Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Viladecans · 2017-05-12 · 3 Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Viladecans l’Informe especial sobre escenaris d’emissió

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Viladecans

Document I Avaluació d’emissions. Inventari

Desembre 2009

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Pla d’Acció d’Energia Sostenible del municipi de Viladecans

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor

Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona

Direcció:

Salvador Rueda, Director de l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona.

Redacció:

Anna Bacardit, Enginyera Industrial. Moisès Morató, Enginyer Industrial. Marta Pascual, Enginyera Industrial. Annabel Subías, Ambientòloga. Col·laboradors:

Gemma Nohales, Ambientòloga. Julien Bigorne, estudiant d'Enginyeria Industrial. Marta Vila, Ambientòloga. Manuel García, Enginyer Agrònom i Doctor en Ciències Hidrològiques. Montse Massanes, Ambientòloga.

Ajuntament de Viladecans

Responsables del seguiment del PAES Irma Fabró, Directora de Serveis de l'Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible. Cristina Sainz, Tècnica de l'Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible. Evarist Almudéver, Tècnic de l'Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible.

Diputació de Barcelona

Direcció del treball Rafael Ocaña, Tècnic de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Enric Coll, Tècnic de l'Oficina Tècnica de Sensibilització, Participació i Divulgació Ambiental.

ORGANITZACIÓ DELS DOCUMENTS DEL PAES El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Viladecans consta dels 5 documents següents:

DOCUMENT I - Inventari d'emissions DOCUMENT II - Participació DOCUMENT III - Document de síntesi, en català i anglès DOCUMENT IV - SEAP Template DOCUMENT V - Annexos

A efectes d'organitzar la informació lliurada i facilitar-ne la lectura, s'han agrupat aquests documents en quatre volums:

(volum I) DOCUMENT I - Inventari d'emissions (volum II) DOCUMENT II - Participació (volum III) DOCUMENT III - Document de síntesi, en català i anglès. S'hi inclou també el DOCUMENT IV - SEAP Template (volum IV) DOCUMENT V - Annexos

Aquest és el primer volum, que conté el DOCUMENT I - Inventari d'emissions.

1

Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Viladecans

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................... 2 1.1. Marc General. .............................................................. 2 1.1.1. El Pacte dels Alcaldes. .............................................. 2 1.1.2. La presa de consciència global sobre el canvi climàtic. ...... 2 1.1.3. Les emissions d'efecte hivernacle a Catalunya. ................ 5

1.2. Característiques del municipi de Viladecans. ........................ 6 1.3. Organigrama de l'Ajuntament de Viladecans. ........................ 6

2. OBJECTIUS DEL PAES ........................................................... 7 3. INVENTARI DE CONSUMS I EMISSIONS ........................................ 8 3.1. Municipi de Viladecans. .................................................. 9 3.1.1. Anàlisi per fonts d'energia. ......................................... 9 3.1.2. Anàlisi sectorial. .................................................... 12

Domèstic. .................................................................. 14 Serveis. ..................................................................... 19 Transport. ................................................................. 21 Sector primari. ........................................................... 30 Indústria. .................................................................. 32 Residus sòlids municipals. .............................................. 34 Aigua ........................................................................ 41

3.1.3. Síntesi d'emissions del municipi. ................................. 44 3.2. Ajuntament de Viladecans. ............................................. 48 3.2.1. Anàlisi sectorial ..................................................... 48

Equipaments .............................................................. 49 Enllumenat públic i semàfors .......................................... 66 Transport i mobilitat competència directa de l'Ajuntament ..... 68 Aigua ........................................................................ 74

3.2.2. Síntesi d'emissions de l'Ajuntament.............................. 77 3.3. El pes de l’Ajuntament en les emissions del municipi ............. 78 3.4. Producció local d’energia en el municipi ............................ 80

4. PLA D'ACCIÓ I SEGUIMENT DEL PAES ....................................... 85 4.1. Fitxes del Pla.............................................................. 86 4.2. Calendari ................................................................ 163 4.3. Resum de les fitxes .................................................... 170 4.4. Síntesi de les accions .................................................. 176

5. CONCLUSIONS ................................................................ 182

2



1. INTRODUCCIÓ

1.1. Marc General.

1.1.1. El Pacte dels Alcaldes.

La Comissió Europea va iniciar el gener de 2008 en el marc de la Setmana Europea per l’Energia Sostenible, l'anomenat "Pacte d'alcaldes/esses", una iniciativa ambiciosa com a mecanisme de participació del món local en la lluita contra l'escalfament de la Terra. Aquest Pacte persegueix que les ciutats europees s’impliquin en els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables. Els municipis que s’han adherit al Pacte s’han compromès a fer seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per l’any 2020 mitjançant la creació de plans d’acció per l’energia sostenible (PAES). La ciutat de Viladecans té un llarg compromís en amb la preservació del medi ambient, fet que es va reflectir en l’adhesió a la carta d’ Aalborg l’any 1996 i l'aprovació de l’ Agenda 21 local (15 d’abril de 1999) que ha comportat l’aplicació de moltes accions amb l’objectiu d’avançar en el camí de la sostenibilitat. En el Pla d’Actuació municipal 2008-2011, aprovat pel Ple Municipal de data 27 de març de 2008, figura el compromís d’incorporar estratègies per mitigar el canvi climàtic. A més, el Ple Municipal de 29 de maig de 2008 va adoptar l’adhesió de la ciutat de Viladecans a la “Red Española de Ciudades por el Clima” per tal d’afegir-se a la posada en marxa d’iniciatives de prevenció de la contaminació i del canvi climàtic.

El Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Viladecans parteix del compromís assumit per la signatura del Pacte d'Alcaldes en data 6 d'octubre de 2008. En ell es concreten les accions que ha de dur a terme l’Ajuntament de Viladecans per tal de superar els objectius establerts per la UE per al 2020, anant més enllà de la reducció del 20% de les emissions de GEH al seu municipi. No obstant, es considera que assolir una disminució de les emissions dels GEH del 20 % a nivell global tan sols aplicant millores en les activitats que són responsabilitat directa del consistori serà difícil, ja aquestes representen un reduït percentatge sobre el total.

1.1.2. La presa de consciència global sobre el canvi climàtic.

El fenomen de la influència de l’activitat humana sobre el canvi climàtic es posa de manifest l’any 1972 a Estocolm en la 1a Conferència Mundial del Medi Ambient Humà d’Estocolm. En aquest punt, la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides i la Unió Meteorològica Mundial enceten un procés d’anàlisi i investigació. Posteriorment se celebra a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament on es dóna un impuls definitiu per abordar el problema global que representa el canvi climàtic. Es defineix i s’obre a la signatura el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que es concreta en el Protocol de Kyoto (1997) com a instrument per reduir les emissions en països industrialitzats. El canvi climàtic ha estat confirmat ja com un fenomen amb causes indubtablement antropogèniques. Aquesta convicció és la què es desprèn del quart informe (2007) del Grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC), on les seves principals conclusions han estat: - L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i aquest és atribuïble, amb més d’un 90% de certesa, a l’activitat humana. - En les pròximes dues dècades, es preveu un escalfament aproximat de 0,2°C per dècada en una sèrie d’escenaris hipotètics d’emissió de

3


l’Informe especial sobre escenaris d’emissió. Aquest informe estima que al final del segle XXI, si no hi ha cap canvi de tendència, es produirà un escalfament superficial mitjà a la Terra d’entre 1,8° i 4° C, i un increment del nivell del mar d’entre 18 i 59 cm. - Fins i tot mantenint constants tots els agents de forçament actiu als nivells de l’any 2000, es produiria una nova tendència a l’escalfament en les pròximes dues dècades a un ritme aproximat de 0,1° C per dècada, principalment a causa de la resposta lenta dels oceans. - Amb més d’un 66% de probabilitat, els canvis produïts en molts sistemes físics i biològics estan vinculats a l’escalfament provocat per l’emissió antropogènica de gasos amb efecte d’hivernacle. - Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han augmentat un 70% entre els anys 1970 i 2004. De fet, amb les polítiques actuals de mitigació del canvi climàtic i les pràctiques associades de desenvolupament sostenible, les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle continuaran creixent durant les pròximes dècades, per la qual cosa cal fer un esforç afegit per estabilitzar la concentració atmosfèrica d’aquests gasos. Un altre fet que ha estat decisiu per centrar l’atenció cap al fenomen canvi climàtic en altres àmbits no estrictament científics o ambientalistes va ser la publicació de l’informe Stern (2007). Aquest informe feia una valoració de la incidència del canvi climàtic sobre l’economia mundial, i en ell s’advertia que el canvi climàtic també tindrà greus conseqüències sobre l’economia mundial. Entre d’altres conclusions l’informe valora que una inacció davant del canvi climàtic tindria uns costos elevadíssims per a l’economia mundial, que podrien oscil·lar entre el 5% i el 20 % del PIB mundial. Davant d’aquest panorama, no és d’estranyar que el canvi climàtic hagi passat a ser el tema central de la majoria de les agendes ambientals, generant en els diferents nivells competencials, estratègies, plans, accions i polítiques que han d’intentar capgirar la tendència actual. Així s’han signat per exemple, a nivell europeu, diferents declaracions de les ciutats per a la sostenibilitat sota el nom de Cartes. Exemples

d’aquestes declaracions són La Carta de Aalborg, on es dona el punt de sortida a les conegudes Agendes 21, o la més actual Carta de Leipzig, on els ministres responsables del desenvolupament urbà dels estats membres acorden uns principis i estratègies comunes per a una política de desenvolupament urbà. També a nivell europeu, l’any 2008 la Comissió Europea va presentar la Comunicació COM (2008) 30 final sobre mesures per arribar als compromisos acordats en matèria de seguretat i competitivitat energètica i lluita contra el canvi climàtic, conegut com Paquet energia i clima. En aquesta comunicació es proposen els mecanismes per què la Unió Europea assoleixi els seus objectius contra el canvi climàtic per als anys 2013-2020. Aquesta comunicació és coneguda memotècnicament com la 2 vegades 20 per al 2020, ja que el Consell Europeu fixa dos objectius clau: el 20 % de l’energia consumida ha de ser subministrada partir de fonts renovables i també per a aquest any s’ha d’haver aconseguit una reducció del 20 % de les emissions d’efecte hivernacle. En els darrers anys i a nivell espanyol han estat elaborades estratègies i plans d’acció en el principal sector generador de GEH: el sector energètic, aquest sector és l’origen del 80 % de les emissions GEH. Les estratègies i accions desenvolupades recauen sobre els dos grans pilars de lluita: l’estalvi i eficiència d’una banda i la captació d’energies renovables d’altra. Sorgeixen la Estrategia de ahorro y eficiencia energética en España (E4) amb l’actual pla d’acció (2008-2012) i el reeditat Plan de Energías Renovables (PER) 2005-2010 en substitució a l’antic Plan de Fomento de las Energías renovables (PFER). Aquests Plans i estratègies estan enfocats principalment a la consecució d’una major seguretat i independència energètica, no obstant aquest objectiu també està lligat a la disminució de GEH. També a nivell espanyol, l’any 2007 es va presentar la Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia. Horizonte 2007-2012-2020, on es defineixen diferents mesures que contribueixen al desenvolupament sostenible en l’àmbit climàtic i energia neta i que planteja les actuacions per complir amb Kyoto. Aquesta estratègia forma part de la Estrategia Española de Desarrollo Sostenible. En aquesta estratègia queda palès que l’increment de les emissions actuals són conseqüència del creixement de la població mundial conjuntament

4


amb el nivell econòmic. Els objectius principals que es plantegen són: Respectar el protocol de Kyoto, preservar i millorar la competitivitat i el subministrament i aconseguir una estabilitat econòmica i pressupostària. L’estratègia espanyola tècnicament separa els sectors en difusos i en regulats. El sector regulat està sotmès a la Directiva 2003/87/CE i participa en el que s’anomena mercat de compravenda de drets d’emissió. Pertanyen al sector regulat els sectors següents: combustió, generació elèctrica, acer, ceràmica, calç, ciment, paper, refineria de petroli i vidre. Actualment el sectors sotmesos a la Directiva han sofert un increment del 37 % respecte l’any base, però que els sectors difusos encara han augmentat més les seves emissions, fins a un 65 %. Una anàlisi més acurada evidencia que l’increment més important és degut al transport, que ha elevat fins a un 83% les seves emissions. El sector residencial, conjuntament amb el comercial i altres edificis han augmentat les seves emissions fins a un 52%. Aquests augments fan centrar una especial atenció en la mitigació dels sectors difusos, i és la causa de documents com el present. Les accions principals que es proposen en l’estratègia espanyola : plantejar propostes de mesures per a la mitigació del Canvi Climàtic tenint en compte les administracions territorials. Finalment, La Estratègia defineix els objectius, mesures i indicadors a implementar en les diferents àrees d’actuació: Cooperació institucional, mecanismes de flexibilitat, cooperació internacional. Comerç d’emissions, embornals, captura de CO2, sectors difusos, residus, sensibilització, etc. A Catalunya s’elabora el Pla de l’energia 2006-2015. Els principals objectius del Pla són la millora de la consciència energètica de la població mitjançant el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, la promoció de les energies renovables, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries i el suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic. Aquest Pla és una de les principals respostes del govern català al problema energètic: una demanda creixent amb un 85 % de dependència dels combustibles fòssils, que a més provoquen el 75 % de les emissions d’ efecte hivernacle. El Pla intenta reduir la tendència

actual, que de continuar igual les emissions augmentaran un 60 % en els propers 25 anys. Paral·lelament s’ha elaborat el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008-2012 coincideix amb la comunicació europea en el fet de tractar de manera diferenciada les emissions que provenen de les instal·lacions sotmeses a la directiva i les difuses. L’objectiu que es planteja en aquest Pla Marc és el de reduir les emissions dels sectors difusos fins el 37%. A Catalunya els sectors difusos representen el 66 % del les emissions i han patit un 65 % d’augment respecte l’any base (1990). Tal i com afirma el Pla Marc, l’augment de les emissions dels anomenats sectors difusos és molt difícil de controlar. Tot i això, el Govern de Catalunya té un gran espai competencial per treballar en les mesures de lluita contra el canvi climàtic en els anomenats sectors difusos com ara la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector residencial, el comercial, la construcció o la indústria i el sector de transformació de l’energia no inclòs a la Directiva europea de comerç de drets d’emissió. Per aquest motiu, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012 centra les seves mesures en aquests sectors difusos. De tota aquesta visió general sobre el canvi climàtic i dels instruments que s’han posat en marxa per apaivagar-lo, aquest PAES intenta ser un instrument de incidència en una part d’aquests sectors difusos: els equipaments municipals i serveis d’enllumenat i senyalització. Aquests són els elements que poden ser objecte d’una acció i reforma pràctica i real per part de l’Ajuntament de Viladecans. No obstant s’han tingut en compte altres despeses energètiques (mobilitat, habitatges), que tot i no ser de competència municipal permeten comparar amb quins ordres de magnitud relativa es mouen les despeses del consistori. No obstant és notori que l’àmbit competencial i d’influència futura que haurien de tenir els Ajuntaments sobre el seu municipi no hauria de cenyir-se tan sols a aquest parell d’àmbits, sinó ampliar-se a d’altres sectors (habitatges, terciari, mobilitat) on futures ordenances poguessin impulsar la millora de l’eficiència energètica global.

5


1.1.3. Les emissions d'efecte hivernacle a Catalunya.

Les emissions precursores del canvi climàtic poden tenir el seu origen en diverses activitats de caràcter antropogènic que tenen com a conseqüència directa o indirecta l’emissió a l’atmosfera gasos que augmenten la re-radiació d’ona llarga. Les activitats més evidents són les que estan relacionades amb l’energia i amb la combustió de combustibles fòssils, no obstant hi ha altres gasos produïts per activitats de menys pes que també col·laboren en l’augment de l’efecte hivernacle: el metà i l’òxid nitrós addicionals produïts per les activitats agrícoles i els canvis en l’ús del sòl; diversos gasos industrials de llarga vida que no es produeixen de manera natural. Els gasos atmosfèrics contemplats al Protocol de Kyoto, els quals contribueixen a l’efecte d’hivernacle són: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC), i l’hexafluorur de sofre (SF6). Cadascun d’aquests gasos té un potencial d’efecte hivernacle que és comparat amb el que té el CO2. Així, el metà presenta un poder de contenció radiativa 25 vegades superior al CO2 i l’òxid nitrós quasi 300 vegades més. No obstant l’efecte final depèn del producte de les emissions globals de cada tipus de gas pel seu poder comparatiu. Així, tot i que l’òxid nitrós té un poder d’efecte hivernacle molt superior al CO2, la quantitat relativa de les seves emissions és molt inferior, per tan l’efecte d’aquest gas en particular també serà d’ordre inferior. Dit això, cal visualitzar quin és l’efecte dels diferents sectors que incideixen en el canvi climàtic. A nivell espanyol, l’energia té una responsabilitat del 80 % sobre les emissions d’efecte hivernacle. A Catalunya, l’inventari d’emissions dona els següents valors:

Tn CO2 equ. 1990 2005 INC (%)

Energia 26.574.060 44.694.890 68,2

Processos Industrials 5.019.620 5.988.460 19,3

Dissolvents 245.710 264.810 7,8

Agricultura 5.041.710 5.603.660 11,1

Residus 1.299.600 2.700.100 107,8 Evolució del inventari d’emissions de Catalunya (Tn CO2 equ.).

Font: Pla de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. 2008-2012. Generalitat de Catalunya.

Evolució de les emissions de GEH a Catalunya (Tn CO2 equ.).

Distribució de les emissions de CO2 l’any 2005

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

Energia ProcessosIndustrials

dissolvents Agricultura Residus

1990 2005

Font: Pla de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. 2008-2012. Generalitat de Catalunya

En els gràfics anteriors s’observa que el sector més influent en les emissions de CO2 a Catalunya es l’energètic que constitueix un 75,4%, a més aquest sector es el que ha patit un dels increments més elevats (68,2%) de les emissions entre el 1990 i el 2005, desprès del sector de residus. Això fa patent la necessitat de la reducció de la intensitat y la demanda energètica y de l’augment de la captació local d’energia d’origen renovable. Per aquesta raó, es necessari la implementació d’un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible amb la finalitat de la reducció de les emissions i la eficiència energètica.

6


1.2. Característiques del municipi de Viladecans. Viladecans té una superfície total de 20,4 km2. El seu terme és de disposició allargada, anant des del peu del massís del Garraf fins a la mar. Biogeogràficament el seu sector sud es troba integrat dins el Delta del Llobregat, una plana al·luvial de gran riquesa agrícola, la qual forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat, i amb un important patrimoni natural, caracteritzat per la reserva natural del Remolar-Filipines. El sector nord del terme és un àmbit forestal dominat per les pinedes de pi blanc amb les característiques pròpies de la Serra del Garraf de la qual formen part. Al sector central del municipi es troba el casc urbà. La zona entre l'autopista C-32 i la carretera C-245, transició entre la muntanya i el començament del terreny deltaic, es veu ocupada principalment per usos de tipus terciari. El Municipi de Viladecans pertany a la comarca del Baix Llobregat i, per la seva localització, forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona. Administrativament limita a l’est amb Sant Boi de Llobregat i a l’oest amb Gavà. Compta amb una població de 62.573 habitants (2008), i amb una densitat de població de 3.067,3 hab./km2. Les superfícies dels diferents tipus d'ús del sòl que es troben són:

– Zona forestal: 228,1 ha

– Residencial: 415,6 ha

– Industrial: 195,1 ha

– Equipaments: 276,5 ha

– Aeroportuari: 107,1 ha

– Agrícola: 552,1 ha

– Espais naturals i litorals: 177 ha Pel que fa a la meteorologia, el municipi compta amb una temperatura mitjana (2008) de 16,19ºC (mitjana de mínima en 5,4 i de màxima 27,6ºC), una humitat relativa de 70,91% i una precipitació acumulada de 603,1 mm. L'índex d'irradiació solar mitjà és de 175,83 W/m2 i la velocitat del vent a 2m és moderada, de 1,17 m/s.

1.3. Organigrama de l'Ajuntament de Viladecans. Pel que fa a l'organització de l'Ajuntament de Viladecans, les diferents àrees de Gestió es representen al següent organigrama de funcions:

7


2. OBJECTIUS DEL PAES La problemàtica del canvi climàtic ha convertit el control i la disminució de les emissions de gas hivernacle (GEH) en objectius globals. També ha impulsat la realització d’importants estudis per establir línies d’actuació viables en els àmbits tecnològics i de gestió en totes les escales inclosa la local. D'aquesta voluntat de reduir les emissions a nivell local, en surt el Pacte d’Alcaldes, que consisteix en compromís dels municipis de reduir les emissions de CO2 en un 20% fins al 2020 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i d’implantació d’energies renovables. El PAES és l’eina d’actuació per aconseguir aquesta reducció d’emissions i té com a àmbit d’actuació els sectors difusos de competència directa de l’Ajuntament L'objectiu del pla doncs, és reducció de les emissions competència directa de l’Ajuntament en un 20% respecte el 2005. Així, respecte les emissions de l’Ajuntament de Viladecans l'any 2005, aquest estalvi representa:

6.847 tCO2

6.219 tCO2

4.975 tCO2

2005 2008 2020

27%20%

Però l'àmbit d'actuació del PAES preveu anar més enllà, i cobrir alguns sectors del municipi fóra els consums propis de l'Ajuntament, com ara el sector domèstic, la mobilitat interna, l'abastiment d'aigua o d'altres. Aquest àmbit va suposar l'emissió a l'atmosfera l'any 2005 de 120.987 tCO2eq. Per tal de complir amb els objectius de reducció del PAES del

20% respecte l'any base 2005 caldrà assolir el nivell d'emissió per a aquests sectors de 96.790 tCO2eq l'any 2020. Aquest document recull les emissions derivades dels fluxos metabòlics del municipi de Viladecans (consum d'energia, d'aigua, de recursos, generació de residus, etc.) durant els darrers anys, fixant l'any 2005 com a punt de referència. Es fixarà en aquest sentit un àmbit d'actuació (àmbit PAES) i es plantejaran actuacions a fi de reduir les emissions generades en cadascun dels sectors inclosos en aquest. S'analitzarà posteriorment si amb el compliment de les actuacions proposades al Pla s'assoleixen els objectius marcats, primer pel que fa a les competències directes de l'Ajuntament (consums propis) i, posteriorment, per a l'àmbit d'actuació del PAES.

8


3. INVENTARI DE CONSUMS I EMISSIONS Per a la realització de la diagnosi de l’estat de la qüestió a Viladecans, s'han analitzat els consums del municipi per fonts d'energia i per sectors: domèstic, serveis, transport, indústria, primari i aigua. De igual manera s'han analitzat els consums de competència directa de l'Ajuntament, entenent que aquests seran els que centrin en major grau les actuacions a curt termini que es plantegen als objectius del PAES. A través del diagnòstic del consum energètic, s’obté la informació necessària per extreure la quantitat d’emissions de GEH, i així poder definir una estratègia de mitigació i contribuir a la implicació de la ciutat en l’estalvi i la eficiència energètica. Per obtenir les emissions de GEH o CO2 equivalent s’utilitza la fórmula següent:

GEH = CO2eq. = CO2 + 25 CH4 + 298 N2O En funció de la font energètica consumida s'obtenen els següents factors d'emissió de CO2eq:

Combustible Dens (t/m3)

PCI (TJ/t) tCO2/TJ tCH4/TJ tN2O/TJ tCO2 eq /TJ

Diesel 0,833 0,043 73,7 0,0039 0,0039 74,96

Gasolina 0,748 0,044 69 0,033 0,0032 70,78

GLP 0,509 0,046 65 0,0015 0,0025 66,12

Factor d’emissió dels combustibles. Font: Red de ciudades por el clima, en l’aplicatiu: Herramienta de calculo para el Sistema de

Indicadores y Seguimiento del Cambio –climàtico. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino

Combustible PCI (TJ/kWh)

tCO2/TJ tCH4/TJ tN2O/TJ tCO2 eq /TJ

Gas natural 0,0000033 56 0,0025 0,0009 56,33

Factor d’emissió dels combustibles. Font: Red de ciudades por el clima, en l’aplicatiu: Herramienta de calculo para el Sistema de

Indicadores y Seguimiento del Cambio –climàtico. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino

Per a obtenir el factor d'emissió de l’electricitat s’ha tingut en compte el mix estatal:

Any gr CO2 eq/kWh 2000 465 2001 408 2002 468 2003 403 2004 417 2005 481 2006 434 2007* 443 2008** 453

Factor d’emissió del mix estatal

Font: Mix de dades de l’any 2000 al 2004 inclosos: DESGEL. Del mix del 2005-2007: Oficina catalana del Canvi climàtic a partir de dades d’UNESA. * Dada provisional. **Mitjana dels tres últims anys.

Les unitats de consum d’energia del document són teps (tones equivalents del petroli) o kWh (i derivats). Els factors de conversió que relacionen aquestes unitats son les següents:

Factors de conversió

1 TJ = 277.778 kWh

1 tep = 11.630 kWh

1 kWh = 3.600.000 J

1 MWh = 1.000 kWh

1 GWh = 1.000 MWh

La taula a continuació resumeix els factors d'emissió derivats de les diferents fonts energètiques que es treballen en l'estudi amb les mateixes unitats, a efectes de comparació. La diferència de pes relatiu combustibles - electricitat entre el consum d'energia i les emissions derivades d'aquest consum es fa palesa en l'esmentat quadre:

9


l'electricitat destaca pel fet que, en l'actual mix elèctric, és la que té un factor d'emissió més elevat (TnCO2 per TJeq). Cal tenir en compte aquests valors a efectes de formular actuacions que promoguin l'ús d'una o una altra font d’energia.

Font d'energia tCO2/TJeq

Diesel 74

Gasolina 79

GLP 65

Gas natural 56

Electricitat 126

Factor d’emissió dels combustibles i del mix estatal Font pels combustibles: Red de ciudades por el clima, en l’aplicatiu: Herramienta de calculo para el Sistema de Indicadores y Seguimiento del Cambio –climàtico. Ministerio de Medio Ambiente y Medio

Rural y Marino Font pel mix elèctric: Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a partir de dades d’UNESA.

3.1. Municipi de Viladecans. En aquest apartat s'analitza el consum energètic del municipi per fonts d'energia i per sectors. Integrat en diversos d'aquests sectors estaran inclosos els consums de competència directa de l'Ajuntament, que s'analitzaran de forma detallada en l'apartat 3.2 del document.

3.1.1. Anàlisi per fonts d'energia.

Consums L'evolució del consum d'energia final en el municipi per fonts, en el període 2000-2006, mostra una tendència a l'augment fins a l'any 2005, moment en què es produeix un lleuger descens, probablement motivat per les atípiques temperatures elevades que es van donar aquest any que van reportar un descens de consums en diversos sectors, i probablement agreujat per la tendència decreixent al sector industrial:

224,49 231,70 245,94 248,71 259,06 262,27 250,58

164,50 162,20185,11 189,68

218,17 216,25 197,7825,00 24,38

23,03 21,8521,23 20,63

431,77 438,88453,59 451,35

432,26 433,63

17,20

417,18

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GW

h

Electricitat Gas natural GLP CL

Evolució del consum d’energia al municipi de Viladecans (GWh), per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

10


26,5 27,0 27,1 27,3 27,8 28,1 28,4

19,5 18,9 20,4 20,8 23,4 23,2 22,4

3,0 2,8 2,5 2,42,3 2,2

51,1 51,2 50,0 49,5 46,4 46,5

1,9

47,3

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% c

on

sum

en

erg

ia


Distribució del consum d’energia total al municipi de Viladecans, per fonts, 2000-2006.

Font: Diputació de Barcelona

L'evolució de la distribució percentual per fonts mostra que pràcticament la meitat del consum d'energia s'obté dels combustibles líquids. Com es podrà observar en l'avaluació sectorial posterior, el transport n'és el principal consumidor. La resta dels consums finals d'energia es reparteixen principalment entre l'electricitat i el gas natural, amb una petita avantatja per a l'electricitat. Els gasos liquats suposen únicament un 2% de l'energia consumida. La taula següent detalla els valors de consum total del municipi de Viladecans, així com el rati de consum d'energia per habitant. S'ha de tenir en compte aquest rati per relativitzar la dada de consum d'energia, doncs l'augment del consum podria tenir relació amb l'augment de la població (de l'ordre del 10% en el període 2000-2006):

Indicadors consum total 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Total (tep) 74.003 75.378 80.106 81.562 83.610 84.235 79.746

Total (GWh) 860,66 876,65 931,63 948,57 972,38 979,65 927,45

Població (Idescat padró) 56.112 57.132 58.213 59.343 60033 61.043 61.168

Rati (tep/hab) Viladecans 1,32 1,32 1,38 1,37 1,39 1,38 1,30

Consum total d'energia i ratis per habitant al municipi de Viladecans.


A efectes de comparació del consum d'energia de Viladecans amb el d'altres municipis1, la taula a continuació mostra un rati de consum mig per habitant a la província de Barcelona: Indicadors consum total 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Rati (tep/hab) DIBA 1,41 1,48 1,44 1,45 1,46 1,51 1,40

Ratis de consum mitjans d'energia de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat. Font: Diputació de Barcelona. Memòria de Sostenibilitat 2008.

D'aquests valors se n'extreu que el consum d'energia per habitant a Viladecans és aproximadament un 7% inferior al consum mig per habitant que es considera com a mitjana de la província de Barcelona. Emissions Pel que fa a les emissions derivades del consum d'energia per fonts, s'observa més variabilitat any rere any que en el cas del consum energètic, motivada específicament per la variabilitat que hi ha hagut en el mix de producció d'electricitat en aquest mateix període: els anys de menys pluviometria hi ha hagut una menor producció hidràulica en el mix i, per tant, una major emissió relativa de gasos d'efecte hivernacle derivats de la producció elèctrica que la resta d'anys. És per això que en anys com ara 2000, 2002 o 2005 s'adverteix un increment relatiu d'emissions d'origen elèctric que no es correspon exactament a l'increment en el consum d'electricitat.

1 Rati obtingut a partir dels consums d'energia de 68 municipis que formen part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Font: Memòria de Sostenibilitat 2008. Programa Sistema Municipal d'Indicadors de Sostenibilitat. Gerència de Serveis de Medi Ambient. Diputació de Barcelona.

11


104.386 94.532115.101 100.228 108.028

126.151108.752

33.36032.893

37.53838.465

44.24443.853

40.1085.952

5.803

5.4815.201

5.0534.911

4.093

116.514118.434

122.404121.798

116.649117.016

112.579

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tCO

2eq


Evolució de les emissions globals de GEH al municipi (tn CO2eq), per sectors, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

Com es constata en el gràfic, les emissions de CO2eq derivades del consum d'energia l’any 2005 van ser les més elevades del període 2000-2006, arribant a les 290.100 t CO2eq. A continuació es mostren els indicadors d’emissions globals del municipi i, assumint aquest creixement de població, el corresponent rati d'emissions per habitant:

Indicadors d’emissions

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t CO2eq totals 257.802 249.335 278.337 263.576 271.991 290.100 263.845

Població 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168

Tn CO2/hab. 4,59 4,36 4,78 4,44 4,53 4,75 4,31

Evolució de les emissions globals de Viladecans Font: Diputació de Barcelona

Pel que fa a les emissions per habitant (únicament les derivades del consum d'energia), s'observa una distribució any rere any sense comportament tendencial clar, i amb una variança màxima del 10%. La

mitjana catalana d’emissions és 6,70 tn CO2 eq/hab segons l’Inventari i el Pla nacional de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. Es pot concloure, si més no, que Viladecans està aproximadament un 30% per sota de la mitjana catalana. En referència a la distribució percentual d'aquestes emissions per font d'energia any rere any, es pot observar que, si bé els combustibles líquids constituïen sens dubte la font d'energia que més responsabilitat de consum d'energia tenia, pel que fa a les emissions de gasos d'efecte hivernacle associades, aquestes es reparteixen gairebé a parts iguals entre els combustibles líquids i l'electricitat, tot i que mot sovint a favor dels combustibles líquids:

40 38 41 38 39 43 41

12,8 13,113,4

14,5 16,115,0 15,1

2,3 2,32,0 2,0

1,8 1,7 1,5

44,8 47,1 43,6 45,8 42,6 40,1 42,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq


Distribució de les emissions de GEH al municipi, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

Tal i com s'expressava en el quadre d'inici d'aquest apartat 3, i com s'anirà constatant al llarg d'aquest document, l'electricitat destaca pel fet que, en l'actual mix elèctric, és la que té un factor d'emissió més elevat (t CO2eq per TJeq). Cal tenir en compte aquests valors a efectes de formular actuacions que promoguin l'ús d'una o una altra font d’energia.

12


3.1.2. Anàlisi sectorial.

Consums

139,51 137,36 154,32 151,75 187,05 191,45 169,35

334,16 347,29 353,56 371,75379,54 372,99 378,85

82,75 82,1483,68 86,61

89,84 88,36

278,31 278,60303,21 286,90

258,89 263,946,37 7,27

8,41 10,01 10,80 11,4611,07

83,28

235,61

4,66 4,494,50 4,55 4,61 4,58

4,58

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GW

h

Domestic Transport Serveis Industria Primari Aigua

Evolució del consum d’energia al municipi (GWh), per sectors, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

Pel que fa a l'evolució del consum d'energia al municipi, tal i com s'observa al gràfic d'evolució per sectors, aquesta ha estat creixent fins l'any 2005, any a partir del qual sembla que hi hagi una estabilització en els consums. Caldria però fer un seguiment dels anys posteriors, doncs potser és un fet puntual de l'any 2006, com ja s'ha comentat. El que cal destacar d'aquest gràfic és que els sectors de major responsabilitat en el consum d'energia del municipi són el transport i la indústria, seguits cada vegada a menys distància pel sector domèstic. L'any 2005 es varen consumir al municipi 979,65 GWh d'energia.

16,5 16,0 17,0 16,6 20,1 20,5 19,2

39,5 40,5 39,0 40,840,8 40,0 42,9

9,8 9,6 9,2 9,59,7 9,5

32,9 32,5 33,4 31,5 27,8 28,3

0,8 0,8 0,9 1,1 1,2 1,2 1,3

9,4

26,7

0,6 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% c

on

sum

en

erg

ia

Domestic Transport Serveis Industria Primari Aigua

Distribució del consum d’energia al municipi, per sectors, 2005 i 2006. Font: Diputació de Barcelona

Tal i com es constata al gràfic de pes relatiu el sector transport és, com sol succeir, el que més energia consumeix, seguit de l'industrial. El pes del sector industrial és indicatiu del pes econòmic que té aquesta activitat al municipi. Si bé que el sector primari, que constitueix la primera activitat en termes d'ocupació de territori és, juntament amb l'aigua, el menys intensiu en consum d'energia: la suma d'aquests dos sectors no arriba al 2% del consum final d'energia del municipi. Emissions L'any 2005, tal i com s'ha especificat en l'apartat anterior, les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades del consum d'energia del municipi varen ser de 290.100 t CO2eq. La distribució per sectors mostra en aquest cas menors diferències entre transport i indústria pel que fa a les emissions que pel que fa al consum d'energia, atesa la participació de l'electricitat en el sector industrial

13


que, com ja s'ha comentat, té un factor d'emissió més elevat que el dels combustibles líquids. Tot i així el transport continua sent el sector responsable de la major part de les emissions del municipi:

43.689 40.746 48.256 45.295 53.698 59.971 52.217

88.106 91.71593.487 98.440

100.631 98.999,1 100.673

31.893 28.88632.637 30.756

33.310 36.883,232.291

90.262 84.203

99.576 84.57079.525

88.952,773.688

1.685 1.953

2.2742.682

2.9063.092,5

2.9892.166

1.832

2.1071.834

1.9212.202,2

1.987

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tCO

2eq

Domèstic Transport Serveis Industria Primari Aigua

Evolució de les emissions de GEH globals al municipi, per sectors, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

En el gràfic a continuació s'analitza el pes percentual de cadascun dels sectors pel que fa a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, any rere any. En ell s'observa que els sectors transport i indústria són els responsables de més del 60% de les emissions de CO2 del municipi (l'any 2005 suposaven el 65% de les emissions). Es certifica alhora la pèrdua de pes de la indústria i l'augment relatiu (tot i que amb oscil·lacions) del sector transports, així com la imputació de cada vegada més pes al sector domèstic, que es mereix un anàlisi a banda doncs és el més afectat per l'esmentat creixement poblacional.

16,9% 16,3% 17,3% 17,2% 19,7% 20,7% 19,8%

34,2% 36,8% 33,6% 37,3% 37,0% 34,1% 38,2%

12,4% 11,6% 11,7%11,7% 12,2% 12,7%

12,2%

35,0% 33,8% 35,8% 32,1% 29,2% 30,7% 27,9%

0,7% 0,8% 0,9% 1,0% 1,1% 1,2% 1,2%0,8% 0,7% 0,8% 0,7% 0,7% 0,8% 0,8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq

Aigua Primari Industria Serveis Transport Doméstic

Distribució de les emissions (tCO2eq) al municipi, per sectors, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

Si, a més de considerar les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades del consum d'energia hi afegim les que se'n deriven de la gestió dels residus, obtindríem un balanç al municipi per a l'any 2005 de 307.075 t CO2eq. Més del 5% del total d'emissions de GEH generades tenen origen en la gestió dels residus. Les emissions per càpita l'any 2005 varen ser, comptabilitzant la gestió dels residus en el balanç, de 5,03 tCO2eq/hab.

14


59.971 52.217

98.999 100.673

36.88332.291

88.95373.688

3.092

2.989

2.202

1.987

16.975

16.049

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2005* 2006*

tCO

2eq

Doméstic Transport Serveis Industria

Primari Aigua Residus

19,5% 18,7%

32,2% 36,0%

12,0%11,5%

29,0% 26,3%

1,0% 1,1%0,7% 0,7%5,5% 5,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005* 2006*

% e

mis

sio

ns

CO

2eq

Residus Aigua Primari IndustriaServeis Transport Doméstic

Distribució de les emissions (tCO2eq) al municipi, per sectors, incorporant la gestió dels residus. Font: Diputació de Barcelona i BCN Ecologia

Indicadors d’emissions

2005 2006

t CO2eq totals 307.075 279.894

Població 61.043 61.168

Tn CO2/hab. 5,03 4,58

Evolució de les emissions globals de Viladecans Font: Diputació de Barcelona

Domèstic.

Consums És el responsable del 20,4% del consum d'energia del municipi de l'any de referència (2005). A continuació es representa l'evolució d'aquest consum per fonts energètiques, en valors absoluts:

52,1373,73

54,60 51,17

68,05 60,19

95,9097,61

78,5014,73 14,36

13,56 12,87

12,4712,03

18,06 17,05

14,12 12,69

10,38 9,65

54,78 58,58 66,01 68,30 72,16

10,087,04

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GW

h

Electricitat GN GLP CL

Evolució del consum d'energia en el sector domèstic, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona.

S'observa un increment de consum d'energia en el sector domèstic que s'adverteix especialment important a partir de l'any 2004. Un dels factors que s'hauria d'analitzar amb més detall és el del creixement del parc d'habitatges al llarg del període 2000-2006, doncs es podria plantejar com a possible hipòtesi l'augment del pes relatiu d'aquest sector. Tot i així les dades de consum per habitant (veure taula en aquest mateix capítol) indiquen que també es va produir un salt de consum relatiu al nombre d'habitants en aquell mateix any. Una de les hipòtesis que es podrien plantejar seria la possibilitat de que la

15


implantació generalitzada de la infraestructura de gas natural pugui crear inèrcies pel que fa al consum, en el sentit de creació de noves necessitats. L'any 2006 s'adverteix un descens en el consum d'energia. Per contrastar aquest valor serà interessant observar el gràfic de l'evolució del pes relatiu de les diferents fonts energètiques:

37,4 39,9 38,043,5

36,5 37,743,5

39,1 37,3 44,139,7 51,3 51,0

46,4

10,458,79 8,48

6,67 6,2812,9 12,4 9,2 8,4 5,6 5,0

10,6

5,954,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% c

on

sum

en

erg

ia

Electricitat GN GLP CL

Distribució del consum d'energia en el sector domèstic, per fonts, 2000-2006.

Font: Diputació de Barcelona.

Tal i com s'observa en el gràfic percentual per fonts, els anys 2003 i 2006 són els que mostren un menor pes relatiu de combustibles (GN, GLP i CL) i un creixement relatiu del consum d'electricitat (de fins el 43,5%, quan normalment es troba voltant el 38%). El fet d'haver-se produït un estalvi especialment de combustibles (el consum elèctric ha anat augmentant any rere any sense excepció) indica que aquest estalvi es deu haver donat en calefacció i ACS i, per tant, connota que es tracta de dos anys amb un hivern atípicament càlid, tal i com s'extreia del consum general per fonts del total del municipi. En general s'observa una reducció en l'ús domiciliari dels combustibles líquids i dels gasos liquats a favor d'un augment en el consum de gas

natural. En l'actualitat el gas natural i l’electricitat són les fonts energètiques majoritàries han passat de representar el 76% del consum l'any 2000 al 90% l'any 2006. Els indicadors energètics del consum domèstic es resumeixen en la taula següent: Indicadors consum domestic 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Total doméstic (tep) 11.996 11.811 13.269 13.049 16.084 16.462 14.561

Total doméstic (GWh) 139,51 137,36 154,32 151,75 187,05 191,45 169,35

Població (Idescat padró) 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168

Rati (tep/hab) 0,21 0,21 0,23 0,22 0,27 0,27 0,24 Consum domèstic d'energia i ratis per habitant al municipi de Viladecans.


El consum domèstic mitjà a Espanya l’any 2006 va ser de 0,22 teps/hab. Viladecans es troba un 8% per sobre d’aquest rati. Tenint en compte que el municipi es troba en una zona climàtica força suau es considera un consum elevat respecte l’espanyol. Emissions L'evolució de les emissions derivades del consum energètic en el sector domiciliari de Viladecans per fonts en el període 2000-2006 és:

24.239 22.35027.416 26.603 28.481

34.710 32.000

11.07210.376

13.800 12.205

19.447

19.794

15.9193.506

3.418

3.2293.064

2.969

2.863

2.400

4.8734.602

3.8113.423

2.802

2.604

1.898

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t CO

2eq

Electricitat GN GLP Comb.Líquid

16


Evolució de les emissions de CO2eq al sector domèstic, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona.

El 2005, any de referència, les emissions de CO2 equivalents van ser de 60.003 tCO2eq. Tenint en compte la població de l’any 2005, el rati per càpita és de 0,98 tnCO2eq/hab. En general s'observa que, si bé en termes de consum d'energia el gas natural solia tenir més representació que l'electricitat, pel que fa a les emissions associades, l'electricitat contribueix més a les emissions del sector domèstic que no pas el gas natural:

55% 55% 57% 59%53%

58% 61%

25% 25%29% 27% 36%

33% 30%

8% 8%7% 7%

6% 5% 5%11% 11% 8% 8% 5% 4% 4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq

Comb.Líquid GLP GN Electricitat

Distribució de les emissions de CO2 eq al sector domèstic, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona.

L'any 2005 les emissions derivades del consum d'electricitat van assolir el 58% de les emissions del sector domèstic (quan en termes de consum l'electricitat només representava el 38%).

Consideracions sobre el sector residencial En general es poden distingir tres factors fonamentals que tenen influència directa sobre el consum energètic en qualsevol edifici, i en particular en el sector domèstic:

• La tipologia edificatòria (cases unifamiliars o blocs plurifamiliars),

• Les característiques físico-tècniques dels edificis, incorporant aspectes com ara orientació, aïllaments, distribucions, subministraments d'energia o tecnologies emprades en les instal·lacions energètiques, determinaran la qualitat de l'habitatge i influiran especialment en les demandes de climatització, i

• El factor humà, és a dir els hàbits d'ús de l'edifici i les instal·lacions, seran també determinants en la demanda energètica. En el cas de la climatització, per exemple, passar d’una temperatura de consigna de 20º a 25º a l'hivern pot representar un 50% més de consum.

En aquest sentit el potencial d'estalvi en aquest sector es preveu força elevat. Val a dir que en aquest cas ja s'han elaborat alguns estudis dins l'àmbit municipal, com ara el Pla Local de l'Habitatge de Viladecans, que inclou informació detallada sobre tipologies i anys de construcció (aquests darrers sovint indicatius de la qualitat de l'edificació), o el document Anàlisi del municipi de Viladecans i la seva projecció de futur (2007), estudi realitzat per l'Agència d'Ecologia Urbana on s'estudia la situació actual del parc d'habitatges del municipi i es plantegen un seguit de propostes d'actuació en aquest àmbit. Tanmateix, i en el marc del present PAES, s'han realitzat 330 enquestes en habitatges distribuïts per diferents zones del municipi, a mode de tenir dades més concretes de consums per tipologies i, molt especialment, d'hàbits d'ús de l'habitatge. Tots aquest aspectes caldrà estudiar-los amb més deteniment de cara a orientar algunes de les actuacions proposades al Pla d'Acció o a plantejar-ne de futures.

17


Tot i així, a mode introductori, es presenta a continuació una petita diagnosi inicial sobre la distribució territorial dels consums energètics del municipi: A través dels estudis de consum d'energia en funció de la densitat edificatòria s'han obtingut els mapes de demanda energètica en el sector domiciliari que es presenten a continuació. Els resultats s’il·lustren en una malla 100x100, de manera que cada cel·la representa la demanda energètica per hectàrea. El primer mapa (vermell) mostra la demanda total per hectàrea y el següent mapa (blau) la demanda total per habitatge i per hectàrea.

Demanda energètica total sector domiciliari [tep/anyxha] Font: BCN Ecologia.

Demanda energètica total sector domiciliari [tep/anyxhabxha] Font: BCN Ecologia.

En el primer mapa es pot concloure que les zones amb més densitat de població tenen una major demanda energètica: corresponen als barris del Centre, Torre Roja-Llevat i Molí-Can Ginestar. Avaluant el rati de demanda per habitatge (segon mapa) es pot detectar en quines zones s'hi troben els habitatges amb consums més elevats. Corresponen principalment als districtes de Alba-Rosa, Santa Isabel-T.Ballester i Can Palmer-Can Batllori-Can Xic, on la major part dels habitatges són unifamiliars. A continuació es presenten algunes imatges sobre tipologies edificatòries del municipi:

18


Sector Torre Roja - Llevat Font: BCN Ecologia.

Sector Vilamarina. Font: BCN Ecologia.

Sector Roca - Residencial Font: BCN Ecologia.

Sector Alba Rosa Font: BCN Ecologia.

Sector Alba Rosa Font: BCN Ecologia.

19


Serveis.

Dins aquesta categoria s'inclouen tant els serveis públics oferts al ciutadà i la ciutat com les activitats econòmiques que hi tenen lloc. Tal i com s'ha introduït per al sector domèstic, els serveis incorporen una elevada influència dels factors fisico-tècnics, tecnològics i humans, per tant el seu potencial de millora de l’eficiència es preveu també elevat. El gràfic següent mostra l’evolució del consum d'energia del sector serveis en el període 2000-2006, per font d'energia:

54,20 55,43 56,1762,50

67,87 66,20 64,92

9,90 8,97 11,54

9,869,99 10,35 9,66

5,65 5,501,61 1,47

1,851,32

0,61 0,89

11,40 10,768,92

8,016,55 6,09

4,44

5,204,93

4,83 4,823,860,39

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GW

h

Electricitat GN GLP Diesel Gasolina

Evolució del consum d'energia del sector serveis a Viladecans, per fonts.


L'any de base (2005) el consum d'energia del sector serveis al municipi de Viladecans va ser de 88,36 GWh. A diferència del sector domèstic, els serveis solen utilitzar un percentatge més elevat d'electricitat que de combustibles. Hi ha una tendència bastant comú de tenir sistemes elèctrics per climatització, així que es pot deduir que gran part d'aquest consum elèctric es deu també a la climatització (calefacció i

refrigeració). De totes maneres, la reducció dels consums l'any 2006 que afecta a tots els sectors és més accentuada en combustibles que en electricitat, tot i que en el sector domèstic s'advertia molt més pronunciada. En el cas dels serveis, l'electricitat també pateix lògicament una reducció. A continuació es mostra la distribució percentual dels consums per al mateix període:

65,5 67,5 67,172,2 75,5 74,9 78,0

12,0 10,9 13,811,4

11,1 11,711,66,70 6,21 5,70

5,37 5,461,9 1,8 2,2 1,5

0,7 1,013,77 13,10 10,65 9,25 7,29 6,89 5,33

6,8

4,640,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% c

on

sum

en

erg

ia


Distribució per fonts del consum d'energia del sector serveis a Viladecans.


Tal i com ja s'ha comentat, l'electricitat és la font d'energia final més utilitzada (en moltes tipologies de serveis n'és la única), representant l'any de referència (2005) el 75% del consum energètic. Tenint en compte que molts dels serveis funcionen en horari diürn, es dedueix que el potencial d'estalvi en electricitat pot ser molt elevat. Indicadors consum serveis 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Total serveis (tep) 7.115 7.063 7.195 7.447 7.725 7.598 7.160

Total serveis (GWh) 82,75 82,14 83,68 86,61 89,84 88,36 83,28 Evolució del consum d'energia del sector serveis a Viladecans.


20


Emissions La representació de l'evolució de les emissions de CO2 derivades del consum energètic en el sector serveis per al període 2000-2006 és:

25.20322.617

26.288 25.18728.301

31.84228.175

2.007

1.820

2.3401.999

2.025

2.100

1.9591.344

1.310

1.2381.174

1.149

1.148

920434

397

500355

165

241

1052.904

2.743

2.2722.040

1.670

1.552

1.132

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t CO

2eq


Evolució de les emissions de CO2 en el sector serveis, per fonts d'energia. Font:Diputació de Barcelona.

Tal i com s'observa, les emissions derivades del consum d'energia en el sector serveis per al període estudiat no segueix una tendència clara a l'augment o a la disminució. Aquestes oscil·lacions s'expliquen per l'enorme dependència de l'electricitat en aquest sector (que va variant el factor d'emissió en funció principalment de la producció d'electricitat a partir de les centrals hidràuliques). Tot i així sembla ser que, si entre el 2000 i el 2003 la mitjana de consum semblava estar pels voltants de les 30.000 tCO2eq, a partir de l'any 2004 aquesta ronda les 35.000 t. L’any 2005 (any de referència), les emissions de CO2 en el sector serveis varen ser de 36.883 tCO2, el màxim valor del període.

Pel que fa al pes de les emissions de CO2eq derivades de cadascuna de les fonts d'energia que utilitza el sector serveis, es comprova al gràfic a continuació que l'electricitat és la font responsable de més del 80% de les emissions derivades del consum d'energia del sector serveis des de l'any 2002. El 2005 en va ser responsable del 86% de les emissions del sector serveis:

79% 78% 81% 82% 85% 86% 87%

6% 6%7% 6%

6% 6% 6%4% 5%

4% 4% 3% 3% 3%1% 1%

2% 1% 0% 1% 0%9% 9% 7% 7% 5% 4% 4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq


Distribució de les emissions de CO2 en el sector serveis, per fonts d'energia, 2000-2006. Font:Diputació de Barcelona.

Consideracions sobre el sector serveis Pel que fa al consum elèctric en el sector serveis, es disposa de les dades de les despeses en comerços-hosteleria i dels serveis públics. En el gràfic a continuació es pot observar que gran part d'aquesta despesa (un 73%) té origen en les activitats privades (comerços i hostaleria). El 27% restant es reparteix entre els serveis públic municipals i no municipals (Generalitat, estatals, etc.). Concretament, i en funció de les dades del què és competència municipal (equipaments municipals, bombeig d'aigua de freàtic i fonts i enllumenat públic) se n'extreu que

21


aproximadament el 60% del consum d'electricitat en serveis públics es produeix en l'àmbit de competència municipal directa, i el 40% restant correspon a d'altres serveis públics que no són de competència municipal (ex. equipaments mèdics, IES, consums de la depuradora, etc.):

48.934 47.882 48.731

10.126 10.883 10.281

7.140 6.155 7.557

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2005 2006 2007

MWh elèctrics

serveis públics no municipals serveis públics Ajuntament comerços i hoteleria

Distribució per fonts del consum d'electricitat del sector serveis a Viladecans.

Font: Ajuntament de Viladecans.

Transport.

Consums El sector del transport és el que més energia consumeix, representant l'any 2005 el 40% del consum d'energia del municipi, fet que no és d'estranyar en territori català, atesa la gran importància del transport motoritzat per carretera. En general és un sector que destaca per la seva ineficiència energètica, doncs es necessiten grans quantitats d’energia per aconseguir índexs de desplaçament (persones per Km) molt baixos. Viladecans, pel fet de trobar-se immers en una realitat metropolitana, integra forçadament desplaçaments obligats per motius laborals o d'estudis cap a la capital o d'altres municipis metropolitans.

0,62 0,60 0,57 0,54 0,53 0,50 0,50 0,50

197,45 214,85 226,52247,52 261,30 263,68 275,76 284,00

136,08131,84 126,47

123,69117,71 108,80 102,59 96,94

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

GW

h

GLP Diesel Gasolina

Evolució del consum d'energia en el transport a Viladecans, per fonts, 2000-2006.


El consum d'energia derivat del transport mostra una clara tendència al creixement fins l'any 2004. A partir d'aquest any sembla estabilitzar-se bastant, patint lleugeres oscil·lacions, que no arriben a superar els 380 GWh. L'any 2005 (any de referència) el consum d'energia per transport va ascendir als 373 GWh (372.989 kWh).

22


0,17 0,16 0,15 0,14 0,14 0,13

59,1 61,9 64,1 66,6 68,8 70,7 74,5

40,72 37,96 35,77 33,27 31,02 29,17 27,08 25,42

0,2 0,13

72,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% c

on

sum

en

erg

ia

GLP Diesel Gasolina

Distribució del consum d’energia en el sector transport, per fonts, 2000-2006.


Tal i com és d'esperar les fonts energètiques de les quals es nodreix el transport es limiten gairebé únicament a la gasolina i el gasoil. S'observa en el gràfic que el gasoil va guanyant terreny a la gasolina any rere any, passant d'un 59% del consum d'energia per transport l'any 2000 a un 74% l'any 2007. L'any 2005 el gasoil va representar el 71% del consum d'energia en el sector transport al municipi. S'entén que el biodièsel (normalment comercialitzat a base d'una mescla de 30% d'etanol i 70% de gasoil) està incorporat dins aquesta categoria, doncs no té representació al gràfic. Indicadors consum transport 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Total transport (tep) 28.732 29.862 30.400 31.965 32.634 32.071 32.575

Total transport (GWh) 334,16 347,29 353,56 371,75 379,54 372,99 378,85

Població (Idescat padró) 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168

Rati (tep/hab) 0,51 0,52 0,52 0,54 0,54 0,53 0,53

Consum d'energia per transport i ratis per habitant al municipi de Viladecans. Font: Diputació de Barcelona

Emissions Proporcionalment al que representa el consum d'energia en el transport per al període 2000-2005, les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades han anat en augment any rere any fins el 2004. A partir de llavors i fins el 2006 sembla que es produeix una tendència a l'estancament. L'any 2005 les emissions derivades del consum d'energia en el transport van representar 98.999 t CO2eq:

147 143 135 128 126 120 118

53.284 57.978 61.127 66.796 70.512 71.156 74.415

34.67533.594 32.225

31.51629.994 27.723 26.140

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t CO

2eq

Gasolina Diesel GLP

Evolució de les emissions derivades del transport a Viladecans, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

Com ja s'observa clarament en el gràfic de valors absoluts, i tal i com s'ha avaluat en el gràfic d'evolució del consum energètic, el gasoil és el combustible majoritari en aquest sector, i va guanyant terreny any rere any en contraposició amb la gasolina:

23


0,17% 0,16% 0,14% 0,13% 0,12% 0,12% 0,12%

60% 63% 65% 68% 70% 72% 74%

39% 37% 34% 32% 30% 28% 26%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq

Gasolina Diesel GLP

Distribució de les emissions derivades del transport a Viladecans, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona

Aquests són els valors que es prendran com a referència. Tot i així, atesa la gran demanda energètica que representa el transport i pel fet de ser el que té un major pes relatiu en el consum energètic del municipi, aquest sector s'analitza a continuació de manera més detallada: d'una banda, s'analitzarà el consum d'energia del transport i les seves emissions derivades a partir del parc de vehicles censat al municipi (metodologia de càlcul de la Diputació de Barcelona, "Anàlisi paral·lel I") i, d'una altra banda, es calcularan les emissions dels diferents mitjans de transport pel que fa als recorreguts que es realitzen per l'interior del municipi ("Anàlisi paral·lel II"):

Anàlisi paral·lel I: Càlcul en funció del parc de vehicles de Viladecans

Parc de vehicles En aquest anàlisi es comptabilitzarà el nombre de vehicles censats al municipi (per tipologia), s'aplicaran els ratis de consum mig i de recorreguts mitjans per cada tipologia de vehicles que estableix la Diputació de Barcelona i se'n calcularan les emissions derivades. El parc de vehicles censats a Viladecans entre els anys 2005 i 2007 és:

Tipus vehicle 2005 2006 2007 % 2005-2007

Turisme 26.063 27.886 29.119 11,7

Camió 3.756 4.058 4.272 13,7

Motocicleta 2.095 2.498 3.013 43,8

Ciclomotor 2.084 2.205 2.330 11,8 Tractor 624 651 603 -3,4

Remolc 457 502 490 7,2

Autobús 92 103 139 51,1

Total 37.176 39.909 41.973 12,9

Distribució del parc de vehicles del municipi. Font: Diputació de Barcelona

Tal i com s'observa en el gràfic a continuació, el repartiment percentual de vehicles mostra una elevada presència de la mobilitat privada (90% del parc són turismes, ciclomotors i motocicletes), encapçalada pel turisme, que representa un 70% del total de vehicles censats.

24


Distribució del parc de vehicles del municipi

Distribució del parc de vehicles del municipi. Font: Diputació de Barcelona

La presència del vehicle privat ha experimentat en aquest període un creixement important: si bé la població de Viladecans va augmentar un 1,1%, els vehicles destinats a la mobilitat privada ho van fer en un 14%.

1,1%

14,0%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

mobilitat privada habitants

% i

ncr

emen

t n

úm

. ve

hic

les

i n

úm

. h

abit

ants

Augment percentual del parc mòbil privat i del nombre d'habitants en el període 2005-2007.


Aquest increment de vehicles destinats a la mobilitat privada ha fet augmentar el rati de vehicle per persona, que ha passat de 0,5 vehicles per persona l'any 2005 a 0,56 l'any 2007. Tot i així no es pot obtenir una relació directa entre l'augment del rati de vehicles per habitant i l'augment en el transport per carretera, doncs sovint l'adquisició de vehicles pot venir més motivada per la millora de les condicions econòmiques de les famílies que per una necessitat real. (A) Consum d'energia (total desplaçaments per carretera) Amb la metodologia de la Diputació de Barcelona es calculen les emissions derivades del parc de vehicles del municipi, ja siguin emeses dins el propi municipi com fora del mateix. Per calcular el consum d'energia derivat del transport per carretera del parc de vehicles de Viladecans l'últim any del qual es disposa de dades (2007), traurem de l'anàlisi els tractors i remolcs (activitat primària). Als vehicles destinats als desplaçaments per carretera, els assignarem un tipus de combustible. Com que no es disposa de dades diferenciades entre turismes diesel i gasolina en el parc de vehicles de Viladecans, se'ls estima la mateixa distribució que la del parc de turismes de Barcelona, amb un 62 % de vehicles de gasolina i un 38 % dièsel. Finalment tindríem els següents vehicles censats destinats al transport per carretera:

Tipus vehicle 2005 2006 2007

Turisme diesel 9.904 10.597 11.065

Turisme gasolina 16.159 17.289 18.054

Camió 3.756 4.058 4.272

Motocicleta 2.095 2.498 3.013

Ciclomotor 2.084 2.205 2.330

Autobús 92 103 139

Total 34.090 36.750 38.873

Distribució del parc mòbil de Viladecans Font: Ajuntament de Viladecans.

25


Els consums unitaris i les distàncies mitjanes recorregudes pels diferents tipus de vehicle, segons ratis de la Diputació de Barcelona, són:

Tipus vehicle Consum mig (l/Km)

Recorregut mig (Km)

Font

Turisme diesel 0,07 16.976 Diputació

Turisme gasolina 0,08 10.124 Diputació

Camió 0,31 157.552 Diputació

Motocicleta 0,04 10.124 Diputació

Ciclomotor 0,03 5.000 estimació

Autobús 0,22 153.283 Diputació

Consums unitaris i distàncies mitjanes Font: Diputació de Barcelona.

Finalment, el consum de combustible per tipologia de vehicle quedaria:

Tipus vehicle Consum (litres)

2005 2006 2007

Turisme diesel 11.769.050 12.592.247 13.149.022

Turisme gasolina 13.087.546 14.002.966 14.622.117

Camió 183.447.247 198.197.265 208.649.265

Motocicleta 848.391 1.011.590 1.220.144

Ciclomotor 312.600 330.750 349.500

Autobús 3.102.448 3.473.393 4.687.394

Total 212.567.282 229.608.211 242.677.443

Distribució de consums teòrics del parc mòbil de Viladecans (litres) Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

L’any 2007 s'observa que el consum de combustible dels camions representa el 86% del consum total de combustibles. Cal tenir en compte que la distància mitjana de recorregut d'un camió s'ha assumit de l'ordre del 90% superior a la distància mitjana de recorregut d'un cotxe, segons el que marca la metodologia establerta:

86,0%

6,0%

5,4%1,9%

0,1%

2,6%

0,5%

Camió Turisme gasolinaTurisme diesel AutobúsMotocicleta Ciclomotor

Distribució del consum de combustible del parc mòbil de Viladecans, 2005 Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

El consum de gasolina i gasoil (litres) amb aquests paràmetres de càlcul:

Gasoil Gasolina

226.485.681 16.191.762

Consum de combustibles pel parc de vehicles de Viladecans (litres), 2005. Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

Que equivalen energèticament a:

2.441,10 GWh (207.308 tep)

Estimació de l’energia consumida pel parc de vehicles de Viladecans, 2005. Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

El gasoil és, amb diferència, el combustible més consumit pel parc de vehicles censat a Viladecans (14 vegades més).

26


(A) Emissions derivades (total desplaçaments per carretera) Pel que fa al càlcul d'emissions derivades de l'ús de combustibles líquids, s'aplicaran els factors d'emissió que relacionen els paràmetres físics d’ambdós combustibles, tal i com s'indica a continuació: Combustible dens(t/m3) PCI (TJ/t) tCO2/TJ tCH4/TJ tN2O/TJ

Gasoil 0,8325 0,043 74,1 0,0039 0,0039

Gasolina 0,7475 0,044 69,3 0,033 0,0032

Paràmetres per al càlcul de les emissions derivades de l'ús energètic de combustibles líquids Font: Diputació de Barcelona.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades del transport (parc mòbil de Viladecans) per a l'any 2007 són:

Combustible tCO2 tCH4 tN2O tCO2 eq

Diesel 600.775 32 32 610.988

Gasolina 36.906 18 2 37.853

Emissions derivades del parc mòbil de Viladecans Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

648.841 t CO2eq

Emissions de gasos d’efecte hivernacle (CO2eq) del parc mòbil de Viladecans Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

El desglossament de les dades per als diferents vehicles del parc posa de manifest una distribució dels gasos d’efecte hivernacle molt similar a la distribució del consum de combustibles.

Tipus vehicle Consum 2007 (m3)

tCO2 eq % gasoil gasolina

Turisme diesel 13.149 0 35.472 5,5

Turisme gasolina 0 14.622 34.183 5,3

Camió 208.649 0 562.871 86,8

Motocicleta 0 1.220 2.852 0,4

Ciclomotor 0 350 817 0,1

Autobús 4.687 0 12.645 1,9

86,8%

5,5%

5,3%1,9%

0,1%

2,5%

0,4%

Camió Turisme dieselTurisme gasolina AutobúsMotocicleta Ciclomotor

Estimació d’emissions derivades del parc mòbil de Viladecans

Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

(B) Consum d'energia (sense camions) Si prescindim dels camions, que estan destinats principalment al transport de mercaderies, i ens quedem únicament amb els vehicles utilitzats exclusivament pels desplaçaments de persones, obtindríem la següent distribució modal:

44,9%

40,4%

10,7%

2,9%4,0%

1,1%

Turisme gasolina Turisme dieselAutobús MotocicletaCiclomotor

Distribució del consum de combustible del parc mòbil de Viladecans (sense camions)


27


Com es pot apreciar, els turismes representen més del 80% del consum d'energia per a la mobilitat de les persones. El consum de carburants (en litres) del parc mòbil de Viladecans, sense considerar els camions és de:

Gasoil Gasolina

17.836.416 16.191.762

Consum de combustible del parc mòbil de Viladecans (litres), 2007. Camions exclosos.


Que equivalen, en unitats de consum d'energia, a:

331,01 GWh (28.460 tep)

Energia consumida pel parc mòbil de Viladecans (sense camions) Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

(B) Emissions derivades (sense camions) Les emissions de gasos d'efecte hivernacle que se'n deriven són:


Dièsel 47.313 2 2 48.117

Gasolina 36.906 18 2 37.853

Emissions derivades del parc mòbil de Viladecans, 2007 (sense camions) Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

Per tant, les emissions d’efecte hivernacle assignables al parc mòbil del municipi, si excloem de l'anàlisi els camions, serien:

85.970 t CO2eq

Emissions d’efecte hivernacle derivades del parc mòbil de Viladecans (sense camions) Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

El consum total i les emissions de l'any 2007 amb aquesta metodologia, excloent els camions, dóna uns valors de consums i emissions prou

similar al que es considera en les dades originals de subministre de carburants proporcionades per la Diputació de Barcelona per aquest mateix any: Consum d'energia i

emissions Dades originals

(Diputació BCN 07) Parc vehicles sense

camions Comparació

GWh 373 331 13,4%

t CO2eq 99.644 85.970 15.2%

Comparativa dades originals i dades calculades amb la metodologia Diputació, sense camions. Font: Ajuntament de Viladecans i Diputació de Barcelona.

Aquest estudi paral·lel ens ha permès aproximar-nos a una dada de consum de carburants pel sector transports a partir del parc de vehicles censats al municipi. Ha aparegut una dificultat ja que a Viladecans hi ha molts camions i autobusos censats i no es sap quin percentatge s’hauria d’assimilar a Viladecans. Extraguent-hi la totalitat dels camions, que donen un consum desorbitat, el resultat es un 13.4% menor que les dades directes de consum de carburant.

Anàlisi paral·lel II: Càlcul en funció de la tipologia de desplaçament.

S’aborda ara un estudi complementari on s'analitzen les emissions totals generades dins del municipi de Viladecans a partir dels desplaçaments interns, externs i de connexió que realitzen els vehicles del municipi.

Prenent com a base les dades de desplaçaments en transport privat proporcionades pel RACC l'any 2005 i el repartiment modal que dóna l'enquesta de mobilitat de l'ATM l'any 2006, s'han obtingut els desplaçaments interns, externs i de connexió que es realitzen al municipi durant la setmana.

28


Desplaçaments diaris en vehicle privat a Viladecans: interiors, exteriors i de connexió. Font: RACC i ATM

Considerat que els desplaçaments interns i de connexió recorren 4 Km dins del municipi i els externs 2 Km. i multiplicant les dades diàries pels 365 dies de l’any, s'obtenen els següents quilometratges anuals:

Km INTERIORS CONNEXIÓ EXTERIOR TOTAL

COTXES 47.383.006 111.860.232 10.111.534 169.354.772

MOTOS 3.181.816 7.511.525 679.000 11.372.341

ALTRES 1.043.859 2.464.307 222.760 3.730.926

Pel que fa als viatges realitzats en transport públic, s'han tingut en compte les dades de recorregut i freqüència de les 3 línies municipals, a les quals se'ls han sumat la part del recorregut dels autobusos interurbans que discorre per l'interior del municipi:

Mapa d'autobusos al seu pas per Viladecans Font: Entitat del Transport de l'AMB i Ajuntament de Viladecans.

linies feiners cap setmana feiners cap setmanaL80 22 16 23 17 15.132 2,5 37.830L81 49 35 48 35 32.500 3 97.500L82 36 27 36 27 24.336 3 73.008L85 37 26 36 27 24.492 3 73.476L86 46 31 47 33 30.836 5 154.180L87 24 15 25 15 15.860 2,5 39.650L88 18 16 19 17 13.052 3 39.156L96 68 46 69 46 45.188 3 135.564L97 48 13 48 13 27.664 3 82.992L99 32 32 32 32 23.296 3 69.888N14 20 20 20 20 14.560 5 72.800N16 18 18 18 18 13.104 3 39.312

241.959

TOTAL 1.157.315

total desplaça

mentsKm/viatge total KmANADA TORNADA

freqüència

Les tres línies de bus municipal sumen 241.959 Km.

Recorregut mig anual de cada línia d'autobús, al seu pas per Viladecans Font: Ajuntament de Viladecans

29


Amb les dades de quilometratge obtingudes en aquest anàlisi i les dades de consum mig per tipus de vehicle que proposava la metodologia de la Diputació de Barcelona (anàlisi I), s'ha calculat el total de litres de combustible consumits a l'interior del municipi per mode de transport:

Tipus vehicle Consum mig

(l/Km) Recorregut mig (Km)

Litres consumits

Turisme diesel 0,07 64.354.813 4.504.837

Turisme gasolina 0,08 104.999.958 8.399.997

Camions 0,31 3.730.926 1.156.587 Motocicletes i ciclomotors

0,04 11.372.341 398.032

Autobús 0,22 1.157.315 254.609 Desglossant els anteriors consums en tipus de combustible (gasoil i gasolina) s'obtenen els següents consums energètics i emissions:

Combustible consum (m3) GWh t CO2eq

Diesel 5.916,03 58,83 15.875

Gasolina 8.798,03 80,38 20.481 TOTAL 14.714 139,21 36.356

Si es comparen aquestes tones d'emissió amb les que proposa l'escenari sense camions de la metodologia I o bé amb les dades base de la Diputació de Barcelona, s'observa que els valors obtinguts són bastant més baixos:

Combustible Diputació BCN

(05) Interior municipi

Comparació amb DIBA

GWh 370,6 139,2 62,4%

tCO2eq 99.644 36.356 63,5% En aquest cas la variació respecte les dades originals de la Diputació de Barcelona és molt major. Tot i així es considera que aquest és l'escenari

sobre el qual l'Ajuntament té més capacitat d'actuació, ja que són les emissions generades exclusivament dins del municipi. El sector del transport a Viladecans ja ha estat objecte d'altres estudis paral·lels, que s'hauran de tenir en consideració en el moment d'aplicar actuacions de millora atès que el transport representa un dels sectors difosos que més emissions comporta i, en conseqüència, sobre els quals és més important actuar. Es compta entre d'altres amb l'enquesta de mobilitat elaborada per l'Àrea de Transports Metropolitans (ATM) i amb l'estudi de Mobilitat que es va elaborar des de l'Agència d'Ecologia Urbana, i amb altres propostes de Pla de Mobilitat l'execució de les quals no ha estat pel moment aprovada.

30


Sector primari.

Consum El sector primari a Viladecans, tot i ser una activitat econòmica important (l'activitat més extensiva en l'ús del territori municipal) representa tan sols un 1% del consum energètic total. Tot i la seva poca importància relativa, és interessant observar l’evolució del consum i la distribució d’aquest per fonts energètiques.

0,03 0,21 0,21 0,11 0,17 0,16 0,17

2,79 2,72 2,57 2,44 2,36 2,28

5,125,87

7,078,83

9,60 10,30

1,91

10,07

0

2

4

6

8

10

12

14

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GW

h

Electricitat GLP CL

Evolució del consum energètic del sector primari a Viladecans. Font: Diputació de Barcelona

Des de l'any 2000 al 2005 el consum d'energia del sector ascendeix de forma pronunciada (un increment d'un 54% del consum en un període de tan sols 5 anys). Els darrers anys sembla que s'està estabilitzant, tot i que per avaluar quina pot ser la tendència caldria analitzar el què va succeint en anys posteriors. L'any 2005, any base de l'estudi, és l'any de major consum d'energia, amb 11,46 GWh. De l'estudi de percentatges de consum per diferents

fonts d'energia es conclou que en aquest sector predomina l'ús energètic dels combustibles líquids (transport i maquinària agrícola) i que l'ús dels gasos liquats va perdent pes any rere any:

0,4 2,8 2,5 1,1 1,5 1,4 1,5

16,45 13,4410,71 9,62 8,74

80,3 80,7 84,1 88,2 88,8 89,9 90,9

19,37,58

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% c

on

sum

en

erg

ia

Electricitat GLP CL

Distribució del consum d’energia al sector primari, per fonts.


Emissions Tenint en compte el consum energètic en el sector primari, la distribució d’aquest per fonts energètiques i els factors d’emissió de cadascuna de les fonts utilitzades, obtenim el gràfic següent:

31


12 84 98 44 69 75 72292285 269 255 247 238 200

1.3811.584

1.9082.382

2.5892.779 2.717

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t CO

2eq

Electricitat GLP Comb.Líquid

Evolució de les emissions de CO2eq en el sector primari, per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona.

La tendència és molt similar a l'obtinguda en l'anàlisi de consums d'energia. Per a l'any 2005 (de referència) les tones de CO2eq (especialment degudes a l'ús de combustibles líquids) varen ser de 3.092 tCO2eq, valors molt inferiors als obtinguts en altres sectors del municipi (el sector primari representa únicament un 1,2% de les emissions totals del municipi).

1% 4% 4% 2% 2% 2% 2%

17% 15% 12%10% 9% 8% 7%

82% 81% 84% 89% 89% 90% 91%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq

Electricitat GLP Comb.Líquid

Evolució de les emissions de CO2eq en el sector primari Font: Elaboració pròpia.

L'estudi de l'evolució percentual d'aquestes emissions mostra amb més detall la substitució relativa que s'ha anat produint dels gasos liquats del petroli (GLP) cap a d'altres fonts d'energia, probablement cap a combustibles líquids que, l'any 2005, eren els responsables del 90% de les emissions del sector. S'observa alhora que l'evolució percentual dels GLP varia lleugerament quan es tracten respecte el consum d'energia o respecte les emissions associades a aquest consum, doncs el factor d'emissió dels GLP és menor que el dels combustibles líquids: el que l'any 2005 representava un 8,74% pel que fa al consum d'energia, representa un 8% pel que fa a les emissions derivades.

32


Indústria.

Consum El consum d'energia en el sector industrial de Viladecans en el període 2000-2006 presenta una tendència decreixent des de l'any 2002, moment de màxim consum:

113,48 116,79 126,48 115,53 118,12 119,17 107,18

7,41 6,77

100,01102,06

105,52 119,64 112,29 108,29109,62

2,79 2,722,57 2,44 2,36 2,28

1,91

49,38 45,07

58,73 40,4018,71 27,44

11,97

12,67 11,96

9,918,90

4,94

0

50

100

150

200

250

300

350

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GW

h


Evolució del consum d'energia del sector industrial a Viladecans, per fonts.


L'any de base de l'estudi (2005) la indústria de Viladecans va consumir un total de 263,94 GWh.

40,8 41,9 41,7 40,345,6 45,2 45,5

35,9 36,6 34,8 41,7

43,4 41,046,5

0,980,85

0,85

0,910,8617,7 16,2 19,4

14,17,2 10,4

5,14,55 4,29 3,27 3,10 2,86 2,56 2,10

1,0

0,81

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% c

on

sum

en

erg

ia


Distribució del consum d’energia al sector industrial, per fonts. Font: Diputació de Barcelona

Es pot observar que les fonts energètiques més utilitzades en el sector industrial són bàsicament electricitat i gas natural, passant d'un pes relatiu del 76% del consum l'any 2000 al 92% l'any 2006. Aquestes fonts s'han imposat a d'altres més minoritàries com ara els combustibles líquids. L'any 2005 el conjunt de gas natural i electricitat va suposar el 86% de tot el consum energètic del sector. Emissions El sector industrial és un dels que té més pes en el municipi pel que fa a emissions, després del sector transports: un 30,7% de les emissions del municipi es deriven del consum d'energia en la indústria (dades 2005). Per al període 2000-2006 s'obté la següent evolució d'emissions de GEH:

33


52.76647.648

59.193

46.560 49.25557.322

46.518

20.28120.697

21.398

24.262 22.772

21.959

22.230

663647

611

580 562

542

454

13.32412.163

15.849

10.901 5.048

7.405

3.229

3.2283.049

2.525

2.2681.887

1.725

1.258

0

15.000

30.000

45.000

60.000

75.000

90.000

105.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t CO

2eq


Evolució de les emissions de CO2eq en el sector industrial per fonts, 2000-2006.

Font: Diputació de Barcelona.

S'observa el gran pes que té l'electricitat dins les emissions derivades del consum energètic d'aquest sector, i la variabilitat associada a aquesta font energètica (factors d'emissió variables) a causa d'aquesta dependència elèctrica de la indústria. L'any 2005 (referència), els valors d'emissions van tornar a pujar fins a 88.953 t CO2eq. Tot i així l'any 2000 i, molt especialment, el 2002, els índexs varen ser superiors. El gràfic a continuació reflexa l'augment progressiu del pes de l'electricitat pel que fa a les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector industrial (64% d'emissions el 2005):

58% 57% 59% 55%62% 64% 63%

22% 25% 21% 29%

29% 25% 30%1% 1% 1%

1%

1% 1%1%

15% 14% 16% 13%6% 8% 4%4% 4% 3% 3% 2% 2% 2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% e

mis

sio

ns

CO

2eq


Evolució de les emissions de CO2eq en el sector industrial per fonts, 2000-2006. Font: Diputació de Barcelona.

Viladecans té una bona part del seu desenvolupament econòmic basat en la indústria. El futur del sector industrial es troba en el projecte del Parc Aeroespacial en la zona de Ca n'Alemany, que comptarà amb empreses del sector aeri i espacial i formarà part del Parc de negocis de Viladecans.

34


Residus sòlids municipals.

En aquest apartat es realitza una diagnosi del balanç energètic i de les emissions derivades de la gestió dels residus (recollida i tractament) del municipi de Viladecans.

Instruments tècnics

Els ens locals tenen competències sobre la gestió dels residus que es generen al municipi. Són, per tant, els encarregats de definir el model de recollida més adequat en funcióp de la realitat local. En el cas del municipi de Viladecans el sistema de recollida es basa en el model de 5 fraccions (fracció orgànica dels residus municipals -FORM-, envasos lleugers, paper/cartró, vidre i Resta) a través de l’ús, majoritàriament, de contenidors agrupats en àrees de vorera i àrees d'aportació de superfície, tot i que també es disposa d’algunes àrees amb contenidors soterrats. A part de les fraccions principals anteriorment esmentades es recullen de forma selectiva, per part dels gestors de residus depenents de l’Ajuntament2, les següents fraccions:

� Poda: Recollida de residus de jardineria als barris on hi ha jardins particulars.

� Voluminosos: Servei de recollida de voluminosos un dia per setmana a cadascun dels barris.

� Piles: Contenidors específics en centres de venda de piles i altres comerços.

A més, el municipi disposa de tres serveis diferents de deixalleria: deixalleria municipal, deixalleria mòbil i minideixalleries. En els següents diagrames es resumeix el model de gestió dels residus de Viladecans, tenint en compte dos grans àmbits de recollida segons el

2 De forma complementària el municipi està adherit al Programa Roba amiga, que recull tèxtils, i a la recollida de medicaments en farmàcies (SIGRE), tot i que la recollida la realitzen organismes externs al municipi.

tipus de generador: domicilis i comerços sense recollida específica, per una banda, i productors singulars, per l'altra:

Diagrames del model de gestió de residus municipals de Viladecans Font: BCN Ecologia.

35


Balanç energètic de la gestió dels residus sòlids municipals

La gestió dels residus té associada un consum d’energia i, en alguns casos, una producció. El consum d’energia prové principalment del consum de combustibles durant les operacions de recollida de residus i transport fins a la planta de destí i, en menor grau, del transport des de l’origen fins al punt de recollida (en el cas de les deixalleries principalment). El tractament dels residus també comporta un consum d’energia. Tot i així, en algunes instal·lacions com ara incineradores, dipòsits controlats amb recuperació energètica i plantes de biodigestió anaeròbica, aquest consum es compensa parcial o totalment per la generació d’energia pròpia del procés. Cal tenir en compte, per tant, que aquest balanç energètic està vinculat a la producció de residus del municipi, als sistemes de recollida implantats i als sistemes de tractament escollits. En el gràfic a continuació es pot observar l’evolució de la producció de residus al municipi de Viladecans segons tipologia:

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

1,55

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Kg

/h

ab

i d

ia

To

ne

s re

coll

ide

s

VOLUMINOSOS TOTALS

OLIS

PILAS

TEXTIL

FRACCIÓ RESTA TOTAL

RESTES VEGETALS

RESIDUS ORGÀNICS DOMICILIARIS I COMERCIALS TOTALS

ENVASOS TOTALS

VIDRE TOTAL

PAPER I CARTRÓ TOTALS

KG RESIDUS/ HAB I DIA

Evolució de la generació de residus en el municipi de Viladecans. Període 2000- 2008.


El gràfic mostra la variació de la generació anual de residus sense cap tendència fixa, tot i que amb certa disminució durant els darrers anys. Per altra banda, mostra un augment de la fraccions recollides selectivament durant els últims anys, i la conseqüent disminució de la fracció Resta total generada. Aquesta tendència queda reflexada en els percentatges de recollida selectiva bruta del període d’estudi 2005-2008:

Any 2005 2006 2007 2008

% Recollida selectiva 23,2 27,8 28,5 29,4

Percentatge de recollida selectiva respecte el total de residus recollits, en pes. Font: Ajuntament de Viladecans

36


A continuació es calcula la despesa d'energia derivada de la gestió dels residus i les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle associades en cadascuna de les diferents etapes que hi tenen lloc: recollida (A), transport a planta (B) i tractament (C).

A. Recollida de residus

Consum energètic de la recollida de residus

La despesa energètica de la recollida de residus es calcula a partir del consum de combustible anual dels vehicles que fan la recollida. Per tal de calcular les emissions derivades de la recollida amb un major nivell de detall s’ha diferenciat entre la fracció resta (no selectiva) i totes les fraccions selectives (orgànica, vidre, paper, etc.) de forma agrupada. Els tipus de combustibles utilitzats per la flota de vehicles de recollida del municipi és dièsel i biodièsel (BIO10, amb un percentatge del 10% d'etanol). En total la flota està formada per uns 10 vehicles (inclòs el vehicle que fa la neteja de contenidors) que realitzen els diferents serveis de recollida implantats. El consum d'energia associat a la recoollida s'expressa a la taula a continuació:

Àmbit 2005 2006 2007 2008

Recollida fracció Resta 578.652 591.740 565.953 581.212

Recollida fraccions selectives 611.401 696.887 664.316 679.208

Total (kWh) 1.190.054 1.288.628 1.230.269 1.260.420 Consum energètic (kWh) de la recollida de residus.3

Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

Com s'observa, el consum energètic durant el període d’estudi es manté força estable, tot i el petit augment en els consums de l'any 2006

3 S’inclou el consum de combustible del vehicle encarregat de la neteja de contenidors i els vehicles d’inspecció i control que tenen una part del seu consum assignat a la recollida i una altra al servei de neteja viària.

respecte l’any anterior. Aquest increment podria respondre a l’ampliació del servei de recollida de matèria orgànica a través de la incorporació de nous vehicles durant l’any 2005.

Repartició del consum energètic de la recollida de residus de la fracció Resta i les selectives.


Com s'observa en el gràfic, el consum energètic associat a les recollides selectives va cobrant importància respecte la recollida de la fracció Resta, fet que concorda amb l’augment del percentatge de la recollida selectiva i l’augment de l’esforç per recollir aquestes fraccions.

B. Transport dels residus a planta

Consum energètic dels transports a planta

La despesa energètica de la transferència de residus fins a les plantes de destí4 ve determinada pel combustible utilitzat per les flotes de vehicles encarregades de fer aquests recorreguts. La fracció orgànica és descarregada directament a l’Ecoparc 1, exceptuant un període entre 2006 i 2007 on aquesta instal·lació va romandre tancada i es van haver de desviar els residus del municipi a

4 No es considera el transport del rebuig procedent de la planta de tractament fins a l’abocador.

37


l’Ecoparc 2, passant per la planta de transferència de l’EMSHTR situada a Viladecans. Per tant, el consum energètic associat al transport a planta per a la fracció orgànica es limita al període concret 2006-2007 i al recorregut entre la planta de transferència i l’Ecoparc 2, situat a Montcada i Reixac. Pel que fa a la fracció resta, aquesta passa per la planta de transferència de l’EMSHTR abans d’arribar al dipòsit controlat. La instal·lació de destí va ser durant molts anys el dipòsit del Garraf on es van portar els residus fins a finals del 2007. La clausura d'aquest abocador ha modificat el destí dels residus cap a l'abocador d'Hostalets de Pierola, que forma part de la xarxa d’instal·lacions de l’EMSHTR. Aquest últim es troba a una distància força superior i, per tant, s’ha vist reflectit en un increment del consum energètic en els transports intermitjos de la fracció resta durant l’any 2008. Les altres fraccions selectives (paper i cartró, vidre,etc.) no requereixen transports intermitjos sinó que es transporten directament a les seves plantes de destí corresponents (anàlisi inclòs a l'apartat anterior).

Àmbit 2005 2006 2007 2008

Fracció Resta 46.642 43.920 43.638 310.225

Fracció orgànica - 20.574 8.530 - Total (kWh) 46.642 64.494 52.168 310.225

Consum energètic dels transports a planta (kWh) Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

En la següent taula es mostra un resum dels valors del consum energètic de les etapes de recollida i transport intermig per transferència dels residus del municipi de Viladecans pels períodes anuals avaluats.

Àmbit 2005 2006 2007 2008 Recollida residus 1.190.054 1.288.628 1.230.269 1.260.420

Transport a plantes 46.642 64.494 52.168 310.225

Total (kWh) 1.236.695 1.353.122 1.282.437 1.570.644

Consum energètic (kWh) del servei de recollida de residus i transport intermig a plantes. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

Evolució dels consums energètics de l’àmbit de la recollida de residus.


En resum, el consum energètic derivat de la recollida dels residus municipals és força més important que l'associat a la transferència dels residus a les plantes de tractament. Tot i així aquest darrer mostra un creixement important l'any 2008, degut principalment al canvi de destí de la fracció resta, que ha passat d'abocar-se al Garraf cap als Hostalets de Pierola. Emissions associades a la recollida de residus i el seu transport a planta (A i B) En la següent taula es poden veure les emissions derivades del transport de residus des del punt on es generen fins a la planta de tractament:

Àmbit 2005 2006 2007 2008

Recollida residus 297 324 310 317 Transport a plantes 13 17 14 84

Total t CO2eq 310 341 324 401

Emissions associades a la recollida i transport de residus (t CO2eq) a Viladecans, 2005-2008 Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

38


Seguint el mateix patró que el consum de combustible s’observa un increment notable en l’any 2008 d’emissions de GEH degut al transport de transferència de la fracció resta a un abocador més allunyat del municipi.

C. Tractament dels residus

Consum energètic associat al tractament de residus

El destí de les diferents fraccions de residus municipals generades a Viladecans ha variat al llarg dels diferents anys que es tenen en compte en aquest anàlisi. Segons el tipus de fracció recollida aquesta ha tingut els destins següents: Any Fracció Planta destí Tractament

2005 Resta DC. Garraf

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs

FORM Ecoparc 1 Compostatge (tones de FORM)

2006

Resta DC. Garraf Dipòsit controlat amb recuperació de

biogàs FORM

(gener- abril) Ecoparc 1 Compostatge (tones de FORM)

FORM (maig- desembre)

Ecoparc 2 Metanització

2007

Resta DC. Garraf Dipòsit controlat amb recuperació de

biogàs FORM

(gener-març) Ecoparc 2 Metanització


2008 Resta

DC. Hostalets

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs


Destí dels residus al municipi de Viladecans. Font: Ajuntament de Viladecans

Pel que fa als valors de consums i de producció d'energia associats als tractaments d'aquestes fraccions de residus, s’han calculat aquells que la metodologia del PAES especifica. D’aquesta manera només s’inclouen

els balanços d’aquelles plantes productores d’energia5. Per la seva banda, les dades de producció d'energia derivada del tractament de la fracció orgànica dels residus s'ha incorporant al balanç de la Producció local d'energia en el municpi, dins l'apartat 3.4 del PAES. Aquesta producció d'energia ve referida a la recollida de la FORM que, temporalment durant els anys 2006 i 2007, va ser tractada a l’Ecoparc 2 (metanització amb producció d'electricitat). Emissions associades al tractament de residus El tractament dels residus emet GEH pel propi procés i pel consum energètic de la instal·lació on té lloc. A les plantes on, a més, existeix una producció d’energia en el procés de tractament se'ls associa un estalvi d’emissions de GEH. Per altra banda, la recuperació i el reciclatge de materials i la seva reintroducció al cicle productiu comporta un estalvi o crèdit d’emissions (ja que s’estalvien els processos de producció del materials a partir de matèries primeres, que normalment són més consumidors d’energia i emissions) que compensen els gasos GEH de la fase de tractament i, fins i tot, poden compensar les emissions de la recollida i transport. Amb la finalitat de conèixer les emissions associades al tractament de residus s’ha seguit la següent fórmula, segons la metodologia del PAES6:

Emissions associades al tractament de residus = emissions del tractament de la Resta + emissions del tractament de la FORM –

emissions pel reciclatge paper/vidre/envasos És necessari indicar que, tot i que es considera que existeixen algunes mancances de detall a l'hora d'aplicar aquesta metodologia, que es van detallant als corresponents peus de pàgina. 5 Cal especificar que existeixen altres instal·lacions de destí que no generen energia però sí que tenen un consum energètic associat. 6 S’ha seguit la metodologia marcada per la Diputació de Barcelona amb la finalitat de poder comparar les dades del PAES amb la resta de municipis.

39


Per tal de calcular les emissions del tractament de la fracció resta s’ha utilitzat el factor associat al tractament de dipòsit controlat amb recuperació de biogàs de la taula específica dels factors d’emissió proporcionada per la metodologia del PAES7:

Tractament Kg CO2eq/Tn residu

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 744,7

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1.241,1

Incineració 2.203,0

Metanització 440,0

Compostatge (tones de FORM) 320,0

Factors d'emissió associats a diferents tractaments dels residus municipals (kg CO2eq/Tn residu) Font: Diputació de Barcelona

Pel que fa a les emissions del tractament de la FORM s’ha tingut en compte el canvi de plantes en el període d’estudi comentat anteriorment. Destacar que les tones de residus orgànics entrades a l’Ecoparc 1 van ser compostades mentre que les tones destinades a l’Ecoparc 2 van ser tractades amb un procés de metanització. Per cada procés s’ha utilitzat el factor d’emissió indicat a la metodologia. Una vegada s’ha realitzat el càlcul de les emissions associades al tractament de la resta i la FORM es quantificaran les emissions estalviades gràcies al reciclatge del paper, vidre i envasos.

7 Els ratis emprats només inclouen els residus municipals totals que van a l'abocador, sense tenir en compte el percentatge de matèria orgànica dels residus entrats. A més, hi ha una sèrie de rebuigs de plantes pels quals no especifica cap tipus d’estimació, quan aquestes també comporten unes entrades a aquesta instal·lació i, per tant, unes emissions i consums associats. En qualsevol cas, pel factor d'emissió de l'abocador no es detalla quines són les emissions de CO2eq que es comptabilitzen (si només es comptabilitzen les emissions de CO2eq no renovable derivades del metà emès a l’atmosfera o totes, ja que la resta d’emissions directes a l'atmosfera o les provinents de la crema de biogàs, en torxes o en motor, es consideren neutres).

Aquest càlcul s’ha realitzat seguint la taula específica dels factors d’emissió associats al reciclatge de cada tipus de material i les indicacions de càlcul proposada pel PAES. 8 Tenint en compte els valors anteriors i seguint la fórmula citada s’han obtingut les següents emissions associades al tractament de residus:

Àmbit 2005 2006 2007 2008 Tractament de residus 17.808 17.111 16.976 16.518 Estalvi per reciclatge -1.142 -1.403 -1.480 -1.5409

Total t CO2eq 16.666 15.520 15.419 14.978

Emissions (t CO2eq) associades al tractament dels residus Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

Es pot observar com el valor de les emissions totals, segons la metodologia del PAES, ha anat disminuint durant tot el període analitzat, ja sigui per la disminució de les emissions en les fraccions resta com per l'increment de l’estalvi per reciclatge. Per tal de veure si la disminució de les emissions del tractament de residus corresponen a la fracció resta o bé a la FORM s’han calculat per separat, obtenint els següents valors:

Tractament de residus 2005 2006 2007 2008 Fracció Resta t CO2eq 17.176 16.174 16.070 15.740

Fracció Orgànica t CO2eq 632 937 906 778

Emissions dels tractaments (t CO2eq) de la fracció resta i la fracció orgànica per separat. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

La fracció resta veu reduïdes les seves emissions a causa de la disminució de tones entrades a l’abocador. Per altra banda, la fracció

8 Caldria afegir als càlculs les eficiències de les plantes (especialment en la selecció envasos), especificar la no comptabilitat dels impropis que acompanyen a la fracció principal, afegir la recuperació dels impropis de la FORM com a productes reciclables o altres productes reciclables com els brics (aquest últim no surt marcat en l’apartat 3.2 de la metodologia de la Diputació de Barcelona com a material sol·licitat) 9 Per tal de calcular les emissions estalviades per reciclatge de l’any 2008 es va utilitzar la caracterització d’envasos de l’any 2007, ja que no es disposaven de dades més recents.

40


orgànica té un increment en les seves emissions durant el període on es va realitzar un tractament de metanització, que es podria veure compensada en part per la generació elèctrica produïda, que caldria incloure en els càlculs finals. Cal recordar que el procés de metanització té associat més grams de CO2eq per tona tractada, segons el factors de la metodologia aplicada.

Repartició de les emissions del tractament entre la fracció resta i la fracció orgànica.


A continuació es presenten els resultats complets de les emissions associades a la gestió de residus.

Àmbit 2005 2006 2007 2008

Recollida residus 297 324 310 317

Transport a plantes 13 17 14 84

Tractament de residus 17.808 16.923 16.899 16.518

Estalvi per reciclatge -1.142 -1.403 -1.480 -1.540

Total t CO2eq 16.975 16.049 15.820 15.379

Emissions (t CO2eq) associades a la gestió dels residus. Font: Ajuntament de Viladecans, Diputació de Barcelona i BCN Ecologia.

Emissions (t CO2eq) associades a la gestió dels residus.

Font: Ajuntament de Viladecans, Diputació de Barcelona i BCN Ecologia.

Com es pot observar, no es produeixen gaires variacions d'emissions de CO2eq associades al servei de recollida durant el període d’estudi, exceptuant l'increment del transport a plantes el 2008. Per altra banda, les emissions derivades del tractament disminueixen any rere any, i el seu pes respecte les emissions totals provoca que en el còmput global les emissions derivades de la gestió dels residus al municipi hagin disminuït. Cal tenir en compte que el tractament de residus i l’estalvi per reciclatge marquen completament l’escenari d’emissions ja que, tal i com es pot veure al gràfic, els altres valors són, comparativament, molt inferiors.

41


Aigua

Consums El consum d’aigua porta associat un consum d’energia que prové de la seva potabilització, impulsió i posterior depuració. En funció del tractament previ o final de l'aigua aquest consum pot variar. També la impulsió dependrà de les cotes relatives entre l’origen del subministrament i les de consum. A continuació es presenten les dades de consum d'aigua al municipi de Viladecans (en m3) en el període 2000-2005: Consum (m3) 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Domèstic 2.685.214 2.833.065 2.847.129 2.930.520 2.925.120 2.919.858

Industrial 992.803 711.813 707.285 661.665 712.258 694.598

Total 3.678.017 3.544.878 3.554.414 3.592.185 3.637.378 3.614.456

Consum d’aigua (m3) a Viladecans per sectors, 2000-2005. Font: Agència Catalana de l'Aigua.

Com es podrà veure al gràfic següent, el consum d’aigua potable del sector domèstic domina sobre el del sector industrial. Es considera que en el sector domèstic estan inclosos els serveis. L’evolució del consum d'aigua en el sector domèstic en aquest període s'està estabilitzant en els darreres anys, tot i haver estat creixent progressivament fins el 2003. En canvi, el sector industrial va reduir el seu consum d'aigua (en valors absoluts) durant els primers anys del període (2000 a 2003), i en els darrers l'ha anat estabilitzant pel voltant dels 700.000 m3/any. Per al nostre any de referència (2005) el consum d'aigua potable al municipi ascendeix a 3.614.456 m3, un 19% dels quals corresponen al consum en el sector industrial. Cal comptar amb què en aquest anàlisi només es considera l'aigua potable de la xarxa general d'abastiment, quedant exclosa la captació d'aigües freàtiques, bastant comuna en el sector industrial.

2.685.214 2.833.065 2.847.129 2.930.520 2.925.120 2.919.858

992.803 711.813 707.285 661.665 712.258 694.598

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

m3

aig

ua

po

tab

le

consum domèstic (m3) consum industrial (m3)

Consum d’aigua potable (m3) a Viladecans, per sectors, 2000-2005

Font: Agència Catalana de l'Aigua.

Per establir els paràmetres de consum energètic derivat del consum d'aigua potable a Viladecans s'han realitzat els següents càlculs: Càlculs de l'energia derivada del consum d'aigua potable L’energia per a la potabilització de l’aigua l’any 2005 a l’ETAP del Llobregat va ser de 0,49 kWh/m3. És notori l’augment d’energia específica en potabilització al llarg d’aquests darrers anys, molt probablement degut a l’empitjorament de la qualitat de les aigües per acció de la sequera.

42


0,49

0,53 0,540,55

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

2005 2006 2007 2008

kWh

/m3

aig

ua

po

tab

ilitz

ada

Consum energètic per a la potabilització de l'aigua en l'ETAP del Llobregat (kWh/m3 aigua)

Font: Agència Catalana de l'Aigua.

Prenent 0,49 kWh/m3 com a valor de referència per a l’any 2005, s’obté un consum d’energia per a potabilització de: 0,49 kWh/m3 x 3.614.456 m3, és a dir, 1.771.083 kWh de consum elèctric associats a la potabilització. No obstant, l’aigua depurada és superior a la subministrada, ja que existeixen pèrdues. Aquestes pèrdues s’han valorat en un 23 %, per tant

l’energia destinada a la potabilització és de 2.178.432 kWh

Una vegada consumida, l’aigua és recollida pel clavegueram i conduïda a l'EDAR Gavà-Viladecans. S’estima que un 85 % del total de l’aigua consumida arriba a la depuradora. Això representa 3.072.287 m3 d'aigua a depurar. Pel que fa a la depuració, el tractament que reben les aigües és de tipus biològic, pel qual s'assignen 0,54 kWh/m3 d'aigua en concepte de consum energètic. El consum total per a la depuració de l'aigua residusl del municipi és de 0,54 kWh/m3 x 3.072.287, és a dir

1.659.213 kWh de consum elèctric associat a la depuració.

Per una altra banda cal valorar el consum de bombeig. L’aigua de xarxa arriba des de la potabilitzadora de San Joan Despí on és bombejada (amb el conseqüent consum d'energia) cap a diferents destinacions. Per fer una valoració aproximada de la despesa energètica del bombeig es pot recórrer a l’equació de la potència hidràulica: potència = cabal x pressió o també la seva versió derivada, més útil en aquest en cas:

energia = volum x pressió Es pren una pressió hipotètica d’impulsió de 6 Kg/cm2 (600.000 N/m2):

(1,23) x 3.614.456 m3 x 600.000 N/m2 = 740.963 kWh (64 teps) En resum, els consums per al subministrament de 3.614.456 m3 d’aigua hauria estat de (2.178.432 +1.659.213 + 740.963) kWh = 4.578.608 kWh de consum elèctric total, el que dona un rati global10 de consum d'energia derivat del consum d'aigua potable de 1,27 kWh/m3. El consum d'energia derivat del tractament i bombament de l'aigua potable consumida al municipi l'any 2005 és:

4.578.608 kWh (395 tep)

Energia derivada del consum d'aigua potable al municipi de Viladecans, 2005.

Font: BCN Ecologia i Diputació de Barcelona

El següent gràfic mostra l’evolució del consum energètic associat al consum d'aigua potable durant el període 2000-2005, en funció dels diferents processos que hi tenen lloc (tractaments o bombeig). En general el consum global es manté força estable pel voltant de 5 milions de kWh (429 teps).

10 En el document Diagnòstic, objectiu i propostes respecte l’ordenament hídric

sostenible del municipi de Viladecans i Olivaretes, el valor que s’obté sobre el consum energètic mitjançant l’estratègia proposada per l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona és de 0,45 kWh/m3 (escenari II). Aquest valor representa un estalvi relatiu global d’un 65 % respecte el consum energètic actual.

43


0

2.000.000

4.000.000kW

h

2000 2001 2002 2003 2004 2005 energia impulsió (kWh) 753.993 726.700 728.655 736.398 745.662 740.963

depur. (kWh) 1.688.210 1.627.099 1.631.476 1.648.813 1.669.557 1.659.035

potab. pèrdues (kWh) 414.513 399.508 400.582 404.839 409.933 407.349

potab. consum (kWh) 1.802.228 1.736.990 1.741.663 1.760.171 1.782.315 1.771.083

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Consum energètic de l’aigua de xarxa en el seu cicle de vida Font: BCNEcologia.

Emissions A partir dels consums energètics i dels diversos mix anuals de producció elèctrica s’extreuen les emissions que venen detallades al gràfic següent:

2.166

1.8322.107

1.834 1.9212.202

1.987

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

t C

O2e

q

Electricitat

Emissions de CO2 eq derivades del consum d’aigua municipal Font: BCNEcologia.

L’evolució de les emissions no mostra cap tendència clara, doncs varien en funció de les fonts de producció d'electricitat i del consum d'energia del cicle de l'aigua, però es mantenen bastant estables entorn les 2.000 tones de CO2 anuals. L'any 2005 (any de referència) es van emetre:

2.202 t CO2eq

Emissions associades al cicle de l’aigua a Viladecans l'any 2005, per consum d'aigua potable Font: Diputació de Barcelona

L’estalvi energètic en el sector de l’aigua haurà de focalitzar-se principalment en l’estalvi i en l’eficiència general del sistema. Les fuites d’aigua potable (estimades en un 23 %) provoca el malbaratament d'un 9% de l’energia total dedicada al cicle. Aquest és un dels punts d’atenció per tal de millorar tant els aspectes d’eficiència de la xarxa com els energètics.

44


3.1.3. Síntesi d'emissions del municipi.

Tal i com s'ha especificat anteriorment, el total d'emissions derivades del consum d'energia al municipi de Viladecans per l'any 2005 va ser de 290.100 tCO2eq. Per tal de poder interpretar millor les dades d'emissions, al gràfic a continuació es representen els ratis de consum d'energia per habitant al municipi:

0,210,21

0,230,22

0,27 0,27

0,24

0,00

0,05

0,10

0,15

0,20

0,25

0,30

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tep

/hab

itan

t

Rati de consum d'energia per habitant al municipi de Viladecans (tep/habitant)


Tal i com s'aprecia en el gràfic a continuació, el rati d'emissions per habitant l’any 2005 va ser, juntament amb el del 2002, el més elevat de tot el període d'estudi, principalment pel fet de tractar-se de l'any amb un factor d'emissió més elevat pel que fa a l'electricitat (mix elèctric espanyol amb poca contribució de l'hidroelèctrica). Tot i així, tal i com es pot contrastar en el gràfic de consum d'energia, el 2006 es produeix un descens real en el consum per habitant (que porta associat un descens també en les emissions) segurament per tractar-se d'un any càlid. L'evolució de les emissions per habitant (pel que fa al consum total d'energia al municipi) es representen a continuació:

4,594,36

4,784,44 4,53

4,75

4,31

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tCO

2eq/

hab

Rati d’emissions per habitant al municipi de Viladecans

Font: Diputació de Barcelona i BCN Ecologia

Com s'observa la distribució de les emissions derivades del consum d'energia per habitant és bastant constant any rere any. La variança màxima de les dades és del 10% i no s'observa cap tendència clara. La mitjana catalana11 és de 6,70 t CO2eq/habitant i, per tant, Viladecans es troba per sota dels valors mitjans de Catalunya.

Pel que fa a la distribució de les emissions de GEH per sectors i fonts és:

11 Inventari i Pla nacional de mitigació del canvi climàtic a Catalunya.

45


Distribució de les emissions (t CO2eq) per sectors i fonts.


Els combustibles líquids (gasolina i dièsel) són les fonts d’energia bàsica en els sectors primari i transports. Atesa la importància del sector transports dins el consum energètic global s'han de trobar alternatives a aquests combustibles. L'electricitat, en canvi, és la principal font d’emissions per al sector de l’aigua, la indústria, els serveis i el domèstic. Cal remarcar que el factor d'emissió per unitat d'energia és més elevat si la font de

subministrament és electricitat que si és un altre combustible. En aquest sentit val la pena incidir en que cal cercar alternatives per consums com ara la climatització elèctrica o l'obtenció de calor a partir de l'electricitat (cuines i forns, estufes, etc.) especialment en el cas del sector domèstic i serveis, doncs l'eficiència global del procés és més elevada i els factors d'emissió, en conseqüència, més baixos. El gràfic següent mostra la distribució temporal de les emissions per sectors:

43.689 40.746 48.256 45.295 53.698 59.971 52.217

88.106 91.71593.487 98.440

100.631 98.999,1 100.673

31.893 28.88632.637 30.756

33.310 36.883,232.291

90.262 84.203

99.576 84.57079.525

88.952,773.688

1.685 1.953

2.2742.682

2.9063.092,5

2.9892.166

1.832

2.1071.834

1.9212.202,2

1.987

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tCO

2eq

Domèstic Transport Serveis Industria Primari Aigua

Distribució de les emissions (t CO2) per sectors al municipi de Viladecans Font: Diputació de Barcelona

Tal i com s'ha analitzat en l'apartat introductori, si a més de considerar les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades del consum d'energia hi afegim les que se'n deriven de la gestió dels residus, obtindríem un balanç al municipi per a l'any 2005 de 307.075 tCO2eq, que es repartirien de la manera següent:

46


59.971 52.217

98.999 100.673

36.88332.291

88.95373.688

3.092

2.989

2.202

1.987

16.975

16.049

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2005* 2006*

tCO

2eq



19,5% 18,7%

32,2% 36,0%

12,0%11,5%

29,0% 26,3%

1,0% 1,1%0,7% 0,7%5,5% 5,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005* 2006*

% e

mis

sio

ns

CO

2eq

Residus Aigua Primari IndustriaServeis Transport Doméstic

Distribució de les emissions (tCO2eq) al municipi, per sectors, incorporant la gestió dels residus.


Com es mostrarà al gràfic següent, tant per aquest any base com per al 2006 (per als quals es disposa de dades de gestió de residus) els ratis d'emissions per habitant ascendeixen, respectivament, a 5,03 tCO2eq/hab. i a 4,58 tCO2eq/hab:

5,03

4,58

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

2005* 2006*

t CO

2eq/

hab

Rati d’emissions per habitant al municipi de Viladecans, considerant la gestió de residus, 2005-06.


Pel que s'ha pogut observar en el balanç, el sector industrial i el del transport són els màxims responsables de les emissions al municipi, representant més del 60% de les emissions totals. Tot i així, cal notar que les emissions generades pel sector industrial han anat disminuint en els darrers anys, mentre que les generades pel sector transport han anat en augment. El sector domèstic i el de serveis, per la seva banda, també han augmentat el seu volum d’emissions al llarg del període estudiat. A continuació es recullen algunes conclusions per sectors: TRANSPORT: Suposa el 32% de les emissions del municipi, en augment any rere any. És per aquest fet un dels sectors més importants a considerar a l’hora de fer actuacions. Cal tenir en compte que Viladecans és un dels grans municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que un 40% de la població es desplaça cada dia fora del municipi per anar a treballar. Des de l’Ajuntament es poden fer actuacions per millorar la mobilitat dins el municipi i millorar la connexió amb la resta de transports públics, així com promoure modes de transport més eficients en el consum d'energia. INDÚSTRIA: És el segon sector en generació d’emissions, més del 25% del total del municipi. Tot i així, com ja s’ha dit, les emissions han anat disminuint en els últims anys, en part segurament degut a la millora continuada que permet la supervivència del sector. DOMÈSTIC: suposa gairebé un 20% de les emissions del municipi. L’any 2006, el rati de consum domèstic per habitant a Viladecans era del 0,22 tep/hab., un 10% més que el de la mitjana espanyola. Aquest 10% és bastant elevat si es considera la suavitat del clima en comparació a altres regions espanyoles. Cal afegir en aquest sentit que una bona part del parc d’edificis de Viladecans es va construir sense tenir en compte criteris d'eficiència. La proporció important d'habitatges unifamiliars també contribueix a reduir l'eficiència mitjana de les llars. És un sector amb un elevat potencial d'estalvi, doncs en ell influeixen fortament factors tant de caràcter tècnic com humà. SERVEIS: un 12% de les emissions actuals és conseqüència de l'activitat dels serveis: restaurants, hotels, comerços, oficines i també serveis municipals com equipaments, enllumenat o senyalització. En aquest

47


sector, com en el domèstic, el consum d'energia es veu influenciat tant per factors tecnològics com humans, i és per això que compta també amb un potencial de millora de l'eficiència elevat. L’objectiu en termes d’eficiència hauria d’estar orientat cap a l’aplicació de noves tècniques d’aprofitament de la llum i la sensibilització per l’estalvi energètic, com ara fer un bon ús de la llum natural i una climatització adequada dins els locals. RESIDUS: Les emissions que se'n deriven de la gestió dels residus municipals representen més del 5% del total d'emissions del municipi i, per tant, constitueixen un altre sector d'actuació prioritària de reducció d'emissions.

48


3.2. Ajuntament de Viladecans. L’objectiu dels PAES és principalment reduir les emissions de GEH dels àmbits de competència municipal, ja que és on realment es pot actuar de manera més pràctica i directa. En aquest punt doncs, s’analitzen en profunditat les àrees amb més pes de l’Ajuntament, ja que la majoria d’accions estaran enfocades a reduir les emissions produïdes en elles.

3.2.1. Anàlisi sectorial

Consums Els sectors que s'analitzen pel que fa al consum energètic competència directa de l'Ajuntament són: equipaments municipals, flota municipal de vehicles, enllumenat públic i energia necessària per a l’abastament d’aigua.

2.109.852 2.422.317 2.433.715 2.423.932

8.223.1618.947.456 9.122.673

10.822.432

5.025.874

5.389.612 4.607.842

5.189.508351.412

444.320425.381

311.336

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000

20.000.000

2005 2006 2007 2008

KWh

Aigua Enllumenat Equipaments Flota municipal*

Consum d'energia de competència directa de l'Ajuntament de Viladecans (kWh), per sectors. Font: Ajuntament de Viladecans

El consum d'energia competència directa de l'Ajuntament mostra, en valors absoluts, una tendència a l'augment, deguda principalment a l'augment del consum als equipaments municipals. Cal dir que ha augmentat el nombre d'equipaments en aquest període, tal i com s'estudiarà amb més deteniment al següent apartat. L'enllumenat, el segon sector de major consum, sembla mantenir-se en un consum mitjà d'uns 5.000 GWh. Pel que fa a la distribució dels consums de l'Ajuntament, tal i com s'observa al gràfic següent, el 58% correspon (2008) al consum en equipaments, el 28% a l'enllumenat, el 13% a la flota de vehicles i gairebé el 2% al consum energètic derivat del consum d'aigua potable:

13,4 14,1 14,7 12,9

52,3 52,0 55,0 57,7

32,0 31,3 27,8 27,7

2,2 2,6 2,6 1,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008

% consum d'energia


Distribució percentual del consum d'energia de competència directa, per sectors. Font: Ajuntament de Viladecans

Emissions En concepte d'emissions es veu una evolució una mica més estable els tres primers anys del període, i un creixement l'any 2008:

49


567,4 652,0 654,8 652,2

3.065,5 3.045,6 3.144,83.704,6

2.417,4 2.339,1 2.041,3

2.349,1

169,0 192,8188,4

140,9

0,0

1.000,0

2.000,0

3.000,0

4.000,0

5.000,0

6.000,0

7.000,0

2005 2006 2007 2008

t CO2eq

Flota municipal Equipaments Enllumenat Aigua

Emissions derivades del consum d'energia de competència de l'Ajuntament (tCO2), per sectors.

Font: Ajuntament de Viladecans

S'observa també una major contribució de l'enllumenat a les emissions de CO2, degut al factor d'emissions del mix elèctric actual.

9,1 10,5 10,9 9,5

49,3 48,9 52,2 54,1

38,9 37,5 33,9 34,3

2,7 3,1 3,1 2,1

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

2005 2006 2007 2008

% emissions CO2eq


Distribució percentual de les emissions competència de l'Ajuntament, per sectors.


Equipaments

Els equipaments municipals representen la principal font d’emissions de GEH del conjunt de sectors de competència directa de l'Ajuntament. Les seves emissions han augmentat més d’un 20% en els últims 4 anys i ja representen un 54% del pes total d'emissions de l’Ajuntament. És per aquest motiu i per la gran varietat de tipologies d'equipaments que existeixen al municipi que aquest àmbit es tractarà de forma més detallada. Tot i així, i tal i com s'ha fet a la resta de sectors estudiats, s'inicia l'anàlisi amb les dades generals de consums d'energia i emissions per fonts i per tipologies:

Consum dels equipaments per fonts

El següent gràfic mostra l’evolució del consum energètic als equipaments, en el període 2005-2008, per fonts de subministrament:

5.021 5.274 5.336 5.319

4 50 55 7233.197

3.615 3.724

4.69118 9

88

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

2005 2006 2007 2008

MW

h

Incorporacions Gas Incorporacions Electricitat

Evolució del consum d'energia als equipaments municipals, per fonts. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Ajuntament de Viladecans.

50


Tal i com mostra el gràfic, el consum d'energia als equipaments ha augmentat un 26% en els últims 4 anys. Aquest augment, en part, ha estat degut a la incorporació de nous equipaments, que s'han destacat en color més fosc. La taula a continuació mostra el consum mig anual d'aquests nous equipaments i el seu any d'aparició:

ELECTRICITAT GAS NATURALDIPOSIT MUNICIPAL DE VEHICLES (GRUA) 2006 3.674 -ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LA MARINA 2005 36.686 8.681OFICINA MUNICIPAL D'INFORMACIO(OMIC) 2006 5.968 -CENTRE SOCIAL SANITARI FRED. MONTSENY 2007 671.578 78.444ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES 2006 5.968 -

CONSUM MIG ANUALANY

APARICIÓEQUIPAMENT

D'una altra banda, s'aprecia que el consum d'electricitat, tot i ser major en valor absolut, ha anat creixent en menor proporció que el consum de gas natural (un creixement del 20,3% en consum d'electricitat i del 50% en gas natural). La distribució percentual de les diferents fonts d'energia que abasteixen els equipaments es mostra a continuació:

61,1% 58,9% 58,5%49,2%

0,0% 0,6% 0,6%6,7%

38,9% 40,4% 40,8% 43,3%

0,0% 0,1% 0,1% 0,8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008

% c

on

su

m e

ne

rgia

E lectricitat Incorporacions G as Incorporacions

Distribució del consum d'energia als equipaments municipals, per fonts. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ajuntament de Viladecans

L'electricitat sol representar la font predominant en el conjunt d'equipaments municipals. Tot i així, cal destacar que dels 66 equipaments que s'han tingut en compte en l'estudi (tots ells evidentment consumidors d'electricitat) tan sols n'hi ha 28 que consumeixen gas natural. Si fem un anàlisi del que suposa el consum unitari de les diferents fonts d'energia consumides (consum mig total de gas natural dividit pels 28 equipaments que en consumeixen, i consum mig d'electricitat dividit pels 66 equipaments existents) es genera el següent gràfic:

38,4% 35,6% 35,7%19,1%

2,0% 5,3% 4,5% 31,7%

58,9% 56,0% 56,3% 39,5%

9,7%3,5%3,1%0,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008

% c

on

su

m e

ne

rgia

/nú

m.

eq

uip

am

en

ts

E lectricitat Incorpora cions G as Incorpora cions

Distribució del consum mig d'energia unitari (per equipament), per fonts. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ajuntament de Viladecans.

La incorporació d'un equipament amb el consum d'energia de les magnituds del Centre Social i Sanitari Frederica Montseny ha fet disparar els consums mitjans per equipament, tal i com es pot observar en l'anàlisi percentual per l'any 2008 (gran part del consum és degut a la nova incorporació d'aquest centre). De la mateixa manera es pot deduir a partir d'aquest gràfic que, en aquells equipaments que tenen gas, el consum d'aquest combustible representa valors més elevats en termes d'energia que el consum d'electricitat.

51


Emissions dels equipaments per fonts La representació gràfica de les emissions derivades de les diferents fonts d'energia que es consumeixen als equipaments municipals és:

2417 2311 23882735

649 735 757

969

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

2005 2006 2007 2008

t C

O2

eq

Electricitat Gas Evolució de les emissions derivades del consum d'energia als equipaments municipals de

Viladecans, per fonts. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

78,8 75,9 75,9 73,8

21,2 24,1 24,1 26,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008

% e

mis

sio

ns

CO

2e

q

Electricitat Gas

Distribució de les emissions als equipaments municipals, per fonts.

Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

Als gràfics es pot apreciar que l'electricitat, com a font més important de consum i amb factor d'emissió més elevat (tCO2eq/kWh), és conseqüentment la font que més tones de gasos d'efecte hivernacle genera. Tot i així s'observa, al igual que en els gràfics de consum d'energia, l'augment en importància del gas natural any rere any. És interessant notar que el seu pes percentual en consum és major que en emissions perquè genera menys emissions de CO2eq que l'electricitat, per tant és important fomentar aquesta font d'energia per climatització sempre que sigui possible. Consideracions sobre els equipaments Una vegada introduïts els valors generals de consums d'energia del total d'equipaments municipals i les seves emissions derivades, els analitzarem de forma més detallada. Els equipaments analitzats12 s’han classificat segons 10 tipus d’activitats:

ENTITAT OFICINA SOCIAL EDUCATIU

CASAL DEL BARRI DE SALES TORRE DEL BARO CASAL DE GENT GRAN CAN PASTERA CEIP ANGELA ROCA 1

AAVV POLIGONO HOSPITAL TORRE ROJA CENTRE OBERT CAN PALMER CEIP ANGELA ROCA 2

AAVV SIERRA NORTE TORRE MODOLELL CENTRE OBERT MONTSERRATINA CEIP DR, FLEMING

AUDITORI PABLO PICASSO AREA D' ESPAI PUBLIC CENTRE OBERT SANT JORDI CEIP DR, VICENÇ FERRO

CASAL DE LA MONTSERRATINA AREA D'ECONOMIA I GESTIO INTERNA EBASP 1 SANT JORDI CEIP DR, TRUETA

CASAL D'ENTITATS HISPANITAT ARXIU ADMINISTRATIU EBASP 2 MONTSERRATINA CEIP GERMANS AMAT TARGA

CASAL MUNICIPAL ALBA-ROSA OFICINA MUNICIPAL D'INFORMACIO EBASP 3 (CAN PALMER) CEIP PAU CASALS

CASAL DE LA TORRE ROJA VIMED SERVEI D'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA CEIP CAN PALMER

FUNDACIO CIUTAT DE VILADECANS ASDIVI CEIP MONTSERRATINA

ALTRES ARXIU HISTÒRIC CREU ROJA CEIP MARTA MATA

CEMENTIRI POLICIA LOCAL CENTRE DE JOVES MONTSERRATINA CEIP MARTI I POL

DIPÓSIT MUNICIPAL DE VEHICLES ESPORTIU CULTURAL CENTRE D'ADULTS (EDELIA HERNANDEZ )

DEIXALLERIA DE VILADECANS POLIESPORTIU MUNICIPAL CENTRE ALBERG MUNICIPAL CAN BATLLORI ESCOLA BRESSOL LA GINESTA

BRIGADA D'OBRES INSTALACIONS TORRE ROJA BIBLIOTECA MUNICIPAL CAN XIC ESCOLA BRESSOL LA MUNTANYETA

PROMOCIÓ ECONOMICA POLIESPORTIU MONTSERRATINA MUSEU CAN AMAT ESCOLA BRESSOL LA MARINA

CAN CALDERÓN CAMP MUNICIPAL DE BEISBOL VARIS CENTRE DE NORMALITZACIO LINGÜÍSTICA

MERCAT MUNICIPAL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL ATRIUM ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES

CÚBIC MANCOMUNITAT CAN SELLARES SANITARI

PISTES DE PETANCA CAN PASTERA CENTRE SOCIAL SANITARI FRED. MONTSENY

Distribució dels equipaments per tipus d’activitat. Font: Elaboració pròpia

La totalitat dels 66 equipaments anteriors consumeixen electricitat, i tan sols 28 d'ells consumeixen gas natural. A continuació analitzarem aquests consums per tipologia d'equipament: 12 Segons la informació proporcionada per l’Ajuntament de Viladecans, de consum d'electricitat i gas natural dels equipaments.

52


Consum d'energia als equipaments, per tipologia

Els gràfics següents mostren el consum d'energia als equipaments municipals per tipologia d'activitat, segons les categories establertes en el punt anterior.

58,21 62,75 67,73 66,47407,67 471,09 415,93 468,88

1.724,26 1.972,39 1.924,362.359,06

247,31240,65 230,75

276,631.420,581.482,31 1.519,47

1.974,21

2.727,573.014,41 3.163,26

3.171,83933,60

939,14 969,53

978,54

542,11

568,39 585,49

582,7463,05

750,02

161,85

196,33 183,13

194,06

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2005 2006 2007 2008

MW

h

SOCIAL SANINTARI PROM. ECONÒMICA OFICINES

ATRIUM ESPORTIU ENTITAT EDUCACIÓ

CULTURAL ALTRES

Evolució del consum d'energia als equipaments municipals, segons tipologia. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

Es pot apreciar com l'Atrium (únic equipament de la tipologia "varis") és l'equipament amb major consum: ell sol consumeix més que tots els centres esportius junts. Aquest és un dels equipaments dels quals es va realitzar una auditoria en el marc del PAES, així que ja compta amb un estudi més detallat de les activitats que s'hi desenvolupen i els consums energètics que té en l'annex d'aquest document.

4,96 5,27 4,56 4,33

20,97 22,04 21,09 21,80

3,01 2,69 2,53 2,56

17,28 16,57 16,66 18,24

33,17 33,69 34,67 29,31

11,35 10,50 10,639,04

6,59 6,35 6,42

5,38

0,696,93

2,01

0,71 0,70 0,74 0,61

1,97 2,19 1,79

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008

% c

on

su

m e

ne

rgia

AL TR E S C UL TU R AL E D UC AC IÓ E NTITATE S P OR TIU ATR IUM OF IC INE S P R OM. E C ONÒMIC AS ANINTAR I S OC IAL

Distribució del consum d'energia als equipaments municipals, segons tipologia.


Tenint en compte el nombre d'equipaments amb què compta cadascuna de les tipologies d'activitat que s'han considerat, és interessant conèixer el consum mig dels equipaments segons tipus d’activitat:

3,92 5,03 4,10 4,093,11 3,23 3,01 3,08

75,40 75,10 75,19

62,31

3,06 2,71 2,75

2,22

4,99 4,72

3,82

14,73

0,58 0,71 0,58 0,52

0,54 0,52 0,54 0,44

1,17 1,04 0,91 0,967,23 6,94 6,79 7,84

4,641,50

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005 2006 2007 2008

% c

on

su

m e

ne

rgia

/nú

m.e

qu

ipa

me

nts

AL TR E S C UL T UR AL E D UC AC IÓ E NTIT AT

E S P OR TIU ATR IUM OF IC INE S P R OM. E C ONÒMIC A

S ANINTAR I S OC IAL

Distribució del consum d'energia mitjà per equipament, segons àmbit d'activitat. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

53


En funció del que representa el consum mig per equipament, l'Atrium n'ha representat aproximadament el 75% dels consums d'energia mitjans entre l'any 2005 i 2007. El 2008 el seu pes s'ha vist reduït per l'aparició del Centre Frederica Montseny en el balanç (entre els dos representen aproximadament el 78% del consum, per equipament). Els altres equipaments tenen un pes molt petit en comparació a aquests dos. Els centres esportius són els tercers en consum unitari, i per sota seu hi ha els centres culturals i de promoció econòmica. Cal dir que aquests darrers tenen un pes una mica més destacat que la resta perquè inclouen equipaments, com ara Can Calderon i la biblioteca Can Xic, amb un consum individual d'energia que despunta dins l'activitat. Observant la heterogeneïtat present en cada tipologia d'activitats, s'ha trobat convenient realitzar un estudi del consum de cada equipament, per saber concretament on cal actuar.

Estudi individualitzat dels equipaments Consideracions prèvies El municipi disposa d’uns 90 equipaments públics, dels quals 66 són municipals, de competència directa de l'Ajuntament. Els equipaments han estat avaluats de manera individual i comparats amb els altres pertanyents al seu tipus d’activitat. L’anàlisi de consums s’ha realitzat a partir de les dades de consums per fonts (electricitat i, dels 28 que en consumeixin, gas natural). Cal considerar que en certs casos hi ha hagut dificultats d'obtenció i coherència de dades, fet que ha suposat que s'haguessin de descartar alguns valors per tal d'evitar l'alteració del resultat global de l’estudi. Per tal d'evitar infravalorar mitjanes de consums, tan sols s'han tingut en compte les dades en què es disposava dels consums de l’any complert. La recollida i gestió de la informació sobre consums és un tema crucial per al seguiment de les actuacions que es puguin proposar en el marc d'aquest PAES. Per tant, aquesta serà una de les línies a treballar en el Pla d'Acció. Anàlisi de consums per equipaments A continuació es mostra el gràfic dels 11 equipaments municipals que més energia consumeixen (consum superior als 200.000 KWh/any):

54


3.019.268

1.118.302

761.274

368.099277.723 256.875 238.551 234.679 216.655 208.005

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

AT

RIU

M

INS

TA

LAC

ION

S

TO

RR

E R

OJA

CE

NT

RE

S

AN

ITA

RI

FR

ED

. M

ON

TS

EN

Y

CA

N C

ALD

ER

ON

BIB

LIO

TE

CA

CA

N

XIC AR

EA

D

'EC

ON

OM

IA

I GE

ST

IO

INT

ER

NA

CE

IP D

R.

VIC

EN

Ç F

ER

RO

CE

IP D

R.

FLE

MIN

G

CE

IP G

ER

MA

NS

A

MA

T T

AR

GA

CE

IP C

AN

P

ALM

ER

KW

h/a

ny

Equipaments amb major consum mig d'energia (kWh/any), mitjana 2005-2008.


Com es pot veure l’equipament amb un consum més elevat, amb diferència, és l’Atrium. Aquesta dada es pot explicar per les dimensions de l'espai i la tipologia d'activitats que s'hi realitzen (centre esportiu amb piscina i espai d'arts escèniques). Per tal de fer una aproximació més relativa a les dimensions de l'espai, s’ha realitzat una discretització dels consums segons la superfície dels equipaments. El següent gràfic mostra els 11 equipaments amb major consum d'energia per unitat de superfície:

367

269261

216

188

171 165 161153

145 145135

0

50

100

150

200

250

300

350

400

INS

TA

LAC

ION

S

ES

PO

RT

IVE

S

TO

RR

E R

OJA

CA

N C

ALD

ER

ON

AR

EA

D'E

CO

NO

MIA

I G

ES

TIO

INT

ER

NA

AT

RIU

M

VIL

AD

EC

AN

S

ES

PO

RT

IU

CE

NT

RE

DE

N

OR

MA

LIT

ZA

CIO

LI

NG

ÜÍS

TIC

A

AR

XIU

A

DM

INIS

TR

AT

IU

AA

VV

PO

LIG

ON

O

HO

SP

ITA

L

MA

NC

OM

UN

ITA

T

MU

NIC

IPA

L C

AN

S

ELL

AR

ES

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

MU

NIC

IPA

L LA

M

AR

INA

EB

AS

P 1

SA

NT

JO

RD

I

BIB

LIO

TE

CA

M

UN

ICIP

AL

CA

N

XIC

CE

NT

RE

OB

ER

T

MO

NT

SE

RR

AT

INA

KW

h/a

ny·

m2

Equipaments amb major consum mig d'energia per superfície (kWh/m2·any), mitjana 2005-2008.


La diferència de magnitud entre consums d'energia ja no és tan notable quan es considera la superfície dels equipaments. En aquest cas les instal·lacions esportives de la Torre Roja passen a ser les que tenen un consum energètic per superfície més elevat. Anàlisi de consums per tipologia d'activitat Atesa la diversitat d'activitats que desenvolupen els equipaments amb major consum per superfície, s’ha considerat interessant veure com es distribueix el consum d'energia per superfície a cada tipologia d’activitat:

55


216

129

113 111102

8782

7569

17

0

50

100

150

200

250

AT

RIU

M

ES

PO

RT

IU

OF

ICIN

A

PR

OM

OC

IÓ

EC

ON

ÒM

ICA

SA

NIT

AR

I

CU

LTU

RA

L

SO

CIA

L

EN

TIT

AT

ED

UC

AT

IU

ALT

RE

S

KW

h/e

qu

ip·m

2·an

y

Consum mig d'energia per superfície, segons tipologia d'activitat (kWh/m2·any), 2005-2008.


Sembla que l'Atrium (categoria "Varis") és l'activitat amb major consum mig per superfície, seguit dels centres esportius i les oficines. A continuació es presenta un estudi individual dels equipaments que s'inclouen en cadascuna de les tipologies d’activitat:

� ATRIUM L’Atrium és l'equipament municipal de major consum. Com ja s'ha comentat anteriorment, aquest és un dels equipaments dels quals es va realitzar una auditoria en el marc del PAES, així que ja compta amb un estudi més detallat de les activitats que s'hi desenvolupen i els consums energètics que té en l'annex d'aquest document, en el qual s'hi troben definides accions de millora per reduir aquests consums.

� CENTRES ESPORTIUS Aquesta categoria inclou 7 equipaments esportius amb diferents característiques i consums, tot i que, d'entrada, els agruparem en dues tipologies: amb piscina climatitzada (instal·lacions Torre Roja) i sense piscina climatitzada (els altres sis). Per tal de disposar d'un varem, els equipaments esportius de Viladecans es compararan amb els ratis de referència establerts per la Diputació de Barcelona i pel Pla de Millora Energètica de Barcelona, tot i que suggereixen valors molt diferents:

Activitat Rati consum kWh/m2 Font

Poliesportius amb piscina coberta 155 PMEB 542,74 DIBA

Poliesportius sense piscina coberta

113 PMEB 227,36 DIBA

Ratis de consum mig per tipologia d'equipament esportiu. Font: Diputació de Barcelona (DIBA) i Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB).

El rati que proposa la Diputació (en el cas de piscina coberta) no s’ha tingut en compte en l’anàlisi d’aquest sector perquè ha estat obtingut a partir de la dada de consum d'un únic equipament auditat, per tant no es considera representatiu. Poliesportius sense piscina climatitzada: La demanda energètica d'aquests equipaments en valors absoluts és:

56


170.943

79.928 75.918 75.020

39.48333.598

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

MA

NC

OM

UN

ITA

T

CA

N S

EL

LAR

ES

PO

LIE

SP

OR

TIU

C

EN

TR

E

CA

MP

DE

F

UT

BO

L

MU

NIC

IPA

L

CA

MP

DE

B

EIS

BO

L

PA

VE

LL

O

PO

LIE

SP

OR

TIU

M

ON

TSE

RR

AT

INA

PIS

TE

S D

E

PE

TAN

CA

CA

N

PA

ST

ER

A

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mig dels equipaments esportius sense piscina, mitjanes 2005-2008.


Per tal de poder comparar aquests valors amb els ratis de referència establerts es representen els consums per m2 :

160,5

119,4

97,8

75,4

43,9 39,1

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

MA

NC

OM

UN

ITA

TCA

N S

ELL

AR

ES

PIS

TE

S D

E

PE

TA

NC

A C

AN

P

AS

TER

A

CA

MP

DE

FU

TBO

L M

UN

ICIP

AL

PO

LIE

SP

OR

TIU

C

EN

TR

E

PA

VE

LLO

P

OLI

ES

PO

RT

IU

MO

NT

SE

RR

ATI

NA

CA

MP

DE

B

EIS

BO

L

KW

h/e

qu

ip·m

2·an

y

Consum mig per superfície dels equipaments esportius sense piscina, mitjanes 2005-2008.


La línia negra del gràfic mostra la mitjana de consum dels equipaments esportius sense piscina i té un valor de 107,23 KWh/m2. Aquest valor és interessant perquè ens dóna un rati de consum mitjà propi dels equipaments esportius del municipi. En verd s'ha s’ha marcat el rati mitjà que marca el PMEB, 115 KWh/m2. Com es pot veure, el municipi té un rati mig inferior a l'establert com a referència. Aquest fet pot estar també influenciat per centres com el camp de beisbol, en què el consum d'energia per superfície és baix per la gran extensió del camp. La Mancomunitat Can Sellarès és el centre esportiu amb un consum per superfície més elevat, per damunt del rati del PMEB. Cal considerar que el centre té una piscina, però és d'aigua freda per tant no hi ha despesa energètica per climatització. Es considera doncs amb un important potencial d'actuació. Per completar l'anàlisi, s'han considerat les hores d’obertura anuals del centre, entenent que alguns equipaments poden tenir majors consums pel fet de tenir un horari més ampli:

3,55

3,313,09

2,29

1,88

1,54

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

PIS

TE

S D

E

PE

TA

NC

A C

AN

P

AS

TE

RA

CA

MP

DE

FU

TB

OL

MU

NIC

IPA

L

MA

NC

OM

UN

ITA

TC

AN

SE

LLA

RE

S

CA

MP

DE

BE

ISB

OL

PO

LIE

SP

OR

TIU

C

EN

TR

E

PA

VE

LLO

P

OLI

ES

PO

RT

IU

MO

NT

SE

RR

AT

INA

100·

KW

h/e

qu

ip·m

2·h

ore

s an

y

Consum mig per m2 i hores de funcionament. Equipaments esportius sense piscina, 2005-2008


57


Amb aquesta altra dada, els centres més ineficients semblen ser les Pistes Municipals de Petanca i el Camp de Futbol Municipal, seguides molt de prop de la Mancomunitat Can Sellarès. Tot i que les Pistes Municipals de Petanca Can Pastera tenen un rati de consum per superfície superior al del PMEB i són les de consum per superfície i hores de funcionament més elevat, representen un consum absolut d'energia tan baix que no val la pena considerar-les com a equipament d'actuació prioritària. El Camp de Futbol Municipal, en canvi, és el segon centre amb més consum dins d’aquest grup, per tant sí que es considera important a l’hora de plantejar les actuacions. Poliesportius amb piscina: En aquest punt només hi trobem les instal·lacions de Torre Roja, amb un consum per superfície de 367 KWh/m2 (el doble del rati proposat pel PMEB). Les instal·lacions de Torre Roja tenen 2 piscines, una exterior i una altra interior. tot i així només la interior és climatitzada, per tant el consum es continua considerant molt elevat. Les instal·lacions esportives de la Torre Roja són el segon equipament municipal de major consum, per tant es considera que és un dels primers equipaments on s’haurien de començar a aplicar les actuacions. Aquest centre ja disposa d'una auditoria, de la qual se'n deriven actuacions per les quals caldria començar. Conclusió: Es considera important actuar en els centres esportius amb major demanda per m2 i hores de funcionament, sempre que siguin equipaments que tinguin un pes de consum d'energia important. Els equipaments amb més prioritat d’actuació són:

1. Instal·lacions Torre Roja (auditat) 2. Mancomunitat Can Sellarès 3. Camp de futbol municipal

Mancomunitat de Can Serallès (Sector Roca Residencial)

� OFICINES

A continuació es representa el consum d'energia en valors absoluts de les 11 oficines municipals més consumidores:

256.875

166.799

146.367

104.666

72.97561.823

46.796

28.70216.937 15.507

6.837

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

AR

EA

D

'EC

ON

OM

IA I

G

ES

TIO

IN

TE

RN

A

TO

RR

E

MO

DO

LELL

GU

AR

DIA

U

RB

AN

A

TO

RR

E D

EL

BA

RO

AR

EA

D'

ES

PA

I P

UB

LIC

TO

RR

E R

OJA

AR

XIU

A

DM

INIS

TR

AT

IU

FU

ND

AC

IO

CIU

TA

T D

E

VIL

AD

EC

AN

S

AR

XIU

H

IST

ÒR

IC

VIM

ED

OF

ICIN

A

MU

NIC

IPA

L D

'INF

OR

MA

CI

O(O

MIC

)

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mig de les oficines municipals, mitjanes 2005-2008.


58


Com es pot veure el consum entre oficines és molt desigual. Caldria tenir en compte la superfície, doncs són de dimensions molt dispars. A més, amb aquest anàlisi es podrà comparar el consum amb els ratis de referència que proposa la Diputació de Barcelona:

261,3

171,1

126,7 121,3111,3 105,5

98,8

52,542,5

35,1

0

50

100

150

200

250

300

AR

EA

D

'EC

ON

OM

IA I

G

ES

TIO

IN

TE

RN

A

AR

XIU

A

DM

INIS

TR

AT

IU

AR

EA

D' E

SP

AI

PU

BLI

C

GU

AR

DIA

U

RB

AN

A

FU

ND

AC

IO

CIU

TA

T D

E

VIL

AD

EC

AN

S

AR

XIU

H

IST

ÒR

IC

TO

RR

E D

EL

BA

RO

TO

RR

E

MO

DO

LELL

OF

ICIN

A

MU

NIC

IPA

L D

'INF

OR

MA

CIO

(O

MIC

)

TO

RR

E R

OJA

KW

h/e

qu

ip·m

2·an

y

Consum d'energia mig per superfície a les oficines municipals, 2005-2008.


Tot i tenir en compte la superfície, els consums continuen sent força dispars. La mitjana de consums dels equipaments (línia negra) mostra un valor de 112,6 KWh/m2, lleugerament inferior al rati que proposa la Diputació de Barcelona (línia verda), amb valor 133,47 KWh/m2. Tot i així és important analitzar cada equipament per separat, doncs hi ha oficines amb consums molt baixos però n’hi ha d’altres, com l’Àrea d’Economia i Gestió Interna, que tenen una demanda energètica per superfície que se situa al doble de la mitjana. Analitzant les oficines segons la superfície i les hores de funcionament:

7,56

5,034,66

3,74

2,68

1,991,53

1,18

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

AR

XIU

A

DM

INIS

TR

AT

IU

GU

AR

DIA

UR

BA

NA

AR

XIU

HIS

TÒ

RIC

AR

EA

D' E

SP

AI

PU

BLI

C

TO

RR

E D

EL

BA

RO

OF

ICIN

A

MU

NIC

IPA

L D

'INF

OR

MA

CIO

(O

MIC

)

TO

RR

E M

OD

OLE

LL

TO

RR

E R

OJA

100·

KW

h/e

qu

ip·m

2·h

ore

s an

y

Consum d'energia mig per m2 i hores de funcionament a les oficines municipals, 2005-2008


En aquest cas l’Arxiu Administratiu i l’Archiu Històric passen a ser les oficines de major consum per superfície i hores de funcionament. Cal tenir amb compte que amb aquestes dependencies s’ha considerat l’horari laboral i d’atenció al públic, però no que disposen de un espai climatitzat per mantenir els documents en bon estat de conservació que funciona permanentment. No s'ha pogut realitzar l'anàlisi per hores de funcionament ni de l’Àrea d’Economia i Gestió Interna ni de la Fundació Ciutat de Viladecans per manca de dades. Conclusió: Es considera important analitzar i actuar prioritàriament sobre:

1. L’Àrea d’Economia i Gestió Interna L’Àrea d’espai Públic te un consum per sobre de la mitjana i també ha estat auditat durant l’elaboració del PAES, per tant, es disposa d’accions de millora concretes per tal de reduir els seus consums.

59


Cal considerar que les oficines municipals tenen un consum d'energia purament elèctric. Podria ser interessant considerar en un futur climatitzar les noves oficines amb altres fonts d’energia que generin menys emissions per kWh, com ara el gas natural.

� PROMOCIÓ ECONÒMICA Dins aquesta categoria s'han inclòs el Mercat Municipal, el Cubic (espai firal) i Can Calderón (centre de promoció econòmica i servei a les empreses). Aquests equipaments no tenen molts punts de contacte des del punt de vista de la demanda energètica, i s’estudiaran de manera independent. En el cas dels que més consumeixen, Can Calderón i Cubic, no s'han trobat ratis de referència que permetin detectar si els valors de consum són raonables o estan per sobre la mitjana.

368.099

170.900

30.035

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

CA

N

CA

LD

ER

ON

CU

BIC

ME

RC

AT

M

UN

ICIP

AL

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mitjà dels equipaments de promoció econòmica, 2005-2008.


El centre Can Calderón és un dels equipaments municipals de més consum (268,85 KW/m2). Una explicació a aquest consum elevat és que

els estudis de televisió han estat allotjats en aquest centre fins l'any 2008. Caldria estudiar l'evolució d'aquests consums a partir d'ara. El Cubic compta amb un espai firal on s'organitzen tot un seguit d'actes puntuals i una petita part que es lloga a empreses com a oficina. És un centre amb un consum força elevat que ha estat auditat en el marc d'aquest PAES i pel qual ja s’han definit accions de millora. Es pot consultar l'informe a l'annex d'aquest document. Per últim, el Mercat Municipal té un consum de 23,9 KW/m2, consum lleugerament superior al marcat per la Diputació de Barcelona, 20,94 KW/m2, tot i així es pot considerar que l’equipament està dins la mitjana de consums del sector. Conclusió: El centre Can Calderón és un dels centres amb més consum energètic de tot el municipi i, per tant, un centre prioritari d’actuació. Ja disposa d'una auditoria feta, i caldria aplicar les accions propostes. El mateix succeeix al Cubic. D'una altra banda, l’eficiència del mercat és millorable, però no és en cap cas un centre preferent d’actuació pel poc pes que representa el seu consum en el total de consums d'equipaments municipals.

� SANITARI L’únic equipament mèdic del qual es disposa de dades és el Centre Social i Sanitari Frederica Montseny. Aquest equipament presenta una demanda energètica de 105 KWh/m2, menys de la meitat del rati que proposa el Ministeri d'Indústria (251 kWh/m2)i 3 vegades menor del que proposa la Diputació de Barcelona. De totes maneres, aquest equipament ha estat auditat en el marc del PAES, en l'informe del qual s'hi poden trobar les millores que s’hi podrien aplicar per tal de millorar encara més la seva eficiència.

� CULTURAL

60


El gràfic a continuació mostra el consum dels equipaments culturals en termes absoluts:

277.723

123.998

1.7900

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

BIB

LIO

TE

CA

M

UN

ICIP

AL

C

AN

XIC

AL

BE

RG

M

UN

ICIP

AL

C

AN

B

AT

LL

OR

I

MU

SE

U C

AN

A

MA

T

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mitjà d'energia als equipaments culturals, 2005-2008.


L’equipament amb més demanda energètica, amb diferència, és la biblioteca. El següent gràfic mostra el consum energètic per m2, a fi de poder comparar els consums amb els ratis que proposa la Diputació:

144,7

114,9

2,30

20

40

60

80

100

120

140

160

BIB

LIO

TEC

A

MU

NIC

IPA

L

CA

N X

IC

ALB

ER

G

MU

NIC

IPA

L C

AN

B

ATL

LOR

I

MU

SE

U C

AN

A

MA

T

KW

h/e

qu

ip·m

2·an

y

Consum mig d'energia per superfície als equipaments culturals, 2005-2008.


La demanda energètica dels equipaments d’aquests sector és molt variada, degut també a la diferència entre les activitats que s‘hi realitzen. Tot i així, tant l'Alberg Municipal com la biblioteca superen el rati que estableix la Diputació de 97 KWh/m2. En l’alberg municipal, el consum elevat pot tenir relació amb que l'equipament està obert les 24 hores, amb opció a quedar-s'hi a dormir. Pel que fa a la biblioteca, un dels motius que poden explicar el consum elevat que presenta pot ser la climatització, ja que hi ha molta superfície de façana envidrada. El rati que la Diputació proposa per museus és de 37 KWh/m2. Can Amat presenta un consum de 2,3 KWh/m2, molt per sota del rati establert. Aquest consum tan baix està relacionada amb una la baixa intensitat d’ús de l’equipament i amb el fet que només disposa d’instal·lacions d’enllumenat. Conclusió: El principal àmbit d'actuació en equipaments culturals és la biblioteca Can Xic. Aquest equipament ja disposa d'una auditoria realitzada. Es recomana aplicar les accions que s'hi han proposat.

61


Biblioteca de Can Xic. Sector Can Palmer-Can Batllori- Can Xic

� SOCIAL El gràfic a continuació mostra el consum dels equipaments culturals en termes absoluts:

69.769

30.415

21.963

15.758

9.885 8.9286.332

4.365 3.411 3.021965

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

EB

AS

P 3

(C

AN

P

ALM

ER

)

CA

SA

L

CA

N

PA

ST

ER

A

CE

NT

RE

O

BE

RT

MO

NT

SE

RR

ATI

NA

EB

AS

P 1

S

T JO

RD

I

EB

AS

P 2

M

ON

TS

ER

RA

TIN

A

AS

DIV

I

SE

RV

EI

D'A

TE

NC

IO

DO

MIC

ILIA

RIA

(S

AP

)

CE

NTR

E

OB

ER

T

SA

NT

JOR

DI

CE

NTR

E

OB

ER

T

CA

N

PA

LM

ER

AS

SE

MB

LE

A L

OC

AL

C

RE

U

RO

JA

CE

NT

RE

D

E J

OV

ES

M

ON

TS

ER

RA

TIN

A

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mitjà d'energia als equipaments socials, 2005-2008. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

A continuació es presenta el gràfic de consum energètic per m2 per cadascun dels equipaments socials, a fi de poder-los comparar amb els ratis de la Diputació de Barcelona:

Consum mitjà d'energia per superfície als equipaments socials, 2005-2008. Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

La demanda energètica en aquest cas també varia molt en funció de l’equipament. La mitjana dels equipaments socials municipals, de 81,57 KWh/m2, és inferior al rati de consums mitjans que proposa la Diputació, de 104,33 KWh/m2. Tot i així hi ha 2 equipaments amb demandes energètiques bastant elevades, l'EBASP Sant Jordi i el Centre Obert Montserratina, que caldrà tenir en compte a l’hora de plantejar actuacions de millora. Per tal de completar l'estudi, s’ha considerat el consum d'energia en funció de la superfície i les hores d’obertura:

144,9

135,1

114,1108,1

91,583,6

67,063,1

59,0

24,9

5,9

0

20

40

60

80

100

120

140

160

EB

AS

P 1

S

AN

T J

OR

DI

CE

NT

RE

O

BE

RT

M

ON

TS

ER

RA

TIN

A

SE

RV

EI

D'A

TE

NC

IO

DO

MIC

ILIA

RI

A (

SA

P)

CA

SA

L D

E

GE

NT

GR

AN

C

AN

P

AS

TE

RA

AS

SE

MB

LEA

LO

CA

L C

RE

U

RO

JA A

V

ILA

DE

CA

NS

EB

AS

P 3

(M

AS

IA C

AN

P

ALM

ER

)

EB

AS

P 2

M

ON

TS

ER

RA

TIN

A AS

DIV

I

CE

NT

RE

O

BE

RT

SA

NT

JO

RD

I

CE

NT

RE

O

BE

RT

CA

N

PA

LME

R

CE

NT

RE

DE

JO

VE

S

MO

NT

SE

RR

AT

INA

KW

h/e

qu

ip·a

ny

62


18,11

13,57

10,51

7,91

6,32 6,10 6,06

4,333,34

2,65

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

CE

NT

RE

OB

ER

T

MO

NT

SE

RR

AT

INA

EB

AS

P 1

SA

NT

JO

RD

I

AS

DIV

I

CE

NT

RE

OB

ER

T

SA

NT

JO

RD

I

EB

AS

P 2

M

ON

TS

ER

RA

TIN

A

AS

SE

MB

LEA

LO

CA

L C

RE

U

RO

JA A

V

ILA

DE

CA

NS

SE

RV

EI

D'A

TE

NC

IO

DO

MIC

ILIA

RIA

(S

AP

)

CA

SA

L D

E G

EN

T

GR

AN

CA

N

PA

ST

ER

A

CE

NT

RE

OB

ER

T

CA

N P

ALM

ER

EB

AS

P 3

(M

AS

IA

CA

N P

ALM

ER

)

100·

KW

h/e

qu

ip·m

2·h

ore

s an

y

Consum mitjà d'energia per m2 i hores de funcionament als equipaments socials, 2005-2008.


En aquest cas, el Centre Obert Montserratina i l'EBASP Sant Jordi segueixen sent els equipaments amb major consum, per tant són els centres on és més important actuar. L’EBASP 3 Can Palmer, en canvi, és el centre social amb la demanda energètica més elevada en valor absolut, però el de menor rati en el gràfic anterior, atesa la seva gran superfície i el seu ampli horari de funcionament. Conclusió: Els equipaments socials d'actuació prioritària són:

1. Centre obert Montserratina 2. EBASP 1 Sant Jordi

• ENTITATS El gràfic a continuació mostra el consum dels equipaments per a entitats, en valors absoluts:

86.693

40.331

33.140

23.271 22.786 22.062

10.2115.327

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

CA

SA

L D

'EN

TIT

AT

S I

A

UD

ITO

RI

PA

BLO

P

ICA

SS

O

CA

SA

L D

E L

A

PLA

ÇA

C

ON

ST

ITU

CIO

(M

ON

TS

ER

RA

TIN

A)

CA

SA

L M

UN

ICIP

AL

ALB

A-R

OS

A

CA

SA

L D

'EN

TIT

AT

S

HIS

PA

NIT

AT

AS

SO

CIA

CIO

D

E

PE

NS

ION

IST

ES

I JU

BIL

AT

S

DE

V

ILA

DE

CA

NS

AA

VV

P

OLI

GO

NO

H

OS

PIT

AL

AA

VV

BA

RR

I D

E S

ALE

S

LOC

AL

D'E

NT

ITA

TS

LA

RIE

RA

(A

AV

V

SIE

RR

A

NO

RT

E)

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mig d'energia als locals d'entitats, 2005-2008.


Com es pot veure el Casal d’Entitats Pablo Picasso és el que presenta, amb diferència, una demanda energètica més gran. El següent gràfic mostra el consum per superfície i el compara amb els ratis proposats per la Diputació de Barcelona:

63


164,6

106,2

83,1

65,5 62,0 60,5

38,3

18,6

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

AA

VV

P

OLI

GO

NO

H

OS

PIT

AL

AS

SO

CIA

CIÓ

D

E

PE

NS

ION

IST

ES

I JU

BIL

AT

S

CA

SA

L D

'EN

TIT

AT

S

HIS

PA

NIT

AT

CA

SA

L D

E L

A

PLA

ÇA

C

ON

ST

ITU

CIO

(M

ON

TS

ER

RA

TIN

A)

CA

SA

L D

'EN

TIT

AT

S I

A

UD

ITO

RI

PA

BLO

P

ICA

SS

O

CA

SA

L M

UN

ICIP

AL

ALB

A-R

OS

A

LOC

AL

D'E

NT

ITA

TS

LA

R

IER

A (

AA

VV

S

IER

RA

N

OR

TE

)

AA

VV

BA

RR

I D

E S

ALE

S

KW

h/e

qu

ip·m

2·an

y

Consum mig d'energia per superfície als locals d'entitats, 2005-2008.


El rati de consum per superfície als equipaments municipals on es troben les entitats és inferior al que proposa la Diputació (104,33 KWh/m2). Del gràfic destaquen, per exemple, el Casal de Barri de Sales pel seu consum per superfície reduït. Per altra banda hi ha equipaments que despunten per tenir un consum per superfície força més elevat que el rati, com la AAVV Polígon Hospital, sobre el qual s’aprecia fàcilment que cal actuar. Estudiant el consum per superfície i hores de funcionament obtenim:

7,99

3,71

2,21 2,19 2,07

0,71

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

CA

SA

L D

'EN

TIT

AT

S

HIS

PA

NIT

AT

AS

SO

CIA

CIO

DE

P

EN

SIO

NIS

TE

S I

JU

BIL

AT

S D

E

VIL

AD

EC

AN

S

CA

SA

L D

E L

A

PLA

ÇA

C

ON

ST

ITU

CIO

(M

ON

TS

ER

RA

TIN

A)

CA

SA

L M

UN

ICIP

AL

ALB

A-R

OS

A

CA

SA

L D

'EN

TIT

AT

S

I AU

DIT

OR

I P

AB

LO

PIC

AS

SO

AA

VV

BA

RR

I D

E

SA

LES

100·

KW

h/e

qu

ip·m

2·h

ore

s an

y

Consum mig d'energia per m2 i hores de funcionament als locals d'entitats, 2005-2008.


En aquest cas el centre que despunta és el Casal d’Entitats Hispanitat, però cal destacar que en el gràfic no apareix el Casal del Polígon l’Hospital perquè no es disposa de dades d'hores de funcionament, per tant no es pot saber si el seu consum és realment desmesurat o si és degut a un horari ample. Pel que fa al Casal Pablo Picasso, tot i tenir un consum energètic molt elevat, la seva superfície fa que no destaqui en comparació amb cap dels ratis anteriors. Conclusió: Els locals d'entitats més susceptibles d’actuació són:

1. Casal Polígon Hospital 2. Casal d’Entitats Hispanitat 3. Casal Torre Roja (APJV)

64


• EDUCATIU El gràfic a continuació mostra el consum dels equipaments educatius, en valors absoluts:

238.551234.679

216.655208.005

159.231156.302139.849

127.955 126.907

79.757 79.621 78.82670.467 65.928

49.963

25.87611.299

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000C

EIP

DR

, VIC

EN

Ç

FE

RR

O

CE

IP D

R,

FLE

MIN

G

CE

IP G

ER

MA

NS

A

MA

T T

AR

GA

CE

IP C

AN

P

ALM

ER

CE

IP M

AR

TA

M

AT

A

CE

IP D

R, T

RU

ET

A

ES

CO

LA

BR

ES

SO

L LA

M

AR

INA

CE

IP A

NG

ELA

R

OC

A 2

CE

IP P

AU

C

AS

ALS

ES

CO

LA

BR

ES

SO

L LA

M

UN

TA

NY

ET

A

CE

IP

MO

NT

SE

RR

AT

INA

CE

IP A

NG

ELA

R

OC

A 1

CE

NT

RE

D

'AD

ULT

S E

DE

LIA

H

ER

NA

ND

EZ

ES

CO

LA

BR

ES

SO

L LA

G

INE

ST

A

CE

IP M

AR

TI

I PO

L

ES

CO

LA O

FIC

IAL

D'ID

IOM

ES

CE

NT

RE

DE

N

OR

MA

LIT

ZA

CIO

LI

NG

ÜÍS

TIC

A

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mig d'energia als equipaments educatius, 2005-2008.


A efectes de comparació amb el rati que proposa la Diputació de Barcelona s’ha analitzat el consum per superfície de cada equipament:

188,3

153,2

83,2

70,7 68,0 66,9 62,2 61,057,1 55,2 51,8 50,5 46,0 43,4 42,3

36,929,2

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

160,0

180,0

200,0

CE

NT

RE

DE

N

OR

MA

LIT

ZA

CIO

LI

NG

ÜÍS

TIC

A

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

LA M

AR

INA

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

LA M

UN

TA

NY

ET

A

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

LA G

INE

ST

A

CE

IP A

NG

ELA

RO

CA

1

CE

IP A

NG

ELA

RO

CA

2

CE

IP D

R, F

LEM

ING

CE

NT

RE

D'A

DU

LTS

(E

DE

LIA

H

ER

NA

ND

EZ

)

CE

IP G

ER

MA

NS

A

MA

T T

AR

GA

CE

IP D

R, V

ICE

NÇ

F

ER

RO

ES

CO

LA O

FIC

IAL

D'ID

IOM

ES

CE

IP C

AN

PA

LME

R

CE

IP D

R, T

RU

ET

A

CE

IP M

AR

TI

I PO

L

CE

IP P

AU

CA

SA

LS

CE

IP M

AR

TA

MA

TA

CE

IP

MO

NT

SE

RR

AT

INA

KW

h/e

qu

ip·m

2·an

y

Consum mig d'energia per superfície als equipaments educatius, 2005-2008.


Tal i com s'observa en el gràfic anterior, hi ha dos equipaments amb un consum molt elevat respecte la resta: l’Escola Bressol La Marina i el Centre de Normalització Lingüística. Analitzant el consum d'energia per hores de funcionament obtenim:

10,06

6,52

3,543,01

2,59 2,40 2,29 2,23 2,00 1,86 1,80 1,69 1,65 1,52 1,37 1,280,97

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

C. N

OR

MA

LIT

ZA

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

LAM

AR

INA

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

LAM

UN

TA

NY

ET

A

ES

CO

LA B

RE

SS

OL

LAG

INE

ST

A

C. A

DU

LTS

(E

DE

LIA

HE

RN

AN

DE

Z )

ES

CO

LA O

FIC

IAL

D'ID

IOM

ES

CE

IP A

NG

ELA

RO

CA

1

CE

IP A

NG

ELA

RO

CA

2

CE

IP D

R, F

LEM

ING

CE

IP G

ER

MA

NS

AM

AT

TA

RG

A

CE

IP D

R, V

ICE

NÇ

FE

RR

O

CE

IP M

AR

TI I

PO

L

CE

IP C

AN

PA

LME

R

CE

IP D

R, T

RU

ET

A

CE

IP P

AU

CA

SA

LS

CE

IP M

AR

TA

MA

TA

CE

IP M

ON

TS

ER

RA

TIN

A

100·

KW

h/e

qu

ip·m

2·h

ore

s an

y

Consum mig d'energia per m2 i hores de funcionament als equipaments educatius, 2005-2008.


Si es comparen els gràfics anteriors es pot veure com el Centre de Normalització Lingüística té un consum per superfície molt elevat (el doble del rati que estableix la Diputació de Barcelona). Un dels motius que justificarien aquest consum és les seves reduïdes dimensions (únicament 60 m2). D'una altra banda, l’Escola Bressol La Marina també té un consum per superfície i per hores de funcionament elevat. Aquest equipament disposa de moltes mesures d'eficiència, com ara terra radiant o col·lectors solars tèrmics per a l'aigua calenta, però tot i així els seus consums resulten elevats. Aquest centre s'ha estudiat amb més deteniment en el marc de les auditories plantejades al PAES, l'informe de la qual es pot trobar en l'annex del PAES, juntament amb el llistat de propostes plantejades. Conclusió:

65


Els principals equipaments sobre els quals cal actuar són: 1. Escola Bressol la Marina 2. Centre de Normalització Lingüística

• ALTRES

En aquest àmbit s'inclouen equipaments amb activitats molt diverses i consums molt variats:

47.746

5.850 4.9833.364

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

BR

IGA

DA

D

'OB

RE

S

DE

IXA

LLE

RIA

D

E

VIL

AD

EC

AN

S

CE

ME

NT

IRI

DIP

OS

IT

MU

NIC

IPA

L D

E

VE

HIC

LE

S

(GR

UA

)

KW

h/e

qu

ip·a

ny

Consum mig d'energia als equipaments classificats com a "altres", 2005-2008.


El cementiri, la deixalleria i el dipòsit de vehicles tenen una demanda energètica molt baixa, de fet estan entre els 10 equipaments municipals de menor consum. Per tant no figuren entre els centres d'actuació prioritària. Pel que fa al consum de la brigada d'obres no es pot treure cap conclusió, perquè no es disposa de la seva superfície, tipus d'activitat que s'hi realitza o hores de funcionament a fi de poder valorar-ne l'eficiència.

Prioritat d’actuació En aquest punt es posen de relleu la proporció de consum que suposa cada equipament sobre el total de consum dels equipaments. Com es pot veure en el gràfic hi ha 12 equipaments que sumen el 70% del consum total, per tant aquests són els principals equips on s’hauria de començar actuar.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

VA

R00

2E

SP00

2M

ED

002

EM

P00

2C

UL0

03VA

R00

4O

FI0

05ED

U00

4ED

U00

3ED

U00

6ED

U00

8E

SP00

6VA

R00

3O

FI0

03ED

U01

0ED

U00

5P

OL0

01ED

U01

5ED

U00

2ED

U00

7ALT

003

ED

U01

8O

FI0

01EN

T00

6E

SP00

1ED

U01

4ED

U00

9ED

U00

1E

SP00

5E

SP00

4O

FI0

04ED

U01

2SO

C00

3ED

U01

3O

FI0

02ED

U02

0ED

U01

1O

BR

001

OFI0

07EN

T00

2E

SP00

3E

SP00

7EN

T01

0SO

C01

0EM

P00

1O

FI0

10ED

U02

4EN

T00

5EN

T01

1EN

T00

4SO

C00

8C

UL0

01SO

C00

1O

FI0

09ED

U02

1ED

U02

3EN

T00

1SO

C00

2SO

C01

3O

FI0

08SO

C00

4ALT

005

EN

T00

3ALT

001

SO

C00

9SO

C00

7P

OL0

02SO

C01

2C

UL0

02SO

C01

1

% d

el co

nsu

m g

lobal

66


Enllumenat públic i semàfors

Consums L'enllumenat públic representa un 28% del consum d'energia competència directa de l'Ajuntament, i un 35% de les emissions. D'entrada, el gràfic a continuació no mostra una tendència clara de reducció o d'augment en el consum total per enllumenat:

5.0265.390

4.608

5.190

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2005 2006 2007 2008 *

MWh

Consum d’electricitat en enllumenat públic i semàfors, 2005-2008.


* L'any 2008 s'ha detectat un augment de consum degut al quadre de les bombes d'aigua del Parc de la Marina, que entraren en funcionament el setembre de 2007, i que el 2008 van sumar un consum de 265.241 KWh. Si restem aquesta quantitat del consum total per aquest any obtenim que, estrictament per enllumenat, el consum va ser de 4.924 MWh (lleugerament superior al de l'any 2007, però per sota els consums de 2005 i 2006).

Emissions Tal i com s'observa al gràfic següent, les emissions derivades del consum elèctric en enllumenat, especialment per l'any 2006, no responen linealment al consum d'energia, pel fet que depenen d'un mix elèctric variable: l'any 2006, que representava el consum d'energia més elevat del període d'estudi, no és el que presenta majors emissions de CO2eq: ho és justament l'any 2005, amb 2.417 t CO2eq.

2.417,4 2.339,1

2.041,3

2.349,1

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2005 2006 2007 2008 *

t CO2eq

Emissions de CO2eq derivades del consum d’electricitat en enllumenat públic i semàfors.


Consideracions sobre l'enllumenat públic Atesa la gran contribució de l'enllumenat públic al consum d'energia i a les emissions de GEH competència directa de l'Ajuntament, val la pena fer-ne una anàlisi més detallada. La taula següent mostra el nombre total de punts de llum per cadascun dels tipus de làmpada que hi ha al municipi, i la potència total instal·lada per tipus de làmpada. S'ha calculat un rati de potència mitjana per làmpada per tenir una idea del que suposarà el seu ús a nivell de consum, i la distribució aproximada dels consums de cada grup, en el supòsit que estiguin enceses el mateix nombre d'hores. S'hi

67


han afegit els semàfors. S'han recollit aquestes dades pels anys 2005 (any base) i 2008 (situació actual), a fi de poder veure com ha anat variant la distribució dels tipus de làmpades, doncs ja se n'han substituït algunes, i quins efectes ha tingut aquesta substitució sobre els consums unitaris:

Tipus de punts de llum VM VSAP/VSBP FLUORES HM/CMH INCAND SEMAFORS TOTAL

Nombre total (punts) 2579 2803 1420 201 126 337 7129

Potència total (W) 479.235 387.920 72.048 42.820 18.900 23.590 1.000.923

Rati (Potència mitja làmpada - W) 186 138 51 213 150 70 140

Distribució aprox de consum 47,0% 38,0% 7,0% 4,0% 2,0% 2,0% _

Consum total kWh (factura)

Nombre total (punts) 1.088 5.883 2.050 359 21 367 10.228

Potència total (W) 190.425 830.880 104.206 48.260 3.150 8.441 1.185.362

Rati (Potència mitja làmpada - W) 175 141 51 134 150 23 116

Distribució aprox de consum 16,1% 70,1% 8,8% 4,1% 0,3% 0,7% _

Consum total kWh (factura)

Nombre total (punts) -57,8% 109,9% 44,4% 78,6% -83,3% 8,9% 43,5%

Potència total -60,3% 114,2% 44,6% 12,7% -83,3% -64,2% 18,4%

Rati -5,8% 2,1% 0,2% -36,9% 0,0% -67,1% -17,5%

Evolució Consum total (factura)Variacions

2005

2008

5.025.874

5.189.508

3,3%

Punts de llum i consum energètic de l'enllumenat públic. Variació 2005-2008. Font: Ajuntament de Viladecans.

Tal i com mostra la taula, tot i haver augmentat en un 43,5% el nombre de punts de llum instal·lats, el consum d'energia per enllumenat ha augmentat en tan sols un 3,2% durant el període d'estudi. A aquest efecte es pot concloure que s'ha guanyat en eficiència de l'enllumenat, tal i com mostra la reducció de la potència mitjana per làmpada, que ha disminuït en un 17,5% (de 140 W de mitjana el 2005 a 116W el 2008). Pel que fa al tipus de làmpades instal·lades durant aquest període, s'observa una reducció d'un 58% en el nombre de làmpades de vapor de mercuri (de baixa eficiència i major toxicitat), i un augment d'un 110% en la proporció de làmpades de Vapor de Sodi d'Alta Pressió (VSAP) i d'un 44% en la d'Hal·logenurs Metàl·lics convencionals i Ceràmics (HM i CMH), totes elles més eficients.

Per a les làmpades de HM cal destacar que, tot i augmentar el nombre de punts de llum en un 79% (i la potència total instal·lada en un 13%), la potència mitjana per punt de llum disminueix en un 37%, destacant de manera evident l'eficiència lumínica d'aquestes làmpades. És convenient fer servir aquestes làmpades en espais que requereixin gran qualitat lumínica, perquè reprodueixen molt bé l'espectre cromàtic (llum blanca), tot i que, per la mateixa raó, el fet de generalitzar aquest tipus de làmpades podria produir una llum massa pesada. S'han substituït totes les bombetes de semàfors incandescents (de 150W de potència) per bombetes de LEDs, d'alta eficiència energètica (de 23W de potència o menys). Es pot apreciar una disminució del 64% en la potència total dels semàfors (i en conseqüència, en el seu consum). El nombre de làmpades incandescents a l'enllumenat públic s'ha reduït en un 83%, tot i que encara queda un romanent de tan sols 21 punts de llum que caldrà substituir properament. En conclusió, tot i l'augment del 43% del nombre de punts de llum en el període 2005-2008 (i del 18% de la potència instal·lada total) s'ha reduït en un 17% la potència mitjana per làmpada, i el consum tan sols ha augmentat en un 3,2%. Aquest és un exemple que tradueix els esforços de l'Ajuntament sobre la millora de l'eficiència en l'enllumenat públic. A més s'han generalitzat completament els rellotges astronòmics i els sistemes de comandament automàtic de les línies d'enllumenat, a més d'haver-se instal·lat reactàncies electròniques en 647 punts de llum (un 6% dels punts de llum del municipi).

68


Els gràfics a continuació mostren els canvis en el nombre de làmpades i en el seu consum relatiu per aquests dos anys (2005 i 2007):

Distribució dels punts de llum, per tipus de làmpada Any 2005

Any 2008

Distribució dels punts de llum (tipus de làmpada) de l'enllumenat públic, 2005 i 2008. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ajuntament de Viladecans

Distribució del consum energètic en enllumenat públic i semàfors, per tipus de làmpada

Any 2005

Any 2008

Distribució del consum en enllumenat públic segons tipus de làmpada, 2005 i 2008. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ajuntament de Viladecans

Transport i mobilitat competència directa de l'Ajuntament

Pel que fa a la mobilitat i al transport, els sectors responsabilitat directa del consistori són el parc mòbil propi dels serveis municipals i les línies públiques d'autobusos de recorregut intern. Avaluació del consum del parc mòbil de l’Ajuntament El nombre total de vehicles censats al parc mòbil de l'Ajuntament és de 98, que es distribueixen de la següent manera:

Distribució de la flota de vehicles municipal

Composició del parc de vehicles municipal Font: Ajuntament de Viladecans

Els consums realitzats per la flota de vehicles pròpia es mostren al gràfic a continuació. La dificultat per obtenir aquestes dades ha fet palesa la necessitat d'establir protocols més pautats de seguiment d'aquests consums, doncs s'ha trobat que els valors en quilometratge no sempre coincideixen amb els valors de consum de combustible dels vehicles. Tot i saber que no seran consums exactes, i que segurament estaran per sota dels valors reals (manquen dades de consums o

69


quilometratges d'alguns vehicle) els valors tractats en aquest apartat representen una aproximació de la realitat13:

31.84729.86928.734

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2005 2006 2007

litre

s

Consum de combustible dels vehicles municipals (litres)


398.695

438.201 448.887

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

2005 2006 2007

Km

Quilometratge total dels vehicles municipals


Com s'observa als gràfics anteriors, es comptabilitza un augment dels quilometres realitzats en el període 2005-2007 i, en canvi, en termes de consum no hi ha una tendència clara. 13 Es compta amb més vehicles amb dades de quilometratge que de consum, tot i no ser tampoc complertes.

Desglossant els consums per tipus de combustible (gasolina o gasoil) sembla ser que hi ha una tendència a l'augment de l'ús de la gasolina per sobre del gasoil.

18.25916.276

14.43114.693

17.528

12.355

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2005 2006 2007

litre

s

Diesel Gasolina

Consum de combustibles dels vehicles municipals (litres)


El consum total de litres de combustible l’any 2007 va ser de 16.276 litres de gasoil i 14.693 de gasolina, que en termes d'energia equival a:

296.084 KWh (25,5 teps)

Energia consumida en la flota de vehicles municipals Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia.

Les emissions derivades de la combustió d'aquests combustibles s'extreuen dels ratis que relacionen els paràmetres físics d’ambdós combustibles. Per a l’any 2007 les emissions comptabilitzades van ser:


Diesel 43,17 0,00 0,00 43,9 Gasolina 33,49 0,02 0,00 34,3

Emissions provinents del parc mòbil de Viladecans

Font: BCN Ecologia.

70


Per tant, les emissions d’efecte hivernacle assignables a la flota municipal de vehicles és de:

78,3 t CO2 eq

Emissions d’efecte hivernacle del parc mòbil de l’Ajuntament Font: BCN Ecologia.

Aquest valor representa un percentatge insignificant (menys d'un 1%) de les emissions derivades de tot el parc mòbil del municipi de Viladecans. Tots els àmbits d'actuació en aquest sector han de començar per una millora en el control dels consums de combustible per part del personal que fa ús dels vehicles municipals. Com a mesura a aplicar es considera important l'ús del biodièsel en tots aquells vehicles que consumeixen gasoil i continuar amb la introducció de cotxes elèctrics (o fins i tot híbrids) a la flota municipal, tant pel fet que suposen una reducció en les emissions com pel fet de tractar-se d'iniciatives amb un fort component exemplificador. En aquest sentit es proposa canviar els automòbils normals per híbrids o elèctrics quan convingui renovar-ne algun. Cal tenir en compte que aquesta mesura comporta la instal·lació de punts de recàrrega als aparcaments dels vehicles municipals.

Avaluació del consum de la flota de vehicles dels serveis externalitzats En el municipi de Viladecans el servei de neteja viària i de platges el realitza una empresa concessionària. El servei de neteja viària disposa d'una flota de 16 vehicles, 13 dels quals són dièsel i 3 de motor elèctric. El consum d'energia associat a la neteja viària s’ha calculat a través de les dades de consum de combustible de la flota de vehicles que realitzen aquest servei 14:

Consum dels vehicles del servei de neteja viària (kWh)


El salt en el consum energètic del servei de neteja viària l'any 2006 correspon a una millora del servei que va comptar amb la incorporació de nous vehicles.

Desglossant els consums dels vehicles d'aquest servei segons font de subministrament es pot observar com l’ús de l’electricitat encara té un pes molt reduït, tot i que es veu un increment significatiu entre l'any 2006 i 2007:

14 S’inclou el consum de combustible del vehicle encarregat d’inspecció i control dividit, a parts iguals, amb el servei de recollida de residus.

71


Consum energètic del servei de neteja viària per tipus de combustible (kWh)


Pel que fa al servei de neteja de platges15, la totalitat dels vehicles i maquinària amb què compta (garbelladores i altres) són de motor dièsel. El consum corresponent16 s'adjunta, juntament amb el relatiu a la neteja viària, en la taula següent:

Àmbit 2005 2006 2007 2008

Neteja viària 591.278 929.981 932.467 922.684

Neteja de platges 104.208 104.208 104.208 104.208

Total (kWh) 695.486 1.034.189 1.036.675 1.026.892

Consum energètic del servei de neteja viària i platges (kWh) Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

15 Manteniment de les platges, intensificant el seu servei durant la temporada alta. 16 S’han utilitzat les mateixes dades (any 2008) per tot el període d’estudi, doncs no es disposa de valors per anys anteriors i es considera bastant estable

Emissions de GEH derivades de la neteja viària i manteniment de platges Pel que fa a les emissions associades al servei de neteja viària, després del salt de l'any 2006 s’observen poques variacions. Les emissions derivades dels vehicles que realitzen el manteniment de les platges es mantenen estables durant tot el període ja que, tal i com s’ha comentat, es va considerar que el servei s’havia mantingut constant:

Àmbit 2005 2006 2007 2008

Neteja viària 160 251 252 249

Neteja de platges 28 28 28 28

Total t CO2eq 188 279 280 277

Emissions associades a la neteja viària i manteniment de platges (t CO2eq) Font: Ajuntament de Viladecans i BCN Ecologia

72


Avaluació del consum de les línies internes d'autobús Viladecans té actualment tres línies intermunicipals de bus: VB1, VB2 i VB3. Addicionalment, durant els mesos de juliol i agost, es posa en funcionament la línia VB4, que comunica la ciutat amb la platja. El parc d'autobusos de Viladecans (Vilabus) compta amb cinc vehicles i, durant la temporada d’estiu, se n’hi suma un sisè. L’antiguitat del parc oscil·la entre els 2 i els 7 anys. Els autobusos tenen una longitud de 12 metres i estan dins la normativa Euro 3 i Euro 4. El combustible que consumeixen tots ells és gasoil. Els vehicles són de la marca MAN i el model és el DO836LOH3. El recorregut cobert per tota la flota durant un any és de 241.959 Km. A continuació es presenten les evolucions temporals per mesos i anys de les tres línies.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

nº p

assa

tger

s

2005 2006 2007 2008 2009

Usuaris de la línia VB1

Font: Baixbus.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000


nº p

assa

tger

s

2005 2006 2007 2008 2009


Font: Baixbus.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000


nº p

assa

tger

s

2007 2008 2009


Font: Baixbus.

El nombre d’usuaris per a les diferents línies i anys té comportaments diversos. En qualsevol de les línies es notòria la davallada de passatgers durant el mes d’agost, mes de vacances per excel·lència.

73


La línia VB1 és la que transporta més passatgers amb una mitjana anual de 297.000 viatgers, seguida de la VB2 amb 244.000 viatgers. La VB3 transporta anualment unes 100.000 persones. La línia VB4 (només a l'estiu) transporta uns 6.000 viatgers per temporada. Les tendències no són clares si es miren les dades superposades dels gràfics anteriors: mentre hi ha algunes línies que van perdent viatgers en alguns períodes, d’altres en guanyen. La següent imatge representa l'evolució del nombre de viatges per línia, de forma seqüencial:

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

ene-

05ab

r-05

jul-0

5oc

t-05

ene-

06ab

r-06

jul-0

6oc

t-06

ene-

07ab

r-07

jul-0

7oc

t-07

ene-

08ab

r-08

jul-0

8oc

t-08

ene-

09ab

r-09

viat

ges

VB1 VB2 VB3

Seqüència temporal completa dels usuaris per línia

Font: Baixbus.

En ell s’aprecia l’ús de les tres línies d'autobús al llarg del temps. S’han omès els mesos d’agost per no ser significatius en la seqüència a analitzar i interferir sobre l’apreciació evolutiva. S’observa com les línies VB1 i VB2 comencen la sèrie amb valors elevats i a partir de finals del 2007 perden passatge. Aquesta pèrdua es podria explicar, en part, per la presència de la nova línia VB3, que pot captar part dels passatgers. No obstant sembla evident que la davallada de les dues primeres línies és anterior a l’activació de la línia VB3.

El gràfic següent representa la quantitat total de viatgers transportats per totes les línies (excepte la VB4):

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

ene-

05ab

r-05

jul-0

5oc

t-05

ene-

06ab

r-06

jul-0

6oc

t-06

ene-

07ab

r-07

jul-0

7oc

t-07

ene-

08ab

r-08

jul-0

8oc

t-08

ene-

09ab

r-09

viat

ges

Seqüència temporal completa dels usuaris totals

Font: Baixbus.

El fet rellevant és que la quantitat total de viatges es manté relativament constant al llarg del període i no mostra cap tendència clara. Les darreres dades confirmen que els viatgers transportats en mitjana durant el 2009 és molt similar als valors de l’any 2005. En la següent taula se sintetitzen el nombre de viatgers transportats anualment per les diferents línies d'autobús:

2005 2006 2007 2008 Promig

VB1 354.837 318.430 247.618 268.785 297.418

VB2 257.933 282.441 226.777 209.334 244.121

VB3 0 0 74.453 128.354 101.404

VB4 0 0 4.744 7.477 6.111 TOTAL 612.770 600.871 553.592 613.950 595.296

Viatges interns amb autobús a Viladecans Font: Baixbus

74


En mitjana, s’han efectuat uns 600.000 viatges anuals en autobús de caràcter intern. D’una altra banda, es coneixen els quilòmetres que efectuen els autobusos anualment, un total de 241.959 Km17. El rati de consum ha estat de 45,11 litres de gasoil per cada 100 Km, per tant el consum total ha estat de 109.147 litres de gasoil, o el seu equivalent:

1.100.956 KWh Energia consumida pels autobusos de recorregut intern

Font: Baixbus i BCN Ecologia.

Aquest valor representa una part insignificant del consum global de tot el parc de vehicles del municipi. El rati d’eficiència (energia/passatger) es pot extreure a partir de les dades anteriors: 1.100.956 kWh que han estat utilitzats per fer 595.296 viatges, això suposa 1,85 kWh/viatge. Per extreure un rati més útil caldria conèixer la distància mitjana que recorren els viatgers (kWh/viatger·Km), de manera que s'expressaria més acuradament l’eficiència específica d’un determinat mitjà de transport. Pel que fa a les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades, els 109.147 litres de gasoil generen anualment les següents quantitats:

tCO2 tCH4 tN2O tCO2 eq

289,52 0,02 0,02 294,4 Així, el transport intern dels busos és responsable de l’emissió de

294,4 t CO2eq

Emissions de gasos d’efecte hivernacle derivada del consum de combustible dels autobusos interns Font: Baixbus i BCN Ecologia.

El consum de gasoil és totalment substituïble per biodièsel. Aquest canvi de combustible reduiria les emissions entre un 10 i un 30% (en funció de la barreja utilitzada). D'una altra banda, pel que fa a l'eficiència del propi servei de transport públic, en l'estudi de mobilitat inclòs a l'annex s'inclou una proposta de recorreguts i freqüència.

17 Dades facilitades per Baixbus.

Aigua

L’aigua té un pes molt petit dins de les emissions de l’Ajuntament (prop del 2%), però és un recurs escàs i que amb el canvi climàtic encara ho serà més, per tant important fer-ne un bon ús i fomentar-ne l’estalvi, per aquest motiu en el pla d’accions es proposen actuacions per estalviar el màxim el consum d’aigua, encara que no suposi un gran estalvi percentual en emissions de GEH. Actualment Viladecans disposa d'una doble xarxa de subministrament d'aigua: una de potable i una altra d'aigua freàtica per reg, que posteriorment es pretén connectar a la depuradora per conduir aigües regenerades. Els següents valors són els consums elèctrics derivats dels bombejos per a l’extracció d’aigua dels pous. Aquests han estat adquirits directament de les lectures reals de consum, però els resultats no són del tot fiables degut a manca d'informació complerta dels consums del pou de Balmes, que es el que més s'utilitza.

75.752

106.137

98.962

71.411

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2005 2006 2007 2008

KW

h

Consum elèctric (kWh) per bombejos interns, fonts ornamentals i pous


75


A més d'aquests consums "directes", es comptabilitza l’energia associada al consum d’aigua dels equipaments municipals i les boques de reg. La taula i el gràfic següents mostren el volum d’aigua potable consumida als diferents equipaments (agrupats per activitats) en el període 2005-2008, així com la part del reg municipal i neteja viària (REG) que s'abasteix d'aquest subministrament:

Tipologia 2005 2006 2007 2008

ALTRES 1.526 1.804 928 2.052

CULTURAL 156 169 128 264

EDUCATIU 44.034 49.643 57.461 39.900

ENTITAT 1.894 1.897 1.750 1.046

EMPRESA MUNICIPAL

3.750 3.410 3.002 3.101

ESPORTIU 37.933 37.508 40.225 17.641

MÈDIC 0 0 1.608 7.096

OFICINA 1.140 1.320 1.096 965

POLICIA 806 574 585 467

SOCIAL 1.441 1.861 1.604 2.243

VARIS 18.667 19.742 17.184 17.082

REG 105.708 148.358 131.452 97.060

TOTAL (m3) 217.055 266.286 257.023 188.917

Consum d’aigua (m3) als equipaments municipals i les boques de reg Font: Ajuntament de Viladecans.

Com es pot veure quasi la meitat de l’aigua potable dels equipaments va dedicada a reg i neteja viària (REG). Tot i així cal notar que el volum d’aigua potable destinada a reg i neteja viària ha anat disminuint en els darrers anys, a causa de la utilització d'aigües freàtiques per a aquest ús.

El següent gràfic mostra la distribució actual de consum d'aigua pels diferents sectors de competència municipal. En el gràfic el consum dels equipaments està dividit per tipus d'activitat:

Distribució del consum d’aigua potable en equipaments l’any 2008

Composició del consum d’aigua potable als equipaments municipals i les boques de reg, 2008.


Com s'observa, més de la meitat de l’aigua potable consumida es destina a reg i neteja viària (REG). Tot i així, observant les dades de la taula, cal notar que aquest volum ha anat minvant a causa del creixent ús d'aigües freàtiques per aquest subministrament. Des del punt de vista energètic, les actuacions que es consideren més importants per tal de reduir emissions són les que estan relacionades amb l’ús d'aigua freàtica, ja que el consum energètic per m3 que suposa el cicle de potabilització de l’aigua és el doble que el del bombeig. D'una altra banda és molt important promoure, en la mesura del possible, una millora en la xarxa pública de subministrament per tal d'evitar-ne fuites. Els consums energètics assignables al consum d'aigua potable en dependències municipals i boques de reg es calculen a partir del propi consum d’aigua aplicant el rati de 1,27 kWh/m3 que contempla el consum elèctric del cicle de l'aigua. En el següent gràfic es pot veure el consum d'energia derivada del consum d’aigua potable, en KWh:

76


338.183326.419

239.925

275.660

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2005 2006 2007 2008

KW

h

Consum d’energia derivat del consum d’aigua potable (equipaments municipals i boques de reg)


S'observa una variança bastant elevada en els consums, de fins a un 27%. D'entrada sembla haver-se reduït força el consum d'aigua potable (i el consum associat d'energia) des de l'any 2006 fins el moment. Si es tenen en compte els consums d'energia per l'ús d'aigua, tant freàtica (fonts i pous) com potable (equipaments i boques de reg) obtenim els valors que s'inclouen a la taula següent, amb la conversió a emissions de CO2eq corresponents:

TOTAL 2005 2006 2007 2008

Consum (kWh) 351.412 444.320 425.381 311.336

MIX (gr CO2/kWh) 481 434 443 453

t CO2eq 169 193 188 141

Emissions de CO2eq derivades del consum d’aigua (potable i part de freàtica als equipaments, boques de reg i pous del municipi. Font: Ajuntament de Viladecans.

75.752106.137 98.962

71.411

275.660

338.183326.419

239.925

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

2005 2006 2007 2008

kWh

fonts i pous (freàtica) equipaments i reg (potable)

Consum d’energia derivat del consum d’aigua potable (equipaments municipals i boques de reg) i

de l'aigua freàtica (pous i fonts) Font: Ajuntament de Viladecans

169,03

192,83188,44

140,93

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

2005 2006 2007 2008

t C

O2

eq

Emissions de CO2eq derivades del consum d’energia al consum d’aigua potable (equipaments

municipals i boques de reg) i freàtica (pous i fonts) Font: Ajuntament de Viladecans.

77


De la mateixa manera que en els consums d'aigua, les emissions associades presenten una variança força elevada, però amb tendència a la disminució els darrers anys. En conclusió, el consum i les emissions associades al consum d’aigua potable i freàtica en equipaments municipals, boques de reg, fonts i pous és:

351.412 kWh (30,3 tep) Energia derivada del consum d’aigua en equipaments, boques de reg, pous i fonts


169 t CO2eq Emissions derivades del consum d’aigua en equipaments, boques de reg, pous i fonts


3.2.2. Síntesi d'emissions de l'Ajuntament.

En resum, les emissions de CO2 competència directa de l’Ajuntament són les que se'n deriven del consum d'energia als equipaments municipals, l'enllumenat públic i els semàfors, el consum de combustible en la flota de vehicles municipal (transport intern de l'Ajuntament, transport públic, vehicles de neteja viària i de manteniment de platges) i del consum d'electricitat associat al consum d'aigua potable en equipaments i reg, o l'aigua freàtica en fonts ornamentals i pous. La distribució d'aquestes emissions presenten l'evolució següent:

567,4 652,0 654,8 652,2

3.065,5 3.045,6 3.144,83.704,6

2.417,4 2.339,1 2.041,3

2.349,1

169,0 192,8188,4

140,9

0,0

1.000,0

2.000,0

3.000,0

4.000,0

5.000,0

6.000,0

7.000,0

2005 2006 2007 2008

t CO2eq


Evolució de les emissions dels diferents àmbits competència directa de l’Ajuntament, 2005-2008


S'observa un augment de les emissions del 9% durant el període 2005-2008, principalment motivat pel consum en equipaments municipals. Pel que fa a les diferències de distribució de les emissions derivades d'aquests consums entre els anys 2005 i 2008:

78


Distribució de les emissions competència directa de l'Ajuntament Any 2005

Any 2008

Evolució de les emissions dels diferents àmbits de l’Ajuntament del 2005 al 2008 Font: Ajuntament de Viladecans

Es pot apreciar com els equipaments municipals van agafant més protagonisme any rere any, arribant a ser els responsables del 54% de les emissions de l’Ajuntament l’any 2008. D'una altra banda també es pot observar com el canvi en les lluminàries ha contribuït en la disminució de les emissions derivades de l'enllumenat públic, tot i que aquest àmbit continua tenint un pes important dins les emissions de competència directa de l’Ajuntament, i cal continuar treballant per reduir-ne el consum.

3.3. El pes de l’Ajuntament en les emissions del municipi És important veure quin és el pes que tenen les activitats de competència directe de l’Ajuntament de Viladecans davant els consums i emissions de tot el municipi. Aquesta comparació s’ha realitzat a partir de les dades de l'any 2005, any de referència i sobre el qual es disposa de més dades en tots els sectors implicats. Pel que fa al consum i emissions de CO2eq durant l’any 2005 per tot el municipi de Viladecans, s’han obtingut els següents valors:

MUNICIPI 2005 Consum [KWh] Emissions [tCO2eq]

Domèstic 191.447.259 59.971

Transport 372.988.839 98.999

Serveis 88.361.485 36.883

Industria 263.943.907 88.953

Primari 11.456.697 3.092

Aigua 4.578.431 2.202

Residus _ 16.975

TOTAL 932.776.619 307.075

Valors absoluts de consum i emissions de tot el municipi de Viladecans (2005) Font: Diputació de Barcelona i BCN Ecologia.

Les dades en valor absolut mostren com el transport és l’àmbit de major contribució al consum energètic i també a les emissions derivades, seguit per la indústria i el sector domèstic. Entre els grans consumidors, però en darrer lloc, es troba el sector serveis. Per últim, els sectors primari i aigua representen consums d’energia d'ordre comparativament molt inferior. El consum total d’energia final al municipi de Viladecans és de:

932.777 MWh (80.204 tep) La contribució dels diferents sectors a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, afegint les emissions derivades de la gestió dels residus, es representa al següent gràfic percentual:

79


19,5%

32,2%

12,0%

29,0%

1,0%0,7% 5,5%

Domèstic Transport Serveis Indústria


Valors percentuals de les emissions al municipi de Viladecans, 2005

Font: Diputació de Barcelona i BCN Ecologia.

Pel que fa als consums d'energia i emissions associades competència directa de l’Ajuntament, s'obtenen els següents valors:

Ajuntament 2005 Consum [KWh] Emissions [tCO2eq]

Flota municipal 2.109.852 567,4

Equipaments 8.223.161 3.065,5

Enllumenat 5.025.874 2.417,4

Aigua 351.412 169,0

TOTAL 15.710.299 6.219,3

Valors absoluts de consum i emissions associades al consum d'energia competència directa de l'Ajuntament de Viladecans, 2005


El valor total assignable a l’Ajuntament de Viladecans pel que fa al consum d'energia final és:

15.710 MWh (1.351 tep) Els sectors de consum d'energia de competència directa de l'Ajuntament són, en aquest ordre, els equipaments, la il·luminació i senyalització, el

transport públic intern, l'ús de l’aigua i la flota de vehicles pròpia i de serveis municipals:

9,1%

49,3%

38,9%

2,7%


Valors percentuals de les emissions associades al consum d'energia competència directa de

l’Ajuntament de Viladecans, 2005 Font: Diputació de Barcelona i BCN Ecologia.

La major part de les emissions competència de l'Ajuntament provenen de dos sectors: equipaments i enllumenat. La resta de sectors suposen poc més de l'11% en pes de les emissions derivades o assignables a l’Ajuntament de Viladecans.

80.204 tep932.777 MWh307.075 tCO2 eq

1.351 tep15.710 MWh6.219 tCO2 eq

Proporció d’emissions derivades del consum d'energia al municipi i a l’Ajuntament, 2005 Font: Diputació de Barcelona i BCN Ecologia.

80


Com es pot observar fàcilment, els valors de consum de municipi i Ajuntament són d'ordre de magnitud diferent. L’energia consumida per les activitats vinculades a l’Ajuntament representa tan sols un 1,7% del consum d'energia del municipi, i un 2% de les emissions. Les implicacions que aporta aquest fet pel que fa a les possibilitats de millora en eficiència energètica del municipi són clares. En primer lloc cal tenir en compte que una millora de l’eficiència energètica de les activitats dependents o vinculades a l’Ajuntament no tindran quasi efecte en la globalitat del municipi. No obstant això, l’Ajuntament ha de ser un referent per impulsar la millora energètica en tot el territori, tant pel que fa a l'efecte exemplificador que poden tenir les actuacions de competència directa com a l'impuls que es pot aportar per aconseguir una millora de l'eficiència al municipi de forma indirecta: una millora en la planificació urbana i en la mobilitat, una política d'incentius o bonificacions fiscals o un major grau d'exigència en normatives ambientals poden ser algunes de les actuacions que poden fer reduir aquest gran nombre d'emissions difoses d'àmbit municipal. En aquest sentit l’Ajuntament haurà d’incidir de forma indirecta sobre el transport i l’habitatge, que són els dos sectors amb més consum però alhora amb un gran potencial de millora. A partir d’instruments normatius però també d’una nova ordenació és possible assolir un ampli marge de millora en el transport intern. També a partir d’instruments normatius i tècnics l’habitatge pot millorar els seus ratis d’eficiència de forma considerable.

3.4. Producció local d’energia en el municipi Energia solar fotovoltaica A la taula a continuació es presenten les dades de les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a xarxa (generació d'electricitat) en diferents equipaments municipals. Les dues primeres (Biblioteca i Pèrgola del Parc de la Marina) estan executades i autoritzades per l'empresa subministradora d'electricitat. Can Xic es troba en fase d'autorització.

Instal·lació Superfície plaques

m2

Potència nominal KWp

Producció kWh/any18

Estalvi emissions tn CO2/any

Observacions

Biblioteca19 39,3 4,86 5.637 2,6 30 plaques 162 Wp. Inici prod 25-11-06

Pèrgola Parc Marina

124 16,32 20.787 9,4 96 plaques 170 Wp

Can Xic 49,94 7,5 9.553 4,3 30 plaques 200 Wp Espera autorització

TOTAL ACTUAL (kWh/any) 26.424 12,0 actual

TOTAL PROPERA (kWh/any) 35.997 16,3 actual més en

tràmits

Instal·lacions de producció d’energia solar fotovoltaica i característiques Font dades: VIGIP i Ajuntament de Viladecans

18 La producció s'ha aproximat a 1.247 kWh/any per cada kWp instal·lat de plaques, doncs no es disposa de les dades de producció elèctrica real. S'ha aplicat el mateix factor de producció a les instal·lacions que actualment estan projectades i encara no s'han executat. El factor de producció s'ha obtingut a partir de mitjanes reals de producció en diferents instal·lacions de la ciutat de Barcelona (ITEC). 19 La biblioteca és l'únic equipament del qual es disposa de dades reals acumulades de producció. S'han aproximat a partir del comptador de producció del programa de seguiment de la producció solar (inici producció: 25-11-2006): http://www.xarxasolar.net/n_caract3.php?var=0194&xar=1&id=1

81


26.424

35.977

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

Actual (2009) Propera (2010)

pro

du

cció

FV

est

imad

a (k

Wh

/an

y)

Producció estimada d’electricitat a partir d'instal·lacions solars fotovoltaiques

Font dades: VIGIP, Ajuntament de Viladecans.

Al Pla d'Acció es preveu donar un impuls cap al desenvolupament de projectes d'energia solar fotovoltaica de titularitat municipal connectats a xarxa, especialment aquells que fan referència a l'ús de cobertes d'equipaments municipals. Energia solar tèrmica La producció actual a partir de l'aprofitament solar tèrmic és superior a la producció amb plaques fotovoltaiques. Tot i fer-ne una esmena especial dins aquest apartat, val a dir que aquesta producció cobreix directament el consum propi de l'edifici on s'ha realitzat la instal·lació, el que suposa un estalvi directe d'energia per a aigua calenta sanitària (sovint gas natural) que haurà quedat comptabilitzada en una reducció en els consums propis de cada edifici. Tot i així, s'ha trobat interessant realitzar un seguiment de quina pot ser aquesta producció d'energia solar tèrmica. La taula a continuació recull les principals característiques de les instal·lacions municipals d'ACS solar i un càlcul estimat de la seva producció:

Instal·lació Superfície plaques (m2)

núm. plaques

Producció kWh/any20

Estalvi emissions

(tnCO2/any) Observacions

Escola Bressol La Marina

37,6 20 18.800 3,5 captadors de 1,88 m2

Atrium 112,8 60 56.400 10,5 captadors de

1,88 m2 C. S. Sanitari F.Montseny21

90 30 49.369 9,2 plaques tubs buit 3 m2

Escola Bressol La Muntanyeta

27,2 16 13.600 2,5 captadors de 1,7 m2

Escola Bressol La Pineda 8 5 4.000 0,7

captadors de 1,6 m2

TOTAL ACTUAL 275,6 131 142.169 26,4

Instal·lacions de producció d’energia solar tèrmica i característiques principals Font dades: Ajuntament de Viladecans

Cogeneració L'Estació Depuradora d'Aigües Residuals del municipi (EDAR Gavà-Viladecans) disposa d'una planta de cogeneració elèctrica a partir del biogàs procedent de la digestió anaeròbica dels fangs. L’aprofitament d’aquesta font d’energia renovable, a més, redueix les emissions de metà, un gas d’efecte hivernacle amb una capacitat d’escalfament global 21 vegades més gran que el CO2. L'energia elèctrica obtinguda a partir del biogàs es ven a la xarxa a un preu primat. La depuradora dóna servei als municipis de Gavà, Castelldefels, Les Botigues de Sitges, Sant Climent i el sector sud-est de Sant Boi de Llobregat. Tot i així, pel fet

20 La producció s'ha aproximat a 500 kWh/any per cada m2 instal·lat de plaques, doncs no es disposa de les dades de producció solar real. El factor de producció s'ha obtingut a partir de mitjanes reals de producció en diferents instal·lacions de la ciutat de Barcelona (ITEC). 21 Per al Centre Social i Sanitari Frederica Montseny s'ha pres la dada de producció calculada amb el programa CercaSol. Els detalls del càlcul es troben a l'informe de l'auditoria realitzada a l'equipament el mes de juny, que s'incorpora a l'annex del document.

82


d'estar ubicada al municipi de Viladecans s'assumirà, d'entrada, com a producció local d'energia. La planta de cogeneració (així com la planta depuradora) la gestiona l'Entitat de Medi Ambient (EMA) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les dades de la instal·lació es recullen a la taula següent:

Producció kWh/any

Instal·lació Potència (kW)

2005 2006 2007 2008

EDAR Gavà-Viladecans 450 2.438.000 2.820.000 2.496.000 2.652.945

Instal·lació de cogeneració: potència i producció anual 2005-2008.

Font dades: Entitat del Medi Ambient - Àrea Metropolitana de Barcelona.

2.438.000

2.820.000

2.496.0002.652.945

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

2005 2006 2007 2008

pro

du

cció

co

gen

erac

ió b

iog

às E

DA

R (

kWh

/an

y)

Evolució de la producció anual de la planta de cogeneració de l'EDAR Gavà-Viladecans (kWh).

Font: Entitat del Medi Ambient - Àrea Metropolitana de Barcelona.

Metanització Dins el terme municipal de Viladecans no existeixen instal·lacions de tractament amb producció d’energia (Ecoparc, planta de valorització energètica, etc). En qualsevol cas, sí que s’ha calculat la producció d’energia derivada del tractament dels residus provinents del municipi.

La fracció resta s'ha portat fins l'any 2007 al dipòsit controlat del Garraf. Des de llavors s'està portant al d’Hostalets de Pierola. Tot i que aquestes instal·lacions generen energia a partir de la captació i l’aprofitament del biogàs produït, la metodologia del PAES no especifica la introducció d’aquest valor, requerint tan sols l’estimació de l’energia elèctrica generada en els processos d’incineració i de metanització. La fracció orgànica del municipi és tractada a l’Ecoparc 1, exceptuant un període, concretament entre el segon semestre de 2006 i el primer semestre de 2007 on, a causa de la parada tècnica per millores en aquesta instal·lació, els residus orgànics es van portar a l’Ecoparc 2. Per tant, tenint en compte que a l’Ecoparc 1 no s’han utilitzat els processos de metanització per al tractament de la FORM fins l’any 2009 (fora del període d’estudi), només es calcula la producció d’energia de les tones de residus que van entrar provisionalment a l’Ecoparc 2, és a dir, entre el segon semestre de 2006 i el primer semestre de 2007. Per tal de calcular aquesta producció d’energia s’ha seguit la metodologia proposada pel PAES i s’ha calculat l’electricitat obtinguda del procés de metanització (digestió de la fracció orgànica), tenint en compte les pèrdues de la xarxa (8,8% segons metodologia de referència) i l’autoconsum de la instal·lació. S’han aplicat els ratis del programari Desgel22:

- Generació d’energia en metanització: 190 kWh/Tm - Consum d’energia per metanització: 50 kWh/Tm

Any Producció bruta

Producció neta

Pèrdues xarxa

Electricitat produïda KWh/any

2006 296.669 218.598 19.237 199.361

2007 123.000 90.631 7.976 82.656

Producció d’energia derivada dels la metanització de la FORM tractada a l’Ecoparc 2. Font: BCN Ecologia.

22 No han estat publicades les dades concretes per l’Ecoparc 2.

83


Actualment la fracció orgànica es torna a tractar a l’Ecoparc 1 on, des d’aquest any 2009, ja es fan processos de metanització. El següent gràfic mostra la producció per metanització dels mesos del 2006 i 2007, de l’Ecoparc 2, i la producció que s’estima per aquest 2009 en l’Ecoparc 1, on tota la fracció orgànica ja serà tractada.

199.361

82.656

314.833

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

2006 2007 2009

KW

h/a

ny

Producció d’energia derivada del procés de metanització dels residus orgànics.


Balanç de producció local d'energia Per a realitzar el balanç global d'energia s'ha fet un promig de les dades de producció en els 3 darrers anys. La producció mitja total és de 2.769.169 kWh (100% d'origen renovable). D'aquesta producció, el 94% prové de la planta de cogeneració de l'EDAR, el 5% del procés de metanització a l'Ecoparc 2 i l'1% restant de les dues instal·lacions fotovoltaiques que es troben en funcionament en l'actualitat (biblioteca i pèrgola del Parc de la Marina). El balanç de la producció local d'energia es representa al gràfic a continuació:

Distribució de la producció local d’energia a Viladecans

Balanç de producció local d'energia. Fonts: VIGIP, Ajuntament de Viladecans, Entitat del Medi Ambient (EMA), Diputació de Barcelona i

BCN Ecologia.

Val a dir que en aquest balanç no s'inclouen els 142.162 kWh de producció solar que provindrien dels col·lectors tèrmics situats a la coberta de 5 equipaments municipals. Aquesta producció no s'ha tingut en compte ja que forma part de l'autoconsum als mateixos equipaments, en concepte d'estalvi de gas natural. Promoció de les EERR al municipi de Viladecans Des de l'Ajuntament de Viladecans s'han dut a terme dues iniciatives de promoció de les energies renovables entre els ciutadans: l'Ordenança Municipal per a la Captació d'Energia Solar i la bonificació del 50% sobre l'Impost de Bens Immobles (IBI) als edificis existents que s'instal·lin sistemes d'aprofitament solar. A continuació es detallen ambdues. - Ordenança Municipal per a la Captació d'Energia Solar de Viladecans Va entrar en vigor el dia 16 de maig del 2005. En ella es regula la obligatorietat d’incorporar sistemes de captació d’energia solar tèrmica

84


per a la producció d'aigua calenta i l’escalfament de piscines, als nous edificis i construccions o bé rehabilitacions, reformes integrals o canvis d'ús dels edificis que estiguin situats al terme municipal de Viladecans. Exigeix la cobertura del 60% de la demanda d'ACS en els diferents usos que s'especifiquen a l'ordenança. A més dels usos residencial, hoteler, sanitari, esportiu, comercial, etc. s'inclouen també climatització de piscines i aigua calenta per a processos industrials. Pel que fa a la resposta que ha tingut l'aplicació de l'ordenança en el municipi23, tal i com mostren els gràfics a continuació, val a dir que en el període 2005-2008 (des de l'any que va entrar en vigor l'ordenança fins al darrer any complert del què es disposa de dades) s'han realitzat 74 instal·lacions en el municipi, cobrint part del consum d'aigua calenta sanitària de 493 habitatges:

7

11

34

22

222 215

42

140

5

10

15

20

25

30

35

40

2005 2006 2007 2008

núm. instal·lacions

0

50

100

150

200

250

núm. habitatges

núm. instal·lacions núm. habitatges

Noves instal·lacions solars tèrmiques i habitatges coberts, per any, 2005-2008.

Font dades: Ajuntament de Viladecans.

23 No es disposa de dades de superfície a partir de les quals poder estimar la producció. Per tant aquestes instal·lacions privades no s'han pogut incloure en l'anàlisi anterior, de producció local d'energia (només s'analitzen, en termes de producció, les de gestió pública).

22

74

67

56

479 493437

222

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2005 2006 2007 2008

núm. instal·lacions

0

100

200

300

400

500

600

núm. habitatges

núm. instal·lacions (acumulat) núm. habitatges (acumulat)

Noves instal·lacions solars tèrmiques i habitatges coberts. Acumulatiu, 2005-2008.

Font dades: Ajuntament de Viladecans.

- Ordenança fiscal sobre l'Impost de Bens Immobles (IBI) Des de la seva aprovació, els habitatges existents a l'entrada en vigor de l'Ordenança Solar que instal·lin nous sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric d'energia solar, poden gaudir d'una bonificació del 50% de la quota íntegra de l'IBI. Aquesta bonificació es realitza durant tres anys consecutius des del moment en què es finalitza la instal·lació. Per a l'aprofitament tèrmic caldrà complir els paràmetres definits a l'ordenança (60% de la demanda anual d'ACS). Per a l'aprofitament elèctric s'haurà de cobrir també el 60% de la demanda d'electricitat de l'habitatge.

85


4. PLA D'ACCIÓ I SEGUIMENT DEL PAES En el següent apartat es detallen les 74 actuacions del Pla d'Acció, definides en el marc del PAES, que hauran de ser empreses per l’Ajuntament de Viladecans a fi de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle del municipi. El Pla d’Acció i de Seguiment s'articula en fitxes. Aquestes, a mode de receptari, comprenen les accions sintètiques que tenen rellevància en quant a una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al municipi de Viladecans, així com els indicadors que caldrà verificar per al seguiment del compliment de les actuacions i del resultat de la seva aplicació. En cadascuna de les fitxes hi ha quatre tipologies de camps: identificatius, descriptius, avaluatius i de seguiment.

Fitxa tipus Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

Pel que fa a la classificació de les actuacions, s'ha adoptat la que estableix la Diputació de Barcelona, que segueix els criteris definits a la metodologia SEAP template de l'oficina del Convenant of Majors de la Unió Europea: ● Segons Àmbit d’actuació i Temàtica:

1- Equipaments i serveis 1.1. Edificis i equipaments municipals 1.2. Infraestructures municipals (bombament i altres) 1.3. Enllumenat públic i semàfors 1.4. Sector domèstic 1.5. Sector serveis

2- Transport

2.1. Flota municipal (pròpia i externalitzada) 2.2. Transport públic municipal 2.3. Transport privat i comercial

3- Producció local d'energia

3.1. Producció d'energies renovables 3.2. Cogeneració

4- Planificació

4.1. Planejament urbà 4.2. Mobilitat o transport 4.3. Criteris de renovació urbana

5- Adquisició pública de bens i serveis

5.1. Requisits d'eficiència energètica 5.2. Requisits d'energia renovable

6- Participació ciutadana 6.1. Serveis d'assessorament 6.2. Finançament i ajuts 6.3. Sensibilització i treball amb xarxes locals 6.4. Formació i educació ambiental

Identificació i classificació descripció avaluació

seguiment

86


7- Altres 7.1. Residus 7.2. Aigua 7.3. Altres

● Segons tipologia :

CP- La gestió dels consums propis i la prestació de serveis PDR- La planificació, desenvolupament i regulació AM- L’assessorament, la motivació i l'Ajuntament com a model ER- La producció i subministrament amb E. Renovables

● Per facilitar la consulta de les fitxes, s'ha seguit un codi de colors que ve especificat en l'índex que es presenta en el següent apartat. Pel que fa als camps referits a l'avaluació: - L'estalvi d'emissions s'ha calculat a partir de l'estalvi energètic previst amb l'aplicació de cadascuna de les mesures, o bé a partir de la reducció del consum d'alguna font (gas natural en cas de plaques solars tèrmiques, gasoil en cas de canvi a biodièsel, etc.). El càlcul consisteix en multiplicar l'energia estalviada pel seu factor d'emissió de GEH. - El cost de la inversió incorpora el cost de la implementació de l'acció en la seva totalitat, fins l'any 2020, sense considerar en cap cas ajuts o subvencions que s'hi puguin atorgar. - El temps d'amortització mostra "a partir de quin moment es recupera la inversió inicial realitzada", considerant l'energia que deixem de pagar (de consumir) amb la implementació de l'acció. Tal i com es comenta per al "cost de la inversió", no s'hi inclouen ajuts o subvencions. - L'índex cost-eficiència és un indicador que mostra "el que s'ha de pagar" per cada kg de CO2eq que s'estalvia amb l'acció. Pel que fa al Seguiment del Pla d'Acció, es portarà un registre anual dels indicadors especificats en cadascuna de les fitxes, des del moment en què l'actuació es comença a implementar. El registre dels valors el realitzaran els responsables i, segons el cas, el gestor energètic municipal. Aquest darrer centralitzarà les dades i les publicarà a través dels espais previstos per a la comunicació del seguiment del Pla d'Acció (pàgina web, document a la fi dels terminis establerts, etc.).

4.1. Fitxes del Pla ÍNDEX DE LES ACTUACIONS: El llistat de les fitxes de les 74 actuacions proposades al Pla d'Acció de l'Energia Sostenible de Viladecans, que es desplegaran a continuació, és el següent: 1. EQUIPAMENTS I SERVEIS

1.1. Edificis i equipaments municipals

1.1.1 Aconseguir la certificació tipus A dels futurs equipaments municipals 89

1.1.2 Realitzar les auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum

90

1.1.3 Aplicar les accions propostes en les auditories realitzades 91

1.1.4 Implantar la pràctica de reunions de coordinació entre els responsables dels equipaments i els serveis tècnics

92

Gestió energètica

1.1.5 Crear la figura del gestor energètic 93

1.1.6 Nomenar un responsable energètic per equipament 94

1.1.7 Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals. 95

1.1.8 Reduir les hores de funcionament de les instal·lacions energètiques als edificis municipals.

96

1.1.9 Adequar la potència contractada al consum real de les pòlisses i millorar el factor de potència

97

Enllumenat

1.1.10 Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals. 98

1.1.11 Instal·lar mecanismes de control de l'encesa i l'apagada de l'enllumenat interior.

99

1.1.12 Substituir l'enllumenat obsolet dels edificis municipals per sistemes més eficients.

100

1.1.13 Instal·lar sistemes d'aprofitament de la il·luminació natural. 101

1.1.14 Distribuir l'enllumenat general i local en espais de treball. 102

87


Climatització/ACS

1.1.15 Definir criteris d'elecció de calderes segons fonts de combustible, eficiència i potència d'ús

103

1.1.16 Introduir sistemes de climatització per terra radiant en nous equipaments 104

1.1.17 Instal·lacions d’energia solar tèrmica. 105

1.1.18 Instal·lació de fred solar amb màquina d'absorció 106

Aigua 103

1.1.19 Continuar incorporant les cisternes de doble descàrrega. 107

1.1.20 Continuar la incorporació de temporitzadors i mecanismes economitzadors en aixetes i dutxes

108

1.2. Infraestructures municipals (bombament, parcs i jardins i altres) 105

1.2.1 Instal·lar sensors de pluja en les capçaleres de la xarxa de reg amb aigua potable

109

1.2.2 Instal·lar un sistema de control telemàtic en les zones verdes actuals de major consum d'aigua potable

110

1.3. Enllumenat públic i semàfors 107

1.3.1 Continuar amb la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi (preferentment VSBP). 111

1.3.2 Continuar amb la substitució de les reactàncies inductives per electròniques amb sistema de telegestió.

112

1.4. Sector domèstic 109

1.4.1. Portar a terme campanyes successives de rehabilitació d' habitatges antics. 113

1.5. Sector serveis 110

1.5.1 Elaborar i aprovar una ordenança per a l'estalvi d'energia en activitats comercials. 114

1.5.2 Establir un conveni amb el canal HORECA per a la utilització d’envasos retornables.

115

2. TRANSPORT

2.1. Flota municipal de vehicles (pròpia i externalitzada) 112

2.1.1 Aconseguir que un 20% dels vehicles de la flota municipal siguin híbrids 116

2.1.2 Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats

117

2.1.3 Aconseguir que els porters de neteja, petits vehicles de jardineria i d'altres serveis municipals passin a ser elèctrics

118

2.2. Transport públic municipal

2.2.1 Incorporar exigències d'ús de biocombustibles o gas natural als plecs de condicions per a la contractació d'empreses de transport col·lectiu.

119

2.3. Transport privat i comercial

2.3.1 Continuar amb la promoció de compartir trajectes en cotxe al municipi 120

2.3.2 Promoure la implantació en el municipi d'un servei de cotxe compartit. 121

3. PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA

3.1. Fonts d’energies renovables

3.1.1 Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals- primera fase.

122

3.1.2 Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals- segona fase

123

3.1.3 Ampliació de l'ordenança solar tèrmica cap a fotovoltaica en indústries 124

4. PLANIFICACIÓ

4.2. Mobilitat i transport

4.2.1 Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 125

4.2.1.1 Reordenar la circulació motoritzada segons el model de supermançanes. 126

4.2.1.2 Crear una xarxa de carril bicicleta 127

4.2.1.3 Millorar la infraestructura i el servei de transport públic 128

4.2.1.4 Substituir places d'aparcament en calçada per aparcaments subterranis 129

4.2.1.5 Instal·lar aparcaments per a bicicletes en tots els edificis municipals. 130

4.2.2 Instal·lar punts de recàrrega per vehicles elèctrics en els aparcaments públics 131

4.2.3 Promoure el subministrament de biodièsel en les gasolineres de Viladecans i disposar d'un punt de subministrament per als vehicles municipals

132

4.2.4 Crear un servei de bicicletes d'ús públic. 133

5. ADQUISICIÓ PÚBLICA DE BÉNS I SERVEIS

5.1. Requisits d’eficiència energètica

5.1.1 Continuar amb la implantació de la política de compra verda pública. 134

5.1.2 Incorporar exigències d'eficiència energètica i altres criteris de sostenibilitat als plecs de condicions per a la contractació d'empreses proveïdores de serveis municipals.

135

88


6. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

6.1. Serveis d’assessorament

6.1.1 Crear l'Agència Local de l'Energia 136

6.2. Finançament i ajuts

6.2.1 Promoure fiscalment la compra de vehicles de classe A 137

6.2.2 Promoure fiscalment tecnologies eficients i energies renovables 138

6.3. Sensibilització i treball amb xarxes locals 136

6.3.1 Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el canvi climàtic. 139

6.3.2 Realitzar campanyes de sensibiltzació i promoció de bones pràctiques ambientals als equipament municipals

140

6.3.3 Realitzar campanyes per fomentar els desplaçaments sense cotxe 141

7. ALTRES 138

7.1 Residus 139

7.1.1 Establir un pla de bones pràctiques per a l’ús responsable de paper i els productes derivats i la virtualització de la informació a l’Ajuntament

142

7.1.2 Incrementar el programa de recollida de les diferents fraccions als equipaments municipals i centres d’ensenyament.

143

7.1.3 Elaborar i aprovar el Pla local de prevenció de residus municipals. 144

7.1.4 Establir una normativa interna per a la prevenció i l’increment de la recollida selectiva en actes festius públics.

145

7.1.5 Continuar amb la promoció de la substitució de bosses d’un sol ús per elements reutilitzables

146

7.1.6 Regular la publicitat no nominal i premsa gratuïta al municipi. 147

7.1.7 Continuar amb la promoció del compostatge casolà i comunitari 148

7.1.8 Establir un programa de reutilització i reparació. 149

7.1.9 Implementar un Pla de millora contínua dels serveis de recollida de residus municipals

150

7.1.10 Incrementar la recollida selectiva fins arribar als objectius marcats pel PROGREMIC

151

7.1.11 Incrementar la recollida de fraccions minoritàries. 152

7.2. Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

7.2.1 Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua. 153

7.2.1.1 Promoure la instal·lació de les conduccions per l'aigua no potable per als sanitaris en edificis residencials de nova construcció o afectats de reforma integral.

154

7.2.2 Continuar amb la implantació d'infraestructures que millorin l'eficiència en el cicle de l'ús de l'aigua. 155

7.2.2.1 Continuar amb la implantació de la doble xarxa de sanejament: pluvial i d'aigües negres

156

7.2.2.2 Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 1a fase: barreja amb aigües freàtiques.

157

7.2.2.3 Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 2a fase: planta de desmineralització.

158

7.2.2.4 Estendre la xarxa de subministrament d'aigua no potable cap a tots els punts potencials de consum (boques de reg, sanitaris en equipaments, etc.)

159

7.2.3 Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis municipals (nova construcció o afectats de reforma integral) 160

7.2.4 Reutilitzar les aigües grises de les piscines municipals per al mullat de la gespa artificial dels camps de futbol. (els adjacents a equipaments esportius amb piscina)

161

7.3. Altres

7.3.1 Compensar les emissions que no es poden eliminar. 162

89


CODI ACCIÓ Estalvi emissions (tn CO2eq/any)

1.1.1 Aconseguir la certificació tipus A dels futurs equipaments municipals --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis

El Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, regula el procediment bàsic per a la certificació energètica d'edificis de nova construcció: Certificació energètica de projecte (qualificació, certificació i etiqueta energètica) i Certificació energètica d'edifici acabat (qualificació, certificació i etiqueta energètica). Aquest reglament és d'obligat compliment per a nous edificis i per a modificacions, reformes o rehabilitacions d'edificis existents, amb una superfície útil superior a 1.000 m2 on es renovi més del 25% del total dels seus tancaments. Amb aquesta acció es proposa que, específicament en els casos de nous edificis municipals, s'aconsegueixi una categoria A en l'etiqueta energètica (de projecte i d'edifici acabat), a fi de garantir-ne la màxima eficiència energètica.

Curt-Mig-Llarg

Cost inversió (€)

Temàtica ---


Temps de vida (anys)

-

Recurs estalviat

Tipologia Electricitat, gas natural.

CP Estalvi recurs (u.)

-

RELACIÓ AMB ALTRES PLANS Estalvi energètic (kWh/any)

RD 47/2007, de 19 de gener, de certificació de l'eficiència

energètica d'edificis de nova construcció

ACCIONS PAES RELACIONADES -

Estalvi econòmic (€/any)

-

RESPONSABLES Temps d'amortització

Dep. d’ Edificacions i obres (Àrea Planificació Territorial)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència -

Categoria energètica dels nous edificis

Consum d'energia a l'equipament (kWh/any).

100% nous edificis "A"

Reducció 20% consum respecte mitjana

equipaments de la seva tipologia.

AGENTS IMPLICATS Índex Cost-eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

Treballadors i usuaris dels

equipaments.

-

90



1.1.2 Realitzar auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum. 16,3 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Continuar amb la realització d’auditories energètiques detallades dels equipaments municipals, donant prioritat als de despesa energètica més alta i que no disposen d’auditoria energètica feta: l'Àrea d’Economia i Gestió interna, l’arxiu administratiu, el camp de futbol municipal, les instal·lacions del Parc de la Marina, el Centre obert Montserratina, l’EBASP Sant Jordi, el Casal Polígon Hospital, el Casal d’Entitats Hispanitat, el Casal Torre Roja i el Centre de normalització lingüística. Conèixer amb detall les instal·lacions permetrà detectar problemes i trobar solucions senzilles que amb poc pressupost redueixin el consum en almenys un 4,5%. Es plantejaran costos i estalvis que suposarà aplicar d'altres propostes de millora a executar a curt i llarg termini. En aquesta actuació s'avalua el pressupost aproximat de fer els estudis i es preveu una aproximació d'estalvi de consums (energia i aigua) d'un 4,5% atribuïble al millor grau de coneixement de les instal·lacions i a les solucions instantànies a cost 0 que es puguin realitzar durant aquestes visites (ajustaments de temperatures de consigna, recomanacions d'hàbits d'ús de la lluminària, la calefacció, els aparells, l'aigua, etc.).

Curt


Temàtica 10.000 €



10 anys

Recurs estalviat

Tipologia Electricitat, gas natural, aigua

CP Estalvi recurs (kWh)

37.053 kWh/any


Agenda 21

ACCIONS PAES RELACIONADES 37.053 kWh/any


4.121 €/any


Responsable energètic municipal

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 2 anys i 5 mesos

Realització d'auditories als equipaments de major consum (%: equipaments auditats/total equipaments de

major consum)


100% equipaments de major consum auditats

Reducció en un 4,5% els

consums d'energia.


Serveis municipals- (Àrea d’Espai Públic) i Gestors dels

equipaments 0,061

91


CODI ACCIÓ Estalvi emissions

(tn CO2eq/any) 24

1.1.3 Aplicar les accions de millora proposades a les auditories realitzades. 458,3 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Aplicar les actuacions de millora que s'han proposat en les 10 auditories realitzades en el marc del PAES (annex 1) i en les 3 auditories prèvies amb què comptava el municipi (Piscina Joan Masgrau, Can Calderón i Biblioteca). Aplicar les actuacions d'estalvi energètic que es plantejaran en les auditories dels equipaments de major consum (Actuació 1.1.2), amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquests equipaments en un 20%. Les emissions estalviades amb aquesta actuació són el resultat de l'aplicació de les auditories realitzades, als quals se'ls ha estimat una aproximació de reducció del 15,5% de les emissions actuals dels equipaments de major consum que encara s'han d'auditar (20% com a objectiu plantejat de cada estudi menys 4,5% que s'ha descomptat en l'actuació 1.1.2, en referència a les actuacions de gestió i hàbits a cost 0).

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 1.495.670 € totals



-

Recurs estalviat



-


Agenda 21

ACCIONS PAES RELACIONADES 1.455.078 kWh totals

1.1.2. Realitzar auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum.

ANNEX 1 - Auditories energètiques.


180.631 € totals


Responsable energètic municipal


Execució de les actuacions previstes per les auditories (%: actuacions realitzades/total actuacions proposades)


100% actuacions realitzades

Reducció en un 15,5% els

consums d'energia.


Àrea d’Espai Públic i Gestors dels equipaments

0,326

24 Aquestes actuacions no computen en el recompte total d'emissions estalviades doncs se suposen incloses en cadascuna de les accions del PAES sobre els equipaments (per no duplicar).

92



1.1.4 Implantar la pràctica de reunions de coordinació entre els responsables dels

equipaments i els serveis tècnics. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


L'objectiu d'aquesta actuació és acordar conjuntament solucions eficients segons els usos, l'organització interna i les necessitats específiques dels equipaments, a fi d'optimitzar els recursos i de determinar quines seran les millors solucions en cada cas. Alhora les reunions poden servir per detectar i prioritzar els aspectes energètics dels equipaments sobre els quals caldrà actuar. Es preveu determinar un calendari de reunions periòdiques i convocar reunions extraordinàries quan s'hagin d'aplicar les actuacions determinades en el PAES o un altre tipus d'actuacions de manteniment.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica -



-

Recurs estalviat

Tipologia -


-



1.1.6. Nomenar un responsable energètic per equipament.


-


Serveis municipals - instal·lacions (Àrea d’ Espai

Públic).


Reunions de coordinació realitzades (Núm. reunions ordinàries realitzades)

(Núm. reunions extraordinàries realitzades)

Assistència a les reunions (%: núm. assistents / núm. convocats)

Complir calendari.

90% assistència


Gestors i responsables energètics dels equipaments -

93



1.1.5 Crear la figura del gestor energètic --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Estarà al capdavant de l'Agència Local de l'Energia (veure acció 6.1.1). Dissenyarà, implantarà i mantindrà el sistema de recollida de dades per portar a terme el seguiment del PAES. Farà el seguiment del PAES i avaluarà el compliment de les actuacions amb els indicadors de seguiment proposats. Vetllarà per l'adequació dels projectes municipals (espai públic, equipaments, etc.) a criteris d'estalvi i eficiència energètica i coordinarà l’aplicació dels PAES entre les diferents àrees de l’Ajuntament implicades en el compliment de les actuacions. Donarà consignes de gestió als responsables energètics, treballadors i usuaris dels equipaments municipals: manuals de bones pràctiques, eines i periodicitats de comunicació d’hàbits, comunicació dels resultats de l’aplicació del sistema de gestió energètica, etc. Els transmetrà les dades de consums d'energia i aigua de l'equipament, a fi de què puguin realitzar un seguiment més acurat de les millores que s'hi puguin anar incorporant.

Curt


Temàtica 400.000 € / 10 anys



-

Recurs estalviat

Tipologia -

CP /AM Estalvi recurs (u.)

-



6.1.1. Crear l'Agència Local de l'Energia

(totes les actuacions del PAES)


-


Alcaldia. Medi Ambient i Ciutat

Sostenible.


Creació de la figura del gestor energètic

Documentació i comunicació del seguiment del PAES

Figura creada.

Pla de seguiment actualitzat i publicat

periòdicament


Totes les àrees de l’Ajuntament.

Responsables energètics dels equipaments.

-

94



1.1.6 Nomenar un responsable energètic per equipament --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis El responsable energètic serà la persona de contacte de l'equipament per al gestor energètic municipal. Algunes de les seves funcions seran:

• recollir les incidències energètiques que es produeixin, • aportar la informació que en algun moment se li pugui sol·licitar, • rebre i centralitzar les dades de consums d'energia i aigua (tant de la

companyia o empresa de serveis energètics com del gestor energètic municipal, segons el cas),

• documentar el desenvolupament de les accions de millora que es puguin dur a terme en l'equipament,

• controlar l'aplicació dels protocols que s'estableixen al manual de bones pràctiques de l'edifici (control temperatures i enllumenat, tancament finestres, etc.).

A més del responsable energètic, serà important la participació de tot el personal implicat per que les accions assoleixin la màxima eficàcia.

Curt


Temàtica -



-

Recurs estalviat

Tipologia -

CP / AM Estalvi recurs (u.)

-



1.1.5. Crear la figura del gestor energètic.


-


Responsable energètic municipal i gestors dels

equipaments.


Nomenament d'un responsable energètic per equipament (%: equipaments amb responsable/total equipaments)

Registre de les actuacions realitzades a l'equipament

100% equipaments amb responsable energètic.

Actuacions registrades


Treballadors i usuaris dels equipaments. -

95



1.1.7 Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals 370,6 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Es redactarà un manual d'ús de l'edifici adaptat a la tipologia d'instal·lacions i al tipus d'equipament. Al manual s'establiran protocols d'ús de les instal·lacions energètiques (especialment pel que fa a les temperatures de consigna de climatització i encesa i apagada de l'enllumenat) i bones pràctiques de gestió i d'ús dels equipaments dirigides a l'estalvi energètic. Els manuals els repartirà el responsable energètic en el marc d'una jornada de formació amb el responsable energètic de l'equipament, la plantilla de treballadors i representants dels usuaris. Es crearà un sistema de documentació per al seguiment de les actuacions del PAES que es vagin duent a terme, així com per al seguiment dels indicadors de consums de l'equipament. En cas que es consideri necessari, serà d'utilitat monitoritzar els consums de seccions concretes de les dependències a través de comptadors interns.

Curt





10 anys

Recurs estalviat

Tipologia Electricitat, gas natural,

aigua

CP / AM Estalvi recurs (kWh)

Electr.: 604.537 kWh/any Gas: 477.972 kWh/any


ACCIONS PAES RELACIONADES 1.082.508 kWh/any

1.1.5. Crear la figura del gestor energètic. 1.1.6. Nomenar un responsable energètic per equipament.

6.3.2. Realitzar campanyes de sensibilització i promoció de bones pràctiques ambientals als equipaments municipals.


88.887 €



equipaments.



Manual d'ús energètic de l'equipament. (%: equipaments amb manual/total equipaments)

Reducció global 10% consums energia respecte

l'inicial.

100% d'equipaments amb manual


Treballadors i usuaris dels equipaments. 0,061

96



1.1.8 Reduir les hores de funcionament de les instal·lacions energètiques als edificis

municipals. 148,2 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Evitar ocupacions reduïdes (treballar dins el mateix horari laboral). Reduir el temps destinat a la neteja del local: adaptar-se a l'horari laboral de la plantilla en cas que es pugui compatibilitzar, o bé redistribuir el personal de neteja dels equipaments, tot dissenyant nous circuits de treball per tal de reduir el temps de funcionament de llums i aparells de climatització. Sovint la neteja del local suposa mantenir l'enllumenat i la climatització de l'edifici engegats durant unes 20 hores suplementàries (com a mínim) fora l'horari laboral (aproximadament un 50% més del temps de funcionament habitual). Tan sols fent una reordenació per parelles de treball de neteja, treballant simultàniament al mateix espai, es pot reduir a la meitat el temps extra de consum de les instal·lacions de clima i enllumenat engegades.

Curt


Temàtica 0



-

Recurs estalviat

Tipologia Electricitat, gas natural

(sobretot clima i enllumenat)

CP / AM Estalvi recurs (kWh)

Electric: 241.815 kWh/any Gas: 191.189 kWh/any




1.1.7. Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals.


35.555 €/any


Serveis municipals - manteniment d’edificis (Àrea d’Espai Públic)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 0 anys

Horari de funcionament de les instal·lacions (hores totals de funcionament dels equipaments/

setmana) (hores laborals + hores neteja)


Reducció mínima 10%

Reducció en un 4% els consums d'energia.


Responsable energètic municipal i Gestors dels

equipaments. 0

97



1.1.9 Adequar la potència contractada al consum real de les pòlisses i millorar el factor

de potència. 0,0 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Aquesta és una mesura fonamentalment econòmica. Actualment la companyia factura en concepte de consum i de potència contractada: si se'n contracta menys de la necessària és quan salta el diferencial per sobrecàrrega. Normalment es deixa un marge per evitar que això succeeixi. Tot i així aquest marge de vegades és molt superior al que realment es pot necessitar puntualment, i fa que se'n derivi una despesa mensual fixa que mai és compensada, i que es creï una sensació de disponibilitat il·limitada d'energia. És interessant revisar cas a cas la potència contractada en les pòlisses, tenint en compte no només els consums en situacions de funcionament normal de les instal·lacions, sinó també els casos especials (actes festius, possible engegada d'equips de climatització elèctrics, etc.). Si la contractació és monofàsica convé comprovar si hi ha molta despesa econòmica per un factor de potència inferior a 1 (energia reactiva). Es pot aconseguir un factor igualat a l'1 instal·lant una bateria de condensadors d'energia reactiva. El cost de l'actuació ve determinat per aplicar la bateria en un 15% dels equipaments.

Curt





30 anys

Recurs estalviat

Tipologia Econòmic (€)

CP Estalvi recurs (€)

5.736 €


ACCIONS PAES RELACIONADES 0


1.1.7. Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals.


5.736 €

RESPONSABLES Temps d'amortització Serveis municipals,

instal·lacions (Àrea d’Espai Públic)/Dep. de Compres i contractacions (Àrea d’

Economia i Gestió Interna)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

6 anys

Revisió dels contractes (%: contractes revisats/ total contractes)

Estalvi econòmic total (€/any).

100% contractes revisats

Reducció de la despesa (€) per consum d'energia.


Responsable energètic municipal i Gestors dels

equipaments. -

98



1.1.10 Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals. 64,8 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Es recomana prioritzar la sectorització de l'enllumenat en línies paral·leles respecte la línia de finestres, per tal de poder encendre els llums del sector que rep menys llum natural de forma independent de la resta. El fet de tenir una línia independent per finestres permetrà la instal·lació d'un limitador que impedirà que s'encenguin aquests llums si la intensitat de llum natural és suficient. En centres destinats a la docència que disposin de pissarra, a més, s'introduirà un sector propi instal·lant una línia independent de fluorescents sobre aquesta, evitant haver d'encendre l'enllumenat de tota l'aula per reduir reflexes (n'hi haurà prou amb l'encesa dels dos fluorescents de sobre la pissarra). Aquesta mesura permet estalviar el consum elèctric per enllumenat en un 10%. S'aplicarà en aquells equipaments que no disposin de prou sectorització. L'estalvi serà força immediat, doncs ofereix la possibilitat d'encendre els llums de forma modular i no malbaratar energia de forma innecessària.

Mig





25 anys

Recurs estalviat

Tipologia Electricitat

CP Estalvi recurs (kEh)

Electric: 143.138 kWh/any



1.1.11. Instal·lar mecanismes de control de l'encesa i l'apagada de l'enllumenat interior.

1.1.2. Realitzar auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum. 1.1.3. Aplicar les accions propostes en les auditories


16.422 €/any


Serveis municipals instal·lacions

(Àrea d’Espai Públic)


Sectorització de l'enllumenat als equipaments (%: equipaments sectoritzats / total d'equipaments)

Consum d'electricitat a l'equipament (kWh/any).

100% dels equipaments amb algun tipus de

sectorització d'enllumenat

Reducció en un 2% els consums d'electricitat


Brigada municipal i/o empreses instal·ladores/Gestor energètic

municipal/Gestors dels equipaments

0,086

99



1.1.11 Instal·lar mecanismes de control de l'encesa i apagada de l'enllumenat

interior 38,9 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Incorporar temporitzadors als banys (sempre que hi hagi compatibilitat amb els usuaris: poc compatible amb infants, gent gran o persones amb mobilitat reduïda). Detectors de presència en espais de pas (passadissos, etc.). Detectors d'intensitat lumínica (cèl·lules fotoelèctriques que capten la intensitat llumínica i accionen l'enllumenat quan és inferior a un cert llindar) en espais d'ús continu que tenen llum natural (vestíbuls, etc.). Limitadors per intensitat lumínica a la filera de llums propera a les finestres o a espais suficientment dotats de llum natural (impedeixen que s'encenguin els llums a partir de certa intensitat de llum natural). Mecanismes automàtics d'apagada (on/off) a connectar quan s'acciona l'alarma de l'edifici. Aquestes mesures permetran automatitzar l'encesa i l'apagada dels llums en funció de les necessitats reals d'il·luminació, evitant situacions de malbaratament d'energia. Són totalment compatibles amb enllumenat electrònic i permeten el control complementari amb interruptors convencionals o amb limitadors automàtics d'encesa. S'ha calculat un estalvi mitjà del 4% de l'enllumenat interior amb aquesta mesura.

Mig





10 anys

Recurs estalviat


CP Estalvi recurs (kWh)

Electric: 85.883 kWh/any



1.1.10. Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals 1.1.2. Realitzar auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum.

1.1.3. Aplicar les accions propostes en les auditories


9.853 €/any





Mecanismes de control de l'enllumenat als equipaments (%: equipaments amb mecanismes/total d'equipaments)


100% dels equipaments amb algun tipus de

mecanisme de control

Reducció en un 1,5 % els consums d'electricitat




0,107

100



1.1.12 Substituir l'enllumenat obsolet dels edificis municipals per sistemes més eficients 141,4 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Sempre que l'ús de l'equipament ho permeti i que hi hagi alternativa eficient per als punts de llum que es necessiten, es substituiran l'enllumenat en aquests supòsits: Substituir els balasts electromagnètics dels fluorescents per electrònics, incorporant reguladors d'intensitat. Substituir bombetes incandescents per bombetes fluorescents compactes (baix consum). Substituir bombetes halògenes dicroiques per bombetes LEDs o fluorescents. Substituir focus halògens incandescents per làmpades de descàrrega de sodi, o per làmpades de descàrrega d'halogenurs metàl·lics, segons l'ús.

Curt





10 anys

Recurs estalviat



Electr.: 312.470 kWh/any



1.1.11. Instal·lar mecanismes de control de l'encesa i l'apagada de l'enllumenat interior.

1.1.2. Realitzar auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum. 1.1.3. Aplicar les accions propostes en les auditories


58.350 €/any




INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 7 anys i 2mesos

Enllumenat eficient als equipaments (%: equipaments amb tots els llums eficients /total

d'equipaments)


100% dels equipaments d'ús

compatible amb enllumenat eficient

Reducció en un 5% els consums d'electricitat.




0,295

101



1.1.13 Instal·lar sistemes d'aprofitament de la il·luminació natural 122,0 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Vetllar per a que els projectes de nova construcció i de rehabilitació integral dels equipaments municipals disposin de llum natural en els seus espais principals (sempre i quan sigui compatible amb l'ús de l'equipament). Incorporar conductes de llum en aquells espais interiors, on no es prevegin finestres, o que disposin d'una quantitat insuficient de llum natural. Amb aquesta solució (conducte solar) es pot aconseguir estalviar fins a un 70% del consum de l'enllument d'un equipament. Existeix la possibilitat d'incorporar una làmpada en l'origen del tub de llum per als moments en que no hi hagi llum natural, i d'aquesta manera es pot evitar la doble instal·lació de làmpades fluorescents més sortida dels tubs de llum (millor efecte estètic). S'ha considerat el preu del sobrecost del projecte (en 5 projectes de rehabilitació).

Curt-Mig-Llarg





50 anys

Recurs estalviat



269.500 kWh/any



1.1.1. Aconseguir la certificació tipus A dels futurs equipaments municipals


30.920 €/any


Dep. d’Edificacions i obres (Àrea de Planificació

Territorial)


Aprofitament de llum natural en nous equipaments (%: projectes nous o rehabilitacions amb llum

natural a tots els espais/total de projectes nous o de rehabilitació)


70% de projectes de rehabilitació i nova construcció amb

aprofitament de llum natural a tots els espais d'ús compatible

Reducció 20% dels consums

elèctrics rpcte situació anterior


Àrea d’Espai Públic i Responsable energètic

municipal 0,025

102



1.1.14 Distribuir l'enllumenat general i local en espais de treball. 81,8 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Incorporar llums de treball en oficines i biblioteques. Prioritzar nous edificis, remodelacions en edificis existents i canvis de mobiliari. Els llums de treball disposaran d’un interruptor individual per tal de permetre la seva encesa per part de l’usuari en el moment que estigui treballant (en biblioteques o espais on no hi hagi activitat contínua es quedaran apagats fins que els usuaris els encenguin). Permetran estalviar electricitat de l’enllumenat, reduint la intensitat del llum ambiental o tenint-lo directament apagat en molts casos, alhora que millorarà les condicions de treball. Es planteja la priorització de la compra de mobiliari amb el sistema d'enllumenat integrat (especialment taules de treball), doncs permetrà major flexibilitat en les redistribucions dels espais de treball.

Curt-Mig





25

Recurs estalviat



180.770 kWh/any


ACCIONS PAES RELACIONADES 180.770 kWh/any 1.1.12. Substituir l'enllumenat obsolet dels edificis per sistemes més eficients.

1.1.10. Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals. 1.1.2 i 1.1.3. Realitzar auditories energètiques als equipaments municipals i aplicar les

mesures de millora.


20.740 €/any

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep. d’Edificacions i obres

(Àrea de Planificació Territorial)/Serveis Municipals (Àrea d’Espai Públic)/Dep.de Compres i contractacions (Àrea d’Economia i Gestió Interna).


20 anys i 6 mesos Doble sistema d'enllumenat en oficines (%: oficines amb doble sistema llums/total oficines)

Doble sistema d'enllumenat en equipaments culturals (%: eq. culturals amb doble sistema/total eq. culturals)


100% d'oficines amb doble sistema enllumenat

100% eq. culturals amb doble

sistema enllumenat.

Reducció 22% consums d'electricitat edificis culturals

i oficines.



equipaments. 0,209

103



1.1.15 Definir criteris d'elecció de calderes segons fonts de combustible,

eficiència i potència d'ús. 24,2 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Des de la planificació dels equipaments (nous projectes o rehabilitacions). Prioritzar: Fonts: gas natural abans que electricitat. El factor d'emissió de la combustió directa sempre serà més baix que el del consum d'electricitat. Estudiar tanmateix la possibilitat d'utilització d'altres fonts d'energia renovable, com ara la biomassa (el factor d'emissió de gasos d'efecte hivernacle es considera zero). Eficiència: triar les millors tecnologies disponibles, garantint sempre un rendiment mínim de caldera del 96%: microturbines (només en equipaments de més consum), calderes de condensació (que, a més, redueixen el seu factor d'emissió de gasos per unitat d'energia generada) o d'altres tipus de calderes. Potència d'ús: calderes de potència variable o mòduls de calderes de menor potència, per treballar sempre al màxim rendiment de caldera. El cost que s’atribueix a l’actuació és en base al sobrecost que representa posar aquest tipus de calderes respecte una de convencional.

Curt-Mig-Llarg





25 anys

Recurs estalviat

Tipologia Gas natural


119.493 kWh/any



1.1.16. Introduir sistemes de calefacció per terra radiant en nous equipaments


4.882 €/any

RESPONSABLES Temps d'amortització Responsable energètic

Municipal/ Dep d’ Edificacions i obres i edificacions (Àrea de

Planificació Territorial)


20 anys i 5 mesos Eficiència en calderes

(%: núm. nous sistemes amb calderes eficients /núm. sistemes nous)

Emissions derivades del consum d'energia a l'equipament

(t CO2eq/any).

100% de nous sistemes amb calderes eficients (rendiment >96%)

Reducció en un 25% les emissions el 2020.


Serveis municipals (Àrea d’Espai Públic). Dep. de Compres i contractacions (Àrea d’Economia i Gestió Interna)

0,138

104



1.1.16 Introduir sistemes de calefacció per terra radiant en nous equipaments. 2,4 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Instal·lar sistema per terra radiant als projectes d'Escoles Bressol. Estudiar la possibilitat d'introduir aquests sistemes en altres equipaments on es consideri que l'ús és compatible i millorarà les condicions de confort (ex. residències de la tercera edat, centres mèdics o socials, etc.). En la mesura del possible mirar d'incidir per a què els projectes de construcció de centres educatius incloguin aquests sistemes enlloc dels radiadors convencionals (actualment la competència és de la Generalitat). El terra radiant té una demanda d'energia molt menor que el sistema convencional de calefacció (circuit de radiadors), oferint la possibilitat de poder ser compatible amb sistemes de generació de calor de baixa i mitja temperatura, com ara col·lectors solars. Per al càlcul es considera el sobrecost de la instal·lació respecte un sistema convencional, i l’establiment d’aquest sistema en dos equipaments.

Curt-Mig-Llarg





50 anys

Recurs estalviat



12.000 kWh/any



1.1.15. Definir criteris d'elecció de calderes segons fonts de combustible, eficiència i potència d'ús


490 €/any


Dep. d’edificacions i obres (Àrea de Planificació

Territorial)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 49 anys

Instal·lació de sistema de calefacció per terra radiant (núm. equipaments amb terra radiant).

Consum de gas natural a l'equipament (kWh/any).

2 equipaments nous amb terra radiant en el període

2010- 2020.

Reducció en un 30% els consums de gas respecte la

situació anterior.


Serveis Municipals-instal·lacions (Àrea d’ Espai

Públic) i Responsable energètic

municipal

0,197

105



1.1.17 Instal·lacions d’energia solar tèrmica. 94,8 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Instal·lar 1.020 m2 de plaques solars tèrmiques en les cobertes dels edificis municipals, unes 570 plaques en total. S'ha considerat el consum actual de gas natural d'aquells equipaments amb demanda d'aigua calenta sanitària que encara no disposen de col·lectors solars: instal·lacions esportives i escoles bressol (cobertura del 60% de la demanda anual d'ACS). Es procurarà incorporar sistemes de regulació i control per tal de poder fer un seguiment de la producció instantània i la producció acumulada al llarg de l'any. Les dades obtingudes es difondran a través dels mitjans de comunicació previstos.

Curt-Mig-Llarg





30 anys

Recurs estalviat


CP / ER Estalvi recurs (u.)

510.000 kWh/any


Agenda 21 (promoció energia solar en edificis municipals)

Ordenança Solar de Viladecans Codi Tècnic Edificació (CTE)


1.1.7. Crear un Sistema de gestió energètica als equipaments municipals.


20.837 €/any


VIGIP INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

34 anys i 3 mesos

Producció anual amb energies renovables (kWh/any) Increment anual 2% AGENTS IMPLICATS

Índex Cost-eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

Ajuntament, Empresa instal·ladora

0,251

106



1.1.18 Instal·lació de fred solar amb màquina d'absorció. 48,0 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Prova pilot al Centre Social i Sanitari Frederica Montseny. Es proposa duplicar la instal·lació existent de tubs de buit en l'altre mòdul de l'edifici (30 plaques vitosol-200 Viessman de 3 m2, que fan un total de 90 m2 de superfície de plaques de tubs de buit). Amb l'energia tèrmica generada als col·lectors, es faran funcionar màquines d'absorció per a producció de fred (i calor) solar, de manera que s'aprofitarà la calor generada en el període de més producció (estiu) per generar el fred necessari per a la climatització de l'edifici (amb suport de gas natural). La proposta inclou incorporar 3 màquines de 50 kW cadascuna. Les dades obtingudes es difondran a través dels mitjans de comunicació previstos.

Llarg





30 anys

Recurs estalviat

Tipologia Electricitat (de climatització)

CP / ER Estalvi recurs (u.)

105.933 kWh/any


Agenda 21 (promoció de l'energia solar en edificis

municipals)


1.1.17. Instal·lacions d’energia solar tèrmica.

Auditoria energètica del Centre Social i Sanitari Frederica Montseny.


12.154 €/any


Responsable tècnic del Centre INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

40 anys i 7 mesos

Instal·lació de fred solar (% execució) i Producció anual de la instal·lació (kWh/any)

Producció anual amb energies renovables (kWh/any)

Instal·lació executada (i seguiment kWh/any)

Augment 2%/any


Gestor energètic municipal i empresa instal·ladora 0,34

107



1.1.19 Continuar incorporant les cisternes de doble descàrrega. 7,3 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Canviar els tiradors de les cisternes de motxilla cap a mecanismes de doble descàrrega, que permeten un buidatge de la meitat de la cisterna (4 litres enlloc de 8). Aquest és el sistema més intuïtiu dels mecanismes d’estalvi que existeixen actualment, i és doncs el més apropiat per a instal·lacions d’ús públic. L’estalvi d’aigua porta associat un estalvi energètic corresponent al bombeig, potabilització i depuració de l’aigua. D’aquesta despesa d’electricitat es deriven les emissions que es comptabilitzen en aquesta fitxa. Es considera un potencial d’actualització de les cisternes del 80%.

Curt-Mig-Llarg





10 anys

Recurs estalviat

Tipologia Aigua


12.655 m3/any


Codi Tècnic de l'Edificació (CTE)



10.364 €/any




INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 7 any i 3 mesos

Doble descàrrega en cisternes - motxilla (%: cisternes motxilla amb doble descàrrega/cisternes

motxilla totals)

Consum d’aigua als equipaments (m3/any) i despesa energètica associada (kWh/any).

100% de les cisternes tipus motxilla

80% de les cisternes tot

Reducció en un 15% els consums d’aigua


Brigada municipal i Gestor de l’equipament. 0,381

108



1.1.20 Continuar la incorporació de temporitzadors i mecanismes economitzadors

en aixetes i dutxes. 3,9 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Amb la instal·lació de temporitzadors es redueix el risc de malbarataments d’aigua per oblit de tancar aixetes o dutxes per part de l’usuari. En cabals mitjans, deixar-se una aixeta oberta pot representar el malbaratament de 360 litres l’hora i 8.640 litres el dia. En dutxes aquests valors representarien 720 litres l’hora i 17.280 litres el dia. Amb la instal·lació de mecanismes economitzadors (difusors o reductors de cabal) es pot arribar a una reducció de cabals (litres/minut) de fins el 50%. Es procuraran cabals màxims inferiors als 8 l/min. en aixetes i als 10 l/min. en dutxes (amb una pressió dinàmica mínima d’utilització superior a 1 bar). La major part de les instal·lacions de consum d'aigua dels equipaments municipals existents ja disposen d’aquest tipus de dispositius. S’ha aproximat que cal actualitzar encara un 25%, valor pel qual s’han realitzat els càlculs pertinents. En alguns casos el canvi no és compatible amb l’ús: dutxes per persones amb mobilitat reduïda, aixetes per al bany d’infants, aixetes de cuina, etc.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 6.486 €



10 anys

Recurs estalviat

Tipologia Aigua

CP Estalvi recurs (m3)

6.867 m3/any





5.624 €/any




INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 1 any i 2 mesos Sistemes d'estalvi en dutxes i aixetes

(%: dutxes i aixetes amb temporitzador-economitzador/dutxes i aixetes totals d’ús compatible)

Consum d’aigua als equipaments (m3/any) i despesa

energètica associada (kWh/any).

100% de les dutxes i aixetes d'ús compatible amb temporitzador o

economitzador

Reducció 8% dels consums d’aigua en equipaments


Brigada municipal i Gestor de l’equipament. 0,164

109



1.2.1 Instal·lar sensors de pluja en les capçaleres de la xarxa de reg amb aigua

potable. 2,1 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Tenint amb compte que tenim una climatologia molt variable i en la que els períodes de pluja són força imprevisibles, resulta molt convenient instal·lar sensors de pluja en les capçaleres dels regs per tal que s’interrompi un subministrament d’aigua que no és necessari. L'acció proposa instal·lar aquests mecanismes en el 40% de les zones verdes de la ciutat que no compten amb alimentació d'aigua no potable, reduint el consum d’aigua potable per al reg d'aquests espais.

Curt



1.2. Infraestructures municipals (bombament i altres - parcs i

jardins)


Recurs estalviat

Tipologia Aigua potable

CP Estalvi recurs (m3)

3.702 m3/any


Diagnosi i propostes d'ordenament hídric, ANNEX 3


1.2.2. Instal·lar un sistema de control telemàtic en les zones verdes actuals de major consum d'aigua potable.


5.114 €/any


Dep. Parcs i Jardins (Àrea d’Espai Públic)


Capçaleres de reg d’aigua potable amb sensor (%: núm. capçaleres d'aigua potable amb sensor/total

capçaleres d'aigua potable)

Consum d’aigua a la boca de reg (m3/any).

Augment

Reducció 3% consum en les capçaleres on s’instal·li.


Contractes de jardineria

0,348

110



1.2.2 Instal·lar un sistema de control telemàtic en les zones verdes actuals de

major consum d'aigua potable. 0,9 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Instal·lació d'un control telemàtic del reg en les unitats actuals de major consum d'aigua potable: Parc de Can Guardiola, Parc d'Albarrosa (Pl Alfàbrega) i Riera de St Llorenç tram nord. Aquesta tecnologia permetrà un millor maneig del sistema i una major eficiència en l’ús dels recursos. Valorat econòmicament, s’estalviarien 2.120 euros en aigua i 4.200 euros en ma d'obra.

Curt



1.2. Infraestructures municipals (bombament i altres - parcs i

jardins)


Recurs estalviat

Tipologia Aigua potable


1.598 m3




1.2.1. Instal·lar sensors de pluja en les capçaleres de la xarxa de reg amb aigua potable.


6.320 €/any


Dep. Parcs i Jardins (Àrea d’Espai Públic)


% parcs automatitzats (de 3 parcs)

Consum d’aigua en zones verdes (m3/any).

Els 3 parcs de major consum automatitzats

Reducció del 10% anual de consum en els parcs on

s’instal·len.


Contractes de jardineria

1,829

111



1.3.1 Continuar amb la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per

vapor de sodi (preferentment VSBP). 302,5 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Canvi progressiu de tots els punts de llum de Vapor de Mercuri i incandescents a Vapor de Sodi, ja que són més eficients del mercat. El tipus de llum a instal·lar en cada zona dependrà de l’ús que se li hagi de donar: - VSBP: llums més eficients i amb menys residus del mercat. Per les seves característiques lluminoses és apte per C. PEATONALS i APARCAMENTS. - VSAP: són les més eficients després del VSBP. Aptes per VIALS, JARDINS i ANUNCIS LLUMINOSOS. - HAL·LOGENURS METÀLICS: Alta eficiència, però emissió de radiació ultraviolada. Bones per INSTAL·LACIONS ESPORTIVES i per funcions ORNAMENTALS. - LED’s: Alta eficiència. Bones per SENYALITZACIÓ de camins en parcs i zones on es necessita BAIXA INTENSITAT lluminosa.

Curt



1.3. Enllumenat públic i semàfors


8 anys

Recurs estalviat



668.246 kWh/any


A21 (pla de gestió de l’enllumenat públic)


1.3.2. Continuar amb la substitució de les reactàncies inductives per electròniques amb sistema de telegestió.


76.668 €/any

RESPONSABLES Temps d'amortització Serveis municipals

instal·lacions (Àrea d’ Espai Públic)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència 5 anys i 2 mesos Reducció potència de punt de llum substituït

(W/punts llum·any)

Substitució de totes les làmpades VM i incandescents

Consum elèctric mitjà dels punts de llum (kWh/punts llum·any)

Reducció potència mitjana 50%

100% substituïdes

Reducció 12%


Gestor energètic municipal i empresa concessionària

0,164

112



1.3.2 Continuar amb la substitució de les reactàncies inductives per

electròniques amb sistema de telegestió. 396,1 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Les reactàncies regulen el corrent davant oscil·lacions de la tensió de la xarxa. Les reactàncies electròniques estabilitzen la potencia davant variacions de tensió entre 180 i 250V i allarguen la vida de les làmpades. Les pèrdues no superen el 4 o 5% de la potència consumida per la làmpada (en reactàncies inductives aquestes poden arribar a pèrdues del 27,5%). Fins el moment ja s'han substituït 647 punts (un 6% dels punts de llum del municipi). Es proposa que l’any 2020 totes les línies d’enllumenat hagin incorporat aquest sistema. Fins assolir aquesta fita es proposa anar redistribuint els reguladors de capçalera existents als quadres d'enllumenat que s'han quedat en desús. Aquests regulen la tensió de tota la línia sempre i quan hi hagi uniformitat de tipologia i potència de lluminàries. Els canvis puntuals que s'han fet en algunes línies d'enllumenat els han deixat sense servei, però podrien recolocar-se en línies que encara mantinguin uniformitat. El sistema de telegestió permetrà programar i controlar la potència de les línees amb reactància electrònica. Es controlarà per un ordinador comunicat amb el quadre elèctric via antena WIFI, UHF, etc. que alhora es connecta amb cada punt de llum. S'ha considerat un sobrecost per la instal·lació de reactàncies electròniques preparades per un sistema de telegestió (respecte un canvi convencional de bombetes). El programa de gestió telemàtica no s'ha computat en la inversió.

Curt-Mig-Llarg





15 anys

Recurs estalviat



875.022 kWh/any


A21 (pla de gestió de l’enllumenat públic)


1.3.1. Continuar amb la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi (preferentment VSBP).


100.391 €/any

RESPONSABLES Temps d'amortització Serveis municipals

instal·lacions (Àrea d’ Espai Públic)


% punts de llum amb reactància electrònica (punts de llum electrònics/total punts de llum)

Consum elèctric mitjà dels punts de llum

(kWh/punts llum·any)

100% dels punts de llum amb reactància electrònica.

Reducció en un 16%


Gestor energètic municipal i empresa concessionària 0,097

113



1.4.1 Portar a terme campanyes successives de rehabilitació d'habitatges antics 4.889 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Per tal d’aconseguir un millor aïllament tèrmic a les vivendes, es recomana dur a terme campanyes de rehabilitació de façana en les quals s'incloguin també la substitució de fusteries i envidrats per doble vidre amb trencaments de pont tèrmic. Establir uns paràmetres d'aïllament superiors als exigibles al codi tècnic de l'edificació (CTE). S'incentivarà aquesta opció a través de bonificacions i/o ajuts directes a les famílies o comunitats de veïns que incloguin aquests paràmetres en l'execució de la restauració de façana, en concepte del sobrecost d'execució dels projectes amb paràmetres de millora de les condicions d'aïllament.

Paral·lelament es realitzaran actuacions de comunicació ambiental i sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic a la llar a través dels mitjans de comunicació locals.

Els càlculs s'han estimat tenint en compte el potencial d'estalvi d'actuar en un terç del parc domiciliari existent a Viladecans assumint els costos previstos per les bases de subvenció aprovades per l'Institut de Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 16.360.833 € totals

1.4. Sector domèstic


50

Recurs estalviat

Tipologia Climatització (Gas natural o electricitat)

AM / PDR Estalvi recurs (u.)

-



ACCIONS PAES RELACIONADES 16.565.363 kWh totals


-


(Àrea de Planificació Territorial) i VIURBANA

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - % rehabilitacions en el sector domèstic amb criteris de millora

de l'aïllament (núm. rehabilitacions adherides als ajuts/núm. total de rehabilitacions) Consum energètic absolut habitatges adherits (KWh/any) Consum relatiu en l’habitatge (KWh domèstic tot/núm. habitatges ·any)

100% rehabilitacions façana amb criteris millora aïllament

(100% hab. adherits)

25% reducció consum energia

Reducció 10% consum domèstic mitjà


Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible. Ciutadania 0,067

114



1.5.1 Elaborar i aprovar una Ordenança per a l'estalvi d'energia en activitats comercials. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis Es proposa realitzar una ordenança per a nous establiments comercials i també per a establiments existents (amb termini d'aplicació de 3 anys) per millorar l'eficiència energètica en locals comercials. Es regularan diversos conceptes, entre ells en destaquem dos que són relativament fàcils d'inspeccionar: Per mantenir l’equilibri tèrmic dins els locals, exigir de disposar de portes automàtiques en els locals climatitzats, per evitar la seva total obertura i la transmissió directa d'energia entre l'interior i l'exterior del local. D'una altra banda, limitar el funcionament de l'enllumenat elèctric en hores en què l'establiment està tancat (evitar mantenir els aparadors amb els llums encesos en horari nocturn o, en cas que es faci, que sigui amb lluminàries d'alta eficiència). S'estableix una potència màxima en enllumenat de 25W/50m2 de superfície útil.

Curt


Temàtica -

1.5. Sector serveis


-

Recurs estalviat

Tipologia Climatització (Gas natural o electricitat)

PDR Estalvi recurs (u.)

-



6.3.1. Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el canvi climàtic


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep. d’ Activitats (Àrea de M. Ambient i Ciutat Sostenible)

Serveis jurídics (Àrea d’Economia i Gestió Interna).


-

Locals comercials amb portes automàtiques (%: núm. locals adaptats/núm. total locals climatitzats)

Consum elèctric dels establiments comercials (KWh/any)

100% locals adaptats a l'ordenança

Reducció


Comerç (Àrea de Promoció de la Ciutat) As. Comercials

-

115



1.5.2 Establir un conveni amb el canal HORECA25 per a la utilització d’envasos

retornables --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

1. Equipaments i serveis L’objectiu és el foment de la utilització (foment de l’oferta i la demanda) dels envasos de vidre reutilitzables en els establiments d’hostaleria, restauració i càtering a partir d’impulsar acords amb aquestes activitats. Aquests sistemes es promocionaran especialment per a les begudes i els productes líquids. Per fomentar la introducció d’aquest tipus d’envasos es necessari informar a les activitats de tota la gamma de productes en envasos retornables disponibles en el mercat i de les companyies i distribuïdors que els ofereixen mitjançant un servei d’assessorament per a la introducció de productes en envasos de vidre reutilitzable. Una forma addicional per fomentar l’adhesió al conveni és aplicar bonificacions de la taxa d’escombraries per a les activitats que ofereixin productes en envasos de vidre reutilitzables. De cara al consumidor cal promocionar la demanda d’aquest envasos en els establiments del municipi a partir de campanyes de comunicació.

Curt


Temàtica -

1.5. Sector serveis


10

Recurs estalviat

Tipologia

Matèries primeres i energia de fabricació i distribució. Consum energètic associat a

la recollida i selecció


-


Agenda 21 Viladecans Anàlisi ambiental del municipi de Viladecans


7.1.4. Elaborar i aprovar el Pla local de prevenció de residus municipals 7.1.9. Establir un programa de reutilització i reparació


-


Àrea de Medi ambient i Ciutat Sostenible


Establiments adherits (núm.) Envasos retornables consumits (núm. i % rpcte. total envasos) Productes amb envàs retornable oferts (núm.)

Augment

Incrementar d’ús.

Reducció generació d’envasos lleugers i de vidre.


Empreses del sector -

25 Canal de distribució del sector de l’Hostaleria, la Restauració i el Servei d’Àpats (Catering)

116



2.1.1 Aconseguir que un 20% dels vehicles de la flota municipal siguin híbrids 3,9 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

2. Transport Els avenços en automoció ens porten fins als vehicles híbrids. Automòbils que funcionen amb un 25% menys de carburant, però tenen la mateixa potencia que qualsevol vehicle normal. Aquesta reducció en el consum de carburant és suplerta per energia elèctrica que va generant el vehicle mentre va funcionant.

Per tant es considera que d’aquí al 2020 tots els cotxes nous que s’incorporin a la flota municipal haurien de ser híbrids, ja que és la tecnologia més innovadora i més eficient energèticament que hi ha actualment al mercat. Així, d’aquí al 2020, un 20% del vehicles de la flota municipal, podrien ser híbrids, el que suposaria reduir en un 5% de les emissions de CO2eq en l’àmbit de flota municipal (dels 91 vehicles actuals el 20% correspon a 19 vehicles, a partir dels quals s'ha fet el càlcul de la fitxa).

El vehicle elèctric està també en ple desenvolupament. S'hauria d'impulsar la seva implementació una vegada els preus siguin més assequibles.

Curt-Mig



2.1. Flota municipal de vehicles


25

Recurs estalviat

Tipologia Carburant


1.560 l/any


ACCIONS PAES RELACIONADES 14.807 KWh/any


1.525 €/any

RESPONSABLES Temps d'amortització Gestor energètic municipal-Dep. de Compres i contractacions (Àrea d’Economia i Gestió Interna)


140 anys

Consum de carburant de la flota municipal (l/any)

Vehicles híbrids a l’Ajuntament (%: vehicles híbrids/ total vehicles flota municipal)

5% d’estalvi en el consum de carburant de la flota

municipal

20% vehicles de la flota municipal híbrids


Àrea d’espai Públic,Policia Local, VIGIP, VIPARQ

2,207

117



2.1.2 Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats 64,4 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

2. Transport En els darrers anys a Europa s’han incorporat biocarburants d'origen vegetal per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la dependència actual dels combustibles fòssils. El biodièsel és un producte resultant de la barreja d'ester metílic provinent de l'oli vegetal (EM) i gasoil. Normalment no se sol utilitzar l'EM pur perquè pot arribar a malmetre el motor (en funció de les característiques del vehicle i de la temperatura ambient), però actualment es comercialitzen barreges que es poden usar en qualsevol motor dièsel sense danyar-lo (especialment el BIO30, amb fins el 30% d'EM). El consum anual de gasoil per part dels 25 vehicles dièsel de la flota municipal i serveis contractats és de 106.600 litres. La reducció d'emissions s'ha calculat aplicant un 24% d'estalvi en aquells vehicles que no es contemplen a les altres accions del PAES (30% d'EM però tenint en compte un increment de consum respecte el gasoil original). En termes d'anàlisi de cicle de vida i de petjada ecològica, s'aconsella fer servir biodièsel elaborat a partir d'oli de cuina reciclat enlloc del provinent de plantacions. S'incidirà a fi que hi hagi almenys un sortidor al municipi que dispensi biodièsel per tal de promoure el seu ús també entre els ciutadans.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 0



Indefinit

Recurs estalviat

Tipologia Diesel


-


A21 (promoure l’ús del biodièsel en el transport públic i companyies de transport)

ACCIONS PAES RELACIONADES 0 2.1.3. Incorporar exigències d'ús de biocombustibles o gas natural als plecs de

condicions per a la contractació d'empreses de transport col·lectiu 4.2.3. Promoure el subministrament de biodièsel en les gasolineres de Viladecans i

disposar d'un punt de subministrament per als vehicles municipals.


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Responsable energètic

municipal i Dep de Compres i contractacions (Àrea

d’Economia i Gestió Interna )


-

Consum anual de biodiesel (l/any) % biodiesel del combustible total consumit pels vehicles de l’Ajuntament

Consum d'almenys BIO30 en el 100% de vehicles diesel de l’Ajuntament


Àrea d’ Espai Públic i Policia Local -

118



2.1.3 Aconseguir que els porters de neteja, petits vehicles de jardineria i d'altres serveis

municipals passin a ser elèctrics 5,3 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Prioritat tècnica

2. Transport Es recomana l’ús d’automòbils elèctrics per tasques de neteja i jardineria. Aquests automòbils arriben a tenir avui en dia una autonomia d’uns 130 Km per cicle de càrrega i substituirien als actuals motocarros que funcionen amb carburants fòssils.

A Viladecans s’ha observat que s’han començat a introduir aquest tipus de vehicles en el sector de neteja, però encara en queden alguns que funcionen amb diesel. Per altra banda, el total de motocarros que hi ha de jardineria encara són tots de gasolina, per tant s’haurien de canviar tots per elèctrics.

Cal tenir en compte que l’Ajuntament ha de disposar de punts de subministrament d’energia elèctrica per la càrrega de les bateries. Els càlculs s'han calculat a partir del sobrecost d'adquirir 12 vehicles.

Curt-Mig-Llarg





20

Recurs estalviat

Tipologia Diesel i Gasolina


8.175 l/any


ACCIONS PAES RELACIONADES 17.969 KWh/any

4.2.2. Instal·lar punts de recàrrega per vehicles elèctrics en els aparcaments públics


1.249 €/any


Serveis municipals (Àrea d’Espai Públic)


Percentatge de vehicles elèctrics del total dels porters de neteja i petits vehicles de jardineria de l’Ajuntament

100% porters de neteja i petits vehicles de jardineria elèctrics


Gestor energètic municipal i concessionaris de vehicles

elèctrics 1,025

119



2.2.1 Incorporar exigències d'ús de biocombustibles o gas natural als plecs de condicions

per a la contractació d'empreses de transport col·lectiu. 70,3 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

2. Transport En els darrers anys a Europa s’han incorporat biocarburants d'origen vegetal per reduir la contaminació i la dependència actual dels combustibles fòssils. El biodièsel és un producte resultant de la barreja d'ester metílic provinent de l'oli vegetal (EM) i gasoil. Per garantir la seguretat dels vehicles es comercialitzen barreges que es poden usar en qualsevol motor dièsel (especialment fins a 30% d'EM). Tal i com s'ha enunciat en l'acció 2.1.2, en termes d'anàlisi de cicle de vida i de petjada ecològica s'aconsella fer servir biodièsel elaborat a partir d'oli de cuina reciclat enlloc del provinent de plantacions. Incorporar l'exigència d'ús de biocombustibles o de gas natural als plecs de les contractes d'empreses de transport col·lectiu contribuirà a reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle en el municipi. De fet, la flota d'autobusos de Barcelona ja utilitzen BIO30 o gas natural. Els càlculs s'han realitzat a partir del canvi de combustible cap a biodièsel.

Curt


Temàtica 0

2.2. Transport públic


Indefinit

Recurs estalviat

Tipologia Diesel


32.744 l/any


A21 (promoure l’ús del biodièsel en el transport públic i companyies de transport)

ACCIONS PAES RELACIONADES 0

2.1.1. Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats


5.460 €/any

RESPONSABLES Temps d'amortització Gestor energètic municipal-Àrea de M. Ambient i Ciutat Sostenible, Mobilitat (Àrea

d’Espai Públic) Empreses de transport públic


0 Consum anual de gas natural en autobusos (kWh/any)

Consum anual de biodièsel (l/any)

Proporció (%) d'EM present al combustible consumit pels

autobusos municipals

100% d'autobusos municipals consumint biodièsel o gas natural


Distribuïdores de biodièsel Subministradora de gas natural

0

120



2.3.1 Continuar amb la promoció de compartir trajectes en cotxe al municipi --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

2. Transport

Amb aquesta inciciativa es promou el compartir el cotxe entre diferents persones que realitzen el mateix trajecte. La seva implantació pot tenir un impacte apreciable en el sentit que suposa l'augment de l'ocupació del vehicle i la conseqüent retirada de circulació d'un (o més) vehicles, amb els seus efectes positius sobre la mobilitat. Per tal de fomentar aquesta iniciativa entre els ciutadans de Viladecans es proposa potenciar la difusió de l’aplicatiu per compartir cotxe de la web de la FUNDACIÓ CIUTAT DE VILADECANS i fomentar que les empreses facin el mateix, de manera que els treballadors d’una mateixa empresa que comparteixin horari puguin compartir el vehicle per anar a treballar.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 0



-

Recurs estalviat

Tipologia Combustibles

AM Estalvi recurs (u.)

-


Anàlisi ambiental del municipi de Viladecans (Annex 2)


2.3.2. Promoure la implantació en el municipi d'un servei de cotxe compartit.


-

RESPONSABLES Temps d'amortització FUNDACIÓ CIUTAT DE

VILADECANS- Dep. de Premsa i publicacions municipal (Àrea d’

Alcaldia)


- Núm. visites a l’aplicatiu de la web

Núm. contactes establerts / any

Núm. empreses que també creen aquest aplicatiu

Augment nombre visites

Augment nombre contactes

Augment nombre empreses


Mobilitat (Àrea d’ Espai Públic) Àrea de Medi Ambient i Ciutat

Sostenible -

121



2.3.2 Promoure la implantació en el municipi d'un servei de cotxe compartit --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

2. Transport Amb aquesta acció es vol promoure la creació d'un servei que posi a la disposició d'un determinat nombre d'usuaris una flota de vehicles a compartir, des del punt de vista que les necessitats poden ser complementàries (no solapades en el temps, per exemple, quan un usuari necessita el cotxe els dies laborables al matí, l'altre a la tarda i l'altre els caps de setmana i festius). Els principals avantatges són doncs d'ordre econòmic. Tot i no suposar inicialment una reducció del nombre de vehicles circulant pel carrer, hi ha un impacte molt important: l'espai d'aparcament alliberat (i la reducció del temps de cerca d'aparcament per part de l'usuari).

Normalment aquest servei el promouen empreses que posen a disposició d'un nombre d'usuaris registrats (que paguen una quota periòdica) una flota de vehicles compartida. La reserva es realitza per telèfon o per internet, per hores, i es cobra en funció del temps de reserva i del quilometratge, i segons es realitzi la reserva en dia laborable o en cap de setmana.

Curt


Temàtica 0



-

Recurs estalviat

Tipologia Combustibles


-



2.3.1. Continuar amb la promoció de compartir trajectes en cotxe al municipi.


-


VIPARQ, Mobilitat (Àrea d'Espai Públic)


Núm. cotxes del servei disponibles en el municipi (núm. cotxes/1.000 habitants)

Ús del servei

(núm. usos/any del servei) (km/any totals, de tots els vehicles)

Augment núm. cotxes

Augment núm. usos

Augment núm. km/any


Gestor energètic municipal, Empresa que ofereix el servei,

Ciutadania -

122



3.1.1 Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica - primera fase. 138,4 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

3. Producció local d'energia Actualment existeixen tres instal·lacions connectades a xarxa: la de la biblioteca i la de la Masia Can Xic (en coberta) i la de la pèrgola del Parc de la Marina. En una primera fase de l'acció es volen realitzar altres instal·lacions en cobertes d'edificis municipals pels quals ja s'ha realitzat algun tipus d'estudi de viabilitat, així com en alguna coberta d'edificis privats amb els quals s'han acordat convenis. Es plantegen instal·lar a curt i mig termini diferents instal·lacions fins a arribar a 240 kWp de potència (una superfície aproximada de gairebé 2.000 m2 de plaques solars). Es procurarà incorporar sistemes de regulació i control per tal de poder fer un seguiment de la producció instantània i acumulada al llarg de l'any de cadascuna de les instal·lacions, amb possibilitats de visualització per internet, així com difondre les dades obtingudes amb els mitjans de comunicació previstos al Pla de Gestió Energètica.

Curt-Mig


Temàtica 1.263.394 € tot

3.1. Producció d'energies renovables


30 anys

Recurs estalviat

Tipologia (venda electricitat)

ER Estalvi recurs (u.)

producció: 305.700 kWh/any



municipals)


1.1.7. Sistema de gestió energètica als equipaments municipals. 3.1.2. Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica - segona fase.


(prima): 100.117 €/any



12 anys i 6 mesos

Producció anual amb energies renovables (kWh/any) Augment 2%/any AGENTS IMPLICATS



123



3.1.2 Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica - segona fase. 692,7 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

3. Producció local d'energia En aquesta segona fase es plantegen instal·lar 10.000m2 de plaques solars fotovoltaiques sobre cobertes d'edificis municipals o sobre d'altres superfícies privades (a través de convenis de subrogació de l'explotació, lloguer de superfície o d'altres modalitats). En total representarà una potència instal·lada de 1.200 kWp en unes 6.670 plaques. L'Ajuntament disposa d'una superfície de captació solar mínima aproximada de 22.214m2, si comptabilitzem únicament el 20% del total de les cobertes dels edificis municipals. Es pretén aprofitar almenys la meitat d'aquest potencial, podent arribar a produir l'energia necessària per cobrir un terç dels consums d'electricitat en equipaments municipals (entre l'actuació 3.1.1 i la 3.1.2). Les dades de producció local d'energia es difondran a través dels mitjans de comunicació previstos al Pla de Gestió Energètica.

Llarg


Temàtica 6.323.950 € tot



30 anys

Recurs estalviat


ER Estalvi recurs (u.)

Produc.: 1.530.188 kWh/any



municipals)


1.1.7. Sistema de gestió energètica als equipaments municipals. 3.1.1. Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica - primera fase.


(prima): 504.962 €/any



12 anys i 6 mesos

Producció anual amb energies renovables (kWh/any) Augment 2%/any AGENTS IMPLICATS



124



3.1.3 Ampliar l'ordenança solar tèrmica cap a fotovoltaica en indústries. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

3. Producció local d'energia Actualment l'Ordenança Municipal per a la Captació d'Energia Solar de Viladecans regula la incorporació d'instal·lacions d'aprofitament tèrmic de l'energia solar. En el cas d'edificis de caràcter industrial només s'inclouen en l'àmbit d'aplicació de l'ordenança aquells que tenen demanda d'aigua calenta sanitària per ús personal (ex. dutxes). Considerant les noves zones de creixement del municipi, especialment pel que fa a la zona de sòl industrial (nous projectes i reconversió dels existents), es proposa que en la revisió de l'ordenança es realitzi una ampliació per tal d'incorporar la regulació de l'aportació solar d'electricitat en usos que consumeixen gran quantitat d'energia i que solen disposar d'una superfície de captació considerable, especialment industrials. Actualment el CTE limita l'aplicació d'aquestes tecnologies a naus i pavellons firals de més de 10.000m2, hipermercats de més de 5.000m2 o centres d'oci de més de 3.000m2 construïts, entre d'altres usos. L'ordenança pot ser més restrictiva.

Curt


Temàtica -



-

Recurs estalviat


ER / PDR Estalvi recurs (u.)

-


Ordenança Solar de Viladecans, Codi Tècnic de l'Edificació

(CTE)


3.1.3. Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en indústries i grans superfícies


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep. d’ Edificacions i obres

(Àrea de Planificació Territorial- VIGIP)


Núm. i % d’edificis d'ús industrial amb instal·lacions d'energia solar fotovoltaica Potència instal·lada total en usos industrials (kWp)

Augment

Augment del 2% anual


Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible- Instal·ladors de

plaques solars -

125



4.2.1 Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat. 11.522,9 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació Per tal de gestionar el Pla de Mobilitat caldrà crear:

• la figura del Gestor del Pla de Mobilitat • la comissió de mobilitat integradora de les àrees implicades: Planificació

territorial, Medi Ambient, Espai Públic, Policia Local, etc El Pla haurà de contenir, entre d'altres, les següents mesures i objectius, algunes de les quals es desplegaran en les fitxes a continuació:

• Estendre les línies de bus augmentant en un 10% la freqüència, especialment en les àrees que generen més mobilitat obligada, com ara centres de negocis, empresarials o de comerços.

• Desplaçar un 20% dels moviments interns de vehicle privat cap a transport públic - a peu- en bicicleta.

• Renovar i ampliar els carrils bicicleta existents a mode de xarxa de carril bici, ben connectada, amb una bona cobertura de població i que permeti l'accés a les zones de més atracció de mobilitat (estacions o parades de transport públic, equipaments esportius, educatius, centres de treball, de lleure, etc.)

Curt

Cost inversió (€) 26

Temàtica 44.636.430 €



50

Recurs estalviat

Tipologia Carburants

PDR Estalvi recurs (u.) Gasolina: 1.827 m3 Gasoil: 2.718 m3


Anàlisi ambiental del municipi de Viladecans – Estudi de

Mobilitat (Annex 2)


Bloc de les 5 actuacions desenvolupades dins el 4.2.1 (4.2.1.1, 4.2.1.2, 4.2.1.3, 4.2.1.4 i 4.2.1.5)


-


Mobilitat (Àrea d’Espai Públic) INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

-

Consum d’energia per mobilitat al municipi (kWh/any)

Reducció 18% el 2020


Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible

0,077

26 Els valors de costos calculats en aquesta fitxa corresponen a la suma dels valors calculats per cadascuna de les accions del grup 4.2.1 (de la 1 a la 5).

126



4.2.1.1 Reordenar la circulació motoritzada segons el model de supermançanes --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació L'estudi de mobilitat que s'adjunta en Annex inclou una reorganització urbanística basada en el sistema de supermançanes, amb la qual es vol ordenar el trànsit per determinats vials principals, a fi d’alliberar espai de vials interiors per a l’ús prioritari dels vianants i les bicicletes. En aquest estudi es preveu reorganitzar els vials existents entre xarxa bàsica de trànsit de vehicles (30 km de vials) i vials interiors de supermançana, amb trànsit regulat (75,4 km).

Es preveu una reducció efectiva del trànsit viari (una reducció per tant del nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle lligat a aquesta reducció del trànsit) i una millora considerable en la qualitat de l’espai públic. Es preveuen alhora una sèrie de mesures paral·leles de reducció de l’ús del cotxe i d’increment en l’oferta i ús del transport públic i els desplaçaments a peu i en bicicleta.

El cost assumit a la proposta és degut a la senyalització dels carrers.

Mig


Temàtica 14.896.830 €



-

Recurs estalviat



-



Mobilitat (Annex 2)


4.2.1. Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat


-


(Àrea de Planificació Territorial) i Mobilitat (Àrea

d’Espai Públic)


-

% de vials interiors de supermaçana, amb restriccions de pas de vehicles

(km vials restrictius / km total de vials al municipi)

70% de vials amb trànsit restringit el 2020



-

127



4.2.1.2 Crear una xarxa de carril bicicleta --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació Viladecans té unes condicions molt favorables en quant a dimensions, pendents, etc. per a l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual. Disposa en l'actualitat de 5,25 km de carrils bicicleta.

La proposta, que s'integra en l'estudi de mobilitat - xarxa per la bicicleta del document de l'annex 2, parteix del model de supermançanes i completa la xarxa existent en l'actualitat al municipi, considerant les propostes definides a l'Agenda 21 de Viladecans. Integra els carrils bici actuals i els dóna interconnexió a mode de xarxa, facilitant l'accés en bicicleta als equipaments educatius, culturals, esportius, sanitaris i socials de Viladecans, a les àrees de lleure, als nous nuclis de població i als futurs polígons industrials. Permetrà la interconnexió amb els municipis veïns de Gavà i Sant Boi. El resultat final compren 27,45 km de xarxa bicicleta, donant accessibilitat (a menys de 200m de la xarxa) al 95% de la població.

Mig





-

Recurs estalviat


PDR / AM Estalvi recurs (u.)

-

RELACIÓ AMB ALTRES PLANS Estalvi energètic (kWh/any) Agenda 21 Viladecans


Mobilitat (Annex 2)


4.2.1. Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 4.2.1.5. Instal·lar aparcaments per a bicicletes en tots els edificis municipals

4.2.4. Crear un servei de bicicletes d'ús públic


-


(Àrea de Planificació Territorial) i Mobilitat (Àrea

d’Espai Públic)


- Longitud del carril bicicleta al municipi (km)

Població situada a menys de 200m de la xarxa bicicleta (%)

27,4 km

95% de la població a menys de 200m de la xarxa



-

128



4.2.1.3 Millorar la infraestructura i el servei de transport públic --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació La implantació del sistema de Vilabus, tot i haver-se consolidat com un servei important per a la ciutadania, no ha comportat un canvi important de mode de desplaçament. S’hauria de continuar millorant la xarxa de transport públic per tal que fos una alternativa real al transport privat. Cal treballar en els següents fronts: - Acordar amb Renfe l’augment de la freqüència de pas dels trens - Vetllar per que s’acabi implantant la línea 12 de FGC i a ser possible amb dues

parades. - Plantejar a l’EMT la necessitat d’implantar dues noves línees de autobús:

• Una línea transversal que comuniqui Gavà, Viladecans i Sant Boi seguint una línea més cèntrica que l’actual al llarg de la N-245 i que doni servei al nou sector d’Oliveretes

• Una línea dirigida als polígons industrials de Viladecans i Sant Boi que circularia sobre l’eix de l’Av. Segle XXI.

Mig


Temàtica Finançat per la EMT



-

Recurs estalviat



-

RELACIÓ AMB ALTRES PLANS Estalvi energètic (kWh/any) Agenda 21 Viladecans


Mobilitat (Annex 2)


4.2.1. Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 6.3.3. Realitzar una campanya per fomentar els desplaçaments sense cotxe


-


Mobilitat (Ârea d’Espai Públic) INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

-

Desplaçaments de connexió amb transport públic (%, segons EMQ)

Desplaçaments externs amb transport públic

(%, segons EMQ)

Augment

Augment


(Ârea de Medi Ambient i Ciutat

Sostenible) Renfe EMT

-

129



4.2.1.4 Substituir places d'aparcament en calçada per aparcaments subterranis --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació En vistes a alliberar espai als carres per que pugui ser una realitat la integració de les quatre xarxes de transport (cotxe, bus, bicicleta i vianants) es necessari eliminar places d’aparcament a la calçada al temps que es creen de noves per cobrir les necessitats. S’hauran de projectar nous aparcaments subterranis (amb accés a la xarxa bàsica) per redistribuir la demanda. Es proposa la construcció d’aquests sota els trams de carrer de més de 15 metres d’ample i que pertanyen a la xarxa bàsica proposada en el model de supermançanes. S’ha de comptar també amb els aparcaments que ja estan planificats i els espais reservats en el pla director d’aparcaments, els quals hauran d’incorporar també l’objectiu d’alliberar espai en els carrer de la xarxa bàsica. També s’ha de tenir amb compte que en la construcció de nous edificis, tant en sòl urbanitzable com en aquell que ja es urbà (reforma) s’haurà d’optimitzar la capacitat de creació de noves places d’aparcament. En paral·lel, accions de gestió com ara les zones d’aparcament regulades i el foment de l’ús de cotxe compartit poden tenir un important efecte indirecte.

Mig-Llarg


Temàtica 29.445.000 €



-

Recurs estalviat



-



Mobilitat (Annex 2)


4.2.1. Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 4.2.1.1. Reordenar la circulació motoritzada segons el model de supermançanes


-


Dep. Planificació (Àrea Planificació Territorial)


Superfície de calçada que ha passat d'aparcament a espai de millora de la circulació (m2)

100% Substitució de places d’aparcaments que

impossibiliten la xarxa bàsica de circulació


Mobilitat (Àrea d’Espai Públic)

Viparq -

130



4.2.1.5 Instal·lar aparcaments per a bicicletes en tots els edificis municipals i centres

atractors de mobilitat --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació Continuar amb la instal·lació d’aparcaments per a bicicletes en tots els equipaments públics, com a importants punts atractors de viatges. Tanmateix caldrà incorporar-ne als punts d'intercanvi modal de transport (bus i tren). Hauran de ser: - d'accés fàcil i còmode, integrats en l'espai públic sense crear molèsties - ben senyalitzats, i repartits al llarg de les vies que conformen la xarxa bicicleta - tipologia adequada a la demanda d'estacionament en cada cas: llarga durada, proximitat a punts d'accés, aparcament nocturn, etc. - almenys 1 plaça per cada 100 m2 construïts - sempre que sigui possible, a fi de garantir-ne la seguretat, situar els aparcaments en l'interior dels edificis (patis, vestíbuls, etc.) Es dotarà de major nombre d'aparcaments a aquells equipaments que tinguin una major afluència d'usuaris. Caldrà preveure també un nombre mínim d'aparcaments per a bicicletes en les noves construccions d'habitatges i en aparcaments subterranis. La mesura preveu 1.360 places en equipaments i 530 en superfície.

Curt





20 anys

Recurs estalviat


? (PDR) Estalvi recurs (u.)

-



Mobilitat (Annex 2)


4.2.1. Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 4.2.1.2. Crear una xarxa de carril bicicleta


-


Mobilitat (A. Espai Públic)


Aparcament per a bicicletes en equipaments (%: equipaments amb aparcaments/total equipaments)

Places d'aparcament de bicicleta disponibles (núm.)

Ciclistes habituals (%: núm. ciclistes/núm. ciutadans)

100% d'equipaments amb aparcaments bicicleta.

1.360 en equipaments i 530

en superfície

Augment mínim 2% anual respecte l'any anterior

(>20% el 2020).


Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible -

131



4.2.2 Instal·lar punts de recàrrega per vehicles elèctrics en els aparcaments públics --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació

La promoció de l'ús de vehicles elèctrics al municipi passa per habilitar punts de recàrrega on abastir-ne les bateries. L'espai idoni on recarregar el vehicle és sens dubte l'aparcament, doncs per realitzar una bona recàrrega es necessita connectar el vehicle durant algunes hores.

En la línia de promoure l'ús del vehicle elèctric a la ciutat és cabdal facilitar la seva recàrrega durant l'estacionament del vehicle. En aquest sentit s'instal·larà almenys un punt de recàrrega en cadascun dels 3 aparcaments públics existents al municipi, a més d'un nou punt de recàrrega al nou aparcament projectat.

Curt


Temàtica 4.000 €



-

Recurs estalviat



-



2.1.3. Aconseguir que els porters de neteja, petits vehicles de jardineria i d'altres serveis municipals passin a ser elèctrics



-


VIPARQ INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

- Vehicles elèctrics assimilables a turismes censats al

municipi (núm.)

Punts públics de recàrrega de vehicles elèctrics (núm.)

Augment

> 4 punts el 2020


A. Medi Ambient i Ciutat Sostenible

-

132



4.2.3 Promoure el subministrament de biodièsel en les gasolineres de Viladecans i

disposar d'un punt de subministrament per als vehicles municipals --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació Arribar a acords amb les estacions de servei ubicades a Viladecans per tal de disposar d'un punt de subministrament de biodièsel per a l'ús de la població. Amb aquesta mesura es fomentarà l'ús d'aquest combustible no tan sols en la flota de vehicles municipal o aquelles que realitzen serveis al municipi (neteja i recollida de residus, etc.) sinó també per a l'ús dels propis ciutadans. La barreja que se sol comercialitzar en l'actualitat és la BIO30 (veure detalls en acció 2.1.2).

Cal estudiar la possibilitat de disposar d'un dipòsit propi per a la flota municipal: permetrà fer les barreges convenients en funció de l'època de l'any i, si no hi ha inconvenients tècnics, augmentar la proporció de bioetanol. Experiències prèvies: Mataró, UAB, etc. Amb aquesta mesura es pretén reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com la dependència actual dels combustibles fòssils. Actualment el biodièsel comercial és 0,05€/l més barat que el diesel normal, però no se sap com evolucionaran els preus de mercat.

Curt


Temàtica -



-

Recurs estalviat



-



2.1.2. Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats.

4.2.1. Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat.


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Gestor energètic municipal-Àrea de M. Ambient i Ciutat Sostenible, Mobilitat (Àrea

d’Espai Públic)


-

Punts de subministre de biodièsel en gasolineres de Viladecans

Almenys 1 punt de subministament biodièsel


Distribuïdores de biodièsel -

133



4.2.4 Crear un servei de bicicletes d'ús públic --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

4. Planificació Facilitar la creació i implantació de la xarxa metropolitana de bicicletes d’ús públic o bé crear un sistema propi. Amb aquesta acció es vol fomentar l'hàbit dels desplaçaments quotidians en bicicleta entre la població i alhora la seva convivència amb la resta de modes de transport, fent-se present en la ciutat com a mitjà de transport habitual i augmentant la sensació de seguretat del ciclistes. Càlcul a partir de la previsió de disposar 25 estacions i 400 bicicletes d'ús públic. Cal tenir en compte que per aplicar aquesta acció convé que el municipi disposi d’una xarxa de carril bici per tal que la gent es pugui desplaçar de manera segura.

Mig





-

Recurs estalviat



-



4.2.1.2. Crear una xarxa de carril bici bicicleta



-


(Àrea de Planificació Territorial). Mobilitat (Àrea

d’Espai Públic)


-

Bicicletes d’ús públic disponibles (núm.)

Punts de préstec de bicicletes (núm.)

>400 bicicletes el 2020

>25 estacions el 2020 AGENTS IMPLICATS


Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible –VIGIP

-

134



5.1.1 Continuar amb la implantació de la política de compra verda pública ---

Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

5. Adquisició pública de béns i serveis

L’objectiu d’aquest instrument és aconseguir que les compres públiques incorporin el màxim de criteris ambientals, en forma d’estalvi de recursos, energia i de disminució de residus. L’administració pública del municipi ha de donar exemple responent als principis de desenvolupament sostenible.

L’àmbit d’aplicació de totes les propostes relacionades amb l’ambientalització ha d’incloure des dels departaments de l’Ajuntament fins a les administracions públiques i entitats i societats amb capital públic ubicades al municipi.

L’Ajuntament pot dur a terme accions normatives internes (decrets d’alcaldia, mesures de govern, etc.) i introduir prescripcions tècniques que vinculin requeriments ambientals i de sostenibilitat relacionats amb la compra directa de productes, contractació de serveis, obres, concessions, etc. Entre els aspectes que s'han d'incloure s'inclourien tant els materials d’oficina, mobiliari urbà o obra pública i jardineria com les mesures específiques per garantir uns nivells mínims de compra anual de material reciclat o lliure de tòxics, l’ús generalitzat de compost com adob per parcs i jardins públics, l'adquisició de mobiliari a partir de fusta certificada, etc.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica -

5.1. Requisits d'eficiència energètica


10

Recurs estalviat

Tipologia -


-


Agenda 21 Viladecans Anàlisi ambiental del municipi

de Viladecans


5.1.2. Incorporar criteris d'eficiència energètica i altres criteris de sostenibilitat als plecs de condicions per a la contractació d'empreses proveïdores de serveis municipals 7.1.3. Elaborar i aprovar un Pla Local de Prevenció de residus municipals


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep- de Compres i contractacions

(Àrea d’Economia i Gestió Interna)


- Adquisició de productes amb criteris ambientals (%) Substitució de productes per d'altres amb criteris ambientals (%) Consum de productes amb criteris ambientals (%) Serveis amb clàusules ambientals (%)

Incrementar l’ús de materials reciclats i

reciclables. AGENTS IMPLICATS


Sostenibilitat Tots els serveis municipals que facin compres i contractacions

-

135



5.1.2 Incorporar criteris d'eficiència energètica i altres criteris de sostenibilitat als plecs de condicions per a la contractació d'empreses proveïdores de serveis municipals ---


5. Adquisició pública de béns i serveis Existiran uns criteris mínims d’obligat compliment, i d’altres que puntuaran per al

concurs d’adjudicació. Els criteris s’adaptaran en funció de la tipologia de servei a cobrir. El responsable energètic del municipi participarà activament en la redacció dels plecs de condicions que s’elaborin des de les diferents àrees de l’Ajuntament. Els criteris que es poden aplicar poden incidir directament sobre el servei a proveir, com per exemple exigència de segells de certificació ambiental o ecoetiquetes en els productes amb els quals es realitzen els serveis: distintiu de garantia de qualitat ambiental (Generalitat de Catalunya), Ecolabel (UE), Àngel blau, CCPAE en productes d’alimentació, etc. Es pot incidir sobre els mitjans de transport fets servir o bé exigir que l’empresa disposi d’algun tipus de certificació ambiental (ISO 14.001 o EMAS).

Curt-Mig-Llarg


Temàtica -

5.1. Requisits d'eficiència energètica


-

Recurs estalviat

Tipologia Tots els recursos


-


Agenda 21 de Viladecans


1.1.5. Crear la figura del gestor energètic. 5.1.1. Continuar amb la implantació de la política de compra verda pública


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep de Compres i contractacions.

(Ârea d’ Economia i Gestió Interna)

Responsable energètic del municipi.


-

Concursos d’adjudicació de serveis amb criteris d’eficiència energètica al plec de condicions

(%: plecs amb criteris d’eficiència/total de plecs)

100% dels plecs de condicions amb criteris d’eficiència incorporats. AGENTS IMPLICATS



Empreses proveïdores. -

136



6.1.1 Crear l'Agència Local de l'Energia --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

6. Participació ciutadana L’Agència d’Energia, que podrà tenir caràcter local o supramunicipal, serà l’encarregada d’impulsar accions que fomentin l’ estalvi i l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables per part dels diferents agents econòmics i sectors socials. Entre les seves funcions estarà oferir informació, suport tècnic i assessorament en matèria energètica, així com promoure el paper actiu de la ciutadania en la incorporació de mecanismes i hàbits energèticament sostenibles. Haurà de desenvolupar, entre d’altres, les següents funcions:

• Treballs de consultoria ( diagnosis i auditories energètiques, assessorament en l’elaboració d’ordenances, ...)

• Elaboració i execució de projectes (certificació energètica d’edificis, suport tècnic als projectes de rehabilitació, ...)

• Tramitació de subvencions i ajuts ( per a l’administració, ajuts directes a la ciutadania, gestió de les bonificacions fiscals,...)

• Accions formatives ( participació i suport en els cursos formació per a tècnics municipals, per a professionals instal·ladors, ...)

• Activitats de sensibilització i participació ciutadana per promoure l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables

• Suport a la participació en projectes europeus.

Mig


Temàtica 2.100.000

6.1. Serveis d'assessorament


10 anys

Recurs estalviat



-



1.1.5. Crear la figura del gestor energètic. 6.3.1. Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el

canvi climàtic.


-


Ajuntament INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

-

Creació de l'Agència de l'Energia Campanyes d'estalvi (núm. campanyes realitzades /any) Accions formatives (núm./any, i hores formació/any). Sol·licituds d'informació (núm. sol·licituds rebudes/any).

Agència creada 1 campanya/any

Augment núm. (i h) Augment sol·licituds


-

137



6.2.1 Promoure fiscalment la compra de vehicles de classe A --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

6. Participació ciutadana

Incorporar una clàusula de bonificació sobre la quota de l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica per aquells vehicles que, atenent a la incidència de la combustió del carburant i de la part mecànica en el medi ambient, disposin d'una classificació energètica A. Aquesta bonificació serà del 75% de la quota de l'impost durant 4 anys, des de l'any següent al de la data de matriculació del vehicle.

Curt


Temàtica -



-

Recurs estalviat

Tipologia -


-





-

RESPONSABLES Temps d'amortització Àrea d’ Economia i Gestió

Interna Àrea de Medi Ambient i Ciutat

Sostenible


-

Bonificacions atorgades als ciutadans (%: contribucions amb bonificació/contribucions totals)

Augment AGENTS IMPLICATS Índex Cost-eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

Mobilitat (Àrea d’ Espai Públic) -

138



6.2.2 Promoure fiscalment tecnologies eficients i energies renovables --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Ampliar els àmbits de bonificació de l'IBI per fomentar l'eficiència en l'edificació. Aplicar aquesta bonificació en edificis que s'ampliïn o reformin amb criteris bioclimàtics, d'eficiència energètica o que incorporin altres fonts d'energia renovables, com per exemple calderes de biomassa. De fet, l’ajuntament actualment ja bonifica un 50% de l’IBI per instal·lacions fotovoltaiques durant 3 anys, però seria interessant ampliar aquesta oferta.

Una altra bona proposta, seria la de bonificació de fins al 20% de l'IBI als ciutadans que demostrin consumir menys energia que un llindar establert.

Curt


Temàtica -



-

Recurs estalviat

Tipologia -


-





-


Àrea d’Economia i Gestió Interna


Bonificacions atorgades als ciutadans (%: contribucions amb bonificació/contribucions totals)

Estalvi en la bonificació (% estalvi en IBI)

Augment

Fins el 20%



-

139



6.3.1 Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el canvi

climàtic --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

6. Participació ciutadana Elaborar un catàleg de bones pràctiques en l'àmbit domèstic, comercial i oficines per tal d'incidir en els hàbits que facin reduir els consums innecessaris, com ara:

• Tancar els aparells quan no s’utilitzin (TV, ordinador, impressora,etc). Desconnectar els stand-by quan no es facin servir (regletes amb interruptor).

• Climatització adequada en vivendes o locals comercials (24º estiu i 21º hivern). • Millor aprofitament de la llum natural, reduint l'encesa de llums. • Controlar el màxim l’obertura de portes i finestres per tal que no trencar

l’equilibri tèrmic a l’interior. Aïllar les fusteries.

Fer servir els mitjans de comunicació locals per tal de fer arribar els missatges a tota la ciutadania (falques a la ràdio, anuncis a la televisió, programa o secció sobre el medi ambient en ràdio o televisió, etc.).

Celebrar el dia de la energia en coordinació amb el Covenant of Mayors.

Curt-Mig-Llarg



6.3. Sensibilització i treball amb xarxes locals


-

Recurs estalviat

Tipologia -


-


Anàlisi ambiental del municipi de Viladecans (Annex 2)

A21 (Programa d’acció per evitar consums innecessaris



-


Sostenibilitat (Àrea de Medi ambient i Ciutat Sostenible)


Edició de catàlegs (núm. catàlegs editats/any) Realització d'anuncis i falques publicitàries (núm./any) Programes sobre el medi ambient en ràdio o TV (núm./any) Consum d'energia al municipi (kWh/any)

Augment respecte la

situació inicial

Assegurar els objectius de reducció establerts al PAES


Ciutadania -

140



6.3.2 Realitzar campanyes de sensibilització i promoció de bones pràctiques ambientals

als equipaments municipals --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini


Promoure actuacions de sensibilització i promoció de bons hàbits dirigides als usuaris dels equipaments municipals, per tal d'assegurar el compliment dels objectius definits al Pla d'Acció pel que fa a la gestió (component d'ús) de l'equipament.

Les campanyes poden integrar vies de comunicació o d'actuació: des de col·locar adhesius amb missatges a interruptors, tiradors de cisterna, dutxes, etc. a missatges de correu electrònic a treballadors d'oficines, cartells de difusió de bons hàbits amb dades d'estalvis potencials, displays electrònics amb la publicació de dades d'estalvis aconseguides després d'una campanya o d'una actuació de millora realitzada, etc.

Curt-Mig-Llarg





-

Recurs estalviat

Tipologia -


-


A21 (Programa d’acció per evitar consums innecessaris

ACCIONS PAES RELACIONADES Valorat en l'estalvi per gestió dels equipaments

1.1.6. Nomenar un responsable energètic per equipament. 1.1.7. Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals.


-




Edició de catàlegs (núm./any) Campanyes de comunicació (núm./any) Consum d'energia als equipaments (kWh/any)

Augment respecte la

situació inicial

Assegurar els objectius de reducció establerts al PAES


Ciutadania -

141



6.3.3 Realitzar campanyes per fomentar els desplaçaments sense cotxe --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

6. Participació ciutadana Campanya de promoció dels desplaçaments a peu, en bicicleta o en transport públic a partir dels mitjans de comunicació locals, tal i com s'estableix en l'acció 6.3.1. Es proposa realitzar algunes actuacions de promoció de mitjans de transport alternatius al cotxe orientats a diferents sectors de la ciutadania, com ara:

Servei municipal de préstec de bicicletes en centres cívics, etc. per fomentar l'aparició de nous usuaris al municipi. Períodes de préstec gratuït quinzenal o mensual, per provar la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

Assessorament a empreses locals per fomentar l'ús de la bicicleta o el carpooling. Ajuts per a l'adquisició d'una flota de bicicletes per desplaçaments laborals, en funció de l'activitat de l'empresa i del nombre de treballadors.

Foment de l'ús del transport públic. Ja es va realitzar una campanya de promoció de l'ús del transport públic a través dels comerços, que entre d'altres actuacions es va realitzar la repartició d'un bitllet senzill d'autobús als seus clients.

Continuar amb els actes de la setmana de la mobilitat i el dia mundial sense cotxes.

Curt-Mig-Llarg





-

Recurs estalviat

Tipologia -


-



6.1.1. Crear l'Agència Local de l'Energia 6.3.1. Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el

canvi climàtic


-



INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - Realització d'anuncis i falques publicitàries (núm./any)

Programes sobre transport sostenible en ràdio o TV (núm./any) Actuacions de promoció transport públic (núm. act. /any) Bicicletes de préstec disponibles al municipi (núm. bicicletes i núm. préstecs realitzats/any) Bicicletes en empreses del municipi acollides (núm. bicicletes/any i núm. empreses acollides/any) 2. Ciutadans que han "deixat el cotxe" des de campanya (%)

Augment respecte la situació inicial

(anuncis, actuacions i n. bicicletes disponibles)

2. Assegurar l'objectiu del canvi modal en el 21%

establert al Pla de Mobilitat


Ciutadania. Empreses del municipi. -

142



7.1.1 Establir un Pla de bones pràctiques per a l’ús responsable de paper i els productes

derivats i la virtualització de la informació a l’Ajuntament 8,4 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Introduir en les activitats d’oficina i l’administració pública hàbits d’ús responsable del paper i pràctiques per a la desmaterialització de la informació a partir de l’aplicació de bones pràctiques com: continuar amb l’ús d'intranet per a circulars internes, emmagatzemar els documents en CD/DVD, llapissos de memòria o discos durs, reutilitzar el paper imprès per una sola cara (com paper de notes, esborranys, documents interns, etc.), finalitzar el procés d’implantació de la signatura digital per a certs tipus de tràmits o notificacions, considerar qüestions com la grandària de la lletra o els marges, i l'ús de paper de baix gramatge i reciclat a l'hora d'imprimir, etc. El Pla seria una eina per integrar les actuacions puntuals que s’estan duent a terme i tenir un marc comú que permeti realitzar-ne el seguiment, aporti continuïtat i consolidi les diferents accions que l'integren.

Curt


Temàtica 20.000

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia Tones de paper generat


-


Agenda 21 Viladecans Anàlisi ambiental del municipi de Viladecans


7.1.3. Elaborar i aprovar un Pla local de prevenció de residus municipals


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Sostenibilitat

(Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - Bones pràctiques en oficines municipals

(% d'oficines que segueixen bones pràctiques). Criteris de substitució de maquinària cap a d'altre amb opcions d’estalvi de paper (fotocopies a dues cares, fax amb opció d’enviament directe des de l’ordinador, etc.) Paper comprat i consumit (kg).

100% d'oficines

100% de nova maquinària amb criteris d'estalvi

Reducció 20% compra de

paper


Dep. d’ Informàtica (Àrea d’ Economia i Gestió Interna) i Dep. de Publicacions (Àrea d’

Alcaldia)

0,397

143



7.1.2 Incrementar el programa de recollida selectiva de les diferents fraccions als

equipaments municipals i centres d’ensenyament. ---


7. Altres Per tal d’incrementar la recollida selectiva en els equipaments municipals i centres d’ensenyament caldria continuar amb la introducció de sistemes de recollida selectiva adequats per totes les fraccions produïdes a partir de: � Introduir nous contenidors i considerar les reserves d’espai apropiades per a cada

fracció, amb les identificacions i instruccions d’ús oportunes. � Incloure als plecs de gestió de serveis de recollida (generals o específics per

equipament) les condicions tècniques i les responsabilitats per fer viable el servei de recollida associat a cada fracció.

� Controlar i realitzar un seguiment de la gestió dels residus en l’interior dels centres i equipaments implicats.

� Crear una zona d’emmagatzematge selectiu al local de la brigada municipal (tipus mini-deixalleria) per als residus generats per les activitats d’aquest servei.

A més, s’han de realitzar campanyes de comunicació per informar de les recollides i incentivar a la participació imprescindible dels usuaris de l’equipament, del personal administratiu i del personal de neteja.

Curt


Temàtica -

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia Fracció Resta no tractada. Consum recursos i energia dels processos d’obtenció.


-



de Viladecans


7.1.10. Incrementar la recollida selectiva fins arribar als objectius marcats pel PROGREMIC


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Sostenibilitat-(Ârea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible) Serveis municipals- residus



- Sistemes de recollida selectiva en equipaments (% equipaments amb recollida selectiva/any). Fraccions recollides (Núm. fraccions amb sistemes de recollida específics per equipament). Recollida de residus, per fracció (tones/any).

Increment de les tones recollides de paper i cartró, FORM, envasos lleugers, vidre i d’altres

fraccions


Serveis municipals (manteniment d’edificis), gestors i treballadors dels equipaments i servei neteja

-

144



7.1.3 Elaborar i aprovar un Pla Local de Prevenció de residus municipals >1.635,0 27 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres La prevenció de la producció de residus requereix un canvi important de les pràctiques en la gestió i reclama la implicació màxima de tots els actors afectats: governs, empreses, comerços, associacions, administracions, etc. Els poders públics locals són actors clau en la planificació i en la gestió de residus. L’administració municipal ha d’actuar com a facilitador, promocionant accions concertades entre els diferents agents, cadascú al seu nivell i en una dinàmica de millora contínua. Per aconseguir-ho, és necessari establir una eina, el Pla Local de Prevenció, que permeti planificar, establir objectius i indicadors i aplicar, a mig i llarg termini, una estratègia que permeti arribar als objectius plantejats de reducció dels residus generats. El Pla Local de Prevenció de Residus permetrà donar continuïtat i un marc de referència a les actuacions puntuals que ja es van duent a terme. A la pàgina web de l'Agència de Residus es pot consultar la guia d'elaboració del Pla. El cost d’inversió té en compte un desplegament mitjà del Pla.

Curt


Temàtica 342.865

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia Primeres matèries

Energia derivada recollida i tractament residus


t considerades (10%)



de Viladecans


1.5.2. Establir un conveni amb el canal HORECA per a la utilització d’envasos retornables


-




Generació de residus, per tipologia (tones/any). Nombre d’actuacions de prevenció. Nombre d’activitats econòmiques implicades.

Reducció generació paper i cartró, vidre, envasos i matèria orgànica, segons potencials PROGREMIC

Augment Augment


Àrea de Promoció de la Ciutat-Ciutadania. Comerços-Associacions comercials

0,035

27 En el valor estimat de l’estalvi d’emissions gràcies a l’aplicació de les accions proposades en el Pla Local de Prevenció no es va poder tenir en compte, per falta de dades, la fracció altres. Per tant, el resultat real d’estalvi d’emissions és superior a l’especificat.

145



7.1.4 Establir una normativa interna per a la prevenció i l'increment de la recollida

selectiva en actes festius públics. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres L’organització d’esdeveniments festius és un moment ideal per a incorporar estratègies de prevenció i reciclatge de residus, estratègies que podrien estar recollides en ordenances locals. A més, la consideració de criteris ambientals és important tant pel benefici ambiental directe (en termes de reducció de residus generats, increment de la recollida selectiva, estalvi de neteja posterior, etc.) com per l’exemple que suposa, ja que els esdeveniments festius són un incomparable aparador on es poden posar de manifest un conjunt de bones pràctiques que després la ciutadania pot adquirir en els seus hàbits quotidians. Una normativa interna permetria estendre i consolidar les actuacions fetes fins ara en quant a la reducció dels residus a les festes populars: ús de vaixella compostable, gots retornables, instal·lacions d’illes de contenidors per a la recollida selectiva i monitoratge de les festes. Es podrien introduir iniciatives noves com ara, incorporació de vaixella reutilitzable, utilització d’envàs retornable (barril, vidre...) sempre que sigui possible i l’establiment d’un punt d’informació ambiental en les festes amb gran afluència de públic.

Curt


Temàtica -

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia Materials d’un sol ús Matèries primeres

substituïdes per reciclades


-



de Viladecans




-


Ajuntament i Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible


Ambientalització d’actes festius (% actes ambientalitzats). Participants dels esdeveniments (núm.). Criteris de prevenció als productes (% en begudes, menjars, productes per la compra, etc.) Generació de residus (estimació tones)

Increment de la recollida selectiva als actes. Reducció


Ciutadania -

146



7.1.5 Continuar amb la promoció de la substitució de bosses d’un sol ús per elements

reutilitzables 801,6 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Les bosses d’un sol ús són un dels símbols actuals de la cultura d’usar i llençar i del malbaratament de recursos. Per tant, és un àmbit on l’Ajuntament pot actuar-hi tant per les conseqüències ambientals directes (abandonament a l’espai públic, obstrucció de canonades, tractament posterior com a residu, etc.) com per l’exemple que suposa. Per a la regulació del seu ús des de l’administració local es planteja la consecució d’acords voluntaris amb els col·lectius implicats (establiments d’alimentació, supermercats, botigues, etc.) per tal d’arribar a uns objectius de prevenció en el nombre de bosses de plàstic d’un sòl ús per càpita lliurades als comerços en un 50% per a l'any 2012, tal i com estableix el PROGREMIC. De manera que aquests establiments introdueixin mesures com: cobrament de les bosses o descompte per no utilitzar-les, subministrament (gratuït, en dipòsit o de pagament) de bosses i altres elements reutilitzables, etc. Per això es proposa continuar amb el foment del canvi dels hàbits de la població en relació a l’ús d’elements reutilitzables per a transportar la compra, en substitució de les bosses i d’altres embalatges d’un sol ús.

Curt



7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia Tones generades de bosses

de plàstic.


-



de Viladecans


1.5.2. Establir un conveni amb el canal HORECA per a la utilització d’envasos retornables



-




Distribució d’elements reutilitzables per l’Ajuntament (núm.) Promoció d'elements reutilitzables des de les activitats comercials (núm. d'activitats) Distribució d’elements reutilitzables per les activitats comercials (núm. elements). Bosses d’un sol ús estalviades (estimació núm.).

Disminució del 50% de la generació de bosses de plàstic

film d’un sol ús.


Ciutadania. Comerços. Associacions comercials. Empresa especialitzada en campanyes ambientals

0,005

147



7.1.6 Regular la publicitat no nominal i premsa gratuïta al municipi --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres L’objectiu és controlar l’activitat del sector de la distribució de publicitat al carrer i a les bústies i de premsa gratuïta en el municipi per tal de millorar les seves conseqüències (neteja de la ciutat, molèsties a la ciutadania, generació de residus, etc.) a partir de l’establiment d’una normativa específica que reguli les diferents formes de publicitat, de manera que es fomentin mesures de prevenció, com ara l'obligatorietat de:

� utilitzar un determinat percentatge de materials reciclats, � limitar l'embalatge, � respectar la no disposició de publicitat no nominal i premsa gratuïta en les

bústies dels veïns que així ho explicitin, � recollida del residus i neteja de les zones al voltant de punts d’entrega de

publicitat i premsa gratuïta.

Curt


Temàtica -

7.1. Residus


10 anys

Recurs estalviat

Tipologia Tones paper (i embalatges associats). Energia associada a la neteja dels residus.


-



de Viladecans


7.1.3. Elaborar i aprovar un Pla local de prevenció de residus municipals 7.1.1. Establir un Pla de bones pràctiques per a l’ús responsable de paper i els

productes derivats i la virtualització de la informació a l’Ajuntament


-


Ajuntament i Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - Signatura d’acords de col·laboració (núm.).

Llicències d’activitat de distribució de publicitat i premsa gratuïta (núm.). Implantació de mesures obligatòries de reducció (núm.) Adhesió a no rebre publicitat no nominal (núm. veïns) Publicitat i premsa no generada (estimació tones paper).

Augment

Disminució Augment

Disminució de la generació de

paper


Ciutadania. Empreses distribuïdores i fabricants de material publicitari i premsa

gratuïta.

0,005

148



7.1.7 Continuar amb la promoció del compostatge casolà i comunitari 6,0 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres L’autocompostatge evita que la matèria orgànica i les restes vegetals s’hagin de gestionar dins els sistemes de recollida i tractament municipal, estalviant consum energètics i emissions d'aquestes dues etapes. De forma complementaria, aquesta pràctica de prevenció pot traduir-se en una reducció de les quantitats de matèria orgànica no seleccionada en origen que es troba dins de la fracció Resta, de manera que es redueix l’abocament de materials biodegradables i conseqüentment les emissions de CH4. El compostatge casolà és un procés senzill que pot ser complementari al servei de recollida habitual i, en zones amb dispersió i baixa densitat de la població, pot ser una via adequada per a la gestió de la matèria orgànica. El procés es pot dur a terme mitjançant la utilització de compostadors (el municipi pot facilitar la seva adquisició als ciutadans) o barrejant les restes orgàniques en una pila sobre el sòl. En el municipi actualment es practica el compostatge en més d’una desena de centres escolars i en algunes llars. Cal però, noves campanyes de comunicació per a la promoció de l’autocompostatge i la formació dels nous usuaris a partir de tallers i grups d’assessorament. A més, és imprescindible continuar amb el seguiment tècnic per tal d'assegurar el bon funcionament de l’autocompostatge.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 35.000

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia

Energia de tractament dels residus orgànics.

Energia en la recollida. Fertilitzants substituïts.


-



de Viladecans




-

RESPONSABLES Temps d'amortització Sostenibilitat

(Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible)


Autocompostatge de matèria orgànica (tones m.o) Compost generat (tones compost) Compostadors repartits als tallers per ciutadans (núm.) Població que realitza autocompostatge (núm. habitants) Centres escolars que realitzen compostatge comunitari (núm.)

Disminuir la recollida de residus orgànics i el seu

tractament Disminuir els materials biodegradables de la

fracció resta


Ciutadania- Centres educatius 0,972

149



7.1.8 Establir un programa de reutilització i reparació. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres La pràctica de la reutilització i reparació aconsegueix allargar la vida útil dels béns i productes consumits. Essent aquesta una pràctica en regressió, l’Ajuntament pot convertint-se en promotor d’aquest tipus d’hàbits, implantant un seguit de mesures com:

� Desenvolupar el projecte de reutilització i venda de voluminosos i altres productes diversos al magatzem construït amb aquesta finalitat a la deixalleria municipal.

� Continuar amb la iniciativa metropolitana "Millor que nou, 100% vell", de difusió d’empreses amb servei de reparació, mercats de segona mà, etc.

� Desenvolupar campanyes de comunicació relacionades amb la reutilització i reparació de bens materials.

Curt


Temàtica -

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia

Tones matèries primeres i energia fabricació i distribució. Consum energètic associat a

recollida i tractament


-



de Viladecans



7.1.11. Incrementar la recollida de fraccions minoritàries


-


Sostenibilitat-(Àrea de Medi ambient i Ciutat Sostenible)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - Generació de voluminosos, tèxtils i aparells elèctrics i

electrònics (tones/any). Reutilització/reparació de voluminosos (tones o núm./any) Punts de reparació o nombre de visites (núm.) Mercats de segona mà i intercanvi (núm. convocatòries) i Productes intercanviats o venuts (núm.) Campanyes desenvolupades i cost (núm. i € destinats)

Reducció Augment Augment Augment i augment Augment


Ciutadania- Entitats d’inserció sociolaboral -

150



7.1.9 Implementar un Pla de millora contínua dels serveis de recollida de residus

municipals. 6,3 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Un Pla de millora contínua ha de permetre, al llarg de tota la durada de la contracta, una evolució positiva de la recollida d’acord amb l'opinió de tots els actors implicats i una adequació de tots els serveis a les necessitats del municipi. L’objectiu, per tant, és adaptar les recollides de manera que es puguin ajustar els tipus de serveis prestats, els mitjans utilitzats (humans i materials), les hores destinades i les freqüències de recollida, per tal de permetre una reducció del cost energètic (i econòmic) de les recollides associades a cada fracció. Cal consensuar amb l’Ajuntament un procediment de seguiment, control i avaluació del nivell de qualitat de les prestacions dels serveis objecte de la contracta per identificar les possibles millores i corregir aquelles deficiències que puguin aparèixer durant el desenvolupament de la contracta.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 0

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia Consum de combustible


-



de Viladecans


-


-


Ajuntament i Àrea de Medi Ambient

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - Eficiència energètica en la recollida (energia consumida en la

recollida (l o kWh) /tona de cada fracció) Temps de recollida (hores setmanals de servei /t de fracció) Propostes de millora (%: núm. propostes millora/total propostes realitzades) Inspecció del servei (núm. inspeccions)

Disminució de consum de combustible en la recollida. Reducció est. emissions 2%.

Augment

Augment


Empresa concessionària del servei de recollida

0

151



7.1.10 Incrementar la recollida selectiva fins arribar als objectius marcats pel PROGREMIC. >4879,0 28 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres

Per tal d’estalviar emissions derivades de la gestió de residus caldria establir i consolidar el servei de recollida selectiva. Per fer-ho seria necessari adaptar els instruments de foment d’aquestes recollides. S’hauria de consolidar la recollida selectiva de la FORM, promocionar accions de proximitat en matèria de recollida selectiva en petits comerços i potenciar les recollides comercials segregades, entre altres accions.

Curt-Mig


Temàtica 102.368

7.1. Residus


1

Recurs estalviat

Tipologia

Tones de residus de Resta tractades.

Consum energètic associat a la generació de nous productes


-



de Viladecans


A1.17. Incrementar el programa de recollida de les diferents fraccions als equipaments municipals i centres d’ensenyament.


-


Ajuntament i Àrea de medi ambient i Ciutat Sostenible


Recollida de residus, per fracció (tones/any). Punts de recollida selectiva (núm./any). Recollida comercial segregada (% del total de comerços).

Assolir objectius Progremic: matèria orgànica (43%) paper i cartró (76%) vidre (77%), i envasos (26%).


Empresa concessionària del servei de recollida. Ciutadania. Activitats

econòmiques. 0,035

28 En el valor estimat de l’estalvi d’emissions gràcies a l’aplicació de les accions proposades no es va poder tenir en compte, per falta de dades, la fracció altres. Per tant, el resultat real d’estalvi d’emissions és superior a l’especificat.

152



7.1.11 Incrementar la recollida de fraccions minoritàries --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Dintre de les fraccions minoritàries destaquen els voluminosos i RAEEs, els olis, els tèxtils i tèxtils sanitaris, i les runes procedents d’obres menors. Aquestes fraccions han anat prenent rellevància en els darrers anys fins al punt que totes juntes esdevenen la segona fracció en importància (en pes) de la composició dels residus. És prioritari, doncs, fomentar la prevenció i la recollida selectiva d’aquestes fraccions establint mesures com:

� Potenciar les aportacions de la ciutadania a la deixalleria , minideixalleries de barri i deixalleria mòbil.

� Implantar serveis de recollida específics per aquestes fraccions que, quan es cregui convenient podrien dimensionar-se com a serveis a demanda de l’usuari.

� Desenvolupar els convenis de Sistemes Integrats de Gestió per fomentar la recollida en comerços, distribuïdors i aportacions a la deixalleria.

� Implicar als comerços i altres serveis de proximitat per convertir-los en punts de recollida pròxims a la ciutadania, especialment per aquelles fraccions que no es troben contemplades en un SIG com els olis, tòners, etc.

� Desenvolupar campanyes de comunicació de promoció de la recollida selectiva d’aquestes fraccions i els serveis relacionats.

Curt


Temàtica -

7.1. Residus


10

Recurs estalviat

Tipologia

Matèries primeres per la utilització del materials reciclats

Energia de recollida si s’aprofiten sistemes de logística inversa


-



de Viladecans


B1.8. Incrementar el percentatge de recollida selectiva fins a arribar als objectius marcats pel PROGREMIC.


-


Ajuntament i Àrea de medi ambient i Ciutat Sostenible


Serveis de recollida de fraccions minoritàries (núm.) Recollida de fraccions minoritàries (tones/any) Entrades a les deixalleries (núm. entrades/any) Espais per a la recollida selectiva dels clients als establiments comercials (núm. establiments/any)

Increment tones de recollida de residus de fraccions minoritàries.


Ciutadania. Comerços -

153



7.2.1 Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres

L'objectiu principal de l'ordenança serà regular la incorporació i la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua i adequar la qualitat de l’aigua a l’ús que se’n faci en edificis (públics i privats) i d’altres construccions i activitats.

S'incorporaran també mesures de regulació del reg de zones verdes o jardins.

En aquest sentit s'hauran d'aplicar mesures d'estalvi i aprofitament d'aigua en diferents tipologies d'edificis, com ara recollida i ús de les aigües grises o les aigües pluvials, sistemes economitzadors d'aigua. Pel que fa a l'aplicació en edificis, afectarà específicament a aquells de nova construcció o en procés de reforma integral.

Curt


Temàtica -

7.2. Aigua


-

Recurs estalviat

Tipologia Aigua potable, electricitat (potabilització i bombeig).


-



7.2.1.1. Promoure la instal·lació de les conduccions per l'aigua no potable per als sanitaris en edificis residencials de nova construcció o afectats de reforma integral


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Serveis jurídics (Àrea

d’Economia i Gestió Interna) Àrea de Medi Ambient i Ciutat

Sostenible


- Aprovació de l'ordenança d'estalvi d'aigua

Consum d’aigua potable al municipi (m3/any)

Ordenança aprovada

Recolzar l'assoliment de l'objectiu de reducció del

40% el 2020.


Àrea de Planificació Territorial Àrea d’Espai Públic -

154



7.2.1.1 Promoure la instal·lació de les conduccions per l'aigua no potable per als sanitaris

en edificis residencials de nova construcció o afectats de reforma integral --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Aquesta actuació es podria incloure en l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua. En nous edificis o en aquells afectats per reformes integrals caldrà incorporar les conduccions d'aigua no potable fins als sanitaris. Aquestes hauran de fer-se arribar fins a l'arqueta de connexió de la xarxa municipal d'aigua no potable del carrer. En cas que no hi arribi la xarxa municipal, els conductes de l'edifici s'hauran de fer arribar fins al límit de la parcel·la, preparats per una futura connexió. Amb la instal·lació d'aquesta xarxa paral·lela s'aconseguirà reaprofitar un recurs existent per a una necessitat poc exigent, reduint dràsticament el consum d'aigua, que cal preservar com a recurs escàs. Les instal·lacions de qualsevol aigua no apta per a consum humà han de ser independents de la xarxa de proveïment d’aigua potable i han d’estar degudament senyalitzades d’acord amb el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, en els punts de proveïment, els dipòsits d’emmagatzematge o tractament i en els punts de consum. Concretament caldrà fixar un rètol en dipòsits i punts de proveïment, fàcilment visible, que expressi: “Aigua no potable”. Pel que fa a les canonades específiques, hauran de senyalitzar-se amb color porpra (PANTONE 2577U) en tota la seva longitud.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica -

7.2. Aigua


-

Recurs estalviat



Aigua potable


ACCIONS PAES RELACIONADES - 7.2.1. Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua

7.2.2.5. Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis

municipals


-


Dep d’Urbanisme (Àrea de Planificació Territorial)


Consum d’aigua potable al municipi (m3/any) Recolzar l'assoliment de l'objectiu de reducció del

40% el 2020.



Àrea d’Espai Públic -

155



7.2.2

Continuar amb la implantació d'infraestructures que millorin l'eficiència en el cicle de l'ús de l'aigua 221,0


7. Altres L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida que, degut entre d’altres als efectes del canvi climàtic i a la situació de disponibilitat energètica futura, es preveu dia a dia més limitat. És per aquesta raó que governs i ciutadania han de fer tot allò que sigui possible per preservar-la i garantir la disponibilitat futura d’aquest recurs preuat. En aquest sentit (i també en termes de l’estalvi d’energia que porta associat l’estalvi i el reaprofitament de l’aigua) es proposa incorporar els paràmetres i criteris de gestió del cicle de l’aigua que s’inclouen a l’informe "Diagnosi, objectiu i propostes respecte l'ordenament hídric sostenible del municipi de Viladecans i Oliveretes", que s’adjunta en l’ANNEX 3 del present document. Estendre la xarxa separativa municipal de recollida d'aigües pluvials a les noves zones urbanitzades i la xarxa d’aigües regenerades de la depuradora o implantar l’emmagatzematge de l'aigua de pluja en dipòsits específics per a usos de poca exigència de qualitat (com ara reg i neteja viària), el control de fuites i l’ús responsable del recurs en són alguns exemples.

Curt-Mig-Llarg

Cost inversió (€) 29

Temàtica 5.000.000

7.2. Aigua


80 anys

Recurs estalviat



2.220.000 m3/any aigua potable


ANNEX 3 - "Diagnosi, objectiu i propostes respecte

l'ordenament hídric sostenible del municipi de Viladecans i

Oliveretes"


Les actuacions dins aquest grup 7.2.2: 7.2.2.1, 7.2.2.2, 7.2.2.3, 7.2.2.4, 7.2.2.5


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep. de Planificació i d’Edificacions i obres (Àrea de Planificació

Territorial)


- Compliment de les actuacions del cicle de l'aigua (% compliment de les accions incloses al grup 7.2.2.)


100% de compliment de les actuacions del grup 7.2.2.

Reducció 38% el 2020.


Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible i Àrea d’Espai Públic 0,283

29 Els costos calculats en aquesta fitxa corresponen a la suma dels costos calculats per cadascuna de les accions del grup 7.2.2 (de la 1 a la 5). Al còmput total només es sumaran una vegada. Les emissions s'han considerat únicament en la fitxa general, com a valor global.

156



7.2.2.1 Continuar amb la implantació de la doble xarxa de sanejament: pluvial i d'aigües

negres --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Ampliar la xarxa de recollida separativa de pluvials a tot el municipi, incorporant també les noves zones de creixement. D'aquesta manera es garanteix un millor tractament de les aigües residuals, evitant sobresaturacions de la depuradora en períodes de pluges i avingudes que, sovint, passen per haver de fer un by-pass a la planta de tractament amb les conseqüències negatives que pot tenir per la conservació del medi marí i la qualitat del litoral. Tanmateix aquesta actuació pot portar associada la instal·lació d'un dipòsit de recollida d'aigües pluvials que, amb poca inversió en tractament (filtratge i poc més) podria arribar a ser d'utilitat per al subministrament de la xarxa terciària municipal (aigües regenerades, freàtiques i pluvials).

Curt-Mig-Llarg


Temàtica -

7.2. Aigua


-

Recurs estalviat



Aigua potable

RELACIÓ AMB ALTRES PLANS Estalvi energètic (kWh/any) ANNEX 3 - "Diagnosi, objectiu i

propostes respecte l'ordenament hídric sostenible del municipi de Viladecans i

Oliveretes"



-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep. de Planificació i Dep.

d’Edificacions i obres (Àrea de Planificació

Territorial)


- Implantació del doble sistema de sanejament: negres i

pluvials (% carrers amb sistema implementat)


100% de carrers amb doble sistema


40% el 2020.




157



7.2.2.2 Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 1a fase:

barreja amb aigües freàtiques. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres

Amb la disminució de la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR es podrà aconseguir una millora en la qualitat de l'aigua que la farà apta per al rec de parcs i jardins. Aquesta primera fase de l'actuació comprèn la instal·lació d'un dipòsit de barreja d'aigües regenerades i aigües freàtiques, amb les seves bombes d'impulsió, i la seva connexió amb la xarxa d'aigua no potable municipal, i suposarà una millora en la qualitat de l'aigua d'aquesta xarxa terciària de subministrament (aigua no potable per al reg, la neteja viària i els sanitaris d'equipaments municipals, amb possibilitat d'ampliació cap a habitatges).

Curt



7.2. Aigua


-

Recurs estalviat



Aigua potable



Oliveretes"



-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep. de Planificació (Àrea de Planificació

Territorial)

INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència - Execució dipòsit de barreja, bombeig i conduccions

Conductivitat de l'aigua


Execució actuacions 100%

< 3.000 µS/cm


40% el 2020.



Àrea d’Espai Públic EMSSA -

158



7.2.2.3 Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 2a fase:

planta de desmineralització. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres

Amb la disminució de la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR es podrà aconseguir una millora en la qualitat de l'aigua que la farà apta per al rec de parcs i jardins. Aquesta segona fase de l'actuació comprèn la connexió de la xarxa regenerada municipal amb la futura planta de desmineralització que s'instal·larà a la depuradora, i la seva connexió definitiva amb la xarxa d'aigua no potable municipal. Aquesta planta ha de portar un major grau de millora de la qualitat de l'aigua de la xarxa terciària de subministrament.

Mig


Temàtica 3.000.000 €

7.2. Aigua


-

Recurs estalviat



Aigua potable



Oliveretes"



-


ACA INDICADORS DE SEGUIMENT i unitats Objectiu o tendència

- Connexió a la planta desmineralitzadora de la EDAR

Conductivitat de l'aigua


Connexió realitzada

< 3.000 µS/cm


40% el 2020.



Dep. de Planificació (Àrea de Planificació Territorial (Àrea

d’Espai Públic)

-

159



7.2.2.4 Estendre la xarxa de subministrament d'aigua no potable cap als punts

potencials de consum --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Caldrà estendre la xarxa terciària municipal (aigua no potable) fins als punts de connexió als diferents punts de consum final: boques de reg, equipaments municipals i edificis residencials (aprofitament d'aquesta aigua per a sanitaris). Amb la instal·lació d'aquesta xarxa paral·lela s'aconseguirà reaprofitar un recurs existent per a una necessitat poc exigent, reduint dràsticament el consum d'aigua. Tot i no destacar en qüestió d'estalvi energètic o d'emissions associades, la importància de l'acció recau en la preservació de l'aigua com a recurs escàs. Les instal·lacions de qualsevol aigua no apta per a consum humà han de ser independents de la xarxa de proveïment d’aigua potable i han d’estar degudament senyalitzades d’acord amb el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, en els punts de proveïment, els dipòsits d’emmagatzematge o tractament i en els punts de consum. Concretament caldrà fixar un rètol en dipòsits i punts de proveïment, fàcilment visible, que expressi: “Aigua no potable” i el grafisme corresponent (pictograma amb una aixeta negra sobre fons blanc, amb vores i banda transversal vermells). Les tapes de les arquetes també hauran d’incloure la llegenda de “Aigua no potable”. Pel que fa a les canonades específiques, hauran de senyalitzar-se amb color porpra (PANTONE 2577U) en tota la seva longitud. Seran del mateix color els aspersors que utilitzin aquesta aigua per al reg. En cas d'utilitzar aigua no potable pel reg, se n’informarà degudament al públic i usuaris. El reg per aspersió es farà preferentment a la nit o quan les instal·lacions estiguin tancades al públic. Caldrà minimitzar-ne l’entollament i assegurar-ne l’escorrentiu.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica 1.200.000 €

7.2. Aigua


-

Recurs estalviat



Aigua potable


ANNEX 3 - "Diagnosi, objectiu i propostes respecte

l'ordenament hídric sostenible del municipi de Viladecans i

Oliveretes"



-

RESPONSABLES Temps d'amortització Dep de Planificació i Dep

d’Edificacions i Obres (Àrea de Planificació Territorial)


Cobertura de la xarxa terciària municipal d'aigua (%: núm. punts consum on arriba xarxa terciària / núm.

totals punts potencials de consum)


100% de punts potencials de consum coberts


40% el 2020.




160



7.2.3 Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis municipals --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres En nous edificis municipals o en aquells afectats per reformes integrals caldrà incorporar les conduccions d'aigua no potable fins als sanitaris. Aquestes hauran de fer-se arribar fins a l'arqueta de connexió de la xarxa municipal d'aigua no potable del carrer. En cas que no hi arribi la xarxa municipal, els conductes de l'edifici s'hauran de fer arribar fins al límit de la parcel·la, preparats per una futura connexió. Amb la instal·lació d'aquesta xarxa paral·lela s'aconseguirà reaprofitar un recurs existent per a una necessitat poc exigent, reduint dràsticament el consum d'aigua. Tot i no destacar en qüestió d'estalvi energètic o d'emissions associades, la importància de l'acció recau en la preservació de l'aigua com a recurs escàs. Les instal·lacions de qualsevol aigua no apta per a consum humà han de ser independents de la xarxa de proveïment d’aigua potable i han d’estar degudament senyalitzades d’acord amb el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, en els punts de proveïment, els dipòsits d’emmagatzematge o tractament i en els punts de consum. Concretament caldrà fixar un rètol en dipòsits i punts de proveïment, fàcilment visible, que expressi: “Aigua no potable”. Pel que fa a les canonades específiques, hauran de senyalitzar-se amb color porpra (PANTONE 2577U) en tota la seva longitud.

Curt-Mig-Llarg



7.2. Aigua


Recurs estalviat

Tipologia Aigua




ACCIONS PAES RELACIONADES

7.2.1. Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua 7.2.2.1. Continuar amb la implantació de la xarxa de subministrament d'aigua no potable 7.2.2.2. Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis residencials



(Àrea de Planificació Territorial)


Xarxa no potable en equipaments (%: equipaments amb xarxa no potable /total equipaments)

Connexió dels nous equipaments a la xarxa terciària

Consum d’aigua als equipaments (m3/any) i despesa energètica associada (kWh/any).

100% nous equipaments amb xarxa d'aigua no potable

100% nous equipaments

connectats

Reducció 4% dels consums d’aigua en equipaments


Àrea d’ Espai Públic i Responsable energètic

municipal

161



7.2.4 Reutilitzar les aigües grises de les piscines municipals per al mullat de la

gespa artificial dels camps de futbol. 0,1 Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Aquesta mesura va sorgir arrel l'auditoria realitzada en les instal·lacions de l'Atrium. Es realitzarà en aquelles instal·lacions esportives amb piscina adjacents a un camp de futbol de gespa artificial (instal·lacions de l'Atrium i remodelació de les instal·lacions esportives Torre Roja). El reg de camps esportius de gespa artificial amb aigua clorada no suposa problemes. En el cas de l'Atrium (equipament auditat) es proposa realitzar aquesta acció com a prova pilot, per tal de poder recircular l'aigua del segon filtratge de les piscines d'aquestes instal·lacions (uns 500 litres/dia) cap a un nou dipòsit de reg al camp de futbol municipal, que es trobaria a només uns 300 metres de distància. A les instal·lacions de la Torre Roja es realitzarà una actuació similar. Amb aquesta mesura s'aconsegueix reaprofitar un recurs existent per a una necessitat poc exigent, reduint dràsticament el consum d'aigua. Tot i no destacar en qüestió d'estalvi energètic o d'emissions associades, la importància de l'acció recau en la preservació del propi recurs, que es preveu que sigui cada vegada més limitant. Cal seguir els paràmetres de seguretat i senyalització especificats a l'actuació 1.1.19.

Curt-Mig


Temàtica 8.000 €

7.2. Aigua


50 anys

Recurs estalviat

Tipologia Aigua


170 m3/any


ACCIONS PAES RELACIONADES 216 kWh/any (ANNEX 1- Auditories als equipaments: Atrium)

1.1.19. Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis municipals.

7.2.1. Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua


139 €/any


Responsable tècnic de Viladecans Qualitat


Grau de realització de l'actuació (%).

Consum d'aigua potable al camp de futbol (m3/any).

Actuació realitzada 100%

Reducció del consum d'aigua al camp de futbol en un 5% respecte l'any anterior a l'actuació.


Dep. d’ Obres i edificis (Àrea de Planificació Territorial) 1,637

162



7.3.1 Compensar les emissions que no es poden eliminar. --- Àmbit d'actuació DESCRIPCIÓ Termini

7. Altres Com a últim recurs, en aquells casos en què no es pugui arribar als objectius previstos de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle 2020, sempre es pot acudir a la borsa de compra-venda d’emissions de CO2 i comprar (compensar) aquells quilograms que no hem estat capaços de reduir. Actualment existeixen cada vegada més empreses dedicades a oferir aquest tipus de “compensació”. En el marc voluntari, en el que tenen cabuda les iniciatives d’empreses o particulars que volen compensar les seves emissions tot i no estar obligades pel protocol de Kyoto (com és el cas), no hi ha un control per part d’un òrgan certificador (com ho és les Nacions Unides en el cas de les afectades per Kyoto). Cal apostar doncs per entitats o projectes amb cert reconeixement, per tenir la seguretat de que els diners que s’inverteixen es destinen a projectes reals destinats a la reducció d’emissions reals.

Curt-Mig-Llarg


Temàtica -

7.3. Altres


-

Recurs estalviat

Tipologia (Compensació CO2 emès)


-



La totalitat del PAES


-

RESPONSABLES Temps d'amortització Àrea d’Economia i Gestió

Interna Gestor energètic del municipi.


Emissions de CO2eq (tCO2eq estalviades/total tCO2eq tendencials)

20% de reducció 2020. En cas de no complir-se:

compra dels “drets d’emissió” corresponents.



-

163


4.2. Calendari

Curt termini Mig termini Llarg termini

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 1. EQUIPAMENTS I SERVEIS 1.1. Edificis i equipaments municipals

1.1.1 Aconseguir la certificació tipus A dels futurs equipaments municipals

1.1.2 Realitzar les auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum

1.1.3 Aplicar les accions propostes en les auditories realitzades

1.1.4 Implantar la pràctica de reunions de coordinació entre els responsables dels equipaments i els serveis tècnics

Gestió energètica

1.1.5 Crear la figura del gestor energètic 1.1.6 Nomenar un responsable energètic per equipament

1.1.7 Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals.

1.1.8 Reduir les hores de funcionament de les instal·lacions energètiques als edificis municipals.

1.1.9 Adequar la potència contractada al consum real de les pòlisses i millorar el factor de potència

Enllumenat

1.1.10 Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals.

1.1.11 Instal·lar mecanismes de control de l'encesa de l'enllumenat interior.

1.1.12 Substituir l'enllumenat obsolet dels edificis municipals per sistemes més eficients.

164



2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

1.1.13 Instal·lar sistemes d'aprofitament de la il·luminació natural.

1.1.14 Distribuir l'enllumenat general i local en espais de treball. Climatització/ACS


1.1.16 Introduir sistemes de climatització per terra radiant en nous equipaments

1.1.17 Instal·lacions d’energia solar tèrmica. 1.1.18 Instal·lació de fred solar amb màquina d'absorció Aigua

1.1.19 Continuar incorporant les cisternes de doble descàrrega.

1.1.20 Continuar la incorporació de temporitzadors, difusors en les aixetes i reductors de cabal o perlitzadors en aixetes i dutxes.

1.2. Infrastructures municipals (bombament, parcs i jardins i altres)




1.3.1 Continuar amb la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi (preferentment VSBP).

1.3.2 Continuar amb la substitució de les reactàncies inductives per electròniques amb sistema de telegestió.

165



2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 1.4. Sector domèstic

1.4.1. Portar a terme campanyes successives de rehabilitació d' habitatges antics.

1.5. Sector serveis

1.5.1 Elaborar i aprovar una ordenança per a l'estalvi d'energia en activitats comercials.


2. TRANSPORT 2.1. Flota municipal de vehicles (pròpia i externalitzada)

2.1.1 Aconseguir que un 20% dels vehicles de la flota municipal siguin híbrids

2.1.2 Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats

2.1.3 Aconseguir que els porters de neteja, petits vehicles de jardineria i d'altres serveis municipals passin a ser elèctrics




2.3.1 Continuar amb la promoció de compartir trajectes en cotxe al municipi.

2.3.2 Promoure la implantació en el municipi d'un servei de cotxe compartit.

166



2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 3. PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA 3.1. Fonts d’energies renovables


3.1.2 Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals- segona fase

3.1.3 Ampliació de l'ordenança solar tèrmica cap a fotovoltaica en indústries

4. PLANIFICACIÓ 4.2. Mobilitat i transport 4.2.1 Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat

4.2.1.1 Reordenar la circulació motoritzada segons el model de supermançanes.

4.2.1.2 Crear una xarxa de carril bicicleta 4.2.1.3 Millorar la infraestructura i el servei de transport públic

4.2.1.4 Substituir places d'aparcament en calçada per aparcaments subterranis

4.2.1.5 Instal·lar aparcaments per a bicicletes en tots els edificis municipals.

4.2.2 Instal·lar punts de recàrrega per vehicles elèctrics en els aparcaments públics


4.2.4 Crear un servei de bicicletes d'ús públic.

167



2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

5. ADQUISICIÓ PÚBLICA DE BÉNS I SERVEIS

5.1. Requisits d’eficiència energètica

5.1.1 Continuar amb la implantació de la política de compra verda pública.


6. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

6.1. Serveis d’assessorament

6.1.1 Crear l'Agència Local de l'Energia


6.2.1 Promoure fiscalment la compra de vehicles de classe A

6.2.2 Promoure fiscalment tecnologies eficients i energies renovables


6.3.1 Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el canvi climàtic.

6.3.2 Realitzar campanyes de sensibiltzació i promoció de bones pràctiques ambientals als equipament municipals

6.3.3 Realitzar campanyes per fomentar els desplaçaments sense cotxe

168



2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

7. ALTRES

7.1 Residus

7.1.1 Establir un pla de bones pràctiques per a l’ús responsable de paper i els productes derivats i la virtualització de la informació a l’Ajuntament


7.1.3 Elaborar i aprovar el Pla local de prevenció de residus municipals.

7.1.4 Establir una normativa interna per a la prevenció i l’increment de la recollida selectiva en actes festius públics.

7.1.5 Continuar amb la promoció de la substitució de bosses d’un sol ús per elements reutilitzables

7.1.6 Regular la publicitat no nominal i premsa gratuïta al municipi.

7.1.7 Continuar amb la promoció del compostatge casolà i comunitari

7.1.8 Establir un programa de reutilització i reparació.

7.1.9 Implementar un Pla de millora contínua dels serveis de recollida de residus municipals


7.1.11 Incrementar la recollida de fraccions minoritàries.

169



2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 7.2. Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

7.2.1 Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua.


7.2.2 Continuar amb la implantació d'infraestructures que millorin l'eficiència en el cicle de l'ús de l'aigua.

7.2.2.1 Continuar amb la implantació de la doble xarxa de sanejament: pluvial i d'aigües negres

7.2.2.3 Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 1a fase: barreja amb aigües freàtiques.



7.2.3 Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis municipals (nova construcció o afectats de reforma integral)

7.2.4 Reutilitzar les aigües grises de les piscines municipals per al mullat de la gespa artificial dels camps de futbol. (els adjacents a equipaments esportius amb piscina)

7.3. Altres

7.3.1 Compensar les emissions que no es poden eliminar.

170


4.3. Resum de les fitxes A continuació es presenta el llistat resum de les actuacions incloses en el PAES, i el que suposa cadascuna d'elles en termes de cost, d'estalvi d'energia i d'estalvi d'emissions:

cost (€) Estalvi kWh/any

Estalvi €/any

Estalvi tn. CO2/any



1.1.1 Aconseguir la certificació tipus A dels futurs equipaments municipals - - - -

1.1.2 Realitzar les auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum 10.000 37.053 4.121 16,3

1.1.3 Aplicar les accions propostes en les auditories realitzades 30 1.495.670 1.455.078 180.631 458,3

1.1.4 Implantar la pràctica de reunions de coordinació entre els responsables dels equipaments i els serveis tècnics - - - -

Gestió energètica

1.1.5 Crear la figura del gestor energètic 400.000 - - -

1.1.6 Nomenar un responsable energètic per equipament - - - -

1.1.7 Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals. 226.200 1.082.508 88.887 370,6

1.1.8 Reduir les hores de funcionament de les instal·lacions energètiques als edificis municipals. 0 433.003 35.555 148,2

1.1.9 Adequar la potència contractada al consum real de les pòlisses i millorar el factor de potència 34.650 0 5.736 0,0

Enllumenat

1.1.10 Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals. 138.600 143.138 16.422 64,8

1.1.11 Instal·lar mecanismes de control de l'encesa de l'enllumenat interior. 41.580 85.883 9.853 38,9

30 Els valors que s'inclouen en l'avaluació d'aquesta actuació no sumen al còmput total, doncs ja estan incorporats al còmput de diverses de les actuacions incloses al PAES.

171



Estalvi €/any

Estalvi tn. CO2/any

1.1.12 Substituir l'enllumenat obsolet dels edificis municipals per sistemes més eficients. 417.358 312.470 58.350 141,4

1.1.13 Instal·lar sistemes d'aprofitament de la il·luminació natural. 150.000 269.500 30.920 122,0

1.1.14 Distribuir l'enllumenat general i local en espais de treball. 426.666 180.770 20.740 81,8

Climatització/ACS


100.000 119.493 4.882 24,2

1.1.16 Introduir sistemes de climatització per terra radiant en nous equipaments 24.000 12.000 490 2,4

1.1.17 Instal·lacions d’energia solar tèrmica. 714.000 510.000 20.837 94,8

1.1.18 Instal·lació de fred solar amb màquina d'absorció 495.000 105.933 12.154 48,0

Aigua

1.1.18 Continuar incorporant les cisternes de doble descàrrega. 27.683 12.655 10.364 7,3

1.1.19 Continuar la incorporació de temporitzadors, difusors en les aixetes i reductors de cabal o perlitzadors en aixetes i dutxes.

6.486 6.867 5.624 3,9

1.2. Infraestructures municipals (bombament, parcs i jardins i altres)


18.500 3.702 5.114 2,1


42.000 1.598 6.320 0,9


1.3.1 Continuar amb la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi (preferentment VSBP). 395.970 668.246 76.668 302,5

1.3.2 Continuar amb la substitució de les reactàncies inductives per electròniques amb sistema de telegestió y aprofitar els reguladors estabilitzadors de capçalera existents, actualment en desús

574.860 875.022 100.391 396,1

executada Substituir les bombetes incandescents dels semàfors per LEDs 256.900 66.950 37.135 30,3

172



Estalvi €/any

Estalvi tn. CO2/any


1.4.1. Portar a terme campanyes successives de rehabilitació d' habitatges antics. 16.360.833 16.565.363 - 4.889,0

1.5. Sector serveis

1.5.1 Elaborar i aprovar una ordenança per a l'estalvi d'energia en activitats comercials. - - - -


- - - -

2. Transport

2.1 Flota municipal de vehicles (pròpia i externalitzada)

2.1.1 Aconseguir que un 20% dels vehicles de la flota municipal siguin híbrids 213.900 14.807 1.524 3,9

2.1.2 Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats 0 0 0 64,4

2.1.3 Aconseguir que els porters de neteja, petits vehicles de jardineria i d'altres serveis municipals passin a ser elèctrics 108.000 17.969 1.249 5,3



0 - 0 70,3


2.3.1 Continuar amb la promoció de compartir trajectes en cotxe al municipi - - - -

2.3.2 Promoure la implantació en el municipi d'un servei de cotxe compartit - - - -

3. Producció local d’energia

3.1 Fonts d’energies renovables


1.263.394 305.700 100.117 138,4

3.1.2 Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals- segona fase 6.323.950 1.530.188 504.962 692,7

3.1.3 Ampliació de l'ordenança solar tèrmica cap a fotovoltaica en indústries - - - -

173



Estalvi €/any

Estalvi tn. CO2/any

4. Planificació

4.2 Mobilitat i transport

4.2.1 Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 31 44.636.430 43.626.527 - 11.522,9

4.2.1.1 Reordenar la circulació motoritzada segons el model de supermançanes. 14.896.830

4.2.1.2 Crear una xarxa de carril bicicleta 11.100

4.2.1.3 Millorar la infraestructura i el servei de transport públic

4.2.1.4 Substituir places d'aparcament en calçada per aparcaments subterranis 29.445.000

4.2.1.5 Instal·lar aparcaments per a bicicletes en tots els edificis municipals. 283.500

4.2.2 Instal·lar punts de recàrrega per vehicles elèctrics en els aparcaments públics 4.000


4.2.4 Crear un servei de bicicletes d'ús públic. 200.000

5. Adquisició pública de bens i serveis

5.1 Requisits d’eficiència energètica

5.1.1 Continuar amb la implantació de la política de compra verda pública. - - - -


- - - -


6.1 Serveis d’assessorament

6.1.1 Crear l'Agència Local de l'Energia 2.100.000 - - -

6.2 Incentius fiscals i ajuts

6.2.1 Promoure fiscalment la compra de vehicles de classe A - - - -

6.2.2 Promoure fiscalment tecnologies eficients i energies renovables - - - -

31 Els valors referents al cost de les sub-actuacions de l'apartat 4.2.1 (Pla de Mobilitat) ja estan incorporats al cost total. No sumaran, doncs, al còmput total de costos.

174



Estalvi €/any

Estalvi tn. CO2/any

6.3 Sensibilització a través de xarxes locals

6.3.1 Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el canvi climàtic. 60.000 - - -

6.3.2 Realitzar campanyes de sensibilització i promoció de bones pràctiques ambientals als equipament municipals 11.131 - - -

6.3.3 Realitzar campanyes per fomentar els desplaçaments sense cotxe 44.636 - - -

7. Altres

7.1 residus

7.1.1 Establir un pla de bones pràctiques per a l’ús responsable de paper i els productes derivats i la virtualització de la informació a l’Ajuntament 20.000 - - 8,4


- - - -

7.1.3 Elaborar i aprovar el Pla local de prevenció de residus municipals. 342.865 - - 1.635,0

7.1.4 Establir una normativa interna per a la prevenció i l’increment de la recollida selectiva en actes festius públics. - - - -

7.1.5 Continuar amb la promoció de la substitució de bosses d’un sol ús per elements reutilitzables 25.000 - - 801,6

7.1.6 Regular la publicitat no nominal i premsa gratuïta al municipi. - - - -

7.1.7 Continuar amb la promoció del compostatge casolà i comunitari 35.000 - - 6,0

7.1.8 Establir un programa de reutilització i reparació. - - - -

7.1.9 Implementar un Pla de millora contínua dels serveis de recollida de residus municipals 0 - - 6,3


102.368 - - 4.879,0

7.1.11 Incrementar la recollida de fraccions minoritàries. - - - -

175



Estalvi €/any

Estalvi tn. CO2/any

7.2 L'aigua

7.2.1 Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua. - - - -


- - - -

7.2.2 Continuar amb la implantació d'infraestructures que millorin l'eficiència en el cicle de l'ús de l'aigua. 32

5.000.000 488.134 - 221,0

7.2.2.1 Continuar amb la implantació de la doble xarxa de sanejament: pluvial i d'aigües negres - - - -

7.2.2.2 Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 1a fase: barreja amb aigües freàtiques. 800.000


3.000.000 - - -


1.200.000 - - -

7.2.3 Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis municipals (nova construcció o afectats de reforma integral) 50.000

7.2.4 Reutilitzar les aigües grises de les piscines municipals per al mullat de la gespa artificial dels camps de futbol. (adjacents a equipaments esportius amb piscina) 8.000 170 139 0,1

7.3 Altres

7.3.1 Compensar les emissions que no es poden eliminar. - - - -

TOTAL Còmput TOTAL PAES 81.409.960 67.475.651 1.158.555 26.840,8

(del còmput TOTAL, només les que són competència directa de l'Ajuntament): 12.498.827 6.795.625 1.158.555 2.880,0

32 Els valors referents al cost de les sub-actuacions de l'apartat 7.2.2 (Eficiència en l'ús de l'aigua) ja estan incorporats al cost total. No sumaran, doncs, al còmput total de costos.

176


4.4. Síntesi de les accions A continuació es fa un balanç del cost econòmic i de la reducció d'emissions que suposen les accions que s'acaben de presentar. Cal tenir en compte que en aquest balanç només es consideren les accions quantificades, es a dir les accions en les quals existeix valoració de reducció d'emissions i cost econòmic. En primer lloc es presenta l'anàlisi de les accions de competència directa de l'Ajuntament i posteriorment les que afecten al total del municipi.

1. Accions de competència directa de l'Ajuntament En aquest gràfic es poden veure les accions agrupades segons l'àmbit d'actuació de competència directa, la reducció d'emissions que suposa cada grup d'accions en t CO2eq i el cost acumulatiu en € d'aquest grup d'accions.

0,0 0,1 3,0 8,4 11,2

143,8169,4

448,9

535,1

728,9

831,0

0

800.000

1.600.000

2.400.000

3.200.000

4.000.000

4.800.000

5.600.000

6.400.000

7.200.000

8.000.000

8.800.000

9.600.000

10.400.000

11.200.000

12.000.000

12.800.000

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Cost acumulatiu inversió (€)

t CO2eq

Accions proposades de competència directa de l'Ajuntament

Font: BCN Ecologia

177


A continuació es mostra el percentatge de reducció d'emissions de cadascun dels àmbits d'actuació competència directa de l'Ajuntament:

5%

6%

16%

19%

25%

29%

12%

1.2. Reg zones verdes 7.1. Residus dependències

1.1. Estalvi aigua dependències 2. Transport (municipal i tr. públic)

1.1. Climatització/ACS dependències 1.1. Enllumenat interior

1.1. Gestió energètica 1.3. Enllumenat públic i semàfors


Distribució de l'impacte (reducció tCO2eq), actuacions competència de l'Ajuntament

Font: BCN Ecologia

S'observa una distribució força homogènia entre els diferents àmbits d'actuació: l'enllumenat total (41%) i la gestió energètica dels equipaments (19%) són els camps on s'ha d'actuar més contundentment, doncs són els que tenen uns potencials de reducció més importants. També existeix un gran potencial de producció d'electricitat neta a partir de l'energia solar (fotovoltaica), que pot suposar una reducció de les emissions equivalent33 al 29%.

33 La comptabilitat de les emissions en aquest cas es realitza en contraposició al que suposa el consum d'electricitat amb un factor d'emissió corresponent al del mix estatal. Es tractaria d'una compensació de les emissions pel fet de generar energia neta.

El gràfic següent mostra la distribució dels costos econòmics de cada àmbit d'actuació:

1%

3%

11%

9%5%

10%

61%

5%

6.3. Sensibilització consums propis 7.2. Reaprofitament aigua dependències

1.2. Reg zones verdes 7.1. Residus dependències

1.1. Estalvi aigua dependències 2. Transport (municipal i tr. públic)

1.1. Climatització/ACS dependències 1.1. Enllumenat interior

1.1. Gestió energètica 1.3. Enllumenat públic i semàfors


Distribució del cost de les actuacions competència de l'Ajuntament (€)

Font: BCN Ecologia

Com es pot apreciar, el grup d'accions amb un cost més elevat són les que fan referència a la instal·lació d'energies renovables (plaques fotovoltaiques) que representen, amb una inversió inicial de 7.587.344 €, un 60% del cost de totes les accions de competència directa de l'Ajuntament (12.498.828 €). Tot i així, el període d'amortització (sense comptar amb subvencions o ajuts) es calcula d'uns 12 anys i mig, moment a partir del qual es començarien a comptabilitzar guanys. Les reduccions més eficients i econòmiques s'aconsegueixen a partir de la gestió energètica i la renovació dels sistemes d'enllumenat. Es recomana, per tant, començar a actuar en aquests punts.

178


En el següent gràfic es mostra la reducció efectiva d'emissions que es pot aconseguir en els àmbits de competència directa de l'Ajuntament a partir de les accions d'eficiència energètica proposades (sense comptar amb la incorporació d'energies renovables):

2.049

4.170

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Reducció de emissions de competència de l'Ajuntament de Viladecans

Font: BCN Ecologia

Com es pot observar, aplicant totes les accions quantificades que es proposen en el Pla d'Acció pel que fa a l'eficiència energètica (incloent la gestió de l'aigua i la producció d'aigua calenta solar, que comptabilitza com a consum propi) es pot assolir un reducció anual de gairebé el 33% de les emissions de CO2eq emeses l'any 2005 per l'Ajuntament de Viladecans (2.049 t CO2eq de les 6.219 t totals de CO2eq que es van emetre l'any 2005).

Si, a més de comptabilitzar les actuacions d'eficiència energètica, hi sumem la compensació de les emissions deguda a la incorporació d'energies renovables, obtenim el següent estalvi d'emissions:

2.880

3.339

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Reducció de emissions de competència de l'Ajuntament de Viladecans

Font: BCN Ecologia

La reducció potencial a la qual es pot arribar comptabilitzant la totalitat de les actuacions de competència municipal proposades al PAES (tant les que fan referència a eficiència energètica com les que compensen les emissions per generació d'energies netes) supera el 46% del total d'emissions de CO2eq emeses per l'Ajuntament l'any 2005. És a dir, es podrien estalviar anualment 2.880 t CO2eq de les 6.219 t derivades dels consums de l'Ajuntament durant l'any 2005.

179


2. Accions referents al municipi. A continuació es presenta el gràfic de les accions proposades d'àmbit extens (en el total del municipi) agrupades per sectors d'actuació, amb la reducció d'emissions que aporta cada grup d'accions (en tCO2eq) i el cost acumulatiu (en €):

0 0 221,0

4.889

7.328

11.523

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

45.000.000

50.000.000

55.000.000

60.000.000

65.000.000

70.000.000

75.000.000

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Cost acumulatiu inversió (€)

t CO2eq

Accions proposades per al municipi de Viladecans, extraient les de competència directa de l'Ajuntament

Font: BCN Ecologia

S'ha valorat la inversió per realitzar les accions d'àmbit municipal (sense comptar les de competència directa de l'Ajuntament) en 68.911.133 €.

180


El següent gràfic mostra com es distribueix la reducció d'emissions en els diferents àmbits d'actuació del PAES:

1%

20%

31%

48%

7.2. Gestió de l'aigua 1.4. Sector domèstic

7.1. Gestió de residus 4.2. Mobilitat i transport privat

Distribució de l'impacte en actuacions al municipi (extraient les que són competència directa de l'Ajuntament), en reducció de tCO2eq

Font: BCN Ecologia

El canvi en la mobilitat de transport és l'àmbit amb més potencial de reducció d'emissions: un 48% de la reducció d'emissions previstes al PAES s'aconseguiria en l'aplicació de mesures sobre la mobilitat. Un 31% de la reducció d'emissions prevista amb el PAES es produiria actuant sobre l'àmbit dels residus, que també representa un sector amb gran potencial d'estalvi d'emissions. Cal considerar que aquest sector, a més, presenta un potencial de reducció considerable en relació amb la baixa inversió econòmica que necessita: el cost d'implementar aquestes accions representa tan sols el 19% de la inversió total del PAES. El tercer sector del municipi que més reducció d'emissions presentarà amb l'aplicació del PAES és el sector domèstic. Amb la rehabilitació de façanes d'una tercera part de les vivendes de Viladecans s'aconseguirà una altra gran part de les reduccions previstes al PAES (20%).

A continuació es mostra la distribució de la inversió econòmica necessària per cada àmbit d'actuació del PAES estrictament municipal (fóra l'àmbit exclusiu de l'Ajuntament):

2% 2% 5%

18%

19%

54%

6.1. Serveis d’assessorament 6.3. Sensibilització ciutadana

7.2. Gestió de l'aigua 1.4. Sector domèstic

7.1. Gestió de residus 4.2. Mobilitat i transport privat

Distribució del cost (€) de les actuacions al municipi ( no competència directa) Font: BCN Ecologia

Pel que fa a l'aigua, el seu consum energètic és molt baix i, per tant, també ho és el potencial de reducció d'emissions que es pot aconseguir. Però es considera que s'ha de fomentar la reducció del consum d'aigua com a recurs escàs. Per això es proposa crear una xarxa terciària de subministrament d'aigua no potable (freàtica i regenerada) amb un cost aproximat d'uns 5.000.000€ (5% del total de la inversió total prevista per al municipi, sense comptar les de competència directa de l'Ajuntament). D'algunes accions, com ara la campanya de sensibilització ciutadana o la creació de l'Agència Local de l'Energia, s'hi ha quantificat la inversió econòmica, però no s'ha arribat a estimar la reducció d'emissions que suposaria la seva implantació.

181


3. Balanç global de les actuacions del PAES.

Pel que fa al balanç global del PAES, el següent gràfic mostra la reducció d'emissions que es pot aconseguir al municipi de Viladecans (incloent els àmbits de competència directa de l'Ajuntament) a partir de les accions d'eficiència energètica i de generació amb energies renovables que es proposen:

26.841

280.235

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Reducció d'emissions previstes al PAES pel total del municipi de Viladecans

Font: BCN Ecologia

Com es pot apreciar, considerant les actuacions quantificades que es proposen en el Pla d'Acció es pot aconseguir una reducció del 8,7% (26.841 t CO2eq) respecte el total d'emissions34 de CO2eq generades l'any 2005 al municipi (307.075 t CO2eq).

34 Emissions derivades del consum d'energia (290.100 t CO2eq) més les derivades de la gestió dels residus (16.975 t CO2eq).

Si l'àmbit d'actuació es limita a l'àmbit en el qual l'Ajuntament té competència (àmbit PAES), la reducció d'emissions que es pot assolir al municipi a partir de les accions d'eficiència energètica i de generació amb energies renovables que es proposen és la següent:

26.841

94.146

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Reducció d'emissions previstes al PAES pel total del municipi de Viladecans

Font: BCN Ecologia

A partir de l'aplicació de les actuacions quantificades que es proposen en el Pla d'Acció es pot aconseguir una reducció del 22,2% (26.841 t CO2eq) respecte les emissions35 de CO2eq sobre les quals l'Ajuntament té algun tipus de competència, és a dir, sobre l'àmbit PAES (120.987 t CO2eq).

35 Emissions derivades del consum d'energia (290.100 t CO2eq) més les derivades de la gestió dels residus (16.975 t CO2eq).

182


5. CONCLUSIONS L'objectiu del PAES és reduir les emissions de gasos efecte hivernacle del municipi en un 20% fins al 2020. Per aconseguir aquesta reducció cal actuar de manera contundent sobre els àmbits de competència directa de l'Ajuntament, però també cal plantejar plans estratègics de futur sobre el total del municipi. Des de La Diputació s'ha marcat l'any 2005 com a any base o any de referència per comptabilitzar la reducció del 20% de les emissions, i determinar així l'objectiu del PAES. Pel que fa als consums propis de l'Ajuntament (equipaments, enllumenat, flota de vehicles i transport públic i aigua de reg), les dades més actuals disponibles (2008) suposen un increment del consum respecte l'any 2005 d'un 10% (s'ha passat d'emetre 6.219 t CO2eq el 2005 a 6.847 t l'any 2008, degut principalment a un augment en el nombre d'equipaments municipals). Per tant, i tal i com mostra el gràfic a continuació, per arribar als objectius de reducció d'emissions del 20% respecte l'any base 2005 (i assolir el nivell d'emissió de 4.975 tCO2eq) caldrà reduir les emissions del 2008 en un 27%:

6.847 tCO2

6.219 tCO2

4.975 tCO2

2005 2008 2020

27%20%

Però l'àmbit d'actuació del PAES preveu anar més enllà i cobrir, com es veurà a continuació, alguns sectors del municipi fóra els consums propis de l'Ajuntament, com ara el sector domèstic, la mobilitat interna, l'abastiment d'aigua o d'altres. Aquest àmbit va suposar l'emissió a l'atmosfera l'any 2005 de 120.987 tCO2eq. Per tal de complir amb els

objectius de reducció del PAES del 20% respecte l'any base 2005 caldrà assolir el nivell d'emissió per a aquests sectors de 96.790 tCO2eq l'any 2020. A continuació es detallaran les reduccions d'emissions, per sectors, que es preveuen amb les actuacions proposades en el Pla d'Acció. S'analitzarà tanmateix si es compleixen els objectius marcats, primer pel que fa a les competències directes de l'Ajuntament (consums propis) i, posteriorment, per a la totalitat del municipi, en especial a l'àmbit d'actuació del PAES.

183


5.1. Ajuntament

Tal i com s'ha vist en la diagnosi, els àmbits de competència directa de l'Ajuntament són:

• Equipaments • Enllumenat • Mobilitat de competència municipal

o Flota municipal o Transport públic municipal o Neteja viària i manteniment de platges

• Aigua de competència municipal (reg, neteja i manteniment i consums en equipaments)

En aquest apartat s'analitzen les reduccions que es poden aconseguir en cadascun d'aquests àmbits amb les actuacions proposades.

5.1.1. Equipaments Les propostes en aquest àmbit estan bàsicament orientades a millorar la gestió i el control dels consums de les instal·lacions i edificis municipals i a efectuar-ne millores. La següent taula mostra en detall les diferents actuacions proposades:

1.1.1 Aconseguir la certificació tipus A dels futurs equipaments municipals

- - - - - - -

1.1.2Realitzar les auditories energètiques als equipaments municipals amb més consum

10.000 10Aigua,

Electricitat, GN

37.053 4.121 2,4 16,3

1.1.3 Aplicar les accions propostes en les auditories realitzades 1.495.670 10Aigua,

Electricitat, GN

1.455.078 180.631 8,3 458,3

1.1.4Implantar la pràctica de reunions de coordinació entre els responsables dels equipaments i els serveis tècnics per acordar sol·lucions eficients segons els usos i necessitats dels locals.

- - - - - - -

1.1.5 Crear la figura del gestor energètic 400.000 10 - - - - -

1.1.6 Nomenar un responsable energètic per equipament - - - - - - -

1.1.7 Crear un sistema de gestió energètica als equipaments municipals. 226.200 10Electricitat,

GN1.082.508 88.887 2,5 370,6

1.1.8Reduir les hores de funcionament de les instal·lacions energètiques als edificis municipals.

0 10Electricitat,

GN433.003 35.555 - 148,2

1.1.9Adequar la potència contractada al consum real de les pòlisses i millorar el factor de potència

34.650 30 € 0 5.736 6,0 0,0

1.1.10 Sectoritzar l'enllumenat interior dels edificis municipals. 138.600 25 Electricitat 143.138 16.422 8,4 64,8

1.1.11 Instal·lar mecanismes de control de l'encesa de l'enllumenat interior.

41.580 10 Electricitat 85.883 9.853 4,2 38,9

1.1.12Substituir l'enllumenat obsolet dels edificis municipals per sistemes més eficients.

417.358 10 Electricitat 312.470 58.350 7,2 141,4

1.1.13 Instal·lar sistemes d'aprofitament de la il·luminació natural. 150.000 50 Electricitat 269.500 30.920 4,9 122,0

1.1.14 Distribuir l'enllumenat general i local en espais de treball. 426.666 25 Electricitat 180.770 20.740 20,6 81,8

1.1.15Definir criteris d'elecció de calderes segons fonts de combustible, eficiència i potència d'ús

100.000 30 Gas 119.493 4.882 20,5 24,2

1.1.16Introduir sistemes de climatització per terra radiant en nous equipaments

24.000 50 Gas 12.000 490 49,0 2,4

1.1.17 Instal·lacions d’energia solar tèrmica. 714.000 30 Gas 510.000 20.837 34,3 94,8

1.1.18 Instal·lació de fred solar amb màquina d´absorbció 495.000 30 Gas 105.933 12.154 40,7 48,0

TOTAL 3.178.054 3.291.751 308.947 1.153,5

Conv. estalvi kWh/any

Estalvi €/any

Amortització (anys)

Estalvi tCO2eq/any


ÀMBIT D'ACTUACIÓ cost (€)Horitzó actuació (anys)

Estalvi recurs


1.1. Dependències: gestió energètica

1.1. Dependències: enllumenat interior

1.1. Dependències: climatització/ACS

184


S'ha calculat la reducció d'emissions que suposen la major part de les accions proposades en aquest àmbit, però en alguns casos no ha estat possible perquè no són quantificables o no es coneix l'efecte real que poden tenir. Tot i així, es considera que si es porta un control regular dels consums energètics dels equipaments i de les accions que s'apliquen en un període de 2 o 3 anys es podrà avaluar la reducció real que suposen aquestes accions. En el següent diagrama es mostren els consums i emissions l'any de referència (2005) i la reducció que es podria obtenir aplicant totes les accions valorades al Pla d'Acció. S'hi afegeix també el valor de consum i d'emissions corresponent a l'any 2008, el darrer any del qual es disposa de dades, per observar que la tendència en el consum d'energia els darrers anys ha estat de creixement, degut especialment a l'obertura de nous equipaments. Com es pot observar al diagrama, s'acompleixen amb escreix els objectius de reducció dels consums propis de l'Ajuntament, assolint amb aquestes actuacions un 37,4 % de reducció d'emissions:

Consum energètic i emissionsals

equipaments, 2005

8.223.161 kWh

3.065 tCO2 eq

4.948.448 kWh

425 tep707 tep

Consum energètic i emissions 2020, aplicant

accions PAES

-1.146 tCO2 eq 1.920 tCO2 eq

(-37,4 %)

10.822.432 kWh

3.705 tCO2 eq

931 tep

Consum energètic i emissionsals

equipaments, 2008

Consum i emissions 2005 i 2008 als equipaments municipals i reducció prevista amb les actuacions Font: BCN Ecologia

Les emissions totals derivades dels consums als equipaments l'any 2005 van ser de 3.065 tCO2, el 79% de les quals són degudes al consum d'electricitat i el 21% restant al de gas natural. En el gràfic següent s’observa el repartiment d'emissions segons les fonts d’energia consumides als equipaments, i la reducció prevista amb les actuacions del PAES que es pot aconseguir en funció d'aquestes fonts:

78,8%

21,2%

Electricitat Gas natural

31,1%

30,9%

Distribució de les emissions per font de subministrament i reducció en cada font. Font: BCN Ecologia

185


5.1.2. Enllumenat i semàfors: Les accions proposades al llistat a continuació tenen l'objectiu d'augmentar l'eficiència en l'enllumenat públic:

1.3.1Continuar amb la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi (preferentment VSBP).

395.970 8 Electricitat 668.246 76.668 5,16 302,5

1.3.2Continuar amb la substitució de les reactàncies inductives per electròniques amb sistema de telegestió y aprofitar els reguladors estabilitzadors de capçalera existents, actualment en desús

574.860 15 Electricitat 875.022 100.391 5,73 396,1

Executada

Substituir les bombetes incandescents dels semàfors per LEDs 256.900 11 Electricitat 66.950 37.135 6,92 30,3

TOTAL 1.227.730 1.610.218 214.194 728,9



Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any



Estalvi recurs

Cal notar que l'acció de canviar tots els semàfors a tipus LED ja ha estat executada (2008-2009), però com que la comptabilització d'emissions és en base al 2005, la reducció d'emissions associada a aquesta acció sí que ha estat considerada. En el següent diagrama es representa la reducció del 30,2% de les emissions que s'obté amb la implementació de les mesures proposades:

Consum energètic i emissionsderivadesde

l’enllumenat , 2005

5.025.874 kWh

2.417 tCO2eq

3.415.655 kWh

294 tep432 tep


accions PAES

- 729 tCO2eq

1.689 tCO2eq

(-30,2 %)

Consum energètic i emissionsderivadesde

l’enllumenat, 2008

2.349 tCO2eq

5.189.508 kWh

446 tep

Consum i emissions en enllumenat públic i semàfors 2005 i 2008, i reducció prevista Font: BCN Ecologia

5.1.3. Transport competència de l'Ajuntament En aquest àmbit s'inclou:

- El transport públic municipal. - La neteja viària i de platges. - La flota municipal de vehicles (ús intern).

Les accions en aquest àmbit se centren en l'ús de fonts d'energia més netes i en l'adquisició de vehicles més eficients:

2.1.1Aconseguir que un 20% dels vehicles de la flota municipal siguin híbrids

213.900 25 kWh 14.807 1.524 140,31 3,9

2.1.2Utilitzar biodièsel en la flota municipal de vehicles i d'altres serveis contractats

0 10 kWh 0 0 0,00 64,4

2.1.3Aconseguir que els porters de neteja, petits vehicles de jardineria i d'altres serveis municiplas passin a ser elèctrics

108.000 20 kWh 17.969 1.249 86,48 5,3

2.2.1Incorporar exigències d'ús de biocombustibles o gas natural als plecs de condicions per a la contractació d'empreses de transport col·lectiu.

0 - kWh - 0 - 70,3

TOTAL 321.900 32.776 2.773 143,8


Estalvi recurs


Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any

2. Transport

2.1 Flota municipal de vehicles (pròpia i externalitzada)


La reducció que s'aconsegueix amb aquestes accions és:

Consum energètic i emissionsderivadesdel transport municipal, 2005

2.109.852 kWh

567 tCO2eq

2.050.625 kWh

176 tep181 tep


accions PAES

- 146 tCO2eq

422 tCO2eq

(-25,7 %)

Consum energètic i emissionsderivadesdel

transport municipal, 2008

652 tCO2eq

2.423.932 kWh

208 tep

Consum i emissions 2005 i 2008 associades al transport competència de l'Ajuntament i reducció prevista amb les actuacions proposades

Font: BCN Ecologia

186


Cal remarcar que si bé en termes de consum no s'aprecia una reducció substancial, sí que es produeix en termes d'emissions, assolint una reducció de més d'un 25%. Això és degut a que les accions amb més repercussió pel que fa a la reducció d'emissions són les referents a la potenciació de l'ús del biodièsel: el consum de combustible és el mateix (fins i tot lleugerament superior en litres, doncs l'oli té un PCI inferior), però les emissions d'un Biodiesel30 suposen una reducció de prop del 30% de les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle. En l'actuació que fa referència a l'adquisició de vehicles elèctrics es produeix un canvi en la font de consum, passant de consumir hidrocarburs a electricitat. Els vehicles elèctrics són més eficients i no consumeixen quan estan aturats. Tot i que el factor d'emissió de l'electricitat sigui major que el dels combustibles fòssils, a nivell de balanç global es produeix una reducció efectiva de les emissions. A continuació es mostra la distribució de les emissions dels diferents sectors inclosos en aquest àmbit, i la conseqüent reducció que es pot aconseguir en cadascun d'ells:

12%

41%

47%

Flota interna Vehicles neteja (platges i neteja viària) Transpot públic

18,5%

23,9%

24,1%

Distribució de les emissions i reducció prevista amb les accions proposades

per als diferents sectors que composen el transport competència de l'Ajuntament. Font: BCN Ecologia

5.1.4. Aigua consumida als equipaments i serveis municipals En aquest àmbit s'ha considerat el consum d’aigua i les infraestructures per a l'ús de l'aigua als equipaments (1.1 i 7.2), així com els sistemes de reg, les fonts i els pous (1.2). El següent quadre mostra les actuacions proposades en aquest àmbit36:

1.1.19 Continuar incorporant les cisternes de doble descàrrega. 27.683 10 Aigua 12.655 10.364 2,67 7,3

1.1.20Continuar la incorporació de temporitzadors, difusors en les aixetes i reductors de cabal o perlitzadors en aixetes i dutxes.

6.486 10 Aigua 6.867 5.624 1,15 3,9

1.2.1Instal·lar sensors de pluja en les capçaleres de la xarxa de reg amb aigua potable

18.500 25 Aigua 3.702 5.114 3,62 2,1

1.2.2Instal·lar un sistema de control telemàtic en les zones verdes actuals de major consum d'aigua potable

42.000 25 Aigua 1.598 6.320 6,65 0,9

7.2.3Instal·lar conduccions d'aigua no potable per als sanitaris en edificis municipals (nova construcció o afectats de reforma integral)

50.000

7.2.4Reutilitzar les aigües grises de les piscines municipals per al mullat de la gespa artificial dels camps de futbol. (els adjacents a equipaments esportius amb piscina)

8.000 50 Aigua 170 139 57,46 0,1

TOTAL 152.669 24.992 27.562 14,4


1.1. Dependències: aigua

1.2. Infrastructures municipals (bombament, parcs i jardins i altres)



Estalvi tCO2eq/any


Estalvi recurs


Estalvi €/any

7.2 L'aigua

7. Altres

La reducció d'emissions (del 8,5%) i també la reducció en el consum d'energia que s'assolirà amb el compliment d'aquestes accions es representen al diagrama següent:

36 Cal tenir en compte que, tot i que l'Ajuntament té competències sobre la totalitat de les accions relacionades amb l'aigua que es proposen al PAES, les emissions derivades de l'aplicació del nou model hídric que es proposa a nivell municipal no han estat comptabilitzades en aquest apartat, sinó en el de balanç d'emissions del municipi.

187


Consum energètic i emissionsderivadesdel

consumd’aigua, 2005

Consum energètic i emissionsderivadesdel consumd’aigua, 2008

311.336 kWh

141 tCO2eq

319.672 kWh

27 tep27 tep


accions PAES

- 14 ton CO2eq

155 tCO2eq

(-8,5 %)

169 tCO2eq

Consum d'energia i emissions 2005 i 2008 associades al consum d'aigua competència de l'Ajuntament i reducció prevista amb les accions proposades.

Font: BCN Ecologia

A continuació es mostra la distribució de les emissions en referència als sectors contemplats en aquest àmbit, i la reducció prevista amb les accions proposades en cadascun d'ells:

37,5%

39,6%

17,1%

5,8%

Equipaments Reg Fonts Pous

13,1%

5,1%

Distribució de les emissions i reducció potencial per l'aigua competència directa de l'Ajuntament. Font: BCN Ecologia

5.1.5. Altres àmbits competència directa de l'Ajuntament En els punts anteriors s'han pogut veure les accions que es proposaven en cada àmbit i la conseqüent reducció que representaven amb l'aplicació de les mesures concretes previstes al PAES. A continuació es presenten aquelles actuacions competència directa de l'Ajuntament però que no es poden atribuir a cap àmbit en concret dels establerts. Aquestes accions són:

5.1.1Continuar amb la implantació de la política de compra verda pública.

- - - - - - -

5.1.2Incorporar exigències d'eficiència energètica i altres criteris de sostenibilitat als plecs de condicions per a la contractació d'empreses proveïdores de serveis municipals.

- - - - - - -

6.3.2Realizar campanyes de sensibiltzació i promoció de bones pràctiques ambientals als equipament municipals

11.131 - - - - - -

7.1.1Establir un pla de bones pràctiques per a l’ús responsable de paper i els productes derivats i la virtualització de la informació a l’Ajuntament

20.000 10 - - - - 8,4

7.1.2Incrementar el programa de recollida de les diferents fraccions als equipaments municipals i centres d’ensenyament.

- 10 - - - - -

TOTAL 31.131 0 0 8,4


Estalvi recurs


Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any


7. Altres

5. Adquisició pública de bens i serveis

5.1 Requisits d’eficiència energètica

7.1 residus


Pel que fa a la quantificació de la reducció d'emissions de CO2eq, la gran variabilitat de l'abast i de l'impacte que poden arribar a tenir les actuacions de sensibilització o les que impliquen incidir sobre cadenes de producció i distribució de materials fan molt complicada l'avaluació de la reducció d'emissions, fet que motiva que tan sols s'hagi pogut valorar una de les actuacions relacionades amb l'ús responsable del paper. Aquesta reducció d'emissions s'incorporarà al balanç global d'emissions.

188


5.1.6. Balanç global de reducció d'emissions competència directa de l'Ajuntament (actuacions sobre consums actuals) El següent quadre mostra les emissions actuals (2008), l'estalvi d'emissions previst amb l'execució de les accions quantificades en el PAES i les emissions previstes en l'horitzó 2020, per cadascun dels àmbits descrits en els anteriors apartats:

Àmbits d'actuació Emissions CO2 (t CO2eq)

2005 Proposta 2020 Estalvi % estalvi Equipaments 3.065 1.920 1.146 37,4% Enllumenat 2.417 1.689 729 30,2% Mobilitat 567 422 146 25,7% Aigua 169 155 14 8,5%

TOTAL Ajuntament37 6.219 4.176 2.043 32,9%

Taula resum del balanç global d'emissions competència de l’Ajuntament i reducció prevista. Font: BCN Ecologia

El gràfic a continuació mostra la distribució de les emissions per a l'any de referència (2005) en cadascun dels àmbits de competència directa de l'ajuntament, i la conseqüent reducció que preveu l'aplicació de les accions que es contemplen al PAES:

37 La reducció d'emissions prevista amb l'actuació "no classificada" però amb quantificació d'emissions (7.1.1) s'ha sumat a aquest total.

49,3%

38,9%

9,1%2,7%

Equipaments Enllumenat Mobilitat Aigua

30,2%

37,4%

25,7%

8,5%

Distribució de les emissions de cada àmbit de l’Ajuntament i reducció que aporten les actuacions sobre els consums propis de l'Ajuntament contemplades al PAES.

Font: BCN Ecologia

Tal i com es pot observar al gràfic, els àmbits amb més repercussió sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle (equipaments i enllumenat) són també els que mostren un major potencial de reducció d’emissions. De fet, no seria possible complir l'objectiu de reducció desitjat sense actuar contundentment en aquests sectors.

La reducció total d'emissions que es pot assolir amb les actuacions dirigides a l'estalvi en consums propis i a la millora en l'eficiència de les instal·lacions és del 32,9%. S'assoleix per tant l'objectiu de reducció que planteja el PAES, del 20% en base als consums del 2005.

189


5.1.7. Producció local d'energia renovable. Competència directa de l'Ajuntament Pel que fa a la producció local d'energia, es proposa augmentar la producció local d'energia elèctrica promovent l'extensió de la superfície solar del municipi, a través de les següents actuacions:

3.1.1Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals- primera fase.

1.263.394 25 Electricitat 305.700 100.117 12,62 138,4

3.1.2Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals- segona fase

6.323.950 25 Electricitat 1.530.188 504.962 12,52 692,7

TOTAL 7.587.344 1.835.888 605.079 831,0




Estalvi recurs


Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any

Si a les actuacions sobre els consums propis els hi sumem la compensació d'emissions de CO2eq pel fet de generar energia neta obtenim el següent balanç d'energia:


2005 Proposta 2020 Estalvi % estalvi Mesures eficiència (1.6)

6.219 4.176 2.043 32,9%

Augment generació EERR -831 831 13,4% TOTAL Ajuntament amb

producció EERR 6.219 3.345 2.874 46,2%

Taula resum del balanç global d'emissions competència de l’Ajuntament i reducció prevista,

sumant la compensació d'emissions per la producció d'energia neta. Font: BCN Ecologia

La reducció total d'emissions que es pot assolir si, a més de les actuacions dirigides a l'estalvi en consums propis i a la millora en l'eficiència de les instal·lacions, hi afegim la generació d'electricitat neta (solar fotovoltaica) serà del 46,2%. Amb aquestes actuacions es sobrepassen àmpliament (en un 26,2%) els objectius inicials marcats pel PAES per als consums propis de l'Ajuntament.

190


5.2. Municipi

En aquest punt s'analitza la reducció d'emissions en la totalitat del municipi. Com s'ha vist en la diagnosi, els sectors que la formen són:

• Domèstic • Serveis • Mobilitat • Residus • Primari • Aigua

Cal notar que totes les activitats de competència de l'Ajuntament estan incloses en les emissions totals del municipi.

- La mobilitat de competència directa de l'Ajuntament està inclosa en la mobilitat global del municipi.

- L'aigua de competència directa de l'Ajuntament està inclosa en l'aigua total del municipi.

- L'enllumenat i els equipaments estan inclosos en el sector serveis.

També cal dir que del total dels sectors analitzats, no s’han plantejat actuacions pels sectors industrial i primari, ja que són sectors privats en els quals l'Ajuntament no té competència, ni directa ni indirecta, i que per interès propi ja intenten tenir les mínimes despeses i, per tant, els mínims consums energètics. Així doncs, seguidament es detallen les reduccions potencials que es poden aconseguir amb les actuacions propostes en cadascun dels sectors tractats en base a l'any 2005.

5.2.1. Domèstic En el sector domiciliari existeix un elevat marge de reducció sobre els valors de consum actual. En el document “Anàlisi ambiental del municipi de Viladecans” elaborat per a VIMED, s'estableix que per a l’any d’estudi (2004), el parc tenia una possibilitat de millora energètica que podia suposar un reducció màxima del 37%. Les accions per aconseguir aquestes reduccions depenen de tres factors que tenen una incidència directa sobre la demanda:

• Factors tècnics passius: aïllaments. • Factors tècnics actius: lluminàries, sistemes de clima, etc • Factors humans: bones pràctiques.

Així doncs les accions en el sector domèstic s'han basat en aquests 3 factors. Pel que fa als factors passius, s'ha optat per millorar els aïllaments dels habitatges actuals. Pel que fa als aspectes tècnics no es proposa cap acció, perquè no es pot obligar els ciutadans a utilitzar unes tecnologies en comptes d'unes altres. S'actuarà en forma d'incentius per afavorir l'ús de sistemes i tecnologies més eficients (incentius fiscals i ajuts directes per a la rehabilitació de façanes) i es treballarà la sensibilització ciutadana a través de campanyes:

1.4.1.Portar a terme campanyes succesives de rehabilitació d'habitatges antics.

16.360.833 50Electricitat,

GN16.565.363 - - 4.889,0

6.2.2Promoure fiscalment tecnologies eficients i energies renovables

- - - - - - -

6.3.1Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi energètic i el canvi climàtic.

60.000 - - - - - -

TOTAL 16.420.833 16.565.363 0 4.889





Estalvi recurs


Estalvi €/any



Estalvi tCO2eq/any


Com es pot observar, no ha estat possible calcular la reducció del consum d'energia associada a algunes d'aquestes accions, ja que no es pot quantificar l'efecte que poden tenir. Tot i així es considera que, si

191


es porta un control regular dels consums d'energia en el sector domèstic i es fa el seguiment de les actuacions al llarg d'un període de 2 o 3 anys, es podrà arribar a fer una avaluació més concreta. Al diagrama següent es contemplen les emissions a l'any base 2005 i la reducció potencial que es pot assolir a partir de la única acció valorada en la taula anterior (1.4.1):

Consum energètic i emissions, sector

domèstic, 2005

191.447.259 kWh

59.971 tCO2eq

174.881.896 kWh

15.037 tep16.462 tep

- 4.889 tCO2 eq

55.082 tCO2eq

(-8,2%)


accions PAES

Consum d'energia i emissions associades al consum en el sector domèstic l'any base (2005) i reducció prevista amb les accions proposades.

Font: BCN Ecologia

5.2.2. Serveis Dins aquesta categoria s'inclouen:

• Els serveis privats, com ara comerços o establiments d'hostaleria • Els serveis públics, tant siguin municipals com de competència

d'altres organismes públics • L'enllumenat públic

En aquest àmbit estan integrades doncs les emissions derivades del consum d'energia en equipaments i enllumenat públic. A més, es proposen un parell d'accions dirigides al sector privat que, tal i com es pot observar, no s'han pogut quantificar:

1.5.1Elaborar i aprovar una ordenança per a l'estalvi d'energia en activitats comercials.

- - - - - - -

1.5.2Establir un conveni amb el canal HORECA per a la utilització d’envasos retornables.

- - - - - - -

TOTAL - - - -


Estalvi tCO2eq/any



Estalvi recurs


Estalvi €/any

1.5. Sector serveis

El següent diagrama mostra les emissions actuals i la reducció que es pot aconseguir amb les accions valorades per al sector serveis. Com que les accions que fan referència al serveis privats no s'han pogut quantificar, la reducció d'emissions que es pot aconseguir fa referència únicament a la valoració de les actuacions sobre els serveis públics, és a dir a aquelles dirigides a augmentar l'eficiència en equipaments i enllumenat públic (veure apartats 5.1.1. i 5.1.2.):

192


(-85,1 %)

36.883 tCO2eq

Consum energètic i emissions, sector

serveis, 2005

(-34,3 %)

Àmbitd’actuació: serveispúblics municipals, 2005

5.483 tCO2eq

- 1.882 tCO2eq

13.249.035 kWh

1.139 tep


accions PAES

3.601 tCO2eq

8.364.103 kWh

719 tep

88.361.485 kWh

7.598 tep

Consum d'energia i emissions associades al consum en el sector serveis l'any base (2005), àmbit d'actuació i reducció prevista amb les accions proposades

Font: BCN Ecologia

Prenent com a referència la totalitat del sector serveis del municipi (tant públics com privats) la reducció d'emissions que s'assolirà amb les actuacions que es proposen serà d'un 5,1%. Si es pren com a referència l'àmbit d'actuació sobre el qual l'Ajuntament té competència (és a dir, l'enllumenat públic i els equipaments municipals) aquesta reducció arribarà, tal i com s'ha avaluat als apartats 5.1.1. i 5.1.2., al 34,3% de les emissions.

5.2.3. Transport i mobilitat al municipi

El que es proposa en aquest punt un canvi radical en l’estructura formal de la ciutat: la proposta de supermançanes. Un canvi que reestructura les funcions de la ciutat, entre d’altres, la de la mobilitat.

Proposta de configuració en supermançanes per al municipi de Viladecans

Font: BCN Ecologia

Pel que fa a la mobilitat, aquesta nova reordenació, la millora en el servei de transport públic i la implantació d'una xarxa de carril bici té com a conseqüència un traspàs modal del vehicle privat cap a formes de desplaçament més sostenibles. En els cas de Viladecans es va estimar que, de la totalitat de desplaçaments que actualment es realitzen en vehicle privat, un 15% derivarien cap al transport públic i un 6 % a modes no motoritzats, a peu o en bicicleta. Aquest canvi es tradueix en un estalvi de consum energètic i la conseqüent reducció de gasos d’efecte d’hivernacle. Les primeres avaluacions permeten estimar una reducció de 50.000 desplaçaments diaris en vehicle privat. Les actuacions que fan referència a aquest nou model d'ordenació de la mobilitat i d'altres accions amb l'objectiu de reduir les emissions derivades de la mobilitat es recullen al quadre següent:

193


2.3.1Continuar amb la promoció de compartir trajectes en cotxe al municipi

- - - - - - -

2.3.2Promoure la implantació en el municipi d'un servei de cotxe compartit

- - - - - - -

4.2.1 Aprovar i desenvolupar un Pla de Mobilitat 44.636.430 50Diesel, gasolina

43.626.527 - - 11.522,9

4.2.1.1Reordenar la circulació motoritzada segons el model de supermançanes.

14.896.830

4.2.1.2 Crear una xarxa de carril bicicleta 11.100

4.2.1.3 Millorar la infraestructura i el servei de transport públicFinançament

EMT

4.2.1.4Substituir places d'aparcament en calçada per aparcaments subterranis

29.445.000

4.2.1.5Instal·lar aparcaments per a bicicletes en tots els edificis municipals.

283.500

4.2.2Instal·lar punts de recàrrega per vehicles elèctrics en els aparcaments públics

4.000

4.2.3Promoure el subministrament de biodièsel en les gasolineres de Viladecans i disposar d'un punt de subministrament per als vehicles municipals

Negociació benzineres

4.2.4 Crear un servei de bicicletes d'ús públic. 200.000

6.2.1 Promoure fiscalment la compra de vehicles de classe A - - - - - - -

6.3.3Realitzar campanyes per fomentar els desplaçaments sense cotxe

44.636 - - - - - -

TOTAL 44.885.066 43.626.527 - 11.523


Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any


Estalvi recurs




4.2 Mobilitat i transport

4. Planificació

2. Transport


El següent diagrama mostra les emissions que genera la mobilitat al municipi, i la reducció d'emissions que es pot aconseguir amb les actuacions que s'han quantificat en el quadre anterior. Cal tenir en compte que, del total de consums i emissions que atribueixen les dades facilitades per la Diputació al municipi de Viladecans, el Pla planteja el seu àmbit d'actuació sobre les emissions generades per la mobilitat interna del municipi. Per aquest motiu, el recompte d'emissions i la reducció potencial que es pot aconseguir s'ha calculat a partir de l'Anàlisi paral·lel II: Càlcul en funció de la tipologia de desplaçament (p:26).

(-63,3 %)

98.999 tCO2eq

Consum energètic i emissionsderivades del

transport, 2005

372.988.839 kWh

32.071 tep

(-32,1 %)

Àmbitd’actuació: mobilitat interna, 2005

36.356 tCO2eq

- 11.667 tCO2eq

139.207.434 kWh

11.970 tep


accions PAES

24.689 tCO2eq

94.128.494 kWh

8.094 tep

Consum d'energia i emissions associades al consum per la mobilitat l'any base (2005), àmbit d'actuació (mobilitat interna) i reducció prevista amb les accions proposades

Font: BCN Ecologia

Tal i com s'observa en les dades que apareixen al diagrama, la reducció de consums i d'emissions prevista amb les actuacions proposades a nivell de mobilitat de competència directa de l'Ajuntament (veure apartat 5.1.3.) s'hi han afegit també a aquest punt, doncs formen part de la mobilitat interna del municipi. Prenent com a referència la totalitat del consum d'energia i d'emissió de GEH del municipi (tant interna com externa) la reducció d'emissions assolida amb les actuacions que es proposen seria d'un 11,8%. Si es pren com a referència l'àmbit d'actuació sobre el qual l'Ajuntament té competència o àmbit PAES (és a dir, la mobilitat interna, veure "Anàlisi

paral·lel II") aquesta reducció arribaria al 32,1%.

194


5.2.4. Aigua Pel que fa a l’aigua, la reducció potencial d'emissions ve determinada pel plantejament d'un nou escenari hídric, que comprendrà:

• La doble xarxa de subministrament, d'aigua potable i no potable (i l'ús de la no potable per a reg i neteja).

• La doble xarxa de sanejament, d'aigües pluvials i grises. • La reducció de la conductivitat de l'aigua regenerada de l'EDAR.

A llarg termini, el nou model hídric serà similar al següent:

Proposta d'escenari hídric - Escenari III Font: BCN Ecologia

El quadre resum de les accions proposades en aquest àmbit és:

7.2.1 Elaborar i aprovar l'Ordenança municipal d'estalvi d'aigua. - - - - - - -

7.2.1.1Promoure la instal·lació de les conduccions per l'aigua no potable per als sanitaris en edificis residencials de nova construcció o afectats de reforma integral.

- - - - - - -

7.2.2Continuar amb la implantació d'infraestructures que millorin l'eficiència en el cicle de l'ús de l'aigua.

5.000.000 80Aigua i energia

488.134 - - 221,0

7.2.2.1Continuar amb la implantació de la doble xarxa de sanejament: pluvial i d'aigues negres

- - - - - - -

7.2.2.2Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 1a fase: barreja amb aigües freàtiques.

800.000

7.2.2.3Disminuir la conductivitat de l'aigua regenerada provinent de l'EDAR - 2a fase: planta de desmineralització.

3.000.000 - - - - - -

7.2.2.4Estendre la xarxa de subministrament d'aigua no potable cap a tots els punts potencials de consum (boques de reg, sanitaris en equipaments, etc.)

1.200.000 - - - - - -

TOTAL 5.000.000 488.134 - 221,0

7. Altres


Estalvi recurs


Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any

7.2 L'aigua

Al diagrama es representen els consums i emissions derivats del consum d'aigua l'any base 2005 i la reducció potencial que es pot aconseguir amb aquelles mesures que han estat valorades en el PAES. Tal i com succeeix en apartats anteriors, les propostes sobre el consum d'aigua competència directa de l'Ajuntament s'han incorporat en aquest balanç, entenent que formen part del consum d'aigua total del municipi:

4.578.431 kWh

2.202 tCO2eq

4.058.557 kWh

349 tep394 tep

- 235 tCO2eq

1.967 tCO2eq

(-10,7 %)

Consum energètic i emissionsderivadesdel consumd’aigua, 2005.

Consum energètic i emissions, nou escenari

hídric PAES, 2020

Consum d'energia i emissions associades al consum d'aigua l'any base (2005) i reducció prevista amb les accions proposades

Font: BCN Ecologia

195


5.2.5. Gestió de residus Pel que fa a la gestió dels residus, es planteja un escenari de reducció d'emissions on la prevenció de residus i, molt especialment, l'increment de la recollida selectiva fins als objectius marcats pel PROGREMIC tenen l'impacte més significatiu. Aquestes i la resta d'actuacions resumides al quadre a continuació, plantegen una reducció global d'emissions al voltant d’un 40%.

7.1.3Elaborar i aprovar el Pla local de prevenció de residus municipals.

342.865 10 - - - - 1.635,0

7.1.4Establir una normativa interna per a la prevenció i l’increment de la recollida selectiva en actes festius públics.

- - - - - - -

7.1.5Continuar amb la promoció de la substitució de bosses d’un sol ús per elements reutilitzables

25.000 2 - - - - 801,6

7.1.6 Regular la publicitat no nominal i premsa gratuïta al municipi. - - - - - - -

7.1.7Continuar amb la promoció del compostatge casolà i comunitari

35.000 10 - - - - 6,0

7.1.8 Establir un programa de reutilització i reparació. - - - - - - -

7.1.9Implementar un Pla de millora contínua dels serveis de recollida de residus municipals

0 - - - - - 6,3

7.1.10Incrementar la recollida selectiva fins arribar als objectius marcats pel PROGREMIC

102.368 10 - - - - 4.879,0

7.1.11 Incrementar la recollida de fraccions minoritàries. - - - - - - -

TOTAL 505.233 0 0 7.327,9


Estalvi tCO2eq/any


Estalvi recurs


Estalvi €/any

7. Altres

7.1 residus

En el següent diagrama es mostren les emissions derivades de la gestió de residus per a l'any base 2005 i la situació actual (2008), i la millora que es pot aconseguir el 2020 amb l'aplicació de les actuacions plantejades al PAES. Tal i com succeeix en apartats anteriors, les propostes sobre gestió de residus competència directa de l'Ajuntament (8,4 t) s'han incorporat en aquest balanç, entenent que formen part de la gestió total del municipi. Amb les actuacions plantejades en aquest àmbit es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 37,3% respecte la situació actual (2008), que ja havia manifestat per la seva banda una tendència a la reducció (d'un 9,4%) respecte l'any de base 2005. Si partim dels valors d'emissions del 2005 aquesta reducció

d'emissions arriba al 43,2%. La reducció manifesta en el període 2005-08 més l'estimada amb l'aplicació del PAES es representa a continuació:

Emissionsderivadesde la gestió de residus, 2008

Emissions 2020, aplicant accions

PAES

16.975 tCO2eq

- 7.336 tCO2eq

15.379 tCO2eq

9.639 tCO2eq

Emissionsderivadesde la gestió de residus, 2005

(-43,2 %)

Consum d'energia i emissions associades a la gestió de residus l'any base (2005), en la situació actual (2008) i reducció prevista amb les accions proposades

Font: BCN Ecologia

196


5.2.6. Altres àmbits del municipi En els punts anteriors s'han pogut analitzar les accions proposades per a cada sector i la reducció d'emissions que representen. Tot i així el PAES contempla altres accions sobre el municipi que no han pogut classificar-se en cap àmbit en concret. Aquestes són:

6.1.1 Crear l'Agència Local de l'Energia 2.100.000 10 - - - - -

7.3.1 Compensar les emissions que no es poden eliminar. - - - - - - -

TOTAL 2.100.000 - - -


Estalvi €/any


Estalvi tCO2eq/any


Estalvi recurs

7.3 Altres


6.1 Serveis d’assessorament

7. Altres

5.2.7. Balanç global de reducció d'emissions al municipi El total d'emissions derivades del consum d'energia al municipi per a l'any 2005 van ser 290.100 tCO2. Sumant a aquestes les emissions derivades de la gestió dels residus municipals obtenim un balanç de 307.075 t CO2eq:

Cal tenir en compte que hi ha alguns sectors sobre els quals no es tenen competències, i han quedat fóra l'àmbit d'actuació:

• El sector primari queda fora l'àmbit d'actuació. • El sector industrial queda també fora l'àmbit d'actuació. • En relació al sector serveis, s'han considerat dins l'àmbit

d'actuació38 l'enllumenat públic i els equipaments municipals. • Pel que fa a la mobilitat, del total d'emissions generades pels

vehicles de Viladecans, tan sols s'han considerat les emissions derivades de la mobilitat interna (dins el municipi).

• Tal i com s'ha considerat en el balanç inicial d'aquest apartat, al càlcul inicial d'emissions derivades del consum d'energia (obtingut a partir de les dades de consums facilitades per la Diputació de

38 Tot i haver-se plantejat actuacions tant per serveis públics com privats, en el cas dels serveis privats, la reducció d'emissions no s'ha pogut arribar a quantificar. S'han extret de l'àmbit d'actuació aquests serveis privats més els serveis públics no municipals.

290.100 tCO2eq

20,7%

34,1%12,7%

30,7%

1,2% 0,8%

Doméstic Transport Serveis

Industria Primari Aigua

307.075 tCO2eq

19,5%

32,2%

12,0%

29,0%

1,0%0,7% 5,5%



197


Barcelona) se li ha sumat el càlcul obtingut de les emissions derivades de la gestió dels residus. S'ha pres la totalitat d'emissions derivades de la gestió de residus al municipi com a àmbit d'actuació.

• A més de la gestió dels residus municipals, el sector domèstic i el consum d'aigua al municipi s'han considerat àmbits d'actuació del PAES en la seva totalitat.

En total, l'àmbit d'actuació del PAES es limita a 120.987 tCO2eq, que corresponen als sectors sobre els quals es considera que es tenen competències i capacitat d'actuació. Si es pren com a referència les dades originals facilitades per la Diputació de Barcelona, d'emissions derivades del consum d'energia (290.100 tCO2eq), l'àmbit PAES correspon a actuar sobre un 41,7% de les emissions totals del municipi. Si, a més, es sumen les emissions derivades de la gestió dels residus (assolint un total de 307.075 t CO2eq), es pot dir que s'estarà actuant sobre un 39,4% de les emissions del municipi. El següent gràfic mostra la distribució de les emissions sobre els sectors que són susceptibles d'actuació dins el PAES, per l'any base 2005:

49,6%

4,5%

30,0%

1,8%

14,0%

Domèstic Serveis Mobilitat Aigua Residus

120.987 tCO2eq

A continuació es mostra el valor de les emissions dels sectors de l'àmbit PAES, sobre els quals es té capacitat d'actuació, i la reducció que es pot

aconseguir amb les actuacions proposades al PAES de les quals s'hi han quantificat les emissions. D'aquesta manera s'avalua l'estalvi previst per cadascun dels àmbits d'actuació del municipi:


2005 Proposta 2020 Estalvi % estalvi Domèstic 59.971 55.082 4.889 8,2% Serveis 5.483 3.601 1.882 34,3% Mobilitat 36.356 24.689 11.667 32,1% Aigua 2.202 1.967 235 10,7% Residus 16.975 9.639 7.336 43,2%

TOTAL Municipi 120.987 94.978 26.010 21,5%

Taula resum del balanç global d'emissions en l'àmbit d'actuació PAES al municipi, i reducció prevista amb l'aplicació de les actuacions.

Font: BCN Ecologia

Cal tenir en compte que en aquests balanços d'emissions previstos es té en compte únicament la reducció d'emissions derivada de les accions que s'han pogut quantificar. Per tant, aquesta reducció pot ser major. Si el balanç d'estalvi d'emissions es fa en referència al total d'emissions derivades del consum d'energia al municipi (290.100 tCO2eq), l'estalvi d'emissions aconseguit és gairebé del 9%. Si, a més, es tenen en compte les emissions derivades de la gestió dels residus (307.075 tCO2eq) la reducció total aconseguida és del 8,5%. El següent diagrama mostra la proporció d'emissions de l'àmbit PAES respecte les del total del municipi, i quina reducció se'n pot aconseguir aplicant les mesures previstes al Pla d'Acció. Es mostra alhora el pes de la reducció que es pot assolir sector a sector, per als àmbits d'actuació del PAES.

La reducció total d'emissions que es pot assolir amb les actuacions proposades sobre l'àmbit d'actuació del PAES és del 21,5% sobre els valors del 2005. S'assoleix i es sobrepassa per tant l'objectiu de reducció que planteja el PAES (20% en base als valors de referència de l'any 2005).

198


49,6%

4,5%

30,0%

1,8%

14,0%

Domèstic Serveis Mobilitat Aigua Residus

34,3%

32,1%8,2%

43,2%

10,7%

120.790 tCO2eq

26.010 tCO2eq

307.075 tCO2eq

El sector domèstic i la mobilitat són els que tenen més pes dins l'àmbit d'actuació en relació a les emissions generades. Tot i així la reducció d'emissions es preveu més intensa en l'àmbit de la mobilitat que en el sector domèstic, on l'aplicació de les accions dependrà més directament de la voluntat dels propietaris de les vivendes (potencial de reducció del 8,2%). Juntament amb la mobilitat, els residus és l'àmbit de més potencial de reducció d'emissions, amb les actuacions que preveu el PAES. Aquests dos sectors seran, per tant, on s'haurà d'actuar més contundentment.

5.2.8. Producció local d'energia Renovable. Municipi Pel que fa a la producció d'energia local, a més de les propostes ja analitzades a l'apartat 5.1.7, de competència directa de l'Ajuntament, es proposa la promoció de l'energia solar fotovoltaica a les cobertes industrials amb l'actuació següent:

3.1.3Ampliació de l'ordenança solar tèrmica cap a fotovoltaica en indústries

- - - - - - -

TOTAL - - - -

Estalvi €/any


Estalvi recurs



Estalvi tCO2eq/any



Com que no és possible quantificar aquesta actuació, el potencial de compensació d'emissions a partir de la producció local d'energia ve determinat únicament pels valors de l'avaluació de la producció local competència directa de l'Ajuntament, de 831 tCO2eq a compensar:


2005 Proposta 2020 Estalvi % estalvi Mesures àmbit municipi

120.987 94.978 26.010 21,5%

Compensació per generació EERR -831 831 0,69% TOTAL municipi amb EERR 120.987 94.147 26.841 22,2%

Taula resum del balanç global d'emissions en l'àmbit d'actuació PAES al municipi i reducció

prevista, sumant la compensació d'emissions per la producció d'energia neta. Font: BCN Ecologia

La reducció total d'emissions que es pot assolir dins l'àmbit PAES si, a més de les actuacions ja analitzades, hi afegim la compensació d'emissions per generació d'electricitat neta (solar fotovoltaica) serà de 26.841 tCO2eq, el 22,2% de les emissions de l'àmbit d'actuació del municipi (àmbit PAES), que equivalen a un rati de 0,44 tCO2eq/hab. Amb aquestes actuacions es sobrepassa en un 2,2% l'objectiu marcat pel PAES (objectiu del 20% en base als consums del 2005).

Documents

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Viladecans · 2017-05-12 · 3 Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Viladecans l’Informe especial sobre escenaris d’emissió