorn, la qualitat ambiental i l’equilibri dels sistemes. Sòl de protecció especial de la vinya: Aquesta categoria de sòl esta integrada per espais o elements d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial. En aquest cas, el sòl no urbanitzable de quasi tot el terme de Mediona queda qualificat com a sòl d’especial protecció per valor natural i connectors, i una petita part corresponent a la plana agrícola de Monterrey Park i Sant Quintí de Mediona, com a sòl d’especial protecció de la vinya. El PDTAP també considera com a sòl d’especial protecció amb valor de connector els principals cursos fluvials, essent necessari que així es reflecteixi en el planejament municipal i que en l’ordenació d’espais urbans per on discorren trams fluvials es tingui en consideració aquesta condició. Tot el terme queda protegit amb la categoria d’aqüífer protegit (Ancosa-Miralles).

Pel que fa a les infraestructures de transport, els objectius del Pla s’orienten cap a reforçar i equilibrar la mobilitat en el corredor de l’autopista i a millorar la xarxa local de la comarca. Les propostes principals s’estructuren a partir d’una jerarquització de la xarxa, que ha de servir per definir les actuacions i organitzar la millora i potenciació del transport col·lectiu. Les actuacions proposades pel PDTAP que afecten al municipi són la consolidació i millora de les carreteres de l’eix estructurant secundari que connecten els nuclis del municipi amb la C-15. La carretera BV-2304 a Sant Pere Sacarrera i la BV-2136 a Sant Joan de Mediona. Finalment, respecte al sistema d’assentaments, el PDTAP estableix uns criteris generals, sobre els quals es basen les estratègies de desenvolupament dels diversos assentaments. Aquests criteris responen a les possibilitats de comunicació territorial, a les opcions i dinàmiques de creixement, a les relacions amb la resta de la comarca, i a la seva estructura física i elements de valor patrimonial i ambiental. Alhora, el PDTAP defineix una classificació segons la naturalesa dels assentaments on, en el cas de Mediona, podem distingir: Nuclis urbans tradicionals: Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera, Les Cases Noves de Can Pardo, i en un altre ordre de dimensió, els barris de Can Paixano, La Quadra d’Agulladolç i Can Xombo. Àrees especialitzades: les urbanitzacions residencials de La Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Park i la implantació industrial de Can Xombo. Petits assentaments en sòl no urbanitzable: Can Xamaio i Can Verdaguer. Les estratègies que estableix el PDTAP per al conjunt de Mediona s’adapten a la realitat de cadascun dels seus assentaments i es poden sintetitzar de la següent manera: Creixement de reequilibri: Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera Estratègia de manteniment de les característiques actuals, en general sense superar el potencial de creixement previst pel planejament vigent, que serà avaluat i adaptat a les necessitats reals en el moment de la seva revisió. En aquest sentit, s’evitaran els increments d’oferta de sòl per a residència i activitats que puguin suposar un creixement desequilibrat o exògen. Consolidació i millora: Les Cases Noves de Can Pardo, Can Xombo, Can Paixano Estratègia que consisteix en la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals i a la segona residència de reutilització, així com els serveis turístics de qualitat de petita escala. El PDTAP proposa que el planejament municipal pugui adaptar-se a les condicions particulars de cada nucli, per tal de redefinir i completar el perímetre urbà o bé mantenir-lo estrictament igual. Manteniment del caràcter rural dispers: Can Xamaio, Can Verdaguer, la Quadra d’Agulladolç L’objectiu és mantenir el perímetre existent, en funció de les parcel·les edificades, o bé regular-ne l’edificació. En tots els casos és important que el planejament defineixi l’àmbit i perímetre de l’assentament, ja sigui a través de la delimitació d’una zona específica o bé d’un pla especial en sòl no urbanitzable. Consolidació en zones especialitzades: La Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Park i Can Xombo industrial.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Suposa l’acceptació de la implantació amb les característiques previstes pel planejament, sense perjudici de les accions de millora o integració en el paisatge que hi convinguin. Figura 8.1.4. Detall del plànol de proposta proposta del sistema d’Assentaments del PDTAP

Font: DTS 2010 Amb independència de les estratègies que es defineixen per a cadascun dels assentaments, Mediona es troba inclosa com a capçalera d’un sistema urbà supramunicipal, el sistema de Riudebitlles, format per l’eix de municipis situats en el curs fluvial. Aquest sistema lineal el conformen els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, San Quintí de Mediona i Mediona, units per la carretera BP-2151. Relacionat amb les estratègies de desenvolupament i d’ordenació del territori, el PDTAP també es planteja diverses hipòtesis de creixement en els propers 25 anys, establint quatre escenaris bàsics

(en parèntesi, s’expressa el % de creixement sobre la població actual): el manteniment de la dinàmica del període 2001-2203 (175%), un creixement d’acord amb la mitjana del període 1991-2001(42%), la duplicació de la població (100%), i l’aplicació de les hipòtesis de l’IET (52%). Una de les conclusions dels estudis de població realitzats per al PDTAP és que Mediona, juntament amb altres municipis de nuclis petits i àrees especialitzades, ha incrementat en els últims anys el seu percentatge de creixement, acostant-se a les previsions de l’escenari més alt, en el que es dobla la població de la comarca en els propers 25 anys. Això sembla comportar després una contradicció amb la proposta del PDTAP per Mediona, que l’entén com un municipi de petits nuclis, fora del conjunt de polaritats estructurants que conformen la resta de municipis de l’eix del Riudebitlles, sense dotar-lo d’àrees de localització preferents d’equipaments o de serveis mancomunats. El PDTAP especifica clarament que aquestes estratègies de creixement s’aplicaran sobre la base del sòl urbà consolidat en el planejament en el moment d’aprovació del Pla Director. Això vol dir que la classificació de nou sòl urbanitzable o la integració del previst en el planejament vigent no podrà sobrepassar les condicions expressades a les corresponents estratègies. Les revisions de planejament hauran de justificar que s’adapten a les condicions de les normes del PDTAP respecte a les estratègies de creixement.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


7.2 Planejament urbanístic municipal

7.2.1 Planejament vigent Des del punt vista urbanístic el dia 09.06.1993 varen ser aprovades les Normes Subsidiàries tipus b de planejament de Mediona i publicades al DOGC el 08.09.1993. Avui, després de 18 anys ha transcorregut temps suficient per posar en evidència algunes discordances i deficiències que dificulten la gestió i també per replantejar noves propostes en el marc de la recent Llei d’Urbanisme 1/2010. El dia 18.10.2006 va sortir publicat al BOP i el dia 23.10.2006 va sortir publicat al DOGC el concurs públic per a la redacció del POUM del municipi de Mediona, el qual va acordar aprovar el text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament del Municipi amb totes les modificacions introduïdes fins a l’aprovació de la llei d’urbanisme, 1/2010. Taula 12. Cronologia d’aprovació de les NNSS 1993

NOM

Data aprovació definitiva

Data publicació al DOGC

Planejament urbanístic Vigent

Mediona 09.06.1993 08.09.1993. Normes Subsidiàries tipus b Font. DGU. PTOP 2006

Taula 13: Règim del sòl Règim del sòl Tipus Superfície

(m2) Superfície

(Ha) %

Consolidat (SUC) 120.884,56 12,09 0,50No Consolidat (SUNC) 11.567,00 1,16 0,05

Sòl Urbà (SU)

Total SU 132.451,56 13,25 0,54Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 17.985,00 1,80 0,07Sòl No Urbanitzable (SNU) 24.158.080,44 2.415,81 99,38

Total terme municipal 24.308.517,00 2.430,85 100,00

Qualificació Clau Parcel·la mínima

m2

Façana mínima

m

Edificabilitat màxima

m2st/m2s

Ocupació %

Ocupació PB %

Nombre màxim de plantes

ARM Separació carrer /resta

Cobertes Màxim nombre habitatges

Nucli antic 1 Nucli principal No existeix No existeix 3,00 Segons PE 100,00 PB + 2 9,50 - 25-35% No plana

3 x parcel·la amb +/= 7 m façana

Ordenació en alineació de vial 2 Alineada a vial 150,00 6,00 2,00 Segons PE

30 % espai lliure PB + 2 9,50 -

20-50% No plana


2a Edificació filera 150,00 6,00 2,00 60,00 60,00 PB + 1 7,00 - 20-50% No plana


Edificació aïllada 3a Intensitat 1 400,00 15,00 0,60 40,00 40,00 PB + 2 9,00 5/3 20-50% No plana

2x parc. + 200m2 + 5 m 3x parc. +400m2

+10m

3b Intensitat 2 600,00 15 i

D>/=15m 0,50 30,00 30,00 PB + 2 9,00 5/3 20-50% No plana

3c Intensitat 3 800,00 20 i

D>/=20m 0,40 25,00 25,00 PB + 2 9,00 6/4 20-50% No plana

3d Intensitat 4 1.500,00 30 i

D>/=30m 0,30 20,00 20,00 PB + 2 9,00 10/5 20-50% No plana

3e Intensitat 5 2.000,00 40 i

D>/=40m 0,20 20,00 20,00 PB + 2 9,00 10/5 20-50% No plana

Verd privat 4 Verd privat - - 20% +

existent - - existent - - - - P Parcial Residencial

AU 6 Edificació unifamiliar 400,00 0,40 40,00 40,00 PB + 1 7,00 5/3

20-50% No plana 15 hab/ha

Font: elaboració pròpia 2008.

L’objectiu de les Normes Subsidiàries de planejament era dotar al municipi de Mediona d’unes Normes del Planejament que permetessin un desenvolupament urbà harmònic, fent-lo coincidir en el possible amb aquells elements físics i legals fàcilment reconeixibles i identificables tant en els plànols com en la realitat tot seguint la legalitat vigent del moment. Durant aquests 15 anys de vigència s’han plantejat al voltant d’una desena de modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries de planejament per tal d’adaptar-la a les necessitats del municipi. Totes han estat aprovades per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


7.2.2 Modificacions puntuals del planejament Any 1993 Pla Parcial de Can Xombo I. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 30 de juny de 1993. Any 1999 Modificació puntual de les NNSS. Canvi de qualificació de les zones de Can Xombo II i Paviments Canigó de Mediona. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 16 de setembre de 1997. Objectiu: requalificar els sectors Paviments Canigó de zona industrial: clau 5a; i passar el sector de sòl industrial Can Xombo II a clau AU-7 de desenvolupament insustrial. Any 2002 Modificació puntual de les NNSS. Sector Roques Altes de Mediona. Ampliació i millora de zona industrial a Sant Joan de Mediona, amb cessio de zona verda. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el dia 13 de febrer de 2002. Modificació puntual de les NNSS. Tram final dels carrers Fútbol i Tenis a la urbanització Font del Bosc de Mediona. Creació d’un equipament social. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el dia 17 de juliol de 2002. (Ocupació 30%, Edificabilitat 0,5 m2s/m2s. Separacions a vial 5 m i a veïns 3 m). Any 2004 Modificació puntual de les NNSS. Sector UA-1 de les Cases Noves de Can Pardo. Creació d’un nou vial d’accés i reparcel·lació del sector. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el dia 19 de maig de 2004 Modificació puntual de les NNSS. Sector UA-7 de Sant Joan de Mediona. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el dia 19 de maig de 2004. Modificació puntual de les NNSS. Article 174.4 de la Normativa Urbanística. Redefinir les distàncies respecte granges ramaderes al terme de Mediona. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el dia 17 de novembre de 2004. Any 2007 Modificació puntual de les NNSS. Sector entre la Font del Bosc i la UA-4 de Sant Pere Sacarrera. Aprovada definitivament el 15 de novembre de 2007. Modificació de les alineacioins de la unitat d’actuació 4. Any 2008 Modificació puntual de l’article 155 c) i e) de les Normes Sussidiàries de planejament. Aprovat definitivament el 15 de novembre de 2008. Modificació dels paràmetres de la zona qualificada com a industrial (clau 5) pel planejament vigent urbanístic. Text refós de les Normes urbanístiques del planejament general. Aprovades definitivament el 15 de novembre de 2008.

Pla Parcial de la urbanització Les Pinedes de Sant Elies. Aprovat definitivament el 30 d’abril de 2008. Projecte de regularització de la urbanització de Sant Elies, la qual compta amb unes 400 parcel·les, la meitat ja edificades. El Pla Parcial també compta amb els projectes d’urbanització necessaris per a dotar a la urbanització d’unes xarxes de serveis actualitzades (electricitat, enllumenat públic, aigua i sanejament), així com un projecte de millora dels vials públics.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


8. BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA. Anuari Econòmic Comarcal 2001. ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. ENCICLOPÈDIA CATALANA Geografia general dels Països Catalans. Les Ciutats. Volum 4. ENCICLOPÈDIA CATALANA Geografia general dels Països Catalans. Les Ciutats. GENERALITAT DE CATALUNYA: Pla territorial general de Catalunya. Generalitat de Catalunya. DPTOP. DG de Planificació i Acció Territorial. Barcelona, 1995 GENERALITAT DE CATALUNYA Col·lecció: Perspectives Territorials, 6,7 i 8. Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme. Barcelona, 1995-98. GENERALITAT DE CATALUNYA Pla d’Espais d’Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. 1996. INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Anuari Estadístic de Catalunya 2001 INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Projeccions de població de Catalunya 2010. Generalitat de Catalunya. 2000. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Mercat de treball 1991. Ampliació de resultats anuals de l’enquesta de població activa. IEC 1993. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Localització de l’activitat econòmica 1998: empreses, professionals, establiments i superfícies. IEC 2001. Estudis WEBS -. Webs del Departaments de la Generalitat de Catalunya: -. www.gencat.es/mediamb, -. www.gencat.es/ptop, - www.gencat.es/darp, -. www.gencat.es/dict, -. www.mobilitat.org, - www.idescat.es - Web de l’Agència Catalana de l’Aigua, www.gencat.es/aca - Web de la Junta de Residus, www.junres.es - Atles Climàtic Digital de Catalunya, http://magno.uab.es/atles-climatic/ - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, ttp://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html - Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, http://www.creaf.uab.es/iefc/index.htm

- Institució Catalana d’Història Natural, http://www.iecat.net/institucio/societats/ICHistoriaNatural/ - Institut Cartogràfic de Catalunya.ICC; www.gencat.es/icc + info:

www.enoturismealtpenedes.net www.museudelvi.org/catala/includes/index.asp www.turismesubirats.com/visitar_el_municipi_de_subirats.php www.turismevilafranca.com/index.asp?web=itineraris#vi www.firavi.com www.dopenedes.es www.uepenedes.com/es/on_anar.php?id_cat=6 www.gencat.net/darp/incavi.htm www.interceller.com/uvipe


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquest document forma part del contingut documental del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mediona que conté: 1. Memòria de la Informació 2. Plànols d’Informació i Interpretació 3. Memòria Social 4. Informe de Sostenibilitat Ambiental 5. Memòria d’Ordenació Annex: Informe compliment Acord Aprovació Definitiva CTUB 6. Plànols d’Ordenació 7. Normativa Urbanística 8. Catàleg de Béns a Protegir 9. Agenda i Participació Ciutadana Annex: Resposta al·legacions 10. Estudi d’Avaluació de la mobilitat generada 11. Agenda Urbanística i Informe de Sostenibilitat Econòmica 12. Memòria Ambiental 13. Catàleg de Masies i Cases Rurals Annex: Resposta al·legacions i informes d’organismes i institucions públiques El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha estat redactat per BCQ arquitectes sota l’encàrrec de l’Ajuntament de Mediona. Barcelona, febrer de 2012 Antoni Casamor i Maldonado Arquitecte Director del POUM

EQUIP REDACTOR APROVACIÓ DEFINITIVA EQUIP INTERN Antoni Casamor i Maldonado, Arquitecte i director del POUM David Baena Asencio, Arquitecte Ricardo Alarcón González, Arquitecte Sònia Tena Rofes, Arquitecta Joan Curtó Pagès, Enginyer Tècnic Agrícola i Superior Forestal Pedro de Araujo, Estudiant d’Arquitectura Vasco Mourao, Arquitecte Mika Iitomi, Arquitecta paisatgística Manel Peribánez, Arquitecte Maria Taltavull, Arquitecta Núria Sisternas, Administració Leticia Baena, Administració EQUIP EXTERN Anna Ruiz, Llicenciada en Biologia - ECOMOLL Marc Bosch, Llicenciat en Geografia i Història - ANTEQUEM Serveis Tècnics Municipals

Documents

Pla d Ordenació Urbanística Municipal Mediona€¦ · Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Mediona (Adaptat al Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2010 i al seu Reglament